DE
Número: 17 · Març de 2011
LES ILLES
BALEARS
>> NOU PORT DE CIUTADELLA
Estat de les obres a l’any 2008.
Un operari sobre el dic a l’any 2009.
El dic vist des de l’aire a l’any 2009.
Fotografia del port de gener de 2011.
2011: l’any del dic
Les decisions adoptades l’any passat permetran que Ciutadella presumi enguany d’una instal·lació portuària exemplar guiada pels criteris de seguretat, sostenibilitat i comoditat R.I. PALMA
Des de que l’any 2007 començaren les obres del Dic de Ciutadella, no han estat pocs els vaivens de tota mena registrats en l’execució d’un projecte d’aquesta envergadura. Tot i així, es pot assegurar que l’any 2010 ha estat el de l’impuls definitiu d’aquesta obra singular i extraordinària, tant pel que fa a l’avanç físic de l’estructura, com a les decisions respecte del disseny final, l’operativitat i la posada en servei del dic. Decisions, totes elles, fonamentades en els criteris de sostenibilitat ambiental, seguretat i comoditat, i que vertebraran una estructura portuària exemplar pensada i dissenyada per al gaudi de tothom i per contribuir a la dinamització de l’economia local. Així, durant l’any 2010 es completà pràcticament al cent per cent la construcció del dic exterior que, finalment, i tal i com explicà el conseller d’Obres Públiques i Habitatge, Jaume Carbonero, en una de les seves visites a Ciutadella, disposa de 16 calaixos -dos més dels inicialment previstos-, i una disposició més oberta a la mar, amb les quals coses s’assoleix el doble objectiu de, per una banda, augmentar l’operativitat de la instal·lació i, per altra, preservar l’estat natural de la ribera. De fet, la decisió d’ampliar el dic en 80 metres més, fou adoptada per Ports IB per garantir l’atracament de vaixells en condicions
Visita del president Francesc Antich i del conseller Jaume Carbonero al Dic de Ciutadella el passat mes de març de 2010.
de seguretat òptima (les embarcacions tindran més espai per virar i fer les maniobres d’atracament), i per facilitar l’escala de creuers turístics de fins a 250 metres d’eslora. Una possibilitat amb la qual Ports dóna resposta a les antigues aspiracions dels ciutadellencs, que veuen en aquestes escales clares opcions de dinamització de l’economia local, motivades per la presència d’uns passatgers que s’associen a un tipus de turisme de qualitat i que acostumen a fer despeses importants en
Q L’ampliació del
dic en 80 metres permetrà que els bucs atraquin en més seguretat
ESTACIÓ MARÍTIMA PROVISIONAL
80% de les estructures executat Pel que fa a l’estació marítima provisional, pressupostada en 2,3 milions d’euros, i que té un percentatge d’execució de les estructures del 80%, la proposta de Ports IB és posar a l’abast dels passatgers i de les embarcacions tot allò que han de menester per operar amb suport i, a la vegada, dissenyar a la part exterior de l’edificació, un espai verd «ambientalitzat» que convidi la gent a passejar. En resum: tota una sèrie d’avanços i decisions gràcies a las quals Ciutadella podrà presumir enguany d’unes instal·lacions portuàries exemplars i sostenibles que, a més, contribuiran a la dinamització social i econòmica de la ciutat.
