Accent 34

Entrevista a Walter Wendelin, portaveu d’Askapena 25 de maig de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans

Número 34

Indignació pels crims de Gaza i l’Iraq

Sumari: ······················

Demanen 9 anys de presó a dos joves de Terrassa Països Catalans / 4

Entrevista a Paco Selas, delegat de CGT de Seat Economia / 5

L’esquerra i els seus intel·lectuals Internacional / 6

La crisi de Terra Mítica amenaça el PP Els ciutadans de Barcelona van expressar la seva solidaritat amb la lluita del poble palestí

Entitats d’arreu dels Països Catalans s’han mobilitzat les darreres setmanes en solidaritat amb els pobles palestí i iraquià davant les agressions que pateixen dels exèrcits israelià i nord-americà. I és que els darrers dies la població de la franja de Gaza ha patit un augment de la represssió habitual que rep per part dels soldats israelians: amb l’excusa de la seguretat, les excavadores han destruït centenars de cases, deixant milers de perso-

nes sense llar, els tancs mantenen la població del camp de refugiats de Rafah sota setge i els avions israelians han respost amb míssils a una manifestació per denunciar les agressions que pateix la població. El balanç d’aquestes incursions són desenes de palestins assassinats. També durant els darrers dies s’han mostrat més imatges de les tortures que els soldats nord-americans inflingeixen contra els iraquians reclosos a la presó d’Abu

Ghraib. Com a reacció als assassinats i destrucció de cases a Palestina, centenars de persones es van concentrar a la plaça Sant Jaume de Barcelona el divendres 21 de maig, i a la plaça de la Mare de Déu de València acudiren 2000 persones el diumenge 23. I pel dissabte 19 de juny s’està preparant una gran manifestació a Barcelona contra les tortures i l’agressió imperialista que pateixen Palestina i l’Iraq.

Nissan i Panasónic presenten plans d’acomiadaments per més de mil treballadors La direcció de Nissan va presentar públicament la darrera setmana un expedient de regulació que suposa l'acomiadament de 848 treballadors de la seva factoria de la Zona Franca (Barcelonès). Aquesta mesura de l'empresa automobilística té lloc després del trencament d'unes tenses i conflictives negociacions on els sindicats no han volgut acceptar retallades sala-

rials i més flexibilitat horària. Aquest és el segon intent de la direcció d'aplicar un ERO; fa pocs mesos, el primer trencament de les negociacions va suposar la presentació d'un expedient que afectava 160 treballadors, però va ser aturat per la mobilització sindical. La direcció ha declarat que vol traslladar la producció a Tailàndia, mentre els sindicats preparen mobilitzacions en

defensa dels seus llocs de treball.

A Celrà, comarca del Gironès, Panasónic ha presentat un altre ERO que significa l'acomiadament de 216 treballadors de la planta productora d'aspiradores. La multinacional ha declarat que la producció serà traslladada a la Xina, on els costos laborals i socials són molt inferiors.

Finalment, com auguraven les previsions més realistes, Terra Mítica ha decretat suspensió de pagaments, una fallida real però sense aturar l'activitat econòmica. La decisió es va prendre després d'una reunió amb els principals accionistes on es va posar de manifest que ni la Generalitat valenciana ni les dues principals caixes d'estalvi d'aquesta comunitat autònoma estaven disposats a abocar més diners en un projecte que no té perspectives, a curt i mitjà termini, de superar els números rojos actuals. La situació, que pot tenir greus repercussions en el sector turístic, també ha tingut repercussions polítiques dins del Govern de la Generalitat ja que ha enfrontat novament als dos sectors del PP: els seguidors de Zapalana i els de l'actual president Francesc Camps. Els primers han acusat als segons de no mostrar prou interès en que el projecte tire endavant, amb el sol propòsit de desprestigiar la imatge de Zaplana. Per altra banda, Camps s'intenta desvincular de l'herència de l'anterior president que no és Terra Mítica ni la Ciutat de les Arts i les Ciències, sinó unes institucions endeutades fins a límits inimaginables.

editorial egons el redactat del Projecte de Tractat per a una Constitució Europea, la llengua catalana no existeix o no mereix el tractament que mereixen les llengües "comunes" dels Estats que constituiran la futura Unió Europea. El català no podrà ser llengua de comunicació entre els que el parlen i l'administració europea, de la mateixa manera que aquesta administració no emetrà material en la nostra llengua a cap nivell de la seva burocràcia.

Això és exactament el que desitjarien les autoritats espanyoles dins l'Estat si no fos perquè als Països Catalans existeix algú que defensa la llengua contra les exigències del capital i l'espanyolisme. A Europa, però, el retorn del català a la clandestinitat és possible gràcies, en part, al fet que les institucions europees són completament opaques i ningú no té la més mínima esperança d'incidir en un

S

El català a Europa procés que té l'estigma de la fatalitat. Com si es tractés d'un desastre natural, pels treballadors europeus el nou ordre continental serà com les classes dominants europees vulguin.

Un cop més, les forces reformistes, liderades ara pel PSOE i el seu ministre Moratinos, ens han volgut fer creure que és possible fer valer els interessos populars en les institucions europees, tot reclamant un mínim nivell d'oficialitat per a les llengües que, com la nostra, no tenen un Estat que, realment, les defensi. Però la fortalesa de l'Europa dels Estats és tan inexpugnable que la resposta és inequívoca: com a molt, una traducció del

Projecte de Constitució i algun altre text fonamental de la Unió. En cap cas una veritable oficialitat. L'Estat francés no ho vol, i l'Estat espanyol (que diu que té por que l'oficialitat del català generi un conflicte en relació al valencià!) tampoc no ho vol. De fet, ni tan sols Irlanda, que presideix la Unió conjunturalment (i té por de la promoció de la seva pròpia llengua!) no ho vol. Qui ho vol, doncs? Tots aquells que tenim una mínima consideració vers els drets lingüístics dels que, com nosaltres, viuen "en" llengües que el mercat (que és on recau la sobirania europea) no està disposat a tolerar. Què pensem fer?

25 de maig de 2004

l’apunt

Les vies ràpides amenacen Mallorca El pla de Mallorca és un dels territoris dels Països Catalans més amenaçats per la construcció de noves infraestructures viàries. Malgrat que la major part dels diners per finançar aquestes obres provenen del Ministeri espanyol d'Obres Públiques i que el PSIB ha mostrat la seva disconformitat amb alguns dels projectes, de moment els plans continuen endavant. Així, el projecte per fer una autopista entre Inca i Sa Pobla no s'atura, ni tampoc el de construir un segon cinturó al voltant de Palma, tot i que en aquest cas el traçat podria modificar-se en alguns trams.

L'única infraestructura que sembla que podria desestimarse és l'autovia que enllaçaria Inca amb Manacor, i és el mateix que Matas ha expressat, està disposat a renunciar a aquest eix viari.

Tots aquests projectes han despertat un ampli moviment de rebuig en contra. En moltes de les poblacions amenaçades pel traçat de les obres han sorgit plataformes d'oposició, no només als eixos viaris concrets, sinó també al model de desenvolupament econòmic a què estan lligats. La força de totes aquestes entitats es va mostrar al carrer el passat mes de febrer, quan 60.000 persones van manifestar-se a Palma en la mobilització en defensa del territori, que mai s'ha fet a les illes.

Països Catalans

Terra de pas per a mercaderies La política d’infraestructures del tripartit aboca el territori a ser una retícula de carreteres que propiciin una urbanització Laia Altarriba i Piguillem, Barcelona La represa de les obres del tunel de Bracons tot just després de celebrar-se les eleccions estatals ha mostrat que el tripartit, que des de fa uns mesos ocupa els despatxos de la Generalitat del Principat, no té cap intenció de canviar la política d’infraestructures de l’anterior Govern convergent. I és que la submissió de la política econòmica a les regles del lliure mercat provoca que les relacions econòmiques cada cop estiguin més globlitzades i es necessitin més infraestructures i més barates per transportar cada cop més materials d’una punta a una altra de continents.

Per això, els Països Catalans estan condemnats per la reordenació europea a ser zones de turisme i de pas de mercaderies.

