Accent 19

7 d’octubre de 2003 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans

Número 19

Editorial

En defensa dels espais alliberats

Tribunals i lleis d'excepció

Assemblea d’Okupes de Barcelona

En el darrer any, més de trenta persones han estat detingudes als Països Catalans sota la "llei antiterrorista", un número d'aplicacions d'aquesta legislació al que no s'arribava des de l'operació Garzón de 1992. Els llibertaris valencians i de Viladecans, els joves de Torà o els magrebins del tristament conegut "escamot Dixan" gironí -entre d'altres- han hagut d'arribar a l'Audiència Nacional de Madrid després de dies de llargs interrogatoris il·legals sota incomunicació i s'han tornat a multiplicar les denúncies de tortures físiques i psicològiques. A més, aquest balanç repressiu es produeix quan les denúncies de tortures dels independentistes detingut el 1992 arriben els propers dies a la Cort d'Estrasburg; la denúncia dels catalans contra la Guàrdia Civil inclou testimonis de cops, elèctrodes, la bossa i simulacres d'afusellament.

Els detinguts sota l'anomenada "llei antiterrorista" són privats de drets fonamentals durant un termini de fins a cinc dies, cent vint hores. No poden escollir advocat de confiança, no s'informa als familiars o amics sobre on es troben, no tenen dret a l'Habeas Corpus i estan sota jurisdicció d'un tribunal d'excepció, l'Audiència Nacional de Madrid.

El conjunt de lleis que conformen aquesta legislació antiterrorista espanyola ha existit ininterrompudament des de la reforma del franquisme, i ha comptat amb el suport dels partits polítics que han governat als diferents governs centrals i autonòmics. Tot i això, les denúncies per la manca de garanties dels drets fonamentals i per permetre la tortura han arribat a instàncies internacionals com els reiterats informes del Comitè contra la Tortura de l'ONU i Amnistia Internacional, que han remarcat també els successius indults de què han gaudit els pocs funcionaris condemnats per tortures. A més, la Comissió de Defensa de la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona denuncia les darreres aplicacions desproporcionades i preocupantment extensives de la legislació antiterrorista per a actuacions que no podrien tipificar-se de terrorisme sota la mateixa llei espanyola.

La tortura i els tractes degradants a les comissaries són unes de les pitjors herències que ens ha deixat una reforma poc rupturista amb el règim del general Franco. I no ens pot deixar de sorprendre, vint-i-cinc anys després de la mort del dictador, la cobertura de què gaudeixen les forces de seguretat de l'Estat en el manteniment d'aquesta lacra.

Però la judicatura espanyola pot donar tocs esperpèntics fins i tot en una realitat tan inhumana com la tortura. El jutge Garzon, ara encarregat de la recerca del famós líder d'Al-Qaeda, és una de les persones destacades a l'Audiència Nacional i també ha posat en el seu punt de mira els Països Catalans; fa deu anys va comandar l'operació olímpica que va detenir 60 independentistes, va arribar fins a Torà i ara ha ordenat detenir els darrers cinc llibertaris empresonats a Barcelona. A quins interessos pot obeir que estigui tan atent a les vulneracions del Drets Humans a l'Argentina quan cada setmana passen davant d'ell persones que moltes vegades no poden ni mantenir-se de peu? Com pot restar impassible a les declaracions de tortures de les persones que ordena incomunicar? Com pot tancar diaris i acompanyar-se d'exdestacats líders de l'antic règim i poques hores després realitzar conferències internacionals sobre les dictadures llatinoamericanes?

La crisi en el món del futbol Economia / 5

Pau precària a Liberia Internacional / 6

Entrevista a en Ferran, encausat del 23 d’abril de 1997 Contraportada / 8

Acció de l’Assemblea d’Okupes al Temple del Tibidabo de Barcelona

Més de 5.000 persones es van manifestar el darrer dissabte 4 d’octubre pels carrers del centre de Barcelona en defensa dels espais alliberats i contra els desallotjaments. Al llarg del recorregut es van desplegar pancartes des de diversos edificis que denunciaven l’especulació i les amenaces de desallotjament que tenen diverses cases okupades.

Durant el recorregut també hi havia pancartes de suport als anarquistes empresonats a mitjans de setembre.

Aquesta mobilització massiva s’emmarca dins la quinzena de lluita que ha organitzat l’Assemblea d’Okupes de Barcelona per denunciar la nova onada de desallotjaments de cases okupades i centres socials previstes per aquesta tardor.

De fet, les jornades han coincidit amb el desallotjament de dos centres socials okupats. El dimecres dia 1, a dos quarts de sis del matí, un grup de paletes va enderrocar el sostre del Casal Popular Onze de Setembre del barri barceloní de Sant Andreu (on es reunien l’Assemblea de Joves de

Sant Andreu i Endavant del barri), que ha quedat convertit en un munt de runa. El propietari de l’immoble no havia presentat denúncia, i per això va poder anar a enderrocar l’edifici quan els ocupants no hi eren i amb la inhibició còmplice de la Guàrdia Urbana. També ha patit la mateixa dissort el Casal Popular Okupat Can Cellerot de Vilafranca del Penedès (vinculat a Endavant i l’Assemblea de Joves de Vilafranca). El mateix dia 1 un grup d’operaris de les obres del Tren d’Alta Velocitat van començar a enderrocar-lo per tal de poder fer passar la via d’aquest tren polèmic per aquesta vila del Penedès.

Un dels desallotjaments previstos per aquesta tardor era el de la Kasa de la Muntanya, del barri de Gràcia. Finalment, per un retard en la resolució dels recursos presentats, el desallotjament queda suspès temporalment. Tot i això, 300 persones es van manifestar el dijous al vepre perquè continua l’amenaça de desallotjament contra aquesta casa que va ser okupada fa 14 anys.

El 9 d'octubre, als carrers de València Un altre 9 d'Octubre els carrers de València tornen a omplir-se de persones en demanda de llibertat. Fugint dels excloents actes oficials organitzats pel Govern Valencià i l'ajuntament de la ciutat, la Comissió 9 d'Octubre i les organitzacions independentistes aprofiten un any més aquesta diada per fer públiques llurs reivindicacions. Així, la Comissió 9 d'Octubre, que arreplega diferents partits polítics, entitats cíviques i sindicals; sota el lema "Guanyem la llibertat", fixa l'atenció en la demanda de més autogovern i d'un nou ordenament territorial.

El PSAN, per la seva banda, continua amb la

campanya "Enforteix l'independentisme català", centrada en la necessitat de l'activisme organitzat per poder avançar en el procés d'alliberament nacional. Endavant segueix amb la campanya encetada el passat 11 de Setembre "Tornen temps difícils, tornen temps de lluita" i, per últim, l'organització de joves Maulets demanda la lluita del jovent contra els estats especuladors. A més de la manifestació, al llarg de la setmana han estat múltiples els actes organitzats a diferents poblacions de tot el país coincidint amb el Correllengua i la inauguració de nous Casals Jaume I.

Presó per un independentista En una nova operació antiterrorista, la Policia Nacional espanyola detingué, el passat 22 de setembre, l’antic militant de Terra Lliure G. Godó. La detenció es va fer per ordre del jutge de l’Audiència Nacional espanyola, Juan del Olmo, que considerà Godó presumpte autor de la col·locació de diversos explosius.

L’escorcoll que es realitzà a casa de l’acusat el mateix dia de la detenció va servir al jutge per

decretar l’ingrés en presó incondicional. Al mateix temps, però, el jutge va sol·licitar l’obertura d’unes diligències per determinar si l’acusat havia realitzat els actes de què se l’acusava en solitari o en grup. Si es confirmara que l’acusat havia actuat en solitari, el cas passaria als Jutjats d’Instrucció de Barcelona perquè no es podrien considerar actes consituents de delicte de terrorisme.