la zona que visiten. L’ampliació es traduirà en un increment considerable de l’operativitat, de manera que es calcula que el moll
només romandrà tancat al tràfic marítim durant 25,87 hores anuals, envers de les 58,57 d’inoperativitat que es preveien abans
de l’ampliació. L’estat d’execució de les obres avança també a molt bon ritme tant pel que fa al dic interior, on ja s’ha construït el pont d’accés que l’unirà amb el moll oest, com pel que fa als molls de l’est i de l’oest, amb 120 i 150 metres de línia d’atracament respectivament, i a les obres previstes a la ribera sud, ja plenament acabades. A terra, les decisions adoptades en 2010 per Ports IB han dibuixat les solucions definitives per als vials d’accés al port i plantejat la construcció d’una estació marítima provisional, que l’empresa Ferrovial ja té molt avançada i que permetrà atendre de la forma adient les necessitats i les demandes dels usuaris. En una visita feta a Ciutadella el mes de novembre, Jaume Carbonero ressaltà que la definició final del traçat dels accessos al port és fruit del consens màxim entre els organismes i les entitats locals implicades, de forma que s’ha optat per un projecte que s’integra adequadament amb el seu entorn, garanteix la continuïtat del passeig litoral i de les connexions viàries ja existents i assegura el respecte del traçat del Camí de Cavalls. Cal recordar que el conjunt estarà format per un tram principal recte, de 415,5 metres de llargària, que comunicarà la Ronda Sur i el nou dic, i per una rotonda de tres eixos que distribuirà el trànsit d’accés a les instal·lacions portuàries, a Son Blanc i al centre urbà de Ciutadella. La secció tipus del tram principal tindrà dos carrils de 3,5 metres d’amplària, amb vorals de 25 i 50 cm; dues voreres de més de dos metres a cada uns dels marges i un carril per a bicicletes de dos metres d’amplitud.
II
Núm. 17 · Març de 2011
DE LES ILLES BALEARS
>> BALANÇ D’ACTUACIONS | Any 2010
Millora contínua als ports illencs L’any 2010 Ports IB desplegà desenes d’accions adreçades a la reforma, promoció i posta a punt de les instal·lacions portuàries de Balears pecte ambiental, donar la resposta adequada a les necessitats de tots i cadascun dels sectors implicats en l’activitat i el funcionament dels ports i de fer d’aquests espais, llocs públics que, com a àrees integrades dins els pobles i ciutats, puguin ser gaudits per tothom».
R.I. PALMA
L’any 2010 ha estat, sens dubte, un any marcat per l’activitat intensa de Ports IB en l’adopció de mesures i accions adreçades a la millora integral dels ports illencs. Inversions destacades, accions promocionals i iniciatives de tota mena desplegades al llarg de 12 mesos i de les quals s’han beneficiat, directament o indirectament, la totalitat de les instal·lacions portuàries que gestiona aquest ens públic depenent de la Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques. OBRES DE MILLORA Així, entre les obres de millora escomeses, destaquen, a més de les adreçades a la construcció i posta en marxa del dic de Ciutadella, les que han permès ampliar el porxo de pescadors del port de Pollença; el soterrament dels contenidors en el port de Sant Antoni; la modificació i ampliació per a la construcció de l’oficina del Port de Pollença; el projecte de banys en l’edifici de serveis portuaris de Cala Figuera, el subministrament d’un model prefabricat per a banys a Fornells; la recuperació del calat del port de Sóller; l’adequació del passeig marítim de Cala Rajada; l’estació marítima provisional del port exterior de Ciutadella; la reparació de la passarel·la per a vianants sobre el dic d’abric del port de Sant Antoni; la posada en servei del nou edifici de serveis a Sóller, i tot un conjunt d’accions de millora en les quals Ports IB invertí l’any passat prop de 20 milions d’euros. NOUS AMARRAMENTS A totes aquestes obres de millora d’infraestructures s’ha d’afegir la intensificació de les mesures adreçades a guanyar espai per a la creació de nous amarraments, ja sigui a través de la reordenació de les places ja existents, ja mitjançant la instal·lació d’estructures flotants temporals. Actuacions, en tot cas, absolutament sostenibles que han permès que en només dos anys, els ports gestionats per Ports IB hagin passat dels 11.966 als 13.195 amarraments. Aquestes ampliacions han afectat a 10 ports de gestió directa (Andratx, Sóller, Pollença, Cala Rajada, Portocristo, Portocolom, Cala Figuera, Fornells, Ciutadella i Sant Antoni de Portmany), i 12 de gestió indirecta (Portals, Club de Vela Port d’Andratx, Club Nàutic Colònia
SEGURETAT En el plànol de la seguretat, el 2010 ha estat també un any intens, amb el desplegament de diverses accions pensades per garantir la seguretat òptima d’embarcacions i usuaris en les instal·lacions portuàries illenques. Un objectiu al qual contribueix, entre altres iniciatives, la instal·lació de desfibril·ladors semiautomàtics en la major part dels ports de gestió directa (Ciutadella, Sant Antoni, Cala Bona, Cala Figuera, Cala Rajada, Colònia de Sant Jordi, Pollença, Porto Cristo i Fornells), i la col·locació de casetes per guardar els carros extintors d’incendis, instal·lacions que serveixen per evitar el deteriorament d’aquests equips i mantenir-los en condicions adients.
