Lliçó 9 Ortografia: Les consonants vibrants Morfosintaxi: L’adverbi. Lèxic: Locucions adverbials Expressió escrita: Text argumentatiu
Nivell mitjà
Lliçó nº9
Les consonants vibrants "Per la carretera roja de la Font Roja passa un carro carregat de garrofes" Els sons La distribució fonètica r/R no ofereix problemes a nivell pràctic. Les escasses variacions dialectals se situen a la pronunciació o emmudiment de la r a final de mot, o en el reforçament amb [t] en algunes zones de certs mots acabats en -R. En valencià és general la pronunciació de tots els casos de -R final: •
cantaR, fusteR, senyoR, claR,...
En canvi, als altres dialectes aquesta -R sol ser muda a final de mot, però sona als altres casos i als derivats: • • • •
canta(r) (però: cantaR-li) fuste(r) (però: fusteRet) senyo(r) (però: senyoRa) cla(r) (però: claRejar)
En aquests dialectes, llevat sovint del baleàric, es pronuncien sempre les -R finals dels mots: •
acer, amor, auster, car, clor, clorur, cor, enter, exemplar, far, fer (= salvatge), fervor, futur, labor, mar, mer, obscur, or, popular, pur, rar, sever, sonor, sospir, vampir, vapor.
I en determinades zones del català central alguns d’aquests mots apareixen reforçats amb una -T al final: •
car(t), mar(t), cor(t), amor(t),...
Les grafies a) El so de [r] (erra simple) és sempre representat per la grafia R: pare, cara, Sara,... b) El so de [R] (erra múltiple) pot ser escrit: •
•
R: A principi de mot, darrera de consonant i, en alguns mots compostos darrera de vocal: o Remei, Manresa, antiraquític, autoretrat, birectangle (però no:birrem), contrarèplica, extraradi, monorefringent, neoradical,semirecte, sobrerealitat, suprarenal, triradiat, (no: trirrem), ultraràpid RR: Entre vocals (menys en els casos anteriors): carro, serra, parra,...
LES VIBRANTS (r/rr) La distinció erra simple / erra múltiple
2
Nivell mitjà
Lliçó nº9
La pronúncia dels dos sons de la erra no presenta problemes; tothom distingeix perfectament entre mira/mirra, para (o pare)/parra, etc. Quant a la grafia, només la erra múltiple ofereix una mica de dificultat. Observeu, doncs, aquests exemples: El so de erra múltiple s’escriu: R 1) A començament de mot: ric, roca, etc. 2) Obrint síl·laba, quan l’anterior acaba en consonant: folre, Manresa, etc. El so de erra múltiple s'escriu: RR 3) entre vocals: carro, arròs, etc. EXCEPCIÓ: Els compostos com: antireligiós, autoretrat, birefringent, contrarestar, extraradi, monorim, multiracial, neoromàntic, postromàntic, semirepresentant, sobrerealitat, suprarenal, trirectangle, ultraràpid, etc.; barbaros, penjarobes, etc.; dentirostre, bielorús, termoregulació, telereceptor, etc.; pre-romà, pre-rafaelita, pre-regnant, pre-romànic, etc.
3
Nivell mitjà
Lliçó nº9
L'adverbi L’adverbi és la paraula que posem al costat del verb quan volem modificar-lo. Certs adverbis no modifiquen el verb sinó l’adjectiu o un altre adverbi. Una característica comuna a tots els adverbis és que no tenen flexió, són invariables: • • •
Canta bé (es refereix al verb). És un noi bastant alt (es refereix a l’adjectiu). Tan sols ho ha fet una vegada (es refereix a l’adverbi).
Molts adverbis consten de més d’una paraula; llavors s’anomenen locucions adverbials. Funció La funció primordial de l’adverbi és la d’objecte circumstancial, commutable per un sintagma preposicional: • •
Vivim aquí = en aquesta casa. Escriu perfectament = de manera perfecta.
