Accent 35

Entrevista a Joan Carbonell, portaveu de l’Alternativa Estel Del 8 al 21 de juny de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans

Número 35

Violent desallotjament dels immigrants tancats

Sumari: ······················

La UE avança sense els pobles Països Catalans / 2

Explotació dels immigrants al camp de Lleida Economia / 5

Les organitzacions de la Intifada Internacional / 6

Camps ja no vol els papers de Salamanca Immigrants tancats a la Catedral, hores abans de ser desallotjats violentament

El nou delegat del Govern espanyol al Principat, Joan Rangel, ha estrenat el càrrec al més pur estil de la seva antecessora Julia García Valdecasas, i és que el passat 6 de juny va decidir enviar els antiavalots de la Policia espanyola per tal de posar fi a la tancada d'un miler de persones a la Catedral de Barcelona per exigir la regularització dels immigrants sense papers. Cal destacar que ni durant l'època franquista la policia entrava a les esglésies

per reprimir assemblees. L'Assemblea per la Regularització Sense Condicions havia convocat una manifestació el dissabte a la tarda, que va acabar amb la tancada d'unes 1.200 persones a la Catedral i l'església del Pi. Els representants de les persones immigrades van negociar amb els responsables eclesiàstics que abandonarien els temples l'endemà a les 9 del matí. Però per als responsables del Govern espanyol i de la Generalitat

principatina 12 hores de tancada eren massa, i a les 4 de la matinada del diumenge els antiavalots van irrompre a la Catedral i amb cops de porra i empentes van fer fora el miler de persones que hi havia. Hores més tard, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, felicitava l'actuació dels responsables del que ell anomenava "resolució del conflcte", i CCOO i la UGT treien un comunicat criticant el tancament.

Zigor, Diego i Laura, condemnats per l'Audiència Nacional espanyola La filtració a premsa de la sentència de la Secció Segona Penal de l'Audiència Nacional espanyola va confirmar els temors de molta gent en condemnar als joves catalans a 9 anys de presó per col·laboració amb banda armada. Els magistrats van fer cas omís de les denúncies dels presos polítics catalans que afirmaven que les declaracions inculpatòries havien estat extretes sota tortures. Tampoc no van tenir en compte

les incongruències de declaracions del cossos policials, com afirmaven alguns mitjans que s'han fet ressò del cas. Així, Zigor, Laura i Diego, que ja porten quasi tres anys als centres penitenciaris espanyols, hauran de complir sis anys més de privació de llibertat. La sentència també condemna a tres catalans a cinc anys de presó, per haver acollit a la seua casa als suposats col·laboradors del comando Barcelona del grup

armat basc. Per altra banda, el col·lectiu Rescat va denunciar en un comunicat la filtració de la sentència i, també, el fet que la sentència s'haja produït set mesos després del judici. Segons han informat algunes fonts, aquest retràs és a causa de la voluntat d'una dels magistrats d'emetre un vot particular i a la pressió de la resta per a que no ho fera. Açò, segons Rescat, demostra el caràcter polític del procés.

Pocs mesos després que el Partit Popular recolzés una declaració de les Corts Valencianes que instaven la tornada dels anomenats papers de Salamanca al País Valencià, el president d'aquest partit i de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps s'ha desdit i ha afirmat que és més convenient la permanència d'aquests documents a l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola a Salamanca. Els arguments del president valencià per desacreditar una decisió presa pel seu propi partit han estat els de la conveniència de la no-disgregació d'aquest arxiu per mantenir la seua coherència històrica. En realitat, però, aquestes manifestacions han de contextualitzar-se a l'actual campanya de les eleccions europees; ja que fa pocs dies el candidat del seu partit a aquestes eleccions, Jaime Mayor Oreja va manifestar públicament la legitimat de la estada de la documentació catalana a Salamanca. Amb aquestes declaracions per part de Camps novament s'ha pogut posar en entredit la pretesa defensa dels interessos valencians del seu partit al quedar en evidència la subordinació del partit popular del País Valencià als ritmes polítics que li marquen des de Madrid

editorial urant aquestes últimes setmanes, hem comprovat com una nova crisi afectava l’inestable tripartit d'esquerres del govern autonòmic del Principat, l'informe sobre els mitjans de comunicació ha posat al descobert relacions fosques entre el poder polític i els mitjans de comunicació.

Davant aquest fet, no és d'estranyar el servilisme que Canal9 al País Valencià o TV3 al Principat fan als seus amos, que evidentment, provenen de Madrid. El cas valencià ha suposat un intent brutal d'acabar amb la cultura catalana en tots els àmbits i la llengua predominant a la cadena és clarament el castellà. Tampoc hem d'oblidar que Canal9 ha aconseguit ser el màxim exponent de la cultura espanyola més rància i casposa amb la reiteració de l'emissió de programes de premsa rosa que, lluny d'aportar cap tipus de qualitat moral als telespectadors, donen una visió de la vida marcada pels factors més característics i lamentables del sistema capitalista.

Tot i això, aquesta via per la que ha optat el Partit Popular a València no pensàvem, o no volíem pensar, que és la que

D

El servilisme mediàtic adoptaria el PSOE al Principat, amb la sempre reconfortant complicitat dels seus socis de govern ERC i IC-V. Si durant tota la història de TV3 aquesta s'havia distingit per ser una televisió regionalista, que seguint la tònica de CiU, feia el joc a les institucions espanyoles, tot i que encara es mantenia al marge del servilisme descarat a Espanya. Ara, els catalans i les catalanes ens trobem desemparats veient el procés d’integració a Espanya que està adoptant la televisió pública catalana.

