Flora vascular del Parc Natural del Túria

Flora vascular del Parc Natural del Túria

Aurelio

PEÑA RIVERA

P. Pablo FERRER-GALLEGO Jesús RIERA VICENT Javier FABADO ALÓS Gonzalo MATEO SANZ

Alaventaen www.jolube.es

València, 2017

1. INTRODUCCIÓ

El Parc Natural del Túria està situat en la part baixa del riu Túria, i s’estén, segons el Pla d´Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de l’any 1997, per 13 municipis de la província de València, a les comarques de l’Horta (Manises, Mislata, Paterna, Quart de Poblet, San Antonio de Benagéber), El Camp de Túria (Benaguasil, l´Eliana, Llíria, Riba-roja de Túria, Vilamarxant), els Serrans (Pedralba), la Foia de Buñol (Cheste) i part del terme municipal de València. La superfície total del territori és 4.680 hectàrees i 35 quilòmetres de longitud, seguint el riu, des de la presa de Pedralba fins a l’assut del Repartiment a Quart de Poblet.

Alaventaen

Localització geogràfica de l´àrea d´estudi

Fins avui, no existia un estudi florístic exhaustiu d’aquest territori, solament algunes contribucions parcials en relació a plantes específiques i àrees restringides d’aquesta zona. En aquest treball, es presenta una llista de les espècies de plantes vasculars que creixen en aquest territori, a partir dels estudis de camp realitzats pels autors d’aquesta obra, l’anàlisi de la bibliografia pertinent i una exhaustiva revisió d’espècimens d’herbari conservats en les col·leccions VAL i VALA, principalment.

La flora del Parc ascendeix a 1142 tàxons (espècies, subespècies i híbrids) agrupades en 533 gèneres i 123 famílies. Un total de 44 tàxons (inclosos els híbrids), la qual cosa representa el 3,85%, són endemismes iberollevantins. Les famílies amb el major nombre de tàxons són

2.2. Descripció geològica

2.2.1. Geologia

Els materials geològics que afloren en el territori poden englobar-se en dues grans unitats estratigràfiques: Mesozoic i Cenozoic. Mesozoic

Triàsic, Buntsandstein: Només representat en les Rodanes de Vilamarxant, que arriba fins a la façana occidental de Riba-roja de Túria, anomenat el Rodeno. És el típic gres roig, arenisca roja o rodeno, en castellà. Es poden diferenciar dos trams: 1) tram inferior caracteritzat per gresos rojos micacis amb argil·lites micàcies i gresos blancs de gra més gruixut, menys cimentats i en ocasions limonititzats, 2) tram superior amb gresos micacis verds i rojos, materials soterrats en part per aportacions sorrenques derivades de la meteorització del gres. Muschelkalk: aflora també en les Rodanes (El Massís, per exemple), dolomies. Keuper: a l’Oest del terme municipal de Riba-roja de Túria, dolomies grisenques. Juràssic-Dogger: Est i Sud-est del terme municipal de Riba-roja. Calcàries amb nòduls de sílex. Cretaci: ben representat al Palmeral, la Pea i la Paridera (Pedralba i Vilamarxant). Calcàries de color grisenc, calcàries biomicrites grogues i rosades. Mapa geològic

Alaventaen www.jolube.es

Flora vascular del P.N. del Túria

dels materials dels glacis d’acumulació i dels cons pleistocènics. L’elevada capacitat de retenció d’aigua, moderat contingut en matèria orgànica i estabilitat estructural fan possible l’ús agrícola d’aquests, encara que solen destinar-se a forestal a causa de l’escassa profunditat i alt contingut argilenc.

2.6. Fitogeografia i bioclimatologia

Regne Holàrtic

Regió Mediterrània

Província Catalana-Provençal-Balear Subprovíncia Catalana-Valenciana Sector Setabense Sector Valenciano-Tarraconense

El territori mostra una gran influència marítima com a conseqüència de la proximitat a la mar i de l’orientació ibèrica predominant de les muntanyes, en sentit est-oest. La totalitat del territori està comprès dins del nivell bioclimàtic Termomediterrani (per tenir temperatures mitjanes anuals superiors als 16°C) i l’ombroclima és sec (per presentar valors de precipitació anual compresos entre 300 i 600 mm). Puntualment, en alguns enclavaments de la comarca es pot apreciar una clara tendència a l’ombroclima semiàrid.

2.7. Vegetació

2.7.1. Vegetació climatòfila

Alaventaen www.jolube.es

Sèrie castellana-aragonesa seca basòfila de l’alzina Quercus rotundifolia (Asparago acutifolii-Quercetum rotundifoliae [= Bupleuro rigidi-Querceto rotundifoliae] sigmetum). Faciació termòfila murciana-manxega-aragonesa de Pistacia lentiscus. Ocupa l’extrem sud-oest de l’àmbit del Catàleg, paratges de Caicons, Cap Blanc, la Llomaina i la Mollonera (sud-est del terme municipal de Vilamarxant), les Rodanes (sud-oest terme municipal Riba-Roja de Túria).

Sèrie termomediterrània valenciano-tarraconense, murciano-almerienca i eivissenca basòfila de Quercus rotundifolia o alzina (Rubio longifoliae-Querceto rotundifoliae sigmetum). Ocupa l’extrem sud de l’àmbit del PORN, paratges del Racó de Perot, el Massís, la Santa, l´Omet, els Sulepos o la Muntanya dels Cara-sols.

