Educar en el present per millorar el futur Instituts innovadors ICE 2019
Josep Maria Esteve Gibert
Un nen o nena de tres anys sortirà de l’escola cap al 2030 i si va a la universitat acabarà el 2037, començant la vida d’adult el 2040. Com serà llavors el món?
No son respostes el que us donaré, són preguntes a les quals donar resposta i possibles idees per adaptar-les als vostres centres. Oblideu-vos per un moment de justificar allò que és bo o dolent i observeu la realitat, vosaltres mateixos, els vostres alumnes, com us sentiu, les sensacions que teniu...
Un canvi obligat pel canvi i que comenรงa tard
ร s un moment complex i amb grans reptes per tots nosaltres i els centres educatius Carlos Magro Mazo Educaciรณ 360ยบ
La neurociència Les persones som ment i cervell. V. S. Ramachandran La ment ens ajuda a adaptar-nos al nostre entorn on vivim, ens dona les sensacions, ens fa imaginar, crear, estimar, odiar..., és una caractrística de tots els èssers vius, ha estat creada durant generacions. Tanmateix, els últims descobriments en el camp de la neurociència, han demostrat que aquests dos termes en són, en realitat, un de sol: no hi ha ment sense cervell, ni cervell sense ment. Això ens obliga, en educació, a tenir molt present l’objecte de la nostra feina, que és la persona.
L’aprenentatge no es pot deslligar de les emocions.
Aprenentatge del saber Des d’un punt de vista material no podem obviar el nostre entorn.
Com ĂŠs el mĂłn que ens envolta, quines interaccions es produeixen i com podem millorar-lo.
Aprenentatge emocional Per no obviar les persones que formen part del mรณn, el seu interior i les relacions entre elles.
Com ens sentim, com aprenem, com ens cuidem, com pensem, com ens relacionem ...
El mรณn ha canviat i molt
El futur serà molt diferent
Yuval Noah Harari Malgrat les màquines ens faran la majoria de feines que ara fan els
nosaltres sempre prendrem les decisions i hauran de ser les més correctes possible. Serà molt humans,
important crear persones millors.
Si invertim molt en Intel·ligència artificial i poc en desenvolupar la consciència humana, ho tenim pelut, les màquines decidiran per nosaltres.
Estem en temps disruptius, els canvis afecten a: els àmbits econòmics, al món del treball, a l’àmbit tecnològic, al geopolític, al canvi mediambiental, a la pròpia societat i les seves relacions i a l’antropologia. “Qui no pensi en 10 anys vista, en 5 anys desapareixerà” Però cal determinar molt clarament quines coses no desapareixeran mai:
el subjecte (si parlem d’educació serien els nostres infants i joves, però no està tant clar si també hi seran els docents).
La ceguesa és més perdonable que el negacionisme. En el primer cas, no som capaços de veure. En el segon, ens neguem a veure o no acceptem el que és ben visible.
Àngel Castiñeira
Aprendre a aprendre L’escola del segle XXI haurà de preparar persones per enfrontar-se a coses que encara no existeixen. No serveix de massa retenir tot allò que ja està a l’abast en qualsevol moment, cal preparar-los per un nou context.
I l’escola, com és?
Llei de Revans Per a sobreviure, una organització ha d’aprendre i evolucionar almenys amb la mateixa rapidesa amb què canvia l’entorn.
Reginald Revans
A la secundĂ ria ens queda encara camĂ de millora Escola
Institut
Persones
Edificis
El docent No podem obviar el fet que l’aprenentatge no sempre sorgeix per si sol, el docent tÊ un paper molt important en el guiatge i la motivació.
La codocència L’especialista, una missió per millorar i tranformar. Seguim veient l’escola com un espai compartimentat al servei del docent i de les seves capacitats i coneixements i no al servei de l’alumnat. Hem de treballar en equip dins les aules.
Alumat participatiu Saber el que pensen i diuen els nostres alumnes ĂŠs clau pel canvi educatiu. No en poden quedar al marge si sĂłn els protagonistes del seu aprenentatge.
Una de les grans diferències entre els estudiants més exitosos i els que no ho són tant, són les estratègies d’aprenentatge que han adquirit de manera espontània. Hector Ruiz
En lloc d’ensenyar ciències com si fossin veritats revelades, cal emprar el mètode científic per alimentar la curiositat i
aportar bases i mètodes d’aprenentatge, i fomentar i practicar el pensament
crític i creatiu.
Eduard Vallory
Els infants i joves tenen una gran capacitat per aprendre. Maria Montessori
Els infants es construeixen ells mateixos a partir dels elements de l’ambient.
L’adolescència és una etapa de desconexió de tot alló que no hem fet servir mai.
