Idees i recursos per a l'acollida de les persones refugiades... a làmbit de la salut

Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades A L’ÀMBIT DE LA SALUT Coord. Miquel Àngel Essomba

Marina Montasell

Tiffany Pachon Erika Peñuela Jordi Perelló Laura Pérez

Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades

Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades... a l’àmbit de la salut Coord. Miquel Àngel Essomba Gelabert Autors: Marina Montasell Tiffany Pachon Erika Peñuela Jordi Perelló Laura Pérez Maquetació: Katia V. Pozos Iconografia: freepik.com 1ª edició 2016 Equip de Recerca en Diversitat i Inclusió en Societats Complexes – ERDISC http://centresderecerca.uab.cat/erdisc/ Universitat Autònoma de Barcelona

1

Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades

INTRODUCCIÓ La raó per la qual es considera el CAP com un recurs útil i de gran importància per a la inclusió social de les persones refugiades a Catalunya és degut que es tracta d’un servei que cobreix una necessitat bàsica i vetlla pel benestar personal i social de les persones. A més a més, els Centres d’Atenció Primària són d’àmbit local i, per tant, propers a la població del municipi, fet que afavoreix l’accessibilitat de les persones a aquest servei.

CONTEXT Oportunitats i limitacions per a la inclusió social en el context dels Centres d’Atenció Primària

En aquest apartat pretenem destacar les oportunitats i les limitacions que pot oferir el context del CAP com a espai que fomenti i construeixi la inclusió social en relació als nouvinguts refugiats.

Pel que fa a les oportunitats, els CAP poden esdevenir un espai de contacte, relació i socialització entre les persones nadiues i les persones nouvingudes, un espai obert les 24 hores del dia en el qual no hi hagi diferències pel que fa a l’accés a la sanitat, a un reconeixement mèdic i a la millora a nivell de salut. En aquest sentit, en el nostre context, esdevé també una oportunitat el fet que hi ha tot el material sanitari necessari i en bones condicions per atendre adequadament a tothom qui ho demandi. A més a més, a tot això s’hi afegeix el fet que es tracta d’un servei públic gratuït per a tota la població, i que cobreix sanitàriament a persones de totes les edats. És, doncs, un espai intergeneracional i intercultural L’ on la diversitat es troba molt present. Per tant, pot aglutinar diferents camps de l’àmbit sanitari (urgències, pediatria, traumatologia, ginecologia, etc.).

2

Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades

D’altra banda, són espais que es reparteixen per a totes les poblacions en relació al nombre d’habitants de cada població i solen estar situats a llocs bastant accessibles, la majoria de vegades al centre de les ciutats o poblacions. Per últim, també és una oportunitat el fet que des del CAP es realitzen registres que poden contribuir a la realització d’estadístiques per a la detecció de necessitats i es pot mantenir un contacte amb altres serveis per tal d’intercanviar informació en cas que sigui necessari que pugui ser d’utilitat (per exemple, és freqüent el contacte entre el CAP i els Serveis Socials d’un territori a l’hora de treballar determinats casos).

En relació a les limitacions, voldríem destacar que es tracta d’un servei que està bastant saturat des dels darrers anys degut a les retallades que han anat tenint lloc en l’àmbit de la sanitat i on trobem sovint una falta dels recursos humans que serien necessaris per a abastar les demandes de tota la població. En relació a aquest aspecte, com hem comentat, és cert que és un servei que es troba en ple funcionament durant les hores diürnes, però sovint hi ha una reducció de personal durant les hores nocturnes.

Per últim, també creiem que és una limitació en vistes a la inclusió el fet que, en la majoria de casos, el CAP sol ser un espai on es dóna una atenció bastant assistencial i és un servei que està majoritàriament poc dotat d’ofertes i propostes educatives, més encarades a la sensibilització i la prevenció. En relació a aquest últim aspecte, en alguns dels Centres d’Atenció Primària no hi ha espais prou adequats on poder oferir formació o tallers per a la comunitat en relació a la salut.

A continuació, presentem una taula que resumeix tots els aspectes comentats anteriorment:

3

Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades

OPORTUNITATS

 Espai de contacte, relació i socialització.  Espai obert les 24 hores del dia.  Disposa del material sanitari

LIMITACIONS

 Saturació del servei i manca de recursos humans.  Reducció de personal durant les hores nocturnes.

necessari i en bones condicions.

 Poc dotat d’ofertes i propostes

 Servei públic gratuït per a tota la

educatives, així com dels espais

població: cobreix a persones de

adequats per a dur-les a terme.

totes les edats.  Inclou diferents camps de l’àmbit sanitari.  Situats a llocs bastant accessibles.  Intercanvi d’informació amb altres serveis.

