ACTNUM, 12

Page 1


ACTA NUMISMATICA-12

DIRECTOR: Leandre VILLARONGA

CAP DE REDACCIO: Miquel CRUSAFONT

SECRETA.RIA DE Rsnxccro: Anna M. BALAGUER

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS NUMISMATICS

filial de l'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

BARCELONA, 1982

ACTA NUMISMATICA tau [undada l'any 1971 sota els auspicis de la Secci6 Numismatica del Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona, entitat que segueix donant suport a la publicacio.

Amb el suport del Servei d'Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

COPYRIGHT: Es propietat dels autors que han collaborat a l'edicio de l'obra.

Drrosrr LEGAL: B. 30.087-1983.

IMPRIMEIX: Artgrafia. Ribot i Serra, 81, Sabadell.

Memoria d'Activitats de la Societat d'Estudis Numismatics, durant l'any 1981 (A. M. Balaguer) 15

Varia

BARCELO, M. i coHaboradors. De moneta. Notes critiques sobre moneda, peces de rnoneda i historiadors. 19

HYGOUNET, J. L. Un exemple d'emploi d'un modele statistique rnultidimensionnel en matiere de numismatique antique 31

Mon antic

HILDEBRAND, J. Catdlogo de las rnonedas antiguas de Hispania de la Biblioteca de la Universidad de Giessen, Alemania 53

PELLICER, J. Metrologia antiga. I. Vuit pesals punics de bronze inedits. 57

VILLARONGA, L. EI tresor IV de Tivissa 63

AGUILERA, I. Un tesorillo de denarios indigenas en Trasobares 75 VIDAL BARDAN, J. M,» Tesorillo de denarios romano-republicanos de Torre de Juan Abad (Ciudad Real) en el Museo Arqueologico Nacional. 79

CHINCHILLA, J. Tesorillo de denarios romano-republicanos de Fuente de Cantos (Badajoz) 97

DEROC, A. - RICHARD, J. Cl.Une rnonnaie d'argent a legende iberique inedite I-BI-N-KI 127

Medieval

VALENCIA, R., GALVEZ, M.« E., OLIVA, D. Una propuesta para la sistematizacion de la transcripciort de textos y nombres arabes en trabajos de nurnismdtica andalusi 131

PELLICER, J. Un tresor de dirhems arabs a S. C. - I. 139

BALAGUER, A. M. Redescoberta del diner comtal urgelles de Pere el Catolic 167

GODHINO MIRANDA, J. A. P. Moedas de D. Fernando I de Portugal (13671383) encontradas en Malhorca 173

COLLIN, B. Monnaies de [ouilles provenant de l'Abbaye St. Felix de Montceau, a Gigean (Herault) 177

CRUSAFONT, M. Monedas navarras ineditas de Francisco Febus (14791483) Y de Catalina y Juan de Labrit (1483-1512) 187

Modern i Contemporani

VILARET, J. Els dinersbarcelonins del segle XVII 195

SOLLAI, M. Varianti nelle monete coniate nella zecca di Cagliari durante il regno di Filippo II, re di Spagna. 201

TURR6, A. Les monedes i xapes catalanes de necessitat II. Les monedes d'Olot 211

BOTET I SIs6, J. Les pelloies de Girona: La Seu i S. Feliu 215

Medallistica

CALv6, J. L. Medallas italianas relativas a la Guerra Civil espanola (19361939) 229

DATZIRA, S. Medalles de la serie Compendi del Numerari Hispanic editades pel Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona 239

Troballes monetaries catalanes - III

A.N. - 9. Troballa d'Alcoletge. (A. M. Balaguer) 255

Recensions Bibliografiques

Varia

BARRANDON, J. N. Methodes nucleaires d'analyse et numismatique. (M. Crusafont) 265

BELTRAN MARTINEZ, A. El dinero y la circulacion monetaria en Aragon. (M. Crusafont) 265

COIN HOARDS VI. The Royal Numismatic Society. (L.V.) 266

PEREZ SINDREU, F. de P. Catdlogo de rnonedas y medallas de oro. (A. M. Balaguer) 266

PETIT, R. Nuestras monedas. Las cecas valencianas. (L. Villaronga). 267

PETIT, R. - ALEDON, J. M. Catdlogo de las moncdasvalencianas y medallas valencianas de los Reyes de Espana. (M. Crusafont) 267

PONENCIAS. V CONGRESO NACIONAL. Sevilla. (L.V.) 268

RIPOLLES, P. P. Los hallargos monetarios en la excavacion de Santa Barbara, la Vilavella (Castellon). (L. V.) 268

TRESORS MONETAIRES, III, 1981, IV, 1982. Bibliotheque Nationale, Paris. (L. Villaronga) 268

VICENT I CAVALLER, J. Troballes monetaries: La Vall d'Uixo, La Vilavella, Nules (L.V.) 270

Man antic

ARANEGUI GASCO, C. Excavaciones en el Grau Vell (Sagunto, Valencia). (L. Villaronga) 270

ARROYO ILERA, R. Consideraciones sobre algunas monedas romanas de imitacion del siglo IV d. C. (L. V.) 271

BRENOT, C1. - SIAS, A. Catalogue du. fonds General. De Phocee a Massalia (Marseille, la Sicile et la Grande Grece), Marsella. (L. Villaronga). 271

CAMPO, M. Material numismdtico del poblado de Sant Miquel de Vinebre. (L. V.) 272

CAMPO, M. - RICHARD, J. C1. - VON KAENEL, M. El tesoro de la Pobla de Majumet. (L. Villaronga) 272

COELH 0, A. - DA SILVA, F. - CENTENO, Rui M. S. Excavacoes arqueologicas na Citania de Sanfois.(L. V.) 272

CALLU, J. P. Inventaire des tresors de bronze Constantiniens (313-348).

BASTIEN, P. Le tresor monetaire de Fresnoy-les-Roye II (261-309); Numismatique romaine et cooperation internationale en homage a Hans-Georg Pflaum. (L. Villaronga)

DELESTREE, L. P. Un maillon retrouve entre le denierceltibere des Bascunes et le petit bronze des Ambiani BN-8507-08. (L.V.)

FULLOLA, J. M.» - CORTES, R. Hallazgos romanos en Tarragona. (L. V.).

273

273

274

GARCIA-BELLID 0 M. Paz. Las monedas de Castulo, con leyendas indigenas. Historia numismdtica de una ciudad rninera. (L. Villaronga). 274

GENTRIC, G. La circulation rnonetaire dans la basse Vallee du Rhone. (L. Villaronga)

GRUEL, K. Le tresor de Treby. (L. Villaronga)

ESCUDERO, F. de A. Una moneda inedita de Sekaisa. (P. P. R.)

GUADAN, A. M. de. Los signos aliabetiiormes con valor de numerales, marcas contables 0 ponderales, en la primitiva escritura iberica. (1. P.)

METCALF, W. E. The Cistophori of Hadrian. (L. Villaronga)

PENA GIMENO, M! J. Epigrajia ampuritana (1953-1980)

PEREIRA,!' Moedas Hispano-romanas do Gabinete de Numisrnatica da Camara Municipal do Porto. (L. V.)

RIPOLLES, P. P. Corpus Numorurn Hispanorum, I. Medagliere Vaticano. (L. Villaronga)

SOLANA SAINZ, J. M."Los cdntabros y la ciudad de Iuliobriga. (L. V.).

SYLLOGE NUMMORUM GRAECORUM. THE COLLECTION OF THE AMERICAN NUMISMATIC SOCIETY. Part. 6. (L. Villaronga)

VIDAL BARDAN, J. M." Las monedas de Valentia e Ilici en el Museo Arqueologico Nacional. (L. V.)

VILl.ARONGA, L. Hallazgo de cuatro dracrnas de Arse, de Cabeza de Pallas en Montemolin (Sevilla). (A. N.)

VILLARONGA, L. Las monedas de Ursa. (P. P. Ripolles)

276

277

279

279

279

280

280

281

281

282

283

283

283

ALTURO PERUCHO, J. L'Arxiu de Santa Anna de Barcelona (Fons de Santa Anna i de Santa Eulalia del Camp) del 942 al 1200. (L. V.).

BATES, M. L. Islamic Coins. (L. Villaronga)

CALICO, F. X. Monedas visigodas ineditas. (A. M. Balaguer)

DEPEYROT, G. Le tresor de Toulouse et le Numeraire Feodal aux XIIe et XlIIe siecle. (Anna M. Balaguer)

DEPEYROT, G. Le tresor de monnaies [eodales de Lescure (Tarn). (M. Crusafont)

DOMINGO FIGUEROLA, L. Acuiiaciones barcelonesas de Alfonso el Liberal. (M. Crusafont)

DUMAS, F. - DE LA PERRIERE, P. Un denier inedit de Lothaire pour Chinon (M. Crusafont)

GOMES MARQUES, M. Moedas de D. Fernando. (M. Crusafont)

GOMES MARQUES, M. Politica monetaria de D. Alfonso III. (M. Crusafont)

HENNEQUIN, C. Catalogue des rnonnaies orientales. (Marsella.) (A. M. B.).

LLUIS I NAVAS, J. Nuevas consideraciones sobrelas emisiones barcelonesas de moneda de vellon de Alfonso II el Casto de Aragon. (M. Crusafont)

MATEU Y LLOPIS, F. Reccaredos rex Tornio Victoria. (L.V.)

MATEU y LLOPIS, F. Siliquae ostrogoticas de Anastasio y Justiniano en Hispania (491-565). (M. Crusafont)

GIL FARRES, O. La circulacion monetaria en la Peninsula Hispdnica entre 711 y 1100 de J.e. (1. P.)

OROL PERNAS, A. Acuiuiciones de Alfonso IX. (A. M. B.)

PELLICER BRU, J. EI arienro, cpeso 0 moneda? (M. Crusafont)

RODRIGUEZ LORENTE, J. Prontuario de la moneda ardbigo espanola. (A. M. B.)

SOLLAI, M. Monete coniate in Sardegna nell medioevo e nell'evo modemo (1289-1813). (M. Crusafont)

Modern i Contemporani

ALMEIDA, M. S. de. Catalogo general de Cedulas de Portugal. (L. Villaronga)

CHALLIS, C. E. Spanish bullion and monetary inflation in England in the later sixteenth century. (L. V.)

DOMINGO FIGUEROLA, L. Les pessetes carolines. (M. Crusafont)

CALICO, F. X. La trascendencia historica de una rnoneda inedita val enciana. (M. Crusafont)

PADRO, F. Algunes constants en les monedes de 4 quartos en Barcelona. (M. Crusafont)

PADRO, F. La pelloia de la Seu de Valencia. (M. Crusafont)

REDONDO VEINTEMILLAS, G. Las monedas de los borbones his panos: La rejorma de 1772. (M. Crusafont.)

REDONDO VEINTEMILLAS, G. Un dinero aragones de ultima epoca. (M. Crusafont)

284

284

285

286

286

287

287

287

288

288

289

289

289

290

290

291

291

292

293

294

294

294

295

295

295

296

ULLOA, M. Castilian seigniorage and coinage in the reign of Philip II. (L.V.)

VALLS FONT, J. M. Fraude en la Casa de Moneda. (M. Crusafont)

VEGUE, P. i coHaboradors. El tr esor de Puig-Reig. (M. Crusafont)

Medallistica

CRUSAFONT, M. i coHaboradors. El ressorgiment de la Naci6 Catalana, resultat d'un esjorc collectiu. (Anna M. Balaguer)

296

296

296

297

Introducci6

El goig que sentim en escriure aquests mots com a entrada al volum 12, de 1982, d'ACTA NUMISMATICA, queda esmorteit davant la perdua de l'amic

JOAN ALMIRALL, fundador principal de la nostra publicaci6.

En Joan Almirall, enginyer industrial, a mes de les seves tasques professionals, sentia una vera inquietud davant de totes les nostres coses, des de les mes preterites, fossils, arqueologia, monedes, fins ales mes actuals, les medalles, i aixo fou per a ell un motiu de recerca, d'estudi i de publicaci6.

De la seva activitat paleontologica quedara com a memoria l'extensa i interessant colleccio de fossils dipositada al Museu de Ciencies del Seminari de Barcelona, i pel que fa a l'activitat numismatica-medallistica, sera

ACTA NUMISMATICA el seu millor testimonio

ACTA NUMISMATICA fou fundada l'any 1971, al recer de la Seccio Numismatica del Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona, de la qual era el President en Joan Almirall, gracies al seu esforc i al seu article que actua de fulminant, el qual escrit en la nostra llengua i en no esser acceptat en una altra revista, prornogue I'esclat i el naixement d'ACTA NUMISMATICA. Durant uns quants anys la continuitat de la nostra publicaci6 degue molt a Joan Almirall, que ajuntava a la seva bondat i paciencia una tossuderia que el feu lluitar constantment per la seva subsistencia, ben precaria alguns cops.

Ara, que I'arnic ens ha deixat, viura sempre en la nostra memoria i quedara l'obra que ell feu possible i que nosaltres ens comprometem, en prova de fidelitat, a continuar sense defalliment i a passar la flam a perenne d'ACTA NUMISMATICA a altres mans joves, que fent-Ia seva, lluitin com ho feu Joan Almirall, per la seva continuitat.

Memoria de les activitats de la Societat

Catalana d'Estudis Numismatics

durant l'any 1981

En aquest tercer any de vida de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics les seves activitats han estat les segiients:

SESSIONS CIENTfFIQUES

Les reunions cientifiques i de treball que la S.C.E.N. celebra periodicarnent al llarg del curs academic han estat per l'any 1981 les que ressenyarem tot seguit.

-La primera sessio cientifica de l'any fou a carrec de J. Pellicer, qui parla del patro rnetrologic monetari iberic amb relacio amb les monedes d'Untikesken. Es celebra el dia 9 de febrer.

-EI mes de marc, dia 25, el Sr. R. Marti Cot tracta de l'origen de les encunyacions papals a nom de Seu Vacant.

-La sessio del dia 4 de maig fou a carrec del Dr. 1. Puig i Ferrate, qui parla de la societat pallaresa a l'Edat Mitjana, segons els documents del monestir de Gerri de la Sal, aspectes economics i monetaris.

-EI mes de juny, dia 9, es celebra una sessio cientifica d'homenatge al nostre president, L. Villaronga, amb la collaboracio i participacio d'altres societats filials de l'Institut d'Estudis Catalans. Donarem compte detallat d'aquest acte academic a l'apartat corresponent.

-La sessio del mes de novembre, a carrec del Dr. J. M. Gurt, tracta dels volums d'encunyacio reflectits a 1a circulacio rnonetaria a l'Alt Imperi.

-La darrera sessio de l'any, dia 8 de desembre, fou pronunciada per M. Crusafont, qui tracta sobre el control de la moneda catalana pel municipi barceloni, segons les Rubriques de Bruniquer.

ACTA NUMISMATICA

Esta en premsa el volum XI d'Acta Numisrnatica, organ de la S.C.E.N. des de la seva fundaci6 I'any 1979. Enguany la seva publicaci6 sera a carrec exclusiu de la nostra Societat, ja que elCercle Filatelic i Numismatic, entitat fundadora de la revista i que des de 1979 l'havia cedit a la SCEN, ha deixat de contribuir a la seva edicio, situaci6 que mantingue amb caracter transitori pels numeros IX i X, corresponents als anys 1979 i 1980.

Per a sostenir I'edicio del volum XI la Societat cornptara arnb un ajut concedit per la Generalitat de Catalunya iamb el fons que com l'any anterior ens ha concedit l'Institut d'Estudis Catalans per aquesta finalitat.

El volum XI inclou un estudi en el que hom fa una analisi aprofondit del que representa el contingut dels 10 primers volums d'Acta Numismatica. Aquesta analisi es centra en Ia tematica i cronologia dels articles i collaboracions, en la llengua emprada en la seva rcdaccio i en els autors.

JUNTA GENERAL DEL DIA .18 DE MARC; DE LA S.C.E.N.

A la Junta General d'aquest dia s'incorporaren com a membres de la nostra Societat els Srs. R. Arroyo, J. Bost, M. Soler, A. Orol i J. Richard. Per altra banda s'acorda d'elegir al Sr. Victor Lafont, durant molts anys conservador del Museu Puig de Perpinya, com a soci d'honor de la nostra Societat.

HOMENATGE AL DR L. VlLLARONGA

En els primers dies de l'any 1981. el nostre president rebe la noticia que la Universitat de Colonia I'havia nomenat Doctor Honoris Causa. Assabentats de la distinci6 que el nostre president acabava de rebre, les diferents societats numismatiques barcelonines acordaren dedicar-li un homenatge, en un apat celebrat el dia 5 de man; del 1981. La nostra Societat participa, tambe, en el acte en el qual el Dr. Miquel Tarradell, delegat del Institut d'Estudis Catalans a la Societat Catalana d'Estudis Numismatics, dirigi unes paraules a I'hornenatjat, tot assenyalant la seva tasca investigadora i la seva labor en el si de la Societat. Tot seguit rebe l'obsequi que la Societat Catalan a d'Estudis Numismatics li havia preparat com a record. Aquest consisti en una separata dedicada d'un treball de cadescun dels mernbres; totes aquestes publicacions anaven recoIIides en una capsa de pell roja, amb I'escut de la S.C.E.N. en daurat i acompanyades d'un plec impres en el que es glosava l'efernerides i contenia una relacio dels treballs que se li oferien. D'aquest plec se'n feu una tirada a part reduida, que oportunament fou distribuida, als membres de la Societat, com a record.

ACTE ACADEMIC DEDICAT AL DR. LEANDRE VILLARONGA

La Societat Catalana d'Estudis Numismatics, en la seva reunio de junta de govern del dia 2 de febrer, i a la seva Junta General del 18 de marc, acor-

MEMORIA DE LA S. C. D'ESTUDIS NUMISMATICS

da la programaci6 d'un Acte Academic dedicat al seu president per la seva recent investidura com a Dr. Honoris Causa.

Aquest Acte Academic Iou concebut com una sessi6 conjunta de diverses societats germanes, filials de l'Institut d'Estudis Catalans, amb afinitats en cis respectius terrenys d'investigaci6. Aixi, doncs, hi participaren igualment: la Societat Catalana d'Estudis Classics, els Amics de I'Art Romanic, la Societat Catalana d'EstudisHistories i la Societat Catalana d'Estudis Numismatics.

Sernbla prou adient d'escollir com a tema a tractar el d'Empuries, ja que en l'estudi de l'antiga colonia grega i posterior comtat medieval podien fer-s'hi aportacions per part de totes les societats esmentades. Per altra banda, es d6nala circurnstancia que el Dr. L. Villaronga es un gran especialista de la moneda antiga d'Emporion.

L'acte fou inaugurat pel Dr. Joan Ainaud de Lasarte, president de I'Institut d'Estudis Catalans, qui es congratula de la distinci6 que L. Villaronga, president d'una deles filials de l'Institut, havia merescut de la Universitat de Colonia.

Les aportacions al tema d'Empuries, que per part de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics foren a carrec d'aquelles persones que poden considerar-se deixebles 0 directes collaboradors del Dr. Villaronga, foren les segiients:

Metrologia de les series grega i iberica d'Empuries, per J. Pellicer (SCEN).

Fonts numismatiquesd'Ernpuries a l'Edat Antiga, per M. Campo, J. M. Gurt i N. Tarradell (SCEN).

Fonts literaries i epigrafiques referents a Empuries a l'Antiguitat, per: J. Martinez-Gazquez, M. Mayer, J. Pons i 1. Roda (SCENC).

Ernpuries carolingia, per J. M. Salrach (SCEH).

Documents de Sant Pere de Roda a l'Arxiu de Vic, per A. Pladevall (AAR).

La moneda del corn tat d'Empuries, per A. M. Balaguer (SCEN).

La documentaci6 del Casal d'Empuries, per 1. Puig (SCEH).

Es de lamentar que no poguesim cornptar amb la comunicaci6 prevista de J. M. Salrach, a qui no fou possible d'assistir per malaltia.

No cal dir que les comunicacions foren de gran interes, tot perrnetent el sempre enriquidor intercanvi de coneixements i d'opinions.

Finalment, iamb el titol "Acta Numismatica, historia d'una obstinacio», M. Crusafont glossa la personalitat investigadora i de rnestratge de Leandre Villaronga. Es referi tarnbe, i molt especialment, a la seva labor com a director i propulsor d'Acta Numismatica, sostenint durant molts anys i gairebe en solitari I'esforc cientific de la publicaci6 d'una revista d'aquesta importancia.

Clausura la sessi6 conjunta el mateix Dr. L. Villaronga, qui dedica unes sentides paraules de reconeixement ales societats que hi havien participat.

Els assistents reberen un «dossier» que contenia un breu perfil biografic delDr. Villaronga i la seva bibliografia nurnismatica, preparat per A. M. Balaguer.

A. M. B.

De moneta

(NOTES CRITIQUES SOBRE MONEDA, PECES DE MONEDA I HISTORIADORS)

SEMINARI D'HISTORIA ECONOMICA MEDIEVAL (UNIVERSITAT AUTONOMADE BARCELONA, BELLATERRAr

L'objectiu d'aquest paper consisteix en exposar un seguit de suggeriments i critiques que serveixin per tal de fixar els trets generals del que, creiem, pot esser una correcta descripci6 de la funcio de lamoneda ales societats onno hi ha un sistema financer consolidat fins un grau on sigui raonable esperar que el comportament dels individus envers la moneda vingui definit per parametres rals com el tipus d'interes 0 el rendiment d'uns bons. L'interes per a comptar amb aquesta mena de descripci6 rau en un conjunt de contradiccions, particularment greus a la veina historiografia espanyola, generades per l'assumpcio, concient 0 no, de bases teoriques erronies, 0 per la interpretaci6 maldestre de documentaci6 ades arqueologica (troballes de moneda), ades literaria (textos referents a pagaments 0 encunyacions).

Pensem que aquesta reflexi6 haura de fer evidents un gran nombre d'errors generats per I'acceptacio, sense cap men a de critica previa, de certs suposits comunament assumits que han esdevingut mecanismes topics per a la interpretaci6 de «fets economics» allunyats en el temps. Alhora, han collaborat, dins el proces d'afaiconarnent d'aquests mecanismes, pseudoproblemes creats per la utilitzaci6 d'un llenguatge poe adient i sovint imprecis. El periode cronologic triat per a aquesta fi ha estat el cornpres entre els segles VIne i XIIe. Els nostres comentaris es reteriran, doncs, a treballs d'autors pertanyents a la veina historiografia peninsular que han palesat una particular ingenuitat en el tractament d'afers monetaris d'aquest periode.

Aquest paper fou desenvolupat al lIarg del curs academic de 1980-1981 dins l'assignatura dHistoria economicamedieval. Per ordrealtabetic els autors s6n: M. Barcel6, D. Blasco, J. Boada, J. M. Cobos, J. Ford, G. Gonzalvo, M. A. Lirnia, J. Mas, J. Pages, J. Pinyol, R. Ramos, I. Riera, M. Viladrich.

ISembla existir una aferrissada confusio ales referencies a questions monetaries que hom troba als manuals d'historia i, adhuc, a treballs monografics, entre conceptes tals com «rnoneda. i «peces de rnoneda». Aquesta confusio conceptual es veu reforcada i tambe, naturalment. amagada pel fet que la llengua castellana no conternpla mots diferents per a conceptes diferents, cosa que altres Ilengues, en canvi, si contemplen.' Hells ad un bon exernple del malentes:

«Hasta la segunda mitacl del siglo Xl son muy numerosos los documentos castellano-leoneses en los que las rnonedas son sustituidas por objetos manufacturados, ani males y productos en especie que se entregan como precio de compra y, por otra parte, las monedas fueron en muchos casos simples unidades de cuenta y su valor se igualaba con la entrega de objetos y productos: granos, animales, telas, etc Es frecuentisimo en los diplomas astur-leoneses del siglo X que se consigne el precio en una cantidacl determinada en sueldos, precisando que el valor de estes se entrega en pafios, en cabada 0en vino, A veces, la cantidad se computaba mezclando los objetos y especies con la moneda y en algunas ocasiones el precio se consignaba en sueldos y se especificaban los objetos y monedas en que debia ser satisfecho. Tarnbien fue corriente que el modio de trigo 0 cebada cumpliese la funcion de sueldo para el cornputo del precio y en esos casos el precio se fijaba en modios y se sefialaban los objetos y productos que se entregaban por la cantidad de modios fijada. El rnodio de trigo, y generalrnente tarnbien la oveja, valian en la Espana Cristiana occidental durante el siglo X un suelclo de plata y se emplearon como equivalente de la rnoneda.»?

Les peces de moneda, siguin numerari a no, cal que siguin necessariament diferenciades, aixi de l'equivalent general, com de l'abstraccio moneda de compte. Ho explicarem. La temptativa d'obtenir conclusions a partir de l'analisi de les peces monetaries arqueologicament trobades es Iorca peri1I0sa si la interpretacio no parteix de la segiient hipotesi: la moneda es la relacio necessaria, canviant i objectiva entre la valua nominal i la valua intrinseca de cadascuna de les peces. L'expressio metalica de la moneda, es a dir, la peca de moneda, esta sotmesa a dos factors limitatius i condicionants: un, el propi preu de produccio que cal cobrir amb el metall a monetitzar que entra a la seca: l'altre, un factor tecnic que actua en el moment de I'encunyacio. Aquest factor determina que el corijunt de peces obtingudes d'una mateixa encunyacio presenti peces que no totes tinguin identica valua intrinseca al no contenir la mateixa quantitat de metall precios.

Estadisticament, Ia valua intrinseca de cert nombre de peces s'allunya, mes 0 rnenys segons la peca, de la tendencia central de la distribucio (un bon estimador de la qual es la mitjana mostral) que es mou dins uns limits normalment estrets a la vora de la valua nominal de la moneda. Existeix, doncs, un ventall ponderal dins una mateixa encunyaci6 on el nombre de

1. Tal es el cas, per exernple, de l'angles, el qual posseeix un mot per tal de designar les peces de moneda (coins) i un altre pel- a la moneda (money).

2. GARCiA DE VAlDEAVElL�NO, Luis: «La Moneta y la Econorma de Cambio en la Perunsula Iberica desde el siglo VI hasta mediados del s iglo XI, a Moneta e Scambi nell'alto medioevo Settimana di Spoleto, VIII, 1961, p. 229.

peces de monedaamb valua intrinseca inferior a llur valua nominal pot esser molt gran. A la practica, pen), existia un mecanisme que actuava entre la moneda de compte i unes peces monetaries, Els problemes que generava la disparitat de values intrinsiques de les peces es podia resoldre rnitjancant la circulaci6 «al pes» de les mateixes. EI document medieval ens informa prou sovint del funcionament d'aquest mecanisme: sovint, es pot trobar allusio al mateix sota expressions tal cotxvcdinar bi-l-wazina» (al pes), 0 be «morabetinos bonos et de penso», testimonis ben clars del que diem. Naturalment, les monedes no sempre circulen al pes; en ocasions els individus accepten la valua nominal com a estimador fidel de la valua intrinseca. G. Hennequin ha formulat amb claredat sota quines condicions es podria produir una d'ambdues situacions: atesa una encunyaci6 amb ventall ponderal, quan la relaci6 entre la valua intrinseca i la nominal de la peca rnes pesada sigui superior a la relaci6 entre les calues intrinseques de la peca mes pesada i la rnes lleugera, aleshores les peces circularan al pes.' Es a dir, quan succeeixi que

( VL\� > (�) \ v�) V:.(-))

Si hom no te presents les anteriors consideracions, llavors pot incorrer, facilment. en errors que delaten la poca cura duta en el decurs de la investigaci6. Els exemples s6n uberosos. C. Sanchez Albornoz soste l'existenciad'una crisi del sou astur-lleones I'any 1185. L'evidencia que li suggereix aquesta deducci6 es el fet que, havent estat la valua nominal del morabati de set sous, l'any esmentat es feren transaccions mitjancant un canvi de 7.2 sous per morabati. Adhuc, creu detectar una crisi del morabati a partir del fet que l'any 1198 les esmentades transaccions es feren mitjancant una equivalencia de 6.9 sous per morabati.

Existeix una ample ventall cl'expticacions plausibles d'aquests fets. Gens per aixo, es admissible I'opinio que constitueixen un simptoma de «crisi. del sou, 0 be de «crisi. del morabati, car es obvi que variacions tan petites del sou dins una transacci6 isolada no justifiquen pas un canvi en l'equivalenciadel morabati. Mes aviat, semblen mes acceptables explicacions tals com que 0 be ambdues transaccions es fessin amb monedes pertanyents a un mateix ventall ponderal i les diferencies fossin clegudes a motius purarnent tecnics, 0 be a un canvi de criteris d'explotacio fiscal en el cas que pertanyessin a encunyacions diferents.

3. HENNEQUIN, G.: «Bonne» au «Mauvaise Monnaie?», L'Tniormation Historique, XXXIX, 1977, pp. 211-212.

I I

Un altre error prou frequent que els historiadors ad esmentats proven abastament, rau en associar increments del metaII precios arribat 0 existent dins un determinat territori amb increments de la massa rnonetaria en circulacio, La confusio consisteix en no tenir en compte que la demanda de metall precios no te pas un unic component. Tanmateix, sovint trobem motius per a la compra de metall sense vincles establerts amb el proces d'encunyacio, enmig de Is quaIs hi sobresurt l'abassagament per motius variats (ostentacio sumptuaria, previsio, precaucio, especulacio, etc ), ates que el metall monedable posseeix una valua intrinseca i alhora una nip ida convertibilitat en rnitja de pagament. Resaltem enmig d'un eixam d'autors, alguns paragrafs que palesen aquesta associacio poe acurada de conceptes:

«Las conclusiones a las que han llegado los mejores especialistas sobre esta cuesti6n permiten afirmar que el hecho decisivo a partir del ultimo tercio del siglo x no es el aumento de la moneda sino de In Iiquidez de la moneda, 0 de los metales preciosos Iacilrncnte convertibles en moneda sobre el mercado.»!

L'autor tracta de presentar una prova segons la qual s'hauria produit un progres en el grau de prorninencia de les transaccions en moneda sobre el bescanvi. Ara be, aquesta prova es fonamenta en una associacio confosa de conceptes, car es evident dins el text que l'autor ha establert una equacio que identifica augment dels metalls preciosos amb augment de la liquiditat de la moneda, cosa que es del tot incorrecta ateses les consideracions abans fetes.

I II

Aquestes confusions sorgides d'una fonamental incomprensio del fenomen monetari desqualifiquen bona part de les conclusions a les que ha arribat aquesta historiografia, que, tanrnateix, segueix impertubable les seves tribials especulacions.

Hom detecta,adhuc, una assurnpcio teorica del tot incorrecta, dins el context on es fa, quesuposa l'existencia d'un mecanisme que associa increments de la massa monetaria amb increments del nivel de preus, i vice versa.

En el periode que abasta del segle VIne al XIIe, sostenim que tal assurnpcio es fonamenta en la negligencia de certs aspectes deles formes de produccio d'aquest periode que impossibiliten d'establir relacions d'aquest tipus, llevat de situacions molt particulars.

En primer Hoc, se suposa l'existencia d'un index fidel de I'evolucio dels preus, suposit que es totalment incorrecte car no existeix un denominador cornu per tal d'expressar eI preu dels bens i el preu dels serveis. El preu de cada mercaderia en termes deles altres mercaderies, en la mesura en que no esta determinat per la tradicio 0 la llei, esta determinat pels costos re-

4. RUIZ DOMENECH, J. E.: «EI Desarrollo de la Economia Monetaria», Miscellania Barcinonensis, XXXVIII (1974), p. 38.

DE MONETA

latius de produccio, el grau de preferencies personals de les parts que hi intervenen, el grau de superfluitat dels excedents oferits a la venda, i la urgencia relativa de llurs necessitats envers altres productes. Sota condicions ele bescanvi no existeix un unic nivell de preus, sino, mes aviat, molts niveIls de preus, en un terme de cada mercaderia activament intercanviada per altres bens.' Cada nivell de preus es influenciat pel volum de la mercadcria en termes de la qual esta expressada, en relacio al volum de tots els altrcs bens. En relacio a aixo, la diferencia entre les anomenades «economia monetaria» i «economia de bescanvi» rau en que el volum de qualsevol tipus particular de bens esta sotmes a fluctuacions mes amplcs que el volum de la moneda, a menys que acompleixi el paper de magatzern de valua, en el qual cas l'acumulacio i la sortida a la venda d'excedents acumulats tendeix a moderar els canvis dins la seva oferta activa,s La rellevancia economica dels multiples nivells de preus sota condicions de bescanvi es minsa, i, enconseqiiencia. negligible, sempre que no hi hagi una mercaderia mes prominent en terrnes relatius, cas en el qual s'adopta com a mitja d'intercanvi 0, almenys, com a patro de valua,Dins la mesura en que el bescanvi es tractat com si fos una unitat de compte, el nivell de preus no es pot veure afectat per raons monetaries. Si, malgrat aixo, la unitat de C()111ptC es tambe un mitja d'intercanvi, aleshores la relacio entre oferta i dernanda (':.questa mercaderia triada per a aquest proposit tendeix a afectar el nivel 1 de preus de la mateixa manera que si fos un mitja d'intercanvi, Si l'us de l�. moneda es limita a certs sectors de la comunitat, compleix les seves Iuncion« de manera restringida. Aixi des del punt de vista de la valua de la moncda poden ignorar-se els sectors de la comunitat que no la utilitzin. Dins la mesura en que aquests sectors cornercien sense moneda, les transaccions juguen el mateix paper que les importacions iles exportacions. Aixo es cornplica si aquestes seccions mantenen negocis alhora en especie i en moneda. Tot aixo ve a elir que les values d'intercanvi deIs bens no es veuen necessariament afectades per les variacions del volurn de la massa monetaria. L'abast de l'efecte depen principalment de la mesura en que la comunitat es basi en una monetaritzacio dels intercanvis. Un incrementmoderat en els prcus mitjancant una expansio del volum de la massa monetaria, si existis, tencliria a augrnentar la importancia dels intercanvis regulars per una 0 varies especies monetaries sobre el bescanvi, ates que un nombre creixent de gent estaria temptat pels nous preus a vendre en moneda abans que establir relacions de bescanvi. Altrament, un decreixement dels preus per raons monetaries, si existia, CODduiria vers un increment de la irnportancia relativa dels intercanvis efectuats prescindint de moneda. L'elasticitat del rati entre ambdues economies tendeix a absorvir els efectes de la fluctuacio del volum de la massa monetaria.'

Certs au tors no han tingut presents aquesta mena de raonaments tots ells aplicables als segles ad subjectes d'estudi, i que, d'altra banda, ja fa molts anys que son incorporats a l'instrumental de l'analisi economica. Exern-

5. EINZIG, Paul: Primitive Money, in its Ethnological, Historical and Economic Aspects, Oxford, 1966, p. 416.

6. Ibid., p. 417.

7. Ibid., p. 419.

pies eloquents ens els ofereixen C. Sanchez Albornoz, L. Garcia de Valdeavellano i I. L. Martin.

«Perc para explicar el alza del valor de las yeguas, caballos, vacas y bueyes en Galicia con el correr del tiempo, a falta de causas logicas que 10 hagan verosimil, debemos adrnitir como probable la sustitucion de las piezas de oro pOI' las piezas de plata como monedas de cambio.»!

o be, de manera mes evident:

«En el reino de Alfonso II (791-842), al iniciarse una relacion mas estrecha del Reino de Oviedo con el Imperio Carolingio, los reyes astur-Ieoneses adoptaron el nuevo sistema moneta rio basado en el patron plata, 10 que explicaria la elevacion de los precios que entonces puede advertirse.»?

Ambdos semblen haver trobat la clau de volta que permet explicar les oscilacions de «los niveles de precios». Malgrat aixo ambdues romanen petites davant el seguent paragraf de I. L. Martin:

«En el Reino Astur-leones y en Castilla se han rastreado entre los siglos VIII-Xl dos crisis monetarias, dos subidas bruscas de los precios. Hacia mediados del siglo IX, a fines del siglo X y principios del XI. La primera subida parece mas artificial que real y se habria debido a la sustitucion del oro visigodo por la plata como moneda de cuenta sin modificar la terminologia empleada.v'?

Sembla, doncs, que I'extravagancia dels historiadors espanyols romany impassible en eJ decurs dels anys.

IV

L'oferent de monedes al men antic es l'Estat. aparell burocratic que no realitza cap mena de calcul sobre les necessitats econorniques dels seus subdits abans de posar en circulacio les seves emissions. La seva posicio nornes es sostenible si existeix una captacio regular i continua d'impostos. El poder politic antic necessita dories, eficients processos fiscals, fet que sotsjeu a les seves activitats emissores. R. M. Reace" ha analitzat l'oferta iIa circulacia de peces de moneda durant els segles IV i ve a l'Imperi rorna: el Comes Sacrarum Largitionum 0 tresoreria detempta I'oferta de metall precios que prove de les mines i que tramet ales seques on s'encunyen les peces de 1110neda. Eis encunys entren als circuits provincials mitjancant dos receptors: l'exercit i el funcionariat civil. Assolit aquest nivell, entren en funcionament les taules de canvi (or-argent/coure) que, sota taxes fixades fer l'Estat pro-

8. SANCHEZ ALBORNOZ. Claudio: «Moneda de Carnbio y Moneda de Cuenta en el Reine astur-Ieones», a Moneta e Scambi nell'alt o mediocvo Settimane di Spolero, VIII, 1961, p. 187.

9. GARCIA DE VALDEAVELUNO, Luis: Op, cit., pp. 226-227.

10. MARliN, Jose Luis: La Peninsula en la Edad Media, Barcelona, 1977, p. 287.

11. REACE, R. M.: «Coins and Frontiers or Supply and Reward», Ak.tender XI Internalionel? Limes Kongresses Budapest, 1967, pp. 643-646.

porcionen peces de coure per a petites transaccions. EI coure de les mines a traves del Prefecte Pretoria es distribueix ales seques diocesanes, i es tramet des de l'alta adrninistracio directament als canvistes. L'Estat, pen), sernpre cobra els impostos en moneda d'or, per tant, tothom es obligat a canviar les peces de coure per peces d'or per tal de pagar les impossicions fiscals de l'Estat, aixi l'or retorna al Comes Sacraruml.argitionum

Aixi, si la intencionalitat de I'Estat en emetre moneda no es cap altra que la de proveir-se d'un instrument taxatiu i fiscal, no pensem sia licit inferir directament a partir de I'ernissio de moneda l'existencia d'uns objectius de politica econornica en concomitancia amb una conjuntura econornica ja sia de creixement 0 recessio, en general.

Per be que no es contradictori establir una relacio directa entre oferta de moneda i increment de la velocitat de circulacio i dels intercanvis, no es pot aplicar sistematicarnent una identitat entre ambdos conceptes.

La projeccio del camp de les politiques econorniques dels estats d'avui -i en particular de les especificament monetaries-s- sobre altres societats, passades 0 presents, diferents no serveix al proposit d'isolar en elles un camp directament homoleg, cosa que no vol dir que calgui rebutjar I'instrumental del que ens forneix l'economia moderna. Aixi on son subsceptibles d'esser practicades altres formes d'intercanvi que no exigeixin possesio de numerari no ha d'existir necessariament cap relacio entre el volum de la massa monetaria i la velocitat dels intercanvis, i per tant, no es gens acurat considerar la primera com indicador infalible de la situacio economica. Envers aquesta identificacio directa que tant sovint detectem s'adreca la nostra critica. El segiient text ens ofereix un escaient exemple:

«La acufiacion sistematica hay que relacionarla de una parte con el aumento del comercio que exize mayor cantidad de moneda circulante, y, de otra, con la desaparici6n del peligro Abbasi y el afianzamiento definitivo de los Omeyas, que s610 ahora estan en condiciones de manifestar su independencia politica mediante la acufiacion de moneda pronia aunque no figure el nombre del emir y se respete la ficci6n califal.st-

Acceptem que la moneda omeya reflecteix la independencia politica dels emirs a al-Andalus, pero refusem que sigui acceptable la inferencia d'un augment del cornerc a partir de I'increment d'encunyacions, i, menys encara, que l'Estat hagi tingut pretensions benevolents en emetre moneda.

La idea, pero, que les emissions de moneda tenen efectes positius envers l'aparell productiu ha ultrapassat ambescreix els limits de la simple «inyeccion de vigor en el comercio», as solint proporcions alarmants ]a ingenuitat amb que es connecten tals emissions amb el creixement del nivell de renda, just com apareix als manuals dhistoria medieval. Al lIarg d'un d'ells!' hi es present un argument teoric implicit que soste la segiient proposicio:

.12. MARTIN, J. L.: Op. cit., p. 261.

13. GARCfA DE CORTAZAR, Jose Angel: Historia de Espana Alfaguara. La Epoca Medieval, Madrid, 1978; l'esmentada proposicio implicita es pot trobar a diversss afirmacions de les segi.ients planes: 78. 80, 81, 82,84,85, lOS, Il5, II6, 124,125, 246,247,248, 249, 297,298,320, 321,399,400, 405, 410.

Prop. 1. Les emissions de moneda tenen efectes positius envers el creixement del nivell de renda. Es a dir, existeix una funcio implicita.

Y = 0(W), tal que

M5: ofertamonetaria.

Y: nivell de renda.

Fora doncs ben senzill sentenciar ara «heus ad la perillosa influencia de l'econornia moderna».

La proposicio implicita que hem esmentat es certa sota certs suposits. Adduirem que aquests suposits son del tot incorrectes fora del seu context. Aquest context, com esperem que romandra ben pales, esta dissenyat espedficament per a una economia on els individus prenen ladecisi6 de retenir moneda, estalviar 0 esmercar recurs os en la produccio prenent com a parametre determinant el tipus d'interes. La breu exposicio de I'argurnent que hi sotsjeu ho provara. EI signe de la derivada de la funcio implicita, en I'unic cas on es positiu i no lliure 0 negatiu, com esdeve sota altres condicions, es al model implicit que passem a exposar.

EImodel implicit suposa l'existencia dins l'economia dels segles x a XII de dos mercats interrelacionats: un mercat de diner on s'hi troben una demanda de moneda en funcio del tipus d'interes i la renda, i una oferta monetaria que es suposa es capte com a parametre. La demanda de diner es representable en una funcio i reacciona negativament a augments del tipus d'interes (i) i positivament a augments del nivell de renda (Y), es a dir (les tildes indiquen funcions iles barres parametres).

(1) Md= �d( (2) M$= Ai Y)

0 funcio de demanda de diner.

0 oferta rnonetaria que, tanmateix es capte com a parametre.

D'aquestes funcions no en coneixem llurs formes funcionals precises sino nornes el signe de llurs derivades parcials

EI segon mercat constitueix el que se'n podria dir un mercat de recursos financers, on els oferents son uns certs agents que estalvien i els demandants uns altres que esmercen diners en activitats productives. EI seu cornportament es pot descriure mitjancant funcions que ens relacionen el nivell desitjat per aquests agents d'estalvi 0 esrnercament quan determinades variables prenen certes values.

A/

(4) S=S(l,Y) (5) I:I(i..) o funcio d'estalvi. o funcio d'esmercament.

Els agents que estalvien es fixen a l'hora de decidir el seu nivell d'estalvi en les values que prenen en aquell moment el tipus d'interes i el nivell de

renda, de tal manera que la funcio que agrega els estalvis individuals dependra d'aquestes variables. Els agents reaccionaran davant augments de renda 0 del tipus d'interes augmentant els seus nive!ls d'estalvi, es a dir:

(6) dS/dL > 0 "dS/'dY>O

Els demandants de recursos financers es fixaran unicament en el tipus d'interes (entes, dones, com a «preu- d'aquests recursos) i aixi llur reaccio envers augments del tipus d'interes sera la reduccio de !lur demanda de recursos, de tal manera que

(7) al/d�<o

El nostre exercici consisteix en escatir el comportament del nivell de renda envers el nivell d'oferta monetaria, cosa que ens perrnetra de jutjar si la proposicio implicita de Garcia de Cortazar es correcte dins el context on s'esdeve. L'estri analitic de que ens en valdrem sera l'estatica comparativa, en el ben entes que l'equilibri estatic final constitueix la convergencia d'un proces dinamic, Un model dinarnic ofereix els mateixos resultats sense afegir generalitat i augmentant la complexitat del calcul, fets que el fan desaconsellable.

Deixem que Ms sigui una variable exogena: llavors, l'exercici rau en esbrinar com es captindra el nivell de renda envers un augment de l'oferta monetaria.

Formant les funcions d'exces de demanda d'ambdos mercats

( 8 ) E?�:: MdC �,Y ') - 8" .s (9) �z:: I(() - S(�,YJ

aixi doncs, rv

(10) e",= E,(L 'I, H!I):. 0 (11) <:2.; E�(C, y) = 0

on el signe de !lurs derivades parcials (de (3)(6) i (7»

(1Z)3E,/dl.(O (13) 'dE ldL<O, dE, / d'l > 0 d E,_ / ;} Y (. 0

d E, / d Hs (.0

Aplicant ad el teorema de la funci6 implicita podem reescriure les funcions utilitzant les segiients identitats

(14) � : .e{(H') (15) y: �-(I1I:) i, precisament ens cal de coneixer

d'on

(16) E,(¢\(t'.-'), CI..(H�), \-is) � 0 (17) E�(\2)\(H�), 02 (l1s,)} == 0

i derivant les expressions (16) i (17) respecte M' obtenim

Sistema d'equacions que podem reescriure de forma matricial com ::. o

D'on ens es possible determinar els signes de d'-/d�S. � d '1/ d 't(s, �

dE, I .; flI, d s, I d¢� c:

dE. I d ¢I d �, / CllJ)z - dE:, !dl1� � t. \ I �e521 d f, I �� - �H, I �\1� de. d�'_; d Cal d�2../�Yf, d loP 0 dY 0 �O; - :>0 6. d 11'=> .6..

Cal advertir que nornes sota aquests suposits esdeve factible determinar amb seguretat els signes d'aquestes derivades. Sota altres assumpcions, en el cas particular de poder establir les funcions implicites (14) i (15), el signe de llurs derivades respectives resta indeterminat. Adduirem, pero, que aquests suposits no s'escauen a sistemes economics com els de al-Andalus dels segles x, XI i XII, on a l'entendre de J. A. Garcia de Cortazar s'esdevenen aquests periodes expansius i depressius com a conseqiiencia de nombroses etapes d'ernissions massives de moneda, i d'altres d'esmorteirnent del creixement de la massa monetaria.

EI model implicit suposava que un increment de la massa monetaria implica un decrement del tipus d'interes, cosa que involucra una reduccio dels costos d'oportunitat dels esmercaments, i, ceteris paribus te efectes positius que es veuen palesats en un augment de la produccio. Ara be, la decisio d'esmercar no podia prendre com a variable determinant el tipus d'interes, ates que no representava un cost alternatiu per als recursos esrnercats. Aixo no vol dir que els qui prenien la decisio d'esmercar ho fessin sense que mitjances un calcul cost-benefici abans de triar entre projectes alternatius d'esrnercament. Nemes vol dir que no podien prendre el tipus d'interes com a cost d'oportunitat, i per tant l'efecte de l'increment de la massa monetaria sobre I'esrnercarnent no era necessariarnent el que suposa el model implicit. Respecte a la demanda de diner, el model implicit suposa que aquesta es comporta de forma decreixent envers el tipus d'interes, proposicio justificada per la teoria nornes quan l'individutria entre bons i actius liquids. Aquesta justificacio s'esvaeix quan a l'economia onno hi ha un sistema financer estructurat que ofereixi interes per diners i ni jatsia emet bons.

Els comentaris aci exposats ens sembla que suggereixen la necessitat de que futures monografies a la vora d'aquesta qiiestio especifiquin mes clarament llurs suposits implicits i explicitin les definicions dels conceptes economics que utilitzen, de manera que es llevin els obstacles per tal de palliar les insuficiencies advertides i, sirnes no, el lector no es trobi indefens en front d'un torrent d'afirmacions gratuites i sovint extravagants.

Un exemple d'emploi d'un modele statistique

multidimensionnel en matiere de numismatique antique

«La theoria statistica fondarnentale e una sola e non e quindi necessario inventare une "statistica archeologia", rna sole individuare nella statistica gli instrurnenti piu adatti ai problerni che si incontreno in archeologia.»!

«La circulation monetaire en Languedoc-Roussillon avant Auguste est tres largement dominee par les emissions de Marseille, et, principalement, les series de bronze. Les emissions indigenes occupent la seconde place et les series de la Republique romaine ou de la Peninsule Iberique n'on qu'un role d'appoint.»?

Ces conclusions sont venues d'une etude comparative des divers pour· centages de numeraire emis en Narbonnaise ou etrangers a celle-ci cornptabilises a partir des publications de catalogues des monnaies retrouvees sur quelques sites archeologiques de cette region.' La simple comparaison des

1. P. 137, C. PANELLA et M. FANO, 1977.

2. P. 170, J.-C. RICHARD, 1979b.

3. L'ensernble de definition de cette etude est Ie tableau propose par J.-c. RICHARD de series de numeraire (massaliote,hispanique, de la Republique romaine et regional) trauves dans de nombreux sites de notre region:

P. 622, J.-C. RICHARD, 1979a.

P. 46. J.-c. RICHARD, 1979b.

Nous tenons a exprirner nos remerciements a M. Jean-Claude RICHARD pour liinteret qu'il a porte a notre etude et pour les conseils dont il nous a fait part dans sa conception et sa realisation.

indices d'un merne courant monetaire, comme celui des especes en provenance de Marseille ou d'Espagne permet de brosser la situation d'ensemble decrite dans l'introduction et qui est issue d'un travail de J-C. Richard.

«Mais cette situation d'ensemble doit etre nuancee par les facieslocaux. On notera que le pourcentage des emissions de Marseille croit, de Iacon considerable, de l'ouest a l'est, et qu'un site cotier comme Lattes, tres lie au commerce massoliote, depend pour pres des trois quarts de la colonie pho· cenne. Pour les monnaies hispaniques, le phenomene est exactement inverse: le pourcentage decroit de l'ouest vers I'est, Pour les monnaies de la Republique romaine, il faut considerer, dans un merne ensemble, les trois premiers sites (Ruscino, Mailhac et Enserune) dont les pourcentages sont directement lies a leur proximite de la colonie, fondee en 118 avo J-C, de Narbonne. Par contre, les (quatre) autres sites sont places au dessous des 10 sinon des 5 %. Enfin, pour les emissions locales ou regionales, le pourcentage reste tres proche sur les sept sites puisqu'il oscille entre 20 et 40 %, en moyenne autour de 30 %.4

Les propos de notre article sera d'appliquer une methode statistique particuliere, qui utilise un espace tri-dimensionnel," a l'analyse des donnees numismatiques en notre possession, afin d'apprecier au mieux ces facies locaux dont parle J-e Richard. En premier, nous etudirons un moyen statistique interessant pour approcher la notion de dispersion d'un courant monetaire a travers un ensemble de sites pris en reference. Puis, nous definirons et emploirons le precede «satistique triangulaire» qui pennet de grouper les sites entre eux suivant les analogies dans les proportions des n numeraires (ici trois) pris en compte; il est a noter que cette methode peut etre utilisee dans un espace hyper-dimensionnel apres lui avoir fait subir quelques transfermations.s

Des a present, le choix de ce precede «satistique triangulaire» nous oblige a ne considerer que trois numeraires. Nous avons decide d'etudier ici les courants rnonetaires de Marseille et d'Espagne (frappes centropyreneennes et d'Emporion) ainsi que les frappes regionales (emissions des monnaies a la croix, de la region Narbonne-Beziers et autres, com me celles de I'atelier de Nimes, par exernple). Nous avons selectionne dans quelques publications de numismatique un ensemble de donnees se rapportant a quinze sites de la totalite du Languedoc, de Provence; nous avons rnentionne aussi les resultats obtenus pour Ernporion.

L'emploi de cette analyse statistique particuliere exige une clause importante: il faut que la somme des trois pourcentages rei eves sur un site parti-

4. P. 46, I.-C. RICI-IARD, 1979b.

5. Voir A. PIATIER, 1966. P. IHM, 1970. H. LEREDDE et F. DJINDJIAN, 1980.

6. A noter que Ie numeraire de notre region se compose de quatre grands courants monetaires :

MARSEILLE / ESPAGNE ! R£GIONAL ! REPUBLIQUE ROMAINE

Nous avons exclu Ie numeraire de la Republique romaine de cette etude dans Ie choix impose par l'espace tridimensionnel; en effet, ne disposant que de trois possibilites, nous avons decide d'etudier en premier les rapports des nurneraires originaires de la region englobes par cette analyse (Emporion et les frappes centropyreneennes sont, ou dans cette region, ou tres proches) alors que Ie nurneraire de la Republique romaine est etranger, De toute tacon, nous ne proposons qu'un modele d'etude: il est possible de la completer en changeant les propositions initiales d'analyse, ou d'opter pour une analyse multi-dimensionnelle a quatre elements: nous renvoyons ici a I'article de P. IHM, 1970.

culier soit egale a 100 %.7 Nous avons done opere les calculs avant de donner la matrice de reference qui suit ce paragraphe.

MATRICE DE REFERENCE:

1. ETUDE DE LA DISPERSION DES TROIS SERIES DE /'nJMERAIRE

Nous avons decide de caracteriser le mode de dispersion des trois series de numeraire (massaliote, hispanique et regional) sur l'ensemble des sites pris en compte dans la presente etude. En effet, la distribution reelle que nous possedons dans chaque cas est difficile a appreherider. Decouvrir la naturemerne de chacune de ces distributions permettrait, d'une part, de grouper les sites qui connaissent un pourcentage de meme numeraire a peu pres iden-

7. Cf. p. 285 et seq., A. PIATIER, 1966.

8. L'indication numerique portee devant chacun c1es sites sur la matrice de reference servira plus en avant clans I'expose 11 les identifier (schemas et autres).

9. M. CAMPO, 1976.

10. P. 622, I.-C. RICI-IARD, 1979a; p. 46, I.-C. RICHARD, 1979b; I.-C. RICHARD et G. CLAUSTRES, 1980.

11. G. RANcouLE, 1980.

12. Inedit.

13. P. 622, I.-C. RICI-TARD, 1979a; p. 46, I.-C. RICHARD, 1979b.

14. Memes references que la precedente. 0 et I. TAFFANEL et I.-C. RICHARD, 1979.

15. Memes references que la precedente. M. Pv, 1978.

16. Memes references que Ia precedente. G. GENTRIC, 1981.

lEAN-LOUIS HYGOUNET

tique, et done de pouvoir creer de facon «statistique» des facies monetaires (nous preferons pour l'instant cette expression a facies ou espace economique), d'autre part, de trouver un mode de representation le plus adequat possible, pouvant, par la suite, etre etendu a d'autres observations.

La prrniere operation a effectuer, afin de grouper les termes d'une serie en classes ou groupes, et d'en condenser ainsi la presentation, sera eel le du calcul de la moyenne arithrnetique:

Cette valeur ne suffit pas pOUT bien etudier un ensemble statistique. II faut definir sa structure interne; a cette fin, nous utiliserons la variance, moyenne des carres des equarts a la moyenne arithmetique:

et sa racine carree, I'ecart-type, note 0.

Pour les trois ensembles statistiques que sont les distributions des trois numeraires massaliote, hispanique et regional, nous obtenons:

Premier ensemble (Marseille):

x 48,75 %

V 973,61 %

0= 31,20 %

Deuxierne ensemble (Espagne):

x 20.14 %

V = 615, 5 %

0= 24,80 %

Troisierne ensemble (Regional):

x 31, 1 %

V 360,72 %

c 18,99 %

«La plupart des phenomenes statistiques peuvent etre decrits par un petit nombre de modeles probabilistes ou loi de probabilite. Naturellement lorsque cette representation est possible, elle fournit une description beaucoup plus riche du phenomene du simple calcul des caracteristiques de tendance centrale et de dispersion. Elle permet notamment de calculer la probabilite de certains evenernents et, par consequent, de preciser dans une certaine mesure la representation que l'on peut sa faire dans I'avenir.»"

Dans Ie cas qui nous occupe, cette description permettra de preciser la nature de la dispersion du numeraire n sur l'ensemble des sites pris en compte et de voir si, pour un site donne etranger a ce dernier ensemble, les liens logiques dispersion du numeraire groupe de sites sont confirrnes ou infirrnes.

«Dans tous les cas, Ie processus est Ie suivant:

»- l'observation du phenornene fournit une distribution experirnentale ou empirique

»- l'analyse de cette distribution empiriques -examen de la representation graphique et calculs des caracterisques de tendance centrale et de dispersion- donne une premiere idee de la nature du phenomene observe. Au vu de ces premieres conclusions, on choisit parmi les differents types de loi de distribution theorique celui qui parait convenir.s"

La matrice de reference nous donne la distribution empirique de la dispersion des trois types de numeraire etudies ici. Dans l'arsenal des lois de distribution statistique en notre possession," nous pensons que la loi normale ou de Laplace-Gauss" est celle qui, par sa definition-merne, correspond au mieux aux dispersions que nous voulons caracterriser:

«On constate effectivement en pratique que (ces) caracteristique sont Irequemment distribueesnormalement. II en va de merne pour la mesure d'une grandeur, la duree d'un trajet, les fluctuations d'une grandeur econornique autour de sa tendance, etc.»>

Afin de voir siles distributions des trois numeraires sont norrnales, nous allons employer Ie «test de la droite de Henri», qui est «un precede graphique d'ajustement d'une loi normale a une distribution observee. Cette methode presente la double avantage:

»- de permettre d'apprecier approximativernent, mieux que sur l'histogramme, Ie caractere normal de la distribution observee:

»- de donner une estimation graphique de la moyenne et de l'ecarttype de la distribution.s-'

L'equation de la droite de Henri est:

17. P. 56, B. GRAIS, 1977 (cf. pp. 463 et 464, A. PIATlER, 1966).

18. Chapitres II et III, p. 56 et seq., B. GRAIS, 1977.

19. P. 462, A. PlATIER, 1966; p. 272 et seq., V. LESPINARD et R. PERNEr, 1969; P. 93. B. GR.US, 1977; p. 54, H. LEREDDE et F. DnNDJIAN, 1980.

20. P. 102, B. GRAIS, 1977.

21. P. 289 et seq., V. LESPINARD et R. PERNEr, 1969; p. 121, B. GRAIS, 1977.

L'emploi d'un tel precede est tres interessant car il permet d'affirrner la norrnalite de la distribution. En effet, «sila distribution observee suit bien une loi normale, les points obtenus en portant sur un graphique les valeurs de x et de t seront approximativement alignes»." C'est un point tres important car cela nous dispense de tester dans le sens loi normale hypothetique distribution observee afin de voir si les ecarts observes entre valeurs estirnees et valeurs effectives sont bien dus au seul hasard."

Apres calculs et construction des graphiques pour la droite de Henri, nOLlS avons obtenu confirmation de l'hypothese de depart: toutes les dispersions empiriques sont normales et peuvent done se transcrire suivant l'equation generale de la loi de Laplace-Gauss qui est:

(x) -1
-{frna-

C'est un resultat interessant car il induit l'emploi dela courbe de Gauss comme representation de la dispersion d'un numeraire n autour de sa moyenne arithrnetique: afin de structurer au mieux ces ensembles statistiques, nous employons conjointement cette derniere et l'ecart-type comme ossaturc des intervalles de confiance: 23

«Etant donne la moyenne x, on appelle intervalle de confiance un intervalle x -ac, x + ao (asR+) et on appelle coefficient de confiance la probabilite pour qu'une valeur soit situee dans l'intervalle de confiance»."

De facon generaIe, toutes les observations prises sur un phenornene de dispersion norrnale sont contenues dans l'intervalle de con fiance x - 3 a, x + 3 a 1.25 Dans Ie cas qui nous occupe, toutes les observations sont groupees dans l'intervalle (en abcisse) 0.100 %, aussi, nous n'utiliserons que les bornes positives ou negatives de ces intervalles de confiance qui possedent une image en abcisse comprise entre 0 et 100 %. Ces bornes ainsi definies, nous pouvons constituer un ensemble de classes, dont la definition est:

Dans l'absolu, nous avons:

10 Classe: x-3a, x-2a

20 Classe: x-2 a, x-a 2

30 Classe: x-a, x--a

40 Classe: x--a, x

50 Classe: x, x +-a

60 Classe: x + -a, x+a

70 Classe: x + a, x + 2 a

80 Classe: x + 2 a, x + 3 a

Zone d'apparition et de circulation marginale du nurneraire n.

Zone moyenne de la diffusion du numeraire n.

Zone principale de circulation du nurneraire n; accessoirement, peut se confondre avec la zone d'ernission de ce dernier.