Pantalà del port eivissenc de Sant Antoni de Portmany.
de Sant Pere, C.N. Cala Rajada, C.N. Portocristo, C.N. Arenal, C.N. Ciutadella, C.N. Fornells, ports esportius d’Addaia i de Cala en Bosch, port esportiu de Santa Eulària des Riu i el C.N. de Sant Antoni). Cal dir que dintre de les accions escomeses per guanyar nous espais ha tingut molt a veure la feina feta amb vista a l’actualització de les llistes d’espera, que ha permés que s’hagin concedit 50 amarraments en base a Pollença i altres 50 a Sóller, i que enguany es aconcedeixin aproximadament 100 nous espais, també en base, a Sant Antoni i altres 50 a Sóller. REORDENACIÓ A la creació de nous amarraments i la millora integral dels espais portuaris contribuirà també l’impuls decidit que Ports IB s’ha decidit a fer dels plans de reordenació dels ports illencs, planificació per a la qual ja activà en l’any 2010 l’elaboració de plans directors per als ports de Sant Antoni de Portmany, Fornells, Andratx i Portocolom. La importància d’aquesta eina
d’ordenació portuària és essencial no només per contribuir a la competitivitat econòmica i el desenvolupament social de les localitats portuàries, objectiu només assolible amb uns ports eficients, sinó també per oferir un servei de qualitat òptima als usuaris, ciutadans
i visitants i per apostar per un model d’integració plena entre la ciutat i el seu port. Es tracta, segons explicà el conseller d’Habitatge i Obres Públiques i president de Ports IB, «d’aconseguir, a partir de criteris de màxima eficàcia, qualitat i res-
106 nous amarraments al port de Ciutadella El conseller d’Habitatge i Obres Públiques i president de Ports de les Illes Balears, Jaume Carbonero, aconseguí el passat mes de febrer un acord històric al obtenir el suport unànime de les entitats nàutiques i els partits polítics de Ciutadella al pla de reordenació interior dissenyat des de Ports IB per a la dàrsena del Port de Ciutadella i que afecta, concretament, a la zona que ara per ara utilitzen els bucs comercials, vaixells que en el pròxim mes de maig atracaran en el nou Dic de Son Blanc. El projecte de reordenació, amb un cost aproximat de 2 milions d’euros, permetrà comptar amb 106 nous amarraments permanents, que gestionarà Ports IB i que se sumaran als 159 amarraments que hi ha ara al Port. L’ actuació s’estén fins a un total de 340 metres de línia de moll de la marge nord de la dàrsena interior distribuïts en diferents alineacions: l’atracament de la línia comercial de major port (110 metres), la zona de descàrrega (16 metres), el front utilitzat per a l’atracament del buc de menor port (Cape Balear express , 60 metres) i la resta del moll de la marge Nord fins al pont de la Colàrsega. A partir del moll pesquer se disposa un pantalà fixo per a l’amarrament de «golondrines», una embarcació de salvament i una embarcació d’arrossegament en la zona Oest; així com embarcacions en la zona Est i 6 pantalans flotants.