David Bueno
Si imposem quelcom, la persona no ho veurà com un coneixement útil i el més normal és que no ho aprengui. Però el pitjor és que s’acaba relacionant l’aprendre a moments d’incomoditat, de temor.
El gran repte Si a l’adolescència desconectem el cervell de tot allò que no és útil,
hem de ser capaços de crear noves connexions i que
aquestes siguin útils a les persones; si no és així les tornaran a eliminar.
La inclusió, un tema pendent Els instituts posen massa l'èmfasi en els exàmens i els resultats acadèmics, això genera desavantatges a alguns alumnes, i ara no parlaria dels que coneixem com discapacitats.
Roger Slee
Per què una bona nota a la sel·lectivitat segueix tenint més ressó mediàtic que el 20% de fracàs escolar, justificant el seguir fent el mateix malgrat s’exclogui a una gran majoria?
El propòsit
Tot canvi ha de provocar un procés de millora i ha d’estar basat en l’objectiu de desenvolupar competències per a la vida.
Les competències Aplicar els coneixements a la vida real. A la utilitat pràctica i el treball en equip.
Aprendre a FER
Aprendre a CONÈIXER
L’experiència i l’alfabetització.
Aprendre a SER El nostre marc moral, l’autonomia, el sentit de la nostra existència, la identitat, la sexualitat.
Aprendre a CONVIURE Aquells elements socioemocionals i de comportament democràtic per viure al món.
Les prà ctiques d’aprenentatge: els principis que ens guien
L’aprenentatge s’ha de centrar en les persones que aprenen.
Tota organització requereix d’unes pràctiques que justifiquin les seves actuacions, ajudi i orienti en el camí en la presa de decisions. El centre de l’aprenentatge són els nostres infants i joves, no la instrucció. Per aquest motiu, tinc present:
La inclusió i el treball entre iguals de manera heterogènia, ens fa millor a tots.
Acceptar l’error com un mitjà d’aprenentatge molt potent. L’avaluació continuada (formativa i formadora) afavoreix l’aprenentatge
El treball globalitzat i la connexió entre disciplines és la manera més efectiva de treballar les competències.
L’aprenentatge és de naturalesa social i emocional.
Els coneixements previs i les diferències individuals s’han de tenir en compte.
L’aprenentatge parteix de la curiositat, de tal manera que es produeix quan hi ha preguntes a fer, un problema a resoldre.
En l’aprenentatge intervenen molts agents més enllà de l’escola. Les connexions horitzontals milloren l’aprenentatge.
L’esforç no pot estar basat en la monotonia, la mecànica o la desmotivació. D’aquí la necessitat del Pla Personal
Les transformacions Com despleguem en la pràctica tot allò que hem reflexionat?
Transformar per millorar Els recursos per treballar i interactuar: analògics i digitals
Un docent que planifica, acompanya, treballa junt amb altres a l’aula, apropant-se a la personalització de l’aprenentatge
Els entorns d’aprenentatge d’aula i de centre
El rol de l’alumnat actiu i protagonista del seu aprenentatge
Una avaluació formadora, formativa i contínua focalitzada en el progrés.
El canvi metodològic: l’aprenentatge globalitzat, ABP (Aprendre a aprendre)
Un horari més flexible i en funció de l’aprenentatge.
Una qualificació més competencial: el Pla Personal i basat en les competències
Treball en comunitat i lideratges per avançar.
Els projectes de treball?
ABPd’alta qualitat Bon Lenz
No totom que diu que treballa per projectes ho fa realment. La major part de la feina segueix sent individual, encara es fan molts més deures que projectes, quan l'única manera d'aprendre a treballar col·laborativament és treballant col·laborativament.
Un projecte de treball no és la pràctica d’un aprenentatge, és el propi aprenentatge.
El projecte pot comportar noves preguntes i camins.
No és un contingut ni un tema curricular. No es resol fent una consulta.
Problema/repte rellevant que estimula el desig d’aprendre.
Indagació sostinguda. Investigació constant
Durant el procés han de continuar sorgint més preguntes
Veu i decisions dels aprenents El producte final no pot quedar tancat a l’aula, s’ha de fer visible.
Les activitats que es duen a terme són tasques de la vida real i properes a l’aprenent.
Autenticitat. Allò que forma part del món real No hem d’esperar al final de procés per analitzar on som.
S’ha de poder reencaminar el projecte en tot moment
Reflexió constant durant tot el procés
Crítica i revisió externa i entre companys i experts
Producte públic
Què comporten els principis? S’adquireixen destreses, habilitats, estratègies d’aprenentatge i coneixements que puguin ser aplicats a qualsevol situació.
No esperarem al final per presentar el producte, sempre es pot millorar.
