ANÀLISI MICROBIOLÒGICA DE PRODUCTES DIETÈTICS
Sara Compte Sancerni 2n Batxillerat Científic Institut Torre del Palau
Treball de recerca curs 2011-2010 Tutora : Marga López
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
ÍNDEX 1. Introducció ____________________________________________________ 3-5 2. Els bacteris ____________________________________________________ 6-7 2.1 Bacteris analitzats en el control _______________________________ 8-10 3. Els fongs ____________________________________________________ 11-12 4. Medis de cultiu ______________________________________________ 13-14 5. Productes dietètics ______________________________________________ 15 5.1 Productes als quals se’ls ha realitzat el control __________________ 15-23 6. Control a productes dietètics per comprovar si són òptims per a la seva venda i consumició 6.1 Objectiu ____________________________________________________ 24 6.2 Identificació dels bacteris a trobar i dels consegüents medis de cultiu a utilitzar __________________________________________________ 25-30 6.3 Procediment per identificar la presència dels microorganismes demanats en la mostra o substància ___________________________________ 31-37 6.4 Control realitzat a la planta boldo procedent d’herbolari ____________ 38 7. Identificació del creixement obtingut en els diferents medis 7.1 Preparació de la tinció de gram per a la observació dels bacteris al microscopi _______________________________________________ 39-42 7.2 Preparació de la tinció de fongs per observar-los al microscopi _______ 43 8. Lectura i recompte dels resultats obtinguts __________________________ 44 8.1 Productes presentats en vials __________________________________ 45 8.2 Productes presentats en càpsules _______________________________ 45 8.3 Productes en pols per dissoldre en aigua _________________________ 46 8.4 Extractes secs _______________________________________________ 46 8.5 Extractes fluids ______________________________________________ 47 8.6 Algues _____________________________________________________ 47 8.7 Pròpolis ____________________________________________________ 47 8.8 Plantes estandaritzades _______________________________________ 48 8.9 Xarops _____________________________________________________ 49 8.10
Resultats de l’anàlisi al boldo d’herbolari ______________________ 49
9. Obtenció e interpretació d’altres resultats ________________________ 50-51 10. Conclusions _________________________________________________ 52-55 11. Bibliografia __________________________________________________ 56-57
2
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
1.INTRODUCCIÓ Les empreses productores d’aliments, ja siguin de productes dietètics de diferents pinsos per animals, com qualsevol producte que es consumeixi i es vulgui posar a la venda, han de realitzar un control al producte que volen comercialitzar per saber si aquest està òptim i no produirà cap repercussió que perjudiqui al consumidor. Entre aquests controls, també es realitza una anàlisi des del punt de vista microbiològic on es determinen una sèrie de microorganismes, especialment bacteris i fongs, i se’n controla que no hi siguin presents o en quina quantitat hi són. El meu treball de recerca té com a tema: Control de productes dietètics. En ell es realitza una anàlisi microbiològica d’un seguit de diferents productes dietètics, en aquest cas tots procedents de diferents empreses farmacèutiques, per tal de determinar que aquests estiguin tots correctes per a la seva venda i consumició. El motiu pel qual he escollit aquest tema com a treball de recerca és l’oportunitat d’entrar
al
Programa
Argó
de
la
Universitat
Autònoma
de
Barcelona.
En el programa Argó em proposaven una sèrie de temes dels quals jo en vaig escollir un, en concret el Glioblastoma multiforme, però quan vaig començar les pràctiques em van assignar en un altre departament, concretament al de Sanitat i d'Anatomia animal. Allà treballen en l'àmbit de la microbiologia i va ser llavors quan em van proposar uns altres temes que jo podia realitzar i finalment em vaig decidir per aquest. Tenia molt clar que volia fer un treball de ciències però sobretot m’interessava poder realitzar la part pràctica en un laboratori i aquesta oportunitat que el Programa Argó m'oferia no només em proporcionava això, si no també poder aprofitar l’ajut del professorat que se m’assignava i dels treballadors professionals i ajudants que hi havien. A part, aquest tema em permetia familiaritzar-me amb el funcionament d’un laboratori, amb l’ambient de treball, amb les diferents tasques que s’hi realitzen, i obtenir el coneixement dels diferents materials que hi són utilitzats. Per dur a terme aquest treball primer s’ha fet una documentació del tema. A la UAB, ens van introduir en el tema de la microbiologia per tal d’obtenir, primerament, els
3
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
coneixements suficients per saber amb què es treballaria i què és el que observaríem. Un cop assolits i recollits els coneixements necessaris, ja es va poder començar la part pràctica. En el control que es realitza es treballa amb diferents productes dietètics, tots procedents de diferents empreses farmacèutiques de les quals es desconeix el nom, ja que no es pot mencionar. Juntament amb aquests productes, l’empresa determina per a quins microorganismes s’ha de fer el control. En el treball, s’han preparat mostres de cada producte i s’ha realitzat el procediment per identificar la presència o no dels microorganismes que han calgut. Un cop obtinguts els resultats, s’ha de poder determinar a partir d’ells si el producte està, des d’un punt de vista microbiològic, correcte o no. En un principi tots els resultats han de sortir vàlids sense cap tipus de creixement o amb alguna excepció, però que no sigui gaire important. A més, també es realitza una comparació a partir de fer el control a un mateix producte, el BOLDO, per una mostra procedent de farmàcia i una altra procedent d'un herbolari. Aquest control em permetrà saber quin està en millors condicions microbiològiques i quin és de millor qualitat. De moment podem dir, que en principi, el de farmàcia hauria d’estar més esterilitzat que el d’un herbolari. Pel que fa a les dificultats a l’hora de realitzar el treball, no n’he tingut gaires gràcies a l’oportunitat de realitzar les pràctiques a la Universitat. Allà, m’han ofert tota la informació necessària, ja sigui a partir de llibres, dels mateixos professors que m’han ajudat, com de tots els adjunts i treballadors que hi havia al laboratori. He pogut realitzar els controls amb tota facilitat i repetir-los o obtenir dades a partir de controls anteriors que m’han pogut donar sense cap problema. La dificultat que he pogut trobar, és a l’hora d’interpretar els resultats obtinguts i el fet de no haver-ne pogut obtenir cap d’incorrecte però com ja s’ha comentat, gràcies al professorat de la universitat, he pogut solucionar sense cap problema les dificultats i obtenir la informació i les dades que he necessitat.
4
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
Així doncs, el meu treball, és una petita representació del que al departament on se’m va assignar per fer les pràctiques realitzen contínuament ja que no els paren d’enviar productes pels quals s’ha de realitzar aquest control. Totes les empreses estan interessades en que els seus productes hagin estat produïts correctament, amb les condicions higièniques correctes, i que no continguin cap microorganisme que pugui perjudicar al consumidor per tant, aquest control és molt important fer-lo amb molta precisió i rigor per tal d’obtenir els resultats amb la millor exactitud possible.
5
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
2.ELS BACTERIS Els bacteris són microorganismes generalment unicel·lulars, d’estructura procariòtica, és a dir, no tenen una membrana nuclear que envolti i separi el material genètic del citoplasma, però disposen d'ADN acumulat generalment en una àrea de la cèl·lula que es pot considerar com el nucli bacterià. Es reprodueixen per divisió simple i són pertanyents al regne de les Moneres. La forma dels bacteris és molt variada i sovint una mateixa espècie adopta diferents formes però en general, els bacteris poden presentar les següents formes que ens serveixen per fer una primera classificació: - Una forma esfèrica, els anomenats cocs. - Una forma cilíndrica, els anomenats bacils. Dintre dels cocs podem trobar els cocs que formen parelles que s'anomenen diplococs; els que formen cadenes anomenats estreptococs; els que formen munts com raïms, estafilococs i els que es presenten en formes tetraèdriques o cúbiques, sarcines. Els bacils, si són molt curts, s'anomenen coccobacils; si són afilats pels extrems, fusiformes; si tenen filaments llargs, filamentosos; si són corbats, vibrions i si prenen forma de tirabuixó, espirils.
Diferents formes que poden adoptar els bacteris.
6
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
Una segona classificació és la que es pot donar al observar els bacteris al microscopi un cop realitzada la tinció de gram. Hi ha un grup de bacteris on la paret cel·lular està composta per una capa de peptidoglucà gruixuda, uniforme i densa. Aquesta paret queda tenyida per la tinció de gram, ja que aquesta capa absorbeix el tint violeta de genciana, fent que aquests bacteris quedin d’un color blau o violeta. Aquest fet determina els anomenats bacteris grampositiu. Els bacteris que no queden tenyits, són anomenats gramnegatius. Aquests tenen una paret cel·lular que conté menys quantitat de peptidoglucà i això fa que no absorbeixin el tint, el perdin, i queden d’un color rosat vermellós, color que els dona la safranina.
Bacils gram positiu observats al microscopi desprès de realitzar la tinció de gram
Bacils gram negatiu observats al microscopi després de realitzar la tinció de gram.
7
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
2.1 BACTÈRIES ANALITZADES EN EL CONTROL Existeix una gran varietat de bacteris, però els estudiats en aquest treball són els següents: Enterobacterias. Les enterobacterias formen la família Enterobacteriaceae. Las enterobacteriàcies són una família de bactèries gram negatives, en forma de cocs o bacils molt curts, que podem trobar distribuïdes pel terra, a l’aigua, en els aliments o generalment en la flora normal de l’intestí dels humans i animals, tal com indica el seu nom amb el prefix Entero. Coliformes. Pertanyen
a
la
família
Enterobacteriaceae
i
són
bacils
gram-negatius.
Es troben a l’intestí dels humans i dels animals però també en altres ambients com el terra, plantes, càscares d’ou etc. Se solen utilitzar com a indicadors de contaminació fecal per la seva freqüència en femta i la seva fàcil detecció en el laboratori. Escherichia coli (E.coli) Pertany a la família Enterobacteriacea. És de forma basilar, gram-negatiu i sempre mòbil. És un hoste constant de l’intestí de l’home i dels animals de sang calenta i es troba habitualment en les seves femtes. La seva detecció indica contaminació fecal recent, ja que viu poc temps en l’ambient exterior. Es destrueix a temperatura de pasteurització
i
a
temperatura
de
congelació.
