Didàctica i Desenvolupament Curricular Seminari A
Portafoli col·laboratiu d’estratègies metodològiques L’ensenyament multinivell
Què pretén? L’objectiu d’aquesta estratègia és fer possible que una lliçó sigui ensenyada al conjunt de la classe, tenint en compte la individualitat de tots els alumnes i els diversos nivells d’habilitats i capacitats que puguin tenir. El mestre, ha d’elaborar estratègies que facin participar tots els infants en les activitats de classe, centrant-se en acomodar l’ensenyament amb aquestes estratègies a tots els alumnes. Pel contrari, és possible que alhora d’ensenyar un concepte d’una única manera, només uns quants alumnes de l’aula siguin capaços d’entendre’l i tots els
Didàctica i Desenvolupament Curricular Seminari A altres es quedin pel camí. D’aquesta manera, l’estratègia multinivell inclou la individualització, la flexibilitat i la inclusió de tots els alumnes. El mestre, en comptes de preparar i ensenyar una sèrie de lliçons diferents en una sola classe, ha de construir un marc de planificació que permeti aplicar una lliçó important mitjançant diversos mètodes de presentació, pràctica i avaluació. Per desenvolupar-la, s’ha de plantejar un objectiu ben definit per a tots els alumnes i s’ha d’incloure diverses tècniques educatives concebudes perquè arribin a tots els alumnes i a tots els nivells. L’ensenyament multinivell, atén a la diversitat per tal d’incidir de forma precisa en el procés d’aprenentatge i promou la inclusió i la integració. A més aborda diferents estils d’aprenentatge i permet que els mestres responguin a les necessitats individuals dels alumnes i del currículum, oferint una educació de qualitat.
Descripció detallada de l’estratègia L’ensenyament multinivell es basa en la individualització, la flexibilitat i la inclusió de tots els alumnes a l’aula, evitant l’exclusió per les diferències que puguin haver-hi en habilitats o capacitats entre ells. Aquesta estratègia manté una sèrie d’objectius i aprenentatges comuns, però en canvi, no té una sola manera d’aconseguir-los, sinó que compta amb un gran ventall de mètodes i estratègies educatives per a la instrucció, que s'utilitzen de manera flexible i adequada en funció de les característiques individuals dels alumnes. Per tant, podem dir
que es produeix una diferenciació curricular, és a dir, una
modificació/adaptació del currículum segons els diferents nivells de capacitats dels alumnes. Per a poder realitzar-ho, s’ha de procurar adequar els elements exposats a continuació: 1.
Els objectius específics dins l’objectiu general
2.
Els continguts a aprendre
3.
Les estratègies metodològiques
4.
Les tasques a realitzar
Didàctica i Desenvolupament Curricular Seminari A 5.
Els recursos i els materials que es faran servir
6.
L’avaluació dels aprenentatges
L'ensenyament multinivell permet que el mestre planifiqui una lliçó per a tots els alumnes, disminuint així la necessitat de seguir programes diferents, i permetent la introducció d’objectius individuals en els continguts ja previstos per a donar en l’aula.
Cal tenir ben
present, sobretot, que per a què sigui un ensenyament realment multinivell cal que en el desenvolupament de la unitat escollida hi hagi un objectiu ben definit per a tots els alumnes. Alhora de dissenyar l’estratègia multinivell, hem de tenir molt en compte un dels elements més rellevants de la programació: La determinació dels objectius didàctics, que han de ser oberts, operatius i assequibles per a tots els alumnes, i que marquen el grau d’aprenentatge que els alumnes han d’assolir en relació als continguts seleccionats. D’aquesta manera, amb l’ensenyament multinivell es pretén donar resposta a la diversitat de nivells, perquè permet que cada alumne trobi, mitjançant el desenvolupament d’un contingut, activitats acord amb el seu nivell de competència curricular. La clau d’aquesta estratègia es troba en la gran quantitat de maneres d’aprendre (o d’estils d’aprenentatge), el desglossament d’activitats de diferents nivells i en les formes d’avaluar, on s’han d’utilitzar també varietat de tècniques. Però anem poc a poc. Pel que fa, doncs, al desenvolupament del tema o la lliçó que es vol tractar, un cop establert l'objectiu que englobi les necessitats de tots els nens/es, calen 4 fases: Fase 1: Identificació dels conceptes subjacents
En primer lloc, hem d’identificar els conceptes subjacents d’una unitat o una lliçó. Els mestres han d’identificar, en el material que ensenyen, què és el que voldrien que tots els alumnes entenguessin un cop que la lliçó ha acabat. Pot ser necessari un contingut diferent per als alumnes amb nivells diferents d’habilitats. En acabar la lliçó, tots els alumnes han de tenir una comprensió semblant del concepte, tenint en compte el nivell en què treballen. Per tant, això comportarà que el mestre s’hagi adaptar a les necessitats dels nens respecte els materials que s'ensenyarà.
