Accent 33

Entrevista a Joan Casellas, membre de les Assemblees de Resistències al Fòrum 11 de maig de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans

Número 33

La manifestació barcelonina dels moviments socials va superar per primer cop la de CCOO i UGT

Primer de Maig contra la precarietat

Sumari: ······················

Motí per la dignitat a Quatre Camins Països Catalans / 3

Milers de persones es mobilitzen a Barcelona Economia / 5

Presos polítics a França Internacional / 6

Homenatge a Catalunya Cultura / 7 La denúncia de la precarietat va ser la protagonista de les manifestacions de l’1 d maig.

Les convocatòries d'enguany del Primer de Maig arreu els Països Catalans van tenir dos grans focus d'atenció. Mentre els sindicats oficials CCOO i UGT convocaven sota el seu lema estatal "contra el terrorisme", els sindicats alternatius i els moviments socials han centrat el seu discurs en lluita contra "la precarietat i els tancaments d'empreses".

La tendència iniciada altres anys de baixada d'as-

sistència en les convocatòries de CCOO i UGT s'ha accentuat enguany, i ha permès que la manifestació unitària a Barcelona dels moviments socials, sindicats, col·lectius i organitzacions d'esquerres hagi superat la del sindicalisme oficial. La convocatòria unitària va unir 10.000 persones contra la precarietat laboral i social.

Durant la jornada només es van produir incidents

a Barcelona, on la policia espanyola va carregar durament contra un grup de manifestants que poc després d'acabada la convocatòria van voler okupar una antiga comissaria al centre de la ciutat; el balanaç definitiu de la primera actuació del nou delegat del Govern al Principat és de desenes de ferits, sis hospitalitzats i una intervenció quirúrgica.

S’accelera l’aprovació de la Constitució Europea Coincidint amb el Dia d’Europa, desenes de persones es van manifestar davant de la seu a Barcelona de la Comissió Europea el diumenge 9 de maig per denunciar el projecte de Constitució Europea. La concentració 9, on es va cremar un exemplar de la Constitució, la

convocava la Campanya dels Països Catalans Contra la Constitució Europea. La campanya també ha impulsat diverses jornades durant el mes de maig a Barcelona i València de debat i reflexió sobre el model d’Europa que s’està construint i que la Constitució vol consolidar.

Després de la victòria de Zapatero a les eleccions estatals espanyoles, el procés d’aprovació del text europeu s’ha accelerat i podria ser aprovat aquest mes de juny i al cap d’uns mesos potser es convocaran referèndums en alguns dels 25 estats que integren la Unió.

L'anuari de l'Accent a les universitats Al llarg del mes de maig a les universitats de l'àrea metropolitana de Barcelona s'hi està presentant l'Anuari 2003 de l'Accent. Els dies 3 i 4 de maig les presentacions foren a l'UPC de Terrassa i a la UPF de Barcelona. És previst que el dia 19 es realitzi a la UAB (Cerdanyola del Vallès) i en un dia encara per concretar, a la Facultat d'Història de la UB (Barcelona). Aquests actes han estat organitzats per l'Alternativa Estel i la CEPC. A partir del mes de juny les presentacions se succeiran per viles i ciutats del conjunt dels Països Catalans.

editorial mb un epectacle impressionant que tenia la voluntat de recrear el que va ser la inauguració de les Olimpíades de 1992, el darrer diumenge 9 de maig es va inaugurar a Barcelona l'anomenat Fòrum Universal de les Cultures. Els organitzadors ens han promès un espectacle ininterromput de 141 dies que, segons ells, canviaran el món. Fa mesos que no es cansen de pregonar que els eixos que centren aquest esdeveniment són la pau, la cultura i el diàleg. Però molts veïns i veïnes de la ciutat ja saben que els eixos que el mouen són les empreses que financen la guerra, un menyspreu absolut cap a la cultura catalana, i encara més si és en català, i la repressió policial, que en la innauguració del Fòrum ja la van patir els dos detinguts que hi va haver.

I és que sota l'etiqueta de multiculturalitat, el Fòrum amaga un gran projecte urbanístic que vol consolidar Barcelona com una ciutat turística i de serveis que expulsa els seus habitants perquè cada cop és més difícil accedir a un habitatge digne, a una escola gratuïta de qualitat o a un lloc de treball estable.

Si bé el govern de la ciutat (format pel PSC, IC-V i ERC)

A

141 dies per canviar el món ha assegurat que les obres de la zona del Fòrum permetran reformar alguns dels barris més desatesos de la ciutat, les xifres econòmiques que s'hi han destinat qüestionen aquestes afirmacions: mentre les obres del Fòrum costaran 2.300 milions d'euros, el barri de la Mina només en rebrà 72.

L'Assemblea de Resistències al Fòrum, que agrupa bona part de les veus que s'han aixecat en oposició a aquest projecte, ara ja fet realitat, també ha denunciat que el que ens venen com a nous espais per a l'esbarjo de la ciutadania, en realitat suposa una enorme alteració de l'entorn marí, el malbaratament innecessari de recursos i la construcció de grans construccions destinades al comerç, als negocis i al turisme. En aquest sentit, una setmana abans de la inauguració del Fòrum i a poca distància de les edificacions que ja han començat a acollir les convencions i els espectacles, es va celebrar la trobada de col·lectius en

defensa del territori i contra l'especulació. Convidats per la Plataforma contra el 22@, una vintena d'entitats, tan ecologistes com veïnals, van coincidir en apuntar que el model de creixement urbanístic de les grans ciutats, no només és una de les causes de l'empitjorament de la qualitat de vida per molts habitants de les mateixes ciutats, sinó que comporta la degradació socioambiental de tot el país. Perquè l'especulació no només es mostra al Fòrum, també la trobem en la designació de València com a seu de la Copa Amèrica de Vela pel 2007, en l'ampliació de les pistes d'esquí al Pirineu o en el nou part temàtic a Orpesa.

L'Ajuntament barceloní ens ha llençat un repte: 141 dies per canviar el món. Potser es poden fer servir per enfortir els lligams entre les diverses lluites populars en defensa del territori i aturar el creixement insostenible a què ens aboquen els projectes com el Fòrum.

11 de maig de 2004

l’apunt

Port Aventura: l'orgull principatí pel negoci ben fet De la mateixa manera que Terra Mítica, Port Aventura és deficitària.

De la mateixa manera que Terra Mítica, Port Aventura ha suposat una destrucció de grans dimensions del territori català. De la mateixa manera que Terra Mítica, Port Aventura ha generat un espiral especulativa a la comarca on s'ha instal·lat. De la mateixa manera que Terra Mítica, Port Aventura manifesta una absolut menyspreu per la cultura catalana.

Tot així, durant els seus nou anys d'existència no ha rebut gaires crítiques, tot i que els seus inicis ja van ser turbulents sota els auspicis de De la Rosa, un dels impulsor. En aquest cas, sembla que l'interés empresarial del projecte ha permés que ni els partits polítics de l'oposició ni els seus mitjans de comunicació afins, hagen criticat cap d'aquestes característiques del parc temàtic principatí.

La gestió de Port Aventura ha estat modèlica en comparació a la resta de parcs temàtics estatals: és el que més visitants rep i el que té el dèficit menor. Això, però, no amaga l'efecte especulatiu i destructiu que aquest parc ha tingut a la comarca, especialment a causa del fet que, per quadrar els comptes, Port Aventura ha optat per una estratègia d'expansió i de diversificació de l'oferta. Així, entre els projectes de Port Aventura hi ha la creació de grans resorts hotelers a l'entorn del parc i la creació de camps de golf.

Recentment, el grup ecologista GEPEC va denunciar la tala d'exemplars de pins pinyers i pins blancs a la platja Llarga de Salou, dins del pla d'expansió de Port Aventura. Tot i que aquesta tala es va aconseguir aturar, la Generalitat del Principat ja ha anunciat que no vol posar traves a aquesta expansió i ha assegurat que la costa de Salou és 100% urbanitzable. De fet, la població de Salou ha crescut un 81% en els darrers deu anys, mentre que la mitjana de les comarques de Tarragona ha sigut del 6%. Per altra banda, Port Aventura ha signat convenis amb el FC Barcelona per a l'explotació del recinte esportiu del Camp Nou, cosa que, alhora, permetrà una major identificació social amb el Parc Temàtic i mantenir les crítiques, de moment, allunyades.