Punt i apart mereix el tractament que s'ha fet de l'enllaç del príncep espanyol. Si no en teníem prou amb l'emissió en directe, i durant tot el matí del 22 de maig, de la boda del Felipe i la Letizia, vàrem haver de veure com TV3 ens repetia, uns dies abans, les festes que es feren a Barcelona quan es va casar la infanta Cristina. Quina necessitat hi havia de

fer aquesta exaltació de la monarquia borbònica? Cap. El tripartit ha aconseguit que TV3 es converteixi en una cadena més de les diferents televisions de l'Estat que transmeten ideologia espanyolista a totes les llars dels Països Catalans.

El problema de tot el desgavell de l'exaltació monàrquica espanyola no és el fet en sí de retransmetre la boda, el que és realment preocupant és que durant aquestes setmanes ningú s'ha plantejat en antena la utilitat d'aquesta institució anacrònica que és la monarquia, deixant de banda una bona part de catalans i catalanes que discrepem de tot això. Però bé, aquest fet és habitual, ja que tampoc parlen de les discrepàncies amb el Túnel de Bracons, silencien el fracàs que està suposant el Fòrum de les Cultures o s’obliden que les tortures no només es realitzen a l'Iraq, sinó que molts catalans les han hagut de patir a l'Estat espanyol.

8 de juny de 2004

l’apunt

L'oposició a la Constitució comença a prendre forma Des dels Països Catalans, com des d'arreu d'Europa, l'esquerra i els moviments socials comencen a fer sentir les veus discrepants amb la Carta Magna i el procés de construcció de la UE en general. La Campanya dels Països Catalans Contra la Constitució Europea, que aplega un bon nombre de col·lectius, organitzacions i sindicats d'arreu del país, va engegar a principis d’any a funcionar amb diferents actes tant a Barcelona com a València, on es feren debats, jornades i concentracions, i es perfila com un dels eixos a través del qual coordinar els esforços pel ‘No’ en el futur referèndum de la Constitució des d'una crítica d'esquerres i del conjunt de la nació catalana.

Trobada de l'esquerra europea a Euskadi Nord Per altra banda, nombrosos moviments d'esquerres i d'alliberament nacional es reuniran els dies 16, 17 i 18 de juny a la localitat de Sokoa, a Iparralde, en unes jornades internacionals organitzades per l'esquerra abertzale, amb l'objectiu de "posar en marxa una iniciativa que enforteixi una alternativa socialista dels treballadors i dels pobles d'Europa". Es debatran quatre ponències marc: "La lluita de classes en la nova UE: una estratègia sindical en la construcció europea", "La lluita per la Identitat en la nova UE", "La repressió dels estats en la nova UE" i "L'acord institucional en la nova UE: la Constitució i el neoliberalisme europeu".

Entre els ambiciosos objectius de la trobada, hi destaca, a més de coordinar esforços a nivell europeu pel ‘No’ al referèndum de la Constitució, la intenció de concretar línies de treball de futur encarades a “l'articulació del moviment progressista europeu”, discutir "propostes de cara als comicis europeus de 2009"; així com establir un pla de comunicació internacional de l'esquerra europea i una "xarxa parlamentària europea en pro de la democràcia", i també acordar una agenda internacional de treball i mobilització de cara al 2004-2005. A les jornades hi assistiran nombroses organitzacions i partits d'esquerres de tot el continent: danesos, irlandesos, de l'Estat francès, d'Alemanya, del País Basc, Bretanya o Còrsega, i també catalans.

Països Catalans

La Unió Europea tanca la porta als drets dels pobles La Constitució Europea serà fruit d'un pacte entre els estats M.C., Barcelona Mentre els ciutadans voten els representants al Parlament Europeu, el procés constituent se segueix cuinant entre els estats, sense que les eleccions europees n'hagin de modificar cap dels aspectes decisius en el resultat final.

La Conferència Intergovernamental Europea (CIG), per a la redacció de la constitució, ha funcionat al marge de la cambra europea, l'única institució europea escollida per sufragi, amb totes les limitacions d'unes eleccions on no hi han pogut concórrer totes les opcions polítiques i on s'imposen el marcs estatals. És però un parlament que té un paper molt poc influent en els principals òrgans de decisió de la Unió, com la mateixa Conferencia, la Comissió -el veritable executiu-, la Presidència o el Banc Central Europeus, escollits per pactes entre els estats membres.

La represa dels treballs per a la redacció definitiva de la Constitució Europea ha estat marcada per la presència dels nous estats que han ingressat a la UE amb l'ampliació a 25 membres oficialitzada el passat 1 de maig a la cimera de Varsòvia.

Països, alguns d'ells, que han assolit la seva independència fa menys de quinze anys, tot i que segueixen sent els grans estats com Alemanya i l'Estat francès, i en segon terme Itàlia, l'Estat espanyol o Polònia, els que duen el pes de les negociacions. Com ja han denunciat nombroses veus critiques, no es discuteix l'essencial, allò en que tots els governs coincideixen: l'adopció d'un model econòmic neoliberal, el no reconeixement del dret democràtic dels pobles a l'autodeterminació, l'increment de les mesures repressives i de control social i el reforçament de l'euroexèrcit. Les principals disputes es basen en el repartiment del poder de decisió i de les majories necessàries per a la presa de decisions vinculants, en que el nucli francoalemany vol reduir la

En l’Europa dels 25, els Països Catalans no hi tindran veu.

sobrerepresentacié dels estats de segona línia com l'espanyol que s'havia pactat anteriorment a Niça.

