Lli莽贸 6 Ortografia: La essa sorda i sonora Morfosintaxi: Morfologia verbal IV. Pronoms febles II. L猫xic: Abreviacions i neologismes Expressi贸 escrita: Text predictiu. Fraseologismes
Nivell mitjà
Lliçó nº6
Les fricatives alveolars: la essa sorda i la essa sonora Tant la essa sorda com la essa sonora són consonants fricatives alveolars. Reben aquest nom perquè el punt d'articulació es produeix entre la llengua i les genives superiors o alvèols i perquè la manera d'articular es fa de forma contínua: l'aire passa per un canal estret i produeix un soroll com de fricció prolongable a voluntat. La s de sí i la de casa són fricatives alveolars i l'única cosa que les diferencia és el comportament de les cordes vocals: la primera és sorda i la segona sonora. La essa sorda [s] La essa sorda [s] té quatre possibles grafies; s, ss, ç, c (a més de sc: escena). Cal pronunciar amb essa sorda: abscissa, etcètera, frontissa, messies, Brussel·les, discussió, dissident, dissoldre, cessió, etc. Per tant, escriurem essa sorda en els següents casos: 1 . En la posició inicial de mot, el so de [s] és representat per: a) la lletra s si va seguida de les vocals, A, O, U. (Els mots ça i ço són els únics que comencen en ç i són més aviat poc usuals.) •
Exemples: savi, sord, sud,...
Pareu atenció a: •
*sabata, *safareig, *safata, safir, safra, *safrà, saga,sagal, salpar, samarra, *sanefa, sapa, sarabanda, saragata, Saragossa,sarbatana, *Sardenya, *sarró, sarsa, *sarsuela, saurí, *soc, *sòcol,*sofre, sotsobrar, *sucre, la Suda, surra. (* mots més habituals.)
b) I per les lletres S o C davant les vocals E, I: •
Exemples: sense, sivella / cel, cistella
Noteu: *sedàs, *sentinella, *sèquia, serraller, simbomba, simitarra... 2. Enmig de mot és on trobem el major nombre de grafies diferents. Així, entre vocals podem escriure: a) ss: passar, mossa,... Anoteu la grafia dels mots següents •
alcàsser, *arrebossar, *arrissar, assor, assutzena, *carnisseria, *carrossa, *cassota, cassussa, *disfressar, *drassana, *Eivissa, escaramussa, genísser, *gessamí, *hissar, *massapà, *massís, *mosso, *mostassa, palissada, *pissarra, *pòlissa, *regalèssia, rossí, *Saragossa, *tassa, *tossut.
2
Nivell mitjà
Lliçó nº6
b) I en alguns mots compostos, s: asimetria, antesala, antisèptic, biseccionar, contrasentit, entresol, disèpal, hendecasíl·lab, hiposulfit, monosíl·lab, parasíntesi, polisulfur, pre-socràtic, sobresortir, suprasensible, trisòdic, tetrasil·làbic, unisexual, i altres... c) O bé ç/c (escrivim ç davant de A, O, U i a finals de mot; i C davant de E, I): •
Exemples: peça, eriçó / peces, edició
(Repasseu la llista de mots amb ç que us donem més avall.) d) Alguns mots (pocs) també es poden escriure amb el dígraf sc. Es tracta de: •
piscina, ascensor, escena, abscissa, ressuscitar ,..., així com els seus derivats.
consciència,
susceptible,
e) En canvi, entre consonant i vocal o vocal i consonant podem trobar les grafies: • • •
_ s: dansa, pensar, pasta,... _ c/ç: enciam, cançó,... _ I, en alguns pocs casos, x: excursió, explotar,...