Taula 1: Oportunitats i limitacions que pot oferir el context del CAP

ROLS DELS PROTAGONISTES El rol dels professionals, de les persones refugiades i de les persones de la ciutadania d’acollida en el context dels Centres d’Atenció Primària

Arribats a aquest punt, definirem quins haurien de ser els rols que haurien de desenvolupar als Centres d’Atenció Primària els professionals que hi treballen, les persones refugiades, i les persones de la ciutadania d’acollida en vistes a potenciar la inclusió social dels nouvinguts.

4

Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades

En relació als professionals del CAP, englobant aquí tant als professionals sanitaris (metges de família, pediatria i infermeria) així com al personal administratiu i altres professionals que puguin també intervenir-hi (treballadors socials, psicòlegs, llevadores, etc.), és important que estiguin formats i coneguin les diferències que poden existir entre els diferents col·lectius de població que atendran, incloent sobretot les diferències a nivell cultural i de valors. Un aprofundiment sobre els fenòmens migratoris i la situació concreta dels refugiats, derivarà en noves actituds i, conseqüentment, en una millor atenció. En aquest sentit, podria ser profitós establir sistemes de formació continuada en immigració i salut per als professionals sanitaris.

De la mateixa manera, també caldrà que els professionals desenvolupin estratègies per tal que els pacients vagin adquirint un coneixement de les característiques del CAP, així com per anar millorant la comunicació professional - pacient. En aquest sentit, per afavorir l’entesa mútua, en un primer moment podria ser interessant incorporar mediadors culturals i sanitaris que ajudin a millorar els missatges sanitaris (Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, 2003). En tot moment, el rol dels professionals haurà de ser de persones referents, tenint un tracte normalitzat, no estereotipat i respectant els processos individuals de cada persona. Així doncs, tots aquests aspectes podran fer que els refugiats vagin adquirint un sentiment de pertinença i que s’afavoreixi la seva participació i accés al CAP en situació d’igualtat.

D’altra banda, una part molt important de la seva tasca haurà de passar per incidir en activitats més preventives, per exemple, en relació a assegurar la cobertura vacunal infantil.

Així mateix, també s’hauria d’afavorir la creació i el manteniment de xarxes de suport socials per als nouvinguts, en el sentit que aquesta sempre serà una eina que millorarà la salut mental1 de la població refugiada. En definitiva, des del CAP cal prestar atenció a

1

Ens referim a procurar evitar que aparegui el Síndrome de l’Immigrant amb estrès crònic i múltiple (Síndrome d’Ulisses), concepte descrit a Achotegui (2002): La depresión en los inmigrantes. Una

5

Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades

aspectes relacionats tant amb la salut individual com amb la comunitària: nucli familiar i planificació, habitatge, alimentació, situació legal i nucli social, atenció estrictament sanitària i malalties de transmissió sexual, hàbits diaris, treball, cultura i tradicions, religió i educació. Per a abastar tots aquests àmbits de manera integral, és fonamental que existeixi una coordinació amb altres serveis (per exemple: escoles, Serveis Socials o altres serveis terapèutics), per tal d’unificar criteris i dur a terme actuacions compartides; així com conèixer tots els recursos de l’entorn als quals podran accedir els refugiats i promoure la connexió del CAP amb aquest entorn.

Pel que fa a les persones refugiades, el seu rol consistirà en millorar la comunicació amb els professionals i col·laborar en vetllar pel correcte funcionament del CAP, com ho han de fer totes les persones que assisteixin a aquest servei: puntualitat i compliment d’horaris de les visites concertades, ús adequat del sistema d’urgències, ús de la targeta sanitària, preguntar totes aquelles qüestions que fomentin la comprensió del tractament, comprometre’s a dur a terme un seguiment dels tractaments, utilitzar correctament els recursos i programes preventius, etc. En aquest sentit, podria ser d’utilitat promoure i fomentar accions de sensibilització i informació a les persones refugiades perquè entenguin els beneficis de seguir els tractaments prescrits així com el seguiment de malalties cròniques i processos de salut (planificació familiar, embaràs, part, cura del nadó, salut mental, etc.) (Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, 2003), per la qual cosa serà fonamental que tinguin una mirada positiva en relació al CAP i participin a nivell de tota la família dins aquest servei, i no tinguin por de fer aportacions i suggeriments, de fer demandes i expressar les seves preocupacions, així com de compartir les seves perspectives i impressions.

Per últim, fent referència a la ciutadania de la població d’acollida, el seu rol passarà per compartir els valors que es promoguin des del CAP i que s’han comentat en relació als professionals: tracte normalitzador i de respecte, visió no estereotipada dels refugiats, així perspectiva transcultural, Barcelona, Editorial Mayo; sumat a les característiques pròpies del procés viscut com a refugiat.

