Dramatització by Katia Pozos

La dramatització [Escribir el subtítulo del documento]

Alba Ávila, Elisabet Aragón Alejandro Montesinos, Zaida Márquez yLópez, Laura

Didàctica i Desenvolupament curricular Katia Verónica Pozos Pérez Segon d’Educació Primària Grup 41 Seminari C Alba Avila Alex Aragón Eli López Zaida Montesinos Laura Márquez 17/11/14

Nom de l’estratègia: DRAMATITZACIÓ 1. Què pretén? La dramatització és un procés de creació que tracta d’utilitzar tècniques de llenguatge teatral i crear una estructura teatral a partir de la realització d’un poema, fragment, relat, etc. Tot, modificant la forma original dels textos i adaptant-los a les característiques de l’esquema dramàtic. Per realitzar aquesta activitat no és necessari que hi hagi públic, en aquest procés és fàcil intercanviar els rols d’espectador i públic. Com a objectiu principal d’aquest procés de creació és vol desenvolupar l’expressió, la creativitat i la comunicació. El què es pretén amb aquesta estratègia és desenvolupar la comunicació en el grup, presentar alternatives de solució a una situació determinada, fomentar la imaginació, la creativitat i espontaneïtat de cada un dels participant de l’activitat. A més, els participants exploren i transmeten elements de la realitat vinculats al tema relacionat i així es permet el desenvolupament de les habilitats i destreses de cada un dels individus que formen part del grup.

Descripció detallada de l’estratègia

Per començar a explicar de manera molt detallada aquesta estratègia primerament s’haurà d’introduir uns conceptes claus per tal de comprendre de manera adequada la dramatització i no confondre-la amb aquests. Un d’aquests conceptes és el teatre, ja que és un concepte que es sol relacionar amb la dramatització perquè està considerat un art que combina discursos, gestos, sons, música i escenografia. El teatre és una actuació on es representen històries davant de l’audiència i que consta d’un text, una direcció i una actuació. Un altre concepte és el drama que és una forma de presentació de les accions a través de la seva representació per uns actors en concret i per mitjà d’un diàleg, sense oblidar-nos que aquesta obra dramàtica pot ser tant tràgica com còmica. Per aquest motiu, la diferencia entre aquests dos conceptes és que el teatre seria una representació del drama, ja que transcendeix la realitat lingüística del drama utilitzant uns actors que escenifiquen un gènere literari que predomina un llenguatge apel·latiu. Per tant, la dramatització s’entén en la vida quotidiana com la representació o rememoració de realitats viscudes o inventades. És a dir, la dramatització es converteix d’alguna forma en una tècnica referida a la interpretació teatral d’un problema o situació de les relacions humanes.

Pàgina 2 de 10

Aquesta estratègia és molt utilitzada i recomanada perquè arriba a coordinar quatre eines bàsiques: l’expressió lingüística, corporal, plàstica i rítmic musical. La dramatització ofereix l'oportunitat de cultivar, de vegades de manera simultània, successiva i amb la motivació que suposa el seu caràcter lúdic. Pel que fa a l’expressió lingüística, es deriva principalment a l’expressió oral i posteriorment a l’expressió escrita, ja que no abasta tants aspectes. Concretament, l’expressió oral implica conèixer i modular les característiques de la veu, en desenvolupar la fabulació i la improvisació verbal. L’expressió escrita presenta diferents manifestacions escrites en les constants exclamacions, interjeccions, onomatopeies i la pretensió de reproduir dins de la seva escriptura la mímica i els elements expressius del llenguatge oral. En l’expressió corporal es procura que l’infant aprengui a manifestar determinats comportaments i emocions que es recreen en el pla de la ficció i a assolir la lliure relació entre estímul o emoció i gest corporal. L’expressió plàstica aporta la base tècnica del maquillatge, màscares, ninots, utilleria, efectes plàstics escenogràfics, ja que mitjançant el dibuix l’infant elabora elements que necessita per construir i/o caracteritzar personatges i ambients diversos. A través de l’expressió rítmica musical l’infant coordina el so, la paraula i el ritme. Per tant, aprendrà a utilitzar la veu, entonació, instruments, el seu patrimoni de cançons, etc. Per altra banda, per entendre l’estratègia de dramatització cal esmentar de manera detallada els elements que la composen, que són els personatges, el conflicte i el tema. Els personatges en aquest cas són els propis infants que realitzaran l’acció dramàtica caracteritzats per una sèrie d’atributs com poden ser els trets característics de cadascun d’ells, la classe social, la història personal, el codi de valors i relacions que s’estableixen amb els altres personatges. En quant al conflicte que és realment important, ve definit per l’enfrontament entre dues forces antagòniques, de confrontació de visions del món o actituds entre una mateixa situació. Els conflictes poden adoptar múltiples formes, entre elles la rivalitat entre els mateixos personatges, xocs entre concepcions del món, entre tipus de moral diferent, oposició entre l’individu i la societat. I pel que fa el tema és la idea principal en què es realitza aquesta dramatització. Aquesta estratègia no sol contenir un sol tema, sinó diversos.

