Jocs florals 2012 by josep esteve

Revista SOM Jocs Florals 2012

nยบ 35

Salim Boukfal

IE Jacint Verdaguer jverdaguer.org 1

Una nit magnífica a Sant Sadurní l’Albert i la Meritxell anaven a fer una acampada al Llac de Can Codorniu. 55

El dia abans sâ&#x20AC;&#x2122;havien preparat la motxilla i ho havien fet tot sols. La motxilla pesava molt perquĂ¨ hi havia posat de tot: la tenda, aigua i entrepans, la llanterna, roba, el sac de dormir. 56

L’Albert s’havia agafat el seu coixinet i la Meritxell el seu inseparable peluix. No es van descuidar el rellotge per saber l’hora en tot moment. La mare de la Meritxell també els havia deixat un mòbil per si tenien una emergència. 57

Era una nit estrellada dâ&#x20AC;&#x2122;estiu. Es sentien els mussols i els grills cantar. Entre tants cants, lâ&#x20AC;&#x2122;Albert i la Meritxell van muntar la tenda de campanya. 58

Quan van acabar de muntar-ho tot es van estirar a mirar les estrelles i constel路lacions. Estaven de conya quan de cop i volta van sentir un sorollet. 59

Lâ&#x20AC;&#x2122;Albert i la Meritxell es van aixecar rĂ pidament i molt espantats van agafar les seves llanternes per anar a veure que havia passat. 60

De cop es va aixecar un núvol de pols. L’Albert i la Meritxell estaven morts de por però lentament es van acostar a aquell núvol. Quan hi van ser a prop van veure un munt de fades i follets. Estaven segurs que aquell núvol era de pols màgica. 61

Els follets van fer aparĂ¨ixer un porta en el tronc dâ&#x20AC;&#x2122;un arbre mica en mica tots els follets i les fades la van travessar. Lâ&#x20AC;&#x2122;Albert i la Meritxell els van seguir. 62

Quan van travessar la porta, van començar a caminar sense que els follets i les fades les veiessin. Van passar per un bosc de pastissos i després pel camí de les llaminadures. La boca se’ls hi feia aigua i van començar a menjar i menjar fins que la seva panxa no va poder més. 63

Van intentar seguir les fades i follets que estaven creuant el pont de l’arc de Sant Martí però no es podien moure. Allà a prop van veure una planta que semblava camamilla i la Meritxell, que havia estudiat molt les plantes, va pensar que els ajudaria a aprimar-se. 64

Per sort la infusió va funcionar, es van aprimar i van poder creuar el pont de l’arc de Sant Martí. En arribar a l’altra banda ven tenir una gran sorpesa.

Els follets i les fades els estaven esperant. I els van dir: - Que us pensàveu que no us havíem vist? - Doncs sí, pensàvem que no ens veieu. - Ja heu tingut prou aventures per avui?va dir una fada. - Oi tant, van contestar. 66

Els follets i les fades van acompanyar a l’Albert i la Meritxell fins a la porta de l’arbre i els dos nens van poder tornar al llac de Can Codorniu. - Ens podrem tornar a veure?- van dir la Meritxell i l’Albert. - Sí, sempre que vulgueu. Amb la condició de que no ho expliqueu a ningú. 67

L’Albert i la Meritxell encara guarden el secret i els van a veure cada cap de setmana. Des d’aquell dia fades, follets, nens i nenes són amics. 68

JOCS FLORALS 2012 LA NIT A SANT SADURNÍ DE MONSTRES S.A.

Hi havia una vegada uns nens que es deien Icíar, Àlex, Òscar i Elena. Era l’aniversari de l’Àlex i va convidar a l’Òscar, la Icíar i l’Elena a jugar a la WII a Monstres S.A. Van començar a jugar i... els monstres van sortir de la tele!!! Es va espatllar la tele? L’Àlex i els seus amics van anar a la ferreteria de Sant Sadurní per preguntar-ho i els monstres els seguien! Van anar a la única tenda que estava oberta a aquelles hores de la nit, i amb la foscor els monstres es veien fluorescents. Sort que hi havia poca gent pel carrer. - On és la Icíar? – diu l’Àlex. L’Oscar contesta: - No ho sé! I l’Elena tampoc hi és! I diu l’Àlex: - O no, se les han emportat els monstres!!! L’Àlex i l’Oscar van perdre de vista les nenes i els monstres. Les nenes estaven espantades però es van donar compte de que eren inofensius. Un monstre va dir: - Volem que la Fil·loxera sigui part dels Monstres S.A.! I diu la Icíar: - Però no podeu, la Fil·loxera és part de Sant Sadurní! I diu el monstre: - D’acord, doncs ens podem quedar a viure aquí? - No! No us podeu quedar, heu d’anar al videojoc! I diu l’Elena: - Si voleu us fem la visita a la Facina que és la casa de la Fil·loxera. - D’acord – diu un monstre. I el Sulivan diu: - Sí, sí, serà la bomba!!! Després de la visita van tornar al videojoc. Iciar Martínez-Segarra, Elena López, Òscar Pacheco i Àlex Lázaro 3A

