Revista SOM Jocs Florals 2013
nยบ 36
Alba Gonzรกlez
Jocs Florals 2013
2
Jocs Florals 2013
3
Jocs Florals 2013
4
Jocs Florals 2013
5
Jocs Florals 2013
6
Jocs Florals 2013
7
Jocs Florals 2013
8
Jocs Florals 2013
9
Jocs Florals 2013
10
Jocs Florals 2013
11
Jocs Florals 2013
12
Jocs Florals 2013
13
Jocs Florals 2013
14
Jocs Florals 2013
15
Jocs Florals 2013
“ELS COCODRILS” NENS I NENES DE PRIMER A
16
Jocs Florals 2013
Hi havia una vegada una vinya plena de ceps que estava al costat d’una escola. Aquella vinya tenia alguna cosa màgica. Tots els ceps eren vius, però n’hi havia dos que estaven avorrits i volien anar a conèixer món, però no podien moure’s perquè estaven arrelats.
17
Jocs Florals 2013
Una nit, un cep va dir: - A veure si ens sent algú i ens pot ajudar a sortir: ajuda! ajuda! ajuda! I van tenir una sorpresa molt especial: de dins d’unes caves va sortir un mag i es va dirigir cap a les veus que sentia.
18
Jocs Florals 2013
Quan va ser a prop, el mag els hi va preguntar: - què són aquests crits?crits?I els ceps van contestar: - som nosaltres dos dos que volem que algú ens talli les arrels amb una serra màgica per poder marxar d’aquí!
19
Jocs Florals 2013
El mag s’ho va rumiar i va dir unes paraules màgiques: “ Abracadabra, pota de cabra, que les arrels es converteixin en peus” i tot d’una els ceps van dir: - quina sort, ja som lliures! Podrem conèixer món! Moltes gràcies!
20
Jocs Florals 2013
Però el mag es va quedar bocabadat perquè els dos ceps s’havien convertit en un nen i una nena. El mag els hi va preguntar a on volien anar i els nens van dirdir-li que volien conèixer conèixer Sant Sadurní.
21
Jocs Florals 2013
El mag els va portar a l’escola i els hi va agradar tant que s’hi van quedar una setmana. Cada dia aprenien coses diferents i feien amics nous.
22
Jocs Florals 2013
Al final de la setmana van fer una excursió al bosc de Can Can Codorniu. Van anar cap al llac i van veure diferents animals: un ànec, una serp, una tortuga i un peix que saltava a l’aigua.
23
Jocs Florals 2013
Només feien que mirar i escoltar la natura i es van adonar que s’havien perdut. Es va fer de nit i els nens van sentir un soroll que venia de l’aigua. Volien sortir corrents cap a l’escola, però les cames no es movien de terra.
24
Jocs Florals 2013
Van veure un remolí dins l’aigua que s’anava fent gran. Al cap d’uns segons va aparèixer un monstre. Tenia els ulls vermells vermells i no parava de rugir per espantar els nens. El que volia el monstre era fer amics, però no sabia com ferfer-ho.
25
Jocs Florals 2013
El monstre va dir: - Em podeu ajudar a sortir doncs estic atrapat? Els nens li van llenรงar una corda i el monstre la va agafar i els nens van estirar tan fort que el monstre va poder sortir.
26
Jocs Florals 2013
El monstre va dir: - Vull ser el vostre amic! – i els nens van estar contents i li van dir: - Vols acompanyaracompanyar-nos a conèixer món? Des d’aquell dia van conèixer molts llocs: van viatjar a Àfrica, Àfrica, a Europa i a Amèrica.
27
Jocs Florals 2013
Però abans de fer tants viatges, els nens li van demanar al mag que transformés el monstre en un nen per no fer por a la gent, i així tenir més amics. I des d’aleshores van ser feliços i van menjar anissos.