Pàgina 3 de 10

Organització

Es realitzarà un cop setmanalment, sempre el mateix dia a la mateixa hora. Si es realitza amb el docent de suport, els papers estaran diferenciats; mentre un dirigeix l’activitat, l’altre s’encarrega de l’observació i de que es segueixin les normes. La distribució dels alumnes serà diferent a l’habitual. Són activitats per a afavorir la comunicació en sentit ampli: el llenguatge oral, la relació de grup, el respecte a l’altre. És igual d’important la activitat per desenvolupar el llenguatge propi com la forma de desenvolupar-ho. Els processos a realitzar són igual o més importants com el resultat.

Agrupament dels alumnes

L’aplicació d’aquesta estratègia de dramatització i joc expressiu s’ha de realitzar, no només com a medi en el procés de socialització, sinó que posseeix d’altres funcions que també son importants, la deshinibició la integració, la lliberació corporal i emotiva, el desenvolupament expressiu, etc. Segons l’edat cronològica en la que es troba el grup d’infants es pot desenvolupar el joc dramàtic a través de diferents maneres d’implementar aquesta metodologia. A continuació, realitzarem un anàlisis de les diferents edats de l’Educació Primària, concretament, les hem dividit en dos grups un és dels sis als vuit ans i l’altre dels nou als dotze anys. El primer grup que analitzarem va dels sis als vuit anys, en aquesta etapa es passa a realitzar un col·lectiu, així doncs, el joc és més complex, es pot planificar amb anterioritat, organitzant els diferents papers que es duran a terme. El jugador pot utilitzar com a recurs la gesticulació per referirse als objectes. En referència al segon grup que hem dividit als alumnes de Primària avarca l’edat dels nou als dotze anys, en aquesta edat els infants tenen un coneixement més aproximat a les seves possibilitats bocals i corporals. Són capaços de pensar la trama segons els protagonista que es vol representar, proposant diferents tipus de personatges i determinar el lloc on es vol representar l’escena. A més, tenen la capacitat de diferenciar el temps dramàtic del real, i del secundari al principal. Els alumnes tenen la capacitat d’improvisar contes, tot, organitzant la trama argumental i seqüenciar els fets segons el plantejament o l’inici, el conflicte o el desenvolupament de la trama i final o desenllaç. Els jocs acostumen a ser grupals cooperatius, poden treballar en subgrups compartint després les reflexions, són capaços d’observar i aportar noves idees.