Amb el canvi de govern, el PSOE ha reprès un discurs europeista que el PP havia abandonat en benefici de l'eix Washington-Londres, i ara aposta per l'enfortiment de la UE com a alternativa als EUA, sobre la base d'assumir una retallada encara més acusada l'Estat del benestar, dels drets socials i les llibertats i drets civils, augmentant el pes militar, i assegurant un paper en la política internacional cada vegada més intervencionista i agressiu. Un discurs europeista, però, que amaga el seu veritable caràcter darrere arguments "progressistes" i de "solidari-

tat", mentre es silencia tota discrepància. Aquest canvi de posició del govern espanyol ha desbloquejat les negociacions, i suposa renunciar a un major pes en la UE, però l'executiu espanyol espera que el canvi d'actitud sigui premiat pel nucli europeu, ja sigui a nivell econòmic, pel que fa als fons de cohesió, com amb el suport en les polítiques repressives. És amb l'objectiu de legitimar aquest projecte, i amb tots els trumfos al seu favor que, en la campanya electoral de cara als comicis europeus, el candidat del PSOE, Josep Borrell, va assegurar que el text constituent se sotmetrà a un referèndum "no vinculant" per a la seva aprovació. Un refe-

rèndum que esdevindrà una ocasió històrica que pot ser la legitimació de tot aquest procés o bé suposar el primer pas cap a l'articulació d'un projecte alternatiu que l'esquerra i els moviments d'alliberament nacional no poden passar per alt.

El català no serà entre les 20 llengües oficials.

En aquest context, i mentre els debats sobre el reconeixement del dret a l'autodeterminació, o el model econòmic europeu, o la manca de legitimitat democràtica de la Unió han estat completament obviats per mitjans i partits polítics, inclosos els catalans i els que es diuen d'esquerres, la flagrant discriminació del català no s'ha pogut amagar. L'escàs interès del govern espanyol en defensar la presència del català a Europa, malgrat les promeses del PSC, i les critiques impotents d'ERC, ICV i CiU, a mes de la pressió de l'Estat francès per impedir-ho, han fet que la llengua catalana es quedi fora de les llengües oficials de la UE. Inicialment s'esperava que, tot i no ser llengua de treball, les institucions respectarien com a mínim el dret elemental dels catalanoparlants a comunicar-se amb la UE en la pròpia llengua, però finalment ni tan sols serà així, i el català tornarà a ser exclòs de l'administració pública, vint-i-cinc anys després del franquisme, i aquest cop per unes institucions pretesament democràtiques.

Diverses entitats catalanes han alçat veus de denúncia, però només l'Esquerra Independentista ha deixat clar que Europa no permet cap mes opció que la independència per garantir el respecte als drets més elementals dels catalans.

Per a més informació http://noconstitucioeuropea.pangea.org/

Locals on trobar L’ACCENT Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat:El Racó, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio CanyaSant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat:Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Eivissa: GEN Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l’Obra Cultural Balera, Es Pinzell, Can Capses. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Menorca: GOB-Menorca.

Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Ripollès: Casal Independentista i Popular l’Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.

Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel (Cau Subversiu. Facultat d’Història-UB) / Ateneu Popular X (Ferran 14.

Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona)/ Ateneu l’Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador sense número, Artés) / Ateneu independentista i Popular de la Vila de Gràcia la Torna (Sant Pere Màrtir 37, baixos, Vila de Gràcia) / Ateneu Revolta (Ponent 13, Molins de Rei) / La Barraqueta (Virtut, 14.

Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell)/ El Casal (Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona)/ Casal Popular Can Pingàs. (Terrassa) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell)/ CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica) / CEPC-Universitat de València(Baró St. Petrillo, 9) / La Falcata (Panera 2. Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1er B, Torelló) / Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada)/ Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València)/ La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu)/ 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic)/ Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).

Països Catalans

El Govern reprimeix les reivindicacions dels immigrants Maragall felicita els responsables d’ordenar el desallotjament de la Catedral

Manifestació a Barcelona que va acabar amb el tancament a la Catedral

Laia Altarriba i Piguillem, Barcelona

hi ha actualment a l’Estat espanyol i que no tenen papers”. Els convocants havien explicat que la maniLa repressió ha estat la fórmula que festació aniria fins a la delegació han triat el govern tripartit de la del Govern, però l’objectiu real era Generalitat i el nou delegat del repetir els tancaments de l’any govern de Madrid a Catalunya per 2001, quan centenars d’immiresoldre les reivindicacions dels i grants es van tancar a l’església de les immigrants. I és que l’única res- Santa Maria del Pi. Així, en arribar posta que les institucions del al Pla de la Catedral la manifestaPrincipat i de Madrid van saber ció es va desviar i va entrar al temdonar a les persones immigrades ple religiós. L’entrada de les més de que el passat 5 de juny es van tan- 1.000 persones es va fer trancar a la Catedral quil·lament i i a l’església del sense proble“El delegat del Govern Pi de Barcelona mes, i de seguiva ser la força da els organitespanyol va ordenar el policial, tot i zadors van pardesallotjament malgrat que els tancats lar amb el capeque els tancats tenien ja havien pactat llà i li van asseel permís del capellà” amb les autorigurar que el tats eclesiàstidiumenge a les ques que a les nou del matí aban- nou del matí abandonarien la donarien la tancada perquè es Catedral per no interrompre els poguessin celebrar normalment els actes previstos. Paral·lelament a actes programats. l’entrada a la Catedral, unes 150 Manifestació i tancaments persones es van tancar a l’església El darrer dissabte 5 de juny, con- del Pi. vocats per l’Assemblea per la Actualment als Països Catalans hi Regularització Sense Condicions, ha més de 300.000 persones unes 3.000 persones es van mani- immigrades que no tenen regulafestar pel centre de Barcelona per ritzada la seva situació, el que demanar al Govern central que popularment es coneix com a sense obrís “un procés de regularització papers (vegeu L’Accent número extraordinari i sense condicions de 27). La voluntat de resoldre totes les persones immigrades que aquesta realitat, que manté totes

anar emportant els immigrants tancats, a molts arrossegant-los literalment pel terra. Cal remarcar l'excepcionalitat de l'actuació policial, ja que ni durant el franquisme els temuts grisos havien entrat a reprimir assemblees dins de temples religiosos.