Fixeu-vos, ara, com s'escriuen aquests mots alferes, barnús, *bus, *cabàs, Cadis, cafís, calabós, canemàs, *cartipàs, cuscús, *esbós, *llapis, *matís, matràs, panís, quars, ris, *sedàs, tamís, *tapís, *vernís, Vinaròs, *xerès,... 3. A final de mot, les grafies que poden representar el so d'ESSA SORDA són dues: a) s: tros, arròs,... Noteu, especialment alferes, barnús, *bus, *cabàs, Cadis, cafís, calabós, canemàs, *cartipàs, cuscús, *esbós, *llapis, *matís, matràs, panís, quars, ris, *sedàs, tamís, *tapís, *vernís, Vinaròs, *xerès,... I els mots acabats amb els sufixos: • • • •
- ÀS, ASSA: gossàs, cuirassa,... - ÍS, ISSA: canyís, terrissa,... - DÍS, DISSA: passadís, corredissa,... - ÚS, USSA: pallús, gentussa,...
3
Nivell mitjà
Lliçó nº6
b) O bé ç: lluç, glaç,... (Consulteu-ne la llista a l'apartat següent.) La ç Aquesta lletra (anomenada ce trencada) és usada només per a representar el so de [s] (ESSA SORDA). Combina amb la c, segons la regla que ja hem vist: • •
-ç davant de A, O, u i a final de mot: calça, començo, forçut, lluç,... -c davant de E, I: calces, llucet, comercial,...
No hi ha, però, regles fixes per a l'ús d'aquesta parella de grafies o les seves equivalents s/ss (tros - destrossar). Només la lectura atenta i l'ús freqüent ens podran resoldre tots els dubtes. Remarca: a) Alguns casos poden ser resolts tenint en compte que c/ç poden alternar, en una família de mots, amb el so de [t]: • • • • • • •
_ força/forcejar/fortalesa _ avançar/avantatge _ adreçar/dreçar/dret _ torçar/tort _ alçar/altura _ cançó/cantar _ escurçar/curt
b) Els mots derivats formats amb els sufixos -ANÇA i -ENÇA: esperança, coneixença,... (No són derivats pansa, cansa, dansa, pensa, defensa,...) c) Noms de lloc dels Països Catalans: L'Arboç, Argençola, Caçà, Calassanç, Capçanes, Castellterçol, Corçà, Flaçà, Llançà, Lliçà, Lluçà, Lluçanès, Can Maçana, La Maçana, Maçanes, Maçanet, Marçà, Ronçana, Vinçà,... d) D'altres topònims: Les Açores, Coblença, França, Moçambic, Niça, Provença,... e) Verbs: Agençar, amenaçar, avançar, caçar, calçar, començar, encalçar, esmerçar, esquinçar, llençar, llançar, traçar, i els seus respectius derivats i primitius: amenaça, avenç, caça, començ, encalç, esquinç, llança, traç,... f) Altres mots: açò (i ço), arboç, arç, balanç, balança, balç, boç, braç, ça (ençà...), cabeça (d'alls), calç, calça, capça (1) (i derivats: capçal, capçalera, escapçar,...), cerç, comerç, dolç(2), eriçó, escorça, escurçó, estruç, faç, façana, faiçó, falç (eina), francmaçó, glaç, jaç, llaç, llençol, lliçó, lluç, maça (eina), mançanilla, març, novençà, peça, pedaç, pinça, pitança, plaça, plançó, puça, raça, solaç, terç, terça, unça, variça, veça. I llurs derivats. NOTES:
4
Nivell mitjà
Lliçó nº6
1. capça: Part superior d'algunes plantes, com el bròquil, o la col-i-flor. No ho confongueu amb «capsa», de cartó, de llauna,... 2. I també un bon nombre d'adjectius com és ara: capaç, audaç, veraç, atroç, feliç, descalç,... La essa sonora [z] La essa sonora [z] es pronuncia com la [z] del francés en maison o de l'anglés en houses. Té dues possibles grafies: s i z. Cal pronunciar amb essa sonora: adhesió, anàlisi, anestèsia, basílica, casino, residu, tesi, fase, hipòtesi, zebra, zero, zona, etc. Per tant, escriurem essa sonora en els següents casos: 1. En la posició inicial de mot, l’única grafia que emprem és z: zona, zero, zenit, zebra, zoologia... 2. Enmig de mot, entre vocals, escrivim generalment s: casa, casos, etc. Remarques •
•
En alguns mots cultes, derivats del grec la majoria de les vegades, escrivim z: amazona, àzim, bizantí, esquizofrènic, ozó, piezòmetre, topazi, trapezi, Nazari,... Així com els mots compostos de rizo- (rizòfag), -zoic (paleozoic), -zou (espermatozou), -zoide (trapezoide), -zoari,... I altres noms com: Ezequiel, nazisme, nazi,... En els altres casos, escrivim z entre consonant i vocal, i s entre vocal i consonant: o guitza, pinzell, donzella, etc. o esmorzar, desdir, esbarriar, etc.
