FITXA TÈCNICA. Estratègia: investigació-acció 1. Que pretén? L’investigació-acció és una estratègia metodològica que pretén: - Formar ciutadans crítics a traves de la resolució de problemes. - Que els alumnes aprenguin coneixement crítics a través de la pràctica (investigació i experimentació) - Fomentar el treball cooperatiu Diferenciem doncs dos conceptes claus: ● Investigació que pretén generar coneixement a partir de la detecció d’un problema. ● Acció que pretén canviar, millorar o transformar el que s’està investigant. 2. Descripció detallada de l’estratègia Segon Kemmis, es poden plantejar tres preguntes per fer ús d’aquesta estratègia davant d’un contingut a treballar amb els alumnes i que ells puguin portar-al a terme en les seves activitats. ● Què succeeix o quin és el problema? ● Per què és un problema i en què afecta? ● Quines accions cal portar a terme per trobar solucions? Aquesta estratègia s’organitza en quatre fases: - Diagnòstic: s’identifica un problema i es contrasta amb coneixements previs - Planificació: es plantegen les hipòtesis i les accions estratègiques - Execució: experimentació, és a dir, es porta a la pràctica l’acció de la hipòtesis - Avaluació i reflexió: avaluar si el problema s’ha solucionat (avaluació) i elaborar unes conclusions (reflexió) Les eines que es poder utilitzar per recollir dades i i per dur a terme la investigacióacció són: ● ● ● ● ●
El diari Les notes del camp Els registres d'anècdotes Els qüestionaris Les entrevistes
Aquests instruments permeten fer un anàlisi envers el problema i ens poden ajudar a saber si el problema s’ha resolt. 3. Organització Per tal de treballar la investigació-acció, s’ha de: ● Desenvolupar un pla crític de millora de la pràctica del moment, és a dir, de les activitats d’aula, per tant ha de ser flexible i ha de poder adaptar-se a possibles imprevistos, tenint en compte les característiques i la diversitat dels nostres alumnes. ● L’acció ha d’anar en coherència amb el pla i ha d’estar consensuat i controlat en tot moment, per tal de donar unes pautes als alumnes i facilitar l’aprenentatge. ● L’observació és bàsica com a eina avaluativa envers les accions del pla. Aquesta ha d’estar planificada i amb uns objectius clars recollits en un diari per tal d’avaluar de manera individual i col·lectivament als alumnes i al grup classe. ● S’ha de fer una reflexió i discutir amb els membres del grup per tal de trobar un nou significat i que permeti planificar i continuar amb un nou cicle, això permetrà fer accions de millores en la següent investigació-acció. 4. Agrupament de l’alumnat Primer de tot, cal aclarir que l’alumnat passa de tenir un paper passiu a tenir un paper més actiu, ja que, són els alumnes els que: Escullen i identifiquen el problema Planifiquen els objectius i el treball per tal de resoldre el problema Experimenten i porten a la pràctica l’acció de la hipòtesis Avaluen els seus propis resultats, tot acabant fent una reflexió al respecte
Aquest paper actiu comporta a l’alumnat a estar motivat ja que l’activitat parteix del seu propi interès i aquesta és experimental i vivencial per a l’alumnat. Per dur a terme aquesta investigació és necessari el treball cooperatiu que permet el diàleg, la repartició de rols, el consens, la presa de decisions, la resolució de conflictes… El nombre d’alumnes pot variar en funció del criteri del docent respecte la complexitat de la investigació-acció, el grup classe i l’espai. Cal dir també que ha de ser un tema amb uns continguts propis de l’etapa educativa.
5. Requisits previs Els requisits previs serien els següents: - El problema a treballar ha de ser d’interès i significatiu pels alumnes. - L’estratègia metodològica s’ha de contextualitzar, és a dir, la investigació i les seves corresponents accions o activitats s’han d’adaptar a l’alumna i, a l’espai i al temps disponible. - Els alumnes han de tenir la maduresa adequada per ser capaços d’entendre i ser capaços de dur a terme aquesta estratègica metodològica. 6. Funcions de l’educador/a L’educador és el marc de referència de tot el procés d’investigació, així doncs en el seu disseny de la investigació en l’acció ha de contemplar i reflexionar envers una mateixa realitat. Per tant, l’educador té un paper estratègic de: - Guia: ha de guiar els alumnes a que es treballi els continguts requerits en el currículum utilitzant l’estratègia metodològica i les eines adequadament. - Orientador: ha d’orientar als alumnes en cas que tinguin dificultats i dubtes, i en cas de que es perdin donar-lis una direcció. - Mediador: ha de controlar el bon clima a l’aula i també el bon funcionament dels grups. Aquesta metodologia implica que el docent ha de formar-se permanentment i adaptarse al canvi i a les necessitats dels seus alumnes.