La major part de les cepes són inofensives, però existeixen algunes que són patògenes per a l’home i solen provocar diarrees. Salmonel·la La Salmonel·la és un grup bacterià que pertany a la família Enterobacteriacea. Són bacteris en forma de bacils, gram-negatius, normalment mòbils mitjançant flagels, encara
que
existeixen
mutacions
no
mòbils.
Fermenten la glucosa amb producció de gas i no fermenten la lactosa.
8
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
Aquest bacteri es pot trobar en productes crus d’origen animal i en els ambients on aquests es preparen. Normalment el microorganisme es troba en el contingut intestinal i ganglis mesentèrics dels animals. Les aus són un dels animals on hi ha més presència de salmonel·la, per això els ous en nombroses ocasions són la causa de brots de salmonel·losis. Listeria monocytogenes. La espècie Listeria monocytogenes pertany al gènere Listeria i és la única espècie d’aquest regne patògena per a l’home. És un bacteri de forma basilar, gram-positiu i mòbil. La seva forma es presenta com un bacil curt, amb els extrems arrodonits i a vegades adopta la forma de cocobacil. Se sol presentar aïllat, en parelles, cadenes curtes o agrupats en forma de V. Aquest bacteri produeix hemolisina beta, (capacitat per trencar la membrana cel·lular dels leucòcits, eritròcits i plaquetes produint porus en la membrana plasmàtica), característica relacionada amb la seva patogenicitat. Produeix la malaltia anomenada listeriosis i s’aprofita de la debilitat de les víctimes atacant així a nens, ancians i persones debilitades. Aquest bacteri es troba àmpliament distribuït i sobretot en zones brutes i zones humides. Staphylococus aureus. Staphylococus aureus, és una espècie bacteriana que pertany al gènere Staphylococus. Aquesta espècie està formada per cocs, irregularment agrupats en forma de raïms, gram-positius. Aquest microorganisme es troba en la pell i mucoses de la majoria dels animals
de
sang
calenta,
i
en
els
aliments
d’origen
animal.
És una espècie molt sensible a la acció de la calor i els desinfectants. La seva presència indica una evident falta d’higiene o mala higiene per mala manipulació. Un elevat nombre d’aquesta bactèria pot provocar una intoxicació quan s’ingereix amb els aliments.
9
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
Aerobios mesófilos. En el recompte de microorganismes aerobios mesófilos s’estima la mostra total però sense especificar els tipus de microorganismes. Aquesta determinació reflexa la qualitat sanitària dels productes analitzats, indicant les condicions higièniques de la matèria prima i la forma com van ser manipulats durant la seva elaboració. En general, és una proba per conèixer les condicions de salubritat d’alguns aliments. Anaerobios. En el cas dels Anaerobios, la seva presència indica el mateix que en el cas dels Aeròbios, amb la diferència que la seva incubació és amb absència d’O2.
10
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
3.ELS FONGS Els fongs designen a un grup d’organismes eucariotes, pluricel·lulars o unicel·lulars, heteròtrofs amb nutrició per absorció que antigament estaven inclosos en el regne dels vegetals, però que actualment pertanyen al grup dels Tal·lòfites, caracteritzats per la falta de clorofil·la i ser típicament filamentosos.
Mhos i llevats. Els mhos i llevats són dos tipus de fongs que es troben àmpliament distribuïts pel medi. Algunes espècies de fongs o llevats són utilitzats per la elaboració d’alguns aliments, d’altra banda però, també en poden ser els causants de la descomposició d’altres. Els llevats són fongs generalment unicel·lulars. Tenen una mida variable, oscil·lant entre 1 i 5 µm d’amplada i entre 5 i 30 µm de longitud i cada espècie te una forma característica; pot ser arrodonida, el·lipsoide o casi cilíndrica. Aquestes característiques morfològiques, però, es veuen afectades per l’edat i l’entorn del llevat.
Llevat vist al microscopi
Els llevats no tenen flagels ni cap altre òrgan per moure’s i es reprodueixen normalment
per
bipartició,
fissió
binaria
o
gemmació.
Els llevats quan creixen sobre medis sòlids, formen colònies amb aspecte característic que recorda a las colònies bacterianes. Els mhos, a diferència dels llevats, són fongs pluricel·lulars i filamentosos. Estan formats per filaments de cèl·lules anomenats hifes que formen unes ramificacions més o menys complexes, el conjunt d’aquestes ramificacions s’anomena miceli. Fong aspergillius vist al microscopi
11
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
El miceli pot ser aeri quan creix a sobre d’un substrat i quan arriba l’època de la reproducció formen cossos reproductors anomenats esporangis, on es formen les espores. El miceli aeri és el que li dona al fong un aspecte de cotó fluix, característic dels mhos. El miceli que s’introdueix dintre del substrat, s’anomena miceli vegetatiu i les seves funcions principals són la nutrició i el suport del fong.
12
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
4.MEDIS DE CULTIU Un dels sistemes més importants per la identificació de microorganismes és observar el seu creixement en substàncies alimentàries artificials preparades en el laboratori. Aquestes substàncies alimentàries on creixen els microorganismes són els medis de cultiu. El medi de cultiu conté els nutrients i factors de creixement necessaris per al creixement dels microorganismes que es volen estudiar. En els diferents medis de cultiu hi trobem materials d’enriquiment com hidrats de carbono, suero, sang completa, bilis, extractes de carn i d’altres. Els medis de cultiu han de reunir una sèrie de característiques adequades per al creixement del microorganisme com són la temperatura, la humitat, el grau de pressió, d’oxigen i d’acidesa, característics per a cada un. A part d’això, ha d’estar esterilitzat prèviament per evitar el creixement de qualsevol altre microorganisme que pugui contaminar la mostra. El sistema utilitzat per esterilitzar els medis de cultiu és l’autoclau. Molts medis de cultiu contenen Agar. L’Agar és una substància solidificant que és líquid amb l’aigua bullint, però que es solidifica al refredar-se a 40ºC aproximadament. Aquesta substància és molt utilitzada en els medis de cultiu ja que no intervé en el creixement dels bacteris o fongs i tampoc és afectada per aquests. Generalment els medis de cultiu es troben en forma de pols fina o granular abans de ser preparats. Al preparar-se es poden trobar en estat sòlid, semi sòlid o líquid. Depenent de les condicions que necessiti el microorganisme per créixer o del tipus de microorganisme que volem que creixi s’utilitza un tipus de medi o un altre. Existeixen medis de cultiu generals que permeten el creixement de qualsevol tipus de bactèria. Un exemple de medi de cultiu general és el medi Agar Soya Tripticasa (TSA). Hi ha medis més específics que serveixen per al creixement d’un sol tipus de bacteri, o específics per a un gènere, o per al creixement de fongs. Un exemple de medi més específic és el medi Sabouraud, aquest medi conté antibiòtics i això fa que no permeti el creixement de bacteris i sigui específic per al creixement de fongs.
13
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
I finalment també trobem els medis de cultiu diferencials. Aquests permeten distingir entre dos o més bactèries per característiques colonials. Un exemple de medi diferencial és l’Agar Eosina Blau de Metilè, que ens permet diferenciar el creixement de bacteris coliformes i E.coli.
Medis de cultiu TSA amb creixement de diferents bacteris
Medi de cultiu Sabouraud amb creixement d’algun tipus de fong.
Medis de cultiu TSN en tubs d’assaig.
14
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
5.PRODUCTES DIETÈTICS Els productes dietètics molt sovint són relacionats únicament amb aquells aliments que tenen com a funció fer aprimar a la persona però no són fabricats tan sols per aquesta raó. La seva funció principal és satisfer total o parcialment les necessitats alimentàries de persones les quals funcions com ingerir, digerir, absorbir, metabolitzar o excretar aliments normals o determinats nutrients siguin limitades, alterades o no correctes. D’aquesta manera els aliments dietètics són aquells que t’ajuden a mantenir una dieta equilibrada i correcta però que sobretot ajuden en qualsevol problema intestinal, digestiu, de colesterol, estimulant o d’altres. Molts productes dietètics que ajuden a millorar aquestes funcions estan fets d’extractes naturals de diverses plantes que es consideren medicinals o que ajuden a millorar el funcionament del nostre organisme.
5.1 PRODUCTES ALS QUALS SE’LS HA REALITZAT EL CONTROL Els productes dietètics que han estat analitzats en aquest treball són els següents: -
Gastrilan És un aliment funcional que aporta bactèries probiòtiques, fibres prebiòtiques, enzims digestius i plantes amb efecte fisiològic relaxant, que serveix per millorar l’estat de nutrició
i
la
qualitat
de
vida.
Té un complement natural per persones amb el colon irritable. Aquest producte, juntament amb una dieta equilibrada, està indicat per al bon funcionament de l’aparell digestiu i per mantenir l’equilibri de la flora intestinal.
15
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
-
Boldo El boldo és una planta medicinal molt utilitzada des de fa temps a tot arreu. El boldo conté boldina, essència, àcid cítric, sal, goma, sucre, presencia de glucòsids i alcaloides. També conté oli essencial amb contingut de ascaridol, eucaliptol i cimol, que li dona el seu olor característic. L’oli essencial i la boldina són les substàncies on apareixen més les propietats medicinals d’aquesta planta. Les propietats bàsiques del boldo són: Estimulant de la digestió , colagog, colerètic i també té propietats sedants sobre el sistema nerviós. A més s’utilitza per disminuir molèsties dentàries i dolors d’oïda o mals de cap.