PROMOCIÓ Per altra part, i fidels al compromís de contribuir a la promoció de les excel·lències que reuneixen els ports de les Illes Balears, Ports IB augmentà la seva presència a les fires sectorials i als esdeveniments turístics de més renom. Així, ja sigui només com a Ports IB, o amb la companyia d’altres institucions, els ports estigueren presents als salons nàutics de Barcelona, Düsseldorf, Gènova, Hamburg, Mònaco, Palma i Paris, així com a les fires internacionals de turisme de Berlín, Londres i Madrid. La presència a les fires més conegudes no va ésser, però, l’única forma de contribuir a que gent de tot arreu conegui les instal·lacions i la qualitat dels ports illencs. De fet, el suport atorgat per Ports IB a diferents iniciatives esportives, com, entre altres, la XXII Trobada de Barques Clàssiques, la Regata Volta a Mallorca, la 41 edició del Trofeu S.A.R. Princesa Sofia, el primer Ralli nàutic de s’Olivera, o la primera Regata Sal del Sud; així com la seva participació activa en iniciatives de caire cultural i/o popular, com són la Mostra de la Llampuga de Cala Rajada, la Mostra nàutica de Ciutadella o la Fira de la Mar de Pollença, esdevingueren noves oportunitats de bona promoció.
III
Núm. 17 · Març de 2011
DE LES ILLES BALEARS
>> BALANÇ D’ACTUACIONS | Any 2010
Imatge de dalt: curs de seguretat per a personal de Ports IB. En el centre: expositor promocional en una fira mallorquina. En la foto de baix: presentació d’un nou edifici portuari a Sóller.
FORMACIÓ La millora de la formació contínua del personal de Ports IB es també una forma de beneficiar els usuaris dels ports illencs. Durant 2010, Ports IB ha engegat una vintena d’accions formatives, pensades per millorar el servei, la qualitat i la seguretat a les instal·lacions portuàries mitjançant la capacitació professional de la gent que hi fa feina. Entre les iniciatives de caire formatiu destaquen els cursos de formació bàsica de mariner i de mariner de pont impartits per professors del Centro de Seguridad Marítima Jovellanos, els adreçats a ensenyar el maneig dels desfibril·ladors, i altres cursos més específics sobre meteoalertes o els relacionats amb el sector de la contractació pública. Destacar també la I Jornada for-
mativa sobre Bandera Blava, celebrada el mes de novembre. MODERNITZACIÓ TECNOLÒGICA Dintre dels criteris de modernització i de transparència informativa, cal incloure la renovació del lloc web de Ports IB, portal on els usuaris poden completar tot un seguit de tràmits administratius amb aquesta entitat, descarregarse els impresos que calgui per a dur-los a terme, consultar diverses informacions d’interès i, fins i tot, reservar amarrament per Internet, un sistema que s’ha vist millorat gràcies a la creació d’una eina digital que permet que, qualsevol persona, des de qualsevol lloc, les 24 hores del dia de la temporada (entre l’1 d’abril i el 30 de setembre), pugui organitzar les seves vacances nàutiques.
ESFORÇ AMBIENTAL RECONEGUT Els esforços realitzats per Ports IB per contribuir a millorar la sostenibilitat del litoral i la qualitat de vida dels ciutadans, s’han vist recompensats amb escreix amb l’obtenció, l’any passat, d’11 banderes blaves, que onegen en 11 dels 13 ports de gestió directa (Sóller, Pollença, Cala Bona, Cala Rajada, Porto Cristo, Portocolom, Cala Figuera, Colònia de Sant Jordi, Ciutadella, Fornells i Sant Antoni de Portmany) i cinc ports i clubs nàutics que Ports IB té atorgats en concessió (C.N. de s’Arenal, C.M. de San Antonio de la Playa, R.C.N. de Pollença, Club de Vela Port d’Andratx i P.E. Marina Cala d’Or) D’aquesta forma, la Fundació Europea d’Educació Ambiental va premiar la millora escomesa per Ports IB en els serveis de recollida i tractament dels residus urbans i perillosos, com l’impuls donat en matèria d’informació i educació ambiental. Dins aquest àmbit, cal ressaltar que durant l’any 2010, s’amplià a totes les illes el programa EmPORTa’m, amb el qual 345 alumnes del tercer cicle d’Educació Primària de les illes tengueren la possibilitat de visitar i viure els ports; d’assabentarse de la importància que té preservar els ecosistemes marins; de conèixer els tipus d’embarcacions més habituals a les Balears i les diferents arts de pesca tradicional que es fan servir a les nostres illes; i de saber les diferents aportacions que cadascun, des de la seva actitud personal envers l’entorn, pot dur a terme per evitar la contaminació marina. Dins les accions mediambientals cal dir que l’esforç desplegat pels responsables de Ports IB, no només per sensibilitzar els usuaris de la conveniència d’ésser respectuosos amb l’entorn, sinó també a l’hora d’estendre l’ús i la instal·lació d’espais adients per a la recollida de residus i d’incrementar la tipologia de les deixalles que són objecte d’un tractament adequat, han donat els seus fruits. Bona prova d’això és l’important augment del nombre de residus recollits a les instal·lacions portuàries que, només en un any cresqueren un 13%, al passar dels 51,2 tones recollides durant el 2009, a les 59 tones replegades el 2010. Cal afegir que també va ser 2010 l’any en què Ports IB publicà la «Guia de bones pràctiques ambientals als ports de les Illes Balears», que, en les seves 60 pàgines i amb unes il·lustracions molt encertades i gràfiques, detalla totes les eines i les diverses conductes sostenibles amb les quals tots els usuaris poden contribuir a prevenir qualsevol classe de contaminació. Ara per ara, aquesta guia es tradueix a altres dos idiomes.
