Joan Antoni Alcázar Gisel Gorina Yvan Dossin Oriol Feliç Lidia López
ESTUDI DE CASOS 1) Què pretén l'estratègia metodològica Aquesta estratègia té uns objectius concrets i que per assolir-los l’alumne ha de passar per un procés. Aquest procés l’analitzarem més endavant, però amb això el que pretén el mestre és que els seus alumnes aprenguin a analitzar una situació i poder resoldre la problemàtica que esdevingui aquesta situació. Per això serà necessari que els alumnes integrin la teoria treballada a la pràctica. Per poder solucionar-ho se li donaran tècniques i estratègies per dur-lo a terme i així en un futur poder viure en societat. 2) Descripció detallada de l’estratègia Per poder descriure de manera detallada aquesta estratègia és fonamental analitzar una sèrie d’elements que influeixen en aquesta estratègia.
Organització És fonamental l’organització per poder dur a terme un bon estudi de cas. Normalment el treball és cooperatiu i així també es veuen i s’analitzen diferents punts de vista i es donen diferents solucions i per això s’han de tenir clars els apartats d’anàlisi, com la identificació dels fets, del problema i la solució.
Agrupament dels alumnes Normalment, com s’ha esmentat anteriorment es treballa cooperativament, en petits grups perquè es pugui arribar a una bona resolució del cas.
Requisits previs Abans d’utilitzar aquesta metodologia, cal tenir en compte que per fer-ho els casos han de plantejar una situació real i clara, de forma que els alumnes puguin entendre-la sense problemes, tot i que no han de suggerir solucions, ja que seran ells per si sols aquells que tindran que trobar-les tenint en compte totes les interpretacions que hi hagi del cas.
Joan Antoni Alcázar Gisel Gorina Yvan Dossin Oriol Feliç Lidia López A més, els alumnes han de ser conscients dels criteris d’avaluació, és a dir, què és el que els avaluaran i com. Funcions de l’educador/a L’educador/a ha de fomentar el diàleg i la reflexió dels seus alumnes duent a terme aquesta activitat, de tal manera que faciliti la participació i l’esperit crític d’aquests. Per aconseguir-ho, a l’hora de preparar-ho molt bé, elaborant unes preguntes i recursos orientatius que donin peu a la reflexió i a la participació. També ha de planificar com la forma en que treballarà l’avaluació en el procés per tal d’afavorir en l’aprenentatge. A més a més, haurà de planificar uns objectius educatius on intervinguin l’aprenentatge cognitiu, afectiu i d’habilitats, i ha de moderar el debat, temporitzant i tenint en compte totes les aportacions que es donen, promovent la reflexió en les auto i co-avaluacions.
On i quan aplicar-ho Aquesta metodologia es pot aplicar en tots els cicles i etapes, en diferents àrees com ara la de medi natural, social i cultural o bé en projectes o activitats interdisciplinaris, ja que és poden treballar diferents aspectes a l’hora. S’ha d’utilitzar aquesta metodologia en aquells aprenentatges de procediments, en classes on el producte final sigui de producció o construcció ja que com veurem més endavant amb els exemples, els aprenentatges es van desenvolupant o construïnt poc a poc.
3) Com integra els 12 principis generals de les estratègies metodològiques A continuació explicarem com l’estudi de casos integra els 12 principis generals de les estratègies metodològiques. 1. Principi de comunicació Gràcies a l’estratègia de l’estudi de casos es treballen les habilitats comunicatives. La capacitat d’explicar, interrogar i de respondre serien tres ítems inclosos dins l’estratègia.
Joan Antoni Alcázar Gisel Gorina Yvan Dossin Oriol Feliç Lidia López 2. Adequació a l’alumne Aquesta estratègia intentarà adequar-se a l’alumne mitjançant l’estudi d’un cas que li pugui ser representatiu. Hem de conèixer l’alumnat que tenim al davant per poder proposar l’estudi d’un cas que cridi l’atenció, impliqui a tothom i sigui productiu.
3. Adequació a la finalitat L’activitat que presentem haurà de tenir molt clara la finalitat que és proposa. No ens valdrà el sols fet de desenvolupar-la sinó hi ha un objectiu clar a assolir. L’estudi de casos és una estratègia concreta amb finalitats pedagògiques per a aprendre o perfeccionar-se en algun camp determinat. 4. Principi de socialització L’ús d’un llenguatge especialitzat i el fet de socialitzar-se, atendre i comprendre als altres, són una bona preparació per als aspectes humans de la gestió. En definitiva, aquest principi potencia la interacció constant amb els altres.
