11 de març de 2003 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars
Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans
Número 5
Editorial
Les manifestacions del 8 de març arreu dels Països Catalans van tenir un marcat caràcter antibel·licista
Les dones es manifesten per la igualtat
La tortura, una pràctica habitual La violència en les actuacions policials és un tema actual encara que no nou per a la majoria de nosaltres. Sí és cert que, per diferents motius, en les darreres setmanes hem conegut nous casos que ens han tornat a indignar. Aquesta violència policial forma part d'un complet entramat adreçat al gran objectiu final del govern espanyol: la garantia del pensament únic. Tots els cossos de Forces de Seguretat de l'Estat, incloent també les policies autonòmiques, tenen pendents denuncies per diferents actuacions indiscriminades, intimidatòries, violentes i fins i tot criminals. Però és ridícul demanar responsabilitats amb noms i cognoms quan no existeix, des de les institucions, la voluntat ferma de posar els mitjans per a que no es repetisquen aquestes situacions. És més, eixa falta de voluntat esdevé en molts casos compromís amb la mentida i la manipulació o, segons més convenga, silenci absolut. I per a desenvolupar de manera concisa aquesta manipulació disposen d'un dels mecanismes de control més poderosos que ha donat el segle XX, els mitjans de comunicació oficials. Com demanar responsabilitats als agents de la policia municipal de València que dispararen trets la nit del carnestoltes a Benimaclet si l'endemà mateix Cotino disposava d'un ventall de micròfons per a dir que allò havia estat una emboscada dels i les joves que hi eren? Declaracions com les del delegat del govern a València són una burla per a la gent que va viure en primera persona els fets. Però el responsable no és només aquest personatge, ho són també els redactors i redactores que recolliren les seues paraules per a difondre-les per tot arreu sense ni tan sols plantejar-se que hi puguera haver res més. Els fets de Benimaclet són només un cas d'una llista malauradament llarga i, que, de vegades, si no fora perquè estem parlant d'un tema molt seriós, podriem dir que és una divertida demostració de ciència-ficció. Assistim al greu deteriorament d'alguns drets fonamentals d'aquesta democràcia que volen vendre'ns. Els responsables policials i els judicials ho fan constantment. I també els mitjans de comunicació de masses, que ja han oblidat el que és la presumpció d'innocència. Més aviat, l'han transformat en presumpció de culpabilitat. I col·laboren d'aquesta manera en convertir les víctimes en responsables i culpables. Així de senzill, un treball net i escrupulós. Malgrat tot, som molts i moltes qui ens assabentem que les coses no són així. S'han d'oferir alternatives a aquesta intoxicació informativa. Han de fer-se públiques totes les denuncies que volen amagar-se. No són els periodistes d'Egunkaria els primers torturats a l'estat Espanyol, ni els joves llibertaris detinguts primer a València i ara a Barcelona, les primeres víctimes dels muntatges mediàtics i policials. Ni és la primera vegada que la Guardia Civil ha matat un xic per accident. No és la primera vegada. Hem de treballar, però, perquè siga l'última. Eixa és veritablement la nostra tasca.
Els treballadors de correus en vaga Economia / 5
El Fiscal demana presó per a Xirinacs Països Catalans / 4
S’apropen les eleccions presidencials a l’Argentina Internacional / 6
L’art i les Falles Cultura / 7
Com cada any, el passat 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, milers de dones i homes dels Països Catalans van sortir al carrer per denunciar la discriminació que pateixen les dones i per reclamar una transformació dels valors i les relacions entre persones basades en la igualtat. Les principals manifestacions van recórrer els carrers de València, Barcelona i Palma. A més de les reivindicacions feministes, totes les marxes van tenir també un caràcter marcadament antibel·licista. Més enllà d’aquestes mobilitzacions, al nostre
país hi ha diverses organitzacions i col·lectius feministes que treballen diàriament per aconseguir una igualtat real entre homes i dones. Dones vinculades a diversos col·lectius antipatriarcals analitzen la situació del moviment feminista actual i els reptes als quals s’enfronta. Totes apunten en la necessitat de canviar les estructures polítiques, educatives i econòmiques per tal d’acabar amb la discriminació que pateixen les dones i que té en la violència domèstica la seva cara més fosca i sagnant. Països Catalans / Pàgina 3
Dos dels anarquistes detinguts a Barcelona passen 15 dies a presó Alhora l’Audiència Nacional espanyola desestima l’acusació de pertinença a banda armada als joves llibertaris valencians Dos dels cinc detinguts per ordre del jutge Baltasar Garzón el passat febrer a Viladecans, Sant Adrià del Besòs, Barcelona i Almeria, han estat empresonats 15 dies a les presons espanyoles de Soto del Real i Almeria. Acabat el període d’incomunicació sota la Llei Antiterrorista, es va decretar presó incondicional per a Nando i Emilio; aquest últim hagué de ser atès a l’hospital durant quatre dies després de passar per comissaria. Per als altres tres detinguts van demanar fiances que oscil·laven entre els dotze mil i els tres mil euros. La notícia ha conicidit amb diverses mobilitzacions demanant la seua llibertat. Destaquen, sobre tot, la
manifestació a Viladecans el dissabte 1 de març i els nombrosos talls de carreteres el dilluns següent. Al tancament d’aquesta edició, s’ha acceptat el recurs dels advocats i en Nando sortirà en llibertat amb fiança de 12000 euros. Per altra banda, l’Audiència Nacional espanyola ha considerat que no hi ha proves per acusar els joves llibertaris valencians d’associació il·lícita amb fins terroristes, com pretenia el jutge local, amb la qual cosa ha retornat el cas. Aquesta decisició deixa en entredit l’empresonament i s’espera que els joves puguen quedar en llibertat prompte.
11 de març de 2003
l’apunt
Milers de dones i homes surten al carrer el 8 de març Per commemorar el Dia internacional de la Dona Treballadora, dissabte passat milers de persones, sobretot dones, van manifestar-se pels carrers de les principals ciutats dels Països Catalans. A la ciutat de Barcelona, una pancarta que reivindicava “Un altre món és possible si el fer de les dones hi és visible” va encapçalar la manifestació que va aplegar prop de 5.000 persones. Hi van participar diversos grups de dones de la ciutat, que van recordar que encara hi ha un llarg camí per acabar amb les discriminacions contra les dones. Al final es va fer una acció per recordar les dones que han estat assassinades en mans dels seus marits o companys. La manifestació de València va tenir un caràcter clarament antibel·licista, com es desprenia del lema unitari: “Perquè pensem un altre món, les feministes diem no a la guerra”. La manfiestació va congregar 8.000 persones segons l’organització, la qual cosa significa que ha estat una de les mobilitzacions feministes més multitudinàries dels darrers anys a la ciutat de València. A Palma mig miler de persones es van aplegar per reclamar la igualtat de drets entre dones i homes. La manifestació va acabar amb la lectura d’un manifest reivindicatiu al Born. En totes les moblitzacions es van veure pancartes en contra de la guerra a l’Iraq. Moltes altres poblacions catalanes han organitzat xerrades i activiatas per celebrar el dia de la dona treballadora i per reclamar una igualtat real que no es limiti al reconeixement formal dels drets de les dones sinó que trasformi els valors i les relacions entre les persones.