Classes Els adverbis es divideixen en: •
• •
• • • • •
de lloc: aquí, allí, lluny, prop, enlloc, entremig, endins, amunt, avall, ençà, enllà, onsevulga, dalt, baix, davant, darrera, endavant, endarrera (contesten la pregunta on); de temps: ara, avui, demà, ahir, anit, aviat, tard, abans, llavors, sempre, sovint, mai, ja, adés, adesiara, aleshores... (contesten la pregunta quan); de manera: bé, millor, pitjor, així, com, ensems, debades, malament, feliçment, difícilment (aquests últims formats afegint la terminació -ment a la forma femenina, sense perdre l’accent) (contesten la pregunta com); de quantitat: només, sols, gairebé, quasi, almenys, mica, gota; molt, poc, gens, força, etc. (contesten la pregunta quant); d’ordre: primer, abans, després; de dubte: potser; d’afirmació: sí, també, àdhuc, prou, fins; de negació: no, tampoc.
Els mots sí i no no són pròpiament adverbis. S’hi classifiquen perquè modifiquen el sentit del verb; però la seua funció no és pas la d’expressar una circumstància de la funció verbal sinó el seu sentit positiu o negatiu. A l’anàlisi gramatical no poden considerar-se com una part de l’oració, sinó com un simple adjunt del verb. Formes Fan d’objecte circumstancial: 4
Nivell mitjà • • • • • • •
Lliçó nº9
adverbi; una sola paraula beu molt/poc/bastant; locució adverbial menjava a poc a poc/caminava de pressa; gerundi baixaven cantant/corria plorant; preposició + substantiu plorava amb ràbia/compra a plaça; preposició + pronom tònic treballa amb mi/viu sense ningú; preposició + infinitiu en entrar va ensopegar (només en expressions temporals); pronom feble hi entra/en surt.
Adverbis de manera Forma femenina dels adjectius qualificatius + -ment: ràpidament, vivament, breument, inclusivament, exclusivament... com de bracet, be, ben de sobte, de cop, de cop i volta, malament, mal tot d’una, tot d’un plegat, millor fins, fins i tot, ...i tot, pitjor en va, debades, endebades, així alt, tot baix, alhora gairebé, quasi, almenys només, sols, solament, de pressa a cau d’orella, corrents, a coll, a corre cuita, a coll-i-be, a poc a poc, a contracor, sobretot, a dojo, de debò, a la babalà, d’allò més, a la fi, a la menuda, al detall, a la força, per força, a l’engròs, de cap a cap, a la valenta, de cap a peus, a les fosques, de cap i de nou, a les palpentes, de corcoll, a manta, de fit a fit, a peu coix, de franc, a pols, de gom a gom, a posta, expressament, de passada, a raig, fet de puntetes, a tort i a dret, de valent, a ulls clucs, d’esma, al cap i a la fi, comptat i en doina, en orri, debatut, amb prou feines, a penes en dejú, d’amagat, fil per randa, de bat a bat, frec a frec, de biaix, de gairell, més aviat, de bocaterrosa, sense solta ni volta, de panxa, enlaire, si fa no fa, de bon grat, de tot cor, tant sí com no, de mal grat xanoxano (xino-xano) Adverbis de lloc-situacionals: on, aquí (ací), allà, pertot, arreu, pertot arreu, a tot arreu, enlloc, lluny, prop, a prop, a la vora, al voltant, dalt, a dalt, baix, a baix, davant, a davant, al davant, darrere, a darrere, al darrere (darrera...), endavant, avant, endarrera, enrere, sobre, a sobre, damunt, a damunt, sota, a sota, davall, amunt, avall, enlaire, al capdamunt, al capdavall, dins, dintre, a dins, a dintre, fora, a fora, endins, endintre, enfora, ençà, enllà Adverbis de temps-temporals: quan, ara, d’ara endavant, llavors, aleshores, sempre, tothora, mai, mai de la vida, mai més, sovint, de tant en tant, a vegades, de vegades, mentrestant, abans, després, aviat, de seguida, tot seguit, com més aviat millor, d’hora, tard, ja, encara, alhora, avui, ahir, abansd’ahir, anit, anit passada, anit, aquesta nit, demà, demà passat, l’endemà, enguany, al matí, al migdia, a la tarda, a l’hora baixa, a la vesprada, al vespre, a la nit, a mig matí, a mitja tarda, cap al tard, havent dinat, havent sopat Adverbis de quantitat-grau: quant tan, massa a més, a més a més, molt, d’allò més almenys, si més no, força més o menys, si fa no fa, bastant, gairebé, quasi, prou, només, sols, solament, gaire, no gaire, entre poc i massa, poc, a dojo, gens, gens ni mica, no gens a l’engròs, més a la menuda, menys, mes poc de franc, una mica, un xic, un poc, de gom a gom, tant ben, bé
5
Nivell mitjà
Lliçó nº9