28
Jocs Florals 2013
“LES LES ÀGUILES” NENS I NENES DE 1r B 29
Jocs Florals 2013
Fa molt i molt de temps molt a prop de Sant Sadurní hi havia una vinya enorme on s’ havien instal·lat uns follets màgics.
30
Jocs Florals 2013
Els follets eren molt petitons i entremaliats. Normalment anaven amb uns vestits verds però aquells vestits eren molt poderosos perquè tenien el poder de canviar de color com la pell dels camaleons.
31
Jocs Florals 2013
Aquells follets eren dolents i es passaven passaven el dia menjant i robant raïm de les vinyes. Quan s’ acabaven tot el raïm marxaven cap a una altra vinya. Ja se’n havien menjat moltes de Sant Sadurní.
32
Jocs Florals 2013
La gent del poble estava estava molt trista i preocupada perquè no tenien raïm i no podien fer vi ni cava. Així que van decidir reunirreunir-se i després de molt parlar l’alcalde va proposar: - Anirem a caçar els follets. Els hem de buscar per tots els camins que van cap a les vinyes. La gent del poble els va agradar la idea i van fer equips equips per trobar els follets.
33
Jocs Florals 2013
Els follets van veure que s’acostava la gent del poble i van fer servir els seus poders de pell de camaleó i es van tornar transparents.
34
Jocs Florals 2013
La gent del poble va buscar dies i dies, i nits nits i nits sense parar però no van trobar res. Els follets estaven avorrits, cansats i afamats de tants dies de ser transparents i no poder fer res. A més més a més la seva màgia màgia s’estava acabant acabant
35
Jocs Florals 2013
La gent del poble tambÊ estava molt cansada i desesperada desesperada perquè no havien trobat ni un sol follet. Es van tornar a reunir i van tenir una nova idea:
36
Jocs Florals 2013
- Anirem a veure la velleta que viu en la caseta de cartr贸 del costat del cementiri. Aquella velleta era molt pobre per貌 era era molt, molt llesta.
37
Jocs Florals 2013
Quan van arribar a casa de la velleta li van explicar el que els passava i la velleta els va dir: - Jo conec molt bé els follets i sé com els podeu fer fora i que no tornin mai més. Només els hi heu de cantar aquesta cançó.
Fora d’allà, fora d’aquí si no amb un crit haureu de marxar.
38
Jocs Florals 2013
La gent del poble tota decidida va tornar a puja pels camins fins arribar a la vinya. Es van quedar molt sorpresos sorpresos en veure que tots els follets estaven mig adormits i morts de gana sota els ceps.
39
Jocs Florals 2013
Aleshores tots a la vegada van començar a cantar una vegada i una altra la cançó que els havia ensenyat la velleta:
Fora d’allà, fora d’aquí si no amb un crit haureu de marxar
40
Jocs Florals 2013
En sentir aquella can莽贸 una vegada i una altra, els follets es van aixecar i van sortir corrent direcci贸 Girona. Alguns diuen diuen que van arribar fins a Fran莽a.
41
Jocs Florals 2013
Després d’això la gent del poble estava molt contenta perquè havien recuperat la seva vinya. I estaven tant agraïts amb la velleta que van decidir de ferfer-li una casa nova que no fos de cartró.
42
Jocs Florals 2013
43
Jocs Florals 2013
44
Jocs Florals 2013
45
Jocs Florals 2013
46
Jocs Florals 2013
47
Jocs Florals 2013
48
Jocs Florals 2013
49
Jocs Florals 2013
50
Jocs Florals 2013
51
Jocs Florals 2013
52
Jocs Florals 2013
53
Jocs Florals 2013
54
Jocs Florals 2013
55
Jocs Florals 2013
Classe de segon - B
Iker i Laia
56
Jocs Florals 2013 Hi havia una vegada dos germans, la Joana i l’Oriol que estaven avorrits a casa. Oriol- Joana, estic molt avorrit, i tu? Joana- Jo també Oriol, per què no els hi preguntem als pares què podem fer? Oriol- D’acord. Som-hi! Joana- Mama, què podem fer?