5. Principi de globalització L’ interès per fer real l'ensenyament ens porta al principi de globalització, basat en la percepció total de la realitat abans que fragmentada o parcialment. Es busca la formació completa d'una persona, la interdisciplinarietat. Gràcies a l’estudi de casos podem afrontar problemes divergents. Desenvoluparem una capacitat de comprensió molt més elevada ja que podrem abordar temàtiques molt diverses.
6. Principi d’activitat Parteix de la base que dins d’un ensenyament actiu ha de presentar-se una sèrie de condicions: · Aprendre a partir de la pròpia experimentació, de la pròpia pràctica. · Procurar desenvolupar en l'alumne el sentiment d'esforç personal. · Posseir una planificació bàsica per part del mestre i per part de l'alumne. · Mantenir una actitud de superació personal constant, evitant les comparacions amb els altres.
Joan Antoni Alcázar Gisel Gorina Yvan Dossin Oriol Feliç Lidia López · Insistir en l'aplicació dels coneixements apresos. · Practicar el treball autònom
7. Principi de creativitat Aquest principi està relacionat directament amb l’estudi de de casos. Aconseguir aquest exercici genera coneixements i promou la creativitat. Una creativitat que ens permetrà afrontar problemàtiques amb una gran diversitat d’estratègies i actituds. Com més àmplia sigui la nostra creativitat més recursos se’ns presentaran per a resoldre els casos que haguem volgut abordar. Gràcies a això serem originals i poc rutinaris.
8. Adequació dels continguts Per aconseguir una assimilació real dels continguts per part de l’alumnat, els aprenentatges han de ser significatius, és a dir, propers a les experiències i referents dels nens, potencialment motivadors i molt funcionals. Així doncs, els aprenentatges han d’integrar-se dins d’un ampli conjunt de relacions conceptuals lògiques del propi individu modificant-ne els seus esquemes de coneixement. 9. Adequació al context Com dèiem prèviament dins l’adequació dels continguts, el paper del context anirà força lligat amb ells. Com a mestres haurem de saber que la temàtica escollida haurà d’anar lligada al context que se’ns presenta a l’aula. Per tant, si per exemple som els tutors d’una aula amb una forta presència immigratòria sabrem que hem d’escollir un cas que tracti sobretot la diversitat social i cultural. D’aquesta manera adequarem l’exercici a la situació que se’ns ha presenti. 10. Principi d’individualització En relació al caràcter individual, l’estudi de casos ha de provocar una millora. Paral·lelament la seguretat en si mateix, l’autoconeixement i l’autonomia per a l’aprenentatge han de millorar de forma important. També observem com la motivació de l’alumnat augmenta degut a les situacions d’aula (Són més motivadores i dinàmiques, faciliten una millor assimilació dels coneixements, incrementen la flexibilitat de l’alumnat, etc.).