Pàgina 2
Països Catalans
El feminisme continua lluitant contra la desigualtat “No es pot parlar d’igualtat d’oportunitats en un sistema basat en l’explotació”
Manifestació del 8 de març d’aquest any a Barcelona
Laia Altarriba.- Barcelona. “Cal canviar els valors que tenim incorporats i que ens han ensenyat a les dones unes determinades actituds de submissió i dependència. Potser ara les dones tenim més poder de decisió sobre les nostres vides, però hi ha uns valors estructurals que no han canviat”. Maria Ferrer, sociòloga del col·lectiu de Terrassa les Dones del Sac, explica d’aquesta manera que encara queda molt camí per aconseguir la igualtat real entre homes i dones malgrat que a nivell formal moltes estructures (com el sistema legal o la sensibilització social) s’hagin començat a canviar. I és que són molts els grups de dones al nostre país que rebutgen el discurs oficial que afirma que dones i homes tenim les mateixes possibilitats d’accés al món estudiantil o laboral: “No crec que es pugui parlar d’igualtat d’oportunitats en un sistema que parteix de
la mateixa desigualtat i explotació”, afirma Mireia Redondo, militant d’Endavant. L’organització juvenil Maulets afegeix que aquesta “opressió, explotació i dominació sexual i econòmica relega les dones a l’esfera privada”. Clara Arbiol, del Moviment per a la Renovació Pedagògica del País Valencià concreta aquestes denúncies: “pel que fa al món laboral, en termes generals les dones continuem realitzant treballs més precaris, submergits i mal pagats que els homes. Pel que fa a l’educació, el discurs de la igualtat d’oportunitats és enganyós, ja que s’hi exerceix la discriminació de forma no explícita ni visible a través dels continguts educatius, dels valors que es transmeten i de les
relacions que s’estableixen”. El moviment feminista català Per donar resposta a aquesta situació discriminatòria, als Països Catalans hi ha moltes dones que s’organitzen en grups i col·lectius molt diversos. D’una banda, hi ha els grups més propers a les institucions (com són els vinculats a partits polítics, sindicats, ajuntaments o altres grups sectorials), que treballen sobretot per canviar situacions legals o afavorir certes mesures de discriminació positiva, però que, com explica Maria Ferrer, “les estructures de fons no les toquen, perquè estan tan aliats amb les institucions que no poden lluitar per aconseguir aquests canvis estructurals que afecten els sistema en tots els sentits (educatiu,
“Les dones ara tenim més poder per decidir sobre les nostres vides, però hi ha uns valors estructurals que no han canviat”
laboral, polític, etc.)”. D’una altra banda, hi ha el moviment feminista que no s’ha institucionalitzat i que entén que la manera d’acabar amb la desigualtat entre dones i homes és canviant les bases del sistema. Aquest feminisme, anomenat revolucionari o alternatiu, està format per col·lectius locals (com les Dones del Sac o Dolça Lluita) que comparteixen la intenció de trencar les estructures patriarcals però que divergeixen en molts altres plantejaments polítics. És per això que aquest moviment està molt fragmentat i no existeix cap xarxa de treball conjunt. Combatre la violència de gènere La cara més fosca de la discriminació que pateixen les dones és la violència domèstica. Però Clara Arbiol destaca que “els assassinats i els maltractaments físics són la part més visible, però la violència sexista té diverses manifestacions, i moltes d’aquestes són indestriables de la societat en la que vivim. Si ens quedem només en els casos puntuals i no analitzem i fem transformacions a un nivell molt més profund, serem còmplices de les morts de dones; el que fem si ens aturem només en la denúncia d’allò més visible és no canviar les condicions que fan possible aquests assassinats”. El manifest unitari de la convocatòria del 8 de març de Barcelona també apuntava en aquest sentit en destacar que “les dones som víctimes de la violència estructural”. Davant de la lluita contra la desigualtat entre dones i homes, però, Mireia Redondo destaca que no és pessimista, “ja que cada vegada hi ha més consciència que és un tema imprescindible a tractar si es vol canviar el sistema i l’ordre actual”.
Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal:
Població:
Tipus de subscripció: Domicialiació bancària Nom del titular: Entitat Oficina
Telèfon: trimestral (9 euros)
semestral (18 euros)
Població: Control Número de compte
Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: C/ Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o C/ Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.
Pàgina 3
Països Catalans
La participació ciutadana pren protagonisme a València La defensa de l’horta i del patrimoni cultural s’uneixen per presentar una alternativa al model de desenvolupament actual A. Ginés i Sànchez, València.- El passat 1 de març tingué lloc a València una manifestació sota el lema “Per la participació ciutadana”, convocada per més de 40 col·lectius entre els quals hi havia la majoria dels Salvem que han aparegut els darrers anys a les comarques del País Valencià. La manifestació, que va aplegar unes 10.000 persones, va palesar la preocupació de molts ciutadans per la degradació del medi ambient i la destrucció del territori que els darrers anys de desenvolupament especulatiu han accentuat. Els convocants van criticar que l’opinió i els drets de la ciutadania són ignorats o vulnerats quan convé als interessos especulatius, i que el model de desenvolupament només beneficia a uns pocs empresaris propers al poder mentre que la qualitat de vida dels ciutadans empitjora. La manifestació, que aïlladament pot semblar poc significant (especialment si es compara amb la concentració que hi hagué al dia següent a la mateixa ciutat), s’ha d’entrendre en relació a la creixent mobilització
A. Ginés i Sànchez, València.- Un dia després de la manifestació per la participació ciutadana, tingué lloc a l’Albereda de la ciutat de València una concentració de suport al Pla Hidrològic Nacional espanyol, que ha estat precedida d’una gran polèmica amb el tradicional ball de xifres d’assistents. La concentració, convocada per tres associacions d’agricultors sense incloure la Unió de Llauradors, que és la majoritària al PV-, ha comptat amb un fort recolzament de les institucions públiques valencianes, murcianes i fins i tot andaluses. El col·lectiu Xarxa de l’Aigua Clara va realitzar un seguiment de l’acte i va concloure que l’assistència fou d’unes 60.000 persones, molt lluny de les 600.000 que xifrava la Delegació del Govern espanyol a València o les 800.000 dels organitzadors. Aquestes últimes dades foren difoses pels diferents mitjans estatals sense cap mena de contrastació, quan molts mitjans, especial-
Jardí Botànic de València (un dels més antics dels Països Catalans) en uns terrenys escolars que l’ajuntament va requalificar de manera irregular. Posteriorment, s’han anat creant plataformes en defensa del Cabanyal, de la Punta, del Pouet de Campanar, on s’han enderrocant alqueries de gran valor històric, inclosa la dels avis del cubà José Martí, de Russafa, de l’horta de Benimaclet i molts més. L’aparició d’aquestes iniciatives ciutadanes no és conseqüència només d’una situació cada cop més crítica, sinó que també cal enten-
La manifestació de l’1 de març és una mostra de la consolidació d’unes noves xarxes polítiques ciutadanes contraposades a la política institucional
popular dels darrers anys. En aquest sentit, és una mostra de la consolidació d’unes noves xarxes polítiques ciutadanes contraposades a la política institucional. Els orígens d’aquestes reivindicacions cal situar-los ja al final del franquisme. Així, cal recordar les exitoses campanyes que van impedir la construcció de grans urbanitzacions a la
devesa del Saler (hui en dia encara es poden observar vestigis del projecte que s’havia començat a executar), o per un llit del Túria verd, en contraposició a les autopistes projectades. En temps recents, però, qui revifà les campanyes de defensa del patrimoni fou Salvem el Botànic, que començà a mobilitzar-se davant la intenció de construir tres grans gratacels vora el
dre-la com un revifament de l’estructura associativa del País Valencià, que després d’uns anys de transició letàrgics, ara han pres la paraula i reclamen una major participació ciutadana. Per altra banda, el dimarts 4 de març, diferents mitjans de comunicació es feren ressò d’una iniciativa electoral amb la suposada participació d’algunes d’aquestes plataformes, conjuntament amb el regidor del grup mixt Manuel Ibàñez. La notícia va agafar per sorpresa fins i tot a les mateixes plataformes, que s’han desmarcat d’aquesta iniciativa recalcant el seu paper d’agents político-socials.
