Ítaca: Quaderns Catalans de Cultura Clàssica

1995-1996

El 20 de febrer la professora Merce Puig, de la Universitat Autonoma, ens dona una Visio panoramica de la poesia misogina a 1'Edat Mitjana llatina». I el 25 de mare el professor Lidio Gasperini, de la Universitat de Roma II, ens il•lustra sobre «Tradizioni letterarie e conferme epigrafiche a Cirene». Al maig, un mes molt ple , tingue lloc, el dia 2 , una sessio sobre 1'Antiguitat tardana, amb el professor Ramon Teja, de la Universitat de Cantabria, parlant sobre ^^Encuentros con el autor. La tragedia de Efeso: 432 d.C. Herejia y poder en la antiguedad tardia,,, i el professor Francois Baratte, de la Sorbona, sobre (,La vaiselle d'argent a 1'epoque romaine.. Ws tard, el dia 10, el professor Angelo Casanova, de la Universitat de Florencia, discuti sobre problemes de datacio dels Nuvols a -Rileggendo la parabasi delle Nuvole'. I encara el dia 13 el professor Nicholas Horsfall, del University College de Londres, parla sobre -Gli orizzonti culturali della plebs romana". Finalment, entre els dies 28 i 30 de maig tingue lloc, amb el titol Als marges de la Coinedia, un petit cicle organitzat pel professor Jaume Portulas, vicepresident de la Societat, que, amb noves adquisicions i alguns canvis, surt publicat en aquestes mateixes pagines. A rao dedues conferencies per sessio, es desenvolupa de la manera segi ent: el dia 28 parla Jaume Portulas de ,Les cent vides d'Homer o els origens del comico-serios», i a continuacio Alicia Ferran dels ,Usos de 1'escriptura a 1'Atenes d'Aristofanes,,. El 29, Eva Mitjans de -Comedia i espai publio, i Pilar Gomez de ,El Ploutos o la nova comedia antiga-. I el 30 Xavier Riu de la comedia ,Entre el iamhe i els cinics,,, i tanca les sessions Caries Miralles amb una Cloenda en que comenta les diverses intervencions tot situant-les en perspectiva. Cap a finals de juny, com a sessio final del curs, que segons s'ha fet costum en els darrers anys concloguerem amb una estona de conversa i un refrigeri al pati de l'Institut, M. Angels Anglada ens ressegui, amb il•lustracions musicals de Mozart, uns quantsecos de la Palatina, de Meleagre fins a Andreu Febrer, a (^Un itinerariclassic: Gadara, Salzburg, Vic..

1996-1997

L'any academic s'obri a 1'octubre amh un curs, organitzat en col-laboracio amb la CIRIT, sobre Papirs grecs, llengua i literatura Consta de tres llicons impartides en dies successius pet professor Sergio Daris, de la Universitat de Trieste, cada una d'elles seguides de la presentacio i discussio d'un papir important. El primer dia el professor Jaume Portulas presenta el ,nou Simonides,; el segon dia la professora Maite Clavo discuti 1'an6nim P.Koln VI 242A, i el tercer dia hi hague una taula rodona entre els participants moderada pet professor Carles Miralles, delegat de l'Institut a la Societat. Pel novembre, el professorLouis Callehat, de la Universitat De Caen, parts sobre ^^El grotesc a la literatura llatina,,. El dia 11 de febrer, R. Duchting, hibliotecari de la Universitat de Heidelberg, ens presenta ,La hibliotecaPalatina. La mes famosa col-lecci6 de Ilibres del s. XVI,,. El 17 d'ahril, en una sessi6 tinguda a la facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, el professor J.J. Chao, de la Universitat D'Alacant, en ,Una sors republicana de Elche,,, tracts sobre la troballa d'un bronze republics que reparteix terres als veterans de les legions. Encara a l'ahril, el dia 26, tingue floc la presentaci6 de 1'edici6 critica de Les roques i el mar, el Blau, de Salvador Espriu, feta per Cartes Miralles i Carmina Jori. Hi intervingueren els professors Rosa M. Delor, Caries Garriga i Joaquim Molas, i fou organitzada conjuntament amb el Centre de Documentacio i Estudi Salvador Espriu d'Arenys de Mar. El 6 de maig, el professor Traian Diaconescu, de la Universitat de Iasi, disserta sobre ,El vocabulari romanes,,. Ja al maig, el dia 12, en una visita organitzada conjuntament amb el Departament de Grec de la Universitat de Barcelona, el professor Alain Ballabriga, de la Universitat de Toulouse-Le Mirail, parla sobre ,La creencia en los mitos en la Grecia antigua,^. I el dia 13, ara a la Facultat de Filologia, discuti ,La invenci6n de un mito politicoreligioso: el mito hesi6dico de las razas^. La cloenda del curs, tambe amh un petit refrigeri, fou I'll de juny: el professor Ezio Pellizer, de la Universitat de Trieste, ens parla en aquesta ocasi6 de Telef, incloses algunes representacions iconografiqLies, a la conferencia «Il nipote di Zeus: la leggenda di Telefo fra mito e storia,,.

Les cent vides d'Homer o els origens del comico - serios

Jaume Portulas

Horn totot el dretdel mon a preguntar-se per que he decidit d'evocar breument les fantasioses biografies pseudohomeriques a 1'hora de comencar un col-loqui que girara entorn d'Aristofanes i de la comedia atica. La culpa, corn tantes vegades, es d'AristOtil. Tothom recordara que la Poetica (1448 a) atribueix la importancia mes alta al taranna divers de cada poeta: aquells que se senten predisposats a Roar accions excel-lents i admirables conrearen 1'epopeia i, mes tard, la tragedia; els blasmaires de mena, i inclinats a representar homes vils i accions mesquines, donaren origen al iambe i despres a la comedia, la seva hereva. Pero aquest harmonics esquema -tal corn reconeix de facto el propi filosof- no s'aplica gaire a Homer: fons et origo de qualsevol poesia, tambe de la de burles, crew amb el Margites (i, podem afegirnosaltres, amb els avatars curiosos i grotescos que hornana atribuint a la seva existencia mortal) un capital de contalles ridicules, criticahles i de mala jeia; un capital que acaba constituint, per a la poetica del blasine, quelcom tan important corn ho fou la Ilfada respecte a la literatura dignificada, aulica. Es sobre aquests terbols materials que volem adrecar 1'atenci6 una estona.

La questio, certament arriscada, de fins a quina epoca creiern poder fer recular els relats (pseudo)biografics a proposit d'Homer -relats molt ben documentats, d'altra Banda, pero per a una epoca mes tardana- pot resoldre's, a parer nostre, amb bastanta certesa: al periode arcaic o tardoarcaic. Els indicis de natura estrictament filologica i els de caracter antropologic semblen concordar per arribar a aquesta conclusio. Pel que fa referencia als primers, l'antiguitat del Margites i de parodies corn la d'Asios de Samos (vide infra) ens serveixen de punt de referencia. Pero es que, a mes a mes, estem segurs de trobar en les Vitae d'Homer, d'epoca tan tardana, una serie de trets folklorics, de constants antropo-

Jaume Portulas

logiques, que apareixen tambe en les noticies biografiques d'Isop i en les d'altres poetes.

En la constitucio de la persona d'Homer, alguns dels seus personatgesd'una certa mena hi han tingut un paper molt significatiu: paternitat disputada, viatger, caracter mendicant... Alhora, i a despit del vernis superficial que ens remet a 1'epoca recent en la qual foren fixades per escrit, les Vitae homeriques han sorgit de la mateixa matriu que un Margites, un Hiponax obe un Isop. No es dificil d'adonar-se que tots ells comparteixen alguns trets que els situen al marge de la societat, o que els impedeixen d'integrar-s'hi plenament: Homer es presentat com a cec (i potser coix), Arquiloc com a bastard, la lletjor d'Hiponax resultava proverbial... Aquest tractament irreverent dels antics poetes es manifesta en la idea del mon a l'inreves, un dels ambits predilectes de la qual es la iambografia. Hi ha exemples clars i abundosos d'aquesta dimensio grotesca i sacrificial dels poetes: ens hem referit a Margites, a Isop (la vida d'Isop, personatge lleig i deformat, sembla una versiolleugera i burlesca del mite de Neoptolem)'; Arquiloc, Hiponax tenen trets parallels i podrien mantenir relacio amb un ritual de Delfos, no prou ben identificat encara, pero probablement reflectit per determinades faules i contallesz. Quantes coses similars no es podrien dir, tambe, de dHomer que les Vitae presenten com un supervivent en tota mena de situacions, que recita maximes, resol problemes i es cec com Isopmut; i que al final, mor perque resulta incapac de resoldre un enigma, es a dir, quan perd la capacitat d'improvisacio, la tecnica sobre la qual la poesia epica recolza! No em semblaria gaire improcedent d'assajar una comparacio, fetes totes les reserves que calguin, amb el protagonista de la Vita 'fsopi, el qual tambe es capac de sortejar totes les dificultats, fins que els Delfis l'estimben sota una falsa acusacio de sacrilegi. Intentarem d'explorar amb una mica mes de profunditat una comparacio prou significativa (que molts altres filolegs, Adrados en particular3, ja havien apuntat) entre tipus en aparenca tan discordants com iHomer de les Vitae, Isop, Margites i, finalment, personatges absolutament histories, com el poeta Hiponax4. Rereaquestes comparacions s'amaga un protagonista de mites, un personatge dels origens que els antropolegs -que Phan identificat en contextos molt diversos- han denominat amb el terme angles de trickster. Les encarnacions gregues mes caracteristiques d'aquest personatge es retroben en determinats aspectes del deu Hermes o d'UlissesS; i tambe, en un altre nivell, en la figura ritual de l'heroi comic.

1. Tal coin ha establert brillantment G. NAGY,The Best of the Achaeans. Conceptsof the Hero in Archaic Greek Poetry, Baltimore - Londres 1979, pp. 280 ss.

2. Cf...La Dolonia burlesca d'Hiponax.., Faventia 7/2, 1985, pp. 7-14.

3. Cf. F. RoDRIGUEz ADRADOS, The Life of Aesop and the Origins of Novel inAntiquity.., QUCC ns 1, 1979, pp. 93-112, en partic. p. 105.

4. Cf. C. MIRALLES - J. PORTULAS, Archilochus and the Iambic Poetry, Roma 1983; The Poetry of Hipponax, Roma 1988.

5. Cf. P. RADIN (avec C.G. JUNG - C. KERENYI), Le fripon divin. Un mythe indien, Geneve 1956; W. L. Warner, A Black Civilization. A Social Study of an Australian Tribe, Glou-

Les cent vides d'Honler o els origens del comico-series 11

Parasit i afamat, Ileig com Tersites -o corn Margites, o corn Isop- el personatge geperut, veil i coix d'un esclau fugitiu s'introdueix en la genealogia d'Homer; pertorba les noces de Metes, i es prohahle que acahes mantenint pretensions indecorosessobre la paternitat del poeta". Hi ha, en efecte, un passatge d'Asios de Samos (apud Ateneu 125 d), que s'ha de relacionar anlb un fragment d'Eugaion, un cronista sami. Semhla que tots dos es refereixen a la rivalitat entre les jt64iS de Samos i d'Esmirna, i a 1'afirmaci6 que el pare d'Horner fou el riu Metes, que passa prop d'aquesta darrera ciutat. Laversio d'Asios era prou mes sarcastica i hostil. Huxley' afirma que es tracta d'un passatge molt malintencionat, i que bona part del material es nianllevat a una versio alternativa de l'Odissea, on Ulisses seria fill de Sisif. Pero anem a parrs. Samos gaudia de les sever propies tradicions sobre el llinatge d'Homer; aquestEugaion, un cronista local, assegurava que el nom del pare del poeta era Metes (FGrHist 535 F 2 Jacoby), nom identic at del riu d'Esmirna que, segons les versions mes devotes, havia engendrat el cantor divinal (Certarnen 8-9 Rzach). No fora pas desassenyat de considerar aquest mateix historiador, o he algun altre autor de 'Spot Ia tiwv, com la font del passatge d'Herodot a proposit d'Isop (II 134) i d'altres relats sobre Isop a Samos.

Originari tambe de Samos, Asios explicava corn, en el transcurs de les noces del pare d'Homer, es va presentar, en actitud de suplica, una mena de trickster o de mendicant -mig Margites, mig no sahem que-, no gens ni mica diferent de l'Iros de l'Odissea. Asios, igual que Pigres d'Halicarnas, at qual algunes fonts atribueixen l'autoria del Margites, practica el genere comico-serios,' allo que els antics anomenaven el orovSato'£Xotov': prengue la biografia homerica, de caracter tan sovint hagiografic, i li aplica una distorsio parodica:

xw),,oc, oTLYµaiiiS, roXvYrlpaos, iooS aXrizrJ, rjX6ev xvtoox64ci;, in ne £Yaftet, axX1lros, ^w tov xexprlµ£vos, £v bE thiot, tv 1 Qws ELGT lxet PoQ(3opov si ava8vs.

cester Mass. 1969; A. BRELU:H, Aristofane: commedia e religione"" in M.DETIENNE (ed.), Il mito: Guido storica e critica, Roma-Bari 1975, pp. 103-118 e 262-67; D. SABBATUCCI, Sui protagonisti di miti, Roma 1981; C. MIRACLES - J. PORTIILAS, Archilochus cit., pp. 11-50. No cal en ahsolut excloure'l de les mitologies de matriu indoeuropea; n'hi ha hen he prow amh una referencia de passada al Loki escandinau o he al Syrdon dels Nartes. Cf. J. DE VRIIs, The problem of Loki, Helsinki 1933; G. DuMEZIL, Loki, Paris 1986; J. PORTITLAS, l'ombeau (IC Dumezil,,, F.ls Marges 38, 1987, pp. 3-9; C. MIRALLES, ^,La tradizione giambica,,, Quaderui di Scoria 29, 1989, pp. 111-132.

6. Cf. F. DE MARTmo, It Patio di Samo, Bari 1984, pp. 36-37.

7. Cf. G. L. I i1 Greek Epic Poetry from Eumelos to Panyassis, Londres 1969, p. 97.

8. Cf. T.W. ALLEN, I1omer: The Origins and the Transmission, Cambridge 1925, p. 38.

9. Cf. I.. GIANGRANDF, The Use o% Spoudaiogeloion in Greek And Roman Literature, La Haia - Paris 1972.

home Portulas

Les Vitae d'Homer son quasibe tEpol Xbyot, com varen capir prou be (per citar nomes dos noms significatius) Plato i Cal'limac, i es prestaven a parodies facils -de les quals, pero, ens n'han arribat pocs vestigis. Horn explica que Asios emprava sovint compostos, tal com hem vist, i que tenia una sensibilitat molt especial per al grotesc, que es posade manifest en aquest episodi del casament del pare d'Homer: una parodia, una distorsio burlesca d'antigues narracions epiques. Sembla indubtable que hi ha un questionament ple d'insolencia dels origens del poeta;aquell que havia estat considerat fill d'una divinitat fluvial (tal com ho explicava Ateneu) esdeve fill d'un esclauottY tct drlc, i d'aquest galdos personatge deriva la nissaga sencera dels Homerides. Podem intentar d'establir un paral-lel entre aquest esclau i les contalles a proposit d'Autolic i el seu net Ulisses; i, a traves d'ells, amb Hermes, en tot allo que fa referencia als seus trets tricksterians: 1'esclau fugitiu connecta directament amb l'Ulisses del folklore.

En efecte, l'Hermes mes antic i autentic de la mitologia grega es certament un bergant, un enredaire, un mestre d'enganys. L'Hermes de l'Hisnne homeric, a despit d'una vaga sofisticacio «jonica',, ,homeritzant,, resulta veritablement molt mes arcaic que el de l'epopeia. Es l'Hermes 86XtoS que Pausanias (VII 27, 2) veie a Pelene, ,prompte a acollir les pregueres dels homes,,, 1'Hermes XaQIBoirls que, segons Plutarc (Q. Graec. 55 = Moral. 303 e), autoritzava el robatori generalitzat en el curs de la seva festa a Samos (retinguem encara el nom de l'indret). Si hom es recorda de la relacio familiar entre Autolic i Ulisses i, a l'ensems, de la frase que descriu a 1'Odissea les relacionsentre Autolic i Hermes (Od. XIX 398: of 8£ jTQO Q ov &µ' 07tr18Et), les intervencions d'Hermes a favor del net d'Autolic, tan proper a l'arxilladre, esdevenen molt mes comprensibles. Cada vegada que la tragedia atica presenta insistentment Ulisses com l'intrigant, el trampos, el traIdor par excellence, no inventa res de nou, sing que, al contrari, obeeix la veu de la tradicio -una tradicio que ni el fetill, la idealitzacio dels poemes homerics no han pogut cancel-lar, i que sens dubte triomfava en altres poemes del Cicle, notoriament els Cypria o 1'Ilias Parva, en els quals Ulissestenia un rol destacat. I encara, els seus epitets formulars, 7toXvµrltic, rokvµtlxuvoc, etcetera, revelen sens cap mena de dubte el seu caracter veritable. Ulisses seria, doncs, als ulls d'un estudios de la mitologia (un tipus de critic forca de moda), un trickster inveterat que es mou alternativament entre les esferes d'Atenea i d'Hermes. A 1'ombra d'aquests deus, opera en una area del divi on les sevesaccions sovint son innobles, egoistes i deshonestes, almenys des del punt de vista de la moral heroica, que se sol imposar en la resta de l'epopeia. Per altra panda, la relacio d'Hermes amb Ulisses constitueix sense cap mena de dubte un tret arcaitzant. Autolic, fill d'Hermes, es el pare d'Anticlea, la mare d'Ulisses. Autolic es un doble o un reflex d'Hermes; incorpora una serie d'ambiguitats propies del deu. Coin Hermes, Autolic es lladre de bes-

Les cent vides d'Homer o els origens del comico-serios 13

tiar, un lladre magic que no pot esser descobert. Vegeu les 'HOLOLL pseudohesiodiques, amb les contalles entorn d'Autolic: tant Ulisses com Autolic se'ns apareixen com a designacions d'un mateix deu, Hermes, patro de lladres i mentiders. Homer ha emprat aquest personatge propi del folklore per fer-ne un heroi adaptat a formes i situacions epiques, tot conservant-ne forca trets populars. La nissaga (autentica,, d'Ulisses, per tant, queda molt lluny de la mitologia oficial. Segons una tradicio prou difosa, Autolic robava les ramades de Sisif, l'arxilladre, i transformava el robat. Sisif el desenmascara finalment, car havia marcat en secret les peulles dels seus animals. No sabent com fer la restitucio, Autolic li ,deixa,, la seva filla; Sisif la prenya, pero cal restituir-la aLaertes, amb qui estava compromesa. Aixi doncs, Sisif, no Laertes, es el veritable pare d'Ulisses. Com si no li bastes tenir un fill d'Hermes, lladre i enganyador, per avi matern, Ulisses adquireix com a pare el mes ii lustre poca vergonya, el trickster per antonomasia de tota la mitologia grega, aquell que Homer anomena (II. VI 153) XEQStoios avSQWV.

A aquesta tradicio -mitologia popular!- s'hi acosten mes els tragics que no pas Homer. Segons Martin West10, les Ehees pseudo-hesiodiques son una obra a cavall entre Beocia i 1'Atica del s. VI a.C. Pero la comparacio antropologica demostra que es tracta d'un material molt antic, ancestral. Ara be, ni Hermes ni Autolic no son, propiament parlant, tricksters. La mitologia grega tal com la coneixem no pot presentar un personatge que tingui d'una manera estricta aquesta funcio; pero aixo no vol pas dir que no existis en una etapa anterior. Pel que fa a Ulisses, no tindria gaire sentit afirmar que es un simple trickster, car un personatge mitic d'aquesta naturalesaresulta mes aviat un transgressor innat, la conducta del qual desafia amb impudor les normes mes elementals de la societat delsorigens, tot i que sovint, per mitja precisament de les seves transgressions, crea les normes que ell mateix conculca. Potser quelcom no massa dissemblant es podria dir d'Ulisses com a personatge mitic. L'aede de l'Odissea, tanmateix, ha tret tot el partit dels materials que explotava, per aconseguir que 1'antic personatge esdevingues una complexa, esplendida creacio literaria hen integrada a 1'earos11. Per assolir aquest resultat ha calgut que Homer harmonitzes un material narratiu prou antic, i, fins a cert punt, ja formalitzat d'alguna manera, amb les noves situacions i convencions de l'estil epic. Ara he, aquest material manllevat als relats folklorics, sebollit sota 1'esclat de l'epopeia, ha gaudit al seu torn d'una possibilitat de revenja. No es tracta nomes d'Autolic -o de Tersites; deixant de banda el fet que, en determinades escenes tragiques, a116 que estava refoule torna a emergir a la superficie, certes contalles com les de les biografies homeriques portarien a terme una funcio no pas tan diferent.

10. Cf. M. L. WEST, The Hesiodic Catalogue of Women, Oxford 1985, pp. 125 ss. 11. Cf. C. MIRACLES, Come leggere Omero, Mila 1992,pp. 61-65.

1 i J umc Portulas

La nostra hip6tesi fora, doncs, que, de la mateixa manera clue tenim constancia d'unes ,Faules Milesies,,, potser tambe hauriem de pensar que existien unes ,Faules Samies,,.El caracter sami d'alguns d'aquests relats permet de donar ra6 de diverses composicions relacionades amb l'illa: 1'Oixa Lu, &Xcoots, per exemple, adjudicada per alguns a Creofil, que hauria estat amic o gendre d'Homer. Pero no tot s'acaba amb Asios i Eugaion, ni amh Creofil; tambe hi ha el KaµtvoS (atrihult tambe a Hesiode: fr. 302 M.-W.).

Tanmateix, 1'estada d'Homer a Samos es relaciona sobretot amb la molt celebre ELQJEQI6)V1] -una canc6 de recapte en hexametres que hauria ensenyat als infants de 1'illa (i hom ens explica que forca segles mes tard encara hi era molt popular). Aquesta obra hauria estat cantada a canvi de menjar: trobem el poeta suplicant -com Isop, Hip6nax, Arquiloc; de sempre que se l'ha comparada a la celebre canc6 de 1'oreneta'2. L'arribada de l'EIQEGIWVI1 tenia lloc habitualment just despres de 1'expulsi6del pat? taxos. No deu pas esser una casualitat que un dels poemes menors mes interessants i reveladors d"Homer' es vinculi a aquesta ocasi6 -i aix6 precisament a Samos, 1'indret on se situen, corn ja hem observat, bona part dels episodis de la llegenda d'Isop. No es tracta nomes de dHomer de les Vitae, tambe Isop i Hiponax multipliquen llurs pregueres (en un to a voltes greu, a voltes burlesc), llurs requestes d'ajut als deus i als homes. La pregaria de befes, per exemple, constitueix un motiu hiponacteu hen tipic". Llavors doncs, no seria possible de posar-lo en relaci6 tambe amb Homer, presentat com el poeta mendicant per excel-lencia?

La dicci6del fragment d'Asios esta inspirada directament en la dicci6 de l'Odissea. Sembla que hi ha una relaci6 estreta entre la figura de l'esclau atty tuti,ric i Ulisses -l'Ulisses, tan ric de referencies, del folklore grec. L'al-lusi6 al matrimoni no ens tranquil-litza gens ni mica; hom podria sospitar mes aviat que es questionava la puresa del llinatge del poeta'". No es tractaria d'insinuar que el veritable avantpassat dels Homerides fora 1'esclau que es presenta a la festa a la vora del riu? Hom no pot ignorar pas que aquest fragment ,nupcial,,, a banda d'indicar fins a quin punt la "biografia,, d'Homer era antiga -i de vegades, polemicament maligna, tambe-, resulta molt mes torbador si s'observa que bona part dels seus materials s6n manllevats a una versi6 curiosament pervertida de la pr6pia Odissea. El xvtoox6ka^ intempestiu ens porta a la mem6ria, per forca, el paper que Ulisses ha d'assumir al llarg de moltes de les seves aventures; quantes vegades no s'ha de sentir dir que arriba a tot arreu &xXrltoS? I pel que fa referencia a 1'expressi6 t;(oµov xExQrlµevos, sembla evocar maliciosament el vootov xExprlµevos que, a l' Odissea (I 13), caracteritzava la desesperada

12. Caren. Popul. 848 PAGE; cf. F.R. ADRADOS, .1a canci6n rodia de la golondrina y la ceramica de Tera,-, a El mundo de la lirica griega antigua, Madrid 1981,pp. 311-331.

13.Cf. frr. 32,34, 36,38, 39 West = 42 ab, 43, 44,47, 48 DEGANI; per a llur interpretaci6 i valoraci6, cf. E. DEGANI, Lirici Greci. Antologia, Florencia 1977, pp. 53-63.

14. Cf. HUXLEY, op. cit., p. 97.

Les cent vides d'Homer o els origens del comico-serios 15

situacio inicial de l'heroi. Tot plegat, disputes entre cliverses escoles poetiques, coin s'ha suposat manta vegada?

El fet, doncs, que trobem un episodi relacionat amb la vida d'Homer, i sernbla que parodiat a partir d'elements de la seva pr6pia obra, permet d'afirnnr que en la formacio de LHomer de les Vitae hi ban intervingut els prop is personatges homerics. A116 que resulta mes singular es que no siguin I)emodoc o Femi, cantaires inspirats i personatges significatius de 1'E7tog, els que hagin aportat una contribucio determinant en la constitucio de la figura del poeta. Pot semblar normal que s'atribueixi a un poeta iambic (Arquiloc!) una biografia comparable, des de molts punts de vista, a la dun personatge iambic, pero -^quin sentit podria tenir aquesta operacio aplicada al poeta epic per antonomasia? I, tanmateix, aixo es el que s'ha esdevingut: Homer apareixera cec i tarat -coin el seu Tersites, forca important en l'imaginari homeric, a despit de la brevetat de la seva aparicio. L'Homer de les Vitae s'assembla a Isop o a personatges literaris coin Iros o Margites -prototipus de tares naturals i socials, condemnats a vagar d'esma, al marge de la societat. Tambe en llurs formes de morir es poden trobar semblances. Segons les Vitae, I'existencia d'Homer es plena d'agdnes, no pas epics, singd'enginy. El Certamen fora una forma, forca antiga en els sews origens,dels agdnes que tambe serien presents en les vides d'un Arquiloc o d'un Hiponax. Explorar la logica, clue em sembla entreveure, subjacent a aquesta operacio, hauria d'esser una tasca fascinant, pero que, per desgracia, caldra deixar per a un altre moment.

L'Hermes trickster, vinculat a Ulisses i a Autolic, es un deu amb dues cares: en la seva dinlensio ctonica es una divinitat greu i amenacadora, pero, per l'altra bancla, la seva relacio amb Ulisses, a l'Odissea, resulta benefica, ja que el protegeix dels fetills de Circe'. Autolic es el doble o el reflex d'Hermes, que incorpora els aspectes mes ambigus de la natura del deu. Essent aixi, doncs, que el pare putatiu d'Homer tindra trets parallels amb Ulisses i Autolic, Homer resta vinculat a aquest antic personatge comicoburlesc. Agafant la questio per una altra handa, Autolic i Ulisses semblen esser tambe dos avatars d'un mateix deu o heroi que rep el nom del flop. Per tant, aquesta tradicio no es pas tan estranya, encara que els poemes homerics no la mencionin. Tal coin hem dit, Ulisses es el resultat, el producte, del fet d'agafar una materia primera mitico-folklorica, en el rerefons de la qual hi havia hagut un trickster, i donar-li una dignitat literaria que abans no havia tingut. Hom to dret a preferir aquesta il-luminacio per llegir Homer i la seva Odissea -un poema el protagonista del qual, un atovrlpog sense pario, unenganyador astut, contempla el seu mon d'empreses romantiques amb calmosa objectivitat, amb distanciament i auto-control, i

1 S. Cf. F. PFLEiZER, 41 fodero e la spada. Metis amorosa e ginecofobia nell'episodio omerico di Circe-, recollit a Favole d'identitu Fae'ole di paura Stone di caccia e altri racconti della Grecia antica Roma 1982, pp. 82-101.

Jaume P6rtulas

corona les seves esperances i expectatives plenament i amb exit, per be que despres de moltes fatigues i treballs...

Franquejar l'abisme que s'obreentre ]'ambit de 1'£atos (fins i tot si horn subratlla els aspectes ^,tricksterians,, d'Ulisses -o del seu avi Autolic, o d'Hermes, patro de l'avi i del net-) i els insolits avatars amb els quals les Vitaegratifiquen el Poeta, resulta una tasca forca dificil; i una de les escasses vies d'aproximacio que se'ns podrien obrir (si no fos que, per desgracia, el naufragi de la tradicio ha enfonsat gairebe tots els ponts) es trobaria precisament en aquest Margites que un nombre considerable d'autoritats atribueixen (amb ra6 o sense, aixo ara tint se val) a Homer. Heus aqui un llistat d'urgencia de les fonts que li atribueixen el Margites: Arquiloc (la mes antiga); Arist6fanes, Aves 909-913 (amb 1'escoli corresponent); ]'Alcibiades pseudo-platonic, II 147 a; Aristotil, Eth. Nic. VI 7, 2 (=1141a); Poet. IV (=1448 b); Cal-limac, fr. 74 a Pfeiffer; Di6 Crisostom LIII 4; Procle, Chrest.102, 4 a, etc. L'acord entre les Vitae i el Certamen es practicament total... El conjunt no deixa d'impressionar! Per dissort, els fragments quasibe insignificants que la tradicio ens ha preservat no arriben a fer justicia a la importancia historica que, a dreta llei, caldria atribuir a aquest text. Per altra banda, les discussions sobre 1'autenticitat del Margites han acabat barrejant-se (no sabem a partir de quina epoca, exactament) amb alguns trets de la fantasiosa biografia homerica. Aixi, el Certamen (1416 Rzach; cf. tambe la Vita pseudo-plutarquea 5 Wilamowitz) preten que el poeta havia compost el Margites als inicis de la seva carrera, a Colofo, on era mestre d'escola: KoXo^cbvtot bs xaI 'LOJtov BEtxvvovaty, Ev (^aaty UUTOV ypaftµata bIOUQXOVTa Tt1s rtotrlOEws ap^aG0at xat TOt>laat atpwiov MctQYLirly. Zeno, el fundador del Portic, que no va considerar pas el Margites indigne de les sever reflexions, aparentment era del mateix parer; vegeu SVF II 110, 24 von Arnim, apud Dio Crisostom LIII 4: SoxE1 yap Z>vwv xal T01)TO to atoi,%ta vato `O[t)Qov YEyovevat vEwiepov xaL aJ OJtEtpwl.t£yov iris U1 TOU ^voEwg 3rQos atolrlaty. La discussi6 de Zeno JLEp6 Mapyhov formava part, sons dubte, dels Homerica Problemata, consagrats basicament a ]'Homer major; perque els filosofs presocratics no foren els unics a voler trobar en Homer la justificacio de llurs punts de vista.

La contraciicci6 que horn ha vist en el fr. 1 West (si es genui) del Margites crea una dificultat adicional: hom hi llegeix els mots y>Qwv xat HEios combos, que desmenteixen formalment la pretesa joventut que altres fonts -com acabem de veure- atribueixen al seu autor. Tot comptat i debatut, el fragment ha presentat for4a dificultats als erudits, tant als de 1'Antiguitat corn als del segle XIX. Per comencar, la combinaci6 dels dos epitets, y: pwv xal 6Etos, no sembla gens reeixida -com si es tractes, horn diria, del resultat maldestre d'una utilitzacio mecanica de 1'estil formular. Aix6 a Banda, hi ha quelcom mCs: si horn compara el nostre text amb la cloenda

Les cent vides d'Homer o els origens del comico-serios 17

de la primera part (I'anomenada suite delica) del h.h. in Apol., el context semblant i uns versos parallels poden fer que hom s'inclini a creure que ens trobem davant d'una presentacio convencional del poeta, potser deguda no pas a ell mateix,sing a algun rapsoda. Dues vies d'interpretacio queden obertes:

a) Els aeries han renunciat paulatinament a l'anonimat que les convencions els exigien, i parlen d'ells mateixos en tercera persona. Aquesta impressio resulta confirmada, fins a cert punt, per la practica dels iamhografs: Arquiloc i Hiponax acostumen a referir-se a ells mateixos(no pas corn a individus particulars, sing com a personae representatives) fent servir la tercera persona: pel que fa a Hiponax, arriba fins i tot a emprar el seu propi nom com si es tractes del d'algu altre16.

h) 0 be s'ana imposant, potser, la practica d'avantposar al poema tirades curter (pseudo)biografiques, com una mena de preambul. Com si el `recitador' prengues la personalitat de 1'autor original i panes, momentaniament, corn si fos ell. Devia anar guanyant terreny, aquesta practica de poser, al comencament o a la cloenda, uns versos, compostos per a l'ocasio, que es referien a 1'autor inicial, amb el qual el recitador s'identificava cada vegada. En tot cas, ens sembla percebre-hi una necessitat renovada d'arrelar el text en uns avatars hiografics, encara que siguin forca vagues. En termes histories, podem dir que ha sorgit la necessitat de relacionar vida i obra. S'ha pensat, tambe, que 1'autor d'aquests versos volia relacionar Horner amh la ciutat de Colofo; o potser es podria tractar d'un afegit posterior, per reblar 1'homericitat de l'obra. Es indiscutible, sigui com sigui, que es tracta d'una presentacio perfectament convencional.

Hi ha, per tant, una serie de motius tradicionals que les Vitae d'Homer i d'Isop, i tambe les personae dels iamhografs i els personatges grotescos del folklore grec, comparteixen amb els individus condemnats a mort o a expulsio a les Targelies ateneses, amb els 4apµaxoi, foragitats per tal d'expiar les culpes de la ciutat, en el mare d'un ritual estretament vinculat a Delfos. En el cas d'Isop, es pot establir molt he una relacio amh mites agraris i de la fertilitat. Hi apareix el tractament hurlesc del sexe, igual que al Margites, que presenta punts de contacte amh la vida del faulista. El propi Isop es caracteritza per uns atributs sexuals desmesurats; Margites, per la seva handa, es defineix per la seva grolleria i la seva estupidesa en tot allo que es relaciona amh el sexe; direm, doncs, que la satira sexual se situa al cor mateix d'aquesta obra. Veiem que els punts de contacte entre el Margites i el (3LoS d'Isop es poden establir d'una manera raonable. Isop estan lleig com l'altre, fins al punt que el seu amo 1'anomena xaOap ta, encara quetambe 1'invoqui corn a bai,µwv, per les seves victories... Tot

16.Cf. frr. 32 WEST = 42 b DEGANI;36 W = 44 D; 37 W = 46 D; 79 W = 79 D; 117 W = 196 D; i veure MIRALLES - PORTULAS, Hipponax cit. pp. 57 ss., i passim.

18

Jaume Portulas

plegat ha portat a parlar de la ridiculitzacio que afecta la vida d'aquests poetes, i a remarcar com solen tenir una rnena cle taca, fisica o social, que no els permet una felic integracio en la societat que els envolta.

Observetn encara un moment els poetes en aquesta dimensio seva de marginacio. En realitat, no costa pas d'adonar-se de fins a quin punt comparteixen una serie de trets que els situen de Banda: Homer cec, Arquiloc bastard, i la celebre Iletjor d'Hiponax... Com sempre, alto que ens interessa es la tarn en si, independentment de la seva estricta versemhlanca. I)es d'un punt de vista positiu, podem suposar que no era insolit que els poetes (com els endevins) fossin cecs; pero alto que conve destacar de veres es que, a 1'amhit de la iambografia, sobretot, els mestres de la Veritat son tractats com objectes d'irrisio: hi trobem llur dimensio grotescament invertida. Tamhe paga la pena de subratllar, amh tot l'emfasi possible, corn el personatge d'Homer en les Vitae resulta molt similar a aquestes figures tradicionals: triomfador de situacions humiliants i incomodes, recita maximes, resol prohlemes i, finalment, mor -quan es mostra incapac de resoldre un enigma, es a dir, quan perd la seva capacitat d'improvisacio.La realitat, doncs, sofreix una mena d'inversio peculiar: els Movodwv OrQd tovirctitol reivindicat perArquilocper al seu propi profit, i que sembla aplicar-se a Homer en els versos inicials del Margites (fr. 1 West: yEQwv xai, Oelos dot86s / Movodwv OEQdI(ov xai Exrl(3&ov 'AtoXXwvog) resulten degradats, fins a atenyer els mateixos nivells que Iros, Tersites o els herois comics.

Cratino y la comedia en la parabasis de Los caballeros (vv. 526-536)

Maite Clavo

En la parabasis de Los caballeros, Aristofanes' se presenta a los espectadores, por medio del coro, como tin autor comico oprimido por las dificultades de oficio y temeroso de la infidelidad del puhlico2. Con el fin de ejemplificar la voluhilidad en el gusto teatral que achaca a sus conciudadanos, el poeta refiere a grandes rasgos la trayectoria de tres de sus predecesores -Magnes, Cratino y Crates- recordando como, pese a su ingenio y a sus muchos exitos, en la vejez perdieron el favor de los oyentes y fueron olvidados por la ciudad. Tal es el contexto en que se enmarcan los versos de Aristofanes sohre Cratino que aqui nos proponemos examinar: una exposicion parahatica sobre la actitud de la ciudad hacia la antigua comedia y sohre los estilos diferenciales de sus principales exponentes. Al considerar su valor como testimonio de la situacion real del teatro comico ateniense en el s. V, y mas concretamente, como testimonio de la trayectoria vital y literaria del antiguo Cratino, convendra tener en cuenta que este pasaje constituye el mismo un texto comico y que, por tanto, ha de leerse dentro de las leyes del genero. Nuestro primer problema sera, pues, como leer Aristofanes; el segundo, como insertar su informacion en los parametros compositivos del genero biografico antiguo. Doble perspectiva

1. Sobre la presencia del ,poeta,, en la parabasis cf. A.M. BOWIE, The parabasis in Aristophanes: Prolegomena, Acharnians,, CQ 32, 1982, pp. 27-40, en cuya opinion u'Aristophanes the man' is not to be found (40); en el mismo sentido S. GOLDHILL, The Poet's Voice, Cambridge 1991,pp. 196-200.

2. J. BREMMER, Aristophanes on his own poetry, Aristophane, Fond. Hardt, VandoeuvresGinehra 1993, p. 135 n. 22, observa el equivoco erotico con que esta queja se formula. Sobre la composicionde esta parabasis segun el esquema de un mito de sucesion, cf. A.M. BOWIE, Aristophanes, Cambridge 1993,pp. 63-65.

Maite Clavo

que habremos de abordar simultaneamente con el apoyo del resto de testimoniossobre este autor y los fragmentos que de el se conservan.

Sobre la realidad en las Vidas y en las Comedias

Los testimonios aristofanicosj constituyen paranosotros la materia prima sobre la figura de Cratino. El segundo bloque documental procede de los escoliastas y lostratadistas antiguos, cuyos habitos interpretativos tienden a transmitir como realidades hist6ricas el texto c6mico, o a racionalizarlo de acuerdo con sus propias coordenadas intelectuales, generando no pocos errores y distorsiones4. Las llamadas fuentes biograficas proceden, pues, en muchos casos, de la esclerotizacion de un lenguaje ya no entendido, pero que suele reproducir con fidelidad el original, o sus terminos, en cuanto que objeto de comentario. Por ello, a nuestro entender, su utilidad radica no tanto en la autoridad (concedida a veces sin razon a los escoliastas) de quien maneja informaci6n para nosotros perdida, sino mas bien en su cualidad de material linguistico f6sil, que ahora podemos considerar, con las cautelas pertinentes, reflejo o resumen de los textos antiguos en que se basan. Asi, en el caso que nos ocupa, del conjunto heterogeneo de testimonios sobre Cratino resulta la figura de un poeta etilico, incontinente, agresivo, seguidor de Arquiloco, latigo publico, practicante radical del onoinasti komodein; datos escuetos, pero que cobran sentido por referencia al c6digo compositivo de Vidas.

Materia tambien principal de las Vidas es la obra del propio poeta. En el caso de Cratino esta practica viene facilitada por la autobiografia -c6mica, desde luego- que el poeta construye en su ultima obra, Pytine (La botella) que obtuvo el premio en 424, un ano despues de Los caballeros. El contenido de algun fragmento permite conjeturar que en ella se parodiaba este pasaje de Los caballeros: nuevo capitulo de un dialogo, por llamarlo

3. Para los Testimonia y Fragmenta, tanto de Cratino como de los otros poetas de la archaia, seguimos la edicion de R. KASSEL - C.F.L. AUSTIN, Poetae Comici Graeci, BerlinNew York 1983-, citados en adelante como K-A.

4. Como los puestos de manifiesto por S. HALLIWELL en "Onomasti komodein in Aristophanes^, CQ 34, 1984, pp. 83-8; Un caso de desinterpretacion mantenida en estudios contemporaneos es el referente a la muerte de Cratino T. 10 (A. Pac. 700-703) ,cuando entraron los Laconios. Ya G. NORWOOD, Greek Comedy, Londres 1931, p. 114, opinaba ,,may be only a joke; infra n. 56.

5. Cratino y Aristofanes coincidieron varios anos en la escena: en 425 Cheimazomenoi quedo tras Acharnenses, en 424 Satyroi perdio tras Equites, pero en 423 suultima obra, Pityne, gang a Nubes. Eunidai pertenece tambien a la ultima epoca.Para la cronologia cf. E. VINTab, ,Cratino: comedia y politica en el siglo V., BIEH, Barcelona 1975, pp. 45-8.

6. En particular se han observado claros ecos en el fr. 198 K-A:R.M. ROSEN, Old Comedy and the Iambographic Tradition, Atlanta1988, pp. 39-40 y n. 11; sobre la practica de la intertextualidad entre comicos M. HEATH, ,Aristophanes and his rivals, G&R 37, 1990, pp. 50-52.

