ESTRATÈGIA METODOLÒGICA DOS MESTRES A L’ AULA
Didàctica i desenvolupament curricular Docent: Katia Verónica Pozos Pérez Ana Gutiérrez Miriam López Víctor Pastor Estefanía Pons Meritxell Vives Grup 5 Seminari A GEP 17/11/14
ESTRATÈGIA: DOS MESTRES A L’AULA
1) Què pretén l'estratègia metodològica §
Atendre i augmentar el suport a tots els alumnes de l’aula.
§
Adequar la programació i la intervenció als alumnes.
§
Introduir innovacions amb l’avaluació posterior entre les dues persones docents en un treball en equip, compartir metodologia.
§
Garantir una atenció més personalitzada.
2) Descripció detallada de l’estratègia Aquesta estratègia pretén afavorir l’atenció a la diversitat, ja que, el que s’aconsegueix és atendre a totes les necessitats dels alumnes dins l’aula ordinària. D’aquesta manera s’afavoreix que tots els alumnes que presenten mancances rebin un suport per part dels mestres. Així doncs, perquè es pugui portar a terme aquesta estratègia metodològica és necessari que es compleixen les condicions següents: §
Ambdós professionals han de sentir-se membres de la comunitat educativa.
§
Coordinació i confiança mútua imprescindible per a poder treballar.
§
El tutor/a/ ha te tenir una actitud inclusiva cap a la persona que fa el suport.
§
La persona de suport ha d’evitar fiscalitzar l’actuació del tutor/a.
§
Clima d’intercanvi comunicatiu entre el professorat.
§
Comptar amb espais per a la comunicació i l’intercanvi.
D’altra banda, aquesta estratègia presenta les debilitats següents: §
Pèrdua de “protagonisme” i comoditat: Quan el mestre de suport entra a l’aula per col·laborar amb el mestre tutor, es pot crear una situació d’incomoditat i pèrdua de protagonisme de les dues figures, ja que el mestre de suport quan realitzava la seva tasca fora de l’aula creava una relació molt estreta entre ell i els “seus” alumnes. D’altra banda, el mestre tutor es podia sentir més tranquil perquè delegava l’atenció de “l’alumne especial” al mestre de suport (un professional
2
especialitzat) que té els coneixements necessaris per poder atendre’l i ensenyarlo. §
Més necessitat de coordinació: Com ja hem esmentat anteriorment una de les condicions essencials és que hi hagi una bona comunicació i confiança entre els dos mestres a l’aula. D’aquesta manera, això requereix més coordinació i esforç de col·laboració que moltes vegades dificulta la implantació de les activitats.
3) Organització Per treballar dos mestres a l’aula s’han d’anar negociant i pactant les activitats i els rols respectius. Per ajudar els mestres a parlar i a posar-se d’acord, es va dissenyar el “Full d’acords per les sessions amb suport” (ANNEX 1) que serveix de guió per fer les reunions entre el tutor i el mestre de suport i per acordar el que faran a les sessions. §
Es realitza en un mateix grup d’alumnes en la seva aula ordinària.
§
Cal identificar els moments convenients en què hi haurà els dos mestres a la mateixa aula, ben planificats, amb les funcions a desenvolupar per les dues persones.
§
Normalment hi sol haver tutor/a, o la persona responsable de l’àrea o projecte a desenvolupar, i un segon mestre.
4) Agrupament dels alumnes Dins de l’aula els alumnes solen treballar en grups més petits (més o menys heterogenis, depenent de l’activitat).
5) Requisits previs §
Els dos docents han de tenir un coneixement compartit dels alumnes del grup.
§
Han de programar de forma conjunta, repartint-se les funcions, però amb flexibilitat.
§
Els alumnes han de conèixer els docents.
3
6) Funcions de l’educador/a §
Programar de forma conjunta amb l’altre docent.
§
Treballar a l’aula amb els rols i funcions pactats.
7) On i quan aplicar-ho §
En aquelles activitats on es requereix un suport individualitzat: treballs de procediments en general, tasques més experimentals, de producció, resolució de problemes, expressió oral i escrita, etc.
§
A tots els cicles i etapes.