7 d’octubre de 2003

Pàgina 2

Països Catalans

Baquèira-Beret o la destrucció del nostre patrimoni natural: la Vall d’Àrreu L’ampliació de l’estació d’esquí amenaça la Vall d’Àrreu, espai de màxim interès ecològic i paisatgístic Jordi Saumell i Gassó, Barcelona.Baqueira-Beret és actualment la pista d'esquí més important dels Pirineus, tristament coneguda per tots nosaltres per la visita anual que hi fa la família Borbó i l'èlit política espanyola. El seu origen l'hem de buscar l'any 1962 amb la constitució del grup TEVASA (Telecables Valle de Arán SA), on hi trobem accionistes com el senyor Villavecchia, vinculat també al tunel del Cadí. Aquest grup era controlat l'any 1962 per la companyia d'assegurances La Catalana de Occidente. El gran negoci inicial de TEVASA va consistir en comprar a baix preu terrenys a pagesos per vendre després parcel·les a preus astronòmics (es parla d'uns 2.000 milions de pessetes de l'època en beneficis emprant aquests sistema especulatiu). TEVASA també va aconseguir prebendes dels alcaldes locals falangistes, els quals li van hipotecar terrenys comunals antiquíssims.

A inicis dels anys vuitanta, les administracions locals de les Valls d'Àneu (Pallars Sobirà), la Generalitat i l'empresa BaqueiraBeret SA, successora de TEVASA i també pertanyent a La Catalana de Occidente, van plantejar la necessitat d'ampliar les pistes cap al Pallars Sobirà amb el pretext de dinamitzar socioeconòmicament les Valls d'Àneu. D'aquesta idea neix l'any 1999 un projecte d'ampliació de l'àrea esquiable en 1.370 hectàrees, amb una capacitat per a uns 6.000 esquiadors, presentat per Baquèira-Beret SA. Inicialment es preveia la construcció de 15 remuntadors mecànics nous, 18 pistes d'esquí, 3 restaurants, 3 blocs d'allotjaments, 2 preses d'aigua, 20 km de pistes i 15 km de canalitzacions de neu artificial, moviments de terres i tales de boscos.

Totes aquestes actuacions afectarien específicament la vall d'Àrreu, vall sense trànsit rodat, ni aprofitaments hidroelèctrics, ni línies d'alta tensió, i d’on tampoc se n'extreu pràcticament fusta. Tot això l'ha converit en un espai d'especial protecció, tan pels boscos que la conformen com per fauna amenaçada que hi podem trobar: l'ós bru, la perdiu blanca, el gall fer o el trencalòs són algunes de les espècies que es veurien més afectades per l'ampliació. Així, la Vall d'Àrreu forma part de l'espai natural Alt Àneu, inclòs al PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural); també aspira a formar part de la Xarxa Natura 2000, la futura xarxa d'espais protegits de la Unió Europea.

De fet, la mateixa Generalitat de Catalunya ha estat qui ha presentat la proposta d'inclusió d'aquest

Acció de protesta a la seu de l’asseguradora Catalana Occidente de Barcelona, l’any passat

espai dins la Xarxa Natura 2000 a la Unió Europea, tot i que el 75% de la superfície afectada per l'ampliació s'inclouria inicialment dins aquest espai d'especial protecció. És alarmant veure que el PEIN, presentat en el seu dia com a garantia de preservació de les àrees de més gran valor natural de Catalunya, sigui menystingut per la Generalitat davant de qualsevol iniciativa particular.

El súmmum dels despropòsits va venir de la mà de Felip Puig, conseller de Medi Ambient en aquell moment (actual número tres a les llistes de CiU a les autonòmiques), el qual ha avançat que la Generalitat ha de revisar la proposta catalana inicial sobre els espais que poden entrar a la Xarxa Natura 2000. Segons Puig, Catalunya és el país europeu que més superfície ha proposat per a aquesta xarxa, i això no pot ser perquè ja tenim altres zones protegides al Pirineu. Realment, les seves declaracions són d'una lògica aclaparadora!

Des del primer moment, el projecte d'ampliació provocà una forta

reacció d'oposició des del movi- moments conseller de Medi ment ecologista, no només català, Ambient, ja s'afanyava a finals de sinó d'arreu del món. Així, a l'a- l'any 2000 a anunciar que sí que provació del Pla Especial de s'aprovaria el projecte d'ampliació, Baquèira-Bonaigua-Sorpe aprovat tot i que reduït, tranquilitzant així el desembre de 1999 per els ànims de constructors i alcaldes l'Ajuntament de l'Alt Àneu, el suc- de la zona. Aquesta aprovació es va ceïren un seguit de campanyes de fer efectiva amb modificacions per diferents la Comissió col·lectius d'Urbanisme de ( I p c e n a , “Des del primer la Generalitat el D e p a n a , moment el projecte maig de l'any Greenpeace, Lo d'ampliació provocà passat, ignorant Pi Negre) de una forta reacció les queixes, denúncia de la mobilitzacions i d'oposició des del destrucció d'un propostes alterespai d'altíssim moviment ecologista, natives dels ecointerès ecolò- no només català, logistes.

Així gic. D'aquesta sinó d'arreu del món” doncs, l'aprovaconvergència ció del projecte d'objectius naifinalment satisfà xerà la Plataforma pel desenvolu- els interessos empresarials de pament sostenible del Massís de Baquèira-Beret SA i de les instituBeret, que agrupa bona part dels cions públiques de la zona, que jan col.lectius que s'oposen a l'amplia- han mostrat públicament la seva ció. Sota el lema “Prou especula- satisfacció. Amb el nou projecte la ció!” es va engegar una campanya vall d'Àrreu es veurà afectada per de mobilització, recollida de signa- l'ampliació; la Generalitat del tures (unes 20.000) i presentació Principat ha arribat a l'extrem de d'al.legacions al projecte (unes modificar un àrea que es pensava 500). Felip Puig, en aquells incloure al pla Xarxa Natura 2000

exclusivament per motius econòmics privats.

D'altra banda, des del primer moment les institucions no han mostrat cap interès per les propostes alternatives ni pels estudis socioeconòmics i ecològics que s'han fet des de cinc universitats catalanes. Tots ells desaconsellen ampliar Baquèira cap a la vall d'Àrreu, ja que no soluciona la falta de serveis de la comarca i a més genera llocs de treball precaris. En resum, la teoria, defensada institucionalment, que l'ampliació "portarà feina i així els joves no marxaran" no s'aguanta per enlloc i cada cop són més nombroses les veus que clamen per un model de desenvolupament que no passi pel turisme massiu i destructiu. De fet, s'ha constatat per experiències passades que supeditar el desenvolupament econòmic de les comarques pirinenques a les estacions d'esquí és un gran risc de cara al futur; els suposats beneficis a curt termini no estan en absolut assegurats en el futur, ja que l'èxit d'unes pistes d'esquí depèn de variables molt diverses i difícils de controlar: la climatologia, la diversitat d'ofertes turístiques en d'altres indrets...

El setembre de l'any passat les obres d'ampliació es van posar en marxa. Els danys ecològics seran irreversibles, no només paisatgísticament, sinó que també afectaran molt directament les espècies que hi viuen, poc avesades a la presència humana. Les denúncies contra Baquèira-Beret SA per actuacions il·legals han estat constants, no només desde l'inici del projecte, sinó desde les primeres actuacions urbanístiques a Baquèira els anys seixanta: tal.la de boscos, voladures, extracció il.legal d'aigua...

Desgraciadament, les agressions al territori són cada cop més nombroses. Baquèira-Beret n'és només una petita mostra: la Timoneda d'Alfés, l'Albufera de València, la Punta, el Massís de les Gavarres, les línies d'alta tensió a la Catalunya Nord, el Pla Hidrològico estatal, la Vall d'en Bas, la pressió urbanística a ses Illes i a tot el litoral català, són només una petita mostra de la multiplicitat d'agressions, la majoria d'elles irreversibles, que la nostra terra està patint. En moments com aquests, defensar la terra es fa més necessari que mai.

Locals on trobar L’ACCENT Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, Refugi. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu.

Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume ICarcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio CanyaMollet, Casal Independentista Can Capablanca, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Quico Sabater, Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.