Més tard, fonts policials van assegurar que el desallotjament s’havia produït “sense incidents i de manera pacífica”. Però el portaveu de l’Assemblea per la Regularització Sense Condicions, Enrique Mosquera, va expilcar que el desallotjament dels tancats s’havia fet “per la força i amb violència”, tal i com evidencien els testimonis fotogràfics i els diversos ferits per contusions.

Els tancats a l’església del Pi, malgrat la presència amenaçadora dels antidisturbis, van estar-se tancats fins al diumenge a les 9 del matí, quan van abandonar l’església, tal i com havien acordat amb el capellà.

Maragall felicita la repressió aquestes persones en una situcació El diumenge al migdia el presid’extrema precarietat i amb l’ame- dent de la Generalitat del naça constant de ser expulsades, Principat es va afanyar a felicitar va impulsar diversos col·lectius l’actuació del delegat del Govern d’immigrants a crear l’Assemblea espanyol a Catalunya, Joan Rangel per la Regularització Sense (PSC), de la consellera de Condicions. Aquesta assemblea ja Benestar Social, Anna Simó va organitzar una manifestació el (ERC), de la directora de Càritas mes de gener a Barcelona, però de Barcelona, Núria Gispert, del veient la manca de respostes que president de l’Associació rebien per part dels nous govern Sociocultural Ibn Batuta i del de la Generalitat i de Madrid van diputat del Parlament principatí optar per emprendre accions més Mohamed Chaib (PSC), pel paper contundents. que tots ells Desallotjament van jugar “en “CCOO i UGT van emetre violent la resolució del Malgrat l’acord un manifest de desacord conflicte”. a què havien Hores abans, amb el tancament a la arribat les persoels sindicats Catedral de les persones CCOO i nes tancades immigrants” UGT van amb els repreemetre un sentants eclesiàstics, cap a les 4 de la matinada manifest on criticaven la tancada diverses unitats antidisturbis de la de les persones a la Catedral, ja Policia Espanyola van encerclar la que no la consideraven oportuna Catedral i van instar les prop de perquè entorpia la negociació que 1.000 persones que hi havia tanca- estaven mantenint amb el Govern des que abandonessin el temple. central per tal d’augmentar el Un grup va sortir al cap d’uns nombre de regularitzacions d’imminuts, però davant de la negativa migrants que actualment no tenen de la resta de les persones que esta- papers. El delegat del Govern va ven dins de l’edifici a abandonar la esgrimir aquest manifest per legitancada reivindicativa, els agents timar el desallotjament violent. antidisturbis van entrar carregats Els representants de les persones amb els escuts i les porres. Amb immigrades que s’havien tancat cops i estrebades, els policies es van van denunciar el posicionament dels dos sindicats, entenent-ho com un atac als drets dels immigrants.

El diumenge 6 al vespre alguns dels immigrants que havien protagonitzat la tancada van fer una assemblea on van decidir convocar una concentració el dimecres 9 a la plaça Catalunya per denunciar la repressió policial que van patir i continuar la reivindicació de regularització sense condicions.

8 de juny de 2004

Les raons del tancament La dura situació en què viuen les persones immigrades que no tenen la documentació regularitzada els ha empès a manifestar-se per donar a conèixer la seva sitaució i exigir que s'iniciï un procés de regulació perquè puguin tenir els mateixos drets (a treballar, a l'habitatge, a la sanitat, a l'educació, a votar, etc.) que la resta de ciutadans i ciutadanes. Les tancades a la Catedral i l'església del Pi pretenien motrar a la societat les seves reivindicacions i exigir al govern de l'Estat les següents reivindicacions: -La regularització de totes les persones que resideixen actualment a l’Estat espanyol. El Govern espanyol ha optat per impulsar un procés de regularització individualitzat dels immigrants que tinguin una oferta de treball i ha rebutjat qualsevol procés de regularització extraordinari.

L’Assemblea per la Regularització n’explica les causes: “En el marc de gestió d’una economia de mercat, un milió de sense papers (els que es calcula que hi ha a l’Estat espanyol) poden ser massa, ja que això dispara l’economia submergida, però potser uns quants menys no van malament als nostres empresaris per controlar salaris, augmentar en productivitat i guanyar en competitivitat”.

-Que cap persona perdi els seus drets per la ineficiència de l’Administració. I és que sobre la taula de la subdelegació del Govern central a Barcelona hi ha 90.000 expedients de renovació que esperen (el retard comporta que algunes persones perdin ofertes de feina, no puguin viatjar o tinguin problemes amb la policia), tot i que la Generalitat del Principat ha manifestat que té la voluntat de resoldre-ho passant la tramitació a les Oficines de Treball.

-L’anul·lació de les ordres d’expulsió no executades i que no se n’expedeixin més.

-La fi del setge policial, que pateixen quotidianament les persones immigrades.

-El tancament dels centres d’internament, on són recloses les persones que no tenen papers en unes condicions inhumanes i sense defensa jurídica adequada.