-
Cua de cavall La cua de cavall constitueix una de les espècies més diürètiques de totes les plantes. Gràcies a la seva riquesa en sals de potassi, flavonoides i equisetonina, entre d’altres, augmenta el fluid urinari. Per això s’utilitza, tant per posar remei a
la retenció de líquids general o
localitzada, com per a altres problemes genitourinaris: càlculs renals, infeccions urinàries, cistitis, uretritis, inflamacions de la bufeta o pròstata. També ajuda a enfortir les ungles i els cabells, així com també s’utilitza com a remei per als ossos o hemorràgies.
-
Vials extralia senior Els vials extralia senior, són uns vials que contenen gelea real, pol·len, equiniacea, seleni i vitamines A, C i E, ideals per a la gent de la tercera edat per tractar el cansament, dolors articulars, per augmentar les defenses, reforçar els sistema nerviós i ideal per la fatiga i l’estrès.
16
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
-
Ginseng El Ginseng és una planta d’origen asiàtic. La seva arrel o el seu extracte és un tònic reconstituent molt bo a nivell muscular, nerviós e intel·lectual ja que estimula a la regeneració cel·lular. També augmenta la vitalitat, especialment en els casos de fatiga, grans esforços, i és de gran ajut pels esportistes. Altres afectes d’aquesta planta són com a tònica cardíaca i pulmonar a més de reduir el colesterol i prevenir la arteriosclerosis i els problemes vasculars.
-
Prosnova La Prosnova, antigament coneguda com Prostanova, és un medicament que conté diverses plantes com el “Sabal, buchu, licopeno, zin” i llavors de carbassa, que serveix per tractar problemes de pròstata.
-
Gelea reial amb civada La Gelea reial és un producte natural que prové de la secreció d'unes
glàndules
de
les
abelles
nodrisses.
La seva composició és molt complexa, però conté vitamines B, C, D i E, lipoproteïnes, enzims, hormones, sals minerals i té propietats bactericides i bacteriostàtiques, entre d’altres. Actua com un estimulant, tonificant, i equilibrant del sistema nerviós, millora la concentració i reforça l’organisme contra refredats. També ajuda a les persones que pateixen malalties com arteriosclerosis, angines de pit, ulceres, anèmia i depressions. La Gelea real pot estar combinada amb altres remeis tradicionals o altres productes com en el cas del producte estudiat, amb civada.
-
Passiflora La planta Passiflora, també anomenada Passionària, és una planta que té diverses propietats medicinals. Actua com a analgèsic, ansiolític, espasmolítica i hipnòtic suau.
17
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
És tranquil·litzant i provoca una son similar a la fisiològica i un despertar ràpid i complet, sense conseqüències de depressió. També és utilitzada per a persones amb asma espasmòdica, contractures musculars,
estrés,
fatiga,
migranya
i
tos
nerviosa,
entre
d’altres.
És pot prendre en forma d’infusió, d’extracte fluid, extracte sec i xarop.
-
Alfals La planta Alfals, és molt rica en calci. Preveu la arteriosclerosis. Gràcies al seu gran contingut de clorofil·la cura nafris i ajuda a cicatritzar ferides. Per el seu contingut en magnesi, s’ha utilitzat en diabètics que no responen a la insulina Aquesta planta és molt rica en minerals i vitamines. Conté vitamina A, E, K i , niacina, 16 aminoàcids, tots els essencials. Cura úlceres d’ estómac i duodenals i preveu la gastritis, a més de ser molt efectiva en malalties de ronyó, uretra i raquitisme. Les sals minerals que conté ajuden a netejar la sang i millorar-ne la seva circulació.
-
Guaranà El guaranà està considerat, per la medicina natural, una de les plantes medicinals més apreciades. Actua sobre el teixit muscular fent disminuir la fatiga i repercutint a més sobre el sistema nerviós central facilitant la activitat intel·lectual. També actua com a regulador gastrointestinal, estimulant general ( per a depressions, anorèxia, estrés, fatiga...), i com a remei natural sobre malalties com l’arteriosclerosi i mals de cap. El guaranà desperta el benestar de l’organisme, suprimeix l'atonia, alleugereix el somni i dóna força i salut a la persona.
18
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
-
Damiana La Damiana és una planta afrodisíaca i tònica. Actua de manera ràpida sobre els centres nerviosos amb una acció tònica general i particularment sexual, estimulant a més els ronyons com a diürètica i la bufeta, i immediatament els mateixos òrgans sexuals. La seva principal indicació és per a la impotència masculina, tot i que també actua davant del desinterès sexual o falta de desig en ambdós sexes. La Damiana conté arbutina, clorofil·la, olis volàtils, resines i tanins.
-
Vid vermella La vid vermella, coneguda com vid roja, conté diversos àcids com l’ ascòrbic, l’aspàrtic, el cafeic i d’altres, minerals, tanins, aminoàcids, flavonoids, vitamines i altres components. Les fulles de la vid tenen propietats que fan que sigui molt útil per facilitar la circulació de la sang i preveu la formació de trombs. Aquestes propietats fan que la planta pugui ser utilitzada per tractar malalties circulatòries com varius, hemorroides, arteriosclerosis, mala circulació cerebral o de cames i peus. També ajuda a combatre anomalies de l’aparell digestiu com diarrees o hemorràgies intestinals. Com moltes de les plantes medicinals també té propietats diürètiques.
-
Pròpolis El pròpolis o propoleo és una substància elaborada per les abelles. Les propietats curatives del pròpolis es troben en els flavonoides que conté entre d’altres, components com resina, bàlsams, cera, pol·len, olis, àcids orgànics, àcids fenols, components aromàtics y metalls com l’alumini i la plata. També conté vitamines on destaquen la A i varies del grup B. Les aplicacions del pròpolis són com a remei per l’acne, per la úlcera bucal, per el dolor de queixals i per les infeccions de coll. També s’utilitza aquesta substància per elaborar cremes de bellesa.
19
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
-
Alga Spirulina La Spirulina és una alga unicel·lular que té forma d’espiral. Aquesta alga conté un 65% de proteïna vegetal completa altament digerible que proporciona els 8 aminoàcids essencials, en les proporcions adequades i són més fàcils de digerir que la proteïna de la carn o de la soja. També és una gran font de minerals com, potassi, calci, zinc, magnesi, ferro i fòsfor, i de vitamines. L’alga spirulina també conté clorofil·la, que afavoreix l’acció peristàtica alleujant l’estrenyiment i normalitzant la secreció d’àcids digestius. La clorofil·la també afavoreix la regeneració de las cèl·lules del fetge i dilata els vasos sanguinis millorant-ne la circulació.
-
Alga Chlorella La Chlorella és una alga unicel·lular que té forma esfèrica i és un dels aliments que conté més clorofil·la del planeta. Aquesta alga conté 19 aminoàcids, inclosos els més essencials, totes les principals vitamines, excepte la vitamina D, i tots els principals minerals. És rica en ferro, fòsfor i calci. També és rica en luteïna, que es un pigment natural que protegeix els ulls de la formació de cataractes. El seu contingut en clorofil·la és fins a quatre vegades més que la spirulina. Gracies a la gran quantitat d’aquesta substància, és un gran netejador d’intestins i del sistema limfàtic, el fetge i la sang. Té un alt contingut de fibra, i també ajuda al nostre sistema de defensa natural reforçant el nostre sistema immunològic. És una alga coneguda sobretot per la seva capacitat d’eliminar les toxines del nostre cos.
-
Rábano negro/Rave negre El rave negre és una planta salvatge medicinal apreciada sobretot per les seves propietats digestives. La part que s’utilitza és l’arrel. La seva composició és rica en fibres, glúcids, aminoàcids i vitamines del grup B, vitamina C i vitamina P, també conté sals de iodo, magnesi i sofre. Aquesta planta és utilitzada principalment per tractar problemes hepàtics i
20
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
digestius en general, però també per dispèpsies, discinèsies biliars, aerofàgia y hepatitis. També te activitat diürètica, i activitats antisèptiques, utilitzant-se en casos de bronquitis, asma i tos.
-
Carxofa La carxofa es una planta que és consumeix usualment i que té moltes propietats medicinals i és molt bona per al nostre organisme. Aquesta planta protegeix el nostre fetge, prevenint qualsevol malaltia hepàtica i afavoreix la funció biliar. Els àcids cafeic, linoleic i oleic intervenen en el poder hepato-protector i l’àcid cafeolquínic és el que estimula la bilis. Una de les propietats principals de la carxofa és reduir el nivell de colesterol a la sang i la pressió arterial. També ajuda a prevenir la arteriosclerosis, infarts o angines de pit i té funció antidiabètica ja que rebaixa el nivell de sucre en la sang, i diürètica perquè afavoreix l’eliminació de líquids del cos.
-
Espí blanc L’espí blanc ha estat utilitzat des de fa molt de temps per cuidar la salut del cor i de les arteries. Té propietats vasodilatadores de las artèries coronàries que afavoreixen la circulació de la sang. Els flavonoides, juntament amb els minerals (potassi, magnesi i calci) són els màxims responsables d’aquesta propietat. Aquesta planta ajuda a prevenir malalties com infarts, taquicàrdies, insuficiència cardíaca, arteriosclerosis, hipertensió o hipotensió. A més, també és utilitzada per als nervis. Calma l’estrès, i és utilitzada quan la persona està inquieta, té problemes per dormir o menopausa, entre d’altres. També s’utilitza en casos de diarrea o retenció de líquids.
21
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
-
Sàlvia La sàlvia és una planta que té propietats bactericides i cicatritzants, de manera que actua sobre malalties com infeccions de coll, angines, laringitis, també contra la grip, i sobre ferides o talls. També actua contra els trastorns estomacals, com diarrees o vòmits, és emmenagog, alleujant els dolors menstruals i actua com a relaxant muscular entre d’altes. Es compon d'essència, saponina, tanins, resina, àcids, mucílags, sals, vitamines, estrògens, asparagina.