El PP subvenciona la concentració a favor del PHN La campanya propagandística no assoleix les pretensions d’una mobilització massiva de la societat valenciana ment els escrits, havien realitzat recomptes propis que en estimacions “a l’alça”, calculaven una assitència d’unes 200.000 persones. En aquest sentit, el cas de Canal 9, de nou, ha segut especialment polèmic pel seu tractament de l’esdeveniment. A banda de la intensa campanya de propaganda que va realitzar els dies previs, el Comitè de Redacció de TVV va destacar que el tractament el mateix dia de l’acte fou desmesurat ja que s’hi dedicaren més de 35 minuts a la primera edició de l’informatiu, cosa que contrastava, especialment, amb l’esacassa cobertura de la mobilització contra la guerra que
tingué lloc el mes passat. Malgrat aquest desplegament de mitjans, Canal 9, que tenia un helicòpter cobrint l’acte, no va oferir en cap moment plànols sencers del Passeig de l’Albereda, on, com d’altra banda es pot observar a les fotos aèries, hi havia els laterals buits, i amplis espais a l’esplanada central. Els grups parlamentaris de l’oposicó, que es van desmarcar de l’acte tot i que només EU s’ha manifestat públicament en contra del PHNhan demanant que s’aclarisca com s’han utilitzat els diners de les subvencions que han ascendit fins 1,7 milions d’euros. Part d’aquests diners s’utilitzaren
per pagar, entre altres coses, 380 paelles gegants, 4 convois de tren, autobusos gratuïts; així fins arribar a la xifra dels 3 euros per persona que les institucions públiques s’haurien gastat, assumint una assistència de 600.000 persones. Per tot açò, diferents col·lectius i organitzacions han conincidit en comparar aquesta concentració amb aquelles mobilitzacions que es feien a l’època franquista amb fins propagandístics. Igualment, han assenyalat que tenint en compte la gran despesa econòmica i mediàtica que s’ha realitzat, la mobilització es pot considerar un fracàs.
11 de març de 2003
l’apunt
La ILP, una fita en la participació ciutadana La Iniciativa Legislativa Popular és una de les poques eines de què disposa el poble per participar directament en l’articulació jurídica de la societat. Aquest recurs consisteix en la presentació d’una proposició de llei a la institució legislativa pertintent, en aquest cas les Corts valencianes, avalada per un número de signatures mínim, fixat en les 100.000. Arran de la celebració d’un “Seminari sobre l’Horta de València”, el maig de 2000, la Plataforma per un Cinturó d’Horta va engegar una campanya per recollir les signatures necessàries per presentar una proposició de Llei Reguladora del procés d’Ordenació i Protecció de l’Horta de València com a espai protegit. Aquesta proposta es fonamentava en la concepció de les terres agrícoles de l’Horta com a recursos naturals que garanteixen una qualitat de vida i un patrimoni històric que constitueix un fet diferenciador de la nostra nacionalitat històrica. Com es va manifestar a les conclusions del seminari, “la sostenibilitat de l’àrea metropolitana no és imaginable ni compatible amb la destrucció i desaparició de l’espai que li dóna el nom”. Així, entre altres mesures, proposava una moratòria de construcció mentre es seguia un procediment per declarar l’Horta espai protegit. Demanava promoure la realització d’Agendes 21 locals i comarcals o remunerar els municipis amb espais protegits amb part dels beneficis derivats de la urbanització a altres àrees. En un temps relativament breu es reuniren 118.000 signatures, més de les necessàries, amb la qual cosa s’obligà les Corts valencianes a tractar la proposta. No obstant, el PP, fent ús de la seua majoria absoluta, i menystenint aquesta iniciativa emanada directament del poble, es va negar a debatre-ho i, conseqüentment, la proposta fou rebutjada. Malgrat això, la ILP es pot considerar un fita en la defensa del patrimoni natural i cultural de la ciutat, ja que la mobilització que va comportar -i que encara hui en dia es manté- ha evidenciat una preocupació dels valencians per l’horta, i alhora ha suposat una revalorització social d’aquest espai que ja no es podrà destruir amb la impunitat que s’ha fet fins ara.
11 de març de 2003
Continua la lluita contra la contaminació a Castelló La Plataforma Contra la Contaminació continua en la seua demanda de major control de les industries taulelleres de les cormarques de Castelló. En un comunicat emès fa poques setmanes, ha criticat durament el continu incompliment de la normativa vigent sobre control d'emissions per part d'aquestes factories. A les comarques de la Plana Alta, Baixa i l'Alcalaten, on es concentra la major part d'aquestes indústries, des de fa uns anys han anat detectant-se uns índexs de partícules residuals a l'aire, provinents d'aquestes empreses ceràmiques, molt superiors als límits legals establerts; i que ja han originat diferents casos d'afecció pulmonar i dermatológica. Per aquest motiu les activitats d'aquesta plataforma, que es va crear a finals del 2001, s'han incrementat els últims mesos.
El GOB s'oposa a l'ampliació de l'aeroport de Palma El Grup Ornitològic Balear (GOB) denuncia la intenció del Ministeri de Foment (amb la col·laboració de l'Ajuntament de Palma) d'ampliar l'aeroport de Son Sant Joan per poder acollir 38 milions de passatgers anuals el 2015. Actualment ja passen per l'aeroport de l'illa 12 milions de persones cada any. El GOB alerta que és "un clar perill de massificació i una clara amenaça a la conservació dels recursos naturals, a la qualitat de vida dels habitants de l'illa i fins i tot posa en perill la qualitat del producte turístic com a conseqüència de la saturació d'espais naturals i d'infrastructures que provocarà".
Segueixen empresonats els detinguts del "detergent" Els 16 detinguts en l'operació del passat 24 de gener a Barcelona i les comarques de Girona que el Govern espanyol va vendre com la desarticulació d'una cèl·lula del grup islàmic Al-Qaida segueixen a la presó malgrat que la policia encara no ha aportat cap prova (a part de detergent i comandaments a distància).
Pàgina 4
Països Catalans
El Fiscal demana 2 anys de presó per a Lluís Maria Xirinacs que "és radicalment diferent ocupar un país aliè que defensar-se de l'ocupació del propi país. És essencialment diferent. I, a més a més amb estils diferents. ETA, com que està en guerra, mata però no arrenca ungles. Jo he estat a la presó amb gent d'ETA amb ungles arrencades. ETA no tortura. ETA mata els que considera els seus enemics, però no tortura". El fiscal considera que aquestes paraules són constitutives d'un delicte "d'enaltiment de conductes terroristes", de l'article 578 del Codi Penal. Durant el judici, com a prova, sol·licita la lectura de la premsa que va reproduïr fragments del discurs, entre altres documents, i el testimoni de l'acusat. La vista se celebrarà al Jutjat Central del Penal.
