Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades A L’EMPRESA Coord. Miquel Àngel Essomba
???????????? ???????????????????? ????????????
Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades
Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades... a l’àmbit de la salut Coord. Miquel Àngel Essomba Gelabert Autors: ???????? ???? ???? ????????? Maquetació: Katia V. Pozos Iconografia: freepik.com 1ª edició 2016 Equip de Recerca en Diversitat i Inclusió en Societats Complexes – ERDISC http://centresderecerca.uab.cat/erdisc/ Universitat Autònoma de Barcelona
1
Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades
CONTEXT L’escenari de l’empresa és un espai d’interacció, on un gran nombre de persones hi desenvolupen diverses tasques enfocades a la productivitat empresarial.
Un dels engranatges amb els que està composada la societat, és la incorporació en el mercat laboral i la conciliació d’aquesta dinàmica amb la vida personal. Gran part del temps està dedicat a desenvolupar activitats en el món laboral. És per això que cal incloure l’empresa com un espai més on probablement una persona refugiada pugui accedir-hi.
Per focalitzar-nos en un marc contextual, el contingut que s’inclou en aquest apartat es centra en aquelles persones que ja formen part del món laboral i estan treballant a petites i mitjanes empreses.
Un cop definit el context, cal tenir present l’elevat nombre d’hores setmanals que es dediquen a l’àmbit laboral i, per tant conèixer quines són les oportunitats i limitacions que es deriven.
Com a oportunitats hem volgut destacar les següents:
La persona entra en actiu en l’àmbit laboral i de retruc passa a tenir un estat d’alta en la seguretat social. Espai de socialització amb altres persones arrel de les hores treballades. Formació empresarial per augmentar els coneixements en l’àmbit de treball. La incorporació a una professió et suposa adquirir una cotització amb un salari remunerat.
2
Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades
Fomentar les habilitats personals i socials com per exemple l’assertivitat i una millora en la comunicació. Tanmateix, seran les habilitats personals i també socials les que faran que la persona pugui adaptar-se en un context.
Respecte a les limitacions, s’ha cregut convenient destacar les següents: Desconeixement per part del treballador del sistema laboral, on s’inclouen les condicions laborals, els drets i deures, el sistema relacional, etc. Procés d’adaptació a l’horari europeu a causa de la diversitat en les jornades laborals, els horaris dels àpats o els moments de descans. Problemes de mobilitat, desplaçament o transport per arribar al lloc de treball o per retornar a la residència un cop finalitzada la jornada laboral. Dificultats en la comunicació, formal i informal, derivades del desconeixement de la llengua. Presència de relacions de poder que poden condicionar la integració.
ROLS DELS PROTAGONISTES Persones refugiades: El treballador que comença a formar part d’una empresa, ha d’adoptar una actitud positiva vers als altres. És a dir, ha d’haver-hi una interrelació amb la resta de companys per fomentar un bon clima d’equip i propiciar la retroalimentació.
D’altra banda, la persona que s’incorpora com a treballador en l’empresa ha de tenir present que cal seguir una normativa pròpia de l’empresa que és comuna a tots els treballadors. És important que hi hagi un coneixement dels drets i deures com a persona
3
Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades
treballadora. A través de l’Estatut dels Treballadors1 s’ha fet un recull dels drets i obligacions:
DRETS
El treballador ha d’escollir desenvolupar el treball per si mateix, sense obligació. Té la decisió de formar part o no d’un sindicat. Té dret bàsic a negociar les condicions del seu treball. Pot establir mesures de conflicte col·lectiu (manifestacions). Per defensa dels seus interessos té dret a vaga com també a reunió. Participació a l’empresa. Ocupació efectiva de les seves funcions i tasques pactades. A la promoció i formació professional
DEURES
Complir amb les obligacions concretes del lloc de treball i de les tasques en el contracte. Tenir present les mesures de seguretat i higiene per vetllar per la seva integritat. Complir les ordres i les instruccions de l’empresari en l’exercici de regular la seva facultat directiva. No concórrer a dinàmiques que vagin en contra de l’empresa ( exemple: acceptar suborns). Propiciar que hi hagi productivitat. Tots aquells deures que es puguin incloure en document de contractació
en el treball. A no ser discriminat directa o indirectament per raons de sexe, estat civil, edat, origen racial o ètnic, condició social, religió o conviccions, idees polítiques, orientacions sexuals, afiliacions a sindicats, de llengua, per disminucions físiques, psíquiques i sensorials.
