DE
Número: 16 · Desembre de 2010
LES ILLES
BALEARS
>> ELS PORTS DE BALEARS ARREU DEL MÓN
Mostrador de Ports IB a la Mostra de la Llampuga de Cala Rajada.
El president de Ports IB amb els representants del sector nàutic al Saló Nàutic Internacional de Barcelona.
Les Illes Balears, presents al Saló Nàutic de Gènova.
Ports IB surt de fira
El conseller Jaume Carbonero destaca la importància de les tasques de promoció exterior per donar a conèixer l’oferta nàutica de les Balears com una de les millors de la Mediterrània R.I. PALMA
"Hem de continuar mantenint la nostra oferta nàutica como una de les millors de la Mediterrània", assegurà el conseller d’Habitatge i Obres Públiques i president de Ports de les Illes Balears, Jaume Carbonero, durant la seva assistència, l’11 de novembre passat, al Saló Nàutic Internacional de Barcelona, on Ports IB va estar present amb estand propi. Amb aquestes paraules, Jaume Carbonero confirma l’aposta del Govern de les Illes Balears per la promoció exterior del sector nàutic, des del convenciment que els ports illencs mereixen i poden convertir-se en una altra via d’accés, d’estada i de gaudi per als turistes i també per als residents a les Illes. Per això, Ports IB segueix desplegant esforços i recursos per multiplicar les opcions perquè els usuaris de tot el món coneguin els valors afegits i únics que presenten, no només les instal·lacions portuàries, sinó també el litoral balear, i que, de fet, ens distingeixen d’altres destinacions. La celebració del Dia de les Illes Balears, que tingué lloc a l’estand de Ports IB, va comptar amb la presència del president del Saló Nàutic de Barcelona, Lluís Conde, que va advocar per enfortir la relació i la col·laboració entre la comunitat balear i el Saló Nàutic, i amb l’assistència de més d’un centenar de representats del sector
PROPERES FIRES SALÓ NÀUTIC DE PARÍS. Data: del 4 al 12 de desembre. Lloc: París Día de les Illes Balears: 9 de desembre
SALÓ NÀUTIC DE DÜSSELDORF Data: del 22 al 30 de gener. Lloc: Düsseldorf Día de les Illes Balears: 25 de gener.
nàutic de la nostra Comunitat Autònoma, entre els quals hi havia responsables de marines i d’instal·lacions nàutiques, clubs nàutics, associacions de navegants, d’empreses, etc. Carbonero, que visità a les empreses de les Illes Balears presents en aquesta fira nàutica, destacà la importància de participar en actes promocionals com aquest per impulsar un sector absolutament estratègic a la nostra comunitat autònoma. «Des de que, ara fa un any, ens hem fet càrrec de Ports IB, hem tingut molt clar que aquest és un sector estratègic al qual s’ha de fer front des de diferents perspectives», declarà Jaume Carbonero. El conseller d’Habitatge i Obres Públiques afirmà que «l’eficàcia, la qualitat i el respecte mediambiental han estat les premisses
sota les quals s’ha dut a terme la gestió de Ports IB». En aquest sentit, remarcà que «hem de ser conscients de la capacitat de càrrega de la nostra costa i actuar en conseqüència per continuar mantenint l’oferta nàutica com una de les millors de la Mediterrània». Segons el conseller, tres són les premisses que marquen la política de Ports IB: el caràcter estratègic dels ports per a l’economia de les Illes, tant des del punt de vista turístic com des de l’àmbit comercial; la necessitat d’atendre a tots i cadascun dels sectors implicats, partint de la base que els ports són una empresa prestadora de serveis; i la voluntat de fer d’aquests espais públics zones que tothom, i no només els usuaris dels ports, ha de gaudir, ja que, recordà, estan integrats en els nostres pobles i ciutats. Jaume Carbonero es referí també a l’esforç especial que es du
Q Ports IB segueix
treballant per divulgar els valors afegits i únics dels ports illencs a terme per racionalitzar els ports i destacà, a la vegada, dos fets molts importants en la gestió portuària dels actuals responsables: la construcció del dic de Ciutadella, per una banda, a la qual assenyalà com una de les infraestructures més importants dutes a terme a la nostra comunitat en els darrers anys, i, per altra, els plans directors que, per primera vegada, s’estan impulsant en diferents ports de les Illes. En el decurs de la seva intervenció, el president de Ports IB, acom-
...Y també promoció interior Una vegada més, Ports IB volgué tenir presència activa a la Mostra de la Llampuga, que enguany ha celebrat la seva novena edició i que s’ha consolidat com una de les cites nàutiques i pesqueres amb major afluència de públic de quantes se celebren a les Illes. Així, en la present edició, la mostra es dugué a terme el dia 10 d’octubre a les instal·lacions que Ports IB té a Cala Rajada. L’estand que aquesta entitat instal·là, registrà l’assistència d’un nombrós públic que, a més de conèixer els trets principals que distingeixen els nostres ports, tingueren també l’ocasió de sensibilitzar-se amb les pràctiques ambientals respectuoses amb l’entorn o, en el cas dels més petits, de participar en el taller organitzat pe la Fundació Natura Parc.
