santcugat MAGAZINE | FEBRER DEL 2021
32 iOPINIÓ
El cant de la senyera
E
l Cant de la senyera, la va compondre Lluís Millet i Pagès (1867-1941) sobre un poema de Joan Maragall. El dia 11 d’octubre de 1896, l’Orfeó Català va estrenar la cançó a Montserrat i es va beneir la senyera que s’havia brodat seguint les instruccions de l’arquitecte Antoni Gallissà. Durant el franquisme, El cant de senyera va estar vetat. Passant els anys es va autoritzar que es cantés. En aquella època a Catalunya hi havia tres formacions catalanistes: el Front Nacional de Catalunya, la Unió Democràtica de Catalunya i el col·lectiu Crist i Catalunya. El 30 d’abril de 1960 el General Franco va visitar Catalunya sota el nom d’Operación Cataluña. El 20 de maig es commemorava el centenari del naixement d’en Joan Maragall i el 19 el general Franco va assistir al concert que es va celebrar al Palau de la Música que cantava l’Orfeó Català, ja que “volien fer veure que Maragall era un poeta <<dels seus>> perquè havia escrit en castellà al Diario de
tres dies abans de l’acte varen prohibir que s’interpretés, ja que els franquistes consideraven que era com un himne que substituïa el vetat, Els segadors.
FLORA PUNTÓS i cabero Presidenta de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat @FloraPuntos Bacelona.” (Cattini, Gionvanni; Cuéllar, Juli; Poblet, Francesc; Martínez, Francisco; Dueñas, Oriol; Camp, Abel; Palà, Albert; Solé, Queranlt; Tormo, David; El franquisme a Catalunya (1939-1977). Barcelona. Edicions 62, 2006, p. 86). Entre altres obres, en el programa de mà hi constava El Cant de la Senyera, himne de l’orfeó amb lletra de Joan Maragall i música de Lluís Millet. S’autoritzava la seva interpretació d’aquesta obra sempre que no fos abans o al final del concert. Però
En assabentar-se’n, les forces catalanistes, amb Jordi Pujol al capdavant, varen imprimir la lletra d’El Cant de la Senyera i a l’inici de la tercera part, just quan l’orfeó hauria d’haver cantat el Cant de la Senyera, es van llençar els fulls impresos i els activistes assistents iniciaren l’entonació a la qual ràpidament es va afegir el públic assistent i finalment els cantaires. J. Pujol no hi va assistir, ja que prèviament se’l va avisar que hi hauria una cinquantena de policies de paisà. No obstant això va ser detingut després. La visita de Franco en l’Operación Cataluña va ser un fracàs, però per aquests fets a Pujol li varen fer un consell de guerra que va condemnar-lo a set anys de presó. Aquest és un dels exemples que ha patit la cançó d’El cant de la senyera.
La festa de la democràcia
A
niré a votar perquè crec que és un dret que tenim que, en molts casos -penso sobretot en les dones, en èpoques dictatorials o en l’1 d’octubre-, ens ha costat molt d’aconseguir i no vull deixar de fer-ho, però us asseguro que ganes d’escaquejar-me de la festa de la democràcia, aquesta vegada, no me’n falten. N’estic tipa de no sentir-me representada per cap dels líders polítics, n’estic tipa d’incongruències que fan i que diuen, n’estic tipa que
MARIA XINXÓ Periodista @mariaxinxo sempre noti com els interessos (personals i partidistes) passen per da-
munt dels interessos socials, dels interessos de la ciutadania, dels nostres interessos que -teòricament- són els que haurien de prevaldre i cuidar. I més, en una època com aquesta, amb una pandèmia mundial amb efectes gravíssims per a la salut i l’economia de les persones. A hores d’ara, no sé encara a qui votaré, però sé que ho faré. Deia que era un dret i d’alguna manera també m’ho noto com un deure. Nosaltres farem els deures, llàstima que no confio que després els facin ells.
