Fitxa tècnica. Estratègia: investigació i acció 1.Que pretén? Fomentar una investigació per crear un coneixement i acció per aplicar-lo Que els alumnes treballin de forma cooperativa en equip i entre els equips per tal de detectar, resoldre i avaluar un problema i alhora, aprenguin de forma conjunta. Establir relacions de treball efectives entre els alumnes. Que cada alumne tingui un cert grau de responsabilitat i que se senti part del grup i de l’escola. Donar importància a l’activitat, tant en la finalitat com en el procés. Que els alumnes utilitzin les competències i els continguts adquirits per a resoldre el problema Apropar-se a la realitat vinculant el coneixement i el canvi Cal dir, a més que aquesta estratègia és també molt útil pels docents 2.Descripció detallada de l’estratègia La investigació- acció és, o bé, una cerca iniciada per a resoldre un problema immediat, o un procés reflexiu del progrés de la resolució del problema dirigides per individus que treballen amb altres membres o com a part d'una “comunitat pràctica” per millorar la forma amb la qual s'aborden qüestions i es resolen problemes. En trobem tres modalitats, una tècnica, que busca millorar l'efectivitat de la pràctica educativa. Una pràctica, que vol produir una transformació del pensament i donar el protagonisme als alumnes. I una emancipadora, compromesa amb la transformació social i educativa. 1
Segons Elliott , es tracta d'un estudi d'una situació social amb una perspectiva de millora de la qualitat de l'acció dins d'aquesta.
Cicle d’investigació-acció: -
Diagnòstic -> Detectar el problema
-
Acció -> Buscar solucions al problema i realitzar-les per tal de solucionar-lo
-
Avaluació -> Avaluar el resultat de l'acció
-
Reflexió -> Reflexionar sobre l'avaluació per tornar a diagnosticar altres possibles problemes a solucionar
Aquesta estructura, com ja hem vist, és cíclica, el que significa que un cop s’ha modificat la pràctica es torna a identificar un altre problema per resoldre. 3. Organització Un cop tenim el nostre problema hem de: Agrupar als alumnes en grups cooperatius Tenir clars els apartats de l’anàlisi: identificació dels fets, identificació del problema i solució. Un cop aclarits aquests punts i organitzats els grups de treball: Cal una planificació compartida amb l’alumne/a i personalitzada, per cada grup cooperatiu. Cal trobar temps de dedicació per a les tasques que s’han personalitzat. Aquestes tasques permeten ser treballades en una organització d’aula ordinària, fent una distribució de l’aula amb la qual els alumnes es puguin moure i se sentin més còmodes. Gràcies a això els alumnes poden: Estructurar les tasques i accions a fer, per a cada grup i també de forma individual, de tot allò que proposin per a la solució del conflicte. Cada grup té uns rols a distribuir. Depenent de l’objectiu s’organitzen diferents tipus de treball, amb diferents tècniques. Per poder avançar, doncs, amb la planificació i desenvolupament de l’estratègia és necessari: La col·laboració entre el professorat, amb objectius definits, tasques amb repartiment de responsabilitat, amb bones relacions entre els membres de la comunitat educativa. El repartiment del temps, quant al treball conjunt, per grups i per al seguiment individual dels alumnes. La creació d’un clima d’aula adequat. Grups de treball cooperatiu i heterogenis, per poder atendre la diversitat, amb funcions clares de treball per a cadascú i per al grup. Amb tot això, els alumnes escullen els temes del que van treballant, guiats i orientats pel mestre/a. Es parteix dels coneixements previs de l’alumnat. Fan una planificació conjunta dels aspectes que caldrà desenvolupar. Hi haurà comunicació de la informació de forma diversa. Es farà una avaluació conjunta i una autoavaluació dels aprenentatges.