Són excepcions: • •
Els mots compostos de -fons- (enfonsar), -dins- (endinsar), trans(transeünt, transistor). Noteu, encara: alzina, aranzel, atzavara, atzembla, atzerola, benzina, botzina, bronze, ènzim, etzibar, Llàtzer, onze, salze.
5
Nivell mitjà
Lliçó nº6
Morfologia verbal IV: els pretèrits del subjuntiu El subjuntiu és un mode verbal que designa, a diferència de l'indicatiu (real), les accions o els estats com a imaginaris, i els fa objecte d'una negació, d'un desig, d'una condició, etc. Pretèrit imperfet de subjuntiu Recordeu que el pretèrit imperfet de subjuntiu és un temps simple que es forma amb les desinències següents: 1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació cantara o cantàs temera o temés partira o partís -ara/-às -era/-és -ira/-ís -ares/-asses -eres/-esses -ires/-isses -ara/-às -era/-és -ira/-ís -àrem/àssem -érem/-éssem -írem/-íssem -àreu/-àsseu -éreu/-ésseu -íreu/-ísseu -aren/-assen -eren/-essen -iren/-issen Nota: coexisteixen dos formes; una acabada en r i l'altra en s 1a conjugació: verbs irregulars • •
Estar: estiguera/estigueres/estiguera/estiguérem/estiguéreu/estigueren Estar: estigués/estiguesses/estigués/estiguéssem/estiguésseu/estiguessen
2a conjugació: verbs irregulars Saber sabera/sabés saberes/sabesses sabera/sabés sabérem/sabéssem sabéreu/sabésseu saberen/sabessen
Cabre cabera/cabés caberes/cabesses cabera/cabés cabérem/cabéssem cabéreu/cabésseu caberen/cabessen
Voler volguera/volgués volgueres/volguesses volguera/volgués volguérem/volguéssem volguéreu/volguésseu volgueren/volguessen
Ser fóra/fos fores/fosses fóra/fos fórem/fóssem fóreu/fósseu foren/fossen
Fer fera/fes feres/fesses fera/fes férem/féssem féreu/fésseu feren/fessen
Veure vera/veiés veres/veiesses vera/veiés vérem/veiéssem véreu/veiésseu veren/veiessen
6
Nivell mitjà
Lliçó nº6
Pertànyer pertanyera/pertanyés pertanyeres/pertanyesses pertanyera/pertanyés pertanyérem/pertanyéssem pertanyéreu/pertanyésseu pertanyeren/pertanyessen
pertanguera/pertangués pertangueres/pertanguesses pertanguera/pertangués pertanguérem/pertanguéssem pertanguéreu/pertanguésseu pertangueren/pertanguessen
3a conjugació: verbs irregulars Eixir isquera/isqués isqueres/isquesses isquera/isqués isquérem/isquéssem isquéreu/isquésseu isqueren/isquessen
Oir oïra/oís oïres/oïsses oïra/oís oírem/oíssem oíreu/oísseu oïren/oïssen
El pretèrit perfet i el pretèrit plusquamperfet de subjuntiu El pretèrit perfet de subjuntiu es conjuga amb el present de subjuntiu del verb haver i el participi del verb conjugat. •
Cantar: haja cantat, hages cantat, haja cantat, hàgem cantat, hàgeu cantat, hagen cantat
El pretèrit plusquamperfet es conjuga amb el pretèrit imperfet de subjuntiu del verb haver i el participi del verb conjugat. •
Cantar: haguera cantat, hagueres cantat, haguera cantat, haguérem cantat, haguéreu cantat, hagueren cantat.