Països Catalans

Escàndol mític

són per convèncer l'opinió pública de l'interés general d'aquest projecte. Tanmateix, el secretari de turisme ha anat més enllà i, fins i tot, va afirmar que el municipi de Benidorm és prova que les "coses s'estan fent bé".

L'estratègia empresarial A. Ginés i Sànchez, València Els resultats negatius del parc han obligat a replantejar la seua gestió.

Les xifres de gestió del parc temàtic Per començar, s'ha qüestionat l'acde la Marina Baixa han sigut tan tuació de Paramount que va assudolentes com s'esperava. Segons un mir la direcció de Terra Mítica fa estudi realitzat per la Caixa dos anys sense obtenir cap resultat d'Estalvis de la Mediterrània positiu i, com a resultat, s'ha (CAM), un dels principals acciocol·locat dues persones de les caixes nistes del parc, les pèrdues durant d'estalvi valencianes -les màximes el 2003 van arribar als 58 milions accionistes- al màxim òrgan direcd'euros i ara acumula, després de tiu. Entre les mesures immediates quatre anys de funcionament, unes hi ha l'aprovació d'un pla de viabipèrdues totals de 158 milions i un litat que inclou l'accés gratuït a deute de 100 milions en préstecs tota una àrea del parc amb la intenvençuts. ció que s'instal·len totes les discoTot i que Terra Mítica no és una teques dels afores de Benidorm. excepció (Port Aventura encara no Però a banda d'aquestes i altres Els parcs temàtics amenacen el litoral dels Països Catalans ha obtingut beneficis en cap dels mesures financeres, l’aposta princiseus exercicis) la dimensió de les (Llevant i Vila-Real) s'han queixat Terra Mítica", deixant clar, un cop pal per solucionar el problema xifres és molt superior i la tendèn- que encara no han rebut ni un sol més, que el PSOE valencià no té sembla la construcció de Terra cia no dóna indicis d'invertir-se, ja euro per aquest acord. alternatives al model de desenvolu- Natura, un nou recinte de més de que en els dos últims anys les pèr- Les crítiques pament del defensat pels conserva- 10 milions de metres quadrats dues han augmentat en un 40%. La situació desastrosa del parc dors. adjunt a Terra Mítica que inclourà Així, davant una situació de prefa- temàtic ha estat aprofitada pel Les respostes una major oferta hotelera i la consllida, molts dels creditors estan PSOE per fer campanya preelecto- Per la seua banda, el Partit Popular trucció de dos camps de golf. El començant a emprendre accions ral. El projecte de Terra Mítica està valencià no ha tardat a eixir al pas complex, a més, contindrà 1.500 legals contra l'entiv i n c u l a t de les crítianimals de 200 tat que gestiona el d'una mane- ques. Maties espècies diferents “Les pèrdues durant el “L’aposta per solucionar parc, la multinara molt clara Pérez Such, (54 d'elles en 2003 van arribar als 58 el problema és la cional Paramount a la figura de secretari autoperill d'extinció), milions d’euros i ara construcció de Terra (tot i que els prinZaplana i, nòmic de 2.500 exemplars acumula unes pèrdues cipals accionistes per tant, les Turisme va d'espècies vegeNatura, un nou recinte són Bancaixa, la xifres nega- afirmar que tals autòctones de 158 milions i un de més de 10 milions CAM i la de les regions deute de 100 milions en tives són Terra Mítica de metres quadrats Generalitat molt útils " f u n c i o n a que es recreen, préstecs vençuts” adjunt que inclourà una Valenciana). En els per despres- m a g n í f i c a on com anuncia major oferta hotelera” darrers dies Vital tigiar l'ex- ment bé". En la publicitat, "es Kutxa de Gasteiz i Caja Cantabria president de la Generalitat aquest sentit, reproduiran han acudit als jutjats per iniciar un Valenciana. D'aquesta manera, el l'estratègia del PP s'ha ajustat a la poblats, vestimentes, olors i sabors procés d'embargament per l'impa- diputat socialista a les Corts seua política tradicional de vincu- característics dels diferents contigament de 3,5 milions d'euros Valencianes, Josep Camarasa, va lar les seues decisions polítiques a nents". Per al paisatge i la cultura corresponents a l'últim termini de afirmar el passat abril que la situa- les necessitat del país i, per tant, les pròpia de Benidorm no hi ha espai del préstec sindicat. L'acció d'a- ció de Terra Mítica és "una suspen- crítiques al parc temàtic són desau- no tan sols als parcs temàtics. questes dues caixes podria ser el sió del crèdit" del "principal toritzades apel·lant a un sentiment tret d'eixida per a què la resta d'en- impulsor del projecte, Eduardo patriòtic: "és un orgull disposar titats financeres -fins un total de Zaplana". Alhora, la incapacitat del d'aquest establiment, atés que 27- enceten accions semblants. A president actual, Francesc Camps, només n'hi ha tres a Espanya", "és aquestes pèrdues cal afegir una per criticar i desvincular-se del pro- un projecte fonamental per a la recent sentència que obliga a l'em- jecte, malgrat l'enfrontament evi- imatge turística i per als resultats presa a pagar 50 milions d'euros dent amb l'anterior president, turístics de la Comunitat d'indemnització per irregularitats també ha esdevingut un filó pel Valenciana" o "s'ha de parlar bé del en el procés d'expropiació previ a la principal partit de l’oposició. Tot i nostre producte i no cal lamentarconstrucció. La situació sembla tan així, el secretari general el PSOE se sempre, perquè al final no és greu que, fins i tot, els equips de valencià, Ignasi Pla, va afirmar que positiu". Les consignes del PP, a futbol patrocinats per Terra Mítica "mai no hem estat en contra de l'igual que va passar amb el PHN,

El parc temàtic de Benidorm a la vora de la fallida

Locals on trobar L’ACCENT Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat:El Racó, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio CanyaSant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat:Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Eivissa: GEN Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l’Obra Cultural Balera, Es Pinzell, Can Capses. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Menorca: GOB-Menorca.

Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Ripollès: Casal Independentista i Popular l’Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.

Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel (Cau Subversiu. Facultat d’Història-UB)/ Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona)/ Ateneu l’Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador sense número, Artés)/ Ateneu Revolta (Ponent 13, Molins de Rei)/ La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell)/ El Casal (Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona)/ Casal Popular Can Pingàs. (Terrassa) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell)/ CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC- UMH / CEPC- UJI / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel)/ CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica)/ CEPC-Universitat de València(Baró St. Petrillo, 9)/ La Falcata (Panera 2. Lleida)/ Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1er B, Torelló)/ Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada)/ Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona)/ La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8.

Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València)/ Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València)/ La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu)/ 1714 Seguem Cadenes (Riera 29.

Vic)/ Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)/ 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).

Països Catalans

El motí a Quatre Camins posa en qüestió l’actual sistema penitenciari El tripartit posa sobre la taula una reforma del sistema penitenciari que proposa construir més presons basada en propostes de l’anterior govern

Carta d'un pres de Quatre Camins

Foto d’arxiu d’una manifestació en suport als presos en lluita a Quatre Camins

Joan Teran, Barcelona Probablement, els presos que van iniciar un motí el passat 30 d’abril a la presó de Quatre Camins no s’imaginaven les conseqüències polítiques que se n’han derivat. De moment han accelerat un procés que semblava que tard o d’hora havia de tenir lloc com és el de la reforma del sistema penitenciari català. Quatre dies després del motí, el conseller de Justícia, Josep Maria Vallès, anunciava les mesures que el Govern tripartit pretén dur a terme en els propers anys. Aquestes mesures consisteixen bàsicament en la construcció de nous centres penitenciaris fins a doblar l’actual número de places (es vol arribar fins a 10.500 places) i en promocionar el Règim Obert com a “mesura rehabilitadora”, segons fonts del Govern. El conseller en cap, Josep Bargalló, ha arribat a afirmar que la

culpa era de CiU per “no haver construït més presons”.

El problema: la massificació?