6

Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades

com fomentar que puguin establir xarxes socials i d’interrelació positives per anar fomentant que desenvolupin un cert sentiment de pertinença i d’inclusió. També seria convenient que milloressin el seu coneixement sobre els fenòmens migratoris i els refugiats, amb la finalitat que procurin fomentar un clima intercultural més enllà del CAP i més enllà de la seva actuació en serveis i espais concrets, per tal d’ajudar a afavorir una acollida integral dels refugiats. Així mateix, també hauran d’assumir tots els aspectes que s’han comentat en relació a les persones refugiades per tal de garantir el correcte funcionament del CAP.

PROPOSTA D’ACTIVITATS A REALITZAR EN EL CONTEXT DEL CAP Les propostes que presentem a continuació són activitats que formarien part, respectivament, d’un taller de nutrició, un taller de sexualitat i un taller de memòria històrica, tot procurant abastar totes les edats que tenen accés al CAP. El procés de planificació de tots aquests tallers es duria a terme mitjançant el treball en equip d’una persona refugiada, un professional del CAP i una persona de la ciutadania d’acollida, en vistes a fomentar la inclusió tant durant els tallers com en el procés de planificació previ.

1. TALLER DE NUTRICIÓ

Títol: Créixer sa i fort Durada: 2 hores Tema d’interès social: Nutrició infantil per a famílies Àmbits d’actuació: CAP Nº participants: 15 persones

7

Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades

Descripció: Moltes dades demostren un augment de l’obesitat infantil com també una major freqüència de malalties cardiovasculars en els infants. Aquest taller de nutrició infantil per a famílies té la finalitat d’educar en uns hàbits alimentaris saludables i garantir un espai per a resoldre els dubtes i interessos dels pares i mares en l’alimentació dels seus fills/es.

Destinataris: Els principals destinataris són les famílies amb nens que es troben en l’edat de 0 a 6 anys. També poden assistir els tutors legals dels infants o aquells que se’n facin càrrec durant els àpats (avis i àvies, per exemple).

Objectiu general:  Integrar coneixements teòrics i pràctics per a millorar l’alimentació familiar.

Objectius específics:  Conèixer continguts bàsics en relació a l’alimentació, els nutrients i la dieta saludable.  Ser conscient dels perjudicis que provoquen l’abús dels aliments processats en la salut dels membres de la família.  Aprendre receptes de cuina adaptades a les necessitats i a un bon desenvolupament dels infants de 0-6 anys.

Desenvolupament de l’activitat: En primer lloc, es passarà el vídeo d’un recull de noticies sobre obesitat infantil i

8

Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades

malalties cardiovasculars a la infància. Això ha de donar peu a una discussió en la qual el professional anirà integrant els coneixements teòrics oportuns. Al finalitzar, es realitzarà una dinàmica sobre els plats que cuinen les famílies i consideren “sans” i aquells aliments que introdueixen en la dieta dels seus fills i consideren que haurien d’evitar. Per últim, es donaran estratègies a les famílies per planificar un menú saludable i es resoldran possibles dubtes.

A la part pràctica, que es realitzarà en el temps d’1 hora, es presentarà un menú assequible i saludable com un recurs per a les famílies. A més, durant aquest temps, es realitzarà l’elaboració d’un plat (per exemple, nyoquis d’espinacs o truita de carbassó) per part de la família amb el suport dels professionals.

Les sessions del taller, com s’ha comentat, estan constituïdes per una part teòrica i de reflexió amb els pares i/o tutors legals sobre costums alimentàries, nutrients bàsics, etc. i una altra part pràctica de receptes de cuina conjuntament amb els nens que ja tinguin de 5 a 6 anys. La finalitat és que la participació i les aportacions per part dels participants siguin part fonamental de les sessions. Pel que fa a l’avaluació es tindran en compte els següents ítems:  Participació activa en les diferents parts de la sessió.  Respecte a la resta de companys i dinamitzadors.  Realització d’un menú saludable.  Coneixement de nous continguts en relació a una alimentació sana.

Recursos necessaris: En primer lloc, es troben els recursos humans que, en aquest cas, serien els professionals dels tallers (un nutricionista, cuiner/a i/o infermer/a) i, en segon lloc, els recursos materials (equipament tecnològic, equipament de cuina i aliments).

9

Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades

2. TALLER D’ESTIMULACIÓ COGNITIVA

Títol: Relats de vida Durada: 1 hora Tema d’interès social: Treball per a la socialització de les persones. Àmbits d’educació: CAP Nº participants: 5-10 persones

Descripció: Els participants d'aquest taller treballaran la memòria a través de les seves vivències personals. Es pretén que ho facin seguint un ordre establert, començant per el naixement fins els moments actuals. Poden explicar la seva vida i també es recomana portar algun objecte, fotografia, etc. per tal de donar un sentit i facilitar l'explicació.