Joan Antoni Alcázar Gisel Gorina Yvan Dossin Oriol Feliç Lidia López 11. Principi d’intuïció La intuïció equival a l'apreciació d'un fenomen basat en l'efecte que aquest produeix en el resultat. La intuïció pot ser de dues classes bàsicament: Directa (l’objecte es troba present físicament) o indirecte (l’objecte no es troba físicament present). Els recursos que podem utilitzar per aprofundir en aquest principi poden ser: · Per a la intuïció directa: sortides a l'entorn, estudis de camp, visites a museus, implicació en tallers, al costat d'altres exemplificacions. · Per a la intuïció indirecta: diapositives, fotografies, programes de ràdio, pel·lícules de cinema, audiovisuals, etc. 12. Principi d’obertura “Aprendre a viure junts, aprendre a viure amb els altres”. Aquesta seria la definició del principi d’obertura. Un ítem que es centra en la diversitat individual i social de l’aula. Amb ell es vol obrir l’escola i tot el que hagi de ser treballat dins d’ella cap a la gran diversitat d’alumnat que hi ha avui en dia. 4) Descripció d’un exemple de l’estratègia contextualitzat a l’aula de primària + 3 ENLLAÇOS amb exemples a Internet Tot seguit farem una descripció d’un exemple d’estratègia contextualitzat per a nens i nenes de primària de tipus incident. Aquest tipus de cas es refereix a conflictes de relació humana. L’incident redactat suposa un context, unes condicions i implica a qui ho estudia en una pregunta: “si haguera de resoldre aquest conflicte, què faria?”. El fi és llançar les persones participants a una recerca activa d’informacions complementàries, que permeten aclarir els processos individuals de la decisió. Cas: Herència de Monserrat Gràcia
Na Montserrat Gràcia era una senyora de classe benestant que vivía a Barcelona, concretament al barri de Sarrià. Com bé sabeu Sarrià és una zona de les més cares per viurehi de Barcelona. La Montserrat era una dona vídua des de feia ja molt temps, però quan vivia amb el seu marit van engendrar tres fills: en Joan, el Marc i la Ruth. En Joan se’n va anar a
Joan Antoni Alcázar Gisel Gorina Yvan Dossin Oriol Feliç Lidia López viure a Estats Units fa uns vint anys. El Marc es va quedar a la ciutat de Barcelona i la Ruth també. La senyora Montserrat va patir la malaltia d’alzheimer i va necessitar una atenció especial degut a les necessitats de cura causades per la malaltia. Quan va succeir aquest fet es van reunir els tres germans per debatre què és el que podien fer, i quina era la millor solució que podien adoptar. En un principi es van proposar dues solucions: una era la de internar a la mare en una llar d’avis on la poguessin atendre correctament pagant una mensualitat de 2600 euros, i l’altre solució que es va proposar va ser la de fer-se càrrec de la mare ells mateixos, d’aquesta manera la mare viuria un mes amb cada fill, així suposaria un estalvi de diners, i el que és més important, que la mare no es sentiria sola ni abandonada en cap moment tot i tenint en compte les controvèrsies que podia causar la malaltia que tenia.
En Joan va argumentar que la mare no podia viatjar cada tres mesos als Estats Units, i que ell tampoc podia deixar la feina d’allà i venir-se a viure a aquí altre cop, ja que tenia tota una vida allà. La única opció que va donar és que ell podia aportar part dels costos de la residència per a la Montserrat. En Marc va dir que a ell li semblava més correcte cuidar ells mateixos de la seva mare, ja que ella ho havia fet durant tota la vida i seria capaç d’internar-los a un centre o una residència. La Ruth però, va dir que ella no se’n podia fer càrrec ja que es passava quasi tot el dia fora de casa treballant i que no podria satisfer les necessitats que pogués tenir la mare. A banda d’això també va dir que ella no podia aportar diners perquè anés a la residència, perquè tenia un sou molt baix i no s’ho podia permetre. Va proposar que es pagués el centre amb els estalvis que tenia la mare al banc.
Després de debatre varies hores, en Marc va dir que no deixaria de cap de les maneres a la seva mare a una residencia, que preferia deixar el treball i fer-se’n ell càrrec, de mentre aniria subsistint amb el que cobrés de l’atur i si se li acabava la prestació, agafaria diners del compte de la mare, ja que abans de pagar a una residència preferia que estigués en família, amb una atenció personalitzada, i que perquè s’enduguessin els diners del cost de la residència, millor que se’ls quedés ell.
En veure que el Marc es faria càrrec de la mare, i que en Joan i la Ruth no havien de fer res, van acceptar de bon gust.
Joan Antoni Alcázar Gisel Gorina Yvan Dossin Oriol Feliç Lidia López La malaltia va ser llarga i molt dura tant per la Montserrat com per a en Marc, que va estar dia rere dia cuidant de la seva mare i veient com s’anava degenerant, fins que al cap de quatre anys i tres mesos va morir. La noticia va ser molt dura per als tres, però qui més ho va patir va ser en Marc. El problema va esdevenir quan van llegir el testament que havia deixat. A l’hora de fer-lo ho va fer al començament de la malaltia, ja que aquesta provoca pèrdua de la memòria i podria ser que en un futur no se’n recordés del bens que posseïa i de com havia de repartir-los. Aleshores va firmar el testament repartint dues cases que tenia i els diners en tres parts iguals, sense tenir en compte que qui més va mirar per ella durant la malaltia va ser en Marc. Com és de suposar en Marc no hi estava d’acord, ja que deia que ell ho havia deixat tot (feina, la seva pròpia família, etc) per fer-se’n càrrec de la seva mare, i que no era just que tots es repartissin el testament en parts iguals, ja que en Joan i la Ruth pràcticament no s’havien preocupat de la seva mare, però ara per repartir-se la herència sí que tenien molt interès. En Joan i la Ruth s’hi van oposar rotundament i no els hi va quedar més remei que recórrer a un advocat perquè e resolgués el tema mitjançant la justícia ja que no havien pogut arribar a un acord com bons germans que eren. ●
Van actuar bé tots els germans en decidir si internar a la mare o no?
