Imatge i Disseny Tecnòlogic (Optativa) BREU RESUM HISTÒRIA DE LA FOTOGRAFIA >>> ANTECEDENTS Fotografiar significa dibuixar amb la llum. La fotografia és un fenomen social, l´imatge es primordial a la nostra cultura, forma part de nosaltres i sense ella no seriem el que som. L´idea de la foto neix com a síntesis de dos experiències molt antigues. El descobriment de que algunes substancies son sensibles a la llum i la càmera fosca. La maquina fosca de la qual deriva la càmera fotogràfica es va realitzar abans de que es descobrís un procediment per al qual la imatge quedés fixada a un suport de manera química. Ja Aristòtil, filòsof grec, practicava aquest experiment de la càmera fosca. Si a una habitació fosca fèiem un petit forat sobre una de les seves paret, la llum que entrés per aquest orifici dibuixaria una imatge invertida al costat oposat d’aquesta paret. Leonardo da Vinci té alguns dibuixos del funcionament de la càmera fosca en els seus manuscrits. Molts artistes, a la antiguitat, disposaven de unes taules de dibuix portàtils que seguien el principi bàsic de la càmera fosca. (capsa de fusta amb una lent que era dirigida al motiu, aquest motiu es copiava a una cartolina semitransparent que l’artista feina coincidir sobre un vidre on ell calcava el motiu). Abans del sorgiment de la fotografia els medis gràfics impresos eren la xilografia, monotípia, litografia. D´altra banda, la pintura era el medi de retratar a la burgesia i els aristòcrates. Altres formes de donar color i imatges a textos, eren per exemples les il·lustracions i il·luminacions manuals dels còdexs. >>> EL MATERIAL FOTOSENSIBLE. 1ª IMATGE L’obtenció de la primera imatge reproduïda, duradora i inalterable a la llum pertany al francès Joseph Nicéphore Nièpce. (1765-1833). Va fer les primeres imatges positives utilitzant unes plaques de peltre (aleació de metalls com el zinc, l’estany i el plom) Aquestes plaques estan recobertes per betún de Judea i fixades amb oli de lavanda.
ESO>> Educació Visual i Plàstica Noemí Pérez Arenilla
Nicépce va utilitzar una càmera fosca modificada i va impressionar en 1827 la primera fotografia. Una vista del pati de la seva casa. Al procediment que va fer servir li va anomenar heliografia. >>> DAGUERRE Louis Jacques Mandè Daguerre, 20 anys més jove que Niepce i un famós pintor, interessat en poder fixar les imatges, va investigar i va anomenar al seu procés Daguerrotip. Que consistia en làmines de coure platejades i tractades amb vapor de iode. Amb el Daguerrotip es va disminuir el temps d´exposició de les imatges (15 a 30 mints). Amb la imatge latent en aquest material, es procedia al revelatge amb vapors calents de mercuri i una fixació d’aigua calenta amb sal. Nièpce i Daguerre es van associar finalment, però amb la mort de Nièpce. Daguerre va assumir la autoria de l´invent de la fotografia. Daguerre va perfeccionar l´invent amb d’introducció de nous components químics. Daguerre va assumir la fama de ser l´inventor de la fotografia. Fins a les hores la fotografia es una medi de reproducció únic, on només s’aconsegueix una prova única, no multiplicable. El Daguerrotipo va tenir molt bona acollida i de bon començament es va començar a difondre per Europa i Estats Units. Les càmeres Daguerre es comercialitzaven i van sorgir altres que van aconseguir trobar uns materials més barats i lleugers. (pesaven 50 kilos) Les càmeres anaven reduint el temps d’exposició fina a 30/40 segons. Antonie Claudet a Anglaterra va crear un nou estudi. La primera revista fotogràfica va ser fundada a Nova York al 1850 (The Daguerreian Journal) El retrat trobava una nova tècnica més ràpida, figurativa i sorprenent, van proliferar els estudis fotogràfics. Que eren còmodes i luxosos, per fer la pose al model mes agradable, còmoda i tranqui-la. Aparells i artilugis que mantenien els caps drets i les espatlles rectes dels models eren utilitzats en aquets estudis. Aquestes pràctiques van ser caricaturitzades per a les vinyetes dels diaris. El retrat amb aquesta fotografia era possible, però la captació d’imatges d´un exterior es feia més complexa; així com la captació de moviment, ja que les exposicions eren molt llargues. Al daguerreotip les imatges d´un elements en moviments sortien com a taca desdibuixada.