Formes no verbals: infinitiu, participi i gerundi Infinitiu: és una forma no personal del verb que pot tenir el valor d'un substantiu. Morfològicament no presenta problemes. •
•
No tots els verbs que en castellà acaben en -ecer tenen en valencià equivalents en -éixer: o florir (i no floréixer) o prevaler (i no prevaléixer) D'altra banda, alguns verbs acabats en ir en castellà (i per tant, de la 3a conjugació) són en valencià de la segona conjugació: cloura i dreivats, fondre i derivats, batre i derivats, metre i derivats, rompre i dreivats i córrer i derivats.
7
Nivell mitjà
Lliçó nº6
Participi: és una forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre. aquesta forma és important en la flexió verbal per tal com forma part de temps compostos com el pretèrit indefinit d'indicatiu (he menjat), el pretèrit plusquamperfet d'indicatiu (havia menjat), el pretèrit anterior (haguó menjat o vaig haver menjat), el futur perfet (hauré menjat), el condicional compost (hauria menjat), el pretèrit perfet de subjuntiu (haja menjat) o el pretèrit plusquamperfet de subjuntiu (haguera menjat o hagués menjat). Els participis es formen amb les següents desinències: • • •
1a conjugació: -at/ats/ada/ades. Cantat, cantats, cantada, cantades. 2a conjugació: -ut/uts/uda/udes. 3a conjugació: -it/its/ida/ides.
Remarques Hi ha verbs de la 2a conjugació que no formen el participi en -ut. Són els següents: • • •
• •
Els verbs acabats en -prendre, -tendre i -metre formen el participi en és. Ex: aprendre - aprés Els verbs acabats en -oldre formen el participi en -olt. Ex: resoldre resolt però doldre és una excepció a aquesta regla: doldre - dolgut. El participi del verb fondre és fos i de cloure clos, per tant, tots els derivats d'ambdos verbs fan el participi en -ós. Ex: confós, difós, inclòs, exclòs, etc. Quan el verb coure significa sotmetre a l'acció del foc, el participi és cuit. Si, per contra, el verb significa produir coentor, el participi és cogut. Els verbs derivats, també presenten aquests acabaments en els participis, següents: veure (vist), fer (fet), traure (tret), dur (dut), estrényer (estret), empényer (empés), pondre (post), romandre (romàs).
En la 3a conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it. • • •
Els verbs cobrir i obrir (també els seus derivats) formen el participi amb l'acabament -ert. Ex: cobert i obert. Els verbs sofrir, establir, complir, acomplir, endolir-se i omplir poden formar el participi en -it o en -ert. Ex: sofert o sofrit. Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort. 1a -at conjugació 2a -ut -és conjugació ós/òs -olt/-t 3a -it -ert conjugació
8
Nivell mitjà
Lliçó nº6
Gerundi: es formen afegint els radicals les desinències -ant,-ent i -int, segons siguen verbs de la primera, segona o tercera conjugació. Hi ha alguna excepció en la 2a conjugació, són les següents: • • • •
Els gerundis dels verbs velaritzats no porten -gu ni -qu en el radical, per tant, formen els gerundis sense la velarització. Ex: bevent i no beguent. Els verbs com clore, coure o riure, la u desapareix. Ex: cloent, coent, rient. Els verbs com beure, escriure, plore o viure, la -u és transforma en -v. Ex: bevent, escrivint, vivint. Els verbs com creure, seure, jaure, traure o veure, la -u es transforma en una -i consonàntica. Ex: creient, seient, jaient, caient, traient, veient.