Civil el va expulsar de Barcelona per un enfrontament amb la policia. El seu compromís amb la lluita antifranquista el dugué a la presó ja el 1972 i després, el 1974-75. Fou impulsor d'instàncies com l'Assemblea de Catalunya o iniciatives com la Marxa per la Llibertat de 1976. Defensor de l'acció pacífica i la desobediència civil, dugué a treme diferents accions per reclamar l'amnistia, passant fins a 21 mesos davant la presó model de Barcelona, i protagonitzant diferents vagues de fam. Va ocupar un escó en el primer Senat com a candidat independent, des d'on fou una de les poques veus catalanes que s'oposà fermament al procés de reforma del franquisme. Fou molt crític amb els polítics catalans, que acusà de traïció per la seva acceptació del procés de reforma del franquisme que representava una renúncia als objectius democràtics de l'Assemblea de Catalunya, incloent el dret a l'autodeterminació. S'acostà progressivament a posicions polítiques de l'esquerra independentista, i formà part de la candidatura del Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional al Parlament autonòmic del Principat l'any 1980. Més recentment, des de l'1 de gener del 2000 va protagonitzar una plantada per demanar a la plaça de Sant Jaume de la ciutat de Barcelona la independència dels Països Catalans, però per raons de salut hagué d'abandonar la protesta.
Xirinacs va fer les declaracions l’Onze de Setembre en un acte al Fossar de les Moreres poc després de la suspensió de Batasuna
Bernat Pompei.- Barcelona: El passat 26 de febrer, la Fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola va solicitar 2 anys de presó i 4 d'inhabilització absoluta per a Ll. M. Xirinacs, acusat d'un delicte d"enaltiment del terrorisme", per les declaracions realitzades en un míting del passat Onze de Setembre al Fossar de les Moreres, organitzat per la Comissió 11 de setembre. En les declaracions, l'exsenador reiterà la seva aposta per una lluita pacífica i per impulsar l'Assemblea dels Països Catalans, però en relació
a la suspensió d'activitats de Batasuna, produïda poques setmanes abans, defensava que aquesta formació no condemnés la lluita armada i afegia que "Gandhi deia que el no violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí i ho dic ben alt, per si hi ha algun policia o algun fiscal: em declaro enemic de l'Estat espanyol i amic de l’ETA i de Batasuna", i a més, afegia
Una llarga trajectòria de compromís amb la democràcia i la llibertat dels Països Catalans: Lluís Maria Xirinacs, nascut a Barcelona el 1932. És Filòsof, fou sacerdot, però aviat s'apartà de l'església en desacord amb la jerarquia. Poc després, l'any 63 el Govern
Absolts dos detinguts durant la cimera de la UE que van ser condemnats amb proves falses B. Pompei.- Barcelona. L’Audiència Provincial de Barcelona ha acceptat el recurs de la defensa, i ha absolt els dos joves que van ser detinguts a Barcelona el 15 de març del 2002. Els dos joves, M.B.A.S. i F.V.M.B. que feien fotos per a Indymedia i l'Agència Parla foren detinguts en una manifestació al barri de Gràcia contra la cimera de caps d’estat de la Unió Europea, que convocava la Coordinadora de Gràcia contra l’Europa del Capital. La marxa havia transcorregut sense incidents, tot i el massiu desplegament policial que es
va viure al barri durant tot el dia, i que acompanyà els manifestants durant el recorregut. En arribar al carrer Gran de Gràcia, la policia carregà indiscriminadament sense cap mena de motiu aparent, rebentant la manifestació i detenint els dos joves. Després de les detencions i un cop trencada la protesta és quan es varen produir diversos incidents pels carrers de Gràcia. En un primer judici, els acusats foren condemnats a sis mesos de presó i 1500 euros de multa, però la defensa presentà un recurs aportant
unes gravacions que desmentien les declaracions i atestats policials. Atenent a les noves proves, la secció cinquena de l’Audiència de Barcelona ha estimat el recurs, absolent els joves i demanant ala fiscalia que emprengués accions penals contra els policies, que acusa de detenció il·legal, falsificació de proves i de fals testimoni. La sentència arriba a afirmar: "la diferència entre el que van narrar en l'atestat i en el judici els agents i el que va contemplar el tribunal en les filmacions es tan evident que no pot
atribuir-se a un error, sinó que respon a una evident distorsió de la realitat per justificar a posteriori una actuació policíaca clarament arbitrària” En una nota de premsa, els dos joves absolts han afirmat que no va ser l’únic cas en què s’havia creat un muntatge policíac exclusivament, per a justificar l'impressionant dispositiu policíac que va patir la ciutat de Barcelona en aquelles dates. També han recordat que demanàren ajuda als nombrosos mitjans de comunicació que cobriren els fets, i aquests els la negaren a instàncies de la direcció i estaments superiors, tot i que tenien constància que alguns reporters disposaven d’imatges i gravacions encara més clarificadores dels fets, que podrien haver deixat més clar encara la seva innocència.
Pàgina 5
Economia
11 de març de 2003
Talls de carreteres contra la política de la UE
Continua la vaga a Correus de Barcelona
Un miler de pagesos de la fruita seca van tallar, el divendres 7 de març, cinc carreteres catalanes en protesta per la retallada d'ajudes al sector prevista per la Unió Europea, fet que els aboca a un futur incert, segons van indicar del sindicat Unió de Pagesos (UP). Els talls de carreteres es van centrar en la demarcació de Tarragona a la C-14 a la rotonda d'Alcover (Alt Camp) i a la N240 en tres punts: a l'altura dels termes de Riera d'AlforjaBotarell (Baix Camp), a Puigdelfí i a la gasolinera de Gandesa (Terra Alta) en direcció a l'Aragó. A la mateixa N-240, però ja a la demarcació de Lleida, els pagesos han fet talls entre els municipis de les Borges Blanques (Garrigues) i Juneda (Garrigues). L'acció va consistir en la crema de pneumàtics a la calçada, on hi van participar també pagesos aragonesos, que es van manifestar en el tall de carretera de Gandesa. Les accions dels pagesos volen denunciar que cobren un euro i mig per cada quilo d'avellana que produeixen mentre que els consumidors paguen dotze euros per quilo. Les campanyes i mobilitzacios dels productors de fruita seca s'han intensificat des que la Unió Europea va aprovar la reforma de la política agrària europea (PAC), que suposa una reducció important en les ajudes que fins ara rebia el sector. Els pagesos consideren aquesta mesura una "sentència de mort al sector". Segons va declarar el responsable de la fruita seca del sindicat agrari Unió de Pagesos, Pere Guinovart, les accions van ser "importants" per la participació obtinguda, que demostra que "s'estén la taca d'oli i el missatge comença a arribar més enllà de Catalunya". Els pagesos van informar que continuarien amb les protestes en denúncia de la situació del sector. com van fer en motiu de la visita dels ministres d'Economia, Rodrigo Rato, i de Ciència i Tecnologia, Josep Piqué, a les comarques de Tarragona el passat 8 de març.