-
Valeriana La valeriana és una planta medicinal de la qual s’utilitzen els seus olis essencials procedents de l’arrel de la planta. Una de les seves principals propietats és la de sedant. La planta Valeriana s’utilitza contra qualsevol tipus de trastorn nerviós o depressiu, per a l’estrès o l’ansietat. També té propietats antiespasmòdiques, ajudant a tractar casos de còlics estomacals i diarrees, hipnòtiques, ajudant a dormir, i antiinflamatòries.
-
Equinacea La equinacea és una planta medicinal molt utilitzada. La principal virtut de la equinacea es troba en les seves propietats antimicrobianes en contra de bacteris, fongs i virus que fan que sigui una bona alternativa als antibiòtics químics. Aquesta planta es considera un dels millors antibiòtics naturals degut a la seva capacitat per estimular el sistema immunitari, produint més glòbuls blancs. D’aquesta manera pot actuar contra grips, refredats, infeccions, contra malalties de transmissió sexual i en estats de debilitació corporal.
22
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
-
Centella La centella és una planta procedent d’Àsia, d’aquí el seu nom, Centella Asiàtica. Aquesta planta medicinal és molt utilitzada en productes y cosmètics ja que una de les seves principals propietats és la d’actuar contra la cel·lulitis, eliminant líquids del nostre cos. Té propietats cicatritzants i s’utilitza externament per tractar cremades, cicatrius, úlceres i llagues. A més, és eficaç per tractar problemes de tensió arterial. En la composició d'aquesta planta medicinal es destaca el contingut en saponines tri terpèniques, sucres, oli essencial i tanins.
-
Xarop Constifin Aquest xarop és un complement alimentós a força de Bàlsam de Tolú, Pi, Farigola, Malva, Eucaliptus, Dròsera, Equinacea, Escaramujo i Pròpolis. Gràcies a les plantes que el componen, aquest xarop està indicat per al tractament contra refredats, tos, per ajudar a les vies respiratòries i augmentar les defenses de l’organisme.
23
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
6. CONTROL DE PRODUCTES DIETÈTICS PER COMPROVAR SI SÓN ÒPTIMS PER A LA SEVA VENDA I CONSUMICIÓ 6.1 OBJECTIU L’objectiu d’aquest experiment és realitzar un control a 24 tipus de productes dietètics. Aquests són procedents de diverses empreses farmacèutiques i elaborats amb diversos extractes naturals de diferents plantes, arrels, o algues, amb la intenció de comprovar que tots estan correctes per a la seva venda.
El fet de que estiguin correctes o no el determinem a partir de provar si hi són presents tot una sèrie de bacteris o fongs en una determinada quantitat. La quantitat permesa ve donada per el reglament publicat en el “Boletín Oficial del Estado, número 284”, de l’any 1976, dins de la “Reglamentación técnico - sanitaria para la elaboración, circulación y comercio de preparados alimenticios para regímenes dietéticos y/o especiales”, concretament en el títol IV, article 12.
En aquest treball s’ha realitzat el mateix control tan als productes dietètics enviats per diferents empreses farmacèutiques com a un producte comprat en un herbolari. S’ha escollit un producte del qual també es tingués una mostra procedent de farmàcia i al qual se li realitzés el mateix control, per tal de poder fer una comparació entre un mateix producte però procedent de llocs diferents, com són una empresa farmacèutica i un herbolari. Aquest producte ha estat el boldo. Aquest control s’ha realitzat per tal de poder comparar i observar quines diferències presenta, des del punt de vista microbiològic, un mateix producte que ha passat per diferents processos, ha estat produït de maneres diferents, i és ven a preus i llocs diferents. Finalment també s’ha observat que el boldo procedent d’un herbolari estigués en les condicions adequades per que es pogués consumir.
24
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
6.2 IDENTIFICACIÓ DELS BACTERIS A TROBAR I DELS CONSEGÜENTS MEDIS DE CULTIU A UTILITZAR Primer s'han d’identificar els tipus de microorganismes que et demanen. Les diferents mostres arriben enviades per les diferents empreses en lots. Juntament amb cada lot, s’indica quins són els microorganismes que cal buscar.
Lot enviat per realitzar el control. La bossa conté vials i els pots contenen algun tipus d’extracte de planta.
Segons quins microorganismes es demanen, posteriorment és fa una selecció dels medis de cultiu que cal utilitzar: -
En els lots on es necessiti verificar la presència o no dels bacteris que pertanyen a la família Enterobacteriaceae,
com les Enterobacterias, coliformes i E.coli,
s’utilitzarà el medi MAC Conkey per al seu creixement. Aquest medi és un medi de cultiu que permet el creixement dels bacteris gram positius i diferenciar-los amb la fermentació o no de la lactosa, com en el cas de la E.coli, que si que la fermenta. El fet de que creixin bacteris en aquest medi ens indica una condició general de com està el producte i si ha estat realitzat en unes bones condicions d’higiene.
-
Pel cultiu de bacteris anaerobios totals, s’utilitzarà el medi TSN, que és un medi general. El creixement en aquest medi ens mostra l’estat general del producte i s’hi permet un determinat nombre de bacteris presents, que no causen cap mal. En el cas que el creixement sobrepassi el que està permès, ens indica que el producte no és correcte.
25
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
-
Pels Aerobios mesófilos, s’utilitza el medi Agar Triptona Soja (TSA). Aquest medi permet fer una estimació general de la qualitat i la higiene en el qual es troba l’aliment i de la seva manipulació i transport.
-
Pel creixement del bacteri Staphylococus aureus, s’utilitzarà el medi de cultiu Baird Parker. Aquest medi és més específic i ens permet observar més detalladament el creixement d’aquest tipus de bactèria, que si hi és present pot causar problemes, per això no n’hi hauria d’haver.
-
Pel creixement de Salmonel·la, s’utilitza el medi de cultiu XLT4, juntament amb uns medis de pre-enriquiment específics per a la salmonel·la que veurem més endavant. Aquest medi ens permet controlar exclusivament la presència o no de salmonel·la, que perquè el producte estigui correcte, no hauria de sortir mai positiu.
-
Pel cultiu dels bacteris Listeria monocytogenes, s’utilitza el medi de cultiu L mono i el medi de pre-enriquiment Fresser, que també és exclusiu per a aquest bacteri, indicant-nos la seva presència, que generalment no hi hauria de ser.
-
En els lots que s’hi demanin mhos y llevats, sempre s’utilitzarà un medi més específic per a fongs, com el Sabouroaud, que conté antibiòtics i no permet el creixement dels bacteris. Aquest medi també ens permet diferenciar els fongs filamentosos dels llevats, ja que aquests últims adopten una forma semblant a les colònies dels bacteris.
Així doncs per a la mostra de cada lot s’utilitzaran tants medis de cultiu com es necessitin per al creixement dels microorganismes que són demanats.
26
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
Un cop s’han identificat els bacteris o fongs a buscar, i els medis de cultiu que cal utilitzar, s'han de rotular totes les plaques de petri amb els medis que s'utilitzaran, i els pots als quals es posarà la mostra, per tal de poder identificar cada mostra posteriorment. Els medis són rotulats amb el número de lot i número de mostra que els hi pertany, així doncs els medis de cultiu corresponents a la mostra 1 del lot 1 seran rotulats amb el nombre 1.1, i els seus pots igual i així amb la resta. Tots els medis també són rotulats amb el seu nom o amb la inicial per tal d’identificar quin medi s’utilitza en cada moment.
Diferents medis de cultiu separats i rotulats per a les diverses mostres.
27
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
En aquesta taula s’han organitzat tots els lots als quals se’ls ha fet el control juntament amb les seves mostres i els microorganismes que es demanaven en cada un. A més apareixen els medis seleccionats que s’han d’utilitzar en cada lot, seguint el criteri que s’ha esmentat abans. NÚMERO DE LOT
LOT 1
LOT 2
LOT 3
LOT 4
LOT 5
LOT 6
LOT 7
NOM DE MOSTRA/ES
Mostra 1: Gastrilan plus
Mostra 1: Boldo extracte Mostra 2: Cua de cavall Mostra 1: Vials extra senior Mostra 2: Vials extra senior
Mostra 1: Ginsenova Mostra 2: Prosnova
Mostra 1: Gelea reial amb civada. Mostra 2: gelea reial amb civada. Mostra 1: Cua de cavall extracte Mostra 2: Passiflora extracte. Mostra 3: Alfals càpsules. Mostra 4: Guaranà càpsules. Mostra 1: Vials extralia senior. Mostra 2: Vials extralia senior.
MICROORGANISMES DEMANATS Enterobacterias, coliformes, E.coli, Salmonel·la, Llisteria monocytogenes, Staphylococus aureus, Mohos i Llevats. Aerobios mesóflios, Enterobacterias, E.coli, Mohos i Llevats Anaerobios, Salmonel·la, E.coli, Staphylococus aureus i Listeria monocytogenes. Aerobios mesófilos, Enterobacterias, coliformes, E.coli, Salmonel·la, Listeria monocytigenes, Staphylococus aureus, Mohos i Llevats. Anaerobios, Salmonel·la, E.coli, Staphylococus aureus,Llisteria monocytogenes.
MEDIS DE CULTIU UTILITZATS Mac Conkey, XLT4, L mono, Baird Parker i Sabouraud.
TSA, Mac Conkey, Sabouraud.
TSN, XLT4, Mac Conkey, Baird Parker, L mono.
TSA, Mac Conkey, XLT4, L mono, Baird Parker, Sabouraud.
TSN, XLT4, Mac Conkey, Baird Parker, L mono.
Aerobios mesófilos, Enterogactèrias, E.coli, Mohos i Llevats.
TSA, Mac Conkey, Sabouraoud.
Anaerobios, Salmonel·la, E.coli,Staphylococus aureus i Listeria monocytogenes.
TSN, XLT4. Mac Conkey, Baird Parker, L mono.