1
Generalitat de Catalunya. (2004). Estatut dels treballadors. Recuperat de: http://www.gencat.cat/treball/doc/doc_83784893_1.pdf
4
Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades
DRETS
DEURES
A integritat física i a una política adequada de seguretat i higiene. Al respecte de la seva intimitat i dignitat incloent la protecció d’ofenses verbals i física. A percebre una remuneració puntual considerada pactada i legal. A l’exercici individual que derivi del contracte laboral ( exemple: dret al descans setmanal). -A tot allò que estigui especificat en el contracte de treball.
Un element a tenir en compte per part del treballador són les prestacions de la Seguretat Social. El treballador ha de saber que l’empresa ha de donar-lo d’alta a la Seguretat Social i que ha de rebre una assistència ja sigui retribuïda o no. Un exemple de prestacions econòmiques són: la maternitat i paternitat, incapacitat temporal/permanent, atur o la jubilació.
Societat d’acollida: De forma voluntària, és important donar peu a la possibilitat que entre els treballadors hi hagi una persona mentora. Aquesta ha de formar inicialment al treballador refugiat en la tasca que ha de realitzar. També convé ressaltar l’acollida que generen el grup de treballadors als nous companys. Aquesta rebuda ha d’anar encaminada en mostrar una actitud d’empatia que fomenti el bon clima de treball.
5
Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades
Per últim, és interessant que entre els treballadors aparegui una figura que esdevingui referent de la persona refugiada en l’àmbit laboral. Un tutor empresarial que a tall d’exemple, per facilitar la comunicació, podria ser algú que tingués coneixement de l’idioma.
Professionals (Tècnics municipals): Respecte al rol del tècnic municipal, cal destacar que ha d’esdevenir una figura coneguda per la persona refugiada. Per tant, primerament s’hauria de concertar una reunió inicial on es presenti l’empresa on s’incorporarà properament, l’activitat d’aquesta i la tasca a realitzar.
A més, un cop el treballador ja s’incorpori al lloc de treball, seria convenient realitzar un seguiment proper d’aquest a l’empresa, tot generant espais de diàleg fora de l’àmbit laboral per resoldre possibles dubtes i/o necessitats relacionades amb la feina desenvolupada. Així doncs, el tècnic seria un intermediari vàlid entre l’empresa i el treballador.
A banda d’això, com ja s’ha mencionat anteriorment, també cal tenir en compte la creació del tutor empresarial. En aquest cas, el tècnic municipal hauria de realitzar una recerca de les nacionalitats del treballadors de les empreses destinatàries per poder assignar els diferents treballadors. Si existeix coincidència de nacionalitat entre el treballador que s’incorpora i algú ja present a l’empresa, es pot atribuir el rol de tutor empresarial per facilitar la comunicació.
6
Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades
PROPOSTA D’ACTIVITATS A REALITZAR S’han elaborat dues dinàmiques enfocades a fomentar de la inclusió entre els professionals d’una empresa, tot proporcionant i teixint espais lúdics que puguin donar lloc a noves relacions entre tots els treballadors.
Tenint en compte que l’espai interactiu empresarial es regeix sota una compliment d’horaris, s’ha vist oportú incloure aquestes activitats dins dels espais de descans ja que és allà on hi ha una trobada comuna entre les persones. A més, les activitats estan confeccionades amb la possibilitat de seguir-les ampliant fora de l’horari laboral. Aquesta opció dependrà de la interrelació entre els participants de les dinàmiques i l’interès que mostrin vers al contingut de l’activitat.
ACTIVITAT 1. BANC DEL TEMPS
Objectius: Apoderar el treballador amb noves experiències: Oferir activitats o serveis als companys d’empresa. Rebre nous aprenentatges per part dels treballadors. Teixir una xarxa de coneixença entre els treballadors.
Justificació: Aquesta activitat fomenta l’apoderament i l’autorealització dels treballadors. Conscienciant que tothom té coneixements i/o experiències a compartir. També es fomenta la comunicació i la coneixença entre companys, més enllà d’aquell
7
Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades
contacte establert en el desenvolupament de la seva feina dins l’empresa. A més, es proporciona un sensació de comoditat i pertinença; aquestes relacions informals, fomentades per l’activitat, també poden proporcionar una millora del clima en l’empresa. Per últim, l’aprenentatge entre persones i l’intercanvi de serveis fomenta una millora d’habilitats en la vida quotidiana.
Explicació: Un Banc del Temps és l’intercanvi, gratuït, de serveis entre persones, per ajudar a resoldre necessitats o compartir inquietuds i interessos, promovent que tota persona té quelcom a oferir i quelcom a demanar.