Pàgina 4 de 10

Requisits previs

Per tal de poder desenvolupar al màxim aquesta estratègia als infants de primària, hem de tenir en compte una sèrie de requisits per tal d’elaborar de manera adequada i eficaç la dramatització. Per començar la dramatització ha de ser plaent, gratificant i lliure, ja que si es desenvolupa de manera alegre percebrà altres conceptes, tindrà una millor escolta activa, obrir la pròpia sensibilitat al món. Una actitud relaxada i de confiança facilita el contacte amb els altres i els ajuda a enfrontar els obstacles, assimilar fracassos i reconèixer errors sense magnificar. D’igual forma que la llibertat de participació ha d’estar present, ja que no s’ha d’obligar a cap infant a realitzar aquesta activitat perquè arribaria a inhibir totes les seves capacitats i generar desconfiança i malestar. Tot i això, prèviament s’han d’establir unes petites normes que cal tenir en compte en aquesta estratègia. Aquesta estratègia s’ha de basar en els interessos, el protagonisme i l’espontaneïtat dels nens. Per la qual cosa, es important crear un ambient distès i presentar situacions per a les quals hi ha una solució coneguda per tal de què la imaginació es posi en marxa i es fomentin factors bàsics de la creativitat com l’originalitat, la flexibilitat, l’elaboració i la fluïdesa. Per altra banda, l’eliminació del judici també és rellevant, ja que sobre tot cal generar condicions de seguretat i de llibertat. Per tal de poder realitzar aquesta estratègia de forma clara, cal que hi hagin unes activitats prèvies específiques per tal de promoure unes actituds, habilitats i valors determinats. Aquestes activitats han d’afavorir el contacte entre els participants, la desinhibició, l’atenció i concentració, la percepció i memòria sensorial, i la imaginació. Un dels requisits previs seria realitzar una relaxació prèvia que permeti la distensió muscular, provocar benestar físic, produir una bona respiració, afavoreix la presa de consciència i concentració. També es podria considerar important l’expressió comunicativa, i per aquest motiu es proposen activitats lúdiques que propiciïn l’ocasió d’explorar certes possibilitats del cos, la veu o l’entorn, i d’aquesta manera l’infant adquireix un major coneixement, una major confiança, seguretat i habilitat.

Pàgina 5 de 10

Funcions de l’educador/a

El que té la funció d’animador és el que proporciona els elements necessaris per a que l’activitat no decaigui. La funció del professor consisteix en crear un ambient, observar els resultats de les pràctiques del joc, ha d’intentar desenvolupar la creativitat, companyerisme, socialització...també haurà de detectar els possibles errors i problemàtiques de l’activitat per tal d’oferir millores i alhora modificar les activitats en el seu procés per que en tot moment es pugui gaudir d’aquesta Per tant, el professor en el paper d'animador i, sobretot, de servidor del joc dels participants. No necessita en absolut tenir qualitats d'actor ni de director d'escena. No és un model. L'animador ha de mobilitzar, comprometre, motivar, animar, ja que els protagonistes són els participants i són els que ha de guiar de la imitació a la creació.

On i quan aplicar-ho

La dramatització s'ha de efectuar en un lloc que doni peu a poder imaginar les situacions amb una mica de facilitat, i degut al seu aspecte social i espontani, deu ser un lloc on els alumnes és sentin en confiança. Aquesta estratègia metodològica s'aplica quan existeixen en classe, problemes del tipus social, conflictes, falta de comunicació en un grup, falta de comprensió de diferents actituds, tots aquest fets, són força adients per donar joc a la dramatització. Les activitats que es porten a terme amb la dramatització es poden fer en situacions on els implicats ja es coneguin, això donarà peu a situacions més espontànies i realistes, encara que també es pot fer amb nous grups per poder conèixer millor als alumnes i alguns trets de la seva personalitat.

Com integra els 12 principis generals de les estratègies metodològiques Principi d’activitat

El principi d'activitat és clar i principal en aquesta estratègia, ja que l'infant és el protagonista total, durant aquesta estratègia l'infant rep normes i situacions però també pot pensar lliurament de manera que estigui actiu durant tota la estona que dura la dramatització. Principi de globalització Partir en cada estratègia del nivell de desenvolupament del infant es molt important, d'aquesta manera en la dramatització pots escollir quin és el tema que vols interpretar, o l'activitat que vols fer, aparti del nivell de desenvolupament tant físic com psicològic .