Així s’explica el tunel de Bracons i l’eix Vic-Olot. La Generalitat vol construir una via ràpida de característiques similars a les d’una autopista entre Vic i Olot. Des del Govern afirmen que la voluntat és guanyar 35 minuts per anar d’una ciutat a l’altra. Des de la plataforma Salvem les Valls expliquen que, en realitat, per aquesta via “hi circularia preferentment el trànsit pesat i de llarg recorregut des de l'interior de Catalunya i de l'Estat espanyol cap a França”. I afegeixen que “el projecte concreta una política que afavoreix els potents sectors del transport, la construcció i immobiliari”. Un exemple dels interessos que hi ha darrere d’aquestes obres: aquest mes de maig hem sabut que la constructora FCC, empresa que està executant les obres del tunel de Bracons, durant els tres primers mesos de 2004 ha obtingut un benefici net de 86,4 milions d’euros (un 27% superior de l’aconseguit el mateix període de l’any anterior).

Quart Cinturó També des de les comarques properes a Barcelona alerten que la política d’infraestructures del Govern principatí (autonaomenat d’“d’esquerres i catalanista”) continua imposant la lògica del

Les infraestructures viàries amenacen el territori

ciment per sobre de la defensa d’un aquesta obra serà un tram de l’anomemodel de desenvolupament ecològica- nat Eix Prelitoral, una nova via de cirment i socialment sostenible. culació que transcorreria des de la fronEntitats de diversos municipis del tera administrativa entre l’Estat espaVallès fa anys que es mobilitzen en nyol i el francès fins a Alacant contra de la construcció d’una nova paral·lelament a l’autopista A-7, i que autovia de quaafavoriria l’augtre carrils, el ment del trànsit “El tunel de Bracons és Quart Cinturó, pesat. un exemple de la que uniria Sant Les entitats implipolítica de transports Celoni i Abrera cades en la lluita que vol aplicar el nou amb un trànsit contra la construcGovern del Principat” previst de ció del Quart 40.000 vehicles Cinturó han aporcada dia, el tat diverses dades 13% dels quals serien pesants. que desmenteixen els arguments que Les administracions que volen impul- esgrimeix el Govern per justificar l’osar el projecte asseguren que aquesta bra. Un estudi presentat per l’ADENC obra millorarà la comunicació comar- el mes de novembre mostrava que la cal, donarà resposta a l’augment de xarxa viària bàsica de la regió metropotrànsit i facilitarà la comunicació amb litana presenta superàvit, i que per conFrança perquè es podrà evitar la conur- tra cal resoldre els dèficits de la xarxa bació de Barcelona. secundària i xarxa ferroviària que el Els opositors al projecte (entitats ecolo- Quart Cinturó no resoldrà. La mateixa gistes, veïnals, sindicals, independentis- entitat denunciava aquest mes de gener tes, etc.) expliquen que el Quart que "segons l'enquesta de Mobilitat Cinturó forma part d’un projecte molt Quotidana a la Regió Metropolitana més ambiciós. Si finalment s’executa, de Barcelona, la mobilitat entre el Baix

Llobregat i el Vallès Occidental [un dels arguments que es justifiquen per fer la via] és de l'ordre de l'1 al 2%. Si només es consideren els municipis entron de la traça del Quart Cinturó [...] els desplaçaments entre comarques també resulten ser insignificants: entorn del 3%". Un altre estudi presentat revela que el volum de trànsit actual és significativament inferior a l'estimat i que pretenia justificar la construcció de l'obra.

Però tots aquests informes no aturen un Govern que té molt clara la seva política d’infraestructures, i que per això ha posat al capdavant de la conselleria encarregada de regular-les una persona com Miquel Nadal, amb una trajectòria on destaca la polèmica construcció de la variant de la N-II per la vall gironina de Sant Daniel a finals dels anys vuitanta. Si no es produeix cap canvi inesperat, la Campanya Contra el Quart Cinturó lamenta que des de l’administració del Principat continuaran aplicant un Pla Territorial General de Catalunya que “es concreta en la construcció d'una gran retícula de carreteres i autopistes que faran possible una urbanització fàcil i ‘barata’ del territori i, per tant, un suposat creixement econòmic de Catalunya”. Cal preguntar, però, qui serà el beneficiari d’aquest suposat creixement.

I més cap al sud, el Govern de Francisco Camps té uns plans similars per al País Valencià. L’anomenada Ruta Blava (entre Castelló de la Plana i València) vol reforçar l’eix viari mediterrani (bé traslladant l’autovia ValènciaBarcelona cap a l’interior, bé ampliant els carrils de l’actual traçat) per donar als interessos especulatius més quilòmetres de terra per urbanitzar.

Per a més informació www.salvemlesvalls.org www.pangea.org/aeec

Locals on trobar L’ACCENT Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat:El Racó, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio CanyaSant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat:Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Eivissa: GEN Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l’Obra Cultural Balera, Es Pinzell, Can Capses. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Menorca: GOB-Menorca.

Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Ripollès: Casal Independentista i Popular l’Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.

Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel (Cau Subversiu. Facultat d’Història-UB) / Ateneu Popular X (Ferran 14.

Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona)/ Ateneu l’Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador sense número, Artés) / Ateneu independentista i Popular de la Vila de Gràcia la Torna (Sant Pere Màrtir 37, baixos, Vila de Gràcia) / Ateneu Revolta (Ponent 13, Molins de Rei) / La Barraqueta (Virtut, 14.

Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell)/ El Casal (Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona)/ Casal Popular Can Pingàs. (Terrassa) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell)/ CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica) / CEPC-Universitat de València(Baró St. Petrillo, 9) / La Falcata (Panera 2. Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1er B, Torelló) / Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada)/ Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València)/ La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu)/ 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic)/ Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).

Països Catalans

Cinc anys de presó per a l'excantant de Kop

Inicien una campanya pel dret dels presos a estudiar

Rescat denuncia seguiments i controls a familiars i amics per evitar i dificultar les visites als presos polítics catalans Andreu Ginés, Barcelona El pres polític català i excantant de Kop ha estat condemnat a 5 anys de presó per l'Audiència Nacional espanyola. Després de quasi dos anys de presó als Països Baixos i a Castella, Juanra Rodríguez ha acceptat la proposta que va realitzar el fiscal poc abans del judici, que rebaixava de nou a cinc anys la pena de presó. Aquesta oferta també afecta a Peru Alvarez, ciutadà basc resident a Barcelona i detingut a la mateixa operació.

Juanra Rodríguez va ser detingut el 2001 a Holanda, poc després de la desarticulació d'un comando de l'organització basca ETA que havia actuat a Barcelona. Juanra havia fugit a Holanda per evitar ser detingut per les forces policials espanyoles i per por a les tortures que se solen produir durant el període d'incomunicació establert per la Llei Antiterrorista.

L'aplicació de l'Euroordre va permetre la seua detenció i la seua posterior extradició a l'Estat espanyol, tot i que els jutges holandesos van posar com a condició per a l'entrega a les autoritats espanyoles la no aplicació de la incomunicació, gràcies a les diverses denuncies d'organismes internacionals que alertaven de la vulneració de drets humans que comporta aquesta pràctica.

Per altra banda, la seua detenció va provocar un ampli moviment de solidaritat nacional i internacional gràcies a la popularitat que Juanra Rodríguez havia adquirit com a cantant del grup Kop. Fruit d'aquesta solidaritat va aparèixer de Freejuanra.org, col·lectiu que agrupà diferents organitzacions i persones i que organitzà diverses campanyes de solidaritat, destacant-ne un concert massiu a finals del 2001 a

Manifestació a Barcelona contra l’extradició del presoner polític català

Salt.