Ce systeme permet de ranger les pourcentages de numeraire n releves sur I'ensemble des sites par ordre croissant, de maniere a aboutir a des facies de dispersion de ce numeraire, c'est a dire de constituer des familles de gisements ayant un pourcentage de numeraire n tres voisin avec discrimination statistique des bornes de changement de famille. Nous pouvons augmenter la precision de la definition de ces dernieres en calculant leur structure interne: moyenne arithmetique et ecart-type: nous jugerons de la cohesion des donnees au sein de ces familIes en employant une nouvelle unite de mesure statistique qui est le coefficient de variation, quotient de l'ecart-type par la moyenne et indice comparable de la dispersion entre differentes series statistiques." Ainsi, pour les exemples particuliers qui nous occupent:

22. P. 56, B. GRAlS, 1977.

23. P. 277 et seq., V. LESPlNARD et R. PERNET, 1969; p. 95 et seq., B. GRAlS, 1977.

24. P. 279, V. LESPlNARD et R. PERNET, 1969.

25. P.277 et seq., V. LESPlNARD et R. PERNET, 1969.

26. P. 359 et 360, A. PlATIER, 1966.

1.1. DISPERSION NORMALE DU NUMERAIRE MASSOLlOTE27

Equation: 0,01278 e J., 31 t: := I

1.0 Classe: Gisements

-l ( '). - r..� fS) 1

2.0 Classe: Gisements 1, 2 et 5" x 9,41

IT 3,97

3.° Classe: Gisemen ts 3, 4 et 5' x 22,17

IT = 2,74

4.0 Classe: Gisements 6 et 7 x 35,425 IT 1,625

50 Classe: Gisements 9, 11 et 12 x = 57,49

IT 0,68

60 Classe: Gisement 10

70 Classe: Gisements 8, 13, 14 et 15 x 91,15

IT 5,92

80 Classe: Gisements

Cvl (Coeff. de variation) 42 %

Cv2 12 %

Cv3 4,6 %

Cv4 1,2 %

Cv5 6,5 %

Le coefficient de variation CvI est relativement important; afin d'augmenter la cohesion de cette classe et de rester dans «I'atrnosphere» des autres coefficients de variation, nous proposons de diviser en deux cette derniere: nous groupons les gisements qui se trouvent aux bornes:

Sous-classe 2.1: Gisements 1 et 2 x 6,67 (J 1,06

Sous-classe 2.2: Gisement 5"

Cvl' 16 %

Cette methode n'est que provisoire car la multiplication des taux de nurneraire releves permettra d'envisager l'etude de la dispersion uniquement sous l'angle de la classe entiere.

1.2. DISPERSION NORMALE DU NUMERAIRE HISPANIQUE27 Equation: 0,016 e -1 ( ').. -.2..C)

27. A voir en meme temps que la courbe en cloche representant la dispersion etudtee.

lEAN-LOUIS HYGOUNET

Les deux premieres classes ne contiennent pas de gisements.

30 Classe: Gisements 8, 9, 10,12, 13 et 15 x 1,03 (J 1,11

CvI 108 %

Nous pouvons decomposer en trois sous-classes.

Sous-classe 3.1: Gisements 12 et 13 qui n'ont pas de nurneraire hispanique.

Sous-classe 3.2: Gisements 8, 10 et 15 x 0,98 (J 0,33

Sous-classe 3.3: Gisement 9

40 Classe: Gisements 6, 7, 11 et 14 x 11,07 (J 6

Cvl' 33 %

Cv2 54 %

Nous pouvons decomposer en deux sous-classes

Sous-classe 4.1: Gisements 11 et 14 x 5,4 (J 0,57

Sous-classe 4.2: Gisements 6 et 7 x 16,74 (J 2,74

50 Classe: Gisements 3, 5' et 5" x 26,5 (J 3,15

60 Classe: Gisement 4

7° Classe: Gisement 2

80 Classe: Gisement

Cv2' 10,5 %

Cv2"= 16 %

Cv3 11%

1.3. DISPERSION NORMALE DU NUMERAIRE REGIONAL27

Equation: 0,021 e -' J..

10 Classe: Gisements -

20 Classe: Gisements 1, 13 et 14 x 1,68 a 1,25

Cvl 74 %

Nous pouvons decomposer en deux sous-classes

Sous-classe 2.1: Gisement 13 qui n'a pas de numeraire regional

Sous-classe 2.2: Gisements 1 et 14 x 2,53 a = 0,46

30 Classe: Gisements 8 et 15 x 13,31 a 0,Q25

40 Classe: Gisement 10

50 Classe: Gisements 2,4, 5', 9, 11 et 12 x 38,8 a 3,11

Cvl' 18 %

Cv2 2 %

Cv3 8 %

60 Classe: Gisements 6 et 7 x 47,83 a 1,085

70 Classe: Gisements 3 et 5" x 57,67 a 4,91

80 Classe: Gisements

Cv4 2 %

Cv 8 %

1.4. APPORTS DE CE TYPE DE SERIATION STATIST/QUE DES TAUX DE NUMERAIRES MASSALIOTE, HISPANIQUE ET REGIONAL

Nous avons choisi de limiter ce present expose a la seule demarche methodologique. Le travail Ie plus lourd, a savoir le depouillernent des familles constituees par les taux de dispersion de nurneraire n, est encore a fai re (cartes de dispersion suivant ces farnilles, notamment). Toutefois, nous pouvons souligner deux faits importants:

- L'ernploi de la courbe en cloche donne une bonne representation de la dispersion du numeraire dans le sens ou elle permet d'individualiser les familles de taux de numeraire et de preciser leur organisation interne.

- Le fait de demontrer que nous avons affaire a des dispersions normales de numeraire permet d'affirrner que la distribution d'un nurneraire n au sein de l'ensernble des sites pris en reference obeissait a unes foule de facteurs independants les uns des autres, dont les effets s'additionnent et dont aucun n'est preponderant; ainsi, nous pouvons avoir une volonte de commercer directement avec des sites choisis de la part d'une metropole econornique, comme Marseille ou Emporion (econornie «rnonetaire» l) et un brassage secondaire de Ia monnaie par des populations autochtones (econornie d'echanges) parmi ces facteurs de dispersion du nurneraire antique considere."

2. UN MODELE DE STATISTIQUE TRIANGULAIRE APPLIQUE A L'ETUDE

DES TAUX DE NUMERAIRES MASSALIOTE, HISPANIQUE ET REGIONAL

Nous voulons presenter ici Ia pratique d'un modele hyper-dimensionnel, qui a deja de employe dans d'autres cas de statistiques appliquees a l'archeologic," pour preciser des ten dances de dispersion des sites par rapport a la composition du nurneraire retrouve a l'occasion de fouilles sur chacun de ces derniers.

C'est a l'origine un precede graphique qui a de mis au point pour l'etude comparative de grandeurs statistiques: «Bien qu'encore assez peu utilises en dehors d'une sphere de specialistes, l'interet (de ces graphiques triangulaires) etst considerable, notamment pour l'etude de series statistiques dependant de trois variables. Pour comprendre leur construction, il faut rappeler la propriete du triangle equilateral dans lequel la somme des distances de tout point interieur aux trois cotes est egale a la hauteur. Si l'on donne la hauteur egale a 100, on pourra representer

28. P. 93 et 102, B. GRAIS, 1977.

29. P. 308, 309 et 310, P. II-IM, 1970; P. 111 et 112, S. CLEUZIOU et I.-P. DEMOULE, 1981.

lEAN-LOUIS HYGOUNET

toutes les decompositions possibles d'un ensemble rendu egal a 100 entre trois composantes ( ).

»(Ces exemples) montrent que le graphique triangulaire ri'est utilisable que si deux conditions sont reunies:

»1 - il faut que les echelles portees sur les hauteurs (ou sur les cotes) du triangle soient les memes;

»2 - on ne peut traiter que des groupes de variables dont la somme est constante (".). ,,30

a + b + c 100.

D'ou la mise en forme de la matrice quantitative de reference de ce pre. sent travail:

a % de num. mass. + b % de num. hisp. + c % de num. reg. 100 %.

Nous avons choisi Ie precede qui consiste a porter les echelles des cotes a 100, afin d'indiquer au mieux les points representant chaque element d'un triplet de coordonnees (x, y et z) definissant un site.

La representation de I'ensernble des sites suivant les com-donnees choisies (Espagne, echelle gauche, 100 en bas, a en haut; Region, echelle sur la base du triangle, 0 a gauche, 100 a droite; Marseille, echelle droite, 100 en haut, 0 en bas)" fait apparaitre unes dispersion empirique des sites presentant des analogies morphologiques avec celIe d'une distribution normale. Nous utiliserons la rneme procedure de verification de l'existence d'une loi normale theorique s'appliquant a cette dispersion empirique que celle employee dans l'etude de la dispersion des trois nurneraires massaliote, hispanique et regional (test de la droite de Henri).

Nous procedons tout d'abord a un changement d'espace: nous reduisons cet espace hyperdimensionnel en un espace a deux dimensions orthonorrnees. Pour cela, nous considerons que I'axe des abcisses sera la base de notre triangle et que l'axe des or donnees sera la ligne qui joint les points suivants les 50 % de nurneraire regional sur la base du triangle et le sommet de ce derriier.P Cela revient a utiliser les hauteurs et non plus les cotes; le rapport de grandeur qui existe entre ces derniers, qui son egaux a 100 et la hauteur du triangle est 0,86 d'ou I'equation:

Y 0,86 z (z etant compris dans la variable numeraire regional).

X est connu par la projection sur I'axe des abcisses des positions des points obtenus sur le graphique triangulaire.

La relation qui existe entre la variable numeraire hispanique et celle numeraire massaliote s'exprirne ainsi:

a % Mas. = (1 - a %) ESp.33

L'equation exacte pour Ie calcul de X est:

30. P. 285 et 286, A. PlATlER, 1966.

3l. Voir Ja representation qui en est faite: Espaces bidimensionnel et tridimensionnel.

32. Voir p. 287, A. PIATlER, 1966.

33. Voir le graphique.

X, X nurneraire massaliote) + z (nurneraire regional) 2

ou X2 Y (nurneraire hispanique) + z (numeraire regional). 2

Ce type de relation d'opposition nous indique qu'il nous faut etudier une et une seule variable en X (variable massaliote ou variable hispanique) pour avoir une representation fidele du phenomene de dispersion des sites a travers une courbe et une equation de loi normale theorique. Nous avons choisi ici la direction X, variable massaliote.

Le calcul de la moyenne arithmetique de la variable massaliote, apres transformation effectuee suivant I'equation Xl> nous donne 64,3 % qui peut se decomposer ainsi: 1

64,3 % 48,75 % + - 31,1 % soit X, X +y 2 2

Comme dans les dispersions des numeraires massaliote, hispanique et regional, nous testons par l'application de la droite de Henri:

x-64J Y ici Y (j 26,5

ESPACF.S BIO!MENSICNNEL ET TRIDlMENSr(M.lEL

Le test est positif, ce qui permet tout de suite de cal euler I'equation de cette nouvelle loi de distribution normale des sites suivant leur nurneraire:

fIx) =

Nota: si nous avions choisi la possibilite X2 (variable hispanique), l'equation serait: fIx) a 0,01)" -J, ( ':( - 3�) 1 e. l. 1/',5

Il nous faut bien mentionner que cette etude est un modele de la dispersion des sites suivant leur numeraire. En effet, la transformation que nous avons faite subir aux donnees par le moyen de l'equation X, a altere les donnees quantitatives (c'est a dire les pourcentages de numeraires) et seules restent les donnees d'association entre les sites, ou donnees qualitatives. Aussi, nous ri'opererons pas de substitution de ces donnees dans l'inventaire des classes qui va suivre.

Dispersion norma le des sites pris en compte suivant la composition des taux des trois numeraires:

1'.) Classe: Gisement 1 (Emporion).

Nous sommes a run des trois poles de cette classification, au maximum du numeraire iberique, et dans un centre d'emission de ce courant monetaire,

20 Classe: Gisement 2 (Ruscino).

Malgre une rnontee des deux autres courants, noussommes ici encore dans «I'espace econornique» hispanique.

30 Classe: Gisements 4 et 5"

Cette place prise par l'oppidum du Mayne situe dans la haute vallee de ]'Hers devra etre analysee. Le 5" est si proche de la horne superieure que nous pouvons le considerer comme appartenant ala 40 Classe. Nous sommes ici dans un facies economique interrnediaire entre les espaces hispanique et «regional» (domine par les frappes regionales).

40 Classe: Gisements 3, 5, 6 et 7.

Nous sommes ici dans l'espace economique regional encore en contact avec les marches hispaniques. Dans ce premier facies, la difference entre les deux groupes de gisements est si nette que nous avons employe deux sousclasses:

Sous-classe 4.1: Gisements 3 et 5'

X M 22,7 X H 28,49 X R 48,255 / (J 2,265 (J 1,72 (J 4,5

Cv1M 10 % (34)

CvlH 6 %

Cv1R = 9 %

Sous-classe 4.2: Gisements 6 et 7

X M 35,425 / c 1,65 x H 16,74 / a = 2,74

x R 47,835 / (J 1,08

Cv2M 5 %

Cv2H 16 %

Cv2R 2 %

La differenciation de ces ensembles s'effectue par une montee du taux de numeraire massaliote et une baisse de presence des monnaies hispaniques.

50 Classe: Gisements 9, 11 et 12

x M 57,5 x H 3,08 x R 39,42 / (J 0,68 (J 2,44 (J 1,75

Cv3M 1,2 %

Cv3H 80 %

Cv3R 4,5 %

Nous sommes maintenant dans l'autre moitie de I'espa-economique regional, celle qui est tournee vers la rnetropole massaliote.

60 Classe: Gisement 10 (Lattes)

Ce seul gisement symbolise le facies economique qui s'interpose entre les espaces econorniques regional et massaliote.

70 Classe: Gisements 8, 13, 14 et 15.

34. Nous employons ici les moyennes et les ecarts-types pris sur les taux de gisements de Ja matrice de reference et non ceux obtenus apres application de I'equation de la loi de dispersion normale des sites apprehendee dans cet expose.

Nous retirons de cette suite de gisements le 13 (Marseille) qui ne presente que 100 % de numeraire massaliote, exclusivite attribuable a son role de metropole econornique frappant elle-merne sa monnaie

Sous-classe 7.1: Gisements 8, 14 et 15

x M 88,21

x H 2,22

x R 9,56 IT 3,47 IT 1,87 IT 5,30

Cet espace econornique est totalement monopolise par Ie monnaies de Marseille et semble dessiner avec realisme Ie «systerne econornique des comptoirs» mis au point a partir de cette ville.

80 Classe: n'a pu etre isolee

Nous arreterons ici I'expose des conclusions qui peuvent decouler de ce systerne de classes des sites par rapport aux differents taux de numeraire, car nous voulons nous en tenir au seul probleme rnethodologique, Toutefois, nous devons mentionner deux faits:

- Il serait interessant, dans le cadre merne de cet expose sur les monnaies preaugusteennes, de posseder d'autres resultats et d'autres sites en vue de leur integration, et done, d'une verification de la methode par l'apport de nouveaux materiaux.

-

L'emploi de cette methode dans d'autres branches de la numismatique amenerait,lui-aussi, des renseignements quant au bien-ronde d'un tel travail.

L'etude de cette methode d'espace hyperdimensionnel au service de l'analyse de series statistiques ne serait pas complete si nous ne mentionnons pas trois caracteristiques supplernentaires:

1 - Cet espace peu etre reduit a deux dimensions= ou augmente a ndimensions.>

2 - Son emploi est d'autant plus interessant qu'elle est appliquee a l'etude de variables representatives d'un phenornene global, comme ici ces trois courants monetaires qui s'etendent sur un echantillonage des donnees tres important; pour l'etude de materiel provenant d'un site particulier, nous aurions interet a multiplier les variables analysees et a employer un espace hyperdimensionnel plus etendu, cree au moyen de l'ordinateur."

3 - Son interet est grand lorsque l'ensemble des donnees apportees par la mise en place d'une recherche de la regression entre des variables de nombre n n'est pas significatif et n'apporte aucun indice."

35. Voir C. PANELLA et M. FANO, 1977.

36. Voir P. IBM, 1970.

37. P. 111 et 112, S. CLEUZlOU et I.-P. DEMOULE, 1981.

38. Recherchesrealisees par M. L. VILL�RONGA au moyen d'un ordinateur afin de constituer un parallele entrecette methode et I'ernploi d'une regression lineaire multiple. Nous tenons a lui temoigner nos remerciements pour l'attention qu'il a portee a l'accomplissement de ce present travail.

ANNEXE: DEUX EXEMPLES DE VISUALISATION DE RESULTATS

OBTENUS AU MOYEN DU MODELE STATISTIQUE TRIANGULAIRE

1. CARTE DE LIAISONS ENTRE UNITES ECONOMIQUES

Nous avons figure les quinze gisements pris en compte dans cette etude au moyen de leur code numerique (voir matrice de definition). Les carres pleins representent les centres d'ernissions de numeraire (Emporion, Region Narbonne-Beziers, Nimes et Marseille).

+ Les traits uniques representent les liaisons fonctionnelles entre deux espaces econorniques (2-6.7; 7-9; 8-9) ainsi que les liaisons entre espaces et faciees interrnediaircs (1-4-3; 13-10-11).

+ Les doubles traits representent les liaisons a l'interieur des espaces econorniques, entre facies (1=2; 3=6; 9=11=12; 8=13=14=15).

+ Les triples traits representent les liaisons figurant les sous-classes a I'interieur des facies econorniques pris eux-mernes comme ensembles (5=3;6=7).

Une etude peut s'amorcer sur la nature et l'histoire de ces differentes entites econorniques ainsi que sur leurs relations.

2. GRAPHIOUE DES COEFFICIENTS DE VARIATIONS RELEVES DANS LES CLASS-DEFINIES

Nous avons represente par des triangles pleins le nurneraire de Marseille, par des triangles Iineaires le numeraire hispanique et par des can-es le numeraire regional:

Nous pouvons constater trois faits:

1) La dispersion augmente de facon proportionnelle a la distance qui separe les monnaies d'un site de leur lieu de frappe, ce qui traduit peutetre l'existence de courants econorniques avec nurneraire qui s'insinuent au milieu de regions a econornie basee sur I'echange, sans grandsbesoins financiers.'? Cela denote une circulation locale de peu d'arnplitude reelle autour des grands centres economiques massaliote et iberique.

2) Le role joue par les Romains dans la mise en service d'ateliers regionaux (Narbonne ou Nimes) est explicite: il s'agit de detourner les besoins minimes en petit numeraire qui joue un role essentiel dans les echanges de l'emploi de numeraire massaliote ou iberique et de repandre I'usage d'especes «regionales» dont l'etalon etait fixe a Rome."

3) En cornbinant carte et graphique, nous pouvons nous apercevoir que les liens etroits qui unissent le Narbonne-Toulouse): en effet, tant sur la carte que sur le graphique qui indique des dispersions peu elevees et voisines pour tous les numeraires, nous decelons le role d'epine dorsale des relations econorniques devolue a cette region.

39. Renseignernents donnes par M. L. VIllARONGA au cours de l'elaboration de cet article.

40. Voir J.·C. RICHARD, 1973.

BIBLIOGRAPHIE

CAMPO M. 1976: Comentarios sobre la circulacion monetaria en Languedoc-Rosellen y Ampu�d{tn. �poca rornano-republicana. P. 251-256, un tableau, EJs Pobles preromans del Pirineu / Deuxierne Colloque International dArcheologie de Puigcerda.

CLEUZIOU, S., et DEMOULE, J.-P., 1980: Enregistrer, gerer et traiter les donnees archeologiques. P. 87-132, 28 figures,L'archeologie auiourd'hui / Bibliotheque d'Archeologie, Hachette litteraturc, Paris.

GENTRIC, G., 1981: La circulation monetaire dans la basse vallee du. Rhone (II-Ie s. avo I-C) d'apres les monnaies de Bollene, 107 pages, 9 figures, 17 photos, 4 tableaux. Cahier n." 9 / Publication de l'Association pour la Recherche Archeologique en Languedoc Oriental, Caveirac.

GRAIS, B., 1977: Methodes statistiques, 358 pages (annexe). Techniques statistiques, 2. Modules econorniques / Dunod, Paris.

IHM P., 1970: Distance et similitude en taxonornetrie. P. 309-317, 4 figures, un tableau. Archeologie et calculateurs / Problemes serniologiques et machematiques : Colloque de Marseille, 7/12 avril 1969 / Editions du C.N.R.S., Paris.

LEREDDE, H., et DJINGJIAN, F., 1980: Traitement automatique des donnees en archeologie. P. 52-69, 32 figures, une photo. L'unalyse des objets archeologiques et les procedes statistiques d'interpretation; Dossiers de I'Archeologie, n." 42.

L!2Sf'INAJ<D, V., et PERNEr, R., 1969: Structures - Analyse - Probabilites. 310 pages. A.Devigne, Lyon.

PANELLA, C., et FANO, M., 1977: Le amfore con anse bifide conservate a Pompei: Contributo act una loro classificazione. P. 133-137, 52 figures, une planche, 5 grahiques, 10 photos. Methodes classiques et methodes formelles dans l'etude des amphores / Actes du Colloque de Rome, 27-29 mai 1974. Collection de I'Ecole Francaise de Rome.

PIAIlER, A., 1966: Staiistique / Statistique descriptive et initiation a l'analyse. 498 pages. Themis, Presses Universitaires de France, Paris.

Pv, M., 1978: L'oppidum des Castels a Nages (Gard) tFouilles 1958-1974). 355 pages, 58 figures, 88 photos, 14 tableaux (annexe). XXXV, Supplement a GALLIA. Editions du C.N.R.S., Paris.

RANCOULE, G., 1980: La Lagast.e, agglomeration audoise du. bassin de l'Aude. 170 pages, 60 figures, 19 photos, 10 tableaux (annexes). Atacina 10, Carcassonne.

RICHARD, J.-C., 1973: Les monnayages indigenes de Narbonne et sa region. P. 135-149. 6 photos, 3 tableaux. Narbonne, Archeologie et Histoire / Federation Historique du Lanquedoc Mediterraneen et du Roussillon, Montpellier.

RICHARD, J.-C., 1979a: Monnayages indigenes de la Gaule meridionale: acquisitions recentes et problernes (extrait). P. 622/623, un tableau. Congres International de Numismatique de Berne.

RICHARD, J.·C., 1979b: La circulation des monnaies preaugusteennes du Languedoc. P. 46-48 et p. 170, une figure un tableau. Symposium numismatique de Barcelone / Volume II. Barcelone.

RICHARD, J.·C., et CLAUSTRES. G 1980: Les monnaies de Ruscino. P. 107-130. 2 tableaux, Ruscino / Chdt eau-Roussillon, Perpignari (P.-D.). I. Etat des travaux et des recherches en 1975. Revue Acheologique de la Narbonnaise, Supplement 7. Diffusion de Boccard, Paris.

TAFFANEL. 0., et RICHARD, J.-C., 1979: Les monnaies de Mailhac (Aude). 1931-1977. P. 1-53, 16 figures, 16 photos, 2 tableaux. GALL/A, Tome 37. Editions de C.N.R.S.S., Paris.

Catalogo de las monedas antiguas de Hispania de la Biblioteca de la

Universidad de Giessen, Alemania

1. HILDEBRANT

La colecci6n de monedas antiguas de la Biblioteca de la Universidad de Giessen tuvo su origen en el siglo XIX, figurando entre ellas 190, de espafiolas, de las cuales damos la relaci6n con la referencia a la obra de A. VIVES

ESCUDERO, La rnoneda hispdnica (Madrid, 1926), y su peso. Creemos interesante su publicaci6n para los estudios metro16gicos y para que tengan conocimiento de su existencia los estudiosos interesados en algunas de elias.

Untikesken

1 13·1,24.63

2 - 14-4, 18.73

3 14-5, 25.20

4 14-5, 16.02

5 15-2, 4.70

6 15·6, 4.36

7 15-11, 12.30

8 16-4,5, 5.37

9 16·6, 12.56

10 - 16·11, 5.98

Arse

11 17·5, 18.76

12 13-1, 15.54

13 19·10, 2.51.

14 19-15, 1.22

Saiti

15 - 20·1, 22.30

16 20-2, 11.49

17 - 20·2, 11.41

18 - 20-3, 4.57

Eusti

19 23-1, 11.39

Laiesken

20 - 25-4, 12.42

Iltirta

21 27·12, 12.84

22 - 28-4, 8.55

23 - 28-4, 6.68

24 - 28·11, 9.10

25 - 28-11, 6.88

Saltuie

26 - 30·2, 11.11

Kese

27 - 31-11, 4.01

28 - 31-13, 12.70

29 - 32·16, 2.57

30 - 33-10, 12.71

31 - 34-1, 11.74

32 - 34-5, 7.68

33 - 35-9, 8.99

34 - 35-10, 7.22

35 - 35-12, 13.85

Eso

36 - 36-1, 12.1J

Kesse

37 - 36-5, 6.62

Sekobirikes

38 - 37-1, 2.69

39 - 37-1,2, 3.09

40 - 37-3, 7.20

Seteisken

41 - 38-4, 10.52

Konterbia

42 - 39-3, 11.29

43 - 39-4, 7.08

44 - 39-4, 7.58

45 - 39-7, 10.31

Arekoratas

46 - 40-12, 9.30

Bolskan

47 - 43-2, AR, 3.98

Sesars

48 - 43-3, 16.00

Bolskan

49 - 43-5, 7.71

50 - 43-5, 7.54

Bentian

51 - 44-1, AR, 3.89

52 - 44-3, 8.97

Belikiom

53 - 44-2, 7.89

54 - 44-3, 7.65

55 - 44-5, 4.84

Baskunes

56 - 45-2, AR, 3.85

57 - 45.10, 11.22

Uarakos

58 - 46-2, 9.24

Arsaos

59 - 47-1, 3.67

Turiasu

60 - 52-6, 10.31

Kaiskata

61 - 53-1, 11.96

Ekualakos

62 - 55-2, 11.56

63 - 55-3, 11.28

Sekisanos

64 - 60-1, 8.33

Kelse

65 - 61-11, 15.91

66 - 62-9, 10, 11, 16.62

Bilbilis

67 - 63-1, 12.39

68 - 63-10, 13.06

Sekaisa

69 - 65-2, 20.98

70 - 65-6,11, 7.45

71 - 65-7, 8.66

Ikalosken

72 - 66-6, 12.06

Castilo

73 - 68-11, 31.08

74 - 69-8, 14.61

75 - 70-8, 18,12

76 - 70-9, 13.64

77 - 70-11, 4.02

78 - 71-2, 11.30

79 - 71-2, 7.80

80 - 71-2, 9.12

81 - 71,2,4, 7.29

82 - 71-4, 6.20

Ilturir

83 - 72-4, 6.52

84 - 73-9,10, 7.29

85 - 73-10, 12.73

Gades

86 - 74-1, 11.89

Abdera

87 - 81-2, 6.13

Malaka

88 - 85-1, 12.80

89 - 86-9, 7.46

90 - 86-13, 9.33

91 - 86-15, 8.49

Asido

92 - 90-5, 5.71

Obuico

93 - 96-5, 15.67

94 - 96-6, 14.88

95 - 97-5, 7.35

96 - 98-1, 3.89

97 - 98-4, 3.58

Ulia

98 - 99-1 13.89

99 - 99-1,3,5, 27.79

Carmo

100 - 100-5, 20.36

Onuba

101 - 102-3, 4.73

Lastigi 102 - 104-2, 4.43

Acinipo 103 - 105-14, 8.49

Ilipense

104 - 107-2, 21.61

105 - 107-4, 11.82

Irippo

106 - 110-2,4, 3.29

107 - 110-4, 4.20

108 - 110-5,6, 5.01

Orippo

109 - 110-3,5, 6.28

Osset

110 - 111-8,8.95

111 - 111-9, 5.08

Carbula

Il2 - 113-5, 19.20

Cumbaria

113 - 114-3, 5.80

Ventipo

114 - 116-1, 23.21

Corduba

115 - 118-1, 5.01

Abdera

116 - 124-3, 9.61

Valentia

117 - 125-3, 16.86

118 - 125-4, 6.76

Carteia

119 - 127-5, 5.77

120 - 127-5, 5.71

121 - 128-10, 3.44

122 - 128-14, 3.72

123 - J28-14, 3.36

124 - 129-2, 8.33

125 - 129-2, 5.68

126 - 129-4, 9.52

127 - 129-5, 4.70

Cartago Nova

128 - 131-10, 11.85

129 - 131-15, 4.50

130 - 132-1, 12.09

131 - 132-7, 11.28

132 - 132-8, 11.79

Segobriga

133 - 135-6, 13.20

Osca

134 - 136-6, 13.66

135 - 136-12, 10.48

Biibilis

136 - 138-7, 9.01

Emerita

137 - 140-14, 8.61

138 - 141-4, 11.25

139 - 145-9, 10.49

140 - 145-10, 12.49

Caesaraugusta

141 - 148-7, 11.02

142 - J49-5, 6.39

143 - 150-6, 5.99

144 - 154-6, 11.62

Turiaso

145 - 156-6,7, 11.98

146 - 156-11, 13.29

147 - 156-12, 9.30

148 - 157-1, 10.82

Caiagurris

149 - 158-9, 10.85

150 - 158-10, 5.78

lSI - 159-6, 10.98

MONEDAS ANTIGUAS DE GIESSEN 55

Celsa

152 - 160-12, 12.44

153 - 160-12, 12.12

154 - J6J-2, 15.08

Cascantum

155 - 161-2, 15.31

Ercavica

156 - 162-1, 10.62

Traducta

157 - 164-13, 9.54

158 - 164-13, 7.35

Ebora

159 - 165-2, 10.08

Patricia

160 - 165-3, 10.71

161 - 165-3, 10.62

162 - 165-8, 3.31

Acci

163 - 166-12, 12.58

Romuia

164 - 167-2, 24.48

J65 - 167-3, 13.80

166 - 167-4, 6.11

Italica

167 - 168-9, 11.49

168 - 168-12, 6.34

Tarraco

169 - 169-2, 3.73

170 - 169-11, 8.82

171 - 171-8, 7.62

172 - 171-8, 6.73

173 - J71-7, 6.44

Apendice

174 - Barskunes, 172-7, 7.89

175 - Carteia, 129-2,7.19

176 - Gades, 79-6, 3.29

177 - Emerita, 143-9, 9.62

178 - Cartago Nova, 130-7, 6.00

179 - Ituci, 88-3, 7.98

180 - Col. Patricia, 165-2, 16.l1

181 - Castiio, 68-11, 21.97

182 - Castilo, 71-7, 10.50

183 - Cartago Nova, 130-1, 6.30

184 - Ilipla, 104-1, 24.34

185 - Rornula, 167-2, 11.93

186 - Rhode, imitaci6n, AR, 2.61

187 - Ebusus, Ar, 2.30, 2 agujeros

188 - Emporiton, AR, 4.89, buen estilo

189 - Emporiton, AR, 3.71

190 - Emporiton, AR, 4.01

Metrologia antiga-l vuit pesals punics. inedits

TEORIA METROL(JCICA

Podriem assumir, amb els interrogants obligats quan es parla de metrologia antiga, que el sistema fenici sembla entroncar-se amb les mides de volum LfDIES. Teoricament, el sistema rnetrologic emprat pels lidis, compleix amb la base d'un METRET de 34 l/q. Partint, dones, d'aquest patr6 ; seguint l'esquema de desenvolupament simple, trobarem els segiients parametres de velum/pes:

Mina (25)

Mina (24) «Common Norm» Metret

34,000 Lyq. (60)

«Royal norm»

566 2/3 gr.

544 gr.

La formaci6 d'un sistema metrologic partint de les mesures de volum esdevenia rutinari. Els 4/3 de la mesura de volum (gran mesura) ens proporcionava unnou pararnetre, el qual degudament desenrotllat, ajustava el pes de la mina comercial 0 «Royal Norm».

Mina (25)

Mina (24) «Common Norm» Salaminischer'

34x4/3= 451131 Iq. (60)

«Royal Norm»

377 719 gr.

755 5/9 gr.

362 2/3 gr.

725 1/3 gr.

La concordanca teorica es perfecta. Ernpero, per saber si aquestes deduccions corresponen amb la realitat, havem d'ac6rrer a l'unic document fefaent que posseim.

I. Friedrich HULTSCH: Griecn ische unci Romische Metrologie. Groz. p. 416. Salamis de Xipre les mides de volum eren:

Mnasis

90 2/3 l/q, Salaminischer 45 1/3 II

JOSEF

REALlTAT METROLOCICA

Seguint Villaronga- que, al seu ultimllibre contribueix amb les dades rnes recents sobre metrologia real de les monedes, treurem els segiients parametres-mitjana, en relaci6 amb les encunyacionshispano-cartagineses:

OR ARGENT BRONZE

shequel de 7.50 grams »7.20 as de 8 a 9

No pretenem discutir ara la concordanca or: plata, per tal com el Desire estudi se centra amb el patr6 coure, del momen t.3

Els anteriors parametres, fruit de la realitat metrologica, coincideixen dins dels limits establerts per la teoria metrologica, 0 viceversa.

Aquesta veri tat matematica ens permet asserir que, dins d'uns marges acceptables, podem treballar amb aquestes dades, les quals pertanyen al sistema conegut com fenici, cartagines 0 punic.

Com es conegut, la relaci6 de la plata: coure de l'epoca era 1: 120. D'acord amb aquest «ratio» un shequel d'argent equivalia a 870 2/5 gr. de bronze 0 100 monedes de 8.704 grams, dada que coincideix amb les de Villaronga.' Be, aqui tal vegada tenim el ponderal emprat pel tercer metall, que es correspon 6/5 amb la mina mcnetaria fenicia. Aixo ens portaria a teoritzar de bell nou ultra les correlacions de pes: moneda i el «parentiuentre la metrologia fenicia i atica-soloniana, que deixarem per un nou article.

ELS VUlT PESALS DE BRONZE

L'antiguitat de Ja sene de 8 pesals hauria de situar-se cap a mrtjans del segle III aC. S6n de bronze i tenen un forat central, circular, que passa en sentit vertical. Tots els pesals estan coberts per una mateixa patina amb tonalitats verd fosc, que clemostra la seva perrnanencia a la mateixa area o Hoc de la troballa.

Aleshores, el sistema fenici pod ria resumir-se aixi:

Koros 362 2/3 L'q.

Mnasis 90 2/3

Salaminischer 45 1/3

Sato l3 3/5

Kab 2.2666 » Log 0.4533 »

2. Leandre VILLARONGA: Numismdiica Antigua de Hispania, Barcelona, 1979, p. 104.

3. Direm, pen), que el nostre particular punt de vista es el seguent : 7 5/9 x 12 90 2/3 gr. de plata per UD shequel d'or. Per cobrir aquesta quantitat es necessitarien, en el cas de .10 sicles d'or, 125 sides d'argent: 90 2/3 x 10 906 2/3 : 7.25333 125 sicles de plata

Canvi or: argent 1 : 12

4. L. VILLARO"lGA, op, cit., p. 104. EI bronze se inicia con un sistema de UDa unidad de 8/9 gramos y en la ultima serie del caballo parade pasa a ser de 10/11 gramos. Este patron es tambien usado en Sicilia y sur de Italia hacia el 214·212 aC.

Peifu Pes real Pesos teorics Parts Notes num. grams 24 25

5

6

La forma conica allargada pennet de coHocar unes peces damunt les altres, en coincidir la part inferior de la peca que es superposa amb el diametre de la superior que la rep, essent probablement la major la pec;:a que se suportaria en un pla horizontal disposant d'un eix vertical per l'acomodacio dels pesals.

Actualment, les peces encaixen perfectament i en sentit ascendent de major a menor, confirrnant en principi que no n'hi manca cap d'interrnedia. Tanmateix ens agradaria poder afirmar que, les peces 1 i 8 obren i tanquen el grup ponderal, ernpero manquen precedents que ens ajudin a desenvolupar la teoria seguint aquest carni.

Altrament no existeix cap dubte que la peca num. 1 es correspon amb el pes del mig sicle, i que la nurn. 2es el doble de l'anterior i per tan t representa el pes del SICLE. Eventualment la sum a de 50 peces num. 1 hauria de concordar amb eJ pes de la peca num. 8 (dissortadament aquest ponderal esta retocat).

Malgrat tot, perc, sernbla que hi hagi una closa relacio que ens permetra, si mes no, d'encetar altres cornentaris.

A partir del segle VII-VI aC., les mines ponderals ja no es cornptaven mes per 60 sicles, segurament degut a la preponderancia del sistema decimal. Aleshores comencen a cornptar-se per 100 sicles.'

Situats, doncs, de pie al segle III aC., haurem de considerar que la mina fenfcia es dividia certament en 50/100 parts, i no en 60/120 com era d'us a I'area d'influencia babilonico-mesopotamicas com han propugnat alguns erudits estudiant els pesals iberics, partint clels ponclerals de Covalta i troballes subsegiients.

5. W. CORSWANT, Dictionnaire Biblique. Neuchatel, 1956, p. 247. .(a un moment donne, la mine no comprendit que 50 sides au lieu de 60).

F. Frhr. v. SCHROTER, Worterbuch der Miinrkunde. Berlin, 1970, p. 391. Mine. « Die Mine war 1/60 des Talents und zerfiel in 60 Schekel; ob schon im Geldwesen des alten Orients sos. "Wohrungsminen" zu 50 Schekel. »

Probablement els lidis ja cornencaren a comptar la min a per 50 «Kroiseioi statares» (Pollux, Onom. 3,87; 9,84 de Ch. Seltman, Greek Coins, London, 1977, p. 62) el segle VI aC., oblidat 0 perdut el nexe amb el sistema sexagesimal sumeri-babilonic.

Jean DESMAYES, Les Civilizations de l'Orient Ancien. Paris, 1969, p. 576. Cependant la Syrie connait egalement un systeme different ou la mine, pesant 470 gr. etait partagee soit en 60 sides de 7,8 g. selon les principes de la numeration babylonienne, soit en 50 sides de 9,4 g.: ce svsterne decimal fut peut-etre introduit par les hourrites; on Ie trouve egalernent en Anatolie.

6. J. N. POSTGATE: Fifty Neo-assyrian legal documents. Warminster, 1976, p. 65, 623. Shekel. As for as is known the ratio of 60 shekels to 1 mina is constant and since the mina varied we must presume the weight of the shekel could vary accordingly.

1. PELLICER

Si acceptem aquesta subdivisio decimal, tindrem:

J mina senzilla

50 sides ! mina doble

100 sides

Les 8 peces de la troballa, realitzada a la zona de llevant, poden esser un grup complet de ponderals -sense cap suport que modifiqui el pescorresponent la cadencia dels valors de les peces amb el sistema de I'epoca. De l'observacio directa de les peces, en treiem les seguents conseqiien-

cies: 1. 2. 3. 4.

EI mig secle es sencer.

EI side tarnbe es sencer.

Aquesta peca tampoc ha estat retocada. Correspon al doble side. Es correspon practicarnent amb eL seu pes. Solament hi veiem lleugers desperfectes Iets manualment.

5. Aquest ponderal ha sigut manipulat a la seva part interior-inferior.

6. EI pesal num, 6 es practicament sencer. No es compren el seu percentatge de desviacio del pes estandar.

7. Esta prou mancada de pes per erosio manual de la part inferior-interna.

8. Aquest darrer pesal correspondria a mitja mina senzilla fentcio-punica, pero esta mancada visiblement de material, per intervencio de la rna de I'home, al mateix lloc que les peces 5 i 7.

Les parts manipulades, mantenen una patina molt antiga, practicarnent igual que La totalitat de l'element, per la qual cosa hauria de suposar-se que es va intentar aparellar-les amb algun altre sistema coexistent.

Aquest grup de ponderals no concorda ni metrologica ni fisicament, amb els pesals iberics ni romans trobats a la peninsula.

El tresor IV de Tivissa

Les primeres noticies de la troballa del tresor de Tivissa (Ribera de l'Ebre, Tarragona) foren publicades per P. Bosch Gimpera a l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans,' donant compte de I'ingres a1 Museu Arqueologic de Tarragona, el 29 de gener de 1913, d'unes joies d'or i de plata, un manec de bronze de mirall i de 29 monedes de plata, les quals foren sotmeses a l'examen d'Antoni Vives. Havien estat trobades per un pages de Mora de I'Ebre, treballant al camp en el Hoc anomenat el «Castellet de Banyoles», del terme municipal de Tivissa.

Cap a I'any 19252 es presenta al servei d'Investigacions Arqueologiques de Barcelona un pages de Tivissa portant una figura de bronze, un «glande» de plom i tres monedes de plata, procedents del Castellet de Banyoles.

Aquesta segona troballa dona lIoc als primers estudis arqueologics en el poblat iberic del Castellet, situat en un turo junt a I'Ebre, on tarnbe hi havia un petit castell medieval, d'on havia pres el nom.

L'any 1927, l'arqueoleg local de Tivissa LIuis BruIl, dona la noticia de Ia troballa d'un tercer tresor, format per nombrosos vasos j plats de plata. alguns decorats,' que adquiri el colleccionista Dr. Simon i que mes tard passaren al Museu Arqueologic de Barcelona.

Sembla estrany el menyspreu manifestat per Vives" envers les dracmes iberiques, puix les considera com a imitacions gaHes 0 barbares, i malgrat

L. VILLARONGA

1. VILLARONGA

haver vist les monedes, sols en publica dues sense dir-ne la procedencia.' ames tarnbe publica els dos divisors, imitacions massaliotes, pero no en el corpus i sense dir-ne la procedencia.s

Les monedes foren pub.icades i illustrades per primer cop l'any 19351 per P. Bosch Gimpera i P. Aguado Bleye, en el nombre de 27, faltant dues de les dracmes iberiques, sense donar cap mena de comentari.

Per ordre cronologic, segueix la publicacio de Gomez Moreno," el qual conegue 29 monedes, malgrat que nornes n'illustra 20, fent uns comentaris de caracter general.

Amoros? estudia el material publicat per Gomez Moreno, investigant la cronologia, basant-se principalment en el desgast desigual de les monedes del tresor, i compara aquesta cronologia amb la d'altres troballes amb drac. mes emporitanes, com son les de Les Ansies (Encies), Segaro i Xest.

Pio Beltran parla del tresor de Tivissa en estudiar el de Puig Castellar,'? sense afegir res de nou.

Serra Rafols, ens dona la millor noticia i estudi dels tres tresors de Tivissa,", afegint ales 29 monedes del primer tresor les tres del segon" i rnes tard dona notfcia" de la troballa casual de dues monedes rornanes anonimes, un as de 37.50 grs. i un trient de 9.90, corresponent al num, 45 de Crawford, de cap a I'any 211 aC., coetani als tresors de Tivissa, encara que no hi pertanyi.

Guadari" en la nota 275 del seu llibre diu que segons el llibre oficial de registre del Museu Arqueologic de Tarragona, foren 33 les monedes entrades

1. P. BOSCH GIMPERA, Cronica en l'Anuari de l'l nstitut d'Estudis Catalans, MCMXIIIMCMXIV, any V, part II, pp. 856-858.

2. Seguim principalment la relacio que ens dona J. de C. SERRA RAFOLS, "EI poblado iberica del Castellet de Banyoles», Ampurias, III, 1941, pp. 15-34, la qual es la millor descripcio d'aquest tresor.

3. Els vasos j plats han estat estudiats amb detall per J. M. BLAZQUEZ MARTiNEZ, «La interpretacion de la patera de Tivisa, Ampurias XVII-XVIII, 1955-56, pp. 111-140; «Nuevas aportaciones a la interpretacion de la patera de Tivisa», Arnpurias, XIX-XX, 1957-58, pp. 241-244.

4. A. VIVES ESCUDERO, La Moneda Hispanica, Madrid, 1926, es refereix de passada al tresor en la pagina 27 del volum primer.

5. Estan reproduides en l'obra citada a la nota anterior, a la lamina N, nurns. 13 i 15.

6. A l'obra de la nota 4. volum, I, pag. 14, figures b i e, pagines 15-16.

7. P. BOSCH GIMPERA i P. AGUADO BLEYE, Historia de Espaiia, dirigida por Menendez Pidal, velum II, «Espana romana», Madrid, 1935, p. 59, fig. 47.

8. A. G6MEZ MORENO, «Netas sobre numisrnatica hispana», Anuario del Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueologos vol. II, Madrid, 1934; despres el mateix treball a Miscelaneas, Primera Serie, La Antigiiedad, Madrid, 1949, seguirn aquesta darrera versio ales pagines 178-179 i lamina 44.

9. J. AMOR6s, «Algunas cuestiones complementarias de la numismatica emporitana», Anales de la Universidad de Barcelona,Barcelona, 1941-42, pp. 67-118, tractant el tresor de Tivisa a Jes pagines 116-118.

10. P. BELTRAN, «Las monedas griegas ampuritanas de Puig Castellar», Ampurias, VIIVIII, 1945-46, p. 301.

11. J. de C. SERRA RAFOLS, «El poblado iberico del Castellet de Banyoles», Ampurias, III, 1941, pp. 15-34.

12. La moneda de Ja figura 2, nurn. 2, de l'article de Serra Rafols, es una moneda de bronze iberica d'Iltirta interpolada entre les monedes del tresor.

13. J. de C. �tRRA R.�FOLS, «Monedas de la republica rornana procedentes de Tivisa», Ampurias, XI, 1949, pp. 200-202.

3 8

IL-LUSTRACIO. El numero de les monedes iHustrades correspon al del cataleg. Les monedes 33, 38, 40, 41 i 46 van ampliades a x 2.66, les altres van a la seva grandaria,

procedents de Tivissa, donant la relaci6 deles monedes iHustrades per cadascun dels investigadors, que mai les iHustraren totes. Segueix a Serra Rafols en la descripci6 de les 29 monedesdel primer tresor i 3 del segon." En can vi en el cataleg" no inclou totes les dracmes descrites anteriorment, puix nornes en trobem 13 de les 18 trobades en el primer tresor."

14. A. M. de GUADAN, Las monedas de plata de Emporiori y Rhode, «Anales y Boletin de los Museos de Arte de Barcelona», XII·XIII, 1955-56,1957-58, Barcelona, 1968-70, parla del tresor de Tivissa al volum I, pp. 126-131. Tambe ha publicat breus notes sobre aquest tresor a «La cronologia de las acufiaciones de plata de Emporion y Rhode segun los hallazgos y la secuencia de curios», Numisma, 16, 1955, pp. 9-55, i a Numismdtica Iberica e Ibero-romana, Madrid, 1969, p. 99.

15. Sense incloure el bronze d'Iltirta, 16. Volum II, de l'obra citada a la nota 14.

17 Les monedes del tresor de Tivissa compreses en el cataleg son: 510, 789, 790, 830, 867,868, 875, 876, 877,878,891, 899 i 903.

L. VILLARONGA

En els grans repertoris de Tresors, el de Tivissa porta el numero 94 en el de moneda romana" i el 2335, en el de moneda grega.'?

Breument ens referirem nosaltres-" a aquest tresor en les nostres obres sobre les monedes de Sagunt i les hispano-cartagineses.

En l'important treball de Raddatz" s'estudien en tot detaIl les JOles, vasos i pateres. En canvi es molt breu amb el que fa referencia ales monedes, limitant-se al que digue Jenkins.F No considerant propiament com a tresor l'anomenat II, i per tant dona aquest numero d'ordre al qualificat per nosaltres com III.

Per la nostra part donarern la noticia de la composicio del tresor IV de Tivisa a «Coin Hoards», volum II, nurn, 192.23

CIRCUMSTANCIES DE LA TROBALLA DEL TRESOR IV

En la nostra intensa activitat numismatica desenvolupada durant tants anys, ens fou possible estudiar un lot de monedes que fou trobat a Tivissa cap els anys en que es descobriren els tresors I, II i III, i que des d'aleshores havia estat guardat gelosament i que avui podem publicar gracies a la collaboracio que sempre hem tingut, d'aquells que sentint en l'anima la numismatica ens fan arribar tota noticia, que pot fer avancar la investigacio. Dintre d'aquest lot de monedes hi havien les dracmes iberiques estimades en tot el seu valor, i ames unes monedes romanes que foren considerades de poe interes, les quals no havien estat netejades i conservaven adherides la terra i alguns oxids, la qual cosa ens perrnete veure que totes tenien la mateixa procedencia. Fora d'aquestes monedes tot el que es guardava a la colleccio eren monedes modernes; per tant el conjunt de monedes antigues quedava ben definit i homogeni.

Es evident, dintre de les monedes antigues de la colleccio, l'existencia de dos grups, el de les monedes estimades que foren netejades i les altres. De les primeres sabem amb tota seguretat la seva procedencia de Tivissa. En quant ales segones tot ens fa pensar en la mateixa procedencia encara que no hem tingut la confirrnacio total.

EI considerar-les totes com a procedents del mateix tresor, donat el cas dificil que no fos aixi, no ens fa cometre cap error numismatic, puix que la cronologia ens ve donada per les monedes del tresor I, essent totes coetanies,

18. M. CRAWFORD, Roman Republican Coin Hoards, London, 1969, p. 67, num. 94.

19. M. THOMPSON, O. MORKHOLM, C. KRAAY, An inventory of Greek coin hoards New York, 1973, p. 356, nurn, 2335.

20. L. VILLARONGA, Las monedas de Arse-Saguntum, Barcelona, 1967, pp. 88-89' Las monedas hispano-cartaginesas, Barcelona, 1973, p. 86.

21. K. RADDATZ, Die Schatziunde der Iberischen Halbinsel vom Ende des Dritten bis rur Mitte des ersten lahrhunderts vor Chr. Geb., Berlin, 1969, pp. 258-264.

22. G. K. JENKINS, «Literaturuberblicke der griechischen Numismatik, Spain», Lahrbuch fur Numismatik und Geldgeschichte, 11, 1961, num. 125.

23. COIN HOARDS, volume II, Royal Numismatic Society, London, 1976.

CATALEG

En establir la classificacio, en el cataleg continuem la numeracio que empra Serra Rafols, 1 a 29 pel tresor I, 30 i 31 pel II, i nosaltres partim del numero 32 fins al 48 per les monedes del tresor IV.

Les referencies que donem son a:

M. H. CRAWFORD. Roman Republican Coinage, Cambridge, 1974.

A. M. DE GUADAN. Las rnonedas de plata de Em.porion y Rhode, Anales y Boletin de los Museos de Arte de Barcelona, XII i XIII, 1955-56, 1957-58, Barcelona, 1968 i 1970.

GRUP I

Denari roma

A/ Cap de Roma a la dreta, darrera X. R/ Dioscurs galopant a la drcta, a sabre dues estreJles, i a l'exerg Roma en relleu dins d'una cartela.

32 - AR, 3.02 grs., 2 h. Crawford 53/2.

Dracmes iberiques d'imitacio emporitana

A/ Cap d'Arethusa a la dreta, voltada per tres dofins, R/ Pegas a la dreta, arnb el cap transforrnat, dessota la llegenda iberica que s'indica i algunes amb el simbol que s'assenyala.

33 - Simbol estrella i Ilegenda 1\/ n (. ."1 P i' ['" (i AR. 4.50 grs., 10 h.

Inedi ta per la llegenda, Guadan d6na la peca 774 com a similar, pen) no s'hi veu la llegenda.

34 - Simbol calavera i llegenda t:: \.lJ -t. 1'1 i>

AR, 4.10 Rrs., 12 h. Guadan llegenda 22, num. 857, mateix encuny d'anvers.

35 - Simbol llop i llegenda � � 41 <:; >< '»

AR, 4.56 grs., 3 h. ��lateixos encunys de les peces 9 i 10 del tresor 1. Guadan: llegenda 31, num. 883, els mateixos encunys,

L. VILLARONGA

36 - Simbol !lop i llegenda l"" (' X

AR, 4.60 grs., 6 h.

L'encuny d'anvers d'aquesta moneda correspon al num. 518 de Guadan, el qual es us at ales monedes 862 i 872 del seu cataleg. Pel que fa al revers, les tres monedes, la nostra i les de Guadan 862 i 872, tenen l'encuny diferent pen) semblant, sempre amb el !lop i pel que fa a la llegenda, totes tres presenten Ia mateixa ILTIRTAR.

37 - Simbol dofi i llegenda 0 Y

AR, 4.63 grs., 7 h.

Mateix encuny de revers de les peces 11 i 12 del tresor I, en quant a l'anvers es distint.

Guadan: llegenda 36, l'anvers similar pen) diferent als cataJogats en les monedes 898 a 902.

38 - Dels tres dofins de l'anvers, un esta substituit per una tonyina i un altre per una llagosta de mar. Sense simbol al revers, el

qual presenta els signcs iberics: Y 0

AR, 4.54 grs., 11 h.

Aquesta moneda, la 39 i la 30 del tresor II han estat batudes amb els mateixos encunys.

Guadan: llegenda 36 invertida, inedita.

39 - Igual a l'anterior.

AR, 4.60 grs., 11 h.

40 - Llegenda (: \) 12) 0 r- ")

AR, 4.74 grs., 1 h.

Encunys diferents als emprats en les monedes amb aquesta llegenda del tresor I.

Guadan: llegenda 29, num. 867 i 868.

41 - Imitaci6 de la maxima tosquedat. El cap de l'anvers i el pegas del revers estan girats cap a l'esquerra. Per sobre del cap del pegas un cercle i un altre per sota. Per sota del pegas simbol «torques» i de la llegenda solament visible HO.

AR, 4.55 grs., 8 h. inedita,

II

Ouadrigatus

Aj Cap de Janus bifront. Rj Jupiter en quadriga, dessota la llegenda incusa ROMA.

42 AR, 5.15 grs., 1 h.

43 AR, 5.10 grs., 10 h. Crawford 29/3.

GRUP

Victoriat

A/ Cap de Jupiter a la dreta.

R/ Victoria coronant un trofeu, a l'exerg ROMA.

44 - AR, 3.08 grs., 8 h.

45 - AR, 2.55 grs., 5 h.

46 - AR, 2.55 grs., 7 h.

Les monedes 45 i 46 han estat batudes amb els mateixos encunys. Crawford 44/1.

47 - AR, 2.28 grs., 6 h.

48 - AR, 1.89 grs., 9 h.

Crawford 53/1.

PES BAIX DE LES MONEDES ROMANES

En un altre Iloc" hem posat de relleu el pes baix de les monedes rornanes del tresor de Tivissa malgrat que pertanyen a emissions antigues de pes alt, de 6.80 grs. pel quadrigatus, 4.50 pel denari i 3.40 pel victoriat. En la segiient taula donem els pesos de les monedes romanes dels tresors de Tivissa:

QUADRIGATUS:

C.29/3, 5.15, 5.10

VICTORIAT:

C.44/1, 3.08,2.55, 2.55

C.53/1, 2.28, 1.89

DENARIS:

C.44/5, 3.94, 4.37.

C.50/2. ?

C.53/2, 4.53,3.24, 3.02.

C.61/1, 4.18.

C.72/?, 4.50.

C.107/1a, 4.35.

Pes mig 2.72.

Pes mig 208.

Pes mig 5.12.

Pes mig 2.47.

Pes mig 4.01.

Aquests pesos per dessota dels teorics, que tambe hem trobat en algunes monedes hispaniques coetanies, son segurament con sequencia dels conflictes economics provocats per la segona guerra punica.

CRONOLOGIA

La data de I'ocultacio dels tresors de Tivissa ha est at fixada pels investigadors que han estudiat el tresor, i dels quals hem donat la referencia, de la manera seguent:

Serra Rafols, segona guerra punica 0 campanya de Cato. Pio Beltran, cap a I'anv 217 aC. J. Amoros, finals del segle III aC. Crawford, 211-208 aC. Villaronga, 218-195 aC. Jenkins, 200 aC.

24. L. VIUARONGA, «Anornalias metrol6gicas de las manedas romanas procedentes de tesoros hispanicos de finales del sizlo III a.C.», Acles du geme Congres International de Numismatique, Berne, 1979, pp. 253-259, lam. 33.

L. VILLARONGA

G6mez Moreno, primera etapa del domini roma, Guadan, 180-150 aC.

Raddatz, cap a l'any 180 aC.

Quasi tots els investigadors coincideixen en fixar la data de l'ocultacio a finals del segle III 0 principi del II aC., provocada per les activitats militars de la segona guerra punica i aixecament dels ibers. els quals foren reprimits per Cato,

Solament Guadan i Raddatz donen dates mes baixes degut a que segueixen la cronologia baixa de Syyenham," abans que Crawford= fixes la que ara tots seguim.

La data del denari rorna mes modern dels tresors, es la de Crawford num, 107/1a, de 209-208 aC., la qual cosa ens permet fixar l'ocultacio del tresor per a despres d'aquesta data, i la seva causa als fets militars de les lluites dels ibers en els seus aixecaments contra els romans, que acaben cap a I'any 195, amb la pacificacio de Catalunya obra del consul Cato.

25. B. A. SYDENHAM, The coinage of the Roman Republic, London, 1952. 26. M. CRAWFORD, Roman Republican Coinage, Cambridge, 1974.

QUADRE DE CONJUNTDE LES MONEDES TROBADES A TIVISSA EN ELS TRESORS I, II i III

N.O de la classijicacio, Tresor fins al 29 es la donada

Ratols

ROMA

Quaclrigatus: C.29/3

Victoriat: C.44/1

C.53/1

Denaris: C.44/5

C.50/2

C.53/2

C.61/1

C.72 (?)

C.107/1a

EMPORION

Dracma: Amor6s III Amor6s IV

DRACMES IBERIQUES

'1(, (?)

estrella, tJA (,w1 P l' rV(}

G. lleg. 33, 11. X� �Mr r-l"a calavera, ETOKISA

G. lIeg. 10 bis, C n � Il\ 0 tJ KERTEKUNTE

G. !leg. 36, G Y G. !leg. 36, Q Y yo

ILTIRTAR, Hop inedita, HO

ARSE

Dracma, V. 21

Dracma, V. 25

IMITACIONS MASSALIOTES

ViiI. 8

ViII. 12

Reterencies: C. Crawford nota 26; Amoros, J. Amor6s, Les dracmes emporitanes, Barcelona, 1933; G. Guadan nota 14; V. Villaronga nota 20; Vill, L. VILLARONGA, Algunas cuestiones en torno a los 6bolos massaliotas con reverso rueda, Numisma, 1964, 25-34.

Un tesorillo de denarios indigenas en Trasobares

En el estudio de la circulacion monetaria en epoca iberica tienen un especial interes los hallazgos de tesorillos ya que nos ofrecen informacion tanto desde el punto de vista numisrnatico como del historico y econornico. De sus composiciones, cronologias y distribuci6n geografica pueden obtenerse valiosas conclusiones en ambos sentidos. Es tas han sido las razones que nos han inducido a dar a conocer un hallazgo de denarios ibericos que hasta ahora habia pasado desapercibido a los estudiosos de estas areas.

La noticia del hallazgo la recogimos revisando una de las multiples historias locales redactadas por eruditos rurales al final del siglo pasado y comienzo de este. Concretamente la obra que nos ocupa responde a los siguientes datos: Apuntes curios os e historicos coleccionados y aurnentados segun su [uicio por D. Leon Carnicer Alastuay, Secretario del Ayuntamiento de la Muy Fidelisima Villa de Tabuenca. Zaragoza 1915, Tip. Tomas Blasco 13 X 19'5 cm. 69 pags. (ejemplar incomplete}.' En este libro, despues de varias paginas dedicadas a generalidades y descripciones paisajisticas, se incluye un capitulo titulado: Fundaciori ele Tabuenca segun notas de Fray Jose Chueca, Agustino descalro. (pags. 12-30). El Sr. Carnicer no da ningun dato referente a este capitulo, ni de donde 10 ha sacado, ni la fecha de su redaccion, ni ninguna caracteristica externa 0 interna del escrito que copia literalmente. En cuanto a la fecha de este escrito, debido a las continuas, vagas E' inexactas referencias a la guerra de la Independencia, pensamos que deberfa colocarse en un momenta bastante avanzado del siglo XIX. El parrafo que nos in teresa particularrnente es en el que se relata el hallazgo, en 1798, de 150 monedas de plata de varias cecas indigenas. El hecho ocurrio en la partida de el Tremedal, terrnino municipal de Traso-

Este ejernplar se encuentra en la biblioteca del Centro de Estudios Borjanos de la Instituci6n Fernando el Cat6lico. Borja (Zaragoza).

ISIDRO AGUILERA ARAGoN

bares (Zaragoza). A continuacion vamos a transcribir la parte del texto donde se da la noticia del tesorillo.

«�C ) el afio 1798, un vecino de Trasobares. llamado Ramon Rubio, en el mismo dia de San Valero, Obispo de Zaragoza, por su voluntad propia intento construir un pilar en su devociori, a honra y gloria de Nuestra Senora, con el titulo de Tremedal, a la distancia de un kilometre, poco mas 0 menos, del pueblo, en el punto donde se dividen dos caminos, el uno para el lugar de Tierga y el otro para la ciudad de Zaragoza, y al ponerse a arrancar piedra para dicho pilar 10 hizo en donde aun existen los cimientos de la fabrica de armas que dejo ya mencionada, el ya mencionado Rubio encontrose en su operacion que llevaba a cabo en el propio cimiento del que fue edificio y albergue de fabricantes de arrnas, y al levantar una piedra, que pesaba sobre una arroba, se desprendieron 150 monedas de plata fina, las que se encontraban debajo de ella guardadas de la intemperie; al observar en ellas su buena conservacion, despues de tantos afios como debia hacer que alli se encontraban sepultadas, las que tenian un peso de 15 onzas, habiendolas adquirido luego varios particulares, que llevados de la curiosidad, dieron por ellas a Rubio, 15 duros ( ) de cuyas monedas conservo tres como cosa curiosa (Fray Jose Chueca), correspondiendo estas monedas a diferentes epocas y acufiaciones (no porque se puedan apreciar sus fechas, sino por los signos grabados en las mismas, se supone que asi sean), cuyos signos, de las que obran en mi poder, son un busto de cabeza, con su cara y pelo rizado y a la espalda un caracter con un jinete sobre un caballo, siendo sus signos fMR I', caracteres tan antiquisimos que pocos saben describirlos ni interpretarlos, habiendose encontrado tarnbien posteriormente en dicho punto otras monedas 0 medallas con los mismos caracteres y bustos, siendo estas de bronce ( ) que tarnbien conservo en mi poder juntamente con las de plata anteriormente mencionadas.