Adverbis d'afirmació: sí, també, prou, fins, fins i tot, ...i tot, certament, efectivament, justament, indubtablement, evidentment, en efecte, ben segur, per descomptat, sense dubte, cert, i tal, i tant, no cal dir-ho, això sí, de veritat, de debò Adverbis de dubte: potser, tal vegada, tal volta, qui sap (si) Adverbis de negació: no, no ... pas, no pas, no gens, ni tan sols, de cap manera, i ara! Remarques •
•
•
• •
•
• •
• •
•
•
Amunt i avall i a dalt i a baix no els hem de confondre (el castella només té “arriba y abajo”): o Riu amunt i riu avall (moviment). o El noi és a dalt i la noia a baix (repòs). Capdavall és el contrari de capdamunt però a vegades té un sentit diferent (a última hora): o Al capdavall se n’ha sortit. o Tanta comèdia i, al capdavall, res. Adés indica un moment molt pròxim a l’actual; i és el verb el que determina si aquell moment és anterior o posterior al moment present: Adés ho hem fet (fa poc). Adés ho farem (d’aquí a un moment). mal/malament. Hem de diferenciar mal (quan apareix davant del verb) i malament (darrere del verb). Ex: Això està mal fet. Ho has fet malament. Corrents. Significa molt de pressa, per tant, la forma corrent és incorrecta. Ex: He sopat corrents i no He sopat corrent ( que significaria que he sopat mentre corria). D’ara endavant o en endavant són dues locucions correctes, pero “d’ara en endavant” és incorrecta, hi sobra en: D'ara endavant ho farem millor. Bé pren la forma ben davant d’un adjectiu o un altre adverbi: o Parla bé. Ben parlat. Ben aviat. Ensems és un adverbi, no una locució adverbial. No ha d’anar, doncs, precedit de preposició: o Estudia i ensems treballa. Inclusivament és el que s’ha de dir en lloc del barbarisme inclusiu: o Tancat per vacances fins al dia 30 inclusivament. Sols i solament són dues formes sinònimes. Solsament, pronunciat solzament, és una incorrecció. S’ha obtingut de l’adverbi sols mésla terminació ment. Cal, doncs, bandejar-la. ment. Quan hi ha dos o més adverbis amb la terminació ment el català prefereix no suprimir mai el sufix, però, si ho fa, suprimeix el del darrer adverbi i hi deixa el primer: o Escriu bellament i pulcra. Com/com a. Com introdueix una comparació: igual que/com si fos. Com a introdueix un predicatiu: en tant que/en qualitat de. o S’estimen com germans o S’estimen com a germans (ho són)
6
Nivell mitjà •
•
•
•
• •
• •
•
Lliçó nº9
Ningú, res, cap, gens, enlloc, mai, tampoc. Aquests mots tenen un sentit positiu o negatiu segons el context. Sempre són afirmatius en oracions interrogatives i condicionals: o T’ha dit res de nou? (T’ha dit alguna cosa de nou?). o Pregunta-li si en té cap (Pregunta-li si en té algun). o L’havies vist mai tan alegre? (L’ havies vist alguna vegada tan alegre?). El caràcter afirmatiu que tan sovint tenen aquests mots ens obliga a no prescindir de l’adverbi no (o dels mots ni, sense) en oracions negatives: o Què t’ha donat? Res (No m’ha donat res). o Quants en tens? Cap (No en tinc cap ni en vull cap). o Vindrà algun cop? Mai (No vindrà mai). La negació en la resposta està en els mots sobreentesos. Pel fet que aquests mots absorbeixin l’adverbi “no” en una resposta abreujada i negativa, on el verb és sobreentès, són presos equivocadament per mots negatius. A les oracions negatives on figuri un d’aquests mots és indispensable la presència d’un mot negatiu com no, ni o sense, tant si el mot de referència va davant com darrera el verb: o No temis; ningú no et vol mal. o Enlloc no n’hem trobat. o Ell no ho sabia ni jo tampoc. o Feu-ho sense dir res. Com ja hem dit, res no és un mot negatiu. És la locució no res, la que expresa una negació: o Aquesta nit no hi ha res per sopar. o És un home coratjós: res no l’espanta. o És un home temorenc: no res l’espanta. No expletiu. El mot no, a vegades es emprat en oracions afirmatives. No és necessari però és viu en el parlar. en frases comparatives: la primera afirmativa i la segona introduïda per la conjunció que: o D’això, en trobaras més que no tens cabells al cap. expressant temença; el verb de la subordinada ha d’estar en subjuntiu: Tinc por que no et renyi. Fixeu-vos en aquestes tres frases: o Tinc por que vingui } o Tinc por que no vingui } Totes tres són afirmaives o Tinc por que vindrà } Per tenir caràcter negatiu, el verb ha d’estar en indicatiu: o Tinc por que no vindrà.