Durant el judici, celebrat el passat 10 de maig, en una "declaració de tràmit" -segons el seu advocat, Iker Urbina-, Peru Álvarez va admetre davant la secció quarta penal de l'Audiencia Nacional haver deixat un cotxe a un dels integrants del comando i haver-lo acompanyat en un desplaçament, mentre que Juanra Rodríguez va reconèixer haver facilitat al comando informació sobre el líder del grup ultradretà Cedade, Pedro Varela. El lletrat va recordar que la fiscalia no tenia proves d'aquestes acusacions, més enllà de les declaracions obtingudes de García Jodrá durant la seva detenció incomunicada, "sota tortures". Per Urbina, l'admissió dels fets és només "un reconeixement en el

marc d'un acord amb el fiscal", que va rebaixar a gairebé la meitat la pena demanada. En el mateix sentit, Rescat, el col·lectiu de suport als presos polítics catalans, va explicar en un comunicat que "el fet d'haver assumit la seva col·laboració amb l'organització armada basca ha estat un atenuant per disminuir la condemna sense que aixó hagi significat cap contrapartida, delació ni claudicació política." Dels cinc anys a què ha estat condemnat l'excantant de Kop, només n'haurà de complir una part, ja que l'altra se li descomptarà del temps que ja porta empresonat.

Assetjament a la solidaritat El col·lectiu Rescat també ha denunciat recentment la persecució de les forces repressives als familiars i amics

25 de maig de 2004

dels presos polítics. En un comunicat emès el passat 16 de maig, aquest col·lectiu va explicar com un dispositiu policial de la Brigada d'Informació de la policia espanyola va interceptar a Barcelona un autobús que es dirigia a Madrid per fer baixar un jove que anava a visitar Juanra Rodríguez. El jove va ser retingut durant mitja hora i va ser interrogat i amenaçat per agents de paisà, mentre que l'autobús va prosseguir el seu camí. D'aquesta manera, a banda de la vulneració dels drets personals del jove, els agents policials van aconseguir que es perdera la vista, vulnerant també els drets dels presos polítics.

El col·lectiu antirrepressiu Rescat ha denunciat que l'assetjament per part de la policia als amics i familiars dels presos polítics va en augment, observant-se ostentosos seguiments a les persones que porten a terme la visita.

A més, han denunciat que no és el primer cas de pèrdua de visites per la intervenció directa de la policia. Ja va succeir a l’iniciar-se les visites al pres egarenc Zigor Larredonda.

Per a més informació www.rescat.org

La darrera reforma penal del Partit Popular amb el suport del PSOE va incloure l'obligatorietat pels presos catalans i bascos dispersats d'estudiar a la universitat a distància espanyola, l'UNED. Aquesta mesura va afectar directament el pres barceloní Diego Sánchez, estudiant de dret a la UB, Eduard Alonso, estudiant d’Història a la Universitat Autònoma de Bellaterra i a en Zigor Larredonda, estudiant de Comunicació Audiovisual de la UAB. El darrer any aquests presos van perdre el curs i en aquest només serà vàlida la seva matrícula a la UNED. En resposta a aquesta realitat, el col·lectiu Rescat i el sindicat d'estudiants de l’esquerra independentista Alternativa Estel, conjuntament amb altres col·lectius estudiantils, han iniciat una campanya en demanda del dret a estudiar dels presos i el poder fer-ho en català i en les mínimes condicions. En un comunicat, els organitzadors de la campanya han denunciat que "els apunts triguen mesos en arribar, són obligatòriament en castellà, no els deixen entrar els materials didàctics necessaris i els pocs exàmens que els deixen fer no s'avisen ni tan sols uns pocs dies abans". Segons Rescat i Alternativa Estel aquestes mesures tenen "l'objectiu de negar el dret a estudiar a les persones preses per motius polítics i està inserit dins l'estratègia de restricció dels drets més fonamentals dins les presons espanyoles".

Fins al moment, la campanya ha inclòs diferents actes; a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona l’assemblea d’estudiants, la CEPC i l’Alternativa Estel van organitzar dues xerrades emmarcades dins unes jornades antirrepressives, i que va incloure una moció al claustre de la UPF, aprovada només amb dues abstencions. En els propers mesos s’han organitzat xerrades a la Universitat de Barcelona (CEPC i Alternativa Estel), a la Universitat Autònoma de Bellaterra, la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i la Universitat de Lleida.

25 de maig de 2003

La base de Bétera no passa la inspecció Una trentena de persones van participar en la segona inspecció ciutadana a la base de l'OTAN a Bétera. Per a l'ocasió es van desplegar una unitat antiavalots i un helicòpter de la Guardia Civil espanyola però no van ser suficients per impedir que els inspectors civils entraren en el perímetre exterior de la base.

Mentre es realitzava la inspecció, diversos centenars de persones es concentraren a la porta de la base per mostrar el seu suport.

Posteriorment, els participants d'aquesta activitat van emetre un comunicat on afirmaven que "el que hem pogut observar i la nostra informació prèvia és que es tracta d'una instal·lació que produeix i emmagatzema violència, inseguretat i por, i que té capacitat per projectar-les cap a qualsevol part del món".

Repressió als Maulets a Mataró i Olot El 14 de juny seran jutjats 4 joves de Mataró, 3 d'ells membres de Maulets, per als quals es demana 2 anys de presó i 6.000 euros. Els fets es remunten al desembre de 2000 quan la policia municipal va impedir la realització d'un mural contra la constitució espanyola. Per altra banda, la mateixa organització ha denunciat una persecució contra Toti Juanola que ha estat citat novament a declarar aquest cop acusat de cremar un vagó de tren i la seu de la penya madridista de Ripoll els anys 2000 i 2001. Maulets ha desmentit aquestes acusacions i ha recordat que Toti Juanola és víctima d'una estratègia de criminalització de l'independentisme.

Aquest maulet és, a més a més, número sis a la llista de les CUP a les eleccions europees.

El Casal Panxo de Berga, obligat a tancar El Casal Panxo de Berga s'ha vist obligat a tancar sota l’amenaça d'haver de pagar 60.000 euros si continua obert a causa que, segons els Mossos d'Esquadra, la normativa municipal no permet tenir equip de música. El Casal, que ja va pagar una multa de 3.000 euros pel mateix motiu, sempre ha estat un local de referència per l’independentistes de tot el Berguedà, així que aquest tancament sembla una estratègia del tripartit del consistori del municipal (PSC, IC-V i ERC) per intentar acabar amb tota dissidència política i més concretament amb l'independentisme que hi ha a la vila.

Països Catalans

La IV edició de l’Acampallengua reuneix milers de joves a Pollença Sergi Argelès, Mallorca Els dies 8 i 9 de maig, es va celebrar a Pollença la VI Acampallengua a Mallorca.

L'organització va ser a càrrec dels Joves de Mallorca per la Llengua que celebraven així els seus 10 anys d'existència, amb l'objectiu de promoure l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits.

La participació va superar de molt els 8000 participants de l´anterior edició, l'any 2002 a Binissalem, i va arribar a la xifra de 12000 persones.

Les jornades van començar dissabte cap a les deu del matí amb la inscripció dels participants. Va

continuar amb una cercavila i la presentació. Desprès de dinar van continuar les activitats, amb diferents tallers (ball de bot, ecològic, jocs d'arreu del món, les raons del no a la Constitució Europea, cordar cadires, sexe...), una festa infantil amb Cucorba, la xerrada "Un casal per Ciutat" amb Can Capses i la mostra de música jove.

També van penjar una pancarta gegant (52 metres de llarg), al Puig de Maria, que era visible de qualsevol racó de Pollença.

Al vespre els actes van seguir amb un correfoc i un sopar-torrada i com a plat fort de la festa, concert de rock amb Lax´n´busto, Antònia Font, Fora des sembrat,

Syphosis, Matràs i Brams (que feien el seu darrer concert a Mallorca).

Diumenge va començar el dia amb un berenar amb productes de la terra i comerç just, que organitzava Can Capses. Va continuar el dia amb diversos tallers i competicions esportives. A l'espai UIB van fer diverses xerrades sobre drets lingüístics amb Mònica Sabata; les llengües minoritzades a Europa, Johan Häggman; la normalització lingüística, Joan Antoni Mesquida.

I finalment la presentació de la revista Lluc.

Al llarg del matí es van anar recollint tendes i la cloenda va ser a la plaça de ca les Monares, amb un

concert-ball d´Al-Mayurqa, l´actuació dels Castellers de Mallorca i un arròs brut per dinar.

L´acampallengua va esdevenir una oportunitat de manifestar l´indignació pel tancament de Som Ràdio i la preocupació per la sortida del govern balear de l´Institut Ramon Llull. Cal destacar com a novetat que aquest era el primer cop que l'executiu balear no donava suport a l'acte, cosa que no va impedir l'alta participació.