Sèrie termomediterrània setabense i valenciano-tarraconense seca de Pistacia lentiscus o llentiscle (Querceto cocciferae-Pistacieto lentisco sigmetum). L’associació Querco cocciferae-Pistacietum lentisci, garriga o coscollar, considerada per alguns autors com el clímax local, domina àmpliament en el territori, representada per les subassociacions quercetum

del Túria

Sinònims, identificacions errònies i basiònim. Sota el nom acceptat de cada tàxon amb rang específic o infraespecífic dins del catàleg florístic, es relacionen els sinònims. Quan existeix un basiònim com a tal, o nom substituït, si s’escau, va en primer terme amb la seua citació bibliogràfica, seguit de la partícula “basiòn.” entre claudàtors. El nom genèric dels sinònims s’abreuja si és el mateix que el del nom actualment vàlid. Per als nototàxons, apareix en primer lloc la fórmula d’hibridació, entre claudàtors, on s’inclouen, els diferents binomis de les espècies implicades en el procés de la hibridació connectades pel signe de multiplicació “ × ”, precedits pel símbol d’igualtat “=”. A la fórmula dels híbrids hi segueix el conjunt de sinònims atribuïts segons l’ordre a dalt exposat.

3.2. Caracterització dels tàxons

En el següent apartat es fa al·lusió a determinats aspectes d’índole ecològica, corològica, tipus biològic i de caràcter fenològic de cada planta; seguim per a la majoria dels caràcters les dades aportades per Mateo & Crespo (2014) i Mateo et al. (2011, 2013).

Ecologia. En aquest subapartat es fa referència al medi o ambients ecològics on de manera més habitual apareix la planta. Aquesta descripció sol constar d’un substantiu seguit d’un adjectiu. Els ambients considerats són: Arenals, Boscos, Canyars, Cultius, Herbassars, Matolls, Murs, Orles, Pastures, Pedregars, Pinedes, Rambles, Regueres, Roquissars, Saladars, Talussos i Terrenys. Aquests substantius van seguits de l’específic adjectiu de caracterització: Aquàtic, Anual, Assilvestrat, Erm, Caducifoli, Calcari, Costaner, Epífit, Gipsòfil, Humit, Litoral, Marí, Mesòfit, Montà, Mixt, Naturalitzat, Nitròfil, Perennifoli, Riberenc, Salat, Salí, Sec, Silici, Assolellat, Subnitròfil, Ombrívol i Vivaç. En el cas de plantes cultivades apareix la paraula Cultivada, seguida del terme Assilvestrada o Naturalitzada si es tracta a més d’un tàxon que ha completat el procés d’assilvestració o naturalització en el mitjà natural, dins de la zona d’estudi o territoris limítrofs.

Alaventaen www.jolube.es

Corologia. S’indica l’àrea de distribució o element corològic al qual s’atribueix la planta. Aquesta classificació biogeogràfica simplificada explica l’àrea general mitjançant els següents termes: Atlàntica, Australiana, del Cap (Sud-africana), Centreasiàtica, Cosmopolita, Xinojaponesa, Euroasiàtica, Eurosiberiana, Holàrtica, Iberollevantina, Iranoturaniana, Macaronèsica, Mediterrània, Nord-americana, Neotropical, Paleotemperada, Paleosubtropical, Pantropical, Saharianoaràbiga, Sahariano-índica, Subcosmopolita, Subtropical i Sud-americana. En alguns casos, la descripció de la distribució d’una planta consta d’una combinació d’aquests termes. Per als tàxons mediterranis, s’especifica una distribució més precisa sota els termes: Occidental, Oriental, Septentrional, Meridional; o bé, Centreoccidental, Nord-occidental, etc.

Flora vascular del P.N.

Flora vascular del P.N. del Túria

Biotipus, forma etològica o tipus biològic. Fa referència a la morfologia de la planta segons la classificació tipobiològica habitual establida per Raunkiaer (1934), basada en la consistència del vegetal, alçada, forma de passar l’etapa desfavorable, etc. La descripció de les formes etològiques es compon generalment de dos termes, un substantiu seguit d’un adjectiu que especifica característiques del primer. Els termes que integren la classificació són els següents, com a substantius: Camèfit, Faneròfit, Geòfit, Hemicriptòfit, Helòfit, Hidròfit, Macrofaneròfit, Mesofaneròfit, Nanofaneròfit i Teròfit. Com a adjectius: Biennal, Bulbós, Cespitós, Epìfit, Escapós, Escandent, Estolonìfer, Fruticós, Natans, Paràsit, Procumbent, Pulviniform, Radicant, Reptant, Ritzomatós, Rossulat, Suculent, Suffruticós i Tuberós.

Altura. S’indica un interval amb els valors més habituals de la grandària de la planta, expressat en centímetres, decímetres o metres. Aquesta dada és merament indicativa i expressa la moda dels valors sota els quals és freqüent observar les plantes d’un determinat tàxon, encara que poden donar-se mesures desviades a causa de condiciones locals favorables o desfavorables que interferisquen directament en el desenvolupament normal del vegetal.

Fenologia. S’inclouen en nombres romans l’interval de mesos de l’any en el qual existeix una floració relativament abundant en condicions climàtiques normals.