-La derogació de la Llei d’estrangeria, que l’any passat va ser reformada amb els vots del PP i pel PSOE i que és la responsable del milió de persones que a l’Estat no tenen la situació regularitzada.

-Un nou model de política migratòria, ja que l’actual es limita a oferir una resposta policial al fenomen migratori i impedeix els immigrants accedir a prestacions socials, tenir garantides unes mínimes condicions laborals o tenir els mateixos drets que la resta de persones que viuen a l’Estat espanyol.

8 de juny de 2003

Consulta Social Europea als PPCC Coincidint amb les eleccions al Parlament Europeu, diversos col·lectius i moviments socials han convocat un referèndum a tots els països de la Unió Europea per fer més visibles i evidents les deficiències del sistema de democràcia representativa que impera actualment i perquè la ciutadania pugui opinar sobre diversos temes, com la participació democràtica o la Constitució Europea. A banda de les preguntes comunes a tots els països, cada grup local formularà preguntes sobre problemàtiques pròpies.

El Monstru, desallotjat El dia 27 del mes passat, el centre social de Gràcia el Monstru va ser desallotjat per efectius de la Policia Nacional espanyola. A les 9.30 del matí es presentaren membres d'aquest cos repressiu i tallaren diversos carrers de l'entorn. Paral·lelament, un grup de persones s'hi va concentrar en suport a l'okupació. El mateix dia per la vesprada es convocà una concentració a la plaça de la Virreina amb més d'un centenar de persones que després es manifestaren pels carrers del barri. Entre els crits que s'escoltaren hi havia el de "ERC hipòcrites", per la complicitat d'aquest partit amb els desallotjaments.

Mobilitzacions contra el 4t cinturó La Campanya Contra el Quart Cinturó ha convocat per al proper 20 de juny una manifestació a Terrassa sota els lemes "Ara el podem aturar" i "No a un altre Bracons". La convocatòria es fa per demanar l'aturada definitiva del projecte i exigir un debat en profunditat sobre les necessitats reals de millora de la mobilitat a totes les comarques afectades.

Mentrestant, el procés judicial contra el Quart Cinturó ha fet un pas endavant, per tal de demostrar que no s'han tingut en compte les al·legacions presentades del 1998.

Repressió al moviment okupa del Vallès El judici a dos joves del moviment okupa de Terrassa, que s'havia de celebrar el passat 24 de maig, va ser finalment suspès. Aquest fet, ha estat valorat com una petita victòria per part dels col·lectius de suport.

D'altra banda, a Sabadell, en el marc del procés judcial contra el CSA Els Maquis s'ha demostrat de manera clara, tal com ha denunciat Alerta Solidaria, el caràcter polític del Grup d'Informació de la Guàrdia Civil espanyola, doncs es demana al magistrat encarregat del cas dades relatives a les personaes que s'havien solidaritzat amb el jove per a les seves "invesitigacions del col·lectiu okupà de la província de Barcelona".

Països Catalans

13 de juny: la CUP a Europa La CUP es presenta a les eleccions europees per enfortir el moviment municipalista i visualitzar els Països Catalans Redacció, Barcelona La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) decidí en assemblea extraordinadària celebrada a Vic el passat 20 de març presentar una llista amb aquestes sigles a les eleccions europees del 13 de juny. L'acord, amb el suport explícit de l'MDT, Maulets i PSAN, així com d’una trentena d'associacions locals, està tenint aquestes setmanes la visualització pública amb la gran quantitat d'actes que s'han portat a terme per tal de fer conèixer la candidatura i, des del 28 de maig, demanar el vot als i les ciutadanes dels Països Catalans.

Les raons del salt a Europa Les motivacions que han dut a la presentació a les eleccions europees del 13 de juny passen per reforçar el projecte municipalista de les CUP. Es considera que, amb la visualització de la marca electoral arreu, les candidatures rupturistes de l'esquerra independentista a pobles i ciutats dels Països Catalans podran estendre's amb més facilitat i es reforçaran la trentena d'existents.

D'altra banda, s'intenta visualitzar els

Acte d’inici de campanya a Manresa

Països Catalans, internacionalitzar el fet nacional català al mateix temps que es denuncia la Constitució Europea que en els futurs mesos aprovaran els 25 estats de la Unió. Aquesta, reforçarà el paper dels estats al mateix temps que supeditarà Europa al model econòmic neoliberal.

La llista per les europees La llista de la CUP és encapçalada per Jesús Artiola, Xavi Oca i Anna Gabriel. La majoria dels seus membres formen part de les candidatures municipals existents, tot i que n'hi ha de comarques on encara no se n'ha consolidat cap (Barcelonès, l'Horta,

Alacantí, la Plana, Berguedà, Segrià i Mallorca). D'altra banda, integra a membres d'organitzacions de l'esquerra independentista, així com d'altres moviments socials i culturals. S'ha de destacar, d'altra banda, la presència de Toti Juanola, militant de Maulets i que després de ser absolt el juliol de 2003 d'una petició fiscal de quasi 6 anys de presó, ha estat citat de nou als jutjats a causa de l'acusació de la policia principatina de cremar un vagó de tren i la seu de la penya madridista de Ripoll.

La CUP ha expressat de manera repetida la solidaritat amb l'acusat per aquest muntatge policial.

Frenètica campanya Després d'una intensa precampanya que ha portat a presentar la llista i les raons per a presentar-se a les eleccions a Barcelona, Lleida, Manresa, Vilafranca, Sabadell, Gandia i a universitats com la UdG, UAB i UV, l'inici oficial de la campanya fou a la plaça de Sant Domènec de Manresa, on es realitzà, com és tradició, una encartellada simbòlica.

