Dossier de Coneixement del Medi de 5è

Page 1

DOSSIER D’HORA B DE 5È NOM I COGNOMS: CURS:

C. MEDI HORA B 5è

1


ÌNDEX 1. ELS GRÀFICS ESTADÍSTICS ............... 3 1.1 1.2 1.3

EL GRÀFIC LINEAL....................................... 4 EL GRÀFIC DE BARRES............................... 5 EL GRÀFIC SECTORIAL................................7

2. DEMOGRAFÍA......................................... 9 2.1 LA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ...........................10 2.2 LES VARIACIONS DE POBLACIÓ....................12

3. EL CLIMA I REPRESENTACIÓ............... 15 3.1 EL CLIMA...........................................................16 3.2 EL CLIMOGRAMA.............................................20 3.3 ELS MAPES DEL TEMPS..............................…22

4. GEOGRAFIA............................................ 25 4.1 L’ESCALA GRÀFICA.........................................26 4.2 LOCALITZACIÓ DE PUNTS .............................29

5. HISTÒRIA................................................ 31 5.1 ELS NOMBRES ROMANS................................ 32 5.2 L’EIX CRONOLÒGIC…………………………… 34

6. LA BIBLIOGRAFIA………………………. 36

C. MEDI HORA B 5è

2


UNITAT 1 ELS GRÀFICS ESTADÍSTICS

DOSSIER D’HORA B DE 5È

C. MEDI HORA B 5è

3


EL GRÀFIC LINEAL CONEIXEMENT DEL MEDI 5è Docent: Juan Carlos Blas

Els gràfics lineals representen cada un dels valors o de les dades amb un punt. La línia que resulta d’unir aquests punts ens indica l’augment, la igualtat o la disminució de cada valor respecte als altres. Mostra continuïtat a les dades; una dada determina la següent.

• • •

Quina és la temperatura mitjana del mes de febrer? Quina és la temperatura mitjana del mes més calorós? Quina és la temperatura mitjana del mes més frec?

Fes un gràfic lineal amb les següents dades: DIES DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE

GRAUS 15 16 18 18 21 19 14

C. MEDI HORA B 5è

4


EL GRÀFIC BARRES CONEIXEMENT DEL MEDI 5è Docent: Juan Carlos Blas

Aquest tipus de gràfic ens permet representar de manera gràfica una sèrie de dades. A diferència del gràfic de lineal, aquest NO mostra continuïtat.

a) Quin és el mes on el riu porta més cabal? ................................................ b) Quin és el mes on el riu porta menys cabal? ............................................ c) A quina època de l’any el riu porta més cabal? ........................................ d) Quin és el cabal del mes de setembre? ................................................. e) En quines unitats s’ha mesurat el cabal? .................................................

C. MEDI HORA B 5è

5


Elabora un gràfic de barres amb les següents dades:

ANY

% VOTS PAT

1997

5%

2001

7%

2005

15 %

2009

4%

C. MEDI HORA B 5è

6


INTERPRETACIÓ D’UN GRÀFIC SECTORIAL CONEIXEMENT DEL MEDI 5è Docent: Juan Carlos Blas

1. Observa aquest gràfic i pinta’l d’acord amb la llegenda:

El gràfic de dalt és un gràfic sectorial. Els gràfics sectorials mostren la relació proporcional que hi ha entre uns valors o quantitats determinats. Cada un d’aquests valors té un caràcter percentual (és un percentatge), és a dir, representa una part dels valors recollits.

C. MEDI HORA B 5è

7


Aquest és un gràfic sectorial que ens informa de l’estat laboral d’un poble. Quin és l’estat laboral de la majoria de persones d’aquest poble?

Quantes persones treballen a aquest poble aproximadament, la meitat, més o menys?

El segon sector d’habitants amb més persones, quin és el seu estat laboral?

Quin és l’estat laboral de menys persones en aquest poble?

C. MEDI HORA B 5è

8


UNITAT 2 DEMOGRAFIA

DOSSIER D’HORA B DE 5È

C. MEDI HORA B 5è

9


INTERPRETACIÓ D’UNA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ CONEIXEMENT DEL MEDI 5è Docent: Juan Carlos Blas

1. Observa el gràfic i pinta de color vermell les barres corresponents a les dones i de color blau les barres corresponents als homes.