JOCS FLORALS 2012 DURANT LA NIT A SANT SADURNI Eren les 12 de la nit a Sant Sadurní. El Xavi ,el Pere,i el Faust jugaven a la play 3.Quan van acabar de jugar es van banyar a la piscina. Tots 3 estaven fent una carrera i es van submergí. Estaven sota l’aigua i de cop, un forat que hi havia al fons de la piscina, els va xuclar. Els forat els va portar a una selva a on hi havia atraccions per nens. Van pujar a una muntanya russa que no s’acabava mai. La muntanya russa la controlava una dona dolenta que es deia Rachel. Quan els nens es van adonar, van veure que es dirigien al laboratori secret de la Rachel. Al sortir de l’atracció els van agafar i els van posar dins d’una una gàbia que estava feta de llaminadures caducades. El Dani, que li agradava molt menjar, es va cruspir totes les llaminadures i van poder escapar de la gàbia. Van decidir anar a lluitar contra la Rachel per poder tornar a casa. Van anar a buscar-la i, tot d’una, el Dani va tenir molt mal de panxa per culpa de les llaminadures caducades. Es va fer un pet tan gros que va destruir tot el laboratori. Els tres nens, van trobar un telèfon que encara funcionava i van trucar a la policia per que vinguessin a buscar a la Rachel. Van anar a buscar el forat pel que havien entrat a la selva i no el trobaven enlloc. De cop el Felix va caure per un forat i així el van trobar. El Dani i el Gerard van seguir-lo. A l’arribar a la piscina de casa van tapar el forat per tal que ningú puges tornar a entrar ni sortir mai més.

Gerard Arranz, Fèlix Marrugat i Daniel Blanco 3B

JOCS FLORALS 2012 LA NENA QUE VOLIA VIATJAR

Una nit a Sant Sadurní d’Anoia una nena que es deia Maria, volia viatjar pel món . A la nit li va dir a la seva mare : - Mare, mare quan podré sortir a la nit a viatjar per damunt la lluna ? - Una nit quan tinguis molta son . – Exclamà la mare. La Clàudia estava farta de que cada nit li preguntes el mateix. La nena no entenia res del que li deia la mare . Una nit que la Maria que estava molt cansada perquè havia anat al Parc d’Atraccions, li va passar una cosa fantàstica ...... Quan va tancar els ulls es va trobar dins la lluna i va estar hores i hores amb aquell món tant i tant màgic . I així va ser com aquella nit la Maria va entendre perquè la seva mare li deia això . Només calia tancar els ulls i somiar ..... I cada dia la nena esperava l’aventura màgica de la nit. Ningú no sap que només al tancar els ulls, pot passar una cosa tant màgica.

Martina Rosselló 4A

JOCS FLORALS 2012 LA MÀGICA NIT DE LA FIL·LOXERA Tot va començar a Sant Sadurní d’Anoia, a plena nit. La lluna brillava com mai ho havia fet. Tots anaven vestits de groc, amb uns mocadors al cap o a la boca. I és que era el màgic dia de la fil·loxera! Sí, la groga, la gran, la que menjava ceps. Tothom es preparava per anar a veure a la màgica fil·loxera, que avui li tocava petar, tirar foc i sentir com tothom l’aplaudia. Els pares tenien que vigilar que els nens no es cremessin, però per si de cas l’ajuntament havia posat una ambulància. Ningú ho sap, però jo i la fil·loxera tenim un secret. A la fil·loxera li fa por el foc. Ningú s’ho imagina. Tot i així, mica en mica, la gent es va anar assabentant d’aquest fet, i van deixar d’estimar la fil·loxera. Aquesta, es va posar molt trista tot i que en el fons sabia que l’estimaven. Així que jo, una nena de 10 anys, simpàtica i valenta que només tinc por a què em treguin sang, vaig pujar dalt del balcó de l’ajuntament i vaig dir: -Vosaltres segur que també teniu por de coses! Perquè ella tingui por del foc, no teniu perquè no estimar-la! Des de llavors, la gent de Sant Sadurní va tornar a estimar la fil·loxera. Patatim patatam, aquest conte s’ha acabat i espero que us hagi agradat

Ariadna Roig 4B

JOCS FLORALS 2012 DURANT LA NIT A SANT SADURNÍ ...