8) Com integra els 12 principis generals de les estratègies metodològiques Principi d'adequació a la finalitat L’establiment d’aquesta estratègia es duu a terme a partir dels propòsits o metes de l’equip docent vers als seus alumnes.L’adequació a la finalitat d’aquesta estratègia és coherent amb les necessitats i els contextos dels alumnes. Així doncs, la finalitat d’aquesta estratègia és adequar-se a les necessitats dels alumnes.
Principi d'adequació a l'alumne La intervenció d’aquesta estratègia s’adequa als alumnes, a les seves necessitats, interessos, expectatives, motivacions i situació social i cultural. D'aquesta manera s’aconsegueix crear ambients estimulants que afavoreixin l'aprenentatge i el desenvolupament integral de les capacitats dels alumnes. També, és important conèixer les preferències dels alumnes per tal d’adequar els mestres segons els alumnes i així aconseguir més motivació i un aprenentatge més dinàmic.
Principi d'adequació als continguts L’estratègia “dos mestres a l’aula” adequa els continguts en funció de les necessitats reals de l’alumnat. Els mestres han de seleccionar continguts que donin suport als coneixement previs dels alumnes i alhora que siguin assolibles en funció de les mancances que aquests tenen.
4
Principi d'adequació al context El context és un factor d’incidència en el PEA, ja que condiciona en la selecció dels continguts i per tant, els mestres han de conèixer prèviament el context social, cultural i econòmic que els envolta per poder variar i gestionar les estratègies segons els contextos. Així doncs, amb aquesta estratègia els dos mestres s’adeqüen als recursos que el context els hi aporta per tal de poder desenvolupar els objectius estratègics previs establerts.
Principi de comunicació Tots procés d'ensenyament-aprenentatge es configura com un espai sociocomunicatiu replet d'interaccions i de sistemes comunicatius, per tant, la comunicació és el fonament del PEA. Amb aquesta estratègia s’aconsegueix una comunicació òptima entre mestres i alumnes, ja que, la base d’aquesta estratègia és garantir un procés d’intercanvis d’idees, emocions i inquietuds en el qual l’alumne se senti més acompanyat i motivat per créixer personal i acadèmicament.
Principi d'activitat Les activitats que es realitzin a l’aula han de ser actives, és a dir, que l’alumne se senti part de l’aprenentatge i que els hi resultin significatives. D’aquesta manera els mestres fomentaran activitats experimentals i aplicables a situacions concretes que els hi resultin útils i interessants.
Principi d'individualització Aquesta estratègia té un principi d’individualització que es pot dur a terme gràcies a l’existència de dos mestres a l’aula, el que permet oferir un PEA més individualitzat, ja que, s’atenen les necessitats individuals de cada alumne i s’adapten els continguts a cadascun d’ells. Principi de socialització El fet de que hi hagi dos mestres a l’aula a més a més d’afavorir una atenció més personalitzada davant les necessitats dels alumnes, també permet oferir un ambient
5
socialitzador que ajuda a que hi hagi un aprenentatge social, on tots els alumnes aprenen més i millor junts. Cal destacar, que en cap moment el suport individualitzat de l’alumnat es dóna fora de l’aula, sinó que els infants reben aquest suport dins de la mateixa aula, amb la resta de companys.
Principi de globalització Aquesta estratègia permet que tots els alumnes aprenguin al seu ritme, però això no vol dir que aprenguin coses diferents, sinó que els conceptes bàsics que s’han d’assolir a l’etapa de primària s’adapten al tipus d’alumne. El fet de que hi hagi dos mestres a l’aula garanteix l’assoliment de les competències bàsiques d’acord al ritme d’aprenentatge dels alumnes.
Principi de creativitat El fet de comptar amb dos mestres dins d’un aula podria beneficiar a l’hora de desenvolupar activitats que potencien la creativitat en els alumnes. Per tant, desenvolupar un aprenentatge creatiu dóna lloc a l’aparició de l’esperit crític i, en conseqüència, al desenvolupament de la reflexió per part dels alumnes.
Principi d'intuïció i obertura Els mestres han de ser flexibles i tenir una ment oberta en el moment de transmetre els diversos continguts i ser capaços de donar conceptes que es puguin modificar en funció a les necessites i mancances que presenten els alumnes.