9
Nivell mitjà
Lliçó nº6
Els pronoms febles: combinacions binàries Quan hi ha més d'un pronom feble, l'orde de prioritat amb què es col·loquen segueix aquest esquema: se
CI
CD
en
Hi
La combinació de pronoms febles té uns límits. En una oració com Portarà llibretes de la papereria, solament es pot fer una substitució. En portarà llibretes ( en: de la papereria), o bé: En portarà de la papereria (en: llibretes). Les combinacions que no són possibles són: EN + EN, Hi + Hi, Ho + Ho, HO + Hi, En + Ho. El pronom ho es reemplaça per l' davant el pronom adverbial hi. •
Davant del jutjat demanaran que els escolten. L'hi demanaran.
També pel que fa a l'ortografia, heu de tenir en caompte que: •
•
La combinació de el + en s'ha d'escriure l'en. En aquest cas, no podem apostrofar més a la dreta perquè ens trobaríem davant le, pronom inexistent. Tampoc segueixen les regles generals d'apostrofació les combinacions se + us (se us) ni la + hi ( la hi). Ex: No se us donaran més prediccions fins demà. No portaran la previsió de despeses al registre. No la hi portaran.
Regla pràctica: l'apòstrof va tan cap a la dreta com pot: •
Te'n vas, te n'has anat, se te'l menja
El quadre següent mostra les possibles combinacions de dos pronoms en les diverses posicions respecte del verb. Observeu-ne l'ús del guionet i de l'apòstrof:
QUADRE DE COMBINACIONS BINÀRIES se me nos te vos li dav. se'm te'm us se m' te m' em me us m' dar. -se'm -te'm -vosem -usem dav. se'ns te'ns us ens nos
10
els
el
la
les
ne
Nivell mitjĂ
dar.
te vos
el
dav. dar.
dav. la dar.
dav. dar.
li
se'ns
-te'ns -vosens -usens
dav. se't se t' dar. -se't dav. se us dar. -seus dav. se'l me'l ens te'l se l' me l' el te l' ens l' dar. -se'l -me'l -nos- -te'l el 'ns-el
els
les
Lliçó nº6
dav. dar.
dav. ho dar.
us el li'l us l' li l' -vos- -li'ls el -us-el
els el els l'
-losels 'lsels se'ls me'ls ens te'ls us li'ls els els els els -se'ls -nos- -te'ls -vos- -li'ls -losme'ls els els els 'ns-us'lsels els els se la me la ens te la us la li la els la se l' me l' la te'l us l' li l' els l' ens l' -se-la -me- -nos- -te-la -vos- -li-la -losla la la la 'ns-la -us-la 'ls-la se me ens te les us li les els les les les les els -se- -me- -nos- -te- -vos- -li-les -losles les les les les les 'ns-us'lsles les les se li me li ens li te li us li -se-li -me-li -nos- -te-li -vosli li 'ns-li -us-li s'ho m'ho ens t'ho us ho li ho els ho ho -s'ho -m'ho -nos- -t'ho -vos- -li-ho -losho ho ho 'ns-us'ls-ho ho ho
11
Nivell mitjĂ
ne
hi
dav. se'n me'n ens se n' me n' en ens n' dar. -se'n -me'n -nosen 'nsen dav. s'hi m'hi ens hi dar. -s'hi -m'hi -noshi 'ns-hi
Lliçó nº6
te'n us en li'n te n' us n' li n'
els l'en en el n' els n'
-te'n -vos- -li'n en -usen t'hi us hi li hi
-los- -l'en -la'n -lesen en 'ls-en
-t'hi
els hi l'hi
-vos- -li-hi -los- -l'hi hi hi -us-hi 'ls-hi
12
la'n la n'
les en les n'
la hi les hi n'hi -la-hi -les- hi n'hi
Nivell mitjà
Lliçó nº6
Abreviacions i Neologismes L'abreviatura és la representació d'una paraula per una o algunes de les seues lletres. Normalment solen portar, com a marca d'abreujament, un punt final, però també hi ha abreviatures amb una barra; no poden posar-se alhora el punt i la barra. Les podem escriure amb majúscula o amb minúscula, depenent del context, i, si cal, han de dur accent. En alguns casos, a més, admeten també la marca de plural. Una forma ben senzilla d'escriure les abreviatures dels ordinals és acompanyar la xifra amb l'última lletra de la paraula, sense punt. No recomanable 1ª (primera) 2on (segon) 3er. (tercer) 4º (quart) 6è. (sisè) 7na. (setena)
Recomanable 1a (primera) 2n (segon) 3r (tercer) 4t (quart) 6è (sisè) 7a (setena)
Els símbols són signes especials que representem amb lletres, xifres, pictogrames, etc. Generalment, són usats internacionalment, és a dir, independentment de la llengua en què s'escriu la paraula. No tenen punt final ni tampoc cap marca de plural. No recomanable 35 km. 16 h. 30 min.