Maryam i Carla
57
Jocs Florals 2013 Lluïsa- Mira, si voleu, ara amb els vostre pare anirem a la vinya, voleu venir? Joana i Oriol- I tant que sí! Així podrem jugar amb els animals! Visca!! Oriol- Ràpid Joana, anem a vestir-nos! Oriol- Joana ja has acabat? Jo ja estic. Joana- No! Encara m’he de pentinar! Oriol- Sempre fas el mateix, ets una pesada! Joana- Ves-me a buscar l’abric si us plau...
Laida i Daniel
58
Jocs Florals 2013 L’Oriol va agafar l’abric de la Joana i a dins de la butxaca hi va trobar una carta. Va agafar l’abric i li va portar a la Joana que va llegir la carta. Joana- Mira Oriol, aquesta lletra no l’entenc, és xinesa! Tu saps llegir lletra xinesa? Oriol- No, que estàs boja! Jo no sé “xinu”. Va, ràpid, marxem que els pares ens estan esperant baix ja! Joana- Sí, marxem, però què fem amb la carta? Oriol- Ens l’emportem a la vinya i ja esbrinarem que hi diu...
Arnau i Ivanna
59
Jocs Florals 2013 Van arribar a la vinya i els pares van anar a podar i els hi van dir: - Aneu amb compte de no fer-vos mal, ni marxeu gaire lluny. Emporteu-vos el mòbil i així ens truqueu si passa res.
Abril i Lucía
60
Jocs Florals 2013 Els germans van decidir anar a fer un passeig, i es van trobar una senyora que collia espàrrecs, van escoltar que mentre collia cantava una cançó en un idioma diferent. Van preguntar-li: Perdoni, senyora, que és d’aquí vostè?. La senyora els va respondre que sí, i que cantava en un idioma diferent, perque era professora d’idiomes. Ells li van preguntar si sabia traduir del xinès al català i els hi va respondre que sí.
Adrià i Natàlia 61
Jocs Florals 2013 La senyora els hi va dir que sí que podia fer-ho però que li costaria una mica. Després d’una estona els hi va dir que es el que hi ficava. Els hi va dir que dins la vinya de la seva família hi havia un misteri per resoldre i que eren els únics que podien resoldre-ho. Havien de trobar dins de la vinya, un raïm que té un gra de color blau, si se’l menjaven viatjarien en el temps cap al passat i podrien esbrinar qui havia escrit la carta.
Àlex i Noa 62
Jocs Florals 2013 Els germans van anar en busca del gra blau, quan el van trobar se’l van partir i se’l van empassar! De cop i volta es van trobar al passat, i van veure els seus pares de petits a la vinya. A prop d’ells es van fixar que hi havia al voltant una fil·loxera que semblava xinesa per la forma dels ulls. Llavors es van fixar molt bé i van veure que estava escrivint una carta.
Júlia i Bernat
63
Jocs Florals 2013 Li van dir: Que ets tu la que ha posat la carta a l’abric de la Joana? - Sí, ho he fet perque volia que vinguéssiu aquí amb mi per ajudar-me a impedir que la meva família no mengi més ceps, perque jo sóc una bona fil·loxera que escric cartes a molta gent perque em vinguin a ajudar i vosaltres sou els únics que m’heu contestat. M’heu d’ajudar a portar aquí el cep americà que a la meva família no els hi agrada, i així no menjaran més ceps.
Paula i Adrián
64
Jocs Florals 2013 Els germans van a buscar uns porcs senglars que els van ajudar a fer uns túnels a la terra per arribar fins Amèrica i així agafar els ceps.
Raül i Eloy
65
Jocs Florals 2013 Mentrestant la fil·loxera va anar a buscar la seva família i els hi va dir: - Proveu el nou cep que us agradarà molt. Però quan el van tastar no els hi va agradar gens! I després van dir: - Mai més menjarem més ceps que estan molt dolents!