No estan basats en les àrees
El producte s’ha de fer realitat
Són propers a l’alumnat
Hi ha treball individual i treball cooperatiu
L’objectiu és el producte final que es justifica amb els aprenentatges adquirits
Durant el procés han de continuar sorgint més preguntes
S’ha de poder reencaminar el projecte en tot moment
El producte s’ha de divulgar més enllà de l’aula
Alumnes compromesos, empàtics i amb una gran capacitat de perspectiva.
El que són capaços de fer els nostres alumnes no té límit, simplement hem de deixar que participin.
La pràctica
Competències globals pel s.XXI COMPETÈNCIES NOVES I GLOBALS BASADES EN LA DECLARACIÓ D’INCHEON
Competències globals per al s.XXI Elements essencials
Competències Aprenentatge permanent
INFORMACIÓ
TECNOLOGIA
DADES
CONEIXEMENT
HABILITATS
VALORS
Curiositat Creativitat Sentit crític
Capacitat d’adaptació en un món en continu canvi
Autoexigència
Capacitat d’innovar Empoderament Justícia social
Domini dels recursos
Productivitat, sostenibilitat , eficiència
Motivació Resilència Responsabilitat
Utilització Responsabilitat
Interacció amb els altres Col.laborar Treball en equip Saber negociar
Interactuar amb el món (l’entorn) Local i global Equilibrant drets i privilegis Llibretat i respecte
Treballar de manera interdisciplinar
Tecnologiac-chumanitats – ciències socials
ACTITUDS
International Bureau of EducationUNESCO, 2017
Finalitat: bé públic
Alfabetització Llegir i escriure Aritmètica Digital
Justícia, democràcia i bona governança. Ciutadania, cohesió social i equitat - inclusió Domini d’especialitats, recursos humans i capital humà Alfabetització funcional, societats digitals i salut i benestar
L’organització del centre a partir dels projectes
Un marc que ens pot ajudar Projectes per aplicar: ABP
Projectes per aprendre
Compètències globals pel s.XXI Pretenen trobar respostes i reptes a situacions de la vida real.
Pretenen donar sortida a la curiositat a partir de preguntes que sorgeixen dels aprenents.
Recerca i informació Consciència social Consciència mediambiental Emprenedoria De serveis
Pretenen consolidar competències claus de l’aprenentatge específic d’alfabetització.
Creació artística
Investigació científica, tecnològica i/o matemàtica
Salut, nutrició, hàbits i estat físic
Interculturalitat i les llengües
Proposta d’organització horària Consciència social Consciència mediambiental Emprenedoria De serveis Creació artística
er p s e t Projec endre pr fer i a Tenen una durada més llarga. De10 sessions/d’una hora a 50 sessions/d’una hora. En funció del tema. Projectes interdisciplinars.
Salut, nutrició, hàbits i estat físic
per s e t c Tenen una durada més curta i Proje e r d n sistemàtica. Una sessió de dues apre tats i Recerca i informació hores/setmana com a màxim. curios Projectes de cultura general. s per t e c e Proj re i d n e apr r-se La durada ve marcada per a z t Investigació científica, i t e b lfa l’objectiu a assolir. No són tecnològica i/o matemàtica a projectes llargs. Interculturalitat i les llengües Projectes d’àrea.
ESTRUCTURA Principis de
ELS ENTORNS
tot projecte
Saber plantejar bones preguntes
Les competències globals
ELS RECURSOS ORGANITZACIÓ La codocència
Potenciar les
tècniques de treball
Els projectes de treball
cooperatiu
Potenciar l’avaluació formadora i formativa Fomentar la participació activa (l’autonomia)
Adquirir coneixements que perdurin
ELS HORARIS
ROL DOCENT ROL APRENENT
Objectius finalistes Per tal que l’aprenentatge sigui significatiu, que incorpori pràctiques i estratègies pedagògiques per assolir un objectiu competencial extrapolable a altres situacions de la vida real, CAL POTENCIAR:
Jo i els altres i m ia o n o Aut eració p coo
Saber-ho aplicar
Aprendre a aprendre ue s q i n Tèc luació va d’a adora m for
Saber coses
zació, it t e b L’alfa ètica i l’aritm ments e coneix rals gene
Sabe rF destr ER: esa
El treball per competències reformula completament l’organització de l’entorn d’aprenentatge i posa èmfasi en el saber fer, ser, estar i adquirir coneixement útil i perdurable.
• Sense vosaltres no hi ha canvi. • Sense la participació activa de l’alumnat no aconseguirem millorar els aprenentatges. • Les competències són la base per crear persones preparades per enfrontar-se a la vida i els nous reptes, els continguts són només les eines, no poden dirigir les programacions. • El treball per projectes i el treball en equip (docents i alumnes) és el mètode més eficaç per desenvolpar l’aprenentatge per la vida. • Cal veure l’avaluació com un procés de millora, no com un sistema fiscalitzador.