PREVISIÓ D’INVERSIÓNS
>> NEGOCIACIONS C.N. ESTANYOL C.M. SANT ANTONI DE LA PLATJA C.N. ARENAL P.E. PORT ADRIANO C.N. PALMANOVA C.N. CALA GAMBA P.E. BONAIRE P.E. SANTA EULALIA P.E. CALA D’OR C.N. SA RÀPITA TOTAL
1.627.655,93 EUROS 676.349, 09 EUROS 1.275.047,24 EUROS 3.527.740,42 EUROS 50.428,65 EUROS 263.544,66 EUROS 3.546.423,21 EUROS 4.625.153,95 EUROS 5.191.569,52 EUROS 2.165.094,61 EUROS 25.653.951,45 EUROS
Previsió de les inversions que realitzaran les empreses concessionàries dels ports per a la millora de les instal·lacions.
Renovades onze instal·lacions
La inversió inicial associada a aquestes autoritzacions supera els 25,5 milions d’euros R.I. PALMA
En els darrers mesos, el Consell d’Administració de Ports IB ha donat un impuls a la renovació de les concessions administratives per a l’explotació de diverses instal·lacions portuàries, de forma que entre les que ja ha aprovat de forma definitiva i les que té previst autoritzar en el primer trimestre de 2011, un total d’onze espais portuaris veuran complides les seves sol·licituds de renovació. Els responsables d’aquestes instal·lacions s’han compromès a dur a terme una inversió inicial en la millora d’aquests espais que puja als 25.653.951’45 milions d’euros. La renovació, per 30 anys, d’aquests títols concessionals ha estat fruit del consens entre els aspirants a la concessió i els responsables de l’ens públic depenent de la Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques. En concret, l’autorització de
les noves concessions administratives ja aprovades afecten als clubs nàutics de Cala Gamba, Palma Nova, S’Estanyol i Sa Ràpita y S’Arenal, així com als ports esportius de Port Adriano i Bonaire. La resta de les renovacions concessionals que encara romanen pendents, seran aprovades en el decurs de les pròximes reunions que dugui a terme en els propers mesos el Consell d’Administració de Ports IB. Els acords de renovació han suposat en tots els casos una actualització dels canons, que han experimentat un augment notable i certament lògic, ja que cal recordar que els primers s’havien fixat fa 30 anys. Sigui com vulgui, el fet cert és que els 3,4 milions que anualment ingressarà Ports IB amb aquestes noves concessions es destinaran, igualment, a la millora dels espais portuaris illencs i, en conseqüència, tornaran a revertir en benefici dels usuaris.
PORTS AL DIA
Unes casetes protegiran els extintors de la intempèrie Ports IB ha instal·lat noves casetes per col·locar els carros extintors d’incendis de 25 kg. Les noves casetes instal·lades evitaran el deteriorament que sofreixen aquests equips per trobar-se aprop de la mar i assegurar, així, que es trobin en les condiciones adequades en cas d’incendi. Les noves estructures responen a la voluntat de Ports IB de dotar de la seguretat òptima a totes les instal·lacions portuàries de les Illes Balears.