Redacció, Barcelona.- Els treballadors Colom fins l'oficina principal de de Correus de Barcelona continuen la Barcelona. vaga iniciada el passat 23 de gener per Entre les mobilitzacions que s'han porla decisió de Correus de traslladar 800 tat a terme, destaca el tancament de treballadors i treballadores a un nou cinc delegats sindicals des del 5 al 20 de centre a Sant Cugat del Vallès (Vallès febrer al despatx del director per a la Occidental), tot i els dels darrers pactes Comunitat Autònoma, Ramón entre l'empresa i els sindicats CCOO, Marín. Els sindicalistes van ser denunUGT i CSIF. Els vaguistes continuen ciats per Delegació de Govern per reclaman el dret el seu lloc de treball a "usurpació d'edifici públic", i van rebre la seu de Barcelona i un plus mensual una citació judicial mentre estaven tanen concepte de desplaçament al lloc de cats. El jutge, però, va considerar treball pels que acceptin el trasllat. improcedent l'acció penal dels suborLa protesta, que afecta les tres últimes dinats de Júlia Garcia-Valdecasas en hores de cada torn de treball, ha causat entendre que els tancats estaven exerendarreriments en els lliuraments que cint el seu legítim dret a vaga i no superen les 48 hores en molts casos i ha usurpant la seu de Correus. Un portaprovocat l'acumulació de prop de 9 veu de CGT va atribuir la denúncia a milions d'objectes postals a les dife- un nou intent de criminalitzar una rents oficines barcelonines. A més, els vaga que compta amb el suport de la sindicats convocants, CGT i USOC, majoria de la plantilla. han denunciat reiteradament que l'em- La problemàtica de la plantilla de presa vulnera el dret de vaga, classifi- Barcelona han comptat amb el suport cant correspondència de Barcelona en dels treballadors de Correus d'altres centres d'altres ciuterritoris. A tats, com Girona i “La protesta afecta les tres Girona, el 19 Lleida. de febrer uns últimes hores de cada torn La vaga està tenint de treball i ha causat 50 treballadors un seguiment que es van concenendarreriments en les arriba al 90%, trar davant la segons els sindicats entregues que superen les 48 seu de l'empreconvocants. En el hores en molts casos i sa a la ciutat, marc de la protesta l'acumulació de prop de 9 mentre el laboral s'han realit- milions d'objectes postals” mateix dia a zat múltiples Múrcia una accions reivindicatrentena de tives: 50 de treballadors de Correus van delegats sindicals es concentraven tallar el 21 de febrer a quarts de nou del davant la seu de l'Oficina Principal de vespre la Ronda Litoral de Barcelona Múrcia en solidaritat amb les reivindicausant retencions de fins a 4 quilòme- cacions dels treballadors tancats a la seu tres, i 27 de febrer 300 persones es van de Barcelona. manifestar des del centre de Correus de Les darreres notícies del conflicte labo-
Intent d'aturar la vaga amb un pacte entre l'empresa i CCOO, UGT i CSIF
Concentració dels treballadors de Correus
ral són el pacte entre la companyia Correus i Telègrafs i els sindicats Comissions Obreres, UGT i CSIF firmat el darrer dimarts 4 de març, arribant a un acord sobre les condicions de trasllat de 775 treballadors al nou Centre de Tractament Automatitzat (CTA) de Sant Cugat del Vallès . L'acord, que no ha comptat amb la signatura del sindicat majoritari, CGT, ha establert que els treballadors afectats disposin de transport gratuït col·lectiu i una indemnització de 180 euros en una paga única, a més d'un plus d'automatització de tres euros per dia efectiu. Correus ha apel·lat a la "responsabilitat" de CGT després de tancar aquest pacte i ha reclamat la desconvocatòria de la vaga. El secretari de CGT a Correus de Barcelona, Alejandro Bagán, ha contestat aquestes propostes amb unes declaracions on afirmava que "mantindrem la vaga indefinida i l'accentuarem cada dijous amb mobilitzacions
UP engega una campanya contra Pascual La venda de productes d’aquesta marca, disminueixen un 20%
Acció contra Pascual en uns grans magatzems
Àlex Tisminetzky, Barcelona.- El grup Leche Pascual va anunciar a finals de gener que deixarà de recollir llet al Principat durant el proper trimestre, que equival a sus-
pendre la compra de prop de 50 milions de litres d'explotacions ramaderes catalanes. Segons Unió de Pagesos, aquesta mesura és una represàlia contra la Generalitat per
oposar-se a la modificació de la norma de denominació 'iogurt' aprovada recentment pel govern del PP. El Govern principatí vol impedir a l'empresa utilitzar al Principat aquesta denominació pels postres làctics que no contenen els bacteris vius del iogurt. La decisió de Pascual afecta unes 60 explotacions ramaderes de l'Alt Urgell, Pla d'Urgell, Alt Empordà i Osona. Aquesta nova política de l'empresa Pascual pot tenir greus conseqüències pel sector lleter català. En les darreres setmanes, altres indústries del sector han aprofitat la sobreoferta de llet per abaratir els preus de compra al productor, mentre pel consumidor no han parat de créixer en els darrers mesos.
concretes". A més, el delegat sindical creu que el govern espanyol, vista la manca de voluntat de la direcció de Correus, hauria d'intervenir per resoldre una situació que va titllar d'insostenible. Actualment el centre de Sant Cugat, que havia d'obrir portes el darrer 3 de febrer, s'ha convertit en un magatzem dels més de vuit milions de cartes que s'acumulen com a causa de l'aturada. Només hi treballen quatre persones de les 800 que, en un principi, era previst traslladar des d'altres delegacions. Segons Alejandro Bagán, l'obertura del centre de distribució a Sant Cugat amaga una reestructuració encoberta. La direcció de Correus s'ha negat, en dues ocasions, a ser present a reunions amb el comitè de vaga per mirar d'acostar posicions. L'última ocasió, fins i tot, comptava amb l'oferiment de la Generalitat del Principat per fer de mitjancer.
Els productors afirmen haver col·locat actualment més del 40% de la producció a empreses com Danone o Letel de Vic, però que la problemàtica és lluny d'haver-se solucionat ja que ha estat una mesura provisional i interina. El preu d'aquestes vendes ha estat entre 0'006 euros (una pesseta) i 0'012 euros menys per litre. Tots els partits polítics amb representació al Parlament principatí han denunciat l'actuació de l'empresa castellana, a excepció del Partit Popular. El partit conservador espanyol ha recordat que les empreses "són lliures per fer el que considerin oportú" i ha donat suport a la decisió del Govern d'Aznar de no legislar quins productes poden portar la denominació iogurt. El sindicats agraris Unió de Pagesos (UP) i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) han fet públic el seu malestar davant aquest fet, i ha realitzat una crida a la societat catalana pel boicot als productes de l'empresa Pascual en solidaritat amb el sector lleter.