Cratinoy la comedia en la parabasis de Loscaballeros (vv. 526-536) 21

asi, intertextual, del todo pertinente a las leyes del genero comico.Pero mas ally de una respuesta at retrato aristofanico, en La botella se perfila la representaci6n de tin autor en los terminos deuna poetica dionisiaca, un lenguaje que encuentra su lugar natural entre la tradicionyatnbica, Las bacantes o Las ranas. En la trama, el poeta es el heroe comico, y el argumento desarrolla los pormenores de su conflicto entre dos amores: su primera mujrtr, la Comedia, y su amante, la Botella. Audacia dramatica, la de Cratino, al componer una autoparodia'; audacia conceptual, en todo caso, at establecer la analogia entre el beber y el hacer comedias' mediante la personificaci6n de estas actividades; tecnica de la personificaci6n' que, por su parte, proyecta la lectura de la okra a un nivel especulativo y simb6lico, lejos de la traducci6n literal, positivista, que realizaron sus comentaristas. Pues (muestra de esa tendencia reductiva) del conjunto de operaciones intelectuales plasmadas en la archaia, la tradicion erudita retuvo, como el dato mas seguro, la figura de un poeta ebrio. Hoy una importante, y ya clasica, via de analisis ha demostrado que las biografias de los poetas, miticos o hist6ricos, responde a estereotipos y no a realidades'°. 0, en todo caso, esas realidades se refieren mas Bien al arte del poeta que a su vida, y han de saber inferirse a partir del codigo de topoi que constituye el genero hiografico. Pero si las Vidas no pueden leerse literalmente, sin tener en cuenta los procedimientos miticos y analogicos de significaci6n con que se construyen, problemaaun mayor plantea el leer comedia. E.sta cuesti6n es hoy objeto de un debate inacabado", pero que deheria obtener, al menos, un acuerdo: la realidad de la comedia no coincide con la realidad, sin mas, en su sentido positivoe hist6rico, sino que entre amhas se establece una relacion mediatizada por los mecanismos

7. Tecnica dramatica que la escasez de material conservado nos impide valorar adecuadamente, si hien esta testimoniada en la tradicion yambica: Arquiloco e Hiponacte se introducen como personajes de sus composiciones.

8. E.L. BowiE, Wine in Old Comedy., en O. MURRAY - M. TECUSAN (edd.), In Vino Veritas, Oxford 1994, pp. 113-125, observa (p. 121) ,the close relation portrayed as linking the drinking of wineand the production of comic poetry,. en esta obra; pero no compartimos su conclusion, extraida basicamentede una perspective sociologica del use del vino, de que (p. 122) ,it should not he interpreted as making a serious statement" sobre dicha relacion. Por el contrario, en el ambito religioso ,ebriedad. indica ,inspiraci6n (Arquiloco, fr. 120 WEST; Cratino, fr. 203 K-A) y la comedia juega con los diversos niveles de expresion.

9. Sobre su utilizacion como mecanismo de comicidad, basado en la lectura literal de una metafora, cf. las interesantes ohservaciones de L. GIL, Aristofanes, Madrid 1996,pp.4851.

10. M. R. LEEKOWITZ, The Lives of Greek Poets, Londres 1981; J. PORTULAS, ,Vida y muerte del poeta,,, Revista de Occidente, 158-9, 1994, pp. 59-69; -Les cent vides d'Homer o elsorigens delcomico-serios,^ en este volumen; C. MIRALLES - J. PORTULAS, ,L'image du poete en Grece archaIque,,, en N. LoRAux - C. MIRALLES (edd.), Figures de i'intellectuel en Grece ancienne, Paris 1998,pp. 15-63.

11. Cuyos terminos analiza X. Rm en la introduccion a su Dion_ysism and Comedy, de Proxima publicacion.

Maite Clavo

linguisticos de comicidad (entre los cuales, la fusion de los niveles de realidad que vehicula el lenguaje y que otros generos, y nosotros, distinguimos cuidadosamente). A nuestro entender, pues, el lenguaje de la cornedia opera en codigos semiologicos propios, de cuyacomplejidad el pasaje que nos concierne es un ejemplo. Entre otras cosas, el texto comico se constituye en espacio discursivo de participacion, en materia de creacion, por asi decir, colectiva; ello queda de manifiesto en el use constante, y basicamente parodico, de alusiones y citas mutuas", que, sometidas a lectura intertextual, evidencian la existencia de on a modo de almacen o repertorio de ideas, imagenes, personajes etc., del que todos los autores hacen uso, intercambiando y reutilizando libremente los frutos de su ingenio13. Tal practica es visible, como esperarnos demostrar, en este pasaje de Los caballeros, donde Aristofanes introduce eletnentos de las obras de Cratino, quien, por su parte, un ano despues, siguiendo las normas de juego del genero, recrea los versos aristofanicos en su Botella.

Estructura del pasaje14

ELTu KCMTIVOv µ£µvrlµtVOc, os atoXXtwL O£laas atot' E'AOL wL

6L6 twv &(^EXwv atEbLwv EQQEL, xad Tr"1S orao£ws ataQaonQwv E46C)£ L Tag (Qvs xaf tas JTXatavovs xa I tons ExOQovs atQJOOEX vµVOVgaLOaL 8' ovx 11 V Ev OvµatoGiWL atXrly «AWQOt (Yvxoat£bLX£» , xal «TEXTOVEg EvataXaµwv ii tvwv» oiTws rjvOrloEV EX£ivos.

VUVL b' vµ£l,s WJTOV oQWVTES ataQaX1QOuVT' Ovx EXEELTE, Ex3TLatTOl)O(T)V TWV Y1 XEXTQWV xal TO'U T oyov O'UXEt' EvovTOg TWV 0' &QJ1,1OVL(W V BLaxaoxoUclwv• &XXU yEQwv WV aUEQLEQQEL, W(3atEQ Kovvas, otE(^avov tEv Exwv avoV Slar1L b' &JT04)k6g, ov y jv &La Vag JTQOTEQasvlxas arLv£LV Ev tht arQvtavElwL, xal µr1 kr1C)£Iv, &Wt 6EdoOul XLataQov ataQa TUJL ALOVVOwL. (526-36) el, memoria hace de Cratino, que, en otro tiempo, fluyendo con abundante elogio / corria por abiertas llanuras, y de su sitio arrastrandolos / se llevaba, desde la raiz, encinas, platanos y enemigos; / no se cantaba en el simposio sino "Dorn sandalia de higo» / y ^,Constructores de himnos de buena factura,,. Asi florecio aquel. / Ahora, en cambio, vosotros no os compadeceis al verlo desvariar, / caidas las clavijas, desentonado, / las armonias abiertas: al contrario, viejo ya, da vueltas, /

12. Cf. BREMMER, art. Cit. (n. 2), pp. 147-9.

13. En palabras de M. HEATH, art. cit. (n. 6), p. 152, ,anything put on the stage in a comedy would become public property and he absorbed into the repertoire, so that all comic poets contributed to it; and all drew on it, although each would aim to give a new and original twist to the material ... so that the repertoire constantly evolved".

14. Agradezco a C. Miralles sus pertinentes observaciones al respecto.

Cratino y la comedia en la parabasis de Los caballeros (vv. 526-536) 23

como Conas, con una corona seca y muerto de sed; / el, a quien, por sus antiguas victorias, convendria el beber en el pritaneo / y no hablar, sino ser esplendente espectador junto a Dioniso.

El discurso argumentativo presenta la oposici6n entre el tiempo pasado, en que Cratino era admirado y triunfaha en el simposio, y su presente decadencia, en el teatro, en una situaci6n lamentable que la ciudad deberia remediar ofreciendole un retiro honorario. La sintaxis acompana esta oposici6n temporal con un cambio de perspectiva, a traves de los sujetos que proporcionan la imagen del poeta (el, Arist6fanes / vosotros, los espectadores) at tiernpo que subraya la respectiva temporalidad con sendos participios (el acord(indose de Cratino / vosotros viendole ahora). Objeto, pues, de la percepci6n y la opinion de los demas, el poeta es identificado por el autor con un caudaloso rio en el pasado y comparado con Conas en el presente. En la referencia del pasado como en la del presente, la narraci6n pierde la perspectiva personal y se cierra con sendos disticos cuyos sujetos infinitivos dicen las acciones propias de este particular poeta: en el simposio no se hacia otra cosa que cantar... sus parodias / adecuado le seria el beber.. honrado por la ciudad. Y solo una vez es Cratino el sujeto de la acci6n, precisamente en el aserto: «Asi aquel floreci& (530). Las dos secciones narrativas (antes, ahora) presentan, pues, una estructura compositiva simetrica: se introducen mediante un sujeto perceptivo del viejo poeta -quien es descrito mediante imagenes y comparaciones- y concluyen con reflexiones generates sobre el reconocimiento publico del artista, efectivo en el pasado y debido en el presente.

A esta sintaxis l6gica se superpone un discurso anal6gico, por el que el argumento pasa a operar mediante imagenes y similes varios. Resaltan, en principio, ciertas correspondencias lexicas (3tapaOvQWV l ataQUXrlpovvt' , Bra EQQEL l 1tEQLEQQEL, TtapaX1Qovvia / µr1 XrlQ6v, etc.) y l6gicas (en el simposio / muerto de sed; floreci6 / con la corona seca etc.) que cooperan en la configuracion del sistema de oposiciones del pasaje. Por su parte, los similes e imagenes proporcionan una nueva dimension de significados por referencia at imaginario (e.g., ^poeta rio,), «poeta laureado") que el autor comparte con su publico. Dentro de e1, de forma especifica, un sistema de alusiones convoca en el espacio del texto una serie de voces distintas de las del hablante (e.g, las de Arquiloco, Pindaro etc.), y a traves de ellas una perspectiva de la tradici6n poetica y un paisaje intelectual por referencia at cual Arist6fanes situa a Cratino y, en cierta medida, a si mismo. Sobre la construccion de este texto, y sobre la respuesta que fragmentariamente nos ha llegado enLa botella, trataremos ahora mas pormenorizadamente.

2,1

I. Discurrir y florecer.-

Mahe Claw

ELTU Kpavwov µE tVY] EVOc, os gOWTh &VOas roi' > rawest bta TWV O EXWV 7tE&WV EQQEI, xai, T^s OTaOEws TtaQaOUQWV & oQE1 Tas bQvs xai Tas arXaTavovs xai Tons exOQovs 7[po6EX1 tvovs• (526-28)

La libertad en el use metaforico del lexico y las asociaciones sintagmaticas inesperadas producen en estos versos el efecto polisemico que el genero utiliza corno recurso de comicidad. La metafora (fusi(jn, mas bien) dominante en los primeros versos es la del poeta rio15 (fluye en abundancia, corre por la Ilanura, arranca arboles); dentro de ella se inscriben referencias a] estilo poetico (torrencial, pedestre"), al reconocimiento publico del autor (eatalvwt) y a sus victorias (arrasa alos rivales, >xOpovs). La inevitable lectura erotica la proporciona el use aristofanico de atcbLov" en asociacion con jroXX6 i &VOas y la imagen de los arboles arrasados por el caudal'". Por otra parte, la expresion TTIS GTaOEWS ataQaonQwv abre un nuevo ambito de significacion, pero condicionado por una sintaxis forzada; ademas 7tapaowQw, que comporta siempre una cierta violencia, solo tardiamente se dice de los rios o del habla, en particular para indicar el efecto arrollador del discurso inspirado". Si el termino tiene aqui use estilistico, sera Para superponer a la imagen del rio que arranca y arrastra con su caudal los arboles de la ribera, la del poeta que arrastra y se Ileva, no a los auclitores... sino alos enemigos, arrancandolos de su posicidn: pues, poniendo en juego la amplitud semantica del termino, el poeta indica la capacidad, en general, de provocar un cambio radical con el torrente de su discurso. Pero, sobre todo, otaots, aparte de designar el Lugar estable, la fijeza propia de los arboles, tiene los inequivocos ecos politicos de la epoca20, deforma

15. La asociaci6n de agua y poesia es de tradici6n antigua y bien testimoniada: Pi, Nem. VII 12; Pyth. VIII 57, etc.; Estesicoro T 34 CAMPBELL etc.; cf. G. LANATA, POetiCa preplatonica, Firenze 1963, p. 87; sobre epoca helenistica L. GIL, Los antiguos y la inspiracion pocslica, Madrid 1967, pp. 163-75; sobre el mito, N. PALOMAR, ,Sobre el agua y la poesia en el mito griego,,, Actas del VII C.E.E.C., Madrid 1989,pp. 231-36.

16. El use de a Xes con 7rE&ov esinusual; habitualmente califica a caracter o estilo (simple, sencillo). En la hip6tesis de que tal acepci6n procediera de la comedia, Arist6fanes recurriria al equivoco entre ulisos campos... femeninos,, y .estilo simples.

17. Como pubis femenino, Lys. 88-9 etc.: cf. J. HENDERSON, The Maculate Muse, Oxford 1975, p. 36.

18. Arholes, poesia, erotismo y violencia se asocian, con otra disposici6n, en Filetas: cf. C. GARRK;A, "Filetas de Cos, fr. 10 K (=10 Powell),,, Lexis 3, 1989, pp. 79-87.

19. Se utiliza dos veces en el De sublime en 32.4 describe el discurso torrencial que arrastra al auditor gracias al entusiamo del hablante; en 33.5 el estilo genial e inspirado, de Arquiloco: ^^Crees que (Erat6stenes) era mejor poeta que Arquiloco, que arrastraba todo tipo de cosas en desorden, aquella exhalaci6n del pneuma divino, tan ciificil de pautar con normas?,.. Arquiloco y su estilo inspirado parecen una alusi6n pertinente.

20. Un fragmento del propio Cratino es testimonio elocuente del use que le reservaha el c6mico: ,Stasis y Kronos engendraron al gran tirano [Pericles]. (258 K-A).

Cratinoy la comedia en la parabasis de Los caballeros (vv. 526-536) 25

que, teas concretamente, aqui se nos presenta el discurso torrencial de Cratino como un arma politica en situaciones de conflictointerno. ^En que sentido? En general, hemos de suponer, en el que la tradici6n le atribuye como heredero directo de Arquiloco y representante radical del onomasti komodeirr'. Pero es posibleque, de una forma mas especifica, la presencia aqui enfatica de otaoEwg remita a la tradici6n que confiere a la musica el poder de resolverla, idea transmitida, entre otros lugares, en una anecdota de la vida de Terpandro12 que se habia hecho proverbial: el antiguo musico habia disuelto la stasis de los Laconios con su musica2j. En estos versos confluyen, pues, la descripci6n anal6gica de una poesia fluida, que arrastra (como la de Arquiloco) todo tipo de cosas (arboles, enemigos), y su efecto sobre la stasis, que puede venir aludido a traves de la figura de Terpandro. Pues, si la posici6n an6mala del termino no justifica suficientemente la evocaci6n del poeta lesbio, otros indicios en el texto ratifican, creo, su presencia en la construcci6n alusiva de Arist6fanes: sabemos que Terpandro era parodiado en los Eunidas", y de esta obra, tambien, extrae Arist6fanes las dos citas de los versos siguientes: al menos la primera de ellas, ,Dor6, de sandalia de higo» contiene, asimismo, una evocaci6n c6mica de este actor, corno pronto veremos. Antes, convendra plantear algunas consideraciones sobre el sentido de la torrencialidad en las comedias de Arist6fanes y Cratino.

Inrindaciones e incontinencias

Cratino parece acoger con entusiasmo su representaci6n como rio impetuoso en Los caballeros en un fragmento de La botella (198 K-A) dice: &va^ "AitoXXwv, tcuv Eutuv Jro &vµatos, xavct ovot ^>1Ya1 6w6£xaxQOuVoV <to> otoµa,

21. Platonio, De Comoedia, T 17 K-A etc. Cf. RoSEN, op. cit. (n. 6), pp. 37-58; E. DEC.ANI, ,Aristofane e la tradizione dell'invettiva personale in Grecia^, en Aristophane, Fond. Hardt, Vandoeuvres - Ginebra 1993,pp. 1-36.

22. T 9 y Taletas de Gortina T 7 Campbell, Greek Lyric, v. II (Suda, Plut. de Mus. 42 etc.);el T 4 CAMPBELL de Taletas explica como la musica de este poeta puso fin a una plaga en Esparta, noticia a que alude ya Pratinas. Otra resoluci6n de stasis protagoniza Estesicoro, que habria reconciliado a los ciudadanos enfrentadosSta tov µhXovs (T 18 CAMPBELL = Phil. Mus. I 30.31ss). Sobre los poderes atribuidos a la musica en la tradicion griega cf. M.L. WEST, Ancient Greek Music, Oxford 1992, p. 31.

23. A este poder calmante, conciliador, de ]a musica se referian con la expresi6n tFra Aeo(3tovwLSov, entendiendo por .poeta Leshio" a Terpandro. Cratino aplica sarcasticamente este proverhio al hablar de unos jueces que premian no al mejor, sino siempre "al rival del Lesbio,, (fr. 263 K-A); Cf. WEST, op, cit. (n. 22), pp. 347-8 n. 90.

24. Obra en que Cratino habia forjado el celebre aµq)tavaxti^riv (fr. 72 K-A)seguido por Arist6fanes, fr. 62 K-A) ironizando sobre uno de sus nomoi, que comenzaha con & t4 t...avaxta- y era famoso por su factura rehuscada (fr. 2 CAMPBELL).

Maite Clavo

'IXtoog £v Tf 46nVyi• TL av throtli' (Ett); El µr1 yaQ EJ 4 1JQEl Tic avioiv T o ozoµa, aatavta TUUTa xataxXvort 7totrlµaoty.

La metafora fluvial se exacerba aqui c6micamente hasta el absurdo: caudales de palabras, Fuentes sonoras, boca de doce canos, un rio en la garganta ... que amenaza con un cataclismo de poemas. El desbordamiento mismo de metaforas parece tener como objetivo el parodiar la torrencialidad verbal que le atribuy6 Arist6fanes. Pero, por otraparte, esa superlativa inundaci6n de palabrascoincide con la que pronostica el criado Dem6stenes en la escena inicial de Los caballeros, como broche de su encendida defensa de la locuacidad causadapor el vino y su utilidad estrategica (vv. 85ss.2s). El picaro bebedor exhorta primero al reticente Nicias conun curioso insulto:

... XQOUVOXVTQOX1QaLOV J. oLvov ov To7,µ(i S Eig itlvotav Xoi oQEly ; (89-90)

luego, tras aducir varios ejemplos sobre los efectos prkcticos del vinoconcluye:

jv yap µEOVG06), atavTa TaVTI XUTaJtaow (3O1)XEVµatlcov xal yvw ti& ov xal VOL&cov (99-100).

La inundaci6n intelectual (atavta cavil xataatao(o) viene, pues, directamente condicionada por la cantidad consumida de vino, sustancia que, por si no quedara claro, ^^riega,, (96) la mente. En el fr. 198 de La botella, no se menciona ni al sujeto ni al posible origen de la hiperproductividad poetica, pero esa como relaci6n de necesidad entre verbosidad y etilismo subyace al planteamiento mismo de la obra. Trasladado a terminos literarios, los efectos del vino pasan a considerarse «inspiraci6n,, y agentes de un determinado estilo poetico26. Precisamente con ese estilo caracteriza Arist6fanes el arte de Esquilo en Las ranas: entre otras cosas (y a traves de Euripides) se critican sus largas tiradas de versos (tonterias y discursos corno bueyes, dice en 924) y su boca sin freno (837-9); mas tarde el corifeo, exhortandole a contester, le invita a dejar salir la fuente (zov xQJOUVOV a4 I t, 1005)'.

25. Vv. 85 ss; la escena culmina con el fichaje del salchichero, en tanto la progresiva ebriedad de Dem6stenes conduce a la identificaci6ndel vino con el dios, del que, dice, "tuyo es el plan, no mio,, (v. 108). Un caso analogo en Eur. Ciclope, 519-530; cf. M. CIAvo, -Elementos par6dicos del simposio en el Ciclope de Euripides. Actas del IX C.E.E.C., Madrid 1995.

26. Cf. L. Gu,,op. cit. (n.9), pp. 170-75; M. CLAvo, -La poetica de Hedilo,, en Homenatge a Miquel Dolc, Palma de Mallorca 1997, pp. 171-175.

27. Elernento constante en este pasaje es la boca por donde sale la corriente incoherente de palabras a modo de ruido, charla, XrlQcty; La boca de Esquilo en Ranas se califica de

Cratino y la comedic en la parabasis de Los caballeros (vv. 526-536) 27

La coincidencia en la representation del discurso esquileo -incontenible, que brota de su hoca como de una fuente- con el de Cratino, senala esta imagen como topica del discurso inspirado'". Pero otras formas de incontinencia vienen a sumarse a la discursiva en ]a representation comica de Cratino: la escrologica y la erotica"', estrechamente ligadas, ambas, a su etilismo. Asi, en el fr. 195 K-A de La botella, Cratino se escenifica persiguiendo lujuriosamente a un joven... vino:

vuv 6 ' i v Ib1'lt MEv(ciiov rl (3WVT' aptiws oivioxov , ETEiat xaxOX01106E1 xai X.EyEi ooiµ' ws a:TaXos xai X ux6g ap' ofont rQia;»30

Sin embargo los excesos sexuales no constituyen, parece, un motivo mayor de la representation, o autorepresentacion, de Cratino31. Aristofanes, al menos, prefiere asociarlo a temas escatologicos. Asi, en Eq. 400-401 el coto, que husca imagenes para expresar su aborrecimiento al paflagonio, las encuentra en estas dos situaciones:

Ef GE µr1 [to(A) ysvoiµrly > v32 Kpazivov xt)t8tov xa'L &&(GXoiµrly 1LQooat6Ety Mopoiµov ipaytuI&av.

E1 escoliasta, y con el la mayor parte de comentaristas, ven en este verso una referencia a la incontinencia urinaria (wS £v0'UQJ1J'L'Iw xai .LEOv(Jov bta(3aXXEt T6v Kpaiivov), que convertiria a la ,manta,, de Cratino en un objeto no precisamente confortable. En este sentido entiende tambien el (xu0ubooto tog, axaXtvov,axeat£S, &1tu? ov etc. El discurso se representa como una corriente de agua que el poeta, el sophos, debiera encauzar y articular en poemas. Reciprocamente, (76µa designa la desembocadura de tin no y xEikEa, labios, sus riberas (I ldt. II 70).

28. En la tradicibn Esquilo se caracterizaba por sus excesos y en particular los etilicos: escribia ebrio (T 117 a-g RAi)T), poetizaba en estado de inconsciencia (le critica Sofocles en Atli. X 428f); sus dramas estaban 4lenos de Dioniso" etc.Cf. G. LANATA, op. cit. (n. 15), p. 126; 145; N. PALOMAR, La figure du poete tragique clans la Grece ancienne^', en N. LORAUx - C. MIRALLES (edd.), op. cit. (n. 10), p. 101.

29. En Ach. 850-1, se le describe rapado siempre (&Ei), manifestation, al parecer, de sus constantes transgresiones sexuales. Pero la expresion no es facilmente interpretrable y ha suscitado diversas explicaciones, resumidaspor G. BONA, Per una interpretazione di Cratino•, en E. CORSINI (ed. ), La polls e it suo teatro, 2 vols., Padua 1988, II p. 186.

30. Probahlemente en el mismo sentido en que Baco se mezcla con -ores ninfas,, en un epigrama de Eveno de Paros. Cf. C. MIRALLES, --Eve de Paros: L'epigrama simpotic XI 49 de la 1'alatina (=2 West),,, Est. C'las. 87, 1984,pp. 267-272.

31. S. BETA, 41 linguaggio erotico di Cratino, QUCC 40, 1992, pp.95-108, observa que se da en Cratino unit 4nattesa e sorprendente 'pudicizia',

32. Los editores prefieren mayoritariamente ev (por ev) (asi K-A, T 14), lectura que favorece la interpretation en el sentido de ,estar en una comedia,- de Cratino, ser objeto de sus ataques (idea que, a mi parecer, se encuentra en Ach. 1168-73, infra). Cf. R.A. NEIL, The knights ofAristophanes, Hildesheim 1966, ad v. 400.

Maite Clavo

esc. a Eq. 526 el termino 66oaS comentando que TO &i,oag EL1LE oxtuniwv tQog zoEvougely KQailvov (T 14 K-A), en cuyo caso la irrefrenable orina correria, no lo olvidemos, con gran elogio3j. Por tanto, si la intenci6n de Aristofanes fue sugerir la imagen de una manta mojada por Cratino, lo l6gico es pensar, a la inversa del escoliasta, que la incontinencia urinaria no es sino la imagen escoptica de la incontinencia verbal. Para esta lectura es pertinente, creo, la position del sintagma a final de verso en correspondencia con el siguiente, v. 401: KQUTIVov x6t8tov / MopoL.tov TQcL'w1Slav. El paralelismo es tan claro que Bergk vio una elipse de komoidia. No me parece necesario: la proximidad fonica Basta para jugar al double entendre en que c6micos y publico eran tan expertos. Pues con esta palabra Aristofanes podia aludir (y el publico entenderlo) a dos cosas: su incontinencia proverbial (verbal, urinaria, es decir, etilica) y su comedia, plasmacion de su desmedido beber y, por ello, hablar. Orinar y hablar se corresponderian como consecuencias respectivas del beber alcochol e inspirarse poeticamente.

Velocidad y virulencia

El avarice avasallador del viejo Cratino, segun se describe en los primeros versos delpasaje, coincide con la expresion del T. 12 K-A (Ach. 848-853) sobre la velocidad del poeta:

o'b' EVTVXWV EV rayoQat TtQocEtol oot (3atl^wv KQatlvog aEl xExa%tEvoc .totxov µtat µaxatpat, o aFQLjTovEQog'AQTE tWV, 0 Taxes a'av zrly µovotxljv oijwv xaxov Twv µaoxaXwv taTeos Teayaoi,ov3,.

La expresion Taxuc ayav coincide con taeao'ewv en sugerir un poeta rapido35. La misma idea se encuentra en un epigrama de la Palatina (XIII.

33. Desde Notre Dame, Gargantuaprovoca una torrencial ^pipinundacion,, sobre los ciudadanos, tras anunciar que les daria ,el vino de bienvenicla, pero de risa,, (.par ryz^ = Paris) (F. RABELAIS, cap. XVII; observation que agradezco a N. Palomar).

34. El v. 850 es una correcion de Bentley (ovb' codd., ovb' 6)ojuQ Suda) seguida por la mayoria de editores. Sin embargo, la expresion de los vv. 852-3, por ref. a Paz 813: tiQayoµaoxaXor, parece alusiva de autores tragicos (Morsimo, cf. Eq. 401). Seguimos la ed. de K-Acon ]as reservas consiguientes.

35. Pero no necesariamente descuidado, como piensa NEIL (ad v. 527), quien trasladando el concepto de rapidez al ambito de la critica literaria, cita la opinion de Platonio (de com. 2.1) de que, pese a plantear Bien los argumentos, Cratino no concluia coherente-

Cratino y la comedia en la parabasis de Los caballeros (vv. 526-536)29

29)j°, en una combinacion mas compleja, acorde con el refinamiento tecnico y savant de la epoca:

OIVOS tot xaQLEVTL 7TEX£t Taxes uroS &OL66 t v&.OQ E J IVWV ov &V a V TExot; oo4 ov.

T OU T' EXEycv, ALOVVOE, xat EJTVEEV ov x Evo'g aoXO P KQaTivog, aXXa atavTOg wb&bEt jt16ov.

TOtyap 1J To oTE c aVO1S tEyas E(3pvEV, E1XE of XWO(W)t µ TT(07TWV (. WTEQJ X€U ov XEXQJOXW I EVOV.

Fn los dos primeros versos queda claro que es el vino quien confiere cualidad a la obra (v. 2) y el queconduce velozmente al poeta. Velocidad y maestria son pues, amhas, consecuencias del use delvino, y en absoluto -como suele pensarse- nociones excluyentes. De hecho cahria recordar que el discurso impetuosode Cratino en Eq. 525-7 le deparaha triunfos y c'looio, y que su eficacia consistia, precisamente, en arrastrar de su stasis y Ilevarse a los enemigos de raiz; es decir, que (en palabras del autor anonimo de tin tle Comoedia, T. 19 K-A), ,usaba la comedia a modo de latigo puhlico, atacando a los malhechores, anadiendo asi lo titil a to , raciosoj',,. A la agresividad de sus ataques en la comedia parece remitir, tambien, Ach. 1168-1173, donde Aristofanes expresa su deseode que Antimaco, un corego al que acusa de tacano, sufra una estramhotica cadena de tropiezos que culminan cuando"

XLOov (act tv

3ovXoltrvog EV oxOT(.Ot Xct3Ot

TTIt XELQi JTEXEOov aQTlcas xExEOI.tuVOV.

EJLat^EtEV 6' ExWV

Tov tapµaeov, xaTtctO' 6µtuQTWV (3dXoi KpaTI,VOV se desprende que esperando de el una rotunda venganza.

mente sus dramas. Al contrario C.E. GRAVES, The Acbarnians, Cambridge 1961, ad v. 851piensa clue may therefore he a compliment,. 36. '1' -6 K-A. El v. 2 se reconoce como una city gracias a la segunda persona del verbo fi. 203 de la I'1't ne), pero tambien podria serlo el primero. En todo caso el poema esta construido en su totalidad sobre on lexico y unos topicos significantes del comico (xaptc. oo)oti. ^ltvccv. &oxog, aiOog, oiov..). En el v. 2, lest. Ear.: oo(^ov/xer]QTOV. Cratino oo(poc, I'ac. 700; sabre la ..utilidad, del vino: E.q. 85-87; 1'esp. 80 etc.

3'. '1'estimonio que vinculasu actividad con la del poeta yambico; cf. R. RoSEN, op. cit. (n. 0 ) pp. 37-58; R. P E I RAGosi1N1, Archiloco 'salsadi Taso' negli Archilocbi di Cratino (fr. 6 K),., Q9'CC 11, 1982, p. 1•1, n.6;E. DEGANI, op. cil. (n. 21), pp. 15-17.

38. In an ascending order of absurdity,, segun C. Mot'uoN, The Lyric of Insult and Abuse in Aristophanes. 191130, 1979, pp. 25-27. La autos observa un efecto comico en la aparici6n ine.sperada del nomhre de Cratino, pero no explica la raz6n.

\Iaitc Clav ()

A juzgar por estos ejemplos, pues, la utilidad de la comedia -el skoptein de los personajes publicos- tiene su instrumento apropiado en ese discurso torrencial y violento que el vino proporciona al poeta dotado de cracia.

Los Eunidasy da parodia de alltiguos poetas"

MGM b' oux ]'IV EV uqurouiwt T X rly «Awpoi ovxoirEbtXE» , xa. «rExtovEg E'U7t aXa twv vµvwV » ouTwc V0rlorv Ex EivoS. (529-30)

Las dos breves citas mencionadas por Aristofanes son, de hecho, una distorsion parodica de versos de otros poetas y se consideran pertenecientes a la comedia de Cratino llamada Eunidas° donde, segOn las Fuentes, "parodiaba a los poetas antiguos» e 4mitaba los proernios de los poetas ditirambicos y los citaredos' Tal informacion coincide con la noticia de que los Eunidas mismos Bran un YEvo; 6QX11oi(70 v Xct xtOaptGTC0 V'', musicos profesionales, aptos, por tanto, para constituir el coro en una comedic cuya tematica es, a juzgar por los testimonios y fragmentos, especificamente literaria. Por otra parte, su actividad se encontraha estrechamente unida a las fiestas dionisiacas en que se enmarcaban las representaciones dramaticas, y tenian a su cargo servicios religiosos, como conducir la procesion o ejercer el sacerdocio de Dioniso Melpomenos'. El sacerdote representante de los Euniclas ocupaha, ademas, un asiento de honor en el teatro. Por eso es significativo que Aristofanes, al final de suelogio a Cratino, pida para el un puesto de honor como espectador del teatro, junto al dios (v. 536). En todo caso, pertenezcan o no a esta obra, los dos fragmentos seleccionados por Aristofanes convocan multiples voces de la ,antigua poesia Concretamente se reconocen,creemos, las de Terpandro y Pindaro. Por su

39. K-A (ad fr. 70) con el esc. a Eq. 530a, las adscribe a una okra 6tnnenidas, pero otros editores, con Fabricio, consideran este titulo una confusion de linnidas (cf. EDMONDS, pp. 69-70). Teniendo en cuenta la debilidad de la base filologica ('ban c fabtdam in sttspicionern t'occu'c'rnnt et fragmenta omnia ad F_tutidas rc^Jerenda esse re)1srre>>urf' BERGK en K-A s. 1. Funlenidas); y do otraparse, la tematica y uadici6n sobre esta obra, asi como los argumentos que aqui aportamos respecto de las parodias a "1'erpandroy Pindaro contenidas en estos versos, firinidus nos parece la adscripci6n mas plausible.

40. Hesych. d 27t7; esc.Ar. Nub. 595c. Alia, EDMONDs 67-686; K-A 70, 72.

41. Vid. ref. en K-A tanreidas ii.

42. Sohre el culto queda poca informaci6n. Vid. FRAZER, ad Paus. 1 2.5. con refs. El santuario del dios coincidiria on la Casade los artistas,, , gremio profesional de recitadores y actores, regulada profesionalmente en el s. IV, y que tenia identicas funciones religiosas y el mismo puesto de honor en el teatro que los Eunidas. segun el esc. a h_'q. 530 el termino iextoves aludiria a estos TEXVIrnL , to que plantearia el sentido de su presencia en el s. V, si no su identificaci6n con el genos Eunida. En este sentido es significativa la anecdota de que, a la muerte de Alejandro, conocido por su aficion a estos colegios profesionales, se encontr6 bajo su almohada on ejemplar de los Eunidus de Cratino (ref. K-A s. t'. ii). Sohre los tecnicos de Dioniso,", A. W. PICKARD-CAMBRIDGE, Dramatic Festivals ofAthens, Oxford 1968, pp. 279 ss.

Cratino y la comedia en la parabasis de Loscaballeros (vv. 526-536) 31

parte, la manipulacion c6mica, que superpone un efecto skoptico y obsceno alos versos parodiados, opera simultaneamente sobre trey niveles de significaci6n: el erotico, el politico y el poetico. La primera cita, AcopoI ovxoaMLkE (529), evoca la invocaci6n a los dioses en Ios proemios, gracias, sobre todo, a la imitacion de la composicion del epico XovooaMLkE, epiteto de Hera en Homero". Pero, dado el elemento sustitutorio -ovxov- no menos consideraci6n merece como modelo el compuesto ovxoTQayibrls, acunado por Arquiloco para insultar a un avaro". El calificativo inventado por Cratino se formaria, pues, por detorsio multiple del modelo epicoy del yamhico, con la primera parte del uno y la segunda del otro: exhihici6n de oficio que hacia honor a su fama de poeta oo^6g. A su vez la expresi6n contiene un dohle juego alusivo: por una parte, y asi to entiende el escoliasta, la asociaci6n de bwpo- y (Yvxoserviria para acusar a alguien de corrupto (bwpoboxoc) y sicofante, una modernizacibn plausible de los insultos yambicos at avaro en los terminos propios de la invectiva politica. En este sentido, at menos, utiliza el termino Arist6fanes en otro pasaje de la obra (vv. 986-96), explotando el equivoco creado por la proximidad f6nica entre ,tono dorio» (8tuptotil) y ,SOborno), (btupoboxtoil)", en un inspirado relato sobre la educaci6n musical de Cle6n, quien

t ... g apµovlav 6 rai,S ouToc of bvvaiat ta66v rlv µr1 bwpoboxtoTi. (994-6)

Por otra parte, vtratandose de comedia, no se puede descartar el eco ohsceno que sese adivina en la combinacion lexica bwpoI ovxo-: el primero esta fuertemente connotado por su tema y su formaci6n"; el segundo designa popularmente losgenitales''; la imagen resultante no es muy lejana de la que sugiere la arquiloquea (fr. 16 TARDITI = 331 WEST'):

43. Tal vcz no es indiferenie que Hera se identifique con Aspasia, objeto comun de ataques en la comedia (en Cratino, fr. 259 K-A).

44. Arquiloco, fr. 250 WEST; Hiponacte, fr. 177 DEGANI. Cf. F. DEGANI, ',Giambo e Commedia"", en F. CosSiNt (ed.), op. cit. (n. 29), pp. 170 ss.: como observa en pp. 177-8, el invento de compuestos y de nombres parlantes, el juego paretimologico, el aprosdOketon y otros muchos recursos cOmicos tienen Su precedente en la poesia yambica.

45. Cf. ROSEN, op. cit. (n. 6), p. 39 n.10; A.M. BowIE, op. cit. (n. 2), p. 65.

46. Doi-6 forma parse de los nombres creados por Cratino, como Dexo y Embl6, todos ellos de construcci6n analoga al hiponacteo Kyps6 (fr. 127DEGANI), claramente obsceno. Cf. E. SoAREZ DE LA TORRE, ~Hiponacte c6mico», Emerita 55, 1987, p. 128; DEGANI, art. cit. (n. t5), p. 171+. Sobre las tecnicas de formaci6n de nomina. icta en yambografia y en particular derivados del radical bcu- cf. M.G. BONANNO, ,Nomi e sopranomi archilochei.., MH 37, 1988, pp. 74-81.

47. HENDERSON, op. cit. (n. 17), pp. 117-8; En Eccl. 807 11 ouxT'1 = pene; cf. Eq. 259; ROSEN, op. cit. (n. 6), pp. 67-68. Sobre las ramas de higuera en el ritual del pharrnakos, el use

Maite (; Ltv()

Ovx^ aTETQtAi11 atokXas (3ooxovoa xopwvag EullOig ^ ELV wv bEXTQta faot^iXrl.

Pero tanto si predoniina la lectura politica cotno la erotica, la sorpresa, el aprosdo>keton, se presenta en la segunda parse del compuesto,pues atES&Xos, sandalia, no se deja reducir a ninguna de ellas. Mas ally de la deformacibn del homerico xQuoo r 1Xoc, creo que el modelo mas cercano se encuentra en un verso de Pindaro, que trata de una innovacionen la armonia doriay utiliza el termino en el sentido de pie ritmico, metro (01. III 4-6)'':

Moloa b'oiizw atot tTUQJEOTU tO1 VEOOiyaXov Evpovit ipoatov

A(OQiWt (^wvav Evapµo^at atrbLXwt

&ykaoxw tov-

Este usede atE8t7,,og nos ha situado, pues, plenamente, en el terreno de la innovacion poetica, y en este mismo creo que hay que inscribir tamhien la otra cita de Los Eunidas, TEXTOVES Eu1taXaµwv uµvwv, y su precedente pinciarico'0, probablemente la invocacion de la Neinea 111 3-6:

udartyap

µEVOVT' Eat''Aowaddwt tEX1yapvwv Tt XTOVES xdµwv VEav1at, oEOcv ota .tatoµevot.

Leidos en su conjunto, ambos pasajes presentan importantes puntos de contacto con el de Aristofanes: para empezar, en amhos se trata de xtuµot; asi, en 01. III el poeta es capaz de armonizar el ritmo dorio con la voz quc da esplendor al como, por su parte, en la Nem. III (3-6) esa articulacion de voz y ritmo se formula con el terminoTEXTOVES, mientras los comos son ellos mismos calificados con µEktyapl;wv, un adjetivo que en Pindaro se aplica hahitualmente a himnos". El sintagma El)aza7,,6µwv vµvwv seria, pues, una variante del pindarico, fahricado por Cratino en funcion de de sus derivados en Hiponacte y las cxplicaciones propuestas cf. C. MIRALLES - J. PORTI LAS, the poetry of Hipporrax, Roma 1988,pp. 84-5.

48. -Che a tutti si concede,: BONANNO, op. cit. (n. t7), p. 78 y n. +5.

49. Vid. VERDENICs, Leiden1987 ad loc.

50. Contra to que pudiera parecer, el use de T xzwv para designar al compositor o autor poetico esinusual: Pindaro toutiliza en otra ocasi6n (Pyth. III 113) para referise a los poetas como "hibiles constructores que armonizan palabras,,, y segun tin comentario papiraceo a la vida de Alcman (T 8 CAMPBELL) 6)rmaba parte tambien, junto a sopb6s, de un verso de Alcman sobre un rival,constructor de habiles partenios. La s6lida construcci6n de palabras que caracteriza a los grandes maestros alcanza tamhien a Ia representaci6n comica de Esquilo, que asimismo goza de una fuente de palabras (Rauas 1003-4).

51. 01. XI 4; I'ytb. 111 64 etc. Cf. J.B. Bus , Piudar, Nenwan Odes, Amsterdam 1965, ad loc. En 01. IX 26 7wX6[uI se dice de la habilidad poetica.

Cratino y la comedia en la parahasis de Los ctibedA'ros (vv. 526-536) 3

TEXT(OV. De otra parte la /Vemea III present, la curiosa escena de unos muchachos esperando junto alas aquas del Asopo la voz de la Musa: asociacion de no y poesia que coincide (por czar?) con el elogio de Aristofanes a Cratino.

Son estos, me parece, indicios suficientes de que Cratino alude a Pindaro y a tin determinado arte poetico, capaz de inventar un Iropo nuevo (01. III), capaz de articular las voces del rio y de la musa en la construccion de ... cantos (Nem. III). Esta lectura, en dave de parodia poetica, mantiene todavia interrogantes: rPor que es dorio (el modo, tono, armonia, etc.)? ^Y por que (,metro de higo"? En definitiva, ;hay en bweo- o avxo- referencias m:is precisas at arte de los «antiguos poetas,,? I's posible. Como hahiamos dicho, antes de Pindaro, 'I'erpandro fue el inventor y organizador_ del sistema musical dorio, el que proporciono las ttornttts poeticas a Esparta;'. Ya hahiamos mencionado, tambien, que se atrihuia a su musica la capacidad de apaciguar los conflictos, porque hahia solucionado con ella la stasis de los laconios, terra a que aludiria el v. 527. Y fue precisamente un higo lo que causo su muerte, tin higo que alguien hahia disparado a su hoca cuando estaba cantando, en Laconia;3. Ahora hien, en la historia mitica literaria, los higos ocupan una curiosa posicion de salida: hablan sido el premio del primer concurso de comedias, realizado tray su invencion por Susarion, el catalizador de los llamados «elenmentos dorios,, de la comedian'. Segun el anonimo tratado Sobre la Comedia", Susarion y sus contemporaneos representaban a sus personajes de forma desordenada y sin otra finalidad que ]a risa, y fue Cratino el primero que impuso tin orden en el argumento, aumento los personajes a tres, y ^anadio lo util a to gracioso».

Nos encontramos, asi, con que los pasajes parodiados de Pindaro inscriben la poesia en el Como; por su parte, el «higo dorio" remite -si no voy errada- a Terpandro, Susarion y la comedia doria; ahora bien, los komoi y las "farsas doricas,, son las dos practicas que se consideran originarias de la comedia, genero organizado en su forma atica por Cratino. Pretende

5 2. Las Watkins sohre sus innovaciones y su organizaci6n de la poesia espartana son unaninres y ahundantes: ampliaci6n de la escala doria, aumento de cuerdas en la lira, etc.; inventor Cie los escolia, el raomo ortio y otras composiciones citar6dicas, etc. lid. ref. en 1A Cd. CAMPBELL

53. soda, 3, 315 y A /'. IX i88, donde se le designa como Terpes. Dada la singularidad de la anecdota, la identificaci6n no parece dudosa.