Locals col·laboradors: Ateneu Popular X (C. Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (C. Badejoz 23. Barcelona) / Ateneu Revolta (C.Ponent 13, Molins de Rei) / La Barraqueta (C. Virtut, 14. Barcelona) / El Casal (C.Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (C. Premià, 31. Barcelona) / Casal Popular de Gràcia. (C. Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Onze de Setembre (C. Concepció Arenal, 258. Barcelona) / CEPC-Universitat de València / CODESEMA (C. Nàpols, 18. Mataró) / La Falcata (C. Panera 2. Lleida) / Jimmy Jazz (C. Clos 53. Igualada) / Partisano (Pl. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (Bordils) / Racó de la Corbella (C. Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (C. Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (C.Pau Gesa 5. Cardedeu) / 1714 Seguem Cadenes (C. Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny 30. Barcelona)

Pàgina 3

Països Catalans

Dos mesos d'activitats per la llengua catalana El Correllengua 2003 du com a lema "Català, llengua i futur per a un poble" Aure Silvestre, València.- La celebració de la setena edició del Correllengua, que enguany du com a lema "Català, llengua i futur per a un poble", va començar el passat 6 de setembre a Andorra i és previst que finalitze el proper 8 de novembre a Perpinyà amb una gran manifestació. Al llarg d'aquests dos mesos hi ha programats tot un seguit d'actes per aquelles comarques i poblacions per on hi passe com xerrades, lectures públiques, actuacions teatrals, concerts i tot allò que servisca als seus objectius: reclamar un major ús social de la llengua a tots als àmbits i la defensa de la unitat i oficialitat de la llengua catalana. El manifest del Correllengua d'aquest any ha estat redactat pel músic mallorquí Biel Majoral.

El 2003 és el segon any que s'organitza la iniciativa del Correllengua conjuntament a tots els Països Catalans, ja que, d'una banda, la CAL organitza els actes al Principat, Andorra, Menorca i la Catalunya Nord i les comarques de la Franja de Ponent, ací junt als Casals Jaume I d'aquesta part dels país; mentre que al País Valencià, la coordinació la realitza ACPV El Correllengua recorrerà la major part de comarques dels Països Catalans. amb la xarxa de Casals Jaume I. Per la Coordinadora ra, que en paraules de la pròpia tre columnes que estan recorrent d'Associacions per la Llengua Coordinadora són "uns actes que la major part de la geografia cata(CAL), aquesta coordinació arreu representen la unió real entre el lana i aplegaran el 8 de novembre de tot el país és territori i la llengua a Perpinyà, la històrica capital de molt positiva, ja “L’objectiu del per damunt de les la Catalunya Nord. Aquestes quaque implica treimposicions políti- tre columnes, tradicionalment han Correllengua és ballar plegats coadministratives". estat dotades del nom de persones amb un gran reclamar un major ús Aquests trenca- que s'han significat pel seu comteixit d'entitats social de la llengua en ments de frontera es promís en favor del català; i i col·lectius faran entre els enguany duen els noms de Vicent tots els àmbits i la molt diversos límits administra- Andrés Estellés, Lola Anglada, de tota la nació defensa de la seva tius del Principat, Jaume Fuster i Francesc de Borja i que afronten unitat i oficialitat” Andorra, la Franja Moll; cercant també, d'aquesta la revitalització de Ponent, el País manera, la promoció i difusió de de la llengua Valencià i la la feina feta per aquestes personacatalana segons situacions dife- Catalunya Nord. litats per aquelles poblacions on rents però amb els mateixos objec- L'estructura del Correllengua és passe cada columna. tius. En aquest sentit, la CAL con- molt senzilla. Des del seu inici, el Una de les novetats introduïdes tinuarà amb el seu propòsit de 6 de setembre a Andorra, la flama aquest any ha estat un acte central reforçar els trencaments de fronte- de la llengua es va dividir en qua- a Fraga, i sobretot la mobilització Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Població: Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) Domicialiació bancària Nom del titular:

Telèfon: semestral (18 euros) Població:

Entitat Oficina Control Número de compte Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.

amb caràcter nacional a Mequinensa, que es feu el passat 4 d'octubre. Cal dir que aquest fet no és circumstancial i respon a l'actual procés de revitalització i promoció de la llengua que els darrers anys s'està impulsant a les comarques de la Franja, un dels territoris dels Països Catalans, junt a la Catalunya Nord, on el català ni tan sols té l'estatut de llengua reconeguda.

Al País Valencià, els actes del Correllengua tindran el seu dia gran el 9 d'Octubre, quan les quatre torxes del Correllengua arriben a la ciutat de València després de múltiples actes arreu de les comarques valencianes. Significativament, i com ja va sent norma, alguns dels actes més exitosos del Correllengua es fan a aquelles comarques que han patit més el retrocés en l'ús del català, com l'Alacantí o les Valls del Vinalopó, amb la implicació de diferents institucions com l'Ajuntament d'Elx o els consells escolars de les seus poblacions.

Per últim, el 8 de novembre clourà el Correllengua 2003 a la ciutat de Perpinyà, coincidint amb la celebració de la diada de la Catalunya Nord. Aquell dia, per després de la manifestació, la CAL i els Casals Jaume I de la Catalunya Nord han organitzat el festival Rellamp!, amb actuacions musicals i diferents parlaments.

Esperen que aplegue, com els anys anteriors, gent vinguda d'arreu dels Països Catalans.

7 d’octubre de 2003

l’apunt

A Alacant, per la Llengua El proper 18 d'octubre hi ha prevista una gran mobilització a la ciutat d'Alacant en favor del valencià. Aquesta jornada reivindicativa, organitzada per la Federació Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, la Plataforma per la Llengua, la Confederació d'Associacions de Pares i Mares Gonçal Anaya i altres entitats cíviques, educatives i sindicals, a més de totes les universitat del País Valencià, s'ha volgut fer coincidir amb el vintè aniversari de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.

La mobilització criticarà que en aquests vint anys ha estat ben poc l'aprofundiment en el desenvolupament i aplicació de la llei, sent la seua principal característica el seu incompliment per part dels successius governs autonòmics, tant del PSPV com del Partit Popular. Al llarg de la jornada, centrada en la reivindicació del Compromís pel Valencià i la demanda d'aplicació real de la Llei d'Ús del Valencià, es faran diferents activitats al complex del Port d'Alacant.

Agressions al Correllengua de Fraga Laia Altarriba, Barcelona.- Els actes de celebració del Correllengua a Fraga han patit les amenaces de grups anticatalanistes.

Tal i com explicava la pàgina de Vilaweb Mequinensa, un grup de persones provinents de València van pintar amb total impunitat l’aparador i la façana del Casal Jaume I de Fraga i, juntament amb alguns espanyolistes fragatins, també van insultar i provocar els assistents al Correllengua, que majoritàriament

eren nens i nenes acompanyats pels seus pares. La presència dels feixistes valencians s’explica per la manifestació que el col·lectiu blaver valencià GAV i un grup espanyolista de Fraga havien convocat en aquesta pobació de la Franja de Ponent i que finalment no es va celebrar. Malgrat aquestes provocacions i agressions, s’han pogut celebrar tots els actes que hi havia previstos del Correllengua a les diverses poblacions de la Franja.

7 d’octubre de 2003

Festa pel tren a Mallorca Manacor va viure el dissabte 4 una jornada en favor del tren.Va ser una gentada la que va voler donar suport a la "Plataforma en defensa del tren" i les reivindicacions de l´augment de freqüències, l´extensió de la xarxa ferroviària fins a Alcúdia, Artà, Cala Rajada, la Universitat, l´aeroport i la reobertura de la línea de migjorn.

Pàgina 4

Països Catalans

L’ensenyament en 1.700 barracons prefabricats Les aules prefabricades són un exemple més de la precarietat en què comença el curs escolar al País Valencià

Multen un activista anti-guerra mallorquí El passat 12 de febrer, durant el partit de futbol entre les seleccions d’Espanya i Alemanya al camp de Son Moix, Joan Amer, un activista del grup ecologista GOB i la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, va saltar al camp amb una pancarta on es podia llegir “Guerra No”. Aran, la Delegació del Govern espanyol a les Illes Balears l’ha sancionat amb una multa de 3.000 euros. El GOB ha manifestat que la sanció és totalment desproporcionada i recorda que l’acció va ser molt aplaudida pel públic.