11 de març de 2003
La premsa argentina difón cada vegada més, i de manera més insistent, la imminència de les eleccions argentines per al proper mes d'abril. Aquesta ha estat la resposta al "que se'n vagen tots" que eixorda els carrers i places de tota l'Argentina des del 19 de desembre de 2001. I quina resposta! Eleccions que posen a l'escenari com a candidats, altra vegada, els dos partits polítics coautors i còmplices de la catàstrofe en la que avui es troben enfonsats els argentins. Tant la Unión Cívica Radical (els "radicals"), com el Partit Justicialista (els "peronistes"), foren artífex o còmplices de tots els afers que s'han anant succeïnt
Pàgina 6
Internacional
Les eleccions a l'Argentina o la fi de la innocència * Per Josefina Juste
“Amb la convocatòria d'eleccions es pretén impedir que la incipient mobilització desemboque en l'articulació de cap tipus d'organització popular” des de la tornada de la democràcia en 1983, per no anar més enrere. Així, tenim l'ex-president Carlos Saúl Menem (peronista) autor de l'alienació, venda i malversació de tot el patrimoni nacional, i al seu successor, l'ex-president Fernando de la Rúa (radical), eficaç en la funció d'acabar l'obra del seu antecessor. Què es busca amb aquesta convocatòria electoral quan encara "no se n'han anat tots" els que el clamor popular tan clarament identificà en el seu moment? D'una banda, canalitzar les instruccions dels organismes internacionals en el sentit de donar-li un aspecte democràtic a les accions tendents a garantir el pagament del deute contret amb els creditors externs (banca i empreses multinacionals); garantir les remeses de guanys que les empreses privatitzades envien a les seues cases matrius; iniciar, ni més ni menys, les gestions per
“Menem representa les empreses multinacionals i els traficants internacionals d'armes i Kirchner representa el modern caciquisme que vol mantindre els feus provincials”
garantir el següent pas, que consisteix en substituir el deute per riqueses territorials, és a dir, pel lliurament de les mines argentines. Però, amb la convocatòria d'eleccions també es pretén impedir que la incipient mobilització popular desemboque en l'articulació de cap tipus d'organització popular capaç de plantejar una alternativa digna i amb futur per al poble argentí. En aquesta darrera part és on es plantegen els aspectes més tramposos de l'esquema de supervivèn-
cia que s'ha marcat la dirigència política argentina, tant radical com peronista. Una vegada més, ambdues, en complicitat per sobreviure i davant el grau de descomposició interna han presentat la "ley de lemas". Quina és la màgia que exerceix la "ley de lemas"? Tant uruguaians com paraguaians l'han patida i coneixen de primera mà els seus efectes. No debades ha estat la principal barrera contra l'esquerra en aquells països. Aquesta llei permet que cada par-
Menem guanya en les enquestes Els argentins creuen que guanyarà malgrat no ser el seu favorit Juanjo Garcia, València.- A hores d'ara les enquestes situen Menem en un discret quart lloc en les enquestes electorals. Tot i això quan hom pregunta qui creu que guanyarà la resposta és Menem. Sens dubte la figura política més fosca de l'Argentina. Al seu primer cicle com a president deixà lliures els
més cal tenir en compte que a l'Argentina el vot no és un dret sinó un deure. Per tant els argentins estan obligats a votar encara que, paradoxalment, el seu vot després s'independitza de la seua voluntat. A més, el sistema afavoreix el bipartidisme en completarse amb una segona volta. Aquest és el darrer perfil tenebrós de tota una confabulació que té, com únic objectiu burlar la voluntat del poble. Els dos candidats amb possibilitats de triomf són Kirchner, en primer lloc, i Menem. Ambdós representen les mateixes "bajezas" des de distintes perspectives. Kirchner era governador d'una província patagònica i la seua muller diputada nacional mentre Menem va exercir de president. De Menem només cal recor-
botxins de la dictadura. En el plànol econòmic conduí la privatització dels sectors estratègics de l'economia argentina, o empreses tan significatives com Aerolinias. La venda de les empreses al capital internacional es feu en nom de la superació del deute com a primer pas per estabilitzar l'economia. Però
allò cert és que el deute extern seguí creixent enmig d'escàndols de corrupció. En deixar el poder les acusacions conegueren un altre camp; el tràfic d'armes. La venda il·legal d'armes a Croàcia i Bosnia fou el primer dels casos. Després s'afegí una partida a Equador, enmig dels acords de pau
tit presente tants candidats com vulga. Així el justicialisme presentarà tres candidatures: Menem, Kirchner i Rodríguez Sáa. Cap dels tres obtindrà majoria absoluta però el guanyador sumarà els vots dels altres candidats. La fórmula evita la complicació d'unes primàries dins del justicialisme i li assegura un ampli ventall de suports. De tal forma que un vot a Rodriguez Sáa pot acabar en el sac de vots de Kitchner o Menem. I a l'inrevés. Per tant, desacredita d'arrel la democràcia argentina. A amb Perú que tenia l'Argentina com a garant. Finalment, el 2001, fou empresonat. Però se'n sortí acusant el govern de La Rua d'instigar la seua persecució política. Tanmateix la seua figura havia estat internacionalment desacreditada. L'octubre de 2002 The New York Times publicava un reportatge segons el qual Menem hauria rebut 10 milions de dòlars del govern d'Iran per acabar amb la investigació de l'atemptat contra l'Asistencial Mutua Israelí en
dar que fou l'artífex de tot el procés de privatitzacions. Per tant, les diferències rauen, únicament, en què estan enfrontades dues formes d'expoli divergents. Mentre Menem representa les empreses multinacionals i els traficants internacionals d'armes, Kirchner representa el modern caciquisme que vol mantindre els feus provincials sota "un manto" de modernització. En definitiva, una qüestió de forma. El fons, però, és un poble argentí, sobre el qual res se'n diu, i que tanmateix lluita intentant construir un nou model de fer política. Una política que no ratlle la delinqüència, que siga honestat i pense en les persones. En els argentins. *Josefina Juste és historiadora
Buenos Aires, el 1994, que costà la vida a vuitanta-cinc persones. Un agent penedit dels serveis secrets iranians l'acusava. Però Ménem sembla indeturable en el camí a la presidència i cap a la impunitat. La nit del 3 de març Lourdes di Natale, testimoni clau en el cas del tràfic d'armes, es precipitava des d'un desè pis mentre tallava la instal·lació de la televisió per cable. I no és la primera vegada que una casualitat mortal afavoreix Menem.
Pàgina 7
Cultura
Començaments sense fí: Kafka al TNC
En la carta que Theodor W. Adorno va enviar a Walter Benjamin el 17 de desembre de 1934 hi deia: “Les novel·les de Kafka no són guions per a teatre experimental, perquè d’elles és absent per principi l’espectador que podria intervenir en l’experiment”. I dit i fet, tal com si ho acabés de llegir i tingués pressa per a refutar-ho, Georges Lavaudant prepara per al Teatre Nacional de
Com cada any, i malauradament per als examics de la pseudo-cultura fallera, durant els dies 17, 18 i 19 de març, l'estrident eufòria fallera envaeix els carrers de molts pobles i ciutats del País Valencià, com una mena de pesta folklòricaconservadora, baix el propòsit de festejar la festa nacional valenciana, però sempre que es gauden les noves glòries a Espanya. Davant d'aquest marc lúdic, m'agradaria reflexionar sobre el malentés conceptual per aquells/es difamadors/es i proxenetes de la (in)cultura, que estableixen la falla i els seus corresponents ninots, com a esdeveniments artístics, sent-ne el seu veritable origen i sense prejudici l'artesà, ja que es
Catalunya un muntatge basat en fragments de dietari i reculls de treball (esbossos de contes, reflexions més o menys aforístiques...) de l’escriptor jueu txec, autor d’obres famosíssimes com ara La metamorfosi, El procés o La muralla xinesa, que mostren de forma molt colpidora “la modernitat, és a dir, l’extinció del llenguatge” (Adorno). L’espectacle es va presentar en
roda de premsa divendres dia 7 al migdia, i aquella mateixa tarda es feia la sessió per a premsa gràfica El material utilitzat per a la confecció del text definitiu ha estat traduït per Feliu Formosa i recollit sota el títol de Començaments sense fí; la dramatització que n’han fet Georges Lavaudant i JeanChristophe Bailly es veurà a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya del 12 de març al 27
Ja són ací Per Felip González Martínez caracteritza més pel seu esforç tècnic i manual i pel seu caràcter gremial entre altres coses; que distancia força bé el pseudo-artista faller de l'artista, i la falla de l'art. A més, l'enginy de l'artista no es basa en fer motlles o agafar-ne d'altres ja fets, ni tan sols en repetir formulacions estètiques-formals emprades adés, sinó de crear del no res conceptes i idees, que després d'ésser elaborats els diferents processos a la ment, decideix a
posteriori extrinsecar-los a la realitat en forma de pintura o d'escultura, etc.; amb la finalitat de compartir els seus sentiments, de dirnos quelcom, de transmetre'ns bellesa, etc. A més, no deixa d'empipar-me les diferents veus blasfemes que contaminen i degraden l'esfera de l'art, sempre des del modus operandi de la ignorància o del maquiavel·lisme ideològic, ja que ens venen el format de falla en el
d’abril (a les 9 del vespre de dimarts a dissabte i a les 6 els diumenges). Els encarregats d’encarnar la ficció kafkiana seran Joan Alavedra, Astrid Bas, Andreu Benito, Doménec de Guzman Císcar, Josep Maria Doménech, Pau Durà, Carles Martínez, Néstor Munt i Teresa Urroz. Escenes d’una execució Fora del recinte de les Glòries a Barcelona, les activitats del TNC es desenvolupen arreu del pàís. És el cas d’Escenes d’una execució, una obra de Howard Barker que (en versió de Quim Monzó), ja fou programada la temporada passada a Barcelona, obtenint els premis Butaca al millor espectacle i a la millor actriu (Anna Lizaran) i les mateixes nominacions per als premis Max. A més d’Anna Lizaran, el repartiment inclou Ivan Benet, Pepo Blasco, Xavier Capdet, Carles Figols, Cristina Genebat, Pep Jové, Ferran Lahoz i Ramon Madaula, sota la direcció de Ramon Simó. Després de voltar per Reus, Tordera, Aldaia i Lleida, l’espectacle es podrà veure al Teatre Principal d’Olot (14-III), Sant Domènec de Girona (15-III), Teatre Metropol de Tarragona (20-III), La Faràndula de Sabadell (21-III),El Jardí de Figueres (22III), Principal de Maó (23 IV), Auditòrium de Palma (26,27i 28 d’abril) i Teatre Auditori de Granollers (10 de maig). Finalment, serà reposada a la Sala Petita del TNC del 15 de maig al 15 de juny.
