Què entenem per TREBALL PER PROJECTES? Novembre 2017
Josep Maria Esteve Gibert Ramon Raventós Mestres
PREVI L’objectiu és aprendre més i millor. No és una moda, és una evidència de com aprenem les persones. No és un complement, és una manera d’organitzar l’aprenentatge.
La persona més lenta, que no perd de vista la finalitat del que fa, va sempre més ràpida que la que avança sense perseguir un punt fix. Frank Kafka
ÍNDEX Justificació. Justificació. Per Per què què canviar? canviar? Què Què fer fer ii com com fer-ho? fer-ho? Planificació Planificació
Les Lescompetències competències Les Lestipologies tipologies Modalitats Modalitats Aspectes Aspectesaacontemplar contemplar Els agrupaments Els agrupaments La Laseqüència seqüènciadidàctica didàctica La Laqualificació qualificació
Tècniques Tècniques
Cooperatives Cooperatives Les Les activitats activitats que que contemplin contemplin les les IM IM Les Les preguntes preguntes
Habilitats Habilitats del del docent docent Paper Paper de de l’avaluació l’avaluació en en el el procés procés Avaluació Avaluació formadora formadora ii instruments instruments Avaluació Avaluació formativa formativa ii instruments instruments
Canvis Canvis ii organització organització del del centre centre Els Els horaris horaris Els Els recursos recursos Els Els entorns entorns
Exemples Exemples
Nou paradigma Justificació pel canvi Si les noies i els nois són capaços d’aprendre qualsevol cosa, jo com a docent també soc capaç de guiar-los en qualsevol context.
Canvi de paradigma D’una societat industrial a una societat del coneixement Educació tradicional
Convi de paradigma
L’alumne és un simple receptor d’informació
L’alumne és protagonista del seu procés d’aprenentatge.
L‘alumne no sap per què està fent el que fa.
L’alumne sap per què està fent el que fa.
Els continguts es donen de manera descontextualitzada.
Els continguts són els recursos que fem servir per resoldre la situació plantejada.
S’avalua al final del procés.
S’avalua durant el procés d’aprenentatge i s’actua sobre les mancances al moment.
La programació parteix dels continguts
La programació parteix d’una proposta a resoldre: ABP.
Objectius del Treball per Projectes Volem aconseguir:
Que aprenguin més i millor Que ho sàpiguen aplicar Que posin esforç Que sàpiguen treballar en equip Que puguin desenvolupar les seves capacitats Que treballin i siguin actives i actius Que siguin responsables del seu procés d’aprenentatge Que vegin que el que aprenen els serveix per viure i conviure
Des del punt de vista de l’alumnat L’alumne té una responsabilitat Existeix una situació Disposa de recursos El docent l’acompanya i el guia Fa per trobar el camí Comparteix el coneixement
Solució
Problema
Amb resposta oberta
Contextualitzat en un àmbit
Procés d’aprenentatge
Què fer i com fer-ho...
1
Treballar per competències
IA C N TÈ E P COM Capacitat per UTILITZAR el coneixement, les habilitats, els procediments i els valors en SITUACIONS DIVERSES de la vida.
«L’avaluació s’ha de basar a observar com l’alumnat resol problemes nous a partir dels coneixements que ha adquirit en altres contextos escolars i no escolars.»
O RETER R. CAR
La competència al món real Competència Problema Situació a resoldre Repte Proposta Producte a elaborar
RESPOSTA/SOLUCIÓ
2
Investigació científica, tecnològica i/o matemàtica Recerca i informació
T IP OL OG IES
Consciència social Consciència medioambiental Emprenedoria De serveis Creació artística Salut, nutrició, hàbits i estat físic Interculturalitat i plurilingüisme
Aprendre a viure i conviure al món
Què treballar?
3
Modalitats
Projectes sorgits de l’alumnat AVANTATGES: Els projectes són molt més motivadors. INCONVENIENTS: No hi apareixen aspectes que els són desconeguts.
Projectes sorgits del professorat AVANTATGES: Es pot crear una línia d’escola sense llacunes. INCONVENIENTS: Han d’estar molt ben planificats i han de proposar un tema engrescador i proper als nois i noies.