Totes les fonts oficials i la majoria de partits polítics parlamentaris coincideixen en què el principal problema de les presons catalanes és la “massificació”, problema que s’aguditzarà en els propers anys si, tal i com preveu el mateix Govern, continua augmentant la població reclusa. Actualment hi ha 7.731 persones preses a la Comunitat Autònoma de Catalunya, xifra que supera de llarg les places existents.

O el codi penal?

Però el problema de fons no està dins de les presons, sinó en la legislació que fa créixer cada any el nombre de presos i preses, augment que ha estat especialment important en “els darrers anys a partir de l’aplicació del nou codi penal que ha castigat especialment amb més penes de presó els anomenats

delictes contra la propietat i el tràfic de drogues”, segons Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau. La formació dels funcionaris Un altre dels aspectes de què s’ha parlat en la darrera setmana arran del motí a Quatre Camins ha estat la formació dels funcionaris de presons. Cal dir que aquest tema ha estat tractat de lluny i separant-lo en tot moment del motí a Quatre Camins. De fet, els sindicats han aprofitat per demanar més recursos, més formació i més seguretat per fer front “als presos més perillosos i conflictius”.

Els col·lectius de suport als presos i preses, però, continuen defensant que cap d’aquestes mesures pot resoldre la “crisi del sistema penitenciari”, ja que allò a què s’ha de donar solució és a “una societat que condemna cada vegada més persones a viure sense el seu bé més preat: la llibertat”.

Dues versions sobre el motí i un informe oblidat

Vista aèria de la presó de Quatre Camins i del pati del mòdul on es va iniciar el motí

Redacció, Barcelona.Des del primer moment, l’explicació sobre els fets que havien tingut lloc a Quatre Camins el vespre del 30 d’abril ha estat patrimoni pràcticament únic dels diferents estrats del sistema penitenciari. Des del conseller de Justícia fins als funcionaris de presons, passant

pel responsable de Serveis Penitenciaris, Albert Batlle, tots han coincidit a afirmar que la hipòtesi més probable era que el motí havia estat una maniobra per aturar la lluita que la direcció del centre penitenciari estava duent a terme contra el tràfic de drogues. L’ajut inestimable (i esperable) dels mitjans de comunicació

públics i privats ha fet que l’altra versió, la que a través de la seva advocada han difós els presos protagonistes del motí, hagi estat silenciada o, si més no, hagi passat desapercebuda. I en cap cas es pot dir que no hi hagi elements que la facin possible.

Cal recordar que a principis de novembre de l’any passat, l’Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans de la Universitat de Barcelona va presentar un informe on s’afirmava que a les presons catalanes molts funcionaris torturen i maltracten de forma sistemàtica alguns presos.

L’informe també afirmava que les condicions de vida en què els interns es troben són lamentables, i il·lustrava aquest fet amb una dada esfereïdora: les condicions sanitàries de la presó fan que hi hagi un mort cada quatre dies.

Molta polèmica va causar aquest infor-

“En primer lloc us diré que el motí del Mòdul II ve com a conseqüència dels abusos i les pallisses que estan patint els interns, només per alçar la veu o demanar alguna explicació pels escorcolls als familiars. Tot el que s'està dient del paquet de droga no té cap fonament. (...) La qüestió és que una persona no va fer el vis a vis, i al dirigir-se als funcionaris perque li donessin alguna explicació, entre quatre o cinc li van donar una pallissa i se l'endugueren arrossegant (...) Minuts després apareix el subdirector D. Manuel Tellon i ,en comptes d'intentar suavitzar l'ambient creat, es va posar en plan pistoler i amb mirades provocadores i despectives amb la resta d'interns; amb la tensió que en aquells moments existia va fer que el pati es revelés, ja que aquest senyor és qui ordena escorcollar, humiliar i coaccionar les nostres famílies, que acostumen a superar els 60 anys, i és lògic que nosaltres, els fills, explotem. Això ha estat un avís, ja que si segueixen amb el mateix mètode i no canvien d'actitud, la propera vegada, que segur que torna a passar, serà pitjor i poden sortit malparats, no un sinó tots els que es pugui. No volem que això continuï però ens hi obliguen, no ens donen cap altra opció.

Només demanem que es compleixi el tema de les famílies i deixin d'humilir-los. També que comencin a donar a la gent el que li correspon sobre tractaments i oportunitats”

me, en el qual els seus autors afirmaven que si no tenien proves fefaents dels fets era perquè Serveis Penitenciaris no els havia autoritzat a entrar dins els centres. El Conseller de Justícia d’aquell moment (de l’antic Govern de CiU) va carregar contra l’informe. És per això que ha de fer pensar el fet que, mentre l’advocada dels presos està denunciant que el motí va ser conseqüència d’una situació insostenible pel què fa a les relacions entre els funcionaris i els presos i que el detonant va ser una pallissa a un pres per part dels funcionaris, ningú no hagi recordat un informe que va trasbalsar la política catalana. Hi tindria a veure que en aquell moment, quan va transcendir l’informe, estàvem en plena època electoral?

L’altra cosa que caldrà investigar és quina responsabilitat té Serveis Penitenciaris en que hi hagi tràfic de drogues (que n’hi ha) dins els centres penitenciaris. Més d’un s’enduria alguna sorpresa.

11 de maig de 2004

els precedents

La lluita dels presos ve d’antic És cert que qui més qui menys no se sorprèn pel fet que hi hagi un motí en una presó.

Allà, al tercer món, n’hi ha cada dos per tres. Però no cal anar tant lluny. A les sinistres presons catalanes se’n poden ressenyar uns quants en els últims 20 anys. I tots van lligats a reivindicacions ben legítimes per part dels presos que han utilitzat moltes formes de lluita, des de motins fins a vagues de fam, tancades i d’altres, per fer-se sentir i fer-se respectar. El motí més recent en una presó de la Comunitat Autònoma de Catalunya va tenir lloc fa 2 anys a la presó de Quatre Camins, justament, quan un grup de 150 interns s’alçaren per exigir al Departament de Justícia el pagament de la feina que estaven realitzant a l’interior del centre. També volien la retirada de l’aleshores nova normativa penal i penitenciària, en especial l’eliminació al Codi Penal de la reducció de condemnes pels anomenats beneficis penitenciaris. La resposta dels responsables de presons va ser la intervenció de 200 agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra, que es van enfrontar als interns disparant pilotes de goma.

Més tard, la resposta del Departament de Justícia va ser, com ara, la dispersió de molts dels presos que havien intervingut en el motí i la criminatlització “de grups antisistema amb connexions amb l’esquerra abertzale que havien estat els instigadors de la protesta”, segons paraules de l’aleshores secretari sectorial d’Execució Penal de la Generalitat Ramon Parés.

El cert és que un any després d’aquest motí, els funcionaris de presons feien públic un informe en el qual afirmaven que no s’havia millorat en res la situació de les presons i que a Quatre Camins hi havia 1.210 presos sobre una capacitat òptima de 950, xifra que en el darrer any ha seguit augmentant. Sembla clar que els presos continuaran lluitant pels seus drets.

11 de maig de 2003

Judici contra el pres polític Juan Ra Rodriguez Els propers dies 10 i 11 de maig se celebrarà l'Audiència Nacional de Madrid el judici contra el presoner polític català Juan Ra Rodríguez.

L'excantant del grup KOP s'ha passat els últims vint mesos empresonat preventivament entre Holanda i l'Estat espanyol per un suposat delicte de pertinença a banda armada. Des del col·lectiu Rescat s'han organitzat concentracions a la plaça Sant Jaume de Barcelona els dies 10 i 12 de maig.

Artiola número 1 de la CUP per a les europees La CUP presenta la seva llista per a concórrer a les eleccions europees del 13 de juny,que serà encapçalada per Jesús Artiola (Breda), Xavi Oca (Sabadell) i Anna Gabriel (Sallent).

La llista, presentada parcialment al CIEMEN el passat 27 d'abril, s'ha fet publica de manera definitva el darrer cap de setmana. D'altra banda també s'ha anunciat que s'han aconseguit superar els tràmits burocràtics de la legislació espanyola.

Properament es produiran actes i presentacions a Sabadell, Manresa i Castelló.