Amb la cultura popular com a eix vertebrador aquesta trobada en favor del català es una oportunitat d'integrar, al·lots i al·lotes, de procedència molt diversa, ultrapassant també fronteres identitàries.

Demanen 9 anys de presó per a dos joves de Terrassa Acció Autònoma, SAT i Rescat denuncien l’actuació barroera de la policia i la persecució política contra els moviments socials de la ciutat

El CSOA Hamsa continua en perill de desallotjament

Àlex Tisminetzky, Barcelona El proper 24 de maig a les 12 hores al Jutjat número 2 de Terrassa es portarà a terme el judici contra dos joves de la vila. L'acusació del fiscal es remunta a uns fets ocorreguts el 18 de juny de 2000 quan va ser desallotjat per la policia espanyola un habitatge okupat, sense que els habitants en poguessin treure les seves pertinences; poques hores després, uns joves van tornar a la casa per recuperar-les, i mentre ho feien van aparèixer diverses dotacions de la policia que després d'una breu discussió van carregar contra els joves produint diversos ferits i contusionats entre els mateixos veïns. Segons els testimonis presencials, un dels policies va arribar treure la pistola i va apuntar els joves per intentar detenir-los, sense aconseguir-ho.

Cinc mesos més tard, dos membres d'Acció Autònoma van ser citats i acusats "d'agressió a l'autoritat" i "lesions", a pesar que aquests han alegat que no es trobaven en el lloc dels incidents i hi han aportat proves i testimonis. Actualment el fis-

cal demana dos anys i sis mesos de presó per un dels joves i sis anys i sis mesos de presó per l'altre encausat.

A més, els dos joves estan a l'espera també del pròxim judici del KORK III, Centre Social Okupat de la ciutat que va ser desallotjat i pel que el fiscal demana cinc anys de presó per cada un dels 32 okupes que es trobaven en l'interior en el

moment de la intervenció policial.

Pel col·lectiu autònom de Terrassa, l'únic fet que relaciona els seus membres amb aquesta càrrega policial és haver estat desallotjats i identificats pels mateixos agents un mes abans en una casa okupada al mateix carrer. Segons un comunicat d'Acció Autònoma, SAT i Rescat, no és la primera vegada que un d'aquests joves és acusat "de

forma barroera", ja que és una persona destacada en les lluites socials i anteriorment havia fet de portaveu de l'Assemblea d'Okupes de Terrassa; un jutjat de la ciutat ja va arxivar una acusació contra ell dictaminant que la policia l'havia "involucrat a la lleugera i sense proves". Segons afirmen els col·lectius de la ciutat, l'únic objectiu del judici és "intentar atemorir i desmobilitzar el conjunt de militants i persones solidàries".

Per denunciar el cas, els tres col·lectius han fet una crida "a la solidaritat i a continuar la lluita" per acabar amb "el sistema capitalista generador de pobresa, misèria i destrucció", i han convocat una pintada de mural i dinar popular el 23 de maig al matí a la plaça de la Creu Gran; el dia del judici també s'ha convocat concentració solidària davant els Jutjats a les 11.30h.

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Població: Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) Domicialiació bancària Nom del titular:

Telèfon: semestral (18 euros) Població:

Entitat Oficina Control Número de compte Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.

Economia Entrevista a Paco Selas, delegat sindical de la CGT a Seat

“Seat s'ha passat de la ratlla” A principis d'aquest mes els sindicats CCOO i UGT van signar amb la direcció els "preacords" del XVII Conveni col·lectiu de Seat en presència del Conseller del tripartit i alts càrrecs de la multinacional. L'empresa automobilística, amb seus a Martorell (Baix Llobregat) i la Zona Franca (Barcelonès), és la més important del Principat, amb un col·lectiu de

18.000 treballadors que es veuran afectats pel nou conveni, i centenars d'empreses satèl·lits -algunes tan importants com Valeo o Nobel- que en depenen directament. Seat, que va ser bressol de la història del moviment obrer català dels 70, avui passa per ser un referent per les darreres polítiques de restriccions dels drets dels treballadors.

Àlex Tisminetzky, Barcelona El passat 16 d'abril CGT va convocar conjuntament amb UGT i CCOO una jornada de vaga, que ha canviat en aquest poc més d'un mes?

A Seat la CGT només tenim 2 dels 13 representants al Comitè d'Empresa, així que vam plantejar la negociació del conveni amb esperit de no imposició, amb la voluntat de sumar esforços per aconseguir millores laborals; però alhora també teníem molt clar que la convocatòria d'UGT i CCOO no era del tot sincera. El primer que cal dir és que és la primera vegada -en els trenta anys que El nou conveni signat a Seat afectarà a les condicions de treball de 18.000 treballadors porto treballant a Seat- que veig que es convoca una vaga en divendres (que és casi afavorir un pont ) nar-te’ls!); amb el nou conveni un UGT i la Patronal, però nosaltres fer aturar la producció de Seat, i i amb uns arguments que no eren treballador pot estar fins a 13 set- no hi som; des d'ara els diem que recuperar-ho els dissabtes amb un del tot "reals", dient que l'empre- manes seguides treballant també ens saltarem aquesta norma, i que plus; no només és un pacte injust sa volia fer un ERO, descontar els dissabtes, i això supera les 40 el dret fonamental a la vaga no pot pel treballador de Seat, que l'avidies de treball... I és que el 14 d'a- hores màximes setmanals. ser anul·lat per una clàusula addi- sen del canvi de torn al pujar l'aubril ja s'estaven iniciant les nego- Un altre punt negatiu és la capaci- cional d'un conveni. tobús, sinó que sobretot trenca ciacions amb l'empresa i ho volien tat de la direcció de moure els tre- La segona clàusula addicional és totes les expectatives dels compreparar com balladors d'una igual d'increïpanys d'altres una "victòria". seu a una altra ble; diu que si empreses que “Es manté la doble Nosaltres vam sense haver cal, per situació “La nostra intenció és amb les seves donar suport a d’alegar cap de crisi, es pot protesten escala salarial; els nous exigir que el procés la vaga de motiu, quan renegociar de intenten afectreballadors entraran que resta sigui divendres, però abans ho nou el conveni tar a la Seat, amb un 30% menys del transparent, que vam convocar havien de justi- en menys de dos que té més sou durant cinc anys, i puguem controlar els també el dissabficar.

Aquesta anys per "restaurepercussió i fins i tot un 30% menys possibles canvis” te, que l'empremesura, en rar la competitidona més posen els plusos de sa l'havia donat mans de la vitat" i es persibilitats de perillositat” laborable per a direcció, ens met que, "per pressió davant dos mil trebatemem que evitar acomiadaments", es facin la patronal. lladors, com a forma de pressió pugui ser utilitzada també per reduccions proporcionals de sala- Com penseu actuar a partir d'ara? més contundent. "castigar" els treballadors que més ris i jornada laboral sense contra- Nosaltres no podem signar un preI com valoreu el conveni signat? es destaquin en la sindicació; a partides. acord tan desastrós. I a més, el dia Una de dues, o els responsables de més han reduït a la pràctica el Com afectarà aquestes mesures a de la firma solemne davant la CCOO i UGT no s'enteren del temps de descans i s'han creat les empreses satèl·lits de Seat? premsa i davant mateix del que firmen o ens volen enganyar a grups de treball de caràcter taylo- Totes aquestes mesures afectaran Conseller, els nostres delegats no tots; ha estat escandalós. El primer rista; aquests grups de treball els de forma més dura encara als tre- van ni poder entrar a la sala amb que cal dir és, que al ser una intenten potenciar amb primes de balladors d'aquestes empreses el pretext de que podien "liar-la". empresa tan important, el conveni producció i promovent la compe- satèl·lits; si a nosaltres ens obli- La nostra intenció és exigir que el mai el negocien aquí, sinó que es titivitat entre els treballadors, guen a fer dissabtes, ells hauran de procés que resta sigui transparent, retiren en algun hotel els mateixos carregant en el grup moltes més treballar dissabtes i nocturns per que puguem controlar els possisecretaris generals de CCOO i tasques de les que fins ara realitza- poder proveir segons els nous bles canvis que encara resten i UGT amb les direccions i ho por- va cada treballador per separat. A torns. seguir denunciant les retallades ten aquí ja tot "cuinat". més, i entre altres coses, es manté Però la política insolidària d'UGT socials i laboral que estan portant Però hi ha molts aspectes a la doble escala salarial; els nous i CCOO amb els seus companys a terme amb l'excusa de la "comcomentar, potser el més impactant treballadors entraran amb un 30% d'altres empreses no és nova; fa petitivitat". és que per primera vegada les menys del sou durant cinc anys, i poc, en motiu de la vaga de Valeo negociacions acaben quan el con- fins i tot un 30% menys en els van signar un acord (amb l'oposiPer a més informació veni encara no està signat; segons plusos de perillositat o les ajudes ció de la CGT) per no treballar els el seu protocol s'ha donat sis escolars! dies que les empreses proveïdores www.rojoynegro.info mesos per redactar totalment el El conveni inclou a més unes puguin fer vaga i que amenacin de text definitiu, i podran acabar-lo polèmiques clàusules addicionals, sense tanta "publicitat". Ells el com les heu valorat? volen acabar d'amagat, però nosal- Per la CGT aquestes clàusules són tres exigirem estar-hi i controlar la culminació per un pacte desasles seves decisions. trós; en una d'elles CCOO i UGT A més, el pacte es caracteritza pel han pactat que cal avisar amb dues que anomenen "flexibilitat"; es fa setmanes d'antelació la convocatòuna bossa de dies a utilitzar segons ria d'una vaga, quan legalment les demandes de l'empresa i a només se'n demanen cinc dies! A recuperar quan l'interessi a la més, la vaga l'hem d'avisar al direcció (sense còmput, ni tan sols Tribunal Laboral de Catalunya, on anual, no hi ha data límit per tor- només tenen presència CCOO,