Abundància. Es qualifica l’abundància total del tàxon en el conjunt de l’àmbit territorial definit per al Parc Natural del Túria, mitjançant la següent tipificació: Molt abundant (CC), Comuna-freqüent (C), Abundància mitjana (M), Rara (R) i Molt rara (RR). Se segueix el criteri exposat des de la primera edició del “Manual para la determinació de la flora valenciana” (Mateo & Crespo, 1998), seguides i mantingudes fins a la publicació de la cinquena edició (Mateo & Crespo, 2014), En el cas dels híbrids, el nivell d’abundància que s’ha assignat és el del parental amb major grau de raresa.

Alaventaen www.jolube.es

Províncies. S’indica la presència natural de la planta en cadascuna de les tres províncies de la Comunitat Valenciana. Si es té constància de la seua existència en totes es deixa aquest apartat en blanc, i s’emplena en el cas que es conega solament en una o en dues d’aquestes. En el cas que el tàxon haja sigut citat d’alguna província i no es dispose de confirmació recent sobre la seua presència o aquesta es posa en dubte, s’afig un símbol d’interrogació immediatament darrere de l’abreviatura provincial. S’utilitzen les abreviatures següents: A (Alacant), Cs (Castelló) i V (València).

Estat legal. S’inclou la situació actual d’amenaça i l’estat de protecció legal per a aquells tàxons detallats en qualsevol dels annexos (I, II i III) de l’Ordre 6/2013, de 25 de març, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient (Anònim, 2013). Aquesta normativa registra els

vascular del P.N. del Túria

canvis de categoria d’amenaça dels tàxons de flora (article 1 i annexos I, II i III) segons estableix l’article 8 del Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació (Aguilella et al., 2009; Anònim, 2009). Les categories apareixen com a acrònims; EPE (En perill d’extinció), VU (Espècies vulnerables), EPNC (Espècies protegides no catalogades) i EV (Espècies vigilades). Referències geogràfiques. Els llocs on s’ha localitzat la planta dins de l’àrea d’estudi apareixen referenciats pel nom del municipi, en la majoria dels casos amb el nom abreujat, seguit de la coordenada UTM (1 km de costat). En les coordenades UTM per a cadascuna de les citacions s’omet la indicació de 30S. Així mateix, quan dins d’un mateix municipi apareix més d’una quadrícula amb les mateixes lletres del fus geogràfic, aquestes s’ometen després de la primera quadrícula. Les abreviacions dels termes municipals són les següents: Benaguasil (Ben.); Bugarra (Bu.); Cheste (Ch.); L’Eliana (Eli.); Llíria (Llíria); Manises (Man.); Paterna (Pat.); Pedralba (Ped.); Quart (Quart); Riba-roja de Túria (Rib.); San Antonio de Benagéber (SAB); València (Val.); Vilamarxant (Vil.).

La indicació amb un asterisc (*) darrere d’una UTM assenyala que l’espècie també ha sigut plantada en aqueixa quadrícula.

Alaventaen

Flora

PTERIDOPHYTA

ADIANTACEAE

Adiantum capillus-veneris L., Sp. Pl.: 1096 (1753). Culantrillo de pozo Falzia Roq./ tal. hùm.; Subcosm.; Geòf. riz.; 1-4 dm; I-XII; C. Ben. (YJ0086, 0186, 0484), Man. (YJ1476, 1477, 1676, 1775), Pat. (YJ1378, 1776), Ped. (XJ9487, 9585, 9586, 9685, 9785), Rib. (YJ0980, 1080, 1279, 1280), Vil. (XJ9886, 9986, YJ0085, 0185, 0284, 0384, 0483).

ASPLENIACEAE

Asplenium onopteris L., Sp. Pl.: 1081 (1753). Culantrillo negro. Falzia negra A. adiantum-nigrum subsp. onopteris (L.) Heufl. in Verh. Zool.-Bot. Vereins Wien 6: 310 (1856)

Bosc., roq., pedr.; Medit. -Paleotrop.; Hemic. ros.; 15-45 cm; I-XII; R. Vil. (YJ0379, 0380, 0480, 0579, 0478, 0479).

Asplenium majoricum Litard. in Bull. Géogr. Bot. 21(255): 28 (1911)

A. petrarchae subsp. majoricum (Litard.) O. Bolòs & Vigo in Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. 38 (Sec. Bot.,1): 64 (1974).

Alaventaen

Roq. cal.; Medit. W; Hemic. ros.; 5-15 cm; IX-VI; RR; A, Cs?,V; VU. Vil. (YJ0379)

Asplenium petrarchae (Guérin) DC. in Lam. & DC., Fl. Franç. ed. 3, 5: 238 (1815). Falzia glandulosa Polypodium petrarchae Guérin, Descr. Fontaine Vaucluse 1: 124 (1804) [basiòn.] Roq. cal.; Medit. C-W; Hemic. ros.; 3-15 cm; X-VII; R. Ped. (XJ9686, 9785), Rib. (YJ0678, 0677), Vil. (YJ0380, 0478, 0479, 0579).