Mallorca, maig per la llengua La primera setmana de maig Mallorca ha estat la protagonista en la lluita pel català. Per una banda del 6 al 8 de maig s'ha celebrat el 3r congrés de Filologia Catalana. Aquest esdeveniment, organitzat per la CEPC, s'ha emmarcat en la campanya "qui perd els orígens per la identitat". Per una altra, a partir del 8 ha estat el torn de l'Acampallengua, organitzat per Joves per la Llengua i amb multitud de xerrades, tallers i fins a 20 grups de música en català. La setmana també ha servit per a la presentació de la CAL, impulsada entre d'altres, per la filòloga de la UIB Rosa Calafat.

Procés judicial a antifeixistes de Cornellà El passat 17 de gener, després d'una concentració contra el desallotjament de l'Ateneu de Cornellà (Baix Llobregat), un grup de joves amb indumentària feixista van increpar els manifestants. Els concentrats van respondre amb la requisa dels seus símbols nazis i espanyolistes.

Tres mesos després, tres joves de la ciutat han rebut citació per "robatori amb força". Els inculpats neguen els fets, i afirmen que fins i tot un d’ells estava en el moment dels fets detingut a la comissaria pel desallotjament. L'Assemblea d'Okupes de Cornellà ha denunciat el cas com una nova represàlia a l'antifeixisme.

Països Catalans

La Llei Sarkozy mobilitza la Catalunya Nord La llei es va aprovar en el context dels efectes post 11 de setembre i el discurs de l'enduriment de les mesures de seguretat A. Ginés i Sànchez, Barcelona La darrera de les protestes contra l'anomenada Llei Sarkozy va tenir lloc el passat 20 d'abril quan un grup de treballadors i treballadores socials es van manifestar a Perpinyà per denunciar que aquesta llei els obligaria a informar de les dificultats de les persones que segueixen els serveis socials dels ajuntaments. En aquest cas, els treballadors socials van afirmar que no volien esdevenir delators i remarcaren que la seva feina, està molt basada en la confiança de les persones que havien d'ajudar.

Prèviament, però, i coincidint amb el dia internacional per la immigració, el 31 de gener, Perpinyà ja es va mobilitzar en contra d'aquesta llei en el marc d'una jornada estatal pels drets dels immigrants. I poc després, el 8 de febrer, es va celebrar una altra manifestació en favor de la regularització de tots els treballadors i treba-

El polèmic ministre Sarkozy

lladores sense papers que incloïa, entre les seues reclamacions, la retirada immediata de la Llei Sarkozy.

La polèmica llei va ser una resposta del ministre d'Interior Nicolas Sarkozy (actualment ministre d'Economia, i aplaudit pel president de la patronal amb un "és un perfecte golejador, és un Zidane que arreglarà el país") a les demandes de més seguretat arran dels atemptats suïcides contra les Torres Bessones de

Nova York i per contrarestar el discurs neofeixista de Le Pen que va sacsejar l'Estat francès durant les eleccions presidencials de 2002 amb la seua pròpia medicina: l'enduriment de les mesures contra la immigració i els treballadors sense papers.

La llei, que encara es troba en la fase de tramitació parlamentària, vol limitar de manera dràstica el dret d'asil, augmentar el període de retenció administrativa de 12 a 32

Els Verds del Principat d'Andorra es constitueixen com a partit La formació ecologista acudirà a les eleccions andorranes de 2005 autodenominant-se com el "primer partit d'esquerres del país" Arnau Urgell, Barcelona El passat 25 d'abril els Verds d'Andorra (VA) celebraren un congrés extraordinari que els serví per constituir-se com a partit. En la intervenció que dugué a terme Isabel Lozano, primera presidenta del partit, anuncià que suposarien pel Principat andorrà el "primer partit d'esquerres del país", a més tenen la intenció de configurar una candidatura en solitari per a les eleccions que en principi s'han de celebrar durant el primer trimestre de 2005. Lozano, que havia estat membre del comitè directiu del Partit Socialdemòcrata Andorrà (PSA) destacà que "els integrants del nou projecte són gent jove i nova en política, amb idees ecologistes i d'esquerres". S'ha de tenir present, però, que el referent polític més clar dels VA és ICV, al Principat de Catalunya i, de fet, en aquestes eleccions europees demanarà el vot per aquesta formació als ciutadans residents a Andorra però amb nacionalitat espanyola. A nivell europeu preveu ingressar a la Federació Europea de Partits Verds, aquest ingrés es podria realitzar en menys d'un any.

Novetat en el mapa polític andorrà Amb la constitució dels Verds d'Andorra apareix per primera vegada al mapa polític de l'estat pirinenc

un partit que propugna polítiques netament progressistes. Actualment, el sistema és pràcticament bipartidista, amb el PSA al comú d'Andorra la Vella i el Partit Liberal controlant el govern així com la resta de comuns de l'estat. També existeixen dos partits amb representació a les institucions com són el Partit Centre Demòcrata Andorrà (només es presentà a un comú en solitari) i Renovació Democràtica. Aquests dos partits mantenen estretes relacions amb la plataforma segle XXI que intenta bastir un partit "de centre" al conjunt del territori.

En tot cas, el conjunt de partits o moviments polítics existents han basculat entre el liberalisme i el conservadorisme fent que socialment i política el Principat d'Andorra hagi d'enfrontar reptes que a altres territoris dels Països Catalans semblen superats. A més, l'aparició del partit "ecosocialista" ha coincidit amb la segona manifestació pel dia del Treballador, dia no festiu, celebrada al Principat. La jornada reivindicativa, convocada per la Unió Sindical d'Andorra (USdA) tenia com un dels objectius reivindicar el dret a la negociació col·lectiva, punt que el

dies, fomentar les expulsions col·lectives (segons va informar la cadena britànica BBC, les intencions de Sarkozy eren d'expulsar anualment entre 20 i 30 mil immigrants), impulsar la creació d'un fitxer policial amb les dades de tots els immigrants que entren al país i posar traves al reagrupament familiar i els matrimonis amb no ciutadans. En definitiva, com denuncien col·lectius de drets humans i sindicats, la Llei aboca els immigrants a una major desprotecció i, per tant, a una major precarietat en les seues condicions laborals. La llei, però, no només afecta el col·lectiu immigrant, sinó com ja es va denunciar durant la tramitació és "una declaració de guerra als pobres" amb mesures contra l'ocupació, la prostitució, la mendicitat És normal, doncs, que la patronal haja vist amb bons ulls el nomenament de Serkozy com a ministre d'Economia.

govern andorrà no ha adoptat en la seva "relectura" de la Carta Social Europea.

Propostes verdes Algunes de les propostes a les que fan referències les ponències constituents dels Verds d'Andorra són en el camp econòmic, la jornada laboral de 35 hores i l'establiment d'impostos als habitatges buits; respecte el tractament dels immigrants advoquen pel dret a la nacionalitat andorrana a partir dels deu anys de residència i el vot dels estrangers a les comunals al cap d'un mandat de ser al país. Altres propostes són la despenalització del consum de l'haixix, el dret a l'avortament, l'oposició a la incineració de residus, el foment de la paritat entre dones i homes i el reconeixement dels drets pels homosexuals.

Per a més informació www.andorraverds.com

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Població: Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) Domicialiació bancària Nom del titular:

Telèfon: semestral (18 euros) Població:

Entitat Oficina Control Número de compte Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.

Economia

Els tancaments i la precarietat protagonitzen l’1 de maig Les polítiques dels governs i els sindicats majoritaris respecte als tancaments han estat el centre de les crítiques de les mobilitzacions més combatives

11 de maig de 2003

Milers de barcelonins es manifesten contra la precarietat

Àlex Tisminetzky, Barcelona La situació de tancaments i la precarietat laboral que afecta a extensos grups de la classe treballadora van ser els temes centrals de les mobilitzacions més combatives del primer de maig d'enguany arreu els Països Catalans.