4. Agrupament de l’alumnat Treball en grups (4-5 alumnes) Treball individual complementari Treball intergrupal 5.Requisits previs Tenir un problema a treballar que representi una situació real Que els alumnes sàpiguen treballar correctament de forma individual per després poder afrontar el treball en grup Que tinguin un nivell correcte d’autonomia i capacitat de presa de decisions Que hi hagi un clima de treball correcte en els grups 6. Funcions de l’educador/a Ha d’ensenyar a treballar de forma cooperativa i dinamitzar les accions dels grups Repartir les tasques i els rols de cada alumne Fer que els alumnes adquireixin el contingut correctament Mediar entre els continguts treballats i l’aprenentatge Seguir el treball de cada alumne i les relacions entre els membres del grup 7.On i quan aplicar-ho Cicle superior. Cicle mitja so s'adapta la complexitat Àrees de medi, tutoria i activitats multidisciplinàries 8. Com integrar els 11 principis generals de les estratègies metodològiques Principi de comunicació -> Al ser un treball grupal, cal que hi hagi una bona comunicació entre els alumnes que formen el grup i entre els alumnes i el professor. Principi d'intuïció i obertura -> Com que es tracta d’un treball que intenta resoldre un problema real, es treballa la capacitat dels alumnes de treballar per la seva resolució contemplant totes les possibilitats. Adequació a l’alumne -> El problema escollit s'adequa a l’alumne i les seves necessitats i capacitats Principi d’individualització -> El treball dels alumnes és en part individual i en part grupal, però en les dues formes s’adquireixen habilitats importants pel treball individual i el seu desenvolupament com a persona Adequació a la finalitat -> L'activitat s'adequa a la finalitat ja que tota l'activitat està pensada per resoldre un problema en concret Adequació al context -> L'activitat s'adequa al context ja que la problemàtica escollida per a treballar és del context proper de l'alumne
Adequació als continguts -> S'adequa als continguts, ja que el problema s'adequa als continguts treballats anteriorment i pot permetre introduir-ne de nous Principi de socialització -> Es treballa en les relacions entre els companys d'un mateix grup, entre els grups i amb el mestres Principi d'activitat -> Es tracta d'una activitat planificada amb uns continguts a treballar i uns objectius clars Principi de globalització -> Permet treballar diversos àmbits en una mateixa activitat, i és aplicable en altres contextos Principi de creativitat -> Es treballa molt, ja que un dels principals objectius és trobar una solució a un problema real 9.Descripció d’un exemple de l’estratègia contextualitzat a l’aula de primària + 3 enllaços amb exemples a internet Un exemple interessant de projecte d'investigació-acció aplicable en una aula de primària podria ser buscar la millor forma d'organitzar-se a l'aula, en el que els alumnes investiguessin quina organització d'aula els és millor per treballar (en taules separades, per parelles, en grups de 4, en forma d'U...) És difícil trobar exemples d'aquesta estratègia a internet, ja que s'enfoca predominantment al seu ús per part dels docents, però tot i això n'hem pogut recollir tres exemples:
http://es.slideshare.net/zdvr52/una-investigacin-accin-para-mejorar-la-enseanza-de-lacomprensin-lectora http://es.slideshare.net/carmencabrejos/ejemplo-resumido-de-investigacin-accin http://www.monografias.com/trabajos77/ejemplo-investigacion-accion-estrategiapsicopedagogica/ejemplo-investigacion-accion-estrategia-psicopedagogica.shtml 10. Quin tipus d’aprenentatge afavoreix? Afavoreix un aprenentatge comprensiu, que afavoreix el 4 sabers (saber, saber fer, saber ser i saber estar), que és, segons el nostre punt de vista l’aprenentatge que haurien d’adquirir els nostres alumnes, enfront a l’aprenentatge purament memorístic, com podem veure en aquest fragment de l’article “Algunos 2 problemas de fondo” “Tener muy claro cuál es el concepto de “saber” que hay detrás de un diseño curricular resulta esencial. Si queremos estudiantes-concursantes de TV que sólo, o básicamente sólo, aprendan contenidos conceptuales, entonces debemos ser consecuentes y aumentar los contenidos que deseamos que se estudien en la enseñanza obligatoria y promover fundamentalmente un aprendizaje memorístico. Si, por el contrario, deseamos estudiantes que memoricen aspectos básicos y que comprendan los contenidos del aprendizaje, entonces la cantidad de contenidos que se pueden aprender en el mismo período de tiempo será menor, pero el alumno contará con herramientas que le permitirán completar su conocimiento en el momento en que necesite la información. Conseguir que los alumnos aprendan procedimientos y desarrollar su interés y motivación por las materias, además de integrar significativamente los contenidos conceptuales, lleva tiempo y, si se opta por esta alternativa, tanto padres, como profesores,
como legisladores educativos deberían ser consecuentes con su elección y modificar quizás el concepto popular de lo que es “saber”.” Bibliografia: 1
Elliott’s (1991: 69) ‘the study of a social situation with a view to improving the quality of action within it’. Recuperat de <http://www.uab.cat/web?blobcol=urldocument&blobheader=application%2Fpdf&blobkey=id&bl obnocache=true&blobtable=Document&blobwhere=1096479622851&ssbinary=true> [Última consulta: 16/11/2014] 2
Limón Luque, M. Algunos problemas de fondo. Cuadernos de pedagogía, 268.
Bausela Herreras, Esperanza. LA DOCENCIA A TRAVÉS DE LA INVESTIGACIÓN–ACCIÓN [en línia]. <http://www.rieoei.org/deloslectores/682Bausela.PDF> [Última consulta: 16/11/2014].
Marc Giralt Butjosa Jèssica Cugat Barroso