Articles
Documents
El cas espanyol a l’ONU i la guerra freda, per Mercè Morales Montoya Georges Dwelshauvers, l’home que va ser utilitzat per a començar a destruir l’obra cultural de la Mancomunitat, per Josep Pich, Jordi Sabater i Frederic J. Porta Ambrose Martin: nacionalista irlandès. Del quarter d’Estat Català a la defensa del govern d’Euzkadi, per Pere Soler Paricio Josep Dencàs i l’acusació de feixisme sobre l’independentisme català republicà, per Fèlix Villagrasa i Hernàndez Moviments de resistència ciutadana a la Lleida franquista i estratègies de contestació institucional del règim (1939-1975), per Gerard Pamplona Molina «Tot per Déu, res per la política». L’evacuació, la detenció i l’alliberament del cardenal Vidal i Barraquer el juliol de 1936, per Manuel Tarés i Lagunas L’arquebisbe Josep Pont i Gol i l’Església metropolitana de Tarragona (1971-1983), per Antoni Moliner Prada La doctrina arqueològica del Centre Excursionista de Catalunya, segons Pelegrí Casades i Gramatxes, per Jordi Vidal Palomino La terra sigillata alt imperial de la vil·la romana de Torre Llauder. Model de consum d’una comunitat privilegiada, per Joan Francesc Clariana Roig
Missatge dels catòlics de Barcelona als pares conciliars. El document, circumstàncies, institucions i signataris, per Lluís Duran i Solà
Recensions Teresa Abelló; Ginés Puente [eds.]: Mi vida. Federico Urales, per Santiago Izquierdo Ballester Josep Pous i Pagès: Per Catalunya. (A cura de M. Àngels Bosch), per Josep M. Figueres Pere Salas Vives: L’espanyolització de Mallorca 1808-1923, per Pablo José Alcover Cateura Antoni Mas i Forners: Llengua, terra, pàtria i nació. L’evolució de la consciència lingüística i etnocultural entre els cristians de l’illa de Mallorca (segles XIV-XVII), per Pablo José Alcover Cateura
Congrés-Homenatge a Ramon d’Abadal i de Vinyals (1888-1970) La Catalunya carolíngia: cent anys de treball, entrebancs i col·laboracions, per Gaspar Feliu Els darrers volums de la Catalunya carolíngia, per Ignasi J. Baiges La Hispània visigoda vista per Ramon d’Abadal: rellegint l’historiador, per Xavier Barral i Altet L’evolució de la vil·la romana en el període tardoromà a Catalunya, per Marta Prevosti De la vil·la visigoda a la carolíngia a Catalunya (segles vi-x). Les dades arqueològiques, per Cristian Folch La vil·la a la Catalunya carolíngia, per Gaspar Feliu Els monestirs i l’afermament del poder comtal. El cas del Pallars i la Ribargoça (segles ix-x), per Xavier Costa-Badia El nivell cultural de la proto-Catalunya i la primitiva escripturització del català, per Jesús Alturo Ramon d’Abadal i les fonts literàries, per Stefano Cingolani Les arrels dels castells i dels vicaris comtals, per Ramon Martí Les aportacions de Ramon d’Abadal (1888-1970) a la història jurídica: els Usatges de Barcelona, les constitucions de Catalunya i la teoria del Principat, per Tomàs de Montagut Estragués Justícia d’Estat i justícia feudal a Catalunya, per Josep M. Salrach Història i «Bones Minories»: una mirada pausada i conservadora al país i el seu passat, per Francesc Vilanova i Vila-Abadal Gènesi medieval de Catalunya (segles viii al xii), per Michel Zimmermann Noticia sobre don Ramon d’Abadal i de Vinyals en la Real Academia de la Historia, per Miguel Ángel Ladero Quesada Mots de cloenda, per Jaume Sobrequés i Callicó
Articles La campanya contra l’Exposició del Nu a la Barcelona de 1933, per Albert Balcells Transitant entre les «boires» de l’oblit: l’il·lustrador i dibuixant Lluís Bonnín (1873-1964), per Irene Gras Valero i Juan Carlos Bejarano