Ja el dia anterior alguns col·lectius van anar preparant la jornada reivindicativa; el 30 d'abril a València, Endavant i la Coordinadora Obrera Sindical van realitzar una concentració davant la Cambra de Comerç per denunciar "la participació i complicitat directa d'aquest òrgan en l'espoli de les comarques valenciaBloc independentista de la manifestació del Primer de Maig a Barcelona nes i la precarització de les condicions laborals". El mateix dia a Sabadell i a Terrassa (Vallès aplegar sota el lema unitari realitzar un dinar popular a la CGT va compartir part del trajecOccidental) un centenar de perso- "Continuen sobrant els motius" plaça Osca de Sants. te de la manifestació amb UGT i nes es van concentrar contra la convocats per la Intersindical- El sindicat anarquista CNT, en CCOO amb crits contra el "sindiprecarietat laboral convocats a CSC, l’Assemblea Pagesa, la CGT, canvi, va tornar a convocar dividit calisme burocràtic", i van oposar cada vila per les respectives Xarxes Endavant, i l'Espenta, entre d'al- el primer de maig: una de les al lema estatal antiterrorista de les contra els Tancaments i la tres. branques de la CNT va transfor- centrals majoritàries el seu "contra Precarietat. A A Tarragona mar el trala precarietat laboVilanova i la van ser més d i c i o n a l ral i el terrorisme “A Vilanova i la Geltrú “A València la G e l t r ú d'un centenar acte polític empresarial".

(Garraf ) s'ha de persones les de Cotxeres A Castelló, la (Garraf) s'ha reivindicat manifestació unitària va reivindicat que van acudir de Sants en CGT va convocar el siliconament de 35 partir poc abans de les l’ensiliconadaa la manifesta- una assemun centenar dels immobiliàries i una ETT 11.30 de la plaça Sant de 35 immobició de la tarda blea oberta seus afiliats a un per reclamar ‘millores Agustí sota els lemes liàries i una convocada per on van pardinar popular. en els drets dels contra la constitució ETT per recladiferents sindi- ticipar un A València, la treballadors’” europea, la guerra i la mar "millores cats col·lectius i centenar de manifestació uniprecarietat” en els drets organitzacions p e r s o n e s tària va partir poc dels treballadors", acció emmarca- llibertàries i independentistes. per debatre abans de les 11.30 da dins el "dia internacional del Però va ser a Barcelona on es con- sobre la prede la plaça Sant sabotatge". centraren gran part dels actes del carietat; l'altra CNT va convocar Agustí amb lemes contra la ConsPrimer de Maig Principat: la Intersindical-CSC, acte i posterior manifestació a titució Europea, la guerra i la preA Girona, un centenar de persones que va convocar sota el lema l'Arc de Triomf. La CGT, per la carietat. El bloc independentista es van mobilitzar a les dues mani- "Menys dèficit fiscal i més justicia seva part, va mantenir la seva va ser convocat sota el lema de la festacions que convocaven, la social", va organitzar una manifes- manifestació matinal pel centre de COS "Volem viure i treballar en la CGT per una banda, la CUP i la tació amb l'assistència de mig la ciutat amb una assistència d'u- nostra terra" i, al vespre, un miler COS per l'altra, a les 11'30 del miler de persones a la rambla de nes 500 persones. de persones van participar en la matí la plaça Independència.

Canaletes. Posteriorment, unes A les Illes, la convocatòria es va segona festa del treball que va A Lleida, unes 200 persones es van 250 persones es van desplaçar per centrar només a Mallorca, on la organitzar la COS a Torrent.

Seguiment massiu de la vaga d’autobusos de Barcelona La vaga dels treballadors d'autobusos de Barcelona tenia com a motiu la protesta per l'acomiadament d'un company acusat de quedar-se 1,10 euros i que posteriorment es va suïcidar. Els sindicats CGT, ACTUB i CCOO van donar suport a la protesta de l'Assemblea de Treballadors, que demanen responsabilitats a la direcció de TMB i una nova reglamentació de sancions, mentre que UGT es va mantenir al marge.

El seguiment de la vaga va ser del 100% a les cotxeres d'Horta, el Triangle ferroviari i la Lutxana, i del 50% a la Zona Franca i a

Ponent. A més, uns 150 treballadors es van concentrar davant del Fòrum per denunciar el paper de l'Ajuntament en el suïcidi, i van aturar el TramBesòs durant una hora en la seva inauguració.

Segons el portaveu de la CGT, Saturnino Mercader, les protestes continuaran, ja que no s'espera un canvi en les posicions de la direcció en les converses que s'iniciaran la propera setmana.

Per a més informació www.cgtbus.com

Furgoneta del bloc d’Endavant

A.T.- La manifestació convocada a la tarda a Barcelona va superar totes les previsions d'assistència i prop de deu mil persones es van aplegar sota les consignes contra la precarietat de diferents moviments socials, col·lectius i organitzacions polítiques i sindicals. Entre els múltiples organitzadors de la mobilització destacaven la plataforma de suport als immigrants Papers per Tothom, la Xarxa contra el Tancament d'Empreses, centres socials okupats i organitzacions llibertàries i independentistes. Els concentrats van destacar la importància que és el primer cop que la convocatòria extraparlamentària aglutina més persones que la mobilització del matí dels sindicats CCOO i UGT a la ciutat comtal.

La manifestació va comptar amb diversos blocs, aglutinats en sis furgonetes, donant veu a les diferents expressions reivindicatives que es van aplegar en la mobilització d'enguany. Obrien la manifestació els blocs que denunciaven la precarietat laboral i la situació dels immigrants, i el tancaven el bloc 'negre' llibertari i el bloc independentista d'Endavant i la CAJEI. Durant tot el trajecte es van realitzar diverses pintades i accions reivindicatives, com el desplegament d'una bandera okupa a una seu de la Conselleria d'Habitatge de la Generalitat i llançament de pintura groga a la seu de CCOO. La presència, però, d'un important desplegament de la policia espanyola va donar lloc a moments de tensió, sobretot a l'alçada de la Via Laietana, on la manifestació va ser seguida per un important nombre de furgonetes d'antiavalots.

Finalitzada la mobilització, unes 500 persones van intentar portar a terme una darrera acció, okupant l'antiga comissaria de Via Laietana, ara abandonada, per crear un centre social; la resposta de la policia espanyola va ser una violenta càrrega policia amb el balanç d'una desena de ferits i sis persones hospitalitzades. Una de les manifestants va haver de patir intervenció quirúrgica pels cops de porra. Aquesta polèmica intervenció policial va coindicir amb el primer dia de presa de possessió del nou delegat del Govern del PSOE al Principat, Joan Rangel.

11 de maig de 2004

Mentre el pres feixista Maurice Papon, exfuncionari del règim de Vichy, és posat en llibertat per raons de salut, les preses i els presos revolucionaris de la guerrilla francesa Action Directe (AD) han de romandre a les presons tot i que pateixen malaties molt greus. El 9 d'abril va ser desestimat el tercer recurs de Nathalie Ménigon que havien interposat pels tres atacs d'apoplexia que va patir a la presó. Quatre dels cinc presos i preses de l'organització armada que lluitava els anys 80 a l'Estat francès tenen alguna malaltia greu.

L'AD comunista va ser fundada l'any 1979 arran d'una coordinació que aplegava exmilitants de diferents organitzacions armades com ara el MIL antifranquista, els GARI, exmilitants de la Gauche Proletarienne i acitivistes que havien trencat amb la "política de la via legal" reformista. Durant els anys vuitanta realitzaven accions armades basades en l'internacionalisme proletari enfocades en atacs contra institucions i persones responsables per a la reestructuració capitalista, tràfic d'armes i intervencions militars a Àfrica, entre d'altres. A partir de 1985, AD forma part de l'anomenat Front Antiimperialista d'Europa Occidental, juntament amb les CCC belgues i la RAF alemanya (Fracció de l'Exèrcit Roig). L’organització francesa realitza en aquella època atemptats com el contra el general Audran, resposable de tràfic d'armes, i l'empresari Georges Besse, president del consell d'empresa de Renault i responsable de reestructuracions capitalistes i comiats d'obrers en massa. Molts dels militants van ser empresonats o fins i tot van morir en la seva lluita que va durar fins l'any 1987.