Protestes a Girona contra Josep Piqué Com a resposta a la visita a Girona del candidat del Partit Popular a les eleccions autonòmiques del Principat, Josep Piqué, la CUP de la ciutat i Maulets van convocar el divendres 3 d’octubre una manifestació de protesta. Més d’un centenar de persones van participar en una concentració que va estar encerclada tota l’estona pels Mossos d’Esquadra. L’actitut amenaçadora dels policies autonòmics va fer que la tensió augmentés quan els manifestants es dirigien a la porta del diari El Punt, on hi havia Josep Piqué. Un maulet va poder entrar a l’edifici, però els Mossos el van retenir immediatament, i el van deixar anar al cap d’una estona.

Ajornat el judici contra la Plataforma de l’Ebre El judici que s’havia de celebrar el 25 de setembre passat contra Josep Sabaté, dels Joves en Defensa de l’Ebre, s’ha ajornat perquè no va comparèixer Francesc Sancho, el delegat de la Generalitat del Principat que va denunciar el jove. Sancho va alegar motius personals per no comparèixer. Recordem que al jove l’acusen d’agredir el delegat, que va entrebancar amb uns joves que protestaven contra el transvasament de l’Ebre estirats a terra.

La ministra espanyola d’Educació, Pilar del Castillo

Àlvar Kuehn, València.- El problema de les aules prefabricades, que a l’inici d’aquest curs afecta 45.000 alumnes del País Valencià, segons ha denunciat l’oposició, i 24.445 segons el conseller d’Educació Gonzalez Pons, s’arrossega des de la dècada passada, quan la implantació de la LOGSE obligava a escolaritzar els alumnes de secundària als instituts.

Aquesta llei, rebutjada pel PP, va fer que el llavors conseller d’Educació, Fernando Villalonga,

presentara el 1996 un Mapa Escolar en què havíen de realitzarse 444 actuacions. Set anys després, encara se n’han d’executar 150. La insufiència en les inversions per crear o adaptar nous centres contrasta amb el cost del lloguer i el muntatge d’aquestes infraestructures, que requereixen una despesa anual per part de la Conselleria de més de 30 milions d’euros. Així, es calcula que hi ha uns 1.700 barracons distibuïts per tot el País Valencià.

El Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV-Iv) calcula que aquest mapa escolar no estarà conclós fins el 2007. Segons Vicent Mauri (STEPV), l’actual política educativa pot comportar que “d’ací a tres anys, tinguem un col·lapse en el sistema educatiu públic”. Així, mentre uns 60.000 estudiants d’ESO seguiran escolaritzats en les aules de primària, 1.500 xiquets d’infantil s’han quedat “sense plaça pública” (segons l’STEPVIv). Paral·lelament, el pressupost oficial mitjà per centre destinat a l’ensenyament compensatòri – que és l’impartit a barris marginals- s’ha reduït considerablement: si durant el curs passat fou de 5.500 euros, l’actual serà de 3.600, essent els centres de Castelló els més afectats, ja que només reben un promig de 2.500 euros. La Conselleria també ha retallat altres partides com ara la de la Universitat Popular, que enguany deixarà al carrer 40 mestres i a 4.000 estudiants sense cursos.

Comencen les classes amb enderrocs Redacció, València.- L’escola Ausiàs March d’Alboraia ha hagut de començar el curs amb el perill que suposen unes obres d’enderrocament d’un edifici contigu. La Direcció Terriotrial d’Ensenyament va obligar l’obertura del centre malgrat l’oposició de pares i mares i dels mestres del centre i amb l’evident perill que suposava per als alumnes aquesta situació. Segons l’STEPV, la situació va ser especialment greu el dilluns 29 de setembre “amb grues immenses treballant, enderrocs apilats al mur de l'escola, cables penjant i tanques provisionals”. Però, tot i així, la Direcció Territorial es va negar a enviar tècnics i va mantenir el centre obert fins el dijous 4 d’octubre.

Arran de les reiterades queixes del Consell Escolar i d’una denúnica del sindicat, finalment, el dimecres 1 d’octubre la Conselleria decidí realitzar una inspecció a través de la Unitat Tècnica de Construccions.

El dia següent, vist l’informe d’aquesta inspecció, es va decidir suspendre temporalment les classes.

Diversos col·lectius afectat ja han demanat que es depuren les resposabilitats d’una situació que ha posat en perill la seguretat de les persones.

Comença el judici als presos entre protestes contra la tortura S’organitzen múltiples actes de suport als barris i pobles dels Països Catalans Redacció, Barcelona.- Després de gairebé tres anys d’empresonament, finalment comença aquest octubre el judici contra els catalans detinguts en operacions anomenades antiterroristes el gener i l’agost de 2001. La primera vista estava fixada per al dilluns 6, i la previsió era que s’allargara durant els següents dos dies. Paral·lelament al judici s’han organitzat múltiples actes de suport als presos, entre els que destaca una concentració davant l’Audiència Nacional espanyola per a la qual s’han organitzat autobusos des dels Països Catalans.

En Zigor Larredonda, en Diego Sánchez i la Laura Riera foren empresonats en el marc d’operacions policials contra l’anomentat Comando Barcelona de l’organització basca ETA, i encara es troben dispersats a diferents presons espanyoles.

A més dels tres presos, són set els catalans els que es veuran sotmesos a judici durant aquest dies acusats de col·laboració i pertinença a banda armada i per als quals el fiscal demana més de cinquanta anys de presó.

Segons Rescat, l’organització de suport als presos que ha organitzat

Oriol Clavera

Acte per la llibertat dels presos polítics l’11 de setembre a Barcelona

actes de suport als encausats, existeixen indicis fonamentats que aquest judici forma part d’una

pràctica repressiva per intimidar i silenciar la dissidència social i política catalana. Rescat denuncia que

moltes de les acusacions es fonamenten en declaracions extretes sota tortura durant l’aplicació de la llei antiterrorista i recorda que tres dels acusats han posat denúncia per tortures. Segons Rescat, l’Audiència Nacional espanyola, pel seu caràcter d’hereva del Tribunal d’Ordre Públic franquista, no té cap legitimitat per jutjar aquestes persones en la mesura que ha sigut encobridora de la vulneració dels drets humans més fonamentals.

Per tot això, des de Rescat i d’altres organitzacions, s’han organitzat mobilitzacions arreu del país, com la manifestació que el passat 27 de setembre aplegà 150 persones als carrers de Terrassa o com les concentracions que cada dia del judici s’han convocat davant dels ajuntaments de Barcelona, Terrassa, Lleida o Girona, enre altres. El 5 d’octubre sortiran els autobusos a Madrid per assistir al judici, i el 6 hi havia convocada una jornada de lluita a nivell nacional. Altres col·lectius antirrepressius com Alerta Solidària, el SAT de Terrassa i diverses coordinadores antirrepessives també han animat a participar en els diversos actes per exigir la lliure absolució dels presos.