Hola, em presento, hem dic Pep i ara explicaré què passa cada nit a Sant Sadurní. A les dotze en punt de la nit un ratolinet que es diu Dolcet anava a fer la seva feina, que consistia en posar-li a cada un dels nens i nenes una mica de pols màgica, que els feia créixer una miqueta cada nit. Un dia, a les dos de la nit, algú li va venir per darrere i li va donar un cop al Dolcet, que es va quedar inconscient. Quan es va despertar no parava de preguntar-se Què passa? Què ha passat? Després va mirar la bossa on portava la pols màgica i es va adonar de que li havien robat. Així doncs, va començar a buscar al lladre. Mentre investigava, es va trobar amb una sargantana que es deia Puka i es van fer amics. Ella el va acompanyar en la investigació. Més endavant es van trobar amb un gos que es deia Dak i era vegetarià. També els va ajudar a investigar. Tots tres, xino-xano, van veure un sospitós: era un gat, i el primer que van fer va ser interrogar-lo. Totes les preguntes que li van fer assenyalaven al gat, que es deia Golfo. Allà mateix el van lligar amb una corda a una cistella de bàsquet i el van obligar a que els hi donés la pols màgica, i així va ser. Ara els nens del poble ja poden tornar a créixer tranquil·lament. Sandra Florido 5A

JOCS FLORALS 2012 LA FUGA DEL ZOO! Hi havia una vegada a Sant Sadurní d’Anoia, una família de 4 persones, que es deien: Mònica,la més petit,baixeta i grassoneta. El Pau un noi adoptat de l’Àfrica molt alt. La Meritxell,la mare,molt maca però rondinaire. I el Jordi el pare molt educat i guapo. Durant la nit es van adonar que tots els animals del zoo s’havien escapat i estaven per tot el poble. La Mònica va dir: -Els hem de tornar al zoo o la gent s’espantarà. El Pau va dir tot seguit: -Doncs que sigui aviat perquè la gent s’està espantant. Era veritat: Els elefants estaven a les escoles,els micos als gronxadors de la Plaça Nova,la girafa banyant-se a la piscina municipal ,el cocodril perseguint a la gent i el porquet esquitxant la gent amb el fang. Era un desastre! I la Meritxell al cap d’un minut va dir: -Els hem de salvar,però nosaltres sols no podem hem d’avisar els cuidadors del zoo i que ens ajudin. -Molt bona idea Meritxell però no sabem on estan. Va dir el Jordi. La Mònica de sobte va dir: -Jo tinc el número del zoo i segur que algú l’agafarà. I així va ser ,van trucar i de seguida van venir. El que tothom es preguntava era com ho podien haver fet,però el que importava era que els animals estaven bé a on havien viscut tota la vida. Tota la família es va posar molt contenta perquè ells havien ajudat als cuidadors a portar els animals, per tant també els havien salvat. I llavors van decidir que anirien al zoo cada cap de setmana, perquè així veurien els animals. FI