El gràfic de dalt és una piràmide de població. Les piràmides de població mostren l’estructura de la població d’una zona determinada en un període concret a partir de dos aspectes: l’edat i el sexe.

2. Observa la piràmide de dalt i marca les respostes correcte: On s’ha situat la indicació dels grups d’edat? A la dreta A l’esquerra Al centre On s’ha situat el grup de les dones? A la dreta A l’esquerra

Al centre

On s’ha situat el grup dels homes? A la dreta A l’esquerra

Al centre

Què indiquen les dades de l’eix horitzontal? El total de persones El total d’homes

El total de dones

C. MEDI HORA B 5è

10


3. Pinta les piràmides de població B i C i dibuixa-hi un triangle isòsceles com el que hi ha dibuixat sobre la piràmide A. Els triangles t’ajudaran a identificar les franges d’edats que representen més població.

4. Marca les respostes correctes: •

Què significa el fet que una piràmide tingui una base molt ampla? a. Que la població que s’hi representa és molt jove. b. Que la població que s’hi representa és molt vella. c. Que la població que s’hi representa és equilibrada: ni jove, ni vella.

Què significa el fet que una piràmide tingui la cúspide molt estreta? a. Que és una població amb molta gent gran. b. Que és una població amb poca gent gran. c. Que és una població sense gaire gent gran.

5. Observa aquesta piràmide i completa les dades del quadre:

C. MEDI HORA B 5è

11


EL CREIXEMENT D’UNA POBLACIÓ CONEIXEMENT DEL MEDI 5è Docent: Juan Carlos Blas

• •

El cens fa referència a un país. El padró fa referència al municipi. És molt important està empadronat per gaudir dels serveis bàsics del municipi (educació, sanitat,...)

FORMULES

Creixement natural = Natalitat – Mortalitat

Creixement migratori = Immigrants – Emigrants

Creixement real = Creixement natural + Creixement migratori

Densitat de població = nº d’habitants : extensió km2

Voluntària Econòmiques Causa Forçosa Política Internes Migracions

Destí Externes

Temporal Temps Permanent

Ocupada Activa Població

Desocupada Inactiva

C. MEDI HORA B 5è

12


Calcula els següents índexs tenint en compte les dades de cada poble concret:

a) b) c) d)

Creixement Natural (CN) Creixement migratori (CM) Creixement real (CR) Densitat de població (dp)

POBLE A

POBLE B

POBLE C

N=5 M=3 I=2 E=1 P = 20 EX = 10 Km2

N = 56 M = 32 I = 16 E = 16 P = 200 EX = 100 Km2

N = 623 M = 600 I = 500 E = 100 P = 800 EX = 600 Km2

POBLE D

POBLE E

POBLE F

N = 321 M = 100 I = 400 E = 122 P = 800 EX = 320 Km2

N = 123 M = 102 I = 159 E = 130 P = 200 EX = 80 Km2

N = 400 M = 359 I = 450 E = 89 P = 1531 EX = 2700 Km2

NATALITAT = N

INMIGRANTS = I

POBLACIÓ = P

MORTALITAT = M

EMIGRANTS = E

EXTENSIÓ = EX

C. MEDI HORA B 5è

13


RESOLUCIÓ DE PROBLEMES CONEIXEMENT DEL MEDI 5è Docent: Juan Carlos Blas

C. MEDI HORA B 5è

14


UNITAT 3 EL CLIMA I LA SEVA REPRESENTACIÓ

DOSSIER D’HORA B DE 5È

C. MEDI HORA B 5è

15


EL CLIMA CONEIXEMENT DEL MEDI 5è Docent: Juan Carlos Blas

ELEMENTS DEL CLIMA El clima d’un territori es manifesta a través dels ELEMENTS CLIMÀTICS següents: • TEMPERATURA: Quantitat de calor. Termòmetre. • HUMITAT: Quantitat de vapor d’aigua. Higròmetre. • PRECIPITACIONS: Quantitat d’aigua. Pluviòmetre • PRESSIÓ ATMOSFÈRICA: Força que fa el pes de l’aire contra el sòl. Baròmetre. • VENT: Moviment de masses d’aire. Força: Anemòmetre. Direcció: Penell. PLUVIÒMETRE

HIGRÒMETRE

C. MEDI HORA B 5è

16


ANEMÒMETRE

PENELL

ELS FACTORS DEL CLIMA • • •

Distància i separació del mar. L’altitud. L’orientació del relleu.