seu conjunt, com a un fet artístic i referent cultural autòcton, amb la finalitat encoberta de projectar els seus desigs polítics i econòmics, i de promoure una clara animadversió cap al País Valencià com a poble, cultura i llengua; en pro apologètic d'allò espanyol i anticatalà. Per últim, assenyale la meua incompresa indignació, al veure els irrisoris ninots fallers ocupant les sales d'exposició d'art dels diferents municipis, amb la finalitat perversa d'apropiar-se de la condició d'Art. Potser, ni s'han plantejat què implica l'art. Potser l'IVAM els dedicarà en un futur un espai. Tem per tots/es els/les amants de la cultura i de l'art.
11 de març de 2003
Falles Folles Fetes Foc
Assaig d'aproximació a "Falles Folles Fetes Foc". Amadeu Fabregat. Eliseu Climent Ed. València, 1974. Potser la proximitat de les Falles faci suggerent llegir avui aquest llibre, potser també la curiositat per conèixer l'obra (guanyadora dels Premis Octubre de 1973), d’un escriptor que més tard es faria cèlebre per elaborar una llista de termes prohibits per ser "massa catalans" en accedir a la direcció de TVV de la mà del PSOE. Més enllà d'un títol certament atractiu, el que es pot destacar de l'obra és una originalitat en l'estil i plantejament: un complicat joc literari on el narrador reflexiona sobre l'autor de Falles Folles Fetes Foc, a mode de pròleg, per a la seua publicació pòstuma. A mesura, però, que passes pàgines, aquesta originalitat es dilueix fins convertir-se en monotonia. Una monotonia cansadissa per l'excessiu "furt al diccionari". Per als més optimistes, però, hi ha possibilitats de treure algun profit al llibre: entre l'esbós biogràfic del misteriós autor, podem desxifrar un paisatge que ens aproxima, sense gaires concrecions, al món intel·lectual de finals del franquisme. Una època en què sectors progressistes s'esforçaren per fer-se un lloc en una ciutat quasi odiada amb les contradiccions encara hui per superar: la Pàtria, l'horta, la Cultura, el sexe, el poble i les Falles. Les Falles que ho semblen sintetitzar tot amb el seu espectacle barroc de contrasts i incerteses davant del qual no se sap com posicionar-se. Una definició, en definitiva, plenament aplicable a aquest llibre.
Xatonada per carnaval El xató és el plat més característic del Garraf. I sobretot es fa i menja quan arriba l’època de carnaval. Si aneu a la comarca aquestes dates el podeu tastar en molts restaurants, però també el podeu fer a casa i donar-hi el vostre toc personal. Ingredients Una escarola, 400 grams de bacallà, una llauna d’anxoves, un grapat d’olives i 4 tomàquets. Per la
salsa xató: 2 pebrots secs o nyores, 2 dents d’all, 10 ametlles torrades, 2 tomàquets madurs, oli, vinagre, mig bitxo, sal i pebre. Preparació Primer de tot cal esqueixar i dessalar el bacallà, tot posant-lo en remull i canviant l’aigua dos o tres cops. El plat es prepara posant com a base el bacallà i l’escarola, i a sobre hi col·loqueu les anxoves,
les olives i els tomàquets tallats. A banda prepararem la salsa xató. Es remullen els pebrots amb aigua tèbia i els traieu la polpa. Els tomàquets es couen al forn, es pelen i es treuen les llavors. En un morter piqueu la polpa dels pebrots, els tomàquets, les ametlles pelades, els alls, la sal i el pebre. Quan ha quedat una pasta s’hi afegeix oli i vinagre. I ja tenim el xató preparat!
11 de març de 2003
Pàgina 8
Contraportada
Josep Sabaté, Jóvens en Defensa de l'Ebre
AGENDA
"Els joves lluitem per un futur digne a l’Ebre" Josep Sabaté s'enfronta a una acusació d'agressió al delegat de la a terra. La Plataforma en Defensa de l'Ebre acusa la Generalitat de Generalitat a les Terres de l'Ebre durant una protesta pacífica a Tortosa voler criminalitzar la lluita ebrenca amb aquest cas i fer oblidar el debat el passat 11 de juliol, quan el delegat es va entrebencar tot sol i va caure real sobre el transvasament.