Pàgina 5

Economia

El món del futbol en crisi El futbol mundial es troba immers en una crisi econòmica per l’intent de les direccions dels grans clubs esportius d’obtenir beneficis il·limitats Rafa Escobar, València.- Aquest estiu queting, que tendiran a la creació d'íno hem parat d'escoltar als mitjans de dols, mites i referents, dels quals molta comunicació de masses que el futbol gent es troba òrfena avui. es troba en crisi, que els clubs (SA la D'on ixen totes aquestes xifres maremajoria) fan fallida, que calia reduir jants que es mouen al voltant del futdespeses perquè els ingressos es cons- bol? Doncs del ciutadà corrent, aquell trenyien. Però, quins mecanismes té que acudeix a l'estadi i/o es compra l'aaquesta crisi? És possible que es trobe bonament, que dispara les audiències en crisi un negoci que té un mercat de televisives i, per tant, els ingressos per consumidors de milions i milions de publicitat; que és capaç de pagar deu persones? Doncs bé, el futbol és un euros per veure un partit a la televisió; negoci que no es troba al marge del sis- que compra religiosament la premsa tema econòmic en el qual es troba esportiva, o adquireix amb il·lusió la inserit. Es tracta d'un sector plena- nova indumentària o xandall del seu ment capitalista que, com a tal, repro- equip cada any, tot i que únicament ha dueix els mecanismes d'expansió i crisi experimentat mínimes variacions resde l'esmentat sistema, les tendències a pecte a la de l'any anterior. l'expansió dels mercats, la desaparició Tots aquests hàbits de consum difosos de les traves a la lliure circulació de transversalment entre diferents grups capitals i treballadors i l'establiment socials afecten milions de persones, d'una marcada divisió internacional totes elles responsables que el futbol del treball, dintre de la qual, uns països moga xifres astronòmiques, com per adopten la funció de productors de exemple les mou Coca Cola, malgrat matèria primera (en aquest cas futbo- que a aquesta no li cal una posada en listes) i altres revaloritzen aquest pro- escena similar a la de l'esport d'elit ducte generant enormes beneficis. amb l'objectiu de mantindre contíSeguint Wallerstein i la seua teoria de nuament la tensió, l'emoció o, fins i l'economia-món i les diferents àrees tot, el relleu de jugadors o equips que la composen, al centre del negoci suposadament mítics. del futbol trobaríem Itàlia, l'Estat A costa d'aquest immens mercat de espanyol i, recentment incorporada, consumidors es beneficien en proporAnglaterra (que no Gran Bretanya). És cions diferents jugadors, entrenadors, en aquests països on el futbol produeix representants, directius de club, periola majoria dels ingressos, podríem dir distes i, per damunt de tots, totes que és on incrementa el valor. aquelles empreses que es fan publicitat A la semiperifèria es trobarien països a través del futbol i els grans mitjans de com l'Estat francès, Alemanya, els paï- comunicació, els quals adquireixen els sos nòrdics, països de l'Europa central drets de retransmissió dels events i del nord i Irlanda, Gal·les i Escòcia; esportius i els gestionen al seu gust, sent els dos primers els principals can- comprant i venent drets en un negoci didats per reesespeculatiu que, tructurar la seua finalment ha vist funció econòmi- “uns països adopten la funció com la bombolla, ca i esdevenir de productors de matèria la famosa bombonous estats cen- primera (en aquest cas lla, es punxava. trals. futbolistes) i altres revaloritzen I en aquest punt A la perifèria, arribem a la crisi i aquest producte generant com a simples els seus mecanisproductors de enormes beneficis” mes. No ens equimatèria primera, vocaríem en excés trobarem si establirem un Sudamèrica, bàsicament el Brasil, paral·lelisme amb la famosa crisi del l’Argentina i Uruguai, productora dels 1929, i és que, el que ha ocorregut al millors futbolistes del món, i en món del futbol ha segut el que en termenor mesura la resta del món (Àfri- mes productius anomenaríem una ca, Àsia i Europa Oriental). En aquests crisi de sobreproducció. Els grans gespaïsos els ingressos s'obtindran majori- tors del negoci han considerat que del tàriament de la venda de futbolistes futbol es podia extreure una rendibilique en la majoria dels casos es revalo- tat il·limitada i, per això, les xifres dels ritzaran en arribar a uns països, els del contractes, transaccions i drets televicentre, amb milions de consumidors sius s'han disparat, engegant una espisolvents que en molts casos sucumbi- ral especulativa, que no la podia manran compulsivament davant les insis- tenir una demanda que, tot i ser molt tents campanyes de propaganda i màr- important, ha començat a mostrar

El fitxatge de Beckham ha estat un dels més milionaris de la temporada

símptomes d'esgotament. això sí, pot deixar molts clubs modesParlant planerament, la majoria dels tos i competicions improductives en consumidors compulsius del futbol l'estacada. Aquesta adequació producveuen excessiu pagar deu euros per tiva es basarà en la contenció salarial, veure un partit a la televisió, trenta que en categories inferiors pot assolir euros per veure'l al camp o setanta per cotes dramàtiques (hi ha clubs de la comprar la vestimenta de l'equip dels 2a A i la 2a B espanyoles que no seus amors. Tot això mentre contrac- paguen durant mesos els seus jugates, traspassos i drets televisius incre- dors, arribant fins i tot a la desaparimenten les xifres sense descans. ció); l'adequació dels contractes teleAquest desequilibri és visius als el que ha generat l'es- “al futbol podem veure ingressos mentada crisi. El publicitaris reflectides totes les polítiques i mateix que ocorregué que es geneel 1929, quan el preu tendències econòmiques del ren (açò va en de les accions en món actual, els seus prejudici dels borsa creixia molt per desequilibris, les seues ingressos dels damunt del seu valor limitacions i mancances” clubs) i el real, mentre la control dels demanda no era representants capaç de fer-ho al mateix ritme. A la fi, dels jugadors, autèntics beneficiats de el resultat fou el conegut per tots, una la bombolla pel fet que cobren per crisi de la confiança que precedí a la comissions i percentatges de cada retirada massiva de capitals, perquè, en transacció que tanquen. Per tant, molts casos, una cosa tan inestable quan més quantia té aquesta, més com la confiança és la que manté les benefici n'obtenen. bombolles.

En definitiva, al futbol podem veure Al món del futbol, per raons òbvies, reflectides totes les polítiques i tendènpel fet que es tracta d'un subsector del cies econòmiques del món actual, els quaternari que implica poca gent a seus desequilibris, les seues limitacions nivell productiu, les conseqüències i les seues mancances, que ens poden econòmiques i socials són menors. servir per analitzar altres activitats ecoSembla que la crisi es resoldrà mitjan- nòmiques fent servir paràmetres semçant una adequació a la demanda que, blants.

7 d’octubre de 2003

Izar Manises construirà peces per carros de combat Rafa Escobar, València.- La planta d’Izar Manises, que pertany al grup de construcció naval Izar, ha anunciat als seus treballadors i treballadores una diversificació de la producció que introduirà una nova activitat: l'armament militar.

Segons sembla, la factoria construirà torretes dels vehicles de combat anomenats Pizarro per l'exèrcit espanyol.

Aquesta concessió s'emmarca en la decisió presa pel Consell de Ministres del passat 5 de setembre, al qual s'aprovà una històrica inversió en armament militar i defensa de 4.126 milions d'euros.

Una inversió necessària per al govern si tenim en compte la seua política exterior de tall clarament filoamericà. Aquesta necessitat obliga a concedir permisos per a la construcció d'armament pesant, un sector no excessivament desenvolupat a l'Estat Espanyol, que, pel contrari, és el setè exportador d'armament lleuger, com s'ha exposat recentment a diferents informes de fòrums i organismes oficials.

L'antiga Manises Diesel havia produït fins aleshores motors marins de dos temps. Ara produirà les esmentades torretes, però, a més, tractarà d'aconseguir el permís per esdevenir el principal proveïdor d'altres peces dels vehicles de combat, carros lleugers d'uns 28.000 kg, més de 6m de longitud i una velocitat màxima de 70 km/h. L'estímul productiu per a Izar Manises prové de l'anunci efectuat per l'exèrcit espanyol d'adquirir 212 unitats de l'esmentat vehicle.

Segons sembla, les negociacions per a l'obtenció de la resta de permisos estan avançades, ja que el consell d'administració d'Izar assegura tindre plena confiança en aconseguir els contractes per tal de no quedar-se fora de la milionària inversió del govern.

El projecte presentat per la factoria sembla el més sòlid. Es tracta d'una planta que ocupa 330 persones, amb gran capacitat productiva i pròxima al quarter general de l'OTAN a Bétera. A més, no es tracta del primer lloc on el grup Izar obté una concessió d'aquestes característiques: a la planta de Cartagena es produiran quatre submarins S80 i el grup en qüestió també ha obtingut el contracte per construir el major buc de l'armada, tot i que aquest no se sap a quina planta es construirà.

En definitiva, sembla que l'Estat espanyol fomenta una escalada armamentista i, un cop més, els Països Catalans han segut els primers afectats, convertint-se la zona Manises - Bétera en un dels eixos de la política exterior de l'Estat espanyol.