Asplenium trichomanes L. subsp. quadrivalens D. E. Meyer in Ber. Deutsch. Bot. Ges. 74: 456 (1962). Culantrillo menor. Falzia roja Roq. cal./sil.; Subcosm; Hemic. ros.; 5-30 cm; I-XII; R. Vil. (YJ0478, 0579).

www.jolube.es

Alaventaen

www.jolube.es

Flora vascular del P.N. del Túria

Asplenium majoricum

Pinus halepensis

Cosentinia vellea Pistacia terebinthus

Flora vascular del P.N. del Túria

Cylindropuntia rosea (DC.) Backeb., Cactac.: Handb. Kakteenk 1:197 (1958) C. pallida (Rose) Knuth., Kaktus-ABC 126 (1935); Opuntia rosea DC., Prodr. 3:471 (1828) Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. Suc.; 5-15 dm; III-IX; RR; Art. 4.1 / 4.3. Vil. (YJ0378)

Cylindropuntia spinosior (Engelm.) F.M. Knuth in Kaktus-ABC 126 (1936)

Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 1015 dm.; V-VIII; RR; Art. 4.1 / 4.3. Ped. (XJ9586).

Opuntia dillenii (Ker-Gawler) Haw., Suppl. Pl. Succ.: 79 (1819)

Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 1-2 m; V-VII; R; Art. 4.3. Man. (YJ1477), Pat. (YJ1579), Rib. (YJ1280), Vil. (YJ0379, 0581).

Opuntia laevis J. M. Coult., Contr. U.S. Natl. Herb. 3(7): 419 (1896)

Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 5-20 dm; IV-VII; RR; Art. 4.3. Ped. (XJ9585, 9586).

Alaventaen

Cylindropuntia subulata (Muehlenpf.) F.M. Knuth, Kaktus-ABC 121 (1935) Opuntia subulata (Muehlenpf.) Engelm. in Gard. Chrom., s. s., 1: 627 (1883); Austrocylindropuntia subulata (Muehlenpf.) Backeb., Cactaceae (Berlin) 1939 (2):12 (1939)

Cultiv., natur.; Neotrop.; Fan. suc.; 5-22 dm; IV-VII; C; Art. 4.3. Ben. (XJ9987, YJ0186, 0484), Eli. (YJ1380, 1481), Llíria (YJ0088, 0389), Man. (YJ1476, 1477), Pat. (YJ1479, 1577, 1579, 1580, 1677, 1974, 2074, 2174), Ped. (XJ9487, 9587, 9784), Quart (YJ2174), Rib. (YJ0781, 0881,1080, 1081), Vil. (XJ9884, YJ0085, YJ0085, 0279, 0280, 0378, 0379, 0379, 0380, 0479, 0480, 0483, 0579, 0580, 0680).

Cylindropuntia tunicata (Lehm.) F.M. Knuth., Kaktus-ABC 126 (1935)

Opuntia tunicata (Lehm.) Link & Otto ex Pfeiff., Enum. Diagn. Cact.: 170 (1837)

Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 5-22 dm; IV-VII; RR; Art. 4.3. Ben. (YJ0386), Vil. (YJ0379, 0383).

Opuntia ammophila Small in J. New York Bot. Gard. 20: 29 (1919)

Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 8-18 dm; IV-VI; RR; Art. 4.3. Eli. (YJ1380).

Opuntia leucotricha DC., Mém. Mus. Par. XVII: 119 (1828)

Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 5-20 dm; IV-VII; RR; Art. 4.3. Ped. (XJ9586).

Opuntia linguiformis Griffiths, Rep. (Annual) Missouri Bot. Gard. 19: 270, pl. 27 (1908)

Cultiv., assilv. Neotrop.; Fan. suc.; 1525 dm; IV-VI; RR; Art. 4.3. Eli. (YJ1381), Ped. (XJ9585).

Opuntia maxima Mill., Gard. Dict. ed. 8, nº 5 (1768). Chumbera Figuera palera, palera, figuera de moro O. ficus-barbarica A. Berger in Monatsschr. Kakteenk. 22: 181 (1912); O. ficus-indica (L.) Mill., Gard. Dict. Ed.8, nº2. 1768; O. vulgaris Mill. in Gard. Dict. ed. 8, n.° 1 (1768)

Cultiv., natur.; Neotrop.; Fan. suc.; 1-4 m; IV-VII; CC; Art. 4.3. Ben. (XJ9987, YJ0088, 0186, 0484), Eli. (YJ1281, 1380, 1381), Llíria (XJ9988, YJ0288, 0289, 0389), Man. (YJ1377, 1476, 1576, 1775, 1875), Pat. (YJ1480, 1577, 1578, 1579, 1580, 1677, 1776, 1974, 1975, 2074, 2174), Ped. (XJ9487, 9585, 9586, 9587, 9685), Quart (YJ2174), Rib. (YJ0677, 0678, 0679, 0781, 0881, 1080, 1081, 1377), SAB (YJ1481, 1580), Vil. (XJ9784, 9884, 9885, 9886, 9983, 9984, 9985, 9986,

Alaventaen www.jolube.es

Flora vascular del P.N. del Túria

Aristolochia clematitis

Opuntia maxima

Araujia sericifera

Capparis spinosa

Alaventaen www.jolube.es

Flora vascular del P.N. del Túria

Bufonia perennis

Dianthus broteri

Lonicera japonica

Paronychia suffruticosa

Flora vascular del P.N. del Túria

YJ0083, 0086, 0185, 0279, 0280, 0285, 0378, 0379, 0380, 0381, 0383, 0384, 0479, 0480, 0481, 0483, 0484, 0579, 0580, 0581, 0582, 0583, 0680).

Opuntia microdasys (Lehm.) Pfiff., Enum. Diagn. Cact.: 154 (1837)

Cactus microdasys Lehm., Ind. Sem. Hort. Hamburg.: 16 (1827) [basiòn.]

Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 2-5 dm; IV-VII; R; Art.4.3. Ped. (XJ9586), Vil. (XJ9884, 9984, YJ0578).

Opuntia pycnantha Engelm. ex Coult. in U.S. Dept. Agric. Contr. Nat. Herb. 3: 423 (1896)

Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 2-6 dm; IV-VII; RR; Art. 4.3. Ped. (XJ9586).

Opuntia schumannii Speg., Anal. Mus. Buenos Aires 11: 511 (1905)

Alaventaen

Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 5-22 dm; IV-VII; RR; Art. 4.3. Rib. (YJ1476).

Opuntia tuna (L.) Mill., Gard. Dict. Ed. 8, n.3 (1768).

Cactus tuna L., Sp. Pl. 468 (1753) Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. Suc.; 6-12 dm.; IV-VI; R; Art. 4.3. Pat. (YJ1975), Ped. (XJ9586), Rib. (YJ1476).

Opuntia × elisae D. Guillot & Van Der Meer ex D. Guillot, Bouteloua 17: 42 (2014) [= O. ficus-indica Haw. × O. tomentosa Salm.-Dyck var. hernandezii (DC.) Bravo] Cultiv., assilv.; Neotrop.; Fan. suc.; 5-22 dm; IV-VII; RR; Art. 4.3. Ped. (XJ9586).

Opuntia × occidentalis Engelm. & Bigelow, Proc. Amer. Acad. Arts. 3:291 (1856) [= O ficus-indica (L.) Mill. × O littoralis Britten & Rose] Cultiv., assilv.; Nord-amer.; Fan. suc.; 1-4 m.; IV-VIII; RR. Art. 4.3. Vil. (XJ9984).

CAMPANULACEAE

Campanula erinus L., Sp. Pl.: 169 (1753). Campaneta

Flora vascular del P.N. del Túria

Chrysanthemum coronarium L., Sp. Pl.: 890 (1753). Crisantemo. Coronària, crisantem

Glebionis coronaria (L.) Cass. ex Spach., Hist. Nat. Vég. (Spach) 10:181 (1844) Herb. subnitr., cult.; Medit.; Teròf. esc.; 3-10 dm; III-VI; M. Eli. (YJ1380), Man. (YJ1476, 1477, 1776), Pat. (YJ1479, 1576, 1580, 1677, 1775, 2174), Ped. (XJ9784), Quart (YJ2073), Rib. (YJ0677, 0679, 0981, 1380), SAB (YJ1580), Vil. (XJ98, YJ0579, 0580).

Ben. (XJ9987, YJ0085, 0086, 0087), Eli. (YJ1380, 1381), Llíria (YJ0088, 0288, 0289, 0389), Man. (YJ1676, 1875), Pat. (YJ1378, 1476, 1478, 1576, 1578, 1579, 1677, 1775, 1776, 1975, 2174), Ped. (XJ9585, 9586, 9685, 9686, 9887), Rib. (YJ0679, 0881, 0980, 0981, 1080, 1081, 1179, 1180, 1279, 1281), SAB (YJ1481), Val. (YJ2175), Vil. (XJ9886, 9889, 9985, 9986, YJ0085, 0185, 0380, 0381, 0384, 0479, 0480, 0481, 0483, 0484, 0579, 0580, 0581, 0582, 0583, 0680).

Alaventaen

Chrysanthemum segetum L., Sp. Pl. 889 (1753). Ull de bou Glebionis segetum (L.) Fourr., Ann. Soc. Linn. Lyon, sér. 2, 17:90 (1869) Herb. subnitr., cult.; Medit-Iranot.; Teròf. esc.; 2-6 dm; III-VI; R. Man (YJ1776), Pat. (YJ1775).

Cichorium intybus L., Sp. Pl.: 813 (1753). Achicoria, amargón, almirón Cama-roja Herb. subnitr. hum.; Euroasiàtica; Hemic. esc.; 4-12 dm; VII-IX; C.

Cichorium pumilum Jacq., Observ. Bot. 4: 3, t. 80 (1771). Achicoria. Cama-roja Herb. subnitr. hum.; Medit.; Teròf. esc.; 2-4 dm; IV-VI; RR. Rib. (YJ1281).

Cirsium arvense (L.) Scop., Fl. Carniol. ed. 2, 2: 126 (1772). Cardo cundidor. Calcida Serratula arvense L., Sp. Pl.: 820 (1753) [basiòn.]

www.jolube.es

Cult., herb. nitr.; Paleotemp.; Geòf. rad.; 3-12 dm; V-IX; M. Ben. (XJ9987), Ch. (YJ0576), Eli. (YJ1380), Pat. (YJ1579), Ped. (XJ9585,

Alaventaen www.jolube.es

Flora vascular del P.N. del Túria

Cistus clusii Silene mellifera

Centaurea saguntina Chiliadenus saxatilis

Alaventaen www.jolube.es

Flora vascular del P.N. del Túria

Galium valentinum

Haplophyllum linifolium

Dictamnus hispanicus Populus alba

4. SÍNTESI DE LA FLORA VASCULAR DEL P.N. DEL TÚRIA

4.1. Grups taxonòmics millor representats

El total dels tàxons registrats en l’àrea d’estudi del present treball és 1142, agrupats en 533 gèneres i 123 famílies.

del P.N. del Túria

(13), Malvàcies (11), Ranunculàcies (11), Juncàcies (10), Rutàcies (10), unes altres: 94 famílies tenen entre 1 i 9 tàxons.