Tant uns com els altres és complementen a partir de les tipologies, ja que quan els proposem es cerca tractar-les totes.
PRÀCTICA 1 Com fomentar la participació en els projectes sorgits dels nois i les noies?
Per què passa ...? Com funciona ...? Què és ...? Què va passar ...?
Com podríem resoldre...?
Per què no fem ... Organitzem una ...
Què he de fer per ...? Com puc arribar a ser ...?
M’agradaria crear ... Vull inventar ... Com solucionar ...
Vull ajudar a ... Com millorar ... Com organitzar ...
Cartell dels desitjos a resoldre
Cartell dels grups que volen resoldre el problema
PRÀCTICA 1 Cada noi o noia proposa un repte a investigar: cal ensenyar-los. En concretem una TIPOLOGIA
El docent guia els diferents grups de treball durant el procés d’investigació.
Cada grup s’organitza i es responsabilitza de que tots els seus membres tinguin èxit. Elaboren instruments d’avaluació: rúbriques, bases d’orientació...
Donem un temps de reflexió (una setmana?) i disposem d’un espai on penjar les propostes.
Compartim amb tot el grup classe les propostes fetes.
El docent o el propi grup cerquen una persona (externa) experta que els orienta en allò on cal posar més èmfasi.
Els nois i noies trien el tema i treballen en equip (màxim 5 nois i noies).
Fase de treball
Abans de la presentació el grup exposa i revisa el treball amb l’expert/a. Es millora, si cal. EXPOSICIÓ
Projectes proposats per l’equip docent: PLANIFICACIÓ DEFINIM: El problema, la situació que cal resoldre, el repte o el producte que cal elaborar.
Decidim els continguts
més rellevants
(la interdisciplinarietat) que ajudaran a resoldre el producte.
-
Activitats Recursos Fonts d’informació
- La diversitat
Establim el procés d’aprenentatge i d’investigació
Definim els
procediments i les eines d’aprenentatge i d’avaluació.
PRODUCTE
Allò que necessiten per resoldre el producte ens dirà quins continguts hem de treballar.
- Organització: autonomia i cooperació - Instruments d’avaluació: rúbrica, base d’orientació, portafoli... - L’avaluació
4
Què han de contemplar?
PE
EM S N
EM U T AC EN
INVESTIGACIÓ (Activitats)
EM U IQ
N U M O C S COMPARTIR I OBRIR-SE
S IÓ U DIF
AL MÓN (Cooperació) RESPOSTES
PRESENTACIÓ
Cerquem evidències. Observem, anotem, analitzem i interpretem dades? Cerquem informació, la contextualitzem, la contrastem? Experimentem, provem, cerquem alternatives? Argumentem? Conversem mentre investiguem. Contrastem idees, informacions, maneres de fer. Utilitzem diferents maneres de representació. Dibuixem per pensar. Convidem persones a l’aula: experts. Parlem sobre el que fem i sentim. Obrim canals diferents a la paraula.
COM HO AVALUEM?
PREGUNTES
Entrem l’actualitat a l’aula. Elaborem hipòtesis. Imaginem. Construïm explicacions o cerquem respostes? I… amb quina intenció ho fem?
Objectiu competencial Repte/pregunta
Activitats de procés
Argumentació, presentació de la solució
És útil a la vida? Hem assegurat que tothom ha entès el repte? Els recursos de motivació inclouen les diferents IM? Hem recollit els aprenentatge previs?
Es poden extrapolar a la vida real? Són properes a les experiències vitals dels nois i noies? Es donen recursos segons les diferents IM ? S’empren materials diversos? Disposem d’espais on els alumnes puguin moure’s, experimentar, manipular... Hem previst tècniques cooperatives? Utilitzarem un portafoli com a eina d’aprenentatge i reflexió? Es preveuen diferents agrupaments: individual, parelles, grups? Els alumnes tenen opció de triar el format? Hem previst un espai per a la difusió? (EXPERIÈNCIA CRISTAL·LITZANT, Feldman 1980) Donem temps per a una reflexió i millora?