D'altra banda, durant la primera setmana de campanya s'han organitzat, entre molts altres poblacions, actes a Llagostera, Alboraia, Barberà del Vallès, Martorell, Orriols, Banyoles, Berga i Sant Cugat. En aquest darrer cas, s'ha aprofitat per presentar la CUP d'aquest municipi vallesà. S'ha de destacar, finalment, la presència en debats amb candidats de formacions polítiques parlamentàries com els que es celebraren a Barcelona, a Manresa i a Cullera. A la segona i darrera setmana de campanya, s'han programat actes des de Ciutat de Mallorca a Alboraia, passant per Paterna, Perafita, Atzeneta, Cervera i les Corts de Barcelona. S'han previst d'altra banda, actes finals de campanya a Barcelona (CAT de Gràcia) i Burjassot (Casa de Cultura).

Per a més informació www.cup-europees.org

Presó per a 6 catalans acusats de col·laboració amb banda armada La sentència absol a dos dels acusats i Rescat denuncia el caràcter polític del procés Redacció, Barcelona El 28 del mes passat es va filtrar als mitjans de comunicació la sentència de la Secció Segona Penal de l'Audiència Nacional espanyola del judici als suposats integrants i col·laboradors de l'anomenat comando Barcelona del grup armat basc ETA. Segons la filtració, els principals acusats, Lierni Amendáriz, Jose Ignacio Krutxaga i Fernando Jodrá, han estat condemnats a penes d'entre 36 i 39 anys per diferents delictes relacionats amb la lluita armada que aquest comando va realitzar a l'àrea metropolitana de Barcelona fins el gener del 2001, quan van ser detinguts. Tots tres van reconèixer durant el judici celebrat l'octubre passat la pertinença a ETA i van exculpar els huit catalans implicats en el procés: Zigor Larredonda, Diego Sánchez Burria, Laura Riera, F.B., P.R., J.T., D.M.C. i S.O.S. Segons sembla, la resolució no ha tingut en compte aquesta última circumstància ni tampoc el fet que tots els catalans van denunciar tortures i pressions durant les declaracions realitzades a comissaria sota la incomunicació establerta per la Llei Antiterrorista. Els magistrats han cregut "més convincents" aquestes declaracions que no pas la declaració amb assistència legal al judici. Així mateix, la sentència no ha valorat les contradiccions que van manifestar les versions policials, com han afirmat diversos mitjans.

Així, Diego, Zigor i Laura han estat condemnats per captar, facilitar infraestructura i marcar objectius, tot i que només en la qualitat de col·laboradors. Tots tres duien més de dos anys i mig a la presó esperant el judici i la sentència, que ara els condemna a 9 a anys de presó. En canvi, F.B., P.R. i J.T., actualment en llibertat, han estat condemnats a cinc anys de presó i hauran d'ingressar-hi si fracassen tots els recursos que previsiblement s'interposaran. Finalment, D.M.C i S.O.S han estat absolts del delicte de col·laboració.

La sentència, que segurament comportarà l'augment del número de presos polítics catalans als centres penitencia-

ria espanyols, no ha estat exempta de polèmica. De fet, una de les magistrades del judici, Rosa Arteaga, va fer un vot particular discrepant amb la sentència per considerar que dos dels condemnats per col·laboració amb banda armada, J.T i F.B, haurien de ser absolts aplicant l'in dubio pro reo. És a dir, que reconeixia l'existència de molts elements dubtosos per fonamentar la seua culpabilitat. Aquest argument ha estat, precisament, el han adduït a la sentència per absoldre D.M.C. Segons han publicat algunes fonts, la discrepància d'aquesta magistrada ha sigut una de les causes que la sentència haja trigat tant en fer-se pública, ja que, durant aquest temps, la resta del tribu-

nal l'estava pressionant per a què retirara el vot particular. Algunes fonts afirmen que la magistrada volia incloure en el seu vot particular el cas de Laura Riera, sobre el qual també tenia molts dubtes, però la pressió de la resta del tribunal va impedir aquest fet. És en aquest sentit que Rescat, el Col·lectiu de Suport als Presos Polítics, ha denunciat el caràcter polític del procés judicial i, alhora, ha criticat la filtració a premsa abans de la notificació als advocats dels encausats. L'organització antirepressiva ha anunciat mobilitzacions en solidaritat amb els represaliats i en protesta per la "via repressiva utilitzada per l'Estat espanyol per afrontar conflictes polítics".

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Població: Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) Domicialiació bancària Nom del titular:

Telèfon: semestral (18 euros) Població:

Entitat Oficina Control Número de compte Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.

Economia

Campanya contra l’explotació d’immigrants als camps de fruita Inicien un campanya per denunciar la contínua explotació laboral dels immigrants que vénen a la recollida de fruita a Ponent

Pancarta a la plaça Major de Lleida contra l’explotació dels immigrants

Jordi Garrigós, Barcelona Emmarcada dins la campanya nacional "Capitalisme és precarietat" l’organització Endavant ha iniciat, amb la col·laboració del sindicat CSC-Intersindical, una denúncia contra Unió de Pagesos qui, segons ambdues organitzacions, explota als immigrants als camps de fruita de Ponent.

Els impulsors d'aquesta campanya creuen que el problema de la precarietat dels temporers, sobretot colombians i marroquins, fa massa temps que dura i sovint ha estat ocultat, silenciat i ignorat. Pel que sembla aquests treballadors són enganyats reiteradament al seu país d'origen gràcies a falses promeses i a la tergiversació de les condicions de vida i laborals de les

que disposaran als Països Catalans. Un cop aquí, els temporers pateixen el sistema de puntuació, és a dir, que Unió de Pagesos els hi posa un controlador que ho apunta tot i després els transmet tota la informació per tal que aquests decideixin si el treballador podrà tornar a la propera campanya, fet que suposa una pressió continua per als temporers.