El funcionament és el següent: cada treballador ofereix un servei o activitat i, a canvi, pot demanar serveis a un altre treballador.
L’intercanvi es realitza dins l’empresa, mitjançant un taulell informatiu on s’exposi l’activitat o servei a oferir o demanar. Els diversos intercanvis poden ser multidireccionals, oferta d’un servei a una persona i demanda de servei a una altre persona diferent, o unidireccionals, la mateixa persona que ofereix un servei troba la seva demanda en el mateix treballador que sol·licitat la seva oferta. Els intercanvis són sempre gratuïts, ja que la base de la transacció no són els diners sinó la quantitat de temps.
La unitat d’intercanvi és l’hora, el temps, amb independència del servei que s’ofereixi. Es vol fomentar aquesta pràctica de forma autònoma en espais i temps, físics o virtuals, externs als horaris laborals de l’empresa. Els diversos serveis o activitats que es realitzen poden ser des de l’aprenentatge d’una nova llengua a l’intercanvi de coneixements culinaris.
8
Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades
Desenvolupament de l’activitat: Elaboració d’un taulell informatiu amb els interessos, necessitats habilitats o serveis que cada treballador pot dur a terme. Juntament amb el control del temps. Els participants anoten els seus interessos, necessitats, habilitats o serveis a portar a terme. Posada en comú del què vol cada persona i elecció de la necessitat o servei. Intercanvi dins de l’espai de descans, amb la possibilitat de que s’ampliï fora de l’espai laboral. (Si l’activitat té una continuïtat fora l’horari laboral, el temps compartit, no comptabilitza com a element dins de al dinàmica). Control del temps que disposa cada participant. Possibilitat que es pugui visibilitzar i/o compartit els nous coneixements amb al resta de companys.
Recursos: Disposar d’un espai físic dins de l’empresa, on les persones puguin dedicar temps a posar en comú els seus interessos i necessitats. Tanmateix ha de ser un ambient que propiciï crear un clima lúdic que s’allunyi de la dinàmica diària de l’empresa.
Pel que fa al material de treball, és important elaborar un taulell informatiu ja sigui en un format electrònic o físic, on aparegui el recull d’habilitats, necessitats, interessos i serveis de cada treballador, per tal de fer un seguiment de com s’està portant a terme la gestió del temps.
9
Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades
ACTIVITAT 2: LA TERTÚLIA
Objectius: Fomentar espais d’interacció mitjançant el diàleg: Intercanviar experiències personals. Augmentar capacitats de comunicació i reflexió.
Justificació: Oferir espais de diàleg entre les persones que formen part de l’empresa per afavorir les retroalimentacions entre elles i la cohesió grupal.
Paral·lelament i de forma menys visible, la tertúlia no només dóna èmfasi als lligams grupals entre els treballadors. També pot ser un punt de partida per augmentar les habilitats personals a través de nous aprenentatges vers als temes parlats, les pròpies actituds, nous idiomes, etc.
Explicació: La tertúlia pretén incloure espais lúdics i informals dins de l’empresa a través del diàleg grupal entre les persones. Així doncs, el concepte de tertúlia tal i com s’atribueix a l’activitat, s’entén com un espai d’interacció on es parlen, debaten, argumenten diversos temes.
L’inici parteix d’un centre d’interès personal, ja siguin temes en relació a l’empresa o bé enfocats a temàtiques d’oci o experiències personals. De forma aleatòria es proposa un tema de debat i cadascú realitza aportacions des del seu punt de vista.
10
Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades
Els moments per realitzar la dinàmica són les estones de descans, on els treballadors coincideixen en els espais. És indiferent que siguin menjadors, cuines, sales d’estar, espais agrícoles com el camp o la vinya, etc. L’activitat és oberta per a tothom i no té un nombre fix de participants.
Desenvolupament de l’activitat: Trobada dels participants en un espai físic. De forma voluntària els participants llancen un tema d’interès ( si no hi ha temes d’interès és poden elaborar com a alternativa un llistat de temàtiques). Interacció entre les persones al voltant del tema a parlar. Intercanvi de perspectives, opinions, reflexions, etc.
Recursos: Es requereix un espai físic on hi puguin accedir tots els participants i a la vegada es fomenti el benestar de les persones.
11
Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades
12
Idees i recursos per a l’acollida de les persones refugiades
Equip de Recerca en Diversitat i Inclusió en Societats Complexes – ERDISC http://centresderecerca.uab.cat/erdisc/ Universitat Autònoma de Barcelona
13