Alaventaen

La distribució de tàxons per famílies, és la següent: Compostes (135), Gramínies (108), Lleguminoses (99) Crucíferes (49), Labiades (46), Cariofil·làcies (44), Liliàcies (30), Rosàcies (24), Escrofulariàcies (24), Cistàcies (20), Euforbiàcies (21), Umbel·líferes (20), Cactàcies (19), Boraginàcies (19), Ciperàcies (17), Rubiàcies (17), Quenopodiàcies (17 ), Crasulàcies (16), Papaveràcies (16), Poligonàcies (15), Amarantàcies (14), Oleàcies (13), Convolvulàcies (13), Salicàcies (12), Solanàcies

Els gèneres amb major nombre de tàxons són: Amaranthus, Silene y Euphorbia con 13; Opuntia (12); Centaurea (11); Juncus, Ononis y Teucrium (10); Galium, Vicia y Allium (9); Chenopodium, Cyperus, Orobanche, Medicago, Plantago y Salix (8); Anthyllis, Fumana, Helianthemum, Linum, Sonchus y Veronica (7).

Els gèneres més ben representats en les 3 famílies més riques quant a nombre de tàxons són: Compostes: Centaurea (11 tàxons), Sonchus (7), Bidens (4), Cirsium (4). Lleguminoses: Ononis (10), Vicia (9), Medicago (8), Anthyllis (7). Gramínies: Bromus (6), Setaria (5), Hordeum (4), Stipa (4).

Les famílies amb major nombre d’endemismes són: Labiades (12 tà-

Nombre de tàxons per a les famílies amb major representació en la flora del Parc Natural del Túria

del P.N. del Túria

5.BIBLIOGRAFIA

Aguilella, A., S. Fos & E. Laguna (eds.) (2009). Catálogo Valenciano de Especies de Flora Amenazadas. Colección Biodiversidad, 18. Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, Generalitat Valenciana. València.

Alcover, A. & F. Moll (1988). Diccionari Català-Valencià-Balear. 10vols. Ed. Moll. Palma de Mallorca.

Asensi, J. & C. Tirado (1990). La vegetació al nostre medi. Papers bàsics 3i4. València

Barras de Aragón, F. de las (1919). Cartas del botánico francés Léon Dufour a Don Mariano Lagasca, existentes en el Archivo de la Real Academia de Medicina de Sevilla, encontradas y trascritas. Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. 19: 394-400.

Carretero, J. L. & A. Aguilella (1995). Flora y vegetación nitrófilas del término municipal de la Ciudad de Valencia. Ajuntament de València.

Colmeiro, M. (1858). La Botánica y los Botánicos de la Península Hispano-Lusitana. Estudios Bibliográficos y Biográficos. Imp. M. Rivadeneyra, Madrid.

Conselleria de Territori i Habitatge. Generalitat Valenciana (2007). Plan de Ordenación de los Recursos Naturales (PORN) del Túria: Cartografía.

Conselleria de Territori i Habitatge. Generalitat Valenciana (2007). PORN del Túria: Memoria descriptiva y justificativa.

Costa, M. (1982). Pisos bioclimáticos y series de vegetación en el área valenciana. Cuad. Geogr. 31: 129-142.

Costa, M. (1987). El País Valenciano. In: Peinado, M. & S. Rivas-Martínez (ed.). La vegetación de España. Pp.: 281-397. Publ. Univ. Alcalá de Henares.

Costa, M., J. B. Peris & R. Figuerola (1982). Sobre los carrascales termomediterráneos valencianos. Lazaroa 4: 37-52.

Costa, M., J. B. Peris & G. Stübing (1984). La vegetació del País Valencià. Acció Cultural del País Valencià. València. Crespo, M. B. (1989). Contribución al estudio florístico, fitosociológico y fitogeográfico de la Serra Calderona (Valencia-Castellón). Tesis Doctoral. Departament de Biología Vegetal. Universitat de València.

Crespo, M. B. & G. Mateo (1988). Consideraciones acerca de la presencia de Cistus heterophyllus Desf. En la Península Ibérica. Anales Jard. Bot. Madrid 45(1): 165-171.

Crespo, M. B., P. P. Ferrer-Gallego, R. Roselló, M. A. Alonso, A. Juan & E. Laguna (2014). Teucrium × turianum (Labiatae), un híbrido nuevo para la flora valenciana. Flora Montiber. 58: 69-74.

Esteve, F. (1969). Acerca del holotipo lagascano de Anthyllis sericea Lag. y localización de la especie en el SE y levante ibérico (nova spp. valentina). Ars. Pharm. 10: 67-73.

Ferrer-Gallego, P. P., R. Ferrer-Gallego, R. Roselló, J. B. Peris, A. Guillén, J. Gómez & E. Laguna (2014). A new subspecies of Rosmarinus officinalis (Lamiaceae) from the Eastern sector of the Iberian Peninsula. Phytotaxa 172(2): 61-70

Ferrer-Gallego, P.P. et al. (2015). Teucrium dunense subsp. sublittoralis, subsp. nov. (sect. Polium, Lamiaceae), un nuevo taxón para la flora de la Comunidad Valenciana. Flora Montiber. 60: 77-88.