Didàctica i Desenvolupament Curricular Seminari A Fase 2: Determinar el mètode de presentació del tema
Un cop el docent ha identificar els conceptes que vol ensenyar a l’aula, aquests no poden ser exposats o presentats a l’aula utilitzant un sol mètode, ja que no tots els alumnes arribarien a entendre’l. Hem d’utilitzar diferents mètodes que permetin arribar a treballar els diversos graus de coneixement dels alumnes segons el seu nivell de comprensió. És en aquest moment que s’han de tenir presents els estils d’aprenentatge: auditiu, visual, cinestèsic entre d’altres. La funció del docent és la de planificar l’ensenyament d’una manera que abordi l’estil d’aprenentatge dominant de cada alumne, hem d’identificar quins són els que millor afavoreixen la interiorització i la comprensió de la informació per part dels alumnes. Un altre aspecte que cal considerar en l’exposició de la lliçó és la utilització de la Taxonomia de Bloom. Utilitzarem la taxonomia en la estructuració de les preguntes que el docent realitzarà a l’alumne i en la preparació de les activitats. D’aquesta manera, si se li plantegen les preguntes als alumnes utilitzant els verbs clau de la taxonomia depenen del seu nivell de coneixement, es facilita la participació de tots els alumnes en la lliçó i s’aconsegueix la implicació i la inclusió de tots els membres de l’aula. La finalitat de realitzar aquest tipus de mètode de presentació d’una lliçó és que tots els estudiants,
independentment
dels
seus
nivells
cognitius,
desenvolupin
diverses
competències mitjançant la formulació de les preguntes adequades que els permetin participar i pensar; de tots ells s’esperaran resultats diferents segons les seves necessitats individuals. En aquest segona fase, apareix la participació parcial que és important per els alumnes amb dificultats d’aprenentatge més greus. Els alumnes que no poden dur a terme els objectius principals de la lliçó, però que tenen els seus propis objectius específics, poden ser inclosos en les activitats de la classe, encara que la seva participació no es donarà al mateix nivell que la dels seus companys
Didàctica i Desenvolupament Curricular Seminari A Fase 3: Determinar els mètodes de pràctica dels estudiants (realitzar tasques d’una complexitat diferent basant-nos en la taxonomia de bloom, els mètodes de presentació..). Modalitats de pràctica i execució de l’alumne: En aquesta fase, es porta a terme l’execució de tasques, que ha de crear el professor basantse, també, en la Taxonomia de Bloom, i que han de seguir les mateixes variacions que es tracten amb relació al mètode de presentació (s’han de seguir aplicant quan els alumnes es troben treballant). Aquestes tasques, orals, artístiques o escrites (hem de tenir en compte que la paraula escrita no és la única manera d’expressar la comprensió d’un concepte), es realitzen agrupant els alumnes en petits grups (generalment de 3 o 4 persones, tot i que també poden ser en parelles o amb tota la classe en global) , i seran de diferents tipologies en relació al nivell per tal de que tots entenguin el concepte que s’ensenya. Es pot aplicar la participació parcial, que consisteix en que cada alumne realitza una part de l’activitat (aquesta es troba seqüenciada) d’acord amb el seu nivell d’habilitats (dins el grup, cada individu fa una tasca diferent). També hem de tenir en compte altres tipus modalitats de pràctiques alhora de realitzar tasques, com l’aprenentatge cooperatiu i l’enfocament basat en el descobriment. Fase 4: Determinar el mètode d’avaluació (considerant, un cop més, els diferents
nivells
d’habilitat
i
admetent
els
diferents
procediments