panyat pel vicepresident de l’entitat, Antoni Armengol, comentà la creació, ara fa un any, del cluster marítim de les Illes Balears, que en aquests moments està acabant de redactar un Pla Estratègic, les línies d’actuació principal del qual ja estan definides i consensuades, i que pivotarà sobre els eixos d’actuació següents: l’impuls a la formació, la cultura de la mar, la innovació i l’activitat econòmica. ALTRES FIRES DE RENOM La presència de Ports IB al Saló Nàutic de Barcelona fou el punt i apart, que no el punt i final, de la intensa tasca de promoció de l’oferta nàutica de les Illes que du a terme al llarg de tot l’any aquesta entitat i que s’ha vist incrementada de forma molt notable en els mesos d’octubre i de novembre, dates en les quals es multipliquen les cites nacionals i internacionals de promoció del sector nàutic. Així, a través de Ports IB, la qualitat de l’oferta nàutica illenca va estar present, primer, a la fira Monaco Yatch Show, celebrada del 22 al 25 de setembre; al Saló Internacional de Gènova, dut a terme del 2 al 10 d’octubre i en el qual participaren més de 500 expositors; a la fira Hanseboot, celebrada del 30 d’octubre al 7 de novembre en la ciutat alemanya d’Hamburg i, en la qual Ports IB va estar present gràcies al suport de la conselleria de Turisme i Treball del Govern.
II
Núm. 16 · Desembre de 2010
DE LES ILLES BALEARS
>> MEDI AMBIENT | Recollida de residus
PORTS IB AL DIA
Els usuaris, compromesos amb les pràctiques ambientals Una prova de la major sensibilització ambiental és l'augment del 30,2% que només en dos anys ha experimentat la recollida de residus perillosos R.I. PALMA
L'esforç desplegat en aquesta legislatura pels responsables de Ports IB, no només per sensibilitzar els usuaris de la conveniència d'ésser respectuosos amb l'entorn, sinó també a l'hora d'estendre l'ús i la instal·lació d'espais adients per a la recollida de residus i d'incrementar la tipologia de les deixalles que són objecte d'un tractament adequat, ha donat els seus fruits. Una prova evident d'aquesta realitat és el fet que només en dos anys la recollida de residus perillosos a les instal·lacions portuàries de gestió directa de Ports IB hagi experimentat un augment del 30,25%, al passar dels 43.387 quilograms recollits durant l'any 2008, als 56.514 quilos registrats en els 10 primers mesos de 2010. Ara per ara, els ports que gestiona directament Ports IB, ens depenent de la conselleria d'Habitatge i Obres Públiques, disposen d'espais adients per a la recollida de fins a 13 tipus diferents de residus, quan, ara fa cinc anys, només hi havia contenidors per tractar de la forma adequada les deixalles d'olis minerals, aigües de sentines, i bateries de plom. Ara per ara, en canvi, es poden recollir també, a més dels residus indicats, restes de pintures i rascats d'embarcacions, filtres d'oli, absorbents contaminants, envasos plàstics amb substàncies perilloses, envasos metàl·lics contaminants, pots d'aerosols, tubs fluorescents i altres amb mercuri i, des de l'any 2009, piles, residus
Ports IB segueix fent feina en la millora del sistema de reserves d'amarraments per Internet, a través de la creació d'una eina digital que permeti que qualsevol persona, des de qualsevol lloc, les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any, pugui organitzar amb el seu ordinador les seves vacances nàutiques. Això suposarà una millora en un sistema de reserves que ja s'ha consolidat com a una eina de gran utilitat i provada eficàcia en la planificació d'una travessia per les Illes Balears. Bona prova d'això és que aquesta eina ha rebut fins al moment un total de 6.357 sol·licituds de reserva, de les quals s'ha tramitat 4.416. Cal recordar que la reserva s'ha de fer amb tres dies d'antelació i que el temps màxim en què es pot romandre amarrat a un lloc reservat a través d'Internet és, igualment, de tres dies.