Pàgina 6 de 10

Principi de creativitat Durant la dramatització els infants tindran molta llibertat per interpretar personatges, animals, o qualsevol idea que ells considerin i com considerin dintre de l'activitat que s'esta fent. I no només a alhora d'interpretar, també alhora de maquillar-se o de moure's, etc. Principi de individualització La dramatització dona la opció de fer diferents interpretacions d'una idea, situació o realitat, i de que cada nen i nena pugui ajustar el personatge a les seves característiques. També els docents poden variar la estratègia o l'activitat per poder donar un paper concret a un nen o nena per que creiem que és necessari. Principi de socialització Un dels elements clau de aquesta estratègia metodològica és la interacció entre els participants i els no participants, és a dir un dels punts forts és la necessitat de compartir activitats de dramatització amb més d'una persona. En cas de ser una activitat d'un sol ( per exemple fer son d'animals ) veure a altres companys fomentar la imitació i el aprenentatge amb els altes. Principi de la comunicació Dintre de la dramatització, existeixen diferents formes de potencia el desenvolupament comunicatiu, no només del llenguatge verbal, ( diàlegs, monòlegs, etc ) sinó també de no verbal (imitacions i balls), del musical ( cançons ) i plàstic ( maquillatge, caracteritzacions, etc ). Principi de la intuïció En aquesta estratègia metodològica podem tant oferir escenografies tangibles com donar informació per a què les situacions siguin totalment imaginades per els infants, és a dir, els infants poden imaginar-se no només la localització sinó també els personatges que interpreten ( per exemple animals ). Principi d'obertura El ventall d'activitats que ofereix la dramatització ens proporciona diferents recursos per afavorir la diversitat, podem fer situacions reals, balls, imitacions de sorolls, mímica, moltíssims recursos per facilitat a tots els alumnes l'activitat. Adequació als continguts, a l’alumne, al context i a la finalitat L'ampli ventall de opcions que dona la dramatització, així com la seva flexibilitat proporciona que es pugui adequar als diferents continguts i als diferents alumnes, fins i tot treballar els continguts de

Pàgina 7 de 10

manera transversal. També cal destacar que no només les indicacions del docent poden anar contextualitzades, també les improvisacions i les pròpies aportacions dels nens i nenes faran que omplin l'activitat de vivències i característiques pròpies. Tot això aporta una gran riquesa al producte final, fent que la dramatització es pugui adequar a diverses finalitats o a una concreta, ja sigui una finalitat d'un contingut específic, o de temes puntuals com per exemple la resolució de conflictes o els dilemes morals.

9. Descripció d’un exemple de l’estratègia contextualitzat a l’aula de primària + 3 ENLLAÇOS amb exemples a Internet Un exemple de l’estratègia de dramatització per dur-la a terme de manera contextualitzada a l’aula de Primària és que els infants realitzin una representació d’una escena de la seva vida quotidiana, en la que ells mateixos puguin adaptar un rol. La nostra proposta és que els infants representin una escena d’anar a comprar fruita, concretament l’anomenarem anem a comprar a la fruiteria, per tant,alguns alumnes hauran d’adaptar el rol de fruiters i els altres seran els que van a comprar. L’educador només posarà una consigna que és que els alumnes que van a comprar no tenen diners i, per tant, hauran de resoldre la situació on tots arribin a un consens a través del diàleg. En aquesta activitat el paper de l’educador/a és només observar la situació que es va creant a mesura que es va representant l’escena proposada i anar realitzant un paper de mediador o que vagi recordant que han de trobar una solució comuna a la situació que se’ls hi ha plantejat. Els infants hauran d’adaptar i representar l’escena adaptant el seu rol de manera que ells considerin més convenient, sense intervenció de l’educador/a per tal de no influenciar en l’activitat. Un cop iniciada la representació podrem observar com els infants van adquirint de manera inconscient els rols que ells van vivenciant en la seva vida quotidiana i com ells es van expressant, tant a través del llenguatge oral com del llenguatge gesticular, per arribar a un acord comú. La finalitat d’aquesta activitat és que els alumnes adquireixen l’aprenentatge de negociar i arribar a un acord comú mitjançant el diàleg i la conversa, valorant els pros i contres de cada situació per arribar a aquest consens. Els enllaços que es proposen per a l’estratègia són els següents: http://platea.pntic.mec.es/~aguzman/Memoria/profesorado/propuestas_metodologicas. htm (Proposta per treballar en E.I. 5 anys y 1º cicle d’Educació Primària) http://www.efdeportes.com/efd144/la-dramatizacion-en-la-etapa-de-primaria.htm (Proposta de dramatització en l’etapa d’Educació Primària) http://www.youtube.com/watch?v=LoqjZPkvGVw ( realització d’una dramatització en una escola de Nicaragüa sobre la violència intrafamiliar ) Pàgina 8 de 10