S^i. liarrn. /',r10, ed. JACOBti p. 13; tuna tradici6n hacia a Susarion megarense con la intenci6n, prohablemente, de asociarle asi a la Ilamada farsa megarica,,, que, junto con los dc'ikc'listai espartanos, se consideraha predecesora de la comedia atica (Artt. Poetica, c.iii), ret. en KAIBLL, C.G.F, XIV-XV, pp. 73-78; sohre los elementos dorios en la comedia atica (e.g., la x6e6a": que danza el salchichero en 097) y la cuesti6n de los origenes cf. I'ICKARD-CAMBRIDGE, Dithyramb. Ti-gQed)' and (,'ornedy', Oxford 1962,pp. 16218-.

55. Cratino, T 19 K-A; cf. Tzetzes en T 21 a, h K-A.

Maite Clavo

Aristofanes sintetizar, en estos dos versos, el sistema de alusiones que inscribe a Cratino en el proceso de formacion de la comedic? Recuperemos ahora brevemente el conjunto de voces. que nos han parecido perceptibles en el pasaje de Los caballeros: Arquiloco, su maestro declarado, y la invectiva fustigadora que le caracteriza entre los poetas de la archaia; Terpandro, sus innovaciones musicales, su eficacia contra la stasis, su enfrentamiento con el conservadurismo laconio"°, su muerte, ahogado por un higo57; Pindaro, habil tecnico de la palahra, capaz de construir innovadores komoi; Susarion, al fin, que invento la comedia dorica, conocida y reformada por Cratino, y bajo cuya influencia los de Icaria organizaron el primer concurso comico, con ^<estos de higosy una medida de vino,, como premio. Yambografia, comedia e innovaciones tecnicas se descubren, pees, a traves de este sistema de alusiones, en el trasfondo de la trayectoria literaria descrita en Los caballeros, como referentes de las influencias y la teoria poetica que Aristofanes atribuye a Cratino.

II. Divagar y morir de sed

La nueva musica

VUV6 6 ' a trig av T OV oQJ(w vTES atapaXripouV T ' ovx EXECUTE, Ex7ttatt0vowv TWV rlXEXTQWV xa1 T ov T ovov OUXE T ' £ vovtog icw 0' apµov1WV Staxaoxovocuv • UXXUyiTow wv 1LEQJt£QQEt. (531-3)

Si, comp pensamos, bajo el tinte obsceno-escrologico del genero, en los versos anteriores se trataba de la antigua poesia, su estilo, su potencia y su influencia en la vida publica, es de esperar que en esta segunda parte se prolongue el mismo sistema polisemico, y que tras las brornas mas o menos topicas sobre el viejo poeta se perciban, al tiempo, ciertas consideraciones sobre la poesia contemporanea, por oposicion a la ya ingeniosamente aludida de antano.

56. En mi opinion la noticia de la muerte de Cratino, ,cuando entraron los laconios., ("desfallecido, pues no resistio ver roto un pithos Reno de vino. Ar. I'uc. 700-703 ) no hace referenda a un suceso historico (no hubo una invasion laconia por esas fechas)sino literario, que se presenta funcionalmente equivalente a la ruptura del pithos que contiene el vino (fuente dionisiaca de inspiracion poetica); el enfrentamiento con los inmovilistas espartanos, quienes de quitaron la lira y la dejaron colgada, porque habia anadido una cuerda para conseguir mas varieclad de sonido^^ (Plut. Inst. Luc. 17, T 17 CAMPBELL) puede subyacer tambien a la muerte de Terpandro, que ocurrio a su regreso a Lacedemonia" (T 10 CAMPBELL).

57. Cualquiera que sea el sentido que otorgaran a este elemento los iniciadores de la anecdota (una obscenidad, tal vez en relacion a la comedia, proxima quizas del avxoig(Xyibrls yambico, o alusiva del originario y legendario Susarion), el esquema en si de la muerte es analogo at de la muerte de Sofocles, atragantado con un granode uva ; cf. N. PALOMAR, art. cit. (n. 28), p. 89.

Cratino y la comedia en la parahasis de Los caballero. (vv. 526-536) 35

Pero esas esperadas referencias estan lejos de ser evidentes y no nos quecian restos del clialogo intertextual que, muy probablemente, escondian tamhien los vv. 532-3:

«Caidas las clavijas y sin tono, las armonias ahiertas,.

Los genitivos son ahsolutos, ahriendose asi a la lihre asociacion (ode quien, de que se han caido las clavijas?). La superposici6n de la persona (Cratino) y la cosa (lira) se advierte sin problemas. Por su parte, el use obsceno de EXIriatiw en comedia" nos afire una lectura en una usual clave c6mica. Se adivina facilmente el primer nivel de equivocos: Cratino es un viejo y esta desentonado, en su cuerpo'"... y su lira; se superponen, pues, tono musical y sexual.

Caida, desaparici6n, relajaci6ndel tono y la armonia: el enunciado se traslada al nivel acustico, pues Arist6fanes construye estos clos versos (531-2) con marcadas aliteraciones y homoi6ptota que culminan en el facil patetisnx) de yEQWV uw huscando,prohahlemente, ridiculizar el estilo musical que imita. Todo hace suponer que se alude aqui a la ,nueva musica,', que al clecir de Ferecrates (fr. 155 K-A), no procedia linealmente, como antes, sino por "giros y retorcimientos, (= rrQL QQE1); habia multiplicado sus cuerclas, y por tanto los tonos y armonias, lo que la hacia, ademas, xaXaQWTEQU (=bta)(UGX0)) mas flexible, ahierta, decadente'°; asi Meianipides

xaXap(OTEQUV 'r' EJr061OE )(opb(1%S 666Exa N. 5)

y Frinico

xa eTT(w µE xai. 0TQE(^cuv oa,T"ly b1E(^06QJEt Ev E-ia xopbaic 666Ex ' ap tovLag Exwv (vv. 9-10).

La enumeraci6n de innovaciones musicales presentada por Ferecrates concuerda, sinteticamente, con el estado Clue Arist6fanes achaca al actual Cra-

SR. IlENDERSON, op. Cit. (n. 17), p. 1-11.

59. Fl escoliasta introduce otra referenda: ij4XTOov. iovoc y apµovia designarian Ias clavijas, tensores ytrama del sorrier de la cama. Son hapax linguisticos el use femenino de r'jX£xtiQoV (ien juego con -XEx"OoV?) y el termino bt(AX6UxsLV, de cuyo terra, X(1Oxw, hay en cambio numerosos testimonios comicos en sentido ohsceno (HENDERSON, op. Cit. (n. 17), pp. 209-11). Se puede conjeturar una oposicion entre el bta ... EOOEL del v. 527 (y la imagen de potencia erotica que conlleva) y el bta-xaaxw, que sugiere pasividad homosexual. NEIL, ad v. 533, observa Ia rareza del use fem. de ijXEx'rOoV (,,does it occur elsewere?.) v la no menos unnatural and pointless,, explicacion del escolio.

60. Cf. 1'laton, Rep. 398c xaXUOU Xubtoii, etc; A. BARKER, Greek Musical Writings I 1984, pp. 236-7; M.L. WEst, Ancient Greek Music, Oxford 1992,pp. 93-4.

Maitc Claw

tino, desentonado y abierto. Pero la ratificacidn de que este aceptaha complacido esta imagen de su ""vcjez,,, o, mas hies, de que se hace c)mplicc de ella, es el ingenioso bwbsxaxgovvov con que, en el fr. 198 K-A, v. I de La botella, humoristicamente respondia a la imagen de su torrencialidad con la de un cataclismo de versos. Doce fuentes me parece del todo pertinente a esta compartida broma sobre la nueva musica, dado que la cucstit>n del mbnero de cuerdas era objeto constante de discusi6n entre conservadores e innovadores, y es evidente, a partir del iiagmento de Ferecrates, que ese numero se hahia -quizas c6micamente- ampliado a doccd'': Melanipides (v. 5), Frinico (v. 16) y finalmente Timotco (que afirma haher llegado a once en sus Percas), en palahras de la misma Mtisic(i, ^me desat6 y me deshizo con sus doce cuerdas- (v. 25). Dado este climageneral sohre la nueva musica y la ampliaci6n de la escala, las palahras de Cratino (198 K-A)

Doce /iientes, In hoca; un lliso en la garganta

resultan pertinentes a las alusiones de Arist6fanes sobre su nuevo estilo musical ""dilatado,,, sin Lin tono establecido, y que ya no avanza unilorme (como en los primeros versos bra ... rQQEt), lino retorcido (:rcpt-eQ t) ; ya no agresivo (zrapaovpwv) Nino erratico (TLaQ(A1lQoUVTc) ; no eficaz (oTd(JEws), lino inofensivo (como Conas).

S6crates, Conics y el hombre de Delfos

worEQ Kovvdg, oTExavov.tty ^xwv avov bilprlt b' a^to7 w^ci^s (v. 5 i)

Arist6fanes sugiere como imagen del actual Cratino in simil, Conas, cuyo nombre deja una extrana estela que Ilega a Plat6n a traves de una ligura connotada, mas t6pica que hist6rica.

Su menci6n mas antigua esti en el propio Cratino, to que una vez mas senala este pasaje de Los caballeros como una camara de ecos del poeta descrito. Y esinteresante, tamhien, que amhos to utilicen en la forma diminutiva de K6vvog con que le conocen Plat6n y la tradici6n paremiogralica. La forma Kovvdc probahlemente sigue los procedimientos de deformaci6n de nombres propios de la tradici6n yamhica, como el I)or6 del v. 529". Por otra parte, las noticias sohre el personaje, como veremos, son hastante dispares, pero mantienen encom(in un nucleo -musico pobrc^- quc hien

61. Como as doccnas, opina Wiar ibid., p. 357. En Rauas 1327 ss. F.squilo llama a Euripides To bu)br:xaµrlxavov ILEXoaotov; alia, en Ferecrates fr. 155 K-A, n. a v.16.

62. Se ha aceptado generalmente la identidad de Konnos y Konnds, con algunas reservas: cf. K-A, n. at fr. 3 0; sohre la formacion del nombre cf. NEll. ad P(1. 53o.

Cratino y la conudia en la parabasis de Los caballeros M. 526-536) 37

podria pertenecer al de una figura de repertorio o personaje representativo". Apoya esta hipotesis otra practica comica de tradicion yambica, que consiste en la creacion de nombres parlantes"', como parece serlo el de Conno". En todo caso, el conjunto de las Fuentes que llevan a la caracterizaci6n de esta figura no sigue una tradicion lineal, lino Clue presenta Lin mosaico de variantes que en algun momento debieron ser unificadas por los escoliastas.

La aparicion nris antigua del personaje esta en el fr. 349 K-A de Cratino:

^oOtE XCd o11t yaGTQ bibov xaQty, o()pa of Xtµog ^x0a6plJt, Kovvuc b 7TOXUGTE(^av6gof (^tkljG11t

Versos que parodian los de Hes. Op. 299:

^Lya^EV IIeporl, bfov yevog, o^pa of ^t^t6S ^x0aipr1t, 4t4rlt SE o' EvoT£^avog 071µ1121p.

EI c6niico ha procedido, pees, por sustitucion de trabaja por come, Denteter por Cottttc"ts: una sustituci6n violenta, conducida por el ^,hambre"que, como veremos, se asociaba proverbialmente a este personaje- y por la analogic entre el epiteto EvoTE^avoS de la diosa y otro rasgo proverbial de Connas: sus mochas coronas.

Ilamhre y coronas se asocian en on fragmento de Eupolis (77 K-A), sin menci6n explicita del sujeto; TEstando en ayunas, y sin haher tragado nada, pero con una coronae. Sabemos taunbien que dos comedias, de Frinico y de Amipsias, tenian por titulo Kovvos. La obra de Amipsias habia ganado el Segundo premio, tras La botella de Cratino, el 423, on ano despues de Los caballeros, to que evidencia on alza de esta figura en ese momento, quizas por referencia a on contemporaneoque pudiera ser el mismo Socrates ((Iuien, por cierto, protagonizaba Nubes ese mismo ano). Es lo que

03. Segun forInUlaci6n de L. Gin., op. cit. in. 9), p. 48, quien observa la presencia de tipos c6micos secundarios procedentesde las profesiones, y sugieresu origen en el teatro siciliano.

01. In%ento o detormaci6n de nomhres por paretimologia, ligaclos, por demas, a la creaciOn de personajes tipo: M.G. BONANNO, op. cit. in. 47), pp. 73 ss; E. DEGANI, 'Giamho e commedia' en h. (. )R.SINI (ed.), op. cit. in. 29), pp. 170-1; Entre los personajes del repertorio yamhica es connin el auleta, como Miclo, en Arch. fr. 270 W; los celehres C6dalo y CicOn en I liponacte, fr. 118 W; cf. E. SIJAREZ, art. cit. in. 47), p. 133.

O5. .Colifichet traduce 1'. 1,URAUx, en N. LORAIIX etC. MIRALLt:,S (edd.), op. cit (n. 10), p. 245. No me parece imposible que la paretimologia lo asociara con xovv£w, un verho testimoniado en las Suplicantes de Es(Iuilo como ,conocer,, (vv. 117,16 t, 174; Hsch. s. iv.). En todo caso, a) Plat6n y la comedia antigua lo asocian con Socrates; b) da titulo a una obra con on coro de sofistas; c) es proverbialmente el mejor de los musicos y el mas pobre (Ilsch. s. v.; esc. a Eq. 534 etc; ref. en K-A, n. fr. 349). Arist6fanes (Vesp. 675) utiliza este nombre en otra expresi6n para indicar algo sin ningun valor (Hesch., s. 1.) cuando hate quejarse a Filocle6n de que le toman por el voto de Conno^^.

Nklite Claw

puede deducirse de los escasos rectos de la comedia de Amipsias": la noticia, transmitida por Ateneo (V 218c) de que no incluye a Protagoras entre los sabios del Coro,,, implica que dicho coro estaba compuesto por figuras individuales y conocidas de sofistas; el fr. 9 K-A introduce un Socrates que es ^,el mejor para pocos, el mas tonto para muchos..... Sill manto, sin zapatos, Y que, ,aun estando hamhriento, nunca fue capaz de idulat Retrato de un Socrates indigente y excelente que coincide en su fundamento con el del proverbial Connas.

Este fragmento de Amipsias confiere nuevo interes a las noticias de Platon sobre Conno, al que se refiere trey veces como maestro demusica de Socrates. En Eulidemo 272c, 295a, Socrates se autorepresenta como un viejo estudiante de musica, objeto de hurla de sus jovenes condiscipulos y de la irritacion del maestro, que se impacienta con su torpeza; por su culpa, dice, los alumnos llaman a Conno -maestro de viejos-. En Menexeno 235e, Socrates afirma que, como Pericles, tiene por maestra de oratoria a Aspasia", y de musica a Conno, el hijo de Metrobio". El sarcasmo latente en ambos pasajes induce a no admitir literalmente estas anecdotas; sohre todo considerando que tanto el maestro como la maestra fueron repetidamente llevados a escena a partir de Cratino.Sin poder entrar ahora en ello, una influencia de la comedia en estos pasajes de Platon me parece tan segura como digna de estudio".

La expresion en que lo inserta Arist6fanes en Los caballeros, sin embargo, procede de un proverhio en el que se ha sustituido ^el hombre de Delfos» por Connas y que, con pequenas variantes, en diversas fuentes", dice:

Ae7,,(^os aVrlp (TEMavoV .tEV E)WV, bLW11t b' &JTOk0)2 WS.

glosandose como el sacerdocio que proporciona a un hombre honorificas coronas, pero agota sus recursos.

Por to que hemos visto, to unico inalterado del personaje son has coronas, sin evidencia de Clue, en su origen el delfio laureado y secliento se identificara con el poetalaureado y hamhriento Aristofanes introduce Cl adjetivo

66. Cf. NORWOOD, op. cit on. 4), pp. 24-25.

67. En Quit-ones, fr. 259 K-A, Cratino representa, en los terminos m:is credos, a Aspasia como Hera, esposa de Zeus-Pericles, hijo de Cronos y Stasis (fr. 258).

68. Metrobio es citado por Cratino en el fr. I We los Arqu locos) lamentando Ia muerte de su amigo Cimon (ocurrida en 449), que era, segun Eupolis (221 K-A) (^tXortoTgc y aµ€X>1S. Son personajes del circulo de amigos.

69. Ya L. MERIDIER (Platot, t. V, Paris 196.1) en su :Notice p. 78, al recopilar las fuentes sohre la supuesta docencia de Aspasia y Conno, sugiere una influencia de Ia comedia: ,1'hypothese prendrait de la vraisemblance, si Connos, que Socrate designe comme son maitre de cithare, devait etre identifie avec le musicien Connas, tourne en derision par les comiques.,.

70. Suda, s. v.; Macario, s. v., y otras ref. en C.1'.G. III, 24, ed. LEUTSCH Y SctINEIDEww, Hildesheim 1965.

Cratino y la comedia en la parabasis de Los caballeros (vim. 526-536) 39

secas ( como la inspiraci6n ) y prohablemente fue Cratino quien anadi6 el nombre de Connas al topos del poeta. For tanto la fusion ' Connas, con corona seta , muerto de sed pertenece a Aristofanes , que ha jugado asi sobre la cita de Cratinoy sohre el dicho popular delfio, mediante el procedimiento, tan atestiguado en comedia de cambiar parte de la cita en la parodia'. Asi el bambrienlo Connas muere... de sed con un aprosdoketon que tiene su estricto paralelo en el verso siguiente, cuando se afirma que Cratino deheria beber ( por comer'') en el pritaneo Ademas, su estado actual, de sed , coincide con la sequedad de su corona; por tanto , en terminos literarios , la falta de inspiraci6n con una voz seca rota''; y es precisamente en raz6n de sus anteriores victorias poeticas que el deheria beber en el pritaneo en positivo o negativo , la logica del poeta ovottoirlg se dibuja sin fisuras : ya sahemos c6mo responde el viejo poeta a su amigo en La botella.

1:1 poets, 1a polis, el teatro, el dios

Los dos ultimos versos presentan esta reflexi6n:

ov xp1V Sts ia; atpoTEpac vLxas itlvi v ?v T(i)t rrpviavEi,wt, xai. µr1 XrlQEiv, UXX6 OE GAat Xctapov Ttapa r iii. Alovvowi. '. (535-6)

At:rapov es el termino que contrasts con Connas, su corona y su sed, espejo del actual Cratino; y quizas no es casualidad que este to utilizara en el fr. 1 de sus Archilochoi para describir la ^,opulenta vejez % que espera, junto al (^iXotvos Cim6n, a Metrobio, padre de Conno. Aqui, ]a merecida prosperidad y honor que Aristofanes reclama para el viejo poeta, culmina hruscamente en la compania de Dioniso. Una compania no extravagante, si se tiene en cuenta, por ejemplo, que el poeta y el dios se confunden en Ranas por medio del epiteto tavpo^)ayoS, en un marcoque une, inequivocamente, ritual y comedia'". Tamhien aqui, en estos dos versos de Los

71. Para on estudio de este, y otros, mecanismos de comiciclad, cf. L. GIL, op. cit (n. 9), pp. 6-7 «El aprosdoketon se produce especialmente en las parodias de sentencias, cuando a tin dicho conocido se le da tin giro inesperado.

'2. El honor residia en confer en el pritaneo, costumbre que se creia instituida por Solon (Atli. IV 137e). Con este giro, Aristofanes subraya el prototipico etilismo (e inspiraci6n) de sucolega.

73. Cf. LIDDELL-ScolT, s. v. (6o g.

7 1. Twt Otovvowt es la lecciOn de los Mss. Algunos editores han corregido el ultimo en genitivo, sin aducir elipsis analogas, suponiendo que se alude al asiento reservado al sacercIote de Dioniso en cl teatro, como el que hahiamos mencionado a prop6sito de Eunidasy tectnritai.

75. En este sentido, paradigmatico de una vejez pr6spera y amahle, en Od. XI 134, XXIII 283; cf. G. BoNv, art. cit. (n. 29), pp. 200-201.

76. Vv. 356-7; cf. M. CLAvo, art. cit. (n. 27), p. 174.

Mahe Clam

caballeros, fiestas del dios (su presencia actual), instituciones political (pritaneo) y representacion teatral (en sus dos perspectives, de actor y espectador: kxipciv y 6taoUat) se condensan para definir al tiempo el marco en que se produce la comedia y su razon de ser. En el conjunto de 1.1 parahasis esta sintesis final adquiere relevancia por refcrcncia a las cualidades de los otros dos poetas, Magnes y Crates, con que Aristbfancs completa su espectro del estado de la comedia. Respecto de ellos -y' cIc acuerdo, Cie hecho, con el resto de la tradicion- Cratino resulta caracterizado corno el mas politico y el mas dionisiaco; por eso tamhien, al fin, el genero manda y la solcmnidad (en lo que concierne a la politica, al teatro, al dios) se desdena con on guino malicioso a traves de la fuerza elusive de la particula gape, dc forma que quien JTapaovpwv, rapakrlQovvz' Jtapa TOJ Atovvowt .

Nos encontramos en fin , ante el pasaje de on dramaturgo que construye la semhlanza de otro a base de elementos tornados do sus propias okras; elementos que, a su vez remiten a okras de poetas anteriores o aluden a contcmporaneos creando una camara de erns que sin dada, en buena parte, se nos pierden Una semhlanza, por tanto no hiografica , no historica, lino literaria o, si se quiere , una biografia cbmica donde la rcpresentacicon de Cratino metaforiza ]as caracteristicas de su arte.

Paraules com torres (Ar. P. 748-750; R. 1004-1005)

Caries Garriga

En la parahasi de la Pau el cor fa un elogi de l'obra aristofanica , atribuint-li no nomes el merit -politic?- d'haver-se enfrontat amb Cleo sing tambe el merit en 1'amhit literari , corn a renovador del genere i autor de comedies que s'enfronten amb temes importants Els versos que m interessen especialment son els segOents (vv. 748-750):

totavt' &4EWv xaxa xai 4oQTOV xal (3W toXoxEWat' &'Eyy^ EIor1GE tEXV1y tEy6LX>1v rl ttv xWtvpycoo' oixoboµrloas

£JLEGIV tEyaXotg xai btavoiats xal. oxw gtaoty ovx ayOQUiotg

ja des d'antic aquests versos han estat posats en relacio amb el fr. 100 K-A de Ferecrates. L'escoliasta a P. 749 assenyala: tavta xai (PEQJExQatrlg Eato61or toy Aio)(vXov XEyovta Ev tols KpaJtathXots• Doris avtoig notQJE&)XE TExVTly tryaX,rly E^otxo8o n]oas. El vers aixi transmes exigeix, per raons metriques, alguna inclusio entre oohs i avtois: aixi, 1'addici6 de Porson (Praef. Hec. p. LII) oohs <y'>avtols reconstrueix adequadament el ritme anapestic. Tambe dePorson es la correccio de JtaQE&JXE enmaQEBwxa, obligada si ens atenim a la noticia de 1'escoliasta segons la qual es Esquil enpersona qui parla.

No es clar quin dels dos comics imita 1'altre. L'unic que sahem es que la primera victoria obtinguda per Ferecrates en les Dionisies es de l'any 4387, mentre que la primera comedia d'Aristofanes (Aatta2 Eis) va obtenir tin segon prerni 1'any 427. En canvi,es forca probahle que Aristofanes invites o almenys es recordes de Ferecrates en les Granotes, una obra on Esquil tambc parla en propia persona de les seves tragedies'.

1. A. MEINEKE, Fragmenta comicorum Graecorum, Berlin 1839-1857 (1970) ho dona com a segur: ',Aeschylum in hac fahula ex inferis excitatum et merita sua de poesi tragica

I2 C- 11-le"; (arriga

Es precisament en les Granotes on hi ha uns altres versos que,corn tarnbe ha estat assenyalat repeticlarnent, s'han de posar en contacte tant mill) P. 748-750 corn amb el fr. 100 K-A de Ferecrates. El corifeu invita Esquil a defensar-se de les critiques que li ha dirigit Euripides (R. 1004-1005):

aXX' (t) TQWTOs TWV `EXX vwv'tvpywoug Q1 MTa GEµva X€ XOG t loan Tpaytxov Xrlpov, Oappwv Tov xpovvov c i

Tenim aixi tres passatgesestretament Iligats que s'han de llegir en conjunt. Els punts de contacte entre Pherecr. fr. 100 i Ar. P. 748-750 son, des del punt de vista lexico-semantic, evidents: Pherecr. avTOtS 't Ar. P. 749 rlµiv; Pherecr. taQFboxa TExvrly tryaXrly t Ar. P. 749 e tor]GE TEXVTly tEycXrly; Pherecr. ^i;oixoboailoac ;zz Ar. P. 749 oixoboin aac. Aristofanes, a mes, semhla expandir el concepte inicial en tot el vers 750, pero sobretot ja en el mateix vers 749: ETupycxOE, queno es troha en Ferecrates, pero que reapareix en el vers 1004 de les Granotes (nvpyw(ms).

En P. T> xv11v peyiX,riv es el complement objecte de e7rvpywoE (corn tarnhe de ^ to1 i de oixobo o)oag), mentre que el complement instrumental el formen els datius del vers 750. Entre aquests, Eacoty µwyaXotc respon exactament al sentit de l'objecte: si es vol aconseguir una T> xvrly try(Wly Os comprensible que hi hagi necessitat de ejmOty [tEyaXoig. Corn veurem mes endavant, es pot estahlir una relacio entre el grup T£xvYly t 'dXrly^JrEOty tryaXOLg i els 'rlµaTa oritva cie R. 1004, amb la qual cosa es reforca la sirnilitud entre els passatges de les dues comedies aristofaniqLies (a mes de la ja esmentada EJtvpyWOE z nvpywo(iS). I, en consequencia, TtvpywoaS tjrlµaTa cgµva tambe es pot posar en contacte amb 1'expressio T£xvrly µEy6X11v £^otxoboµrloag.

A l'intent de fer una lectura conjunta dels tres passatges i d'estahlir-ne equivalencies es pot ohjectar que son de caracter diferent, ja que en Ferecrates es Esquil qui parla de la seva poesia, en la Pau es parla de la poesia d'Aristofanes i en les Granotes es parla (a Esquil) de la seva poesia. Ni els locutors niels destinataris, doncs, coincicleixen. Pero tambe es pot llegir el conjunt tenint en compte que Aristofanes quan va escriure les Granotes recordava, evidentment, la Parr i que, per tant, va parlar de la poesia d'Esquil amb uns termer molt semblants als que havia fet servir per parlar de la seva propia poesia. Corn que tambe,molt probablement, recordava el vers de Ferecrates (a tees del fet que en els KpataTaXor tamhe es fa parlar el tragic d'entre els morts), la relacio entre elstres passatgesva mes enlla dels simples ecos verbals i passa a formar un sistema.

praeclicantem induxerat Pherecrates. Iluius exemplum postea sequutus est Aristophanes (II, 1, pp. 289-290). Recordem que Ies Granules van guanyar el primer premi ales Lenees de I'any 405.

Paraules (' 0111 torres (Ar. l'. 7 i8-750; K. 1001-1005) -13

Pero aixo no significa que Aristofanes descrigui la seva okra corn Si fos una tragedia ni clue valori la poesia d'Esquil corn si es tractes de comedies. En parla, es clar, amh el llenguatge propi de la cornedia, pero el que importa es veure coin Aristofanes genera una terminologia adequada per explicar corn es fa on determinat tipus de literatura que, en tots dos casos, es considera superior o a l'anterior o a la produida pels competidors naturals dels poetes, segons el genere Clue cadascun dells cultiva. En aquest sentit, caldria deixar a un costatl'interrogant sobre si les preferenciesd'AristOfanes s'orienten cap a Esquil ocap a Euripides. En les Granrotc's, es clar, qui guanya 1'agdn es Esquil, pero aixo no es un indici de 1'opinio d'Aristofanes sobre els dos tragics, sin6 la constatacio d'una situacio de fet: quan Esquil assegura en el vers 868 que les sever tragedies no han most amh ell, al-ludeix al fet clue les sever tragedies van continuar sent -excepcionalment- representades despres de la seva mort, una noticia quetamhe ens es coneguda per la Vita Aesch. 12. Corn que el public d'Aristofanes assistia a aquestes representacions, no nomes estava familiaritzat amh 1'estil d'Esquil i, per tant, capacitat per entendre i fruir del retrat

Clue l'autor comic fa del tragic', sin6 que -i aixo es el mes importantsahia corn acaharia la cornedia. Hauria estat, doncs, absurd i impossible que Aristofanes manifestos simpatia per Euripides i innecessari que en mostres per Esquil. No calia clue Aristofanes prengues personahnent partit per cap dels dos contendents i, de fet, al llarg de la cornedia aixo no es produeix; nomes hi ha una serie de re-presentacions parodiques de l'estil dels dos tragics, segons la irnatge convencional que el public i la cotnedia corn a genere se n'havien format.

IIna altra questi6 es precisarnent aquesta: la imatge convencional de la poesia d'Esquil que emergeix de la comedia presenta punts de coincidencia clars anlh la (auto)-imatge -tamhe convencional- que la comedia to d'ella rnateixa, rnentre que la irnatge de la poesia d'Euripides se n'allunya. Buscar les raons d'aquest fet es tans corn huscar en quina mesura els topics reposen en fets de 1'experiencia, una investigaci6, aquesta, que cau fora del meu prop6sit en aquest moment. Pero en qualsevol cas, m'interessa rernarcar que parlem d'imatges i de topics que ni es corresponen mecanicament amh la realitat ni sernpre son conciliahles entre si. Cada genere -i potser cada autor- elabora els seus propis topics. Si d'una panda seibla que Aristofanes proposa per a si mateix un tipus de literatura assimilable al que atrihueix a Esquil i doncs contrari al d'Euripides, d'altra panda es parla sovint de la proximitat del cornediograf

2. Corn assenyala K. I ovrat, lrisiupba)1es. Frogs, Oxford 1993, p. 23, .this fact is of great importance for Fru,^js; it means that for the audience the contest is not between a familiar style and a style known only to the oldest generation and a small number of people who read texts, but betweentwo styles which were both put to the testin the contemporary theatre..

II

C.irles Garriga

amh aquest darrer: ties de Cratinos amh el famesFvQuT1SaQtoto^avi'uw` fins a la critica moderna -a la seva manera tamhe un genere, amh els sews topics propis - que parla d'una simpatia sincera. Sign ificativament, el judici de Dionis sohre els dos tragics es, en una bona mesura, amhigu. Despres de l'escena en que es pesen els versos de cadascun, el deu declara (R. 1413): toy kV yap rlyov[t.at oo(^ov, T(T) S' ^8o.tat. Corn ohserva Dover,«Dionysoscould of course indicate by look and gesture which is which, andno doubt didso if that is what Aristophanes wished, but dramatically it would he more effective if Dionysos spread his hands in a helpless gesture and turned his head from side to side while looking upwards, so that we are not told which he regards as Ooo^og in this ayCov ooo^Lus"'. Poc despres Dionis ha de tornar a decidir i el seu veredicte es de la mateixa classe: o tEv oo(^wc ELhtEV, 6 6' Errpog oa^iS (v. 1,43 i). L'ambiguitat, doncs, no oheeix nomes a la incapacitat de decisio, Sino que es trasilada amb tota certesa al lector i, molt probablement, a l'espectador. Amb paraules de Goldhill, the in sophos / saphos, 'wisely' / 'clearly', adds a verbal similarity to the difficulty of determining the significantdifference,,.

Si en 1'escriptura de la comedia es dificil determinar una diferencia significativa entre Esquil i Euripides seria un error intentar determinar-la en el pensament d'Aristofanes. 0 per dir-ho d'una altra manera: Aristofanes ni en les Grannies ni encap altra de les sever comedies preten explicar com es realment la poesia d'Esquil i d'Euripides i molt menys prendre partit per cap dels dos. Una altra cosa es que la imatge rues o menys caricaturesca que s'havia anat formant d'Esquil mostrespunts de contacte amh l'autoimatge de la comedia. Aixi s'enten que els vv. 748-750 de la Pau, anteriors als vv. 1004-1005 de les Granotes, semhlin prefigurar ja una ,descripci6, comica (TEsquil corn a poeta, especialment a l'entorn de la nocio d'"encastellarparaules".

Quin "model', de poesia es delinea doncs a partir dell passatges que he proposat si en fern una lectura queno hi prejutgi una intencionalitat descriptiva concreta per part d'Aristofanes? Per raons d'extensio i tematiques procedire partint del passatge de la Pau, recordant, Pero, queno hi es absent una certa ,idea) esquilia que s'havia de veure confirmada mes tard avancada la carrera aristofanica amh les Grannies. El model de poesia que es proposa en cis vv. 748-750 de la Pent es el d'una TExyrl tEyaXr1 a la qual s'arriba mitjancant E7EEOty tryaXots xai, 8tavolats x(-ti oxwµµaoty ovx ayopalotS. Aquests continguts i mecanismes s'oposen als que, segons els versos precedents (vv. 739ff.), eren els habi-

3. Fr. 307 FnM.

-+. K. Dovr:uz, op. cit., p. 19.

5. S. Gowi-m ., The Poets Voice, Cambridge 1991, p. 218.

Paraules corn torres (Ar. P. 748-750; R. 1004-1005) 45

tuals en les comedies ahans que Aristofanes perprimera vegada en la historia del genere `, aconseguis tot sot quetambe els altres poetes comics rivals sous ' hi renunciessin (vv. 739-740): tp0YTOV µ£V yap TOlg UVT1(UXovs µovos aVOQW r wV xai^JTauorV / £ 65 Ta Qaxta ox(0uoVTas xis,.). En general,la manera antiga i vulgar es descrita glohalment i rehutjada en el vers 750: TotavT ' a(^£X.(.l) v xaxa xai (^oQTOV xai (3w toXoxevµaT ' ayEvv>7. La mateixa oposicio es presenta en altres parts de l'ohra aristofanica com una contradiccio interna Aristofanes , com es prou sahut fa un us frequentissim dell procedimentscomics que ell mateix critica.

Lesinterpretacions d'aquest fet divergeixen Hi ha qui hi veu la resposta sensible d'Aristofanes als diferents nivells de public amh que es trobava i el seu desig de satisfer tot respectant la seva propia individualitat poetica, no nomes els gustos dels espectadors menys educats sing tambe els dels jutges regularment inclinats a premiar els gustos majoritaris Un esperit de compromis,doncs que havia de marcar tota la carrera d'Aristofanes i que, aquesta avancada , s'havia de convertir progressivament en una forta preocupacio per complaure la part majoritaria de la seva audiencia' Pero no es evident que les ohres tardanes d'Aristofanes continguin mes elements de comedia vulgar que les anteriors i sobretot cal recordar que el presumpte esperit de compromis es, mes enlla de les hipotetiques intencions de l'autor un fet d escnptura en diverses comedies".

Per aquesta rao, i sense negar que Aristofanes tingues un autentic desig de satisfer el seu public i alhora manifestar la seva valua coin a autor de comedies", em semhla mes productiva , almenys per at meu proposit, la

6. La mateixa idea es troba en altres flocs de l'obraaristofanica: vegeu, en particular, les xatvoTaTag btavolas de V 1004; tamhe, V 57-63, 1053; N. 547; Ec. 583-585. Corn diu Dover, Aristophunes. Clouds, Oxford 1968, ad v. 547, -Ar. was ready to adopt a conservative standpoint, for comic purposes, towards tragedy and philosophy,but in his own craft he prided himself on his innovations". Cf., tambe, M.G. BONANNO, -Aristoph. fr. 198 K. (ovoµ(XTa xatv6)00, MC)- 18, 1983,pp. 61-70; "Note ai Banchettanti di Aristofane,,, MCr 19-20, 198.1-85, pp. 87-97.

7. M. PLA'tNAnER, Aristophanes. Peace, Oxford 1964, ad v. 739 posa encertadament en clubte la noticia Cie 1'escoliasta que Aristofanes aqui es referiria a Eupolis. El mes raonahie es pensar que els rivals son tots els altres possihles autors de comedies.

8. Cf. J.M. BREMER,"Aristophanes on his own poetry,,, Aristophane, Entr. Hardt, Vandoeuvres - Ginebra 1993,pp. 125-165 (esp. pp. 134-143).

9. D. LANZA, Le cornedien face a l'ecrit.-, Les savoirs de l'ecriture en Grece ancienne, Lille 1988, pp. 359-384 dona un hon nomhre d'exernples de recursos comics Bits vulgars que s'estenen tot al llarg de la carrera aristofanica i explica corn la seva utilitzacio es constitucional en el genere comic.

10. Aixosembla clar a partir de la lectura de la segona parahasi dels Niivols, pero cal afegir que el fracas Cie la primera representacio potser no va ser causat per la manca d'elements propis de la comedia vulgar sing per His dun Ilenguatge massa intellectualistic: cf. E.A. HAVEtock, ,The Socratic self as it is parodied in Aristophanes' Clouds,, Yale Class. Stud. 22, 1972, pp. 1-18. Cal afegir, pero, que el llenguatge podia ser massa intellectualistic pel que s'espera d'una comedia i no perque no pogues ser entes per una part clef puhlic; sobre els riscos Cie distingir estrats de public pel que fa a

^10

Ca des Garriga

interpretacio que del mateix fenonien fa D. Lanza: ^,si contradiction it y a, est-elle subjectivement le fait d'Aristophane, ou n'est-elle pas plut6t objective, celle dun theatre comique ecrit qui, tout en subissant la fascination de la poesie tragique desormais dominante, n'a pas rompu les liens avec une tradition comique qui a fait ses preuves?,, (cit. P. 383).

Si Arist6fanes, corn a autor de teatre, to altres autors que son rivals seus -i els ha de veneer mitjancant el veredicte favorable del public i en darrera instancia dels jutges, cosa que, d'altra panda, tambe esperen els altres poetes-, en tant que escriptor d'ohres pertanyents al genere comic es confronta en primera instancia amb el genere dramatic de prestigi en l'epoca: la tragedia. Pero la confrontaci6 tambe comporta complementarietat, corn delata, per exemple, el terme Zpv'yeo8la i coin han explicit diferents estudiosos". En consequencia, la voluntat d'ennohlir la comediaque es un topic mes entre altres de genere, i tambe tinfet d'escriptura- es formaen una bona part prenent el model de la tragedia.

D'altra banda,ens podriem preguntar per que els cornedi6grafs expressen la voluntatd'ennoblir la comedia i s'enorgulleixen d'haver-ho conseguit. De fet, ens els podriem imaginar competint entre ells a veure quin es mes tradicional i popular, quin usa mes extensament i general els recursos propis de la irnprovisacio, la (0)µWkoxla i to ^OQTtxov. I, en canvi, els 13wµoXox,EV tata son, a P. 748, ayevvlj 'innobles' i to copttxov es un terme sempre denigratori''. De tota manera, i per ser exacter, no crec que es puguiafirmar que la fascinaci6 de la tragedia hagi estat la causa que els cornediografs valoressin les seves comedies en termes de noblesa o de novetat i no en termes de tradicionalitat i irnprovisacio de caracter popular. El mes probable es que un autor comic, coin qualsevol altre autor, tendeixi a presenter la seva okra corn a quelcom de nou i de millor que les interiors; en el cas de la comedia, la manera corn es fa aquesta presentaci6 esta influida pel model de la tragedia. Pero tambe, inversament, la noblesa de la tragedia s'expressa en les comedies amb tin llenguatge comic, corn es pot veure en un passatge de les Grranotes. Esquil ha propugnat una poesia educacional que digui coses utils (v. 1056: XQ11(JTa 7v.eyctv), a la qual coca

la capacitat per entendre el drama atic, vegeu les observacions dc K. 1)ov tat, Aristopbanes. Frogs cit., p. 32 n. 64.

11. Cf. fonarnentalnient A. BRELICH, ..Aristofane: commedia e religione.., Acta Class. Univ. Scient. Debrecen. 5, 1969,pp. 21-30, que parla de ..omologia funzionale e contrasto.. Per a una relaciO dels usos del terme tpv'ywSla, i'id. O. TAPLIN, Tragedy and Trugedy.. C.Q. 33, 1983, pp. 331-333; F. PERUSINO, Della conimedia unticu alla conniiedia di mezzo. Tre stitdi sit Aristofarie, Urbino 1987, pp. 31-32. Per a les allusions puntuals de la comedia a la t agedia, vegeu P. RAt', I'aratragodia. Untersuchiuige n einer ,l,oniischen Form desAristophanes, Zetemata 45, Munic 1967.

12. Sobre to (^oettxov vegeu la nota de F. PERUSINO, 1'latonio. La contntedia,^reca, Urbino 1989, p. 67, on cita Aristot. Eth. Nic. IV 8, 1128a4 que aveina la (3w toXoxia i to q)oQttxov. En general, to (^oettxov es ,the usual term of contempt used by a comic poet of his rivals (V 66) or of comedy by others (Pl. Phdr. 236c) coin recorda K. J. DOVER, Aristophunes. Clouds cit., ad v. 524.

paraules coin torres (Ar P. 7-+8-750; R. 1004-1005) -+7

Euripides contesta que dir paraules corn el Licabet o el Parnas no es ensenyar coses utils. I aquesta es la resposta d'Esquil (R. 1058-1061):

&a', 60 xaxobatµov, avayxrl tryaX(uv yVO tWV Xai Stavoiwv foe XOJQ1IµaTa TfXTEty. xaXXos tixos Tovs rlµt0^o'us Tots 6rlµao1 tEi^oot XQ1O0at xal yap Tots LµaTuots rlµcuv XQWVTat AOXU GEµvoTEQototy XTX.

D'acord amb el principi comic de l'homologia, segons el qual les relacions causa - conse(1uencia van del mateix al mateix, a les grans pensades i idees corresponen paraules igual de grans, i els herois, mes grans que els mortals, tanlbe diuen paraules mes grans; i, segons el principi -tambe comic- sines es millor", els vestits dels herois, presumiblement mes grans, son ines nobles". I es clar, implicitament, les paraules grans son, doncs, tambe tees nobles.

La grandaria -i per tant la noblesa- de les paraules es mesura en termes de polisil'labisme'', pert) tambe en termes de consistencia, de densitat.