»( ) Al hallazgo de las mencionadas monedas, posteriormente se encontraron otras medallas de plata, al parecer mas antiguas y, si cabe, tambien mas confusas que las anteriores, las cuales se encontraron tambien en dicha partida de Tremedal ( ).»

En primer lugar es interesante sefialar que el ocultamiento de las monedas se realizo dentro de un poblado de tipo minero y metalurgico tan abundantes en esta zona de la Sierra del Moncayo. Este dato es ya en si importante ya que en la mayoria de los casos de hallazgos de depositos monetales, 0 bien se desconoce las caracteristicas del lugar del hallazgo, 0 bien se encontraron en zonas sin huellas de habitat, en campo abierto.

En cuanto a la composicion del tesoro esta claro que contenia numerario de varias cecas, al parecer todas indigenas. Solo hay referencia concreta a tres piezas cuya leyenda hemos identificado sin problemas con la de Bolscan. Hay que tener en cuenta que la leyenda original ha pasado por varias etapas que la han modificado substancialmente. En primer lugar fray Jose Chueca la copio directamente de las monedas, aunque no sabemos con que fortuna, de ahi fueron recogidas por Leon Carnicer y por ultimo esta version fue pasada a la tipografia al publicarse, en 1915, la obra que nos ocupa. Es en este ultimo paso cuando mas debio de deformarse el rotulo. Aun asi el signo inicial coincide con el signa silabico iberico BO, el segundo signo se asemeja mucho al correspondiente al sonido L, la eme que se encuentra en tercer lugar no ofrece ninguna duda, el cuarto signo transcrito

en la publicacion como R no ofrece dificultades para asimilarlo con la letra KA iberica. Unicarnente el ultimo signo que hubiese sido muy sencillo transcribirlo en su propia forma de ene, en cambio se ha colocado el mismo signo que a la L. Ademas, como es obvio, el numero de simbolos expresado en el texto corresponde exactamente al de la leyenda monetal de los denarios de Bolsean.

Entra dentro del terreno de la hipotesis el averiguar la nomina de cecas restantes; sin embargo,quizapodamos lograr un acercamiento a nivel teorico si analizamos el contenido de los tesorillos hallados en la zona contigua del sistema iberico y valle del Jalon.

El cercanisimo tesorillo de Borja compuesto por denarios de Turiasu, Areeorada y Bascunes principalmente y en menor medida con piezas de Arsaos y Seeobiriees (Millan, c. 1953). El hallazgo de Alagon con las mismas cecas, a excepcion de Secobirices, y parecidas proporciones (Beltran, A. 1974) y el tesoro de Pozalmuro (Agreda) con unas 3.000 piezas de Turiasu. (Madoz, P. 1849) nos colocan en un area de influencia del numerario netamente celtibero y vascon, Por otro lade los tesorillos de Maluenda con una mayoria de denarios de Bolscan con unos pocos de Seeobiriees y algunos mas republicanos (Villaronga, L. 1975) Y el de Terrer de denarios de Bolscan, aunque mal conocido (Zobel, J. 1879) nos quieren hacer ver quizas una mayor relacion econornica con el nucleo sertoriano.

As), pues, habria que suponer para el tesoro de Trasobares un contenido variable de cecas celtibericas (principalmente Turiasu y Areeorada) y vasconas 0 bien un neto predominio de las acufiaciones del foco oscense.

Situar cronologicarnente este tesoro es tarea dificil ya que no disponemos de denarios rornanos que nos clarifiquen esta duda. Tradicionalmente se han venido atribuyendo los ocultamientos de esta zona a las alteraciones de las guerras sertorianas (Dominguez, A. 1979) y asi el cercano tesoro, ya citado de Maluenda y el de Aluenda (creemos que se trata del mismo) dan una fecha que oscila entre el 90 y el 76 aC. (Guadan, A. M. 1969).

Otro aspecto sugerente a tener en cuenta es que el citado yacimiento celtiberico de El Tremendal, cuya actividad principal es la metalurgia, se encuentra muy cercano a las minas argentiferas de Valdelaplata.

En resumen, nos encontramos ante un tesorillo hallado a finales del siglo XVIII en un poblado celtiberico, en el termino municipal de Trasobares (Zaragoza). De sus 150 monedas sabemos que las habia de varias cecas y que al menos tres de las piezas eran de Bolscan, todas eran denarios. Ademas parece claro que se recogieron en el mismo yacimiento varias monedas ibericas de bronce y plata sin que sepamos nada en concreto sobre ellas.

BIBLIOGRAFIA

BELTRIIN MARTINEZ, A «El tesorillo de denarios ibericos de Alag6n (Zaragoza)». I Congreso Nacional de Numismatica, Zaragoza, 1974, pp. 201-214.

DOMINGUEZ ARRANZ, A., Las cecas ibericas del valle del Ebro, Zaragoza, 1979.

GUADAN. A. M., Numismdiica iberica e ibero-romana, Madrid, 1969.

MADoz. P., Diccionario geogrd/ico-estadistico-hist6rico de Espana y sus posesiones de ultramar, 16 vols., Madrid, 1849-56, vol. XIII, pp. 185-186.

MILLAN, C., «Tesorillo de denarios celtibericos hallado en Borja», Congres International de Numismatique, Paris, 1953, pp. 432-442.

VILLARONGA, L., «Cornentarios en torno a los hallazgos de tesoros monctarios», XIlI Congreso Arqueologico Nacional, Zaragoza. 1975, pp. 49-54.

ZOBEL, J., Estudio historico de la moneda antigua espanola, 2 vols., Madrid, 1878-80.

Tesorillo de denarios romano-republicanos

de Torre

Juan Abad (Ciudad Real) en el

Museo Arqueol6gico Nacional

JOSE MARIA VIDAL BARDAN

En octubre de 1934, en el cerro denominado Cabeza de Buey, terrnino municipal de Torre de Juan Abad, en la provincia de Ciudad Real, se produjo el hallazgo de un tesorillo de denarios romano-republicanos.

Las primeras noticias de este tesorillo son debidas a Casto M." del Rivero y F. Mateu y Llopis,' y ahora hacemos mas asequible su contenido, afiadiendo la clasificacion de Crawford.' el peso y la posicion de curios de todas las monedas. En la actualidad este tesorillo se halla deposita do en el Gabinete Numisrnatico del Museo Arqueologico Nacional de Madrid.

Adernas de los denarios romano-republicanos, el tesoro de Juan de Abad se compone de las siguientes piezas, todas en plata: 3 un cuenco, cuatro torques, un braquial y una fibula con figuras.

Todos los curios de los denarios son diferentes. El peso medio de los 378 denarios es de 3,83 grs.; y el peso medio de los 11 denarios mas modernos es de 3,91 grs., ligeramente mas elevado, consecuencia de su excelente conservacion. Es natural que aparezca una mayor concentracion de denarios acufiados en fechas anteriores al afio 133 aC., pues sirvieron para la financiacion de las carnpafias para la toma de Numancia. Sin embargo no se puede explicar la mayor abundancia en este tesorillo de acufiaciones datadas entre el 123 y el 120 aC.

1. Casto M.' del RIVERO y Felipe MATEU y LLOPIS. Museo Arqueologico Nacional. Adquisiciones en 1932-1934. Colecciones de Nurnismatica y Gliptica. Notas descriptivas. Hallazgo de un tesoro de denarios de la Republica Romana adquirido por el Museo.

2. M. CRAWFORD, Roman Republican Coinage, Cambridge, 1974.

3. Francisco ALVAREZ OSSORIO, EJ tesoro iberico de plata procedente de Torre de Juan Abad tCiudad Real). Archivo Espanol de Arqueologia, 1945, vol. XVIII, pp. 205-211.

80 JOSE MARfA VIDAL BARDAN

MOT/Va DE LA OCULTACI6N DEL TESORO

La causa que motivo la ocultacion de este tesorillo es de dificil determinacion. En general todos los hallazgos monetarios que conocemos obedecen a ocultaciones en tiempos de guerras: como fueron la segunda guerra punica, los levantamientos de los iberos contra Roma; los levantamientos de los iberos del 98 al 94 aC.; las guerras sertorianas; etc.'

Los denarios nurneros 477 y 478 datados en los afios 82-81 y 79 aC., respectivamente, quedan aislados y separados de los denarios anteriores, y logicamente son una intromision no aceptable en el tesorillo.

Ouedando por tanto el afio 105 aC. como el correspondiente al ultimo denario del tesoro, debiendo obedecer su ocultacion a algunos de los hechos militares acaecidos con posterioridad a esta fecha, como pueden ser los levantamientos de los iberos de hasta el 98-94 aC.

4. L. VILLARONGA GARRIGA, Numismdtica Antigua de Hispania, Barcelona, 1979.

» 4,02 grs. 17,5 mms. 12

» » 3,93 grs. 16,0 mms. 1

» » 3,85 grs. 16,5 mrns. 12

» » » 3,72 grs. 17,0 mms. 3

148 aC.

» 3,63 grs. 17,0 mms. 7

M.ATILl SARAN 3,91 grs. 17,5111111s. 9

» » 3,70 grs. 18,0 mms. 3

» » 3,65 grs. 19,0 mms. 8

148 aC. 215,1 Q.MARC,LlBO 4,02 grs. 19,0 mms. 12

]48 aC.

» 3,95 grs. 20,5 mms. 3

L.SEMPR.PITIO 4,12 grs. 17,5 mms. 3

» » 3,95 grs. 19,0 mms. 9

» 3,86 grs. 19,0 mms. 9

» » 3,75 grs. 19,5 mms. 6

147 aC. 217 C.TER.LUC. 3,72 grs. 20,5 mms. 6

}) » 3,96 grs. 20,0 mms. 6 AG

}) 3,94 grs. 18,0 mms. 12 AG }) }) }) 3,92 grs, 18,0 mms. 10 AG

}) }) » 3,91 grs. 18,0 mms. 3 AG }) }) }) 3,85 grs. 19,0 mrns. 3 AG

}) » }) 3,86 grs. 18,0 mms. 6 AG }) » » 3,85 grs, 18,0 mms. 4 AG }) }) » 3,81 grs. 18,0 mms. 6 AG

» }) 3,76 grs. 18,0 DIms. 12 AG }) }) » 3,82 grs. 17,0 mms. 6 AG

L.TREBANI 3,86 grs. 19,0 mms. 9 AG }) }) }) 3,76 grs. 19,0 mms. 9 BG

C.AUG. 3,90 grs. 18,0 mms. 12 AG }) }) » 3,02 grs. 18,0 mms. 8 AG

134aC.

M.MARCI.MN.F. 3,95 grs. 18,0 mms. 9 AG }) }) }) 3,96 grs. 18,5 mills. 9 AG

}) }) » 3,92 grs. 18,0 mms. 3 SG

» }) }) 3,85 grs. 18,0 mills. 9 AG }) }) 3,86 grs. 18,5 Ill111S. 9 AG » » 3,85 grs. 18,0 111111S. 3 AG

3,93 grs. 20,5 mms. 6

3,93 grs. 17,0 mms. 6

grs. 20,5 mms. 6

» » » 3,85 grs. 21,0 111111S. 6 AG

» }) » 2,71 grs. 19,0 mrns. 9 BG

mms. 8

» » 3,86 grs. 18,0 mms. 3

3,95 grs. 17,0 mms. 12

}) » » 3,84 grs. 17,0 111111S. 1 AG

}) »

3,16 grs. 16,0 mms. 8 AG

Pecha Crawford Magistrado Peso Modulo de CU110S Conservacion.

Q.FABI LABEO 3,95 grs. 17,5 mms. 11

» 3,94 grs. 19,5 mms. 7

» » » 3,91 grs. 18,0 mms. 12

» 3,93 grs. 18,0 mms. 6

» » 3,82 grs. 18,0 mms. 6

» » » 3,81 grs. 20,0 mms. 12

» » » 3,80 grs. 19,0 mrns. 6

8 AG

» » » 3,92 grs. 17,5 m111S. 3 AG

» 3,91 grs. 16,5 m111S. 12 BG » » }) 3,90 grs. 17,0 mms. 8 AG » » 3,93 grs, 17,5 m111S. 3 AG

» » » 3,85 grs. 17,5 mrns, 12 AG

» » » 3,86 grs. 17,0 m111S. 5 AG » » » 3,84 grs. 17,0 mms. 12 AG

» » » 3,51 grs. 17,0 m111S. 2 AG

C.CATO 4,05 grs. 18,0 mms. 3 SG

» » » 3,96 grs. 19,0 mms. 6 AG

» » » 3,94 grs. 18,0 111ms. 9 SG » » » 3,95 grs. 16,5 mms. 8 AG

» » » 3,94 grs. 18,0 I11ms. 3 AG

» » » 3,96 grs. 19,0 m111S. 1 AG

» » » 3,91 grs. 180 mms. 6 AG

» » » 3,92 grs. 17,5 mrns. 9 BG

» » » 3,90 grs. 18,0 mills. 6 BG

» » » 3,93 grs. 17.0 mrns. 12 AG

» » » 3,90 grs. 18.0 mrns. 11 AG

» » » 3,91 grs. 17.'J mms, 11 AG

» » » 3,92 grs. 18,0 mrns, 9 AG

» 3,90 grs. 19,0 m111S. 5 BG

» » » 3,90 grs. 18,0 111ms. 4 SG

» » » 3,91 grs. 18.0 111ms. 12 AG

» » 3,92 grs. 16,0 mms, 5 AG

»

C.PLUTI 4,02 grs. 17,0 mms. 1

» » 4,01 grs. 17,0 mrns. 12

» » 3,95 grs. 18,0 mrns. 2

» » » 3,96 grs. 18,0 mms. 5

» » » 3,92 grs. 17,0 mms. 12

» » 3,93 grs. 17,5 nuns. 12

» 3,90 grs. 18,0 mms. 12 AG

» » 3,84 grs. 17,0 mms. 12

» » » 3,84 grs. 17,0 mms. 2 AG » » » 3,85 grs. 18,0 mms. 3 AG » » 3,81 grs. 18,0 mms. 11 BG

» » 3,80 grs. 18,0 mms. 7 BG

M.TULLI

120 aC.

3,91 grs. 20,5 rnrns. 12 SG » » » 3,90 grs. 21,0 mms. 2 AG » » » 3,86 grs. 20,5 mms. 3

» » » 3,84 grs. 19,5 mms. 1

» » » 3,84 grs. 20,0 mms. 9

» » » 3,85 grs. 20,0 mms. 3

M.FOURI L.F.PHILl 3,95 grs. 19,0 mms. 10

» » » 3,94 grs. 19,5 m111S. 6

» » » 3,93 grs. 18,0 m111S. 9

» » » 3,92 grs. 17,5 rnms. 5

» » » 3,95 grs. 19,5 m111S. 8

» » » 3,91 grs. 20,0 111111S. 3

» » » 3,92 grs. 19,5 mms. 6

» » » 3,90 grs. 19,0 mms. 9

»

» » 3,91 grs. 18,0 mms. 6

» 3,92 grs. 21,0 mms. 9

» » 3,92 grs. 18,0 111111S. 10

» 3,84 grs. 19,0 rnms. 10 AG »

» 3,85 grs. 19,0 mrns. 3

3,85 grs. 19,0 mITIs. 3

» » » 3,44 grs. 18,5 mms. 5 MG

» » » 3,82 grs. 18,5 mms. 2 AG

L.UC.CN.DOM.

grs. 18,0 rums. 9

grs. 19,0 mms. 12

3,96 grs. 19,0 m111S. 6

» » 3,92 grs. 20,0 111ms. 6

» » » 2,74 grs. 19,0 111ms. 9 MG

Q.MAR,C.F,L.R. 3,85 grs. .19,5111ms. 3 AG » » » 3,86 grs. .18,0 mms. 3 AG M.CALID,Q.MET,

1170 116 aC.

CN.FOUL 3,97 grs. 18,0 rnrns. 12 SG

» » 3,91 grs. 18.0 mms. 12 SG » » » 3,92 grs. 18,5 1111115. 12 AG CN.DOMI.Q.CURTI,

116-115 aC. 285,2 M.SILA 4,01 grs. 19,0 1111115. 12 AG

» » » 3,91 grs .19,0 mms. 6 SG

» » » 3,92 grs. 18,5 111111S. 12 AG

» » » 3,93 grs. 20,0 1111115. 6 AG

» » » 3,90 grs. 19,0 111111S. 6 AG

» » 3,94 grs, 18,0 1111115. 3 AG

» » ::1.94 grs. 19,0 mms. 3 AG

»

»

» 3,80 grs. 17,0 mms. 3 AG

3,90 grs. 20,0 mms. 10 AG

» » 3,90 grs. 20,0 mms. 9 AG

» 3,60 grs. 20,0 mms. 12 AG

4,00 grs. 16,0 mms. 12 AG

4,00 grs. 16,0 mms. 6 AG

» » 3,95 grs. 16,5 mms. 10 AG

» » 3,95 grs. 17,0 mms. 8 AG

» » 3,95 grs. 19,0 mms. 9 AG

» » » 3,95 grs. 16,5 mms. 9 AG » » » 3,92 grs, 16,0 mms. 3 AG

» » » 3,92 grs. 15,0 mms. 6 AG

» » » 3,91 grs. 16,0 mrns. 4 AG

» » » 3,93 grs. 16,0 mms. - MG

» » » 3,92 grs. 15,5 mms. 6 AG

» » » 3,91 grs. 17,0 mms. 6 AG » » 3,90 grs. 16,0 mrns. 6 AG »

}) » » 3,93 gl:s. 16,0 mms. 11

» » » 3,84 grs. 14,5 mrns. 6

» » » 3,85 grs. 15,5 I11I11S. 12

»

» » » 3,81 grs. 16,0 mrns. 9

3,75 grs, 16,0 m111S. 2

3,22 grs. 15,0 mms. 9

grs. 18,5 mms. 6

» 4,05 grs. 17,0 mms. 6

grs. ]6,5 mms. 3

Fecha Crawford Magistrado Peso Modulo de cuiios Conservacion.

JOSE MARfA VIDAL BARDAN

APENDICE

Damos para cada afio el volumen de denarios emitidos por Roma, segun la estimaci6n de Crawford, en Roman Imperial Coinage, Cambridge, 1974, tabla LVIII, pp. 696 a 703. En columnas sucesivas el nucleo de denarios encontrados en Idanha-a-Velha, y en Torre de Juan Abad.'

Volumen emisiones Num. monedas Num. rnonedas en Aiio Num. Crawford en 100.000 denarios en Idanha-Velha Torre

5. Leandro VLLA!�O,NGA GARRIGA, «Tresor de Idanha-a-Valha (Castelo Branco, Portugal) de denaris romans iberics I dracmes de Arse», IV Congreso Nacional de Numismatica, Comunicaciones, pp. 103-117, Alicante, 1980.

Volumen emisiones Num. monedas Num. monedas en Ano Num. Crawford en 100.000 denarios en Idanha-Velha Torre de JuanAbad

Trazamos el histograma del volumen de monedasdel tesoro de Torre de Juan Abad, en grupos de 10 alios.

EI tesorillo de denarios romano-republicano de Fuente de Cantos (Badajoz)

Iniciamos el estudio de este tesorillo a mediados de 1979, debido principalmente a una reorganizaci6n del fondomonetario del Museo Arqueol6gico Comarcal de Banyoles, donde se encuentra ingresado desde el afio 1962. De este modo, pudimos estudiar directamente este importante conjunto forma do basicamente por denarios romano-republicanos procedentes de un hallazgo fortuito en el terrnino de Fuente de Cantos (provincia de Badajoz). Desde el primer momenta atrajo nuestra atenci6n y nos dedicamos a realizar su ordenaci6n y clasificaci6n segun la mas moderna bibliografia, llegando a contar un total de 366 denarios (nurns. 207-572 del Catalogo Numismatico del M.A.C.B.), que abarcarian una cronologia entre los afios 157-156 y 46-45 aC. (Crawford, 1974). El resultado de este trabajo de investigaci6n fue finalmente presentado como Memoria de Licenciatura en febrero de 1981 en el Departamento de Historia Antigua de la Universidad Central de Barcelona.

La presencia de un tesorillo descubierto en un pueblo de la provincia de Badajoz en este museo de Banyoles (Girona) se debe a una serie de circunstancias diversas, por 10 demas corrientes en este tipo de hallazgos. Los datos conocidos acerca del lugar y las circunstancias de su descubrimiento nos fueron proporcionados por el senor Jaume Butinya i Granes, presidente del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, quien cornpro el afio 1955 en Barcelona un total de 380 denarios procedentes de Fuente de Cantos a un empleado de la empresa donde ambos trabajaban, ingresandolos alios mas tarde en el mencionado Museo Arqueo16gico Comarcal. Segun explicaria este empleado, un pariente suyo, pastor del terrnino de Fuente de Cantos, encontr6 las monedas enterradas entre restos de tejidos, formando una masa compacta. Esta informaci6n queda adernas recogida en la {mica noticia bibliografica sobre este hallazgo, debida al Dr. Felip Mateu i Llopis (1958).

De los 380 denarios ingresados se perdieron posteriormente 14, debido a un accidente que sufri6 el monetario de este museo en 1967, por 10 que

solo hemos podido estudiar directamente 366 monedas, algunas de ellas fragmentadas, aunque la mayoria en muy bien estado de conservacion. Por otra parte, pudimos identificar 11 de estas 14 monedas perdidas, gracias a unas antiguas fotografias y calcos hechos poco antes de su ingreso en el museo, que por desgracia no abarcaban todo el conjunto. Y, finalmente, a este grupo ya comentado pudimos afiadir en nuestro estudio 10 denarios mas pertenecientes al mismo tesorillo, que quedaron en manos del vendedor, pero que el senor J. Butinya se preocup6 tarnbien de fotografiar, calcar y pesar.

Para resumir, podemos decir que el tesorillo de Fuente de Cantos estaria compuesto en su origen por 390 denarios romano-republicanos, segun las noticias que nos han llegado, y que de ellos hemos podido estudiar un total de 387. Es de suponer que en el momento de su descubrimiento fuera algo mayor el numero de monedas que 10 compondrian, aunque no tenemos ningun indicio en este senti do y adernas el conjunto nos parece suficientemente completo y homogeneo, de modo que no creemos que se viera afectado por la admisi6n de algun otro nuevo elemento.

Las monedas estudiadas han sido ordenadas y cIasificadas siguiendo la obra de M. H. Crawford (1974); dentro de cada ernision se han agrupado por tipos, y estes a su vez se han ordenado siguiendo criterios estilisticos, con la intencion de poder llegar a distinguir denarios procedentes de un mismo cufio,

No siendo posible presentar un catalogo completo, damos a continuacion una relacion de todas las monedas, en la que intentamos reflejar por 10 menos el mayor numero posible de datos que identifiquen a cada una de ellas. Para ella las hemos dividido por afios, indicando en primer lugar el numero que les corresponde en nuestro inventario, su numeracion y lectura segun M. H. Crawford (1974), y las marcas de control (Ietras, numeros o simbolos) que presentan algunas emisiones, sea en el anverso 0 en el reverso de la moneda, aunque desgraciadamente en muchos casos no hemos podido identificarlas por estar la moneda rota 0 desgastada, 0 bien por desconocer el significado de algunos de los simbolos. En la ultima fila hemos afiadido los pesos conocidos, expresados en gramos y con dos decimales.

49

JULIA CHINCHILLA SANCHEZ

Nurn, Num. Crawford Leyenda Anverso Reverso

JULIA CHINCHILLA SANCHEZ

Nurn. Num. Crawford Leyenda

181 352/1c

182 352/1c

183 352/1c

JULIA CHINCHILLA SANCHEZ

L.IVLI BVRSIO (?)

L.IVLI BVRSIO (. ?)

L.IVLI BVRSIO (. ?) V 184 352/lc

185 352/1c

L.IVLI BVRSIO lituus ( ?)

L.IVLI BVRSIO cabeza de asno ( ?) 369 352/1c

L.IVLI BVRSIO (?) IX 186 352/1a

L.IVLI BVRSIO (. ?) 370 352/1a

187 353/1a

L.IVLI BVRSIO es trella (?)

MN.FONTEI C.F 188 353/1a

MN.FONTEI C.F

MN.FONTEI C.F 189 353/1a

353/1c MN.FONTEI C.F

353/1c MN.FONTEI C.F

353/2

C.LICINIVS

L.F MACER

P.FOVRIVS

N111n. Num. Crawford Leyenda Anverso Reverso

255 383/1

256 383/1

257 383/1

JULIA CHINCHILLA SANCHEZ

TLCLAVD

TLF AP.N XXXXVII

TLCLAVD

TLF AP.N LXXXIIII

TLCLAVD

TI.F AP.N A.CVIl

(Crawford 1974, pl. LXVI, 108) 259 384/1 L.PAPI jarro cuna 260 384/1 L.PAPI conchaconcha concha

384/1

antorcha cabeza de cabra 3,57

aC.

293 403/1

108

JULIA

CHINCHILLA SANCHEZ

A continuacion, queremos comentar algunas particularidades de las monedas estudiadas.La unica de ellas que, a causa de su degradacion, ha ofrecido alguna dificultad de clasificacion es la numero 154 de nuestro inventario. Esta moneda podria verse como una ernision de M. Cato, en el 89 a.C., o bien de M. CATO PROPR, en el 47-46 a.C. (Crawford nums. 343/1 y 462/1 respectivamente). Ambas emisiones presentan los mismos tipos y se diferencian solo por su leyenda. Nos decidimos por la primera clasificacion siguiendo un criterio estilfstico, ya que si la comparamos con las monedas representadas en el manual de Crawford (vol. II, 1974), el tarnafio de la cabeza del anverso es mayor en la ernision mas antigua. Por otra parte, la mayor concentracion de monedas en este tesorillo a finales de los afios 90 y principios de los 80 a.c. vendria a reafirmar esta eleccion, Los nums, 101 y 202 (M.LVClLI RVF y C. NORBANVS respectivamente) presentan la marca del anverso incuso en el reverso, tratandose de un error de fabricacion, par el que la moneda recienacufiada no se desprende del curio del reverso, marcando su anverso incuso en el reverso de la siguiente (Villaronga 1979, pag. 38).

El num, 230 (Q. ANTO BALB) es una moneda forrada, con una capa superficial de plata y un nucleo de cobre. Estas monedas han sido estudiadas por M. H. Crawford (1968) y G. C. Boon (1974, pag. 99 y sgs.). En nuestro caso podemos decir que se trata de una falsificacion muy buena, 10 que podria explicar su presencia en este conjunto, ya que, al ser ilegales, las monedas forradas eran desechadas al reconocerlas y raramente se encuentran formando parte de tesorillos. siendo, por el contrario, mas corrientes en yacimientos arqueologicos 0 bien en hallazgos consistentes unicarnente en monedas forradas y que sedan sin duda almacenes de falsificadores.

Elnum. 223, que curiosamente pertenece tarnbien a la ernision de Q. ANTO BALB, presenta en el flan del anverso una marca de punzon, que podria deberse a los «nummulari en su afan de comprobar si se trataba de una moneda forrada (Crawford 1968; Boon 1974, pag. 99).

Los nurns. 303 y 304 (C. PlSO L.F FRVGl) son los unicos ejemplares estudiados cuyos anversos podrian provenir de una misma matriz 0 cufio, aunque resulta imposible asegurarlo, maxime teniendo en cuenta el tarnafio de esta emision,

Como es natural, la mayoria de los denarios correspond en a la ceca de Rorna, peroqueremos destacar las 8 emisiones de nuestro tesorillo cuyas cecas corresponden a distintos lugares. En primer Iugar, tenemos la emision de C. Licinius Crassus y Cn. Domitius Ahenobarbus con diferentes asociados (nums, inventario 48-50; Crw. 282), del afio 118 a.C., acufiada en Narbona para celebrar la fundacion de esta colonia.

Enlos otros casos se trata de emisiones de caracter militar, como la de L. Manlius Torquatius (nurns. 233-234; Crw. 367), acufiada en Italia el ana 82 a.C., durante los movimientos del ejercito de Sila. Las mismas razones son validas para la ernision de Q. Caecilius Metellus Pius (nurn. 238; Crw. 374), que Crawford situa en el norte de Italia, donde lucho como comandante contra los enemigos de Sila; y para la ernision con Q (num. 239; Crw.) de origen desconocido, aunque relacionada con su tipo con las operaciones militares de Sila en Italia en el afio 81 a.C.

Por otra parte, contamos con la primera ernision militar de Julio Cesar (num. 360; Crw. 443) del ana 49-48 a.C., cuyo origen es dificil de situar con

TESORILLO DE FUENTE DE CANTOS

exactitud, aunque parece ser de fuera de Italia, En cuanto a las posibles cecas hispanicas, Crawford solo da como segura la de Julio Cesar (nums. 362-366 y 387; Crw. 468) del afio 46 0 45 a.C., que se acufiaria para la campafia en Hispania. En laemision de C. Annius (numeros 231-232; Crw. 366), enviado a la Peninsula contra Sertorio a fines del 82 a.C., M.H. Crawford distingue una primera parte que se realizaria en el norte de Italia y otra parte en Hispania, perteneciendo nuestros ejemplares a la primera de ellas (Crw. 366/1 y 2). Y finalmente, la ernision de Cn. Lentulus (nums. 282-284 y 373; Crw. 393) del afio 76-75 a. C. que Crawford situaria en Hispania por su escasa representacion en los tesorillos italianos, viendola como una respuesta a las necesidades de moneda en las guerras contra Sertorio.

Del estudio sobre la direccion de los cufios no hemos obtenido datos demasiado convincentes. Tanto si intentamos buscar porcentajes bien marcados en unau otra direccion entre los ejemplares de una misma emision, como si 10 intentamos entre monedas de un mismo periodo, se aprecian direcciones de cufio dispares, sin concentraciones representativas. En general, nuestras observaciones deben limitarse a indicar el hecho de una mayor tendencia de los artesanos a situar el cufio del reverso en sentido contrario al del anverso. Asi el mayor porcentaje de monedas. aunque no demasiado acentuado, refleja una posicion entre las 4 y las 8 horas, siguiendo el sistema horario, con una maxima intensidad en las 5 horas.

ESTUDIO METROLOCICO

Realizamos el estudio de los pesos sobre un total de 327 monedas, despues de haber desechado todas aquellas fragrnentadas 0 demasiado desgastadas, y utilizamos como base el manual de L. Villaronga (1978 y tambien 1976)

Los datos estadisticos del conjunto estudiaclo son los siguientes:

N 327 x 3,71 gr. s 0,175

Intervalo de

Peso maximo 4,11 gr. Peso minimo 2,75 gr. P.m. (68 %) 3,71 gr. confianza 3,691/3,729 gr.

Habiendo establecido un intervalo tipo de 0'08 de los pesos de la muestra, obtenemos los distintos apartados representados en la figura 1. En ella puede apreciarse un intervalo privilegiado que sefiala entre 3,75 y 3,83 gr., apenas diferenciado del intervalo siguiente, que comprende los pesos entre 3,84 y 3,91 gr. De este modo, podemos sefialar un peso mayormente representativo de las monedas de nuestro tesorillo bastante aproximado al peso teorico de 3,86 gr., establecido para el denario romano-republicano. Si agruparamos los pesos en intervalos mayores, obtendriamos una representacion mas acentuada, con un indice mas pronunciado entre los pesos 3,75 y 3,91 gr. A continuacion queremos distinguir 3 periodos diferentes, con la intencion de poder obtener una vision mas clara de los pesos representativos dentro de cada uno de ellos. De todos modos, en la forrnacion de estos tres

apartados crono16gicos -del 157 al 96 a.Ci: del 92 al 74 a.Ci: y del 71 al 45 a.c.- no nos hemos basado en las distintas revalorizaciones del denario durante la Republica, asi como tampoco en determinados hechos hist6ricos mas 0 menos significativos, sino que simplemente los hemos delimitado a partir de los afios en que quedaba claramente rota su continuidad por falta de moneda.

Los datos metro16gicos obtenidos para cada uno de ellos son los siguientes:

a) Del 157 al 96 a. C. N 106

x 3,69 gr.

p.m. = 3,68 gr.

Intervalo tipo 0,09

b) Del 92 al 74 a. C. N 151

x 3,71 gr.

p.m. 3,74 gr.

Intervalo tipo 0,12

c) Del 71 al 45 a. C. N 70

x 3,72 gr.

p.m. 3,71 gr.

Intervalo tipo 0,16

Para facilitar la comparaci6n de los 3 periodos, representados en la figura 2, utilizamos un intervalo tipo comun de 0,12 valido para todos ellos. Del estudio comparativo se desprende a primera vista una mayor coneentraci6n en el periodo mas antiguo de monedas cuyos pesos oscilan entre los 3,68 y 3,80 gr.; en el siguiente, esta concentraci6n destaca los pesos comprendidos entre 3,80 y 3,92 gr., aunque no demasiado marcada; y en el tercer conjunto se aprecia una pronunciada diferencia a favor de los pesos entre 3,80 y 3,92 gr.

Los primeros denarios acufiados (211 al 208 a.c.) presentan un mayor peso, aproxirnadamente de hasta unos 4,5 gr., que va lentamente rebajandose hacia finales del s. III y principios del s. II a.C. A partir del 195 a.C. y hasta el final de la Republica, can un lapso de tiempo entre los afios 169 y 157 a.C. en que deja de fabricarse, el peso del denario oscila entre los 4,10 y 3,40 gr., con un peso medio te6rico establecido en 3,86 gr., siendo durante este periodo -so II y I a.C.- los pesos inconstantes y variando segun las cecas y emisiones. Nuestros denarios, posteriores al 157 a.C; entran dentro de este largo periodo de variabilidad en los pesos, con una oscilaci6n de 0,7 gr. aproxirnadamente, en el que las distintas revaluaciones del denario con respecto al as (141 a.C, y a principios del s. I a.C.) y al victoriatus (principios s. I a.C.) no afectan al peso metalico real de la moneda, sino que simplemente cambian su valor numeral.

Para explicar 1a mayor concentraci6n de monedas con pesos altos en el periodo mas reciente del tesorillo de Fuente de Cantos podriamos aducir la mayor facilidad de selecci6n de las monedas mas modernas, en plena circulacion, por parte del propietario del tesorillo, asi como la mayor rareza de los ejemplares mas antiguos, los mejores de los cuales podrian haber sido ya retirados de la circulaci6n. Tambien existe la posibilidad de un menor desgaste de las monedas mas modernas y par ella mas pr6ximas al momento de su ocultamiento.

CIRCULACI6N MONETARIA DE LOS DENARIOS ROMANOS

EN EL SO. PENINSULAR

Con la esperanza de aportar algun dato sobre la circulacion de los denarios rornanos en el SO. de Hispania durante la Republica, hemos comparado las monedas de nuestro hallazgo con el volumen de denarios ernitidos por Roma anualmente, que Crawford (1974, pl. LVIII) propone a partir del estudio de los curios de varios importantes hallazgos italianos. Este metodo ha sido primero aplicado aqui por E. Collantes (1978) y mas tarde por L. Villaronga (1980), con la intencion de poder establecer una relacion entre las emisiones de moneda de Roma y el numero de moneda que llega a la Peninsula que sirva para ampliar los conocimientos acerca de la circulacion monetaria en Hispania.

Para ello trazamos 2 histogramas (figura 3), uno con el numero de denarios representados en el tesorillo de Fuente de Cantos y el otro con el volumen de las emisiones de Roma estimado por Crawford. En el caso de emisiones dudosas entre dos afios, elegimos el ultimo, tal como parecen estar distribuidas por este autor.

Al comparar los dos histogramas vemos que existe una marcada coincidencia a partir del ana 92 a.C., pero no antes. Esto puede explicarse por el largo espacio de tiempo que ocupan las monedas de nuestro conjunto, 10 que hace normal la escasa frecuencia de las emisiones mas antiguas, que en el momento del ocultamiento circularian en mucho menor numero que las mas modernas. Aun asi, podemos observar tarnbien durante el s. II a.C. que algunos indices mas acentuados se corresponden de alguna manera en ambos graficos. En todo caso, creemos preferible no tener en cuenta estas emisiones en nuestro estudio comparativo. Crawford dael volumen de denarios emitidos cada ana a un mismo nivel, pero nosotros debemos considerar la composicion del tesorillo y el periodo de tiempo que abarca. Es logico esperar que las monedas mas antiguas esten rnenos representadas que las mas modernas, que se hallarian en plena circulacion: exceptuando, en todo caso, las mas recientes, que quizas no habrian tenido tiempo de llegar a extenderse en las zonas mas alejadas del territorio romano. Como veremos mas adelante, llama la atencion la falta de denarios en nuestro hallazgo de los ultirnos afios anteriores a su enterramiento. Por otra parte, creemos que en un conjunto como este, tan lejano del centro difusor de moneda que seria Roma, la falta 0 exceso de moneda en un afio deterrninado puede verse compensada en un intervalo de varios afios.

A partir del ana 92 a.C., la coincidencia entre ambos histogramas Ialla principalmente en el ana 88 a.C. y del ana 56 a.C. en adelante; en ambos casos puede verse facilrnente la escasa frecuencia de monedas en nuestro hallazgo. Y tarnbien puede apreciarse una falta de relacion, aunque no tan marcada, en los afios 82 y 79 a.C.; en estos casos, por el contrario, debido a un exceso de moneda en nuestro tesorillo.

Con la intencion de no caer en una vision simplista, recurrimos a la aplicacion del test del X2 a las frecuencias representadas en nuestro conjunto y al volumen de las emisiones establecido por Crawford, apoyando de este modo nuestras observaciones sobre una base cientifica, mas objetiva y segura.

Para ello, hemos clistinguido dos gran des periodos: del afio 92 al 71 a.c.

y del 70 alSO a.C. (ultimo afio representado en la tabla de Crawford). Asi obtenernos para el primer periodo -92 a 71 a.C.- un X2 30,61, can 14 grados de Iibertad y un 1 % de aceptabilidad, no valido estadisticamente, por 10 que podemos decir que no existe concorclancia entre el volurnen de las emisiones de Roma y el representado en nuestro hallazgo en estos afios, Pero si comparamos dentro de este periodo el que abarca los afios 88 al 85 a.C., en que existe una mayor falta de relaci6n entre las frecuencias esperadas y las observadas, obtendrernos un X2 19'79, con 3 grados de libertad y un 0 % de aceptabilidad, como era de esperar, siendo en estos afios donde las diferencias entre ambos grupos son mayores. Si establecierarnos periodos mas cortos, podriamos llegar a precisar una correlacion mas fiel entre ambas muestras, aunque obscrvando directamente los datos obtenidos en Jas frecuencias esperadas pueden apreciarse claramente algunas faltas de relaciori, como es el caso tarnbien de los afios 82 y 79 a.c. (e incluso del 85 a.C., aunque no tan marcada); con una frecuencia de mcneda bastante mayor a la esperada.

Aplicando este metodo al segundo grupo -del 70 al 50 a.Cr-->, obtenemos un X2 25'24, can 8 grados de libertad y un 0'5% de aceptabilidad. Pero si eliminamos de este periodo los ultimos afios, a partir del 56 a.c. en que las frecuencias no se correspond enen absolute, conseguiremos un X2 2,53, con 5 grados de libertad y un 75% de aceptabilidad, en el que las diferencias observadas pueden considerarse C01110 debidas al azar y en todo caso quedancompensadas dentro del periodo.

Como resultado de este estudio comparative, destacan los siguientes tres puntos en relaci6n al tesorillo de Fuente de Cantos:

1 u) Hay escasez de moneda en el afio 88 a.c.

2.°) Contrariarnente, hay mayor cantidacl de Ia esperada en los afios 82 y 79 a.C.

3.°) Falta moneda entre los afios 56 y 50 a.C.

POI' nuestra parte podemos afiadir tambien aqui la escasez de moneda de los afios 49 al 45 a.C., inmediatos al ocultamiento del tesorillo.

La falta de moneda en el afio 88 a.C., cuando se trata precisamente de un afio con gran volurnen de ernision segun la tabla de Crawford, nos indica que no llegaria numerario al sudoeste de Ia Peninsula por entonces y ello podria atribuirse al inicio de la guerra civil entre Mario y Sila, que obligaria a reservar para Italia las grandes emisiones de moneda de este afio. En cuanto al gran porcentaje de monedas de los anos 82 y 79 a.C., SU" perior al esperado, podria entenderse teniendo en cuenta la dura carnparia que el proconsul de la Ulterior Q. Caecilius Metellus Pius, enviado pOI' Sila, lleva a cabo contra Sertorio en la Lusitania meridional durante los afios 79-78 a.C. Para mantener un ejercito de 40.000 hombres, como el que conducia Metelo, seria necesaria una gran cantidad de monedas y ello explicaria su gran numero en estos afios. Recordemos que la Lusitania meridional cornprendfa en aquella epoca no solo el sur de Portugal, sino tarnbien Extremadura, donde habitaban los vetones. Este pueblo y los lusitanos serian la base indigena que apoyaria a Sertorio ensu prirnera etapa en nuestra peninsula. Aunque, segun parece, se acostumbraba a pagar al ejercito con acufiaciones nuevas, no seria extrafio que los legionarios de Metelo recibie-

ran el afio 79 a.C; en que empieza la campana, monedas cornprendidas entre las emisiones del 82 al 79 a.c.

No creemos que pueda dudarse en cuanto al destine de estas grandes sumas. En primer lugar, todos estos denarios son acufiaciones romanas y no indigenas, como podria suceder de tratarse del pago a las tropas lusitanas y vetonas de Sertorio. Por otra parte, entre los diferentes acufiadores de estas ernisiones figuran C. Annius, enviado por Sila el afio 81 a.C. contra Sertorio y que derroto a su lugarteniente M. Livio Salinator, en Catalufia, Y contamos tarnbien con un denario de Q. Caecilius Metellus Pius, el mismo general que en el 79 a.C. luchara contra Sertorio en el sudoeste de Ia PePara explicar la falta de moneda observada entre los afios 56-50 a.c., s610 4 para los tres primeros afios y ninguna entre el 53 y el 50 a.C., cuando la tabla de Crawford sefiala un volumen de ernision considerable, habria que tener en cuenta la situacion politica de Hispania en estos al10S. En primer lugar debemos recordar que los afios 56-50 a.C. en la Peninsula son de relativa calma (.T. M. Blazquez y otros, 1978), bajo el dominio total de Pornpeyo. Despues de la conferencia de Luca (56 a.C.) entre Cesar, Craso y Pompeyo, confirmada mas tarde por Ta Lex Trebonia (55 a.Ci), Hispania quedo bajo el poder indiscutido de Pompeyo. Este acuartelo siete legiones en la Peninsula, repartidas entre la Citerior, la Ulterior y la Lusitania, que quedaron inactivas, segun las fuentes, precisarnente durante estos afios, antes del ataque de Cesar en el 49 a.c. Esta pasividad de las legiones de Pompeyo en Hispania, unida a la efervescencia de Italia en los al10S anteriores a la guerra civil entre Julio Cesar y Pornpeyo, podrian ayudar a explicar la falta de numerario representado en estos afios en una region tan limitrofe como Extremadura.

Finalmente, comentaremos la escasa cantidad de emisiones entre los afios 49 y 45 a.C, representadas en nuestro tesorillo.

Ya hemos mencionado que no podemos comparar estos arios con 10 que seria el volumen de emisiones de la republica rornana, ya que en la obra de Crawford (1974) solo queda recogido hasta el afio 50 a.c. Lo poco que conocemos sobre la moneda de estos a110S se basa en que tanto Cesar como Pompeyo se encontraban escasos de ella, llegandose a retirar de la circulacion una gran cantidad de moneda, De las emisiones que Cesar realize para pagar a sus ejercitos durante los afios 49-47 a.C., con cecas de Italia, Africa y Oriente, apenas llega moneda al sudoeste de la Peninsula, 10 que resulta logico teniendo en cuenta que su centro de operaciones estaba entonces lejos de Hispania. Ademas, la falta de denarios de estos ultirnos afios en el tesorillo de Fuente de Cantos podria explicarse por su excesiva proximidad a la fecha de su ocultamiento, que no daria tiempo a la llegada a esta zona de monedas acufiadas en lugares muy apartados. POl' el contrario, tenemos 6 denarios del afio 46-45 a.C., y hay que destacar el hecho de que todos ellos son acufiaciones espafiolas de Cesar para pagar a sus tropas, 10 que acentua ademas su caracter de acufiacion militar sobre el terreno. Es entonces cuando las carnpafias militares contra Sexto Pompeyo traen a Cesar a la Ulterior, donde tendra Iugar la batalla de Munda (marzo del 45 a.C.), y es precisamente en estas operaciones militares donde encontramos una causa directa que justifique el enterramiento de este tesorillo.

OTROS HALLAZGOS CONTEMPORANEOS

Para finalizar, citaremos los tesorillos de la Peninsulaestudiados hasta el momenta con una datacion proxima a la nuestra. Se trata del de Moita (Portugal), con solo 10 monedas estudiadas y fechado en el 66 a.C.; el de Lliria, con 282 monedas y fechado en el 44 a.C.; el de Cordoba de 1843, con 130 monedas y fechado en el 42 a.Ci: el de Menoita (Portugal), con 102 monedas y datado en el 42 a.c.; y los de El Centenillo, Mentesa y Sendinho de Senhora, datados los tres en el 46-45 a.C. (Crawford R.N.S. 1969, nums. 385, 286 Y 388).

Vamos a referirnos a continuacion unicamente a estos tres ultirnos tesorillos, cuya fecha de ocultamiento es igual a la nuestra y que adernas ofrecen una cierta proximidad geografica que quiza no fuera casual.

La primera noticia sobre el tesorillo de El Centenillo (Jaen) fue dada por C. F. Hill y H. W. Sandars (1911), con una relacion de las monedas estudiadas segun el catalogo de A. Grueber de la coleccion nurnismatica del British Museum. El hallazgo tuvo lugar en mayo de 1911 a unos 2 Km. de la actual entrada a las minas de plata de El Centenillo, ya explotadas por los romanos, por 10 que resultaria logico suponer que su propietario estaria de alguna manera relacionado con la mina. Se recogieron un total de 57 denarios romano-republicanos y 2 denarios ibericos. Eltesorillo queda datado por su ultima moneda (M. POBLICr LEG PROP PR, CN. MAGNVS) en el 46-45 a.C., si bien por las circustancias de su descubrimiento no puede asegurarse que se haya recuperado completo. Es interesante sefialar la existencia de otro tesorillo republicano (datado en el 110-109 a.C.) relacionado tarnbien con las minas de El Centenillo,

La noticia sobre el tesorillo de Mentesa (Jaen) fue dada por S. de los Santos Gener (1953) con motivo de su adquisicion por el Museo Arqueologico Provincial de Cordoba de una coleccion particular, y se limita a una relacion delas monedas y a sefialar su procedencia de algun lugar de la provincia de C6rdoba (P). Consiste en un total de 67 denarios rornanos, 3 quinarios y 1 denario iberico, y su datacion a partir de la moneda mas moderna es igual al anterior.

Del tesorillo de Sendinho de Senhora (freg. de Amieira, Cone, de Oleiros, Portugal), descubierto en 1949, tenemos una primera noticia de J. Lopes Guedes (1954), clasificandolo segun Babelon. Posteriormente 10 cita M. Castro Hipolito (1960-61, num. 94) en su estudio de recopilacion de hallazgos numismaticos romanos de Portugal. Constaria de unos 100 dinarios, aunque solo pudieron llegar a estudiarse 76 de ellos. La moneda mas moderna que sirve para datarlo es la misma que en los dos anteriores (M. POBLler LEG PROP PR, CN. MAGNVS, Crw. 469).

La escasa cantidad de denarios que componen estos tesorillos hace imposible poder establecer una cornparacion detallada de frecuencias de ernisiones con el nuestro, mucho mayor y mas representativo. Adernas, el tesorillo de Mentesa resulta extrafio en su cornposicion, ya que contiene mas monedas antiguas en proporcion con las mas modernas y por 10 tanto mas pr6ximas a la fecha de su enterramiento. Por el contrario, los de El Centenillo y Sendinho de Senhora presentan una acumulacion logica de monedas en los ultimos afios, de hasta 12 y 21 monedas respectivamente en los afios 46-45 a.C. De todos modos queremos insistir en la inseguridad que

TESORILLO DE FUENTE DE CANTOS 117

puede verse en la dataci6n de todos ellos, teniendo en cuenta las condicionesen que han sido estudiados. Principalmente nos parece dudosa la fecha de enterramiento dada para el hallazgo de Sendinho de Senhora, ya que como antes hemos mencionado s610 se estudiaron 76 denarios de unos 100 que formarian el tesorillo, y seria Iogico esperar que las monedas perdidas o elegidas fueran las mejor conservadas y por ella mas modernas. Pero, por otra parte, todos ellos tienen en comun, junto con el tesorillo de Fuente de Cantos, su localizaci6n en una zona limitada del sudoeste de la Peninsula y adernas en lugares con una rica economia durante estos afios. El Centenillo y Mentesa se encuentran relacionados con el mundo minero del norte de Jaen: Fuente de Cantos se encuentra en la ruta, llamada mas tarde de la Plata, que enlazaba el sur con el norte de la Peninsula. Y a ella se puede afiadir el hecho de ser los unicos hallazgos conocidos de la Peninsula con una fecha probable de ocultamiento en el 45 a.C., concentrados en la zona que seria el centro de las operaciones militares de la campafia de Julio Cesar, todo 10 cual parece sefialar como causa inmediata de su existencia la agitaci6n social que produciria la batalla de Munda en la Lusitania y la Ulterior.

BIBLIOGRAFIA

J. M. BL�ZQUEZ y otros, 1988: «Hispania Rornana», Historia de Espana Antigua, tomo II, Ed. Catedra, Madrid.

C. G. Boon. 1974: «Counterfeit coins in Roman Britain», Coins and the Archaeologist, Ed. J. Casey & R. Reece, pp. 95·172). Institute of Archaeology, London.

M. CASTRO HIP6LITO, 1960-61: «Des tesoros de moedas romanas em Portugal», Conirnbriga, vol. I-II, pp. 1-161). Universidade de Coimbra.

E. COLL�NTES PEREZ-ARDA, 1978: «Hallazgo de denarios romanos de Castulo (Jaen)», Numisrna, XXVIII, nums. 150-155.

J. COLLIS. 1974: «Data for dating», Coins and the Archaeologist, pp. 173-183. Institute of Archaeology, London.

M. H. CRAWFORD, 1964: «The coinage of the Age of Sula», Numismatic Chronicle, vol. IV

M. H. CRAWFORD, Cfi3. 1969: «Roman Republican Coin Hoards», Royal Numismatic Society (RNS).

M. H. CRAWFORD, 1969: «Coin hoards and the pattern of violence in the Late Republic», Papers of the British School at Rome, vol. XXXVII (PSBR), pp. 76-81.

M. H. CRAWFORD, 1969: «The financial organization of Republican Spain», Numismatic Chronicle (NC), vol. IX, pp. 79-93.

M. H. CRAWFORD, 1970: «Money and exchange en the Roman world», Journal of the Roman Studies (JRS), vol. LX, pp. 40-48.

M. H. CRAWFORD, 1978: «Ancient Devaluations: A general theory», Les devaluations a Rome, pp. 147-158. Ecole Francaise de Rome.

J. GUEY - Ch. CARCASSONl\'E, 1978: «Propos de statistique: quelques echantillons rnonetaires», Les devaluations a Rome, pn. 57-58. Ecole Francaise de Rome.

C. A. HERSH, 1976: «Coinage of C. Calpurnius Piso L. F. Frugi», Numismatic Chronicle, vol. XVI, pp. 7-63.

F. F. HILL - H. W. SANDARS, 1911: «Coins from the neighbourhood of a Roman mine in Southern Spain», Journal of Roman Studies (JRS), vol, I, pp. 100-106.

L. LOPES GUEDES, 1954: «Achado de Sendinho da Senhora -Oleiros- Beira Baixa», Nummus, vol. II, num, 7, pp. 199, Porto.

F. MATEU LLOPIS, 1958: «Hallazgos Nurnismaticos XV!». Numario Hispdnico, VV, p. 179, num. 961.

H. MATTINGLY, 1969: «Notes on some Roman Republican moneyers», Numismatic Chronicle, vol. IX, pp. 95-105.

S. SANTOS GBNER, 1953: «Mernorias de los Museos Arqueologicos Provinciales», vol. XIV, pp. 28-29.

L. VILLARONGA, 1976: «Comentarios sobre metodologia en la investigaci6n numismatica», Numisma, vol. 138-143, pp. 17-37.

L. VILLARONGA, 1979: «Numismatica Antigua de Hispania. (Iniciaci6n a su estudio)», Ed. Cymys, Barcelona.

L VILLARONGA. 1980: «Tresor de Idanha-a-Velha (Castelo Branco, Portugal) de denaris romans, iberics i dracmes d'Arse», Congreso Nacional de Numismatica, IV, Alicante.

Comparaci6n metro16gica de tres periodos diferentes del tesorillo de Fuente de Cantos.

1. Representaci6n metro16gica del conjunto. 157-45 a. C. N 327 monedas

FIG.

3. Comparacion entre la cantidad de denarios de Fuente de Cantos y el volumen de emisiones de la Republica romana anualmente, segun Crawford.

FIG.

122 JULIA CHINCHILLA SANCHEZ

Une monnaie d'argent a Iegende iberique

inedite I-BI-N-KI

L'un d'entre nous (A.D.) a pu disposer, recemment, d'une monnaie d'argent dont le classement s'est revele impossible car la Iegende iberique etait inedite,

Cette monnaie presente (Fig. 1,1-2):

au droit: une tete masculine a droite, la coupe du cou marquee, la chevelure traitce en boucles allongees: Ie style est rude. Derriere la tete, en lettres iberiques, une legende, de quatre caracteres, qui se transcrit: I-BI-N-KI.

au revers: un cavalier a droitc, portant une palme. une chlamyde au vent et, derriere, un autre cheval, Ie style est tres rude et les details de la representation peu nets (la frappe est merne defectueuse):

A I'exergue, sur une ligne de sol, une Iegende, de quatre caracteres iberiques, qui se transcrit: I-BI-N-KI (Ie dernier caractere est mal grave et un accident Ie lien au precedent). Nous avons doncune legende identique au droit et au revers.

RENSEIGNEMENTS TECHNIQUES

Metal: argent; poids: 2,48 g. (un leger manque a ete provoque par une entaille en triangle); module: 17/18 mm.; epaisseur du flan: 2 mm.; direction des coins: 3.

Cette monnaie, a legende inedite I-BI-N-KI, doit etre rapprochee d'une monnaie comparable (poids: 2,38 g.) qu'a fait connaitre L. Villaronga en 1961 1/, mais qui ne laissait voir aucune Iegende. II est facile de rapprocher ces deuxmonnaies par leur typologie, leur style, leur metrologie et de remonter aux memes modeles. C'est, en effet, vers le denier deCese et vers Ie denier de Ikalkusken? qu'il convient de se tourner pour decouvrir l'origine

1. L. VILLARONGA. Copia barbara del denario iberico con levenda Cese, VII Congreso Arqueologico Nacional, Barcelona, 1961, Saragossa, 1962, pp. 265-272. Nous adressons nos plus vifs rernerciements a L. Villaronga qui non seulement a bien voulu apporter son aide desinteres see a cette recherche mais encore la publie dans cette revue.

2. Pour I'ensernble des emissions, on se reportera maintenant a I'ouvrage d'ensemble (et a la bibliographie etendue) de L. VILLARONGA, Numismatica antigua de Hispania, Barcelona, 1979.

A. DEROC I

l.-C. RICHARD

d'inspiration de non monnaies. C'est, d'ailleurs, principalement, le denier de Cese qu'il faut mettre en avant car celui o'Lkalkusken concerne surtout le style, rude et evolue, de la tetedu droit.

Nous ne connaissons pas la provenance de la monnaie publiee en 1961 et merne si la monnaie qui fait l'objet de cette publication nous a ete presentee comme provenant de la region de Narbonne, il nous est difficile de retenir, sans reserve, cette provenance. De plus, la presence d'UI1 exemplaire dans la region de Narbonne ne peut entrainer comme consequence que la frappe a eu lieu dans cette meme region puisque nous savons bien que de Ruscino a Beziers et de Enserune» a Vieille-Toulouse, les monnaies Irappees dans la Peninsule iberique circulaient et notre exemplaire pourrait avoir suivi les memes courants.'

Comme on n'a jamais rencontre, a ce jour, de denier de Cese ou de denier a'Lkalkusken en Gaule meridionale, L. Villaronga pensait plutot a une imitation frappee dans la Peninsule iberique.

Nous proposons de ne pas prendre parti sur cette question qui depend encore de l'avancement des decouvertes et des publications de monnaies avec provenances enregistrees.

II convient de remarquer, cependant, que la metrologie des deux exemplaires (2,48 g. et 2,38 g.) est bien differente de celle des deniers iberiques qui est Iixee sur celle du denier remain.' Par contre, des metrologies autour de 2,50 g. se rencontrent dans Ie Sud de la Gaule vers les monnaies a la croix, vers les drachmes de Marseille ou vers les monnaies d'argent au cavalier, avec la Iegende NEMA Y, frappees a Nimes.' II y a done une «parente» rnetrologique entre toutes ces emissions et il faut en tenir compte pour lier, dans le temps et dans I'espace, des series difficiles a situer.

Nous ne disposons cependant pas d'autre exemple directement comparable en Narbonnaise: le denier a legende I-E-CE (Fig. 1,3), du British Museum, imite du denier romain aux Dioscures, est non seulement un exemplaire unique, a ce jour, mais sa provenance est inconnue; de plus ce denier est d'une typologie trop eloigne de nos exemplaires et le seul rapprochement reside dans le poids (2,62 g.) qui reste proche,"

La datation qui avait ete proposee par Leandre Villaronga, en 1961, peut etre encore aujourd'hui retenue et, pour notre part, nous situerions la frappe entre 150 et 100 avant J.-C. (avec la possibilite ouverte d'une frappe plus recente), sous benefice d'inventaire.

Cette monnaie nous permet donc de montrer que les imitations peuvent etre tres diverses et aboutir rneme a une veritable frappe nouvelle puisque

3. Pour Ruscino: 1. C. M. RICI-IARD et G. CL4.USTRE, «Les monnaies de Ruscino», Ruscino, Chdteau-Roussillon (Perpignan, Pyrenees Orientales), I, Paris, 1980, pp. 107-150; pour Enserune : catalogue en cours de redaction par 1. C. Richard; pour Vieille-Toulouse : G. SAVES et L. VIllARONGA, Acta Numismatica, 5, 1975, pp. 91-135; 6, 1976, pp. 107-130; 7, 1977, p. 181-186; 8, 1978. pp. 27-45; 9, 1979, np. 63-84; M. LABROUSSE, «Monnaies "a la croix" trouvees it Vieille-Toulouse, au cours desfouilles de 1969, 1970 et 1971», Pallas, 20, 1973, pp. 75-104. 4. 1. C. RICHARD et L. VILLARONGA, «Recherches sur les e talons rnonetaires en Espagne et en Gaule du sud anterieurernent it l'epoque d'Auguste», Melanges de la Casa de Velazquez. 9, 1973, pp, 94-95.

'i. Sur cette emission de Nimes on se reportera, en dernier lieu, it: 1. B. GIRAD, «Le monnayage antique de Nimes», Bulletin de l'Ecole antique de Nimes, 6-7, 1971-1972, pp. 4760; la datation proposee est la fin du Herne siecle et Ie debut du ler siecle avant I.-C. 6. Ce denier du British Museum est illustrc dans G. F. HILL, On the coins of Narbonensis with iberian inscriptions, New York, 1930, p. 38 et pl. VI, 7.

MONNAlE lBERlQUE

nous disposons d'une legende inedite dont I'interpretation et la classification linguistique, comme a bien voulu nous l'indiquer J. Untermann, ne peuvent etredeterminees.'

11 importe done d'ajouter cette legende au Corpus des inscriptions iberiques- et d'etre attentif aux decouvertes qui se produisent a proximite des Pyrenees ou, a la fin du Heme ou au debut du Ier siecle avant J.-C., une autorite a fait frapper, dans un style plus proche des series celtiques que des series hispaniques, une nouvelle emission en metal precieux.

FIG. 1. 1. Monnaie it legende IBINKI (echelle 1 xl)
2. Idem (echelle 3 xl).
3. Monnaie it legende IECE du British Museum (echelle 1 X 1). Cliche J. R. Richard.

A. DEROC I i.c. RICHARD

7. Nous remercions Ie Prof. I. Untermann d'avoir bien voulu nous indiquer, par sa lettre du 28.1.1982, que cette nouvelle legende restait inexpliquee.

8. I. UNTERMANN, Monumenta linguarurri hispanicarum, I, Die Miinrlegenden, Wiesbaden, 1975, reunit I'ensemble des series, connues en 1975. Nous aurons l'occasion de revenir ailleurs sur la legende A4: -auntiki-?, -untikia-?, pp. 162·163.