Jean Marc Rouillan és un exemple dels revolucionàris que aleshores integraven l'AD. L'ex-membre del MIL (com es pot llegir també en el llibre El MIL y Puig Antic d’Antonio Téllez) també és un dels tres empresonats que tenen malalties oncològiques. Des que van diagnosticar (en un examen mèdic rutinari) càncer de pulmons van passar tres mesos fins que li van fer un reconeixement més a fons. La promesa de poder rebre cada dia mitja hora de visita s'ha reduït a dues visites de trenta minuts per setmana. Un diagnòstic més recent efectuat a l’hospital de Lió sinó que es tracta d'una infecció. Però els metges de la presó de Moulins dubten d'aquesta opinió. El proper reconeixement està planificat

Internacional

Presons franceses: malalties greus no són motiu per alliberar preses revolucionàries Campanya per a l'alliberament de les preses i els presos malalts de l'Action Directe Per Quim Prolín

Fotomontatge realitzt per una de les preses d’Action Directe

per al mes de juny. Sigui com sigui, la salut del presoner és utilitzada com a arma contra la seva integritat.

Joëlle Aubron va ser operada d'un tumor cerebral el 16 de març i la seva estada a l'hospital era motiu de tota mena de vexacions. Els vuit dies anteriors a la seva operació la tenien emmanillada al llit i aïllada, sense que poqués veure ni els seus familiars. La porta de la seva habitació estava oberta dia i nit i en cada moment estava vigilada per policies que parlaven en veu alta fins que les protestes van aconseguir que traguessin les manilles.

Les dures condicions a l'hospital la van portar a demanar el seu trasllat precipitat a la presó on es trobava des de principis d'abril. S'hi ha tornat a

trobar la seva companya presa Nathalie i també pot rebre visites.

Però el 8 d'abril va perdre la conscièn-

“Mentre el pres feixista Papon és posat en llibertat per raons de salut, els i les preses d’AD romanen a la presó malgrat que tenen greus malalties” cia i es va ferir al cap quan va caure.

Aleshores, la van tornar a ingressar a l'hospital de Lille, on ja havia viscut les agressions esmentades. El darrer intent de sortir de la situació peniten-

ciària que no permet que pugui curarse de manera adequada és un recurs que havia de ser tractat el 3 de maigel veredicte del qual encara no es coneix.

El quart revolucionari que està empresonat des de les detencions del febrer de 1987 és Georges Cipriani, que ha passat llargues temporades a la psiquiatria. De moment està a una presó a Alsàcia.

Tots quatre van ser condemnats a condemna perpètua amb un mínim de 18 anys. Tots quatre estan greument malalts i han de sortir ja, perquè les condicions a les presons i, fins i tot, el no-tractament de les seves malalties són utilitzades per l'Estat francès com a eines per sotmetre revolucionaris

que no han renunciat de la seva condició com a comunistes i el seu passat com a guerrillers.

La lluita de les dones per condicions d'empresonament "normals" va durar dotze anys en els quals elles i els seus companys van portar a terme diverses vagues de fam per diferents motius.

Encara el febrer del 2004 Nathalie Ménigon va portar a terme una vaga de deu dies per demanar el seu alliberament i un tractament mèdic adeqüat. Durant aquell temps, els atacs constants contra la integritat física de les presoneres i els presoners no s’aturaven. L'administració de la presó li negava els medicaments vitals que necessitava pels atacs d'apoplexia que ja havia tingut, amb el risc de patir-ne un altre.

El pres d'Action Directe que més anys porta empresonat és Régis Schleicher, detingut el 1984 i també condemnat a condemna perpètua, amb un mínim de 15 anys. Ha interposat tres recursos des del 2001 per demanar el seu alliberament. Tots tres han estat denegats. Fins i tot li demanaven que es distanciés de la lluita dels presos turcs i palestins com a condició per ser deixat en llibertat. En negar-s’hi, el jutge li va dir que amb aquesta actitud mai no sortiria de la presó. Amb això, l'Estat mostra una altra vegada les seves intencions d'anihilament de quasevol solidaritat amb les lluites de llibertat d'arreu del món i, fins i tot, el seu intent d'extermini de les pròpies preses i presos polítics amb la finalitat de negar qualsevol record a l'intent revolucionari que intentava portar a terme AD els anys vuitanta, que consistia a combatre el capitalisme i imperialisme francès. Les lluites antiimperialistes de l'Europa occidental d'aquella època ja posaven en dubte la gran "unificació" europea capitalista que va ser realitzada l'1 de maig d'enguany amb l'intent de la creació d'un front comú de resistència dirigit contra el famòs eix franco-alemany o París-Berlín de caire euroimperialista al qual s'acaba d'integrar el nou president socialdemòcrata de l'Estat espanyol, Zapatero.

Davant d'aquest rerefons, sembla obvi que els estats imperialistes capdavanters d'Europa occidental com el francès i l'alemany no permeten que surtin en llibertat les i els exmilitants de les guerrilles urbanes de l'AD i la RAF dels anys compresos entre els 70 i els 90 del segle vint, fins i tot quan estan greument malalts, motiu que tanmateix és considerat suficient per posar en llibertat un feixista col·laborador del nazisme alemany com l'exfuncionari nazi Papon.

Per a més informació www.action-directe.net

www.arran.org

Cultura

Homenatge a Catalunya El Teatre Romea acull a partir del 20 de maig (i fins el 13 de juny) una adaptació teatral del relat de George Orwell sobre la revolució del 36 a Barcelona, la lluita al front d'Aragó i els fets de maig de 1937

Fragment de l’obra d’Orwell

L'espectacle és el resultat de la cooperació entre el teatre barceloní i tres teatres europeus amb el suport de l'Institut Català d'Indústries Culturals. Com el propi relat descriu, les llengües presents en els esdeveniments són el català (la llengua de relació entre els milicians del POUM i els obrers catalans de l'època en general ), l'anglès (la llengua d'Orwell i els brigadistes britànics) i el castellà (la llengua de bona part de la propaganda bèl·lica de l'època i la pròpia dels intercanvis entre els milicians catalans i els brigadistes

britànics). Tot plegat amb els convenients subtítols.

Homenatge a Catalunya reflexa, a cavall entre el periodisme i la narrativa, la visió d'un anglès (Eric Blair, que és el nom real d'Orwell) que s'allista a les Brigades Internacionals amb la intenció de "lluitar contra el feixisme". A Barcelona descobreix una ciutat en plena revolució, controlada a tots els nivells pels comitès d'obrers i les patrulles de control. Els elements de màxima conflictivitat del text es deriven de la seva lectura dels fets

de maig de 1937, que van dividir les forces antifeixistes al voltant d'un debat sobre prioritats (abans la guerra i després la revolució, o avançar en la revolució per guanyar la guerra) que va posar el POUM i la CNT a una banda de la barricada, i la Generalitat (controlada per ERC i el PSUC) a l'altra. Orwell, que va lluitar com a milicià del POUM, critica durament el paper del PSUC, el PCE i la URSS. Res a veure, per tant, amb les estranyes (i aparentment ahistòriques) reflexions d'un dels principals inspira-

Patates amb all arrebossades Aquesta recepta és una variació de la coneguda tempura japonesa. Van molt bé com a guarnició o com a aperitiu. Resulten millor amb patates velles, d'aquelles que són plenes de grills, però en qualsevol cas és important que siguen de carn blanca, aptes per a fregir. L'oli millor per a fregirles és el d'oliva, és clar, però com que se'n fa servir bastant, si ho feu amb oli de gira-sol o de llavors eixirà bo igualment i la vostra butxaca us ho agrairà.

Preparació Poseu un recipient amb aigua a refredar al congelador. L'aigua per a la pasta ha de ser ben freda.Peleu les patates i talleu-les a rodanxes o tires tan primes com pugueu. Amb els peladors de verdures s'aconsegueixen

uns resultats òptims. Poseu-les en un bol amb aigua freda i deixeu-ho a la nevera un mínim de mitja hora. Així es quedaran més turgents. Peleu els alls. Poseu en el recipient de la batedora els alls i un got d'aigua freda.

Liqüeu-ho bé amb la batedora, afegiu-hi els rovells i mescleu-ho bé.

Escorreu les patates i poseu-les en un bol. Aboqueu-hi els alls liquats i els gots d'aigua freda necessaris per cobrir-les. Heu de recordar el volum d'aigua que hi heu posat. Ara heu d'afegir el mateix volum de farina que d'aigua. No heu de tenir en compte el volum dels alls: la mescla que heu liquat compta com un got.

Mescleu-ho amb les mans, procurant que quede uniforme, però no gaire: han de quedar grumolls petits i les

rodanxes de patata han de quedar enganxades entre si.