7 d’octubre de 2003

Juanjo Garcia, València.- Dos mesos després dels acords de Pau d'Accra que posaven fi a catortze anys de guerra civil a Libèria, les notícies de l'Àfrica negra han desaparegut de l'univers trencadís de l'actualitat. Els diversos conflictes civils continuen a la regió sense que la comunitat internacional isca de la còmoda passivitat. Fet i fet, si Libèria ha botat a les portades dels informatius ha estat per la pregona vinculació econòmica, afectiva i geoestratègica amb els EUA. Països com la República Democràtica del Congo no han merescut tanta fortuna mediàtica a despit que els seus problemes

Pàgina 6

Internacional La realitat de l’Àfrica negra resta oblidada

Pau precaria a Libèria

tropes de l'ECOMOG, majoritàriament nigerianes, s'oposarien tenaçment a l'avanç de Taylor cap a la capital i serien còmplices necessàries en la presa de Monròvia i l'assassinat de Doe per part de l'INPFL. La implicació de Líbia es traduïa en l'ensinistrament militar i ajut armamentístic a Taylor, que buscava un doble objectiu. D'una banda estendre la seua influència en un país on els musulmans, el 20%, superen els cristians, 10%, tot i que la religió oficial és el cristianisme. D'altra banda, soscavar la base d'operacions dels EUA a la regió, que des

“La guerra civil entre

“La trajectòria de

Libèria resulta peculiar en el seu context continental”

les tropes de Doe i de Taylor esdevingué una lluita de tots contra tots”

són d'una magnitud semblant. I és que la trajectòria de Libèria en el seu context continental resulta peculiar. Libèria, únic estat junt a Etiòpia que escapà al repartiment europeu, ha acabat esdevenint l'excepció que s'acobla a la regla.

País ric en recursos, feu del cautxú el seu pulmó econòmic des de 1926, quan a multinacional Firestone & Rubber Co. aconseguí la concessió d'immensos territoris per 99 anys. El creixement econòmic, destacat des de la dècada dels seixanta, es basava també en l'exportació de ferro, fustes nobles i l'explotació del seu pavelló marítim. Sota la bandera de Libèria navega la segona flota, en capacitat de tonatge, del món.

Tanmateix, el desenvolupament econòmic liberià serví només per aguditzar les contradiccions socials d'un país dual des de la seua fundació. La població descendent dels lliberts afroamericans es concentrava a la costa i gaudia dels tots els ressorts de l'Estat.

Mentre a l'interior la població nadiua veia desestructurat el seu mode de vida tradicional i era arrossegada cap a la proletarització i els suburbis de Monròvia.

L'onada de les descolonitzacions, amb el qüestionament de l'explo-

del 70 ha servit de plataforma als serveis secrets d'EUA. El 1997, una pau precària conduí al desarmament de les faccions i a unes eleccions generals on Charles Taylor es faria amb el poder.

Immediatament després que el líder rebel esdevingués cap de l'Estat els antics prohoms governamentals passaren a l'oposició guerrillera. I la guerra de tots contra tots passà a enfrontament de tots contra Taylor. El 1998 tornaria a ser un any d'enfrontaments que esguerrarien la regió. Taylor començà a ajudar les guerrilles de Sierra Lleona i Guinea- Conakry, on es refugiaven els rebels. Però l'espiral provocada acabà per engolir-lo. L'enfortiment de l'oposició abocà Taylor a la renúncia el passat agost, amb els rebels als afores de Monròvia. L'exili de Taylor a Líbia, i la declaració de pau d'Accra obren una etapa d'esperança. El president provisional, Gyude Bryant, ha promès eleccions democràtiques per al 2005 i té com a feina principal el desarmament de les partides armades disperses pel país. La guerra deixa un balanç de 150.000 morts i 750.000 desplaçats. I la tradició d'acords de pau frustrats no deixa molt de marge a l'eufòria.

L'expresident Taylor viu actualment exiliat a Líbia

tació i la dependència, sentencià el règim unipartidista del True Whig Party. El 1980 un colp d'estat per part del sargent Samuel Kanyon Doe significà el trencament de l'hegemonia política afroamericana, ratificat per mitjà de la Constitució del 1984, que substituïa el sufragi censitari per l'universal. El canvi no representà l'aparició d'un consens entre les èlits tribals. La Libèria dual deixà pas al país real i multipolar. Les querelles entre els nous cabdills de l'Estat es traduirien en malfiances interètniques. Lluites alimentades pel fluxe d'armes lleugeres cap a una zona sempre fèrtil en conflictes.

Paradoxalment, l'acabament de la Guerra Freda el 1989, obri a Libèria el període de guerra civil.

La desaparició del bloc socialista, lluny de contribuir a l'estabilització de l'Àfrica negra, provocà una escalada de la tensió. Al darrere hi ha tres causes. En primer lloc, una d’internacional, la lluita per l'hegemonia en Àfrica ha deixat de ser entre bloc ideològicament oposats a ser-ho entre diversos països.

Així, a la disputa entre angloamericans i francesos s’hi han sumat potències com el Japó o Alemanya. En segon terme, a nivell regional, la intervenció de potències regionals com ara Nigèria i Líbia. I tercerament, en el plànol local, el fet que qualsevol facció amb dominis territorials pot garantir la seua supervivència mitjançant el comerç de fusta, diamants o altres minerals. La guerra civil entre les tropes del

govern del president Doe i les del rebel Charles Taylor al capdavant del Front Patriotic Nacional de Libèria (NPFL) esdevindria al poc temps una lluita de tots contra tots. D'una banda, el NPFL patiria una escissió, l'INPFL, que aconseguiria controlar Monrovia i executaria Doe. D'altrabanda, els oficials de l'exèrcit de Doe crearien l’ULIMO, Moviment per a la Unió i l'Alliberament per la Democràcia, que a més a més es dividiria en dues branques. Per arrodonir el panorama la Comunitat Econòmica d'Estats de l'Àfrica Occidental, CEDEAO, enviaria un contingent de 2.500 soldats a Monròvia. Però ni tant sols les forces de pau enviades per la CEDEAO, conegudes com ECOMOG, foren neutrals. Les

La lluita per la supervivència d’un continent La realitat africana sobrepassa qualsevol intent de cooperació Juanjo Garcia, València.- La dècada dels noranta va tancar dramàticament les esperances de transformació i modernització de l'Àfrica negra. L'inici del mil·leni ve pregonament marcat per l'afropessimisme. En paral·lel a les experiències panàrabs, els intents de crear unions per a la cooperació econòmica s'han estavellat contra una realitat insostenible. Ni la Comunitat Econòmica d'Àfrica de l'Oest, CEAO, (que agrupa

Mauritània, Senegal, Gàmbia, Mali, Costa d'Ivori, Burkina Faso, Níger i Benin) ni la Comunitat Econòmica d'Estats de l'Àfrica de l'Oest, CEADO (que afegeix a la CEAO a Nigèria, Togo, Ghana, Libèria, Sierra Lleona, Guinea i Guinea Bissau i Cap Verd) han aconseguit transformar-se en organismes capaços de liderar el progrés econòmic de la regió. Més aviat han esdevingut plataformes de desvirtuació de la sobirania de

les fràgils realitats estatals africanes.

Més enllà dels projectes regionals de cooperació s'imposa una dràmatica realitat: l’esperança de vida s'estanca per sota dels 55 anys i la SIDA s'obri camí espectacularment. La inestabilitat política continua enfonsant governs, indestriable dels problemes de vertebració de les consciències nacionals. La diversitat ètnica i confesional s'imposa davant les fronte-

L'esperança de vida a Libèria no arriba als 55 anys

res postcolonials. Àfrica continua agonitzant enmig de la complici-

tat internacional i la indiferència general.

Pàgina 7

Cultura

Edward W. Said: un palestí a Nova York L'intel·lectual palestí (Jerusalem, 1935), autor d'Orientalisme (un llibre de gran influència que denuncia la deformació de l'Orient producte de l'imperialisme intel·lectual) i la veu més prestigiosa dels palestins als EUA, ha mort a Nova York.

Joan Sebastià Colomer, Barcelona.- Edward Said era professor de literatura comparada a la Columbia University de Nova York i és en aquest camp, el de la crítica

literària, que Said va deixar el seu treball més celebrat: Orientalisme: Identitat, negació i violència.