7. On i quan aplicar-ho Aquesta estratègia metodològica és adequada utilitzar-la quan la problemàtica que s’ha d’investigar és significativa pels alumnes. D’altra banda, és important que l’alumnat tingui la maduresa adequada per a dur a terme una investigació i siguin capaços de comprendre el com i el perquè de les seves accions utilitzades en la resolució del problema, és a dir, que siguin conscients del canvi i, que d’aquesta problemàtica facin un aprenentatge i siguin capaços de resoldre altres problemàtiques socials reals com a ciutadans crítics. Pel que fa a l’espai, aquesta estratègia metodològica és flexible però és important adaptar la investigació en el context donat. 8. Com integrar els 11 principis generals de les estratègies metodològiques 1. Adequació a la finalitat La finalitat ha de ser clara i concreta que faciliti la investigació-acció i s’ha d’adaptar a l’alumna i al context. 2. Adequació a l’alumne Sempre s’ha de partir d’un problema significatiu per als alumnes, el qual tingui un grau de dificultat adient a ells/es i que els permeti plantejar les seves hipòtesis i siguin capaços d’arribar a resoldre el problema per si mateixos. 3. Adequació al context El problema escollit ha de tenir una relació directa amb el context dels alumnes, o amb certa significat, per tal de poder realitzar l’acció de millora després de la investigació. 4. Principi de individualització La investigació-acció permet fomentar l’autonomia dels alumnes a ser crítics i responsables envers les problemàtiques que els envolten i poder col·laborar de manera activa. També es fomenta l’esperit de treball, l’autoformació i la responsabilitat envers l’entorn proper. 5. Principi d’activitat És una estratègia que permet la participació de l’alumne, per tant té un paper actiu i permet col·laborar de manera individual i grupal tant amb el grup d’iguals com amb el docent 6. Principi de comunicació Al tractar-se d’un treball global implica que es treballi la comunicació entre els membres del grup, el grup classe i entre l’alumne/a-mestre/a. Aquesta pràctica permet als
alumnes a desenvolupar unes habilitats socials que seran molt útils de cara a ser competents comunicativament com a ciutadans dins d’una societat. 7. Principi de socialització La investigació-acció té implícit el concepte de socialització ja que es parteix d’un problema que afecta als alumnes, per tant, és social com a problema pròpiament dit i afavoreix el treball en equip entre iguals i amb el docent 8. Principi de globalització El problema escollit o detectar per a ser investigat té un caire globalitzador perquè pot afectar a diferents àmbits, es poden treballar des de diferents punts de vista tenint en compte a l’alumnat, al docent i a la societat que els envolta 9. Principi d’intuïció i obertura: Com que es tracta d’un treball que intenta resoldre un problema real, es treballa la capacitat dels alumnes de treballar per la seva resolució contemplant totes les possibilitats. 10. Principi de creativitat El fet de la participació activa dels alumnes i de la investigació pròpiament dita, dona pas a la creativitat individual o grupal, i les accions per pal·liar una problemàtica poden ser tan diverses i creatives com alumnes o grups dins de l’aula. Aquesta estratègia fomenta clarament el principi de creativitat 11. Adequació als continguts Cal que el docent en actitud d’investigació-acció, adeqüi els continguts a la problemàtica a investigar i a actuar per part dels alumnes. Ha de ser coherent amb el nivell d’exigència, amb les capacitats i habilitats dels alumnes per qüestions maduratives i ha de seguir les pautes fixades al currículum educatiu. 9. Descripció d’un exemple de l’estratègia contextualitzat a l’aula de primària + 3 enllaços amb exemples a internet Font: El problema de l’ús dels pesticides Breiting, S.; Mayer, M.; Mogensen, F. (2005) Quality criteria for ESD-Schools. Guidelines to enhance the quality of Education for Sustainable Development) Problema: l’ús de pesticides comporta problemes de salut. Problema significatiu: investigar l’ús dels habitants del poble fan dels pesticides. Context del problema: un pagès cultiva dos tipus de tomàquets:
- Tomàquets estèticament bonics però tractats amb pesticides - Tomàquets estèticament menys bonics no tractats amb pesticides Vent els que li donen més benefici: els segons Fases de l’investigació-acció:
Diagnòstic
Planificació
Execució
Avaluació
• Identifiquen el problema: el pagès ven els tomàquets tòxics i perjudicials per la salut de la societat.