Berta i Marc
66
Jocs Florals 2013 Els germans van demanar a la fil·loxera que si els podia ajudar a tornar a casa seva. La fil·loxera els va dir: - Heu de buscar un arbre que a dalt hi ha un cep amb un raïm que haureu de menjar per tornar a casa. El gra del raïm ha de ser de color vermell amb ratlles blaves. Els germans van arribar a l’arbre, trobaren el cep, es van menjar el gra i llavors van retornar a la vinya.
Nil i Martí
67
Jocs Florals 2013 Els pares de sobte, els van trucar i els hi van dir: - Veniu cap a la porta que estem aquĂ al davant i ja tenim preparat el dinar. Van entrar a casa i quan els germans van arribar, els pares els hi van preguntar on havien anat i perque havien trigat tant. Els germans els hi van dir una petita mentida: - Ens hem perdut perque la vostra vinya ĂŠs molt gran, entre tants ceps i raĂŻms...van dir els germans rient pel seu gran secret.
Txell i Nidal
68
Jocs Florals 2013
EL RAÏM D´ OR En un poble poblàs que es deia Sant Sadurní on ningú tenia nas, hi havien les vinyes més profundes on s'amagava el secret del vi i del cava. En aquest poble hi vivia un pare i la seva filla Ona. L´Ona era una nena molt trapella. El pare estava fart de les coses que feia l'Ona, sempre estripava el apunts, els llibres, on posava les respostes de com fer el vi i el cava. Un dia el pare va aconseguir descobrir com fer el cava. Va anar a una cava, va començar a a aixafar el most i quan estava apunt d'aconseguir fer el cava, va entrar l´Ona, va agafar els llevats i se'ls va emportar lluny, molt lluny. Quan estava aprop d' un riu els va llençar. En Joan, el pare de l'Ona va començar a buscar els llevats per tot arreu, va caminar molt fins que va veure una cosa que brillava a les muntanyes. -Què és això ?- va dir. Era un raïm d´or. El va plantar i va sortir una planta preciosa. A la punta de la planta hi havia un sobre. -Que hi haurà dintre ? Es va va preguntar el pare. En el sobre hi havia una carta que deia: “Ves al Sud i trobaràs un diamant i si el mulles sortirà el que necessites”. El Joan va anar el Sud i va veure un diamant que brillava. Ho va agafar, el va mullar i va sortir que necessitava que era la recepta. Ara el que coneixem com el cava és la recepta de cava dels nostres amics l´Ona i en Joan . Alba Garriga – Aisha García 3r B
69
Jocs Florals 2013 EL PAGÈS MISTERIÒS Fa bastant de temps, en una vinya de Sant Sadurní, hi vivia un pagès, però era un pagès difunt i no ho sabia ningú més que ell. Tenia una masia gairebé en ruïnes. També tenia un gos diabòlic, però sabia amagar la seva forma de diable. La seva masia estava una mica apartada del poble. Una vegada uns nens d’un altre poble els anomenats “els molt valents”, es van atrevir a anar a la vinya d’aquest senyor i al final van decidir quedar-se a dormir al terra de la vinya amb sacs de dormir. Eren cinc, dos nenes i tres nens. Quan es van llevar eren 5 igual que abans, però de sobte va sonar un tro i un dels sacs de dormir i la nena que hi dormia van desaparèixer. Els nens no se’n van adonar i quan van mirar cap a la zona on estava la nena van veure que no hi era. La van buscar i van decidir entrar a la masia del senyor. Els hi va dir que no havia vist a la nena i ells no s’ho van creure massa però com que ja era molt tard van a anar a dormir. Quan es van aixecar, van veure que només un cep havia fet raïm. Era molt estrany per que eren al hivern. Però nomes es va adonar el més observador. Va estar mirant el cep una estona i va veure que eren vermells i ho va dir als seus amics però no li van fer cas. Però aquell cep no era normal i corrent. Els nens van anar a veure al pagès i no van trobar res estrany. Van buscar i buscar, no la trobaven. Llavors es van adonar que era l’hora de sopar i se’n van tornar a casa. Al cap de dos mesos van trobar la nena amb vida al mig de la vinya i va poder tornar a casa amb la seva família i amics.