Repte o pregunta, contextualització i posada a punt
Context + repte: Plantejament Elaboració de la rúbrica final Aprenentatges previs Aprenentatges claus Fase d’autonomia
Proves/exàmens/qüestionaris Portafoli
Procés d’aprenentatge Fase de cooperació
Aprenentatge real: treball en equip Reflexió: rúbrica d’equip
Exposició de conclusions Repte/pregunta
Prova inferencial Coavaluació - autoavaluació Reflexió: rúbrica final
Bases Bases d’orientació d’orientació
6
La seqüència didàctica
Estructures i tècniques dins del procés 1
Presentació del problema
2
Identificar què sabem i què ens falta saber sobre el problema
3
Definir el que hem d’investigar
4
Fase de preparació individual
5
Treball en equip: reunir i compartir informació per resoldre el problema
6
Generar possibles solucions per resoldre el problema
7
Determinar la millor solució
8
Presentar la solució
El que s ei Parelles el que sabem de discu ssió Full gira tori 1-2-4 Lectura co Mapa c mpartida onceptu a quatre bandes l a El núme ro Trencac losques
5
Els agrupaments Grups homogenis o heterogenis? Qui forma els grups? Nombre de components dels equips? Durada dels agrupaments? Distribució dels alumnes en els equips?
L’heterogeneïtat Com els fem?
Tothom aprèn dels altres. Tothom és intel·ligent en alguna cosa.
Hem de tenir present la diversitat i el poder crear parelles de joc. És aconsellable que els grups base els faci el docent. Cal aprofitar els grups de taula en algunes metodologies cooperatives. A vegades els grups es formen per intel·ligències i d’altres vegades per interessos. Les probabilitats d’èxit augmenten.
7
Qualificació 40%
Producte final de projecte que caldrà presentar: l’OBJECTIU
30%
Objecte del treball: producte Presentació del repte proposat Arguments i exposició qualitativa Prova inferencial: heteroavaluació.
Procés d’aprenentatge Objectius, bases d’orientació, organitzadors
S’avaluen totes les propostes que es fan al llarg de la unitat.
10%
El que hem après, ho sabem extrapolar a altres situacions?
Assegurar els conceptes clau: rectificar, objectius millora
Activitats avaluades en el procés Proves formatives: continguts clau Portafoli
20%
Exposició / del prod difusió uct de forma e final pública
Actitud davant el treball
Apunts, reflexions, evidències ... recollides al llarg del treball: què saben. Rúbriques
Coavaluació i autoavaluació
PRÀCTICA 2
Saber FER
Objectiu:
Allò que en acabar el procés d’aprenentatge volem que sàpiguen aplicar. Ex. Què sàpiguen...
Competències:
Quines competències necessitem treballar per tal que l’objectiu s’assoleixi?
Continguts:
Quins continguts necessiten les competències perquè els serveixin per resoldre l’objectiu?
Crear un vídeo, dissenyar una plaça, crear una obra de teatre, construir un mecanisme per ... Resoldre una situació ..., cercar una alternativa a ..., escriure un article sobre ... Muntar una exposició, un viatge, una cooperativa, un negoci... Organitzar una recollida d’aliments, una jornada de donació de sang, construir un joc...
Saber ESTAR: Com organitzem el treball cooperatiu i les responsabilitats. Saber SER: Quins instruments d’avaluació formadora els ajudaran a resoldre l’objectiu i a disposar de tècniques per no fracassar.
Les tècniques Organitzar el treball cooperatiu
1
Aprenentatge cooperatiu. Com…
Creació progressiva d'una estructura cooperativa
Treball Treball sobre sobre els els elements elements bàsics bàsics de de l’aprenentatge l’aprenentatge cooperatiu cooperatiu Agrupaments heterogenis. Interdependència positiva. Responsabilitat individual. Igualtat d'oportunitats per a l'èxit. Interacció. Processament cognitiu (d’informació). Utilització d'habilitats cooperatives. Avaluació grupal.