D'aquesta manera, l'alcaria, en la mesura que vagi associada amb l'elevacio i s'oposi a la densitat o al pes, es rebutjada. En definitive, la Ileugeresa comporta Lin tipus d'elevacio que es propi de la gent inutil i desvagada, que nobles s'ocupa de cosec vanes i inconsistents, coin es pot veure ja en l'escena de Socrates penjat en la xQE taOQa i interessat en l'observacio dels fenonlens celestes (N. 218-219; 225; 228-229)".

L'elevacio espiritual, que es una manera habitual de representar la racionalitat, es unade les qualitats que la comedia aprofita per ridiculitzar els intellectuals", els poetes ^^inspirats,, i hipermusicals, cone els ditirambografs, per exemple (r'id. supra, nota 15), o els poetes massa (^purs,,, preocupats per fahricar una poesia culta i estilisticament acurada'. L'Euripides aristofanic, que sign ificativatnent es avefnat a Socrates, explica el tractament dietetico-higienic a base de verdures i llibres que va aplicar a la tragedia esquilia a fi de ter-la aprimar, es a dir, de fer-li perdre pes (R. 939-943):

13. Cf. tamhe R. 833-83-1, on Euripides, parlant d'Esquil, relaciona oeµvoTrls i tragedia: anoogµvuvFiTat 7LQ60TOV, aJTFQ exaOTOTF EV talc tQaywbiatoty ETFQaTFVFTO.

1-+. Cf. S. Got.utiu.t., op. cit., p. 212: The double sense of me,gas when applied to words both 'proud' and 'long' or 'big'- is used to turn Aeschylus' assertion of his heroes' grand discourse into a rationale of polysyllabic language,.

15. Cf. tambe A. 995 (Meth coin a ,ge6metra,, de faire); ibid. 1382-1390; P. 827-831; N. 335338 (a proposit dels ditirambografs).

16. Cf. B. ZIM MtaintANN, «Aristophanes Lind die Intellektuellen", Arislophane, Entr. Hard, cit., pp. 255- 280.

17. Una linia que, con es sabut, va triomfar en l'epoca hel•lenistica, Cant pel que faales anecdotes sobre els poetes (coin les histories d'exquisida factura comica a proposit de Filetas de Cos), coin pel que fa a les declaracions dels mateixos protagonistes, encapcalats per Cal limac amh el seuproleg als Aitia, on es reprenen els arguments aristofanics invertint-ne la valoracio (cf. D.L. CLAYD1AN, "The Origins of Greek Literary Criticism and the Aitia Prologue", WSXI, 1977, pp. 27-34).

Cartes Garriga

CO: (us naQEX 43OV zrlVTE)(vrly papa oou t o nQWTOV E l Dug

oidovoav vno xoµnaoµatwv xai nrlµatwv enaXOwv, 'oxvava O V nQJ(.i)tt(JTOV alxriv xa i T o (3 a Qos a4EiX ov

EJTUXXIOIS xai- nEptnatots xai TEVTXLOtot XEVxo1S, )(vk6v 8t8ovs otw tu?,µatwV alto (3t(3Xi,wv arrl0wv'".

A116 que per Euripides es un titol d'orgull (fer una literatura mes subtil, menys pesant i mes savia) es, a 1'hora de competir amb Esquil en 1'escena de la halanca (R. 1364-1413), la causa de la seva derrota. El discurs comic aprofita la base experiencial de l'equilibri, segons la qual els arguments 'de pes» son els vencedors", permostrar en escena un llenguatge euripidi que, lleuger corn es, es veu empes enlaire per la consistencia de les paraules d'Esquil. Euripides, i amb ell les sever tragedies, resta penjatcorn Socrates, havent perdut el contacte amb el mon20.

Les paraules d'Esquil, en canvi, son, corn ja hem vist, os tva, en correspondencia arnh el desig de Dionis que anava a la recerca dun 6fµa yEvva-Lov (R. 97), propi d'un poeta yovtµoS (ibid. v. 96), que descriu tins personatges yEVVaLoVS xai, TETQJan1xEIS (ibid. v. 1014). I no ha de sorprendre que a P. 773 el mateix Arist6fanes rehi el qualificatiu de yEVVatotatog, quan pocs versos abans (vv. 748-750) el cor ha explicat corn el poeta ha ahandonat la (3wµoXoxia innoble i ha fet gran la comedia amh paraules grans i amb oxthtuoty ovx ayoQalots: un adjectiu, aquest darrer, que Esquil aplica als ciutadans --o als personatges de tragedia?- de l'epoca de la representacio de les Granotes (R. 1015).

De noblesa, doncs, a la comedia tambe n'hi ha, almenys la nohlesa i elevacio que s'espera en una comedia: s6lida i consistent. Per aix6, al costat de la grandaria de 1'art comic (rCXvrly .t yaXrly en P. 749 i en Ferecrates) hi ha la construccio, 1'edificaci6: oixo8oµoµrloas en Arist6fanes i e^otx080µljoaS en Ferecrates. Parlar de la creacio literaria en termes constructivistics es una practica de llarga tradici62' i molt frequent en la comedia2L,corn es logic atesa la tendencia del discurs comic a (^materialitzar), les idees 2'. El

18. Cf. tambe R. 814-829, on el cor descriu, confrontant-los, els estils dell dos poetes: Esquil, que Manta prl tutu 70µ(^ortay7l, competira amb Euripides, que xataXEJttoXoy1'joEt (noteu l'adjectiu XErttos en la composicio del verb).

19. Sobre les projections en el llenguatge argumentatiu de les bases experiencials de l'equilibri, vegeu M. JOHNSON, The Body in the Mind, Chicago 1987, cap..1.

20. La nocio de fons es que la perdua de contacte amb el sol porta a terrenys desconeguts i insegurs. El Socrates dels Ndvols intenta aproximar-se a un objecte llunya, elevat inconsistent per aixi poder-lo estudiar, pero no s'adona que, situant-se en aquella zona desposseida de realitat i incognoscihle, esdeve, ell mateix, exotic i pot liable.

21. Cf. M. DURANTE, Sulla preistoria delta tradizione poetica greca (parte seconda), Ronia 1976, pp. 167-179.

22. Cf. J.M. BREMER, op. Cit., Pp. 164-165.

23. Pero no nomes del discurs comic: sobre la 'materialitat' de la paraula poetica, vegeu J. SVENBRO, La parole et le marhre. Aux origines de la poetique grecque, Lund 1976, especialment el capitol 111.2.2 (-La `materialite' de la parole poetique-,pp.186-193).

Paraules corn torres (Ar. P. 748-750; R. 1004-1005) 49

verb oixobo.t w, a mes, probablement converteix en mes quotidia i abastable -al cap i a la fi significa `fer cases'- allo que altres poetes anomenaven TEtx6^w o tEuxw, per exemple.

Explicar la practica literaria amb termes emprats per descriure determinades activitats artesanals es, probablement, una forma d'aveinar poetes i artesans, pero tambe significa centrar-se en l'aspecte cornpositiu de la creacio literaria. Altres termes, en canvi, remeten at mateix acte de dir el text, corn per exemple el verb aELbw, amb el seu substantiu aotbos; i altres se centren en el terreny de la invencio, del trobar. aixi s'entenen paraules com oL tov `cami' o nocions corn `el vol dell poetes', que indiquen la recerca de temes, motius o arguments. En Aristofanes, la inventiva poetica es troba expressada en paraules coin yvwµrl o btavota, aplicades indistintament a l'heroi comic i at poeta; la voluntat de novetat -recordem les xatvotatas btavotas de V. 1044, per exemple- es tambe una forma de remarcar I'originalitat i doncs el merit inventiu de les comedies. Pero la comedia sembla mes inclinada a explotar -c omicament- el caracter compositiu de la creacio literaria, segurament d'acord amb 1'habit constant que tenen cis seas personatges de parlar de manipulacio i transformacio de la realitat fisica que els envolta. Quart Aristofanesdeclara que la seva Musa ^es aqui», a mes de defensar 1'origen atic de la comedia, esta afirmant que les fonts d'inspiracio no s'han de buscar en les altes regions de I'Olimp, sing en 1'experiencia quotidiana2a. Per aixo es encara mes interessant l'us del verb 7Tvpy6w que apareix en la Pau i en les Granotes, i que no es troba en Ferecrates. Aristofanesinclou en un sol terme les nocions d'alcaria i de construccio, reforcant la idea de grandaria -que, com hem vist, es una forma de la oe.tvotriS tragica- i la referencia arquitectonica del verb oixoboow. El verb atvQyow, que, almenys a R. 1004, to menys a veure amb 1'arquitectura2s que amb 1'elevaci6, a P. 749 serveix per introduir la nocio de verticalitat en el participi o'xoboµrloac i la idea que la t> xVrl es tryaXrl perque ha estat edificada. Al llarg del segle cinque abunden cis usos de aveyow amb un sentit d'enaltiment i orgull: ja es troba en Esquil (Pers. 192), i son abundants en Euripides. Pero son especialment comparables amb Aristofanes uns versos de Pindar (Isth. V, 43-45):

to66 IV Afytvav ,1tp04£Qe1 atoµa JTa T QaV, bUYEAQE1TEa Va(JoV• TET6)(LGTat be 716CXat JtuQyos vi>1X(XLs cQEtauc ava(3cdv Et y.

24. Fr 334K (= 348K - A): µr)tr Movoas avaxaXrty rxtxo (3ootevxovs / n Pfl TF Xaettas (3odv es xopov ' O?w utLa5 / ev06&r yae Flaw ( i)S ^rlorv 8186oxaXos. 25. En contra del que diu W.B.STANFORD , Aristophanes The Frogs Basingstoke - Londres 1971, ad vv. 1004-1005.

Cartes Garriga

Contra la interpretacio ,des de fa temps es construida una torre per ser escalada amb altos virtuts^^, entenc, amb Privitera, que ^^ava(3uLvEty circostanzia i niXatc (Dissen: `arduis adscensu, inaccessis'). A Jtvpyoc potrebbe riferirsi, se it sostantivo fosse qualificato da un aggettivo,^'°. Es a dir: la torre ha estat construida amb altes virtuts, i per aixo es clificilissirna d'escalar. La torre, alta corn Egina -aixi s'enten el bra7reens a v&oov del v. 44-, fa que per aquesta mateixa rao l'illa sigui tambe it-lustre`' i, com que la torre no es simbol de for4a, sing de fama28, cal entendre que les altes virtuts han fonamentat una fama dificilment igualahle que fa il-lustre -i visible de lluny- 1'illa d'Egina. Semblantment, Aristofanes reclama per a la seva obra una consideracio que augura inigualable. L'ohra ha estat construida i, corn les Q7lµaia og.tva d'Esquil, es visible de Iluny, famosa i noble. A mes, la idea de fons es clue la poesia -en aquest cas la comedia aristofanica- comenca des de baix per arribar a una alcada insuperable: en un cert sentit es podria dir que la comedia es un art que es fa tot construint-se"'. L'autoimatge que se'n fa Aristofanes, doncs, difereix radicalment de la de la poesia `aeria' i separada del mon: si en aquesta poesia -sempre segons la imatge comica- es considera valuos accedir a regions ignotes, la comedia valora la verticalitat, que es una manifestacio de salut en oposicio a la malaltia, que exigeix fer Ilitj°, com tamhe valora, es clar,la solidesa, que suggereix alto conegut i manipulable.

Finalment, cal dir que el let que les paraules d'Esquil pesin mes no entra en contradiccio amb la imatge de la torre. Recordem que les paraules del tragic, mes grosses i mes venerahles, pesen mes i per aixo van cap avail; si, presumiblement, les paraules d'Aristofanes son analogues a les d'Esquil, tambe haurien de pesar mes i no elevar-se. Pero en 1'escena del pes dels versos, a mes de la idea de la balanca, hi ha implicita la idea de 1'acutmitlaci(j, per la qual el plat d'Esquil, tot i que vagi cap avail, mostra un contingut que, gracies al seu volum, es alt comencant des de baix, mentre que les paraules d'Euripides nomes resten penjades i sense tocar a terra. Es a dir, la imatge de la balanca no exclou que el plat que pesa mes contingui paraules alter.

26. G. A. PRIVITHRA, Pindaro. Le Lstmiche, Mila 1982, ad vv. 44-45.

27. Ibid.: 1'isola e illustre perche (il yae e taciuto) da tempo [vii e stata costruita una torre, alto e visibile, con le gesta eccelse e famose degli Eacidiu.

28. Ibid.: udenominatore comune di nupyos e di apezai e 1'altezza: vVTI c, attributo di (QETUL, e riferito spesso a jTveYos in Omero,,.

29. D. LANZA, op. Cit., p. 361 observa, penso que afortunadament, a prop6sit de la comedia: uil s'agit d'un art ancien Bien que socialement marginal, one techne eouse, dirait I lippocrate...

30. Sobre les experiencies fisiques que donen Iloc a aquestes valoracions en la terminologia de la verticalitat i de 1'4•aria, vegeu G. LAKOFF - M. JOHNSON, Metaphors We Live By, Chicago 1980, cap. 4.

Paraulescorn torres (Ar. P. 748-750; R. 100.4-1005) 51

Semblantment -i inversament -, en els versos de la Pau la torre s'ha fet alta perque Aristofanes ha descarregat la comedia d ' aquellacarrega innoble (P. 748: a(^FXci) v (^opiov ) que no la deixava creixer: tambe aqui hi ha en certa manera la imatge de l'equilibri ( menys pes permet posar-se mes dret , mentre que el pes, per si mateix, no surt de l'esfera de la vulgaritat).

Cal pensar doncs, endos tipus de pes. L ' un es el pes propi , que, d'una handa , s'associa amb la consistencia i s'oposa , per taut a la inanitat; un pes que, d'altra banda , es representa sota 1 aspecte d ' ohjectes tangibles que s'acumulenen vertical : d'aqui l ' orgull constructiu i l'equivalencia amh la torre. L altre tipus de pes es sentit com a alie i es correspon amb la carrega que, precisament pel let de ser aliena , impedeix la posicio vertical i, en consegiiencia I'elevacio constructiva El fet que Aristofanes usi amh profusio els procediments de la comedia de `carregaaliena ' es la manifestacio d'una doble comicitat la que es despren del que diuen els personatges i/o la que constitueixen els personatges per si mateixos, no conscients de la ironia de Ilur posicio Els primers versos de les Granotesson una escenificacio i alhora una literalitzacio d'aquesta idea i en confirmen la persistencia en la poetica d'Aristofanes Xantias es pregunta quin sentit to que ell hagi de carregar el pes si no pot dir les gracies que sempre fan riure al public (R. 12-15):

TI6>1i' MR µE Tai) €1 td QXE 'q WQEty, EfJTEQ 310 l0 W to EV (OV3EQ J (Dpvvt)(os

Eiu40E totEiv xaI Avxts xdµEtipi,aS; oxEV'q 4Epovd exdozoi' Ev xw twola.

Les allusions d'Aristofanes sobre Simonides de Ceos

Ramon Torne Teixid6

IQuina imatge de Sim6nides ens ha pervingut a traves d'Aristofanes? Quin tracte dispensa el comedi6graf at poeta uric i com ha influit en la tradici6 posterior? Respondre aquestes preguntes requereix analitzar de forma succinta els quatre moments dins les seves comedies on esmenta el poeta de Ceos tot al-ludint a la seva persona i a la forma de poesia que, sempre als ells de l'atenes, aquest representava. Certament aquestes referencies venen marcades pel segell de vis cornica, tothora present i mai esteril. La primera citaci6 -i la mes llarga de totes- correspon a un passatge dels Nuvols (vv. 1353-1367):

(ET.) xai µrly OBEV -YE JTQJ(7)TOV 1Q c tE6a XoLboedwoo I Eyw 4p60w• 'JLELbTI yap ELOT1WtEO', 6J(YJTEQJ TOTE, JtQ6)TOV .t E V aUTOV trlV k1gotV Xc 3ovt' ?yd 'XE4'UOct aoat YL twvLbov ItEXoS, tov KQ Loy ws EJrE Oi. 6 b' EUUEws cQxaLOV ELV' E4aoxE to xL6aQL^ELV 60ELV TE JTLvOVO' WWTEQJEL xCtX(QJV; yuVCtix' CLXOUOav. ((DE.) OU 7(XQ Tot' EUBUS )(Q11V 0' GLQ(( TUJLTEOftd TE xaL notTE'LOBaL, 66ELV xEk£UOVB' 6(YnFQJ6 TETTLyuS EcTLCOVTR; (ET.) totavta µEVTOL xai TOT' EXE'EV Evbov oiaJtEQ vvv, xci Toy ELItwVL&Tly E(^aox' ELVUL xaxoV JTOTITTIV. xay(h aoXLg k v aXX' oµwg T'lv EOxoµrly To JtQCOTOVEJTELTa b' EXEXEVO' avtov &Wt µvQQLvrly XcI30VTa TO)v ALOXUXOV 4,(XL TL ItoL' x&0' O'UTOS EUO iS ELJTEV' Ey(O yap AtOXUXov voµ1^W JTQWTOV Ev JtorlTaLs, io4ov JtXEWV ct UOTMOV otoµpaxa xprlµvoJtotov.»

5t

Ramon I'orne 'I'eixido

Tots els escolis sense excepcio coincideixen que es tracta de 1'epinici simonidi per Crios 1'egineta (fr. 13 Bgk. = 22 D. = 2/507 PMG)'. Pero sohre aquest divertiment comic ja fa temps que els estudiosos son unanimes. F. W. Schneidewin, tot comentant la ironia del fragment simonidi es refereix tamhe al dohle joc practicat per Aristofanes en aquests termes: "alio Aristophanes detorsit, earn ipsam oh caussam traducens poetam, (Juum Strepsiadem juhentem inducit filium canere Crium 0')S eyt Orl, quod conveniens homini arietis nornen gestanti: ludentem igitur Sitnonidem lusit Aristophanes et ipsum, estque is lusus eo festivior, quia poetarn, cujus summa tenebatur admiratione, perstringit Strepsiades ipso,,'. Encara podriem afegir aqui tin altre detail; i es que mentre Simonides ara es tingut per dolent (v. 1362) i Esquil pel primer i minor d'entre els poetes (1366), ening(i del public no havia de recordar aquell episodi de la t'ita Aeschyli (p. 332.8 Page) on se'ns explica que el poeta de Ceos vence el tragic Ev Td) EtS tons £v MapaO6 v TF0v'Ylx6t(Xg ^XEyviy)? No ohlidem que en el passatge hi ha indicis de plagasitat adre4ada tamhe a Esquil (cf. 1366 yap i Van Leeuwen ad loc.); de fet, aixi ho aclareixen tambe els escolis al v. 1366: oxo?ttEL xai Aiox1Xov xui IL twvibily (Sch. Ar. I 111-1 p. 239 Hohv. ).

2

Els vituperis entre poetes tambe son la nota dominant del segon testinioni. A Vespes (w. 1410-1411) Aristofanes ens representa de forma grotesca on aydly entre Homer i Hesiode protagonitzat ara per dos esclaus:

((DL.) Adaoc 7tot ' & VTF&baoxt xai ELVWVWgS•' EatEL6 ' 6 Adoos ELTLEv • « oXiyov ltot 04u,>.

Quedi clar, pero, que Aristofanes nomes podia enfrontar els dos poetes en un concurs de ditirambes' En aquest genere Lasos era tingut per un mentre i no ha de seinhlar estrany que en la contesa amhdos poetes arribessin al

1. Schol. in Arist. I 111-1 pp. 238-239 HOLWERDA; I 111-2 pp. 184-185 (Schol. 1ricl.) i p. 444 (Schol. rec.) KOSTER. En tot cas, a la hum d'aquests escolis caldra rectificar cl text del fragment sobretot en vistes a una nova edicio: cf. W.J.W. KOSTER, .Sinionidis fr. 2 (507) Page in scholio Leidensi ad Ar. Nub. 1356, Mnemosvne 19, 1966, pp. 395-396.

2. F.G. SCHNEIDEWIN, Simonidis Get carminum reliquiae, Braunschweig 1835, p. 31.

3. L'escena es estudiada detingudament per F. WEHRLI, -Gnome, Anekdote and Biographie,,, MH 30, 1973, p. 203.

4. "Post hunc huiusmodi quid intercidisse suspicatus Palmer: vLxav b' exQLVUV oI 1pa(3^q 1LItWVibflV"" (VAN LEEUWEN).

5. El minucids treball de J.H. Mo1.yNEUx, Simonides. A historical study, Wauconda (Illinois) 1992, pp. 99-104 assenyala el terminus post quern entre els anys 510-507 a.C. Sobre ]a noticia de 56 victories ditirambiques en ('haver del poeta de Ceos cap Al 477-6 a.C. transmesa per un epigrama simonidi (ep. XXVIID cf. D.L. PAGE, Further Greek epigrams, Cambridge 1981, pp. 241-243.

Les allusions d'Arist6fanes sobre Simdnides de Ceos 55

limits de llur ^,Schlagkraft`,,. Pero aqui no ens interessa tant si es tracta d'una anecdota real" cons si es una invencio fonarnentada en la reputaci6 de que gaudien amhd6s poetes per tal de posar en Boca de Lasos un apotegma ad hoc". Ws aviat sembla que Aristdfanes vulgui posar major emfasi a parodiar el topos de les confrontacions entre sophof que no referir-se a Sim6nides ho i atrihuint a Lasos -tan acreditat per la seva sophia, no ho ohlidem- una resposta banal davant una derrota'.

Per tot aix6, perque Sim6nides inaugurava una nova manera d'entendre el poeta, concebut aquest no nomes corn un sophos sino corn un individu que to el seu (31oc en fart de compondre versos'°, es perque fou censurat d'antuvi per aquells que maldaven per mantenir un status de sophos minimament vinculat amb els guanys que aquest els proporciones. Segons noticia dels escolis a Pau 697, Xen6fanes (fr. 21 D-K) i Pindar (Isthm. II 6-12) serien els primers exemples de maldienca". Ara he, del proces que va de la simple critica a 1'acusaci6 exacerbada de gasiveria i plagada d'anecdotes irritants notes hi quedava un pas. No es versemblant, per6, que un cumul d'anecdotes de tal mena pogues estar en circulaci6 ja en vida el propi poeta: un proces corn aquest necessitaria poc mes d'una generaci6'2. I Arist6fanes se situa en

6. Cf. ad Chamael. FlePi Adoou fr. 30 WEHan (Die Schule des Aristoteles VII, BasileaStuttgart 19692, pp. 81-82).

En tot cas els escolis aristofanis encara podrien fornir-nos la possibilitat que es tracti d'un apotegma to potser fragment) simonidi (Sch. Ar. II I p. 222 KOSTER): 1411a &vtt tov R [r'jyovv Lh] 0v8ev riot k4t, LOV E1,riwvi8o1) 8r1Xov6't. A partir d'aquest escoli G. CHRIST, Simouidesstudien, Friburg 1911, p. 69, aventura la hipotesi d'una versio de l'anecdota en que els papers estaven intercanviats.

7. Aixi ho creuen per exemple W. SCHMID - O. STAHLIN, Geschichte der griechischen Literatur 11, Munic 1929, p. 507 i C.M. BOWRA, Greek lyric poetry. From Altman to Simonides, Oxford 1961', p. 318.

8. Cf. F. WEHRLI, op. cit. n. 6.

9. G.A. PRIVITERA, laso di Ilermione, Roma 1965, pp. 48-49.

10. F.R. ADRADOS, Lfrica griega arcaica, Madrid 1980, pp. 244-249.

11. Sch. Ar II II pp. 107-108 HOLWERDA. El text de 1'escoli 697e, pero, tal com es recollit per DIELS-KRANZ (B 21, 1 p. 134) omet (3'tov iari[3o totov, la qual cosa el fa intelligible nomes en part, potser amb la finalitat d'assignar comodament la noticia als Silloi (A 22, I p. 116 D.-K.). M.L. WEST creu, pero, que les critiques de Xenofanes -ex elegis esse possunt (cf. Iambi et elegi Graeci II, Oxford 19922, pp. 189-190). Es de remarcar que el mateix mot que empra Xenofanes blasmant Simonides, xlµ(3t apareix tatnbe en el comentari de Cameleo en el seu IIeei Etri(ovi6ov (fr. 33 WEHRLI Athen. XIV 656d). Horn assumeix, gairebe sense discussio, que l'escoli en questio deriva de la noticia del peripatetic to d'un intermediari de la mateixa escola, possiblement Didim, tal com proposa G. ZUNTZ, -Pindar and Simonides. Fragments of an ancient commentary,, CR 49, 1935, p. 5, n. 4).

12. Ens semblen errades, doncs, les afirmacions de M. LEFKOWITZ, The lives of the Greek poets, Londres 1981, p. 52. El periode de gestacio d'aquestes anecdotes que ocupa des

Ramon Torne Te ixid6

aquesta tradici6 bo i ferint, com li es propi, amb el dardell del seu mordac joguineig. Aixi fa parlar Hermes i Trigeu a Pau 695-699: ('EQ.) Apcutov 6'6 it JLQaTTE1 1o4ox7, g avrlQETO. (TQ.) Eu&atµovEt,, 1L6.oxEt SE 6avµaot6v. ('EQ.) To Ti,; (TQ.) Ex Tov Zo(^oxXEous 'yl,yvEtat 1tµwvi,brls. ('EQ.) Etµwvi,Srls; ttg; (TQ.) on. yEQwv wv xai oa 7LQ6g x> QSouc i xact XUV E'Ai Q13T6g 1LX£o1,.

No es intenci6 nostra escatir si el vers 699 esta pres d'algun iamb6graf desconegut (Wilamowitz i Van Leeuwen ad loc.) o es tracta de l'adaptaci6 d'un proverbi mes o menys corrent en temps d'Arist6fanesi3. El que si era popularment admes en epoca classica era la convicci6 que amb la vellesa augmenta l'afany de riquesa. Tucidides, per exemple, ho posy en Boca de Pericles (II 44.4): Ev tw &XQEleo tic 'IXtxi,as To XEQ& UVEIV µaXtoTa T£QJTEtv1'. La referencia a Simonides, per tans, no es aliena al sentir popular, un parer que reapareix en autors tardans com ara un Plutarc (cf. An seni V 786b).

En aquest passatge, per altra Banda, hi ha tambe un segon motiu, el de la mutaci6 del nom. Deixant a banda la manca de dades precises que es refereixen a Sofocles", una troballa expressiva que podria posar de manifest un semblant paral-lelisme, coincident fins i tot en el motiu de 1'acudit, es troba en el Gall de Llucia (14). Alli un ciutada d'origen humil, Sim6 (ELµwv, en el millor dels casos ,xato,,), reclama un nom mes adient a la nova condici6 despres que s'ha vist afavorit amb una herencia esplendida:

EtIaTr, 6^rl, T6) JTtowx(T) Tovtw µr1 xaTaoµtxpvVELV µov TOVO.t OU yaQ Zlµwv, & Mµwvl61]g ovoµa^oµat.

4

Tot amb tot, Arist6fanes no es queda satisfet blasmant afers puntuals o biografics del poeta liric". Nomes li faltava tocar el voraviu del codi estetic.

I ho fara d'una manera que li resulta c6moda, la de presentar-nos tin poeta

de Xenofanes fins a Aristofanes ha estat estudiat molt satisfactoriament per J.M. BELL, ,,M[t 3t5 xai oo(^os, Simonides in the anecdotal tradition,,, QUCC 28, 1978, pp. 34-40.

13. Cf. Sch. Ar. II II p. 108 HOLW. [VG], Macar. IV 69 (11 p. 173.14 LEVTSCH-SCHWN.) i J. TAILLARDAT, Les images dAristophane, Paris 1965, p. 168.

14. Cf. K.J. DOVER, Greek popular morality, Oxford 1974, p. 106. Sobre Simonides vegeu J. M. BELL, art, cit. (n. 12), pp. 39 i 65.

15. Tant els escolis corn el comentari de Platnauer ad loc. no permeten de fer-nos una idea exacta del perque Aristofanes al-ludeix Sofocles precisament.

16. No nomes Simonides, naturalment. Vegeu per exemple Tesmofories vv. 148-170 on ridiculitza Anacreont, Ibic, Teognis i Our poesia.

Les allusions d'AristOfanes sobre Simonides de Ceos 57

enterament demode que en ,temps moderns,, persisteix a fer poesia a l'estil dels poemes ciclics, partenis i tEXrl xata to 21Lµwv[8ov (Aus vv. 916-919): (IIi.) atop w torrlta xata tL wEVQ' avE(POaprlg; (IIo.) µdX1 AEAotrlx' eS ta; NE(^EXoxoxxvyLas ta; vµETEQus xvxXLa tE TtoXXa xa6 xaXa xai nap6EVELa xad xata to 1Lµwvi8ov.

Per tal proposit, doncs, no li era necessari cap altre argument. Aplegar l'ohra de Simonides entre dos generes aleshores tan mal reputats com eren els poemes insulsos del cicle epic o els partenis (cf. Suda s.v. IIaQOEvEI(x• [cita Arist.] tovTEott xaxoTExva xai atotxLXa IV p. 58 Adl.) equivalia a atorgar at de Ceos un lloc entre els de pitjor mena, titllant de poeta detestable qualsevol que vulgues imitar aquell stilo classico atrotinat (pace Van Leeuwen) i apte nomes per a un pais quimeric, res a veure amb l'Atenes del 414 a.C.

Usosde

1'escriptura

a 1'Atenes d'Aristofanes

Alicia Ferran

1. Introducci(i

La invencio de l'alfahet pels grecs i la seva expansio va ser un dels factors primordials que impulsA el desenvolupament del que podriem anomenar ^gpensament racional", o ^q-)ensament logico-cientifio", es a dir,la mena de pensamentque varevolucionar el mon grec i que ha determinat la manera de ser de tota la cultura occidental posterior, la nostra cultura'. Per aixo, un estudi sobre la naturalesa de l'escripturaalfahetica, sobre la seva evolucio historica, o sobre qualsevol altre aspecte relacionat amb ella, tindra l'interes afegit d'apropar-nos una mica mes al coneixement de nosaltres mateixos2. I aixo especialment si investiguem la concepcio que tenien els grecs del seu invent i Ns que en feien, ja que es en els origens on hi ha encara, respecte a una practica nova, la distancia suficient que permet veure-hi aspectes que despres, en perdreaquest caracter novedos, es tornen invisibles.

1. Pel que fa a la influencia de is invencio de l'alfabet en el desenvolupament del pensament racional, hi ha una clara oposicio entre aquells estudiosos que pensenque I'escriptura alfahetica va determinar els profunds canvis de la cultura intellectual grega -especialment E.A. HAVELOCK, Cultures or-ale ec ir'iltci della scrittura. Da Oniero a Platone, Roma 1983 (titol original: Preface to Plato, Cambridge, Mass. 1963) i J. GooDY, La doniesticaciciu del peusamiento salt'aje, Madrid 1985 (titol original: 7be Domestication of the S(ragc .tlind, Cambridge 1977)- els qui ho neguen -com R. THOMAS Oral Tradition and Written Record in Classical Athens, Cambridge 1992, i B. STREET, Literacy in 77heort' and Practice, Cambridge 1984. Aquests ultims opinen que els usos i efectes de 1'escriptura estan influits pels costums creences de la societat en que es desenvolupa: 1'adopci6 de 1'escriptura esta en part afectada per una -ideologia'' previa; acusen els anteriors de .,determinisme tecnologia (STRia;T, p. 51)

2. C. SIN], Filosofia escrittura, Bari 1994 fa una interessant reflexio sobre els condicionaments que ha exercit I'escriptura alfahetica des de l'antiguitat en la filosofia i, per tant, en el pensament occidental en general. Els seas plantejaments parteixen de la critica que fa Plato a 1'escriptura en is Setena Carta.

Alicia Ferran

Aristofanes es un dels autorsgrecs mes interessants com a font documental per a l'estudi de l'us de 1'alfabet entre els grecs. D'una banda, les sever obres son una bona mostra de la Vida quotidiana a l'Atenes delsegle V i, per tant, hi apareixen reflectits els contactes que mantenien els ciutadans amb l'escriptura, els ambits en que es produ'ien aquests contactes i els seus trets caracteristics. D'altra Banda, Aristofanes va viure en una epoca especialment suggerent per a aquells que s'interessen per aquest tema, ja que representa la cruilla de dos coons que necessariament entren en conflicte: el de 1'oralitat, que poc a poc va quedant obsolet, pero que encara perviu vigorosament en molts aspectes de la vida ciutadana; i el de 1'escriptura, que, tot i ser nou, ja comporta nombrosos i profunds canvis en la manera de viure i de pensar dels atenesos. Dels gairebe quaranta passatges que he trobat en les comedies d'Aristofanes que fan referencia explicita a 1'escripturaalfabetica, n'he triat dotze per comentar en aquesta xerrada. No ha estat gens facil fer la tria, ja que he hagut de renunciar a comentar-ne alguns de molt interessants per raons de temps'. Per tal d'endrecar-los, he seguit una classificacio que fa Giorgio Cardona dels dominis de 1'escriptura a la seva obra Antropologia de l'escriptura; aclarire que domini es un conjunt de situacions socials tipificades i regulades per normes de conducta. Segons aquest autor els dominis fonamentals de 1'escriptura son quatre: primer, el magico-sacre, segon, el de les transaccions economiques, tercer, el del poder politic i les lleis, i quart, el de la instruccio formal i la produccio literaria". Tots aquests dominis estan representats, en major o menor mesura, en les obres d'Aristofanes, pero el de les transaccions economiques practicament el passare per alt, fent-hi nomes una brew referencia. En canvi, m'hauria agradat d'entretenir-me una mica mes en el de l'educacio i la literatura, ja que crec que la burla que fa Aristofanes de personatges com Euripides o Socrates es pot interpretar en gran mesura com a critica contra aquest domini de l'escriptura5.

3. Per exemple Ach. 530-4; Nub. 18-20; Vesp. 956-61; Av. 974-90, 1023-5, 1035-57, 1280-9.

4. G. CARDONA, Antropologia de la escritura, Barcelona 1994, p. 95 (titol original: Antopologia della scrittura, Tori 1981). Aquesta distinci6 es molt semblant a la que fa Aristotil en la Politica (Pol. VIII 3, 1338a15-17, vid. W.V. HARRIS, Lettura e istruzione nel mondo antico, Bari 1991, p. 31 (titol original: Ancient Literacy, Cambridge, Mass. 1989), on divideix les funcions Otils de les "iletres" en quatre categories: l'acumulaci6 de diners, 1'economia domestica, la instrucci6 (saOrlats) i 1'activitat crvica. Les dues primeres es correspondrien amb el domini de les transaccions economiques de Cardona, i mancaria el domini magico-sacre.

5. Es clar que es tracta d'una critica inconscient per part d'Aristofanes; nomes nosaltres, des de la perspectiva del nostre temps, podem interpretar-ho aixi.

2- t sos do l'escriptura

DOMINI MAGICO-SACRE

El domini magico-sacre de 1'escriptura alfahetica esaquell del qual tenim testimonis mes antics. Pel que fa a l'amhit sagrat , un dels aspectes mes interessants es el de 1 ' escriptura dels oracles; hi ha algunes referencies a aquest us de 1'escriptura en Els cavaliers i Els ocells d'Arist6fanes , per6 no les comentare '. Em centrare mes aviat en el caracter magic que encara tenial'escriptura alfahetica per als atenesos del segle V, comencant per un pa-ell de passatges que testimonien la presencia de graffiti pels carrers de les ciutats; hem de tenir en compte que els graffiti constitueixen una de les primeres formes d'escriptura alfahetica que coneixern i que els mes antics consistien especialment en noms propis, per reclamar un objecte com a propictat d algu o per insultar alga altre-.

Passatges 1 i 2: Ach . 141-4 i Vesp. 97-9

1- TFOR: Durant tot aquest temps he estat hevent amh Sitalces. I certament es molt pro-atenes, i un admirador vostre tan autentic que fins i tot va escriure a les parets: ^^Que bons que estan els atenesos!".

2- 1, per Zeus, si veu escrit en una porta ""Que ho que esta Dem, fill de Pirilampes!,,, va i escriu al costat^,Que ho que esta Quern!".

E1 primer passatge pertany aEls acarnesos; el segon, a Les vespes, i fa referencia a la passi6 que sentia Filocle6 pels judicis: cal dir que Quem, xij roc, es el nom de 1'orifici de I'urna on es dipositaven els vots que condemnarien o absoldrien el reu. Tots dos passatges usen la mateixa expressi6: xaXoi 'AOgvaLot, xa?, K1j ioS, expressi6 que s'escrivia habitualment en els ohjectes que es regalaven a aquells a qui es volia comunicar un sentiment amor6s. Els gra/fiti van ohrir els primers contactes d'una pohlaci6 poc hahituada a Ilegir amh 1'escriptura. En el segle V moltsciutadans atenesos clue vivien a propde la ciutat -corn es el cas del protagonista de Els acarnesos, Dice6polis- devien llegir i escriure d'una manera hastant elemental: aquests ciutadans nomes contactaven amh 1'escriptura a traves de les inscripcions puhliyues o privades i dels graffiti casuals. Els pocs Ilibres clue circulaven per la ciutat eren nomes accessihles a aquells que havien rebut una educacio elevada.

997-1001; Atr. 9-'r-9O.

P. CAen.EUGE,Sparta wul Lcrc ouia: a Regional History. 1.300 - 36 2 B.C., Londres - Boston 1979; R. THOMAS, op. cii. (n. 1), p. 32. Sobre els primers usos de l'alfabet, esinteressant K. Rolm, Literacy € I'aideia iu Auc ie i Greece, Nova York - Oxford 1991, pp. 44 ss. 8. (:f. R. I'i iOMAS, op. cii. (n. 1), p. 31.

Alicia Ferran

La primera escriptura alfabetica que coneixem a Grecia es la de dedicatories i d'inscripcions funeraries.Aixi doncs, molt aviat va servir per commemorar els morts: per fer ressonar el seu nom, perproduir xXeos -renom, fama, gloria. L'escriptura va ser posada at servei del nom propi: obria als mortals una manera d'assolir 1'eternitat'.

En els passatges d'AristOfanes, sense anar tan lluny, els graffiti esmentats no deixen de propugnar el xXeog dels atenesos, de Dem i de Quem, encara que ho facin de manera hurlesca, com correspon a la comedia. En efecte, aquests graffiti, a mes de cornunicar un sentiment mes o menys sincer, donen certa fama als seus destinataris, ja que el seu nom ressona en el teatre de les Lenees d'Atenes, quan es va representar l'obra, i encara ara torna a ressonar aqui, en aquesta sala, milers d'anys despres'°.

I, ja que els graffiti d'aquests passatges son declarations d'amor", conve fer alguna referencia at simbolisme erotic que per a un grec tenia 1'escriptura. El lector pateix la inscripcio'`. En els passatges d'Aristofanes es veu reflectida la violencia que exerceix 1'escriptor-erasta sobre l'eromenos'j: en fa un elogi, pero ple d'al-lusions sexuals. Sitalces es un autentic pro-atenes, si, peroen el seu graffito esta mes aviatfens proposicions deshonestes als atenesos. En el cas de Quern 1'efecte comic es encara mes exagerat, ja que el destinatari del rnissatge amoros es l'orifici d'una urna, amb totes les connotations obscenes que aixo pugui tenir.

A mes, el lector d'aquestes inscripcions no era tan sols 1'estimat, ja que estaven exposades a la vista de tothom. Aquesta circumstancia reforta la violencia de 1'erasta: fa public el seu amor i el torna per tant obsce, es a dir, fa sortir a la Hum publica a116 que pertany at mes estricte ambit del privat''.

9. Cf. J. SVENBRO, Phrasikleia. Anthropologic de In lecture en Grece ancienne, Paris 1988, p. 14.

10. La fama d'aquests personatgesens ha arribat precisament perque apareixen esmentats en les comedies d'Aristofanes; la fama que poden atorgar els graffiti es gairche sempre efimera, com efimers son els materials on s'escriu el missatge. Corr observa G. CARDONA, op. cit. (n. 4), pp. 50-52, sempre s'ha sobrevalorat l'aspecte solemne de 1'escriptura i s'han minimitzat les seves aplicacions corrents pel simple fet d'haver-se conservatmolts mes documents escrits en materials durables que, es clar, gairebe sempre son de caracter public. No obstant, el gest d'escriure tin nom, tin elogi, ja implica el desig de fixacio, de duracio, malgrat que aquesta sigui minima: to quelcom de practica magica. Aqui 1'escriptura permet actuar a distancia sobre la realitat, aconseguint, per exemple, una resposta a la declaracio d'arnor. L'escriptura magica solia fer-se sobre materials deliberadament caducs.

11. W.V. HARRIS, op. cit. (n.4), p. 89 explica que els graffiti de caire politic eren practicament desconeguts a la Grecia dels segles V-IV.

12. Es J. Svenbro qui desenvolupa aquest terra en 1'61tim capitol de la seva obra Phrasikleia.

13. Teor atribueix a Sitalces precisament l'adjectiu epaoti1S.

14. R. SANCHez FERLOSIO, Vendrun rnds anos malos y nos ha-can nags ciegos, Barcelona 1993, pp. 53-54 fa una interessant reflexio sobre l'obscenitat del privat clue irromp en l'espai del public: 'Me escandalizo cada vez que oigo hablar de respeto a la intimidad y de de-

tisos de 1'escriptura a 1'Atenes d'Aristofanes 63

Que 1'escriptura alfabetica conservava encara en el segle V el seu originari valor magico-simholic es facil de provar, ja que en molts casos el text escrit no s'entenia coin a representaci6 o signe cl'all6 que expressava, singcorn la seva propia encarnaci6. Els exemples mes clars els trohem a les esteles que mostraven al public el text d'una llei o decret, i en les tauletes que feien constar els terminis dels deutes no pagats. Algunes cites dels oradors mostren que les esteles molt sovint estan tan intimament associades a allo que commemoren, que elles mateixes s6n realment el tractat, la pau o la ignominia'; era costurn, a mes, destruir les inscripcions d'aquells decrets o tractats obsolets: la seva destrucci6 elirnina la llei que 1'escriptura recorda". La inscripcio manta una relaci6 simpatica amh alto a que remet. I el mateix podem dir del sistema de control del pagarnent d'un prestec o lloguer, que es duia a terme de manera inversa afactual: es a dir, cada pagament suposava la destrucci6 del registre escrit corresponent, i no 1'adquisici6 d'un rebut. El senyal de pagament es que no hi ha registre de deutes''.