Pau Figueras – Mireia López 3A
70
Jocs Florals 2013 ANEM A LA VINYA, AVI!
M´ agrada fer coses amb la iaia. La iaia sap poques coses de les vinyes, només el que ha llegit o li han explicat. Ella és de Barcelona i fa quatre anys que viu aquí - Iaia, per què no expliques als companys i companyes què vas fer des de que vas arribar? - D’acord, els ho explicarem! Tu i jo tenim una experiència meravellosa. En arribar a Sant Sadurní vaig plantar una parra. Era justa bandera del lloc on viuria. D´ altra banda em traslladava a records de la meva infància, molts estius amb la meva àvia.(Era de l´ Aragó). Quan ens despertàvem el primer que fèiem era menjar raïm d´ aquella parra que pujava fins el balcó. Jo volia que els meus nets poguessin tenir aquells bells records. -Ara fill, explica tu que has vist néixer aquesta parra i com l´ hem cuidat de be. - A l’hivern la podem i relliguem ben ferma i quan veiem sortir les primeres fulles riem d´ alegria. La iaia li estova la lletra del voltant i la ruixem amb un líquid blau per les plagues. A mi m’agrada molt veure i fer tot això. Ah! i amb la iaia també he après que ha més a més de vins i caves també es poden fer panses. Son dolcíssimes!!
Sergi Navarro 4tB
71
Jocs Florals 2013 - Què és la vinya avi? - El bon vi. Pasteur deia: “Hi ha més filosofia i sabiduria en una ampolla que en tots els llibres’’. - L’avi es flipa, ja no parla només escriu. - La vinya existeix des de temps immemorials, però la Fil·loxera va devastar tots els ceps. Els empelts han permès replantar les varietats autòctones que donen els excel·lents vins i caves catalans. - Per mi els ceps son arbres rars. - Els ceps creixen, broten i floreixen. M’agrada el paisatge i com el verd tapissa la terra del camp, la salut del cep és primordial per una bona fotosíntesi del producte de qualitat, el pagès sent la preocupació durant tot el cicle. - Fotosíntesi? Ni idea però no goso interrompre’l. - Temps de verema, culminació de l’esforç. Temps de poda... Mmm! El raïm. Mentre els vins blancs s’aclareixen i els vins negres passen a barrica per la seva maduració, els vins base pel cava s’embotellen i baixen a les caves. Sort que fabricar el vi no polueix ni de les fabriques surt fum. - L’avi tanca els ulls. Ah! El bon vi... - Ja no tinc por de baixar a la cava de l’avi. No hi ha ni bruixes ni fantasmes. Nomes hi ha bon vi i bon cava. Una beguda que està freda i et fa tenir calor al cap. Miquel Baena 4t A
72
Jocs Florals 2013 UNA NIT INCREÏBLE En una nit de primavera, a una vinya de Sant Sadurní, després que els pagesos acabessin d’esporgar els ceps, va passar una cosa increïble: Se sentien uns sorolls desconeguts, com d’un animal, eren estranys i feien venir calfreds. Les fades i follets que hi vivien ja n’estaven fins al cap de munt d’aquells crits que arribaven fins al poble i van venir a casa meva i em van dir que com que jo era l’única que sabia que existien, era l’única que els podia ajudar a esbrinar qui era el culpable d’aquells crits. Així que vam anar fent camí cap a la vinya. Cada pas que feia, o cada aleteig que feien, ens apropàvem més al soroll. Ostres! Era increïble! Allà, entre els ceps, hi havia un drac, una princesa i un cavaller. “Com? Què hi feia un drac allà?” De l’únic que em sona un drac és de la manualitat que fem a l’escola i ...de la llegenda de Sant Jordi. És clar, era ell, per això hi havia una princesa, un drac i un cavaller ! El drac atacava Sant Jordi sense cap pietat i cridava...Ostres, la princesa estava empaitant el drac ! Allò era com el món al revés. Des de quan una princesa empaitava un drac? Des de quan el cavaller no podia enxampar el drac amb la seva espasa? El drac es va adormir i un parell de fades i follets i jo vam anar a parlar amb el Jordi i li vam preguntar què hi feien ells tres allà. Ens