Una propuesta para la sistematizacion de la transcripcion de textos y nombres arabes en trabajos de numismatica andalusi

En la ponencia presentada por el senor Juan Ignacio Saenz al V Congreso Nacional de Numisrnatica,' se planteaban dos cuestiones de base en el tema de la hasta ahora llamada indistintamente numismatica arabigoandaluza, hispano-arabe 0 andalusi. La primera de elIas era la necesidad de fijar de modo claro una terminologia {mica al respecto. Creernos, como ya sefialarnos en nuestra intervencion con motivo de la lectura de lacitada ponencia, que la {mica denominacion exacta debia ser la de andalusi. En efecto, este terrnino recoge de modo completo toda la produccion numismatica arabe en la Peninsula Iberica. Al-Andalus, como es sabido, es la denorninacion que los autores arabes, antiguos y modernos, dan a la porcion de suelo iberico que se encontraba en manos arabes. Es, pues, una realidad geohistorica cambiable a traves de la extensa epoca de perrnanencia arabe en Espana y Portugal, pero que se ajusta en cada momenta al marco don de se realizan las acufiaciones que conforman la numismatica andalusi.Unicamente ciertas acufiaciones (excepcion hecha de las posibles falsificacionescristianas contemporaneas) como las realizadas por algunos reyes castellanos en caracteres arabes.' caerian fuera del terrnino andalusi, a pesar de ser perfectamente englobables en este tipo de monedas.

El apelativo arabigoandaluza podria, strictu sensa, tomarse exclusivamente por las acufiaciones realizadas en las cecas que incluye el ambito geegrafico de la actualAndalucia. Por otro lado, la denorninacion hispano-arabe tomada en sentido restringido podria dejar fuera a las acufiacionesandalusies realizadas en la actual Portugal. En esta linea seria mucho mas logico

1. S.4:ENZ-DfEZ, Juan Ignacio, «Panorarnica de la Nurnisrnatica hispano-arabe», Nurnisma, 174-175, 1982; 84-85.

2. Entre ellos Alfonso VIII. Cfr. CODERA, T., Tratado de numismatica arabigo espanola, Madrid, 1879; 213-215 y lam. XXI y de los condes de Barcelona, mancusos en arabe unicamente a bilingiies de Berenguer Ramon I y Ramon Berenguer 1, Vid. J. BOTET, Les monedes catalanes, Barcelona, 1908, vol. I, pp. 31-47 y 72, nurns. 18-19.

hablar de numismatica ibero-arabe, pero creemos de cualquier forma mucho mas ajustado el termino andalusi.

La segunda de las cuestiones planteadas en la citada ponencia era la necesidad de uniformizar la transcripcion de textos y nombres arabes en caracteres occidentales. El problema en principio es planteable a muy distintos niveles.

Para la transcripcion exacta y cientifica de textos arabes, existe el sistema utilizado por la escuela espanola de arabistas y que, en sintesis, es el siguiente:

0: sin transcripcion en estado absoluto.

t en estado constructo.

Vocales breves: a i u

Vocales largas: a i u

Este sistema es adaptable a cualquier tipo de estudios 0 textos yes, en principio, el mas exacto y adecuado para la transcripcion de nombres y terrninos arabes. Por otra parte su uso se halla muy extendido, aplicandose habitualmente como es sabido en cualquier campo de la investigacion en nuestro pais sobre temas arabes e islamicos, Sobre la base de la existencia de este sistema de transcripcion, cabria plantear dos interrogantes:

1.0 (Por que no se llega a un unico sistema cientifico internacional? Al igual que la escuela de arabistas espafioles, los orientalistas de cada pais europeo han llegado a formular un sistema de transcripcion propio que es el que utilizan normalmente en sus trabajos. Cada uno de estos sistemas nacionales esta logicamente basado en el valor fonetico del alfabeto utilizado en la propia Iengua. De aqui que la fijacion de un unico sistema internacionaI contarta con el obstaculo inicial de las realidades linginsticas

de cada pais, tanto a nivel de norma fundamental como por las caracteristicas dialectales 0 de habla.

Asi, pues, el camino mas viable parece ser el aceptar los sistemas de transcripcion hoy existentes y que de hecho se han convertido en internacionales por la difusion de las obras que los utilizan. Dichos sistemas (basicamente el espafiol el ingles, el frances, el aleman, el italiano y el ruso) responden a la existencia de una realidad lingiiistica que los apoya y que hay que tener en cuenta por el mero caracter intercultural de las transcripciones. Un sistema universal habria de soslayar la existencia de unas lenguas de obligada referencia, con 10 que sus ventajas podrian quedar mas que minimizadas ante el cumulo de inconvenientes que supondria. En efecto, dicho sistema internacional tendria la dificultad de no responder a los propios esquemas lingiiisticos y habitos de lectura, 0 de responder muy parcialmente. En este sentido es mucho mas practice y mas directo conocer con referencia a que lengua esta elaborado el sistema. Adernas ella permite insertar la transcripcion en el contexto lingiiistico en que se emplea, 10 que facilita evitar errores de bulto muy facilmente producibles de existir un sistema universal. Este seria asimilable, sin grandes dificultades por los especialistas avezados pero supondria para el resto la necesidad de adquirir un nuevo esquema lingiiistico sin base de referencia.

2.° (Por que no existe un sistema de transcripcion vulgar espanola?

El sistema de transcripcion utilizado por la escuela espanola de arabistas es perfectamente valido y exacto para trasladar a nuestro idioma textos y nombres arabes. Pero requiere, aparte del necesario conocimiento del arabe, una cierta familiaridad con los signos auxiliares utilizados. A la vez hay que sefialar la cornplicacion en la cornposicion y edicion de textos que los mismos significan. Esto da lugar en muchos casos a su supresion, total 0 arbitrariamente parcial, 0 a su colocacion inexacta, con 10 que los errores pueden llegar a ser considerables.

En otras lenguas existen, aparte de los ya mencionados sistemas cientificos de transcripcion, otros, que podemos denominar como vulgares y que son utilizados en estudios y textos no especializados. Ello evita los errores de lectura por parte del publico no iniciado. Seria, por ejemplo, contraproducente e innecesario el utilizar en una traduccion al ingles de las Mil y una naches, destinada a una edicion de divulgacion, el sistema de transcripcion de los orientalistas britanicos para los nombres propios que aparecen en el texto.

En el caso de publicaciones espafiolas este tipo de errores aparecen muy frecuentemente, aumentando en el caso de traducciones realizadas desde lenguas europeas en trabajos relacionados con tema arabe, Los ejemplos al respecto son desafortunadamente numerosos. La palabra � p. ej., cuya lectura exacta es [aliia y que en esta misma forma es admisible su transcripcion al castellano, ha quedado incorporada a nuestra Jengua como calija, a resultas en gran medida de la transcripcion utilizada en ingles 0 frances, khaliia, logica si pensamos en la fonetica de ambos idiomas pero desvirtuante con referencia al nuestro. Exactamente el mismo error es habitual en lamencion del cabeza visible de la secta religiosa de los ismailies, el Aga Jan, normalmente transcrito entre nosotros en la forma inglesa Agha Khan, con el consiguiente error fonetico.

La misma inexistencia de una sisternatizacion en la transcripcion vulgar conduce, p. ej., a errores tan curiosos como ver expresados en un mismo estudio el nombre de un monarca 0 mandatario arabe de diversas formas, segun la fuente, ciertamente no arabe, utilizada como referencia. Valga como muestra el caso del tercer monarca de la taifa arabe sevillana del siglo v H. (XI C.), que aparece nombrado indistintamente en algunos trabajos, pero siempre dentro de la mismaobra como Al-Mutarnid (transcripci6n espanola mas logica), Al-Moutamid (francesa) 0 Al-Moutarneed (inglesa).

Aparece, pues, como necesario el fijar en espafiol un sistema de transcripcion vulgar, utilizable tanto en trabajos no especializados 0 destinados a gran publico, como en obras de especialistas en cuya impresion no sea posible utilizar, por cualquier motive, los diversos signos auxiliares del sistema establecido por la escuela espanola de arabistas. En este punto quiza sea importante sefialar que una persona con cierto conocimiento del arabe puede Iacilmente sustituir los signos auxiliares inexistentes en la transcripcion que hemos venido en nombrar como vulgar, siempre que no se efectuen traslados artificiales 0 corruptores, 0 incluso reconstruir el texto arabe original.

Porque, en definitiva, este sistema de transcripcion vulgar no seria necesario tener que establecerlo si reflejararnos los nombres y terrninos arabes basandonos en el alfabeto latino con el valor Ionetico real que Ie da nuestra Iengua, sin extranjerismos ni mixtificaciones ajenas a nuestro oido.' En este sentido, una transcripcion vulgar del alifato arabe al espafiol podria ser (Cfr. Anejo 1):

con las siguientes observaciones:

3. De hecho, en buen numero de obras, ya sean traducciones 0 estudios, se utiliza un sistema de transcripci6n sernejante al que proponemos. Basta como ejernplo la traducci6n del Coran de Juan Vernet (Ed. Planeta, Barcelona, 1973; 3.' ed.).

La transcripcion que antecede corresponde a la Ionetica de la lengua de Castilla, excepcion hecha de la consonante numero 13, transcrita por x, tomando en cuenta su pronunciacion gallego-portuguesa o catalana (equivalente a la tx vasca), y de la numero 27, transcrita por w considerando su pronunciacion inglesa. Este fonema, en principio ajeno a la lengua espanola, ha tornado ya carta de naturaleza entrenosotros. Una posible alternativa seria transcribir esta consonante por u, posibilidad desechable en favor de obtener una transcripcion estrictamente consonantica.

Ali£: en cualquier posicion, sin transcripcion.

Consonante 18: duplicacion de la vocal que soporta. Si se trata de sukun, sin transcripcion.

Vocal larga: acento.

Vocal breve: a, u, i.

Ta marbuta: sin transcripcion.

Articulo: al, aun ante letra solar.

Este sistema de transcripcion que proponemos a nivel general tiene una serie de especificaciones para los trabajos de numisrnatica andalusi, Intentaremos exponerlas sucintamente a continuacion junto con otras consideraciones metodologicas acerca del tema.

1.0 Creemos como mas conveniente en los trabajos de monedas andaIusies dar en arabe, sin transcripcion, los textos que aparecen en las mismas, por ser el camino mas directo y que evita incorrecciones de impresion o transmision. A su lado, ofrecer la traduccion de los citados textos:

A - Transcribiendo en el sistema que hemos denominado como vulgar los nombres que aparezcan en ellos. Contando con el texto arabe es facil la referencia a la grafia original y por otro lado se evitan errores de bulto en las citas de trabajos. (Cfr. Anejo 2).

B - Traduciendo Allah ctlJ I ,como Dios, ya que esta es su exacta correspondencia en arabe. Hay que exceptuar el casu de su insercion en titulos honorificos:

Al-Mutamid aala Allah WI c._rlr �I

Al-Mutadid bi-llah

C - Transcribiendo los cargos y titulos que aparecen en el texto, excepto encasu de traduccion simple y aceptada a nuestra lengua. (Cr. Anejo 3).

2.0 Para las citas de obras arabes es mejor utilizar la transcripcion, ya que la traduccion de los titulos no aporta nada, excepto confusion a las mismas.

3.0 En cuanto a los nombres propios y titulos honorificos de los emires, jalifas y reyes que aparecen en las monedas andalustes, es preferible transcribirlos, ya que la traduccion de los mismos equivaldria a actuar de la misma forma, y rernontandose a su etimologia, con los nombres y sobrenombres de los mandatarios cristianos conternporaneos.

R. VALENCIA, M." E. GALVEZ D. OLIVA

4.° Para los nombres de Iugar, especialmente en 10 que se refiere a las cecas, aparece como mas conveniente usar las denominaciones actuales er, lenguaespanola 0 su transcripcion en el caso de ciudades desapareciclas 0 sin equivalente aceptado.

Anejo 1: TABLAS DE TRANSCRIPCIONES

Anejo 2: TRANSCRIPCION DE NOMBRES4

Abd al-Rahman al-Nasir Ii-din-llah

Al-Hakarn al-Mustansir bi-llah

Hixam al-Muayyad bi-Ilah

Muhammad al-Mahdi bi-llah

Sulayrnan al-Mustain bi-llah

Hixam al-Muutadd bi-llah

Al-Mutamid ala Allah

Idris al-Muwaffaq

Muhammad al-Mustaali

Al-Oasirn al-Marnun

Anejo 3: TRADUCCI6N Y TRANSCRIPCI6N DE CARGOS Y TtTULOS HONORtFICOS4

Emir de los Creyentes

Iman

Hachib

Principe heredero

Sirach al-Dawla

AI-Zafir

Al-Muwaffaq

Adid al-Daw-la

AI-Raxid

Machd al-Dawla

Al-Mansur bi-Bah

4. La siguiente relacion se presenta a modo de ejernplo, sin ninguna intenci6n de exhaustividad.

Un tresor de dirhems arabs A SC-J

L'ocultaci6 de les peces concorda amb la tornada al poder d'Hisham II al Mu'ayyad. Els berbers i llur Iman Sulayman al-Mustain no reconeixen la reposici6 d'Hisham al poder. El 4 de novembre del 1010 (23 rabi' I 401) en vaixen Madinat al-Zahra i posen setge a Cordova, mentre part de les forces berbers sotmeten els districtes de Jaen, Elvira, etc., fent reconeixer la sobirania de Sulaiman al-Musta'in.

Aquests podrien esser els fets que provocaren l'ocultaci6 d'aquest conjunt de monedes que aparentment sembla recollit amb molta cura. Els estalvis guardats moneda a moneda amb tota illusio, ates el nombre d'anys que han sigut catalogats, s6n prou interessants per analitzar-los.

La troballa fou realitzada, d'acord amb les noyes rebudes, a la serra de Cazorla de Jaen, i ens ha semblat perpetuar-la donant-li a l'encapcalament el nom de la mateixa serra mitjancant les sigles SC-J (Serra de Cazorla-Jaen), contraccio ben acceptada avui en dia atesa tanta proliferaci6 de societats i partits politics.

Consta el conjunt de 237 peces trobades dins d'una gerreta de cerarnica vidriada, la qual dissortadament va trencar-se en treure'n el contingut, essent restaurada posteriorment. Manquen dos trocos que no impedeixen de veurela sencera.

I I

Les peces van esser netejades una a una i anotades numericarnent (cosa que no implica que ho fossin correlativament» de 1'1 al 142 i del 163 al 257, fent el total enunciat.

S'ha realitzat una empremta terrnica peca a peca per tal de portar un control exhaustiu de cada component de la troballa.

La classificaci6 historica 0 numismatica ha estat feta:

a) Classificant segons la pauta establerta per A. Vives y Escudero.'

b) Fent la comprovaci6 i classificant definitivament, segunt George C. Miles.2

c) Per les peces fatimis s'ha consultat el llibre de Mitchiner.'

d) S'ha tingut en compte, la consulta d'altres llibres quant ha estat necessari.'

Devem agrair l'ajuda del Sr. Michael L. Bates, Curator of Islamic Coins, de l'American Numismatic Society, clasificant-nos la peca nurn. 217, que no assoliem de situar-la, malgrat els esforcos realitzats.' Tambe el nostre agraiment al Sr. Rudolf Morgenstern per ajudar-nos a revisar i a modificar, quan fou necessari, les atribucions de Ies peces de MADINAT FAS i Ia catalogacio de les dificils monedes fatirnis,"

Tambe varern realitzar una consulta al Sr. Manuel Garcia, d'Arnposta, sobre unes peces en Ies quaIs Ia data oferia certes dificultats de lectura.? El nostre profund agraiment.

I I I

Aquesta troballa compta amb realitats sorprenents. Si tinguesim de fer una critica de conjunt, diriem que, siel recull de monedes hagues estat fet per un colleccionista, no ho hauria pogut fer millor, per tal com hi concorren certament dades que ens agradaria de nomenar-les breument:

1. No hi ha cap retail de dirhern.

2. Solament hi ha dues peces foradades 0 trencades.

3. Trobern nomes 1 peca del 358, cap del 359, dues del 360 i tres del 361, anys irnportants d'encunyaci6 pen) que no estan representats a la troballa.

4. En terrnes generals els estats de conservaci6 son rernarcables.

5. Eis pesos de les monedes son, en general, superiors a la mitjana ponderada dels estandarts establerts.

6. Existeix una notoria diversificaci6 dels anys; corresponen 3 13/22 peces per any present a la troballa.

1. Antonio VIVES Y ESTUDERO, Monedas de las Dinastias Ardbigo-Espaitolas, Madrid, 1893.

2. George C. MILES, The Coinage of The Umayyads of Spain, New York, 1950.

3. Michael MITCHINER, The World of Islam, London, 1977.

4. Juan de Dios de la RADA Y DELGAoo, Catalogo de Monedas Ardbigas Espaholas que se conservan en el Museo Arqueologico Nacional, Madrid, 1892. Francisco CODERA Y ZAIDfN, Tratado de Numismatica Arabigo-Espaiiola, Madrid, 1879. Casto M.' del RIVERO, La Moneda Arabigo-Espaiila, Madrid, 1933.

5. Mr. Bates write us: «It is one of the early dirhams of 'Abd al-Rahman III, of the years 316-318. In Miles, CUS, examples of these dirhams include nos. 186a, 187f, 188, 189c and 196. No other dirhams known to me have the same arrangement of obverse legend, and on the reverse th name and titlesof 'Abd al-Rahrnan are sufficiently clear to confirm the identifications. The marginal legends are not legible on the photo you sent me, but perhaps on the coin you might be able to read part of the mint or date.» Desgraciadament a la peca tarnpoc no es lIegeix Ia llegenda marginal.

6. Es tracta de les peces 3, 212,245, 176, 252,219,247,247, 250 de M. Fas i Ies nurnerades amb el 200, 198, 201, 197,199, 204, 203 i 202, fatimis.

7. Es tracta d'unes peces de l'any 382, Hisham II, que ofereixen certament dificultats de lectura pel digit 2, amb una grafia diferent.

TRESOR DE DIRHEMS ARABS

7. Significatiu la inclusio de 8 peces de seques africanes a nom d'Hisham II (3.80/237 % del total).

8. L'atresorament de 8 monedes fatimis podria indicar-nos la seva circulaci6 com a moneda auxiliar, per tal com el seu pes es molt proper del mig dirhem.

9. Les monedes dels anys 370 al 377, dates plenes de trastorns tan politics com economics a al-Andalus, estan molt poe representades a la troballa.

La catalogaci6, com pot veure's, s'ha realitzat segunt l'ordre segiient: SECA - ANY - CALIFA - NOM 0 NOMS QUE ACOMPANYEN LES MONEDES - POSICI6 D'ENCUNYS - REFERENCIA A VIVESIMILES PER LES PECES DEL CALIFAT - NOT,CIA DE MITCHINER PER LES MONEDES FATIM,S - PES UNITARI EN GRAMS DIAMETRE EN MM. - NUMERACI6 CLAU DE LA FITXA.

Les monedes que duen un senyal davant de I'any, corresponen a peces que no poden classificar-se per Miles i han sigut fotografiades.

AL-ANDALUS

MADINAT AL-ZAHRA

AL MANSURIA (Fatimis)

Probablernent any

La metrologia, talment avui una altra vegada de moda, ocupara un lloc podriem dir-ne d'honor. Encara que direm desseguida que el nombre de peces no es l'adient per muntar tota una historiografia valida i per a prendre conclusions definitives. Empero, seguint el Dr. Miquel BARCELO i un grup de deixebles seus,' caldra tenir present que: «La peca de moneda, esta sotmesa a dos factors limitatius i condicionants: un, el propi preu de produccia que cal cobrir arnb el metall a monetitzar que entra a la seca; l'altre, UI1 factor tecnic que actua en el moment de l'encunyacio. Aquest [actor determina que el conjunt de peces obtingudes d'una mateixa encunyacio presentin peces que no totes tinguin identica valua intrinseca en no contenir la mateixa quantitat de rnetall precios», I aquest es el cas de la plata arab de al-Andalus d'acord amb els indicadors del coeficient de variacio que concorden amb els documents en els quais les compres i els pagaments es realitzen bi-il-wazanah, 0 sigui, el pes.'

Aquesta dispersio la trobem amb 'Abd al-Rahrnan III. Una peca de l'any 347 (Ahmed) de 2.00 gr. contra un altre de I'any 325 (Said) pesant 4.40 gr., es a dir, mes del doble. Succeiex igual amb Al-Haquem, any 356 (Arnir), 2.10 gr. i del mateix Amir una nova peca del 357 ens dona 3.60 gr. Aquestes diterencies anotades a corre-cuita, les trobem encara mes accentuades en el regnat d'Hisham II, on una moneda de I'any 380 (Amir) pesa 1.65 gr. En canvi un dirhem de l'any 392 (Tamlich) arriba a 4.10 gr., sense oblidar-ne un altre del segon regnat d'Hisham II, any 401 que assoleixla cota de 4.95 [',r. (AlBekri).

Ens hem decidit a presentar dos sistemes de calcul per la metrologia monetaria 0 real, partint de les peces conegudes de la troballa.

La primera formula anomenada «frequency table method» -dels calculs se n'acompanya el quadre num. 1- ens dona unes dades que son bones, sense que siguin definitives, per tal com la poblacio 0 nombre de monedes emprada per aquest estudi estava limitada de bell antuvi ales peces de la troballa, com ja hem dit abans.

Resumint i fent una analisi rapida de les dates trobades, veurem:

a) La manca de cornparacio amb altres troballes de monedes arabs no ens permet de jutjar si les mitjanes atresorament-any son correctes:

Abd al-Rahrnan II

25 anys 54 monedes 2 4/25 any

Al-Hakarn II 14 » 36 » 2 4/7 » Hisham II (ler.) 23 83 ., 14/23

Mushammad II 2 » 15 7 Ijz » Suleiman 1 17 17 » Hisharn II (200.) ] » 15 » 15 » Hisharn II (segues africanes) 9 9 » 1

Sf que podem comentar que, ales darreres anyades son particularment mes nombroses les monedes retirades de circulacio (vegi's quadre 2, on queda reflectida I'ocultacio per anys) exceptuant-ne els anys 338-344-356 y 357, que mes llunyans, mostren tarnbe una tendencia de circulacio rnes elevada. Creiem. pen), que un augment de circulacio no deu de comportar sempre un augment d'ocultacio 0 de reserves, pero sf que deu d'afavorir-lo, amb un suposit de condicions economico-paralleles.

b) El percentatge de monedes presents per regnats, matitzat per la data de Ia perdua 0 enterrament de la guerra, pot considerar-se normal, atesa la manca d'altres dades: (35 anys) 'Abd al-Rahman III

54 monedes 22.78 % (15 ) Al Hakam II 36» 15.19 % (33 ) Hisham II (ler.) 83» 35.02 % Mohammad II 15» 6.33 %

Suleiman 17» 7.17 %

Hisham II (20n.) 15» 6.33 %

Hisham II (seques africanes) 9» 3.80 % Fatimis 8» 3.38 %

TOTALS

237 monedes 100.00 %

c) La rrutjana aritrnetica (x) ens permet de contemplar com els pesos reals s 'acosten als teorics dels documents: 3

Pes real Pes teoric

'Abd al-Rahman III

2.866 gr. 2.72 gr. AI-Hakam II

2.784 gr. 2.59 gr. Hisham II (ler.)

3.05 gr. 3.10 gr. Muhammad II

Suleiman

Hisham II (20n.)

3.07 gr. n.a. (3.10 gr. ?)

3.389 gr. n.a. (3.10 gr. ?)

3.163 gr. 3.1 0 gr.

Hisham II (seques africanes) 3.013 gr. 3.1 0 gr.

Resulta evident que no n'hi ha prou amb a116 estudiat fins ad i caldria fer un esforc per aprofondir molt mes amb aquestes dades i moltes d'altres que tenim en arxiu per tal d'arribar a conclusions mes definitives. Malgrat tot, hauriem d'acceptar que, tractant-se d'una ocultaci6 probablement particular realitzada al llarg de 84 anys, «el eiret d'esco11ir les peces» mes pesants pot haver modificat 0 falsejat en certa manera, els resultats reals. Atesa aquesta circumstancia, el pes real el trobem, pero, prou centrat, encara que com hem repetit abans no es suficient per acceptar-lo com abo. Es necessiten moltes mes monedes per arribar a situar-nos a un nivell de comparaci6 amb el sistema emprat al califat, el sistema bi'l-wazanah, un sistema anomenat «al pes», ernpero realitzat amb mesures de capacitat.'

d) El percentatge en el C.V., ens estalvia quasi be tot comentari:

'Abd al-Rahrnan III

Al-Hakarn II

Hisham II (ler.)

15.67 % C.V.

12.46 %

14.50 % » Mohammad II

17.50 % » Suleiman

Hisham II (20n.)

Hisham II (seques africanes)

15.83 % »

22.35 % »

20.66 % » Fatimis 8.79 »

Aquesta manca de regularitat d'encunyaci6 era causada per una manca de control ales seques?

Encunyaven 0 no les seques, sota control directe 0 indirecte de la Hisenda Califal?

Eren sub-arrendats els drets d'encunyaci6?

La irregularitat a l'amonedaci6 dels dirhems quedava modificada automaticarnent pel sistema b'il-waranah. de pes mesurat?

Era aquesta una formula creada per la necessitat d'una producci6 «increscendo» per la manutenci6 de les despeses cada vegada Illes nombroses, o era una facilitat que els permetia d'ajustar-se 0 acornodar-se a altres sistemes monetaris mitjancant uns calculs simplement teorics?

Total per seques Dirhems

(Ler.)

Claus: n Nombre de peces. x Mitjana aritrnetica. Sn Mitjaria de Ies diferencies

Sn-l Mitjana de les dif'erencies

C.v. % = Coeficient de variancia

QUADRE NOM. j

QUADRE NVM. 2

ESTADISTICA BASICA

QUADRE NOM. 3

ESTADISTICA D'ORDRE

Nornbre de peces. rnitja. Desviaci6 tfpica. 'Variance' (S').

estandart de la mitjana (error tipie)

V-nCoeficient de variacio.

Interval de confianca de la rmt iana de la poblaci6 al 95 % de probabilitat entre dos valors de l'interval. Kurtosis (Nivell acceptable 3). Skewness 0 cocficient de simetria. Simetric 0; negatiu mes valors alts de pes; positiu mes valors baixos

TEST DE LA T D'"STUDENT"

Amb el test de la t d'«STUDENT" es verifica si la diferencia de les mitjanes de les dues mostres es deguda a l'atzar 0 be si es significativa en aplicar el test de la hipotesi nulla a Ia diferencia de llurs mitjanes. EI nivell admes es del 5%, per poder acceptar la hipotesi nulla de la igualtat de les mitjanes. Per dessota del 5% es rebutja.'

VILLARONGA,

JOSEP PELLlCER 1 BRU

ANALlS1 DE VARIANC1Al

Eis grups establerts pel test de les mitjanes els sotmetrem a l'analisi de variancia per assegurar-nos si les diferencies entre llurs pesos mitjans son degudes a l'atzar 0 be si son significatives. Obtindrem el valor de l'estadistica F (Fisher) i el test de Barlett per les desviacions tipiques (essent, com deiem abans, suficient un 5% per a verificar la hipotesi nul·la que els pesals mitjans pertanyen a la mateixa poblacio).

LES EMISSIONS QUE TENEN COINCID1::NCIA PARCIAL EN LLURS

INTERVALS DE CONFIAN<;:A poden pertanyer a la mateixa poblacio, esser encunyades amb el mateix patro i coetaniament, pero deuen esser sotmeses al test de la t-Student per comprovar si realment tenen algun parentiu.

TRT. N Mitjana Variimcia

1 (3)

2 (4)

3 (5)

4 (6) 5 (7)

Analisi de la variancia:

Source/DF

Prob. r

DF Num. DF Den. F 4 134 1.5617 1.663 .1751 (17 %)

Barlett's test: DF 4

Chi-square 8.4769

Prob. chi-square 8.4749 0.0756 (7 %)

1.. Devern agrair especial merit al Dr. Leandre Villaronga i Garriga la seva apreciable ajuda I mestratge en totes les operacions dels tests presentats, realitzats arnb una Hewlett Packard de la seva propietat.

TRESOR DE DIRHEMS ARABS

ABD AL-RAHMAN III

BASIC STATISTICS

N

Std Error of the Mean

Mitja Coef. de variaci6

Variance

Desviaci6 tipica

Skewness

Kurtosis

% C.1. For

One-Tail t (53 025)

RANKED

AL HAKAM II

BASIC STATISTICS

RANKED DATA

HISHAM II

BASIC STATISTICS

N Std Error of the

Mitja Coef. de variaci6

Variance

Desviaci6 tipica

Skewness

Kurtosis

95.00 % C. I. For

One-Tail t (81, 0,25)

RANKED DATA

3.0500 3.1rOO 3.2500 3.3500 3.4000 3.5000 3.6000 3.7500 3.8500 4.1000

JOSEP PELLICER I BRU

MUHAMMAD

BASIC STATISTICS

Std Error of theMean Mitja Coef. de variaci6 Variance Desviaci6 tipica

One-Tail t (14, 025)

2.14528507482

SULEIMAN

BASIC STATISTICS

N

Std Error of the Mean

Mitja

Coef. de variaci6

Variance

Desviaci6 tipica

Skewness

Kurtosis

% C.1. For Mean: (3.1045, 3.6732)

One-Ttail t (16, 025)

RANKED

158

JOSEP PELLICER I BRU

HISHAM II

BASIC STATISTICS N

Std Error of the Mean Mitja Coef. de variaci6

Variance

Desviacio tipica Skewness

RANKED

HISHAM

II (Africa)

BASIC STATISTICS

N

Std Error of the Mean

Mitja Coef. de variacio Variance

Desviacio tipica

Skewness

Kurtosis

95.00 % C. I. for Mean: (2.5055, 3.5212)

One-Tail t (8, 025)

RANKED

CELLSTATISTICS

2.30623606564

JOSEP PELLICER J BRU

MONEDES FATIMIS

BASIC STATISTICS

N

Std Error of the Mean

Mitja Coef. de variaci6

Variance

Desviaci6 tipica

Skewness

Kurtosis

95.00% C.1. for Mean: (1.3095, 1.5330) One-Tail t (7, 025)

2.36459713126

RANKED DATA

Redescoberta del diner corntal urgelles

de Pere el Catolic

Des de que en l'any 1891 A. Campaner publica una incompleta descripcio de la moneda que presentarem, mai mes cap numismatic pogue examinar-Ia.

Malauradament A. Campaner no detallava ni pes ni diametre i es limitava a una esqiieta descripcio de la seva estampa que no acompanyava ni tan sols d'un dibuix.'

Per tot aixo aquesta moneda fou I'unic tipus comtal que Botet- no pogue reproduir iel mateix ens succei a nosaltres en redactar el corpus de la moneda comtal.' En aquest darrer treball, malgrat que afegiem onze tipus comtals nous respecte a l'obra de J. Botet, seguiem sense poguer mostrar l'estampa d'aquesta introbada moneda. Encara en la recent obra de M. Crusafont,' l'autor ha d'acontentar-se en transcriure la precaria descripcio original i, curiosament, aquest es l'unic tipus que no pogue esser iHustrat.

Cal imaginar, dones, la nostra sorpresa i satisfaccio quan tot examinant una antiga i important colleccio de monedaeatalana retrobarem, al eap de cent anys, l'esmunyadissa moneda.

Anvers: .PETRVS COME (ME nexades), Creu equilateral amb un punt en el tercer espai.

Revers: VRGEL subrallat amb una ltnia de punts i escrit horitzontalment sobre un arbre.

Pes: 0,84 gr.

Diametre: 18 mm.

Com hem dit la peca fou deserita per A. Campanarer, qui probablement tampoc veie la moneda directament. Segons fa eonstar les dades li havien estat comunicades per A. Pedrals i la moneda era aleshores a la colleccio de

1. CAMPANER, A. :Indicador Manual de la Numisrnaiica Espanola, Palma, 1891, p. 568, en un suplement 0 apendix final.

2. Borrrr I Srs6, J.: Les monedes catalanes, Barcelona, 1908, p. 154. num. 125.

3. CRUSAFONT, M.; BALAcuER, A. M.; PUlC, 1.: «Els com tats catalans: Les seves arees d'influencia. I Corpus», J Symposium Numismatico de Barcelona, 1979, vol. I, p. 442, tipus 4.

4. CRUSAFONT, M.: Numismatica de la Corona Catalano-Aragonesa Medieval, Madrid, 1982, p. 188, nurn. 102.

I. Armengol. Res sabem d'aquesta coHecci6 que Botet no pogue pas estudiar, ja que com diu el mateix autor el senyor Armengol havia mort i no pogue localitzar la seva coHecci6. Afortunadament hem pogut retrobar la moneda, tants anys perduda, i donar-Ia a coneixer. Queda aixi resolta una altra incognita de la numisrnatica catalana.

Atribuci6

Si repassem la historia del comtat d'Urgell veurem que hi ha quatre comtes que tenen el patronimic de Pere. Tractarem de veure les seves cronologies i confegir les dades historiques i nurnismatiques per a determinar a quin dels quatre ha de correspondre aquesta encunyacio de la qual ens en ha arribat aquest exemplar unic.

Els comtes 0 regents del comtat als que ens referirn son el segiients:

Pero Ansurez (1102-1115) regent d'Ermengol VI (1102-1154).

Pere el Catolic (1209-1213).

Pere infant de Portugal (1231).

Pere infant d'Arago (1347-1408).

EI darrer d'aquests Peres, I'infant Pere d'Arag6 pot clarament descartarse, ja que d'aquest comte en coneixem monedes de dues emissions diferents. La primera, probablement feta a Agramunt, segueix la tipologia dels regnats anteriors, amb bacul a I'anvers, i el seu estil artistic no permet dubtar de que es tracta d'una ernissio tardana. La segona ernissio, probablement feta a Barcelona, canvia el tipus del bacul per un escut en cairo amb les armes d'Urgell i les reiais. La inclusio de les armes reials mostra clarament que hade correspondre a l'infant Pere d'Arago, comte d'Urgell. Per altra banda, les caracteristiques tipologic-estilistiques i paleografiques d'ambdues emissions fan que les haguen de situar en un periode tarda (segles xIV_XV).5

De la llista de comtes 0 tutors de nom Pere, que hem donat, sembla que podem tambe deixar de considerar a Pero Ansurez, comte de Valladolid, avi i tutor d'Errnengol VI. Botet atribui a aquest regent, en la minoritat del seu net, una moneda amb llegenda PETRVS COMES, amb creu interior a l'anvers i VRGELLODVS amb una T, en el camp, amb alfa i omega, en el revers.s Les objeccions que a primera vista podriem fer-se a aquesta atribuci6 s'esvaeixen en analitzar els arguments de l'autor, que els nous estudis reconsiderant la qiiestio no fan mes que ratificar i completar. En primer Hoc, tenim que aquest tipus amb T guarda una extraordinaria analogia amb uns diners d'AIfons VI i d'Alfons VII de Castella-Lleo, la qual cosa fa pensar amb una copia d'aquest model.' Aixo esta en consonancia amb la forta relaci6 establerta en aquest periode entre el comtat i aquells regnes.

Per altra banda, sembla que hi ha certa continuitat en el seguiment dels models castellans, ja que coneixem una moneda a nom d'Ermengol amb la

5. Per a la qiiestio de les dues emissions de Pere d'Arago, vid. BOTET, op. cit., pp. 162-4.

6. BOTET, J., op, cit., p. 153, num. 122.

7. HEIss, A.: Monedas hispano-cristianas desde la invasion de los arabes vol. I lam. I, nurns. 1, 2,3; lam. 2, num. 27.

DINER COMTAL URGELLES DEPERE EL CATaLIC 169

simbologia del Crismo amb alta i omega," tipus molt arrelat en les amonedacionscastellanes i lleoneses del segle XII.

Les formes emprades en la moneda de Pero Ansurez no volen pas indicar. com podria semblar, que el regent es titules comte d'Urgell, ja que no es titula aixi en els documents. Recordem, pen), que Pero Ansurez era comte, per be que de Valladolid, i per aixo podia utilitzar lliurement del titol de comte, sense que s'atribueixi necessariament el de comte d'Urgell. M. Crusafont? ha fet observar un cas similar en les monedes carcassoneses de Pere, bisbe de Girona. Aquest personatge en encunyar moneda a Carcassona, comtat que compartia, es titula Petrus Episcopus. Aquesta dignitat no Ii perve de tenir l'episcopat en el lloc d'emissio, sino a Girona. El fet, pero, es que ell es bisbe, com Pero Ansurez es comte i aixi es titulen.

Mes problematica es l'estranya terrninacio amb -DVS de Ia forma VRGELLODVS del revers. L'explicacio mes clara es pensar que -DVS es l'abreviatura de DominVS." :E'.s a dir, que interpretariem Ies llegendes d'anvers i revers com: PETRVS COMES/VRGELLO DominVS. Sembia que el comte pren Ia forma mes reservada de senyor d'Urgell com veiem, tambe, en aquest document:

Hec est convenientia quam facio ego comes Petrus et nos seniores de Urgello vobis domino Raymundo Barchinonensi comiti et uxori veszre."

Es clar que si Pero Ansurez s'hagues volgut titular comte d'Urgell ho hauriafet adoptant una forma mes explicita, similar a l'emprada per a designar al comte de Barcelona en el document, i no s'hauria buscat la forma rnes ambigua i reservada del «nos seniores de Urgello», que sembia aHudir 0 incloure al net. Cal, doncs, oblidar Ies consideracions de Botet sobre aquest punt, ja que l'autor no accepta la interpretacio de DVS per DominVS pel convenciment de que Pero Ansurez no es titula mai senyor d'Urgell." La nova reconsideracio i matitzacions que hem fet no fan rnes que reforcar I'atribucio a Pero Ansurez i ens perrneten, tambe, de descartar que la moneda a nom de Pere amb arbre en el revers Ii pugui correspondre.

Hi ha encara un altre comte de nom Pere al que dificilment podrem atribuir-la. Es tracta de l'infant Pere de Portugal, maridat amb la comtesa Aurembiaix (1229). Coneixem monedes a nom d'Aurembiaix, la qual cosa fa dificil que el consort encunyes a son nom en vida de la comtessa. Aquesta mort l'any 1231 sense fills i lega el comtat al seu marit. Al cap de pocs rnesos, pero, Pere de Portugal perrnuta amb Jaume I el comtat pel senyoriu vitalici de les illes de Mallorca i Menorca.!' Es molt poe probable, doncs, que en el poe temps

8. CRUSAFONT, M., op. cii., p. 188, num. 100, on es reprodueix totograficarnent aquesta moneda per primera vegada.

9. CRUSAFONT, M., op. cit.; p. 62.

10. Aixi ho entengue ja CAMPANER, A., .Descripci6n y clasificaci6n de las monedas del condado de Urgel», Memorial Numismdtico Espanol, vol. I, pp. 49-50. Cal advertir, pen), que la major part de les conclusions d'aquest treball de Campaner avui ja no s6n valides.

11. Es tracta de la donaci6 de la meitat de la zuda de Balaguer a Ramon Berenguer III feta per Pero Ansurez l'anv 1105. El document esta contingut en el Liber Feudorum Maier, ed. Miquel Rossell. Barcelona, 1946, document 159. El mateix document es tambe parcialment traduit per MONFAR Y SORS, D., Historia de los Candes de Urgel, Barcelona. 1853.

12. BOTEr, J., op, cit., p. 160.

!3. SCl!lREQUrS, S.: Els barons de Catalunya, )a. ed., Barcelona. 1970, p. 76.

transcorregut entre 1a mort de Ja comtessa i e1s tractes amb Jaume I, el comte Pere encunyes monedes. En cas de que ho hagues fet, pen), caldria pensar que hauria seguit el model del bacul, classic en el comtat, que trobem en I'anterior emissi6 d'Aurembiaix i no eJ de J'arbre. Aquesta darrera consideraci6 ens permetria potser de pensar en la possibilitat de que les monedes a nom de Pere iamb bacul, que ja Campaner atribui a Pere infant d'Arago,!' fossin de Pere de Portugal. De tota manera, el curt periode en que aquest darrer tingue e1 comtat, el poe interes que mostra en conservar-lo i la re1ativa abundancia deles peces conegudes fan gairebe inviable aquesta hipotesi. Cal tarnbe recordar que la paJeografia ens porta a epoques mes tardanes.

De 1a relacio que hem donat inicialment ens resta ara de considerar el comte-rei Pere el Catolic com a possibJe responsable d'aquesta encunyaei6. Com sabem, en morir Ermengol VIII els drets del eomtat passaren a la seva filla Aurembiaix, que era encara una nena. Tot aprofitant aquestes circumstancies, Guerau de Cabrera usurpa el comtat i per contrarrestar-ho la comtessa vidua, Elvira, el cedi al comte-rei Pere, resguardant, pero, els drets d'Aurembiaix. Aquests traetes amb Pere I es Ieren a Lleida J'any 1209 i Pere es titula des de l'aleshores comte d'Urgell." No es, dones, sorprenent que Pere el Catolie fes encunyar moneda en el comtat a nom seu. Es ben cert, pero, que aquesta moneda no segueix el tipus del bacul inaugurat en temps d'Ermengol VII, probablement encunyat a Agramunt, poblaci6 que cornenca a prendre importancia a partir de Ja carta de poblament del 1163.16 Aquest tipus agrarnuntes amb bacul el retrobarem en eJs tipus a nom de Guerau, d'Aurembiaix i en posteriors.

Tot aixo, no ens desdiu, perc, que lamoneda que presentem correspongui a Pere el Catolic, sobretot en considerar que hi han raons per a pensar que l'emissi6 es feu a Lleida. Ens explicarem: Les primeres monedes urgellesses, es a dir, les que atribuim a Pero Ansurez i a Ermengol VI, foren encunyades segurarnent a Ba1aguer, com es acceptat.'? Les emissions amb bacul, iniciadec amb Ermengo1 VII i que degueren continuar invariades amb Ermengol VIII, es bateren a Agramunt. Aixi ho demostren eJs esments monetaris que trobem a partir del 116418 i que es refereixen a la moneda del com tat eom moneda agrarnuntesa, denominaei6 Que es generalitzara per a designar 1a rnoneda d'Urgell. Ara be en el periode de lluites que seguiren a la mort d'Ermengol VIII provocades per les pretensions de Guerau de Cabrera sobre el comtat, la comtessa Elvira i la seva Filla Aurembiaix estan a Lleida mentre que l'urpador es fa fort en zones mes septentrionals del corntat.'? No es, dones, sorprenent que Pere e1 Catolic, defensor de1s drets d'Aurembiaix i que es titula comte d'Urgell pel tracte fet amb 1a mare d'aquesta, encunyes a Lleida, ciutat que havia estat infeudada despres de la seva conquesta als comtes d'Urgell i de la qual ri'eren tambe propietaris d'una tercera part.

Hom pot ara preguntar-se quina importancia te el fet de que la moneda hagi estat batuda a Balaguer, Lleida 0 Agramunt de cara a trobar una expli-

14. CAMPANER, A.: «Descr ipcion », art. cit., pp. 55 iss.

15. MON'FAR y SORS, D., op. cit., pp. 438 i 55.

16. FO:-!T y r,rus, J. M.: Cart as de Poblacion y [ranquicia de Cataluna, Barcelona, 1969, doc. 122.

17. Vid. MONFAR y SORS, D., op, cit., pp. 295 iss.

18. Vicl. BERTARN, P.:«Notes sabre I'origen i expansi6 de la moneda d'Agramunt», Urgellia, 3, 1980, pp, 307-318.

19. LLADONOSA, J.: Historia de Lleida Tarrega, 1972, p. 305.

cacio del canvi de tipus del bacul per l'arbre. La rao la trobem en veure que la ciutat de Lleida, igual que la de Tortosa, des dels temps dela conquesta fou integrada a l'area de circulaci6 legal del diner jaques" i aquest amonedatge es caracteritza, precisament per la simbologia de l'arbre. No es, doncs, sorprenent que Pere el Catolic en encunyar moneda, com a comte d'Urgell a Lleida, ciutat en la que tradicionalment hi circula la moneda aragonesa. adopti el tipus de l'arbre clarament inspirat en aquesta. El tipus de l'arbre el trobarem encara en una ernissio que M. Crusafont situa en el periode que segui a la mort del rei Pere (1213) i en el qual apareix com a protector dels drets d'Aurembiaix el prohom Guillem de Cervera, verdader governador de Lleida dels comtes d'Urgell i que es casa amb la comtessa Elvira."

L'oportuna aparicio d'aquesta peca, de la qual constava la seva existencia, pero que mai ningu havia vist reproduida resol una nova incogni ta de la moneda urgellesa. El fet d'haver retrobat la peca comprova per una banda la veracitat de la seva existencia, mai posada en dubte pero mai demostrada, i per l'altra ens permet d'illustrar tots eJs tipus coneguts del com tat d'Urgell.

20. BELTRAN, P.: "Los dineros jaqueses», Obra Completa, vol. II, Zaragoza, 1972, p. 438, amb referencia a VILLANUEVA. Viaje lit erario a las iglesias de Espana, vol. XVI, p. 13. Vid., tarnbe, SOLDEVILA, F., Historia de Catalunya Barcelona, 1963, p. 182. 21. Es tracta de la controvertida moneda amb llegendes CERVARIA i PAX VOBIS. Vid. CRUSAFONT, M., op, cit., pp. 64-65.

Moedas de D. Fernando I de Portugal (1367-1383) encontradas

en Malhorca

Quando em Julho de 1969 cheguei pela primeira vez a Malhorca, dispusme a visitar os comerciantes locais de numismatica, mais por habito do que na esperanca de localizar alguma moeda portuguesa com urn minimo de interesse.

o resultado dos meus esforcos nao se fez esperar e cornecou a vir ter as minhas maos, atraves de comerciantes de Palma e de Felanitx e de alguns coleccionadoreslocais com os quais entretanto fui estabelecendo contacto, un numero razoavel de pecas medievais portuguesas, algumas delas bastante escassas, e todas de D. Fernando!

Tal facto, que a principio apenas me surpreendeu agradavelmente, comecou a intrigar-me pois nos tres ou quatro anos que se seguiram sempre as minhas buscas foram coroadas de exito e sempre as moedas eran exclusivamente de D. Fernando! Tinham ainda em comum entre si serem todas de bolhao. Pecas dumamaneira geral bastante bern conservadas: Barbudas e Meias Barbudas, Tornezes e Meios Tornezes.

Do meu falecido amigo, e esclarecido coleccionador, Antonio Costa Gispert, de Cala d'Or, consegui obtener 4 Barbudas de Lisboa e 2 do Porto, uma Meia Barbuda de Lisboa e urn Tornez de Escudo tambern de Lisboa. Recordava-se ele de, no final dos anos trinta, terem vindo trazer a seu pai urn conjunto de cerca de 5 quilos de moedas medievais portuguesas quase todas bastante oxidadas e coladas entre si formando urn bloco do qual ele conseguira separar as que the pareciam mais bonitas e, por se encontrarem no exterior do bloco, menos deterioradas. Todas as restantes foram entao consideradas inaproveitaveis e fundidas!

Atraves de Joan Cerda, de Felanitx, consegui adquirir mais sete Barbudas e tres meias barbudas de Lisboa, dois Tornezes de busto c um de cruz e un meio Tornez de cruz, todos da oficina de Lisboa.

No total adquiri, durante cuatro anos, 23 moedas, todas deD. Fernando e dos tipos ja referenciados, e tive conhecimiento de urn lote de mais treze

que entretanto foram vendidas por urn comerciante de Palma para Madrid e ai imediatamente dispersas.

Se por urn lado sabia ja de relacoes economicas entre Portugal e Malhorca desde tempos recuados, causava-me agora estranheza 0 facto de aparecerem apenas moedas dum mesmo reinado -insisto, algumas delas hoje bastante raras em Portugal- quando da mesma epoca ha ainda hoje quantidades abundantissimas de moedas (caso do Bolhao de D. Joao I).

A curiosodade que me despertou 0 sucessivo «achado» destas pecas, leyou-me a tentar aprofundar 0 estudo das relacaos entre Portugal e Malhorca durante 0 reinado de D. Fernando.

E conhecido 0 facto de, por 1369, D. Fernando, no sentido de criar dificultades ao Rei de Castela Henrique II, ter feito uma alianca com Pedro IV de Aragao comprometendo-se a mantener em Aragao 1.500 lancas em pe de guerra contra Castela. Cumpriu a sua promessa enviando 0 dinheiro necessario para tal. As 1.500 lancas nunca entraram em guerra, mas 0 dinheiro enviado (em oiro) nunca voltou a Portugal.. Talvez esse facto possa ajudar a justificar a alta raridade das moedas de oiro de D. Fernando, que Pedro IV teria mandado fundir para cunhar as suas prcprias moedas 1

Nao me parece porern de admitir que D. Fernando tenha enviado tambern moedas de bolhaao para transferir tao elevadas quantias! 0 pagamento fora enviado, mas em oiro. Nao podera portanto este facto estar relacionado com 0 aparecimiento destas mcedas em Malhorca. Surgiu-rne entao urn facto que, embora ja nao ocorrido durante 0 reinado de D. Fernando mas poucos anos depois do seu termo, me parece podera constituir justificacao plausivel para os echados em questao.

Em 1391, reinando em Malhorca Joan I de Aragao, teve lugar 0 assalto ao Bairro Judeu de Palma -0 Ca11- que fou saqueado e incendiado tendo side degolados uns trezentos judeus. Os restantes salvararn a vida fugindo. A econornia da ilha ressentiu-se fortcmente com estes acontecimientos pois uma boa parte do cornercio exterior estava nas maos de judeus. E assim que, pouco depois, se deslocam de Lisboa para Malhorca 150 judeus com a intencao de se ocuparem das actividades das vitimas de 1391. A este facto se refere una carta de Joan I de Aragao datada de 15-3-1394 e dirigida ao Governador de Malhorca felicitando-o pelo bom acolhirnento que ai lhes tinha dispensado, colocando-os sob a protecao dele e responsabilizando-o pela sua seguranca.'

Naturalmente que estes judeus idos em 1394 de Portugal para Malhorca terao levado consigo 0 seu dinheiro, Mas, ao pretender relacionar este facto com os actuais achados, necessario se torn a uma explicacao para ir encontrar moedas de D. Fernando e

I. A. C. TEIXEIRA DE ARAGAO, Descripcao Geral e Historica das Moedas Cunhadas em Nome dos Reis, Regentes e Governadores de Portugal, Lisboa, 1874, vol. I, pp. 185 y 186. 2. F. SEVILLANO COLOM, De Venecia a Flandes. Carta en el Archivo Historico de Mallorca. Guiatges, V, 69: "La Rey, Governador, entes havem que aqui en Mallorques han venguts de Portugal be cent sinquanta juheus, los quaIs son estats be per vos acullits e per la gent de la terra convinentment tractats, de que havem haut gran plaer. Per que us manem expressament quels dits juheus a tots altres que hi venguen man tengats e defensats axi com si eren christians. E per res per algun no soffirats de paraula ne de fet aquells altres 0 altres dells esser mal tractats. E fet los assignar sert loch convinent en la Ciutat, han stien apartats. En altra manera certificam vas que si 10 contrari ere fet ell ouaJsevol manera seria imputat a culpa vostra. Datum Valencie a XV de mars, l'anv de la nativitat de nostre Senyor MCCCXC quatre, Rex Johannes»

MOEDAS DE D. FERNANDO I DE PORTUGAL 175

nao de D. Joao I de Portugal que governava desde 1383.

Oiro de D. Joao I, se foi cunhado, e hoje completamente desconhecido. Prata foi batida em quantidades muito limitadas. 0 bolhao e sempre de liga baixa, tendo urn pessimo aspecto e sendo por isso, com toda a certeza, mal aceite no estrangeiro.

Assim, parece-rne de aceitar que, mesmo em 1394, a levar-se moeda de bolhao para fora de Portugal, serie mais logico que se levassem das belas moedas de D. Fernando, com optimo aspecto e mais Iacil aceitacao do que as moedas entao cunhadas por D. Joao I. Provavelmente terao estes emigrantes levado tambem consigo alguma prata e oiro. Nao tenho no entanto noticia de cualquer echado nestes metais, admitindo que entretanto estas pecas, de born toque, tenham sido fundidas para aproveitamento do metal.

Tipo monetaria (grarnos) (mm.] (Ferraro Vazp

1. Tornez de Cruz Lisboa 3,11

2. » 2,84

3. '/2 Tornez de Cruz Lisboa J ,54

4. Tornez de Busto Lisboa 3,68

F.25 var.

Barbuda Porto

3. J. FERRARO VAS, Livro das Moedas de Portugal, Braga, 1969.
Monnaies de fouilles provenant de l'Ahbaye 51. Felix de Montceau, a

Gigean (Herault)

Les monnaies, jetons et medailles que nous etudions ici, on ete decouverts au cours du degagement, des fouilles et de la restauration des ruines de l'abbaye St-Felix de Montceau, situee sur la commune de Gigean.' Une premiere campagne de prospection eut lieu en 1964, sous la direction de l'abbe Maistre, de la Societe Archeologique de Montpellier (ou furent deposees les trouvailles). Mais ce n'est qu'en 1970 que cornmencerent veritablernent les travaux qui se poursuivent toujours actuellement. Cet ensemble de documents numismatiques permet de se faire una idee de la vie de cette abbays, encore mal connue par les textes et les archives; des decouvertes ulterieures permettront sans doute de completer et preciser ces informations.

Le classement chonologique des monnaies, que nous proposons plus loin, revele une periode sinon d'occupation du moins de frequentation, tres large puisqu'elle s'etend du IIIO siecle au XVIIIO siecle. En fait, on pourra le constater, deux periodes distinctes se detachent tres nettement: la premiere pour les XIIIO et XIVO siecles, qui nous livre 47 monnaies, sur un ensemble de 72, alors que nous ri'en avons aucune pour les XVO et XVJO siecles: puis les XVIIO et XVIIIO siecles nous en livrent 10.

1) La plus ancienne monnaie de cet ensemble est un petit bronze, tres use du IIIO siecle, difficilement identifiable, au type de revers CONCORDIA AUGUSTA. Cette monnaie isolee peut etre mise en relation avec les nombreux morceaux de poteries et de dolium qui ont ete decouverts sur Ie site. La voie Domitienne passait aux pieds de ce site, et de nombreuses villas galloromaines entouraient cette partie de la Gardiole, aussi suppose-t-on qu'un petit oppidum avait pu s'y elever,

2) Le groupe de monnaies le plus represente est celui des deniers et oboles melgoriennes, ce qui ne saurait nous surprendre vu la proximite de cet atelier. Leur emission, qui s'ctend du milieu du xo au debut du XIVO siecle

1. Gigean, Herault, Ant de Montpellier, canton de Meze),

BRUNO

BRUNO COLLIN

est, du point de vue de la typologie, assez mal connue. Les nombreuses relations qu'entretenait l'abbaye avec Ie siege episcopal, sont, sans doute, une des explications de la presence abondante de ces pieces. Mais cela provient surtout du fait que St-Felix se situe en pleine zone d'influence de cette monnaie rnelgorienne, qui s'etendait d'ailleurs fort loin, du Rhone a Toulouse, s'imposant sur tout le bas-Languedoc, tant dans les actes que dans les faits. Ce furent la les premieres especes utilisees par I'abbaye, qui fut cree vers Ie milieu du XIIO siecle, et ce pour presque un siecle, puisque les monnaies les plus proches que nous possedions ensuite sont celles de Jacques d'Aragon (1238-1276).

3) Nous avons separe de ce groupe la premiere monnaie etrangere de cet ensemble. II s'agit d'une monnaie italienne, de la ville de Plaisance, que I'on peut attribuer a Conrad II, et emise entre 1152 (date a laquelle Galea Visconti fait figurer son nom sur les especes). Et 1313.

4) L'affaiblissernent de la monnaie melgorienne profita certainement aux autres especes feodales qui ocupent aussitot la place laissee par celles ci dans la circulation. Ce groupe ne comporte pas que des especes regionales, puisqu'il se compose de 5 oboles de Jacques d'Aragon, seigneur de Montpellier, et de 3 oboles d'Arles. Ces dernieres, imitant celles ernises a Viviers, sont au type dit anonyme, frappe a la fin du XIIIO et au debut du XIVO siecle. Jacques d'Aragon se montra large vis a vis du couvent puisque le 7 avril 1269, il confirma son exemption de redevance pesant sur la maison qu'il possedait a Montpellier, et l'etendit a toutes les maisons que les religieuses acheteraient, pourvu que le prix de chaque immeuble ne depasse pas 40 Iivres.? Parallelement, l'abbaye voit ses possessions s'accroitre, en particulier grace au leg de Marie de Montpellier, en 1213, de son chateau de Mireval et de ses dependances. En fait un conflict opposa la prieure de I'abbaye, du nom d'Errnengarde, a Jacques d'Aragon, a propos de ce leg. Finalement, ce dernier ne leur ceda que les terres, et conserva le chateau.

La presence de monnaies de Charles 10 d'Anjou, frappees a St-Remy de Provence semble attester d'un important courant commercial en Bas-Languedoc. En effet, si l'etude des actes et contrats, qui sont toujours exprirnes en monnaie melgorienne, semble indiquer le quasi monopole de celle-ci jusqu'a son remplacernent par la monnaie royale,' on constate, au niveau des pratiques cornmerciales, la presence en abondance de ces especes etrangeres. 5) Cet autre groupe chronologique commence, a peu pres, au debut du XIVO siecle. II marque la disparition des monnaies feodales (excepte l'obole de Bretagne au nom de Charles de Blois), au profit des especes royales. La premiere a apparaitre ici est une emission de 1295 de Philippe le Bel. Cette concurrence avec la monnaie Melgorienne, a commence des la fin du xn- siecleo Face a cette emprise, en 1293, I'eveque de Maguelone tente de sauvegarder ses droits sur la monnaie melgorienne en cas de rachat de la part du roi de Majorque par Ie roi de France; c'est un echec car il ne se fait reconnaitre un droit a circuler pour ses especes que dans le seul eveche de Maguelone. On peut egalernent considerer la tentative d'emission du gros de Montpellier par Jacques d'Aragon, comme revelateur de l'influence gran-

2. 7 avril 1269.

3. Ainsi que I'indique Mireille Castaing-Sicard dans «Monnaies feodales et circulation monetaire en Languedoc (X-XlIIe siecles», Toulouse, 1961.

FOUILLES ABBAYE ST. F. MONTCEAU, GIGEAN 179

dissante de la monaie royale, puisque celui-ci est presente comme une imitation du gros tournois. Plus encore que les interdictions, c'est l'importance des emissions royales en l'atelier de Sommieres, qui chassent peu a peu les sous melgoriens, dont le titre ne cesse de s'affaiblir. L'effort decisif est porte au debut du XIVO siecle, pour lequel, entre 1295 et 1307, nous trouvons 10 mailles tournois. A cet effort est lie a achat de MontpeUier en 1299, puis du reste de la ville en 1349. L'institution monetaire royale s'installe alors definitivement a Montpellier, et I'atelier monetaire de Sommieres, desorrnais inutile est ferrne. II ne semble plus utile de proceder a des emissions massives, car la monnaie melgorienne disparait peu a peu.

Pour St-Felix, ce XIVO siecle semble synonime de stabilite puisque sa superieure, Cecile de Boidelis, qui disparait des actes vers 1390, est restee 55 ans a ce poste, et ce, en depit de l'ordonnance de 1332, donnee par I'eveque de Maguelone et visant a restaurer I'ordre dans l'abbaye, ou l'on menait, semble-t-il, une vie quelque peu dissolue. Pendant cette periode, possessions et droits se sont etendus, et les relations avec le pouvoir royal sont bonnes puisque Jean Le Bon confirme l'exernption,jadis accordee par Jacques d'Aragon, en janvier 1350, pourvu que les maisons achetees par les religieuses a Montpellier, ne depassent pas le prix de 200 livres tournois. Notons que c'est pour cette periode que nous possedons la plus importante piece de cet ensemble, un gros tournois de Charles VI, de l'emission de 1389.

6) Faisant suite a cet «age d'or. de l'abbaye, une periode de deux siecles ne nous a laisse aucun document rnonetaire. Pourtant celle-ci est marquee par un ensemble d'evenements importants pour l'abbaye. En mars 1434, les prieures de St-Germain et de St-Bauzille, sont unis a St-Felix, Sa prieure, Jeanne de Montlaur, poursuit une politique d'achats, qui aggrandit les possessions et augmente Ies revenus. Cependant, une succession de revers verra peu a peu diminuer Ie dornaine, Ie nombre des religieuses, et les batirnents merne furent peu a peu ruines. A Ia fin du XVO siecle, plusieurs excomunications frappent les pillards qui ont derobe tous les objects de valeur de l'abbaye. Mais eUes resterent lettre-morte. Si bien que St-Felix est abandonne de ses religieuses au debut du XVIO siecle, qui vont alors s'installer a Gigean merne.

7) Le dernier lot de monnaies que nous possedons est essentiellernent, du XVIIO siecle. Notons que les precedentes ont etes trouvees au lieu dit <des dortoirs» alors que celles-ci proviennent surtout des debrais de l'escalier du portail d'entree de l'eglise. II semble que ces trouvaiUes sont a mettre en relation avec les troubles qui secourent le Languedoc durant cette periode, et I'on peut penser que l'abbaye, alors en ruines, servit de refuge a quelques bandes fuyant les troupes royales. Son emplacement permettait une excellente observation de la plaine et des passages, pouvant egalement, si necessaire, etre utilisee comme site defensif.

8) Aux monnaies, dont nous venons de parler, viennent s'ajouter 9 exernplaires dont I'etat de nous a pas permis de determiner la provenance, ainsi qu'un certain nombre de fragments. Notons aussi la decouverte de ce que l'on nomme habitueUement des «rouelles». Elles sont de type et de forme different, et faconnees dans des materiaux diverses (plomb, etain, pierre ) II parait difficile de les lier avec certitude avec une activite precise: plombs de peche, «fusaloles»... Signalons egalernent un petit document monetaire, en plomb semble-toil, qu'il est difficile de classer. F. de

BRUNO COLLIN

Saulcy" le situe comme monnaie du comte de Tripoli, frappee par Raimond III (1187-1200) ou comme piece de necessite de Bohemorid VI. Cependant, il nous a ete signale qu'une espece de ce type figure au musee de Cluny ainsi que son moule d'ardoise: elle est repertoriee comme medaille de pelerinage. II nous semble que cette seconde hypothese est plus plausible que la premiere.