Passatge 3: Nub . 764-74

3- ESTREPSIADE.S: He trobat una forma molt intelligent de suprimir la sentencia, de manera que to mateix estaras d'acord amh mi.

SOCRATES: Quina?

E.: Has vist alguna vegada a les drogueries aquella pedra tan Konica i transparent, amb la qual s'encen el foc?

S.: Vols dir el vidre?

E.: Exactament. Digues, que passaria si jo l'agafes i, quan el secretari estiguds escrivint la sentencia, situant-me puny, aixi, mirant el sol, fonguds les Iletres de la meva sentencia?

S.: Intelligent, si, per les Carites.

F.: Ai! Que content estic d'haver anul-lat una sentencia de cinc talents!

El passatge 3 es una mostra ben clara del que acabein de dir: recull una part del dialog que mantenen Estrepsiades" i Socrates, el mestre que li ha recho a Ia vida privada. (...) Basta pasar por on quiosco de periodicos Para advertir el impudor y la osaclia con que Ia vida privada ha tornado por asalto los medios de connmicacion e invadido y ocupado con sus ohscenas huestes el interes del publico. (...) La lente de una mentalidad privatizada ha invertido Ia imagen misma del fen6rneno, pees Ia verdad social es que la vida puhlica es el agredido, y la vida privada, el agresor. L ohscenitat dels graffiti d'Aristofanes no rau taut en el seu contingut corn en el fet de ser una manifestacio de la privacitat que envaeix la vida puhlica.

15. R. T HOMAS, op cit. (n. 1), p. 49.

16. Ibid. p. 52.

1 Ibid. p. Si.

18. 1IARitts, op. cit ( n. -t), p. 78 estudia el nivell d'alfahetitzacio dels agricultors en els segles V-IVprecisament a partir de 1'exemple d'Estrepsiacles.

Alicia Ferran

d'ensenyar 1'argument injust per tal que es pugui alliherar dels deutes. Les dues solucions que se li acuden a Estrepsiades son de tipus magic primer proposa emhruixar la lluna per modificar el calendari i evitar aixi que arrihi el dia del pagament L'altra proposta es la que reprodueix el passatge: fer desapareixer la sentencia ( de l'acusacio que els seus creditors faran contra ell) mitjancant la destruccio del text.

Aquest passatge il-lustra clarament aquest valor simbolic, en el sentit d'objecte magic , que tenia 1'escriptura alfabetica en els seus origens, i que d'alguna manera encara to ". El text actuacorn a una mena de talisma. No reprodueix simplement els termes d'un tractat o una sentencia: ell mateix ho es20. El poder d abstraccio de 1'escriptura alfabetica no esta encara del tot deslligat de la seva materialitat , de la materialitat del text escrit. En aquest sentit , un text no es intercanviable per un altre que digui el rnateix, sing que to valor en si mateix corn a objecte unic i concret Molts segles despres , amb la invencio de la impremta i la reproducciomassiva dels textos, aquest valor magic de la lletra escrita tendira a desapareixer i encara mes ara amh els ordinadors , que desdibuixen el concepte fins fa poc vigent de document original,, No obstant aixo, encara avui dia en determinats ambits el paper escrit continua tenint una naturalesasimholica, especialment entre persones amb poc contacte amb 1'escriptura21.

DOMINI DEL PODER POLITIC I DE LES LLEIS

Deixare de Banda el dornini de les transaccions comercials, malgrat que es tambeun dels ambits mes antics de 1'escriptura, perque considero que queda proucomentat atnh el que acabo de dir sobre la peculiar manera de controlar el pagament de deutes i lloguers en 1'Atenes classica. A mes, aquest dornini es el mes precariament representat en les comedies d'Arist6fanesL2.

Passare, doncs, a parlardel domini del poder politic i de les lleis. He triat tres passatges que podriem dividir en dos grups, ja que els dos primers fan referencia a l'escriptura de la llei i dels decrets, i 1'altre il-lustra alguns as-

19. La professora Montserrat Camps ha expressat algunes objeccions a aquesta interpretacio del passatge 3 corn a reflex d'un pensament magic-simbolic, objeccions que, si mes no, voldria fer constar. Ella enten l'acudit d'Estrepsiades mes aviat corn a mostra d'una incipient mentalitat judicial, per la qual la llei es ja equivalent a la llei escrita, i 1'existencia juridica dels fets es fa patent en la sevamanifestacio documental. El problema es profundament complex i no acaha d'admetre explicacions definitives.

20. Ho es en el sentit quemanteuna relacio simpatica amb allo a que es refereix. El mateix exactament que succeIa amh la Ilona i el calendari, pero a l'inreves: en aquest cas l'esdeveniment -la lluna- es manipulava per tal d'invalidar el calendari, i en I'altre es manipula el text per tal de neutralitzar l'esdeveniment -la sentencia.

21. J. GOODY, op. cit. (n. 1), p. 57 diu: El problerna de la classificacio (una manera de polar dades sota control que es intrinsec a iota mena de ciencies) no es molt lluny de l'us de la magia de les paraules en els encanteris. Avui dia la magia de la paraula impresa ha substituit d'alguna manera la magia de la paraula parlada".

22. Nub. 18-20.

Usosde 1'escriptura a 1'Atenes d'Aristofanes 65

pectes de 1'escriptura judicial. Es significatiu el fet que Les vespes, on Aristofanes fa una agressiva critica de la mania de jutjar que tenien els seus conciutadans, sigui l'ohra que conte mes referencies explicites a l'escriptura'`, potser precisament perque el domini juridic de l'alfabet era el mes definit, el mes hen estructurat, el que tenia ja menys contactes amh la pura oralitat.

Passatges 4 i 5:Ach . 727-8 iLys. 510-5

-+- DICFOPOI.IS: Jo vaig a buscar 1'estela amh la qua! he estahlert el meu pacte, per tal de posar-la hen visible a 1'agora.

5- LISISTRATA: Pero ties dones] ens n'adonavem, i moltes vegades, si erem a casa, sentient que prenieu malament alguna decisio relativa a un assumpte important; de seguida, encara que interiorment patient, us preguntavem tot somrient ^^Que lieu decidit afegir a l'estela sobre la pau en 1'assemblea d'avui?,, -'I que n'has de fer to d'aixo?,, -deia el marit- "Es queno callaras?,, -i jo callava.

L'Atenes del segle V era plena d'esteles que, exposades en els indrets mes visibles i pintades amb colors llampants, publicaven els missatges importants per la ciutat. Ames de tenir una funcio divulgadora, les esteles legitimaven alto que transmetien: Diceopolis publica l'estela del seu pacte amh els lacedemonis per tal que tothorn en tingui coneixement i quedi aixi legitimat alsulls Cie la comunitat. L'efecte comic d'aquesta accio rau en el fet que Diceopolis exposa el contingut d'un pacte privat coin Si fos ptiblic2'. El text puhlicat s'independitza d'aquell o aquells que 1'han elaborat''. L'escrit es present, pet-6 1'escriptor es absent, de maneraque la lecturaes la trobada entre el lector i els trots escrits d'un absent'". Aquest es un fet consuhstancial a 1'escriptura, pet-6 assoleix especial importancia en 1'escriptura de la llei. La presencia efica^ de la !lei equival a 1'ahsencia del legislador: el

23. t esp. 97-9,106-8, 166-7, 348-9, 538-9, 559, 576-7,583-7, 847-53, 894-7, 907-8, 956-61, 1051-9.

2-+. Segons F. Russo, Aristofaue autore di teatro, Firenze 1962, p. 97, 1'agora privada i simbolica on Diceopolis exposa 1'estela s'instaura a l'orquestra, de la mateixa manera que a Lesvespes sera 1'espai del tribunal, tambe privat i simbolic, de Filocle6. L'orquestra es susceptible de representar els valors essencials dels interiors, i potser es aixi corn Aristofanes remarca el caracter privat (interior) dun mercat que, paradoxalment, s'anuncia mitjan^ant una estela.

25. M.DETIENNE, d, ecriture et ses nouveaux objets intellectuels,, i .L'espace de la publicite", a Les savoirs de !'ecriture. En Grece ancienne, Lille 1992,pp. 38-9 desenvolupa aquest aspecte recordant 1'exemple de So16, que, despres d'exercir el seu paper de '.tesm6graf.', "no haura de fer altra cosa que desapareixer rera la seva maquina [de publicar !leis], anar-se'n a viatjar pel m6n i deixar que els seus conciutadans es convencin que, d'aquestes (leis per fi escrites, es la ciutat qui n'ha tracat les lletres, qui ha redactat els seus articles un per un, que ella es 1'escriba del seu poder legislatiu.".

26. J. SVENBRO, op. cit. (n. 9), p. 53.

Alicia Ferran

voµoS es un 6EQir6tTI9 mes perfecte que un legislador mortal, ja queno to interessos personals ni emocions2'. La llei escrita no es de ningu en concret, sin6 de tots, de tots els seus lectors28. Aquest es el principi basic de la isonomia, per6 tambe la violencia primera de la llei democratica: corn que la llei sempre diu el mateix, no podra mai atendre les particularitats de cada cas concret. S'inicia un proces de desubstanciaci6, de desacralitzaci6 de la llei.

Pero, com diu Lisistrata, hi ha la possibilitat que els decrets siguin equivocats i les Ileis publicades injustes. El voµoS escrit to un origen puma, com el Vrl(^taµa, que es la decisi6 votada mitjancant codols. Tant l'un com l'altre s'oposen al 6Eoµ6S, en el sentit que aquest expressa una obligaci6 que imposa I'autoritat d'unagent extern, diguem-ne deu obe costum. El 6Eoµ6S no es necessariament escrit, el voµoS i el Vrl^)to to si. El 6Eoµ6S emana d'un poder sagrat i incontestable, el voµoS d'un poder plenament huma i exposat, per tant, a la controversial'. Semhla logic que una llei promulgada pels homes hagi de ser per forca escrita, ja que es l'unica manera d'atorgar fixesa i longevitat a all6 que per naturalesa no en te. L'escriptura immortalitza, sacralitza un edicte que ja no to garantia divina. Com diu jesperSvenbro, els deus no necessiten l'escriptura, els homes si.

Passatge 6: Vesp . 538-9 , 559, 576

(1) BDELIC.FO: 1, sens dubte, tot a1l6 que es digui amh franquesa jo ho escriure per tal de recordar-ho; que alga em porti aqui de seguida elcistell [amh els estris per escriure]!

h) Quedi constancia d'aix6 dels suplicants per tal que me'n recordi'°.

c) Aix6 es la segona cosa que apunto, burlar-se dels ricsj'; i recorda'm els heneficis que dius tenir pel fet de governar sohre Grecia.

El passatge 6 recull les paraules que diu Bdelicle6 en tres moments del judici parodic en que s'exposaran els arguments a favor i en contra de I'activitat judicial. Son pare, Filocle6, defensara la seva afici6 alsjudicis, i Bdelicle6, actuant com una mena de Ypaµ ta'EVS, resumira per escritels punts mes importants de la seva apologia.

27.Ibid. p. 147.

28. W.V. HARRIS, op. cit. (n. 4), pp. 59-60, observa que la publicaci6 de les lleis decrets suggereix un canvi important d'actitud, ja que pressuposava que els ciutadans tenien Bret a coneixer la llei i que podien treure on benefici d'un text escrit; i aix6 malgrat que segurament molts ciutadans no eren capacos de llegir per si mateixos les inscripcions.

29. Per la distinci6 d'aquests termes, vid. M. OS'IWALD, Nomos and the Beginnings of the Athenian Democracy, Oxford 1969.

30. Bdelicle6 resumeix amb aquestes paraules el discurs de son pare, en el goal aquest explica corn els acusats li supliquen comprensi6 i benevolencia.

31. Aqui Filocle6 acaba de vanagloriar-se de rebre nombroses ofertes de suborn.

Usosde 1'escriptura a 1'Atenes d'Arist6fanes

No cal explicar amh detail coin es desenvolupaven els processor judicials a Atenes en el segle V i quins papers hi jugava 1'escripturaalfabetica, certament importants. Ara he, si que direm, si mes no, que la multiplicacio dels elements provatoris va fer impossible que el jurat pogues escoltar directament totes les proves; aixi doncs, durant la primera part del proves, la instrucci6, cada part havia de reclactar un atestat de les proves que utilitzaria despres en el dehat. El ypaµµaTFvg ho llegia davant del jurat, i aixi aquest era rapidament informat dels punts mes importants. Si he aquest resum escrit per les dues parts en litigi era teoricament objectiu i neutral, de fet es prestava a facils manipulacions: de simple instrument de registre, 1'escriptura podia -i pot- convertir-se, en mans d'hahils advocats, en arma per obtenir avantages tactics en el proces''. L'escriptura judicial es manifesta com a perniciosa per als ciutadans honestos. Si 1'escriptura legal to aspectes molt positius, corn el de possihilitar la isonomia, tambe pot resultar terriblement nociva en 1'amhit judicial.

En el passatge 6 Aristofanes reflecteix aquesta perniciosa utilitzaci6 de I'escriptura, clue obre la possibilitat d'ahstraure el contingut d'un discurs, es a dir, de despullar-lo dels sous vestits retorics i de mostrar-ne nomes 1'esquelet, la idea. Els llargs paragrafs que pronuncia Filocle6 son reduits, en 1'anotacio escrita que en fa el seu fill, a uns punts escarits que pretenen recollir-ne el sentit fonamental i actuar all-Lora coin a ajut memoristic. Perque, efectivament, Bdelicle6 diu que apunta per fer memoria, pero es clar que el text escrit tendeix a imposar-se rehutjant els matisos. El resum que es fa en un apart es una interpretaci6 del discurs: conserva a116 que, al qui apunta, li semhla convenient conservar, de manera que una situaci6, un esdeveniment queda despullat de 1'existencial i redu'ita l'escrit per un altre. I es una arma poderosa en trans dels jutges, que decidiran a partir d'aquests apunts la condemna o 1'absoluci6 del reu. D'aquests apunts depen, Bones, cl desti d'un home. L'agull6 dels jutges-vespes del cor es lens duke una arma terrible.

Aquest poder que pot tenir 1'escriptura per canviar el desti dun home, poder que en certa mesura emula el de la divinitat, el trohem tambe reflectit en un passatge de La pcau, el que aqui hem classificat amh el numero 7:

Passatge 7: Pax 1179-90

C)RJFFt I quan [els taxiarques] son a casa, ens fan cosec intolerahles, inscrivint-ne alguns de nosaltres, fent-ne pujar i haixar d'altres [en la llistal, dues o tres vegades: 4Dema es la partida". I pot passar

32. Ibid. p. 196.

33. W.V. I IARRIS, op. cit. (n. 4), pp. 83-8 t explica la pervivencia de l'oralitat en molts aspectes del procediment juridic i de 1'adininistraci6 publica per la manca de confian4a que suscitava Ia paraula escrita; no obstant, tambe fa constar (pp. 86-87) el fet que es va anar reforcant calla cop mes la fe en el valor de les lleis escrites.

Alicia Ferran

que alga no hagi comprat provisions, perque no sabia que se n'anava. Aleshores, plantat davant 1'estatua de Pandio, es veu [en les llistes] i, torbat per la desgracia, se'n va corrent am]) elsulls plens de llagrimes. Aixo ens fan a nosaltres, els pagesos, mentre que als de ciutat menys, aquests abandonaescuts As tills dels deus i dels homes. D'aixOencara me n'hauran de retre compte, si els deus ho volen. Ja que molt m'han ofes aquests que en la pau son lleons i guineus en la guerraj'.

En ell el corifeu es queixa de com els taxiarques manipulen les Ilistes de reclutarnent, afegint-hi noms, desplac'ant-los o he esborrant-los. El simple fet d'escriure o d'eliminar un nom pot, efectivament,canviar el desti d'un home: pot conduir-lo a la mort o, pel contrari, salvar-lo de la calamitatj6.

Passatges 8 i 9: Ran . 937-47 ; Ran. 1109-18

8- EURIPIDES: Tan aviat com vaig retire de to fart, engreixat a forca de discursos ernfatics i paraules greus, abans que res el vaig aprimar i Ii vaig treure pes amb versets, digressions i bledesblanques, afegint-hi suc de xerrameca filtrat dels llibres. Despres el feia creixer amh monodies barrejades amh una gota de Ctesifont. A mes, no delirava amb el primer que em passava pel cap ni, precipitant-me, causava confusio, sino que aquell que feia sortir primer a escena exposava de seguida el motiu del meu drama.

9- Coin: Pero si tots dos temeu aixo, que els espectadors siguin ignorants, de maneraque no arribin a comprendre les subtileses que amhdos digueu, no tingueu por: perque aixo ja no es aixi. Han servit com a soldats i, com que cadascu to un llibre, aprenen destreses; i a mes son d'excel-lent natura i ara s'han aguditzat encara mes. Aixi doncs, vosaltres dos no lieu de teener res, tracteu de dalt a baix tots cis temes, perque els qui mirenson savis.

Tots dos passatges pertanyen a la segona part de Les granotes. En el judici parodic dels dos poetes tragics, Esquil i Euripides, Aristofanes s'erigeix en critic literari i posa de manifest el contrast entre l'antiga forma de fer poe-

34. J. GooDY, op. cit. (n. 1) dedica a les llistes un capitol del seu treball sobre la influencia de 1'escriptura en el desenvolupament dels sistemes cognoscitius. Arriba a apuntar la possibilitat que les llistes fomentessin la invencio de l'escriptura alfabetica (pp.98-99).

35. En les paraules del corifeu ressona 1'antiga connexio de 1'escriptura amb el sagrat, ni que sigui de manera indirecta.

DOMINI DE LA INSTRUCCIO FORMAL I DELA PRODUCCIO LITERARIA

t lsos dC I'escriptura a I'Atenes d'Arist<fanes 69

sia, representadaper Esquil, i les noves concepcions poetiques d'Euripides. concepcions derivades de la influencia sofistica".

Tal i coin podem inferir del passatge 8, la d'Esquil es una poesia que husca la belles, Sonora i ritmica, les imatges que sedueixen 1'auditori, els elements meravellosos, i que en ocasions semhla improvisada. En canvi Euripides es arrant de les suhtileses, del llenguatge precis i despullat de recursos innecessaris, tin llenguatge que preten transmetre idees mes que complaure l'oida.El propi Euripides diu d'on ha apres aquestes habilitate: dels llihres, d'on tree el ^^suc de xerrameca^^ amp que amaneix la seva poesia posada a regim. En aquest passatge es manifesta el conflicte que s'amaga rera la rivalitat entre Esquil i Euripides; no es nomes un enfrontament entre dues maneres d'entendre la poesia, sing l'oposicio entre una mena de poesia arrelada en els habits que imposa l'or alitat i una altra mena de poesia que her dels llihres, de 1'escriptura, mes preocupada pel raonarnent i la recerca d'una veritat de tipus filosofic, que no pas per encantar el public tal com feien els antics poetes orals`. Euripides pertany al grup d'intel-lectuals que van comencar a emprar la dialectic, com a metode pedagogic, arnb la finalitat de despertar 1'auditori del somni mitico-poetic en que dormia des de sempre35. Socrates i els sofistes son els principals impulsors d'aquest metode revolucionari. I malgrat que la dialectica cornenca essent una practica oral, el cert es que els sofistes son els primers homes ii lustrats de Grecia, en el sentit que fan servir llihres de manera habitual, llegint-ne i escrivint-ne; i Socrates, tot i que no va deixar cap okra escrita, si que en va llegir moltes, coin ens diu Xenofont"', i les va comentar amb els seus deixehles. En el cas d'Euripides, es deia que posseia una important biblioteca'°.

Tan aviat com 1'escriptura alfahetica va alliberar els grecs de registrar nomes en la memoria les bases de la seva cultura, es van obrir les porter a la discussio i la replica: d'una banda 1'escriptura fix, alto que funcionava com a referencia veritable, es a dir, la llei; i d'altra panda la paraula oral assoli la llibertat d'opinar, de posar en duhte, donant pas a 1'orat6ria. Els poetes cornEuripides ja no estaven peremptoriament obligats a enregistrar fidelrnent la memoria comuna", i per aixo van poder comencar a interpretar-la des de nous punts de vista, i fins i tot a dubtar-ne la validesa. A Les granotes Aristofanes, per Boca d'Esquil, critica Euripides -c om en Pis nitvols critics Socrates- retraient-li que les sever ohres son una font de males in-

36. Segons Aulus Gel-li (Nits dtignes XV 20.4), Euripides va ser oient del filosof naturalista Anaxagoras i del retoric Prodic.

37. Es basic 1'estudi de E.A. HAVELOCK citat sobre aquesta oposicio.

38. E.A. IIAVELOCK, op. cit. (n. 1), p. 172.

39. Mem. 1 6, 14.

40. Athen. 13a.

+1. Per aquest terra vegeu W. ONC, Oralitd e scrittura. Le tecrtologie della parola, Bolonya 1986 (titol original: Oraliti' and Literacy. The Technologizing of the Word, Londres - Nova Fork 1982).

Alicia Ferran

fluencies per als ciutadans: els maleduca, els corromp, els torna desobedients i poc respectuosos pel que fa a les tradicions,12. En aquest discutit passatge el cor de Les granotes anima els dos rivals per tal que facin de critics 'j literaris, tot jutjant les seves obres respectives. I els diu queno han de tenir por de no ser entesos pel public, ja que ucadascu to un llibre". Deixant de Banda la polemica que ha suscitat la interpretacio d'aquestes paraules'', sembla que Aristofanes esta al-ludint ironicament a la creixent publicacio de llibres de tota mena i a la influencia que aquests exercien entre la poblacio, la qual ja estaria preparada per seguir sense dificultat I'elevada discussio literaria que havia de tenir hoc en escena. Pero 1'efecte comic de la broma radicava en el fet que elsllibres eren encara poc usuals, i que estaven lligats a una elite d'intel-lectuals que sens dubte semblaven extravagants a la gent del carrer. Aristofanes se'n riu dun fenomen novedos i encara rar, pero que ja es comencava a perfilar en tota la seva revolucionaria potencia.

3. Conclusions

Aixi doncs sembla clar que, malgrat 1 ' exageraci6 amb que Aristofanes elogia la saviesa del seu public, la classe il-lustrada era un cercle ben redu*ft;el normal en 1'Atenes de finals del segle V era saber llegir i escriure amb dificultat , prow per entendre el contingut de les esteles , els graffiti o les llistes de recrutament , aixi com per escriure missatges breus i senzills, i poca cosa mes'. Aixi ens ho mostren els passatges 10 i 11 , en els quals el botifarrer

42. En un altre passatge (Ran. 1032-6) explica, per hoca d'Esquil, quina ha estat tradicionalment la utilitat dels poetes.

43. Sobre els origens de la critica literaria, vegeu R. HARRIOTr,Poetry and Criticism before Plato, Londres 1969.

44. Aquest passatge ha estat molt discutit perque el text grec es ambigu: 13t(3xiov exwv exaotoS pot entendre's com ,tothom to un Ilibre,^ ohe -cadascu toel seu Ilibre». Si acceptem la primera interpretacio, Aristofanes estaria fent referenda a la creixent circulacio de llibres per Atenes, pero si donem per bona la segona, podriem arribar a pensar, corn WOODBURY, .'Aristophanes' Frogs and Athenian Literacy: Kan. 52-3, 111L..' 7APA 106, 1976, pp. 349-57, que cada espectador disposava dun text de la peca per tal de consultar-lo en cas de confusio. Penso, com R. THOMAS (op. cit. (n. 1), p. 20), que una suposicio aixi nomes es pot atribuir al fet que durant molt de temps s'ha partit de la idea que els atenesos usaven 1'escriptura igual que nosaltres. E.G. TURNER, Athenian Books in the Fifth and Fourth Centuries, Londres 1952, p. 22 opina que l'al-lusio als llibres es una broma filistea del poeta, i W.V. HARRIS (op. cit. (n. 4), pp. 99-100) que Aristofanes fa una observacio exagerada respecte al fenomen creixent dels llibres, venint a dir que les condicions ja no son les mateixes que on temps enrere.

45. W.V. HARRIS, op. Cit. (n. 4), p. 107 explica que l'opinio que es to en general sobre el gran d'alfahetitzacio de 1'Atenes classica es optimista i idealitzant. Les excepcions, diu, son poques, i cita el cas de H.MICHELL, The Economics of Ancient Greece, Cambridge 1957, p. 363, un historiador de 1'economia, el qual arriba a la conciusio que els habitants d'Atenes, i de Grecia en general, eren majoritariament analfabets.

Usos de l'escriptura a l'Atenes d'Aristofanes

de Els cavaliers i el parent d'Euripides de Les tesinofories respectivarnent, fan pales el seu precari domini de les lletres:

Passatges 10 i 11 : Eq., 188 - 94 i Thes. , 768-84

10- I3o't'IFARRER: Pero hon home, no tine instruccio fora de les lletres, i encara aquestes molt malament.

CRIA1' 1: Nornes aixo ens fa nosa, encara que sigui molt malament. Perque la demagogia no es cosa d'hornes amh instruccio i de hons costurns, sing d'ignorants i pocavergonyes.

11- PARENT D'EURIPIDES: Vinga, quin missatge podria enviar-li? Precisamentconec un mitja pel seu Palarnedes. Corn ell, Ilen^are rems escrits. Pero aqui no hi ha reins. D'on podria treure jo uns reins? D'on?

D'on? I que si llences acluests exvots en comptes de reins? Molt miIlor. Al capdavall aquests son de fusta, i tamhe eren de fusta aquells. Oh mans meves, ara cal aplicar-se en una tasca que ohri carnins! Vinga, planxes de taula polida, rebeu els soles del punxo, missatgeres dell meus mals. Ai de mi! Que malarnent que em sort aquesta rho. Aixo va, aixo va. Que gravare? Marxeu, anew per tots els camins, per aqui, per alla; cal afanyar-se.

El ciutada corrent d'Atenes devia assemblar-se mes a aquests personatges, autentics herois de les comedies, que no pas als intellectuals corn Euripides de qui tant es burla Aristofanes'`. Aixo no vol dir que aquests ciutadans poc habituats a l'escriptura i la lectura no estiguessin preparats per entendre les novedoses reflexions i les critiques literaries que tenien floc al teatre, sine hen at contrari. De fetel teatre es converteix en una mena d'espai intermedi entre la comunicacio oral i 1'escrita: el puhlic «llegeix», per dir-ho aixi, amh l'oida el text de 1'obra, que es fix, corn qualsevol text escrit, i admet hen poques improvisacions per part dels actors'. Les comedies d'Aristofanes, coin les tragedies dels sous coetanis, endinsen les seves arrels en el mon de les tradicions orals, del culte i ]a religio, i encara transmeten la seva musica i el seu art poetic a un auditori que escolta

46. Penso que hi ha on factor que relaciona els protagonistes de les comedies d'Aristofanes amh 1'escriptura -o mes aviat amh la lectura; en efecte, gairebe tots sateen Ilegir, pero en mes d'una ocasio manifesten explicitament tenir prohlemes amb les lletres. Altres pertanyen a grups socials que lens duhte van tenir dificil acces a I'alfahetitzacio, corn es el cas de les Bones.

47. J. SviNRRO dedica el penultim capitol de Phrasikleia a la invencio de la lectura silenciosa a Grecia i a la seva relacio amb el teatre. Segons ell, la passivitat de 1'espectador es parangonable a la del lector, ja que rep un missatge que no admet preguntes, que sempre cliu el mateix, con el text escrit; a mes, no cal la seva intervencio vocal, fet que conduiria paulatinament a la practica de la lectura silenciosa.

Alicia Ferran

fascinat'TM. Pero la comedia i la tragedia ja no son pures manifestations cultuals, sing que en 1'espai teatral han obert una distancia, distancia critica i reflexiva, entre a116 que es representa i els espectadors que, sense patrticipar-hi de manera directa, s'ho miren: les obres son textos escrits per autors que ofereixen noves i personals interpretacions dels mites i les tradicions, interpretations que son el punt de partida perpensar en els problemes vius i actuals amb que s'enfronta la polis. Ella mateixa es 1'encarnaci6 del conflicte tragic entre l'antic i el nou, la religio i la rao, la llei no escrita dels deus i la llei escrita dels homes, i el teatre no fa altra cosa que reflectir aquest conflicts irresoluble, o sigui, reflex ionar-hip'.

Pel que llegitn en les comedies d'Aristofanes, podem distingir dos sectors de ciutadans en funcio de la seva relacio mss o menys estreta arch 1'escriptura. D'una Banda,tenim la classe il•lustrada, que llegeix i escriu llibres amb assiduitat i que estainiciant una transformacio radical del sistema educatiu aenes, tot cercant una major incidencia en l'aprenentatge dels coneixements teorics, fornentant el desplegament de la dialectica i, alhora, rebutjant cada cop mss 1'educaci6 gimnastica i el respecte cec a les tradicions. Per aixo, diu Aristofanes, les palestres es queden buides i els joves es passen el dia xerrant i posant-ho tot en dubte.

D'altra Banda tenirn una gran majoria de ciutadans que no son it-lustrats, sing que amh prow feines llegeixen i escriuen, pero que tampoc no son analfabets. La seva Vida social encara es basava en gran part en la comunicacio oral, cara a cara, peroen molts aspectes de les sever relacions ciutadanes estaven obligats a recorrer a 1'escriptura50. De fet, l'escriptura de la llei, i l'escriptura judicial sobretot, era el nexe mss important entre una i altra classe social, aixi com el teatre que, com ja he dit, es tambe escriptura. Viure en una ciutat isonomica, gaudir del mateix tracte davant la llei, era possible gravies a l'alfabet, que permetia que la llei fos llegida pertothom, tant pels intellectuals, com pels pagesos o fins i tot

48. Per la relacio de les comedies d'Aristofanes amb les arrels religioses, dionisiaques, de la Comedia, vegeu X. Riu, Dionisisme i comedia, tesi Universitat de Barcelona 1989.

49. La representacio comica to una funcio semblant a la de la festa, en el sentit que consisteix a delimitar 1'ambit d'allo que es illicit, del que normalment no es pot fer ni dir. Pero hi ha una diferencia fonamental entre comedia i festa, i es que, mentre aquesta implica participacio, aquella es presenta com a espectacle -tot i que les relations dell ciutadans atenesos amb el teatre eren molt rues directes queno pas les que pot mantenir un espectador actual. L'accio comica es desenvolupa en el O atpov, que ]a converteix en quelcom visual -el public observa, pero no participa- i que estableix els seus limits espacials; els esdeveniments que transcorren fora d'aquest recintees veuen reflectits en l'ohra representada, de manera que els espectadors poden reflexionar sobre ells.

50. Pel que fa al nivell d'alfabetitzacio a I'Atenes classica, es fonamental I'estudi citat de W.V. HARRIS.Al final delcapitol IV (p. 131) conclou: ^,L'us de 1'escriptura esdeve, si mss no a Atenes, un distintiu de 1'autentic ciutada (en teoria) (en la practica) del ciutada urba i amb hisenda. Homes d'aquesta mena consideraven ja indispensablesaber Ilegir i escriure,^.

Usos de l'escriptura a l'Atenes d'Aristofanes

pets esclaus. Pero, tot i essent aquesta una escriptura vinculant, que atorgava cohesio a la polis, la seva derivacio, 1'escriptura judicial, actuava mes aviat corn a distanciadora dels ciutadans. Aquest aspecte pernicios de l'escriptura el posade manifest Aristofanes en Els ocells, quan contraposa el mon utopic dels ocells, en el qual tot funciona sense intermediaris que distorsionin els missatges, i el dels homes: cal recordar 1'escena en que Pisteter esta provant de fer el sacrifici fundacional de la nova ciutat celeste i se li presenta un seguit de personatges, carregats de papirs amb oracles i decrets escrits, que no fan altra cosa que molestar i posar obstacles a la seva tasca. I mostren, a mes, un descarat menyspreu per les coses divines, ja que no tenen inconvenient a interrompre, un rere l'altre, el sacrifici que intenta oficiar Pisteter: perque 1'escriptura, portadora de lleis humanes i de veritats discutibles, tambe porta un distanciament del sagrat queno passa desapercebut a Aristofanes. En efecte, l'autoritat del text escrit arriba a assolir un poder comparable al de la divinitat, com hem vist en el comentari d'alguns passatges; de fet, 1'expansi6 de 1'escriptura alfabetica anira fent innecessaria l'existencia dels deus i substituint la seva presencia per explicacions de la rao que cada cop tindran mes importancia. Aristofanes viu aquesta transformacio en els seus origens, i per aixo fa un retrat extravagant i fins i tot ridicul dels sofistes i dels filosofs com Socrates. Llegir Aristofanes continua essent una practica plena de sentit: la dramaturgia va ser un dels fenomens que comporta l'escriptura alfabetica'', la qual ensha permes, a mes, tenir acces a part de la seva produccio. La distancia entre l'espectador i l'escena es la distancia que comenca a separar els atenesos del sagrat, que contemplen la representacio dels seus motius tradicionals, pero a traves de l'enfocament critic i reflexiu dels poetes, poetes que escriuen. I nosaltres som els hereus d'a(luesta separacio.

51. 1). LAN% A, «La poesia drammatica i caratteri generali, it dramma satiresco,, a Lo spazio letterario della Grecia Antica, vol. I, tom I Roma 1992, p. 297.

Old Comedy Pherecrates' Way

I?duard Urios Aparisi

The view of Oki Comedy has generally been limited to the interpretation of the remaining plays of Aristophanes and to the opinions given by Ancient scholars and Scholiasts. Only now, the growing interest in this genre has been furthered by the appearance of books, studies and editions. However, the fragmentary situation of the works of most comic poets, except for Aristophanes, generally hinders any definitive conclusion about these plays and the real intent of their poets. In this paper, I will give a general overview of what weknow of Pherecrates' plays and their plots to judge from a close study of the fragments. From the analysis of some fragments one can observe that Pherecrates probably triedto give a character a role and a style of speaking apparently consistent throughout the whole play (see for instance in frr. 28, 75, 76, 155, and others). I will argue also that, if Pherecrates followed a single plotline and coherent characterization, he is creating style that would heprominent in later stages of this genre. This feature could be called ,continuity. and it would be in sharp opposition to the ,discontinuity. that according to M. Silk is typical of Aristophanic comedy'. It is generally stated that the evolution of Old Comedy into Middle Comedy conveys several progressive changes in the traditional structure of a comedy. The main features may have been in the parabasis, also in the contents', and the characterization and language'. In general, this evolution is

I must acknowledge many people for their suggestions and continous support. I hope that they feel alluded by my most heartful thanks.

I. Cf. M. Su.h in C. Pratm^, (ed.) Characterization and Individuality in Greek Literature, Oxford 1990, p. 159.

2. For instance the introduction of the Gods' Births according to NESSELRATH ,Myth, Parody and Comic Plots. pp. 1 ft. in G. DOBROv (ed.) Beyond lrisiopbanes: Transition and 1)1rvrcity in Greek Conrudt. Atlanta 1995.

3. See G. DonRov ,The Poets Voice in the Evolution of Dramatic Dialogism» in Dohrov (ed.) Beyond.'lrictopbane.c cit., pp. 47ff.

Eduard t rios Ap,,trisi

viewed as a change from a highly dynamic and creative style to the hieratic and stereotyped form of New Comedy'. Middle Comedy, in its strict sense, begins aproximately in 380 B.C. according to H.-G. Nesselrath's analysis of the poets of the end of the 4th century', but R. Rosen suggests that some features of Middle comedy were already found in the playsof Plato comicus6.

5th century comedy has been normally divided according to two trends: the political satire of Cratinus and Hermippus from the 450s to the first yearsofthe Peloponnesian War. According to Sommerstein it is a free and often vicious political invective of assembly and law-courts'". The other trend, initiated by Crates and followed by Pherecrates, would imitate tragedy and improve plot construction. This conception echoes Norwood's chapter "the school of Crates,'. Pherecrates, Phrynichus and Plato comicus are also included inthis group as the poets who do not follow the trendof political comedy. On the one hand, I regard this division to be too clearcut toring true, and throughout this paper I will try to show connection points between Pherecrates and Aristophanes. Otherwise, if one accepts this division, I wonder whether it reflects not only a style of comedy, but also two audiences or attitudes to the comic performance. Especially if we take into account that the Dionysian and Lenaian festivals were also a contest, and the taste of the audience must have had arole in the decision ofthe winner'. One would expect that the presence of peasants and farmers from Attika taking refuge within Athens' walls from 431-404could have influenced the kind of comedy preferred in the festivals. This suggestion is, no-

4. This view has prevailed until now in our appreciation of Middle Comedy as a transitory moment between two great peaks: Aristophanes and Menander. This opinion has been largely dismissed now above all after Nesselrath'sdetailed discussion in Die attiscbe Mittlere Komodie, Berlin - New York 1990. About stereotyping in New Comedy see R. L. HUNTER Eubulus: The Fragments, Cambridge 1985, pp. 59 if.

5. NESSELRATH, op. cit. p. 28. The article of W.G. ARNOTr "From Aristophanes to Menander,, G&R 19, 1972,pp. 65-80 can be consulted for a concise and clear study of the evolution from Old Comedy from the beginning until the end of the IV century. The most cony prehensive and seminal work about this period is H.-G. Nesselrath op. cit. I follow his conclusions on the evolution of the genre, although some of his points have been disputed, as for instance, P.G. Mc. BROWN ^Menander, Fragments 745 and 746 K. 'I'., Menander's Kolax and Parasites and flaterers in Greek Comedy" ZPE 92, 1992, pp. 91-107, esp. 98-107 about the difference between napaoitos and xoX x in Middle Comedy.

6.R. ROSEN Old Comedy and the lambographic Tradition, Atlanta 1988, pp. 1 ff.

7. Cf. SOMMERSTEIN in Aristophantes' Achar;iians(Warmister - New York 1986), p. 19. M. HEATH CQ 39, 1989, p. 351 reaches a similar conclusion about the network of influences of Crates and Cratinus. M. Heath on interpreting Arist. Poet. 5 p. 1449h 5 suggests that the stress in plot-construction led Crates to the poetry of non-iambic style, and ultimately the model of Crates would have influenced Cratinus (see also M. HEATH G&R 37, 1990, p. 144).

8. G. NoRW000 Greek Comedy, London 1931, p. 145.

9. About the audience's expectations see D.M. MACDOWErt Aristopbaiies and Athens, Oxford 1994, pp. 16 ff.

netheless, very difficult to prove, and it seems clear that the ultimate source of this division is Arist. Poet. 5 p. 1449b 5:

To 8e i nOovs roIEfv{'Eni,x apµoc xai. (PopµUgl To tEV e^ ap)(11S Ex ItxEklas riWE , ccw SE ' A671v71oty KpalcriSJTpwlcoS 71p EV a tE trvoS iris tcq.t 3LxfS'fleas xaOo2 ov 7toIEiv Xoyoug xai ti Oovg.

Aristotle is clearly looking for connexions between the Athenian and Doric comedy, where he believed comedy originated"). According to him, Crates would be the first to stress the importance of plots and dialogues, avoiding the ^4amhic form),. Although it is adifficult expression to define precisely, Aristotle likely intends by i(t[tPtxri i6hi to connect bothiambic poetry and comedy, presumably by their focus on negative characters, use of fantastic arguments and, particularly, invective and obscene language". Aristotle is, certainly, simplifying in order to make a taxonomic classification ofthe genres based on formal and moral elements'.

Aristotle's distinction between invective and non-invectivepoetry seems to have influenced the thought of other ancient scholars as Anon. De corn. (Proleg. de Com. III) 26 p. 8 Kost. (cf. Crat. test. 2a and Pherecr. test. 2a).

The text runs as follows:

KQ6T11; 'A6riva1os, TUOTOV IJTOxptT1 V ^aotv'EyOVIVat To TWTOV, oS £ttt(3E{3Xrixr Kpaiww, 'avv yeXoiosxal Wapog yEvoµEvo;, xal atpwio; .trOvovi(Xs £V wgti) la 1Tp01j7(tyEV. TO1)TOV SpaµaTa EGTtV EJtra. 1EQrxpaTris 'Aorivato;. vtxa ejri, OEOBwpov• yEvo trvos 8E {6} uJToxptTric ^oor KQ6TgT0[, xaL au TOU tEV Xot80QE1V 67tEGTE, Ttpayµaza 8E Ei,oriyov lrVOc xatva riv8ox4.tEt yEvoltEvog EuQE7txoc µvfltuv.

10. Cf.Arist. Poet. I,+-i8a5.

11. Cf. the distinction between ttiµrlats nQa^ews wtovbaias for tragedy (Poet. 1449b24) and ttiniot^ (PauXoTeewv for comedy (Poet. 1449a32); the way of composing a comedy with that of a iambic poem in ibid. 1451b13. ROSEN O. C. and the Iamb. Trad. cit, p. 1 ff. seems to stress the last point in particular, but I think thatAristotle draws further connexions between both genres. Nonetheless, the main distinction must have been between invective and non-invective comedy as we can see in Aristotle EN 1128a6 where lie rejects the humour of comic poets of the past who ribot b' Clv tts xai ex Twv xwµwi)Iwv Twv 1tUXatwv xai Ttuv xatvwv• Tots f V yaQ >1v yEXotov f] ULOXQOXOyI,a, to-t5 & tt& Xov t`1 ultovota• bta0ert b' ov ttxeov tauTa nQ6g rvoxrlµoovvrly (found their fun in obscenity, the moderns prefer innuendo, which marks a great advance in decorum) [Translation by H. RACKMAN in Loeb, Cambridge Mass. 193421. See also EN 1128a9).

12. About the common features of iambic poetry and Attic comedy, see WEST .Studies in Greek Elegy and Iambus, Berlin - New York 1974, p. 37, J. HENDERSON The Maculate Muse, Oxford 19902, pp. 17, 19 and R.M. ROSEN O.C. and the Iamb. Trad. cit., pp. 9-35. This classification may have led Aristotle to dismiss Cratinus' plots and thus give most of the credit to Crates.

Eduard tlrios Aparisi

This text, one ofthe most reliable and useful ancient sources on comedy", also provides information about the life and works of Pherecrates. ])herecrates, just as his master Crates, was an actor before becoming a playwright. In 438-7 he won his first victory and probably lived until the end of the V century'". He composed between 17 and 19 plays'. Poets contemporary to him were Callias, Teleclides, Phrynichus and Hermippus''. It also coincides in the appreciation of two types of comedies in the 5th century and thedifferences are based in similar features: Pherecrates' avoidance of abusive personal attacks and his inventionof new plots.