Pere Pujolàs, José Ramon Lago. Programa CA/AC. UVIC
Incorporació Incorporació d’estratègies d’estratègies ii mètodes mètodes d’aprenentatge d’aprenentatge cooperatiu cooperatiu Dinàmiques de grup
Accions que cerquen provocar un determinat efecte en els alumnes.
Estructures cooperatives
Elements que regulen o condicionen el que fan els alumnes en el procés d’ensenyament i aprenentatge. No tenen contingut en sí mateixes. Generen la necessitat de col·laborar i ajudar-se.
Aprenentatge cooperatiu. Àmbits Incorporació d’estratègies i mètodes d’AC
Àmbit I Dinàmica
Cohesió de grup
Àmbit II
Treball d’equip com a recurs a ensenyar
Estructures
Activitat
Bàsiques
Lectura compartida Llapis al mig 1-2-4 El full giratori
Específiques
Derivades
Activitat
Participació i consens
Les dues columnes El grup nominal Opcions enfrontades
Coneixement mutu i interacció del grup
La pilota Ens coneixem bé
Importància i eficàcia del treball en equip
L’equip d’en Manel El joc de la NASA
El número Números iguals junts Un per tots
Àmbit III
Mapa conceptual a 4 bandes Cadena de preguntes
Treball Nom. Objectius. d’equip com a Organització Normes. Càrrecs contingut a del grup Plans d’equip aprendre Quadern d’equip
Parelles de discussió enfocada El que se i el que sabem La substància
Tècniques Tutoria entre iguals Trencaclosques TAI Grup d’investigació
Ensenyar a treballar en equip
Adquirir consciència Autoregular-se
Avaluació
Dimensió grupal Dimensió individual
Aprenentatge cooperatiu. Com… Seqüència didàctica programada de manera cooperativa Interacció induïda Amb estructures Abans de la UD Per conèixer les idees prèvies sobre el tema que s’ha d’estudiar.
El full giratori
A l’inici de la UD Per comprovar si s’ha entès una explicació.
1-2-4
Durant la UD Per treballar sobre el tema.
Llapis al mig El Número
Al final de la UD Per resumir les idees principals del tema.
El Joc de les Paraules
Interacció ensenyada Amb recursos didàctics
Par ticip ació El Quadern de l’Equip Els Plans de l’Equip igua litàr ia / Consciència d’equip. Distribució de rols. Inte Distribució de tasques. racc Compromís personal. ió sim Revisions periòdiques. ultà nia
Interacció ensenyada Interdependència de finalitats. Fomentar la consciència d’equip. Interdependència de rols. Responsabilitat individual. Interdependència de tasques. Distribuir el treball individual en la realització d’un treball en equip. Autoavaluació de l’equip. Revisar el funcionament de l’equip: .què es fa bé => potenciar-ho. .què es fa malament => objectius millora.
Tècniques AC Treball individual Treball en grups d’experts Treball a l’equip base
Es fan grups heterogenis (4 o 5 membres).
El trencaclosques
Es fracciona l’objecte d’estudi en tantes parts (subtemes) com membres tingui l’equip.
Cada alumne, de forma individual, realitza tasques de contextualització.
Interdependència positiva extrema La tasca de cada membre sobre una part dels materials o recursos a treballar és imprescindible perquè tot l’equip pugui completar l’estudi.
Cada membre de l’equip prepara la seva part junt amb els integrants dels altres equips que treballen el mateix subtema. Formen un grup d’experts (esporàdic). Intercanvien informació, aprofundeixen en conceptes clau, fan esquemes i mapes conceptuals, aclareixen dubtes...
A continuació, cadascú torna a l’equip base i es responsabilitza d’aportar al grup la part que ha treballat.
Tècnica a emprar quan l’objecte d’estudi, el projecte... pot ser fragmentat en parts.