Recomanable 35 km 16 h 30 min
La sigla és una abreviatura formada per una lletra inicial, o per un grup d'inicials que s'utilitzen com un terme. No han de portar cap punt, ja que la marca gràfica és el fet d'estar en majúscula. No tenen tampoc accent gràfic ni forma de plural i s'apostrofen segons les regles generals d'apostrofació. No recomanable l'O.N.U. el B.U.P. les I.B.Ms.
Recomanable l'ONU el BUP les IBM
Recordem que hi ha algunes sigles, anomenades acrònims, que l'ús ha convertit en substantius: làser, ovni, radar, sida, Renfe, Benelux, etc. ABREVIATURES I SÍMBOLS MÉS USUALS
13
Nivell mitjà
Lliçó nº6
Abreviatures abans de Crist a. C. abril abr.
il·lustre Il·ltre. il·lustríssim Il·lm. il·lustríssima Il·lma.
administració adm. agost ag. altura, altitud alt. ante meridiem (abans del migdia) a. m. aproximat, aproximadament aprox. article art. auxiliar aux. avinguda av. o avda. biblioteca bibl. carrer c/ capítol cap. castellà cast. català cat. carretera ctra. cèntims cts. després de Crist d. C. departament dept. desembre des.
impremta impr. institut inst. juliol jul. làmina làm.
freqüència modulada FM gram g grau centígrad/grau Celsius ºC grau Fahrenheit ºF hectàrea ha hectogram hg hectolitre hl
llicenciat/ada llic.
hectòmetre hm
dijous dj. dilluns dl. dimarts dt. dimecres dc. direcció dir. director/a dir. dissabte ds. diumenge dg. divendres dv. doctor Dr. doctora Dra. document doc. dreta dta. edició ed.
magnífic Mgfc. hertz Hz magnífica Mgfca. hora h masculí m. hotel H nombre nre. joule J novembre nov. litre l número núm. logaritme log octubre oct. longitud l pàgina p. o pàg. mega M per exemple p. ex. megabyte Mb pesseta pta. megahertz MHz plaça pl. metre m polígon pol. metre per segon m/s post meridiem (després milió M del migdia) p. m. post scriptum (després de mil·ligram mg l'escrit) PS postdata PD mil·lilitre ml professor/a prof. mil·límetre mm província prov. minut min rambla rbla. nord N registre reg. oest O sant St. paràgraf § santa Sta. percentatge % secretari/ària secr. pesseta PTA segle s. potència P sense data s.d. pressió p sense número s/n quilogram kg senyor Sr. quilohertz kHz senyora Sra. quilojoule kJ
14
Nivell mitjà
editor/a ed. entresòl entl. especialment esp. esquerre/a esq. etcètera etc. excel·lentíssim Excm. excel·lentíssima Excma. excepció exc. exemple ex. femení f. facultat fac. febrer febr. gener gen. general gral. habitant h. honorable Hble. ídem íd.