ELS FACTORS DEL CLIMA A CATALUNYA Catalunya té diversitat climàtica bàsicament per tres factors: • • •

Distància i separació respecte a la Mediterrània. Diferents condicions de temperatura a les zones costaneres que a les de l’interior (CONTINENTALITAT). L’altitud. L’orientació del relleu.

C. MEDI HORA B 5è

17


ELS CLIMES A CATALUNYA

CLIMA

PRECIPITACIONS TEMPERATURA

HUMITAT

LOCALITZACIÓ

ATLÀNTIC

MEDITERRANI LITORAL

MEDITERRANI CONTINENTAL

D’ALTA MUNTANYA

C. MEDI HORA B 5è

18


C. MEDI HORA B 5è

19


EL CLIMOGRAMA CONEIXEMENT DEL MEDI 5è Docent: Juan Carlos Blas

Els climogrames són gràfics que representen les temperatures mitjanes i les precipitacions enregistrades en un període de temps determinat en un indret concret.

Quines dades hi ha representades en l’eix vertical de la dreta? __________

Quines dades hi ha representades en l’eix vertical de l’esquerra? ______

Quines dades hi ha representades en l’eix horitzontal? _______________

Quin és el mes en què s’enregistren les temperatures més altes?

Quins són els mesos en que s’enregistren les temperatures més baixes?

Quin és el mes en que es produeix més precipitacions?

A quina estació de l’any s’enregistra menys precipitacions?

Quina temperatura mitjana aproximada feia al Març?

Quant volum d’aigua es va enregistrar al Maig?

C. MEDI HORA B 5è

20


C. MEDI HORA B 5è

21


INTERPRETACIÓ DE MAPES METEOROLÒGICS CONEIXEMENT DEL MEDI 5è Docent: Juan Carlos Blas

1. Observa aquests dos mapes del temps:

De quina zona es informa el mapa A? Quin tipus d’informació dóna?

De quina zona es informa el mapa B? Quin tipus d’informació dóna?

Quin diries que és el pronòstic del temps per a la teva comarca?

Per què els mapes del temps no poden oferir una previsió del temps a llarg termini?

C. MEDI HORA B 5è

22


Els mapes meteorològics ens informen del temps atmosfèric que ha fet el dia anterior i de la previsió per als dies més immediats. N’hi ha de dos tipus: • •

Mapes simbòlics, que contenen símbols referents a l’estat de la mar, la nuvolositat, les precipitacions, el vent, les temperatures, etc. Mapes isobàrics, que contenen: - Unes línies que uneixen els punts que tenen la mateixa pressió atmosfèrica, anomenades isòbares. - Unes línies que indiquen la zona de contacte entre un front fred i un front càlid. - La lletra A, que vol dir “anticicló”. Un anticicló indica que el temps és bo. - La lletra D, que vol dir “depressió”. Una depressió indica mal temps.

2. Contesta les preguntes referents al següent mapa:

C. MEDI HORA B 5è

23


Segons aquest mapa, es pot dir que fa bon temps?

Com serà el vent a Catalunya?

Quina serà la previsió per Catalunya?

A quina part d’Espanya farà millor temps?

Què vol dir aquest símbol (

A quina comunitat apareix el símbol abans comentat?

Pinta Catalunya dins el mapa.

) al mapa?