Si teniu fregidora, feu-la servir. No recomane aquests aparells a ningú, perquè costen una eternitat de netejar, però cal reconèixer que per a receptes com aquesta són ideals, perquè mantenen la temperatura de l'oli constant. Si no en teniu, poseu tres o quatre dits d'oli en una cassola i poseu-la al foc. Per a saber la temperatura correcta de l'oli, heu d’abocarhi una culleradeta de la pasta. Si la pasta s'enfonsa una mica i torna a pujar, la temperatura és la correcta.

Si la pasta va al fons l'oli és massa

dors de l'espectacle, Calixto Bieito, segons el qual "és un homenatge a la Catalunya anterior a la Guerra Civil, que fou la més moderna del continent europeu i en la que, durant un temps, fou possible la utopia". Un discurs utopista que no li impedeix en cap cas emmarcar l'espectacle en la hipòcrita orgia especulativa i propagandística del Fòrum de les Cultures.

L'espectacle arriba als escenaris catalans, després que l'any passat es celebrés el centenari del naixement de l'autor i una de les biografies més recents encetés la polèmica sobre la delació de comunistes a la CIA per part d'Orwell, que d'altra banda fou especialment promogut per l'agència nord-americana a causa de les seves crítiques a la Unió Soviètica (aquest és el sentit d'obres tant famoses com Animal Farm i 1984).

Josep Galindo dirigeix un repartiment mixte (anglès/català) amb Javier Gamazo, Miquel Gelabert, Mingo Ràfols, Jane Arnfield, Craig Conway (que interpreta el personatge del mateix escriptor), Alex Elliot, Tony Neilson i Sasha Pick.

L'adaptació del text per fer-lo representable (l'original és en prosa) és obra d'Allan Baker i l'influent crític teatral Pablo Ley i formalment destaca la inclusió de fotografies i documentals (cedits per la Filmoteca de Catalunya) i música de l'època (peces clàssiques, cuplès i cançons revolucionàries).

L'espectacle ja s'ha representat el març a Leeds i posteriorment a Newcastle i a París, i podria ser la primera part d'una trilogia sobre la Guerra Civil que inclouria una adaptació de Soldados de Salamina de Javier Cercas.

Joan Sebastià Colomer i Tejada

fred i si comença a fregir-se sense descendir gens, és massa calent.

Agafeu un grapat de patates i aboqueu-les a l'oli. Gireu-les ràpidament i fregiu-les fins que estiguen daurades i cruixents. Heu de procurar que es queden enganxades en petits grups.

Traieu-les i poseu-les en paper absorbent. Repetiu la fregida, procurant de no posar-ne gaires al mateix temps, perquè l'oli es refredaria massa.

Es poden salar després de fregides.

Ingredients Mig quilo de patates, una cabeça d'alls, farina de blat, aigua freda, oli, dos rovells d'ou

11 de maig de 2004

ressenya

La flama: Obrint Pas en la foscor Costa imaginar-se quantes canyes, membranes, parxes i cordes hauran trencat els Obrint Pas per arribar fins ací. La qüestió és que han arribat i el seu nou disc pot portar amb orgull el cognom de consolidació.

Des que començaren a principis dels 90, a un institut de secundària de València, Obrint Pas continua amb la idea de fer una revolució en la música i fer la música en la revolució: objectius acomplerts. Ara, però, deu anys després, se senten amb la capacitat i les armes per fer-ho.

La flama ve precedit de Terra, un disc que completa un cicle en la trajectòria del grup i significa, de retop, el principi de la professionalització.

Amb Terra Obrint Pas consolida un directe potent, enèrgic i festiu que el porta a travessar fronteres sense deixar d'assentar-se entre el públic del país. És, no obstant, el tancament d'un cicle, un disc que té trets dels inicis -en definitiva és un disc que parla de la terra, dels orígens, de les arrels- i trets de la nova etapa. La flama parla de l'esperança en el futur, de la resistència, de mantenir viva la memòria però sempre amb la mirada en l'horitzó. Significa la maduresa del so Obrint Pas, un so que ja fa temps que crea escola i que singularitza una proposta fresca que calcule que ens donarà uns directes més potents, enèrgics i festius, si és que és possible. El disc està ple d'himnes, cançons que es faran populars i seran recordades amb el pas del temps.

Destaca el treball amb els vents, la incursió en nous ritmes com la cumbia, una producció impecable i uns textos madurs que defugen de la consigna cap a camins més narratius.

Al disc han col·laborat vells amics de la formació valenciana com Carles Belda a l'acordió diatònic, Manoli de Soul Atac a les veus i Feliu Ventura a les veus i en algunes lletres. Gravat a prop d'Andoain, entre muntanyes, La flama té alguna cosa de treball màgic, concebut en la calma després d'una gira de més de 70 concerts l'any 2003. El treball s'arrodoneix amb el disseny -la primera edició és en format digipackideada per Marc (bateria de la formació) amb un concepte entre la cartellística revolucionària i el disseny tecnològic, és increïble el que pot fer Marc amb una càmera i un ordinador...

El disc és bo, i tots necessitem bona música!

11 de maig de 2004

Contraportada

Entrevista a Joan Casellas, membre de les Assemblees de Resistències al Fòrum

"Chomsky no ve al Fòrum perquè li vam explicar què significa" Des de la seva creació, el juny de 2003, les assemblees de Resistències al Fòrum han aconseguit fer arribar a la societat tot el que suposa aquest muntatge que és el Fòrum 2004 i que s'ha començat a celebrar a Barcelona durant aquest mes de maig. Tot i que l'obertura de portes del Fòrum va ser el dia 8 l’operació especuladora i de destrucció del medi va començar ja fa tres anys, quan l'alcalde de Barcelona Joan Clos va anunciar la creació del que molts han anomenat el "Fòrum de les

Jordi Garrigós, Barcelona D'on neixen les assemblees de Resistències al Fòrum? Qui en forma part?

Les assemblees de Resistències al Fòrum varen néixer en el marc d'unes jornades sobre moviments socials que es feren a les cotxeres de Sants al juny de l'any 2003. Dins aquelles jornades hi hagué un taller sobre el Fòrum que es va fer amb l'ànim d'explicar el que realment és el Fòrum i tot el muntatge que suposa. D'aquest taller en van sortir les Assemblees de Resistències que han anat guanyant adhesions durant aquest últim any. Col·lectius de tota mena han anat entrant a les assemblees, des de gent com els de La casa de la Solidaritat, que es l'última entitat que ens ha donat suport, fins a petits partits polítics com Els Verds i més o plataformes veïnals com el col·lectiu contra el 22@ Quina es la valoració que Resistències al Fòrum fa de tot el treball realitzat fins ara?

Nosaltres pensem que hem aconseguit que aquesta situació de grans mentides i contradiccions que és el Fòrum hagi arribat a un numero considerable de gent. S'han fet diverses coses com per exemple a l'últim Fòrum Social Europeu a París es va portar el tema a l'assemblea general i aquesta se'n va posicionar en contra. A nivell de Països Catalans s'ha fet una feina de difusió bastant amplia mitjançant xerrades a les universitats, als centres cívics, centres de secundària… pensem que amb tot el tema aquest del Fòrum hi ha hagut una gran tasca de desinformació i d’intoxicació per part de l’ajuntament i d'empreses privades que s'ha dedicat a posar publicitat de l’esdeveniment a tot arreu, incloses escoles, fent propaganda d'aquesta demagògia que suposen els diàlegs de la pau, la sos-

tenibilitat i la multiculturalitat quan és evident que el Fòrum no està per això sinó per tot el contrari. És per tant una gran operació d'engany i mentida que té com a principals víctimes els nens i els joves buscant-ne la seva alienació. Per conèixer el nivell d'aquest muntatge només cal veure l'exemple dels nens que han fet dibuixos per al Fòrum i que hauran de pagar l'entrada per veure les seves pròpies obres. Per altra banda, també trobem l'engany a nivell ecològic que estan fent a la societat. Només cal veure la placa solar gegant que han posat, que és una burla a l'energia alternativa... fabricar una mega-estructura per posar una placa solar no és eficaç, el que realment és important es construir-ho sobre una ja existent Com encareu la recent obertura del Fòrum? Quines són les mesures que penseu adoptar?