Presentat «L’Atles de les Illes Balears de Lluís XIV» fet l’any 1680 El passat mes de desembre, el conseller d’Habitatge i Obres Públiques i president de Ports IB, Jaume Carbonero, presidí l’acte de presentació del llibre "L’Atles de les Illes Balears de Lluís XIV", un volum amb un valuós recull de mapes de les costes de l’arxipèlag balear i de Catalunya fet pel enginyer del Rei Lluís XIV a l’any 1680. A l’acte també participen l’editor, José de Olañeta, i dos dels autors que han cololaborat en aquesta edició: l’escriptor Carlos Garrido i el professor de Geografia a la UIB, Antoni Ginard Bujosa.
IV
Núm. 17 · Març de 2011
DE LES ILLES BALEARS
>> ARQUEOLOGIA
Els misteriosos habitants de l’Illot dels Frares
Apareixen una nova fossa i restes de ceràmiques de l’epoca romana en el jaciment del port de la Colònia de Sant Jordi MATEU RIERA PALMA
Durant l’any 2009 es va poder realitzar una petita excavació arqueològica subsidiària del Projecte d’ampliació de la rampa de varada de l’Illot dels Frares de la Colònia de Sant Jordi (Ses Salines, Mallorca), que engegà l’empresa Ports de les Illes Balears, ara depenent de la Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques del Govern de les Illes Balears. Gràcies a ella es varen poder recuperar nous materials arqueològics i descobrir una nova tomba. A petició de la Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca, les tasques realitzades al lloc varen significar també la neteja del jaciment i la col·locació d’un cartell explicatiu que identifica i contextualitza les escasses restes conservades. L’illot dels Frares era una petita illeta localitzada en el port de la Colònia de Sant Jordi del sud de l’illa de Mallorca, que actualment es troba enganxada a terra ferma per distintes construccions que han anat configurant l’actual port. En aquest illot l’any 1972 es va realitzar una excavació arqueològica motivada per la intenció del propietari de construir-hi una instal·lació hotelera. Dita excavació fou encomanada als Serveis d’Arqueologia del Museu de Mallorca i dirigida pel Dr. Guillem Rosselló Bordoy. Una vegada realitzada una àmplia excavació a la zona es va donar l’autorització per a construir-hi l’esmentat hotel. D’aquesta manera es començaren les tasques de fonamentació de l’edifici que mai no es va acabar de fer degut a la modificació de la Llei de Costes. Tot i que el jaciment havia estat objecte de publicació diverses vegades, no fou fins a l’any 2003 quan es va realitzar una revisió a fons del monument i, sobretot, un estudi dels materials recuperats durant les tasques d’excavació de 1972. El material més preuat per poder conèixer les restes estructurals que hi va haver a l’illot fou l’aixecament planimètric que varen fer, just després de l’excavació arqueològica del 72, el Dr. Lluís Plantalamor i Miquel Trias, així com les notes de l’Informe preliminar sobre la excavación arqueológica llevada a cabo en s’Illot dels Frares, fet pel director de les exca-
vacions. Segons aquest informe, a la necròpoli de l’illot dels Frares es varen localitzar un total de 10 possibles tombes. Entre aquestes, només se’n varen trobar dues d’intactes, una de tipus cista, i una altra excavada a la roca. En cada una d’elles hi havia un únic cadàver col·locat en posició decúbit supí, sense cap tipus d’aixovar. Les altres estaven molt o totalment espoliades, havent-n’hi dues més excavades a la roca que era evident que havien de correspondre a inhumacions. Gràcies a l’estudi dels materials d’aquella excavació de 1972 es varen poder exposar algunes observacions. Primer de tot destacava la llarga ocupació humana, estable o esporàdica, que havia viscut l’illot des Frares. Així, es varen poder documentar materials que anaven des del segon mil·lenni aC fins a l’època contemporània. De tota manera es podia apreciar que aquesta ocupació no havia estat absolutament continuada tots aquests últims 3.000 o 3.500 anys, donat que hi havia tota una sèrie de períodes en què el material corresponent era molt escàs, o completament inexistent. D’altra banda, sí que hi havia tota una sèrie de segles en què aquest ús humà de l’illot va ser força destacable. Concretament el lapse de temps que aniria des del canvi d’era fins ben entrat el segle VII dC, però sobretot entre els segles cinquè i setè. Vistes les datacions de la majoria dels materials, les característiques dels enterraments, i els seus paral·lels cabrerencs, semblava molt factible que la necròpoli de l’illot dels Frares fos efectivament de l’època anomenada Antiguitat Tardana o Alta Edat Mitjana. Però, i les estructures?, també eren d’aquella època?, n’hi havia d’anteriors?, es podien relacionar amb la necròpoli com a construccions de caire funerari? En aquest sentit, amb la observació dels diversos usos de les peces ceràmiques recuperades es varen poder apreciar diverses activitats humanes a l’illot, des de l’època altimperial fins a l’època Islàmica, que no precisament s’havien de relacionar amb els enterraments. D’aquelles èpoques es documentaren elements per cuinar i de servei de taula, la qual cosa ens indicava
Illot dels Frares a l’actualitat.