28
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
LOT 8
LOT 9
Mostra 1: Vials damiana plus. Mostra 2: Vials damiana plus. Mostra 1: Vials “vid roja plus”. Mostra 2: Vials “vid roja plus”. Mostra 3: Propolis spray.
LOT 10
Mostra 1: Alga Spirulina Mostra 2: Alga Chlorella
LOT 11
Mostra 1: Vials “rábano noegro plus”. Mostra 2: Vials “rábano negro plus”.
LOT 12
LOT 13
LOT 14
Mostra 1: Cua de cavall complex. Mostra 2: Extracte fluid abdul. Mostra 3: Extracte fluid abedul. Mostra 1: Planta estandaritzada boldo. Mostra 2: Planta estandaritzada vid roja. Mostra 3: Planta estandaritzada cartxofa. Mostra 4: Planta estandaritzada espí blanc. Mostra 5: Planta estandaritzada giseng. Mostra 1: : Planta estandaritzada salvia. Mostra 2: : Planta estandaritzada valeriana.
Anaerobios, Salmonel·la, E.coli, Staphylococus aureus i Listeria monocytogenes.
Anaerobios, Salmonel·la, E.coli, Staphylococus aureus i Listeria monocytogenes. Aerobios mesófilos, Enterobacterias, E.coli, Salmonel·la, Mohos i Llevats. Anaerobios, Salmonel·la, E.coli, Staphylococus aureus i Listeria monocytogenes.
TSN, XLT4. Mac Conkey, Baird Parker, L mono.
TSN, XLT4. Mac Conkey, Baird Parker, L mono.
TSA, Mac Conkey. XLT4, Sabouraud.
TSN, XLT4, Mac Conkey, Baird Parker, L mono.
Aerobios mesófilos, Enterobacterias, E.coli, Mohos i Llevats.
TSA, Mac Conkey, Sabouraud.
Aerobios mesófilos, Enterobacterias, E.coli, Salmonel·la, Mohos i Llevats.
TSA, Mac Conkey, XLT4, Sabouraud.
Aerobios mesófilos, Enterobacterias, Salmonel·la, E.coli, Mohos i Llevats.
TSA, Mac Conkey, XLT4, Sabouraud.
29
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
LOT 15
LOT 16
LOT 17
Mostra 1: Vials equinacea plus. Mostra 2: Vials equinacea plus. Mostra 1: Planta estandarizada centella. Mostra 2: Planta estandarizada cua de cavall. Mostra 1: Xarop Constifin. Mostra 2: Xarop Constifin.
Anaerobios, Salmonel·la, E.coli, Staphylococus aureus i Listeria monocytogenes.
TSN, XLT4. Mac Coneky, Baird Parker, L mono.
Aerobios mesófilos, Enterobacterias, E.coli, Salmonel·la, Mohos i Llevats.
TSA, Mac Conkey, XLT4, Sabouraud.
Anaerobios, Salmonella, E.coli, Stapylococus aureus i Listeria monocytogenes.
TSN, XLT4, Sabouraud, Mac Conkey, Baird Parker, L mono.
El fet que s’hagin fet controls d’un mateix producte diversos cops, en diferents mostres, és pel fet que han sigut enviades per diferents empreses farmacèutiques o perquè sovint l’empresa envia una mostra que pertany al principi de la producció i una altra al finalitzar-ne, per fer el control més fiable. A més cal indicar que s’ha realitzat l’experiment amb controls, és a dir, s’han realitzat controls de tots els medis per tal de comprovar que estan en bon estat, sense cap tipus de contaminació que influeixi en l’experiment i que estan correctament per obtenir els resultats amb la màxima fiabilitat.
30
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
6.3 PROCEDIMENT PER IDENTIFICAR LA PRESÈNCIA DELS MICROORGANISMES DEMANATS EN LA MOSTRA O SUBSTÀNCIA -
Per començar el control, és pesa 5g de cada mostra, independentment de que es tracti d'una substància en estat sòlid o líquid. Sempre es realitza a prop del foc per evitar la contaminació. Posteriorment es col·loca la mostra pesada en pots de plàstics estèrils. Abans de pesar la mostra, s’ha de pesar el pot a on es col·locarà i tarar la bàscula per tal de que no es tingui en compte el pes del pot.
Pesant una mostra al laboratori de la UAB.
–
Seguidament, s’enriqueix la mostra amb el medi de pre-enriquimient adequat.
Els medis de pre-enriquiment són medis no inhibidors de la resta de microorganismes que conté la mostra i serveix per enriquir-la abans de posar-la a un medi més específic. Es tria el medi de pre-enriquiment en funció dels microorganismes demanats per estudiar posteriorment: Si es demana salmonel·la en la mostra, utilitzarem el Caldo lactosat per a enriquir-la, encara que desprès també s’utilitzi la mateixa mostra per buscar altres microorganismes. Si no cal fer el control de salmonel·la, utilitzarem el medi de pre-enriquiment Ringer, que és un sèrum fisiològic. Per a les mostres on es demani Listeria monocytogenes, utilitzarem un altre medi de pre-enriquiment anomenat Fresser, més exclusiu per aquest bacteri, de la mateixa manera que utilitzen el Caldo Lactosat.
31
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
La quantitat de medi de pre-enriquiment ha de ser nou vegades el de la mostra per tant, multipliquem sempre per 9 el valor de la mostra. En aquest cas utilitzarem sempre 45g de medi de preenriquiment.
Medi de pre-enriquiment Caldo Lactosat. Preparat prèviament i esterilitzat a l’autoclau.
- Després, es barreja per homogeneïtzar la mostra amb el medi de pre-enriquiment.
A partir d’aquest moment hi ha dos processos diferents segons el microorganisme del qual es faci el control. Per als microorganismes que no són salmonel·la o Listeria monocytogenes:
–
Posteriorment s'inicia la INOCULACIÓ als medis, que consisteix en posar la
mostra al medi de cultiu. S'agafa 0,1ml de la solució de la mostra amb una micropipeta esterilitzada de 0,1ml, i es traspassa al medi de cultiu. És important canviar de pipeta cada cop que s’inoculi una mostra diferent, ja que si no alteraríem la mostra. El procediment sempre es du a terme a la vora del foc per evitar la contaminació.
Procés d’inoculació d’una mostra als diferents medis utilitzant una micropipeta de 0,1ml.
32
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
–
Després
d'inocular
la
mostra
passem
a
la
SEMBRA.
Utilitzem una nansa de Digralsky. La utilització d'aquesta nansa es fa amb la finalitat d'expandir el microorganisme per tot el cultiu per que hi hagi un millor creixement de les colònies. Per dur a terme la sembra cal tenir prèviament ordenats i endreçats els medis segons el següent criteri: No tots els tipus de medis estan constituïts pels mateixos components, per tant, hi hauran components que seran beneficiosos per alguns microorganismes i perjudicials per d'altres. Això fa que hi hagin medis més generals i medis més específics. Les primeres plaques a sembrar són aquelles que menys influiran en el desenvolupament de tot tipus de microorganismes. El primer medi que normalment s’ha sembrat ha estat el de MAC Kconkey, que és més genèric i està constituït bàsicament per lactosa, aquí també trobem medis genèrics com el TSA, desprès aniria el BP i per últim sempre el Sabouraud que conté antibiòtic que no permet el creixement de bacteris. La nansa de Digralsky ha de ser esterilitzada passant-la pel foc cada vegada que es sembra una mostra diferent i per evitar que la mostra inoculada es cremi es deixa refredar una mica.
Refredament de la nansa de Digralsky fent contacte amb la tapa de la placa que conté el medi amb la mostra, abans de sembrar.
Procediment de sembra de la mostra escampant-la per tot el medi de cultiu, amb compte per que no és trenqui.
33
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
–
Un cop sembrada la mostra, es passa a incubar a l'estufa. Cada medi a la seva
temperatura específica, durant un període de 24 hores per als bacteris, i de 3 dies per als fongs. La temperatura de cada medi depèn de l’estat normal al qual es troba la bactèria o els fongs que es volen fer créixer. -
El medi Mac Conkey és incubat a una temperatura de 37ºC, ja que les enterobactèries generalment es troben a l’intestí humà o dels animals a aquesta temperatura. També s’incuben a aquesta temperatura els medis Baird Parquer i TSA.
-
El medi Sabouraud, per al creixement de fongs, s’incuba a 28ºC.
-
El medi TSN s’incuba a una temperatura de 42ºC.
Sala d’incubadores a diferents temperatures del departament de microbiologia, a la facultat de veterinària de la UAB.
–
Introducció a la incubadora de 42ºC del medi TSN.
Un cop acabat el període d'incubació s'observen les plaques i es fa una lectura
comprovant si hi ha hagut creixement o no. Si hi ha creixement s'ha de dur a terme un recompte de les colònies i es pot preparar una tinció de gram o una tinció de fongs per tal d'observar els bacteris o fongs al microscopi.
34
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
Procediment per verificar la presència de salmonel·la i de Listeria monocytogenes en una mostra o substància: El procediment per identificar la presència del bacteri salmonel·la és diferent. El començament és exactament igual que el procediment anterior però un cop s’ha afegit el medi de pre-enriquiment Caldo Lactosat, cal seguir uns altres passos. Passa el mateix amb la Listeria monocytogenes.
-
Després d’afegir el Caldo Lactosat per a les mostres de Salmonel·la i el Fresser per a les mostres de Listeria monocytogenes, cal deixar incubar la mostra a l’estufa a una temperatura de 37ºC durant un període de 24hores.
-
Un cop passat aquest període, per a les mostres de Salmonel·la, s’agafa 1ml de la mostra ja incubada amb una pipeta de 1ml esterilitzada, i s’introdueix en un tub d’assaig que conté 9ml d’un medi de pre-enriquiment exclusiu per salmonel·la, anomenat Rappaport.
Tubs d’assaig amb 9ml de medi de pre-enriquiment Rappaport per a salmonel·la.