9) Enfin, nous completons cette etude par un lot, quelque peu heterogene de monnaies qui nous ont ete confiees en merne temps que les precedentes. Elle ont ete trouvees en I'eglise St-Genies de Gigean, ou s'etaient refugiees les religieuses de St-Felix apres avoir abandonne l'abbaye. II s'agit d'un double tournois d'Urbain VIII, frappe a Avignon, d'un jeton de Nuremberg et d'une rnedaille a beliere, en plomb, de Louis XVIII. Derniere decouverte en ce lieu, un penny de cuivre de I'eveque Kennedy, frappe sous Jacques II d'Ecosse (1452-1480), dont la presence semble un peu etrange en basLanguedoc.

Nous avons defini, grace aces trouvailles, une periode d'ocupation s'etalant du XIIIO au XVIIIO siecle: ainsi que nous l'avons vu, cette occupation n'etait pas reguliere, et a correspondu a plusieurs, sortes d'activites. Si, pour les monnaies royales de la fin du XlIIO et du XIVO siecle, l'absence de marque d'atelier ne nous permet pas de connaitre leus provenance, il ri'en est pas de merne pour le reste du XIII" siecle. L'etude de ces monnaies es revele que la vie de l'abbaye (et certainement Ie choix de son site), est resolument ancree sur la route traversant le bas-Languedoc d'Est en Ouest, et plus precisemrnent d'Ltalie vers l'Espagne. Les especes voyagent avec les marchandises, et la prosperite de l'abbaye fut, sans doute, en partie due a sa place pres de I'antique voie Domitienne. En revanche, on doit s'interroger sur l'absence totale de monnaies foodales du Haut-Languedoc ou du massif central, sans pouvoir, dans l'immediat, y apporter de a reponse certaine.

CATALOGUE DES A10NNAIES

Sur les 72 monnaies dont nous avons parle, 15 proviennent des premiers sondages effectues par I'abbe Maistre, en 1964. N'ayant pu y avoir acces, nous en avons cependant la liste:

Philippe IV, Bourgeois Simple, emission de 1311.

Laf. 237.

Philippe VI, Double Parisis de 1346-47.

Laf. 271.

Philippe VI, Double Parisis de 1341.

Laf. 270.

Philippe VI, Double Tournois de 1348 (2 ex.).

Laf. 275.

Jean Le Bon, Maille Blanche de 1351. Laf. 299.

Jean Le Bon, Double Tournois de 1358.

Laf. 305.

4. F. de Saulcy (d. Bibliographie).

- Jean Ie Bon, Double Tournois de 1352. Laf. 330.

Monnaies [eodales

- Bretagne: Charles de Blois (1341-1364) denier. P. d'A. 517.

- Cornte de Melgueil, obole (XlIo-XIVo siecles) P. d'A. 3.844.

Monnaies etrangeres

- Jacques d'Aragon, obole de Barcelona (2 ex.).

- Jacques d'Aragon, obole de Valence. - Jacques d'Aragon, obole indeterrninee.

- un petit denier illisible.

Les autres monnaies, qui sui vent, proviennent des Iouilles et restaurations recentes:

1. Petit bronze du Bas Empire, illisible. 1,41 g.

2. Melgueil, denier anonyme" xnO-XIVO siecles. a/ RAMUND croix composee d'une fasce et de deux mitres, ou etendards, cantonnee d'un point au 10 quartier. r/ NAIDONA, quatre annelets. Bil., 0,90 g., P. d'A. 3842-43.

3. Melgueil, idem. 0,94 g.

4. Melgueil, obole, idem. 0,45 g., P. d'A, 3.844.

5. Melgueil, denier, idem. 0,68 g., P. d'A. 3.842-43.

6. Melgueil, obole, idem. 0,57 g., P. d'A. 3.844.

7. Melgueil, obole, idem. 0,51 g., P. d'A. 3.844.

8. Melgueil, denier, idem, 0,85 g., P. d'A., 3.842-43.

9. Melgueil, denier, idem, 0,91 g., P. d'A., 3.842-43.

10. Melgueil, denier,idem, 1,05 g., P. d'A., 3.842-43.

11. Melgueil, denier, idem, 0,64 g., P. d'A., 3.842-43.

12. Melgueil, denier, type degenere. mitre aux pointes emoussees, tres arrondie. 0,54 g., P. d'A. 3.845 (cassee).

13. Italie, Plaisance, Conrad II (1152-1313).

a/ + REGI" ECUNDI, dans le champs en trois lignes RA.CON.DI.

r/ + DE PLACENCIA, croix dans Ie champs. AR., 0,30 g., C.N.I. T IX, p. 260, n.v 13-14.

14. Archeveche d'Arles, obole anonyme, 1.0 moitie du XIlO siecle.

a. + ARCHI.EPI, crosse.

r/ ARELA't' EN., croix a pieds.

Bil., 0,60 g., P. d'A. 4.089.

15. Archeveche d'Arles, idem, 0,48 g.

16. Archeveche d'Arles, idem, 0,48 g. (cassee et repares).

17. Provence, Charles 10 d'Anjou (1246-1285), denier. a/ K.DI.GRA.REX.CICLE, Buste couronne a gauche. r/ + COMES. PROVINCIE, croix.

Bil., 0,97 g., P. d'A. 3.942.

18. Cornte de Forcalquier, Charles 10 d'Anjou (1246-1285), denier coronaL a/ + K.DI.GRA.REX.CICLE, buste couronne a gauche. r/ + COMES. PROVINCIE, croix.

Bil., 0,89 g., P. d'A. 3.942, atelier de St-Rerny de Provence.

19. Comte de Forcalquier, idem, 0,85 g.

20. Espagne, Valence, Jacques 10 d'Aragon (1238-1276), denier. a/ IACOBUS.REX, tete lauree a gauche. r/ VALENCIE, croisette sur un rameau.

0,63 g., Heiss T II, PI. 96.4.

21. Philippe IV Ie Bel (1285-1314), Double Tournois.

a/ + PHILIPPUS REX, croix cantonnee d'un lis.

r/ MON.DUPLEX.REGAL'., fronton du chatel tournois surrnonte d'une croix entre deux lis.

Bil., 0,40 g., Laf. 234, emission de 1295.

22. Philippe IV le Bel (1285-1314), Double Royal. a/ + PHILIPPUS REX, croix feuillue.

r/ + MONETA DUPLEX, dans le champs REGALIS en deux lignes, sous une fleur de lis.

Bil., 1,06 g., Laf. 232, emission de 1295.

23. Philippe IV le Bel, Double Royal, idem.

Bil., 1,03 g., 2.° emission de 1303 (globule sous REGALIS),

24. Philippe IV le Bel, Double Royal, idem.

Bil., 1,16 g., 2.° emission de 1303.

25. Philippe IV le Bel, Denier Tournois. a/ PHILIPPUS REX, croix.

r/ TURONUS CIVIS, chatel tournois.

Bil., 0,89 g., Laf. 228, emission de 1307.

26. Philippe IV le Bel, Denier Tournois, idem.

Bil., 0,77 g., emission de 1307.

27. Philippe IV le Bel, Maille Tournois. a/ PHILIPPUS REX, croix.

r/ TURONUS CIVIS, chatel tournois.

Bil., 1,78 g., Laf. 229, emission de 1307 (3 pieces soudees ensemble).

28. Philippe IV le Bel, Maille Tournois, idem.

Bil., 1,15 g., emission de 1307 (2 esc. sondes ensemble).

29. Philippe IV Ie Bel, Maille Tournois. a/ PHILIPPUS REX, croix.

r/ TURONUS elVIS, chatel tournois.

Bil., 0,42 g., Laf. 229, emission de 1307.

FOUILLES ABBAYE ST. F. MONTCEAU, GIGEAN 183

30. Philippe IV Ie Bel, Maille Tournois, idem.

Bil., 0,42 g., emission de 1307.

31. Philippe VI de Valois (1328-1350), DoubleParisis.

a/ + PHILIPPUS REX, Fleur de lis dans le champs.

r/ + MONETA DUPLEX, croix fleurdelisee evidee a branches egales.

Bil., 1,03 g., Laf. no, emission du n janvier 1341.

32. Philippe VI de Valois, Denier Tournois.

a/ PHI.LIP.PUS.REX, croix ceuree fleurdelisee.

r/ TURONUS CIVIS, chatel tournois, variete sans fleur de lis.

Bil., 1,23 g., Laf. 284, emission de 1350.

33. Philippe VI de Valois, fragment de double Parisis.

34. Jean II Ie Bon (1350-1364), Double Parisis.

a/ + IOHANNES.FRAN.CORU, dans Ie champs, REX, sous une couronne.

r/ + MONETA DUPLEX, croix pattee a branches egales, chargee en coeur d'une petite croix.

Bil., 1,31 g., Laf. 330, 1.0 emission du 22 janvier 1352.

35. Charles VI (1380-1422), Double Tournois.

a/ + KAROLUS.FRANCORU.REX, trois fleurs de lis.

r/ MONETA DUPLEX, croix fleurdelisee coupant la legende.

Bil., 1,06 g., Laf., 392 b, 3° emission, atelier de Toulouse (Point 5.°).

36. Charles VI, Double Tournois, idem.

Bil., 0,97 g., Laf. 392 a (0 rands 2.° emission du 11 septembre 1389.

37. Charles VI, Blanc Guenar.

a/ + KAROLUS: FRANCORU: REX, ecu de France.

r/ + SIT:NOME:DNI:BENEDICTU, croix cantonnee de deux couronnes et deux fleurs de lis.

AR., 2,98 g., Laf. 281 b, 2.° emission du 11 septembre 1389.

38. Charles VIII, Double Tournois.

Bil., tres use et dificilement identifiable, 0,89 g.

39. Louis XIII, Double Tournois.

a/ LOUIS.XIII.R.D.FRAN.ET.NAV.A, buste age, drape et laure a droite.

r/ DOUBLE. TOURNOIS.1639, 3 lis dans le champs.

AE., 1,73 g., Cia. 1722.

40. Louis XIII, Double Tournois. idem mais buste jeune, laure, a droite, 1611.

AE., 2.45 g., Cia. 1720.

41. Louis XIII, Double Tournois. idem, buste jeune, laure a droite, 1626.

AE., 2,87 g., Cia. 1720.

42. Louis XIII, Double Tournois. idem, buste jeune, laure a droite, 1628.

AE., 2,44 g., CIA 1720.

43. Louis XIII, Doubles Tournois. idem, buste jeune, laure, a droite, 1632.

AE., 2,31 g., Cia. 1720.

44. Louis XIII, Double Tournois. idem, buste age, drape et cuirasse, laure a droite.

COLLIN

AE., 2.67 g., Cia. 1722.

45. Louis XIII, Doubles Tournois.

a/ LUD.XIII.D.G.FR.ET.NAV/.REX, lauree a gauche.

r/ Double Tournois 1642, 3 lis dans le champs.

AE., 2,20 g., Cia. 1724.

46. Avignon, Urbain VIII, Quattrino.

a/ URBANUS VIII PONT MAX, buste habille a droite.

r/ ANT.CAR.LE.AVE, 3 abeilles dans le champs, 1635.

AE., 2,18 g., p. D'A. 4.414.

47. Principaute de Dombes, Gaston (1626-1650), Denier Tournois.

a/ GAS.PR.USUF.DO., buste a droite.

r/ DENIER TOURNOIS 16.49, 3 lis sous un lambel.

AE., 1,61 g.

48. Louis XIV (1643-1715), Dardenne.

a/ LOUIS.XIIII.ROY.DE.FRANCE.ET.DE.NAV., Trois doubles L couronnes, poses en triangle, cantonne de lis, en coeur.

r/ SIX.DENIERS.DE.FRANCE 1711, Croix d'entrelacs fleurdelisee.

AE., 4,93 g., Cia. 2.015, atelier d'Aix en Provence.

49 a 53. Monnaies illisibles pesant respectivement 1,01 g., 1,38 g., 0.45 g., 0,44 g., 0,22 g.

54. Petite monnaie de plomb anonyme.

a/ Croix patee, cantonnee de 4 besants dans un grenetis.

r/ Fleur a huit petales, ornees d'un besant.

Attribuee par F. de Saulcy au Cornte de Tripoli, soit a Raimond III (pI. VIII fig. 3) ou a Bohernond VI (pl. VII, fig. 17). Une monnaie de ce type figurerait, avec son moule en ardoise au musee de Cluny, et serait attribuee come ensigne de pelerinage. 1,07 g.

Un certain nombre de fragments, illisibles, ont egalernent ete decouverts. Les trois monnaies qui suivent proviennent de l'eglise StGenies de Gigean.

55. Ecosse, Jacques II, Penny de I'eveque Kennedy (1452-1480).

a/ IACOBUS DEI GRA REX.

r/ CRUX PELLIT DIE CRIM, croix dans un trilobe.

AE., 2,01 g.

56. Jeton de Nuremberg.

a/ WOLF. LAUFER.RECHEN.PF: MA, globe crucigere dans un trilobe.

r/ (rose) GOTTES.SEGENMATCH.REICH, au centre, trois couronnes et trois fleurs de lis alternees.

AE., 1,01 g.

57. Louis XVIII, medaille de plomb, a beliere.

a/ LOUIS XVIII ROI DE FRA, buste habille a droite.

r/ PAIX COMMERCE, ecu de France, couronne. De et d'autre, des drapeaux.

Plb. 7,39 g.

FOUILLES ABBAYE ST. F. MONTCEAU, GIGEAN

186 BRUNO COLLIN

Lisle des ouvrages cites en abrege au catalogue

P. d'A.: F. POEY d'AvANT, Les monnaies [eodales de France, Paris, 1858-1862.

Cia: L. CIANI, Les monnaies royales [roncaises, Paris, 1926.

Laf.: J. LAFAURIE. Les rnonnaies des rois de France, 2 vols., Paris, 1951-1956.

C.N.I.: Corpus Nummorum Italicorum, Rome, 1910-1940.

Heiss: A. HEISS, Descripcion. general de las monedas hispano-cristianas desde la invasion de los drabes, Madrid, Paris, 1857.

F. de SAULCY, Numismatique des croisades, Paris, 1847.

Monedas navarras ineditas de Francisco Febus (1479-1483) y de Catalina y Juan de Labrit (1483-1512)*

El trabajo preliminar de acopio de materiales navarros de los reinados de Carlos de Viana, Juan II y Fernando el Catolico para nuestra Numismatica de La Corona Catalano-Aragonesa medieval.' ha sido ocasion para la recopilacion de otros tipos de laserie navarra pertenecientes a distintos reinados. Esta labor nos ha proporcionado los tipos y variedades ineditos que hoy presentarnos.'

1. Reinado de Francisco Febus (1479-1483)

Las variaciones en la ley y la talla y las frecuentes ermsiones con orientaciones distintas dificultan que podamos aplicar criterios seguros para la denorninacion de las monedas. Asi, por ejemplo, Poey d'Avant denomina medio escudo a 1a moneda de oro de este reinado existente en la coleccion Vidal-Ouadras,' nombre que tarnbien usa Heiss," mientras que en el cata-

Una parte de este trabajo fue presentado en forma de cornunicacion al V Congreso Nacional de Numismatica (Sevilla), con el titulo «EI cornado de Catalina y Juan de Labrit». Por razones marginales retiramos esta comunicaci6n que hemos refundido aquf.

1. Madrid, 1982. Ediciones catalana y castellana.

2. Debemos advertir que si bien las piezas que presentamos no se encuentran en las obras clasicas del tema que tratamos, no tenemos la completa seguridad de que no existan en algun articulo que baya escapado a nuestras pesquisas. Hemos realizado una revision completa de las publicaciones Acta Numismatica, Gaceta Numismatica y Numario Hispa­ nico y una revision parcial de las Numisma y Revue Numismatique.

3. F. POEY o'AvANT, Monnaies [eodales de France, Paris, 1860, vol. II, p. 181, nurn. 3363. La referencia a este autor remite a esta obra, en los dernas casos.

4. Alois HEISS, Monedas hispano-cristianas, Madrid, 1869, vol. III, p. 40, nurn. 1. Les dernas citas a Heiss se refieren siempre a est a obra.

logo de Vidal se Ie atribuye el nombre de escudo.' dandose la desgraciada circunstancia de que ninguno de los tres autores detalla el peso de esta importante pieza. Las disposiciones conocidas sobre monedas de este reinado indican la fabricaci6n de piezas de oro a la ley de 23 quilates y talla 72 el marco.s Sila pieza es una unidad deberia pesar, pues, 3,4 gramos. Pareceria mas correcta, adernas, la denorninacion de real de oro ya que ni se adapta a los parametres del escudo (22 quilates, talla 68) ni a los del ducado 233/4 quilates, talla 67). A pesar de todo ello, cuando Catalina y Juan fabrican sus piezas de oro, de ley mas baja que en el reinado anterior (22 quilates), las Cortes aseguran que estas monedas son designadas con el nombre de ducados.'

Ello nos ilustra sobre la dificultad de poder determinar con exactitud cual es el nombre correcto. En este caso debemos inclinarnos por el de ducado, tanto por la indicacion de las Cortes, fechada el 1489, como por las equivalencias dadas por Yanguas para el 1482, por las que 1 ducado de oro 56 groses navarros y 1 ducado nuevo 53 groses navarros.! Esta segunda cita parece referirse a las monedas de oro de Francisco Febus, que en 1481 se tasaba en 46 groses? y que posiblemente habia incrementado su valoracion de mercado hasta los 53 groses del documento, alcabo de un afio, Mas complejo es aun el panorama por 10 que se refiere a la moneda de plata y vellon, Juan II hizo batir groses de 5 dineros 12 gramos en 1428 y en 1429 blancas de 3 dineros, bajando la ley de esta segunda moneda a 2 dineros en 1430. En 1432 batia carlines a 5 dineros 18 granos. Todas estas monedas eran de la misma talla'? y por tanto solo un analisis podria asegurarnos las denominaciones correctas. Mas adelante, Francisco Febus manda acufiar groses a ley de 4 dineros 3 granos, pero una moneda de ley similar (3 dineros 15 granos) acufiada en tiempos de Catalina y Juan de Labrit es designada con el nombre de sesenes. Si bien en el caso de Juan II los diferentes tipos existentes, con diferencias de ley bastante apreciables a simple vista nos perrniten formular hipotesis bastante seguras para separar groses y blancas, el problema resulta mas complicado en el caso de Francisco Febus. Este rey no mando acufiar blancas y SI en cambio los groses que hemos indicado, a ley de 4 dineros 3 granos. Encambio Poey d'Avant y Heiss denominan «blanca» a la moneda conocida de vellon de Francisco Febus con FF coronadas. Su peso de 2,3 no se aparta en exceso del teorico que se dispuso para los groses (talla 88, que da 2,77 gr.), y si bien su tipologia se acerca a las blancas de Juan II, tampoco muestran diferencia notable con los groses de Carlos de Viana." Faltados de un analisis de contenido de plata forzoso es atenernos al aspecto y brillo, que en este caso resulta bastante mas mate que el de los groses de Juan II. Por todoello mantendremos, ni que sea de forma provisional, ladenominacion tradicional de blanca.

5. VIDAL-QUADRAS Y RAM6N, Catdlogo de la coleccion de monedas y medallas Barcelona, 1892, vol. II, p. 115, num. 6287. Las referencias a Vidal-Quadras rerniten siernpre a esta obra.

6. Jose YANGUAS, Diccionario de antigiiedades del Reino de Navarra, Parnplona, 1964, vol. II, p. 150.

7. Ibid., p. 151.

R. Ibid., p. 192.

9. Ibid., p. 150.

10. Ibid., pp. 147 y 55.

11. C. CRUSAFONT, Numismatica de la Corona op. cit., p. 314, ed. catalana.

Poey d'Avant da a conocer dos variedades. Una de ellas lleva FF coronadas en anverso y cruz interior en reverso (P. d'A. 3.364) mientras que la otra tiene anverso similar pero la cruz lleva coronas en los espacios alternando con letras F (P. d'A. 3.365). Del primer tipo, que es el que reproduce tarnbien Heiss, conocemos otro ejemplar con leyenda variada:

1· Blanca. Instituto Valencia de D. Juan (Madrid) a/ +FRANC:FEBUS:D:G:R:NAVARRE FF coronadas r/ +SIT N:DOMINI:BENEDI... Cruz interior p: 2,3 gr. 0: 23,8 mm Leyenda inedita

En la misma coleccion existe otra pieza que es, a nuestro entender, un tipo completamente inedito. Atendiendo a su tonG oscuro es de suponer que se trate de un cornado:

2· Cornado. Instituto Valencia a/ +(F).(R) NAVA r/ +SIT.. VM p: 1,2 gr.

de D. Juan (Madrid) F (sola) coronada

0: 18 mm

Cruz interior

Tipo inedito

El peso se acerca mas al teorico de un medio gros (1,385) que no al del cornado (0,85) pero, aparte las consideraciones que hemos hecho antes puede tenerse encuenta que su tipo es identico que el de los cornadcs de Carlos de Viana, para los que tambien encontramos pesos de 1,17 y 1,33.12

Conocemos, pues, ahora tres tipos monetarios del reinado de Francisco Febus, aunque no tenemos, desgraciadamente, la seguridad de que las denominaciones utilizadas sean las correctas.

2. Reinado de Catalina y Juan de Labrit

Las piezas de oro conocidas de este reinado se adaptan bien a los pesos dados en el ordenamiento del 1495: talla de 72 piezas en marco, es decir, un peso por pieza de 3,4 gr. aproxirnadamente. El documento preve la acufiacion de ducados, medios ducados y cuartos de ducado." Eran conocidos de Poey d'Avant y Heiss los ducados con bustos enfrentados, a los que podemos afiadir la siguiente variante: 14

3· Ducado de dos bustos. Instituto Valencia de D. Juan (Madrid) a/ ES:KATHERINA:R:NAVARRE Efigies coronadas enfrentadas r/ :SIT:NOMEN:DOMINI:BE:. Armas de Navarra y de Francia brisadas, coronadas. Escudo corta leyenda

p: 3,4 gr.

0: 23 mm

Leyenda inedi ta

A los tipos de ducados con escudo flanqueado de I-K coronadas en anverso y cruz en orla en reverso afiadirernos las siguientes variantes:

4· Ducado de escudo entre I·K. Inst. Valencia de D. Juan (Madrid) a/ +:IOHANES:ET:KA INA:REG:N: Escudo similar al del x] del tipo anterior entre I·K coronadas. EI escudo no corta la leyenda t] +SIT:NOMEN:DOMINI:BENEDICTV Cruz interior en orla que tiene Jises en sus bucles.

p: 3,4 gr

12. Ibid., p. 314.

0: 22,7 mm

13. YANGUAS, Diccionario op, cit., p, 150.

Leyenda inedita

14. Poey d'Avant nurns. 3374 i 3375. Heiss num. 1, p. 43, vol. III.

5 - Ducado de escudo entre I-K. Real Academia de Ia Historia (Madri.l) al : IOHANES: ET: KA NA: REGNA: Escudo como el cjernplar anterior r] +SIT:NOMEN DOMINI:BENEDICTUM: Cruz idem p: 3,75 gr 0: 22,S mm Leyenda inedi ta

Otro tipo de ducado presenta el escudo tarnbien en anverso, pero sin las letras I-K flanqueandolo, manteniendo en reverso la cruz orlada, Son los Vidal-Quadras-6.294 y 6.295 y el Carles-Tolra-Zil Su," por ejemplo. Correspondien te a este tipo existe un medio ducado que creemos es desconocido:

6 - Medio ducado con escudo, sin I-K. Inst. Valencia de D. Juan (Madrid) al IOHANES: Z: KATHER.. Escudo similar, sinlas I-K. rl +SIT:NOM DO.. Cruz interior. Orla sin las lises p: 1,7 gr.

0: 18,5 mm Tipo inedito

Si era, en cambio, conocido otro tipo de medio ducado que presenta en el campo del anverso las letras IK coronadas y entre lises, Vidal-Ouadras6.296. Afiadirernos tambien una variante inedita a cste tipo:

7 - �.'eclio ducado con IK coronadas, Inst. Valencia de D. Juan (Madrid) al +: D: G: REGES: NAVARRE: IK coronadas entre lises coronadas rl +: SIT: NOMEN: DOMINI: BENE Cruz interior con escuditos de Navara en I." y 4.° Y lises en 2." y 3.°

p: 1,6 gr. 0: 18 mrn Leycnda inedita

De este ultimo tipopublica tarnbien Heiss el cuarto de ducado (nurn. 5), con 10 que quedan completos los valores documentados, si bien es posible que puedan aparecer cuartos de ducado con el tipo del escudo. Veamos, ahora, los tipos de plata y vel len. Heiss describe una blanca de vellon con los tipos del escudo entre I-K en anverso y que es, sin duda, un error de la lamina de Poey d'Avant. L. Domingo, por su parte, dio a conocer una pieza blanca con escudo (sin I-K flanqueando) en anverso y a la que da el nombre de gros 0 real, aunque dice que la ley es algo baja." Esta ultima afirrnacion podria hacernos dudar de la correcta clasificacion de la pieza puesto que si es, efectivamente, un real su ley debe ser de 11 dineros y en este caso el aspecto de plata deberia ser inconfundible. La existencia de otros tipos de Catalina y Juan relacionables con los sesenes de menor ley y la subjetividad que siempre puede conllevar una apreciacion de la ley sin analisis quimico 0 espectrografico de cornprobacion nos inclinan a creer que este tipodebecorresponder, efectivamente, a la acufiacion de reales de 11 dineros que estan documentados.'?

Las otras piezas grandes de vellon bajo y can letras IK coronadas en el campo del reverse deben corresponder, pues, a los sesenes 0 tarjas tambien documentados." Existe una variedad con cruz interior sola en reverso, Vidal-Quadras 6.297 y otra con cruz en cuyos espacios se hallan coronas y letras I,K alternando en los espacios. Tanto el ejernplar descrito por Vidal

15. Emilio CARLES-ToLl�A, Catdlogo de la colecci6n numismatica, Barcelona, 1936.

16. Ll. DOMINGO, «Los diez mejores ejernplares de su coleccion», Gaceta Numismatica, 21, Barcelona, 1971, p. 16.

17. YANGUAS, Diccionario op. cit., p. 151.

18. lbid., p. 151.

INEDITAS

Quadras (6.299) como otro que hemos podido examinar y que corresponden a esta segunda variedad !levan debajo de las letras IK del anverso la letra P cabalgando sobre el circulo interior y que debe indicar la ceca emisora: Pamplona.

Vidal-Quadras describe tambien un ejernplar del primer tipo (cruz simple) can la particularidad de que la I del campo del anverso es gotica y no latina como en los otros ejemplares hasta ahora comentados. Esta moneda presenta, ademas, la singularidad de ostentar un resello de unas armas de Navarra en forma triangular. Este rese!ladoafecto tarnbien a Ia otra variante, segun podemos observar en el ejemplar que describimos a continuaciori:

8 - Scsen 0 tarja con I-K en espacios de la cruz del reverso. Col. Part. a/ : IOHANES: ET: K - A RE IK coronadas. Debajo P r/ NOMEN:DOlVlINI:BE.. Cruz interior. Coronas en 2.° y 3.", I en 1.0, K en 4.° Rese!lo armas de Navarra en forma triangular p: (1,74) g. (desgaste 0: 23,5 mm Variedad inedita La existencia dentro del grupo de cruz sencilla de un ejemplar con la I gotica nos permite suponer que dicho grupo es mas antiguo que e1 que ostenta cruz con coronas y letras I-K. Este grupo de cruz ornada, es el que presenta en anverso la letra P debajo de las IK coronadas, por 10 que podemos concluir que la inclusion de la marca de ceca corresponde a una segunda ernision.

E1 re50:110 triangular del ejernplar 8, descrito mas arriba se halla sabre una moneda del grupo que consideramos mas moderno y en una pieza que presenta un gran desgaste, mientras que el resello tiene escaso deterioro. Ello DOS lleva a la suposici6n que dicho resello debe corresponder a una epoca muy posterior a este reinado. Efectivamente, con fecha de abril de 1524 se manda que las tarjas vuelvan a su valor anterior( en el mes anterior se habian bajado de 16 a 14 cornados) a condicion de que sean punzonadasP Es, pues, muy probable que este resello corresponda a esta orden de marcar y seiialar las tarjas a sesenes, dada ya en tiempos de Carlos po Los sesenes 0 tarjas deberian pesar, de acuerdo con la documentacion conocida" 2,44 gramos. El bajo peso del e iernplar que hem os descrito no es significativo por tratarse, como hernos dicho, de una pieza can un gran desgaste y alga de recorte. Poey d'Avant da pesos de 2,01 y 2,60 gramos y un ejernplar bien conservado del Inst. Valencia de D. Juan nos dio 2,15 gramos. Todo ella confirma que estos tipos deben ser los sesenes previstos en los documentos, que deberian tener, pues, una ley de 3 dineros 15 granos. La comprobacion de este ultimo pararnetro permitiria tener sabre ello una total seguridad.

Entre los pequerios vellones hay un tipa que presenta algunos problemas.

Se trata de un tipo que describe Heiss (num, 8), tomandolo de Poey d'Avant y de cuyos dibujos se deduce la siguiente descripcion" a/ IhE IK coronadas r / NOMEN: DONIIN Cruz interior

19. J. MARiN DE LA SALUD, La moneda navarra y su documentacion, Madrid. 1975, p. 80. Valor de las tarjas, vease p. 75.

20. Ibid., p. 80.

21. YANGUilS, Diccionario op, cit., p. 151.

22. NUIl1. 3380, de este autor, him. LXXII, nurn. 10.

Heiss le da el nombre de «medio blanco», mientras que Poey d'Avant 10 denomina «liard» y nos da su peso: 1,19 gr.

Sorprenden, tanto las denominaciones utilizadas como el inicio dela leyenda del anverso.

Respecto a la denominacion, el tipo de moneda con iniciales coronadas de pequefio modulo y con la baja ley que evidencia el aspecto rojizo de los ejemplares que hemos podido exarninar, asi como el peso de 1,19 gr. nos conducen a la conclusion de que se trata de un cornado. Este tipo con inicial coronada 10 encontramos con Carlos de Viana y con Juan II antes de este reinado y con posterioridad al mismo el tipo se perpetua en los reinados de Fernando el Catolico y Carlos 1.23 Segun las ordenes de acufiacion de Francisco Febus el cornado debia tener una talla de 256 piezas el marco, y segun Fernando el Catolico de 240 piezas," todo 10 cual aplicado a un marco navarro de 244,4 (17/16 del de Castilla=) nos da pesos respectivos de 0'95 y 1,01. Creemos, pues, que la pieza en cuestion es un cornado para el cual desconocemos la orden de acufiacion."

Examinados dos ejemplares de esta rara pieza, hemos visto que en ambos la leyenda no queda cortada por la corona, tal como se ve en el dibujo de Poey d'Avant, sino que se inicia sobre los florones de la misma. Veamos la descripcion completa de lasdos piezas:

9 - Cornado. Instituto Valencia de D. Juan (Madrid) a/ IOhAN ERIN.R.R Ife coronadas t] :SIT.NOMEN:DOMINI:BE Cruz interior p: (0,60 gr)

10 - Corn ado. Colecci6n particular a/ +IO ES REG t] TNOMEN: DO p: (0,51 gr)

0: 15,5 mm Varir-nte ine-Iita

lIe coronadas Cruz interior

0: 15 Variante inedita

El recorte y el desgaste de las piezas nos obliga a considerar los pesos poco representativos.

En el primer ejemplar observamos que no hay cruz a principio de leyenda y que esta empieza en la parte izquierda de la corona, inrnediatamente despues de un primer floron que entra un poco en el area de la leyenda. Ello provoca que despues del espacio de la corona se lea la parte ANE Es muy probable que en la pieza mal conservada con que tuvo que trabajar Poey d'Avant sucediese algo similar y, al creer que la corona cortaba la leyenda supuso que esta empezaba con la insolitaforma IhE, lectura defectuosa del ANE que asoma despues de la corona. Proponernos, pues, adoptar para el cornado de Catalina y Juan las Ieyendas que hemos transcrito mas arriba y suponer que la dada por Poey (y Heiss, siguiendolo), es inexacta .y consecuencia de una lectura erronea de un ejemplar mal conservado.

23. M. CRUSAFONT, «Nous tipus de Carles I a nom de Ferran II: mig croat inedit del 1545 i reatribuci6 d'un "cornado navarres», Acta Numismatica X, Barcelona, 1980.

24. YANGUAS, op. cit., p.p. 150, 152.

25. MARiN, op. cit., p. 454. Segtm BOTET, op. cit., vol. II, da el valor del marco de Castilla.

7.6. Las 6rdenes conocidas preven la fabricaci6n de reales de plata, ducados de oro y sesenes 0 tarjas de valor 16 cornados. YANGUAS, op. cit., p. 151.

Otro ejemplar de este mismo tipo responde a la siguiente descripcion:

11 - Cornado.Coleccion part.

a/ :NOME OMINI:B

r/ NOMEN DOMINI:BEN

p: 0,94 gr. 0: IK coronadas Cruz interior 17 mm Inedita

Se trata, evidenternente, de un error de grabador, puesto que repite la leyenda religiosa en las dos caras. La pieza escapa al anonimato gracias a las IK coronadas del campo del anverso, que nos permiten atribuirla, sin lugar a dudas a Catalina y Juan de Labrit.

La pieza de menor valor de este reinado es el negrete 0 medio cornado, no descrito por Heiss, pero sf por Vidal-Quadras." Presenta corona en el campo del anverso y cruz interior en reverso. Estos mismos tipos son los previstos por Fernando el Catolico para el negrete 0 medio cornado que debio acufiarse a su nombre de acuerdo con los documentos conocidos" y de los cuales existen dos ejemplares en el Museo de Navarra." Recienrernente, publicamos un negrete que presenta identica anornalia que el cornado descrito mas arriba, es decir con leyenda religiosa en ambas caras. Habiamos atribuido esta pieza, con muchas reservas, a Fernando el Catolico.v pero la existencia del tipo anterior nos lleva a dudar de su correcta atribucion, En este caso, en anverso tenemos una corona que nada nos ayuda y por 10 tanto la disyuntiva entre Catalina-Juan/Fernando solo podra intentar dirimirse por las siempre discutibles cuestiones de estilo.

EI ultimo tipo que hemos descrito (11-Cornado) fue hallado en las pro­ ximidades de Vandellos (Tarragona). Ello nos muestra, una vez mas, como las monedas (sobre todo las de pequefio valor) habian llegado en los siglos XV-XVI a escapar de sus areas de circulacion propias para mezclarse con las de las mas variadas procedencias. EI resultado era un circulante altamente contaminado, que se valoraba en el mercado por debajo de Ia tasacion de los dineros autoctonos, explicandose as! la perdida de estimacion de los sueldos de dineros respecto a la moneda de plata en esta epoca.

La ley de los cornados y negretes debe ser muy baja. Francisco Febus, antecesor de Catalina y Juan de Labrit ordenaba un contenido de plata de 15 granos para el cornado y de 8 para el negrete y Fernando el Catolico de 7 y 3,5 granos respectivarnente." Se trata, en cualquier caso, de contenidos argenteos inferiores 0 muy inferiores al 8 %, mientras que en otros paises de la Corona Catalano-Aragonesa se mantenia aun un porcentaje del 12'5 por ciento. Ello podria justificar las duras palabras que las Cortes dirigieron a Catalina y Juan de Labrit: «Quedarnos escandalizados de las cosas que se dicen en los reynos circundantes de las monedas que V.A. baten: non plaga a nuestro Senor que creamos que esto procede de vuestra mente real sino de algunos que mas estiman su propio interes que honra de V.A.».32

27. Nurn. 6299a de esta ob ra.

28. MARiN, op. cit., p. 56.

29. A. BELTR/\N, «La exposici6n monografica de monedas a nombre de los Reyes Cat6- licos», Numisma, 7, Madrid, 1953, pp, 101-112. No hemos tenido ocasi6n de examinar estas piezas.

30. Numismatica de la Corona op. cit., p. 389 (ed. catalana), tipo 648.

31. YANGUAS, op, cit., pp. 151-152.

32. Ibid., p. 151-152.

Els diners barcelonins del segle XVII

Mantenint la mateixa trajectoria d'altres estudis que he publicat ales acollidores planes d'ACTA NUMISMATICA. sobre les monedes catalanes de petit modul i valor, en el present article tine el proposit d'inventariar, fins on resulti possible, els dinersbarcelonins encunyats durant el segle XVII. Cenyire I'enumeracio a aquelles peces l'existencia de les quaIs em consta de manera precisa i indubtable.

Botet i Siso ens ofereix el motiu legal del batiment dels diners, popularment anomenats menuts, els quaIs procedeixen de les llicencies reials a la ciutat de Barcelona dels anys 1598, 1605 i 1612. Botet es queixa de la falta de documentacio dels regnats de Felip III i dels dos reis de Franca que foren comtes de Barcelona, tots els quaIs, com es ben sabut, varen fer batre diners barcelonins. Insisteix tarnbe en la gran quantitat de falsificacions de petita moneda que corrien arreu de Catalunya, cosa que obliga a contramarcar el numeraricirculant. Barcelona, com a contramarca, es va servir de la lletra B, inicial del nom de la ciutat, practica iniciada un segle abans, en el regnat de Ferran el Catolic, Recordem que Girona, de manera semblant, va marcar els seus diners amb una G distintiva.

Sobre els diners barcelonins del periode que estudiem, es completament valida tota l'aportacio de Botet. No obstant, I'illustre numismatic, potser per disposar d'un material reduit 0a causa de la magnitud de l'obra empresa 0 fins i tot ernpes per l'explicable pressa d'entrar en la materia, molt mes sucosa des del punt de vista de l'investigador, de la Guerra dels Segadors, va ometre la descripcio d'algunes encunyacions i detaIls secundaris de les peces que va incloure.

Classificarem els diners barcelonins del segle XVII en sis tipus. Eis dos primers corresponen al regnat de Felip II, el tercer als de Felip II i Felip III, el quart a Lluis I, quedant per a Lluis II els dos ultims. Bandejat el diner de l'any 1653 -que probablement es fruit d'una incorrecta lectura de Salat damunt d'un diner de 1633 i al qual Botet no vaciHa d'incloure en la seva obra arnb el numero 973- podem afirmar que el diner de 1648 es el darrer que coneixem. En tota la resta de centuria, Barcelona no va fer cap altra emissio

de diners. Les noyes encunyacions sortirien els primers anys del segle XVIII, amb tipus canviat, sota la sobirania de l'Arxiduc i fugen, per cronologia, del nostre objectiu.

EI primer tipus ostenta al revers l'escut de Barcelona amb pals simplificats i es, per tant, una continuacio dels diners de Ferran el Catolic, adhuc per la forma de I'escut en cairo, el qual servi igualment de model als ardits que aparegueren a partir de I'any 1612.

Tanmateix, el segon tipus, amb la B central, recorda les emissions de Carles i Joana, a les quals guanya ostensiblement en tecnica d'encunyacio. Aquest segon tipus,producte de la llicencia de I'any 1605, es abundant en batiments i varietats d'encunys, com veura mes endavant qui vulgui seguir els numeros del cataleg,

EI bust dels dos primers tipus es identic. Tenim al davant un retrat veridic de Felip II, amb coIl travellat i sense corona, obra d'un gravador avesat i intel·ligent. Cal considerar-lo el millor retrat de Felip II eixit de la seca de Barcelona, ben superior als croats de plata ials mateixos tercos de trenti. ns una llastima que una feina de tan bon art anes destinada a I'esquifit cospell d'un diner.

Una creu equilateral amb quarterejat d'anells i punts, de llarga tradicio ales monedes de Barcelona, es l'invariable revers de les altres quatre emissions, que son les mes corrents i divulgades. Els anys 1615 i 1622 no figuren a «Les monedes catalanes». Tampoc hi es el detaIl de llegenda del signe 9, posat com abreviatura 0 final d'inscripcio del nom del rei, signe que hem trobat als diners dels anys 1619 i 1628 unicarnent. Els bustos d'aquestes quatre emissions reprodueixen amb dignitat l'efigie reial. Felip II i Felip III hi son representants amb el mateix bust, que correspon a la imatge del primer i els dos reis de Franca, amb el retrat que els es propi. Lluis II te dues variants de bust. Es tracta de labors ben fetes, perc a diferencia del que hem dit abans, no exceHeixen en cap sentit. Els dificils temps d'ocupacio i de guerra que vivia Catalunya no eren pas el marc optirn per a produccions artistiques de mes intencio i volada.

Tots els diners son de coure, amb el color propi d'aquest metall, al qual sovint el pas del temps ha tenyit amb tonalitats negres, rogenques 0 verdoses, mes 0 menys enfosquides.

Segueix el cataleg amb exemplars trets de «Les monedes catalanes» de Joaquim Botet i Siso, de les colleccions Crusafont de Sabadell i Escudero i Trenard de Barcelona i del meu particular recull.

TIPUS 1- Botet 624

Felip JI

1. Anv.: LIPPV HIS Bust a l'esquerra amb coil taveIlat, al mig d'un cercle de punts.

Rev.: BARe. AS.I.6.0.0. entre dos cercles de punts. En el camp, escut de Barcelona en cairo.

Diarn.: 15 mm.

Pes: 0,95 gr.

Raresa: R. Miquel Crusafont - Sabadell.

Altre exemplar

Dia.: 13 mm.

Pes: 0,62 gr.

J.V.M. - Sant Feliu de Guixols. Excepcionalment s'han inclos 2 exemplars de la mateixa moneda, amb llurs corresponents fotografies, per tal que quedi ben demostrada l'existcncia del cercle exterior de punts del revers, nornes visible en el segon exemplar.

2. Anv.: PHILIP D G R HISPAN entre dos cercles de punts. Una B en contramarca.

Rev.: BARCINOCIVITAS.I.6.0.0. entre dos cercles de punts. En el camp, escut en cair6 amb les armes de Barcelona.

Diarn.: 14,5 mrn.

Pes: 0,77 gr.

Raresa: R. Botet 624.

Exemplar fotografiat: Miquel Crusafont - Sabadell.

TIPUS II - Botet 625

3. Anv.: PHILIPP D G HISPAN entre la vora i un cercle de punts; en el camp, bust amb coll tavellat a l'esquerra, retrat de Felip II.

Rev.: BAR-CIN-O.CI-VIT entre la vora i un cercle de punts; en el camp, creu que trenca elcercle de punts i la llegenda, amb una B al centre. La creu es cantonadaal primer quarter i al quart amb un anell i al segon i tercer amb un grup de tres punts. La Ilegenda cornenca aL quart quarter.

Diam.: 14 mrn.

Pes: 0,72 gr.

Botet 625 - No assenyala el punt que hi ha entre la ° i La C de la tercera part de la llegenda de! revers.

Ex. fot.: Josep Escudero - Barcelona.

4. v/Anv.: PHILIPPVS.D.G.HISP.

Rev.: Com el nurnero 3.

Raresa: E. Botet 626. Sense fotografia.

5. Anv.:PH G.R.HISP.

Rev.: Ouarterejat. primer i quart amb anell i segon i tercer amb un grup de tres punts. La lIegenda cornenca al segon quarter.

Diam.: 13,5 mrn.

Pes: 0,64 gr.

Raresa: E.

J.V.M. - Sant Feliu de Guixols.

6. Anv.: PHILIPPVS.D.G.R.HISPA.

Rev.: Ouarterejat, primer i quart amb un grup de tres punts i segon i tercer amb un anell.La llegenda cornenca al tercer quarter.

Diarn.: 13 mrn.

Pes: 0,75 gr.

Raresa: E. Botet 627.

Ex. fot.: J.V.M. Sant Feliu de Guixols,

7. Anv.: Com el num, 6.

Rev.: Ouarterejat, primer i quart amb un grup de tres punts i segon i tercer amb un anell.La llegenda cornenca al quart quarter.

Diam.: 14 rnrn.

Pes: 0,65 gr.

Raresa: E.

J.Y.M. - Sant Feliu de Guixols.

8. Anv.: D.G.R.HIS

Rev.: Quarterejat. primer i quart amb un anell i segons i tercer amb un grup de tres punts. La llegenda cornenca al primer quarter.

Diam.: 12 mrn.

Pes: 0,95 gr.

Raresa: E.

J.V.l'.1. - Sant Feliu de Guixols.

9. v /Rev.: Quarterejat, primer i quart amb un anell i segon i tercer amb un grup de tres punts. La Ilegenda cornenca al tercer quarter.

Diam.: 13 mm.

Pes: 0,65 gr.

Raresa: E.

Miquel Crusafont - Sabadell.

10. Lletra B en contramarca a I'anverso

Diam.: 13 mm.

Pes: 0,6 gr.

Raresa: E.

Botet 628.

Ex. fot.: J.V.M. - Sant Feliu de Guixols.

TIPUS III - Botet 629

11. Anv.: PHILIPP D G HISPA R - En el camp, bust de Felip II amb coIl tavellat.

Rev.: BAR-CINO-CIVI-161S - En el camp, creu equilateral que trenca la llegenda, cantonada, a l'estil dels croats, amb anells i grups de tres punts.

Diam.: 14 mm.

Pes: 0,75 gr.

Raresa: C.

J.V.M. - Sant Feliu de Guixols.

12. Tarnbe de l'any 1615, pen'> amb les segiients variants:

Anv.: PHILIPP.D.G.HISPA.R.

Rev.: Creu de braces mes llargs.

Diam.: 13 mm.

Pes: 0,7 gr.

Raresa: R.

Juli Trenard - Barcelona.

13. v/Rev.: 1616. Diarn.: 14 mm.

Pes: 0,67 gr.

Raresa: C. Botet 629.

Ex. fot.: J.V.M. - Sant Feliu de Guixols.

14. v/Rev.: 1618. Diam.: 13 mm.

Pes: 0,77 gr.

Raresa: R. Botet 630.

Ex. fot.: J osep Escudero - Barcelona.

15. v/Anv.: PHILIPP9 D G HISPA R. v/Rev.: 1619. Diarn.: 14 mm.

Pes: 0,67 gr. Raresa: E.

Botet 631 - Descripci6 incompleta.

Ex. fot.: J.V.M. - Sant Feliu de Guixols.

Felip II 0 III

16. v/Rev.: 1621. Diam.: 14 mm.

Pes: 0,66 gr. Raresa: R. Botet 632.

Ex. fot.: J.V.M. - Sant Feliu de Guixols.

Felip III

17. v/Rev.: 1622. Diam.: 13 mm.

Pes: 0,67 gr. Raresa: R.

J.v.M. - Sant Feliu de Guixols.

18. v/Anv.: PHILIPP9 D G HISPA R. v/Rev.: 1628.

Diarn.: 13,5 mm.

Pes: 0,74 gr. Raresa: C.

Botet 684 - Descripci6 incompleta.

Ex. fot.: J.V.M. - Sant Feliu de Guixols.

19. v/Rev.: 1629. Diam.: 13 mm.

Pes: 0,6 gr. Raresa: R. Botet 685.

Ex. fot.: Josep Escudero - Barcelona.

20. v/Rev.: 1632. Diam.: 14 mm.

Pes: 0,75 gr. Raresa: C. Botet 686.

Ex. fot.: J.V.M.· Sant Feliu de Guixols.

21. v/Rev.: 1633. Diam.: 14 mm.

Pes: 0,72 gr. Raresa: C. Botet 687.

Ex. fot.: J.V.M.· Sant Feliu de Guixols.

22. v/Rev.: 1634. Diam.: 14 mm.

Pes: 0,76 gr. Raresa: C.

DINERS BARCELON1NS S. XVII

Botet 688.

Ex. fot.: J.V.M. - Sant Feliu de Guixols.

TIPUS IV - Botet 747

Lluis I

23. Anv.: Flor de llir LVD.xIII.D.G.R.

FCOB; en el camp, bust a la dreta; orla de punts.

Rev.: BAR-CIN-OCI-1642; en el camp, creu equilateral, cantonada, com els croats, d'anells i punts, que trenca la llegenda.

Raresa: RRR.

Botet 747. Sense fotografia.

24. v /Anv.: La llegenda no comenca amb flor de llir.

Rev.: La xifra 2 de la data (1642) es capgirada.

Diam.: 14,5 mm.

Pes: 0,87 gr.

Raresa: RR.

J.V.M. - Sant Feliu de Guixols.

25. v/Anv.: Sense flor de llir a la llegenda.

Rev.: 1643.

Raresa: RRR. Botet 748. Sense fotografia.

TIPUS V - Botet 771

Lluis II

26. Anv.: Bust llorejat a la dreta; darrera, LVD;davant, XIIII.D.G. Orla de punta.

Rev.: BAR-CIN-CIV-1643; en el camp, creu equilateral, cantonada amb anells i punts, que trenca la llegenda.

Diam.: 14 mm.

Pes: 0,76 gr.

Raresa: E. Botet 771.

Ex. fot.: J.v.M. - Sant Feliu de Guixols.

27. v/Rev.: BA-RCI...= I-V

Diarn.: 14,5 mm.

Pes: 0,75 gr. Miquel Crusafont - Sabadell.

TIPUS VI - Botet 772

28. Anv.: Bust infantil de Lluis II; darrera, L; davant, D.G.

Rev.: BAR - CIN - CIVI 1646; creu equilateral, cantonada d'anells i grups de tres punts, que trenca la llegenda.

Diam. 14 mm.

Pes: 0,75 gr.

Raresa: C. Botet 772 - Llegenda mal descrita.

Ex. fot.: J.v.M. - Sant Feliu de Guixols.

29. v /Rev.: 1648.

Diam, 13,5 mm.

Pes: 0,86 gr.

Raresa: C. Botet 773.

Ex. fot.: Josep Escudero - Barcelona.

Varianti nellc monete coniate nella zecca

di Cagliari durante il regno di

Filippo II re di Spagna

La grande monetazione di Filippo II, Re di Spagna, Sicilia e Sardegna per la zecca di Cagliari si presenta, nei suoi tre tipi fondamentali, con numerose varianti la cui origine e, indubbiamente, da attribuirsi a molteplici fattori e non, come potrebbe ritenersi, a semplici errori di conio da parte di poco esperti incisori.

Queste varianti si osservano frequentemente in tutti i nominali pur tuttavia esse appaiono pili accentuate nei nominali da 10 e 5 reali.

Agli affetti del presente studio sono state prese in esame solo le varianti apportanti sostanziali modifiche al punzone originario, 0 di base, e questa perche essendo i coni, sempre, incisi a mana non potevano essere, fra loro, perfettamente uguali.

Sono state, invece, prese in esame quelle monete che hanno avuto origine da un punzone modificato, integralmente 0 in parte, rispetto a quello assunto come originario, 0 di base.

Le varianti possono essere riassunte come segue:

a) Variazioni, rispetto al tipo base, delle lettere constituenti la leggenda del diritto e del rovescio.

b) Variazioni, rispetto al tipo base, della punteggiatura fra le parole costituenti la leggenda del diritto e del rovescio e diversita della croce, 0 altro simbolo, inciso all'inizio della leggenda.

c) Variazioni della croce che caratterizza il campo del rovescio. Le varianti di cui alia lett. a) devono essere, come gia detto, riferite aile leggende base che sono:

PHILIP R ARA ET SARDINIE per il diritto delle monete apnartenenti al 10 tipo.

MARIANOSOLLAI

1a. MONETAZIONE

Reali 10
Reali 10
2a. MONETAZIONE
Reali 5
Reali 5
3a, MONETAZIONE
Reali10
Reali 5

PHILIPPVS REX ARAGONVM ET SARDINIAE per il diritto delle monete appartenenti al 20 e 30 tipo.

INIMICOS EIVS INDVAM CONFVSIONE per il rovescio delle monete appartenenti al 10, 20 e 30 tipo.

Nei quadri che seguono sono state riportate le variazioni che pili frequentement si osservano rispetto aIle leggende base.

Diritta delle monete di 1° tipo

PHILIP R ARA ET SARDINIE

PHILIPR » » » SARDINIJE

FILIP » » » SARDINII

FILIPVS » » » SARDINI

PHIIIP » » » SARDIN

PHILP » » » SARDI

ILII S » » » SAR

Diritta delle monete di 2° e 3° tipo

PHILIPPVS REX ARAGONVM ET SARDINIJE

PHILIPVSEX ARGONVM » SARDINIE

PHIPPVS » ARAGO » ARDINIE

PHILIPPV » ARAOO » SARDINI

PNIIP » ARA » » PHI II » » » »

INIMICOS INIMIC09 INIMICIVS INAMICOS IINIMCOS INMICOS INIIICOS NIMICOS NCMEN IMCOO

Ravesciadelle monete di 1°, 2° e 3° tipo

EIVS EGIVS EIIVS IIVS EOS IVS II INDVAM INDVAN NDVIAM INDVAII

CONFVSIONE CONFVSIONNE CONFVSIONE CCONFVSIONE CONEVSIONI CONFVSIO CONFVII CONFVF CONFVS CONFV CON CO

Le varianti di cui alla lett. b) che riguardanno la punteggiatura fra Ie oarole ed il simbolo, 0 croce, impresso all'inizio delle leggende vanno riferite, anch'esse, ad una leggenda base secondo quanta segue:

PHILIp· R ARA ET SARDINIE per il diritto delle monete appartenenti al 10 tipo.

PHILIPPVS REX· ARAGONVM ET SARDINI per il diritto delle monete appartenenti al 20 e 30 tipo.

INIMICOS EIVS INDVAM CONFVSIONE per il rovescio delle monete appartenenti al 10, 20 e 30 tipo

Nei nominali di 10 tipo il punto al centro, fra le parole costituenti la leggenda, e spesso sostituito da due punti (:) ed e frequente una discontinuita di punteggiatura fra il diritto e il rovescio di una stessa moneta. Talvolta il punto subisce spostamenti verso l'alto 0 il basso (PHILIP.RARA.ET·SARDINIE) e molti esemplari, all'inizio 0 fine della leggenda del diritto, hanno impresso un rosone.

Per quanta riguarda la monetazione di 20 e 30 tipo la punteggiatura e il sirnbolo, 0 croce, subiscono variazioni radicali senza mai, per il diritto, essere iguali al 10 tipo.

I rovesci di tutti i tipi si presentano con simboli e croci molto variati e nei nominali di 20 e 30 tipo la punteggiatura e frequentemente sostituita da segni.

Anche in queste monete e difficile riscontrarsi, fra il diritto e il rovescio, una uniforrnita di punteggiatura e simboli.

Nei quadri che seguono sono stati classificati, per ciascun tipo, i simboli che si riscontrano e la punteggiatura ad essi abbinata.

la MONETAZIONE

b\�li·TO R.OV£SC.IO

2' 110NCTAZIONE

Le varianti di cui alla lettera c) riguardanti la croce che caratterizza il campo del rovescio si presentano come segue:

10 tipo: Croce trifogliata, con bisanti agli angoli e al centro, in quattro archi con trifogli alle punte 0 con figura geometrica posta in quadrato in luogo dei bisanti dei quali, perc, rimane sempre quello centrale.

Nei nominali da 3 e 2 reali la croce non subisce mai variazioni.

20 tipo: a) Croce ornata costituita da bracci formati da tre barre delle quali la centrale termina con un trifoglio. La croce e aceantonata da quattro globetti collegati al centro in un altro punto.

b) Croce, come la precedente, accantonata da quattro bisanti e senza il punto centrale.

MARIANO SOLLAI

30 tipo: a) Croce come quelle del 20 tipo.

b) Croce costituita da un'unica barra trifogliata alle punte, in quattro archi con trifogli (v. 10 tipo).

c) Croce come la precedente costituita da un'unica barra larga affiancata da due barre sottili, il tutto entro archi con trifogli e quattro bisanti al centro.

d) Croce costituita da due sole barre sottili trifogliate alle punte e bisanti al centro.

Oltre alle varianti segnalate ne esistono altre che non vengono prese in esame in quanto costituiscono una variante a se stante.

(a) (b)
(e) (d)

Elencate, come sopra, le varianti e opportuno ricercare Ie cause e i motivi che Ie originarono premesso che, per ciascun tipo, era molto facile incidere punzoni uguali pur con la limitazione delle possibilita artigianali dell'in cisore e del maestro dei coni. II non verificarsi di questa condizione porta, inevitabilmente, a fare sulle monete stesse necessarie considerazioni.

La varianti di cui alIa lett. a), per la loro rnacroscopicita, hanno, fuor di dubbio, origine dall'imperizia e ignoranza di taluni incisori della zecca ed in particolare di quelli che, meno abili, erano addetti alIa sola incisione delle leggende restando l'effigie del sovrano, e Forse anche la croce del rovescio, riservata all'opera di quelli pili abili.

Meraviglia non poco che questi errori siano stati accettati dal maestro dei coni e dal maestro della zecca persone queste, indubbiamente, pili capaci e soprattutto pili colte per Ie quali questi errori, facilmente rilevabili, non costituivano certo un merito.

Se questi errori sono stati accettati sta a significare che non veniva data ad essi eccessiva importanza -cosa poco probabile- oppure che a motivo della fretta con la quale vennero coniate le monete le maestranze della zecca siano state integrate con altro personale non meglio specializzato per cui il maestro della zecca dovette, ad un certo punto, accontentarsi e curare maggiormente la produzione a discapito della qualita.

La varianti di cui alIa lett. b) non possono, per la lora precisa caratteristica, essere attribuite ad errore degli incisori ma ad una precisa volonta da parte di chi voleva evidenziare i coni. Era pili facile, e meno laborioso, incidere una semplice croce 0 rosone alI'inizio 0 fine delle leggende e intervallare Ie parole della leggenda stessa con un solo punto.

Se questa non e statu fatto e impensabile che gli incisori, effettivi 0 integrati, potessero prendersi la liberta di incidere un qualunque segno a lora piacimento considerato che anche allora come oggi, ciascuno cercava di realizzare il lavoro nel minor tempo possibile.

L'esistenza di questa diversita di punteggiatura e di simboli puo essere, quasi certamente, attribuita al voler, il maestro della zecca 0 quello dei coni, conoscere I'effettivo lavoro eseguito da ciascun operaio che era, pertanto, obbligato ad apporre un segno particolare. Non e neppure improbabile che gli incisori delle leggende venissere pagati in ragione dei pezzi incisi donde Ia necessita eli conoscere con esa ttezza la produzione di ciascun singolo.

All'inizio delle leggenele si notano incise croci, aItri simboli e, talvolta, gli stessi segni usati per la punteggiatura.

La maggior parte di queste croci, 0 sirnboli. sono particolarmente elaborate e tali da richiedere una maggiore abilita da parte dell'incisore. Questa osservazicne ci porta <1. pensare che con i scgni anteposti aIle leggenele si siano volute indicare le partite di monete coniate 0 il periodo della lora coniazione.

Per quanta riguarela la non uniforrnita della croce, 0 del simbolo 0 la punteggiatura fra il eliritto e il rovescio di una stessa moneta e conseguenza 10gica dovuta al fatto che nella scelta dei punzoni non si aveva cura di seeglierli con uguale simbolo e punteggiatura per cui era facile abbinare fra loro punzoni fatti da diversi incisori.

Non si conosce con esattezza il numero delle monete che era possibile coniare con un punzone ma e certo che questo numero doveva essere abbastanza limitato per cui si aveva necessita di disporre di molti punzoni, sia del diritto che del rovescio, che era necessario avere sempre pronti in riserva

tenuto altresi in considerazione che molti di essi si spaccavano sin dalle prime battiture. E'certo che i punzoni venivano ben conservati del Maestro della zecca che provvedeva a consegnarli in coppia (un diritto e un rovescio) 0 singolarmente (in oceasione di logorio 0 rottura di un solo punzone) all'addetto alla battitura che era, unitamente aglioperai, controllato -come suol dirsia vista ed e certo, viste le monete, ehe il maestro della zecca non si preoccupasse che i punzoni avessero uguali caratteristiche al diritto e al rovescio. Molto evidentemente un punzone valeva l'altro.

Le varianti riguardanti la croce ehe caratterizza il campo del roveseio non sono tali da apparire con un preciso significato determinato da cause particolari quali sono state ipotizzate per le altre varianti in preeedenza descritte.

L'incisione di queste croci e, indubbiamente, opera di ottimi maestri ai quali era eertamente concessa anehe qualche liberta artistica nei limiti sempre dell'ineisione di base.

Parlando della croce che caratterizza i rovesci e opportuno dire ancora che i coni usati per la i- monetazione sono stati usati, molto spesso, anche per la 3" monetazione integrati, solo raramente, con quelli adottati per la 2a monetazione.

E' questa una prova molto evidente di una variante che puo apparire tale e che invece e determinata da motivi di necessita dovuti alla fretta con la quale venne coniata nella zecca la 3" monetazione utilizzando per i diritti e per i rovescio i coni residui esistenti in zecca integrati da altri malamente, e molto affrettatamente, eseguiti.

Si conclude COS! questa trattazione sulle varianti che si riscontrano nelle monete di Filippo II per la zecca di Cagliari; varianti che, per loro eccessivo numero, inducono ad immaginare la zecca di Cagliari in uno dei suoi periodi pili attivi seppur con maestranze non del tutto qualificate.

Les monedes i xapes catalanes de necessitat, II.