/ PORTS IB
Q L'excavació es
va portat a terme dins el projecte d’una nova rampa de varada Planta i seccions de la Sepultura 2.
/ MATEU RIERA
Exemples de Trunculariopsis trunculus de l’Illot des Frares.
una, com a mínim, certa habitabilitat del lloc. L’excavació arqueològica de 2009 es va realitzar per veure si es podia modificar la rampa per a barques que ja hi havia a l’illot des Frares. Així, els seus principals objectius eren aprofundir en el coneixement dels elements patrimonials de la zona i investigar la viabilitat de la realització de l’ampliació de la rampa. També es pretenia poder determinar si hi hauria condicionats per a la execució de dit projecte. Durant l’excavació la troballa més cridanera fou la d’una fossa
/ MATEU RIERA
d’un enterrament que no es va identificar a la campanya de 1972 i que mai havia estat publicada, però a més també es varen poder recuperar fragments de vidre i ceràmica d’època romana, vàndala o bizantina. Entre aquests materials també es va trobar una destacable quantitat de fragments de caragoles marines de l’espècie Trunculariopsis trunculus, conegut com corn de tap. A la campanya de 2009 tots els exemplars de murex trunculus es trobaren trencats (211 en total), identificant-se un mínim de 69 individus. En canvi, la gran majoria dels altres
exemplars de malacofauna, aparegueren sencers. En aquest sentit, el patró de fragmentació documentat sembla delatar l’ús d’aquests cargols per a la fabricació de colorant de porpra. Un cop finalitzada l’excavació arqueològica, el Consell de Mallorca va aprovar l’ampliació de la rampa amb les següents prescripcions: 1) S ‘ha de garantir la conservació de la nova tomba documentada. 2) No es podran afectar les tombes ja excavades. 3) S’ha de col·locar, en el punt que s’estimi més oportú, algun tipus de dispositiu que identifiqui i contextualitzi el jaciment (pannell, totem, banderola...). 4. L ‘administració titular dels terrenys ha de desbrossar i tenir cura de la neteja periòdica i manteniment de la zona per presentar el lloc arqueòlogic en condicions. Així, es va poder iniciar l’obra d’ampliació de la rampa dia 15 d’abril de 2010. Seguint les directrius del Consell es va procedir al buidatge del formigó que omplia les suposades sepultures i a la retirada dels pals que hi havia ran d’elles. Aquesta feina va permetre deixar al descobert la sepultura número 2, per la qual cosa es varen poder prendre totes les seves mides, així com realitzar-ne per primer cop el seu dibuix complet. Finalment es va realitzar una neteja de les deixalles que hi havia a sobre de les restes arqueològiques, i es va col·locar un cartell identificador i explicatiu del jaciment, fet amb els mateixos components que els que tan bons resultats estan donant en els jaciments de s’Hospitalet i Son Peretó. Mateu Riera es arqueòleg i investigador