Política, cultura i dret en el primer exili a França: la tesi doctoral de Domènec de Bellmunt (1950), per Josep Camps Arbós i Francesc Foguet i Boreu
Tesi doctoral Els perills de la mar i la gestió del conflicte marítim a la Corona d’Aragó dels dos primers Trastàmara, (1410-1458), per Victòria A. Burguera
Documents històrics Un text inèdit de Ferran Soldevila sobre Ferran de Sagarra i la sigil·lografia catalana medieval, per Xavier Barral i Altet Dues cartes de remença, per Gaspar Feliu i Jaume Sobrequés i Callicó
BSCEH — XXXIII (2022)
ÍNDEX Número XXXIII / 2022
ÍNDEX Número XXXII / 2021
Butlletí
DE LA SOCIETAT CATALANA D’ESTUDIS HISTÒRICS Filial de l’Institut d’Estudis Catalans
XXXIII, 2022
D’ESTUDIS HISTÒRICS DE LA SOCIETAT CATALANA
Butlletí
Recensions Josep Massot i Muntaner (2021): Caçadors de cançons. Les missions de l’Obra del Cançoner popular de Catalunya. 1920-1940, per Josep Maria Figueres Néstor Novell; Josep Sorribes (2021): Notícia del País Valencià. Fer País, 60 anys d’idees, estudis, converses i reflexions, per Xavier Ferré Lluís Costa (2021): Qui més anuncia, més ven. Història de la publicitat a Girona, per Josep Vicenç i Eres Jaume Guillamet Lloveras (2022): El periodisme català contemporani. Diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939, per Josep Maria Figueres Ramon Ordeig i Mata (2022): Diplomatari dels comtes Bernat de Besalú i Guifré II de Cerdanya, germans de l’abat i bisbe Oliba, per Gaspar Feliu Pablo José Alcover Cateura (2021): El mostassaf i els llibres de la mostassaferia a la Corona d’Aragó (segles xiii-xiv), per Daniel Piñol-Alabart
La Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH) va ser fundada com a filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) l’any 1946. El 1942, però, ja s’havia constituït la Comissió Gestora, integrada per Ramon Aramon i Serra, Pere Bohigas i Miquel Coll i Alentorn, de la Societat d’Estudis Històrics, Literaris i Lingüístics, que ha de ser considerada com el precedent de l’actual SCEH. Des dels seus orígens va restar vinculada als Estudis Universitaris Catalans, represos després de la Guerra Civil, el 1942. El primer president de la SCEH va ser Ramon Aramon i en van ser vicepresidents Ferran Soldevila (Secció d’Història), Pere Bohigas (Secció de Llengua i Literatura) i Josep de Calassanç Serra i Ràfols (Secció d’Art i Arqueologia). Malgrat les dificultats derivades de la censura franquista, la SCEH es va anar reunint en sessions científiques a diversos llocs, públics i privats, de Barcelona. El 1952 la SCEH va donar vida al Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, que va publicar tres números del 1952 al 1963. Entre el 1969 i el 1972, en un període de creixents dificultats, va publicar cinc volumns dels Estudis d’Història Medieval, dirigits per Ramon Aramon, amb la col·laboració de Maria Teresa Ferrer i Jaume Sobrequés. A partir del 1985 la SCEH va començar a remuntar. El 1994 va reprendre la publicació del Butlletí, que ha anat apareixent cada any des d’aquell moment. A partir del 2000 publica la col·lecció «D’Ahir per Avui». En aquesta nova etapa, la SCEH ha estat presidida per Josep M. Salrach, Montserrat Duran, Santiago Riera, Gaspar Feliu i Jaume Sobrequés. Emili Giralt, Manuel Mundó, Albert Balcells i Josep Maria Salrach n’han estat els delegats de l’IEC.
Evocacions Antoni Dalmau i Ribalta. Notes autobiogràfiques, edició a cura de Pol Dalmau
Societat Catalana d’Estudis Històrics FILIAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
Butlletí 2022 COB.indd 1
10/11/2022 10:02:22