va contestar que algú havia obert el llibre i ells tres havien sortit disparats. Però, qui obre la llegenda de Sant Jordi quan encara no és Sant Jordi? Hem creieu o no, jo sabia qui: El meu cosí !!! Ell cada nit llegia aquest llibre perquè li encantava com Sant Jordi guanyava el drac. Vam posar rumb a casa seva, li vam preguntar pel llibre i, efectivament, els personatges no hi eren, havien desaparegut. Després de pensar i pensar, li vaig demanar si ens deixava el conte, només per aquesta nit. Ell em va dir: -Sí, a veure si m’arregleu el problema. Ràpidament vam anar fins a la vinya i vam quedar bocabadats: Sant Jordi, a part de no estar guanyant al drac, ni ho estava intentant !! Em vaig pregunta si tot l’esforç que havia fet no havia valgut la pena, però les fades i els follets em van dir:
73
Jocs Florals 2013 -L’esforç que hem fet tots valdrà la pena si se t’acut un dels teus plans i el cavaller guanya, els personatges tornaran al conte i s’acabaran els crits. Aquell discurs em va donar forces i vaig pensar un pla: Primer: Animar a Sant Jordi perquè lluiti i guanyi. Segon:Que els personatges tornin al conte. I tercer... Em vaig anar apropant a Sant Jordi silenciosament, perquè, ho creieu o no, el drac encara dormia. Abans de donar-li ànims, li vaig preguntar: -Com és que no lluites contra el drac? Ell em va dir: -Ja estic cansat de lluitar cada vegada que algú obre el meu llibre. A més, el drac ja tenia planejat guanyar-me, havia canviat la història. Així es regalarien uns mini-dracs per Sant Jordi, i en comptes de ser la “Diada de Sant Jordi”, vol que sigui la “Festa de Sant Drac”. Ostres !!! Em vaig quedar amb la boca oberta. Qui s’hauria imaginat que un drac pot pensar tant ell solet? Després d’arribar a la conclusió que no hi havia resposta per aquesta pregunta, vaig dir al Jordi: -Però encara tens l’oportunitat de guanyar, i pensa que si no ho fas, no seràs el bo del llibre, ni el més conegut de la gent...-M’és igual, em va dir. Llavors, se’m va encendre la bombeta i li vaig dir: -Però, Sant Jordi, si no guanyes al drac, no li podràs donar la rosa a la teva princesa... Li van brillar els ulls, es va aixecar ràpid i silenciosament i es va anar acostant al drac adormit d’on va sortir una rosa vermella com la sang i li va donar a la seva princesa. Tots dos tenien un gran somriure a la cara. De cop i volta les fades i els follets van crear una llum misteriosa que es va emportar la parelleta d’enamorats i el drac. Vaig obrir el llibre i els personatges hi tornaven a ser, i a més a més, ja era de dia. Aquella nit havia sigut la millor, el pla havia funcionat. Em vaig acomiadar dels meus amics voladors i me’n vaig anar a casa del meu cosí i li vaig tornar el llibre. Estava molt feliç, perquè ja hi tornaven a ser els personatges. Ariadna Roig 5B
74
Jocs Florals 2013
ELS FOLLETS DEFENSORS Hi havia una vegada uns follets que vivien dintre dels ceps. Un dia els propietaris de la vinya van decidir tallar-la. Els follets ho van escoltar i es van espantar, però el follet Savi va dir: -Doncs fem bromes i llavors els propietaris se’n aniran sense destruir les nostres cases. Va anem a dormir i demà començarem. Va arribar l’endemà i es van preparar. Es van pintar i es van vestir amb roba de camuflatge. Quan van veure arribar a l’amo de la vinya alguns follets van penjar una galleda amb aigua a la porta d’una caseta que hi havia a la vinya. Quan el propietari va obrir la porta li va caure l’aigua a sobre i els follets van aixecar un cartell que deia: NO TALLEU LES VINYES! L’home va marxar corrents i cridant molt perquè estava molt espantat. Els follets van fer una festa en mig de la vinya, el raïm eren les espelmes i els ceps les seves cases, ho van omplir tot de llums de colors, van menjar molt raïm i van ser molt feliços.