d’avaluació). Alhora d’escollir un mètode d’avaluació, hem de tenir en compte la modalitat de pràctica que han fet servir els alumnes i també, com en els anteriors mètodes, la taxonomia de Bloom (alhora de realitzar petites probes o tests, s’han d’elaborar les preguntes mitjançant aquesta pauta) i la participació parcial. S’ha de considerar, un cop més, els diferents nivells d’habilitats i capacitats dels alumnes i el que s’ha treballat en cada nen/a o en cada grup d’estudiants (tot el treball, ja sigui oral, artístic o escrit es valorarà per igual, ja que no es pot desvalorar a cap alumne), admetent d’aquesta manera varis procediments d’avaluació (en comptes d’una única pauta com s’ha fet tradicionalment). L’avaluació es basa en els nivells d’habilitats de cada alumne
Didàctica i Desenvolupament Curricular Seminari A Pel que fa a la metodologia a l’aula, aquesta ha de ser cooperativa i col·laborativa. D’aquesta manera, el treball a l’aula s’ha de desenvolupar a partir dels grups cooperatius i amb el suport, si és possible, de la biblioteca d'aula. Es pot treballar a partir d'unitats didàctiques, les quals estan subdividides en diferents continguts i per a cada contingut es presenten diferents opcions d'aprenentatge. Un punt fort de l’aprenentatge multinivell també recau en el treball col·laboratiu del professorat i en la formació d'aquest a partir de la pràctica reflexiva, amb el desig de poder donar una resposta a l’atenció a la diversitat més inclusiva i innovadora. S’afavorirà... ❖ Increment de l’autoestima de l'alumnat, de la motivació i de l’interès. ❖ Treball transversal. ❖ Millora de les relacions personals del grup i les relacions alumnat - professorat. ❖ Originalitat i innovació en la presentació del contingut. ❖ Participació de famílies i professorat. ❖ Currículum més competencial. ❖ Major autonomia de l’alumnat. ❖ Clima de tranquil·litat, espai agradable i entorn adequat. ❖ Lluitar contra la timidesa i reconèixer els errors propis. Per últim, volem recordar el “pas a pas” que s’ha de seguir alhora de proposar-nos utilitzar l’ensenyament multinivell a la nostre aula: Primer de tot es determinarà un tema a treballar (únic per a tots els alumnes) Després a partir de diversos mètodes d’exposició de la informació intentem respondre a les necessitats i a tots els estils d’aprenentatge que puguem tenir a la classe. Seguidament es deixa triar als alumnes les tasques relacionades per treballar el tema, per tal de que tots hi participin tant com puguin. Per últim tenim l’avaluació que parteix dels nivells individuals i d’habilitats dels nens/es i del mètode de presentació utilitzat per cada un.
Didàctica i Desenvolupament Curricular Seminari A L’estratègia multinivell, en resum, significa: Considerar es estils d’aprenentatge dels alumnes a l’hora de planificar mètodes de presentació. Fer-los participar en la lliçó mitjançant preguntes adreçades a nivells diferents de raonament. Reconèixer que hauran d’ajustar-se les expectatives envers alguns alumnes. Permetre que els alumnes triïn el mètode que faran servir per mostrar que entenen el concepte que s’ensenya. Acceptar que aquests mètodes diferents tenen el mateix valor. Avaluar els alumnes partint de les seves diferències individuals.
Organització Es treballa amb tot el grup classe en alguns moments i en d’altres en grups petits per nivell de dificultat d’aprenentatge en els processos que cal treballar. Es treballa en diferents grups dins de l’aula. Cada grup té unes tasques concretes diferents a les dels altres grups.
Agrupament dels alumnes Els alumnes treballen en petits grups (3 o 4). També poden treballar en parelles.