25 de maig de 2003

Nissan i Panasónic volen acomiadar més de 1.000 treballadors

Darrera manifestació contra els ERO

A.T.- El número d'Expedients de Regulació (ERO) no deixa d'incrementar-se cada mes, en les darreres setmanes ha arribat a la població de Celrà (Gironès) i a la Zona Franca (Barcelonès).

Als polígons industrials de la Zona Franca, la direcció de Nissan va anunciar el passat 15 de maig un ERO per a 848 treballadors, el que representa una reducció del 21% de les 4000 persones que conformen la seva plantilla principatina.

La mesura presentada representa 700 acomiadaments més dels ERO amb els quals havia amenaçat la direcció abans d'iniciar-se el segon torn de les negociacions. En trencar-se el primer torn de negociacions del conflictiu conveni d'enguany, l'empresa ja va presentar un ERO per 160 treballadors, que va desencadenar un seguit de mobilitzacions sindicals i va ser finalment retirat (veure L’Accent nº 33).

La direcció de Nissan ha demanat reduccions laborals i amplies mesures de flexibilitat d'horaris per suspendre l'ERO. En cas de no arribar a cap acord, Nissan ha amenaçat de traslladar la seva producció barcelonina a Tailàndia.

A Celrà, la factoria d'aspiradores Panasónic ha presentat un pla d'acomiadament de 216 treballadors.

La multinacional Matsushita Electric España ha anunciat el trasllat de la seva factoria del Gironès a la Xina

25 de maig de 2004

Internacional

Si avui dia George Orwell tornés i escrivís altra vegada la seva sàtira Rebel·lió en la Granja sobre el règim stalinista, utilitzant com tòpic de discussió l'esquerra i els intel·lectuals, probablement arribaria a un diagnòstic sorprenent: "si en la meva sàtira els animals dominants eren els gossos i els porcs, avui en dia serien els talps i les gallines, amb el suport dels camaleons."

Hi ha una estranya moda intel·lectual que s'ha apoderat de la inteligentsia a nivell mundial que consisteix a dir que, llastimosament, estem parats en el neoliberalisme, que no ens satisfà perquè és una barbàrie amb la qual ningú amb ètica pot estar d'acord, i, per tant, estem en contra d'un capitalisme salvatge diferenciant-lo, òbviament, d'un capitalisme no salvatge. Però aquest desig subjectiu de transformació que tot intel·lectual i persona d'esquerres que es preciï té, aquest desig subjectiu de transformació no s'aparella amb el paradigma postcapitalista perquè la ciència no ens diu encara quina és la solució. Aquesta és la moda que impera avui en dia en el món intel·lectual.

Vaig a citar a un intel·lectual brasiler, Heinz Dietrich a l’Ateneu Barcelonès Emir Saab, que preguntat sobre l'alternativa al neoliberalisme va dir: "no cament, en els anys 80, perquè ningú ho tenim clar, nosaltres hem sabut no pot creure, al meu entendre, que el resistir al neoliberalisme, però no som retorn a la participació del socialisme capaços fins ara de saber com se surt històricament existent aconseguirà un d'aquest model. Sabem el que no moviment de masses, i sense el movivolem". Això és, en cert sentit, repre- ment de masses, per descomptat, res es sentatiu d’un cert sector dels intel·lec- pot moure en una societat de classes. tuals. Hi ha una certa immodèstia Quan en els anys 80 cau el socialisme perquè si hi ha algú que ha estat capaç realment existent, deixa al descobert de resistir al neoliberalisme han sigut grans parts del planeta: l’Àsia Central, els pobles no els intel·lectuals, perquè l’Orient Mitjà, Rússia, Sibèria, amb els intel·lectuals han enormes marxat alegrement a la recursos i “si hi ha algú que ha reraguarda dels enfronestat capaç de resistir al a p a r e i x taments, i han estat els una buineoliberalisme han camperols d'Amèrica dor en el sigut els pobles no els Llatina, els treballasistema intel·lectuals” dors, els estudiants, les bipolar dones, que s'han mundial. enfrontat i tot just ara la intel·lectua- Qui omple aquesta buidor? Aquesta litat està despertant, està pujant al buidor és omplerta per l'únic subjecte tren. que té la logística, el poder financer i el Llavors, aquest és el primer problema, poder polític per a reestructurar aquest que és una actitud frívola, perquè em món: les empreses transnacionals, verisembla que avui en dia tenim ja una tables arquitectes del món actual. resposta a aquesta incògnita, sabem Reestructuren aquestes zones arribant a quines són les institucions vitals de la fer ús de la força militar, com estem nova societat, quin tipus d'estat, quin veient avui dia. Per tant, estem en un a tipus de democràcia i, sobretot, el tema situació d'unilateralitat. més complicat, el problema de l'econo- I en l'any 2001, amb els atemptats de mia. Però la majoria dels intel·lectuals Nova York, l'anomenat projecte històviuen bastant bé, sobretot en el primer ric de la gran burgesia, sobretot en la món, i, per tant, no tenen motius per seva fracció més afavorida, Bush, Blair, trencar amb el sistema capitalista i pro- Aznar, Berlusconi, Sharon, sent que és posar una cosa diferent, diferent de moment de donar el cop definitiu i Keynes, Stiglitz o la taxa de Tobin, per- establir el Tercer Ordre mundial de la què mentre estiguis dintre del keyne- gran burgesia en aquest segle. El prosianisme en les seves distintes variants blema és que pel costat oposat no es el sistema no t'agredirà seriosament. El regenera el projecte històric de les sistema començarà a combatre seriosa- majories. Només queden les teories ment matant la teva imatge com inte- socialdemòcrates que només funciololectual i, en el Tercer Món, matant-te nen en el pol explotador del sistema, en físicament si és necessari; et començarà el primer món. a combatre seriosament quan tu James Petras va dir recentment, "l'escomences a combatre'l seriosament i querra guanyaria més si emprengués combatre'l seriosament significa pro- una anàlisi de les complexes i contraposar un Nou Projecte Històric a les dictòries realitats de les lluites naciomajories. nals i de classe, en comptes d'embarA finals del segle XVIII sorgeix una dissar-se en grandioses profecies gloproposta d'aquest tipus, un projecte bals de llarg termini desvinculades dels històric, el dels jacobins i posterior- moviments populars". La proposició ment apareix el segon projecte històric, de Petras no té mèrit per dues raons, el de les majories que és el de Marx i en primer lloc, nosaltres sabem que la Engels. Ambdós projectes cauen bàsi- societat és el que en física es diu un sis-

gories de Marx el que existeix és irreal.