7
Nivell mitjà
Lliçó nº9
Locucions adverbials En català, com en altres idiomes, n’hi ha moltíssimes i algunes de ben pintoresques: • •
•
• • • • •
de lloc o situacionals: pertot arreu, al capdamunt, al capdavall, a mig aire, al voltant, a la vora, al dessota, a banda, dalt de tot, a l’entorn...; de temps o temporals: de seguida, tot seguit, a trenc d’alba, a punta de dia, a entrada de fosc, cap al tard, a darrera hora, entre dues llums, a altes hores de la nit, a voltes, una vegada, mai més, abans-d’ahir, l’endemà passat...; manera o modals: a corre-cuita, a balquena, a dojo, a cau d’orella, a coll-i-be, a bell doll, a cop calent, a tomballons, a poc a poc, a cegues, a dret fil, a gratcient, a l’engròs, a la menuda, en orri, a les palpentes, a tort i a dret, a ulls clucs, a posta, al cap i a la fi, de gairell, de franc, de bat a bat, de fit a fit, en doina, fil per randa, sense solta ni volta, si fa no fa, en un tres i no res, amb prou feines, a la gatzoneta...; de quantitat o de grau: si més no, almenys, un poc; una mica, no gaire, un xic, pel cap alt, gens ni mica, ultra mesura...; d’ordre: de bell antuvi, abans de res, abans de tot, en prirner lloc...; de dubte: tal vegada, tal volta, si de cas, si per cas...; d’afirmació: fins i tot, de veres, de veritat, sens dubte, de debò...; de negació: no pas, no gens, en ma vida, en absolut...;
8
Nivell mitjà
Lliçó nº9
El text argumentatiu dins de la situació comunicativa Les argumentacions, com els altres tipus de textos, es poden donar en contextos comunicatius ben diferents. Tots tenim la necessitat de prendre partit per alguna idea o davant d'algun fet concret en diversos moments i situacions de la nostra vida. Quan enunciem aquesta presa de partit ajudant-nos de raons estem argumentant i, generalment, al mateix temps, intentem convéncer el nostre auditori. A continuació veurem una llista de possibles classes de textos argumentatius: • • • • • • •
L'expressió i defensa de punts de vista en: converses, cartes privades i públiques, novel·les, obres de teatre. Conferències, debats, taules rodones, col·loquis, etc. bé directament davant de públic, o bé a través dels mitjans de comunicació. Articles d'opinió en revistes i diaris. Editorials Anuncis publicitaris Discursos polítics Informes sobre temes de caràcter especialitzat que inclouen preses de decisió argumentades, per exemple: informes fets per metges sobre la conveniència de no fumar, etc.
D'acord amb la situació comunicativa, l'emissor produirà una classe o altra de text argumentatiu. Tots ells tindran en comú: • •
l'exposició i defensa d'opinions, la intenció de convéncer o persuadir.
A cada classe de text correspondrà: • • • •
un registre lingüístic més o menys formal, una determinada relació entre l'emissor i el receptor, una estructura pròpia, uns recursos lingüístics determinats.
9