Maria Rigol 5èA
75
Jocs Florals 2013 LA VINYA DELS OCELLS A prop de Sant Sadurní, en un turonet, una vinya s’hi estava, amb una figuera al costat; la gent se la mirava amb simpatia, emocionada. Allà els ocells ballaven amb els seus cants d’amor. Els estornells feien anells amb les redoltes. Els pardals s’enfilaven als pedals de la bicicleta aparcada. Les merles, amb els seus ulls de perles, volaven per damunt del cep, tot buscant uns cuquets per als seus pollets. Quan arribà la tardor, els ocells marxaren. La vinya es quedà sola, sense cants d’amor, sense el cant dels ocells. La vinya trista va començar a plorar pàmpols d’amor que, poc a poc, van caure. La vinya, per no patir, es va adormir. Al cap d’uns mesos va despertar pel cant de les orenetes, que ben netes, feien els seus nius. La primavera és viva, i captiva a qui somnia ! Eloi Mata 6é A 76
Jocs Florals 2013
Sant Jordi i la Blancaneus Hi havia una vegada a St. Sadurní, un drac tot afamat i amb ganes d'engolir. Era verd i fastigós, i també molt horrorós.
Amb tanta gana que tenia, li va agafar un atac d'ira, a la vinya va arribar, i ceps a mil es va menjar, bastant tip es va quedar i a viure s'hi quedà.
El poble no el volia: -De què viurem si es menja la vinya?Van decidir pensar quina solució li podien donar.
Un bon dia una donzella d'unes caves de nom sonat, a la vinya es presentà amb un cistell a cada mà.
Tot el poble la coneixia
77
Jocs Florals 2013 amb el nom de Blancaneus . al darrere la seguien els set nans dels pirineus, que a la donzella estimaven com si fossin grans parents.
Quan el drac se'n va adonar que voltaven els set nans, de seguida va pensar que li servirien d'esmorzar. Aquell drac es va aixecar, i a córrer es va posar fins que va atrapar els set nans i de cop se'ls va empassar.
Quan va veure la donzella, mil idees li van venir, però la millor era crospir-se'la l'endemà de bon matí
Quan la nit ja va passar, i el sol ja va sortir, la donzella tremolava de la por d'anar a morir.
Ningú el podia aturar,
78
Jocs Florals 2013 el poble estava desesperat, però la seva salvació acabava d'arribar. Un xicot ben eixerit anava tot decidit a matar aquell gran drac que al poble tenia espantat.
La lluita va començar i molta estona va durar fins que Sant Jordi va guanyar i al drac va matar.
De la seva sang una rosa va sortir, i Sant Jordi a la Blancaneus aquella flor li va oferir.
El noi se'n va anar i la donzella trista va quedar, però contenta de no estar dintre la panxa d'aquella bèstia que tant els havia molestat. Montse Romagosa 6B
79
Laura Pacheco