Caseta de recollida de residus perillosos al Port d’Andratx.
Recollida de residus perillosos* Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Total
2008
2009
2010
3.500 8.613 3.418 4.466 3.987 831 3.727 4.845 918 3.783 1.672 3.627 43.387
1.017 2.842 3.528 1.489 3.517 9.543 5.324 5.110 6.785 5.586 3.230 3.294 51.265
9.209 1.233 3.872 2.736 6.253 7.008 6.575 10.433 8.254 941 Dato pendiente Dato pendiente 56.514
*Les xifres apareixen reflectides en quilos
de tòner d'impressió, llots de decantació amb restes de pintura i bengales. Pel que fa a aquestes darreres, cal dir que durant l'any 2009 es recollí un total de 6.109 unitats, quantitat que representa un augment del 252% en un any. Més important que la pura estadística és la realitat que revelen aquestes dades, que no és cap altra que hi ha un compromís
seriós dels usuaris cap al seu entorn i que han interioritzat una conducta sostenible. I és que la gestió dels residus per part dels usuaris no implica només deixarlos en els espais de recollida que pertoqui, sinó que requereix d'una actitud responsable prèvia, consistent a retenir aquests elements a bord i optar per dur-los, mai millor dit, a bon port.
>> DIVULGACIÓ | Programa EmPORTa’m
Ports IB amplia les visites dels escolars a totes les Illes R.I. PALMA
Dintre de les tasques de sensibilització ambiental, qualsevol acció adreçada a promoure bones pràctiques entre els infants adquireix una rellevància especial. Precisament per aquest motiu, Ports IB decidí ampliar a totes les illes les experiències obtingudes amb les visites escolars als ports dutes a terme en anys anteriors a alguns ports de Mallorca.
Ports IB treballa en la millora contínua de les reserves online
Coneguent els noms dels peixos.
Així, en el present curs acadèmic, els alumnes del tercer cicle d'Educació Primària de totes les illes tenen la possibilitat, gràcies al programa EmPORTa'm, de visitar i viure els ports; d'assabentarse de la importància que té preservar els ecosistemes marins; de conèixer els tipus d'embarcacions
més habituals i les arts de pesca tradicional a les Balears; i de saber les diferents aportacions que cadascun pot fer per evitar la contaminació marina. Aquests programes d'educació ambiental estan perfectament adaptats a les característiques d'aprenentatge que requereixen els nins, de manera que els escolars poden aprendre els valors de sostenibilitat. Fins al moment, un total de 345 escolars del curs 20092010 han participat i gaudit de les visites guiades. Per concertar visites guiades es pot telefonar al 971 144 532.
Fotografia de grup d’alguns dels participants a les Jornades.