Tècniques AC Equips d’ajuda mútua. TAI Team Assisted Individualization
Equips base
elaboren
Pla de l’equip objectiu
Cada alumne
té
Pla de Treball Personalitzat
És responsable del propi PT Es compromet a ajudar els companys a complir el seu PT
Té un període determinat Recull objectius i compromisos Millorar el funcionament de l’equip
amb
Els mateixos objectius Diferents continguts i activitats
2
Les activitats
Manipulatives Creatives De recerca Que suposin dur a terme una investigació Què no parteixin de respostes ja donades
L’empres aB planta d’e iomassa La Selva vol munta laboració r una d Sant Hila ri, Arbúcie e pellets entre els pobles de s i Santa Us trobe Colo u els repres entants d ma. tres mun icipis i l els Aju t e represen n aments d Repartiu-v tant de l’ els os els pa e mpresa. pers i a par comarca, fe tir del ma u una pro pa de la de bioma ssa. Prep posta d’ubicació d areu un d e la plan la posad ta ibuix exp a en comú, c a li tiu per a escriviu e arribat i els argum ls acords a que he ents que u han sorg it.
Argumenteu a e es recolza sobre un Per què un objecte qu uilibri estable? base plana està en eq la Torre de Pisa i per Per què està inclinada què no cau? ions: b les següents dimens am te jec ob un nim Te ba alçada 20 cm. Si es tro base 10 cm x 10 cm i te linació de 20º respec inc a un té e qu pla en un dret o ieu que s’aguantarà el pla horitzontal, cre a quan es pot inclinar caurà? Per què? Fins la vostra resposta. sense caure? Raoneu
yoli Joan Vin
3
Les preguntes Preguntes que afavoreixen l’aprenentatge
Exemples d’aplicació
Descripció
Com...? On...? Quins...? Quants...? Què passa? Com passa?
Com es pot encomanar la grip? D’on surt l’aigua que hi ha al començament del riu?
Explicació causal
Per què...? A causa de què ...? Com és que...?
Per què quan hi ha una passa de grip hi ha persones que no es posen malaltes? Perquè l’aigua del riu és dolça i després quan arriba al mar és salada?
Comprovació
Com es pot saber...? Com ho saben? Com es fa...? Es pot demostrar que...?
Són possibles els resultats... en la prova? Com es pot demostrar que una malaltia és infecciosa? Com es pot demostrar que l’aigua està formada per O2 i H2?
Generalització
Què és...? Pertany a tal grup? Quina diferència hi ha ...? Per què... segons la teoria?
Tenint en compte la resposta immunitària, què passa quan entra un virus al cos? Per què els rius sempre van a parar al mar?
Predicció
Quines conseqüències...? Que pot passar? Podria ser? Què passarà si...? Formes verbals de futur o condicionals
Què pot passar si utilitzem els antibiòtics de forma descontrolada? L’aigua es gastarà?
Gestió
Què es pot fer per...? Com es pot resoldre... Quines mesures s’haurien de prendre per.. ?
Quines mesures s’haurien de prendre per evitar les morts infantils per infecció intestinal? Com van consentir fer les autopistes sense els desaigües necessaris?
Opinió, valoració
Què en penses? Què és per a tu més important?
Com expliques que les causes de mortalitat infantil a Àfrica i a Europa siguin tan diferents? Té raó el Sr.... quan diu....
Formulació de preguntes per ... Preguntes obertes Obren portes cap a regions àmplies del coneixement i l'experiència. Moltes s'inicien amb "com" i "per què". Generalment són seguides de respostes molt àmplies. Es presenten amb freqüència a l'inici d'una investigació i serveixen per emmarcar àrees d'interès, conèixer a altres membres de l'equip, compartir visions i experiències. Exemples: Què opina sobre ...? Per què sona el vent? saps sobre volcans? Com va aprendre a ...?
Què voldria ser / fer ...?
Què
Preguntes investigables, de treball d'investigació. Per arribar a resultats concrets. Exemples: Quin tipus de sòl és aquest? Quant mesura ...? Com es compara ...? En què s'assemblen ...? Què passaria si ...? Preguntes de comprovació Busquen una resposta específica i són típicament utilitzades en exàmens per comprovar la memorització de dades i fórmules. Exemples: És aquest un eucaliptus? primera vegada? Va portar dinar?
En quina data va arribar Colom a Amèrica per
PRÀCTICA 3 5 e d s p u r g En
Explica quina diferència hi ha entre temps i clima. Caracteritza quin tipus de vegetació trobem en el paisatge de muntanya i explica perquè canvia. Defineix canvi climàtic.