El propi Marx seria el primer que es molestaria amb això, perquè Marx diria: "no han entès que la nova teoria només pot sortir en la posició d'avantguarda!."

Perquè, de quina avantguarda va sortir el marxisme? De l'Economia Política anglesa, del pensament polític racionalista francès, el més avançat i revolucionari, i del mètode més avançat en aquella època que era la dialèctica que, en el fons, és el mètode de la veritat relacional, de la veritat de la física quàntica, que intuïen que era més adequada que la física de Newton per a la societat. Carles Marx diria: "quins il·lusos són vostès! Com volen fer una teoria de transformació social del capitalisme del S. XXI si no saben de la física quàntica, de la biologia avançada, de la matemàtica avançada?." Solament des de les posicions d'avantguarda de l'art, de l'experiència de les masses, de la ciència podrem fer la nova teoria.

Per acabar-ho d’arrodonir, els intel·lectuals en aquest temps són hereus d'una història d'agressió. A l’Amèrica Llatina va haver una matança tremenda.

Alguns se’n van anar a l'exili, uns altres van continuar i uns altres van canviar.

Marx, totes les obres d'Engels, de Després va venir la compra massiva, a Lenin...". Si tu et poses a estudiar totes Veneçuela i a Mèxic amb la renda les obres de Carles Marx, que són uns petrolera. En el Primer Món la castra60 o 80 volums, i Lenin, que en té gai- ció dels intel·lectuals va ser amb mesurebé tants, a la qual cosa has d'agregar res menys dràstiques, però el resultat és per a ser plural a Rosa Luxemburg, a obvi. Les facultats de ciències socials Trotski, etc. llavors vol dir que quan són deserts tant en el Primer com en el hagis acabat no has corregut cap risc, Tercer Món. Si desarmes la teologia de no has llençat ni una pedra a la policia. l'economia burgesa, no guanyes gens, Llavors, què has fet en la teva vida? No no es guanyen beques, no es guanyen has fet política. premis, no es Estaves buscant la guanyen invita“Quan hagis acabat de pedra de la veritat cions de fundallegir els clàssics, però en llibres de fa 200 cions, no es no hagis viscut cap risc, anys. guanya res. no hagis llençat ni una Jo sóc un gran Tenim, d'una pedra a la policia. admirador de banda, l'estaLlavors, què has fet en Carles Marx, de blishment la teva vida? No has fet Lenin, però cal intel·lectual, pensar una cosa: no amb les vaques política.” pots trobar la solusagrades que ció a la societat gloorganitzen els bal en el que es va fer fa 200 anys. grans esdeveniments que eviten la Aquesta gent diu, d'una banda, "anem innovació teòrica, i tenim, d'altra a buscar la resposta en la societat del S banda, a intel·lectuals com Marcos, XVIII quan la gent es movia en mula o que estan en el bosc. Jo crec que un en carreta" mentre van amb avió que intel·lectual que és ètic, avui dia, ha de vola a 1000 km per hora. Imaginin-se prendre partit. a Carles Marx que havia de copiar En el món de la ciutat, perquè no afanyosament en la biblioteca del només és una qüestió de consciència, Museu Britànic a Londres quan avui el sistema et penetra com l'aigua, perpodem tenir accés al coneixement amb què és el mitjà en què actues. Per una computadora des de qualsevol exemple, a mi em van convidar a un punt del món. institut d'investigació a Hamburg, una Hi ha un problema de coneixement en ciutat bonica, amb quantitat de milioaquests companys, la solució no és naris, i el centre estava en la zona més retornar a Marx i no fer nova teoria. rica d'Hamburg. Estant tres mesos No, això seria com en física dir anem allà, em vaig començar a adonar de a deixar a Einstein i tornar a Newton. com el càncer m'estava envaint: la La solució és la síntesi d'ambdós, seguretat, el bon nivell de vida d'aaquesta és la clau. Marx no pot existir quest Primer Món. Mai en aquest si no existeix Hegel, i Hegel està parat ambient podràs entendre la situació sobre les espatlles de Kant, i Kant no del camperol de Bolívia o el treballapot existir sense les discussions ante- dor a Hondures. Després, no tot és riors, llavors no és que calgui elegir subjectiu, no és que tots siguin una entre l'un i l'altre sinó que, cada para- colla de venuts, sinó que l'ambient que digma científic es refereix a diferents un es mou ho determina en gran aspectes de la realitat. La física de mesura. Podem usar al vell Mao Tse Newton segueix sent vàlida per a Tung: "El guerriller ha de nedar en el moviments amb certa massa i certa poble com el peix en l'aigua". El velocitat, la física d'Einstein és vàlida mateix val per als intel·lectuals. per a moviments propers a la velocitat de la llum a nivell atòmic, i per tant * És professor de la Universitat avui dia analitzar només amb les cateAutònoma Nacional de Mèxic.

Gallines i talps: l’esquerra i els seus intel·lectuals

Fragments extrets de la Conferència celebrada a l'Ateneu Barcelonès el 7 d’abril passat organitzada per Defensem Cuba Per Heinz Dietrich*

tema dinàmic complex, i sabem també que la generalització d'inferències particulars, que és bàsicament el mètode que utilitza Newton, no és capaç d'entendre la lògica i la seva evolució previsible; per això, la idea que en pots treure, com insinua Petras, com d'aquestes nines russes, aquestes matriuskes, des de baix una petita nina i després fer-ne una més gran i successivament fins que finalment tens un projecte mundial d'alliberament anticapitalista, això és una idea que és a priori inviable. Jo crec que aquí tenim un exemple de la falta de formació epistemològica i metodològica d'aquests intelolectuals, que per altra banda, tenen una gran audiència.

La segona posició és la posició dels talps, em refereixo als intel·lectuals que ho són en la seva interpretació per falta de coneixement científic. Tenim un gran problema en les universitats, en molts casos el que es fa en les Ciències Socials, Sociologia, Ciències Polítiques i per descomptat en Economia no té molt a veure amb les ciències, I ja ni en parlem de les Humanitats, Filosofia, Literatura, etc. Però, probablement molts dels líders dels moviments socials o són advocats, o han estudiat Literatura o són economistes. És a dir, tota la classe de gent que no ha passat pel rigor del mètode científic. Llavors, tenim, d'una banda, les gallines que per interessos político-econòmics no s'enfronten al sistema i amaguen aquesta posició sota un suposat agnosticisme, objectivament insuperable.

L'altra posició és la falta de formació científica. Aquestes són, al meu judici, les dos grans arrels de les quals es nodreix la falta de participació dels intel·lectuals i dels líders sindicals, moviments socials, partidistes, etc., en la construcció d'una nova teoria al servei de les majories.

Hi ha una tercera posició, per descomptat. L'altre dia vaig rebre un correu electrònic dient "no estic d'acord en el Nou Projecte Històric que vostès estan proposant, la democràcia participativa, perquè abans d'escriure això cal estudiar totes les obres de

Cultura

Sobre Terra Lliure i el MCAN En Ricard Vilaregut (Les Masies de Roda, 1972) presenta el seu primer treball publicat: Terra Lliure.

La temptació armada a Catalunya.

Manifestació independentista contra la llei antiterrorista als anys 80

L'embrió d'aquest llibre és un treball que el mateix Vilaregut va presentar el juliol de 2002 a la Universitat Oberta de Catalunya, i que duia per títol Processos de desmobilització de grups armats: el cas de Terra Lliure. L'objectiu era estudiar l'organització armada catalana i veure si el seu procés de desmobilització era semblant al d'altres proces-

sos semblants, un tema vinculat a la diplomatura que cursava sobre Cultura de Pau i Resolució de Conflictes de la UAB. En acabat, i potser esperonat per la poca literatura existent sobre la pràctica armada als Països Catalans (Terra Lliure (1979-1985), J. Fernàndez; L'independentisme armat a la Catalunya recent, D. Bassa; Parla

Terra Lliure. Els documents de l'organització armada catalana, C. Sastre) va decidir fer un treball que expliqués "què era i què va significar Terra Lliure? Com, quan, i per què va sorgir? Quina part de la societat catalana s'hi veia representada?