10.

Quin tipus d’aprenentatge afavoreix?

L'essència d'aquesta estratègia metodològica és ajudar als nens i nenes a desenvolupar diferents capacitats, sobretot centrades en les competències personals i participatives (saber ser i saber estar). Les competències participatives es desenvolupen amb activitats cooperatives, de comunicació, de interacció amb les altres persones, per tal de saber, treballar en grup, desenvolupar l'empatia, i altres sentiments de caràcter interpersonal. La dramatització requereix activitats normalment entre varies persones o requereixen d'un feed-back entre totes les persones que hi són presents en l'activitat de manera que es potència el desenvolupament de saber estar. Les competències personals són el descobriment d'un mateix, de les seves capacitats tant cognitives com motores, i de l'assoliment de la seva pròpia identitat. La dramatització té un punt interessant ja que requereix no només treballar amb els altres, sinó treballar amb un mateix, el caràcter creatiu, improvisador i expressiu d'aquesta estratègia metodològica, inciten al nen o nena a potencia aspectes interns de la seva persona, permeten al nen o nena interpretar donant el seu toc i la seva personalitat i treballar amb les seves capacitats, de manera que així es desenvolupen les seves competències personals. Aquesta estratègia afavoreix diversos aspectes de l’aprenentatge, ja que posem en funció quasi bé totes les parts del cos. En el primer cicle d’Educació Primària, hi hauran descobriments, exploració i experimentació de les possibilitats expressives del cos i del moviment, ja que a partir de les diferents escenes que es projectaran podran arribar a experimentar en primera persona. A més, és molt gratificant que a través d’aquesta estratègia els infants puguin exterioritzar les seves emocions i sentiments a través del cos, els gestos i el moviment. També serà ideal per fer una imitació d’uns personatges, objectes i situacions, on podran adaptar diferents rols per tal de desenvolupar l’empatia i demostrar-la a la resta d’individus. Per tant, afavoreix notablement tant l’expressió oral com l’expressió corporal. Pel que fa al segon cicle de primària, es segueixen exterioritzant aquestes emocions i sentiments del principi però de manera molt més rellevant, ja que a més d’exterioritzar comencen a expressar-les. A més, un dels efectes més importants d’aquesta estratègia en aquesta etapa és la valoració i respecte que començaran a tenir vers a les diferencies en la manera en que s’expressen. Tot i això, seguiran recreen els personatges reals i ficticis amb els seus pertinents contextos dramàtics i tindran també possibilitats expressives. En quant al tercer cicle de l’Educació Primària, ja comencen a fer improvisacions artístiques amb el llenguatge corporal i amb l’ajuda d’un objecta o material. Per la qual cosa desenvolupen la capacitat de cooperació i treball en grup, exploració i experimentació de les diferents possibilitats i recursos expressius del propi cos a través de la dramatització. Pàgina 9 de 10

Per tant, aquesta estratègia crea un àmbit grupal on s’afavoreix notablement la comunicació i cooperació en el grup expressant les seves emocions i sentiments, i resolent els conflictes que es presenten mitjançant un diàleg i exposant alhora el seu punt de vista, tot i respectant els altres. També fomenta la espontaneïtat i la creativitat dels infants, desenvolupant al mateix temps un llenguatge expressiu de forma creativa.

Pàgina 10 de 10