Didàctica i Desenvolupament Curricular Seminari A
Requisits previs o
El mestre/a ha de programar els objectius i els continguts en els diferents nivells d’aprenentatge dels grups que tingui.
o
El mestre ha de preparar per a un mateix tema unes activitats d’aprenentatge i/o d’avaluació i materials adaptats als diferents grups.
o
Ha de tenir present el temps de resolució de les tasques.
o
Fer-los participar en la lliçó mitjançant preguntes adreçades a nivells diferents de raonament (Taxonomia de Bloom).
o
Reconèixer que hauran d’ajustar-se les expectatives envers alguns alumnes.
o
Permetre que els alumnes triïn el mètode que faran servir per mostrar que entenen el concepte que s’ensenya.
o
Acceptar que aquests mètodes diferents tenen el mateix valor.
o
Avaluar als alumnes partint de les seves diferències individuals
Funcions de l’educador/a Dosi important de compromís i de planificació exhaustiva. Exigeix temps per planificar noves lliçons i disponibilitats per abandonar el paper de presentador i assumir el de facilitador. Satisfer les necessitats d’una diversitat d’alumnes en les seves classes, respondre a les necessitats de tots els alumnes.
Didàctica i Desenvolupament Curricular Seminari A
Un examen rigorós dels materials que ensenyarà. Escollir els mètodes adequats que permeti a tots els alumnes l’adquisició de graus variables de coneixement segons els nivells de comprensió dels alumnes. Respondre a les necessitats dels estudiants utilitzant tots els estils d’aprenentatge dels seus alumnes, utilitzant la pissarra, llibres, incorporant en l’exposició de les lliçons diversos materials com les projeccions, pel·lícules, imatges, gràfics i transparències. En aquest sentit, convindria que els mestres obtinguessin més informació sobre els estils dels aprenentatges i els comportaments observables relacionats amb cada estil i les tècniques educatives per a cadascun. Utilització de la Taxonomia de Bloom en la preparació de les preguntes i les tasques, això implica, decidir el vocabulari i les paraules clau que s’utilitzaran en la sessió per tal que tothom ho entengui. Difondre als alumnes en l’acceptació que hi ha altres formes d’expressar la comprensió d’un concepte i que tenen un valor semblant. Observació del treball en els diferents grups, donar les ajudes que calgui a qui les necessiti. Utilització de materials alternatius per tal que tots puguin intentar dur a terme activitats semblats. Desenvolupament de les habilitats que es volen millorar, i no tant la consecució d’un coneixement intel·lectual sobre un tema concret. No avaluar més el treball escrit que l’oral o l’artístic. L’avaluació es basa en els nivells d’habilitats de cada alumne.
Didàctica i Desenvolupament Curricular Seminari A
Cal destacar, que per tal de portar a terme l’ensenyament multinivell, el mestre ha de desenvolupar aquesta habilitat, per tant, els mestres necessiten una formació inicial.
On i quan aplicar-ho A tots els nivells educatius i en totes les àrees curriculars.
Com integra els 11 principis generals de les estratègies metodològiques Els 11 principis generals de les estratègies metodològiques s’integren de la següent manera: ●
Adequació a la finalitat: En aquesta estratègia s’utilitzen diversos mètodes per tal de respondre a tots els estils d’aprenentatge de cada infant i que aquests puguin comprendre la idea principal que s’ensenya, també es vol aprendre els continguts que es treballaran a l’aula. El mètode és escollit per cada alumne fent referència al nivell d’aprenentatge que es troba i d’aquesta manera farà unes tasques o unes altres. És a dir, és dirigeix cap a una major elecció i autonomia dels alumnes, i és un mitjà per satisfer les necessitats dels alumnes i alhora les necessitats dels currículum.
●
Adequació a l’alumne: Utilitza diversos mètodes de presentació, pràctica, avaluació i diverses tècniques educatives pensades perquè arribi a tots els alumnes i a tots els nivells. Als alumnes, se’ls deixa triar les tasques per tal que tots hi participin, i l’avaluació es basa en el seus nivells individuals d’habilitats. Permet que tots els alumnes participin en la lliçó tan com puguin, i alhora fa que siguin membres legítims de l’aula.
●
Adequació als continguts: Els continguts que es treballaran seran els mateixos per tots els alumnes però es variarà la manera d’arribar a entendre i aprendre els diferents continguts que volem treballar durant aquell curs, posat que pot ser necessari un contingut diferent per als alumnes amb nivells diferents d’habilitats.
Didàctica i Desenvolupament Curricular Seminari A
●
Adequació al context: L’ensenyament multinivell, una de les bases és que promou la inclusió i la integració. Porta als alumnes més enllà dels nivells de coneixement i de comprensió d’allò que estan aprenen, a més respon a les seves necessitats socials i emocionals com a les seves necessitats educatives.