Aquest llibre (que està publicat en català per Eumo des de l'any 1991

i aparegué en anglès el 1978) denuncia la invenció de l'Orient per part dels estudiosos europeus.

Aquest concepte designa un conjunt cultural (la "cultura oriental")

que simplement no existeix i la única consistència del qual rau a agrupar en un sol camp d'estudis (l'orientalisme) tots aquells territoris i cultures que l'intel·lectual imperialista del segle XIX (preferentment anglès o francès) necessitava ordenar i classificar al servei de la iniciativa imperial. La relació entre aquests intel·lectuals i l'imperi era molt variable però fos com fos, de manera conscient o inconscient, l'orientalisme (que té el seu origen en l'autoritat de camp dels filòlegs especialitzats en sànscrit, àrab, hebreu, etc.) va acomplir la funció de deshumanització de l'oriental (molt especialment del musulmà). D’altra banda, legitimava la violència imperial en base al tòpic (encara vigent) de l'àrab com a ésser incapacitat per al progrés i per a qualsevol tipus de pensament col·lectiu que no sigui, òbviament, tot el que envolta l'Islam.

L'orientalisme decimonònic va fixar les bases per al racisme antiàrab actual, molt present no tan sols en els mitjans de comunicació si no també en l'àmbit acadèmic. És per això que el llibre de Said cobria la història de la literatura sobre l'Orient des del Dant fins a la data de publicació d'Orientalisme, tot i que el gruix del llibre tracta de la literatura decimonònica que coincideix amb l'apogeu de l'imperialisme clàssic.

La crítica de Said incloïa autors com Rudyard Kipling, Ernest Renan, T.E.Lawrence, autors pròpiament dits "orientalistes", però

Cartier Bresson a Barcelona Fins el proper 4 de gener el Caixa Forum acull una important retrospectiva de l'obra del fotògraf francès Henri Cartier Bresson amb més de tres centes peces. L'exposició pretén ésser un recull força complert de la vida i obra d'aquest clàssic de la història de la fotografia.

Santi Muñoz.- Nascut a Seine-etMarne l'any 1908, Cartier Bresson va créixer sota la influència artística i política del surrealisme francés. Aviat va començar els seus viatges i la seva passió per la fotografia. El 1935 realitza un

documental sobre els hospitals de la República Espanyola i un altre sobre la causa republicana (L'Espagne vivra).

Cartier Bresson va viatjar pertot arreu i aquesta exposició es un recull d'esdeveniments i personatges crucials de la his-

tòria del segle passat. Podem trobar des de fotografies enigmàtiques de carrerons parisencs, passant per retrats d'artistes, escriptors, filòsofs (Picasso, Faulkner, Jean-Paul Sartre) fins a interessants documents sobre la URSS o la

Xina. A més, s'inclouen fotografies de la vida del propi autor (com a presoner de guerra durant la guerra a Stalag, Alemanya) així com objectes personals i documents d'infància. L'obra i la vida es barregen en un extens recull docu-

7 d’octubre de 2003

també la seva influència en la literatura europea des de Balzac i Baudelaire fins a Karl Marx i els suposats experts en l'orient que conformen la ideologia imperialista nord-americana dels nostres dies ("una xarxa de `vells camarades´ o d'`experts´ que vinculen els negocis corporativistes, les fundacions, les companyies de petroli, les missions, l'exèrcit, els serveis a l'exterior i les centrals d'intel·ligència amb el món acadèmic. Hi ha beques i premis, organitzacions, jerarquies, instituts, centres, facultats i departaments dedicats tots a legitimar i mantenir l'autoritat d'un conjunt d'idees bàsiques fonamentalment inalterables sobre l'Islam, l'Orient i els àrabs").

El llibre va provocar una reacció molt crítica des de determinats sectors. El fet que aquests sectors fossin precisament aquells que es guanyaven el pa gràcies a l'orientalisme és una prova més de fins a quin punt Said va encertar el tret, però també demostra que el treball de Said no es limitava a fer una arqueologia del saber (Foucault és molt present en el discurs de Said) si no que denunciava la vigència de la mentida intel·lectual de l'orientalisme en els àmbits acadèmics nord-americans dedicats a la legitimació ideològica del nou imperialisme, hereu dels imperialismes clàssics britànic i francès. I també, per què no?, la transferència del discurs antisemita clàssic dirigit als jueus, cap als altres semites: els àrabs.

mental del segle vint on tenen també un lloc els països i els conflictes de l'anomenat Tercer Món. Moltes de les direccions presses per la fotografia al llarg del segle vint són presents en aquesta exposició, una bona oportunitat per a descobrir els orígens del reportatge de guerra i de conflictes, com també de la fotografia de costums i el retrat.. En definitiva, un important documental i una bona oportunitat per demanar-nos encara per l'estatut artístic i polític del document fotogràfic, sempre corrent el risc de la museització i de la banalització dels conflictes perpetus que voldria reivindicar.

Recepta

Ànec amb taronja Aquesta recepta és una de tantes variants d'ànec amb fruites, potser la més coneguda. Originàriament un invent francès, avui s'ha estès per tot el món. L'ànec és un ocell que es pot combinar amb tota classe de fruites dolces i confitades, i també és molt corrent fer-lo amb peres. Les taronges que porta aquesta recepta han de ser teòricament amargues (taronges bordes).

Com que costen una mica de trobar, ací el farem amb una mescla de suc de taronja i melmelada de taronja amarga, ben fàcil de trobar. És més dolça que la recepta canònica, però manté el punt d'amargor. També es pot aconseguir això amb Cointreau.

Netegeu l'ànec, traieu-li les potes i el fetge i cremeu les plomes que puguen quedar. Saleu-lo per dins.

Unteu-lo de llard i poseu-lo al forn prèviament escalfat al màxim durant mitja hora fins que estiga una mica ros per fora (gireu-lo al quart d'hora).

Mentrestant, feu un brou amb el fetge, les potes, la mitja ceba i la pastenaga, amb tres gots d'aigua i sal, i deixeu-lo bullir fins que haja quedat reduït a la meitat. Coleuho i afegiu-ho a l'ànec, tot ruixant-lo per damunt. Abaixeu la fortor del forn i deixeu-lo mitja hora més. Llavors afegiu-hi el vi.

Mentrestant, escorregueu les taronges i mescleu-ne el suc amb

INGREDIENTS (per a 4-6 persones) Un ànec d'1,5-2 kg, dues taronges, mig gotet de melmelada de taronja amarga, llard de porc, un gotet de vi ranci, mitja ceba, una pastenaga, aigua i sal.

la melmelada. L'heu d'afegir quan falte un quart d'hora per al final de la cocció (en total ha d'estar uns 50 min per kg). Tasteu-ho i afegiu sal a la salsa si és necessari.

Coleu la salsa amb un colador

xinès i serviu-ho, amb l'ànec trinxat.

Hi ha qui mescla la salsa ja colada amb nata. Com que la nata no m'agrada gens, ho deixe com a opció.

7 d’octubre de 2003

Pàgina 8

Contraportada

Entrevista a en Ferran, independentista detingut el 23 d’abril de 1997.

“Hi ha una veritable ofensiva contra tota la dissidència” Àlex Tisminetzky, Barcelona.- El proper 21 d’octubre seran jutjats a Barcelona els 8 independentistes detinguts a la manifestació del 23 d’abril de 1997. Les elevades demandes fiscals i la violència amb què van ser tractats els joves en el moment de la detenció posen aquest cas en primera plana de Com es va desenvolupar la manifestació on us van detenir?

Bé, fins a la plaça St. Jaume, que és fins on jo vaig seguir la manifestació, es va desenvolupar tranquil·lament, com qualsevol altra manifestació del 23 d'abril. Pel que jo sé, la manifestació va seguir fins al Fossar de les Moreres, on es van llegir uns comunicats, i quan ja s'havia desconvocat, la Policia Nacional espanyola, que havia fet un desplegament impressionant pels voltants del Fossar, va carregar brutalment contra la gent que estava per aquells carrers. Es veu que va ser indiscriminat, a aquella hora i sent una diada de St. Jordi hi havia molta gent pel carrer.

Com va ser la detenció?