Les monedes d'Olot

L'Ajuntament d'Olot, capital comarca1 de la Garrotxa, que comptava a I'epoca amb 12.543 habitants, com la gran majoria dels municipis catalans durant la guerra del 1936/1939, feu front ales dificultats dels canvis degut a la desaparici6 de la moneda divisionaria en argent, creant, pels acords dels dies 1 de man; i 23 de juny del 1937, dues emissions de paper monedaamb bitllets dl pesseta i 50 centims.

Mesos despres la situacio dels canvis s'agreuja degut a la completa desaparicio de la menuda moneda de coure 0 xavalla i la Cornissio Permanent del Govern Municipal decidi, en sessio del dia 8 de setembre del 1937 fer una emissi6 de moneda metallica per a reernplacar els petits valors desapareguts. Aquest acord fou confirmat i ratificat pel PIe de l'Ajuntament reunit el dia 24 de setembre, acordant-se emetre 25.000 monedes de 15 centirns i 25.000 altres monedes de 10 centims 0 sigui per un import total de 6.250 pessetes. En garantia d'aquestes monedes s'ingressa en diposit aquest import en bitllets de la Generalitat de Catalunya i del Bane d'Espanya al compte obert a l'efecte a la sucursal local de la Caixa d'Estalvis de la Generalitat.

EI Consell Municipal encarrega el dibuix d'aquestes monedes a l'artista 010t1 Josep Maria Dou i Camps que ocupava llavors el carrec d'oficial segon a l'oficina d'Obres de l'Ajuntament i que ja era l'autor de molts dels dibuixos oficials de I'Alcaldia com eren els segells municipals, escuts, retols, etc.

EI Sr. Dou feu uns dissenys completament revolucionaris per aquestes rnonedes, en un estil molt modern i esquernatitzat, desterrant els ornaments tradicionals i classics.

A l'envers d'aquestes monedes, cornu als dos valors, s'hi veu l'escut heraldic de la vila en el que hi figuren les quatre barres catalanes a l'esquerra i una ala a la dreta, dins d'una ornamentaci6 rodona de ratlletes formant petits

ANTONI TURR6 I MARTINEZ

quadrcts, amb la llegenda circular "AJUNTAMENT D'OLOT».

En el revers de la peca de 15 centims que amida 30 mm. de diametre, s'hi pot veure el dibuix estilitzat d'una fabrica amb les xemeneies fumejant, simbolitzant la industrialitzaci6 olotina, amb un text circular on s'hi llegeix la data d'emissi6 «24-IX-1937» iel valor de canvi «15 CBNTIMS». Al revers de la moneda de 10 centims d'un diarnetre de 24 mm. hi figura una aHegoria al cornerc amb el case alat iel caduceu del deu Mercuri amb, al peu, la data d'emissi6 ja indicada i horitzontalment, al mig, el seu valor nominal « l O cts». Preferim, per molt rnes dar i ampliat, reproduir els dibuixos que, per aquestes monedes, feu el Sr. Dot i que extraiem de la revista «La Comarca d'Olot» any 1980, que no les fotografies de les monedes originals. Cal pero fer remarcar que en l'encuny aquests dissenys foren lleugerament modificats ja que no hi figura la signatura de l'autor i que en la fabrica reproduida en les peces de 15 centims sols hi han 7 finestres enlloc de \es 16 del dibuix ames del fum que hi esta representat per tres fines linnies enlloc d'una gruixuda i dues de fines com en el dibuix.

Anvers cornu als dos valors

Aquesta ernissio de moneda rnetallica olotina es delesrnes accidentades complicades de totes les monedes de guerra que s'encunyaren a Catalunya. Segons contracte passat el dia 28 d'octubre del 1937 l'encunyaci6 d'aquestes monedes s'encarrega a la Ferreteria Vilasaca i Bassa de Barcelona que tenia la direcci6 i oficines a la placa de Sant Agusti, pel preu de 5 pessetes el cetenar de peces de 15 centirns i de 3 pessetes el cent per les monecles de 10 centims, mes 195 pessetes de cad a encuny 0 sigui per un cost total de 2.780 pessetes. Si comparem aquest cost amb l'import total nominal de l'ernissio veurern que aquesta despesa es veritablement ruinosa i que no sortia gens a compte el «luxes de pretendre emetre moneda metallica.

Aquestes monedes es gravaren sobre uns discos de ferro brut molt dur i aqui cornencaren els problemes. Els encunys resultaren massa tous i s'aixafaven sobre uns cospells de ferro verge, fet que cornporta que en moltes monedes la gravaci6 practicarnent no es veia,

Cal tenir en compte que els metalls tous que haurien perrnes de fer un aliatge eren intervinguts per les industries de guerra i no hi hague cap rnes rernei que treballar directament amb ferro sortit de la mina, molt durissim.

Revers
Revers

Tot aixo obliga a reforjar i retrempar moltes vegades els encunys i si be en les monedes de 10 centirns de petit diarnetre es resolgue rnes 0 menys be aquesta dificultat arribant-se a encunyar la gairebe totalitat de la quantitat prevista, en les monedes de 15 centims d'un diarnetre forca gran (30 mm.) les dificultats creixeren i al volguer donar a I'encuny el tremp necessari per a la naturalesa de la materia prima, fou retrempat massa dur i es trenca diverses vegades. Davant aquests continuats fracassos el proveidor dessisti de continuar l'emissi6 quedant reduit el tiratge d'aquest valor, despres de separar Ies francament dolentes, a unes 100 peces solament.

Les monedes encunyades, embalades en sacs terrers, s'hagueren de triar una a una per a separar les que mes 0 menys estaven en condicions de circular de les francament dolentes, triatge que efectua el mateix Sr. Josep M.a Dou segons declara en un interviu que Ii feu l'any 1980 la revista olotina «La Comarca d'Olot».

Amb el que hem dit queda prou explicit el motiu pel qual aquestes monedes s6n avui tan dificils de trobar, especialment Ies de 15 centims i demostra abastament el cumul de dificultats que envoltaren la seva encunyaci6 que no s6n res mes que la demostraci6 de les penalitats que la guerra ens aporta i que calgue solucionar, com fos, sobre la marxa.

Aquestes monedes foren retirades definitivament de la circulaci6 el dia 25 d'agost del 1938 segons acorda el Consell Municipal oloti en la seva reuni6 del dia 13 de juliol del 1938, acabant-se aixi la historia d'aquestes interessants monedes catalanesdel temps de la guerra civil.

Les pellofes de Girona: La Seu i S. Feliu

IOAQUIM BOTET I SISO

Transcripcio, notes i complements al cataleg de M. Crusajont i Sabc.=r ,',

Seguint amb el nostre proposit d'anar publicant els texts inedits continguts en el conjunt de manuscrits de I. Botet i Siso, dels quais donarem noticia recentment, tot aiegint-hi la transcripcio i publicacio de la part de medallistica gironina,' donem ara a coneixer la part referent ales pellofes. EI text consta d'una iniroduccio i un cataleg que tambe [ormaven part de la Numismatica Gironina que Botet no publica mai, pero que rejongue aLes Monedes Catalanes.sUns papers solts intercalats en aquest text contenen un aplec de noticies documentals recollides a l'Arxiu de la Seu. Recordem. que no fa molts anys I. Marques publica un valuos estudi sobre les pellojes de la Seu gironina, on recolli, a tries, moltes noticies documentals, algunes de les quals coincideixen amb les de Botet» Marques cataloga les pellofes que troba escampades a la Seu despres de la passada guerra. Botet, en canvi, pogue examinar intactes les caixes de les pellofes tant de la Seu com de S. Feliu i, per be que en alguns casos no pogue destriar si les pellojes eren d'una 0 altra esglesia, ates que les troba en les dues caixes, el seu cataleg es molt mes complet, En aquest cas, Botet no tenia recollides fotografies ni empremtes de les pellojes, pero ajudant-nos amb els dibuixos esquematics i les dades que dona, ens podem fer carrec de quina peca descriu. Hem anat recopilant pellojes gironines i en la major part dels casos podrem illustrar la peca amb una [otograjia i tambe aiegirem alguns tipus 0 variants que Botet no conegue, tot iustiiicant la seva atribucio. El manuscrit de Botet [ou escrit abans del 1892, en data que no hem pogut determinar amb exactitud.

,', El text de Botet es transcrit en lletra normal. Els nostres comentaris dins de text, en cursiva. Hem afegit tarnbe algunes notes al marge per aclarir punts concrets. Hem muntat l'original de Botet com si fos una unitat, afegint-hi subtitols i intercalant cornentaris als lIocs adients.

I. Vegeu text introductori i comentaris al treball de BOTET I SIs6. «Les me dalles de Girona (segles XVII-XIX)>>, Acta Numismatica, IX, Barcelona, 1979, pp. 255-268.

2. Barcelona, 1907-1911.

3. I. MARQuEs CASANOVAS, «Pallofes de la Catedral de Gerena», opuscle no datat. Fou nublicat anteriorment amb el titol «Coleccion de Pallofes de la Catedral de Gerena», Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, vol. XIV, 1960, pp. 155-169.

PELLOFES

Colson, en el seu Recherches sur les monnaies qui ont eu cours en Roussillon: publica les pallofes a continuacio de les monedes per considerar que el seu estudi era una continuacio natural del d'aquestes. Certament, tenia al seu favor la circumstancia que les de Perpinya havien estat utilitzades en alguna ocasio com a moneda corrent, condicio que alguns au tors consideren, amb rao, com a indispensable perque se les pugui tenir en compte en els treballs numismatics.

Pen), cert es, que en els darrers temps han estat trobades en el nostre pais un considerable nombre d'aquestes peces que demostren haver tingut una circulacio mes 0 menys limitada, el que afegit al que ja era conegut respecte a les de Tortosa i la sospita de les d'altres llocs ha fet que I'atencio s'hagi fixat en elles i no es consideri temps perdut el fet de catalogar-les.

Aixi, doncs, i en un apendix, donarem la llista de les que s'havien utilitzat pel Capitol de la Catedral de Girona i pel Collegial de I'esglesia de Sant Feliu de la mateixa ciutat, el coneixement de les quaIs devem als bons oficis del Sr. Antoni Oms, canonge d'aquella esglesia, i del Sr. Joan Fuster, rector de Ia darrera. Fins al present no tenim noticia que hagin circulat com a monecla.

Abans, pen), conve que diguem que per pellofes, pellerofes, ploms, tantos, marques, etc., ja que amb tots aquestos noms se les ha designat, s'entenen unes peces de plom, aram pur 0 amb barreja i a Catalunya gairebe sempre de llauto, encunyades usualment per una sola de les seves cares que les communitats eclesastiques distribuien als individus presents als actes corals i eren signes representatius de valor que eren canviats despres en moneda corrent per el tresorer de la comunitat.

Les de Girona son totes fetes amb petits discs de llauto molt prim (d'on prove el nom de pellofes 0 pellerofes) i en molt poques, tal com veurem mes endavant, hi ha representacio del seu valor. E1s seus tipus fan referencia, en general, al patro de I'esglesia i les seves llegendes completen el significat, exactament igual com observa Colson en les rosselloneses i succeix en les d'altres llocs.

Per a la seva descripcio comencarern per les de la Catedra1 i seguirem amb les de S. Feliu, si be un determinat nombre d'elles son comunes a un i altre capitol i es troben ales capses de les dues esglesies,

4. Perpinya, 1853.

CATALEGS

A - Catedral

1. He (dibuix) en el camp. Orla de dos cercles, l'interior de punts. Una petita F en contramarca. Llauto. 0: 21 mm (Botet-l).

2. Com l'anterior, pen'> a mes una altra contrarnarca consistent en una estrella de vuit puntes (Botet-2).

3. Com les anteriors, nomes amb la contramarca d'estrella (Botet no).

4. FFe (dibuix) en el camp, dins d'un cercle de punts. Llauto. 0: 17 milimetres (Botet-3).

5. XXHR (dibuix) en el camp. Dalt, estrella de vuit puntes entre dues roses de punts. Baix, estrella igual entre dos anells. Llauto, 0: 24 milimetres (Botet-4).

6. Com l'anterior, amb una contramarca indesxifrable (Botet-5).

7. XffR (dibuix) i la resta com la num, 5. Llauto. 0: 23 mm (Botet-6).

8. VffR (dibuix) i 1a resta semblant a la num. 5. Les roses de dalt son mes simplificades. Llauto. 0: 23 mm (Botet-7).

9. IffS (dibuix) dins d'una orla doble, amb el cercle mes exterior de punts. Llauto. 0: 18 mm (Botet-8).

10. Verge de mig cos amb el nen Jesus als braces, de front, ambdos amb nimbe i entre les Iletres C-A. Sota la A, estrella de cine puntes. Orla doble, l'interior de punts. Llauto, 0: 23 mm (Botet-9).

11. Com l'anterior, rnes petita. Llauto. 0: 18 mm (Botet-l0).

12. Com la num. 10, sense l'estrella sota la A. 0: 23 mm (Botet-l1).

13. Com l'anterior, mes petita. 0: 17 mrn (Botet-12).

14. La Verge de front, asseguda, amb el nen Jesus als braces. Tots dos nimbats. Als costats C-A i sota la A estrella de cine puntes. Doble cercle, l'interior de punts. Llauto. 0: 17 mm (Botet-13).

15. Com l'anterior, sense l'estrella sota la A. 0: 17 mm (Botet-14).

16. Com l'anterior, amb una estrella de sis puntes en contramarca (Botet-15).

17. C A (dibuix). Dalt i baix tres punts, cine punts mes distribuits entre les lletres.Orla triple, la central de punts. Llauto. 0: 20 mm (Botet-16).

18. Com l'anterior amb CA mes petita en contramarca (Botet-17).

19. Com la 17, llir en contramarca (Botet-18).

20. Com la 17, pen'> de llauna. (Botet no, Marques-In).

21. Com la 17, pen'> mes petita. Llauto. 0: 19 mm (Botet-19).

22. C A (dibuix). Dalt una branca. Set punts distribuits entre les lletres. OrIa de punts. Llauto. 0: 20 mm (Botet-20).

5. EI cataleg de Botet conte les descripcions i, en alguna ocasio, dibuixos dels temes centrals de les pellofes. Ales larnines hi reproduim fotografies dels tipus que corresponen ales descripcions, sempre que ens ha estat possible de trobar-ne a)gun exemplar. En cas contrari, reproduirn el dibuix de Botet. EI IIi stat de Botet salta del nurn. 41 al 44. Com que, d'altra banda, hi hem afegit nombrosos tipus i variants, hem cregut millor de fer una numeracio nova. a la qua! ens referirem en els comentaris posteriors. Agrairn a tots els qui ens han facilitat peces gironines per a fotografiar 0 be empremtes 0 fotografies: Sra. Nuria Bonet (que ens facilita I'aplec del seu gerrna J. A. Bonet), Sr. Josep Escudero, Sr. Jaume Marques Casanovas (que ens perrnete de fotozrafiar la colleccio de la Catedrnl de Girona), Cercle Filatelic i Numismatic (Arxiu ), Sr. Artur Bofarull. Agrairn tambe al Sr. Lluis Panades el seu ajut en la realitzacio Iotografica, sovint de gran dificultat.

23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42.

JOAQUIM BOTET I 5150

Com I'anterior, amb CA, mes petita, en contrarnarca (Botet-21).

Com la 22, llir en contramarca (Botet-22).

C A (dibuix). Dalt, tres punts i a sota un punt i una estrella. Entre Ies Iletres, quatre punts meso Orla doble, Ia interior, de punts. Llauto, 0: 17 mm (Botet-23).

Com l'anterior, pero de llauna (Botet no, Marques-IS).

C A (dibuix). Punt a dalt, punt entre les lletres i estrella a baixo Llauto, 0: 19 mm (Botet-24).

Com l'anterior. pero de llauna (Botet no, Marques-lZ).

iAra 0 caIze? al mig, arnb creueta entre fulles a sobre i les lletres

S-A als costats. Tres punts a baix i dos als costats. Cercle de punts. Llauto. 0: 23 mm (Botet-25).

Com I'anterior, amb contramarca d'una estrella de vuit puntes Botet-26).

Com I'anterior, amb contramarca de tres estrelIes de 8 puntes (Botet-26)

M A nexades (dibuix) entre sis punts i ornaments vegetais. Orla de punts. Llauto. 0: 21 mm. (Botet-27).

Com l'anterior, contramarca d'una estrella de 8 puntes (Botet-28).

Com l'anterior, contramarca 1663 (Botet-29).

IhS gotic (dibuix). Orla doble, la interior de punts. Llauto. 0: 21 milimetres (Botet-30).

Com I'anterior, amb contramarca d'estrella de vuit puntes (Botet-31).

Com l'anterior, pero de llauna (Botet no).

IRS (dibuix), dalt omega, baix ornament vegetal. Orla doble, la interior de punts. Llauto, 0: 20 m111 (Botet-32).

Com I'anterior, contramarca d'una estrella de 8 puntes (Botet-33).

Com l'anterior, amb contramarca d'estrella i de llauna (Botet no). Monograma (dibuix) consistent en una V del centre de la qual sorgeix una creu amb bola a mig pal i un tram horitzontal a dreta. Cercle senzill. Llauto. 0: 20 mm (Botet-34).

MiA superposades (dibuix), monograma fet de punts. Oria de punts. Llauto. 0: 21 mm (Botet-35).

B - Catedral i S. Feliu

43. P gotica, voltada de set punts i una estrella de sis puntes. Orla de punts. Llauto. 0: 16 111m (Botet-36).

44. Com l'anterior, amb la data 1663 en contrarnarca (Botet-37).

45. Escut que conte una T entre estrelles desis puntes, amb orla de semi-cercles interior i exterior sencilla. Llauto. 0: 17 rnrn (Botet no).

46. Com l'anterior. Creu de S. Andreu en contramarca (Botet no).

47. G amb creu a sobre (dibuix). Davant estrella de vuit puntes. Orla doble, la interior de punts. Llauto. 0: 17 111111 (Botet-38).

48. Com I'anterior. amb la data 1663 en contramarca (Botet-39).

49. Sernblant a la 47, pero amb estrella de cine puntes i orla senzilla. Llauto. 0: 17 mm (Botet-40).

50. Com l'anterior, amb contrarnarca de 1663 (Botet-41).

51. Semblant a la 47, pen) mes petita. Estrella de sis puntes i doble cercle de punts. Llauto. 0: 14 mm (Botet-44).

52. Com la 47, picada sobre una altra del tipus 45 (Botet-45/46).

53. Com la 47, pen) amb contramarca de 1663 i d'estrella de sis puntes. Llauto, 0: 17 mm (Botet no).

54. C 0, amb ornament vegetal, dalt i baixo Orla de punts. Llauto. 0: 15 mm (Botet-47).

55. Com l'anterior, picada sobre una altra del tipus 45 (Botet no).

56. Semblant a la 54. Dins de la 0 una estrella de vuit puntes. Orla triple, la del mig de punts. Llauto, 0: 15 mm (Botet-48).

57. Com l'anterior, amb contramarca 1663 (Botet-49).

58. Aliga bicefala amb ales esteses. Entre els dos caps surt una creueta. Cercle de punts. Llauto. 0: 22 mm (Botet-50).

59. Com l'anterior amb la contramarca 1663 (Botet-51).

60. Aliga d'un sol cap mirant a esquerra i ales esteses. Als costats, punt i anell i a sota una x entre les potes. Llauto. 0: 19 mm (Botet-52)

61. Com I'anterior amb contramarca d'estrella de vuit puntes (Botet-53)

62. Com l'anterior amb contramarca de 1663 (Botet-54).

63. Aliga semblant pen) de diferent dibuix. Anelles als costats i a la dreta. Orla doble, la interior de punts. Contramarca d'estrella de vuit puntes. Llauto. 0: 17 mm (Botet-55).

64. Com l'anterior, pen) a rnes de la contramarca d'estrella de vuit puntes, una altra amb creu de Malta (Botet no).

65. Aliga 0 pelica prenent amb el bee una estrella de vuit puntes. Una x entre les potes, un anell a cada costat i un altre dalt, a la dreta. Oria doble, la interior de punts. Llauto. 0: 18 mm (Botet-56).

66. Com l'anterior, contramarca d'estrella de vuit puntes (Batet-57).

67. Com Ia 65, contramarca de 1663 (Botet-58).

68. Com la 65, contramarques de 1663 i d'estrella de vuit puntes (Botet no).

69. Semblant a la 64, d'estil mes rude. Llauto, 0: 19 mm (Botet-59).

70. Aliga bicefala amb les ales esteses entre S-F. Orla triple, la del mig de punts. Llauto, 0: 22 mm (Botet-60).

71. Com la anterior, amb contramarca de creueta (Botet-61).

72. Com la 70, picada damunt d'una pellofa que porta les lletres P G V i damunt la G una creu alcada (dibuix) (Botet-62).

73. Com la 70, picada damunt d'una pellofa que porta un monograma format per ViA superposades, entre dues L i superat per creu sobre S (dibuix) (Botet-63).

74. Com la 70, per ode dibuix diferent: cos de l'aliga mes gros. Llauto. 0: 22 mm (Botet-66).

75. Com la 70, pero mes petita. Llauto. 0: 19 mm. (Botet-67).

76. Aliga amb el cap mirant a dreta, ales esteses i entre S-F. Orla triple, la interior de punts. Llauto. 0: 18 mm (Botet-64).

77. Com l'anterior, amb contramarca de creueta (Botet-65).

78. 79. 80. 8l. 82. 83. 84. 85. 86. 87. 88. 89. 90. 9l. 92. 93. 94. 95. 96. 97. 98. 99. ]00. 10l. 102. 103. 104. 105. 106. 107.

JOAQUIM BOTET I 5150

Com la 76 amb contrarnarca d'estrella de 6 puntes (Botct no).

Cap (de S. Feliu?) de front, amb el cabell partit i volciant. Or.a triple, la central de punts. Llauto. 0: 22 m (Botet-77).

Les lletres S-F separades per un pal i dins d'una orla que forma Hac; per la part de baixo Orla exterior de punts. Llauto. 0: 20 mrn (Botet-68)

Com la 80, batuda sobre una pellofa del monograma descrit al tipus 73 (Botet no).

Com la 80, amb contramarca d'estrella de 6 puntes (Botet-69).

Com la 80, amb contramarca de diverses estrelles de 6 puntes (Botet-69)

Com la 80, amb contramarca de creueta i estrella de 6 puntes (Botet no).

Semblant a la 80, pero amb el Hac; format a dalt.Orla doble, la interior de punts. Llauto, 0: 18 mm (Botet-70).

Com l'anterior, batuda sobre una altra del tipus 79 (Botet no).

Les lletres S F superades d'omega i estrella de 6 puntes a baixo aria doble, la interior de punts. Llauto. 0: 15 mm (Botet-71).

Com l'anterior. contramarca de creueta (Botet-72).

Com la 87, contramarca d'estrella de sis puntes (Botet-72).

Com la 87, contramargues de creueta i estrella de sis puntes (Botet no).

Les l1etres S F superades d'omega, pero sense l'estrella a baixo aria triple, la del mig de punts. Llauto. 0: 15 mm (Botet no).

Com I'anterior amb contramarca d'estrella de sis puntes (Botet no).

Com la 91 arnb contramarca de creueta i c\'estrella de sis puntes (Botet no).

Com la 91 amb contrarnarca de creueta (Botet no).

Les lletrcs S F superades d'ornega, arnb estrella a baix orla linial unicarnent. Llauto. 0: 14 mrn (Botet-74).

Semblant a l'anterior, sense estrella a baix (Botet-73).

S. Feliu, dret, de front, nimbat i portant una palma. Darrera els peus s'hi veu part d'una rod a de moli que du lligada amb una corda. aria doble, la interior de punts. Llauto. 0: 22 mm (Botet-7S).

Com l'anterior, amb contramarca d'estrella de sis puntes (Botet-76).

Com la 97, arnb contramarca d'una P (0 una B). (Botet no).

S. Narcis dret i c\e front, vestit amb casulla i mitra, beneint amb larna dreta i sostenint el bacul amb I'esquerra, entre les lletres

S-N. Orla triple, la central de punts. Llauto. 0: 21 mm (Botet-78).

Com l'anterior, amb contramarca de creueta (Botet-79).

Com la num. 98, arnb mes d'una contramarca de creueta (Botet-79).

Sernblant a la 98, pero mes petita. Llauto. 0: 17 mm (Botet-80).

Com I'anterior, amb contramarca de creueta (Botet-81).

Com la 103 amb mes d'una contramarca de creueta (Botet-8l. Bust mitrat de S. Narcis, a l'esquerra voltat de quatre mosques i entre les lletres S-N. Orla triple, la central de punts. Llauto. 0: 18 mm (Botet-82).

Monograrna amb les lletres P J V A (dibuix). Orla triple, la central de punts. Llauto. 0: 17 111m (Botet-83 i 84, que nomes es difcrenden per l'encuny).

LES PELLOFES DE C1RONA

108. Monograma amb les lIetres C,S,N,R (dibuix) superat d'omega (imonograma de Nards?). Orla linial. Llaut6. 0: 18 mm (Botet-85).

109. Les lIetres STA amb una creu a dalt i una estrella de sis puntes a baixo Orla triple, la del mig de punts. Llaut6. 0: 18 mm (Botet-86).

110. La lletra R. Orla linial. Llaut6. 0: 18 mm (Botet-87).

COMENTAR1 AL CATALEC 6

Els exemplars que hem descrit amb els nums, 43 a 69, ambd6s inciosos, es troben tant a la Catedral com a S. Feliu.

No tenim dades per a la classificaci6 cronologica de les pellofes de Girona. Nemes pels seus tipus i pel caracter de les lletres podem suposar quines son les mes antigues. S6n, evidentment, anteriors al 1663, totes les que porten aquesta data en contramarca, es a dir, les 32, 43,45,47, 49,56,58,60, 65 i algunes d'elles es podrien remuntar als primers anys del S. XVI. Les segueixen de prop en velluria les que hem assenyalat amb els nums. 17, 22, 29, 35, 54, 70, 76, 80, 107 iles seves variants. Al S. XVII han de correspondre les nou primeres, que porten indicaci6 de marca de valor i les altres es degueren encunyar mes tard, comencant per les que porten la Verge, S. Nards i S. Feliu. EI bust de S. Nards i el cap (que suposem de S. Feliu perque a l'esglesia que la va encunyar s'hi guarda aquesta sagrada reliquia) han de precedir de poe les darreres fabricades, que son, al nostre entendre, les 25,27, 38, 85, 87, 107, 108, 109 i 110.

Actualment ja no s'utilitzenni a la Catedral ni a S. Feliu. Aquesta darrera esglesia ha passat, a partir del Concordat, d'esser collegial a parroquial. Hem sentit a dir que el capitol de la Catedral encara conserva alguns dels encunys amb que foren gravadesalgunes d'aquestes pellofes.

Bot ct arriba a catalogar 85 varietats de pellofes gironines; 35 de La Catedral, 22 de comunes a les dues esglesies i 28 de S. Feliu. En aquest sentit, doncs, el seu aplec es notablement superior al de I. Marques, que va descriure 31 tipus de la Catedral, a mes de dos encunys, tot coniirmant el que «havia sentit a dir. Botet. Fa pocsanys es dispersa el fans de les pellojes de S. Feliu. Segons poguerem saber, la totalitat de les pellojes d'aquesta esglesia no [ou dispersada en venir la guerra sino que algu les va guardar durant molts anys fins que fa uns cine a sis anys W1 comerciant va llencar al mercat numismatic no menys de 800 pelloies d'aquesta esglesia, [et que aiavorl que poguessim fotografiar les varietats no vistes a no advertides per Botet. Fa uns tres anys tinguerem encal-a la sort de poder estudiar un. conjunt de pellojes que un paleta havia trobat en fer una reparaci6 en un lloc que ignorem de la Girona vella i que, evidentment, no podia pas esser lIuny de la Catedral, ja que hi poguerem veure alguns dels tipus de pelIo[es amb valor i l'interesantissima pellofa que hem catalogat amb el numero 45, tipus que Botet names l'havia trobat com a base damunt de la qual s'havien encunyat els tipus de pello[a catalogats amb els nurneros 46 i 52. La major part de les altres variants que hem ajegit ales 85 de Botet, fins a sumar les 110 de l'actual cataleg procedeixen del dispersat fans de S. Feliu.

6. Aquest cornentari de Botet es anterior a l'aplec documental que afegi despres i per tant no es pogue beneficiar d'aquesta inforrnacio.

JOAQUIM BOTET I 5150

DADE5 DOCUMENTAL5

En aquest aspecte el treball, abans citat, de 1. Marques resulta indispensable i es notablement mes complet que l'aplec que, posteriorment a la redaccio del cataleg feu Botet, partint tambe de1s fans documentals de la Seu. Remetem al lector a l'esmentat treball de Marques, ja que no tindria sent it reproduir aqui les seves aportacions ni tampoc repetir les que Botet havia recollit i que tarnbe Marques troba mes tard. Per tant ens limitarem. a donal' 1es dates de les noticies de Botet i names t ranscriurem les regestes no conegudes per Marques.

1510-(17 juny, f. 187 v6)-«Se lleva 10 styl de apuntar per distribucions y se dona forma per plomsv=-Pontich, tom. 11, f. 39.

1528/1534/1546-0rdenat a 10 juny 1546 f. 9, que «en totes les professons fors la Iglesia, exceptuades les ordinaries que van a S. Feliu, S. Pere y S. Marti distribuesca 10 ferial als canonges que assistiran y als verament malalts, 2 sous».

1567/1576/1579/1580/1580/1581/1589-27 maig, f. 304-«se regularen les distribucions canonicals y se explica 10 estatut de ellas y se establi que no se pot donat ultra perque la porcio vocant aceressit als presents». 1647/1651/1651/1663-3 marc, f. 124-«han comes als Protectors resoldrer si en las aniversaris se distribuiria un plom de matinas en lloch de 12 aguilas». 1664/1665-27 maig, f. 7-«fabricants ploms de capellanias y separats dels de f'erial».

1681/1725/1726/s/d-T. 1, f. 57 v<'-«La Adrninistracio de aniversaris Prebisterials dona distribucions i perco te ploms, que vuy son menos que antes puix en temps passats donava Ploms per las missas y altres que corresponia per las horas y vuy sols ne dona per aniversaris que valen 1 sou; aguilas que dona per Prima conventual y vespres que valen 2 diners y en Tertia, Sextas y Completas Ploms de valor de un diner: y altres Ploms anomenats Ultra que acostumen a valer 2 sous, y no sab 10 Capitol com vuy no val sino 1 sou. ( ar) estas distribucions fabricar Ploms, declarar los que tenen presencia, privar els que ho mereixen, y variar en los salaris dels oficis de la adrninistracio deu mostrar com a propi del Capitol, y 10 contrari es abus».

L'ampli estudi fet per Marques, que compren documents a partir del 1456 permete a aquest autor de datar algunes de les emissions tot interpretant que els ploms de capellanies podien esser els de CA, que els ploms negres serien els de llauna, que les «aguiles» correspondrien ales pellojes que parten aquesta representacio, etc. Remetem dones al treball d'aquest autor pel que fa a la Seu. No coneixem cap estudi pel que fa a S. Feliu. L'any 1744 [ou editada a Girona una copia de fa concordia entre els canonges i els beneiiciats d'aqucsta esglesia, coniirmada pel papa Innocenci X, per la qual es regulava tot el que es refereix a distribucions, carrecs de bosser i exactor, etc. Aquest text legal resulta de gran interes per a comprendre La complicada mecanica deIs privilegis dels estaments que intervenien en la percepci6 de bens eclesiastics i resulta esser el punt final d'un llarg plet que s'arrossegava des

del 1400.7 Aquest llibre conte tambe alguns gravats que s'acosten molt ales representacions de s. Nards i S. Feliu que trobem ales pellojes. Vegeu la lamina. Acabarem aquest text amb les segiints reflexions que Botet es feia aLes monedes catalanes,81'any 1911:

EIconeixement dels ploms 0 tantos eclesiastics de les comunitats Je Catalunya seria de molta utilitat per a la cronologia i classificaci6 de les monedes, pen) fins fa molt poe no havien cridat I'atencio dels nostres colleccionistes, ni dels estudiosos, malgrat conservar-s'en en moltissims i no estar mancats d'interes historic. Es d'esperar que aquesta omissi6 aviat s'esmenara.

7. L'opuscle porta per titol: Copia legal no sols del compromis y de las Sentencias de dit Compromis resultant; si y tambe de la Transacci6, y Concordia Authenticada, Authorizada, Confirmada y Aprobada por Nostre Santisim Pare Innocencio X, de bona memoria; Pet, Firmat, Y Lloat Entre los molt Reverents Capitol, y Canonges de la Insigne, Secular, y Collegiata Iglesia de SANT FELIU de Gerona de una part, y los Reverents Beneticiats de la dita Iglesia de altra part, sobre la Administracio, y Distribuci6 de las Cosas, y Rendas dels Aniversaris Comuns de Dita Iglesia. Al finalhi consta Hoc i data d'edici6: novembre de 1744, Girona, «thopigraphia ANTONII OLIVA». 8. o». cit., vol. III, p. 207, nota 1.

JOAQUIM BOTET I SISO

oorra NO SOLS promi. y de ,dit Cornprornis earnbe dc la'Trancordia Authentida Conlirrnada, Noflre Sanrifcencio X. � memo- III

·FET. FIRMAT, ere los molt Rely Canonges de Ia lar) y ColleIi.

r LLO:\T F'i vcrcnts Cli):'L'L lrdi�r.c �S": J" gdtJ 1_;1c- do

ENCUNY

GERONA DEUNA PART,Y LOS RE\'ERF�TS BEt--;HIC·\T� T)E la di[3 Igldi. de .ltr. pa" (obre l r .-,<Jlllln,,' ic v DI.�r:�)c,'·_\ cc las Cofas y Rcn.las dcls Anlli',n.t"- Ccmun J< dira 19k1iJ.

Medallas italianas relativas a la Guerra Civil Espanola 0936-1939)

La intervencion extranjera en la Guerra Civil espanola, 1936-1939, se ve reflejada en una serie de medallas que conmemoran y premian diveras actuaciones en la Peninsula durante aquellos duros afios, Algunos de los componentes de las Brigadas Internacionales se han visto homenajeados por sus paises de origen con medallas que acreditan su actuacion en la Guerra de Espana, la Alemania del Tercer Reich creo condecoraciones especialmente destinadas a los componentes de la Legion Condor, la Italia fascista fue mas parca, en el Regio Decreto num. 1.244 de 6 de junio de 1940 se creaba el «nastrino» (cinta) que acreditaba actuacion en las «Operazioni Militari Speciali», denorninacion oficial de la intervencion en la Guerra Civil espafiola, pero no una medalla. En el mismo Decreto se instituia, no obstante, la «Medaglia dei Volontari di Guerra» a la que, entre otros, podian acceder los miembros del C.T.V. (Corpo Truppe Volontarie).

La actuacion meritoria individual de los italianos encuadrados en el C.T.V. fue premiada por las autoridades italianas con las medallas oficiales instituidas para el Ejercito italiano, la Medaglie al Valore Militare en sus categorias de Oro, Plata y Bronce, la Croce di Guerra al Valore Militare y la Croce al Merito di Guerra se concedieron en premio a una actuacion notable en distintos grados; naturalmente, ningun detalle permitia distinguir en estas condecoraciones si se habian concedido por una actuaci6n en Espana 0 en otros campos de batalla.

Este oficial desconocimiento de su actuacion en Espana se vio, no obstante, compensado con una notable produccion de medallas no oficiales, acufiadas en Italia, que si bien deben encuadrarse dentro del capitulo de simple propaganda de guerra, se hacen merecedoras de atencion en virtud a su calidad y merito artistico, cabiendo la posibilidad de clasificacion en tres grupos definidos con la inclusion en el primer grupo de las medallas que conmemoran la Campana, en el segundo las que conmemoran la actuacion de determinadas unidades militares y en el tercero las que conmemoran determinadas acciones en suelo espafiol.

PRIMER GRUPO: Correspondientes a este grupo tenemos referencia de cinco medallas, cuatro de ell as con inscripciones redactadas en castellano, que aspirarian no solo a interesar a los italianos encuadrados en el C.T.V., sino tambien a los dernas componentes del Ejercito nacional, que oficialmente conmernoraba la Campana 1936-1939 con una medalla que se ajusta mas al ideario politico del momento. Resulta sorprendente que las Armas de Espana que aparecen en dos de los ejemplares italianos corresponden a la Restauracion de los Borbones, evidenciando el desconocimien to que de la cuestion tenian los grabadores.

1. - Medalla par la liberacion y unidad de Espana

En el anverso, guiado por la Victoria, un heroe a caballo y armado con una espada, pisotea una serpiente junto con la Hoz y el Martillo.

En el reverso, la inscripcion «GUERRA POR LA LIBERACION Y LA UNIDAD DE ESPANA, 17 JULIO 1936», sobre el contorno de la Peninsula Iberica; en la parte superior una caratula alada, en la parte inferior las Armas de Espana con las Flores de Lis de los Borbones (!).

Usualmente, esta medalla era portada con la cinta acreditativa para las O.M.S., listada en los colores rojo-amarillo-rojo-amarillo-rojo, con flecos negros.

2. - Medalla de los voluntarios de guerra par la liberacion y unidad de Espana

En el anverso identica representacion que la anterior.' cornplemcntada con la fecha 18-7-1936.

En el reverso, superpuestos, los simbolos de Falange, Nacional-Socialismo y Fascisrno, con la inscripcion «VOLUNTARIOS DE GUERRA POR LA LIBERACI6N Y UNIDAD DE ESPANA».

La cinta suele ser de color granate, presentando listados en el centro, los colores rojo-amarillo-rojo flanqueados por estrecha lista blanca.

3. - Medalla de los voluntaries de guerra poria unidad espana/a

En el anverso un heroe armado con espada y abrazado al haz de lictor, con la inscripcion «GUERRA POR LA UNIDAD ESPANOLA».

En el reverso identica representacion que en la anterior- con la inscripcion redactada simplernente «VOLUNTARIOS DE GUERRA».

La cinta suele ser identica a la anterior 0 bien listada en colores rojoamarillo-rojo.

4. - Cruz de guerra poria unidad espanola

En el anverso una espada entre laureles y estreilas de cuatro puntas, y en el brazo superior Ia fecha «l7-VII-1936».

En el reverso, los brazos transversales de la cruz presentan la leycnda «GUERRA POR LA UNIDAD NACIONAL ESPANOLA», en el inferior ei Si111bolo de Falange, en el superior las Armas de Espana con las Flores de Lis de los Borbones (l ).

La cinta es listada en los colores rojo-azul-amarillo-azul-rojo.

5. - Medalla de los legionaries romanos en tierras de Espana

En el anverso, firmado por De Marchis, un he roe en lucha contra Medusa, bajo la inscripcion "VIRTUTE DUCE».

En el reverse los labaros legionarios marchando sobre la Peninsula Iberica, con la inscripcion «LEGIONARI DI ROMA IN TERRA DI SPAGNA», con la firma de Johnson.

La cinta suele ser listada, en rojo-amarillo-rojo.

SEGUNDO GRUPO: En este grupo tenemos referencia de siete medalias dedicadas a distintas unidades militares, corresponden a las medallas de tipo regimental, que en el Ejercito espafiol son mucho menos abundantes que en el de otros ejercitos europeos.

Logicarnente, cabe apuntar la creencia de que la produccion de estas medallas seria notable en cuanto a modelos dedicados a distintas divisiones, regimientos, etc., pero reducida en cuanto a cantidad, limitada a los efectivos de estas unidades.

6. - Medalla de La division de asalto «Littorio.

En el anverso, firmado V. E. Boeri Roma, un «arditi. clava su bayoneta en la serpiente que estrangula la Peninsula Iberica, figurando la inscripcion «DIVISIONE D'ASSALTO LITTARIO».

En el reverso, firmado Seros, un rayo esmaltado en los colores nacionales espafioles, que incluye la inscripcion «2.° REGGmto. D'ASSALTO "CENN"», se abate sobre la Peninsula Iberica en Barcelona, don de se bifurca a la izquierda hacia Gerona y a laderecha sobre Madrid y Alicante.

La cinta sueJe presentar los coloresnacionales de Espana.

7. - Medalla del III Regimiento

En eJ anverso un «arditi. en actitud de lanzar una bomba de mana, can Ja inscripcion «III REGIMIENTO».

En el reverse el escudo de la Division Mixta Flechas Negras XVI, con el lema «AGREDIR PARA VENCER».

La cinta suele presentar los colores nacionales de Espana.

8. - Medalla de la Division XXIII Marzo «Eiamme Nere.

En el anverso los sirnbolos superpuestos de Falange y Fascio, can la inscripcion «CC.NN. DIVISIONE XXIII MARZO - FIAMME NERE»

En el reverse simbologia fascista con el lema «ALERE FLAMMAN» y resefia de las acciones de Malaga, Guadalajara, Bilbao, Santander, Alcafiiz y Gandesa.

La cinta sueJe presentar los colo res nacionales de Espana.

9. - Medalla de La Divisione Volontari del Littorio

En el anverso, firmado Maparxa Bellusi, el labaro de Littorio con la inscripcion «DIVISIONE VOLONTARI DEL LITTORIO».

En el reverso figura una representacion de la Peninsula Iberica con el rotulo «SPAGNA» y la inscripcion 1937-1938/XV-XVI

La cinta suele presentar los colores nacionales de Espana.

10. - Cruz del hospital de campana num. 71

En el anverso, en el centro una cruz latina, en los brazos la inscripcion «OSPEDle DA GUERRA - 71».

En el reverso, sobre los brazos transversales la inscripcion «GUERRA PER L'UNITA NAZIONALE SPAGNOLA», en el brazo superior el haz de lictor, en el inferior, el simbolo de Falange.

La cinta suele presentar los colores nacionales de Espana.

11. - Medalla del Segundo Regimiento Littorio

En el anverso el simbolo de Falange con la inscripcion «jESPANA - UNA GRANDE LIBRE!»

En el reverso simbologia fascista con las inscripciones A-XV-XVIII 2.° Rto. LITTORIO y resefia de las acciones de Guadalajara, Ordufia, Santander, Tarragona y Monte Rey.

La cinta suele presentar loscolores nacionales de Espana.

12. - Medalla del capellan Antonio Amendola

En el anverso, sobre el Aguila con las Armas de Savoia y entre haces de lictor figura la inscripcion «ANTONIO AMENDOLA DE TIBALDI - CENTURIONE CAPELLADO - ASCAMERATI COMBATTENTI D'AMERICA, AFRICA E SPAGNA - ANNO XIV, XV, E XVI DELLE F.».

En el reverso, en el interior de una corona triunfal con simbologia religiosa y fascista, la inscripcion «ANTONIO AMENDOLA DE TEBALDI C.M. AI GAGLARDI CORR. DELL'EPICA GIORNATA DI GUNU·GADU, ANNO XVI DELL'E F.».

No puede aportarse informacion acerca de los colores de la cinta.

TERCER GRUPO: En este tercer grupo reuno las medallas que conmemoran determinadas acciones militares, y es evidente que como en la mayoria de las correspondientes al primer grupo, aspiran a interesar a cuantos intervinieron en la accion que se conmemora, tanto italian os como espafioles,

13. - Medalla de La toma de Malaga

En el anverso el busto del General Queipo de Llano, con la inscripcion «MALAGA 8.FEB.l937».

En el reverse se representa una vista de la ciudad de Malaga entre alegorias diversas.

La cinta suele presentar los colo res nacionales de Espana.

14. - Medalla de la batalla de Guadalajara'

En el anverso la Victoria alada.

En el reversoun heroe en actitud agotada clava el haz de lictor junto a una tabla con inscripcion latina; en la parte superior la inscripcion «GUADALAJARA», en la inferior «MARZO A. XV».

15. - Medalla de la toma de Bilbao

En el anverso una representacion de fuerzas en ataque, con la inscripcion «PARA LA CIVILIZACION».

En el reverso el simbolo de Falange rompiendo una cadena, con la fecha 19-VI-1937 y la inscripcion BILBAO.

La cinta suele presentar los colores nacionales de Espana.

16. - Medalla de la toma de Santander

En el anverso, firmado Affer, fuerzas de caballeria. infanteria y motorizadas, avanzan sobre la Peninsula Iberica.

En el reverso simbologia fascista, con la inscripcion «26-VII.I937 - SANTANDER».

La cinta suele presentar los colores nacionales de Espana.

17. - Medalla de la toma de Tortosa

En el anverso la Victoria alada, armada con espada y rodela, sobre la inscripcion TORTOSA 18-IV-1938.

En el reverso un heroe clava el haz de lictor, a marrillazos, sobre la desembocadura del rio Ebro.

La cinta suele presentar los colores nacionales de Espana.

CONDECORACIONES OFICIALES ITALIANAS CONCEDIDAS POR ACTUACION EN ESPANA

GENERALES: Creadas en Regio Decreto de 6 de junio de 1940, mimero 1.244.

18. - Cinta de las «Operazioni Militari Sspeciali. (O.M.S.)

Cinta listada en los colo res rojo-amarillo-rojo-amarillo-rojo, con estrecha lista negra en los flancos. Noexiste un modelo oficial de medalla.

19. - Medalla de los voluntaries de guerra

En el anverso la representacion alegorica de Italia en forma de busto

1. Tansolo se ha tenido acceso a fotografias de escasa calidad, en el examen de esta medalla.

234 JOAN LLUIS CALVo PASCUAL

temenino, laureado y tocado con corona mural, con la inscripcion «PER L'ITALIA».

En el reverso un heroe protege a la Patria, representada en una figura fernenina, con la inscripcion «VOLONTARIO DI GUERRA».

La cinta es de color granate, con tres listas centrales en color amarillorojo-amarillo.

INDIVIDUALES:

20. - Medalla al valor militar

Categorias de Oro, Plata y Bronce; cinta de color azul.

21. - Cruz al merito de guerra

En bronce, cinta azul con dos listas blancas.

22. - Cruz al valor militar

Se distingue unicamente de la anterior por el «gladio romano» en bronce, prendido en la cinta.

Nora: La infonnaci6n relativa a condecoraciones oficiales italianas concedidas por actuaci6n en Espana han side facilitados por el Sr. D. Franco Scandaluzzi, de Novate Milanese (Italia), a quien agradezco la colaboraci6n prestada.

236 JOAN LLUlS CALVO PASCUAL

Medalles de la serie

-Compendi del numerari hispanic» editades

pel

C. F. N. de Barcelona

L'any 1959, la Junta directiva de la secci6 numisrnatica del Cercle Filatelic i Numismatic de Barcelona, acorda l'edici6 d'una serie de medalles que cornmemores cadascuna d'elles els diversos periodes monetaris -simbologia, tipologia- de les diferents monedes que van ser encunyades a la peninsula i als regnes i senyorius dels quals els nostres monarques eren sobirans.

L'esperit dels homes que cornencaren l'edici6 d'aquesta serie rnedallistica fou que, quan s'hagues acabat la seva publicacio, el conjunt global reflectis una exposici6 completa de tota la numismatica espanyola. Aquest pensament es pales des dels seus inicis aixi la serie fou ja anomenada «Cornpendi del Numerari Hispanic».

Hem de fer notar que aquest esperit, una vegada enllestida la sene, s'ha portat a terme fidelment i cada medalla parla per ella mateixa del periode numismatic que commemora i es un estudi gairebe total de la simbologia i tipologia de les monedes que circulaven a l'epoca.

Altres me dalles en les quais hi figura -com les que publiquem- el bust d'alguns dels nostres rnonarques, tambe han estat encunyades. No obstant, el criteri pel qual van ser editades, difereix sensiblement i encara que amb referencia a l'anvers -bust del rei- hi podriem establir un cert parallelisme, no podem dir-ne el mateix del revers, el qual fa allusio a uns fets 0 situacions historiques del regnat que commemora, amb una marcada diferencia amb les que seguidament descriurem i comentarern.'

L'encunyacio fou iniciada, com hem esmentat, l'any 1959 i va ser acabada I'any 1978. Anualment s'edita una medalla !levat de I'any 1971 en que

1. Ens referim a la serie «Coleccion de Retratos Monetarios de los Reyes de Espana», que amb tanta cura i honradesa historica va editar la casa X. i F. Calico de Barcelona. Hem de fer notar que aquesta serie nornes inclou els monarques que regnaren des de la unio dels regnes peninsulars, a diferencia de la que publiquem, que d6na cabuda a totes les series des de l'antiguitat fins Alfons XIII.

SEBASTIA DATZlRA I SOLER

se'n van batre dues -per raons de cronologia historica-> la de Josep Bonaparte i Ferran VII.

La serie consta de 21 peces i els trets comuns a totes elles son:

Disseny: Junta de la Seccio Numisrnatica.

Metalls: Plata i coure.

Diametre: 42 mm.

El pes, si no s'indica, es de 44 gr. aproximadament.

L'escultor dela nurn. 1 a la num, 10 va ser Francese Socies March, i el de la num, 11 a la num. 21 Alfons Ibdiie: Tasso.

L'encunyacio fou portada a terme pels Tallers Vallmitiana de Barcelona.

Nurn, 1. - NUMISMATICA HISPANICA ANTIGA. - Juny del 1959

AI Cap d'horne que mira a la dreta. Reproduccio de l'anvers deles monedes de la seca iberica de LAIESKEN.2

RI Llegenda interior en semicercle NUMISMATICA HISPANICA, en tres linies C.F.N. I MCMLlX I BARCELONA.EI tot envoitat de sis simbols representatius deles diverses encunyacions a Hispania. D'esquerra a dreta ides de la part inferior dela peca tenim: Rosa. - Referent ales primeres encunyacions gregues a Roses.'

Dues tonyines. - Referents a la seca de Gades, al sud de la peninsula."

Cavall parat i palmera. - Encunyacions hispano-cartagineses.' Esiinx. - De les monedes batudes a Castul."

Genet amb palma. - De les peces de tipologia iberica de la part nord-est peninsular.'

Taro. - Sirnbol que figura en monedes de diversos municipis de l'Espanya romana"

A la esquerra Vallrnitjana, a la dreta l'anagrama de l'escultor Francese Socies March.

Nurn. 2. - NUMISMATICA MEDIEVAL. - Juny del 1960

AI Bust coronat del rei que mira a l'esquerra. Reproduccio del bust del rei Marti l'Huma que apareix en un croat encunyat a la seca de Barcelona." A la dreta I'anagrama de l'escultor abans esmentat. RI Llegenda interior en semicercle NVMISMATICA MEDIEVAL, en tres lfnies C.F.N. I MCMLX I BARCELONA. El tot envoltat de vuit simbols. D'esquerra a dreta i des de la part superior de la peca observem:

2. L. VII.LARO\lG!I, Numismatica antigua de Hispania, Barcelona, 1970, p, 130, nurn. 299.

3. L. VlUARONGA, o p, cit., p. 99. nurn. 180.

4. L. VILLARONGA, op, cit., p. 101, nurn. 190.

5. L. VILLARONGA, op. cit., p, 107, nurn. 208.

6. L. VILLARONGA, op. cit., p. 145, nurn, 332.

7. L. VILLARONGA, op. cit., p. 180, nurn. 575

8. L. VIUARONGA, op. cii., p. 282, num. 1.077.

9. A. BADIA r TORRES, Cataleg dels croats de Barcelona 1285-1706, Barcelona, 1969, p. 90, trpus II.

Monograma cruciforme. - Forma el nom de la seca de Girona del trient d'or dels reis Egica-Vitiza (695-702).10 Regne visigot. Lle6. - Lle6 entre rampant i passant a l'esquerra, similar -girat a la dreta- del que es present als diners de bill6 d'Alfons IX (11881230).1l Regne de Lle6.

Escut, elm i cimera. - Simbol a l'anvers del timbre d'or, moneda valenciana d'Alfons IV (1416-1458).12 Regne de Valencia.

Creu a sobre d'una tija central i dues branques laterals. - Allusio als diners de bi1l6 de Sane Ramires (1063-1094).13 Regne d'Arag6Navarra.

Aguila arnb les ales desplegades. - Revers del pirral de plata batut a Sicilia per Pere II el Gran (1276-1285) i Constanca." Regne de Sicilia.

Creu llatina amb bous i lleons. - Simbol que figura al revers del ral de plata encunyat per Ferran I (1412-1416) com a rei de Mallorca." Regne de Mallorca.

Inscripcio arab. - Paraules de I'Alcora «Alharndo lillahr/rabi/ l'alamina» -La lloanca per Ala senyor dels mons-. Forma part de la primera area (anvers) d'un mig dirhem almohade d'Abu Muhammad Abd al-Mu'min de Jaen." Taifes almohades, segle XII. Castell. - Castell de tres torres amb merIets, la central mes alta, i que s6n separades per altres de mes baixes -d'un sol merletles quaIs veiem tarnbe adossades a cada costat de les torres laterals. Referencia al revers del diner de bi1l6 d'Alfons XI (1312-1350)_17 Regne de Castella.

Num, 3. - NUMISMATICA DELS REIS CAToLICS. - Juny del 1961

AI Bust coronat del rei Ferran II que mira a la dreta, darrera la lletra B, marca de la seca de Barcelona, davant del coll l'anagrama de l'escultor. Llegenda circular escrita en caracters gotics iamb separaci6 de les paraules per un cair6 partit en aspa, NUM FERDINANDUS ET ELISABETH C.F.N. MCMLXI. Bust inspirat en la peca d'or de doble principat de la seca de Barcelona."

RI Bust coronat de la reinaIsabel de Castella que mira a l'esquerra, darrera la lletra B, marca de la seca de Barcelona, davant del coll l'anagrama de l'escultor. La mateixa llegenda de l'anvers.

10. A. HEISS, Descripcion. general de las monedas de los Reyes Visigodos de Espana, Paris, 1872, lam. 11, num. 6. MILES, The Coinage of the Visigotsus of Spain, New York, 1952, num. 461.

11. A. OROL PERNAS, Acunaciones de Alfonso IX, Madrid, 1982, p. 37.

12. M. CRUSAFONT I SABArE, Numismatica de la Corona Catalano-Aragonesa Medieval, (785-1516), Madrid, 1982, p. 300, num. 406.

13. P. BELTRAN VILLAGRASA, Obra cornpleta, Zaragoza, 1972, vol, II, p. 424.

14. M. CRUSAFONT I SABATE, op, cit., p. 210, num. 172.

15. M. CRUSAFONT I SABArE, op, cit., p. 284, num. 366, C-2.

16. O. GIL FARRES, Historia de la Moneda Espanola, Madrid, 1976, p. 203.

17. F. ALVAREZ, V. RAM6N y V. RAM6N PEREZ, La Moneda Medieval Hispano-Cristiana, Madrid, 1974, num. 25-09.07.

18. Catdlogo de la Coleccion Numismatica de Emilio Carles-Tolra, Barcelona, 1936, lam. 116, num. 2.063.

SEBASTIA DATZIRA I SOLER

El bust de la reina es el que figura a l'anvcrs de Ies peces de plata d'un carli batudes a Napols durant els anys 1503-1504.19

Num. 4. - NUMISMATICA DE LA REINA JOANA A L'EMPERADOR CARLES I. - Juny del 1962

AI Busts coronats i afrontats de Carles i Joana amb un ceptre al mig. Darrera el bust de la reina Joana I'anagrama de I'escultor. Copiats de l'anvers de Ies monedes d'or de quatre principats de la seca de Barcelona.f

RI LIegenda interior en semicercle NVM.IOANNA PHS. ET CAROLVS, en tres Iinies C.F.N. I MCMLXII I BARCELONA. EI tot envoltant de sis simbols. D'esquerra a dreta i des de Ia part superior de la peca hi veiern: Columnes d'Hercules. - Columnes d'Hercules coronades, entre les canyes, carteia amb Ia llegenda PLVS OVL, a sota R. Revers del ral de quatre de Carles i Joana encunyat a Mexic." Hem de fer notal' que el simbol, com es descrit, no figura ales peces conegudes de Ia seca de Mexic d'aquesta epoca." Provincies d'America.

Escut coronal de Catalunya-Arago, - A sota de l'escut ARAGONUM. Existeix ales monedes d'or de cent ducats batudes a Saragossa a nom de Joana i Carles." Regnes de la corona Catalano-Aragonesa, Bastons de Borgonya en sautor amb el [oguer. - Als tres espais buits un Ilea rampant, un castell i una magrana -regnes de Lleo, Castella i Granada-. Armes que figuren al revers de la peca de mig ral encunyada a Bruges per Felip el Bell i Joana l'any 1505.24 Hem d'observar tarnbe que aquesta moneda no es donada com a existent 25 encara que sf la peca del valor d'un ra l amb el revers de sernblant simbologia. Paisos Baixos.

Molt6. - EI molto penja a I'extrem del collar de I'ordre del Toiso d'Or. Simbol que es present al revers de Ia moneda de plata d'un carli a nom de Carles I encunyada a Napols." Regne de les Dues Sicilies.

Aguila imperial biceiala coronada. - Inspirada en la que figura en un triple escut de plata de la ciutat de Nimega batuda a nom de CarIes V ernperador." Sacre Rorna Imperi. Castell. - Castell de tres torres merletades amb dues petites rnagranes als costats i el tot envoltant de punts, un petit aqiieducte a sota, marca de Ia seca de Segovia. Copiat de I'anvers de Ia tarja de quatre, moneda de billa de Joana i Carles encunyada a l'esrnentada seca." Regnes de Castella-Lleo.

19. M. CRUSAFONT I SABATE, op. cit., p. 378. Dum. 625.

20. J. BOTET I Srso, Les Monedes Catalanes Barcelona, 1911, vol. III, num. 535.

21. T. DASf, Estudio de los reales de a ocho, Valencia, 1950, vol. I, p. 95.

22. J. PELLICER I BRU, EI Medio Dum, Barcelona, 1961, pp. 46·49.

23. A. HEISS, Descripcion general de las Monedas Hispano-Cristianas desde la Invasion de los Arabes, Madrid, 1865, reimp. 1962, lam. 74, nurn. 1.

24. T. DASf, op. cit., vol. T, n. 41.

25. H. ENNO VAN GELDER, M. Hoc, Les monnaies des Pays-Bas Bourguignon: et Espagnols 1434-1713, Amsterdam, 1960, lam. 13. num. 165.

26. A. HEISS, op, cit lam. 129, Dum. 59.

27. A. HERRERA, El Duro, Madrid, 1914, lam. 54, nurn. 4.

28. T. DASi, o p, cit., vol. I, p. 57.

Nurn. 5. - NUMISMATICA DE FELIP II. - Juny del 1963

AI Bust coronat del rei que mira a la dreta. Aquest bust es el que figura ales monedes batudes al ducat de Brabant." RI Llegenda interior en semicercle NVM.PHILIPPVS II, en tres Iinies

C.F.N. I MCMLXIII I BARCELONA. En el camp l'anagrama de l'escultor a la dreta isis simbols que d'esquerra a dreta i des de la part superior son: Castell. - Merletat i vist a tres cares. Anvers de la moneda de billa de dos quarts de la seca de Granada." Regnes de Castella-Lleo, Creu equilateral patada. - En els buits primer i quart un anell i en els segon i tercer, tres punts. Revers dels croats encunyats a nom de Felip I a Barcelona.'! Principat de Catalunya. Arcangel Sant Miquel. - Amb una llanca a les mans que la clava al drac que te als seus peus. Anvers de la moneda d'or anomenada «Angelot» batuda per Felip i Maria com a reis d'Anglaterra." Regne d'Anglaterra. Columnes d'Hercules. - Columnes d'Hercules coronades i sostingudes sobre les ones del mar, al mig, entre les dues columnes, una P a sobre i un 4 a sota. Revers de les monedes de ral de quatre de la seca de Lirna.v Provincies d'America, San! Ambr6s a cavall. - Simbol que figura al revers de les peces de plata de mig ducata encunyades a la ciutat de Mila." Ducat de Mila.

Creu grega pot.encada. - Es present al revers deles monedes que Felip encunya com a rei de Portugal i correspon a la peca de plata anomenada tostao.> Regne de Portugal.

Nurn. 6. - NUMISMATICA DE FELIP III I ALBERT I ISABEL. Juny del 1964

AI Bust del rei que mira a l'esquerra, darrera el coIl l'anagrama de l'escultor. Grafila de punts. Es el bust de Felip II de Catalunya que veiem representat ales monedes de plata de mig croat batudes a Barcelona."

RI Busts afrontats dels arxiducs d'Austria Albert i Isabel de la faiso en que son representats a la moneda d'or anomenada Alberti, encunyada als Paisos Baixos." A la dreta l'anagrama de J'escultor. A sabre ; en tres linies. ALBERTVS I ET I ELISABET, a sota i tarnbe en tres linies, NVM.PHILIPPVS III I C.F.N. MCMLXIV I BARCELONA.

29. A. HEISS, op. cit., lam. 170, nurn. 36.

30. A. HEISS, op. cit., lam. 30, Dum. 31.

31. A. BADIA I TORRES, op, cit., p. 171, tipus revers A.

32. R. FRIEDBERG, Gold Coins of the World, Nova York, 1958, p. 208, Dum. 80.

33. J. PELLICER I BRU, op. cit., p. 113.

34. Corpus Nummorum Italicorum, vol. V, lam. 15, Dum. 12.

35. J. PELLICER I BRU, op, cit., p. 122.

36. A. BADIA I TORRES, op. cit., p. 175.

37. H. ENNO VAN GELDER, M. Hoc, op. cit., lam. 24, Dum. 286.

SEBASTIA DATZIRA I SOLER

Num. 7. - NUMISMATICA DE FELIPE IV. - Juny del 1965

AI Bust del rei que mira a la dreta, al davant del coll, I'anagrama de l'escultor. Anvers que figura ales monedes de plata d'un escut batudes a la seca de Mila."