Lliçó nº6
servei serv. setembre set. signatura sign. telèfon tel. traducció trad. urbanització urb. valencià val. vegeu v. o veg. volum vol. Símbols ampere A atmosfera atm centilitre cl centímetre cm coulomb C decilitre dl est E
quilòmetre km quilòmetre per hora km/h quilowat kW quilovolt kV quilovolt ampere kVA quintar q revolucions per minut rpm segon s sud S superfície S televisió TV temperatura T tona t wat W velocitat lineal v volt V volum V
Neologisme Un neologisme és una unitat lèxica nova, formalment o semànticament, creada en una llengua per les pròpies regles de formació de mots o manllevada a una altra llengua. A diferència dels barbarismes, els neologismes no desplacen innecessàriament cap mot de la llengua que els incorpora, sinó que enriqueixen i completen aquesta llengua amb temes nous. Alguns s'adapten a la nostra fonètica (xip, futbol, hoquei) i altres es tradueixen directament: bicicleta de muntanya (mountain bike) o coixí de seguretat (air bag). Altres, però, mantenen la forma de la llengua originària durant algun temps (attrezzo) i, de vegades, passen al diccionari amb aquesta grafia. Hi ha diccionaris que recullen aquestes paraules (per exemple, el Diccionari de neologismes del TREMCAT), i que estructuren temàticament els termes.
15
Nivell mitjà
Lliçó nº6
El text predictiu El text predictiu ens informa sobre una situació futura, en base a una situació i uns condicionaments actuals, per tal de fer-ne una preparació adequada. Podem trobar textos predictius en horòscops, prediccions meteorològiques, prospeccions econòmiques, sociològiques i polítiques, programes electorals, profecies, bonaventures, etc., tot i que poden aparéixer com a unitats discursives independents o dependents d'altres textos. La forma verbal principal per a l'expressió de les prediccions és el temps futur. Però hi ha també d'altres possibilitats gramaticals que poden aportar diferents matisos de significat: • • • • •
el temps condicional el mode subjuntiu el present d'indicatiu el futur compost, i verbs que suggeresquen per ells mateixos una predicció.
Per treure certesa a les prediccions en futur s'usen adverbis i locucions de probabilitat com segurament, potser, tal vegada, si Déu vol, etc. Noteu que la tria que es fa entre l'ús del futur i el condicional depén de la hipòtesi: si es certa o si només es probable. Per exemple, demà hauré acabat la feina (n'està bastant segur), però si em tocara la loteria, faria un viatge per tot el món (és una hipòtesi fonamentada en una condició). Per expressar les condicions es poden usar: • • • • • • • • • •
oracions introduïdes per nexes condicionals (si, posat que, mentre que, etc.) locucions com amb la condició de+infinitiu, la locució en cas de+nom, i verbs o substantius que, pel seu significat, indiquen condició. La planificació d'una activitat comporta les passes següents: la detecció de les necessitats que es volen satisfer la fixació dels objectius del pla la determinació de les activitats a realitzar la concreció dels responsables i dels costos de les activitats l'execució de les activitats, i l'avaluació dels resultats aconseguits.
TEMPS VERBALS PER INDICAR PREDICCIONS • • • • • •
Futur simple: Demà plourà. Futur compost: L'any que ve hauré acabat la carrera. Condicional simple: Si deixares (o deixaves) de fumar, et trobaries més bé. Present de subjuntiu: Em farà anar malament que vinguen demà. Imperfet de subjuntiu: M'agradaria que fos pilot. Present d'indicatiu: Arribo demà. 16
Nivell mitjà
Lliçó nº6
PER INDICAR CONDICIÓ si posat que
amb que en cas que/de
només que/de a condició que/de
PER INDICAR POSSIBILITAT • • • • •
és possible que (+present subjuntiu): És possible que demà arribe Laura possiblement (+futur): Possiblement la setmana que ve farà molt de fred. pot ser que (+present de subjuntiu): Pot ser que se'n farte de seguida. tal vegada: Aquest és un diagnòstic que tal vegada no compartiran els altres metges. si Déu vol: Si Déu vol trobaré feina abans de l'estiu.