Quines van ser les causes que la van portar a la dissolució? I, sobretot, per què un projecte d'aquest tipus

De les panteres als diamants Jordi Garrigós, Barcelona Seria un menyspreu no considerar a Public Enemy o a NWA com a grans icones de la història de la música, grups com Negu Gorriak o Rage Against the Machine els han reconegut com a grans influències dins la música combativa que a principis dels 90 movien el món amb cançons com "Fuck the police" o "Don't belive the hypes" (No et creguis als mitjans). Què és el que ha passat per que, a l'actualitat Mcs afroamericans s'oblidin de la protesta contra el sistema? És que la raça negra ja no està

discriminada als EUA com per dedicar-se a cantar sobre diners, dones o cotxes?

Quan a finals del 1979 Sugar Hill Gang editaren Rapper's delight, el món descubrí el que era la música rap, un símbol de protesta sorgit dels ghettos de Nova York com Harlem o el Bronx que servia per demostrar al món les qualitats d'un estil de música que es valia d'un ritme electrònic amb la possibilitat de poder recitar rimes al damunt. El fet de poder dir el que volguessis sobre una base obria un gran ventall de possibilitats i la raça negra ben aviat descobrí que ho podia utilit-

zar com a mitjà de protesta per ensenyar al món la seva situació. En aquest sentit, l'aparició de Public Enemy fou un cop al ben mig del vell somni nordamericà, el seu disc "It takes a millions of nations..." de l'any 88 significà, no sols un boom a nivell de vendes, sinó una clara reafirmació de la raça negra.

Chuck D i Flavor Flav tenien una forta postura marxista i justificaven la lluita armada de les Panteres Negres per tal de derrotar el sistema establert que oprimia a la gent no blanca dels EUA. Public Enemy així com 2 Live Crew o NWA (Niggers With Attitude) varen patir una sistemàtica marginalització per part dels mitjans de comunicació i la crítica especialitzada, cosa que hem de sumar a un llarg període de silenci involuntari en el que els seus treballs foren sotmesos a censura i a judicis als

no va arrelar a Catalunya?".

El resultat final d'aquesta feina el defineix prou bé el propi autor: "un treball de recerca que s'ha convertit en un llibre d'intenció divulgativa, de caire més general que específic, i que navega entre la investigació periodística i l'assaig polític". El que tenim a les mans és ben bé això, i no és poc. Un llibre que, partint de la bibliografia que s'ocupa de l'esquerra independentista, d'alguns treballs que aborden el tema de la pràctica armada, i d'un seguit d'entrevistes realitzades a persones vinculades d'una manera o altra amb Terra Lliure (TL) i que trobem escampades al llarg dels capítols, intenta fer un repàs dels principals elements que van intervenir en la construcció i desmembrament del Moviment Català d'Alliberament Nacional (MCAN) en general, i de TL en particular. Aquesta és una tasca molt vasta inclús per un llibre de prop de quatre-centes planes. Però el resultat final de la reconstrucció d'aquell període, una reconstrucció més periodística que històrica, és prou bo malgrat no haver pogut o volgut evitar alguna consideració moral s'obre l'ús de la violència, que no aporta res al coneixement del nostre passat.

Ara bé, si el balanç general del llibre és força positiu, el darrer dels capí-

tribunals.

En ple segle XXI i dues dècades després de l'aparició del rap combatiu la situació actual del hip-hop és radicalment contrària. Si als 80 el mirall dels activistes negres era Malcom X, als 90 es posà de moda l'icona d'Scarface (pel·lícula de Brian de Palma de l'any 1983), un exiliat cubà que sorgit del no res acaba dominant tot l'imperi de la droga de l'estat de Florida. Molts rapers apareguts a mitjan dels 90 com Guru, Nas o Method Man veien en Tony Montana un model a seguir, creien que es podia arribar a ser un triomfador a la vida estant al marge del sistema i per ells aquesta via era el rap. El problema principal d'aquesta filosofia és que, per a ells, el triomf era aconseguir el màxim de capital oblidant-se dels seus orígens als marginals barris de NYC o LA tot i que recordaven a les seves lletres els temps difícils que varen passar allà. Tot i això, aquests Mc’s destacaven per una gran

11 de maig de 2004

tols, en el qual es pretén la defensa de la conclusió, per ell evident (és vident?), de "la inviabilitat (que no impossibilitat) que un fenomen de violència política pugui arrelar-hi [a Catalunya]", és decebedor. En aquest apartat, el pes de l'argumentari de Vilaregut se sosté sobre el que ell mateix anomena, a la presentació, com "afirmacions que per la seva contundència són mereixedores d'un major aprofundiment i argumentació". Entre les més sorprenents trobem la que versa sobre la impossibilitat de "saber si es podran assolir certs objectius per via pacífica i democràtica, però el que és evident, per àmpliament demostrat, és que per altres camins, almenys pel que fa a Catalunya, ben segur que no s'aconseguiran". És a dir, que de la no consecució d'uns "certs objectius" ni per la via pacífica, ni per la democràtica, ni per altres camins, se'n dedueix que els altres camins són els únics que no ens menaran a enlloc. Davant d'aquests intents confusionaris, l'esquerra independentista d'arrel marxista que, com molt bé diu en Vilaregut, està actualitzant els seus discursos, ha de vigilar, però, de no perdre de vista els seus fonaments teòrics. "Els comunistes menyspreen d'amagar les seves opinions i intencions. Declaren ben obertament que els seus objectius només poden ser aconseguits amb l'enderrocament violent de tot ordre social preexistent", Marx i Engels dixerunt.

Josep Maria Solé

qualitat alhora d'elaborar les seves rimes cosa que ara no passa. La situació actual de la música rap és més aviat lamentable i finalment la pressió blanca ha vençut qualsevol tipus de reivindicació. Els mateixos cantants de raça negra han seguit el joc a les multinacionals, sempre dirigides per blancs, enlluernats pels diners i el poder que aquestes els hi ha ofert a causa de la forta demanda que hi ha dins el públic adolescent americà i blanc. No és gens difícil encendre la televisió i veure grups com D-12, Sean Paul o Ja Rule que lluny de gent més compromesa com Dead Preaz o Non Phixion exalten el sistema capitalista que tan mal ha fet al seu poble i que degraden encara més l'ésser humà. El masclisme, l'exaltació del capital i l'apologia a les drogues són els únics valors d'aquestes joguines de les multinacionals discogràfiques que han fet del rap una música buida i, el que és pitjor, amb nul talent.

25 de maig de 2004

Contraportada

Entrevista a Walter Wendelin, portaveu d'Askapena

"Som responsables del que passa a Iraq per no renunciar al nostre model de desenvolupament" Askapena és una organtizació basca de solidaritat internacionalista. Fa un temps, Walter va visitar els Països Catalans per participar en un acte sobre la retallada de llibertats

al País Basc. Vam aprofitar per demanar-li algunes opinions sobre el moviment pacifista, el moviment antiglobalització i sobre el futur del capitalisme.

Joan Teran, Barcelona Com analitzeu el tema de la guerra, les manifestacions massives que l'any passat van tenir lloc arreu de l'Estat espanyol contra la guerra i com veieu el futur del moviment pacifista?

S'ha de dir algunes coses sobre la resposta massificada contra la guerra, una iniciativa que va sorgir al Fòrum Social Europeu de Florència i que es va reprendre després al de Portoalegre. El moviment contra la guerra ens sembla globalment positiu com a element Walter Wendelin aglutinant, sobretot per les seves potencialitats, però cal valorar la incursió ràpida i la imposició absents. Cal dir que es tracta d'un Què es pot dir en aquest context també les seves deficiències, sobre- d'un govern titella n'hauria estat moviment molt vàlid, amb gran del paper d'un Lula que vol fer de tot el fet que molta gent que es va un, i l'altre era el de la guerra de potencialitat, que està creant una pont entre Davos i Portoalegre? apuntar al "No a la guerra" també llarg abast, amb un alt cost de motivació i unes mobilitzacions No es pot en cap cas personalitzar n'és directament responsable. Per marines, armament, etc. El proble- que a nivell quantitatiu són força en un persona concreta, i menys en exemple un PSOE que ens va ma de fons que plantegen aquests importants, però té encara molts el cas d'un Lula que té una pressió posar a la sectors, i que enca- defectes. El prina sobre OTAN en ra està plantejat en cipal és que es i n i m a g ina“No es tracta ni de fer “Som responsables d’un contra de la bona mesura, és segueix centrant ble, pressió més sostenible el model de voluntat qui i com ha de en els efectes més que rep capitalisme ni de deixar desenvolupament que democràticapitalitzar la reor- que en les causes. d'una banda que s’autodestrueixi, cal dels sectors per funcionar necessita c a m e n t ganització estratè- Les qüestions com estar perparats per si hi d’aquesta guerra” expressada al gica de tot per exemple els gran capitaha una ruptura” País Basc o a l'Orient Mitjà. transgènics, les listes (com Catalunya.