Ferrer-Gallego, P. P., R. Roselló & M. Guara (2016). A new hybrid in the genus Anthyllis (Loteae-Leguminosae) from the eastern Iberian

Peninsula. Anales Jard. Bot. Madrid 73(2): e040

Folch i Guillèn, R. (1986). La vegetació dels Països Catalans. 2ª ed. Ketres, Barcelona.

Guara, M. & P. P. Ferrer-Gallego (2006). Anthyllis × fortuita, un nuevo híbrido natural en el género Anthyllis L. (Leguminosae). Acta Bot. Malacitana 31: 171-172.

Guara, M., P. P. Ferrer-Gallego, M. J. Ciurana & J. J. Herrero-Borgoñón (2004). Flora alóctona adventicia onaturalizada en la Comunidad Valenciana e Islas Baleares. Flora Montiberica 27: 15-22.

Guillot, D., E. Laguna & J. A. Rosselló (2008). Flora alóctona valenciana: familia Cactaceae. Monografías de la revista Bouteloua, 5. Jolube Consultor Botánico y Editor. Jaca.

Guillot, D., E. Laguna & J. A. Rosselló (2008). La familia Crassulaceae en la flora alóctona valenciana. Monografías de la revista Bouteloua, 4. Jolube Consultor Botánico y Editor. Jaca.

Guillot, D., E. Laguna & J. A. Rosselló (2008). La familia Aloaceae en la flora alóctona valenciana. Monografías de la revista Bouteloua, 6. Jolube Consultor Botánico y Editor. Jaca.

Guillot, D., P. Van der Meer, E. Laguna & J. A. Rosselló (2008). El género Agave L. en la flora alóctona valenciana. Monografías de la revista Bouteloua, 3. Jolube Consultor Botánico y Editor. Jaca.

Laguna, E. (1995). Especies vegetales de especial interés en la Canyada. Sección de Protección de los Recursos Naturales, Conselleria de Medi Ambient, Generalitat Valenciana. Informe inèdit.

Laguna, E., M. B. Crespo, G. Mateo, S. López Udias, C. Fabregat, L. Serra, J. J. Herrero-Borgoñón, J. L. Carrete-

ro, A. Aguilella & R. Figuerola (1998). Flora endémica, rara o amenazada de la Comunidad Valenciana. Conselleria de Medi Ambient. València. Mateo, G. & M. B. Crespo (2003). Manual para la determinación de la flora valenciana, 3ª ed., Monogr. Flora Montiber. València.

Mateo, G. & M. B. Crespo (2009). Manual para la determinación de la flora valenciana, 4ª ed., Monogr. Flora Montiber. nº 5. Eds. Librería Compás. Alacant-València. Mateo, G. & M. B. Crespo (2014). Claves ilustradas para la flora valenciana. Monografías de Flora Montibérica, nº 6. Jolube Consultor Botánico y Editor. Jaca. Mateo, G., M. B. Crespo & E. Laguna (2011). Flora valentina. Flora vascular de la Comunitat Valenciana. Vol. 1 (Pteridophyta-Gymnospermae-Angiospermae, I). Fundación de la Comunitat Valenciana para el Medio Ambiente, València, Mateo, G., M. B. Crespo & E. Laguna (2013). Flora valentina. Flora vascular de la Comunitat Valenciana. Vol. 2 (Angiospermae, II). Berberidaceae-Compositae. Fundación de la Comunitat Valenciana para el Medio Ambiente, València. Mateo, G., M. B. Crespo & E. Laguna (2015). Flora valentina. Flora vascular de la Comunitat Valenciana. Vol. 3 (Angiospermae, III). Convolvulaceae–Juglandaceae. Fundación de la Comunitat Valenciana para el Medio Ambiente, Valencia. Mateo, G. & C. Torres (2003). Adiciones al catálogo de la flora de las comarcas valencianas de Los Serranos y Ademuz. Flora Montiber. 24: 19-26. Mateo, G., C. Torres & J. Fabado (2003). Adiciones al catálogo de la flora de las comarcas valencianas de Los

Flora vascular del P.N. del Túria

Serranos y Ademuz, II. Flora Montiber. 25: 10-23.

Mateo, G., C. Torres & J. Fabado (2004). Adiciones al catálogo de la flora de las comarcas valencianas de Los Serranos y Ademuz, V. Flora Montiber. 28: 57-61.

Mateo, G., C. Torres & J. Fabado (2005). Adiciones al catálogo de la flora de las comarcas valencianas de Los Serranos y Ademuz, VI. Toll Negre 6: 20-24.

Mateo, G., C. Torres & J. Fabado (2007). Adiciones al catálogo de la flora de las comarcas valencianas de Los Serranos y Ademuz, VII. Flora Montiber. 35: 28-39.

Mateu, I. & J. Alcober (1990). Garidella nigellastrum L. en la Comunidad Valenciana. Anales Jard. Bot. Madrid 47(1): 240-241.

Molina, M. J. (1987). Estudio edafológico-ambiental de las comarcas del norte de la provincia de Valencia (Rincón de Ademuz, Serranos, Camp de Túria y Camp de Morvedre). Tesis Doctoral. Inéd. Universitat de València. València.

Montero De Burgos, J.L. & J.L. González Rebollar (1974). Diagramas bioclimáticos. ICONA. Madrid.

Moroder, E. (1927). Una nueva planta para la región valenciana (Anthyllis sericea Lag.). Bol. Real Soc. Esp. His. Nat. 27(7): 322-323.