17
Nivell mitjà
Lliçó nº6
Fraseologismes Els fraseologismes són expressions fixes, de dos elements o més, units sovint per una sintaxi particular. Els components ha n perdut el significat primitiu i tenen, tots plegats, un sentit unitari i familiar a tota la comunitat lingüística. Malgrat això, sempre n'hi ha que tenen una validesa més general mentre que altres poden tenir-ne més local. Pensem, per exemple, en proverbis de prediccions meteorològiques que tenen com a referents topònims locals, o en formes de salutació pròpies d'un poble. 1.- Locucions (contruïdes sense verb) • • •
• • •
Substantives: colp d'ull, cap d'any, punt d'honor, etc. Adjectives: fet un mar de llàgrimes, a prova de bomba, etc. Adverbials: a poqueta nit, a corre-cuita, al comptat, a desgrat, a cau d'orella, de bat a bat, de bell nou, a doll, de gaidó, en un tres i no res, a l'abast, etc. Interjectives: tant de bo, a quin sant, i tant!, déu meu, puja ací dalt, campe qui puga, etc. Prepositives: a despit de, gràcies a, en virtut de, de cara a, quant a, a excepció de, etc. Conjuntives: posat que, per tal com, malgrat que, això no obstant, etc.
Hem d'evitat les incorreccions següents: • •
• • •
• • • •
A falta de: Quan falta un minut per a lfinal, em dius això? A base de: A força de colps s'aprén en la vida. El moble està fet a base de fusta de pi. (Només es correcte quan equival a prenent com a fonament) A l'espera: Mentre esperem o esperant que arriben els convidats. Així que: Així que vingues ho aclarirem. (Només és correcte amb valor temporal). Conforme: Estic conforme amb la proposta. Ho he fet segons em va explicar. A mesura que anava passant el temps. (Sols és correcte quan equival a estar d'acord, però mai com a causal). De quan en quan: Bec un poc de vi de tant en tant. En base a: Les afirmacions les ha fetes sobre la base jurídica. Pel moment: De moment, no necessitem res més. (Incorrecte amb valor temporal). Sempre i quan: Sempre que vingues, la resta és cosa teua. (Incorrecte amb valor condicional).
2.- Frases fetes: (La frase feta empra sempre un verb, siga en forma personal, siga en forma impersonal). • •
Anar: anar alerta, anar a rebolcons, anar de buit, anar de bòlit, anar a parar, anar en cos de camisa, etc. Acabar: acabar com el rosari de l'aurora, acabar de fer el pes, acabar la corda, etc.
18
Nivell mitjà • • • •
•
• •
Lliçó nº6
Arribar: arribar a l'ànima, arribar a les mans, arribar lluny, arribar al capdamunt, etc. Beure: beure a galet, beure a morro, beure més que una esponja, beure's l'enteniment, etc. Caure: caure bé, caure de cul, caure del burro, etc. Fer: fer acte de presència, fer aigües, fer anys, fer bona cara, fer calaix, fer camí, fer com qui sent poure, fer costat, fer cua, fer el paperot, fer estralls, fer fallida, fer i desfer, fer fàstic, fer l'ullet, fer més mal que una pedregada, fer morros, etc. Ser: ser figues d'un altre paner, ser més llarg que un dia sense pa, ser més vell que anar a peu, ser un maldecap, ser un cap de suro, ser un llepaculs, etc. Traure: traure de polleguera, traure el fetge per la boca, traure el nas, traure les faves de l'olla, traure la cara, traure les ungles, etc. Altres: donar duros a quatre pessetes, nuar els gossos amb llonganisses, pixar molt alt, quedar-se per a vestir sants, enterrar-se en vida, portar com cagalló per sèquia, etc.
19