It is, naturally, difficult to assess to what extent this statement is truth or exaggeration, but to judge by the title of his plays, Pherecrates shows a great degree of originality, unparalled among his contemporary poets. Concerning the structure of the plays, he seems to have used the chorus, the agon and other dramatic parts in a manner comparable to Aristophanes. The plays could be tentatively distributed according to the followingsubjects which I will briefly discuss afterwards. Comedies of manners: AyaOoi (?), AovAootSaoxaAoc, Af of (?), Mrrotxoi (?). Within this group I would include «hetaira-comedies": 'EmXA gycov i OciXai-ra, 'Yarvoc ij TIavvvxic, KoOtavvco, IlsrOil and perhaps two political fantasies: I'Odre, Tvpavvis. Fantastic and mythological plays: Avioµo),oi (?), WrvSqoaxAilc and Av6owgn paxXilc (?), Mvpyexav6000aroi, XE ipcov. The Idler's Paradise: 'Ayptot, Kpa,rraraAot, M£raAAi-1s, IIep(Yat.

a),,Comedies of manners"

Airoµo..ot (Deserters). It is difficult to judge with any accuracy the content of this play. The title may refer to slaves deserting their masters", soldiers

13. NORWOOD Gr. Comedy cit., p. 3 and H.-G. NESSELRATH Mittlere Komodie cit., pp. 45ff.

14. The only other fixed dates are: the performance of Savages CAyQtot) in -420 and in 111 when Aristophanes mentions him in Lys. 157-9. The length of his life dependson the interpretation of fr. 155.26ff. where Philoxenus perhaps is mentioned. It is uncertain. P. GEISSLER Chronologie der altattische Komodie, Berlin 1925, p. 42; WIC.AMOWITZ, Timotheos' `Die Perser'; DURING, Eranos 43, 1945, p. 17; and NESSELRATH Mittlere Komodie cit., p. 250 n. 22suggest that the reference to Philoxenuscannot belong to Pherecrates because he could not live until such a late date. Nonetheless, I agree with KorRT: in RE XIX. 2, 1989 that it is perfectly feasible that Pherecrates lived thirty years after his first victory in 438 just as Aristophanes lived forty years after his first victory in 424. Cbeiron may have been performed after 410, perhaps posthumously.

15. About the authorship of his plays, see Kassel-Austin.

16. Callias' first victory was in 446, about his datessee further STOREY, Hermes 116, 1988, pp. 379-383. Teleclides won for the first time in 4.t1. Phrynichus won in 436 for the first time and Mousaiwas performed in 405. Hermippus won in 435 and Artopolides was performed in 420-19.

17. Cf. Ar. Eq. 21-6.

deserting an army'", or perhaps gods may have been the deserters'". This last possibility is based on fr. 28 where a priest complains on behalf of the gods about the way men do their sacrifices".

Aov)Lootodoxa),oc (Slave-trainer) concerns the activities of a slave-trainer who teaches slaves by -eating,, (cf. test. i)''. The physical performance of theslave activities was probably one of the comic elements of this play (cf. fr. 44 and 45).

The subject of Koeiavvth (Ko)ianuo) is possibly the life and activities of a hetaira, Korianno". At some point in the action a fight takes place between an old and a young man, perhaps his son, for the loveof a woman 3. EmAijoµwv ij Od^aiia, (The forgetful or Sea) 'Y7rv6s fj TlavvvxIc (The Kitchen or Nr rhifestival) and TIrrd)i (Petal) may have also concerned the popular figure of the hetaira, and at least the second titles match the names attributed to hetairai' '.

One of the subjects of Tvpavvis (Tyranny) is women attaining the power and establishing a free-drinking society (fr. 152). It could have represented a political fantasy, perhaps similar to that of Aristophanes' The Assembly Women. Something similar occurs in Toaes (Old Wives) where the old women of the chorus suffera rejuvenation that leads them to the recovery of their 'sexual instinct,,, maybe like Demos in Ar. Equ. 1390. Among the fragments only fr. 39 suggests a reference to a political issue.

h) Mythical subjects

M1vp.wXdw0p(9Jrot (Ant-men) is one of his most remarkable mythical plays. Pherecrates may have combined the myth of Deucalion and Pyrrha in their trip to avoid the flood with their meeting with a chorus of human ants. The figures of the two heroes may have been represented with the features of elderly persons''.

18. See the Common reference to Argos in fr. 22. MEINEKE, Frugmenta Cornicomm Graecorrun, Berlin 1839-1857, 1 p. 28 and GECSSLER, 1925, p. 31 have seen it as a reference to the role of the Argives in the Peloponnesian war.

19. NuRwoou Gr. Comedy cit., p. 16.

20. This is another standard joke in Greekcomedy, also found in Ar. Av. 190ff. in Pl. 1180, hub. fr. 94 and 127, fr. adesp. 1205 K, Men. Sam. 399-402, fr. 264 Ko.-T. and Dvsc. t51ff.

21. This is an explicit evidence of how eating was used as comic method in Old Comedy. The figure of the glutton is not developed yet, but it can he identified with different characters as leracles (cf. Pherecr. fr. 1 in Agathoi, and Aristophanes' Birds or Frogs).

22. Cf. Athen. XIII 567c who cites the title among other plays named after a hetaira. See in%ra on fr. 75 inp. 83.

23. Cf. frr. 77-9.

24. Cf. NESSHLRATH Nlittlere Komodie cit., p. 319 n. 97. About this system of second titles see Hi NteR Fnhnlrrs cit., pp. 146-8.

25. Cf. frr. 119, 122, 125.

Eduard Urios Aparisi

A similar realism in the portrayal of heroic and mythical characters could have been a feature of X£ipcov (Cheiron). It probably started with a dialogue betweentwo allegorical personifications: Justice and Music. The former one complainsabout the treatment she has had to endure from her lovers, real musicians. The tone is para-tragic and Music is portrayed as a very pompous character by means of rhetorical repetitions. Pherecrates plays with double entendres to designate all the kinds of sexual abuse she suffered". In fr. 159 we have an example of parody of epic. The figure of Cheiron (probably as an old man) and his wisdom seems to have been related to the image of good taste in Music (fr. 155), the concept of the sensitivity of old age (fr. 156), and traditional hospitality (fr. 162)2'.

c) The Idler's Paradise

KpaTraiaLot and MsraAA,js (Miners) are very likely set in Hades. The former one represents it as a place where everything can be bought with a -worthless coin)), the krapatalos. Life in Hades is envisaged as very cheap and easy. It is possible that an old man was the main character who journeyed to the Underworld,perhaps accompanied by his slave (cf. fr. 87), and that Aeschylus appeared defending his own poetry (cf. fr. 100). The dramatic motivation may have been the search for the ,good olddays, of Athens, similar to Aristophanes' Frogs and perhaps Cratinus' MaMaxoI (Softie,O . Miners, may have told of the trip to the Underworld through the mines (of Laureion?). A woman in fr. 113 explains the wonderful Land of Cockaigne she found there. This is one of the longest passages of Pherecrates and it is an interesting treatment ofthe avto .t 'tog (3Loc. The fragment describes a plentiful banquet in which many dishes cook themselves in the most delicate manner. Pherecrates hardly changes the tone, the imagery or even the vocabulary ofthe one found in Crat. fr. 16 or Telecl. fr. 129. This suggests that he is following the traditionaltopic, and is innovating in the context or

26. The use of euphemisms to designate sexual experiences reminds of Herond. 7 or Theocr. 15. It may have been a traditional dramatic device, perhaps comparable to the dialogue full of double entendres in At. Lys. 1ff. The use of allegorical figures seems to be mainly a featureof Old Comedy (cf. NESSELRATH, MK cit., p. 335 n. 4).

27. In fr. 162.4 there is a change of tone, and I suggest that another character spoke them, maybe a parasite who complains about being rejected from a banquet. About fr. 155, see further DOBROV/URIos-APARisI ,Maculate Music: Gender, Genre and the Chiron of Pherecrates,^ in DoBROV (ed.) Beyond Aristophanes cit., pp. 139ff.

28. The play appears to have developed a sophisticated monetary system invented by Pherecrates to parallel Athenian coinage.

29. See supra p. 76f. on Crates and Cratinus. This topic is also found in fr. 137 and in the following poets: Telecl. fr. 1 (a poet roughly contemporary with Pherecrates), Nicoph. fr. 21 and Metag. fr. 6 (poets younger than Pherecrates)

in some detailsi0. A similar approach may he found in TlE0aat (Persians), a fantastic representation of a world of wealth and easy life, set perhaps in Persia".

d) The Savages and the reversal of the Idler's Paradise

'Ayptot (Savages), performed in 420 B.C., may he an interesting reversal of the myth of the good savage. The date and place of performance of this comedy are unique pieces of evidence within the testimonia remaining about Pherecrates and it is mainly due to the testimony of Athenaeus V 218d (test. i) who yields the exact date and especiallyPlato Prot. 327c (test. ii). Thisreference is highly remarkable for two reasons: on the one hand, Plato probably wrote this dialogue after 399 (twenty years after the performance), and he seems to have set its dramatic date in 433; and, on the other, Protagorasuses Old Comedy as an example for his philosophical argumentation. Protagoras interprets the playwithin the field of his own perspective about education. He is stressing the radical difference between people brought up ina certain social organization and avOpolnovg ois .t11TE naISEIa µ1jTE btxauT lpta µrlTE vo tOt µ11z£ avayxrl 1,116£µu Sta avayxa^ovaa UQET11c E7t1tEX.E OOat, and, as example of this, he puts forward the ayptot in the play of Pherecrates performed last year in the Lenaea. Protagoras compares the situation taking place in the play with that of an Athenian among the worst Athenian crooks. Instead ofstaging the common idealized image of the innocent and harmless savage, Pherecrates reversed it by depicting people with realistic and primitive features and, as Platosuggests, they are worse than the worst criminals in Athens. The two Athenian men start their trip because of their misanthropy. Accorcling to fr. 5, one of them is portrayed as a boastful character. Pherecrates' misanthropic men can be compared with the dramatic motivation of Aristophanes' Birds; the two Athenian men decide to leave Athens, but their reason is that they are jurorphobiacs,'°. After the parodos of the chorus", the play develops into an agon where the two life styles are compared. The life-style of the savages appears in fr. 13 and 14. In the first one the speaker seems to describe the way the savages go shopping: they buy wild fruits from the trees or from their own peculiar agora. This topic of living on wild fruits is also alluded in fr. 14, probably a passage from a pnigos.

30. Perhaps he is innovating in the details of the description in vv. 17 and 27. The tone of this fragment recalls the long messenger speech of tragedy: the language is elevated and the number of participles used is remarkable. Another interesting passage of this play is fr. 11v. It seems from its content, metre and language a parody of lyric poetry (cf. fr. 13.1, 7..ieog. 1193f. and PI. Rep. 615e-616a).

31. The title could have intended to recall Aeschylus' tragedy, but at the end of the V century, Timotheus wrote his ,famous,, dithyrambic poem with the same title.

32. Sommerstein's translation of anrlXtaaia in At. Av. 109.

33. Fr. 5 could refer to the meeting between the savages and the two main characters.

Eduard Urios Aparisi

Vegeterianism among the chorus of animals is also a topos in Crates' Beasts, and a passing joke in Aristophanes' Birds 159-160, for instance, but in Pherecrates this is not related to animals, the vegetarians are humans. This contradicts to what was considered as the normal world of paradise in comedy, one full of all kinds of meat as in Pherecr. fr. 113. In this connexion, Pherecrates can he linked to the appearance of a topic that will be very popular in later comedy: the vegetarian philosopher. This play has been regarded as an important milestone in the development of Greek thought, since it has been regarded as alluding to the sophistic theories on the power of man and civilization at the height ofthe Athenian empire". But it is possible that the play was simply a parody of the comedies dealing with the subject of the Idler's Paradise".

According to this overview, Phercrates' plots either were taken from a repertoire of subjects of Old Comedy, or he innovated in areas that afterwards were taken up by other comic poets. Itis difficult to assess to what extent he was different in this matter to other poets in his time. Aristophanes' comedies, and expectedly other comic poets, were full of comic business, dancing, singing and music. Any of these elements could have played a particularly revelant role in the staging and success of a comedy. Otherwise,tragedy, as well as other genres such as dithyramb and epic poetry, were performed in different Athenian festivals, and they influenced each other. The trend towards a more story-line plot in comedy seems to he the exception in V century comedy. As I suggested, discontinuity and saturation are main comic features which do not help for a lineal and temporal linearility of argument that to Aristotle would characterize Sophocles' Oedipus rex as a model of tragedy. Comedies in the V century were a show of music, comic business, word and action, and any of these elements may have had a particularly relevant role in the staging of a comedy.

e) Pherecrates Old Comedy

In general one can observe how some of the topics mentioned, such as the Idler's Paradise in Savages or mythological subjects such as Cheiron, are comically redirected to a situation in Athenian daily life where the identity of the characters and of the contexts of theactions are linked to wellknown daily situations. Even the topic ofthe trip to the Underworld seems to have been done through the verosimile way of some mines according to fr. 113. The close knit connection between a character and its situation is clearly drawn together in some of Pherecrates' passages. For instance in fr.

34. Cf. E.R. DoDns The Ancient Concept of Progress, Oxford 1973, p. 10 n. 2. See also 1'. LONG, ClW 71, 1978, pp. 381-2 and F. TtrIc TO, La crisi della cittd e l'ideologia del selt'aggio nella Atene del Vsecolo a. C., Roma 1979, p. 97.

35. Cf. F. CON-1 BIZZARRO in U. CRISCUOLO (ed.) `TaAapiaxoc'. Studia Graeca Antonio Garzya discipulisoblata, Naples 1987, pp. 26-32.

15 young effeminate men are mentioned in connection with a party. The following stereotypical characters appear in his fragments: the glutton"; the parasite (in fr. 7 and fr. 37); the boastful character (fr. 5); the priest (fr. 28); maybe a dream-interpreter (fr. 43); the toothless old man (fr. 87); the cook (mentioned in fr. 70.4 but we do not know whether any cook or a character in a similar role appeared on stage); tradesmen (fr. 70); maybe a doctor (frr. 85 and 169); young effeminate men (frr. 15 and 138); and young men in the situation of the old/young man fight probably for the love a hetaira (frr. 77-8).

A comparison that can shed some light on the way Pherecrates and Aristophanes handled traditional jokes and maybe a tiny clue on how the comedies of both authors differ in regard to the political invective is the topic of women drinking from a big cup37. This topic is clearly connected with the usual criticism of women's proverbial bibilousness. In Pherecrates' fr. 75 one of the characters has just come from the Public Baths, her throat parched with heat. Immediately the other character offers her something to drink in a small glass. She rejects it, alleging that it makes her ill because it reminds her of a medicine, and she brings out her own, a much bigger one. Incontrast, in Aristophanes in Eccl. 145-6 the topic of women's drinking habits is introduced when one woman is thirsty because she has to wear a heard in order to overthrow men's power and improve life in the city. The joke is then mentioned in passing with the subsequent appearance of the big cup, but it is now set within a plot thatclearly points towards turning around the established order of power. In contrast Pherecrates' focus in outlandish characters such as prostitutes orold men do not seem to bear the same intention to parody social and politicalinstitutions, but to comment on social moresand maybe to satisfy certain patterns of behaviour supported by somemembers of Athenian society. In similar grounds Pherecrates' fragments contain some names of real Athenian people. We do not know whether they appeared on stage or whether they are only mentioned in a dialogue or in a speech, and also we do not know whether there wasmore than the ones preserved by the textual tradition. In any case, only two politicians are mentioned and, even then, they are criticized not because of their political activities but from other points of view: Lycurgus (fr. 11) because of his commercial activities with the Egyptians,Alcibiades (fr. 164) because of his effeminacy and success among women. The rest include an important number of musicians connected with bad taste and decadence in music (fr. 6 and fr. 155), Cleisthenes (fr. 143) who becomes the stock-character for the effeminate

36. Heracles maybe in fr. 1; perhaps fr. 99 and fr. 167 describe activities particularly related to one of them.

37. Other passages with the topic of big cups and women drinking are Pherecr. fr. IS2, Ar. Lt's. 200, fr. 364, and in later comedy, Eub. fr, 42, Epig. fr. 4.

84

Eduard Urios Aparisi

man, Pulytion (fr.37), the corrupted tradesman, and Smicythion (fr. 37), the parasite. The extant examples show that Pherecrates used real characters as representatives of stereotypical figures belonging to popular tradition. Nonetheless, language and characterization seems to have linked in giving a certain personality to stereotypical characters.

Following the common practice in Old Comedy, Pherecrates is selfconscious about his style of poetry and he refers to it in several passages: frr. 84, 102 and also 106. In fr. 84 of Korianno, he makes a common address to the audience announcing a novelty in his own poetry: the"Pherecratean,, metre 31, and in fr. 106 Pherecrates addresses the judges to defend his play]":

Tots & XQITats / Tots vvvl %Qtvovot XE)yw. / µr1 'Jt0QXE1V µrlo' abcxwg / XQIvety, ii Vii Toy ^LXtov / µv0ov Fig vµas ETEQQOV / (DE QEXQaTrls kE^et toXi Tov- / Tou xaxi 'oploTVpov.

In the third person singular he says to the judges of the contest that Pherecrates could make a story xaxrl'yoQLGTEQov. Kaxrlyoµta is a term used mainly in legal terminology torefer to abusive and agressive vocabulary and style. Does he mean that his poetry is not agressive and that it could be righteously vindictive? Defense of his own novelties in comedy and criticism of the novelties of other poets go hand in hand in thesepassages. It is especially outstanding the criticism of musicians who introduced distorting novelties in the very rigid traditional modes of Greek music.This conservative position is related to moral decadence and lack of ridigity among the Athenian Youth. It is found in fr. 31", perhaps in fr. 47" and especially

38. Fr. 84: dvbQas, nQoOE)ETE by vovv / E^EVQrlµaTt xatvt;.), / outJtTuxTOts avuJLaioiots (,,audience, pay attention to a new discovery , folded anapaests .0 About the subject to address the audience announcing the novelties see Ar. Nub. 575, and Ar. Eccl. 577 and Nub. 577.

39. The sentence construction is also found in Ar Nub. 1115 and Av. 1101 , uttered by the chorus in its dramatic character It is a kind of comic threat whose point is thesuperlative invented at the end In the manuscripts line 6 has the name Philoc r ates , but it has been changed into Pherecrates by Grotius It is a pity that in such an important passage the text is corrupted , because it would not be necessary to change it if we understand Philocrates as a characterof the play, or a nickname of the Philocleon-type.

40. Fr 31 and also 155 use expressions also found in Aristophanes about this commonplace, cf J. TAILIARDAT, Les images d'Aristofane Paris 1965, §784.

41. In this passage someone orders to throw away trigones ( instrument adopted from Oriental music ) and lyres ( a traditonal instrument). The only reference to tragedy is found in fr. 100 where Aeschylus probably in the Underworld speaks about his own poetry This passage has very striking similarity to Ar Pax 748 ff ( Aristophanes speaking about his own poetry ) and Ran 1004 ( Aeschylusspeaking about his own tragedies). It seems then likely that Pherecrates is using here a topos on poetry (cf. TAILLARDAT , Les images cit., p. 27 ). In other passages he borrows poetic terms from the field of dithyrambic and lyric poetry probably with the view towards parody ( cf. fr. 113, 114,138)

in fr. 5 and 155. It is not, otherwise, clear when the comic pointof the criticism ends and the serious attacks begin, mainly because the context is lacking. Aristophanes takes the same conservative position for instance towards the new school of dithyrambic poets, but instead he concentrates particularly on tragedy and, when in Birds he criticizes the dithyrambic genre, he takes Cinesias on stageorcreates a parody of this style of poetry. As we have seen, one of the differences between Perecrates and Aristophanes regarding obscene and abusive references are not obviously a question of quantity, but of quality: the personal names that appear in Pherecrates' fragments seem to be chosen as a representation of stereotypical characters. The question remains to what extent this is different to what Aristophanes does for instance in Clouds, is Socrates the historical character or just a well-known figure that with his name embodies the set of intellectuals that were often accused of teaching and practicing a lax moral style of living?

_j) Conclusions

I would conclude that Pherecrates was a poet outside the main debate of poets of his time. While Aristophanes enters into close and personal rivalry with other poets as Cratinus and Eupolis ' 2, Pherecrates as far as we can tell, does not engage himself in these attacks against other poets. Hemay have tried on the one hand , to innovate through the invention of new situations and plots, while thecharacters may have tended to develop the jokes and commonplaces to which they are traditionally related 13. On the other , by mentioning real Athenian figures, Pherecrates does borrow the technique that we could denominate "iambic", the mention of real figures, and this kind of joke was probably one ofthe most successful elements in Old Comedy ; however , from the examples we have, could we definitively conclude that Pherecrates references do not hear the same slandering and personal tone of Aristophanes? Ancient scholars did not think so, at least the anonymous writer on Comedy cited in p. 3. Pherecrates' style of invective raises the much debated question whether personal abuse in the poets of Old Comedy was serious andhad an effect in the political and daily life in Athens, or whether it was part of a convention and regarded as harmless jokes by the audience at the theatre".

Pherecrates style can very likely be considered as a forerunner of the style of later comedy , not only in its use of the,personal invective,, but also at

42. Cratinus criticizes Aristophanes in fr. 213, while Aristophanes Cratinus in Ach. 849, 1173. Eupolis attacks Aristophanes in fr. 89, and Aristophanes Eupolis in Nub. 553.

43. About the beginning of the stock - characters of Middle and New Comedy in Old Comedy, see Wtaisn:R, Studies in Later Creek Comedy, Manchester 19702, p. 66.

44. Cf. R M. RosEN O.C'. and Iambi ti-ad. cit ., p. 5 and n 21 about these two positions regarding abusive elements in Old Comedy.

Eduard Urios Aparisi

the level of dramatic characterization His proximity to Middle Comedy was perceived already by the ancient scholars and it led them to doubt about the authorship of some of his plays4s As G. Dobrov has observed the withdrawal of the figure ofthe poet effects a change from the , polyphony, improvisation and discourse irony of linguistic characterization in Aristophanes,, to the ,fictional types,, of Middle Comedy"'. Pherecrates plays probably had some of the features in Old Comedy such as his reference to himself and his own poetry , the vivid vocabulary of his characters orthe reference to living figures at Athens Notwithstanding , I suggest that the jokes and the topics developed in Pherecrates ' plots are easily related to topoi and commonplaces in Old Comedy , and I would speculate that he may have subordinated the characters to a status of quasi stock - characters, and construed according to the standard jokes and topics ; consequently his characters also have the status of fictional types that Dobrov attributed to Middle Comedy'. Regarding the subjectof invective , we can assume that in the last quarter ofthe V century we do not have Old comedy with two different styles a iambic and a non - iambic poetry as Aristotle suggested for the origins of this genre4s. Comedy by this time has become a complex and more sophisticated genre that borrows ideas and techniques from tragedy. Aristophanes ' attacks go beyond the simple personal abuse and his role as poet/ adviser to the city can be understood as an attempt to fill them with a (,political )) and (social,, content Pherecrates ' approach is not totally different from that of Aristophanes , who sometimes conveys similar ideas and concerns ". Pherecrates is less political and more moralistic in a way that resembles more what we would call "comedy of manners ,,. Both poets are representative of the maturity of Old Comedy that only from the 430s had acquired a particular dramatic personality and their comedies probably prefigurethe evolution ofthe genre in the following century.

45. Noblemen was confused with a homonymous play by Strattis and Miners, Persians and Cheiron were attributed to Nicomachus, a rather unknown later poet, by Eratosthenes. Otherwise, according to Poll. II 33 (fr.35) Deserters was represented again in a later Staoxevrl, that canmean,revision. or "adaptation". Several theories appeared trying to explain this unusual piece of information, but I agree with KORTE KE XIX. 2 1989. 13 that this proposal is due to the hypercriticism based on very weak linguistic arguments. In Antiquity doubts must have appeared about the authorship of plays by Pherecrates because it did not fit what was regarded as the main feature of the comedies of the 5th century.

46. See G. DOBROV in DOBROV (ed.) BeyondAr. cit., p. 8.

47. About the appearance of stock-characters in Old Comedy see also T. B. L. WEBSTER in St. in Later Gr. Com, cit., p. 66, and FR. WEHRLI, Motivstudien zur Griechische KomOdie, Zurich/Leipzig 1936.

48, See supra, pp. 76-8.

49. An extreme interpretation of Aristophanes from the point of view of domestic elements in his plays can he found in E. SEGAL, HSCP77, 1973, pp. 132-3.

El Plutos o la nova comedia antiga

Pilar G6mez

El Plutos d'Arist6fanes fou representat durant l'arcontat d'Antipatre, 1'any 388 a.C., en competici6 amb altres quatre comediografs', per6 la informaci6 disdascalica res no diu sobre el Hoc obtingut per Aristofanes ni precisa tampoc en quin dels dos concursos dramatics atenesos havia estat presentat. Si, en canvi, que aquesta comedia, la darrera de les conservades senceres, fou encara instruIda sota el nom del propi poeta, mentre que confia la representaci6 del Cocalos i de 1'Eolosic6 al seu fill Araros, amb la intenci6 de recomanar-lo al public, tot i que la Vita Aristophanis (= Test. 1, 56) considera que ja el Plutos fou posada en escena per aquest seu fill. D'altra Banda, des de l'Antiguitat2 s'ha considerat que la comedia de 1'any 388 a.C. era la reelaboraci6 d'una altra peca que Aristofanes havia fet representar una vintena d'anys ahans, amb el mateix titol i un argument molt proper al de la que tenim conservada. Aix6 vol dir que aquesta comedia, juntament amb les Dones a l'asseinhlea de 1'any 392 o 391 a.C., pertany ja al segle IV, mentre que les altres nou comedies pervingudes en la seva integritat son totes del segle V. I aquesta dada cronologica no ha estat menystinguda pels critics, ans ha contribuit a establir diferencies significatives, formals i de contingut, entre la producci6 aristofanica d'un i d'altre segle. En aquest sentit, hom sol recordar -com fa Mastromarcoj- el fr. 543 K-A, que pertany a la comedia intitulada Telmessos, representada probablement els darters anys del segle V, o be abans del 399 a.C". El fragment correspondria al proleg i en ell el poeta, mitjancant un personatge desconegut,

1. Nicocar participava amb Lacedemonis, Aristomen amb Admet, Nicofont amb Adonis i Alceu amb Pasfae.

2. Cfr. Test. 2.

3. Cfr. G. MASTROMARCO, Introduzione a Aristofane, Roma-Bari 1994, p. 77.

4. Es l'any de la mort del socratic Querefont, sicofanta i adulador, Madre i pobre, al•ludit al fr. 552, tambe dels Telmessos.

Pilar Gomez

afirma la intenci6 de dedicar-se a temes nous (xatvwv atpayµa'Lwv). Ara be, cal tenir en compte que una de les aspiracions de la comedia era, des de sempre, la novetat, com el propi Aristofanes manifesta en mes d'una ocasi6', per exemple, al proleg (v. 58 ss.) o a la parabasi de les Vespes, on demana una mes gran consideraci6 que la que ell ha merescut, per als qui ,(cerquen de dir quelcom nou,, (v. 1051)6; o com tambe fa el comediograf Antifanes -del segle IV- en un conegut fragment de l'obra intitulada Iloirlois (fr. 189 K-A), quan contraposa la comedia a la tragedia des del punt de vista de la invenci6, i qui parla -potser la Comedia mateixa- es queixa de les facilitate i avantatges de que disposa la tragedia, ja que treballa amb arguments coneguts pels espectadors, mentre que els poetes comics han d'inventar-ho tot': els noms dels personatges, la trama argumental, les circumstancies antecedents i les presents, el desenlla:, el proleg, i ,si algun Cremes o algun Fid6 oblida algun d'aquests punts, es xiulat, mentre que a Peleu i a Teucre els es permes de fer-ho tote (vv. 2123).

Per tant, si tornem ara al fr. 543 d'Aristofanes, potser 1'emfasi caldria posarlo no en la suposada novetat de l'argument, sing en «la manera distinta, de com era fins ara, que es planteja el debate. I aix6, sobretot, perque, d'una banda, potser el terra del Plutos ja havia estat tractat per Aristofanes -corn fa un moment indicavem- i, d'altra Banda, no hi ha dubte que en llegir el Plutos o les Dones a l'assemblea, el que s'advera com a significativament mes distint, son les, diguem-ne, novetats formals d'ambdues comedies i que, emblematicament, representa la desaparici6 de la parabasi que, recitada, cantada i ballada nornes pel cor, era 1'element mes caracteristic de l'aQXct u, de la comedia antiga, tal com ja havien reconegut els propis critics antics i Hefesti6 -el metricoleg alexandri del segle II d.C.n'individua les set parts constitutives'.

Tot plegat, doncs, sembla com si hagues contribuIt a viciar, d'entrada, la lectura d'aquesta obra, i tambe com passa amb altres productes literaris del segle IV -i fins i tot, en general, amb el segle IV en el seu conjunt-, hom ha tendit a veure aquesta comedia com un ja-no o/i tin encara-no, es dir, a llegir-la i a analitzar-la com no formant part de l'apxala, de la comedia antiga, sense ser encara un prototipic producte de la µ£orl -si es que existi realment-, i menys encara de la v£a, de la comedia nova, de les quals, tanmateix, sol assenyalar-se com a antecedent mes immediat, i fins i

5. Cfr. Eq. 36, Pax 50 , Nub. 547, 1399, entre d'altres passatges aristofanics.

6. Aristofanes retreu als espectadors que amb els Nisvols de 1'any anterior es adir del 423 a.C., nomes hagues obtingut el tercer premi.

7. Cfr. vv. 1-2, i vv. 17-18.

8. Cfr. vv. 1-2: oU y&e tIOrtt v toy &yurva tov&e toy teonov / WWtE Q tew5 rlv &U& xatvwv tQayµ6TWV.

9. Les tres primeres no estrofiques les altres quatre d'estructura estrofica kommation, anapestos pnigos / oda, epirrema , antoda antepirrema.

tot les Dones a l'assemblea i el Plutos son citades com les dues Oniques peces senceres de la comedia mitjana10.

Certarnent, la desfeta atenesa davant d'Esparta de l'any 404 a.C. marca un punt d'inflexio important en la historia d'Atenes, en particular, i en la historia de la polis classica, en general. Sens duhte, un dels elements mes caracteristics d'aquest gir es la nova relacio que, en termes d'antinomia, s'estableix entre ciutat i individu. Es apartir d'aquest moment, que s'inicia un proces politic i economicque arribara a la seva plenitud amb 1'hel-lenisme. Per tant, el genere comic, tan arrelat -c om tambe la tragedia- a la vida de la ciutat, no romandra alie a aquest fet, sing que les noves condicions politiques i socials havien d'incidir en el pas de la comedia antiga a la nova, esa dir, en l'orientacio que prep definitivament la comedia postaristofanica".

L'estreta relacio entre comedia i politica serveix, precisament, per articular la descripcio i l'analisi de la comedia grega que ofereixen dos breus tractats que la tradicio antiga atribuIa a Platoni i que ens han restituit alguns manuscrits d'AristOfanes. S'intitulen Sobre diversos tipus de comedia i Sobre diverses caracterfstiques dels poetes comics. El nom de Platoni es altrament desconegut i Kaibel el situava en epoca prebizantina, quan Menandre era encara representat, ja que el text revela un coneixement no llibresc del teatre d'aquest comediograf, ans vinculat a la realitat de la representacio, tal com exposa Franca Perusino en la seva acurada edicio d'aquestes obres12.

Segons Platoni, les causes per les quals la comedia antiga tenia una forma particular ('t;hrov ttva TWaov) eren que, en temps d'Aristofanes, de Crati i d'Eupolis, dominava a Atenes la democracia i el poble, amb el poder a les mans, era amo i senyor dels afers de la ciutat. Tots tenien llibertat de paraula (irMopla) i, per aixo, els comediografs podien censurar, sense temor (thElav), estrategues, jutges deshonestos, ciutadans avars o dissolute. I la llibertat dels comediografs era paral-lela a la llibertat del poble que, tambe sense por, escoltava atentament ((^LXotLµws), quan els poetes parlaven amb irreverencia (pXa6(^rlµ6)vt(ov) de tals persones. Pero amb la instauracio d'un poder oligarquic, els poetes tingueren por, els atenesos no escollien coregues i els coreutes no tenien retribucions (TQo(^as); els cants corals desaparegueren gradualment i canvia tambe la trama argumental de les comedies (tcw uno0.oEwv o tvirog LETE(3XT18T1), de manera que els poetes reprenien temes ja tractats per altri i eren censurats perque llur exposicio i composicio no eren correctes (&L ctupov wS xaxC g 6rl0> vtac). Tambe Aristofanes renuncia per por al costum de censurar i critica la tragedia Eo-

10. La comedia mitjana aniria, doncs, des dels anys 392-391 a.C., data de les Dones a l'assemblea, fins al 321-320 a.C., quan fou representada la Colera de Menandre.

11.Cfr. S. D. OLSON, Economicsand Ideology in Aristophanes' Wealth, IISCP 93, 1990,pp. 223-242.

12. Cfr. F. PERUSINO, I'latonio. La commedia greca, Urbino 1989, p. 13.

Pilar Gomez

los perque havia estat malcomposada. «Aquesta es, doncs,,, -afirma Platoni- "la forma de la comedia mitjana, la mateixa de l'Eolosico d'Aristofanes, dels Odisseus de Crati i de moltissimes obres antigues que no tenien ni cants del cor ni parabasi,. (11. 35-38). Aixi mateix, la relacio entre politica i comedia es perceptible, segons Platoni, no solament a nivell de contingut sing formal tambe, ja que identifica les comedies que presenten parabasi amb les representades quan el poder eradel poble, i les que no en tenien amb les de 1'epoca de govern oligarquic'3.

Un altre element estructural que, juntament amb la parabasi, millor identifica les comedies de l'aQXaLa es l'agon epirrematic que, a diferencia d'aquella, pero, no fou definit estructuralment fins a la fi del segle passat'".

I al costat d'aquests dos elements formals fixos, hom pot individuar, a les comedies aristofaniques, tota una serie d'escenes tipologiques -escenes de batalla, de transicio, de banquet, etc.- cornva proposar Mazon15. Tanmateix, el comediograf, a fi d'evitar 1'avorriment del public, si posava en escena estructures tan tradicionals i, per tant, ben conegudes,podia jugar amb elles i variar-les a fi de cercar efectes dramatics que li permetessin d'obtenir el consens dels espectadors°.Essent aixi, des de 1'inici de la seva produccio el poeta gaudia de plena llibertat en la utilitzaci6 dels elements estructurals fixos -i amb un contingut aparentment fix, tambe-, de manera que, en realitat, construIa les obres d'acord amb unes finalitats artistiques, per exemple, amb agon o sense, o be, quan n'hi havia, aquest podia presentar una configuracio especial: a Granotes i a Cavaliers apareix despres de la parabasi; manca a Acarnesos, a Pau o a Tesmoforiants; apareix en les dues peces posteriors a Granotes, pero ni a les Dones a l'assemblea ni al Plutos es complet, corn ara ho es el de Vespes o Nuvols1'. En general,

13. Ibidem pp. 58-59, on 1'autora explica que la parabasi sembla definitivament eliminada en la comedia del segle IV, car ja les Dones a l'assemblea i el Plutos -i amb tota probabilitat tambe el COcalos i 1'EolosicO- ,ne facevano a men.. Tanmateix, la presencia del cor a la comedia mitjana, assegurada per nombroses referencies textuals i per un bonnombre de fragments lirics "potrebbe giustificare qualche sporadico tentativo di riesumare, anche se non in forma completa, l'antica parabasi» (p. 59).

14. Cfr. Th. ZIELINSKI, Die Gliederung der altattischen Komodie, Leipzig 1885.

15. Cfr. P. MAZON, Essai sur la composition des comedies d'Aristophane, Paris 1904.

16. Cfr. Th. GELZER, "Feste Strukturen in der Komodie des Aristophanes.., dins AAVV, Aristophane, Entretiens sur I Antiquite Classique, vol XXXVIII, Fondation Hardt, VandoeuvresGinebra 1993, pp. 51-96. En on altre sentit, cfr. G.M. SITAKts, The Structure of the Aristophanic Comedy,,, JHS 112, 1992, pp.123-142, on apartir del concepte de funcio definit per Propp com ,an act of a character defined from the point of view of its significance for the course of the action. (Morpholog))of the Folktales, trad. anglesa, Austin 1958, p. 21), s'analitzen les comedies aristofaniques per tal de distingir el que Sifakis anomena ..genre narrative structure of Old Comedy.. (p. 129), d'acord amb 8 funcions comiques que previament defineix, de 1'estructura dramatica condicionada i determinada per la performance teatral.

17. Cfr. Vesp. 526-759, Nub. 889-1114, mentre que a Eccl. 571-729 es tracta de 1'exposici6 d'una sola persona, i el debat del Plutos (vv. 415-626) esta mancat de part lirica, pero hi apareixen parlant i discutint dos personatges, Cremil i Pobresa.

horn ha explicat aquestes particularitats per una perduade significacio de les formes tradicionals pero Newiger " defensa sohretot la plena llibertat del poeta per a configurar , des de 1 inici de la seva carrera un desenvolupanent formal de la cornedia tal corn 1'exigien 1' acci6, el terra o la constel-lacio i caracteritzacio dell personatges.

Des d' aquesta perspectiva , doncs, es pot comprendre tal vegada millor per quina rao les Dones a l'assemblea i el Plulos, amh forca punts en coma que les diferencien bede les comedies precedents -i es clar , per exemple, que Si la parabasi es l'element constitutiu de 1'apxala , els dubtes sobre quin tipus de comedia son aquestes dues darreres de la produccio aristofanica estarien per ells mateixos justificats - son, alhora , tambe entre elles fora distintes pel que fa al desenvolupament de I'accio, i que , malgrat la reducci6 evident i significativa del paper del cor, la construccio del Plutos es paral-lelitzable a la d'altres comedies mes reculades en el temps, corn ara Acarnesos o Pau , d'una banda; pero, per una altra part la desnaturalitzacio de la funcio del cor certament reduida en el compromis politic i tamhe en l'amhit dramatic , to unes consequencies en la caracteritzacio i en 1'elahoraci6 dels personatges i, sohretot del veil Cremil i de l'esclau Cario.

L'unica intervencio del cor -i encara hi ha qui pensa que el cor del Plutos es sempre mut, corn fa Russo"- to lloc al purodos°, ja que a la resta de la comedia nomes trobem successives indicacions d'interludis corals, de repertori, potser nomes de musica i de dansa,corn els que separaran mes tard els cinc actes en que s'articula la comedia nova'.

El cor del Plutos esta integrat per camperols companys de Cremil (^vyyF60yovs, v. 223), els quals -anomalament, perquede fet existeix un corifeu- entren en escena dirigits per Cario, 1'esclau que ha anat a huscarlos:

18. Cfr. H.1. Nt:wu,ER, ..L'integrazione delle forme tradizionali nell'azione, Dioniso 57, 1987, pp. 15-30. Igualment, enfront d'una Berta exageracio teorica de la critica que aplica esquemes molt rigids a l'analisi formal de les comedies aristofaniques, vegeu B. ZIMMERMANN, Untesuchungen zur Form turd drantatischen Tecbnikder Aristophanischen tiornodien, 3 vols., Hain, Konigstein/Ts. 1984-1987-

19. Cfr. C.F. Russo, Aristo/ane autore di teatro, Florencia 1962, p. 360.

20. Cfr. vv. 253-322, a proposit dels quals 1'escoliasta adverteix que son tetrametres iambics catalectics. Citem els escolis a partir de l'edicio de M. CIIANTm', Scholia vetera in Aristopbanis I'liaum [= D. HOLWERDA (ed.), Scholia in Aristophanem III41, Groninga 1994, que indicarem a partir d'ara en el nostre text amb 1. Pel que faal passatge de referencia, vegeu, doncs, ad 253, p. 54.

21. Fntre els versos 321 i 322, desprOs del 626, del 801, del 958 del1096. El que hi ha despres del viers 1170 es una addicio de Bergk, i despres del 771 la indicacio es de xoµµa'tov XoQov. Sobre la possible divisio en cinc actes tamhe de la comedia antiga, vegeu A. 11. SOMMERSTEIN, Act Division in Old Comedy-, GIGS 31, 198-4, pp. 139-152, i la critica do R. HAMILTON, "Comic Acts, CQ -tl, 1991, pp. 3-16-355.

Pilar Gomez

,,Oh vosaltres, que tantes vegades heu menjat la mateixa farigola que el meuamo / homes amics, companys del dem i enamorats de feinejar, / vinga, de pressa, afanyeu-vos, que no es moment d'entretenir-se /, ans esteu en aquella ocasio en que cal ser presents i donar un cop de ma,, (vv. 253-256).

Aixi mateix, quan el corifeu expressa la intencib de ballar de satisfaccib (,que n'estic de joins i complagut! com vull ballar / de joia!, vv. 288-289), si son vertaderes les paraules de Carib, es a dir, que tots seran rics (v. 285), es 1'esclau qui dirigeix la dansa i el cant (vv. 290-315), que to poc a veure amb el contingut de la comedia, ans es -com expliquen els escolis22una parodia del ditirambe Galatea de Fil loxen de Citera, on es presentava el Ciclop Polifem enamorat de la nimfa i fent sonar la lira, com reprodueix Aristofanes amb el mot 6Q£ii6vEXo -una onomatopeia pel so de les cordes de l'instrument- que, alternativamet, apareix en boca de Cario (v. 290) i del cor (v. 296). I es encara Cario qui atura la dansa i el cant satiric, bo i recomanant al cor d'emprendre alguna altra activitat («pero,au, vinga, ara ja deixeu-vos de bromes / i dediqueu-vos a una altra cosa», vv. 316317), perque ell, com correspon a un bon esclau de comedia, vol rampinyar d'amagatotis la carp i el pa de 1'amo (vv. 318-320).

El cor en el seu conjunt no torna a intervenir, tot i que en diversos moments es interpel•lat i, per tant, resulta inequivoca la seva presencia. Tals interpel-lacions, tanmateix, no son contestades pel corifeu, sing per algun altre personatge, de manera que 1'activitat del corifeu es ben exigua despres del vers 331 quan respon, amb fermesa, a 1'exhortaci6 de Cremil perque col•labori en la salvacio del deu:

«Anim! Et semblara que veus Ares davant teu, quan em miris, / car seriaridicul que per tres obols / ens empenyessim cada vegada que hi ha assemblea / i, en canvi, jo permetes a qualsevol prendre'm Plutos en personae (vv. 328-331).