Jornada formativa sobre la obtenció de banderes blaves El 15 de novembre passat es dugué a terme la I Jornada formativa sobre Bandera Blava, organitzada per Ports IB per facilitar, als gestors i responsables dels diferents ports de les Illes, tota la informació sobre els criteris i les mesures que cal prendre perquè puguin accedir al que és el distintiu ambiental de qualitat més reconegut a nivell internacional. La jornada comptà amb la participació de tècnics de l'ADEAC, que impartiren una sessió pràctica sobre la filosofia i els conceptes de Bandera Blava. A més de donar a conèixer el sistema de gestió ambiental de Bandera Blava, la jornada pretenia oferir suport als tècnics i els gestors dels ports en la presentació de candidatures a Bandera Blava, així com en el compliment dels requisits per obtenir-ne el distintiu esmentat. Les persones interessades poden obtenir-ne més informació al lloc web (www.portsib.es).
Tots els ports del Govern tendran equips desfibriladors Ports IB segueix amb les tasques adreçades a instal·lar desfibril·ladors semiautomàtics externs a diferents ports de gestió directa del Govern de les Illes Balears, així com a formar el personal portuari en el seu ús per atendre eventuals casos d'emergència mèdica. Ara per ara, disposen d'aquest desfibril·lador els ports de Ciutadella, Sant Antoni, Cala Bona, Cala Figuera, Cala Rajada, Colònia de Sant Jordi, Pollença, Porto Cristo i Fornells. L'idea és completar, en una altra fase, la instal·lació d'aquests articles a la resta dels ports de gestió directa i seguir, d'aquesta forma, les recomanacions fetes per les organitzacions científiques, que aconsellen la introducció ordenada d'aquests aparells als llocs en què es concentra o transita un gran nombre de persones. Els desfibril·ladors semiautomàtics externs (DESA) són uns equips de maneig molt fàcil que incorporen un sistema computeritzat d'anàlisi del ritme cardíac.
La Sal retrà homenatge al seu fundador, Pepe Ferres L'Associació de Navegants d'Altura Mediterranis (ANAM) presentà en el Saló Nàutic de Barcelona algunes de les novetats de l'edició número 24 de la Ruta de la Sal, que es disputarà del 21 al 24 d'abril de 2011 entre Dènia i Barcelona i el Port de Sant Antoni de Portmany. Un acte emotiu en el qual es presentà, també, el Trofeu Pepe Ferres, un guardó que a partir d'ara serà adjudicat als guanyadors absoluts de les versions Nord i Est de la regata, i amb el qual es pretén retre homenatge al fundador de la Ruta de la Sal.
III
Núm. 16 · Desembre de 2010
DE LES ILLES BALEARS
>> LA CONSECUCIÓ D’UN PROJECTE AMBICIÓS
PORT INTERIOR
El dic de Ciutadella rebrà en maig els primers vaixells Les previsions del Govern són que aleshores estiguin enllestides les instal·lacions marítimes, el vial d’accés i l’estació marítima provisional // El projecte respeta el traçat del Camí de Cavalls R.I. PALMA
Maig de 2011. Aquest és el mes fixat pels responsables de Ports de les Illes Balears (Ports IB) perquè,sempre que la meteorologia ho permeti, el nou dic exterior de Ciutadella pugui rebre els primer vaixells de passatge i de càrrega. Serà aleshores quan la ciutat estrenarà una estructura exemplar, amb les instal·lacions principals de terra i mar ja enllestides. El conseller d’Habitatge i Obres Públiques i president de Ports IB, Jaume Carbonero, visità el 15 de novembre passat les obres del dic i explicà als usuaris de la zona les solucions dissenyades tant per a la construcció dels vials d’accés al port exterior, com per a l’edificació d’una estació marítima provisional que el Govern ha encarregat a l’empresa Ferrovial i que permetrà atendre de forma digna les necessitats i demandes dels usuaris. Jaume Carbonero indicà, pel que fa als accessos al dic, que la definició final del traçat és el fruit del consens màxim entre els organismes i les entitats locals implicades i/o afectades, i destacà que la proposta es guiarà per tres principis inspiradors: sostenibilitat, comoditat i seguretat. Així, assenyalà el conseller, el projecte, pressupostat en 1,8 milions d’euros i que es podrà executar en un termini de dos mesos i mig des de l’inici de les obres, s’integra adequadament amb el seu entorn, garanteix la continuïtat del passeig litoral i de les connexions viàries ja existents i assegura el respecte del traçat del Camí de Cavalls. El conjunt dissenyat estarà format per un tram principal recte, de 415,5 metres de llargària, que comunicarà la Ronda Sur i el nou dic i per una rotonda de tres eixos que distribuirà el trànsit d’accés a les instal·lacions portuàries, a Son Blanc i al centre urbà de Ciutadella. Aquest conjunt tindrà consideració de carretera urbana, motiu pel qual els vehicles no podran circular a una velocitat superior als 40 quilòmetres per hora. Segons les explicacions proporcionades pel conseller Jaume Carbonero - al qual acompanya-
Vial d'accés al port exterior de Ciutadella.