Xènia Mir 5C

JOCS FLORALS 2012 VIATGE ESPACIAL Durant la nit, a Sant Sadurní... no se sent cap soroll, es com si el poble estigués desert. No hi ha cotxes, ni persones i només hi ha la llum de les faroles que fan pampallugues. Quan tothom encara dorm el Ramon encara està assentat al sofà mirant la tele i menjant patates . A les tres de la matinada , s’aixeca, va al bany, es mira al mirall i se’n va a dormir. La història que us explicaré ara, va passar fa uns quant anys i des d’aquell dia la vida d’en Ramon va canviar completament. A les tres de la matinada quan es va posar davant del mirall del bany, el va tocar i,de sobte, alguna cosa estranya el va agafar. Ell va tancar els ulls ben fort i quan els va tornar a obrir era en un lloc molt misteriós. Allà era tot verd i les fulles dels arbres eren de tots colors. No hi havia ningú tret d’un nan amb cara d’enfadat semblant a un dels que surt al conte de la Blancaneus. El nan el va mirar un mica impressionat i li va dir: -No sé qui ets però no m’importa. Em pots ajudar a trobar el meu amic?-I qui és el teu amic?-va preguntar el Ramon. -Doncs és un gremlin, un d’aquells animalets tan macos que amb l’aigua es multipliquen.- li va respondre. Llavors van començar a caminar buscant el gremlin que, per cert, es deia Kikí. Mentres caminaven el paisatge va canviar . Tot era fosc i no hi havia absolutament res a part d’un altre nan, molt vellet i que semblava molt trist. S’hi van acostar però ell continuava immòbil. El Ramon va mirar al seu voltant i un calfred li va recórrer l’esquena. Aleshores li va preguntar al seu company: -On estem? I qui es ell?-.Aleshores el nan li va respondre : -Has viatjat a través del mirall de casa teva fins a Mercuri i en un obrir i tancar d’ulls ara estem a Mart. Fa més de 10.000 anys hi va haver una guerra estel·lar. A tots els planetes hi havia personatges de contes i de pel.lícules però amb la guerra van desaparèixer. A Mart la llegenda diu que si t’hi estàs massa estona desapareixes. Aquest nan misteriós que acabem

JOCS FLORALS 2012 de veure és el més vell dels set nans de la Blancaneus, va quedar atrapat aquí i ara és un fantasma. Llavors van córrer tant com van poder fins que van sortir d’allà. Quan van tornar a Mercuri van veure en Kikí que els esperava amb cinc nans més que estaven fent una festa. Tres nans ballaven la cançó del Waka-Waka mentre els altres dos jugaven amb uns gremlins. Cada nan tenia un gremlin amb qui jugava i el més petit li va regalar un al Ramon. El Ramon es va posar a ballar i després de divertir-se una estona, de sobte, es va trobar assentat al sofà i va pensar que tot havia estat un somni. Però... mai se sap! Alguns diuen que va trobar un gremlin a sobre el llit, altres, en canvi, diuen que mai va tornar del seu viatge... També diuen que sovint sentia uns sorolls a la cuina i cada vegada que passava hi entrava i tot estava desordenat! Però per si de cas val més que mireu a casa, potser teniu un gremlin tafanejant!

Alba González 5B

JOCS FLORALS 2012 QUINA AVENTURA!

Durant una nit a Sant Sadurní, plovia a bots i a barrals, era una tempesta d’estiu. La colla del barri, cada nit sortiem al carrer, varem anar a la Plaça de l’Ajuntament, la Marta una nena de la colla va relliscar amb les botes d’aigua i va caure en un bassal, en aquell moment hi havien dues senyores que parlaven, assegudes còmodament al portal de casa seva, i deien: -La Maria, la verdulaire de la Plaça Nova, l’altre dia em va explicar que per el centre del poble, fa dies que hi volta un lladre. Quan varem sentir això jo i en Nil vam aixecar a la Marta i vam anar a refugiar-nos a un bar. En Nil va tenir una molt bona idea, separar-nos per grups i buscar el misteriós lladre. Jo i la Marta varem passar per el carrer Raval, i en Nil, el “Valent” com es fa dir ell, va passar per el carrer Diputació. Portavem, ja, dues hores buscant i res, però de sobte, els nostres walkiestalkies van sonar alhora, i es va sentir la veu d’en Nil: -Noies! Veniu rapidament! Crec que he trobat al lladre! Us espero aqui davant del restaurant “il Picarolo”. Nosaltres contentes, però alhora preocupades vam correr amb totes les nostres forçes. Varem arribar a on era en Nil i ell ens va explicar que l’alcalde del poble, estava de vacances, i que havia vist unes sombres misterioses per la finestra, de casa seva... A en Nil li agradava molt correr, enfilar-se... en definitiva, mourés, vam arribar a l’acord de que ell fos el que s’enfilés fins a la finestra. Dit i fet, malgrat la pluja ell ja era a dalt. Va intentar obrir la finestra però era tancada, per sort jo portava un clip al cap d’aquells prims, li vaig tirar i va obrir la finestra. En Nil portava un cinturó als pantalons se’l va treure i ens va ajudar a pujar. Ja erem a dalt, sentiren unes passes que s’apropaven cap a nosaltres... Primer es va veure un bastó, desprès una sabatilla d’estar per casa i finalment una senyora gran, era la mare del senyor alcalde.