●
Principi de comunicació: El mestre ha d’estar en constant contacte amb els seus alumnes per adequar els continguts que vol treballar referent a cada nivell. A més, els fa participar en la lliçó mitjançant preguntes adreçades a nivells diferents de raonament.
●
Principi d’individualització: El mestre s’adapta a cada alumne. Amb aquesta estratègia es pretén buscar el nivell cognitiu en què es troba cada alumne i adaptar-ho al nivell d’aprenentatge dels continguts. El què es pretén es enriquir als alumnes amb més capacitats i introduir modificacions per els que tenen més dificultats per aprendre.
●
Principi d’intuïció i d’obertura: Es contempla aquest principi ja que els continguts són oberts, flexibles, metodologies que poden modificar-se perquè pugui ser més manipulable.
●
Principi d’activitat: Es vol fomentar l’aprenentatge cooperatiu que inclou la participació parcial, que és el que cada alumne dins del seu nivell d’aprenentatge pot aportar dins del grup. D’aquesta manera l’activitat que es treballarà serà una en la que tots els infants puguin participar respecte el nivell d’habilitats de cada un. Els infants amb un nivell cognitiu més elevat ajudaran als d’un nivell més baix.
●
Principi de globalització: Es treballen diferents conceptes d’una lliçó per acabar entenent un concepte més general.
●
Principi de creativitat: Permet que els alumnes escullin com volen expressar els coneixements que han adquirit i la necessitat d’aprendre noves habilitats amb vista a èxits futurs.
Didàctica i Desenvolupament Curricular Seminari A
●
Principi de socialització: Fomentant el treball cooperatiu, s’estimula la participació conjunta dels alumnes i s’evita la formació dels grups permanents. Fomenta les relacions socials, que són importants si es vol que els alumnes sentin que formen part del grup.
Descripció d’un exemple de l’estratègia contextualitzat a l’aula de primària i tres enllaços amb exemples a Internet Tema que es treballarà: La novel·la o la narració breu Matèria: llengües Conceptes per ensenyar: Els que s’ensenyarà són els personatges, l’argument, el clímax, context, atmosfera, conflicte, tema. Mètode
de
presentació:
Es
proposa
ensenyar
aquests
conceptes
mencionats
anteriorment passant una pel·lícula, d’aquesta manera els infants que tenen dificultats els serà més fàcil entendre aquests conceptes. Aquests conceptes es treballaran amb diferents mètodes i llavors la novel·la estaria relacionada amb els conceptes que estem treballant. Mètode de pràctica dels alumnes: Es fan diverses tasques per tal que els alumnes entenguin els diferents conceptes. Les tasques inclouen idees concretes i abstractes, a més de tots els nivells de la taxonomia de Bloom. Mètode d’avaluació: L’avaluació principal consisteix en tasques individuals. S’avalua a partir d’un test escrit sobre els conceptes apresos, tot i que als infants amb dificultats d’escriptura se’ls hi busca adaptacions. Mètodes de presentació i modalitat de pràctica dels alumnes respecte dels conceptes específics: Context: es realitzen activitats com demanar als alumnes que es descriguin els uns als altres els contextos de les seves vides, descriure un context i demanar als
Didàctica i Desenvolupament Curricular Seminari A alumnes que en facin un dibuix o que trobin una fotografia que s'hi assembli, debatre el context d'espectacles televisius o fer-ne dibuixos… Argument: Debatre l'argument d'espectacles televisius, debatre l'argument d'espectacles televisius, debatre l'argument d'espectacles televisius… Personatges: Demanar als alumnes que descriguin fins a quin punt els personatges s'assemblen a persones que coneixen, Ensenyar els alumnes a comparar les qualitats d'un personatge amb les qualitats que ells admiren… Atmosfera: Fer que els alumnes facin servir música per crear una atmosfera, demanar als alumnes que utilitzin colors per crear una atmosfera, demanar als alumnes que decideixin quina mena d'atmosfera estableix un to de veu específic...