ESO>> Educació Visual i Plàstica Noemí Pérez Arenilla
Per això aquestes imatges varen ser copiades en forma de gravat i intervingudes (gravades de nou) amb motius en moviments o impossibles de fotografiar fins llavors, com vaixells, carruatges, animals. Etc. Al 1842, Carl F. Stelzner fa una daguerreotip d´un succés, un barri de la ciutat de Hamburgo, desolat per un incendi. A més a més de caldria dir que el daguerreotip es va utilitzar també amb fins científics. 1839 òptic Soleil va construir un microscopi-daguerrotip. 1840 John Wiliam Draper va fer una foto de la Lluna. 1845 Fizeau y Foucault, imatge del Sol. >>> CALOTIP/ TALBOTIP William Fox Talbot al 1841 va perfeccionar el procés i va produir una imatge en negatiu que podia ser reproduïda tants cops com volguéssim El negatiu es banyava en cera diluïda, Aixa es feia transparent i al posar-los sota el focus de llum sobre el contacte directe amb un altre paper. Molts artistes es varem passar a la fotografía, ja que estava en ple desenvolupament, acceptació i fascinació per al públic. El Col·lodió humit creat per Le Gray El col·lodió es col.loca com a vernís que s’aplica a la placa i la fa transparent, per fer una mena de negatiu. Es diu col·lodió humit perquè durant tot el procés la planxa ha de estar humida. La fotografia havia de realitzar-se amb unes complicades tendes de campanya, quan es feia fotografia exterior. Al 1870 el col·lodió va ser substituït per l’aparició de la instantània i el carret fotogràfic. Nadar va ser un d´aquests artistes bohemis que es varen reconvertir a fotògrafs com a medi de subsistència. Nadar va obrir un estudi a París, que va tenir molta acceptació i es va començar a fer famós, per la distinció de les seves fotografies,. L´expressió que transmetien les seves fotografies era admirable. La seva fotografia era més artística, diferent, animada, de pose innovadora, etc. Altre artista, Disderi va aconseguir abaratir el preu de la foto, ja que el material que utilitzava era reproduït en massa. Fins ara, la fotogràfica, era un ofici, no un art, una manera de viure. >>> EXPANSIÓ DE LA FOTOGRAFÍA Neix el fotoperiodisme, com a imatge que dona suport a la noticia d´actualitat. La fotografia, per a retrat, com a art (Nadar) i com a element de registre historicista. Revistes il·lustrades a Alemanya,
ESO>> Educació Visual i Plàstica Noemí Pérez Arenilla
Bertiner Illustrierte Munchner Illustrierte Presse. Erich Salomon, va ser reporter gràfic. Salomon, com a creador de la foto de registre, d’imprevista en actes polítics. La fotografia en viu, sense pose. Al 1930 aprox. Es va crear la Leica; una càmera molt petita que s’adequava perfectament per a fer fotografies periodístiques de manera més practica, directa i desapercebuda. En aquesta data, als Estats Units, comencen els mass media magazines (revistes de reportatges fotogràfics) Life, procedent de Time Les revistes van sorgir com a resposta a la crisi del 29, com a distracció. Life va ser coneguda pels seus reportatges entorn la musica, teatre, cine, art, etc. i era la revista d’actualitat. 1965, s´inicia la TV. Les revistes decauen. Life acaba el 1972. El concepte de fotògraf ja havia canviat, ells ja no eren artistes fracassats passats a la foto, sinó burgesos amb educació; eren ben vistos, reconeguts. >>> LA FOTOGRAFÍA ACTUAL La fotografia digital amb els mateixos principis que l´analogica. La presa de la fotografia implica els mateixos conceptes que la tradicional. Es el procés post- foto el que canvia. La primera càmera digital va ser la Kodak en 1990. Amb la fotografia digital sorgeix el concepte de la manipulació de les imatges o el procés digital informàtic. La física de la copia es reconverteix en sistema d’emmagatzemar. I el procés de positivar es instantani. Podem veure d’imatge feta en segons a través de la pantalla LCD.
ESO>> Educació Visual i Plàstica Noemí Pérez Arenilla
ESO>> Educació Visual i Plàstica Noemí Pérez Arenilla