Pau, C. (1928). Breves excursiones botánicas. Boletín de la Sociedad Ibérica de Ciencias Naturales 27: 168-172.

Pérez Muñoz, D. J., J. J. Herrero-Borgoñón & P. P. Ferrer-Gallego (2016). Lupinus mariae-josephae (Leguminosae) en el Camp de Túria (Valencia). Flora Montiber. 64: 41-46.

Peris, J. B., G. Stübing & R. Figuerola (1992). A new species of Sideritis L.

del P.N. del Túria

(Lamiaceae) for Spanish flora. Bot. J. Linn. Soc. 109: 69-74.

Rivas-Martínez, S. (2007). Mapa de series, geoseries y geopermaseries de vegetación de España [Memoria del mapa de vegetación potencial de España] Parte I. Itinera Geobot. 17: 5-436.

Rivas-Martínez, S. (2011a). Mapa de series, geoseries y geopermaseries de vegetación de España [Memoria del mapa de vegetación potencial de España] Parte II. Itinera Geobot. 18(1): 5-424.

Rivas-Martínez, S. (2011b). Mapa de series, geoseries y geopermaseries de vegetación de España [Memoria del mapa de vegetación potencial de España] Parte II. Itinera Geobot. 18(2): 425-800.

Rivas-Martínez, S., T. E. Díaz, F. Fernández-González, J. Izco, J. Loidi, M. Lousã & A. Penas (2002a). Vascular plant communities of Spain and Portugal. Addenda to the syntaxonomical checklist of 2001. Part I. Itinera Geobot. 15(1): 5-432.

Rivas-Martínez, S., T. E. Díaz, F. Fernández-González, J. Izco, J. Loidi, M. Lousã & A. Penas (2002b). Vascular plant communities of Spain and Portugal. Addenda to the syntaxonomical checklist of 2001. Part II. Itinera Geobot. 15(2): 433922.

Rivas-Martínez, S., F. Fernández-González, J. Loidi, M. Lousã & A. Penas (2001). Syntaxonomical checklist of vascular plant communities of Spain and Portugal to association level. Itinera Geobot. 14: 5-341.

Rivas-Martínez, S. & S. Rivas-Sáenz (2016). Worldwide Bioclimatic Classification System, 1996-2009. Phytosociological Research Center, Spain. [www.globalbioclimatics. org.]. [S’hi ha accedit en 2016].

6. ÍNDEX DE NOMS CIENTÍFICS

Acacia cyanophylla 118

Acacia dealbata 118

Acacia farnesiana 118

Acacia floribunda 118

Acacia retinodes 118

Acacia saligna 118

ACANTHACEAE 40

Acanthoxanthium spinosum 87

Acanthus mollis 40

ACERACEAE 40

Acer campestre 40

Acer negundo 40

Acrostichum velleum 36

ADIANTACEAE 35

Adiantum capillus-veneris 35

Aegilops cylindrica 185

Aegilops geniculata 185

Aegilops triuncialis 185

Aeonium arboreum 89

Aetheorhiza bulbosa 66

Alaventaen

AGAVACEAE 180

Agave americana 180 Agave fourcroydes 180

Agave segurae 180

Agave sisalana 181

Agrimonia eupatoria 152

Agrostis miliacea 196

Agrostis pungens 199

Agrostis stolonifera 185

Agrostis ventricosa 185

Agrostis viridis 197

Ailanthus altissima 167

Aira caryophyllea 185

AIZOACEAE 40

Ajuga chamaepitys 108

Ajuga iva 108

Ajuga iva subsp. iva 108

Ajuga iva subsp. pseudoiva 108

Ajuga pseudo-iva 108

Alcea rosea 134

Alisma plantago-aquatica 181

ALISMATACEAE 181

Alkanna tinctoria 46

Allium ampeloprasum 203

Allium cepa 203

Allium controversum 204

Allium gracile 209

Allium inodorum 209

Allium lusitanicum 203

Allium moschatum 203

Allium neapolitanum 204

Allium paniculatum 204

Allium roseum 204

Allium sativum 204 Allium senescens 203

Allium sphaerocephalon 204

Aloe arborescens 204

Aloe brevifolia 204 Aloe maculata 205

Aloe perfoliata 205 Aloe perfoliata var. vera 205 Aloe saponaria 205 Aloe vera 205 Aloe verrucosa 209

Alopecurus monspeliensis 197 Alsine bocconei 59 Alsine media 59

Alternanthera caracasana 41

Althaea hirsuta 134 Althaea officinalis 134 Alyssum maritimum 95 Alyssum simplex 91

AMARANTHACEAE 41

www.jolube.es

Amaranthus albus 41 Amaranthus blitoides 41 Amaranthus blitum 41 Amaranthus blitum subsp. blitum 41 Amaranthus blitum subsp. emarginatus 41

Amaranthus caudatus 41 Amaranthus deflexus 41 Amaranthus gracilis 42 Amaranthus graecizans 41 Amaranthus hybridus 41 Amaranthus hybridus subsp. hypochondriacus 41

Amaranthus hypochondriacus 41 Amaranthus muricatus 42 Amaranthus ×parodii 42 Amaranthus retroflexus 42 Amaranthus viridis 42

AMARYLLIDACEAE 181 Amelichloa caudata 185

Alaventaen www.jolube.es