RI A l'esquerra, escut imperial, copiat del que hi ha ales peces d'or de 100 escuts encunyades a la seca de Segovia." A la dreta escut coronat de Catalunya sobre la creu de Santa Eulalia. Es volgue representar i commemorar tot el que historica i numisrnaticament significa l'aixecament i la guerra de separacio (1640-1652) per Catalunya. L'esrnentat escut es a l'anvers de les monedes de cine rals encunyades arreu del Principat al curs dels primers anys de guerra," A l'exerg, llegenda en tres linies, NVM.PHILIPPVS IV I C.F.N. MCMLXV I BARCELONA.

Num. 8. - NUMISMATICA DE CARLES II. - Juny del 1966

AI Bust coronat del rei que mira a la dreta. Copiat de l'anvers de la moneda de plata d'un ducat batuda a Napols l'any 1693.41

RI Cornposicio inspirada en les monedes de la seca de Potosi" on hi veiern, a sobre les ones del mar les columnes d'Hercules acabades amb sengles florons i ambdues coronades. Inscripcions en tres Iinies C F N / PLYSVL TRA I TV enllacades, 1966, FSM enllacades." Grafila de punts i llegenda circular -estrella NUMISMATICA + corona que trenca la llegenda + CAROLUS II estrella BARCELONA.

Nurn. 9. - NUMISMATICA DE FELIV V, LLUlS I I CARLES III, ARXIDUC D'AUSTRIA. - Juny del 1967

AI Busts sobreposats de Felip V i Lluis I que miren a la dreta. A la dreta anagrama de I'escultor. El bust de Felip V figura a la moneda de plata de ral de vuit de la seca de Madrid batuda l'any 1709.44 El bust de Lluis I es el de la medalla de proclamacio encunyada a Barcelona" en la qual, perc, el cap del rei mira a l'esquerra. RI Bust del rei Carles III arxiduc d'Austria que mira a la dreta. A la dreta l'anagrama de I'escultor. Bust copiat de lamedalla de proclamacio batuda a Madrid l'any 1706.46 A l'exerg i en cine linies C.F.N. NVM. I PHILIP.Y-CAROLVS.III I MCMLXVII I BARCELONA. A sota una estrella de vuit puntes. EI pes d'aquesta medalla es de 51 gr. aproximadament.

38. Corpus Nummorum Italicorum, vol. V. lam. 21, nurn. 4.

39. X. CALICO, F. CALICO, J. TRIGO, Monedas Espaiiolas desde Felipe II a Isabel II, 1556 a 1868, Barcelona, 1982, p. 11l.

40. J. PELLICER I BRu, Los Reales de a Cinco, Barcelona, 1965.

4l. Corpus Nummorum Italicorum, vol. XX, lam. 18, nurn. 5.

42. H. F. BURZIO, Diccionario de la Moneda Hispanoamericana, Santiago de Xile, 1956, lam. 69, num. 599.

43. TV -Tallers Vallmitjana-, FSM -Francese Socies March.

44. J. DE YRIARTE, L. LOPEZ-CHAVES, Catdlogo de los Reales de a ocho Espanoles, Madrid, 1965, p. 75, num. 322.

45. A. HERRERA, Medal/as de Proclamaci6n y Juras de los Reyes de Espana, Madrid, 1882, lam. 8, num, 1, p. 4l.

46. A. HERRER�, op. cit. nota 45, lam. 8, num, 1, p. 45.

Nurn. 10. - NUlvllSMATlCA DE FERRAN VI. - Juny del 1968

AI Bust del rei que mira a la dreta, al davant del coll l'anagrama de l'escultor. Es el que figura ales monedes d'or de vuit escuts de la seca de Lima.47

RI En el camp, escuts copiats de les monedes de coure -ardits- encunyats a Barcelona." A sabre l!egenda semicircular NUM. FERDINANDUS VI. A sota, i en quatre linies C.F.N. I MCMLXVIII I BARCELONA I estrella de vuit puntes.

Num. 11. - NUMISMATlCA DE CARLES Ill. - Juny del 1969

AI Bust del rei que mira a la dreta, al davant del pit, l'anagrama de l'escultor -Alfons Ibanez Tasso-. Bust imitat de la peca de vuit maravedis de la seca de Segovia."

RI Quadrat en relleu, situat en cairo, als angles del qual hi tenim representats els simbols seguents: Angle superior, mantel! coronat amb el lema en tres linies AVREVS I MOX I ADERIT. Revers de la moneda de plata d'un carli encunyada a Parma per l'infant Carles de Borba Farnesi =-futur Carles IIIcom a due de Parma."

Angle inferior, sobre les ones del mar, les columnes d'Hercules coronades amb el lema PLVS VLTRA, entre les columnes dos globus terrestres coronats. Allusio ales peces de plata de ral de vuit encunyades ales diferents seques d'Arnerica."

Angle de la dreta, aguila coronada, simbol que figura al revers de les monedes que Carles encunya com a rei de Napols i Sicilia (17341759) abans de ser rei d'Espanya.v

Angle de I'esquerra, escut de Navarra coronat amb una P i una A adossades a esguerra i dreta de l'escut respectivament. Revers de les peces de quatre maravedisos encunyades a Pamplona iamb el numeral VI com li corresponia a aquest monarca en el reialme navarres.v

Al centre del quadrat, la creu anornenada de I'infant Pelai, al mig l'escudet dels borbons, en el buits primer i quart un castell i en els segon i tercer un lleo. Es el revers deles monedes de coure que amb els valors de vuit, quatre, dos i un maravedisos faren batudes a la seca de Segovia.>' A cadascun dels costats del quadrat, la Ilezenda NUMISMATICA I CAROLVS III I C.F.N. 1969 I BARCELONA. Pes de la medalla en plata: 42 gr. i en coure: 50 gr., aproximadament.

47. L. LOPEZ-Cl-JAVES, Catdlogo de La Onza Espanola, Madrid, 1961. p. 48.

48. J. BOTET I S1S0, op, cit vol. III, nums. 1.020 i 1.022.

49. X. Cu.rco, F. CALlCd, J. TRIGO, op, cit., p. 345.

50. COI'PUS Nummorum. Italicorum, vol. IX, lam. 34, num, 16.

51. J. DE YRIARTE, L. LOPBZ-CHAVES, op. cit.

52. R. SPAHR, Le Monete Siciliane dagli Aragonesi ai Borboni (1282-1836), Palerm, 1959, lam. 29, num. 13.

53. R. DE FOI'ffECHA Y SANCHEZ, La Moneda de ve1l6n y cobre de fa Monarquia Espaiiola (1516-1931), Madrid, 1968, p. 301.

54. X. CAlled, F. CALlCO, J. TRIGO, op. cit., p. 345.

SEBASTIA DATZIRA I SOLER

Num. 12. - NUMISMATICA DE CARLES IV. - Juny del 1970

AI Bust del rei que mira a la dreta, al davant la marca de l'escultor. Es copiat del que figura ales monedes de plata de ral de vuit encunyades ales seques de Madrid i Sevilla.v

RI Reproduccio en relleu de l'anvers i revers de la medalla que amb valor d'un ral fou batuda amb motiu de la proclamacio del rei a la ciutat de Mexic.> A sobre, en dues linies, NVM I CAROLVS IV, a sota, en tres Iinies, C.F.N. I BARCELONA 1970 I estrella de vuit puntes. Pes de la medalla en plata: 44 gr. i en coure: 52 gr. aproximadament.

Num. 13. - NUMISMATICA DE JOSEP BONAPARTE. - Juny del 1971

AI Bust del rei que mira a l'esquerra. Es el que figura ales monedes de plata batudes ales seques de Madrid i Sevilla.v

RI Escut caironat de Barcelona al mig d'una corona d'alzina, copiat de les monedes de cine pessetes encunyades a Barcelona els anys de I'ocupacio francesa (1808-1814).58

Llegenda circular NVM. IOSEPH. NAP. C.F.N. BARCELONA 1971. Pes de la medalla en plata: 47 gr. i en coure: 50 gr. aproximadament.

Nurn. 14. - NUMISMATICA DEFERRAN VII. - Juny del 1971

AI Busta llorejat del rei que mira a la dreta. Imitat de la pe<;a de vint rals de l'any 1833 encunyada a Madrid i que es considerada com a prova d'encuny car la mort del rei impedi la seva fabricacio normal.P

RI Al centre l'escut coronat de la ciutat de Barcelona rodejat per dues branques de llorer. Figura al revers de les peces de sis i tres quarts de l'any 1823 batudes a I'esrnentada ciutat.s?

A l'entorn d'aquest escut central i d'esquerra a dretahi ha represen tats els simbols segiients:

Escut coronat de Catalunya de Ia manera com es representat ales monedes de cine pessetes encunyades a Tarragona l'any 1809.61 Escut caironat de Ciutat de Mallorca que fou punxonat a Ies peces octogonals de trenta sous de plata de l'any 1808.62

Escut de la ciutat de Lleida com figura representat ales monedes de cine pessetes de I'any 1809 batudes a l'esmentada ciutat."

Escut caironat i coronat dela ciutat de Valencia amb dues eles

55. J. DE YRlARTE, L. LOPEZ·CHAVES, op. cit., pp. 78 .i 232.

56. A. HERRERA, op. cii., nota 45, lam. 62, nurn. 164.

57. J. DE YRlARTE, L. LOPEZ-CHAVES, op. cit., pp. 79 i 233.

58. E. GOlG, La Moneda Catalana de la Guerra de la Independencia (1808-1814), Barcelona, 1974, pp. 74 i segiients.

59. J. DE IRIARTE, L. LOPEZ-CHAVES, op. cit., p. 84.

60. J. BOTET r Srso, op, cit., vol. III, nurns. 1.080 i 1.081.

61. E. Gore, op, cit., p. 228, num. 112.

112. .T. DE YRIARTE, L. LOPEZ-CHAVES, op. cit., p. 141.

63. E. GOlG, op. cit., p. 228, nurn. 50.

adossades una a cada costat. Revers de les peces de plata de quatre rals encunyades l'any 1823.64

Escut de Navarra al centre d'una creu coronada, als buits inferiors dues pes. Copiat de les monedes de coure que amb el numeral III -Ferran III- foren batudes en els valors de sis, tres, un i mig maravedisos.v

Dues efes afrontades i enllacades, el numeral VII al mig i el tot coronat. Revers de les peces de coure encunyades a la seca de Mexic els anys 1814, 1815, 1816 i 1821.66

F.7.o sota corona. Punxo que es va fer servir a la seca de Manila com a contramarca i a fi de donar curs legal per les illes Filipines ales monedes de ral de vuit 0 similars de procedencia americana.v

A l'exerg i en tres linies NVM.FERDINANDVS VII I C.F.N. BARCELONA 11971.

Pes de la medalla en plata: 46 gr. i en coure: 48 gr. aproximadament.

Num, 15. - NUMISMATICA D'ISABEL ll. - Juny del 1972

AI Bust de la reina que mira a la dreta. Copiat de la moneda de vint rals de l'any 1850 encunyada a la seca de Madrid.s"

RI Al centre l'escut coronat de Catalunya amb dues branques d'alzina als cos tats i el tot envoltat d'una grafila formada per flors de lis i punts. Revers de Ies peces d'una pesseta batudes a Barcelona els anys 1836 i 1837.69

Llegenda circular separada per tres escuts, NVM escut ISABEL II escut BARCELONA escut C.F.N. en punta 1972 amb dues estrelles de vuit puntes a cada costat.

Els escuts que separen la llegenda son d'esquerra a dreta i des de I'inferior, el que figura al revers de Jes monedes de coure del sistema de «decirnes de ral» encunyades els anys 1848, 1850, 1851, 1852 i 1853/° a continuacio el que es feu servir a les del sistema «centirns de ral» batudes tarnbe en coure dels any 1854 al 186471 i finalment, hi tenim representat I'escut que es va emprar ales monedes aixi mateix de coure de l'ultim dels sistemes, el dels «centirns d'escut» el qual tingue vigencia de I'any 1866 al 1868.72 Pes de la medalla en plata: 50 gr. i en coure: 51 gr. aproximadament.

Num. 16. - NUMISMATICA DEL GOVERN PROVISIONAL. - Juny del 1973

AI Figura de dona vestida amb tunica, dempeus, lleugerament girada a l'esquerra, amb el cap de perfil, el seu brae; dret estes i el brae;

64. I. I. RODRiGUEZ LLORENTE, Catdlogo de los Reales de ados Espaiioles, Madrid, 1%5, p. 108, num. 634.

65. R. DE FONTECHA Y S.�NCHEZ, op, cit., p. 302 i segiients.

66. X. CALICO, F. CALIcO, I. TRIGO, op. cit., p. 461.

67. I. DE YRIARm, L. LOPEZ-CHAVES, op. cit., p. 252.

68. X. CALIcO, F. CALIcO, I. TRIGO, op, cit., p, 472.

69. X. CALICO, F. CALIcO, I. TRIGO, op. cit., p. 476.

70. X. CALIcO, F. CALIcO, I. TRIGO, op. cit., p, 489.

71. X. CALICO, F. CALICO, I. TRIGO, op. cit., p. 490.

72. X. CALIcO, F. CALICO, I. TRIGO, op, cit., p. 491.

DATZIRA 1 SOLER

esquerre al llarg del cos amb una branca d'olivera a la rna Figura que vol representar Espanya i que te als seus peus al davant Gibraltar i al darrera els Pirineus. Llegenda en semicercle BARCELONA entre dues estrelles de vuit puntes. A l'exerg 1973. Motiu copiat de la moneda d'or de cent pessetes encunyada 1',,',11y 187073

RI Aqi..ieducte de Segovia envoltat d'una corona de Harer. Revers de la moneda de coure de 25 millesimes d'escut de l'any 1868.14 Llegenda circular NUM.G.PROVISIONAL C.F.N., a la part inferior estrella de vuit puntes. Pes de la medalla en plata: 43 gr. i en coure: 52 gr. aproximadament.

Nurn. 17. - NUMISMATICA D'AMADEU I. - Juny del 1974

AI Bust del rei que mira a l'esquerra. Copiat de la moneda de cine pessetes de plata de l'any 1971.75

RI Escut ovalat d'Espanya amb I'escudet dela casa de Savoia, envoltat del toiso d'or a dins d'un mantell d'ermini, el tot coronat. Revers de la peca d'or de cent pessetes de I'any 1971.76

Llegenda circular NVM. AMADEO I C.F.N. BARCELONA 1974 entre dues estrelles de vuit puntes.

Pes de la medalla en plata: 45 gr i en coure: 47 gr. aproximadament.

Num. 18. - NUMISMATICA D'ALFONS XII. - Juny del 1975

AI Bust del rei que mira a I'esquerra segons el disseny de l'anvers de les monedes de plata de cine pessetes dels anys 1882 al 1885.77

RI Escut reial d'Espanya amb l'escudet de la casa de Borbo, envoltat del toiso d'or a dins d'un mantell d'ermini, el tot coronat. Revers de les monedes d'or de 25 pessetes."

Llegenda circular NVM. ALFONSO XII BARCELONA C. F. N. 1975 en tre dues es trelles de vuit puntes.

Pes de la medalla en plata i en coure: 40 gr. aproximadament.

Num, 19. - NUMISMATICA D'ALFONS XIII. - Juny del 1976.

AI Bust del rei que mira a l'esquerra. Copiat de I'anvers de la moneda de plata de 50 centirns de l'any 192679

RI Escut reial d'Espanya com es representat ales monedes d'or de cent pessetes de l'any 1897.80

Llegerida circular NVM. ALFONSO XIII C.F.N. BARCELONA 1976 entre dues estrelles de vuit puntes. Pes de la medalla en plata: 44 gr. i en coure: 49 gr. aproximadament.

73. R. DE FONTECHA y S,\NCHEZ, La Moneda Espanola Contemporanea, Madrid, 1967, p. 19.

74. R. DE FONTECHA Y SANCHEZ, op, cit., nota 53, p. 221.

75. R. DE FONTECI-IA Y SANCHEZ, op, cit., nota 73, p. 30.

76. ld. p. 31.

77. ra. p. 42.

78. ld. p. 40.

79. ld. p. 56.

80. rd. p. 50.

Nurn. 20. - NUMISMATICA DE CARLES V. - Juny del 1977

AI Bust del rei, amb corona de llorer, que mira a la dreta. ns el bust que figura ales peces de coure de sis quarts encunyades a la ciutat de Berga l'any 1840.81

RI Escut caironat i coronat de Catalunya, a l'exerg BGA. Copiat del revers de la moneda abans esmentada. Al costat de l'escut 19 77.

Uegenda circular NVM. CAROLVSV BARCELONA C.F.N., a sota del mot Carolvs 1833-1855.

Pes de la medalla en plata: 42 gr. i en coure: 50 gr. aproximadament.

Nurn. 21. - NUMISMATICA DE CARLES VII. - Juny del 1978

AI Bust del rei, amb corona de lIorer, que mira a la dreta. Copiat de les peces de plata que amb el valor de cine pessetes, foren encunyades a Brusselles."

RI Anagrama de Carles VII coronat i que figura a l'anvers de la moneda de 50 centims de plata de I'any 1876 batuda tarnbe a la ciutat de Brusselles!'

Uegenda circular NVM.CAROLVS VII C.F.N. BARCELONA 1978, entre dues estrelles de vuit puntes.

Pes de la medalla en plata: 40 gr. i en coure: 44 gr. aproximadament.

81. X. C,\LICO, F. CALICO, J. TRIGO, op, cit., p. 497.

82. R. DE FONTECHA Y S.4NCHEZ, op. cit., nota 73, p. 85. 83. R. DE FONTECHA Y SANCHEZ, op. cit., nota 73, p. 87.

A.N. - 9. Troballa d'Alcoletge

Num.

A.N. - 9.

Lloc: Alcoletge.

Tipus de troballa: Tresor.

Composicio: AR. 533 (s. XIX).

Dates limit: 1811-1847.

Data de l'amagatall:

Possiblement vers 1848-1849. Tal vegada podem relacionar I'oeultament del tresor amb el periode d'inestabilitat produit per la Guerra dels Matiners (1846-1849).

Localttzacio: Alcoletge, Segria.

Data de Ia troballa: Oetubre 1981.

Circumstancies de Ia troballa: EI eonjunt de monedes fou trobat en derruir una casa en el terme d'AJcoletge. La maquina excavadora ensopega amb una gerra de terrissa i en esmieolar-se aparegueren escampades entre Ia terra les monedes. Pels fragments que ens han estat mostrats de la gerra, aquesta havia d'esser de propoeions eonsiderables. Els obrers i propietaris de la finea en adonar-se'n

recolliren l'escampall de monedes produit per la trencadissa. EI total de monedes recuperades fou de 533 i foren dipositades a la Guardia Civil, organisme que les transferi tot seguit ales autoritats competents en la materia. ns a dir al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci6 de la Generalitat de Catalunya en la seva delegaci6 a Lleida. Aquesta instituci6 ens encomana al cap de molt poe un informe, de cara al dictamen judicial i possible adquisici6 del conjunt per part de la Generalitat, resolucio de la qual resta pendent el material descobert.

En el Diario de Lerida del dia 30 d'octubre de 1981 aparegue una breu noticia de la descoberta mes 0 menys exacta iamb el to periodistic un xic efectista que es habitual en aquests casos.

Descripcto:

En aquest cas per alleugerir aquest apartat no donarem la descripci6 per cada peca com es habitual a «Troballes Monetaries Catalanes», sin6 per tipus, tot indicant el nombre de peces de cada tipus. Cal dir que totes les monedes del tresor s6n de 5 francs i que Ilur pes es molt regular entorn dels 25 gr. i diametre de 37 mm.

NAPOLE6 I (1799 - 1815)

de 5 FRANCS

ANNA M. BALAGUER

LLUiS XVIII (1814

N.D Any M Seca M. Mestre Mestre Mazard

LLUfS FELIP I (1830 - 1848)

N.v Any M Seca M. Mestre Mestre Muzurd

ANNA M. BALAGUER

TROBALLA D'ALCOLETGE

Bibliografia: J. MAZARD, Histoire Monetaire et Numismatique Contern

Paris, 1965, vol. 1.

Comentaris:

Contrariament al que podria semblar la presencia de plata francesa del segle XIX, en quanti tats tan importants com es el cas d'Alcoletge, i d'altres de similars, no es pas un fet sorprenent. L'explicacio es que la moneda de plata Irancesa, de 5 francs especialment, circula amb una abundancia extraordinaria a la Catalunya de la passada centuria i arriba a constituir l'any 1848 la meitat del circulant d'argent en l'Estat espanyol.' La documentaci6 ens testifica aquest fet amb claretat i contundencia. Vegem-ne un exemple tret del LIibre d'Actes del Municipi de Cervera l'any 1862,2 que de passada es ben adient, tant per la seva proximitat geografica amb Alcoletge, com per la seva correspondencia cronologica amb la data de l'amagatall del tresor. Les esmentades Actes contenen un interrogatori a cine dels majors contribuents sobre l'estat de la circulaci6 monetaria a Cervera, els quaIs responen com veurem a la pregunta que ara ens interessa:

c'Cual es el estado de la Circulacion monetaria en este partido? Las monedas de oro de valor de 100 reaZes y las de plata de cinco [ranees conocidas par Napoleones, son las que indistintarnente circulari can mas prejerencia en esta ciudad.

ES, doncs, evident que la plata espanyola escasseja, especialment els duros, i que les necessitats de la circulaci6 s6n cobertes pels 5 francs francesos de valor similar.

Resseguint la documentaci6 legal de I'epoca trobariem encara moltes altres proves del curs de la moneda del pais vei a Catalunya i a la resta de I'Estat espanyol en general. Dissortadament aquesta qiiestio ha merescut fins ara poe interes i ha restat en una foscor que sorpren tan bon punt com ens hi endinsem un xic.

El 10 de novembre de 1818, Ferran VII expedeix una real cedula reglamentant la circulaci6 i valor de la moneda Irancesa.'Clar reconeixement que aquesta moneda esta circulant i acceptaci6 del fet com un mal menor. El 19 de novembre del 1821,4 dins ja del trienni constitucional es dicta un decret invalidant l'anterior i donant les normes per la retirada de la plata francesa. EI 13 d'abril de 1823,5 amb l'entrada dels cent mil Fills de Sant Lluis. s'ordena que el numerari frances sigui novament acceptat i es fixa el seu valor de circulaci6.

Aquesta darrera situaci6 es mantingueIlargament, com demostra l'interrogatori cerveri, per exemple. Per be que la moneda francesa no era pas I'unica moneda estrangera que tingue un paper important en el circulant a Catalunya i a l'Estat espanyol en aquells anys, diverses mesures del govern, massa

1. Breve resena historico critica de la moneda espanola, Direcci6n General de Moneda, Madrid, 1862, p. 26.

2. J. M. LOBET I PORTELLA, «Un interrigatori de 1861 sobre Ia circulaci6 monetaria a Cervera", Caceta Numismatica, num, 60. 1981, up. 49·5Q.

3. Publicada per J. SALAT, Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluna, Barcelona, 1818, apendix XXXIX, p, 47.

4. No ha estat transcrita a cap obra de tipus historic 0 numismatic com es el cas de l'anterior. Disposem de xerocopia de la cedula original. En aquesta disposicio s'ordena el batiment dels coneguts «resellados»del Trienni Constitucional. a partir dels «rnedios luises» que valdran 10 rals de billo, es a dir,mig duro.

llargues per a esser explicades en aquestes linies, afavoriren la seva pervivencia i l'exportaci6 dels altres numeraris estrangers amb els quals havia conviscut.

La documentaci6 esmentada ens ha fet prou evident que la moneda francesa corria en abundancia a Catalunya fins al punt de constituir el circulant majoritari, situaci6 que no es circumscrivia pas a les zones pirenenques 0 prepirenenques, hipotesi que podria temptar-nos si no tinguessim el coneixement del fenomen circulatori que ens donen els documents de l'epoca, i que per altra banda faria dificil d'explicar un tresor en un punt tan llunya com AIcoletge. Cal ara preguntar-nos el com i el perque s'arriba a aquesta eireulaci6 tan massiva d'argent frances, situacio que be podem qualifiear d'anormal. La documentaei6 de l'adrninistracio d'aduanes- i una memoria de l'assajador de la seca de Barcelona, F. Paradaltas,? ens poden donar part de la resposta. Sembla que lamoneda espanyola de plata era exportada de manera mes 0 menys eneoberta a Franca i a altres paisos on obtenien un millor preu que ales seques peninsulars. La casa de moneda de Marsella era una de les principals compradores d'aquesta mercaderia. Aixi sortiren del pais considerabIes quantitats de rals de 8 procedents de seques americanes, els quaIs tenien un valor intrinsec mes elevat que el de la moneda aleshores encunyada a Franca. Per altra banda les seques extrangeres possiblement podien trobar tarnbe rendibled'extreure l'or que com a impuresa solien contenir moltes de les peces americanes de plata. Sabem per un plee de documentacio privada de l'assajador Paradaltas, que un descendent seuens mostra, que a Barcelona es practicava l'afinament dels dos rals columnaris per a extreure'n l'or, operacio que era rendible.s Podem, dones, suposar que a Franca es podia fer semblantment.

Aquest drenatge de la plata espanyola cornportava la introduccio al nostre pais de moneda francesa, per la qual era canviada amb el consequent benefici.

Aquest trafic ilegal no es, pero, ni de bon tros l'unica causa de la fugida de la plata espanyola i de la invasi6 d'estrangera. Hi ha altres mecanismes que afavoriren i fomentaren aquesta situaei6. D'una banda, l'entrada dels exercits francesos (1808-1814) cornporta I'arribada de moneda d'aquell pais, la qual fou de curs legal a tot j'Estat, segons la legislaei6 dictada per Josep Napoleo.? Es mes, en un decret de Duhesme'? (Barcelona, 7 marc de 1809) s'assenyala que els recaptadors nomes admetran la meitat dels impostos en moneda espanyola; la resta s'haura d'abonar amb franeesa.

Tot fa pensar que l'evidencia de monedes de 5 francs dels anys 1811-1813 al tresor d'Alcoletge, es un romanent del numerari que 1a guerra propicia

6. Disposern de diverses cedules de l'Administraci6 General de Rendes de Catalunya dirigida ales administracions d'aduanes, en les quaIs es detallen les mesures adoptacies per a prevenir l'extracci6 de plata que esta sofrint el pais.

7. F. PARADALTAS, Trat.ado de Monedas. Sistema monetario y proyecto para su reforma, Barcelona, 1847.

8. A. M. BALAGUER, «Emissions barcelonines de l'ocupacio napoleonica», Acta Numismatica, X, 1980, p. 183 i nota 54.

9. Decret del 5 de setembre de 1808, vid. publicat per M. GALOBARDES, Aportacion a fa T Exposicion lbero-Americana de Numismatica y Medallistica, Barcelona, 1958, P. 34.

10. Decret del GeneralDuhesme del 7 de man; de 1809, publicat aJ Diario de Barcelona 12-III-1809.

entrar. Per altra banda cal considerar, com a element afavoridor de la circulacio de moneda del pais vei, el creixent ritme d'inversions franceses a I'Estat espanyol, especialment amb posterioritat a l'entrada dels cent mil Fills de Sant Lluis (1823). Aixo es reflecteix tarnbe a la nostra troballa, ja que despres del nucli dels anys 1811-1813, la proxima data que trobem es 1824, a partir de la qual hi ha representaci6 regular fins 1847, amb petites excepcions poe representatives, que per altra banda coincideixen amb anys de tiratges mes curts de les seques franceses.

No hi ha dubte que tresors com el d'Alcoletge i d'altres de similars ens hauran de donar juntament amb la documentaci6 de I'epoca, tan abundant, la panoramica de la circulacio a la Catalunya del segle XIX.

Localltzacto actual:

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacio de la Generalitat de Catalunya. Servei de Museus.

Agralments:

Hem de fer constar el nostre reconeixement a la senyora Eulalia Morral, cap delServei de Museus, per la seva deferencia en encomanar-nos l'estudi previ del material. Hem d'agrair tambeal senyor Guillem, responsable del Servei a Lleida, les seves atencions en la nostra estada en aquella ciutat per a examinar el material.

Recensions Bibliografiques

BARRANDON, J. N. «Methodes nucleaires d'analyse et numismatique». Actes du IX Congres l nternationale de Numismatique. Berne 1979. pp. 3-15.

El contingut en metall precios de les monedes es avui una dada indispensable per a l'estudi de les encunyacions. En l'estat actual dels estudis poe ens informa el pes de la moneda si no tenim, complementariament, el coneixernent de la proporcio en metall precios que aquest pes comporta. Com que en la major part dels casos la moneda conte un cert percentatge d'aliage en metall baix, I'analisi de contingut metallic resulta gairebe sempre necessari. L' autor glossa les diferents possibilitats que ens pot oferir el coneixement, no tan solament dels elements majors, sino deles traces i elements menors, que ens poden conduir a identificar el treball d'un determinat taller o be la providenca dels materials emprats en una seca. D'altra banda, s'exte en la debatuda questio de les analisis no destructives, avui indispensables tarnbe per a tota aquella mena de peces que per la seva raresa no permet una analisi quimica, exacta, pen), destructiva. Conclou en la bondat del melode de la densitat especifica pels aliatges binaris de l'or (or-plata, or-coure) j de I'activacio neutronica per als altres casos, tot mostrant les limitacions d'altres metodes (radiacio X, protons, etc.), que es limiten a una analisi de superficie, habitualment alterada pel contacte atrnosferic i per tant poc representativa, si no es prenen precaucions.

BELTRAN MARTiNEZ, A. El dinero y la circulacion rnonetaria en Aragon. Zaragoza 1981.

El professor Beltran ens dona, per primera vegada, una panoramica COl11pleta de la moneda aragonesa, del del man iberic fins als nostres dies, tot incidint tambe en el circulant present a l'Arago, en els periodes en que no disposa de moneda propia, com es dona per exemple en els darrers temps.

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

Plantejat de forma entenedora i divulgativa iamb una acurada presentacio feta per I'editor, en aquest cas la Caja de Ahorros de Zaragoza, Aragon y Rioja, el llibre cobreix perfectament aquesta funcio, tot desvetllant l'interes per la ternatica numismatica aragonesa, per a Ia qual, si be disposem d'importants articles que estudien temes parcials, no comptava encara amb cap estudi de conjunt. Nemes cal lam ental' que en el periode medieval hi vegem reapareixer tipus monetaris que no corresponen a aquesta serie com ara els timbres de Joan I 0, be els pacifies, que son d'encunyacio catalana, tal com dernostra Botet i Siso, No cal dir com podria esser d'important que aquest nuclid'estudi que ens aporta aquesta obra es pogues desenvolupar en una obra de mes abast, amb l'adicio d'un Cataleg complet de tipus.

Coin Hoards VI, Volume VI, 1981, The Royal Numismatic Society, London 1981.

Continua la publicacion del repertorio de tesoros el equipo de la Royal Numismatic Society, figurando en este volumen once tesoros espafioles, dos de portugueses y otros once del extranjero que contienen monedas espafiolas, La informacion que proporciona es de alto interes para la investigacion.

L. V.

PEREZ SINDREU, Francisco de Paula, Catalogo de rnonedas y Medallas de oro, Gabinete Nurnismatico Municipal Excelentisimo Ayuntamiento de Sevilla 1980, Sevilla, 1981, 82 paginas.

Nos ofrece el autor la publicacion de los 116 ejemplares de monedas y me dallas de oro pertenecientes a la coleccion municipal de Sevilla, que conserva otras 10.648 monedas y medallas de otros metales procedentes de antiguas colecciones andaluzas (la Sanchez Pizjuan [1894] y la F. Mateos Gago [1900]) y de hallazgos mas recientes en la zona.

El catalogo esta muy bien editado con la fotografia de cada pieza, aunque hemos de lamentar que estas no esten a escala ni se indique la ampliacion, la cual observamos que no es constante ni siquiera para el anverso y reverso de un mismo ejemplar (vease num. 96). Las descripciones de las piezas y sus lecturas son cuidadas sin que falte el peso y diametro de cada pieza. Tan solo encontramos a faltar la referencia bibliografica de la clasificacion de los ejemplares, 10 cual proporcionaria una identificacion exacta de cada tipo y complementaria de forma definitiva la esmerada clasificacion, depurandola de posibles errores. A pesar de ello el catalogo habra de ser de utilidad y debemos agradecer el esfuerzo por haber puesto este material al alcance del investigador.

EI contenido del mismo es el siguiente: Rorn a y Bizancio: 37 aureos rornanos de Tiberio a Hadriano, siendo de destacar el raro aureo de Dornicia hallado en Conil (Sevilla). 5 solidos de Constancio II a Honorio; 2 solidos de Justino a Justiniano y un triente de Tiberio II.

Suevas y Visigodas: 3 trientes suevos a nombre de Valentiniano y Honorio. 8 trientes visigodos anonimos, 19 trientes visigodos del reinado de Leo-

vigildo al de Egica-Witiza. Debemos advertir que para las piezas visigodas hay que proceder con suma cautela al manejar este catalogo, ya que en el hemos hallado falsificaciones ya catalogadas por Miles. Asi, por ejemplo, la moneda num. 57, un triente de Leovigildo con leyenda CORDOBA BIS OPT INVIT es un ejemplar de mismo curio que el de la lamina de falsificaciones de Miles, PI. A, n.? 2. A pesar de que nos hemos tomado el trabajo de COi11probar el resto de monedas de esta serie no podemos descartar la presencia de otras falsificaciones, por cierto, muy abundantes y algunas dificiles de detectar en moneda visigoda.

Arabes: 7 dinares y medios dinares arabes andalusies, una del emirato, otra del califato y el resto de los abbadies de Sevilla.

Corona Catalano-Aragonesa: 5 florines y medios florines de Pere III, Marti I y Alfons IV.

Castilla: 9 doblas de la banda de Juan II, provienen de un hallazgo junto con otras 1.778 monedas de vellon. 1 enrique de la silla de Enrique IV. 3 monedas de los Reyes Catolicos y 3 de Felipe II a Carlos II.

Espana: 7 doblones de ocho de Felipe V a Fernando y un escudo.

Extranjero: Se describen tarnbien 1 franco de Carlos VII de Francia, 1 cru zado de Manuel de Portugal y 1 ducado de camara del papa Clemente VII.

Medallas: 1 medalla de proclamaci6n en Madrid de Isabel II, modulo medio escudo; otra tambien de proclarnacion de Isabel II en Sevilla, modulo 8 escudos y una medalla conrnemorativa del IV Centenario del descubrirniento de America.

PETIT. R. Nuestras rnonedas. Las cecas valencianas, Valencia, 1981.

Obra prologada por E. A. Llobregat, el cual desarrolla el tema «Las monedas como documentos para la historia de Valencia», en la que se presenta un catalogo total de las monedas valencianas, desde las ibericas, hispano-Iatinas, visigodas, hispano-musulmanas hasta las reales mas modernas.

La publicaci6n de monedas ineditas, la inclusion de cecas inciertas y otras cuestiones, daran lugar con su estudio critico a notables avances en la nurnismatica valenciana.

La presencia lujosa, con la ilustracion total a todo color y 10 extenso de su catalogo, la hacen obra de obJigada referencia.

PETIT, R.-ALEDON, J. M. Catdlogo de las monedas valencianas y rnedallas valencianas de los Reyes de Espana. Valencia 1983.

Be que normalment no ens entretenim en comentar els catalegs comercials, que no tenen altre objectiu que el de donar preus als coHeccionistes i que solen esser plagats d'errors en tots els aspectes, creiem que en aquest cas cal fer una excepcio, perque I'obra te uns atractius que li mereixen una altra categoria. D'una banda el cataleg s'ha beneficiat del recent llibre de R. Petit sobre la moneda valenciana i per tant ens ofereix una catalogacio practicament exhaustiva iamb ben pocs errors. D'altra banda s'hi adjunten

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

les transcripcions de les llegendes i les nombroses variants que els autors han pogut aplegar, aixi com un conjunt d'ilustracions forca abund6s. Finalment, cal destacar tarnbe la presencia d'un apartat de medallistica, en un primer intent ben lloable d'aplegar tambe aquesta oblidada parcela numismatica, Pensern, de tota manera, que hauria guanyat I'obra, sense sobrecarregar-la excesivarnent, amb l'anotacio dels pesos i diarnetres i unes breus introduccions historiques i numismatiques, que li haurien tret el fred aspecte d'un cataleg purament comercial. Penso que el coHeccionista te una certa avidesa de saber, ames del preu, quelcom mes sobre les peces que va adquirint. Es una sugerencia de cara ales noves edicions.

M. CRUSAFONT

Ponencias, V Congreso Nacional de Numismatica. Sevilla, octubre 1982, tirada aparte de NUMISMA, 174-176 (1982).

Contiene 6 de las 7 ponencias presentadas a dicho Congreso, que son: M. P. GARCfA-BELLIDO, "Problemas tecnicos de la fabricaci6n de 1110nedas en la antiguedad», 9-50.

M. CAMPO, «Circulacion monetaria y tesoros hispanicos de epoca preimperial», 51-70.

R. CORZO SANCHEZ, «Sobre la localizaci6n de algunas cecas de la Betica», 71-80.

J. 1. SAENZ-DfEZ, «Panoramica de la numisrnatica hispanoarabe», 81-96.

R. GARCfA DE DIEGUEZ, "La Casa de la Moneda de Sevilla», 97-114.

A. BELTRAN Y F. X. CALICO, "Problemas del coleccionismo nurnismatico», 115-126.

L. V.

RIPOLLES, P.P. Los hallazgos monetarios en la excavacion de SantaBarbara, La Vilavella» (Castellon), Cuadernos de Prehistoria y Arqueologia Castellonenses, 6, 1979, Diputaci6n Provincial de Caste1l6n de La Plana, 223-246, ilust.

Publicaci6n de un conjunto de 85 monedas, que cubren un periodo comprendido entre el 218 a.C. y el 391 d.C., mas 3 dirhems almohades y un medio dirhern, con comentarios sobre la circulaci6n rnonetaria, que expresa graficamente en unas tablas y graficos.

L.V.

Tresors monetaires, tome III, 1981, tome IV, 1982. Directeur. I. B. GI.\RD. Bibliotheque Nationale. Paris.

Continua la publicaci6n de esta interesante serie, con una excelente presentacion, doliendose su director en el prefacio del tome III, de no poder dar la ilustraci6n total de las monedas de los tesoros, que dice seria para el futuro una documentaci6nconsiderable y preciosa, pero antes de pensar en el futuro, afiade, vale mas trabajar en el presente hasta que «Les tresors monetaires» queden usados, casi destrozados en las manns de sus lectorcs.

El tomo III contiene cinco tesoros con monedas romanas y dos con medievales.

«Le tresors de deniers republicains du Neyer», por M. AMANDRY, con monedas comprendidas entre el 152 y el 78 a.C.

"Quelques as d'imitation de Caligule trouvees a Bordeaux (Gironde) », por D. NONY, se trata de seis monedas con reverso de Vesta, que pueden ser obra de taller auxiliar.

"La trouvaille d'Arnouville-Les-Gouesse (Val d'Oire)», por S. DE TURCKHEIM-PEY, compuesta de 2.394 monedas del Alto Imperio, de ceca oficial, que llegan hasta Gordiano.El estudio incluye el aspecto metrologico y el analisis de metales.

"Le tresor de Viuz-Faverges (Haute Saboite)», por H. G. PFLAUM ET H. HUVELIN. Se compone de 2.306 monedas, que van desde denarios de Neron hasta los antoninianos de Tebronio Gallo y Volusiano, estudiandose comparativamente la presencia de la moneda por grupos.

Tresor de monnaies romaines d'epoque Valentinienne dans une tombe a Vrom (Somme)», por R. DELMAIRE ET C. SEILLIER. Encontrado dentro de una turnba, junto al cuerpo de un adulto, formado por 84 monedas, permite a los autores dar interesantes datos sobre la circulacion monetaria.

«Le tresor de Pre-Saint-Evroult (Eure et Loire)», por J. DUPLESSY, formado por monedas francesas e inglesas del siglo XII, con mapas, histogramas y enlace de curios.

«Le tresor de Ruffiac (Morbihan)», par J. DUPLESSY. Compuesto por monedas de plata y billon del siglo XIV.

El tomo IV contiene cinco tesoros de la antiguedad y dos medievales, que son:

«Les moules monetaires du Verbe Incarne (Lyon)», que despues comentaremos, a cargo deR. TURCAN.

«Le tresor de Villeret (Loire) », por B. REMY, que contiene 131 monedas, de las cuales 101 son de la ceca de Roma, escondido entre el 258 y el 260, probablemente ante el peligro de la invasion de los «Alamans»,

«Le tresor de folles de Saint-Quentin (Aisne)» por M. AMANDRY, con 143 follis de la reforma de Diocleciano, el mas antiguo de Ticinium (194/5) y 440 follis reducidos, el mas reciente acufiado en Arles, en 316.

«Le tresor de Marchais (Aisne)», por L. CHAURAND, con 7 antoninianos y 210 follis acufiados entre el 274 (Aureliano de Siscia) y el 316 (Treves).

«Les monnaies recueillis sur le site de Plassac (Gircnde), por P.-H. MITARD, entre las recuperadas 88 son antiguas a partir de Augusto, y 18 medievales y modernas.

«Le tresor de Plounevez-Moedec (Cotes-du-Nord) », (Monnaies royales et Ieodales du XIVe siecle)», por J. DUPLESSY, esta forrnado por 294 monedas de vellon, casi todas reales, siendo la mas antigua la de Luis VII (11371180), Y la mas moderna de principios del siglo XIV.

«Le tresor de Caucalieres:doubles tournois du xvne siecle», por G. DEPEYROT, compuesto por 3.790 dobles torneses, de los cuales el 72 % son reales, el 25 % feudales y el 1 % de Urbano VIII.

Cierra el volumen una interesante cronica, especialmente para nosotros en 10 que se refiere a los dineros de Melgueil del tesoro de Lesave (Tarn).

Comentaremos brevemente por su novedad y quiza por presentar un interes mas general, el articulo sobre los moldes monetarios de Turcan.

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

Despues del estudio de los antecedentes al tema, llevado a cabo con una erudicion total, son catalogados 103 moldes 0 sus fragmentos, recuperados en el jardin del«Verbe Incarne. de Lyon.

Los moldes son redondos de tierra refractaria, presentando por ambas caras el grabado de una moneda, un anverso y un reverso, no correspondiendo ambos a la misma moneda, pues las caras de una moneda eran irnpres as sobre la tierra fresca de dos discos distintos.

Los discos eran aplicados unos junto a otros, consiguiendose un conjunto, un bloque, dejandose para cada moneda un orificio para la entrada del metal fundido.

Las monedas que sirvieron para la confeccion de estos moldes corresponden a los afios 198 a 225.

Rechaza el autor la idea de una conexion 0 complicidad entre los obreros de la Moneta y el uso de los moldes, puesto que en el segundo tercio del siglo III, en el cual la moneda oficial era fiduciaria, la produccion de menedas fundidas podia prosperar, siendo adernas esta actividad si no exprcsamente autorizada, al menos tolerada, ante la carencia de numerario, especialmente en Lyon, donde se resolvio esta falta con la reapertura en el afio 274 de su taller monetario.

Podemos resumir estos problemas con las palabras del autor que cierran su articulo, «Cada vez que el Estado falta a sus obligaciones, los particulares son obligados a suplantarlas. Paradojicarnente, la fundicion de denarios falsos manifiesta una manera de autodefensa de su economia monetaria».

Unas cronicas y unos utiles indices cierra tan excelentes publicaciones.

VICENT I CAVALLER, J. Troballes monetaries: La Vall d'Uixo, La Vilavella, Nules. Cuadernos de Prehistoria y Arqueologia Casiellonenses, 6, 1979. Diputaci6n Provincial de Castellon de La Plana, 299-305, ilust.

Catalogo de 25 monedas halladas en divers os lugares, clasificadas y con referencia a su procedencia. Entre ellas 4 dracmas de Arse, y entre las medievales, 4 monedas arabes, 2 valencianas, 1 de Aragon y una de Barcelona. L. V.

MON ANTlC

ARANEGUI GAsca, C. Excavaciones en el Grau Veil (Sagunto, Valencia). (Campaiias de 2974-2976). Servicio de Investigacion Prehistorica, Diputacion Provincial de Valencia. Serie de trabajos varios, num, 72. Valencia, 1982.

Estudio arqueologico de las excavaciones del Grau Veil, describiendo en cada uno de los estratos arqueologicos las monedas halladas, que son las siguientes: Nivel 0: posterior al siglo v, 16 monedas c1asificables.

Nivel I:, siglos IV-V, 16 monedas clasificables.

Nivel II: segunda mitad del siglo II al final del III, 17 monedas clasificables.

Nivel III: del 40 a.C. alISO d.C., 6 monedas clasificables.

Nivel IV: del siglo IV a.C. al 40 a.C., 2 monedas, una cartaginesa y la otra una imitaci6n romana.

Nivel V: siglo V a.C., sin monedas.

Graficamente, en la pagina 59, son representadas las monedas correspondientes a los siglos III y IV d.C.

Aunque no nurnerosas, son importantes las monedas halladas en estratos fechados.

L. VILLARONGA

ARROYO hERA, R. Consideraciones sobre algunas monedas rornanas de irmtacion del siglo IV d.C., Sagunto, 16, 1981, 271-274.

Presentaci6n de nuevos testimonios sobre el hecho importante de la imitacion de las monedas romanas en el siglo IV, que tan abundantes se presentan en la Galia.

ERENOT Cl. et SIAS, A. Cataloeue du Fonds General. De Phocee or Massalia (Marseille, la Sicile et la Grande Grece], Archives de la Ville de Marseille, Cabinet des Medailles, Marseille, 1981, 70 pgs.

Las «Journees Numisrnatiques» de la «Societe Francais de Numismatique del afio 1981, han tenido lugar en Marsella, y con esta ocasi6n se ha editado el catalogo resefiado en cl epigrafe y el «Catalogue de la donation Henry Vernin. Monnaies grecques», este, obra de G. E. REYNAUD.

Nuestra atencicn se centra en la amonedaci6n de Marsella, de la cued nos ofrece este catalogo una bella y amplia exposici6n. Pero, adernas del aspecto numisrnatico, debernos comentar cl plantca miento historico de su amonedacion. La historia de este rincon del Mediterraneo a donde llegaron los phoceos hacia el ano 600 a.C., se presenta rica de sucesos, unos miticos, otros mas historicos, siendo 10 que mejor nos informa de la vida de la antigua ciudad, sus monedas.

La clasificacion de las sucesivas emisiones es convincente: monedas del tipo de Auriol, dracrnas pesadas, divisores dela rueda, dracmas ligeras y las monedas de bronce.

En algunas series, cuando no es posible asegurar los datos cronologicos, se prescinde de ellos, pero figuran cuando los datos son seguros.

A las tres dracrnas pesadas siguen mas de 300 de ligeras, repartidas entre 110 emisiones distintas.

Es importante para la numisrnatica antigua de Hispania, este conjunto de monedas de Massalia y su exposicion historica, por los paralelismos que presentan con nuestras acuiiaciones, especialmente las emporitanas, y creemos son muchas las enseiianzas que pueden desprenderse.

A mas de dar nuestra felicitacion a la«Societe Francaise de Numismatique. por esta labor anual que se han impuesto desde hace 25 aiios de pw

RECENSIONS BIBLlOGRAFIQUES

blicar los fondos numismaticos de los lugares en que se realizan, felicitamos a los autores y esperamos de Cl. Brenot la esperada obra sobre la amonedacion de Massalia,

CAMPO, M. Material nurnismatico del poblado de Sant Miquel de Vinebre. bre. Boletin Arqueol6gico, epoca IV, facs. 141-144, 1978, Real Sociedad Arqueologica Tarraconense, Tarragona, 49-53.

Publicacion de las once monedas de bronce con leyenda iberica, halladas en las excavaciones, perteneciendo tres a Kese y tres a Iitirta, acornpafiandose un mapa con la reparticion de las cecas.

CAMPO, M.-RICHARD, J. CI-VON KAENEL, M. M. EI tesoro de la Pobla de Ma[umet (Tarragona). Sestercios y dupondios de Claudio I, Barcelona 1981.

Excelente trabajo en colaboracion de los tres autores que ha permitido llegar mucho mas alla del estudio de un tesoro, pues a la importancia del mismo se ha unido el estudio de la circulacion monetaria de los sestercios y dupondios de Claudio I en Hispania y su cornparacion con los hallados en Italia.

El estudio esta realizado con toda la precision, los cufios son estudiados, asi como sus enlaces, anadiendose a este analisis los cunos de las monedas de procedencia italiana, 10 que permite asegurar que las monedas de la Pobla proceden de un aprovisionarniento de Italia.

La cronologia es estudiada con fina crrtica, estirnandose que debe reducirse la datacion alta propuesta anteriormente, fijandose el afio 41-42 para las monedas de La Pobla de Mafumet, en el momenta del inicio de la inclusion del PP en la titulatura.

Una excelente ilustracion de todas las monedas del hallazgo conservadas en elMuseo Arqueologico de Tarragona, que alcanzan el numero de 152 permiten seguir la lectura con toda precision.

Es modelico este trabajo de colaboracion internacional, que creemos debe marcar una pauta, al reunirse los mejores para un fin concreto.

L. VILLARONGA

COELHO, A., DA SILVA, F., CENTENO RUI, M. S. Excavacoes arqueologicas na Citania de Sanfis, Portugalia, nova serie, volume I, Universidade de Porto 1980, 57-78.

Destacamos de este primer volumen de la nueva serie de la revista portuguesa de Arqueologia PORTUGALIA el articulo del epigrafe con contenido numismatico, que a mas de los materiales recogidos en las excavaciones da la noticia del hallazgo de 42 monedas roman as imperiales, de Tiberio alsi glo IV, de las cuales se desprende una ocupacion continua del lugar a partir del segundo cuarto del siglo III hasta mediados del cuarto.

Adernas, aparecieron 8 monedas portuguesas (1385-1578) que son consecuencia de la utilizacion de un edificio religioso del siglo XIV.

L. V.

CALLU, J. P. Inventaire des tresors de bronze Constantiniens (313-348), P.BASTIEN, Le tresor monetaire de Fresnoy-les-Roye II (261-309); Numismatique romaine et cooperation international en homage a Hans-Georg Pflaum, Numismatique Romaine, Essais, recherches et documents, XII, Wettewewn, Belgique 1981.

En este volumen, ya el doceavo de los de «Numismatique Romaine», se reunen tres trabajos, no suficientemente extensos para formar cada uno de ellos un libro y excesivos para ir como articulos en una revista.

Callu nos ofrece el inventario de tesoros de epoca constantiniana, del 313 al 348, reuniendo 518.

Su distribucion no 10 es por reinados sino por tipos, dentro de una distribucion geografica. Los hitos cronologicos que sefiala son: 306, 308,317, 324, 330 y 333. Los primeros son anteriores al afio 313, que establece en el titulo.

A Espana corresponden 13 tesoros, todos en la zona norte, y otros 13 a Portugal, 10 que representa el porcentaje del 2,5 %, que el autor considera bajo frente a los 162 franceses con el 31 %. Seria interesante profundizar en el por que de esta diferencia.

En el segundo de los trabajos, Bastien estudia el tesoro de Frenoy- lesRoye II. EI tesoro I, descubierto en 1967 contenia 1.814 monedas emitidas entre el 254 y el 297/8. En cuanto al tesoro II, fue descubierto en dos etapas (1968 y 1973) comprendiendo 499 monedas, que llegan hasta el 308/309. Su composicionprobaba que era Ia continuacion del atesoramiento del primero.

EI autor, mas que entrar en discusiones cronologicas y comparaciones con otros tesoros, prefiere presentar el documento, 0 sea, el tesoro que es estudiado en todo detalle y precision, distribuyendo las monedas en los siguientes periodos: anteriores a la reforma de Aureliano, de la reforma de Aureliano a la de Diocleciano, y despues de la reform a de Diocleciano.

En el tercer trabajo, dedicado a la memoria del tan recordado profesor Pflaum, se comentan los beneficios de la colaboracion internaciona1 y 1a falta de ella en algunos aspectos, especificando las condiciones necesarias para la confeccion de los Corpus de moneda romana unificados, que cada dia son mas necesarios.

Con este, el doceavo volumen de la Serie de Numisrnatique ROI11.aine, se hace patente la importancia y continuidad de esta publicacion de numismatica romana que va reuniendo trabajos de consulta y estudio obligado en toda investigacion cientifica.

DELESTREE, L. P. Un maillon retrouve entre le denier celtibere des Bascunes et Ie petit bronze des Ambiani BN-8507-08, Bulletin de la Societe Francaise de Numisrnatique, 36 Annee, num. 4, avril, 1981, 33-34, 1 pI.

La moneda que da pie a este articulo y que e1 autor estima como e1 eslabon entre el denario iberico de Baskunes y la moneda de los ambiani, es el alma de cobre de un denario iberico forrado, hallado casualmente en Poix-dePicardie (Somme).

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

Nos extrafia que en el texto se cite el denario de Baskunes como de Balsio, cuando en el titulo va correcto.

Interesante el hallazgo de este denario forrado, falso de epoca, en Francia. L. V.

FULLOLA, J. M.", CORTES, R. Hallazgos romanos en Tarragona, Pyrenae, 13-14, 1977-1978, 333-343.

No ticia del hallazgo de 22 monedas romanas en la excavacion de una cisterna romana, en el Foro romano de Tarraco, realizada en el afio 1978, comprendiendo piezas desde Galieno (253-268) a Teodosio I (375-395).

L.V.

GARCIA-BELLIDO, M. Paz. Las rnonedas de Cdstulo, can leyenda indigene. Historia numismdtica de una ciudad minera, Asociacion Numisrnatica Espanola, Universidad de Salamanca, Barcelona 1982.

Debemos felicitar a M. Paz Garcia-Bellido por esta importante obra, en que por primera vez se nos ofrece una monografia completa sobre una ceca iberica del sur, que ha llevado a cabo con una erudiccion total, presentando nuevos aspectos, el del retoque de curios y el de las series paralelas, todo ella con fina vision critica y ofreciendo una cantidad enorme de material, son 1.071 las monedas catalogadas e ilustradas. Nuestras objecciones son minimas, pero nos creemos obligados a hacerlas, mas que a insistir en los puntos a elogiar, que se ponen de manifiesto por ellosmismos.

El sumario pone de manifiesto La amplitud de los temas estudiados. A la historia de la ciudad sigue el de la esfinge de las monedas de Castulo, verdadero simbolo de la ciudad, que es estudiado con toda erudicion.

La epigrafia monetal, en el capitulo III, corre a cargo de Javier de Hoz, que nos da una leccion en su minucioso trabajo.

Pasando al aspecto numismatico nuestra primera objecion y la unica importante, es la de porque no ha incluido las emisiones con leyenda latina. La autora 10 comenta en el prologo, pero nosotros no podemos aceptar que exista un corte en el cambio de escritura y la aparicion de los magistrados monetales, hasta que sea demostrado, no estimando suficientes razones las que a traves del texto encontramos al referirse de la falta de estas monedas en algunos de los hallazgos.

La extraordinaria novedad de la obra es el estudio de las cuestiones teenicas de la confeccion de los curios. de sus retoques y sus aprovechamientos, que la autora ya habia tratado y que aqui desarrolla en toda su amplitud. Para la cornprobacion de los retoques sefialados se acornpafia con la obra seis laminas de calcos transparentes, que pueden ser superpuestos sobre las monedas ilustradas.

La prevencion ante estas ideas es comprensible, pues en las acufiaciones del norte, las ibericas de la Citerior, no se presentan estos retoques en la amplitud que la autora encuentra en Castulo, invitando a los que tengan alguna duda sobre ellas sigan su mismo camino, expuesto en el texto y comprobable con los calcos y a ello es posible que siga el convencimiento, a pesar de 10 revolucionario de la idea, pues inclusocabria pensar, que los

profundos retoques de los cufios equivale a la confeccion de nuevos cufios, quedando entonces el problema en fijar los limites adecuados.

Mas claro quedara nuestro comentario con un ejemplo. En la figura 5, de la pagina 78, comentada en la pagina 76, las monedas 465, 468 Y 469 presentan el mismo curio con retoques sucesivos, pues bien, en el catalogo, pagina 247, se sefiala el cufio de anverso 60 para las monedas 465 y 468, Y el 61 para la 469. 0 sea, que un mismo cufio retocado toma en el catalogo distinta numeracion.

Casos parecidos hallamos en las figuras que siguen en la pagina 78 y siguientes.

Insistimos en 10 dificil de precisar en monedas de bronce cuando los retoques sucesivos producen un cuno nuevo.

Los retoques aludidos consisten en realzar las !ineas externas de los contornos, repasar detaIles internos 0en el retoque de la grafila 0 la leyenda. Para esta ultima estima la autora que es trazada utilizando una plantiIla.

Las reacufiacionesestudiadas 10 son siempre sobre piezas de Obulco, de las conocidas sobre los ediles de Obulco L.AIMIL y M.IVNI no saca las consecuencias que creemos se podrian deducir, de existir acufiaciones ibericas en Castulo posteriores a las latinas de Obulco, indicio de que tambien en Castulo pudieron haber acufiaciones latinas intercaladas entre las ibericas.

En el capitulo de haIlazgos, publica 41, de eIlos desgraciadamente no hay ninguno que sea determinante para la datacion. De eIlos deduce una fecha ante quem del afio 70 a.C. para la arnonedacion indigena de Castulo. Nos extrafia que el interesante capitulo «Cronologia y justificacion de las series paralelas» sea tratado antes del de «Metrologfa», reconociendo con ello implicitamente, que la metrologia no le suministra ningun dato para ello.

Propone para las primeras emisiones, el sistema metrologico que nosotros establecimos para la amonedacion hispano-cartaginesa. Para Ia III serie estima sextantal su peso, cuando en realidad es del sistema de 10 monedas en libra, 0 sea, de unos 32 grs., sistema usado por los romanos y tambien en diversas emisiones de Ia Ulterior.

Importante es la hipotesis de las series paralelas, 0 sea, que en Castulo se acufiaron simultanearnente monedas de igual peso, diarnetro con distinto simbolo. La primera serie comprende monedas de «sin sirnbolo», con «delfin» y con «rnano». La segunda serie con «mario» del grupo II y «reciente». Justifica la existencia de estas series paralelas por el uso de los mismos cufios, y su motivacion por ser acufiadas unas para la ciudad y las otras para las zonas mineras.

Desarrolla ampliamente el estudio de las zonas mineras con sus acufiaciones, considerando que las monedas de Kese con la marca punteada S C vinieron a sustituir el vacuum producido por la suspension de moneda de Castulo especifica para las minas. Es una hipotesis que debemos aceptar hasta cuando no se presenta otra con mejores argumentos.

Para la metrologia no establece los parametres estadisticos, dando s610 la distribucion de los pesos en forma de puntos sobre una escala. La distribucion de estos puntos la calificada de nebulosa, que significa falto de lucidez y claridad, y de ellos solo se pueden sacar deducciones de orden subjetivo, que se evitarian con la aplicacion de la estadistica a la metrologia.

Observamos en la nota 24 de la pagina 171, la afirrnacion de «una media de todos los ejemplares nos daria un solo peso medio y falsificaria la realidad», olvidandose de la desviacion tipica y de los dernas coeficientes estadisticos.

Un ejemplo de 10 dicho 10 encontramos en laserie III, en los ases, al decir la autora «Ia nebulosa que a partir de los 36 y hasta los 23 deben ser los pesos norrnales», siendo estadisticamente el peso medio de 29,36 grs. la desviacion tipica de 4,96, el coeficiente de variacion de 16,91 por ciento y el intervalo de confianza para el peso medio de la poblacion, con una probabilidad del 95 % es de 28,43/30,29 grs., siendo su normalidad aceptable.

Antes del catalogo va la «Descripcion de las series» con un cuadro perfecto que permite tener una vision total de toda la obra. Solo una objecion: consideramos baja la Iecha final de las acufiaciones del 80 a.C.

Felicitamos a la autora por tan importante obra, por la gran cantidacl de material aportado, por las nuevas ideas e hipotesis expuestas y que con todo su aparato critico. dara lugar a un avance firme de nuestra investigacion numismatica, haciendo extensiva nuestra felicitacion a la Universidad de Salamanca y a la Asociacion Nurnisrnatica Espanola por el patrocinio de tan importante obra.

GENTRIC, G. La Circulacion monetaire dans fa basse Valleedu Rhone IIe-Ier. s. avo I.-C.) d'apres les rnonnaies de Bollene (Vaucluse), Association pour la Recherche Archeologique en Languedoc Oriental, Cahier n." 9, Caveirac 1981, 108 ps.

GENTRIC, G., LAGRAND, Ch. H. Les monnaies de Saint-Pierre-les- Martigues (Bouches-du-Rhone), Documents d'Archeologie Meridionale, 4, 1981, 5-28.

Creemos adecuadoel comentario conjunto de los dos trabajos, pues ambos en conjunto refuerzan las consecuencias de cada uno de ellos. En el oppidum de Barry (Bollene, Vaucluse) se han recogido 509 monedas, que son metodicamente catalogadas e ilustradas en el primero de dichos trabajos. En el segundo, se recogen las 180 monedas procedentes del poblado situado en Ia colina de Saint Pierre, igualmente catalogadas e ilustradas. Uno de los aspectos mas interesantes del estudio de estos conjuntos esta recogido en el anexo 2.°, donde se dan los porcentajes de monedas que son:

Bollene Saint Pierre

Saint Pierre, cerca de Marsella, presenta el 85 % de monedas massaliotas, 3.8 de la Narbonense y faltan las del valle del Rodano.