On Plutos, evidentment, significa diner comptant i no una prosperitat o benauranca mes generica, com s'indica en altres moments de la comedia. El corifeu interve breument en el debat -que, d'altra Banda, renuncia a presentar- que enfronta Cremil, assitit per Blepsidem, a Pobresa, per tal d'exhortar-los ,a dir algunacoca savia, amb la qual pugueu veneer-la, / contradient els seus arguments,sense fer-li cap concesio,, (vv. 487-488). La intervencio del corifeu potser serveix aqui nomes per a marcar un canvi formal, ja que fins aqui (vv. 415-486) el debat, mancat de 1'estructura metrica habitual,s'havia sostingut en trimetres iambics, mentre que el breu

22. Cfr. X ad 290, pp. 90-92.

xop taT1ov del corifeu, ,de dos o tres versos, mai no arriha a quatre^,", significa l'inici dels tetrametres anapestics catalectics que donen forma a la segona part de 1'enfrontament entre Cremil i [TrvLa. Aixi mateix, es curiosa la glossa de 1'escoliasta, quan es refereix at vers 487 en termes de parahasi, ,car el poeta sembla exercitar la reflex i() "2 1.

Ws endavant, el corifeu dialoga, tambe hreument, amb Carib, quan aquest torna per anunciar la guarici6 de Plutos GQuina sort teniu!, que n'heu estat de benauratsh,, v. 629), i Ii demana que expliqui la bona noticia de la que semhla missatger.L'esclau I'anuncia aqui amh concisi6 i nomes es refereix a 1'extraordinaria felicitat i sort del seu arno,pero sohretot de Plutos mateix, car de cec corn era, / ja s'hi veu i Ii brillen les ninetes dels ells, / despres d'ohtenir el favor d'Asclepi guaridor i favorable,, (vv. 63-i-636), tot acahant les sever paraules amb dos versos que Aristofanes ha pres del Fineu de Sofocles". El corifeu respon a l'anunci amb un to tragic: ,aclamare el de bons fills i / gran llum per als mortals, Asclepi,, (vv. 639-40), represos ara de 1'Orestes d'Euripides26. Tanmateix, tot seguit surt a escena la muller de Cremil i es ella, en realitat, la que sembla assumir el paper testimonial del corifeu, puix que Tunica justificaci6 de la seva presencia en la comedia es per a escoltar passivament el relat de la curaci6 de Plutos que, amh tota mena de detail, fa Cari6, nomes interromput per esporadiques asseverations o preguntes concretes de la dona, corn ara (^N'hi havia d'altres que pregaven el deu?,, (v. 664), o he 4 el deu, no us venia?,, (v. 696), o be ^(Que n'es de savi i arrant de la ciutat, el deu!" (v. 726), o be ,Oh, deus amics!,' N. 734); laconiques acotacions del personatge femeni que fan progressar el relat del servent per tal que no sigui nomes un monoleg. Tornem, pero, al corifeu, a qui corresponen, mes endavant, els versos 962963. Despresde l'escena entre l'home just, Cari6 i el sicofanta, i delcorresponent interludi -XOPOY consta entre els versos 958 i 959-, apareix en escena una Bona vella que demana "als veils amics- (v. 959), si ha arrihat a la casa del nou deu sense equivocar el cami. La vella ve a escridassar Plutos, perque abans ella mantenia a sou un home just, jove, per tal de casar-s'hi, pero ell, tin cop enriquit pel deu, l'ha deixada`-. En acluest cas, la resposta del corifeu no esta mancada d'ironia, preludiant, d'alguna manera, el to de 1'escena que seguira, en la qual, tanmateix, no torna a intervenir. Primer, el corifeu li assegura, a la vella, que es troha a la porta de la casa que huscava (v. 962), pero el vers segOent anuncia el sarcasme i la hefa de

23. Ibidem ad -t87, p. 91.

24. Ibidem: a87c napa(iaats•6 yae atotr)iiw boxct TO OXEErµa yuµva^Ety.

25. Cfr. Sof. fr. 710 R.4nr. D'altra banda, el terra de Ia ceguesa del deu Plutos ja apareixia a Hiponax (fr. ^4 t D(,.), i esdevingue tin topos repres per diversos actors, especialment pels poetes comics (cfr. Men. fr. 77 K-A, Atli. XIII 567 f).

26. Or. 984-985. S6n fills d'Asclepi Ho6641,0oS, Mauemv, 'Iaowv, IlavaxEta, `YyEia, els noms dels quals ban estat creats a partir del fet (Iue tots son sanadors i clue ofereixen remeis,, segons justifica l'escoliasta (I ad 636, p. 111).

27. Cfr. P. Gomtz, -El frigi del mimiamb V d'Herodes', Roca 6-7-8, 1992, pp. 71-80.

Pilar Gomez

que sera objecte la dona tant per part de Cremil coin del seu Jove ,gigolo, que tot seguit arribara: ,Oh fadrina, car la teva pregunta es plena de forca jovenivola,, (v. 963)28.

El corifeu roman en silenci -tot i que, per exemple, al vers 1171 quan sort a escena un sacerdot, aquest interpel-la el cor i li demana, (Qui podria dirme on es Cremil»?, essent, pero, el propi Cremil qui respon, «Que passa, bon home?,, (v. 1172)- fins a la fi de la comedia, on li pertoca de fer els dos tetrametres anapestics catalectics que tanquen la peca:

«Es convenient que tampoc nosaltres no ens entretinguem, ans retirem-nos / enrera, car cal que seguim darrera d'ells, tot cantant,, (vv. 1208-9).

Sens dubte, un segell final forca mes auster que el d'altres comedies aristofaniques, si pensem, per exemple, en l'exode de Pau o d'Au,^9; potser mes proper al sobri comiat dels Nuvols, on el corifeu nomes demana (,conduiu-nos fora, car per avui ja hem dansat prow (vv. 1150-1). De fet, tambe al Plutos el corifeu manifesta la necessitat de cantar, pero aquest cant no es produeix en escena, per tal d'acompanyar el seguici que Cremil i els seus amics es disposen a fer, a fi de retornar Plutos on ja abans es trobava" (v. 1192), es a dir, al temple de la deessa, vigilant-hi sempre la cel-la posterior, on era custodiat el tresor de la ciutat. Per tant, Plutos torna a ser aqui diner comptant, ja que es identificat amb bens materials, amb el tresor de la ciutat, com ara el que vigilen Lisistrata i les seves companyes;0. La desvirtuada actuacio del cor i del corifeu sembla, doncs, prou evident. Tanmateix, es tambe evident que en aquesta comediano podem parlar encara d'actes, pero tampoc ja no tenim escenes liriques. De fet, la comedia no esresol al final -com es propi de la comedia nova, amb 1'habitual happy end -, sing que l'accio evoluciona i progressa -potser si que d'un mode peculiar- nomes fins al vers 801, on la marca d'un intermedi coral podria, tal vegada, correspondre al floc escaient per a la parabasi,cas d'haver-se escrit. Aquest intermedi es produeix despres d'uns versos que Plutos i la dona de Cremil adrecen als espectadors, trencant, d'alguna manera, la ficcio escenica.Platoni defineix precisament la parabasicoin el moment en que, acabada la primera part de l'obra, els actors es retiraven d'escena i, per tal que el teatre no quedes buit i els espectadors senseveure res, el cor, com que ja no tenia els actors com a interlocutors, s'adrecava

28. En general, les traduccions donen a cbQtxws (v. 963) el sentit de "gentilment,^ o -amablement, el qual no sembla massa escaient a la colera de la vella, mentre que la idea de ^,vitalitat juvenibva millor amb la ironia del µetQaxioxrl, perque la vella vol aparentar jove i bella: Eta to ta6Quµµevov tov c`Qatoµov, d'acord amb 1'explicaci6 dels escolis (X ad 963, p. 156).

29. Cfr. Pax 1316-1357, Av. 1720-1760.

30. Cfr. Lys. 254-386.

El Plums o la nova comedia

directarnent al poble. ,Durant aquesta al-locuci6,, -diu Platoni- gels poetes a travesdel cor o be es defensaven ells mateixos, o be introduien afers d'interes public" (11. 43-45).

Plutos refusa que la dona de Cremil li ofereixi en public els dons de benvinguda, car es de llei oferir-los a la vora de la llar31, i tot seguit s'adreca als espectadors no solament per aconseguir un cert efecte c6mic amb aquesta ruptura cle l'accio, sino potser encara tambe -en la linia, diguern-ne, o coin a record de les possibilitats que oferia la parabasi- per denunciar en clan de burla la vulgaritat del procedir comic dels contrincants i rivals de professio del poeta, quan tracten de guanyar-se el favor del poble:

4 a mes encara podrem estalviar-nos el retret, / car no escau a l'instructor del cor / llencar figues i llaminadures als espectadors, / i aixi forcar-los a riure despres,, M. 796-799)32.

Deiem abans que la dona sernblava assumir el paper del corifeu, en escoltar-se pacientrrent el relat de Cario, i aqui, en canvi,es Plutosqui actua de manera semblant, corn si Arist6fanes jugues, per dir-ho aixi, amb la distribuci6 de les funcions dels personatges, el cor incl6s, que ha perdut fins i tot el paper de testimoni.

La curacio de Plutos marca el punt culminant de la comedia i la consecucio del terra unic de l'obra: la vingudade la riquesa a les cases pobres, per6 honestes, d'Atenes. Afecta, doncs, la ciutat -corn hem vist a prop6sit de la sortida d'escena del cor. A partir del vers 802, trobem la successi6 d'unes escenes que il-lustren el nou ordre instaurat despres del guarirnent del den, es a dir, precisen quina es la vict6ria de l'heroi que fa possible una nova societat". Thiercy, en estudiar la dinamica de l'accio, distingeix entre unitat d'accio i unitat d'interes, en relaci6 amb el personatge principal i/o amb el terra de la comedia, i classifica les comedies d'Arist6fanes en diversos grups, segons la dinamica de l'acci6, insistint, per6, en elfet que la data de composicio no interfereix per a res en aquesta possible classificacio, d'acord am]-) la goal nornes Acaruesos, Pau i Plutos presenten unitat d'interes vinculat al terra i nomes aquestes tres obres (correspondent done en fait a l'image traditionnelle de la corredie d'Aristophane composee de deux parties distinctes separees par la parabase, la seconde partie etant constituee de saynetes illustrant le triomphe du heros)".

31. Cfr. v. 795; cfr. A. PARADISO, le rite de passage du Ploutos d'Aristophane^,, Metis 2, 1987, pp. 249-267.

32. L'explicacio dels escoliastes es ""tdv 46QTOV,, tovteattTO ,^oeTlx6'V rt bpav,; o be, toy 4)oQtov trlV XXFvrly / yrXwta, to µrl yexoraaewµrv(f ad 796, pp. 134-135); cfr. tambe 1 insp. S,i, Pax 7+8.

33. Or. S.D. Oi,S0N, "Cario and the New World of Aristophanes' Plouus,, TAPhA 119, 1989, pp. 193-199.

34. Cfr. P. 1'inttitcv, Arislophaue: fiction et dramaltttgie, Paris 1986, p. 180. Segons l'autor, Cavaliers, IVdi'ols, Aits i Lisislrala presenten unitat d'accio; 6'espes (comedia de caracters

Pilar Gomez

Tanmateix, un dels problemes -o potser millor- particularitats que presenta el Plutos es, de fet, si es pot mantenir encara la identificacio, indiscutible en altres peces del poeta,entre heroi i personatge principal.

Es, en efecte, Cremil qui a l'inici de l'obra -com Estrepsiades als Nuvolses troba en el dilema de si el seu fill que, d'altra banda, no to cap incidencia ni tan sols presencia en el desenvolupament de la comedia, ha de viure, com ell, pobrement,pero honesta, o ha de renunciar a ser un home de be, un home just i gaudir d'una existencia prospera, perque Cremil es considera un home pietos i just, pero certament pobre, mentre d'altres son rics: sacrilegs, oradors, / sicofantes i pocavergonyes» (w. 30-31). Cremil, doncs, es qui ha decidit d'anar a consultar 1'oracle, i el deu li ha ordenat de seguir el primer home que trobi (w. 41-43), sense deixar-lo anar i convencent-lo perque l'acompanyi a casa seva, una filar pobra, pero honesta de la ciutat d'Atenes33.

Es tambe Cremil qui to la idea d'enviar Plutos al temple d Asclepi perque s'hi vegi de nou, tot i que, de moment, obte una resposta negativa per part del deu que exclama: ,no vull tornar-hi a veure,, (v. 114)36. Es igualment Cremil qui s'enfronta a Pobresa en el debat de la comedia, pero es un agon sense pes real en 1'economia de 1'acci6 i que, alhora, es planteja contra un antagonista que nomes apareix en aquesta escena, en que Pobresa, molt sofisticament,vol demostrar una cosa contraria a l'evidencia i tracta de distanciar-se respecte de la mendicitat, tot defensant que ella no es una captaire -encara que Cremil no ho veu tan clarj'-, i fa servir com a argument tots els heneficis que ella ofereix als homes. Cremil, pero, nomes es capac de ponderar-los amb una exclamacio ben ironica:

,^Quina vida tan felic, oh Demeter, acabes de descriure, / si estalviant i soportant fatics, res no deixa ni per la tomba!"> (w. 555556).

Curiosament, en 1'exclamaci6 de Cremil apareix Demeter que, segons Hesiode, es la mare de Plutos:

centrada sobre el personatge de Filocleo), Tesmojoriants (comedia d'intriga), Granotes (comedia de caracters i d'idees) presenten unitat d'interes en sentit estricte: composades en dues parts, cadascuna de les quals es desenvolupa sobre un argument lleugerament distint, pero unides per un personatge. Les altres tres compostes en dos o mes actes sobre un unictema.

35. Cfr. M. DILLON, Jopicality in Aristophanes' Ploutos,, ClAnt 6, 1987, pp.155-183.

36. Cfr. D. KONSTAN,Greek Comedy and Ideology, Nova York-Oxford 1995,cap. 5, ^Wealth^,, pp. 75-90, i sobre la significacio de la curacio de Plutos especialment p. 87 i ss.

37. Cfr. v. 549: No diem que la pohresa es germana de la mendicitat?". Igualment, cfr. A.H. SOMMERSTEIN, -Aristophanes and the Demon Poverty,,, CQ 34/2, 1984, pp. 314-333.

El l'lr^tos ^^ la no^^a comedic

^^Demeter, diving entre les deesses, pariYlutos, / en feli4 abra^ amh 1'heroi Jasio / en un fertil camp del ric pail de Creta^^ ^Theo^. 969-971).

38. F.n una alts ocasio, afirma davant del corifeu: ^^Que soc ja per natura un home aixi en tot, / us ho creieu i considereu que no puc dir res assenyat ?^^ (w. 273-274).

Pilar Gomez

Amb el desdoblament de 1'heroi comic, ara ja no assitit per l'esclau, sin6 per ell substituit3', Aristofanes reparteix el pes escenic entre dos primers personatges i potser tracta de construir una comedia mes variada, tot assajant amb aquesta mobilitat i alternanca la tendencia a 1'episodi que acaba reixint en la comedia posterior. Des d'aquesta perspectiva, per exemple, el debat de la primera part podria entendre's, de fet, corn una escena mes que nomes il-lustra, en aquest cas, la situacio abans dels guariment de Plutos. I encara podriem dir que, a la segona part de la peca, Carib espresent en les escenes que potser son mes significatives des del punt de vista del contingut de l'obra.

La segona part de la comedia s'enceta amb un parlament (vv. 802-822)com si d'un nou proleg es tractes- de 1'esclau que descriu el dole gaudi de la prosperitat, concretada en 1'elenc de bens que ara omplen la casa, buida corn era abans, fins al punt que el fum de les abundoses carps sacrificades 1'ha obligat a sortir, ,perque em mossegava les parpelles^ (v. 822). Les paraules de 1'esclau introdueixen la primera escenaper la qual desfilen, d'antuvi, un home just (vv. 823-849), fins ara pobre com Cremil, que vol agrair al deu totsels beneficis que li ha concedit d'enca que hi torna a veure, amb l'ofrena de la vella tOnica i de les gastades sandalies que Phan acompanyat durant tretze anys (v. 846)'0. Tambe hifa cap, a casa de Cremil, un sicofanta, un dels pocavergonyes, corn reconeix Carib (v. 869), molt enutjat per la ruIna que Plutos li ha provocat, a ell i a tota la ciutat: ,He perdut tot el que tenia a casa / per culpa d'aquest dew" (v. 857-858); una hisenda, sens dubte, guanyada a cops d'injusticia i de deshonestedat, unic cami per aconseguir diners, per enriquir-se,a la ciutat, ja que el treball honrat i l'esforc dels atenesos bones persones nomes assegura una misera subsistencia, pero no permet d'omplir el rebost amb abundosa farina (v. 219): el pobre i honest, per tant, no gaudeix ni de Plutos ni de Demeter. Si un no hi es, tambe manca 1'altra. En aquest sentit, podem recordar que tant Homer coin Hesiode es refereixen a 1'indret on Demeter s'uni a Jasio corn un camp ,de tres llaures,, (verb Evt TQ a6kco)'`, mentre que els companys de Cremil fan de pagesos ,,patint fatic amb resignaci6» (TaXaIJTWpouµ£vouc, v. 224), ates que 1'Atica era dificil de treballar, perque era, com diu 1'escoli, pedregosa (JTCTQ68rlc, p. 50).

39. Aquesta substitucio es pot veure insinuada en 1'ambiguitat, per exemple, a 1'inici de ]'escenaentre Cario i la dona de Cremil, quan aquesta surt de casa, perque desitja de fa temps quelcom de ho (ae' ay' XXetat xprl(Jtov tt; tovto yae ato0ov(J' Eye;) naXat, vv. 641-642) i s'esta asseguda dins de casa en espera -d'aquest home, que 1'escoliasta explica aixi: toutovi] tov0cQ671ovta (I ad 643, p. 112). Sobre les connotacions i bromes sexuals de tota ]'escena, vegeu J. HENDERSON, The Maculate Muse, New Haven 1975, pp. 138-144.

40. Cfr. A.H. GROTTON, Wreaths and Rags in Aristophanes' Plutus", CJ86, 1990, pp. 16-22.

41. Cfr. Od. V 127 i Theog. 971, respectivament.

Amb la figura del sicofanta -anunciada ja al vers 30-, que apareix en escena proferint tragiques exclamacions i acaha vestit amh els parracs i les sandalies de 1'home just, com a simbol de la inversio produida, es fa present, d'alguna manera, la ciutat -potser es la presencia mes activa i real de la ciutat- i redimensiona la gesta de Cremil que podia haversemblat limitada a una casa. Aristofanes ensenya aixiles consegiiencies de la curacio de Plutos en el comportament moralment just dels homes, dels ciutadans i, per aixo, contraposa, un home que ha gastat tota la fortuna en ajudar els qui passaven necessitat, els quals, pero, despres li han girat 1'esquena (,i ara fan com que no em veuen (v. 837) -on es clar el joc de paraules amh la visio/no visio tambe Cie Plutos-, a un altre individu que considera digne ,menjar" (v. 931) gracies a fer Cie delator.

L'altra escena que irnplica Cario vol il-lustrar les consegiiencies negatives que 1'enriquiment dels homes to per als dean'-. La riquesa es suficient per donar felicitat als homes i la resta poca importancia te, corn llegim tambe en alguns escolis atics". Per tant, els homes que sacrifiquen per Plutoscom li explicava Cremil al deu N. 143)-, per obtenirhens, ara ja no cal que facin sacrificis als deus que, doncs, passen gana.

Hermes, el deu de la sofistica, de l'elogiiencia i de l'engany, si conve -i recordem que, al principi de la comedia, Cremil incloia els oradors entre els malvats el modus vivendi dels guals era ]a traicio i la delacib-, arriba disposat a qualsevol cosa a canvi de menjar. Per tant,a Cario no li costa gaire convencer-lo perque deixi Zeus i s'incorpori al nou ordre del regne Cie Plutos, ja Clue, quan 1'esclau li demana si Ii sembla cortes (a(JTEIov, V. 1150) desertar, la resposta d'Hermes es contundent: ,Patria es arreu on a un li vagi he,, (v. 1151). El deu missatger busca aleshores ocupacions alternatives a les que fins ara tenia a 1'Olimp, i s'ofereix a fer de porter, de comerciant, d'estafador, de guia, fins que 1'encerta coin a (deu agonal', (EVUythvtoS, v. 1161) en els concursos musicals i gimnastics que a Plutos li sera escaient d'instituir.

El canvi d'amo es presentat en termes de desercio (TwTo to7 Eiv, v. 1150), ja que Zeus ha estat considerat al llarg de tota l'ohra corn un enemic de Plutos. Per em eja, el Cronida l'orba dell seas tills, quan Plutos el va amenacar de visitar nomes ,els homes justos, els savis, els honrats' (v. 89), i ara encara to por de ser destruit pel deu amh uncop de llamp (v. 120), com

i2. 'I'amhe per als sacerdots, pero es Cremil a qui el sacerdot de Zeus exposa la seva dissort (vv. 1171-1196). El sacerdot, que viu de les ofrenes, es potser tin dels «sacrilegs.. denunciats per Cremil al viers 30.

43. Cfr. Atli. XIV 694 e-f. El primer dels escolis, es chat tamhe per Plato (Goig. 451 e) i el segon es la burla que en feia, segons Ateneu, el comediograf Anaxandridesen el Tresor (fr. 18 K-A).

100

Pilar Gomez

tambe va occir-li el pare, Jasi6, en saber que s'haviaunit a Demeter: els deus son implacables ,i mes que altra cosa gelosia"'.

La decisi6 que prep Hermes de servir ara un amo mortal culmina la polemica contra Zeus, en la mesura que aquest deu representa un ordre obsolet d'enca de la reinstauracio de Plutos en el Hoc que li pertoca, gracies, a mes a mes, a un altre deu tambe victima de 1'enveja de Zeus, es a dir, gracies a Asclepi, i la salut es -diu 1'escoli atic- ,el millor per a 1'home mortal, / el segon be, la bellesa / i, el tercer, enriquir-se sense frau °.

Aquesta hostilitat envers 1'ordre olimpic no es nova, certament, a la comedia d'Arist6fanes ni, en general, a la comedia antiga. La pacifica rebel-li6 dels herois comics, per tal de fer possible un nou projecte de vida -novetat, pero, que sovint significa tornar als origens-, passamoltes vegades per 1'atemptat contra la sobiraniadivina tal corn es exercida per Zeus, que nomes protegeix i promociona els malvats, els delinquents, que nomes fa possible la guerra i la discordia i la pau s'ha de trobar per altres camins, que fa la ciutat invivible i, per tant, cal fundar-ne una altra. Destronar Zeus forma part de la idea que mou 1'actuaci6 de 1'heroi. Idea, en el sentit que explica Carriere`'6, coin a resposta a una hipotesi (que passaria si....), a una dada imaginaria, diguem-ne, sobre la qual la comedia construeix un m6n de felicitat, magic, imprevisible, pero logic. Per aixo, els Titans anomenats UXOUTOi que integren el cor de la comedia homonima de Crati, encadenats per Zeus sota terra despres de destronar Cronos, arriben a la ciutat d'Atenes, quan el poder tiranic de Zeus ha estat destruIt i governa el poble (fr. 171, 23 K-A), cercant-hi un germa, veil i feble (ataXatov / (ja0p6v, vv. 26-27) -desamparat, potser, corn Plutos quan el troben Cremil i Cari6'- per a verificar si la riquesa es possessio d'homes justos (vv. 69-70). Els Plutoi de Crati, corn els baiµov£S 1LXouTo66Ta1 hesiodics (Erg. 121-126), arriben a la ciutat atica per restaurar la prosperitat i la justicia de 1'edat d'or, quan «la divinitat els concedia espontanis els bens,,, tal corn fa Punic vers del fr. 172 K-A de Crati. Una curia existencia refereix tambe Cari6, quan elencacorn es ara, despres de la guarici6 de Plutos, la casa de Cremil, i no manquen tampoc els metalls: 4a pastera es plena de farina blanca, / i les amfores de vi negre i aromatic. / Tots els mobles, d'or i de plata / els tenim atapeIts, quina meravella! / El you es a vessar d'oli; les ampolles / s6n curulles de perfum, i el terrat de figues. / Totes les vinagreres, els plats i les olles / s'han tornat de bronze. Les safates greixoses on posavem el peix, / ara es pot veure que son d'argent. / De sobte

44. Cfr. Homer , od. V 119.

45. Cfr. Ath. XIV 694 e.

46. Cfr. J.C. CARRIERE, Le carnaval etla politique, Paris 1979, p. 86.

47. Cari6 refereix al cor que l'amo ha arribat amb un vell 41ard6s, geperut miser, arrugat, calb, desdentegat / i, pel cel tree que fins i tot es capat. (vv. 265-267).

la xemeneia se'ns ha tornat d'ivori, / i els criats juguen a parells i sonars / amh monedes d'or..... (vv. 806-817).

D'aquesta felicitat primigenia, tots en poden gaudir a la fi, llevat del personatge que represents els aspects negatius de la ciutat, el sicofanta. Encara Eubul -comediograf del segle IV que segons la Suda (=Testier. 1), lirnitava la comedia antiga i la mitjana- en 1'obra intitulada 'O? 3La, es a dir, Felicitat, presenta Atenes corn a seu de benauran^a, car tot s'hi pot comprar (fr. 74, 1 K-A). L'efecte c6mic, pero, neix de contraposar el que cadascun dels dos personatges que intervenen, considera simptoma de felicitat. Per a on, Atenes es el paradis, perque horn pot trohar-hi figues, rairns, raves, penes, ponies, roses, nespres, met, cigrons, calostre, quallada, murtra, jacint, xais; per a laltre, en canvi, el que horn hi compra son heralds, testimonis, judicis (o sentencies), urnes, clepsidres, lleis, acusacions...

Per acabar ara el nostre recorregut pel Plums d'Arist6fanes i despres de rellegir alguns versos que ens han sernblat mes significatius per al nostre prop6sit -els quals no son, certament, els unics-, potser podriem considerar que el poeta no renuncia definitivarnent a deterrninats ternes i motius, si, pero, que tal vegada prova de presentar-los d'una altra manera. En aquest canvi d'estil -enshem referit en diversos moments al terme TpoJtov-, hi to alguna cosa a veure la transformacio formal de la comedia, condicionada, en bona part, per factors aliens al teatre, pero no va descartat que la reforma coreutica que afecta el Plutos interpretes ja una situacio artistica que donava menys importancia al cor. Aixi mateix, aquesta transformaci6 formal de la comedia, per exemple, tamhe amb una drastica reduccio dels atacs i de les referencies directes de tipus personal -lluny, doncs, de l'ovoµaoTi xw t Ely que vincula aquest genere dramatic a la tradicio iamhica-, facilita el cami cap a un proces d'aplicacio mes generica dels conceptes expressats, cap a una certa ahstraccio: la riquesa es figura mitica, pero tamhe diner comptant i, alhora, un conjunt de hens que defineixen un model de vida. Passar de la censura oherta a l'al-lusio indirecta pot tenir una incidencia de tipus etic i moral: la critica i el blasme no van contra un individu, sing contra el que aquest individu fa o representa. 11-lustra, doncs, un r16og, un caracter i, per tant, aspira, d'alguna manera, a ensenyar, a esdevenir tota ella faula, model exemplar. Tal vegada per aixo, el Plutos, encara que mancat de la forca lirica d'altres comedies aristofaniques, fou 1'obra mes popular del poeta en 1'antiguitat tardana, ,an age which was really repelled and bewildered by the Old Comedy), --escriu Murray- 4ound the Plutus less offensive than any of Aristophanes' earlier plays, less unintelligible, and, in fact, less unlike Menander,`.

48. Cfr. G. MURRAY', Aristophanes, Oxford 1933, pp. 210-1.

Pilar Gomez

Aristofanes, tanmateix, continua manifestant-se un hon observador de la societat contemporania, capac de fer que aquesta societat sigui encaraohjectiu i beneficiaria de la seva visio comica, no ja a traves del pohle com a cos politic ni tampoc encara dels individus en la seva privacitat, singsimplernent a traves del coma de la gent, i potser n'es una prova que un esperit com Llucia va treure molt del modest Plums per escriure el seu TimO, on desfilen diversos personatges directament portats d'aquesta comedia.

Entre el ritual i els cinics

Xavier Riu

La manera d'interpretar la comedia antiga que, tot just per anar de pressa, podriem anomenar ,ritualistica^, (per oposicio a una altra que potser en podriem dir ,realista,, o fins i tot ,historicista,) no es pas, ara per ara, la mes estesa. No es la meva intencio discutir els avantatges i els inconvenients de Puna i de l'altra -perque en hona part ja vaig fer-ho en un altre lloc', per he que no sigui tampoc aquella 1'ultirna paraula sobre la questio. De tota manera, ara se'ns faria massy llarg. Dire tan sols, en termes generals, que a mi encara em semhla millor la "ritualistica,,, simplement perque l'altra presenta moltes dificultats i t'ohliga a un munt de contradiccions, si no es que deixes de banda una bona part del materialbasic -es a dir dels textos comics. Com que triar una part del material, la que et va be, i deixar de banda l'altra, la que no et va he, com a simple "hroma,, em semhla metodologicament poc aconsellable, m'estimo mes l'altra opcio, que com a minim et permet integrar tot el material. Ara he, aixo no vol dir (altrament seria tot molt facil) que la interpretacio de tipus ^,ritualistia sigui llisa i planera i clara i evident. No hi ha duhte que presenta tambe alguns problemes, i el que m'agradaria discutir una mica ara es un d'aquests problemes, un dels que considero mes importants. Miraremde presentar breument primer la diferencia entre una i altra nlanera d'entendre ]a comedia antiga, que es refereix als pressuposits basics a partir dels quals se 1'hauria de Ilegir. Donatque aquest genere posaen escena o esmenta d'alguna manera personatges i questions que formen part de la vida politica i cultural atenesa, i alhora sembla proferir unes opinions hen contundents sobre aquests mateixos personatges i questions, en re-

1. A la nieva tesi, Dionisisme i comedia, Universitat de Barcelona 1990. Una versiO actualitzada al Ilibre Dion_vsism andl Comedv, de proxima publicacio per Rowman and Littlefield, Lanham.

to, Xavier Riu

sulten unes conclusions absolutament diferents si entenem que aquestes referencies cal entendre-les seriosament, corn si l'autor volgues que els espectadors s'ho creguessin i apliquessin aquestes creences a la vida quotidiana, o be si creiem que no cal entendre-les seriosament en aquest sentit que he dit ara. En aquest darrer cas aplicarem una mena de lectura que, bo i permetent moltes variacions, sera d'aquell tipus general que abans en deia "ritualistica,,. Es a dir, una lectura que parteix de la base que el caracter ritual (ja li volguem donar un sentit mes o menys religios, mes o menys politic a aquest ritual) determina un tipus de text que no es pot pas entendre directament com si fos un discurs davant 1'Assemblea. Per aixo, les preses de posicio de la comedia no es podran entendre (ni tan sols deixant un lloc per a la ,exageraci6 comica") com si tinguessin la intencio de fer creure als espectadors que les coses son d'aquella manera. En el primer cas, en canvi, si que creurem que tenia aquesta intencio, i llavors aquelles parts que no poden ser cregudes, almenys en la manera de dir-ho de la comedia, les explicarem com a distorsio comica (es a dir, amb I'expressio que feia servir abans, com a simple broma). En aquest cas, aplicarem aquell tipus de lectura que abans temptativament en deia ,realista" o be fins i tot ^,historicista-. En un cas i en 1'altre, naturalment, atorgarem al genere una funcio ben diferent, fins i tot oposada.

Aquesta es, doncs, la base del problema. Deia que jo continuo creient que la lectura diguern-ne «ritualistica,^ es la mes util, perque, si be deixa alguns fils per lligar, encara penso que es la que en deixa menys i t'ohliga a menys contradiccions que la que en deia ,realista,, o be potser (entenent la paraula en un sentit molt imprecis) seriosa». En canvi, aquesta lectura seriosa i realista es la mes frequent, i ja des de l'Antiguitat. Aquesta es evidentment, com deia abans, una pega important, i sobretot ho es l'ultima part: el fet que ja des de 1'Antiguitat sigui aixi. Perque es clar: els moderns els podern rebatre perque estan (en fi, mes o menys) a la nostra mateixa alcada, pero en canvi els antics els utilitzem com a font i com a autoritat, son mes a prop dels fets, i per tant es fa mes complicat de demostrar que no tenen rao.

De tota manera entre aquests antics cal establir clarament una distincio: hi ha uns textos mes o menys contemporanis de la Comedia, que d'una manera o altra s'hi refereixen, i uns altres de molt mes tardans, que la comenten: els escolis, les informacions pseudobiografiques, i aixi. Desmentir aquests darrers es relativament mes facil. Entre 1'epoca de la Comedia antiga i la d'ells han passat moltes coses en literatura; precisament en el pas de l'epoca classica a l'hel-lenistica 1'aspecte general de la literatura grega sofreix uns canvis importants, fonamentals, que han permes fins i tot d'afirmar que en aquesta epoca hel-lenistica s'inicia el concepte modern de literatura que es encara el generalitzat avui dia. Aquest canvi ve donat pels fenomens principals que afecten el conjunt de la produccio literaria i de la critica o filologica cap ally al segle III, amb la biblioteca, la voluntat de

preservacio delstextos i la conseguent fixacio per escrit, que porta a la concepcio del text literari primer corn una Cosa immutable i segon, i mes important ara, cons una lletra nua , deslligada de qualsevol context. La importancia d'aquest clarrer punt es dificil exagerar-la, perque implica una manera completamentnova d'entendre el text literari, i ell tot sol justifica, crec jo, molts dels errors dels escolis, queprovenen d'aquesta manera de Ilegir sense context, tenen Aristofanes per una autoritat i parteixen de la base' que la satira aristofanica reprodueix, amb graus variats de deformacio, la veritat histdrica sobre els individus, i en general, fora de conflictes d'autoritats, es dirigeix contra individus que ho mereixen. Aquesta manera de llegir !'hem heretada nosaltres els moderns, que tendim a llegir els escolis quasi com si formessin part del text, sense tenir en compte el scu propicontext de composicio.

Ara he: tambe val a dir que si llegeixen la Comedia aixi es perque probablement no troben tampoc abans referencies a una altra funcio de la Comedia que impliques aquella lectura ^,ritualistica,,. Els textos mes o menys contemporanisde la Comedia que ens han arribat tampoc no la connecten am]) el ritual'. Tanlbe es veritat que aquests textos mes o menys conternporanis que ens han arrihat son molt pocs, pet-6 es probable que tampoc els que s'han perdut pel cami no en diguessin res, perque de let aixo passa amh tots els generes literaris. No se'ns diu mai, per exemple: «Aquest poema formava part del ritual, en la mateixa qualitat que el sacrifici, o la processo, i per tant era necessari a la ciutat en el seu moment^^. En canvi, sahem que era aixi per a la mes gran part de la poesia grega fins a 1'epoca classica. Ike fet aquesta absencia es una de les coses que mes detona ja a Aristotil' -( r almenys a Aristotil tal com sol ser !legit: a la Poetica 1'efecte de la tragedia sembla ser vist en termes psicologics individuals', amh la teoria de la catarsi, i si he es pot certament entendre corn una mena de catarsi col-lectiva6, en tot cas Aristotil ha estat entes tradicionalment en aquells termes, i aixo deu ser en part I'efecte d'aquell oblit modern del context en literatura, crec jo, perque em fa 1'efecte que Aristotil es en una mena cie posicio intermedia i confusa: ell es el primer on trohem una codificacio llibresca de la literatura anterior,pet-6 alhora, quan husca la manera de classificar to en compte aquell context.

2. Coin va inostrar Halliwell fa un temps: S. HALLIWELL, Ancient interpretations of ovoµaatii xwµ(0bew in Aristophanes,,, CQ 34/1, 1984,pp. 83-8.; cf. tambe la meva discussi6 a Dionysisnr and Comedy, cap. 1.

3. Tal vegada una al lusib, tanmateix molt imprecisa, a P1. Symp. 277e.

4. Cf. esp. 1). LANZA, «Aristotele e la poesia, tin problema di classificazione>>, QUCC n.s. 13, 1983, pp. 51-66.

5. Sohre la necessitat d'introduir-hi la col-lectivitat, Ch. SEGAL, <<Catharsis, Audience, and Closure in Greek Tragedy>>, a M.S. SILK(ed. ), Tragedy and the Tragic. Greek Theatre and Beyond, Oxford 1996, pp. 149-172, esp. 157 ss.

6. Corn argunmenta S. DES Boi JWRIE, Women in Greek Tragedy, Oslo 1990, cap. 111, pp. 6079.

Xavier Riu

Aixi doncs, no es del tot sorprenent que no apareguin allusions al seu caracter ritual en els textos d'epoca classica externs a la Comedia (perque dins de la Comedia si que n'hi ha algunes), i no es sorprenent perque aixo passa igualment amb tots els altres generes. Ara be, el problema es queno passa nomes aixo: resulta que alguns d'aquests textos semblen propiciar una lectura efectivament seriosa, realista i partidista de la Comedia. Es clar que aixo es mes grew, i es aixo el que m'agradaria discutir ara.

Les breus remarquesde La republica dels atenesos (II 18) solen ser utilitzades corn un suport a la hipotesi d'una Comedia partidista i compromesa en la lluita politica atenesa; una Comedia doncs utilitzada en la Iluita politica -aqui no es diu si els poetes tenen o no una postura personal, sing que hi ha algun controldel demos sobre la Comedia. Un problema, tanmateix es que se sol utilitzar aquest text per donar suport a la hipotesi contraria de la d'ell, la d'una Comedia conservadora.

KwµwB iv 6'av xai. xaxws XEYEty toy µfv 8f tov ovx Ewoty, tva µi1 OtUTO axovwot xaxws, I&ct 8E XE2 EUOUOty, EL TLS ttva PouXEtat, EU ELBorEg Ott ovxl tov 8rµov EOtIv ov8tov 3tXr Oovs 6 xwµw8ovµevOg ds E7td TO AoXi, aXX' j AXovotos ij yEVVaioS j 8vv6µEVOS, oXLyot 8E TIVEg TWV 7LEVT TWV xai TWV 8rltottxwv xwµw8ovvtat, xat ov8' O'UTOI EaV µr1 8ta 3TOkUJtpayµo6vrly xai 8t6 TO lr1TELV Jr40V it ExEty 'tov

Srlµov• 60TE O'U8f TonsTotoviovs a> OOViat xwt(p oO WEVOVc. (^r)µl ovv Ey wyE toy Si) tov Toy 'AOi vr)ot ytyv thoxECV o(TtvES xtjrlOroL Elot. TI V JtoXttwv xai oiitveS atOVT Qoi• ytyVWGXOVTEs 8f rovg µ EV O^LGIV avroig Ert.T>78Eioug xaL ovµuovovg @Xovot, xav 3tovrlQOL t0o1, 't ong 8f XQr1oiovs µ1OOVOL µcXXOV• Ov yaµ VO.L ^OVOt T1V aQEiilV auTOLS atcog tw ocETE Qw ayaow ,1LE(^vx fvat, cXX' E Tt z w xax(i)• xaL TO'vaVTLOV yE TO1JTOV EVLOt, OVTES ws aX,rlowc TOO 8rlµov, T1 V 4v oty ov 811tOTIXoi ELOL.

Comentar aquest pamflet en el terreny que ens ocupa resulta una feina d'allo mes impossible. Sembla, en principi, que li hauriem de poder fer cas, vist que -si les datacions habituals son correctes- el text deu ser estrictament contemporani de la Comedia antiga. Pero el cas es que s'expressa d'una manera brevissima i sobretot molt imprecisa, i posar-lo d'acord amb els textos comics es fa realment dificil. El problema ve en bona part de 1'extrema imprecisio en Ns de les paraules, tant dels quantificadors (,en generate, ,molts. d'aquests, (,pocs^^ dels altres...), corn de les que designen els diversos grups a que es refereix.

Diu el Vell Oligarca que el demos no es insultat, en general, pero sabem que de vegades si que ho es; llavors tot depen de fins on considerem que arriba un (en generate ((os ESL io jtoXi):a Cavallers, on apareix personificat, sembla que efectivament, corn s'ha dit sovint, Aristofanes no el vol maltractar massa i cap al final mira de justificar-lo; ara, es hen clar que

Fntre Cl ritual i els cinics

1'insulta, tant aqui corn en altres Ilocs: corn ens ho fern per saber fins on no es i a partir d'on si que es xcopgo6dv i xaxcs XEycty. Sense ohlidar que aquella suposada justificacio del Demos queda forca compromesa si ens adonem clue, amh Agoracrit, els atenesos no seran rnenys 4hadocs" (o «dats pel cul", i ja em sabreu disculpar 1'expressi6) que amb el Paflagoni(6av. 1265).