-
Seguidament es deixa incubar la nova mostra en una estufa a temperatura de 42ºC durant 24 hores més. Cal indicar que la mostra per a identificar la Listeria monocytogenes, no ha de passar per aquesta segona incubació, sinó que passa directament al següent procés.
35
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
-
Finalment, acabat el període d’incubació, es passa al procediment d’ INOCULACIÓ. Aquest procediment per a la Salmonel·la i la Listeria monocytogenes, es duu a terme de la mateixa manera. Per inocular aquests tipus de mostres, s’utilitza un hisop. S’introdueix l’ hisop a l’interior del tub d’assaig que conté la mostra per Salmonel·la i es sacseja i es frega suaument per la paret del tub d’assaig per tal de que s’agafi una bona quantitat de mostra. Seguidament es reparteix aquesta mostra per un sector del medi selectiu de salmonel·la anomenat XLT4 Àgar. Es fa el mateix amb la mostra per a la Listeria monocytogenes, però aquesta s’inocula en el medi anomenat L mono.
Extracció de la mostra del medi Rappaport amb un hisop, fregant per les parets del tub d’assaig.
Inoculació de la mostra de salmonel·la, escampant-la pel medi XLT4 amb un hisop.
És important utilitzar un hisop nou per a cada mostra. Els hisops són tots esterilitzats .
- Després de la inoculació es passa a la SEMBRA . En aquest cas cal sembrar d’una manera especifica per tal de que la mostra quedi ben dispersa i puguin créixer colònies aïllades. Es sembra utilitzant una nansa de Kölle, que ha de ser esterilitzada amb el foc cada cop que es sembra una mostra diferent. Abans de sembrar s’ha de refredar una mica per no cremar el bacteri.
36
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
La sembra es realitza seguint el dibuix següent:
Procediment de sembra per a Salmonel·la i Listeria monocytogenes.
-
Un cop acabada la sembra, es deixa incubar un últim cop per tal de que creixi el bacteri en cas de que hi sigui present. S’incuba a l’estufa a una temperatura de 37ºC durant 24 hores més.
-
Al següent dia, ja es pot observar la mostra per veure si hi ha hagut creixement.
37
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
6.4 CONTROL REALITZAT AL BOLDO D’HERBOLARI Per realitzar el control al Boldo comprat en un herbolari, s’han seguit exactament els mateixos passos que s’han explicat anteriorment per realitzar el control als altres productes. En aquest cas, no es demanaven específicament uns tipus de microorganismes, de manera que s’han escollit els següents: Aeròbios mesòfilos, Enterobacterias, E.coli, coliformes, salmonel·la i mhos i llevats. S’ha decidit no fer la prova per a Stapylococus aureus i Listeria monocytogenes ja que aquests no es troben mai i es disposava de pocs medis de cultiu i de pre-enriquiment per fer-lo.
En la següent taula es pot veure quins són els microorganismes que s’han buscat i amb quins medis s’ha treballat. Nom de la mostra Boldo (herbolari)
Microorganismes escollits Aeròbios mesòfilos, Enterobacterias, E.coli, coliformes, salmonel·la i mhos i llevats
Medis de cultiu utilitzats TSA, Mac Conkey, Sabouraud, XLT4.
Després de realitzar el procediment, s’ha passat a l’observació i lectura dels resultats, per tal de poder recollir les dades necessàries per poder fer la comparació.
Boldo d’herbolari al qual s’ha realitzat el control
38
Mostra pesada i preparada per començar l’anàlisi.
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
7.IDENTIFICACIÓ DEL CREIXEMENT OBTINGUT EN ELS DIFERENTS MEDIS 7.1 PREPARACIÓ DE LA TINCIÓ DE GRAM PER OBSERVAR ELS BACTERIS AL MICROSCOPI Per a la identificació i classificació dels bacteris que han tingut creixement en els diferents medis, s’utilitza la tinció de gram per a observar-los en el microscopi. Aquesta tinció s'utilitza només amb bacteris. A diferència de la tinció simple, aquesta ens permet no només observar la mostra i poder-la identificar, si no poder distingir entre si es tracta de bacteris GRAM POSITIU, en el qual els veurem d'un color violeta/blau, o de bacteris GRAM NEGATIU, els quals veurem d'un color més vermellós. El procés de tinció de gram es duu a terme de la forma següent: 1.- S'esterilitza la nansa de Kölle mantenint-la una estona al foc i, un cop refredada, es posa una gota d'aigua de l'aixeta sobre un portaobjectes.
Esterilització de la nansa de Kölle al foc.
2.- Amb la nansa de Kölle, esterilitzada un altre cop, s'agafa una part de la colònia que es vol observar. Prèviament a agafar la colònia, la nansa s'ha de passar per una part del medi que no tingui creixement per tal de comprovar que no crema, i en cas de que si, evitar que es cremi la colònia del bacteri que volem observar.
39
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
Seguidament per agafar una petita part de la colònia, es refrega la nansa suaument per la mostra i desprès es posa a sobre de la gota que prèviament s’havia posat al portaobjectes. Suaument s'escampa una mica per tal de que la mostra quedi ben repartida.
Extracció del bacteri que ha tingut creixement en un medi TSA amb la nansa de Kölle per observar-lo.
3.- Un cop tenim la mostra al portaobjectes, la fixem amb la flama del foc, passant-la per sobre vigilant sempre que no es cremi la mostra. Quan estigui seca, la mostra ja estarà fixada. Hi posem el nom amb llapis per identificar la mostra posteriorment. Fixació de la mostra al portaobjectes.
4.- Se li afegeix el primer tint, VIOLETA DE GENCIANA. Aquest tenyeix tota la mostra, tant els bacteris gram positiu, com els gram negatiu. Es deixa reposar amb el tint durant uns 2 o 3 minuts.
Realització de la tinció de gram al laboratori. Una safata es per afegir-hi els tints i l’altre per esbaldir-los. Tots els tints a utilitzar han d’estar preparats.
40
Abocament del tint violeta de genciana sobre la mostra que es vol observar.
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
5.- Un cop passats els minuts, s'esbandeix amb aigua de l'aixeta, amb molta cura. Tot el tint esbaldit cau a una safata bruta on desprès es guarda en garrafes. El tint no es pot llençar per l’aixeta. 6.- Se li afegeix LUGOL. La funció del lugol és fer que el tint anterior només es quedi en els bacteris gram positiu, ja que són els que l’absorbeixen. Es deixa reposar 1 o 2 minuts. 7.- S'esbaldeix el lugol amb ALCOHOL CETONA, això fa que si els bacteris són gram negatiu, el tint violeta marxi. 8.- S’afegeix l'últim tint, SAFRANINA. Aquest tint tenyeix els bacteris gram negatiu. Es deixa reposar 2 o 3 minuts més.
Rellotge utilitzat al laboratori per controlar el temps que estan les mostres amb el tint corresponent.
Diferents mostres amb els diferents tints. De color blau el Violeta de genciana. De color groc, el Lugol. De color vermellós, la Safranina.
9.- S'esbandeix amb aigua de l'aixeta, amb molta cura. 10.- Es fixa amb el bec bunsen, al foc. Com hem fet anteriorment, passem la mostra per damunt de la flama del foc, vigilant sempre que no se’ns cremin els bacteris, ja que si no moririen.
41
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
11.- Finalment ja podem observar la mostra al microscopi.
Diferents etapes per les que passen els bacteris durant la tinció de gram.
Observació de cocs gram-positiu (color violeta) al microscopi desprès de realitzar la tinció de gram.
42
Observació de bacils gram-negatiu (color vermellós) al microscopi desprès de realitzar la tinció de gram.
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
7.2 PREPARACIÓ DE LA TINCIÓ DE FONGS PER OBSERVAR-LOS AL MICROSCOPI Per identificar el tipus de fong que ha crescut s’utilitza la tinció de fongs. Aquesta tinció és molt simple. Primerament s'agafa la mostra del fong que es vol observar amb un hisop o amb la nansa de Kölle. Aquestes han d'estar estèrils. Seguidament es posa la mostra al portaobjectes, refregant una mica l'hisop o la nansa de Kölle per tal de que la mostra quedi ben estesa. S'afegeix una gota de BLAU DE LACTOFENOL per tal de tenyir la mostra i, finalment, es cobreix amb un cobreobjectes.
Extracció del fong que es vol observar, en aquest cas amb una nansa de Kölle.
Mostra de fong tenyida amb Blau de Lactofenol i coberta amb el cobreobjectes.
La mostra ja està llesta per observar-la al microscopi.
Diferents mostres amb les tincions de gram o de fongs preparades respectivament per ser observades al microscopi.
Observació al microscopi dels creixements obtinguts per tal d’identificar els bacteris o fongs.
43
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
8.LECTURA I RECOMPTE DELS RESULTATS OBTINGUTS Els resultats obtinguts s’han classificat en les següents taules. S’han agrupat els productes d’un mateix tipus classificant-los entre: vials, càpsules, producte en pols per dissoldre en aigua, extractes secs, extractes fluids, algues, plantes, pròpolis i xarops. Posteriorment, en cada taula, hi apareixen els medis utilitzats per a aquests productes i dintre de cada medi, els diferents microorganismes que es buscaven. En alguns casos hi ha hagut algun tipus de creixement però sempre dins de lo permès i s’ha de tenir en compte que en els microorganismes Salmonel·la, Staphylococus aureus i Listeria monocytogenes sempre hi ha d’haver-hi absència de qualsevol creixement. Per fer el recompte de les bactèries i obtenir els resultats es compten les colònies de les plaques després per tal d’obtenir el recompte total de les colònies, s’ha de multiplicar el nombre de colònies contades per el factor de dissolució de la placa escollida. Aquest dóna com a resultat el recompte total de microorganismes en 0,1 g del producte analitzat. Aquesta xifra multiplicada per 10, expressarà el recompte total de microorganismes per gram o mil·lilitre. D’aquesta manera, en els medis on no s’observa cap colònia, considerem que el creixement és inferior a 10 ja que no podem dir al 100% que no hi ha la presència de cap microorganisme, però aquest és insignificant.