ren en la visita, entre altres, el vicepresident de Ports Ib, Antoni Armengol, la batlesa de Ciutadella, Pilar Carbonero i el
conseller d’Ordenació del Territori del Consell de Menorca, Joan Marqués-, la secció tipus del tram principal tin-
drà dos carrils de tres metres i mig d’amplària, amb vorals de 25 i 50 cm; dues aceres de més de dos metres a cada uns dels marges i un carril per a bicicletes de dos metres d’amplitud. Quasi mig quilòmetre que, a més, serà il·luminat amb faroles de 250 W situades en dos altures diferents. Aquesta estructura estarà uns 9 metres per damunt dels molls del dic exterior, desnivell que possiblement sigui aprofitat pels tècnics per plantejar la conversió de la taulada de la futura estació marítima en un aparcament. Les modificacions operades dins el projecte inicial d’accés al dic com a conseqüència de la incorporació d’aquelles al·legacions que suposaven una millora del traçat, no només han permès fer un disseny final de major seguretat i comoditat, sinó també estalviar prop de 200.000 euros del cost previst.
La nàutica d’esbarjo guanyarà amarraments Tot i que no hi ha encara una proposta definitiva i malgrat que ja està descartat que qualsevol de les possibles obres que s'hagin de fer per dur a terme la reordenació del port interior de Ciutadella puguin iniciar-se una vegada que comenci la temporada turística, el que pareix més que segur és que la nàutica d'esbarjo recuperarà i guanyarà places d'amarrament en la rada natural. Cal dir que la intenció de la conselleria d'Habitatge i Obres Públiques és cercar el màxim de consens amb vista a les tasques de reordenació, motiu pel qual el passat mes de setembre anuncià la creació d'una Mesa de Seguiment específica, adscrita a dita conselleria i que actuarà com a òrgan col·legiat de col·laboració entre les diferents administracions públiques, i com a organisme de coordinació i participació de les entitats socials implicades. Seran funcions de la Mesa, el debat i l’assessorament no preceptiu sobre criteris referents a la gestió i a les infraestructures del Port.
Estació marítima provisional «ambientalitzada» Durant la seva visita, el president de Ports IB informà que aquest organisme ha encarregat a l’empresa Ferrovial la concreció i l’execució d’una estació marítima provisional que pugui donar servei i permetre que els usuaris i les embarcacions
de passatge i de càrrega puguin operar amb el suport que necessiten. La proposta de Ports de les Illes Balears per a la zona exterior de l’estació marítima és posar a l’abast dels usuaris un espai «ambientalitzat» mitjançant la creació d’una zona
verd i amb arbres. El conseller Jaume Carbonero afegí que les obres de l’estació marítima provisional, que han estat pressupostades en 2,3 milions d’euros, podrien estar finalitzades en un termini de sis mesos.