Diu en canvi el Vell Oligarca que son insultats generalment el ric, 1'arist6crata i/o el poder6s ( j 7r ,ovotoS f ycvvaLoS 11 bvvaµrvoS), i en canvi pocs dels pobres i dels o he ^^del demos,, o be "dem6crates,, (TwV JTEV1TWV x(Ii TwV 611µoT1xcov). El primer prohlerna es entendre les conjuncions (1j, x(xL), si uneixen conceptes equivalents o separen conceptes distints; no es pas segur, per6 sembla mes probable aix6 darrer, en el segon cas per la presencia de Particle (oXi,)'ot b£ TiVeS icon rcVTITwv xCA Tcov 671µoTtxwV, "pocs dels pobres i dels del demos,,), i en el primer perque en principi ^ vol dir "0": separaria diverses raons per les quals un pot ser tret en una comedia (per ric, per arist6crata o per poderos: j rXovotog fl 7Evv(fog fl bvvaltrvog). De fet, nomes si ho llegim aixi podem intentar concordar aquesta afirmaci6 amh els textos de comedia, entenent que entre els rics, els arist6crates i els poderosos hi poden entrar tant oligarques coindemOc ates(per exemple, rics dem6crates: Cle6; arist6crates dem6crates i alhora rics: Pericles; tots dos, certament, tenien poder). Segons ell, doncs, un que fos ric, o arist6crata, o poder6s tenia molts punts per sortir en una comedia; i un que fos pobre o brlµoTtxos en tenia molt pocs (els termes son for4a equilihrats: pohre es el contrari de ric, (del demos" ho seria d'arist6crata, i es prow versemblant que un que no fos ni ric ni arist6crata no fos gaire bvvaµcvog). El problema es ara el brlµoTtxos. Vol dir o he simplement -del demos", o be, menys simplement, ,dern6crata,'. Si es el primer no hi ha prohlerna: es compren queunque sigui pohre i sense cap notorietat (ni, d'acord amb la frase seguent, sigui roXviQ67Wv ni mini de tenir Flies (Iue el demos) dificilment sera un bon ohjectiu de comedia (en canvi un ric es mes dificil que no sigui conegut, sohretot a Atenes on els tocaven ones liturgies); per6 el cas es que dificilment vol dir aix6, perque de seguida fa servir la paraula en el sentit de «dem6crates" o almenys (anih tendencies populars,,, diguem (al final de II 19: EVtot, 6VT£S ws aXriOWS Tov 61jµov, TfIV (^i a v ov 61lftOT1xol eiot) . Ara, si vol dir -deni6crates", llavors ja es mes complicat, perque per creure'ns-el hem de fer un revolt i pensar que la majoria dels dem6crates no devien ser gaire rics, mentre que la majoria dels oligarques si, i per tant, del conjunt dell democrates pocs son trets a les comedies, mentre que del conjunt dels oligarquics, que en s6n menys, n'hi ha mes que hi surten, perque a mes a mes son rics i coneguts; per6 llavors vol dir que la distinci6 es de tipus sociologic, no politic: si,

7. Corn fan L.J. BEnNETT - W. BLAKE TY'RRELL, <Making sense of Aristophanes' Ko ubts>, Aretbtrsa 23, 1990, pp.235-54.

Xavier Riu

dels democrates en conjunt, proporcionalment en surten menys, es perque son pobres i poc coneguts, no per democrates. En canvi, si no fern aquest raonament i ho entenem en termes estrictament politics, llavors se'ns fa molt mes dificil de creure'l, perque sabem que els diversos caps del demos eren els Blanes mes habituals dels comics, i ens sembla que els aristocrates no els toca gaire (i aixo es crew aixi fins al punt que aquesta idea ha conformat sovint la visio tradicional d'Aristofanes, que va des d'oligarca a seques fins a oligarca moderat o democrata moderat, que ve aser el mateix: durant molt de temps s'ha llegit aixi, i s'ha de dir que les Jades per llegir la Comedia aixi hi son; com les interpretem es una altra giiestio, pero hi son, i en canvi no hi ha les Jades que permetin la lectura contraria, d'una Comedia democrata radical i enragee). Per altra banda, ell mateix reconeix que entre els pobres n'hi ha alguns de tendencies oligarquiques (la frase final de II 19): aquests serien o no insultats a la Comedia? Suposo que no, perque son pobres; pero en canvi no son democrates. De nou la interpretacio estrictament politica grinyola:es fa dificil intentar dir que les raons per les quals un es insultat a la comedia son les seves postures politiques. En canvi,es clar que fa molt mes sentit, fins i tot en les paraules del Vell Oligarca, que un surti a les comedies per la seva notorietat. Al capdavall, Socrates sembla que era pobre i no pas ni aristocrata (encara que s'hi feia) ni buvaµsvog. En canvi, devia ser prow conegut. Ara hem arribat al punt on es tractava d'arribar. Deiem que hi ha dues possibilitats per entendre el Vell Oligarca: en termes sociologics i en termes politics. Si parla en termes politics, sembla bastant clar que tergiversa les coses. Llavors aixo es important perque ens demostra que (si aquesta 1ectura es realment contemporania, cosa de la qual m'agradaria estar segur, pero cal donar-la per bona, perque tothom, uns quantsanys amunt o avall, la hi considera), si es doncs realment contemporania, per molt tergiversada que sigui, es evidentment possible en aquell moment; una lectura vull dir seriosa, com una arena politica. Si parla en termes sociologics, llavors es clar que el text s'ha sobredimensionat, perque ens diu senzillament una cosa que ja podiem suposar: que els pobres no hi surten tant com els rics i els poderosos; no ens diu gran cosa mes. De tota manera, tan sols aixo ja es tambe important, perque,encara que les seves paraules facin sentit nomes en termes sociologics, es clar que l'autor es queixa en termes politics: es queixa, al llarg de tota l'obra, del fet que governi el demos i no ,els millors,,. Tambe val a dir que en la democracia grega, molt mes que en les nostres, la distincio entre el que es politic i el que es sociologic es fa molt mes dificil, vist que precisament la distincio fonamental entre els democrates i els oligarques, o entre democratesmoderats i radicals rau precisament en la quantitat de gent a qui es permetria tenir responsabilitats politiques, i la barrera excloent es marca sempre en termes de riquesa. De tota manera, la distincio es ho que la mantinguem, perque la questio fonamental es clue a nosaltres els moderns sempre ens hasemblat que en

general un no es tret en una comedia pel simple fet de ser oligarca (al contrari, de fet a molts els ha semblat que potser un hi es tret pel simple fet de ser democrata); en canvi l'autor d'aquest pamflet forca els termesper suggerir que si. En realitat, em sembla que 1'autor fa l'operacio segiient: comenca afirmant simplement que al Demos com a conjunt no li agrada que malparlin d'ell a les comedies, i per aixo no deixa que ho facin, mentre que encoratja aquest malparlar en el cas de persones concretes, perque sap perfectament que dificilment aquestes persones seran del demos, no per res, sing simplement per la natura mateix del genere, que en general, majoritariament, ha de treure personatges coneguts si vol que el public respongui. Per aixo diu que en general no reran del demos ni del rX1 Oog els satiritzats, sing rics, o aristocrates, o poderosos. Pero immediatament afegeix una cueta («i pocs dell pobres i dels democrates.), en que el primer terme simplement s'afegeix al ((demos. i ,atXi0og, d'abans, pero el segon, subrepticiament, Ilisca cap a una oposicio en termes de militancia politica que, recordem-ho, els nostres textos de Comedia no justifiquen en absolut. Per altra panda, es tambe important en un altre sentit: ens diu que alga podia sentir-se maltractat quan sortia a la Comedia (el demos com a tal, diu l'autor, i naturalment implica que als rics tambe els passa). Es clar, aixo pot semblar hen natural, pero a mi francament em sorpren, per un fet que ara explicare. Hi ha un moment de la Lisistrata que troho molt significatiu: una llarga escena serveix per insultar, maltractar de mala manera, deixar com un drap brut el PrOhui (aixi, sense nom propi, es a dir la institucio, no una persona). Aquesta institucio havia estat creada feia molt poc perposar una mica d'ordre i de seny en els moments mes dificils de la guerra, despres de 1'expedici6 de Sicilia, i sembla que va ser fruit d'allO que ara en dirien un ^umpli consens,,, i que expressament es va huscar per ocupar el carrec persones grans, de prestigi reconegut, una mica per sobre del he i del mal, prohablement tambe ,de consens,, (SOfocles en deu ser un bon exemple). Etn sembla molt dificil que hi pugui haver cap rao per que Aristofanes menysprei aquesta institucio i la vulgui maltractar. AixO, considerant tamhe la funcio de l'insult en determinats rituals grecs, en que era obligat (nopermes, sing obligat), i alhora tenint en compte que els insults als deus son tambe de rigor a la Comedia, em fa pensar que potser mes que de mostrar una animadversiO, del que es tracta amp els insults a la Comedia es dedonar la benvinguda9. Per altra banda, si es que cal Ilegir la Comedia en aquells termes ,ritualistics,,, es forca clar que, en general, allO que diferencia els insults rituals dels insults a la vida quotidiana esprecisament que els primers no han de ser presos en termes personals, corn de

8. Per cert, no se que ningu hagi notat que aixo va clarament en contra dels suposats decrets contra I'ovopaati xwµwbsty. De no ser, naturalment, que entenguem que alguns decrets d'aquests d'alguna manera havien aconseguit passar, pero el demos havia aconseguit tombar-los al cap de poc.

9. Un desenvolupament mes extens al Ilibre citat a n. 1, III 6C.

Xavier Riu

fet passa amb els nombrosos insults adrecats als deus a la Comedia mateix, i versemblantment amb els que les mascares adrecen als ciutadans al comen^ament de les Antesteries, o als iniciands en el cami cap a Eleusis'°. Pero en canvi, algu podia no veure-ho aixi.

L'Apologia de Plato es un altre text que normalment s'interpreta en la mateixa direccio que el del Vell Oligarca: la Comedia, entesa seriosament, serveix per propagar la mala fama. Malauradament, tambe es una font carregada de problemes, i tambe en primer lloc per l'ambiguitat extrema. Veiem-ne el text (18d):

£gEtta EI,QI V OUTOI Oi xaTi''opot 3TOXXol xai joXvv xpovov r'j brl xatrlyoprlxoTES, ETI bE xai E v tavtrj tlj 1' Xtxia XEyovtrg atQOs vµdg Ev

1j &v V61 40M EJLIQTE GATE, Jtaibeg ovTES EVtO1 vµ w v xal .t Et paxta, &TExvws Ep1 µrly xatrlyopovVTEc a WtoXoyovl,tEvov ovbEvos. o bE Ttavtwv aXoywtatov, ott OvbE to ovoµata oiov TE avtwv EibE Vat xai

EL7tEIV, JTXIlV EL t1S xwµwbwtotog tvyxcVE1 W V. 06ot bE 4M6vw xai

6ta(3oX, xpcbµEVOi vµdg aveateiOov -o i bE xai avtoi 1tE TE10 tEvot aXXovs JtELO ovTEs- OUTOL J16VTEs &3TOQWTatoi ELQLV• ovbE yap &va(3t(36.oaoOat oLov t' Eotiv avtwv EvtavOOIov b' AE y^at ovbEVa, &XX' avdyxrl a TE xvwc w J1 TEQ oxtaµaxEty &rtoXoyovµrvoV TE xai EXE?XELV trlbEVOc &Ttoxptv%tEvov.

(19c): 'AvaX6(3wµev ovv &pxfls tic r`l xat>1Yopia CGTIV El; T; ii E .ul bta(3okrl yEyovev, 1] brl xal T10TEvwy MEkr1t6c ^tE Eypa ato T1]V ypacr]V tavtrly. ELEV Ti brl XEyoVTE; bLE(3(AXOV of 6ta(36tXXoviES; (J)WTEQ ovv xatrlyopwv trly UVTW.tooiaV bEL &Vayvwvat aUTWV• «Ewxpatrls abtxEL xai drEQLEpyadEtat ^rlTWV to tE UJTO yrlc xai ovpavta xai Toy r`jttw Xoyov xQEITTW atotwv xai &kkOug tavta tavta btbaoxwV». totavtrl Ti; EGTLV tairra yap EWQCtTE xai EV T 1_j 'Aptoto^avouS xw t wbia, Ewxpatrly ttva ExEI 7TEpt(^EQ6tEVOV, caoxoVTa TE &Epo(3aTELV xai &WIV JTOXX11V 4Xvapiav (^kvapovvta, WV Eyw O'&V O'UTE tEya O' TE µtxpov ITEpt E Tci1W.

Aqui, quart parladels qui des de feia molt de temps acusaven Socrates, diu: «PerO el mes irracional (&Xoywtatov) es que ni el seu nom no es pot saber ni dir, si no es el d'un cert autor de comedies" (18d). Aixo tant podria voler dir simplement que Aristofanes era un d'aquests acusadors espontanis o informals, corn que es irracional justament el fet que se seguei-

10. Sobre aquesta distincio en dos contextos molt diferents (diferents entre ells i diferents del nostre) es pot veure per exemple W. LABOV, Language in the Inner City. Studies in Black English Vernacular, Philadelphia 1972, cap. VIII, pp.297-353; i G. VAN GELDER, The Bad and the Ugly. Attitudes towards Invective Poetry (hija) in Classical Arabic Tradition, Leiden 1988.

Entre el ritual i els cinics

xin ones acusacions fetes en una coinedia". Aquesta darrera implicacio es clarament a Lisias, Per l'invdlid 18, on ve a dir que en una acusacio que li fa el seu oponent no parla seriosament, sing que el «comeditza^^, i per aixo diu als jutges que no s'ho han de creure. El mateix Plato, a l'altra aparicio del terine xcoltcpBriv a l'Apologia (31d), insinua una cosa un pel diferent: no diu que no calgui creure-s'ho, sing que, precisament perque el vol (,comeditzar),, cal entendre-ho d'una manera diferent de corn ho ha dit Meletos. Tornant al text d'ahans, la primera possibilitat ens inclouria Aristofanes entre els acusadors, pero la segona Fen separaria. Dels arguments en un sentit oen l'altre no n'hi ha cap de gaire pes, excepte en tot cas, al meu entendre, un: si mirem la frase seguent, sembla indicar que no el compta entre els acusadors quan, despres d'al-ludir-hi clarament,afirma que no pot fer-ne pujar cap a la tribuna per refutar-lo, perque justament no se sap qui son: si hagues individual Aristofanes corn un d'ells, ja en tindria coin a minim un. Tarnhe (pero aixo es certament menys convincent) la manera de lligar les dues frases sembla separar Aristofanes dels altres, els acusadors que Alsant enveja i calumnia tractaven de convencer-vos,,. El segon prohlerna ve del fet, ja posat de relleu moltes vegades'2, que Aristofanes i Socrates devien ser mes aviat amics, i que Plato no mostra gens d'animadversio per aquest acusador del seu mestre. El Banquet situa 1'acci6 despres dels Nuvols, i Aristofanes no hi fa pas mala figura, al contrari: si es que entenern simbolicanlent el final -una lectura hen facil de fer-, Aristofanes quedaria situat 1'antepenultim, despres nomes de Socrates i d'Agato; per altra panda, fins i tot cita (21h) Nuvols 362 en to laudatori". Si tot aiVO ens diu alguna cosa, ha de ser en tot cas que, per una Banda, Plato no sembla donar gaire importancia a les acusacions d'Aristofanes (1a qual cosa va en suport de la lectura que feiem ara del passatge de I'Apologia), i per altra panda que, corn deiem, Aristofanes i Socrates semblen ser mes aviat amics: flavors, si Aristofanes hagues pensat que la gent es prendria seriosarnent affo que ell en deia, no es facil que ho hagues dit -i Aristofanes be devia saber amb quip public se les havia''.

Relacionat amb aquest mateix terra, hi ha el Banquet de Xenofont. A11a, la

11. Aixi ho enten, p. ex., M. IIEATH, Political Comedy in Aristophanes, Hypomnemata 87, 1987.

12. Tot just dos exemples, practicament oposats en tota Ia resta: G. MURRAY, Aristophanes, Oxford 1933 (reimpr. 1965), p. 97; A. BRELICH, <Aristofane: commedia e religione>>, Acta Classica Univ. Scient. Debrecen. 5, 1969, pp. 21-30 (p. 23).

13. Un exemple menys determinant, pero potser significatiu: la Ilista de poetes mestres de la humanitat a Ran.1032 ss. es la mateixa que els personatges amb qui Socrates espera passar l'estona en la mort (Apol. 41a).

14. Tal vegada no seria impossible d'imaginar que els fets sociopolitics arribessin a depassar-lo, donat que aquest final de segle V es una epoca de canvis rapids i profunds, particularment en 1'ambit de la literatura; pero en tot cas es francament dificil d'argumentar, i, sobretot, amb els Nfu'ols ens trobem molt aviat en la seva carrera.

Xavier Riu

intervenci6 delSiracusa sembla mostrar que les facecies de la Comedia podien ser cregudes. Tanmateix, hi ha uns quants problemes. En primer floc, naturalment, aqui s'aplica igualment l'objecci6 anterior sobre la relaci6 entre Socrates i Aristofanes. Pero a mes el fet que Xenofont triI un estranger be deu ser significatiu (a Siracusa podien estar familiaritzats amb el genere comic, pero versemblantment amb una mena de comedia diferent de la que anomenem politica). De mes a mes, es ben clar que Xenofont vol ridiculitzar el personatge, i amb aquesta intenci6 no es estrany que li faci utilitzar 1'escena de la puca, la mes inversemblant de l'obra, per presentar-lo corn un individu tan grosser i tan malintencionat que es capac de prendre's seriosament una bestiesa d'aquesta magnitud: tots els altres elements en la descripcib d'aquest personatge vanen el mateix sentit. Es a dir, d'alguna manera la tria de personatge i d'escena deuen voler dir que allo que apareix en unacomedia no es veritat, i algu que s'ho cregui ha de ser estranger, malintencionat i groller. Tenint en compte tot 1'anterior, res no s'oposa a llegir el text de la manera segi ent: que d'alguna manera la Comedia potposar en escena rumors sobre persones d'Atenes ja ho deixa clar Plat6, perque es clar que si hem d'entendre que el text de 1'Apologia separa Aristofanes dels acusadors, el que voldria dir es precisament aixo, i per aixo citaria els Nuvols: diria que ally s'hi troben ben reflectides aquestes acusacions (probablement alhora amb un intent de ridiculitzar les acusacions reals, i serioses, identificant-les amb les c6miques); i deixa clar Plat6 tambe que, si els rumors son prou persistents, poden ser creguts; pero recordem que sembla que mes aviat diferencia Aristofanes dels acusadors. En aquest sentit, tant Plat6 corn Xenofont, i especialment la manera de parlar del primer, permeten una altra possibilitat: Plat6 ve a dir que les acusacions contra Socrates corrien per Bocade molta gent, els quals per aquesta transmissi6 anonima -diguem-ne- no es potsaber qui s6n, tret precisament d'algun comediograf. Pero si es veritat que Plat6 separa Aristofanes dels acusadors, llavors clarament implica una idea que es forca versemblant i que de fet ha estat proposada mes d'un cop: que els autors comics es limitessin a donar forma comica a aquests rumors que corrien per Atenes. Podria ser que Aristofanes mateix suggeris aquesta idea: a Vespes 62-3 diu que ja vaocupar-se de Cleo quan tocava, es a dir quan estava en el punt dole de la popularitat (despres de 1'afer de Pilos, es clar); araafegeix- ja no cal tornar-hi. Aixi mateix, a Nuvols 549-59 d6na unicament raons de tipus artistic i d'oportunitat per satiritzar o no un personatge. Aquesta possibilitat s'acordaria molt be amb el fet -malauradament nomes comprovable en pocs casos- que els personatges satiritzats a les comedies d'un mateix any tendeixen a repetir-se, fins al punt que en un cas, dels nou noms que surten als fragments d'una obra (el Monotropos de Frinic) se'n troben vuit tambe a la d'Arist6fanes corresponent (Ocells). En el cas dels Nuvols, hi surten cinc noms dels set que son esmentats als fragments de la Pytine de Cratinos, i sembla que el Connos d'Amipsies tambe anava

sohre Socrates Cal reconeixer , tanmateix , que a la Pau nomes hi es esmentat un dels set que ho son als Kolakes d Eupolis15. Un fragment de Lisias"' pot suggerir la mateixa idea: el discurs de Lisias va adrecat contra Cinesies ( segons Ateneu , el mateix poeta ditirambic tan esmentat pels comics ) i diu que , corn tothom sap, es la persona mes impia i mes contraria a la llei que existeixi , i que ha comes unes enormitats contra els deus que per a tots els altres seria una vergonya tan sols d'esmentar-les, pero que les senten dir cada any als poetes comics Aparentment el text es clar (encara que citat indirectarnent i sense context cosa que fa dificil veure amb quina intencio ho diu ), pero en realitat ens trohem de nou amb el mateix dilema vol dir que cal creure ' s allo que diuen les comedies, que son una font fiable o vol dir que a les comedies horn hi pot trohar Bitesa ]a seva manera - determinades coses que ,tothom sap, es a dir, rumors?

El dilerna , de nou , es propiament irresoluble pero val la pena de tenir present que Lisias mateix , en un altre lloc que ja hem citat (Per l'invalid 18) donava per fet que quan algu conieclitza,, algO altre no cal creure-s'ho. Aqui tamhe apareix la possibilitat que la Cornedia digui -a la seva manera- coses que ( essent certes o no, aixo no ho saber ) corren en hoca de la gent d ' Atenes Pero aquest text ens ofereix una suggerencia nova, important per a una lectura de la Comedia si he no ens afecta gaireara mateix: la Comedia pot dir , i diu, coses que en la vida quotidiana seria una vergonya tan sols de dir-les per a Lisias i aquells a qui ell s'adreca es a dir, cal suposar ciutadans respectuosos de les ] leis. No ens diu el fragment, pero , en quins termes esmenta aquestes coses la comedia De tota manera, es unadada que caldra servar a la memoria perque es efectivament cert que normalment la Comedia no respecta allo que sahem nosaltres que eren principis i Ileis basics de la cultura grega i aqui Lisias deixa clar, amb una contraposicio marcada pel text, que d ' aixo n'eren conscients. Fora important de poder datar amb una mica d ' exactitud tots aquests textos, perque es trohen precisament tots al voltant del tombant de segle, que es mes o menys I'epoca en que se suposa que la Comedia canvia d'aspecte entre l'Antiga i la Mitjana Malauradarnent, no es possible gaire precisio. Per al Vell Oligarca la data mes baixa que ha estat proposada es 424 i la mes alta ( en general no acceptada , pero ) 442; l'Apologia de Plato i el Banquet de Xenofont deuen estar entre , per dir dos numeros rodons, 390 i 380; els discursos de Lisias que ara ens afecten no es poden datar. Aixi doncs no es poden fer matisacions fines basades en el moment de composicio , i els haurem de tractar com a aproximadament contemporanis. Si

15. Tal vegada hom podria pensar en les noticies que tenim sobre dues versions de la Pau: fora normal que en una segona versi6 a alguns anys de distancia no esmentes les mateixes persones. Tanmateix, tot plegat no passa d'una hip6tesi. En qualsevol cas, no es necessari que cada any tots els actors decidissin triar les mateixes persones per fer-les sortir a la seva obra. Continua essent significativa, pero, la tendencia a la concentraci6. 16. Lys. fr 53 TH., ap. Athen. 551d-f.

Xavier Riu

doncs mirem de posar juntes les suggerencies que ens ofereixen els textos, mirant que no es contradiguin gaire entre ells, ens en sortiria una imatge mes o menys com segueix: la Comedia treu a 1'escena algunes coses que corren en Boca de la gent, coses que «diuen^^ o que ^,tothom sap,, pero sol vestir-les d'una manera ridicula. En general, el fet de ,comeditzar,, algu vol dir que allo que es diu no cal creure-s'ho, o almenys no cal creure-s'ho de la mateixa manera (Plato, Lisias), pero alguna vegada es pot fer servir per il-lustrar allo que precisament ,diuen,, o -tothom sap,, la majoria de vegades per fer-ho passar per rumors falsos i amb la intencio de ridiculitzar-los (Plato, Xenofont, Lisias XXIV), i una vegada -en un fragment de tradicio indirecta que ve d'Ateneu- per fer-ho passar per veritat (Lisias, fr. 53 TFi.). Per altra banda, hi ha potser en el Vell Oligarca un intent, queno es repetira fins molt mes tard (no es ni a Plato ni a Aristotil, i no en retrohem traces fins als comentaris hel•lenistics i als tractats mes tardans),d'interpretar en termes de politica de partits el fet que algO sigui satiritzat en una comedia.

Tot aixo ens deixa mes aviat indecisos, pero ja es el que deiem abans: aquestes fonts no son Glares i sense una ideaprevia de com cal interpretarles (una idea que habitualment es treu de fonts molt tardanes) no hi ha manera d'assegurar, en el cas de l'Apologia per exemple, que park d'una Comedia bel-ligerant contra el mestre, i mes aviat els indicis semblen apuntar cap al contrari. Ara cal que ensfixem que aquests textos no parlen de la mateixa cosa: el Vell Oligarca no diu res de si el que es diu en una comedia es veritat o no o si es cregut o no: diu simplement que el fet de sortir-hi (i per tant sentir-se parlar malament d'un mateix) pot ser empipador: per aixo el demos com a tal, com a conjunt, no ho vol i ho deixa per als particulars -i sentir parlar malament d'un mateix no vol dir pas «sentirse dir quatre veritats,,, vol dir en tot cas ((sentir-se dir quatre fastics»: res en el text no insinua que allo que es digui ha de ser cregut o no, i a mi em sembla que posar-l'hi es fer violencia al text. Per tant no es que propugni una lectura realista de la Comedia, pero si que ens mostra un dels Gamins per on aquesta lectura pot arribar a ser possible: d'interpretar com a malintencionats els insults en una comedia, es facil passar, amb el temps i quan la comedia ja es diferent, a interpretar-los realisticament. Plato i Xenofont si que parlen d'aixo, i diuen forca clarament que (almenys en el cas que els ocupa, es clar) allo que diu una comedia no s'ha de creure, coca que Lisias tambe fa en un lloc, mentre que en un altre implica que a116 que diuen les comedies sobre Cinesies es, si be molt inconvenient, veritat. I, finalment, Plato de nou (Apol. 31d) insinua que un fet, precisament en ser dit per fer hurla d'algO (xwµ(pBElv), es tergiversat. Molt be: fins ara volia tan sols establir que es el que els textos poden dir i que no poden dir. Plato i el Vell Oligarca parlen de coses diferents, pero si que diuen, Pun que allo que es diu en una comedia pot coincidir amb el

Entre el ritual i els cinics

que es diu fora del teatre, i l'altre que el fet de sortir en una comedia es mes aviat una carrega, i potser tamhe ens mostra que alga pot interpretar en termes politics el fet Clue alga surti o no en una comedia. No es clue sigui gran cosa, la veritat, pero en tot cas no sembla que sigui gaire compatible amb aquella teoria ,ritualistica,,, que tendeix a ser vista corn una cosy mes aviat aseptica, neutra, innocent, una mica fora del mon, desvinculada delsavatars quotidians, per exemple, de la lluita politica. A part que una concepcio aixi del ritual no es la mes exacta, val a dir queuna mica per sohre de la Iluita politica i del personalisme si clue semhla logic que hi sigui. D'algunamanera, qualificar alguna cosa de ritual ha d'implicar corn a minim que es considera positiu per al grup clue ho practica, en aquest cas la ciutat, i no reflectint ones enemistats personals. Llavors que passa? Que aquestagent no entenien la Comedia? Es clar que aixom'estare prou de dir-ho. 0 passa que la lectura -ritualista"" no es possible? ja he dit que continuopensant que es la mes encertada. Vist que estem en un cal de sac, rnirem de treure ara alguna conclusio del que hem estat dient. Hem vist que en el Vell Oligarca trohavem la primera inostra d'una interpretacio partidista dels insultsa la Comedia i d'un cert descontentament per la manera corn son utilitzats. Ws tard, ja entrat el segle IV, sahem del cert que la questio dels insults sera vista corn un problema que cal resoldre, no sahem si per tothom, pero almenys per 1'escola platonica: tant a Plato corn a Aristotil -mes al primer- la gtiestio ocupaun lloc important en la construccio de les sever respectives ciutats. I tots dos arriben a una solucio del mateix tipus -molt mes radical a Plato, pero del mateix tipus: permetre'ls en els rituals que els exigeixen, i o he bandejar-los dell espectacles quan es facin amh ^,mala Nava" (potser podriem traduir aixi el tci Ov tov) o entre ciutadans (Plato), o he limitar-los a persones adultes (Aristotil). Ahans d'aquests textos, pet que fa a un caracter problematic dels insults, nomes tenim referencies (en textos legals) a insults en la vida quotidiana, no als rituals o als dels espectacles de tipus comic. L'Onica excepcio es el Veil Oligarca, per a qui certament els insults comics representen un problerna, si he ni se Ii acut de suggerir que haurien de ser handejats -nomes, en tot cas, mes repartits. Es licit de veure aquest canvicorn una evolucio en 1'actitud envers els insults? Si fos aixi, hauriemde plantejar-ho en els termes segOents: cap a finals del segle V cornencem a trohar un cert descontentament respecte de 1'escrologia comica, pero sense que hi hagi rastre de cap voluntat de bandejar-la. Tanmateix, aixo obrira la via que permetra, ja a partir de la rneitat del segle IV, proposar reformes drastiques tamhe en aquest terreny. Corn sol passar, ens fatten dades per decidir amh certesa si aquesta evolucio es aixi: es a dir, no podem assegurar que reformes coin les de Plato i Aristotil no fossin proposadesen 1'epoca que se suposa que es la del Veil Oligarca. De tota manera, les Jades que tenim ara ens permeten veure-ho com he dit i no d'una altra manera. Si es aixi, ens podem preguntar que pot haver passat que hagi permes aquesta evo-

Xavier Riu

lucio. Per contestar d'alguna manera aquesta pregunta no podem limitarnos a Jades de la Comedia, ni tan sots a Jades referides a la Comedia, sing que, vist que de let hi ha implicats aqui uns canvis importants en els horitzons d'expectatives, caldra intentar dibuixar situacions, estadis de cultura, sistemes literaris, per veure quins elements poden haver contribuIit a desestabilitzar el sistema. Evidentment aquesta es una feina molt Ilarga clue no puc ni tan sols iniciar aqui, de manera que em limitare a oferir unes quantes suggerencies sobre alguns punts crucials i sobre la manera com crec que es podria dur a terme.

Hi ha un aspecte de la Comedia que trobo especialment provocador, i que es el mes caracteristic perque ens la diferencia amb molta claredat d'altres generes. A la Comedia trobem conculcats molts del principis mes fonamentals de la societat grega. Diguem-ne tan sols un parell dels mes indiscutibles: que l'organitzacio en forma de polis, i una polis governada per la part masculina de la poblacio, es la millor, i que els dens son deus i els homes ni poden ni han de voter expulsar-los del seu hoc son, segur, creences compartides per practicament totsels grecs de 1'epoca. Doncs be, cap d'aquests principis no els respecta la Comedia, ben at contrari. Tanmateix, es la polis qui organitza la representacio de comedies, i qui garanteix, fins i tot de manera coercitiva, que n'hi haura cada vegada que toca. Aixo em sembla que nomes pot voter dir que, almeys pet que fa a aquells principis tan fonamentals conculcats per la Comedia, les postures comiques no podien ser enteses seriosament (esa dir, en el sentit que deiem at comencament: com si 1'autor volgues que els espectadors es creguessin el que diu i ho apliquessin a la vida de cada dia). Mes aviat sembla que, en aquest terreny, la utilitat de la Comedia (que n'havia de tenir per forca, si 1'Estat hi estava tan interessat) anira en tot cas pet cami contrari: el de refermar aquells principis, en 1'acte mateix de negar-los. Doncs be: aquells principis arribara un moment (mes o menys tambe en aquesta epoca del tombant de segle) que podran ser negats, efectivament i seriosament. La tasca sera duta a terme principalment pels cinics. Aquest es un xoc important i molt evident. Pel que fa a la Comedia, quan s'incita a no oferir sacrificis als deus, per exemple, ningu pensa que ho pogues dir seriosament: no pot ser que en un culte ofert als deus es neguin aquests mateixos deus. Ara be: la manera com s'ha intentat salvar 1'aparent contradiccio ha estat gairebe sempre entenent Aristofanes en termes metaforics: es a dir, ell no esta client que calgui no oferir sacrificis, sing que esta mostrant el grau de depravacio i d'interes mesqui a que arriba la ciutat, igual que no necessariament esta client que calgui substituir l'infame Cleo per un de mes infame, sino Pent obrir els ulls als seus conciutadans sobre la degradacio progressiva de la politica atenesa (en canvi, diguem-ho de passada, la pau si que la defensa literalment). Jo no crec que calgui llegir-lo aixi, sino literalment, de fet, pero no seriosament (sempre entenent ^seri6s,, en el sentit que deiem abans). En tot cas, sigui com sigui, abans no acabem

el ritual i els cinics

de fer-nos un embolic amb les paraules,es clar que els cinics si que cal entendre'ls sensit recto i seriosament: volen transmetre uns models de vida. Aquesta es la diferencia. Per altra handa, aixi com la Comedia esta perfectament integrada en la ciutat, en el centre mateix de la ciutat, corn a part d'un dell cultes ciutadans mes significatius, els cinics son, si se'm permet una certa exageracio, quatre arreplegats, que potser es fan amb la bona societat dels filosofs (hi ha fora anecdotes sobre converses entre Diogenes i Plato), pero son aixo, quatre arreplegats que fan coses estranyes i diuen bestieses, pero sohretot les diuen sense context, a qualsevol hoc i en qualsevol moment (diguem de passada que aixo, aquest parlar en qualsevol lloc i en qualsevol moment de coses... en fi... delicades, es el que mes caracteritza la figura de Socrates a Plato). Es dificil dir si les imatges que se'ns n'lian transmes son fidels o no, pero es presenta, per exemple, Diogenes al carrer parlant de coses serioses; corn que ningu no se 1'escolta, es posy a dir ximpleries, i flavors s'hi comen4a a aplegar gent (D.L. VI 27): es a dir que parlen sense context, fora de qualsevol ocasio reconeguda com a tal que mediatitzes allo que diuen.

Val a dir que quan els cinics, mitjancant la poesia, volen convencer i ensenyar uns models de vida no estan fent una cosa nova: la concepcio del poeta com a mestre es molt comuna ahans, i de fet una bona part de la poesia arcaica i classica vol transmetre efectivament unes conviccions i uns models. Aixo ho fan de maneres una mica diferents 1'epica, les diverses formes de lirica i la tragedia, pero totes ho fan. La Comedia afirma que tamhe ho fa, i a la seva manera a mi em sembla que si. Pero, corn deiem abans, dificilrnent podem creure que ho faci d'una manera directa com les altres: mostrar la mala fi d'un OEo taxog com Licurg enfrontat a Dionis, poseur per cas, pot ser una manera d'ensenyar; pero fer un elogi d'un ©$oµaxog com Pisteter, per exemple, senzillament no pot ser-ho. En tot cas la comedia mostraria mes aviat per inversio aquests ensenyaments (que les Bones agafessin el poder, per exemple, portaria necessariament a la destruccio de la ciutat). Quan Diceopolis diu que tamhe la Comedia sap el que es just, i per dir Comedia diu tipvywSla, es clar que esta marcant un parallel i una distdncia amb la Tragedia (no un paral-lel i prou, com semblen creure alguns)' .

Els cinics, si jo ho entenc he, fan una operacio que agafa elements de totes dues handes: fan aquella poesia moralista, exemplificadora, d'una manera directa, no corn la Comedia, pero en canvi si que defensen algunes coses que ahans nomes trobavem a la Comedia (a la linia iambico-comica, vaja), i utilitzant els recursos linguistics i estilistics de la Comedia (per ser mes exactes, n'utilitzen tambe una harreja, pero en tot cas es clar que hi trohem assenyaladament la llengua iambico-comica).

17. Sobre aixo i aquest passatge dels Ach en general , X. Rte, ,Gli insulti alla polisnella parabasi degli Acarnesi^ QUCC n.s. 50, 1995, pp. 59-66.

Xavier Riu

Ara be: com podem portar aquest parallel Comedia-cinisme? Es clar que cal buscar parallels concrets, que n'hi ha (per mostrar-ne nomes ara alguns de generals: una determinada actitud davant de les convencions; tambe, ja ho hem dit, I'us del llenguatge; tambe la manera de mirar les cosec, remarcant-ne sempre els aspectes mes materials, mes fisics -a partir dels quals de vegades els cinics s'enlairen vers una mena d'espiritualitat, i la Comedia no18, pero la base es la mateixa). Hi ha parallels, doncs, pero tambe es ben cert que en els cinics hi trobariem alhora actituds no gens propies de la Comedia (per exemple, la idea de la fragilitat de les cores humanes, que no se si es ben be tragica: tamhe esepica, o simplement gnomica, pero no comica, al contrari; per altra Banda, la rialla dels filosofs -mes la deDemocrit, diria jo, menys la dels cinics- sol ser una rialla corn trista). El que em sembla mes interessant, en canvi, es de veure coin arriben a donar-se dues coses -potser tres, pero la tercera es molt mes complicada i nomes 1'esmentare: seria de quina manera el lpoyocpot arribar a ser vist corn una denuncia dels dolents per a edificacio dels ciutadans: aixo ja dic que es mes complicat, sembla que comenca abans (tot i que potser no gaire abans: per exemple a Pindar, que esrefereix un parell de vegades al ipoyog, jo diria queno hi es; pero en canvi s'ha defensat que es a Homer') i no se si cal posar-ho en relacio amh el que ens interessa ara, que seria: 1. De quina manera la rialla pot ser vista com una font de coneixement filosofic, de manera que es adoptada quasi coin a forma de vida per un filosof, Democrit (o almenys per la imatge de Democrit que se'ns ha transmes), i en certa manera tambe pels cinics. Que despres aquesta funcio de la rialla es hen establerta resulta clar: ho podria simbolitzar la figura doble (que sembla que s'esten, si no es que neix,a 1'epoca imperial) del Democrit que riu al costat de l'Heraclit que plora, tots dos davant del mateix espectacle: la follia humana; que jo sapiga, aixo a 1'epoca classica no existeix; de tota manera, es a 1'epoca classica avancada quan trobem probablement les bases d'aquesta idea: Plato (Filehus 50b) parla de "ia tragedia i la comedia de la vida,,, perque s'hi troben barrejades les penes amb els plaers.

2. De quina manera algunes de les propostes mes clarament inacceptables de la Comedia poden ser recollides i proposades realment com a guia moral, com a forma de vida. Aixo ho fan, diria jo, principalment els cinics, pero de fet probablement cal partir de la base que els cinics son el resultat d'un moviment generalitzat molt important que es dona cap a finals del segle V (en alguns aspectes abans) i que inclou la sofistica (deu n'hi do les coses que diuen devegades alguns sofistes -tot i que certa-

18. Aixo no vol dir que a la Comedia no s'hi pugui trobar aquesta -espiritualitat,^, o,diguem-ne, lirisme. Pero no s'hi arriba a partir d'aquests aspectes mes materials, sing juxtaposadament.

19. Veure sobretot G. NAGY, The Best of the Achaeans, Baltimore-Londres 1979.

Entre el ritual i els cinics

ment ho fan en un to que no es el dels cinics ni el de la Comedia), Socrates, i una gran quantitat de reflexio sobre la tovotx11, sobre l'art, i principalment sobre el paperde 1'art en 1'educaci6. Tinc la impressio clue plantejant-ho per aquesta Banda potser arribariem a trobar per que la Comedia canvia d'aspecte justament en aquesta epoca, i d'on ve que se la pugui comencar a entendre seriosament. Potser el que aquells textos que hem vist abans ens mostren es precisament el canvi que fara impossible la continuitat de la Comedia que anomenem politica. Es a dir, del que es tractaria es de mirar d'enquadrar la Comedia en el seu moment, pet-6 d'una manera menys simplista que no s'ha fet generalment fins ara, constituint la Comedia simplement en instrument de la reaccio, i segons qui ho digui, presentant-la com a assenyada i prudent, segons qui com it simplement reaccionaria. El problema es que el quadre de conjunt no el sabetn pintar gaire be. Per exemple sobre la reaccio contra la sofistica en tenim molt poques dades: alguna noticia nebulosa i poc certa d'algun proces, i Plato. De fet la reconstruccio d'aquesta reaccio s'ha fet sempre basant-se principalment en la Comedia, de manera que si no la podem fer servir anem hen servits, justament. Pero que no la podem fer servir, almenys de moment, es clar, perque si no entrariem en un cercle viciOs.

Llavors: que el quadre no el tenim ben dibuixat es segur, i primer que res perque abans cal decidir si la Comedia val o no corn a font historica i com. Pero en que ens podem basar per reconstruir-lo? En les altres fonts, i jo tine la impressio que 1'aparici6 del cinisme, com un simptoma destacat dintre d'un complex mes ampli, es un punt crucial en el canvi de paradignia, en el nou horitzo d'expectatives, que produira a la ilarga (que anira produint, vaja) una reinterpretacio del passat.

Deixeu-me tot just esbossar, a MOLT grans trets, un quadre molt general on tal vegada es podria enquadrar les preguntes anteriors i donar-los alguna resposta. Tenim un llarg proces de consolidacio d'un pensament no mitic que portara a discutir, durant el segle V, molts dels principis en que es basava la concepcio grega del mon. Aquesta discussio la dura a terme sobretot la sofistica, i en molts aspectes culminara a PlatoLO. Al costat d'aixo tenim una altra tradicio, la iambico-comica, que, d'una manera molt diferent, presenta capgirats o tergiversats o desordenats aquells principis2'; aquesta segur que es mes antiga, pero no la tenim testimoniada gaire

20. Veure sohre aixb la meva recensio de A.W. NIGHTINGALE, Genres in Dialogue. Plato and the Construct of Philosophy, a Anuari de Filologia de la Unieersitat de Barcelona, XIX/D/7, 1996, pp. 158-161.

21. Bosco expressament una formulacio que no suggereixi que els discuteix o els posa en questio.

Xavier Riu

abans. La primera s'expressa primer en poesia i despres majoritariament en prosa; a mes, aquesta prosa vol anar agafant el hoc de la poesia. Ara be: de quina poesia? Primer no de la iambico-comica, sing de 1'altra, de 1'epico-tragica (fa mes coses la sofistica, es clar, pero hi ha una linia clara que vol fer aix6 12). Apareixen en el quadre en algun moment dues idees: la idea que la Vida es una tragedia i una comedia alhora, i la idea de fer de la literatura un reflex de la Vida. Aixo es clarament a Plato ja; en canvi potser no a Arist6tiP3: la diferencia potser es pot explicar perque Plato fa literatura (de fet vol substituir la literatura tradicional), mentre que Aristotil classifica la literatura anterior.

Aquestes dues idees penetren molt poc, de moment, en els generes consolidats, i es van estenent en els altres (majoritariament en prosa: historia, dialeg...) que son per altra banda els qui tendeixen a crear un estil intermedi, standard, ni molt 'alt), ni molt (baix,,. Aixo arribara a una culminacio amb Menandre2", la qual cosa ens indica que els generes tradicionals ja han estat incorporats pel proces -un proces, diria jo, no gaire diferent del que porta al segle XVIII a la creacio de la novella. Pero aixo si que ja es tota una altra historia.

22. Veure p. ex. J. PORTULAS,.Lode poetica e encomio sofistico: la verita di Pindaro e quella di Gorgia", Lexis 7-8, 1991, 99-112.

23. Veure p. ex. S. HALLIWELL, "Aristotelian Mimesis Reevaluated, Journal of the History of Philosophy 28, 4 octubre 1990, pp. 487-510, esp. 493.

24. Veure sobre Menandre, en aquest sentit, la magnifica descripcio de 1). LANZA, -Menandro1,, a Lo spazio letterario della Grecia antica, vol. 1, tom II, Roma 1993, pp. 501-526.