●
Enllaços d'exemples a internet:
Exemple 1: Extret de “Donar una instrucció de multinivell. Estratègies per els
professores a l’aula”. Escrit per Jean Collicot Lliçó: Ciències Socials Tema: La cultura Xina. Curs: Secundària Grau: 9 Per estudiar la cultura xina es decideix dividir els estudiants en grups de treball i se’ls demana investigar diferents aspectes d’aquesta cultura. S’esperava que cada grup presentes un informe escrit del seu tema, una presentació visual que il·lustres algunes aspectes de la mateixa, una xerrada per ensenyar l’aspecte estudiat a la classe i desenvolupar, administrar i avaluar una petita prova sobre el material. Els grups es van dividir en funció del nivell d’habilitats; es va intentar que tingues una composició homogènia. Es va situar l’estudiant que tenia més
Didàctica i Desenvolupament Curricular Seminari A dificultats d’aprenentatge amb els que li podrien donar més suport. Aquest grup va treballar sobre l’economia de la Xina. La seva tasca consistia en fer un pòster amb diferents monedes. Havien de conèixer les que mostrava aquest pòster i ajudar als estudiants que necessitaven conèixer-les. Es va sentir que pertanyia i formava part de la classe. (Larry Harley 1989).
Exemple 2: Extret de “Donar una instrucció de multinivell. Estratègies per els
professores a l’aula”. Escrit per Jean Collicot Lliçó: Matemàtiques Tema: Reconeixement, identificació i construcció de sòlids Graus: 2-5 Quan la professora va introduir el concepte de sòlids, va donar als alumnes un models per observar i manipular. L’estudiant amb discapacitat visual va poder manipular el model durant el temps que la professora va estar explicant la figura. Al construir un model de sòlids, la professora va treballar des de la seva taula. A mesura que anava introduint cada pas l’ajudava mostrant-li com aguantar el paper i deixant-li tocar a cada pas. La nena podia anar veient a través del tacte com el paper pla s’anava transformant en el model desitjat. Aquesta tècnica es podria utilitzar per ensenyar altres conceptes com el perímetre, l’àrea i el volum (Lois Wright, Joan Sheen, 1989).
Exemple 3: Extret de “Donar una instrucció multinivell. Estratègies per els
professors a l’aula”. Por Jean Collicot Lliçó: Literatura Tema: Comprensió del llenguatge oral Grau: 3 Després de realitzar diferents activitats de comprensió lectora, la professora es va donar compte que un estudiant amb necessitats especials estava tenint moltes dificultats en l’exercici.
Didàctica i Desenvolupament Curricular Seminari A Interrompia constantment movent-se per la classe i distreien als seus companys. La professora va fotocopiar algunes imatges del llibre i li va demanar que les poses a la pissarra en el moment adequat utilitzant fitxes magnètiques. Al principi, feia sonar una campana perquè sàpigues que havia de posar la imatge. La tècnica es va incloure i va permetre que la professora es mantingues centrada amb la feina. La classe va començar a valorar més a la mestra i va arribar a ajudar a altres estudiants que també tenien dificultats per comprendre textos (Sherille Croase, 1989).
Quin tipus d’aprenentatge afavoreix? Una de les bases de l’ensenyament multinivell és que promou la inclusió, la integració i el respecte; afavoreix tots aquests aspectes alhora de treballar amb els infants al mateix temps. Aquest aborda diversos estils d’aprenentatge i porta als alumnes més enllà dels nivells dels coneixement i de la comprensió de la taxonomia de Bloom. Un dels aprenentatges que l’estratègia multinivell afavoreix en major grau és el cooperatiu, ja que aquest dóna cabuda a la participació parcial dels alumnes que no poden fer totes les tasques que es demanen. A més a més, integra el desenvolupament de competències i habilitats com les socials i la cooperació entre tota la classe; s’estimula la participació conjunta i s’evita la formació de grups d’alumnes permanents. Permet, també, que els mestres arribin la majoria de vegades a tots els alumnes per tal de satisfer les seves necessitats personals, fomenta el desenvolupament en els nens de més capacitats i introdueix modificacions per als que tenen dificultats d’aprenentatge. El que es vol és, que els infants participin del seu propi aprenentatge i d’aquesta manera escullin el mètode més favorable perquè ells aprenguin la lliçó, la qual cosa augmenta la motivació i desenvolupa i potencia el concepte de vàlua en tots els alumnes.