Anàvem caminant després de fer un entrepà, amb mon germà i la meva companya, vaig notar un cop molt fort a l'esquena i vaig caure a terra, no es van identificar en cap moment i en un principi jo no sabia qui eren. Em van emmanillar mentre em donaven cops de puny, puntades de peu i m'insultaven, "rojo de mierda", "polaco asqueroso"... El meu germà petit també estava a terra i cridava pels cops que li donaven, la meva companya no sabia on era, després em va explicar que havia sortit corrents per la por que va sentir.

Anaven portant més gent emmanillada, els feien estirar i els pegaven, per tot arreu hi havia policies de paisà i antiavalots pegant-nos brutalment, fins i tot els veïns que sortien a les finestres pels nostres crits els insultaven i els deien "assassins". A mon germà li anaven ficant el cap dins un bassal d'aigua bruta i l'ofegaven, també li trepitjaven els dits d'un peu amb les botes militars, ja que havia

San Julián 2003

perdut una sabatilla mentre el pegaven. Recordo especialment que mentre un em pegava l'altre li deia "que sufra, que sufra". Abans de ficar-nos als cotxes per portar-nos a la comissaria, ens van fer córrer entre un passadís d'antiavalots alhora que ens pegaven amb els escuts i les porres.

I el tracte a comissaria?

Allà van canviar les pallisses per les vexacions i les humiliacions. Ens van tancar en una sala a tots els detinguts i anaven venint diferents policies, ens preguntaven coses, ens insultaven, ens feien gestos amenaçadors... A un company van intentar que s'empassés una enganxina en defensa de la llengua, a altres ens van pegar per parlar en català, a mi em van obligar a despullar-me diverses vegades i a fer flexions mentre reien i m'insultaven. Vam demanar d'anar al metge forense per les lesions; a l'hospital, els metges que ens van analitzar eren amics dels policies i feien bromes entre ells. A nosaltres aquests metges ens van tractar molt malament, amb menyspreu, i no van anotar ni la meitat de les lesions, realment això va ser molt dur. Quan estàvem a les cel·les apareixien encaputxats que ens insultaven, ens feien aixecar i estar drets una estona. Una vegada que van venir em van dir que em portaven a declarar amb l'advocat, però en aquella habitació només hi havia dos policies de paisà; van tancar totes les finestres i el primer que em van dir va ser "hombre Ferran, vaya pinta de cerdo que tienes", i a partir d'aquí van començar a preguntar sobre les meves activitats polítiques, i com que no els deia res m'amenaçaven que detindrien la meva companya que "aquí va a aprender lo que es un hombre", m'insultaven, em cridaven. En un moment van obrir la

l’agenda antirrepressiva dels propers mesos. Sis anys després en Ferran, un dels encausats, ens explica com va viure la detenció per part de la policia espanyola, com es planteja el judici i com avalua les diferents onades repressives que s’estan duent a terme els darrers mesos contra diferents moviments socials.

Oriol Clavera

Detenció de manifestants contra la Cimera de la UE a Barcelona

finestra i van fer abocar-m'hi "no te vayas a caer" em deien. Tota l'estona repetien preguntes i les formulaven de maneres diferents, intentaven enredarte perquè diguéssis el que ells volien.

Aquest va ser un dels interrogatoris il·legals de la Brigada d'informació que ens van fer i va durar unes tres hores.

Vau presentar denúncies?

Sí, al sortir de comissaria vam anar a l'Hospital Clínic. Allà vam veure que teníem lesions importants, un company amb el timpà foradat, un altre amb un esguinç al braç, i múltiples contusions a tots per tot el cos.

Presentàrem denúncies per tortures, però van ser arxivades.

Com analitzes el moment en què han decidit fer el judici, set anys després?

Si analitzem un marge de tres o quatre mesos, o sigui des del setembre fins a desembre, podem veure una gran quantitat de fets que afecten l'esquerra independentista i els moviments socials amb una intensitat inusual. Els fets de Castellar, l'aplicació de la llei antiterrorista a anarquistes barcelonins i el seu empresonament, la detenció de joves independentistes a Sabadell, els enderrocaments de centres socials, els processos de desallotjaments a cases okupades, el judici als presos catalans a Madrid, el nostre

judici, d'altres propers com el dels detinguts el setembre de l'any passat...

Es fa molt difícil pensar que tot això sigui casualitat i no dubtaria en emmarcar-ho dins d'una gran ofensiva en contra de la dissidència política.

Hem de pensar que afrontem un any de fets importants, eleccions estatals, referèndum sobre la Constitució Europea, eleccions europees, Fòrum de les Cultures. Davant d'això no és d'estranyar que l'Estat espanyol intenti minvar la potencialitat dels qui realment li planten cara.

Què penseu fer d'aquí al judici?

El que ens interessa és donar a conèixer el cas. Estem fent xerrades, recollida de signatures, rodes de premsa, s'ha editat un cartell sobre els fets amb Alerta Solidària, es farà una manifestació a Capellades el dia 18 i una concentració el mateix dia del judici, el 21 d'octubre a les 10 del matí, davant dels jutjats de Barcelona.

Com avalueu les elevades demandes fiscals?

Molt malament. Són completament desproporcionades en relació amb els fets, no sabem si es fa una petició fiscal tant elevada per a poder dictar una d'aquelles "sentencias ejemplarizantes", però realment, tal com està el pati no ens estranyaria pas.

AGENDA OCTUBRE Durant tot el mes d’ctubre actes del Correllengua arreu dels Països Catalans (www.correllengua.org).

Dies 6, 7 i 8 Concentracions davant dels ajuntaments en motiu del judici contra 9 catalans a l’Audiència Nacional.

Dimarts 7 Barcelona (Barcelonès).

Conferència “75è aniversari de la Constitució de l’Havana”. 18:30h, Aula Magna de la UB. Organitza: CEPC. Dimecres 8 València (l’Horta). Sopar d’homenatge als represaliats. 21:30h, Racó de la Corbella. Organitza: Endavant.

València (l’Horta). Debat: “Els Països Catalans, una aposta de futur i de progrés”. 20h.Club Diario Levante. Organitza: PSAN. Elx. Dins la II Trobada de Colles de Dolçainers i Tabaleters, Teatre 20.30h i Correfoc 24h.

Dijous 9 València (l’Horta). Manifestació independentista. 17h, pça. Sant Agustí. Organitzen: Comissió 9 d’Octubre, Endavant, PSAN i Maulets.

Dies 10, 11 i 12 Figueres (Alt Empordà). Trobada d’Entitats i Plataformes en Defensa del Territori dels Països Catalans.

Dissabte 11 Girona (Gironès). “Combatem el feixisme i lluitem contra l’imperialisme”: acte polític, concentració i concert. 20h, pça. Catalunya.

Organitza: Plataforma Antirepressiva.

Mataró (el Maresme). 9a Botifarrada Contra la Hispanitat: dinar popular, trobada d’entitats, música, parlaments, sopar i concert. Des de les 10h, pça. Can Xammar. Organitza: Maulets.

Dimarts 14 València.

Taula Rodona: “Construint altres mitjans”, amb Rebelión.org, L'Avanç, Ràdio Klara, El Temps, E-València, ElPunt i Barriodelcarmen.net. 19h Fac. de Geografia i Història Divendres 17 Vilanova i la Geltrú (el Garraf).

Xerrada “Relat d’un viatge a Palestina”, amb Ferran Izquierdo.

20h, Ateneu Popular l’Aixada (c.

Major, 44). Organitza: Palestina Resisteix.

Dissabte 18 Molins de Rei (el Baix Llobregat).

Jornades “Molins contra la tortura” i manifestació per l’absolució de dos encausats el 23 d’abril del 1997 i el 12 d’octubre del 2001.

Diumenge 19 Girona (Gironès). Manifestació contra les agressions al territori.

Envia les convocatòries a accent@xarxaneta.org

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 19. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08014 Barcelona. Adreça electrònica accent@xarxaneta.org. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 658 33 39 32.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Andreu Ginés, Àlvar Kuehn, Maria Oliver, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva.

Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Edició gràfica: David Campos, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Han col·laborat en aquest número: Eva Capdevila, Oriol Clavera, Albert Roig