9) Descripció d’un exemple de l’estratègia contextualitzat a l’aula de primària i 3 enllaços amb exemples a Internet Exemple: A l’aula de l’escola Sant Miquel hi ha trenta alumnes que estan cursant segon de primària, la seva tutora és diu Júlia i el mestre de suport, Gerard. A l’àrea de medi estan treballant el cicle de l’aigua i per preparar la unitat didàctica, els dos mestres acorden uns objectius, activitats, continguts, metodologies, materials, etc. D’altra banda, els mestres s’organitzen per distribuir-se la feina dins de l’aula com a professionals de l’educació. La Júlia introdueix l’activitat a nivell més teòric, tot i que en Gerard també
6
fa petites aportacions i suggeriments per tal d’enriquir l’explicació. Gràcies amb la intervenció els alumnes veuen models oberts, cooperatius i maneres diferents de treballar. L’activitat consisteix en realitzar un debat entre tots que fomenti la cooperació entre alumnes, pensament crític, respecte pel torn de paraula, judici de valors, sensibilitat amb el medi ambient, etc. Per dur a terme aquesta activitat en primer lloc és necessari que els mestres preparin l’activitat prèviament, amb un bon clima de treball i confiança entre ells. En segon lloc, aquesta estratègia metodològica requereix més temps de coordinació i sobretot una important complicitat entre els dos subjectes. •
Enllaç 1:
http://www.joanteixido.org/doc/dos_aula/texto_provisional.pdf (pàgina 4-6) en aquest enllaç hi apareix un exemple on es pretén treballar la competència lingüística amb tres mestres en un aula. •
Enllaç 2:
http://www.psicologoescolar.com/ARTICULOS/PAGINAS_DE_ARTICULOS/ madrid_yolanda_fernandez_lopez_dos_profesores_en_el_aula.htm en aquest link trobem informació sobre avantatges i inconvenients, objectius, coordinació, tipus d’activitats del treball de dos mestres en una aula ordinària. •
Enllaç 3:
http://www.psicologoescolar.com/ARTICULOS/PAGINAS_DE_ARTICULOS/ madrid_yolanda_fernandez_lopez_dos_profesores_en_el_aula.htm
en
aquest
enllaç es recopilen diverses actuacions que es poden realitzar a l’aula i com poden actuar dins d’aquesta.
10) Quin tipus d’aprenentatge afavoreix? Hi ha diverses estratègies metodològiques que afavoreixen desenvolupar diverses competències i tipus de saber, a continuació doncs relacionarem la nostra estratègia amb els diferents tipus de saber: §
Saber: aquesta estratègia afavoreix el diàleg tant entre professors com alumnes i està relacionat amb el pensament crític, per tal de formar ciutadans
7
democràtics per al futur. Aquest tipus de mestres potencien les activitats relacionades amb temes socials reals d’actualitat que fomenten la reflexió en els seus alumnes. §
Saber fer: en aquest saber es potencien tot tipus d’exercicis pràctics com ara pràctiques d’aula, lectures de diaris, pràctiques al laboratori, etc. Sovint són pràctiques relacionades amb la creativitat. D’altra banda aquestes activitats requereixen coneixements per tal de realitzar-les correctament, és per això que, creiem que la presència de dos mestres a l’aula afavoreix la realització d’aquestes tasques.
§
Saber ser: en aquesta competència es realitzen activitats com per exemple debats o dinàmiques de grup, grups de discussió, etc. Amb la nostra estratègia metodològica gràcies al suport i la col·laboració d’un mestre extra “mestre de suport”, contribueix a unes activitats més enriquidores.
§
Saber estar: en aquest saber es realitzen activitats relacionades amb les competències socials i participatives com per exemple rol playing, activitats de treball cooperatiu, presa de decisions i resolució de conflictes. Amb la presència d’un mestre extra, és més fàcil dur a terme activitats d’aquesta tipologia, ja que encara que l’aula estigui formada per un gran nombre d’alumnes, els dos professors amb la seva intervenció poden gestionar millor la participació dels alumnes de manera organitzada.
8
ANNEX 1
9
BIBLIOGRAFIA
! http://www.xtec.cat/~mjulia/centres/divers/seminari%20ee%20inclusiu%20 06-07.pdf ! http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/_media/cursos/escola_inclusiva/ diee3/modul_3/tipussuportambdosmestres.pdf ! http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200405/memories/983m.pdf
10