-Com ha reaccionat la gent a les Terres de l'Ebre amb el teu cas? Suposo que el que s'esperava des del govern de CiU era intimidar la gent jove de les Terres de l'Ebre i el moviment social en general, de totes maneres puc assegurar que això no ha estat així; ni jo ni ningú s'ha tirant enrera i continuem amb la mateixa força del primer dia. Volien que els demanés perdó, per una cosa que ni jo ni ningú havia fet, a canvi de la retirada de l'acusació particular de la Generalitat. Ara l'han retirada ells mateixos, però queda la fiscalia, que demana dos anys i mig de presó; caldrà vore com acaba tot això, esperem que bé. -Perquè es va crear Jóvens en Defensa de l'Ebre? Com a tot arreu, el jovent tenim inquietuds i dinàmiques de treball diferents, és per això que a més de treballar en la Plataforma es va pensar que seria interessant moure la
gent jove des dels institus, universitats o allí on estigue. Som el futur de les Terres de l'Ebre i hem de lluitar per a poder tenir un futur digne als nostres pobles, entenem que el riu és allò que dóna vida i fa que a les nostres comarques un dia hi pugue haver treball per a molts joves que ara han d'anar a altres llocs per guanyar-se la vida. -Com ha respost la gent jove? Crec que molt bé, ja que sempre que es fan convocatòries la gent jove respon, i molts s'han integrat als grups que hi ha a Barcelona, Lleida o Tarragona. El seu treball ha estat molt important per donar a conèixer la nostra problemàtica arreu del país i fer-la més propera a la gent d'altres comarques. A les Terres de l'Ebre també hi ha estudiants que treballem des dels instituts i s'estan fent coses continuament. A més a més la gent comença a agafar dinàmiques assambleàries des de ben jove i a
organitzar-se per defensar allò que es considere just, crec que això serà molt positiu. -Quins són els àmbits on s'està treballant per aturar el transvasament? Per aturar-lo hi ha diversos fronts oberts, com són: impedir el finançament per part de la UE, la mobilització ciutadana, l'oposició i els raonaments de la comunitat científica o properament s'encetarà la via jurídica. Ara mateix estem en condicions per afrontar-los amb èxit, ja que hi ha comissions que hi estan treballant i pel que fa a la mobilització continuem amb el mateix ànim que fa dos anys (les properes convocatòries són el 23 de març a Sant Jaume d'Enveja i el 6 d'abril a Barcelona). -Penseu que algun partit polític pot intentar fer un ús partidista de la lluita en defensa de l'ebre? El moviment social de les Terres de l'Ebre és molt fort, i és possible que hi hagi partits que aprofiten aquesta situació amb finalitats electorals. Des de Jóvens entenem que el Pla Nacional de Regadius, el Pacto del Agua d'Aragó, la Interconnexió de Xarxes o el Canal Xerta-Sénia són el transvasament que volen fer a l'Ebre i per tant ens hi oposem i no podem estar d'acord amb ningú que tingue aquests projectes com a objectius. -El diumenge 2 de març hi va haver una manifestació a València en defensa del PHN. Com ho valores? És prou surrealista que un govern s'hagi de manifestar per fer valer la seua veu i intentar demostrar que té suport social; s'han gastat més d'un milió d'euros per fer que la població es manifeste. No crec que aquesta convocatòria els hagi servit de molt, gràcies a la prepotència del PP i a la seua manera d'actuar s'ha encetat un debat entre la població del País Valencià i s'està qüestionant seriosament el PHN pels efectes que pro-
dueix i pels interessos que el mouen. -Sembla que intenten enfrontar la gent del País Valencià i la del Principat. Des de sempre s'ha mirat de crear crispació entre el País Valencià i el Principat, ara no perdran l'oportunitat de fer-ho amb l'excusa del Pla Hidrològic, han fet que molta gent pense que som insolidàries i insolidaris, amb lemes com "Agua para todos", i amaguen els vertaders motius de la nostra postura. -Creus realment que beneficiarà el País Valencià el PHN? En absolut. El Pla Hidrològic només beneficia la bogeria de l'especulació a què està sotmès el litoral mediterrani. Actualment els aqüífers del País Valencià estan sent explotats al límit de les seues possibilitats per a poder abastir els grans hotels, camps de golf i la indústria, amb l'especativa que s'ha creat arran de la Pla Hidrològic la construcció de grans àrees d'oci ha crescut encara més i si es fes el transvasament encara creixerien més, destruint els espais natruals que queden al País Valencià. -Teniu relació amb col·lectius en defensa del medi del País Valencià? Sí, sobretot es col·labora amb gent que està contra el PHN i que treballen en la Nova Cultura de l'Aigua o grups ecologistes en general. Penso que tenim moltes semblances en les lluites que hi ha al País Velencià, com per exemple la defensa de l'Horta, totes responen a un mateix problema i hem de saber coordinarnos per poder defensar la nostra terra. Arreu de les comarques estan sortint plataformes per la defensa del territori i això és per culpa les polítiques agressives amb el medi que hi ha, que només responen a interessos econòmics. Per més informació: www.lonusjovenet.org
MARÇ Dimecres 12 València. Xerrada de solidaritat amb Egunkaria. 12h Facultat d'Història, amb José Maria Pastor, Rafa Xambó i un membre de l'Accent. Dijous 13. Dia internacional de solidaritat amb Egunkaria Barcelona. Concentració en solidaritat amb Egunkaria. 20h Plaça Sant Jaume. Divendres 14 Vila-real. Lliurament dels Premis Jaume I, 20.30h al Casal Jaume I. Barcelona. Concentració contra les tortures. 10h Jutjats de Lluís Companys. Organitza: Alerta Solidària. Granollers. Xerrada sobre la guerrilla a Colòmbia amb un periodista de Resumen Latinoamericano. Organitza: Endavant. Dissabte 15 Terrassa. III Jornades Antisexistes. Cercatasques 9h Plaça Vella. Organitza: Dones del Sac. Del diumenge 16 al dimarts 18 València. Falles alternatives amb concert d’ska en català, sopar de productes de la terra i cercavila. Dissabte 22 Cornellâ. Concert de solidaritat amb els i les preses polítiques. Orgnaitza: Rescat. Mataró. 5è aniversari de la Taverna Atzucac. Concert amb Obrint Pas, Terroristas del son, Pomada i La Carrau. 10 h a la Fàbrica Llobet de Calella. Molins de Rei. 2n Aniversari de l’Ateneu Revolta.14.30h Calçotada popular a la Plaça del casc antic. Diumenge 23 Sant Jaume d'Enveja. Manifestació en defensa de l'Ebre. Portbou. Sortida del tren de l'Empordà que anirà fins Barcelona, 12h Passeig de Gràcia mab posterior cercavila fins Plaça Sant Jaume. Organitza: Salvem l'Empordà. Dijous 27 Terrassa. Xerrada sobre la gestió de residus al Can Pingàs. Organitza: CUP-Terrassa. Dissabte 28 Barcelona. Manifestació per la llibertat de Nando i Emilio i contra la LAT. Pedreguer. Xerrada sobre el Prestige a carrec d'ACIF Marina Alta. 20h al Casal Cultural Jaume I de Pedreguer.
Envia les convocatòries a accent@xarxaneta.org
Locals on trobar L’ACCENT Alacantí: Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès: Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç. Baix Camp: El Carrasclet, Refugi. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Makoki, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants, Local MauletsSants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Casal Popular Onze de Setembre, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Costera; Casal Jaume I-Xàtiva. Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn. Horta: Bar Tocat, Casal Jaume I-Cabanyal, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, CODESMA, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Xàbia, Casal Jaume I-Pego, Casal Jaume I-Benidorm, Casal Jaume I-La Vila Joiosa. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló. Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Alzira, Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Urgell: El Gis-Mat de Linyola, El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Casal Independentista Can Capablanca, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa. Vallès Oriental: Casal Quico Sabater, Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.
Locals col·laboradors: Ateneu Popular X (C. Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (C. Badejoz 23. Barcelona) / La Barraqueta (C. Virtut, 14. Barcelona) / El Casal (C.Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (C. Premià, 31. Barcelona) / Casal Popular de Gràcia. (C. Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Onze de Setembre (C. Concepció Arenal, 258. Barcelona) / CODESMA (C. Nàpols, 18. Mataró) / La Falcata (C. Panera 2. Lleida) / Jimmy Jazz (C. Clos 53. Igualada) / Partisano (Pl. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / Racó de Corbella (C. Ripalda 20, baixos. València) / Bar Terra (C. Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca de Cardedeu / 1714 Seguem Cadenes (C. Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 25. Barcelona).
L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 5. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors. Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08014 Barcelona. Adreça electrònica accent@xarxaneta.org. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 652 08 26 47. Publicitat: 615 54 47 15 Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Andreu Ginés, Maria Oliver, Aure Silvestre, Joan Teran. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sergi Perelló, Sónia Jiménez Villanueva. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Feliu Ventura. Correcció: Adela Ortiz. Edició gràfica: David Campos, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Han col·laborat en aquest número: Júlia Humet, Josefina Juste, Albert Roig.