IV
Núm. 16 · Desembre de 2010
DE LES ILLES BALEARS
>> HISTÒRIES MARINERES
Sobre corsaris eivissencs i la simbiosi dels exvots HORTENSIA BLANCO PALMA
Els meus records estivals d’infantesa se comparteixen entre les estades amb la família en un petit poble aragonès, d’on és el meu pare, i Eivissa, d’on és la meua mare. Tinc encara present el viatge en vaixell que, any rere any, fèiem cap a aquesta illa i que tenia el meravellós encant de la sobtada aparició del seu port i de la seua ciutat alta, Dalt Vila, però que per a la meua germana i per a mi significava posar la vista sobre l’espigó del far i cercar la figura llargaruda i primatxola del nostre «güelu», en Pasqual de sa llum, d’origen cubà i fill de mariner, que sempre agafat en plena conversa amb qualsevol pescador o qualque conegut, esperava pacientment la nostra arribada. Record també que en aquella època resultava per a mi un vertader enigma el significat d’aquell monument situat al port i dedicat als Corsaris eivissencs: la seua forma d’obelisc i aquelles inscripcions sobre algun fet terrible, en feien sentir fins i tot por... La meua posterior passió pels temes marítims m’ha, finalment, desvetllat el misteri i la por ha esdevingut curiositat i interès pel tema. És per això que avui vull dedicar aquest escrit a dos corsaris eivissencs, però també afegir algunes dades sobre aquests quadrets plens d’informació sobre els fets mariners com són els retaulons votius o exvots. Per començar, doncs, cal fer esment a un dels corsaris eivissencs més coneguts del nostre entorn mariner: es tracta d’Antoni Riquer Arabí. Nascut el 1773, Antoni Riquer es dedicà des de molt jove al món de la navegació. Per a l’historiador eivissenc Pere Vilàs, Riquer no era pròpiament un corsari, sinó un militar professional que va viure tot un seguit de situacions perilloses, entre les quals figura la relativa a la captura del vaixell britànic Felicity, que li va conferir un alt grau de ressò i popularitat a la seua època. L’apressament del Feliticy, corsari anglès d’unes 250 tones armat amb 2 canons de a 18, quatre de a 12, dos obussos de 48, quatre de a 24, un de a 4, tres caixes de tot tipus d’armes, sis caixes de granades de mà i quarantavuit piques, i amb una tripulació de setanta-cinc homes comandada pel jove Miquel Novelli -Il Pappa-, es va realitzar després d’una persecució inicial de set hores. Antoni Riquer va aconseguir finalment apropar-se a la nau enemiga amb el seu xabec San Antonio y Santa Isabel -àlies El Vives- i abordar-la de manera ràpida després de provocar un
Un exvot de Joannes Tobes es l’únic element gràfic sobre la batalla que van lliurar Bartomeu Ferrer i tres naus britàniques a Orpesa l’any 1801
CAMBRA DE COMERÇ DE MALLORCA
Joannes Tobes: 1801. Corsario Ibicenco Santa Teresa de Jesús. (El Viguilancio). Tinta i aquarel·la sobre paper (71x 56).
Q El ‘Vigilancia’
Q Els britànics van
presentà la seua dèbil bateria a l’enemic durant quasi sis hores
fugir després de ser repel·lits pel foc de Ferrer des dels falutxos
incendi gràcies a la tècnica del llançament d’ampolles de foc. Encara que Riquer va comptabilitzar la mort de set homes (entre ells el seu pare) i una vintena de ferits, també li suposà el reconeixement per part de la Cort. La seua nau seria posteriorment armada per la Reial Hisenda i ell seria nomenat alferes de fragata, així com s’atorgarien pensions a favor de les famílies dels morts i els ferits. L’altre corsari al qual avui farem esment és Bartomeu Ferrer. L’any 1801 el seu xabec Santa Teresa -àlies El Vigilanciasortia formant part d’un comboi de tres falutxos i vuit mercants per transportar queviures des de Barcelona fins a Cadis. El 9 de juny, a l’arribada a Orpesa, varen aparèixer tres vaixells anglesos. En vista de la desproporció i la superioritat en armament dels enemics, Fernando Dominicis, l’alferes de fragata en cap del comboi, ordenà atracar-se a terra els mercants i els falutxos, mentre que El Vigilancia se situava al davant, presentant la seua dèbil bateria
el desembarcament a terra per seguir la batalla. Els enemics llançaren els seus bots per a perseguir-los i a l’arribada a la costa varen ser rebuts pel foc d’en Ferrer, dels falutxos i els canons de la Torre d’Orpesa, la qual cosa va provocar la seua fugida si bé encara pogueren ferse amb dos dels mercants varats mar endins pel seu calat. També l’historiador Joan Llabrés ens narra els fets en la seua obra Apuntes para la Historia marítima de Ibiza, Palma de Mallorca, 1958, i també es pot trobar informació a Antonio Atienza, «Los días de la vergüenza», en La Aventura de la Historia, n° 33 ( juliol de 2001, pp 64 a 66) i a Von Pivka, Otto: Navies of the Napoleonic Era, London and New York, 1980, página 237, segons referències donades a aulamilitar.com/operaciones.hts en l’article d’Agustín Ramón Rodríguez González: Operaciones navales en la historia de Castellón. Pel que fa a l’organització dels fets sobre l’exvot, podem veure com aquest s’estructura en tres parts: -A la part superior se situa
FOTO: WWW.REPASOSDEAYER.COM
Monument dedicat als corsaris d’Eivissa. L’obelisc va ser inaugurat el 18 d’agost de 1915.