Què s’ensenya? Com s’ensenya? Quin tipus d’aprenentatge afavoreix?
PRÀCTICA 3 De quin problema tracta aquesta notícia? Què ha passat? On ha passat? Per què passa? Quines solucions o alternatives creus que es podrien prendre per evitar o pal·liar aquesta situació? Què ténen en comú?
Què s’ensenya? Com s’ensenya? Quin tipus d’aprenentatge afavoreix?
Les habilitats del docent
1
Habilitats dels docents
Actuar com a guia de l’aprenentatge
Capacitat de treballar en equip amb altres docents
Saber fer preguntes en el moment adequat
Donar recursos d’accés a la informació i recolzar-ho
Orientar el procés per resoldre el propòsit
Donar estratègies per fomentar l’anàlisi i la síntesi del treball
Aspectes importants Recordar als nois i noies el que estan aprenent i quin és l’objectiu del treball. Fer visible a l’aula els processos que s’han de seguir: bases d’orientació.
Ha de :
Fer possible que es visualitzin els treballs que es van fent.
DOCENT
Aportar els recursos necessaris per un bon treball d’investigació.
Fer exposicions llargues. Centrar l’acció docent només en les classes magistrals.
Ha d’evitar:
Penalitzar l’error o fer desaprovacions. Prendre partit o posicionar-se.
Paper importantíssim de l’avaluació
1
La funció de l’avaluació és ...
Millorar l’aprenentatge. Volem que els alumnes aprenguin més i millor i que tinguin eines per resoldre situacions diverses de la vida real. Funció reguladora i de millora de l’aprenentatge
És la que ajuda durant el procés, la que dóna estratègies de millora, la que regula l’aprenentatge i que fa arribar a un bon procés final.
«No hi ha cap activitat que no vagi acompanyada de la seva qualificació, és a dir, d’un judici sobre la qualitat de la tasca realitzada i d’una decisió sobre els aspectes que cal millorar.» RTÍ N. SANMA
Per què serveix l’avaluació? Per a l’alumnat és una eina per aprendre mitjançant els encerts, errors i oblits. Pel docent esdevé una eina per identificar les dificultats i els progressos i adaptar la seqüència didàctica.
CA R TA D E
COM P
ROM ÍS
Quan el procés d’avaluació té una funció pedagògica, la qualificació sumativa es tradueix en bons resultats. LS R.CANA
2
Tipologies d’avaluació
AVALUACIÓ FORMATIVA
AVALUACIÓ FORMADORA
Regula per millorar
Dóna instruments per millorar Paper facilitador: DOCENT
Paper regulador: DOCENT
Paper regulador: ELS NOIS I NOIES
INSTRUMENTS: - L’observació - Proves de continguts claus - Proves inferencials - Compromisos amb els nois/es - Les activitats d’aprenentatge - Les preguntes
INSTRUMENTS: -
Organitzadors gràfics Bases d’orientació Rúbriques Portafoli
Recursos
Instruments d’avaluació formadora Organitzadors gràfics
Mapes mentals o conceptuals que ajuden a organitzar i contextualitzar de manera ordenada les idees.
Bases d’orientació
Resumeixen de manera ordenada les accions que cal realitzar per dur a terme una tasca.
Rúbriques
Documents presentats en forma de taules que permeten objectivitzar el procés d’avaluació d’activitats concretes.
Els portafolis
Llibretes analògiques o digitals, on l’alumnat deixa registre dels seus aprenentatges amb el seu propi llenguatge.
Canvis i organitzaciรณ dels entorns
Transformacions necessàries Un docent que acompanya en el procés d’aprenentatge dels seus alumnes
Amb un domini metodològic i gestió dels entorns que parteixi de les CB i del foment del treball d’autonomia i la cooperació.
Preparat per una organització horària basada en l’aprenentatge i no tant en el marc curricular.
Que té un domini suficient dels recursos per treballar més enllà de l’aula en contacte amb el seu alumnat.