●
Creus que es podia haver arribat a una altra solució?
●
Què hauríeu fet vosaltres en la seva situació?
●
Creieu que és justa la repartició del testament?
●
En el cas que no creieu que sigui justa, com es podria solucionar aquesta repartició?
Aquí mostrem tres exemples diferents que ens poden servir com a base per desenvolupar-ne d’altres ( Pàg. 25): http://caps.educacion.navarra.es/infantil/attachments/article/15/El_aprendizaje_basado_en_pro blemas_y_el_metodo_de_casos%5B1%5D.pdf
Joan Antoni Alcázar Gisel Gorina Yvan Dossin Oriol Feliç Lidia López 5) Quin tipus d’aprenentatge afavoreix? (ubicarem l'estratègia dins del gràfic integrador d'estratègies metodològiques i dominis del saber... l'hi penjaré un pòster al costat de la pantalla) Existeixen 7 principis d’aprenentatge; el centre d’interès és dels discents, l’aprenentatge és de naturalesa social, les emocions són part integradora de l’aprenentatge, l’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals, l’esforç dels alumnes és clau en l’aprenentatge, l’avaluació continua afavoreix en l’aprenentatge i aprendre és construir connexions horitzontals. Tenint en compte les característiques de l’estudi de cas, creiem que les estratègies metodològiques que més relació directa tenen en aquest recurs educatiu serien les següents;
-
L’alumnat és el centre de l’aprenentatge.
En aquest primer principi, és dóna molt d’èmfasi al fet que els alumnes siguin els protagonistes del seu propi aprenentatge, això ho aconsegueixen a través d’un compromís actiu per part dels infants, també s’aconsegueix que els alumnes comprenguin quins són els rols que han de desenvolupar com a discents a l’aula.
-
Les emocions són part integradora de l’aprenentatge.
Per tal que l’estudi de cas compleixi els objectius pre-establerts és molt important que la temàtica tractada, la forma de presentar l’estudi de cas a treballar (els recursos utilitzats durant la presentació i com el docent ho plantegi), són fets que incidiran directament en la motivació dels alumnes a través de les emocions que se’ls despertin en aquest moment.
-
L’esforç dels alumnes és clau en l’aprenentatge.
Com hem dit anteriorment, la motivació a l’hora de treballar un tema en concret és molt important, poder despertar en els alumnes unes emocions que els permetin interioritzar els coneixements trobats. Perquè això passi, és també molt important que els alumnes s’esforcin i tinguin afany de superació, cosa que aconseguirem tenint el comte el què treballem i el com ho treballem.
Joan Antoni Alcázar Gisel Gorina Yvan Dossin Oriol Feliç Lidia López -
Aprendre és construir connexions horitzontals.
Les connexions que es generen a través de les diferents àrees que es treballen a l’escola i les relacions d’aquestes amb la vida real i el món en general fora de l’aula, és importantíssima per arribar a un aprenentatge eficient.
WEBGRAFIA ●
Díaz Barriga, Frida. (2005). Enseñanza situada: Vínculo entre la escuela y la vida. México: McGraw Hill. Disponible a: <http://caps.educacion.navarra.es/infantil/attachments/article/15/El_aprendizaje_basado _en_problemas_y_el_metodo_de_casos%5B1%5D.pdf> [Consulta: 16/11/2014]
●
Piera Gabardó, Salvador. Principis metodològics. <http://biosoro.blogspot.com.es/2010/03/principis-metodologics.html> (Consulta:
16/11/2014) ●
Estratègies i recursos didàctics. Carpeta d’aprenentatge, Principis didàctics. <https://sites.google.com/site/carpetadaprenentatgestrategies/principis-didactics> (Consulta: 16/11/2014)