a l’enemic. L’atac es va perllongar des de les onze fins a les tres, moment en què considerant que el vaixell havia rebut massa impactes i començava a córrer el risc d’enfonsar-se per la vies d’aigua que s’havien obert, Bartomeu Ferrer ordenà
l’autoria i l’acció de gràcies a l’advocació a la que se li reconeix la intervenció i l’ajuda. El retauló porta a l’angle superior dret, en un filacteri sostingut per un colom, el que podria ser la signatura o marca d’autoria: Joannes Tobes fecit; mentre que a la part superior esquerra se presenta -entre núvols- l’advocació mariana. -A la part central es reprodueixen els fets esdevinguts: acostades a la ribera, les naus mercants i els falutxos s’han arreplegat i situat prop de la torre d’Orpesa. El xabec Vigilància, es troba enfront amb la seua bateria iniciant el foc envoltada dels vaixells anglesos que també han entrat en combat. -A la part inferior, finalment, i dintre d’una banda o cartel·la, se’ns proporciona la part escrita dels fets: «Combate que tuvo el Corsario Ivicenco Santa Teresa de Jesús, el Viguilancio, mandado por el Capitán Bartolomé Ferrer contra los Bergantines y un Jabeque Ingleses defendieron un convoy en la playa de Oropesa el dia 9 de Junio de 1801 cuyo combate duró 6 horas» Al marge, doncs, del valor artístic que l’obra pugui tenir, és innegable la proximitat dels fets succeïts amb la història narrada. Si a més a més tenim en compte què els exvots encomanats per l’alliberament d’atac corsari o persecució resulten peces escasses als centres de devoció i a les col·leccions particulars encara existents, no cal dir que -en cas d’existir-ne- el seu valor documental es magnifica ja que és l’únic element gràfic que ens possibilita determinar la seqüència del moment precís que l’autor ha volgut plasmar a la seua obra. Per a tots aquells que hagin pogut interessar-se pel tema, deix també la referència de la que podria ser la mateixa simbiosi de retauló votiu i fets esdevinguts en el cas del corsari mallorquí Antoni Barceló. Joan Llabrés: Un encuentro naval de Barceló conmemorado con un exvoto (1766). Revista General de Marina -Historias de la Mar- octubre, 1972, que trobareu explícitament tractat a todoababor.es/articulos/barcelo-1766.htm. Hortensia Blanco és presidenta de l’Associació Amics Museu Marítim Mallorca. BIBLIOGRAFIA 1. Vilàs Gil, P.; Corsaris eivissencs. L’ofici de corsari a l’Eivissa dels segles XVIII i XIX. Genial Edicions Culturals, Eivissa 2003, pàg 165-169 2. Tur Riera, F. ; Corsaris, Col.lecció Mirador, Barcelona, 2007. Pàg.13 3. Vilàs Gil, P. ; (2003).Pàg 90