Amb capacitat de treball en equip per elaborar els entorns d’aprenentatge a l’aula i fora d’ella
Que avalua els processos dels individus i dóna recursos de millora
El nostre exemple d’organització horària 3R
3R
3R
3R
3R
3R
3R
3R
3R
3R
3R
3R
PT
IM
PT
PT
IM
PT
PT
PT
PT
PT
PT
PT
PT Competència matemàtica i lingüística Intel·ligències múltiples/tallers Projectes de treball/Ambients/IM Valors i emocions
Aquest és un horari marc de 30 hores. A EI i primària és similar amb 25 hores
La gestió de l’aula requereix Espai per opinar i escoltar
Espai meditar
Espai per entendre dibuixant
1. 2. 3. 4.
Recursos d’accés a l’aprenentatge Metodologies de foment de l’aprenentatge Organització de l’autonomia i la cooperació Un a bona proposta
Espai per compartir Espai per plantejar preguntes i exposar
Orientacions
Estem al costat dels joves i els acompanyem.
Els escoltem i ens escolten.
Recursos d’accés a la informació
Exemples
Plantejament de projectes específics: La llengua EXPRESSIÓ ORAL
COMPRENSIÓ ORAL
EXPRESSIÓ ESCRITA
2N PAS: Definir QUÈ FEM?
OBJECTIU: Ex. Representació teatral. 3R PAS: Definir QUÈ NECESSITEM?
CONTINGUTS
COMPRENSIÓ ESCRITA
Procés de treball: Les matemàtiques.
1 La PLANIFICACIÓ PRÈVIA al treball a classe..
Objectiu Repte: situació problemàtica Temporalització Compromisos Visualització.
Planificació En un ETORN de treball copetencial: - Foment de l’autonomia - Foment de la cooperació
2
Entorn d’aprenentatge: proposta de treball.
Treball Treball en equip individual
3
Comparteixen dibuixant-ho Treball en equip per enteredre-ho.
4
El docent acompanya atenent els dubtes i donant a cada alumne o grup allò que necessita, mentre els altres segueixen investigant.
5
El docent aclareix conceptes o dubtes que han sorgit en gran grup per tal de compartir l’aprenentatge que s’ha fet. Pot fer servir diferents suports...
6
Presentaciรณ del projecte proposat
Reflexions com a centre On ens trobem, quins sรณn els nostres punts forts i cap on es vol anar?
ell EEssttaaddiiss dde eennttsegueix el m e m x i e x e La lliçó i n e ccoon
Una visió de l’educació basada en currículums estàndard i on tots els alumnes han d’aprendre el mateix i a partir del que toca del llibre de text. El docent especialista treballa sol i decideix en tot moment el que han de fer i aprendre. S’avalua al final del procés. A cada sessió es treballa un àmbit curricular. Les famílies no intervenen en cap procés.
currículum estàndard. El docent marca els objectius a assolir. Els alumnes treballen sols o en grups al voltant d’un treball prestablert pel seu docent dins de cada matèria (en algunes situacions l'alumnat col·labora i estableix interaccions). Els nous recursos digitals s’usen poc . Al final del procés hi ha un exàmen. Es manté reunions periòdiques amb les famílies per informar del seguiment acadèmic.
Es treballa en grup a partir d’un projecte que pot sorgir dels mateixos alumnes. Els objectius venen marcats pel docent tot i que l’alumnat hi participa. Treballen amb instruments variats i propis de la seva generació. El treball és interdisciplinar. Els docents aprofiten el tema per incorporar nous aprenentatges. Es valora el producte final i els arguments donats. Els nois i noies participen de la qualificació final. Les famílies també participen dins l’escola amb els projectes que es treballen sempre que hi hagi la demanda per part dels docents.
Els docents de diferents especialitats treballen en equip en un projecte d’investigació amb cada una de les propostes i interessos dels alumnes. Els alumnes estableixen els seus objectius. Cada grup està assessorat per un professor o persona externa (pares o especialistes). Els alumnes pengen les hipòtesi, preguntes, treballs en entorns on docents i altres escoles poden contestar i orientar. Al final es presenten conclusions davant la comunitat. Les famílies participen del procés d’avaluació i de qualificació
Treball per projectes