44
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
8.1 PRODUCTES PRESENTATS EN VIALS Mac Conkey
XLT4
TSN
Baird Parker
L mono
Salmo nel·la
Anaero bios
Staphylo cocus aureus
Listeria monocyto genes
Entero bacter ias
E.coli
Coliform es
Gelea reial amb civada
<10 UFC/ mL
Absèn cia
<10 UFC/mL
Absèn cia
<10 UFC/m L
Absència
Absència
Vials extralia senior
<10 UFC/ mL
Absèn cia
<10 UFC/mL
Absèn cia
<10 UFC/m L
Absència
Absència
Vials damiana plus
<10 UFC/ mL
Absèn cia
<10 UFC/mL
Absèn cia
<10 UFC/m L
Absència
Absència
Vials vid roja plus
<10 UFC/ mL
Absèn cia
<10 UFC/mL
Absèn cia
<10 UFC/m L
Absència
Absència
Vials ràbano negro plus
<10 UFC/ mL
Absèn cia
<10 UFC/mL
Absèn cia
<10 UFC/m L
Absència
Absència
Vials equinacea plus
<10 UFC/ mL
Absèn cia
<10 UFC/mL
Absèn cia
<10 UFC/m L
Absència
Absència
UFC: Unitats Formadores de Colonia
8.2 PRODUCTES PRESENTATS EN CÀPSULES TSA
Mac Conkey
Sabouraoud
Aerobios mesófilos
Enterobacterias
E.coli
Fongs
Alfalfa càpsules
<10 UFC/g
<10 UFC/g
Absència
<10 UFC/g
Guaranà càpsules
4x103* UFC/g
<10 UFC/g
Absència
<10 UFC/g
UFC: Unitats Formadores de Colonia *Bacillus sp.
45
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
8.3 PRODUCTES EN POLS PER DISSOLDRE EN AIGUA TSA
Gastrilan plus Prosnova
Gastrilan plus Prosnova
Mac Conkey
XLT4
Aerobios mesófilos
Enterobacterias
E.col·li
Coliformes
Salmonel·la
-------------
<10 UFC/g
Absència
Absència
Absència
<10 UFC/g
<10 UFC/g
Absència
Absència
Absència
L mono Listeseria monocytogenes Absència
Baird Parker Staphylococus aureus
Sabouraud. Fongs
Absència
<10 UFC/g
Absència
Absència
<10 UFC/g
UFC: Unitats Formadores de Colonia
8.4 EXTRACTES SECS TSA
Boldo extracte Cua de cavall extracte Passiflora extracte
Mac Conkey
Sabouraud
Aerobios mesófilos
Enterobacterias
E.coli
Fongs
<10 UFC/g
<10 UFC/g
Absència
<10 UFC/g
<10 UFC/g
<10 UFC/g
Absència
<10 UFC/g
<10 UFC/g
<10 UFC/g
Absència
<10 UFC/g
UFC: Unitats Formadores de Colonia
46
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
8.5 EXTRACTES FLUIDS TSA
Mac Conkey
Sabouraud
Aerobios mesófilos
Enterobacterias
E.coli
Fongs
1x102* UFC/g
<10 UFC/g
Absència
<10 UFC/g
Extracte fluid abedul
UFC: Unitats Formadores de Colonia *Bacillus sp.
8.6 ALGUES TSA Aerobios mesófilos Alga spirulina Alga Chlorella
Mac Conkey
XLT4
Sabouraud
Enterobacterias
E.coli
Salmonel·la
Fongs
4x104* UFC/g
<10 UFC/g
Absència
Absència
<10 UFC/g
<10 UFC/g
<10 UFC/g
Absència
Absència
<10 UFC/g
UFC: Unitats Formadores de Colonia * Bacillus sp.
8.7 PRÒPOLIS
Pròpo lis
TSN
XLT4
Mac Conkey
Anaerò bios
Salmonel· la
Enteroba cterias
<10 UFC/mL
Absència
<10 UFC/mL
E.coli
Colifor mes
Absènc <10 ia UFC/mL
UFC: Unitats Formadores de Colonia
47
Baird Parker
L mono
Staphyloc ocus aureus
Listeria monocyto gnes
Absència
Absència
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
8.8 PLANTES ESTANDARITZADES TSA
Mac Conkey
Aerobios Enterobacterias mesófilos
XLT4
Sabouraud
E.coli
Salmonel·la
Fongs
planta estandarditzada boldo
<10 UFC/g
<10 UFC/g
Absència
Absència
2x102 *** UFC/g
planta estandarditzada vid roja
<10 UFC/g
<10 UFC/g
Absència
Absència
<10 UFC/g
planta estandarditzada carxofa
<10 UFC/g
<10 UFC/g
Absència
Absència
<10 UFC/g
planta estandarditzada espí blanc
<10 UFC/g
<10 UFC/g
Absència
Absència
3x102* UFC/g
planta estandarditzada ginseng
<10 UFC/g
<10 UFC/g
Absència
Absència
1x102* UFC/g
planta estandarditzada salvia
3x103** UFC/g
<10 UFC/g
Absència
Absència
<10 UFC/g
planta estandarditzada valeriana
2x103** UFC/g
<10 UFC/g
Absència
Absència
<10 UFC/g
planta estandarditzada centella
4x102** UFC/g
<10 UFC/g
Absència
Absència
<10 UFC/g
planta estandarditzada cua de cavall
3x102*UF C/g
<10 UFC/g
Absència
Absència
<10 UFC/g
UFC: Unitats Formadores de Colonia * Aspergillus sp / *** Penicillium sp /** Bacillus sp
48
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
8.9 XAROPS TSN
Xarop consti fin
XLT4
Baird Parker
L mono
Sabour aud
Staphylo cocus aureus
Listeria monocyto genes
Fongs
Absència
Absència
<10 UFC/m L
Mac Conkey
Anaer òbios
Salmon Enterobac el·la terias
E.coli
Colifor mes
<10 UFC/ mL
Absènc ia
Absè ncia
<10 UFC/m L
<10 UFC/mL
UFC: Unitats Formadores de Colonia
8.10 RESULTATS DE L’ANÀLISI AL BOLDO D’HERBOLARI TSA Aerobios mesófilos Boldo 8x102**UFC/g
Mac Conkey Enterobacterias <10 UFC/g
E.coli
XLT4 Coliformes Salmonel·la
<10 <10 UFC/g UFC/g
UFC: Unitats Formadores de Colonia * Aspergillus sp / **Bacillus sp.
49
Absència
Sabouraud Fongs 1x102* UFC/g
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
9. OBTENCIÓ E INTERPRETACIÓ D’ALTRES RESULTATS Ja que tots els resultats obtinguts han sortit correctes i no s’ha tingut l’oportunitat d’observar uns resultats erronis, es va demanar a la universitat, al departament de microbiologia encarregat de dur a terme els controls, els resultats d’algun producte que els hagués sortit incorrecte. A aquest producte se li va realitzar el mateix control que s’ha realitzat en aquest treball. Va ser enviat per una empresa farmacèutica i els resultats que és van obtenir ens mostren que el producte no estava en bon estat per a la seva venda. El nom del producte és Memorandum senior. Aquest producte, està compost, entre altres coses, de fructosa, gelea reial, fenilalanina, glutamina, lectina, i conté tres tipus de vitamina B. Està indicat, apart d’ajudar contra el cansament i l’esgotament, per ajudar en problemes de memòria i concentració gràcies al seu gran contingut en fòsfor. A la següent taula és pot veure els microorganismes per als quals es va fer el control i els medis que es van utilitzar.
Nom de la mostra
Memorandum senior
Microorganismes demanats Aerobios mesófilos, Enterobacterias, coliformes, E.coli, Salmonel·la, Listeria monocytigenes, Staphylococus aureus, Mohos i Llevats.
Medis utilitzats
TSA, Mac Conkey, XLT4, L mono, Baird Parker, Sabouraud.
Finalment, desprès de realitzar el control, es van analitzar els resultats.
50
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
En aquesta altra taula, es poden veure els resultats obtinguts en cada medi i específicament el creixement o no dels diferents microorganismes .
TSA
Memor andum senior
XLT4
L mono
Baird Parker
Sabou raud
Colifor E.coli mes
Salmo nel·la
Listeria monocyt ogenes
Staphylo cocus aureus
Fongs
Absè ncia
Absèn cia
Absència
Absènci a
<10 UFC/g
Mac Conkey
Aerobi os mesófil os
Enteroba cterias
3x104 *UFC/ mL
<10 UFC/g
<10 UFC/g
UFC: Unitats Formadores de Colonia * Bacillus sp
51
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
10.
CONCLUSIONS
A partir dels resultats obtinguts en els diferents controls, s’observa que tots els productes són correctes i no contenen una quantitat elevada de cap tipus dels microorganismes estudiats per tant són vàlids i es podrien posar a la venda sense cap perill per a les persones a l’hora de consumir-lo. Malgrat tot, s’ha observat que en alguns casos si que hi ha hagut algun tipus de creixement encara que aquest no signifiqui cap problema pel consumidor. S’ha observat creixement bàsicament en els medis de cultiu TSA i Sabouraud amb el creixement de bactèries aeròbies i de fongs. El medi TSA permet observar la qualitat general del producte, indicant les condicions higièniques d’aquest i de la seva elaboració i manipulació. El fet de que hi hagi un important creixement en aquest medi informa que el producte no té la qualitat adequada per ser comercialitzat. En aquest cas però, no s’ha obtingut cap producte que superi el creixement permès per tant, els productes no comporten cap risc. En el creixement que s’ha obtingut en els medis de TSA, s’ha identificat la bactèria Bacillus sp. La presència de Bacillus sp pot indicar contaminació ambiental, presència de
pols,
etc,
ja
que
aquests
són
els
principals
llocs
on
la
trobem.