C. MEDI HORA B 5è

24


UNITAT 4 GEOGRAFIA

DOSSIER D’HORA B DE 5È

C. MEDI HORA B 5è

25


L’ESCALA GRÀFICA CONEIXEMENT DEL MEDI 5è Docent: Juan Carlos Blas

1. Observa aquests dos mapes i, després, contesta les preguntes:

C. MEDI HORA B 5è

26


Es representa el mateix territori en els dos mapes? _________________

Quin dels dos mapes abasta més territori? ________________________

Quines diferències observes entre el gràfic que hi ha representat en la part inferior del mapa A i el gràfic representat en la part inferior del mapa B? _______

El gràfic que hi ha en la part inferior de cada mapa s’anomena escala. L’escala serveix per saber la proporció que hi ha entre la distància en un mapa i la distància en la realitat. Així, en el mapa A, 4 centímetres de l’escala equivalen a 5 quilòmetres en la realitat, i en el mapa B, 3 centímetres de l’escala equivalen a 5 quilòmetres en la realitat. 2. Marca les distàncies que hi ha entre algunes poblacions seguint els passos següents: A. Observa el mapa i la seva escala. Fixa’t que els nombres que hi ha sobre cada partició de l’escala (0, 1, 2, 3, 4, 5) indiquen quilòmetres. B. Agafa un regle, mesura cada un dels segments de l’escala del mapa i completa: El segment del 0 a l’1 fa ___________________ El segment de l’1 al 2 fa ___________________ El segment de 2 al 3 fa ____________________ Això vol dir que mig centímetre sobre la superfície del mapa equival a 1 quilòmetre a la realitat.

C. MEDI HORA B 5è

27


C. Ara completa: • •

Mig centímetre de la superfície del mapa de dalt equival a ________________ quilòmetres a la realitat. 1 centímetre de la superfície del mapa de dalt equival a ________________ quilòmetres a la realitat.

D. Mesura les distàncies reals que hi ha en línia recta entre les poblacions indicades en el quadre. -

Mesura amb un regle quants centímetres de distància hi ha entre les poblacions. Multiplica per dos cada centímetre i sabràs quina distància en quilòmetres hi ha entre les poblacions indicades.

Tortosa i Roquetes: Mas del Ganxo i Santa Rosa de Lima: La Raval de la llet i Bítem:

C. MEDI HORA B 5è

28


LOCALITZACIÓ DE PUNTS EN EL PLANISFERI CONEIXEMENT DEL MEDI 5è Docent: Juan Carlos Blas

C. MEDI HORA B 5è

29


2. Localitza alguns punts de la Terra seguint els passos següents: A. Observa aquest planisferi. Ressegueix l’equador o paral·lel 0º amb color vermell i el meridià 0º o el meridià de Greenwich amb color blau.

Fixa’t que cada paral·lel és situat a uns quants graus de l’equador o paral·lel 0º i que cada meridià és situat a uns quants graus del meridià 0º o meridià de Greenwich. Tingues en compte que, per localitzar qualsevol punt de la Terra, sempre cal expressar-ne en primer lloc la latitud (nord o sud) i després la longitud (est o oest).

3. Observa el planisferi i completa segons el model: •

60º latitud nord i 120º longitud oest és un punt situat dins de Canadà.

20º latitud sud i 30º longitud est ________________________________

20º latitud sud i 60º longitud oest _______________________________

4. Escriu les coordenades aproximades dels països següents: Finlàndia _________________

Espanya _________________

Austràlia __________________

Argentina ________________

C. MEDI HORA B 5è

30


UNITAT 5 HISTÒRIA

DOSSIER D’HORA B DE 5È

C. MEDI HORA B 5è

31


ELS NOMBRES ROMANS CONEIXEMENT DEL MEDI 5è Docent: Juan Carlos Blas

Per a qualsevol historiador és essencial dominar el sistema numèric que van idear els romans, tant per conèixer l’època romana com per estudiar períodes posteriors en els quals es van adoptar les xifres romanes, sobretot per comptar els anys. És un sistema compost per set signes que avui dia encara fem servir per numerar els segles.

I=1 V=5 X = 10 L = 50 C = 100 D = 500 M = 1000

Observa el quadre i aprèn els signes de la numeració romana i les seves equivalències numèriques amb el nostre sistema decimal.