Endavant i la Intersindical denuncien les condicions de vida d'aquests immigrants, que viuen en centres semitancats on no es pot circular lliurement i que no es diferencia massa d’un centre penitenciari. En acabar la jornada laboral, els treballadors tenen la resta de dia programat amb activitats que també s'utilitzen com a sistema d'avaluació de les aptituds dels i les immigrants i que són de caràcter obligatori, un exemple d'aquestes activitats són les classes de ball. A més, pateixen d'un control diari sobre aspectes higiènics, psicològics, de relacions o de comportament totalment desmesurats en persones adultes que només vénen a treballar.

Finalment, els treballadors no poden acumular pràcticament res per enviar al seu país de procedència ja que els sous nets, un cop pagat avió i allotjament, són miserables. Davant tot això, aquesta campanya té l'objectiu de destapar la culpabilitat d'Unió de Pagesos qui, per Endavant i la Intersindical, gaudeix de molt poder dins el sector primari de Ponent.

No és la primera vegada que es denuncia a UP per l'explotació dels i les immigrants als camps de les comarques de Lleida, CCOO i UGT ja van denunciar, durant l'any 2001, la situació dels temporers de Ponent que patien diferents irregularitats laborals i se'ls retenia el passaport incomprensiblement. Actualment, aquests dos sindicats resten en el silenci mentre Unió de Pagesos explota als immigrants i porta la precarietat als camps de conreu dels Països Catalans.

Per a més informació www.endavant.org

Levis's s'apunta als tancaments La multinacional ha estat reiteradament denunciada per les agressions als drets laborals arreu del planeta

Treballadores a l’entrada de la seu de Bonmatí (Gironès)

Àlex Tisminetzky, Barcelona.La multinacional téxtil Levi's ha anunciat aquesta setmana el tancament de les seves instal·lacions de Sòria i Bonmatí (Gironès), on acomiadarà 170 i 285 persones, per traslladar la seva producció a Hongria, Polònia i Turquia. Aquest és el darrer pas en el camí de la multinacional per traspassar la seva producció a l'est d'Europa i Àsia, ja que al mes de setembre va acomiadar 2.000 persones a les seves darreres seus productives dels EUA i el Canadà, i el 1999 ja va tancar totes les seves seus de Bèlgica, l'Estat francès i Escòcia.

Una multinacional agressiva Levi's és una de les més grans empreses nord-americanes, amb uns beneficis de més de 23 milions d'euros anuals i una plantilla directa i indirecta de més de 12.000 tre-

balladors. Però sorprenentment el líder internacional en venta de texans només té 23 fàbriques pròpies i més de 600 seus proveïdores a més de setanta estats, i compta amb múltiples denúncies per les seves polítiques agressives amb els drets laborals i socials; segons denuncia el llibre El llibre negre de les marques de K. Werner i H. Weiss, Levis és una de les multinacionals més restrictives en els drets dels treballadors; per exemple, en les seves seus proveïdores indonesies ("empresa Emilia") les treballadores fan actualment 75 hores setmanals sense comptar ni amb el salari mínim que marca la llei indonèsia. A Bulgària, segons ha denunciat el Sunay Times, les treballadores estan obligades a despu-

llar-se per evitar robatoris, es fan hores extres obligatòries i les protestes són afrontades amb acomiadaments directes.

A Tailàndia, a finals de 2003, 350 treballadores es van concentrar davant la proveïdora de Levis anomenada "Bed an Bath Prestige Company" per denunciar el deute en salaris de 400.000 euros, múltiples hores extres forçoses i agressions a la salut dels treballadors, com l'oferiment per part de l'empresa d'aigües amb amfetamines per poder treballar en horari nocturn.

Per a més informació www.ropalimpia.org

8 de juny de 2003

Endavant convoca a Vilafranca contra la precarietat

Roda de premsa a Vilafranca

L'organització independentista Endavant ha convocat el passat dia 5 de juny, una manifestació a Vilafranca del Penedès en el marc de la campanya que porta el títol "Capitalisme és precarietat". La mobilització ha comptat amb el suport de la CUP local, diversos casals i col·lectius independentistes de la comarca i les seccions sindicals de la Intersindical CSC-Hospital Comarcal i Gramer i la de la CGT-ICI Packiging Coating.

La convocatòria es va iniciar a la plaça de la Vila i va comptar amb l’assistència d’un centenar de persones.

Emmarcat en la mateixa mobilització, la CUP va organitzar el passat 3 de juny un acte contra la precarietat amb un membre de la Xarxa contra el Tancament d'Empreses, un de la Intersindical-CSC local i un membre d'Endavant.

Campanya "Capitalisme és precarietat" En la roda de premsa celebrada el passat 31 de maig, tres representants d'Endavant de Vilafranca van fer un repàs del desenvolupament de la campanya a la comarca. Des del setembre passat s'han organitzat diferents actes i convocatòries entre les que han destacat una concentració a principis de febrer davant la multinacional Telepizza on es va representar un accident laboral i es va tallar la carretera de Barcelona durant mitja hora.

Durant el mes de març l'organització independentista es va dedicar a la problemàtica de la dona immigrant i la llei d'estrangeria.

Finalment, el mes de maig, s'han organitzat concentracions i diverses protestes davant seus d'ETTs i immobiliàries de la capital de la comarca.