En cambio, Bollene, situada aguas arriba del Rodano, presenta una disrninucion de monedas de Marsella, aumentando las de la Narbonense y se encuentran las acufiadas a la orilla del Rodano en un 14,7 0/0.

Destacan los autores, que las monedas no marsellesas son mas modernas, y que por tanto las massaliotas cubrieron las necesidades durante el siglo II.

Las monedas de plata «au cavalier», con un ·6,7 % de presencia en Boilene, cree Gentric, que pudieron ser acufiadas en Barry-Senomages, posible capital de los Triscastini.

Es minima la presencia de la moneda romana, y en cuanto a las hispanas, dos en Bollene (Ebusus y Kese) y 3 en Saint Pierre (Gades, Ebusus y Kese).

Importante el estudio de los «potins», especialmente elde los llamados «au long cou», con su evoluci6n tipologica, distribuci6n de los hallazgos e inventario de los hallazgos regionales.

Para las monedas halladas en Saint Pierre, debernos destacar el hecho muy importante, del hallazgo de dos bronces pesados del toro cornupeta y un obolo massaliota en un contexto arqueol6gico del 250-200 a.C., que datan estas monedas.

A la extrafieza de los autores ante el contraste entre la riqueza delas ceramicas y el poco valor y escasez de las monedas, debemos senalar que no existe comparaci6n entre ambos materiales, su necesidad y desarrollo obedece a hechos muy distintos. La ceramica senala una procedencia y un consumo in situ, en cambio, las monedas recuperadas fueron las que se perdieron ensu uso cotidiano, entre los que no poseian bienes de consumo y no podian servirse del trueque.

Sefialarnos la importancia de ambas aportaciones a la circulacion monetaria en el Bajo Rodano y zona de Marsella, que vienen a incrementar el repertorio de los lugares arqueologicos, en Los cuales las monedas recuperadas nos van dando una visionclara de la circulacion monetaria.

GRUEL, K. Le tresor de Treb y (Cotes-du-Nord). Ier. steele avant notre ere, Etudes de Numismatique Celtique, 1, Paris 1981.

Estamos ante una obra de gran importancia en las investigaciones numismaticas, pues en ella se franquean las barreras que separan las dos culturas de nuestro mundo, La cientifica y la humanistica. Son palabras del «avant-propos» de Widemann, que suscribimos totalmente.

Las 1.756 rnonedas del tesoro de Treby motivan este estuclio en el cual con nuevos metodos se estudia la tipologia, la caracteroscopia, 0 sea, el estudio de los curios, la metrologia, el analisis de los metales por activaci6n neutronica la metalurgia, conduciendo todo al estudio total deL tesoro con las tecnicas mas modernas.

Para el estudio caracterosc6pico de las 1.756 monedas se aplica un programa por ordenador, preconizado en «Computer classification of dies: application to the Armorican Treby hoard», obra de J. Lleres, K. Gruel, J. Leblanc y F. Widemann, publicado en Scientific Studies in Numismatics, British Museum, Occasional Papers, 18, London 1980.

La principal dificultad estriba en fijar los caracteres diferenciales para pasarlos a un codigo, es decir, codificar losdatos tipol6gicos para aplicar despues el programa «Icaro» que nos dara la relacion de monedas que por presentar identicos caracteres pertenecen al mismo cufio.

L. VILLARONGA

A la clasificacion de los curios de anverso, sigue Ia de los de reverso y las combinaciones entre ellos. Afirman que el «fndice caracteroscopico», es decir, la relacion entre el numero de monedas y el de los curios, entre mas elevado sea, la ernision de las monedas es milsreciente. Conclusion que nosotros habiamos hecho anteriormente, siendo contestados por motivos probabilisticos.

Por este indice establece, la autora, un orden cronologico para las emisiones.

EI estudio de los enlaces de los cufios, calificado de analisis factorial es desarrollado por ordenador, los resultadostienen por fin establecer una vision sistetica en una tabla, de curios de anverso y de reverso, en la cual el numero de moneclas de los respectivos CUl10S se presentan a 10 largo de una diagonal, que nos da la imagen de la vida de la emisi6n.

Sigue un completo estudio metrologico, con la aportacion de un nuevo pararnetro, el que llama Q, que proporciona el limite del peso maximo.

Para el analisis de la composici6n metalica, presenta la autora un buen metodo de analisis por activaci6n neutronica, estudiando 87 de las monedas coriosolitas. Se detalla la aplicacion y el desarrollo de los experimentos.

En los aspectos obtenidos se yen los picos constituidos por la acumulaci6n de un gran numero de impulsos, que expresan la intensidad de la radiacion totalmente absorbida.

Los aspectos son analizados y, los resultados discutidos y presentados en forma de histogramas y tablas, con pesos, desviaciones tipicas, porcen tajes para la plata y el oro, estudiando tambien la correlacion entre estos metales. Siendo el oro un indicio que acornpafia a la plata y define la procedenciadel mineral.

La sinceridad cientifica se pone de relieve una vez mas al compararse los resultados obtenidos con los de otros laboratorios.

Paralelarnente, desarrolla la autora un estudio metalurgico con el sacrificio de tres monedas, explica e1 sistema seguido con el microscopio optico y eI electronico, terminando con el analisis quimico.

EI estudio metalurgico permi te precisiones sobre la colada para fabricar los cospeles y su acufiacion despues. Llegando a conclusiones sobre la temperatura de acufiacion, por via experimental, segun el contenido de plata, cobre y estafio,

En conclusion, con la introduccion de nuevos metodos de investigaci6n se profundiza en los estudios tipologicos, caracteroscopicos, de analisis y de metalografia.

Todos los datos han sido introducidos en la memoria del ordenador y con los programas confeccionados expresarnente se ha llegado a resultados extraordinarios y rapidos,

Ante la gran cantidad de materiales, ante los excelentes metodos aplicados, s610 encontramos a faltar el estudio estadistico sobre la estirnacion del volumen de las emisiones, que por el alto coeficiente del «Indice caracteroscopico» se puede predecir con bastante probabilidad.

Mas que ante un estudio de un tesoro, con la obra de Katherine Gruel, tenemos a nuestra disposicion un conjunto de excelentes metodos de investigacion, que debemos seguir y seguiremos aunando las dos culturas, la cientifica y la humanistica.

ESCUDERO, F. de A., 1981: «Una moneda inedita de Sekaisa», Baja Aragon, nurn. III, pp. 91-92.

En este conciso trabajo se da a conocer un quadrans inedito de la ceca de Sekaisa con leyenda Sekaisakom, en genitivo plural.

EI autor relaciona sucintamente aquellas cecas que poseen la leyenda monetal terminada en -korn, su posible localizaci6n y se detiene comentando la utilizaci6n del caballo saltando como tipo distintivo de valor, en las diversas zonas geograficas. Siendo que el caballo saltando es, en principio, caracteristico del valor mitad, el autor concluye que esta distincion pierde parte de su significado y se hace mas debil conforme las acufiaciones se apartan de la zona propiamente iberica.

Debido a la escasa cantidad de ejemplares conocidos con esta leyenda, el autor no se atreve a situarla dentro de ninguna emisi6n conocida, aunque sefiala el estrecho paralelismo entre el reverso de esta moneda con el del tipo Vives 64-12.

P. P. R.

GUADAN, Antonio M. de. «Los signos alfabetiforrnes con valor de nurnerales, marcas contables 0 ponderales, en la prirnitiva escritura iberica». NVMMVS. 2.a serie. Volume III. Sociedade Portuguesa de Numismatica. PORTO 1980.

Como expone el autor, el trabajo que presenta pretende llevar a cabo una sistematizaci6n provisional de los signos alfabetiformes que de una forma u otra puedan tener un valor maternatico.

En este aspecto creemos que su labor ha sido ingente y ha logrado una reunion importantisima de signos que Iavoreceran los estudios metrologicos y numisrnaticos.

Otra aportaci6n muy estimable, aunque deberan discutirse en adelante algunas de las equivalencias propuestas por el autor -como el mismo acepta, al principio de su articulo- por su provisionalidad.

METCALF, W. E. The Cistophori of Hadrian, Numismatic Studies n.v 15, The American Numismatic Society, New York, 1980, 164 ps. 31 laminas.

Aunque no es de nuestra especialidad el tema de esta obra, ni hemos podido estudiar monedas de esta serie en las colecciones y museos espafioles, creemos es de justicia y de interes numisrnatico dar a conocer este importante estudio.

Para nosotros, el gran interes numismatico de esta obra reside en el metodo y conceptos que se desarrollan, y a ellos dedicaremos nuestros comentarios.

En primer lugar nos llama poderosamente la atenci6n el que de las 463 monedas estudiadas presenten trazas de reacufiacion 364, 10 que representa el 78,8 %. Su finalidad no Iue de una revaloracion, y solo consisti6 en el aprovechamiento de los cistoforos de Antonio y Augusto, que estaban en mayoria en la area de circulacion de dicha moneda.

Que se confirma por el tesoro de la Acropolis de 59 monedas forradas, al copiar el falsificador monedas muy anteriores, que estaban en circulaci6n mas de un siglo despues de su emisi6n.

En cuanto a su circulacion eminentemente local es debida a que estaban sobrevalorados, entre el 6 y el 11 %, Y no eran aceptados fuera del «at horne».

Despues del estudio de los curios empleados ensu ernision, se llega al volumen de su acufiacion, tema que hoy dia es obligado, pero en este caso, al ser casi todas las monedas reacufiadas, se reduce a considerar el volumen de cist6forosemitidos por Antonio y Augusto, que sirvieron de aprovisionamiento, despues de 150 afios de su circulaci6n.

La determinacion de las cecas emisoras ha sidorealizada bajo distintos aspectos, que resultan coincidentes, pues 10 son las ciudades visitadas por Adriano y las capitales mas importantes.

La tipologia de estas emisiones refleja una insensibilidad a las tradiciones y religiones locales, con la introducci6n de tipos puramente romanos y no-asiaticos, pues aunque algunos se derivan de monumentos locales presentan distintas caracteristicas de los de las ciudades de origen, El afio 129, es el de la inauguraci6n del programa panhelenico de Adriano, y con el, el inicio de la acufiacion de la gran masa de cistoforos, que refleja una faceta importante de su gobierno, con el intento de hacer revivir 10 griego y conseguir una unificaci6n politica del Este del Imperio.

A la importancia historica de esta obra se afiade la calidad del trabajo de investigaci6n numismatica con excelente catalogo, por cecas, y una buena ilustracion, que viene a llenar un periodo de la historia del mundo romano. L. VILLARONGA

PENA GIMENO, M." J. Epigraiia ampuritana (1953-1980), Quaderns de Treball, Institut de Prehistoria i Arqueologia dela Diputaci6 de Barcelona, Departament de Prehistoria i Arqueologia dela Universitat Autonorna de Barcelona, 4, Barcelona 1981.

Excelente trabajo de epigrafia, modelico en su desarrollo e importantisimo por el problema nurnismatico que aclara, pues la inscripci6n nurn. 2, al presentar el «cursus honorurn» de L. Minacio Rufo, con los cargos de edil, duumviro, cuestor y flamen, confirma nuestra interpretacion de la Q que sigue a los nombres de los magistrados monetarios en las monedas de Emporiae por quaestor, y no como quinquenales, como antes se suponia. Tambien estudia con certera critica la interpretacion del PC por Procurator Caesaris de una ernision emporitana.

L. VILLARONGA

PEREIRA, 1. Moedas Hispano-romanas de Gabinete de Numisrnatica da Camara Municipal do Porto, Conimbriga, XIX, 1980, 131-145.

Catalogo de las 189 monedas del museo que son probablemente de procedencia local, cornparandose a efectos de circulaci6n con las de los museos Dr. Mendes Correia y Dr. Santos Rocha y las halladas en Conimbriga, estableciendo los porcentajes por periodos. Entre ellos existen diferencias que

son el resultado de los diferentes procesos en la forrnacion de las colecciones, siendo las de Conimbriga las que deben reflejar la circulacion real. Interesante estudio comparativo y aportacion de materiales de la coleccion de Porto.

L. V.

RIPOLLES, P.P. Corpus Nummorum Hispanorum, I, Medagliere Vaticano, Ltalia, Cuadernos de Trabajo de la Escuela Espanola de Historia y Arqueologia en Roma, 16, 1982, 88-118, XXXVI laminas.

Importante repertorio de 577 monedas antiguas de Hispania, todas ilustradas, que constituye una interesante aportacion de materiales numisrnaticos.

La mayoria de las monedas proceden de la coleccion Canal-Blaya de Murcia, debiendo ser su procedencia local, como se comprueba en los cuadros en que se analiza la reparticion por cecas y valores. Por tanto, se puede aprovechar este material como una buena muestra de la moneda circulante en la «regie. y creemos podra estudiarse con eI, el problema de las atribuciones a Cartago Nova de sus emisiones.

En la division de monedas por periodos, vemos que en el II, de 195 a 27 a.C. comprendiendo 185 monedas, 80 corresponden a Castulo (43 %) Y en el III de 27 a.C. a 41 d.C., de 206 monedas 23 son de Ilici (11 %) Y 52 de Cartago Nova (25 %). Dandonos una claravision del aprovisionamiento de moneda para los dos periodos indicados, calculando el autor el porcentage de monedas correspondiente a la «regie» en un 44,74 %.

A sefialar dos monedas de Emporion, con leyenda latina, 422 y 424, con el raro resello de palma 0 espina.

Importante la presencia de la moneda 439, de localizacion discutida entre Osicerda (Delgado, Hill), Cartago Nova (Vives, Beltran) y Ilici, que permite descartar con toda seguridad su localizacion en Osicerda.

Estos breves comentarios son solo una muestra de las much as consecuencias que podran derivarse del estudio de los materiales contenidos en este medagliere.

Esperamos con interes la continuacion de estos Corpus de monedas hispanicas antiguas en colecciones italianas, Napoles, Milan y Roma, que pondran a nuestro alcance materiales que nunca habian sido estudiados.

Expresamos nuestro agradecimiento al autor por el camino emprendido, arido y pesado, pero que tan beneficioso resultara para la numismatica espanola.

SOLANA SAINZ, J. M.», Los Cantabros y La ciudad de Iuliobriga, Santander 1981.

Desarrolla el autor en sucesivos capitulos, «Los Cantabri occidentales», «La llegada de los rornanos», «Bellum Cantabricum», «Las fuentes escritas», «Epigrafta», «Casa y urbanismo», «La red viaria», «La circulacion monetaria», «La produccion ceramica: la sigillatta», y «Ceramicas varias, vidrios, orfebreria y metalistica».

En el apartado de circulacion monetaria, paginas 239-264, describe las monedas halladas. Son 5 con leyenda iberica, 47 hispano-romanas, 3 romano-

RECENSIONS BIBLlOGRAFlQUES

republicanas y 44 imperiales, que llegan hasta Claudio II.

A destacar las 17 monedas con contramarca entre las 47 hispano-romanas.

L. V.

Sylloge Nummorum Graecorum, the Collection o] the American Numismatic Society, Part 6, Palestine-South Arabia, New York 1981, 54 plates.

Prosigue la publicacion de los Sylloge de la American Numismatic Society, con la novedad en esta ocasion de alterar el orden de su publicacion, pasando del volumen 4 al 6, que queda justificada por la gran importancia del contenido de este volumen, especialrnente en 10 que se retiere a las monedas de la antigua Palestina, que alcanza los 1.118 ejemplares.

E1 esquema de su contenido es: A) Monedas griegas de Palestina; B) Monedas de los judios: C) Monedas imperiales de las ciudades de Palestina: D) Monedas de la Decapolis y de la provincia de Arabia; E) Monedas de los Nabateos de 84 a.C.-106 d.C.; F) Monedas del sur de Arabia de los siglos III a.C. al I d.C.

Ya'akov Meshorer es el autor de este perfecto ca talogo, que contiene 1.615 monedas, estando todas ilustradas, y sus ocho indices que cierran el volumen, convirtiendo esta obra en una excelente y necesaria obra de consulta.

Para nosotros es especialmente irnportante, pues nos perrni tira tener a mana un buen instrumento de trabajo, para clasificar y fechar las numerosas monedas judias que aparecen en la Peninsula Iberica, desdelas de los «Hasmonaean» hasta las de la guerra contra Rorna, de los afios 66-70.

Esta presencia de moneclas judias en la Peninsula, que parece insolita pero que es real, ya la pusimos de rnanifiesto en «Monedas de los judios halladas en las excavaciones de Ernporiae»,' es mas, con posterioridad a el hemos ido recogiendo nuevos testimonios de su presencia, no s610 en Cat aIunya, sino tarnbien en Andalucia, 10 que parece confirmar la presencia de comunidades de judios en la Peninsula a principios de nuestra era, siendo estas pequefias monedas, para sus poseedores, los judios de la diaspora, un simbolo de la patria lejana y encerraban un alto valor sentimental.

Para nosotros, resulta muy acertada la inclusion delas monedas acufiadas por las ciudades, no dentro de sus cecas, sino en el periodo historico cor respondiente, por ejernplo, las de Caesarea dentro del periodo de Herodes Philipo.

La mayoria de las monedas de este sylloge proceden de la coleccion de E.T. Newell, que supo incluir monedas de gran rareza dentro de su repertorio, que cubre todos los tipos.

Nos llama la atencion que de la moneda 340 del catalogo, con un solo ejernplar nosotros conocemos varios hallados en la Peninsula.

Nos congratulamos de este volumen, por ser de entre los repertorios

1. E. RlPOLJ.., J. M." NUIX, L. VILLARONGA, «Monedas de los judios halladas en las excavaciones de Ernporiae», Numisma, XXVI, 138-143, 1976, 59-66.

de moneda griega, el que resultara mas de utilidad para nuestros numismaticos.

VIDAL BARDAN, J. M.", Las monedas de Valentia e Ilici en el Museo Arqueol6gico Nacional, Sagunto, 16, 1981, 255-270.

Aunque no se presenten variantes nuevas es importante esta aportacion de nuevos materiales, especialmente para su estudio metrol6gico, pues son 41 las monedas de Valencia catalogadas y 198 las de Ilici.

L. V.

VILLARONGA, L. Hallazgo de cuatro dracmas de Arse, de cabeza de Pallas, en Montemolin (Sevilla), Sagunto, 16, 1981, 247-254.

El hallazgo de estas monedas en contexto de la segunda guerra punica y la falta de otras dracmas saguntinas en ellos, permite confirmar la mayor antigiiedad de la serie de dracmas con cabeza de Pallas, tal como el autor habfa propuesto anteriormente.

VILLARONGA, L. 1979-80: «Las monedas de Urso», Am.purias, vol. 41-42, paginas 243-256.

EI estudio sistematiza las acufiaciones dela ceca de Urso. En el se analizan los aspectos mas importantes, siguiendo la estructura que el autor ha aplicado para el estudio de otros talleres; esto es, analisis de la tipologia. leyendas, marcas de valor, magistrados, estudio de los curios utilizados, metrologia y, al final, incluye el catalogo de las piezas eonocidas.

La ordenaei6n cronol6giea que el autor hace de las emisiones se basa, fundamentalmente, en el aspee to metrol6gieo, sirviendo tarnbien de ayuda para ello, la metrologia que presentan los talleres de la Alta Andalucia, Castulo y Obulco.

La cronologia que propone para la primera emision, a fines del siglo III o inicios del II a.C., emparentada estilistieamente con la emisi6n Vives, 68-8 y 11 de Castulo, creemos que puede ser un poco alta, estimando nosotros que se acoplaria mejor al conjunto de emisiones de la zona, si se situara su periodo de emisi6n dentro del primer tercio del siglo II a.c.

Es un trabajo muy eoneentrado y denso, a la vez que rnuy intercsante, que eontribuye al eonocimiento y sistematizacion de la Numisrnatica Peninsular.

P.P. RIPOLLES

MEDIEVAL

ALTURO I PERUCH 0, J. L'Arxiu de Santa Anna de Barcelona (Eons de Santa Anna i de Santa Eulalia del Camp) del 942 al 1200, Tesis doctorals, Publicacions de la Universitat Autonorna de Barcelona, Bellaterra, 1982.

Estudio de las rnenciones monetarias de diplomatario estudiado, que aparecen en el 54 % de los diplomas estudiados.

BATES, M. L. Islamic coins, American Numismatic Society Handbook 2, New York 1982, 52 pags. e ilustraciones.

Precioso compendio de la moneda islamica con ilustraciones, que se corresponden con 36 diapositivas, que permiten exponer el contenido de este pequefio libro, que dentro de su concision es completo y da una vision real a nivel cientifico de la amonedacion del mundo islamico, des de el siglo VII hasta nuestros dias, y desde Marruecos hasta Filipinas.

Bates precisa que la moneda islamica da mas importancia a las palabras que a las imageries, pues encontramos en ella el nombre y titulos del gobernante, expresiones religiosas de fe y el lugar y Iecha de su acufiacion, 10 que la convierte en un verdadero documento.

Si afiadirnos la evolucion de la epigrafia y del lenguaje, el peso y contenido de metal, y su amplia distribucion geografica, llegamos a conclusiones administrativas y econ6micas.

El origen de la amonedaci6n islarnica es consecuencia de sus conquistas, se copian los tipos sasanidas y los bizantinos, adaptando para la plata los tipos sasanidas y los bizantinos para el oro y el cobre.

Del afio 77-697 son las primeras monedas propiamente islamicas sin imagenes y solo con inscripciones religiosas, que perduran a traves de las emisiones. En sus conquistas hacia Occidente llegan a Espana acufiando las monedas con inscripciones latinas, y asi, a traves de las monedas, podemos ir siguiendo la historia y las conquistas de los pueblos islarnicos.

Sigue un capitulo con la diversidad de las acufiaciones regionales, que culminan con las monedas de Alfonso VIII de Castilla y las monedas de los normandos de Sicilia.

Los comentarios numisrnaticos e historicos junto con la ilustracion van en las paginas de la izquierda, mientras que en la parte derecha encontramos el catalogo de las monedas ilustradas con una descripcioncompleta y referencias bibliograficas.

Este libro, dentro de su concision, consigue su finali dad de hacernos entrar dentro del mundo de Ia onornastica islarnica, de una manera facil y sin complicaciones, 10 que demuestra que el autor gracias a sus grandes conocimientos, ha conseguido llegar a una sintesis total de la materia, y 10 excelente de esta obra nos hace desear la continuacion de estos manuales que con tanto acierto esta editando la American Numismatic Society.

CALICO, F. X., «Monedas visigodas ineditas», Vi Congreso Nacional de Numisnuitica, Sevilla, 8-12 oetubre 1982, separata de las aetas (tirada aparte editada por el propio autor).

El trabajo que resefiamos eonstituye una importante aportacion al conocimiento de la serie visigoda. El autor nos da a conocer nada menos que 35 trientes visigodos correspondientes a tipos y variantes ineditos, 0a piezas que habiendo sido descritas anteriormente no habian sido reproducidas Iotograficarnente, sus descripeiones eran ineompletas 11 ofrecian dudas, etcetera.

Despues de un breve estado dela cuestion sobre las publicaciones mas irnportantes posteriores a las dos obras de referencia basica de F. Mateu y Llopis y de G. C. Miles pasa el autor a describir las siguientes piezas:

Leovigildo: 1 triente tipo Inclitus Rex, no citado por Miles; 1 de Elisabona probablemente inedito.

Reearedo: 1 triente de Narbona variante de leyenda; 1 de Coleia no ilustrado en Miles; 1 de Georres inedito para este reinado.

Witerico: 1 triente de Cesaraugusta; 1 de Gerunda; 1 de Mentesa; 1 de Arros, ninguno de los euales habia sido ilustrado hasta ahora, 1 triente de Monecipio, inedito: 1 de Fraucelo, no ilustrado y tipos no descri tos en Miles.

Sisebuto: 1 triente de Tucci no reproducido y tipos inciertos en Miles; ] de Tude, variante de leyenda.

Suinthila: 1 triente de Calagorre; 1 de Coleia, 1 de Eminio, 1 de Salmantica, 1 de Aliobrio, 1 de Calapa, 1 de Fraucelo. 1 de Leione, todos ellcs no ilustrados en Miles. Dos trientes de Bracara, variantes ineditas y dosde Luccuvariantes no ilustradas por Miles. Finalmente un triente de Asidonia completamente inedito.

Sisenando: 1 triente de Asidona, variante; 1 de Lamego, 1 de Toriviana de tipos no ilustrados e indeterminados en Miles.

Chintila: 1 triente Emerita, variante inedita,

Tulga: 1 triente Cesaraugusta, variante inedita: 1 de Luccu no descrito por Miles.

Chindasvinto-Recesvinto: 1 triente de Toledo, variante inedita.

Wittiza: 1 triente Tarraco, no ilustrado en Miles.

La publicacion de la descripcion cornpleta y fotografica de todos los ejemplares, muehos de los cuales eran solo conocidos por las descripciones a veces parciales del hallazgo de «La Capilla», nos permiten aclarar los tipos y leyendas de muchas piezas que en la obra de Miles debieron quedar como indeterminaclas.

Entre los 36 ejemplares publicados cabe, sin embargo, destacar: el triente de Leovigildo de Elisabona; el de Reearedo de Georres; el de Moneeipio de Witterieo y el de Suinthila de Asidona, totalmente desconoeidos hasta la feeha.

No eabe duda que esta obra, una de las ultirnas del numismatico recientemente desaparecido, sera de gran utilidad a la hora de hacer una reconsideracion global de la numisrnatica visigoda.

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

DEPEYROT, Georges, «La tresor de Toulouse et le Numeraire Feodal aux xrre et XIIIe siecles, Annales du Midi, abril-juny, 1982, T. 94, num. 157, paginas 125-149.

L'analisi d'una important trobalia de moneda feudal (2.369 peces), teta en el lIoc d'un antic cernentiri de l'esglesia de St. Pierre des Cuisines (Tolosa), doria peu a I'autor per a fer tot un estudi considerant el numerari feudal llenguadocia dels segles XII-XIII, a partir de les trobaIles.

L'autor ha pogut fixar Ies dates limit del tresor entre els anys 1197 i el segon quart del segle xirr. Relaciona la seva ocultaci6 amb el periode d'inestabilitat creat al Llenguadoc i en concret a Tolosa per Sim6 de Montfort despres de Muret (1213).

Les monedes mes representades en el tresor s6n les dels bisbes de Cahors, de les quals d6na una breu ressenya de la seva encunyaci6 i arees de circulaci6, tot confegint les dades de la documentaci6 escrita, aplegades en el treba!l de M. Castaing-Sicard, amb lesde les troballes monetaries.

La mateixa analisi s'aplica per la moneda de Rodez, segona en importancia en el tresor. No hi ha evidencia de moneda d'Albi-Bonafos, la qual cosa esta en consonancia arnb les dades de les altres troballes que indiquen una difunsi6 molt limitada en el Tolosa d'aquesta moneda que degue encunyar-se entre el 1018 i meitat del s. XII, essent represa 13 seva ernissio a Bonafos (1248), tot deixant de batres poc despres.

La moneda morlana, tipus imrnobilitzat des del segle XI al XV, esta ben representada en el tresor. L'analisi de I'evidencia de les troballes permet a I'autor concloure que el moria es el circulant casi exclusiu de la riba esquerra del Garona, mentre que a la dreta es troba barrejat amb moneda de Cahors, Rodez, Albi, Tolosa i Melguell.

L'autor tracta de la moneda tolosana i s'adona que el mapa de circulaci6 de les trobaIles no sernbla pas estar en consonancia amb l'important paper d'aquesta moneda que es dedueix deIs documents. Cal pensar, diu G. Depeyrot, que el diner tolosa, de Ilei molt alta, degue servir d'unitat de referencia en les transaccions. AiXQ sembla demostrar-se pel fet de que fins el s. XVII es trobi emprat com a referencia.

La moneda de MelgueU te tarnbe una representaci6 important en el conjunt, malgrat que les altres troballes mostren una regressi6 del melgores a partir del XIII.

EI tresor compta alguns exemplars de Bordeus, Turenne, Vivier's. Provins, Meaux i Cremona.Clou l'estudi la segiient panoramica de la circulaci6 al com tat de Tolosa (s. XII-XIII): en el s. Xl circulava abundantment la moneda de Limoges, en el curs del s. XII lesde Cahors, Albi i Rodez la desplacen. A partir del 1178 les emissions tolosanes s6n rnes abundants i la moneda melgoresa juga un paper important. Aquest creixement i major difusi6 de Ia moneda lolosana pot explicar-se, segons l'autor, pels estorcos de Ramon VII, per financar la guerra contra Sim6 de Montfort i lliurar-se del domini franc.

DEPEYROT, G. «Lc tresor de monnaies teodales de Lescure (Tarri)». Tresors rnonetaires.Tome IV, 1982, pp. 99-100.

Reconsideraci6 daquest tresor, dispersat abans de que es pogues fer

un estudi acurat. L'autor ha tingut acces a diferents lots provinents d'aquesta troballa i aixo Ii permet de fer un nou i mes acurat estudi rnetrologic i desdir algunes hipotesis sobre ordenaci6 demissions. terreny de treball sempre temptador, sempre peri1l6s. El conjunt es composa de diners i obols d'Albi i de diners i obols melgoresos. Per a aquests darrers, sobre una 1110Stra de 35 exemplars l'autor arriba a un pes rnitja de 0'94 grams, amb una desviacio tipica de 0'0589 i una varranca de 0'00347.

M. CRUSAFONT

Do MINGO FIGUEROLA, L. «Acufiacionesbarcelonesas de Alfonso el Liberal». Gaceta Numismatica. 60. Barcelona 1981, pp. 17-22.

Prescntaci6d'una variant de llegenda en els croats daquest regnat, 0 millor dit, d'una combinaci6 de llegendes anvers/revers que no era coneguda, ja que a l'anvers hi trobem la forma DEI (i no DI) com en els tipus Badia-l-Zu i 23-25, i al revers les Ailes V son gotiques, fet que es donava en els tipus Badia-21-22. L'autor intenta despres una «ordenacio. d'aquestes variants, que ccrresporien, com es sabut, a una unica ernissi6 d'un regnat que nornes dura sis anys, tasca en la qual Ii desitgem molta sort.

M. CR!.JSAPONT

DUMAS, F. et DE LA PERRIERE, P. «Un denier inedit du roi Lothaire pour Chinon». Revue Numismatique. 6 eme serie. Tome XIX, 1977, pp. 152-161, pl. XIV-XVII.

Mes que l'aportacio com a novetat numismatica en si, un tipus inedit carolingi, cal que destaquem molt especialment el rnetode d'analisi i l'amplada de visi6 dels estudiosos d'aquest article, que s'han preocupat de prendre tots eIs elements complementaris necessaris per a donar consistencia a lcs seves hipotesis. Cal remarcar l'estudi sigillografic, tantes vegades obliclat pels numismatics i la recerca pacient de tots els elements iconografics de l'epoca estudiada, que ens permet tenir una idea molt mes clara de quina es, per exernple, la representaci6 que cal esperar de trobar en les monedes d'un element tan essencial com es la corona. Al llarg del segle x, aquesta no pren pas la forma classica amb els florons sin6 que mes aviat s'acosta a una cliadema arnb pedreria, unicla per dalt per un encreuat transversal. tot donant ales monedes I'aspecte, be d'un casquet, be d'una simple cliadema. Aquest fet pot donar Hum sobre moltes discusions bizantines sobre origen i aparici6 de les COl-ones i pot ajudar a destriar en alguns casos les emissions comtals i episcopals, a voltes dificils de separar, com es, per exernple, el nostre cas de les monecles del corntat de Girona.

M. CRUSAFONT

GOMES MARQUES, M. Moedas de D. Fernando. Lisboa 1978. 268 pag. 54 lamines.

Exhaustiu estudi de les emissions d'aquest regnat amb referencies constants a la documentacio, analisis metrologies i acurat cataleg,

L'autor resol el problema de les denominacions i Ia seva identificaci6 amb les monedes existents i p1anteja e1 poc conegut i tan interessant tema de les emissions monetaries d'aquest rei en diferents ciutats castellanes. Com es sabut, el rei portugues fou pretendent al tron castella a la mort de Pere el Cruel i ocupa algunesplaces al Ilarg deles llui tes en les que es veie irnplicat. Aixo cornporta l'ernissio de moneda portuguesa pels tallers de Corufia, Tuy, Valencia de Alcantara i Zamora, havent-hi per a aquesta darrera seca una confusi6 que l'autor resol, tot indicant que la pretesa Q que hom creu llegir en algunes monedes no es altra cosa que la C trencada de Zamora.

Un altre punt important es la rectificaci6 de la seca M, que no cal pas atribuir a la petita vila gallega de Mi1manda, sin6 a Miranda de Duero, segons pot demostrar de forma convincent.

Ames d'un exhaustiu cataleg de variants de llegendes, l'autor es proposa i doria hipotesis per a l'ordenacio deles emissions, fixant la cronologia de l'aparici6 dels diferents tipus.

A partir d'una copiosa documentacio ernpren la dificultosa tasca d'esbrinar els valors de circulaci6 dels diferents tipus, ternatica del mes gran interes i massa sovintoblidada.

El valuos treball de Gomes Marques, a mes del substanci6s avenc que representa en el coneixement de la numisrnatica portuguesa, ens mostra com el mon peninsular, tan interrelacionat, es fa dificil de comprendre sense una visi6 de conjunt.

GOMES MARQUES, M. «Politica monetaria de D. Alfonso II!». FN. FilateliaNumismatica. Vol. I nums. 7 i 8. Lisboa 1981, pp. 1-17 (sep.).

A partir d'un estudi acurat dels tipus monetaris. amb inclusi6 d'analisis rnetrologiques i de continguts de plata, deles troballes i de la documentaci6 Gomes Marques ens traca un panorama de les emissions d'aquest rei i del seu intent, en certa manera fallit de millorar la moneda amb una reforrna que recorda, per les seves motivacions el cas catala, Com diu I'autor, al segle XIU hi ha consciencia de la necessitat d'una moneda prestigiada, es a dir, poe mudable per a una correeta politica econornica i a aixo tendiran tots els paisos eomereials.

M. CH.USAFONT

HENNEQUIN, Gilles, Catalogue des monnaies orientales, Archives de la Ville de Marseille, Marseille 1983, 65 pagines.

Ens ofereix I'autor un cataleg de les monedes musulmanes del Gabinet de Marsella. La coHecci6 es composa de mes de 600 peees amb representaci6 de moneda de series islarniques molt diverses, entre les quaIs es especialment remarcable la moneda d'al-Andalus des de l'Ernirat als dar rers temps nasaris.

L'autor en la seva introducci6 dona una eoneisa guia de eada serie i fa notar les monedes de rnes interes. Segueix la relacio de les peces que sidentifiquen per la bibliografia de referencia en cada cas. Les illustracions son malhauradament molt eseasses.

A. M. B.

LLUis I NAVAS, J. «Nuevas consideraciones sobre las emisiones barcelonesas de moneda de vellon de Alfonso II el Casto de Aragon». Gaceta Numismatica 66. Barcelona 1982, pp. 12-20.

"No hi ha pitjor cec que el que no vol veure», diu un dels nostres savis refrans: Lluis i Navas havia publicat, fa temps, un pretes nou tipus d'Alfons el Cast, que ens havia fet ballar el cap a tots per la seva singularitat. Fa uns anys poguerern demostrar que es tractava en realitat d'una peca rebatuda. En el nostre article reproduiern una fotografia i un esquema perfectament clar, mostrant la mecanica de! rebatiment, factor que havia dut a confusio a Lluis i Navas (vegeu Gaceta Numismatica-as, tot Ient referencia a un article de Lluis i Navas publicat a Numario Hispdnico X). L'error inicial de Lluis i Navas ens sembla perfectament cornprensible. pen'> el seu entestament, un cop descoberta la mecanica del rebatiment es completament mancat de sentit. Es per aquest fet que ens hem abstingut de contestar els seus arguments. D'altra banda el seu comentari sobre la part documental es completament desfasat, ja que ignora la cabdal aportacio del professor Philip Grierson al I Simposi Numismatic de Barcelona, on mostrava que la pretesa encunyacio a tall a 54 sous el marc no era pas una ernissio diferent, tal com havia suposat erroniament Botet, sino la talla real d'una ernissio de quatern que circulava legalment per a un valor de 44 sous el marc. Aixo, que era valid per als pagaments oficials no vol pas dir que fos ap licat en els canvis comercials: el mercat pagava mes aviat acostant-se al valor intinsec. Nosaltres, per la nostra banda, hem assajat una aItra interpretacio al problema de les emissions d'Alfons I i Pere I a la nostra Numismatica de La Corona Catalano-Aragonesa Medieval, tot recollint els encertats raonaments de Grierson. Recomanern al Sr. Navas Brusi que si es capac d'acceptar la realitat d'un rebatiment (fet ben frequent en aquest temps) malgrat la seva iHusa idea del control de qualitat, es revisi les aportacions recents a fi d'estalviarse noyes patinades.

MATEU LLOPIS, F. «Reccaredos rex Tornio Victoria», Nummus, volume III, 1980, 89-96.

Estudio de la ceca de Tornio y su existencia en eI periodo suevo-visigodo, en la diocesis de Tuy.

MATEU y LLOPIS, F. «Siliquae ostrogoticas de Anastasio y Justiniano en Hispania (491-565»>, Gaceta Numismatica 62. Barcelona 1981, pp. 11-16.

Erudit article del professor Mateu, que ens dona tota una panoramica de les amonedacions del periode comentat, tot fent veure la relacio dels ostrogots amb Hispania, fet que pot justificar la presecia de les dues monedes. Malauradament no tenim, pero, una constancia clara que es tracti d'una troballa ni disposem d'altra cosa que de dues empremtes que feu l'any 1905 el professor L. Gonzalvo i que ara publica Mateu. Les peces ens porten, pero, a l'nteressant tema deles amonedacions barbares i ales seves troballes al nostre pais, fet damunt del qual hi regna encara molta foscor.

M. CRUSAFONT

RECENSIONS BIBLIOGRAFIQUES

GIL FARREs, Octavio. «La circulacion monetaria en la Peninsula Hispanica entre 711 y 1100 de .IC» Numismatica e Antichita Classiche. X. 1981. Quaderni Ticinesi, p. 375-397.

Con su maestrazgo habitual, el autor recoge una serie de datossobre documentacion monetaria de los siglos VIn al XII, recreandose en valorar la equivalencia de las voces que aparecen en aquella epoca, Insiste nuevamente, pero, en una mutacion metrologica que no podemos silenciar. Segun Gil Farres, siguiendo a Pio Beltran, «el argenta fue una unidad de 1.945 gramos de peso (p. 384»>. Posteriormente, hablando de documentos leoneses del s. X, insiste: «Dicho queda 10 que es el argenta (argenco, argentio, arienco) (p. 388) ». A continuacion recogemos otra mencion: «En estas expresiones volvemos a encontrar el argento, ahora a veces en su forma arienzo, el s6lido de argenta, que en esta parte de la peninsula se refiere a 12 argentos, 0 sea, a una medida de 23.340 gramos de plata (argento 1.945 gramos) (p. 394»>, refiriendose a doc. castellano-Ieoneses del siglo XI.

Ante todo, para clarificar las expresiones deberemos separar el argentocomo-peso, que no llega a Leon-Castilla al menos hasta la implantacion del Marco Alfonsi 0 de Colonia y el argento-coma-dinero que nunca ha pesado en aquellos reinos 10 propuesto por Gil Farres. Podria haber pesado 2,72 gramos siguiendo la metrologia arabe (el dirhem) 0 1,36-0,68 gramos si aceptamos la metrologia catalana (el dinero), la cual no hace mas que cefiirse, como la arabe, a la constante europea de la epoca.

A pesar de este pequefio detalle, debemos agradecer al profesor Gil Farres su elocuente trabajo.

r. P.

OROL PERNAS, Antonio, Acuiiaciones de Alfonso IX, Madrid 1982, 131 paginas.

Al autor nos ofrece un detalladisimo estudio de los dineros de Alfonso IX, rey de Leon, basado especialmente en la evidencia de dos importantes haJlazgos que aportan un total de mas de 1.000 ejemplares.

Las piezas de ambos tesoros pertenecen ados grandes grupos. El primero tiene en anverso arbol surmontado de cruz y un leon a cada lado y en reverso cruz equilatera con flor de lis en cada cuadrante y leyenda ILDEFaNS REX. El segundo esta integrado por dineros con leon en anverso y leyenda LEO y en reverso cruz ancorada con veneras en los cuadrantes y leyenda ANFONS REX.

Despues de describir minuciosamente las caracteristicas de cad a tipo, el autor expone los antecedentes tipologicos de los mismos. Parece que los dineros con arbol se inspiran en los bellisimos dineros de Alfonso II, de tipo similar, pero de mayor perfeccion artistica. Respecto al tipo del leon su antecedente debe buscarse en unos dineros de Fernando II, tarnbien de mayor calidad artistica,

Sigue el catalogo con una descripcion detenidisirna de los tipos y variantes hallados en cada grupo. El autor ha solucionado el dificil problema que presenta la descripcion y visualizacion de la diversidad de marcas y simbolos de estas monedas acompafiando a las fotografias de tamafio natural y ampliado de los tipos con los dibujos de los mismos. Ello permite una rapida localizacion de las marcas, dando como resultado un catalogo

extraordinariamente util para la clasificacion, Muchas de estas mal-cas habian pasado hasta hoy desapercibidas y el presente estudio de A. Orol nos las ha puesto de manifiesto.

Otro dato de valor inestimable son los analisis de contenido rnetalico de las piezas. Los estudios rnetalurgicos en las monedas, tan poco frecuentes en nuestro pais, se hacen cada dia mas indispensables para el progreso de los estudios numismaticos y pocas veces podremos contar con repertorios de resultados tan amplios como los que nos ofrece el autor. Del primer grupo han sido analizadas tres muestras, dando un contenido de plata entre un 10'8 % y un 11,68 % de plata. Del segundo grupo han podido analizarse 17 muestras con resultados de un 21'4 % a un 32'48 % de plata. Se detalla tambien el porcentage de cobre y el de otros elementos, estos ultirnos constituyen en realidad impurezas. En dos micrografias del corte longitudinal de las piezas se aprecia que las monedas debian ser sometidas a un proceso de plateado exterior 0 blanqueado para darles mejor apariencia. El autor nos expone a continuacion los datos relativos a cada hallazgo. El tesorillo de Coreses (Zamora) contenia 1017 dineros (199 del grupo I y 818 del grupo II). Del segundo tesorillo no se conoce el lugar en que aparecio ya que formaba parte de una antigua coleccion, pero la igualdad de sus patinas acreditan que proceden de un mismo hallazgo. Es te ultimo contenia 54 ejemplares todos del grupo II. El autor complementa esta obra con un apendice en el que se catalogan los dernas tipos monetarios conocidos para este reinado asi como los ponderales monetales. Sigue otro apendice documental en el que se adjuntan siete documentos monetarios del reinado. No cabe duda que la obra de A. Orol ha hecho avanzar de forma substancial el conocimiento de la numismatica leonesa medieval.

PELLICER I BRU, J. «El arienzo, (peso 0 moneda?», Gaceta Numismdtica 65. Barcelona 1982, pp. 45-52.

A partir de nova documentacio lleonesa, recentment publicada, l'autor repren el tema de les denominacions i en concret del nom argenc-argentoarienzo, present en la documentacio dels segles IX i X als diferents paisos peninsulars tot intentant d'esbrinar el sentit que se li atribueix en diferents llocs i moments. Conclou que, per a aquesta cronologia la paraula argenc vol indicar diner, fet que, tal com mostra Abadal, es dona tambe per als comtats de Pallars i Ribagorca. Sens prejudici que, en cronologies mes tardanes aquesta mateixa paraula es prengui com a divisio ponderal de la lliura. Interessant aportacio dins l'intrincat mon de la rrietrologia que J. Pellicer acabara de desentrallar totalment segunt per aquest cami pacient de recerca.

RODRIGUEZ LORENTE, Juan J. Prontuario dela moneda arabigo espanola; Madrid 1982, 79 paginas.

Breve pero util guia para la lectura i clasificacion de la moneda de alAndalus desde la moneda del periodo de la conquista hasta la de la ultima

RECENSIONS BIBLIOGRAFJQUES

epoca del Reino de Granada. EI lector encontrara en esta obra los primeros elementos para la identificaci6n de las monedas de cada periodo y tarnbien orientaciones sobre la escritura de las cecas y numerales.

SOLLAI, Mariano. Monete coniate in Sardegna. nell medioevo e nell'evo modemo (1289-1813). Sassari 1977. 392 pagines. Nornbroses lamines intercalades al cataleg.

En intentar de fer un estudi de conjunt deles emissions de la Corona

Catalano-Aragonesa hom es troba amb Ja greu dificultat de la manca d'estudis parcials per a les emissions dels diferents Regnes. Cap altre pais de la Confederaci6 te un treball de l'alcada del de Botet i Sis6 per a Catalunya. Cert es que s'ha avancat molt en el coneixement d'altres numeraris, pen) tarnbe ho es que hi ha casos que deman en (com en elde Mallorca amb una obra magnifica pen) ja vella d'un segle) una revisi6 a fons. Pel que fa als tres grans paisos mediterranis, Sardenya, Sicilia i Napols, [a situaci6 es Iorca irregular. A Sicilia i Napols seguim en una gran obscuritat pel que fa a la documentaci6. Cert es que el Corpus Numorum i, pel que fa a Sicilia el recent treball de Spahr ens ha donat bona Hum sobre quines foren les emissions monetaries, pero poe 0 res ens diuen dels documents que han de fer-les comprensibles i analitzables. Sortosament l'excepci6 es produeix a Sardenya. Hi havia ja una certa tradici6 d'estudis numismatics, amb remarcables treballs de Spano i de Dessi. Vers els anys 50 aparegue la primera sintesi medieval-moderna feta per Birocchi. Malauradament, el llibre de Birocchi es feu introbable, en part per una edici6 curta, en part per una mala distribuci6.

Cal assenyalar, doncs, arnb goig I'aparicio del complet i documentat estudi de M. Sollai, que ben merescudament ha obtingut el premi Conde Garriga de I'ANE de Barcelona.Hem d'esperar que tingui una major fortuna en la seva difusi6, per be que, almenys momentaniarnent no es pas f'acil de trobar.

L'autor fa I'estudi de les emissions analitzant la historia monetaria de cada una de les seques de l'Illa, arnb abundant aportaci6 de documents de l'Arxiu de la Corona d'Arag6 de Barcelona i de l'Arxiu de Caller. La presentaci6 per tallers monetaris, per be que trenca un xic la visi6 de les emissions de cada regnat permet un estudi mes coherent de la sequencia de les emissions, amb un gran detall dels diferents acords locals que reflecteixen la presa de decisions dels poders illencs enfront de la politica reial. Per a la dinastia catalana el taller es gairebe en exclusiva Vila d'Esglesies i per tant es facil de seguir l'ordre de la totalitat dernissions. Amb Joan I i Marti, excepcionalment nornes bat Caller, que acabara essent la seca principal del periode dels Trastamares.

Un acurat cataleg, on hi trobem, a mes de tota mcna de detalls sobre les peces iles seves variants, amb dades ponderals, els mestres de seca a qui es poden atribuir i per tant una aproximaci6 a la cronologia de les emissions dins de cada regnat. Molts dels tipus eis veiem ara, per primera vegada en fotografia i s'afegeixen nombrosos tipus inedits.

Creiem que nornes en algun cas I'autor, potser per seguir arnb massa fe el C.N.!., inclou tipus dubtosos, com ara el mig ral i el quart de ral de Ferran II, tipus 16 i17 daquest regnat, que deuen esser dobles callaresos emblanquits. Aixo ha donat peu que E. Pi ras hagi fet un refregit del cataleg d'aquest llibre, amb l'unic merit d'haver destriat aquestes monedes.

Per la nostra banda hem pogut afegir el mig ral del tipus 13 de Ferran II, pero en canvi no hem encertat en suposar que haviern identificat l'ernissi6 de Pere Colomer a Caller de l'any 1419, ja que la peca en questio ha acabat mostrant esser de Perpinya (vegeu la nostra Numismatica de la Corona Catalano-Aragonesa Medieval tipus 415 i la nostra rectificacio al dar rer Ouaderni Ticinesii

Es tarnbe merit de l'autor haver demostrat que I'ernissio de Joan I, atribuida pel seu descobridor G. Nascia a Vila d'Esglesies correspon realment a Caller. En un capitol final, despres d'un llarg i minuci6s recorregut per les arnplies emissions modernes conclou que la pretesa emissio de Nicolau d'Oria a Castell Genoves no fou altra cosa que un frau que sorprengue la bona fe de Spano.

Desitgem per a aquest libre la difusio que es mereix i cal felicitar l'autor per I'enorrne esforc que la seva redacci6 i acurada analisi Ii ha suposat. M. CRUSAFONT

MODERN I CONTEMPORANI

S. DE ALMEDrA, Mario. Catdlogo general de Cedulas de Portugal, Sociedade Portuguesa de Nurnisrnatica, Porto 1980, 274 pgs.

Irnportante recopilacion de todos los billetes de necesidad emitidos en Portugal. Los prirneros fueron emitidos en pequefia can.tidad, en el afio 1891 debido a la gran crisis econ6mica que hizo desaparecer de la circulacion la moneda metalica.

El otro momenta en que volveran a emitirse estos billetes, y en esta ocasi6n en gran cantidad, fuedel afio 1917 al 1925, y no s610 en Portugal, sino tarnbien en las provincias de Ultramar, y fueron consecuencia de la escasez de rnoneda provocada por la Primera Guerra Mundial del afio 1914. En el catalogo son c1asificados 2.727 billetes, separandose las emisiones continentales de las de Ultrarnar, y las oficiales de las locales, clasificadas por orden alfabetico. En el catalogo figuran con toda precisi6n las descripciones, medidas y particularidades, siendo ilustrados los mas representativos. EI texto vaen dos columnas, una en portugues y en Ingles la otra.

E! volumen de las emisiones locales del continente se puede apreciar, si comparamos las 13 emisiones del catalogo de billetes oficiales con Jas 2.508 de aquellas. Con 10 que vemos, que como sucede siempre en estos casos, el Gobierno no fue capaz de solucionar la falta de moneda,

El hecho de que la mayoria de billetes no lleven fecha, hace dificil su clasificacion y en ello esrriba uno de los meritos del autor, que debemos afiadir a 10 laborioso de la recogida de materiales y su presentaci6n.

EI caracter exhaustivo de esta obra y la gran cantidad de material reo cogido la convierten en un catalogo completo de consulta obligada para el tema tratado, Felicitamos a su autor por el trabajo realizado.

CHALLIS, C. E. Spanish bullion and monetary inflation in England in the latersixteenth century, The Journal of European Economic, History, IV, 2, 1975, 381·392.

Importancia de la importacion de oro y plata espafioles en Inglaterra por los piratas ingleses y su influencia en la gran inflacion del siglo XVI. L. V.

L. DOMINGO FIGUEROLA. «Les pessetes carolines». Gaceta Numisrnatica 61. Barcelona 1981. pp. 28-33.

Com es sabut, el terrne «pesseta- avui emprat per a designar la unital monetaria de l'Estat espanyol es deriva del diminutiu catala de peca, Sembla que aquesta denominacio fou aplicada per primera vegada als rals de dos 0 «pessas de dos». L'aportacio de L. Domingo consisteix en demostrar que els rals de dos de I'Arxiduc, reberen el nom de pecetes carolines, segons pot comprovar-se en un document que aporta. Aixo ens porta a suposar que probablement tarnbe reberen aquest nom els rals de dos, practicament identics, de Carles II i potser el terme peceta es remunta doncs a aquell regnat. M. CRUSAT'ONT

CALICO, F. X. «La trascendencia historica de una moneda inedita valenciana». Gaceta Numisrndtica 65. Barcelona, junio 1982. pp. 30-34.

Aportaci6 de la peca d'or de valor un escut encunyada a Valencia l'any 1700 per un rei Felip IV. Es tracta indubtablement d'un escut de Felip V d'Espanya, qui, en aquest primer moment, respecta encara per a Valencia el seu numeral propi de la Corona Catalano-Aragonesa, a diferencia del que feu a Barcelona l'any 1705, ja que alguns dels seus croats ja porten la mencio PHILIP.9.V (vegeu Badia-1162-1165). En realitat aquesta peca ja era coneguda, en un exemplar que no permitia la lectura de l'any d'ernissio i que ja havia despertat les nostres sospites. En la nostra comunicaci6 a la Mesa Redonda sobre Numisrndtica Aragonesa, celebrada a Saragossa el mes d'abril del 1982 «<Los dineros jaqueses de la epoca de los austrias y de Felipe V» Cesaraugusta, en premsa) comentavern: «Menos claro es el del escudo de oro valenciano con ordinal IIII (Heiss, lam. 101, num. 1). Esta moneda no va fechada y no comprendemos por que se descarta su acufiacion en el reinado de Felipe V (IV) Y en el periodo anterior a la Guerra de Sucesion, es decir, entre 1700 y 1705». La aportacio de Calico ve a confirrnar la nostra sospita i cal, dories, atribuir al darrer dels Felips I'escutvalencia amb ordinal IIII.

PADRO, F. «Algunes constants en les monedes cle 4 quartos en Barcelona». Gaceta Numismatica. 60. Barcelona 1981. pp. 39-45.

Acurat estucli metrologic cle les emissions barcelonines cl'aquest valor. Es interessant l'observacio de la perdu a cle pes en les emissions cle coure, que pot assenyalar una tendencia a I'estalvi cle rnetall per part cle la seca, a mida que avancaven els anys cle la guerra. La variacio en les peces foses no es pas, en canvi significatiu, si deixem cle considerar els anys 1808 i 1814, per la seva poca indicencia en mancar nombre suficient d'exernplars. Creiem, cle tota manera, que despres cle l'excellent estucli d'Anna M. Balaguer a Acta Numismatica X (pp. 171 iss.), tot partint de documentacio cle seca, no es possible cle sostenir, com no sigui amb I'aportacio cle nova documentacio, que les peces foses siguin genuines. En qualsevol cas, l'article cle Padro ens clemostra con l'estucli acurat cl'una serie monetaria pot anar incorporant nous i nous coneixements aclariclors.

PADRO, F. «La pellofa cle la Seu de Valencia». Gaceta Numismatica 63. Barcelona 1981. pp. 22-27.

Minucios estudi de les multiples variants que presenta aquest tipus monetari cle caracter eclesiastic i que sembla excepcional a Valencia, a cliferencia clel que succeeix a Catalunya i a Mallorca. Cal advertir, pero, que, si be no es frequent I'encunyacio cle pellofes a clues cares, tampoc es excepcional i se'n coneixen altres exemplars de Barcelona (Sta, Maria del Mar, La Seu, S. Miquel), de Reus, d'Olot, etc. D'altra bancia potser caldria tarnbe afegir que el tipus fou ja clescrit per Heiss (him. 102) i que en una subhasta de la A.N.E. fou venut un curios exemplar de platad'aquesta interessant moneda eclesiastica.

M. CRUSAFONT

REDONDO VEINTEMILLAS, G. «La monecla de los Borbones hispanos: la reforma de 1772». Boletin Iniormativo de la Excma. Diputacion de Tenuel. Num. 55. 1979. pp. 37-50.

ES de cabdal importancia que es comencin a fer estudis sobre monecla d'epoca moderna, per a la qual poca cosa hi ha a part dels repertoris. L'autor incideix sobre l'etern problema de monecla legal-moneda real i la necessitat dels governants d'establir un curs superior al valor de mercat per a recaptar guanys. En aquest sentit la reforma de 1772 es exemplar per quant es publiquen les lleis oficials a un nivell, mentre que en instruccions secretes es mana ales seques una llei rnes baixa que, naturalment el mercat acaba descobrint i ajustant el curs al valor real. Aixi fracasa la intencio dels governants de sobrevalorar. El fracas es, pero nornes a la llarga, ja que a la curta, Ia operacio ha pogut servir per a eixugar deutes. Es un mecanisme que trobarem en totes les epoques i que es interessant d'estudiar.

M. CRUSAFONT

RECENSIONS BIBLJOGRAFIQUES

REDONDO VEINTEMILLAS, G. «Un dinero aragones de ultima epoca». Boletin Iniormativo dela Exc111.a. Diputacion Provincial de Teruel, nurn. 53, 1979, paginas 69-78.

Intent de resolucio d'un problema practic, la identificaci6 d'un diner jaques a nom de Carles, tot destriant si es de Cades II 0 de I'Arxiduc Carles III a partir d'una analisi minuciosa deles monedes. Malauradament, el desconeixement de l'obra de Vidal-Ouadras, que detalla perfectament els dos tipus fa arribar a I'autor a I'erronia conclusi6 que els dinerets del.s dos regnatstenen llegendes diferents. Acornpanya un repertori iconografic de monedes aragoneses, tretes del Heiss.

ULLOA, M. Castilian seigniorage and coinage in the reigna of Philip II, The Journal of European Economic History, IV, 2, 1975, 459-479.

Estudio de la documentaci6n de las Iabricas de la moneda, calculando la producci6n de rnonedas y el valor del metal ernpleado, concluyendo que se importaba mas oro del que basta ahor a se creia.

L. v.

VALLS FONT, J. M. «Fraude en la Casa de Moneda». Gaceta Numismdtica 64. Barcelona 1982, pp. 33-36.

L'autor incideix sobre un terna de trasceridencia indubtable i sobre el qual a part alguns articles periodistics que recolliren el fet «en calent», s'ha estes un estrany silenci. El fet es que ja a l'any 1979 uns coHeccionistes mostraren al director de la Fabrica de Moneda uns exemplars en or de la moneda de pesseta. Aixo Iou a Barcelona, durant el coHoqui que fou organitzat amb motiu de la II Setmana Nurnismatica. L'alt funcionari manifesta la seva mes gran estupefaccio i prornete investigar I'afer. No se'n parla rnes, fins que el diari s, «tres anys rnes ta rd », parlaven d'un obrer que falsificava proves, etc., fet del que es fa resso el nostre amic Valls. Donada la trascendencia de I'afer resulta realmen t sorprenent Ja poca diligencia que les autoritats monetaries posaren en joe, tot permetent que al llarg dels tres anys esmentats apareguessin lesmes curioses fantasies monetaries: monedes actuals batudes sobre peces de Franco 0 be d'Alfons XIII, peces d'una pes seta batudes sobre cospells de duro, 0 viceversa, "proves» en coure deles monedes de niquel, etc. Voldriem creure que l'obrer des cobert fou I'autor d'aquests fets, per be que hom es sent inclinat a malpensar en la classica operaci6 de cercar qualsevol cap de turc.

M. CRUSAFONT

VEGUE, P. i collaboradors. El t r esor de Puig-Reig, Barcelona 1982, 77 pag,

Als vint anys del seu ingres al Gabinet Numismatic de Catalunya apareix el cataleg del contingut de la troballa de Puig-Reig, amb motiu de I'exposi-

ci6 d'aquest fons al Palau de la Virreina. Els autors afirmen que el fons que posseeix el Museu compren la totalitat de la troballa.

Cal assenyalar amb goig la represa de les publicacions del Gabinet Numismatic de Catalunya, interrompudes durant trenta anys. Es evident que els seus fons mereixen atenci6 i que pod en donar tema a multitud de treballs de la mes gran importancia per a la numisrnatica.

EIfons estudiat en aquesta ocasi6 cornpren or espanyol, representat per arnonedacions abrasant una cronologia entre Carles III i Isabel II (51 peces), plata espanyola de Felip V (16 peces, malmeses) i peces estrangeres assimilables al valor dels 5 francs francesos que s6n els rnes abassegadorament predominants (679 peces sobre el total de 712 d'aquest conjunt). Aquestes darreres peces son de plata i tenen un pes semblant als vuit rals espanyols. La seva cronologia es mou entre I'any 1796 i el 1855.

EI cataleg es detalladissim, com ho mostra I'amplitud donada per a la descripci6 de un tipus de monedes que normalment es confia a la simple referencia dels catalegs usuals (Mazard, etc.). ja que la regularitat dels tipus es molt gran.

Cal lamentar, pen'> la manca d'una analisi interpretativa, que en la presentaci6 de l'exposici6 prornete P. Vegue per ames endavant. Sembla clar, pen'>, que la classica explicaci6 pirenaica per a justificar el desplacarnent de Ia plata espanyola per la francesa, com sembla avancar l'autor es clarament insuficient. Es d'esperar que en l'estudi definitiu, que malauradament restara separat del cataleg, es pugui aprofondir en la significaci6 de la troballa.

MEDALLlSTICA

CRUSAFONT, M. i collaboradors. El ressorgiment de la Naci6 Catalana, resultat d'un. esjorc collectius. Mostra de medaIlistica. Sabadell 1982, 38 pp. Museu d'Historia de Sabadell.

Amb el pretext dela medallistica. acompanyat de textos (llibres, prograrnes, quaderns, retails de diaris) i diversos objectes allusius s'ha intentat en una exposici6 molt suggestiva de mostrar els diferents aspectes que han fet possible el ressorgiment catala dels darrers cent anys. EI cataleg reprodueix 56 medalles commemoratives de fets cabdals, aixi com diferents jetons de cooperatives, sindicats, etc. Uti] per a veure el valor historic de les me dalles i jetons i com a documentaci6 sobre aquesta especialitat numismatica, de la que tan mancats estem d'estudis.

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.