També hi havia la tortures, o la gueels que Però en general tots som responsa- posició dels que juguen sobre rra, elements centrals en el discurs representen Davos); de l'altra bles d'estar a l'OTAN, de no tenir segur, a veure què en poden treure. "antiglobalització" no són més banda, el moviment social brasiler la independència com a poble (jo A Aznar li ha acabat sortint molt que efectes, mentre que les causes amb l'MST al capdavant. Ell no parlo del País Basc) per poder sor- car. de fons no s'estan tractant. Si no decideix en última instància. tir-nos de l'OTAN. També som Tornant al paper del moviment se supera aquesta dispersió en allò Depèn de la força que puguin tenir responsables d'un model de desen- contra la guerra i relacionant-ho que es refereix als efectes, per arri- els moviments revolucionaris de volupament que per funcionar amb la qüestió de les trobades de bar a les causes i a les arrels del base el fet que pugui arribar a trennecessita d'aquesta guerra: si EUA Portalegre i l'anomenat moviment problema el moviment es perdrà. car amb Davos i els EUA. Jo no i Europa no aconsegueixen domi- antiglobalització, com veus el Una sortida provable és que en el tinc perquè dubtar que si Lula nar aquesta part del món el preu present i futur d'aquests movi- futur aquest moviment s'escindei- pogués fer-ho, ho faria. I aquí és on del petroli es dispararà. Chavez, ments? xi entre els sectors més possibilis- entra el paper de la solidaritat molt moderat, va dir que el preu Per començar cal dir que no es pot tes (en termes clàssics, reformis- internacionalista. Ni tan sols un del petroli havia d'estar a 30$ al parlar en cap cas tes) i els país com Brasil, que és la meitat del barril, mentre que Bin Laden par- d'una nova revoluciona- continent americà, pot plantar cara “El principal defecte del ris. No es a l'imperialisme ianqui. Només lava sobre un preu de 270$ el esquerra, encara moviment barril. Només amb aquests preus que sí, que és cert tracta ni de una Amèrica unida podria fer front antiglobalització és que es podria parlar d'un comerç just, que es tracta d'un fer més soste- a l'imperialisme i al capitalisme. se segueix centrant en però també amb aquests preus es nou moviment, nible el capi- És possible un triangle bolivarià trencaria tot el model de desenvo- en gran part. Pel talisme ni de (amb Colòmbia, Veneçuela, els efectes més que en lupament actualment existent, un que fa a les trobadeixar que Equador o Brasil mateix) que pugui les causes de fons” model basat en el consumisme al des dels anomes ' a u t o d e s - plantejar una alternativa clara a qual sembla que no volem renun- nats Fòrum Socials, tant el de trueixi, cal estar preparats per si hi l'imperialisme ianqui? ciar.

Portoalegre com el de Florència, ha una ruptura en el sistema, se li Per aquí van els camins possibles. És des d'aquesta perspectiva que caldria valorar l'absència dels pugui enfrontar una alternativa. És necessària una alternativa que cal entendre el paper ambigu moviments indígenes, que jo valo- Aquestes diferències entre diferents integri l'esquerra clàssica i els d'Alemanya i França respecte els raria com els principals movi- sectors del moviment, ja s'han moviments indígenes en un procés EUA en el tema de l'Iraq? ments "antiglobalització" mostrat en altres edicions del bolivarià absolutament ampli, des No només van ser Alemanya i d'Amèrica. També estan absents Fòrum Social, quan coincidiren de la frontera de Mèxic amb els França qui van tenir un paper d'o- en gran part els moviments d'alli- reconeguts terroristes d'estat com EUA. Però es tracta d'integrar tots posició a la intervenció armada. Als berament nacional clàssics i les Garzón o Chevènement amb movi- aquests moviments, i fins i tot ells EUA també hi havia sectors que nacions sense estat. Per tant, gran ments revolucionaris com la matei- sols no podrien, seria necessari un deien que o no era el moment o part del que hem de designar com xa esquerra abertzale o les Madres front internacionalista mundial que no era el mètode. El mètode de a poders antiglobalització hi són de la Plaza de Mayo. que els donés suport.

agenda MAIG Dijous 27 Bellaterra (Vallès Occidental). Acte de presentació de la CUP. 13h, Facultat Filosofia i Lletres.Organitza: Comitè de suport a la CUP. Divendres 28 Castelló de la Plana (Plana Alta).

Xerrada: Mines d'argila; L'exemple dels Serrans i el futur dels Ports.

19:30h, Casal Popular. Organitza: Plataforma Salvem el Desert.

El Prat del Llobregat (Baix Llobregat) Concert per la Llengua; Red Banner, Avalots i Xaca Laveri.

22:30h, Kasal Okupat Alta Tensió.

Organitza: CAL. Prats de Lluçanès (Lluçanès Osona) Concert per la Unió i la Llibertat dels Pobles amb Muguruza, Obrint Pas i altres. 23h, Pavelló Municipal. Organitza: Ateneu Lokal.

Monóver (Baix Vinalopó). Xerrada 'El capitalisme global', a càrrec de la politòloga Pepa Ferrer. 21:30h, Casal Jaume I de Monòver.

Dissabte 29 Valencia (Horta). Concert antirrepressiu amb Obrint Pas. 22:30h, Bar Terra.

Vilafranca de Conflent (Conflent).

Xerrada: 1674, La conspiració de Vilafranca. 23h, Sala Jauffret.

Organitza: Casal Jaume I del Conflent i Ajuntament.

Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) Aniversari de l'Ateneu X. Concert: NN33 i Fermín Muguruza Kontrabanda. 23h, Pavelló Firal.

Organtiza: Ateneu X. Mosqueroles (Vallès Oriental).

Concert d'en Feliu Ventura, III Jornada de Costums del Montseny.

23.30h. Organitza: PSAN Baix Camp. Aplec de la Paret Delgada. 11h, Ermita de la Paret Delgada. Organitza: PSAN ABRIL Dimarts 1 Barcelona (Barcelonès). Xerrada sobre la Constitució Europea amb membres de la Campanya contra la Constitució, la CSC i la CUP. 12.30h, UPF. Organitza: A. ESTEL Dijous 3 Terrassa (Vallès Occidental). Xerrada "Els Països Catalans contra la Constitució Europea". 20h, Via Fora!. Organitza: Endavant.

Dissabte 5 Barcelona (Barcelonès). Celebració dels 10 anys d'AE amb sopar, concert, i acte polític. 21h, CAT de Gràcia. Organitza A. ESTEL Sant Cugat (Vallès Occidental).

Projecció de "La Batalla de Argel" i sopar per l'Autogestió. 17h, La Guitza. Organitza: Endavant.

Castelló de la Plana (Plana Alta).

Concert per l'autogestió de L'Arrel.

19h, Casal Jaume I. Barcelona (Barcelonès). Manifestació "Papers per a tothom". 18h, plaça Universitat. Organitza: Assemblea per la regularització sense condicions.

Envia les convocatòries a accent@correucatala.com

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 34. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@correucatala.com. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Àlvar Kuehn, Andreu Perelló, Maria Oliver, Aure Silvestre, Júlia Taurinyà, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Rafa Escobar, Àlex Tisminetzky.

Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Antoni Trobat. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució : Eva Capdevila i Albert Roig.

Han col·laborat en aquest número: Heinz Dietrich, Ester de Pablo.