Destinataris: Aquesta activitat està pensada per la gent gran i amb un gran recorregut en les seves vides.

Objectiu general:  Establir un punt de trobada i socialitzador.

Objectius específics:  Donar importància a la història personal.  Treballar la identitat adquirint consciència del lloc de procedència, hàbits, costums, etc.

10

Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades

 Fomentar la participació i la implicació al grup i amb els companys.  Millorar l’autoestima dels participants.  Crear un espai de socialització activa.  Treballar la memòria a llarg termini.

Desenvolupament de l’activitat: Els dinamitzadors, en primer lloc, expliquen el funcionament de l'activitat i com es desenvoluparà. A continuació, cada participant comparteix la seva experiència i vivències a través dels objectes personals que hagin portat. Per tal d’estructurar la sessió, cada participant tindrà un temps determinat per explicar la raó per la qual ha triat aquell objecte, explicant el record associat a aquest. Els altres participants podran aportar experiències compartides i així generar un diàleg. En el cas que l’activitat no estimuli prou la participació dels usuaris durant la sessió, el dinamitzador haurà de formular preguntes i guiar la dinàmica amb l’objectiu que les persones participants creïn un ambient de confiança que els ajudi a explicar les seves experiències personals. Les sessions tenen una durada de 60 minuts aproximadament, per la qual cosa la freqüència no serà setmanal, sinó quinzenal.

El contacte directe amb les persones és vital pel bon funcionament de l’activitat.

Per tant, els usuaris han de poder veure i sentir a la persona que està parlant en aquell moment. Cal establir un cercle de confiança i intimitat per tal que les històries aflorin.

Pel que fa a l’avaluació, els ítems que es tindran en compte són:  Participació activa en l’activitat.  Record de moments passats.  Dificultats a l’hora de transmetre relats o sentiments.

11

Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades

 Diàleg fluid.  Es respecten els torns de paraula.  Presència de violència lingüística entre diferents col·lectius (estereotips i/o racisme).

Recursos necessaris: Es recomana tenir una sala que permeti fer una rotllana amb cadires per tal d’afavorir el contacte cara a cara de les persones. Pel que fa als recursos humans, els professionals que participarien serien un psicòleg/a i un neuròleg.

12

Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES I WEBGRAFIA: BERRA, S., ELORZA RICART, J.M., BARTOMEU, N., HAUSMANN, S., SERRASUTTON, V., I RAJMIL, L. (2004).

NECESSITATS EN SALUT I UTILITZACIÓ DELS SERVEIS SANITARIS EN LA POBLACIÓ IMMIGRANT A CATALUNYA. REVISIÓ EXHAUSTIVA DE LA LITERATURA CIENTÍFICA. BARCELONA: AGÈNCIA D’AVALUACIÓ DE

TECNOLOGIA I RECERCA MÈDIQUES. CATSALUT. DEPARTAMENT DE SANITAT I

SEGURETAT SOCIAL. GENERALITAT DE CATALUNYA. RECUPERAT EL 20 D’OCTUBRE DE 2015, DE: <HTTP://CANALSALUT.GENCAT.CAT/WEB/.CONTENT/HOME_CANAL_SALUT/PROFESSIONALS/TEMES_DE_SALUT /IMMIGRACIO_I_SALUT/DOCUMENTS/IN0401CA.PDF>

CONSELL DE COL·LEGIS DE METGES DE CATALUNYA (2003). QUADERNS DE LA BONA PRAXI: ELS IMMIGRANTS I LA SEVA SALUT. RECUPERAT EL 27 D’OCTUBRE DE 2015, DE:

<HTTP://WWW.GENCAT.ES:8000/SALUT/DEPSALUT/PDF/QUADERSBPRAXI2006.PDF>

GONZÁLEZ E., MERINO B. (2007). ALIMENTACIÓN SALUDABLE: GUIA PARA LAS FAMILIAS. MINISTERIO DE SANIDAD Y CONSUMO. DIRECCIÓN GENERAL DE SALUD PÚBLICA. RECUPERAT EL 23 D’OCTUBRE DE 2015, DE: <HTTP://WWW.MSSSI.GOB.ES/PROFESIONALES/SALUDPUBLICA/PREVPROMOCION/PROMOCION/SALUDJOVENE S/DOCS/ALIMENTSALUDGUIAFAMILIAS_2007.PDF>

13

Idees i recursos per a lâ&#x20AC;&#x2122;acollida de les persones refugiades

14

Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades

Equip de Recerca en Diversitat i Inclusió en Societats Complexes – ERDISC http://centresderecerca.uab.cat/erdisc/ Universitat Autònoma de Barcelona

15