JOCS FLORALS 2012 Nosaltres avergonyits ens varem disculpar amb la dona: -Perdoni, senyora ens pensavem que... La dona no ens va deixar acabar, a l’instant va començar a correr perseguint-nos. Vam saltar per la finestra i vam començar a correr, fins que vam arribar al portal on hi havien aquelles senyores, però aquest cop no eren soles, també hi havien dos nens d’uns 5 o 6 anys que escoltaven atentament a les àvies al moment vam sentir que una de les dones deia: -Conte, contat, ja s’ha acabat. Els tres ens vem mirar amb una cara, i vam dir: -Nomès era un conte! Xops varem tornar a casa. Havia estat un gran aventura!

FI Mariona Rafecas 5C

JOCS FLORALS 2012 DURANT LA NIT A SANT SADURNÍ...

Tot va passar l’estiu de l’any passat. Cada cop que es feia fosc, sortia a veure-la. Sempre hi era. Asseguda a la cadira, llegint el llibre que li vaig regalar. Era maquíssima. La Bibi, era veïna meva. Va néixer i va créixer en un país que fins fa molt poc estava en guerra. Em va explicar que va haver de marxar a l’exili, però el seu pare va haver de lluitar contra uns homes que es volien quedar amb les seves platges. No sabia si jo, en Biel, m’estava tornant completament boig i en Carles, el meu germà, em va dir que estava enamorat.

Aquí va vindre el problema. Jo era i sóc molt tímid, li havia de dir, però com? Vaig pensar d’escriure una cançó, un poema i una història, però cada cop que ho intentava em quedava mut. La Clàudia em va dir que li enviés una carta amb flors o bombons, però no me’n vaig sortir. S’estaven apunt d’acabar les vacances i no trobava la solució. Sempre que la veia li voleiaven els cabells i això feia que encara m’agradés més. M’estava tornant completament boig, m’havia d’encoratjar de valentia. Em passava els dies a la branca més alta de l’olivera del jardí i les nits mirant com llegia al balcó. Arribaven les Fires i Festes de Sant Sadurní. La Clàudia m’animava, però jo no podia.

Vaig anar a la festa de la fil·loxera, vestit de groc, que per a mi era el color de l’esperança. Hi vaig anar amb el meu oncle i la Clàudia.

En arribar a la plaça de l’església, el meu oncle se’n va anar i ens va deixar sols. La Clàudia i jo vam anar a ballar entre els ceps, la fil·loxera i el foc. De sobte la vaig veure; li voleiaven els cabells, però no estava llegint, estava ballant entre el foc. Vaig omplir d’aire els pulmons i de valentia el cor, i vaig caminar fins a ella. Anava tan segur de mi mateix que no sabia que havia deixat a la Clàudia allà plantada.

JOCS FLORALS 2012 Li vaig dir el que sentia i en el moment en que m’anava a fer un petó, les fades del foc, que eren espurnes, ens van enlairar fins asseure’ns a la lluna creixent que il·luminava el cel. Vam estar mirant la fil·loxera des del cel i em va explicar que tornava al seu país perquè s’havia acabat la guerra. En aquell moment em vaig quedar mut, de veritat, no sabia que dir-li, perquè li havia dit i se n’anava. Les fades ens van baixar i ella va desaparèixer. Jo vaig tornar amb la Clàudia i em va dir que, a vegades, ens enamorem de la persona equivocada. De sobte vaig caure de la figuera; realment, jo estava enamorat de la Clàudia. Ens vam fer un petó i vaig pensar que encara que el vermell fos el color de l’amor, anar de groc era el millor. Em trobava sota el foc amb la persona adequada. Això va passar l’any passat però encara recordo aquell moment de groc i foc.

Mariona Pérez 6B

JOCS FLORALS 2012 UN FOLLET A SANT SADURNÍ

Una nit, a Sant Sadurní, quan em vaig adormir, vaig tenir un somni al meu coixí. A la Plaça Nova, damunt d’una pedra sota una morera, hi havia un follet verd amb un simpàtic barret. M’hi vaig acostar i ell em va convidar a una tassa de farigola perquè em feia mal la gola. Quan el mal em va passar, el follet i jo vam jugar a cuit amagar. Al peu d’un arbre, un ocellet ferit vam trobar i el vam curar. Li vam fer un llit de núvols i palla que em va ensenyar la meva iaia. Quan em vaig despertar Sobre el llit em vaig trobar una foto de record on sortíem: L’ocellet, el follet i jo !

Edna Ribatallada 6A

Eric Lòpez Sebastià