La conclusió que s’extreu dels resultats obtinguts és que els productes que han tingut creixement d’aquest tipus, en algun moment de la producció o transport, s’han contaminat una mica o han tingut contacte amb partícules de pols, fent que aquesta bactèria entri al producte, però en una quantitat sense importància. D’altra banda, trobem el creixement en el medi Sabouraud. El medi Sabouraud és exclusiu per al creixement de fongs. En els resultats d’aquest medi, s’han obtingut principalment dos tipus de fongs, Penicillium i Aspergillus. Penicillium i Aspergillus, són dos gèneres de fongs filamentosos, que es defineixen com a ubics, és a dir, que estan presents en el medi ambient i en gairebé tots els hàbitats. La seva presència pot indicar contaminació ambiental per partícules de pols, etc.
52
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
A més, si el producte és vegetal, poden estar presents de forma constant en la matèria primera. Es pot observar que aquest tipus de creixement s’ha obtingut bàsicament en els productes procedents de plantes, així que és molt possible que la presència d’aquests dos fongs sigui a causa de que aquests es trobin directament presents en la planta. A partir dels resultats obtinguts en aquest treball i de parlar amb el departament de microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, encarregada de dur a terme aquests controls, s’ha extret la següent conclusió: La majoria de productes que s’avaluen són correctes des del punt de vista microbiològic. Si hi ha algun tipus de problema casi sempre es troba en productes de tipus extractes o plantes estandarditzades, amb la presencia de la bactèria Bacillus, i de fongs com els que s’han indicat anteriorment. En el transcurs d’un any, el número de mostres incorrectes sota el punt de vista microbiològic, no supera l’ 1%, i la majoria són plantes estandarditzades com s’ha pogut observar. En els casos en que els resultats són incorrectes, és a dir, s’obté una quantitat massa elevada de la presència d’un determinat bacteri o fong, el que es fa és trucar directament a l’empresa que ha enviat aquell producte i se l’informa que aquest no està correcte. L’empresa està obligada a parar aquella producció i donar-la com a dolenta i començar-ne una altre de nova. Seguidament l’empresa envia una altra mostra de la nova producció per tal que es repeteixi el control, esperant que aquesta sigui correcte per poder-la comercialitzar. Aquest és el cas del producte memorandum senior, on els resultats obtinguts en el medi TSA superen la quantitat de bactèries permeses. La bactèria identificada torna a ser Bacillus sp, així que els resultats són deguts a contaminació per pols o contaminació de tipus ambiental, la diferència és que en aquest cas, la quantitat és més alta. Si a aquest producte no se li hagués realitzat el control i hagués arribat a vendre’s, podria comportar una infecció per aquest tipus de bactèria a la persona que el consumis. Per tant, realitzar aquest control és molt important, per saber en quines
53
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
condicions microbiològiques es troben els aliments que ingerim i sobretot, per evitar ingerir qualsevol tipus d’aliment contaminat que pugui provocar infeccions o qualsevol tipus d’intoxicació. A causa de la importància que té realitzar aquest control, s’ha de tenir en compte que s’ha de ser molt rigorós a l’hora de fer-lo. S’ha de treballar sempre amb materials estèrils, a la vora del foc o dins de la campana, utilitzar sempre guants i netejar i utilitzar correctament tot el material. Si no s’és molt prudent, és molt possible que la mateixa mostra es contamini durant el procés del control i els resultats es vegin afectats amb el creixement de fongs o bactèries que no corresponen a la mostra. A partir dels resultats de la planta boldo d’herbolari i del producte de planta boldo procedent de farmàcia, s’han observat els seus resultats i s’ha fet una comparació. En els resultats del boldo de farmàcia, s’ha obtingut creixement en el medi Sabouraud, concretament del fong Aspergillus, en una quantitat de 1x102 UFC/g. En els resultats de boldo d’herbolari, s’han obtingut creixements de la bactèria bacillus sp, en el medi TSA amb una quantitat de 8x102, i del fong Aspergillus en el medi Sabouraud, en una quantitat de 1x102. Es pot observar que hi ha hagut més creixement en el control del boldo d’herbolari. Això ens pot indicar que aquest és menys estèril que el que procedeix d’una farmàcia, a causa de que el de farmàcia ha estat manipulat en laboratoris, a diferència del d’herbolari, que és presenta en un estat més natural. Tot i això, el creixement no es molt elevat, així que el producte pot ser consumit sense cap problema. Cal indicar que el pot que contenia la mostra de boldo d’herbolari, juntament amb el primer medi introduït (el medi de pre-enriqiment Caldo Lactosat), es va guardar i al cap d’uns dies es va tornar a observar. Al observar-lo es va poder veure que hi havia hagut creixement de fongs a dins del pot. Això també ens indica, que el boldo d’herbolari es conserva durant menys temps, ja que inicia la seva descomposició a causa de fongs, més Mostra de boldo amb creixement de fongs.
aviat.
54
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
Per concloure, els anàlisis que s’han dut a terme en aquest treball han estat tots realitzats amb molt rigor, evitant sempre la contaminació i tenint molta cura amb els materials utilitzats. També m’han servit per conèixer l’ambient de treball d’un laboratori i tenir un primer contacte amb algunes de les tasques que s’hi realitzen i he pogut valorar la importància de fer-ho tot correctament i amb molta cura per tal d’obtenir els millors resultats possibles. Realitzar aquest treball no se m’ha fet gens pesat, si no que m’ha semblat molt interessant en tot moment, i això ha sigut gràcies a poder disposar d’un laboratori com és el de la Facultat de Veterinària de la UAB, i de tota l’ajuda que se m’ha ofert. Poder tenir aquest primer contacte amb el món universitari i laboral de l’àmbit científic és el que més m’ha servit per poder fixar una mica més el meu objectiu de cara al futur.
55
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
11.
BIBLIOGRAFIA
LLIBRES Microbiología Alimentaria,
metodología analítica para alimentos y bebidas.
M.ª del Rosario Pascual Anderson y Vicente Calderón y Pascual, 2a edició, any 2000. S’ha extret: Informació sobre els diferents tipus de bacteris estudiats i que indica la seva presència. Informació sobre els fongs, i concretament de mhos i llevats.
PÀGINES WEB Bacteris. http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0222939 http://www.ferato.com/wiki/index.php/Bacteria http://es.wikipedia.org/wiki/Bacteria_Gram_negativa http://es.wikipedia.org/wiki/Bacteria_Gram_positiva Informació general sobre els bacteris i sobre la diferència entre bacteris gram positiu i bacteris gram negatiu.
Fongs. http://depa.pquim.unam.mx/amyd/archivero/TecnicBasicas-Cuenta-mohoslevaduras_6530.pdf Informació sobre el mètode per al recompte de mhos y llevats en aliments, i del seu significat.
http://books.google.es/books?id=5RjS6B0X5RgC&pg=PA160&dq=hongos+y+levaduras &hl=es&ei=cxI9TpvONo2s8QOi9u30Ag&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&v ed=0CCoQ6AEwAA#v=onepage&q=hongos%20y%20levaduras&f=false * Google books- Microbiología básica para el área de la salud y afines. 2.a edición Escrit per Hugo Humberto Montoya Villafañe. Pàg 160-161. Informació sobre la estructura dels fongs i llevats.
56
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
Medis de cultiu. http://danival.org/600%20microbio/6000notasmicro/medioscult/_madre_medios.htm l Informació sobre què són els medis de cultiu, la seva utilitat, les condicions generals necessàries pel cultiu de microorganismes i tipus de medis.
Productes dietètics. http://propiedadesplantas.jaimaalkauzar.es Informació sobre les propietats d’algunes plantes de les quals estan formats alguns dels productes dietètics.
IMATGES Fotos realitzades per mi durant l’estada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Fotos
dels
diversos
productes
dietètics,
extretes
de
imatges:
http://www.google.es/imghp?hl=es&tab=wi Imatge de les etapes de la tinció de gram : http://aulavirtual.usal.es/aulavirtual/demos/microbiologia/unidades/documen/uni_02 /56/cap305.htm Imatge de la sembra de Salmonel·la i de Listeria monocytogenes: http://aulavirtual.usal.es/aulavirtual/demos/microbiologia/unidades/documen/uni_02 /56/cap309.htm
57
Anàlisi microbiològica de productes dietètics
AGRAÏMENTS A la Marga, la meva tutora/orientadora del treball de recerca que em va donar la possibilitat i em va encoratjar per realitzar les practiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). M’ha guiat durant tot el treball i m’ha corregit el que ha calgut en cada moment.
A la M. Àngels Calvo, la meva professora durant l’estada a la UAB, per acollir-nos com ho va fer i fer-nos sentir durant l’estada com de la família, per donar-me tota la informació que he necessitat i els resultats incorrectes dels que no disposava i per permetre’m seguir anant a la UAB un cop acabades les pràctiques sempre que ho he necessitat o volgut. També, a tots els estudiants i treballadors del departament i sobretot als companys de pràctiques, per crear un ambient de treball tan divertit i facilitar-me les coses.
Al programa Argó, per fer possible aquesta estada a la Universitat Autònoma de Barcelona i fer-nos xerrades sobre cóm fer correctament el PowerPoint de presentació i sobre d’ on extreure informació fiable i d’interès, sobretot d’Internet, pel nostre TDR.
A la meva família, per estar amb mi el primer dia durant la presentació de les pràctiques i no deixar-me sola, per ajudar-me en qualsevol dubte i aguantar-me en els moments d’estrès i mal humor, i sobretot a la meva mare, per llegir-se el treball sencer i revisar-me qualsevol falta d’ortografia o escriptura.
A l’Amós, per acompanyar-me uns dies abans a la UAB i així saber a on havia d’anar i perdre’ns junts pel campus, per venir amb mi tots els altres dies que he necessitat anar-hi i passar algunes tardes ajudant-me.
Moltes gràcies a tots.
58