Ja hem fet una sèrie d'accions com l'anada a la seu d'Indra (Multinacional que treballa per a la indústria militar i que esponsoritza al Fòrum) on es van requisar de forma simbòlica els ordinadors per part d'agents en busca d'armes de destrucció massiva. Amb la recent obertura del Fòrum, tenim pensades diverses mostres de repulsa com una cassolada el dia 8, dia en què el rei inaugura aquesta farsa i el dia 9 tindrem una sèrie de punts d'informació davant de la porta del Fòrum… per més endavant, ja anirem fent públiques les accions programades tot i que sempre intentarem aprofitar-nos del factor sorpresa Com creieu que podeu arribar a la gent sabent com la forta operació mediàtica que recolza al Fòrum?

Nosaltres no podem competir amb una màquina tan potent com la que suposa el Fòrum, senzillament som ciutadans i ciutadanes que a títol individual o dins de col·lectius estem absolutament indignats davant aquesta operació. S'han fet cartells i xapes que han tingut una molt bona acollida, ja que la gent s'ho pren com una forma d'expressar el desig de no ser manipulats.

Som conscients que no podem contrarestar tot aquest poder que hi ha darrera del Fòrum, sobretot el mediàtic, com per exemple quan vàrem portar el tema a l'assemblea general del Fòrum Social Europeu i aquest es va posicionar en contra del Fòrum, això va ser clarament silenciat pels mitjans de comunicació,

Tortures". Tot i tenir l'aval dels partits descaradament d'esquerres del tripartit, els moviments social s'han manifestat absolutament contraris a aquest esdeveniment i han estat moltes les mostres de rebuig que ha tingut el Fòrum. Són especialment significatives les reiterades negatives de participar al Fòrum per part d'intel·lectuals com Noan Chomsky i José Bové, dos noms que l'organització va utilitzar sense consultar-ho als afectats.

Furgoneta antiavalots de la policia espanyola seguint la cassolada anti-Fòrum

que no se'n van fer cap tipus ressò tot i que tenim constància que alguns redactors ho van intentar escriure als seus diaris i foren degudament censurats. Més recent tenim la manifestació de l’1 de maig del May Day que nosaltres col·laboràvem i que pràcticament no ha sortit a cap mitjà de comunicació i que quan ho ha fet ha estat de forma molt aïllada. Nosaltres creiem que el màxim que podem fer davant de tot això és resistir, i per això se li va donar aquest nom a les assemblees Quina es la resposta que us donen els partits polítics que defensen un model de ciutat sostenible i que estan a l'ajuntament com IC-V o ERC? No diuen res, simplement callen perquè estan atrapats en una gran contradicció. No hem d'oblidar que si el Fòrum es fa és gràcies a aquest tripartit que porta molt de temps a l'ajuntament i que en el cas d’Iniciativa i Esquerra han contribuït de forma entusiasta a la creació de tot aquest muntatge. Totes les crítiques que aquests partits han fet al Fòrum han estat circumstancials, anecdòtiques i laterals i per tant estan a favor de tot aquest projecte en el seu conjunt. Per altra banda, s'han dedicat a mentir reiteradament per a justificar-se com va fer Imma Mayol quan va dir que Indra no formava part de la indústria armamentística. La meva opinió és que tenen ganes que s'acabi tot això com més aviat millor.

Com valoreu les reiterades negatives d'alguns intel·lectuals i col·lectius d'esquerra a participar en tot aquest muntatge?

Bé, em sembla la postura més coherent ja que aquest muntatge no s'aguanta per enlloc, tot és absolutament fals des del principi. Els sec-

tors més progressistes de l'ajuntament reconeixen que tot el tema aquest de l'especulació no s'ha portat de la millor manera possible però que són contradiccions que hem d'assumir i això no és cert, són manipulacions descarades per intentar justificar les actuacions de totes aquestes multinacionals que es renten la cara participant al Fòrum i que són qui realment marquen la línia política de l’esdeveniment. Ja fa molt de temps que l'ajuntament s'està regint com una empresa utilitzant la ciutat com si fos una marca i per tant l'alcalde Clos està actuant com si fos un administrador. Pel que fa als intel·lectuals com Chomsky o Bové, nosaltres els vam enviar una carta explicant tot això i ho van entendre perfectament, és per això que no venen al Fòrum (entre altres motius), perquè no volen participar d'aquesta farsa que no s'aguanta per enlloc. Tot i això, n'hi ha d'altres que viuen de fer conferències i que per tant marquen un gran contrast entre el discurs i l’actitud, és molt fàcil tenir un discurs d'esquerres però es més difícil ser conseqüent. Trobem dos exemples clars com Ignacio Ramonet, director de Le Monde Diplomatique una publicació amb una gran reputació pels seus discursos profunds, analítics i radicals i que resulta que no té cap problema en venir al Fòrum i l'altre Arcadi Oliveres que diu que té el cor partit, que entén els que estem en contra del Fòrum i es justifica dient que allà tindrà una gran oportunitat per dir alguna cosa i fer una gran queixa al muntatge de l'esdeveniment. Davant d'això, em queda un gran dubte, es creuen de veritat tot aquest discurs? Si és així, la seva ingenuïtat és digne d’estudi.

agenda MAIG Dimecres 12 Barcelona(Barcelonès). Dinar pels dret a estudiar dels presos. 14h, Biologia de la UB. Organitza: Alternativa Estel i Rescat.

Barcelona (Barcelonès) Cloenda de la campanya nacional per la llengua amb Enric Larreula, Maria Conca i JP Le Bihan. 16h, Fac. Filologia.

Organitza: CEPC-UV. Dijous 13 Barcelona (Barcelonès). Xerrada contra la Constitució Europea.

12:30h, Filosofia-UB. Organitza: Alternativa Estel i CEPC. Castelló de la Plana (Plana Alta).

Xerrada sobre la Campanya contra la Base de l'OTAN a Bétera. 19h, Casal Popular de Castelló.

Divendres 14 La Llagosta (Vallès Oriental).

Xerrada "La guerrilla al Rif, de Ameziane a Abdel-Karim". 18h, can Pelegrí.

Beniarrés (Comtat) Cine-fòrum: “El odio”. 21h, Ateneu Arrels.

Barcelona (Barcelonès). Xerrada: "La revolució bolxevic". 20h, AP Octubre. Organitza: Endavant.

Roquetes (Baix Ebre).

L'ensenyament al servei de les multinacionals. 20h, Casal Municipal.

Organitza: Maulets.

Dissabte 15 Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) Seminari "Països Catalans: la força d'una realitat". Organitza: CAL Fundació Reeixida Sant Lloreç Savall (Vallès Oriental). VII Marxa-Homenatge als maquis. Pintada de Mural en record de Guillermo Ganuza Navarro, guerriller.

Dijous 20 Baó (Roselló). III Edició de l'Identi'cat. Dies 20-23. Actuacions de Mesclat, Brams i altres.

Organitza: Aire Nou de Baó.

L'Hospitalet del Llobregat (Barcelonès). Xerrada sobre la lluita en contra l'embassament d'Itoiz.

19h. CSO l’Opera.

Alacant (Alacantí). Tancament contra el futur Espai Europeu d'Ensenyament Superior. 17h, Filologia. Organitza: CEPC. Divendres 21 Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental). Xerrada: "Els Borbons i els Països Catalans". 20h, Centre Cívic. Organitza: El Lokal.

Dissabte 22.

Elx (Baix Vinalopò). Sopar i lliuraments dels VI Premis Jaume I-Casal d'Elx. 21h, Casal Jaume Primer.

Diumenge 23 Valencia (Horta). Gala de presetnació de Pluràlia TV. 17h, Institut Benlliure.

Masquefa (Anoia). Xerrada sobrel'abocador dels Hostalets de Pierola.

19h, Ateneu de Masquefa.

Organitza: Amics de Masquefa.

Envia les convocatòries a accent@correucatala.com

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 33. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@correucatala.com. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Àlvar Kuehn, Andreu Perelló, Maria Oliver, Aure Silvestre, Júlia Taurinyà, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Rafa Escobar, Àlex Tisminetzky.

Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Antoni Trobat. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució : Eva Capdevila i Albert Roig.

Han col·laborat en aquest número: Quim Prolín.