• Intercanvien idees per fer una recerca més profunda del problema i decideixen realitzar un experiment pràctic.
• Realitzen l’experiment, aquest consisteix en vendre els dos tipus de cebes al mateix preu i fer un estudi de les reaccions i les opinions des consumidors. Desprès d’analitzar les dades, decideixen escriure una carta al diari per consciència a la població que més val que comprin les seves estèticament menys boniques però que són més saludables. • Reflexionen sobre el concepte “mecanisme de mercat” i els perjudicis de l’ús dels pesticides i conseqüentment, la consumició de productes tòxics i formen una opinió pròpia cada alumne.
Altres dos exemples: A quin país es viu millor? https://sites.google.com/site/juliaallespons/ L’exemple que explicarem està inspirat en una activitat d’investigació-acció que van fer els alumnes de 5è de l’escola Pere Casanovas (Ciutadella de Menorca). Problemàtica: desigualtats dels països pobres respecte als països rics Investigació: a quin país és viu millor? Solució: buscar en quin país és viu millor Problema significatiu: tenint en compte els moviments migratoris i els alumnes nouvinguts que actualment estan escolaritzats en els centres educatius. Fases de l’investigació-acció: 1. Diagnòstic: els alumnes es plantegen que volen saber i que saben del problema. - Es plantegen la pregunta: què fa que un país sigui millor que un altre per viure-hi?
- Fan una pluja d’idees: que no hi hagi contaminació, que no hi hagi guerres, que no hi hagi riscos naturals com els terratrèmols, que hi hagi escoles, que faci bon temps, que tothom tingui feina, que hi hagi hospitals... 2. Planificació: l’alumnat planifica com resoldre el problema en petits grups: on cercar informació, quins materials utilitzar, com s’organitzaran 3. Execució: cerquen informació, tracten la informació i l’analitzen 4. Avaluació: és reflexiona sobre la problemàtica i solució i, l’alumne forma la seva pròpia opinió a través de les dades que han analitzat. Aquest exemple pot donar resposta i fer una reflexió del lloc on els alumnes hi viuen, quines mancances tenen... i fer-los ser conscients de la vida que tenen i que podrien tenir en altres indrets. D’aquesta manera es treballen continguts de medi natural, social i cultural amb una metodologia diferent i més significativa per als alumnes.
La vida és lloc, jugar-hi! http://www.xtec.cat/centres/c5004231/projecte.htm La idea general que desenvolupava aquesta investigació-acció era plantejar-se la possibilitat de treballar al gimnàs amb una metodologia de projectes. 10. Quin tipus d’aprenentatge afavoreix? L’estratègia investigació-acció afavoreix l’aprenentatge crític perquè pretén formar ciutadans crítics en el món que els envolta que està en canvi constant i amb problemàtiques diverses, tot potenciant les habilitats socials que faciliten la convivència en societat. Això s’aconsegueix a partir de la presa de decisions i de la resolució de problemes i és d’aquesta manera que els alumnes aprenen a identificar, resoldre i reflexionar sobre problemes socials rellevants que afecten al món en el que hi viuen. Així també es fomenta la competència d’aprendre a aprendre, el saber, el saber fer i el saber ser i actuar.
Conclusions En un inici, ens ha costat entendre aquesta estratègia de manera clara perquè és una estratègia que s’utilitza ens molts camps i ens ha estat difícil contextualitzar-la a l’aula. Ens hem adonar que l’estratègia pot ser entesa com un procés cíclic, que comença amb el diagnòstic d’un problema, seguidament passar a l’acció o a la implementació, avaluar-se a partir de l’observació i reflexionar sobre els resultats obtinguts. A partir d’aquests s’elabora una reflexió que pot ser utilitzada per tornar a fer un diagnòstic. En definitiva l’estratègia investigació-acció ens ha semblat una estratègia metodològica molt útil per treballar a l’aula, ja que, és un bon mètode per a treballar diferents problemàtiques rellevants i significatives pels alumnes. A més a més, permeten treballar de manera globalitzada les diferents àrees d’aprenentatge i formar a l’alumnat com a futurs ciutadans actius, crítics i responsables.