3 = III Completa les equivalències de la taula seguint la norma bàsica de la numeració romana: els signes sumen el seu valor amb el del costat, de manera que per formar un nombre cal anar repetint lletres fins a obtenir-lo.

17 = XVII 99 = 348 = 659 =

Això sí, es tracta d’utilitzar el mínim nombre de signes possible, de manera que les lletres V, L i D no es poden repetir (és lògic: dues V sumen una X, per exemple).

1324 = 5471 =

C. MEDI HORA B 5è

32


IV = V (5) – I (1) = 4 Llegeix la norma següent: XL = L (50) – X ( “Una lletra de valor més petit situada a l’esquerra d’una altra de valor més gran li resta el seu valor.”

)=

CM = M ( ) IX =

Fixa’t en els exemples i completa’ls.

99 = 348 =

Rescriu els nombres de la taula de l’exercici anterior tenint en compte la norma anterior.

659 = 1324 =

Has de saber, però, que les lletres V, L i D no es poden escriure a l’esquerra per ser restades.

5471 =

MCMLXXVI = XCIX = MMVIII = Tradueix les xifres romanes del quadre al nostre sistema de numeració i encercla les que estan mal escrites.

MMMMDCCXLI = XIX = IL = XLIX = CDXIII = DID =

Escriu la teva data de naixement i la data d’avui en xifres romanes.

_____________________________

_____________________________

C. MEDI HORA B 5è

33


L’EIX CRONOLÒGIC CONEIXEMENT DEL MEDI 5è Docent: Juan Carlos Blas

1. Llegeix la biografia d’aquest personatge:

Situa els fets de la vida de l’Emili en aquest eix cronològic i contesta:

Imagina que l’Emili decideix comptar els anys a partir del dia que va conèixer la

Clara Sopena. Quin vídeos?______________ •

any

hauria

muntat

el

negoci

dels

I quin any hauria nascut l’Emma? __________________________

C. MEDI HORA B 5è

34


2. Escriu en aquest eix cronològic els quatre fets més importants de la teva vida:

Ara, selecciona el fet que consideris més important i assenyala’l en l’eix com a any 1. Després, torna a numerar les dates a partir d’aquest fet.

3. Llegeix aquest text:

Com que no sabem exactament quan va començar el món, en molts països hen triat una data per començar a comptar els anys: el naixement de Crist. Aquest any és l’any 1. Els anys anteriors a aquest any 1 es compten cap enrere, i al costat s’hi afegeixen les lletres aC, que volen dir “abans de Crist”. Els anys posteriors al naixement de Crist es compten cap endavant, i al costat s’hi poden afegir les lletres dC, que volen dir “després de Crist”. •

Escriu en aquest eix cronològic els següents fets:

C. MEDI HORA B 5è

35


UNITAT 6 BIBLIOGRAFIA

DOSSIER D’HORA B DE 5È

C. MEDI HORA B 5è

36


LA BIBLIOGRAFIA CONEIXEMENT DEL MEDI 5è Docent: Juan Carlos Blas

Quan realitzes un treball és tan important trobar la informació rellevant com fer una bona bibliografia. Aquesta serveix per trobar les fonts d’allò que pots llegir al treball. Si quan llegeixes algun text que t’interessa hi ha alguna part que t’agradaria ampliar només has de mirar a la bibliografia per comprovar d’on s’ha extret allò llegit. Per fer una bibliografia només has de seguir els següents passos: LLIBRE Cognom, Nom (de l’autor), Títol. Ciutat publicada: Editorial, any d’edició. REVISTA / DIARI Nom de la publicació, secció dintre de la publicació, dia de la publicació. WEBS Direcció exacte de la pàgina (exemple http://www.sissl.net/moodle/login/index.php)

Fes la bibliografia dels llibres que a classe et donarà el professor.

C. MEDI HORA B 5è

37


APUNTS CONEIXEMENT DEL MEDI 5è Docent: Juan Carlos Blas

C. MEDI HORA B 5è

38


APUNTS CONEIXEMENT DEL MEDI 5è Docent: Juan Carlos Blas

C. MEDI HORA B 5è

39


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.