A nivell nacional, els representants d'Endavant han informat que s'han organitzat jornades i mobilitzacions, emmarcades dins la campanya, a la Vall d'Albaida, Barcelona, Lleida o València. Els independentistes van destacar les convocatòries de les properes jornades que es portaran a terme a la vila de Gràcia el proper 3 de juliol, i que inclouran xerrades, diverses activitats lúdiques i un concert de cloenda.

8 de juny de 2004

Aure Silvestre, València

Internacional de la dècada dels noranta, va ser el moment de major creixement de la influència social de Hamàs, en especial sobre les classes mitjanes de la societat palestina. Com a resposta a aquest fet, l'OAP fins i tot va arribar a oferir a Hamàs la possibilitat de formar part del Consell Nacional Palestí l'abril de 1990.

Amb els acords d'Oslo i l'establiment de l'Autonomia Palestina a finals de la dècada dels noranta, l'OAP i Arafat es van veure al front d'un embrió d'aparell estatal, però amb uns competències molt limitades. Aquest fet, va acabar per perjudicar més Arafat ja que el situava al front d'unes institucions inoperants en la pràctica, a l'hora que posava al descobert el grau de corrupció del seu govern i l'obligava a afrontar la repressió la resta d'organitzacions i grups que no acceptaven els acords de pau. En certa mesura, el mite d'Arafat, l'etern dirigent de la causa palestina començava a posar-se en entredit pels els mateixos palestins.

Amb la segona Intifada, a hores d'ara ja molt condicionada pels fets de l'onze de setembre i la croada contra el terrorisme i la guerra i l'osentat fonamentalment per la Ihad cupació de l'Iraq, la participació del Islàmica, un grup religiós xiita i que conjunt d'organitzacions s'ha manva organitzar-se arran de la revolució tingut, però la principal diferència islàmica de Khomeini a l'Iran el ha estat el major pes que han guan1978. La Ihad, fins l'actualitat ha yat els grups religiosos, especialestat un dels grups de la resistència ment Hamàs. En definitiva, aquespalestina més actius i militants, però ta organització és la que ha aconseque ha gaudit de menys base social. guit mantenir un major nombre En aquest sentit sempre ha fracassat d'accions de resistència; alhora que en el seu intent de no s'ha vist conformar una perjudicada xarxa social que li per haver par“Amb els Acords d’Oslo, donés suficient ticipat dels el mite d’Arafat, l’etern cobertura; per la acords de pau dirigent, començava a qual cosa també ni cap mena posar-se en entredit” ha estat una de les de negociació que més ha patit amb Israel o la repressió israeels Estats liana.

Units. Amb l'agreujament de l'ocuAbans de la primera intifada, el pació per part d'Israel i l'assassinat panorama confessional de la resis- consecutiu dels dos darrers líders de tència estava representat a més de Hamàs, Israel ha aconseguit manteper la Ihad, per l'organització dels nir una espiral de violència que ha Germans Musulmans, socialment radicalitzat encara més els palestins. molt activa però que rebutjava la De fet, tant el xeic Ahmed Iassin resistència armada. El canvi d'acti- com el seu successor Abdelaziz tud dels Germans Musulmans va Rantisi, dirigents de Hamàs, poc propiciar-se arran de l'esclat de la abans de ser assassinats s'havien primera intifada, el 1987. El des- mostrat favorables a la possibilitat embre d'aquell any, aquesta orga- d'aturar les accions armades; un fet nització crea el Moviment de que ha consolidat els sectors més Resistència Islàmica conegut popu- bel·ligerants d'aquesta organització; larment per Hamàs. Des del 1987, i que no ha fet més que reforçar un Hamàs i l'OAP han competit per conflicte que en últim terme a qui capitalitzar la direcció de la resis- més ha beneficiat ha estat a Ariel tència palestina. A començament Sharon i el seu govern ultradretà.

Els protagonistes de la intifada

De totes les organitzacions que actualment estan participant a la segona intifada, la que ha focalitzat la major atenció per part dels mitjans de comunicació ha estat Hamàs. Amb tot, i malgrat que l'espoleta que encengué aquest alçament popular fos la provocadora visita d'Ariel Sharon junt a centenars de policies i soldats israelians a l'explanada de les mesquites; les motivacions que l'han provocat en cap cas han estat de tipus religiós. El panorama informatiu, però, sovint ha intentat caricaturitzar o simplificar aquest llarg conflicte social i polític, en especial després dels atacs de l'onze de setembre. Des d’aleshores ha estat més fàcil assenyalar l'anomenat terrorisme islàmic com la principal causa de desestabilització política a la zona de l'Orient Pròxim. La realitat, però, és que a Palestina des de fa ja molts anys, la lluita està sent encapçalada per un mosaic de grups polítics molts diferents i que arrepleguen continguts polítics i socials molt diversos. Així i Ahmed Iassin, dirigent de Hamàs assassinat per l’exèrcit israelià tot; i malgrat que alguns d'aquests grups es van conformar amb la pri- glomerat d'organitzacions es va part d'Arafat de la Declaració de mera intifada; d'altres tenen una conformar el maig de 1964 a la Principis amb el Govern d'Israel. història més llarga, que fins i tot es ciutat de Jerusalem, a instàncies Al-Fatah, al seu torn, va viure la seua remunta a finals de la dècada dels d'una decisió presa per la Lliga particular escissió el 1969, amb l'acanys seixanta. Àrab. Aquesta organització havia cés d'Arafat a la direcció de l'OAP i A hores d'ara; podem considerar de representar el paper de platafor- que va fer que els sectors més esqueque els grups que estan organitzant ma política a partir de la qual ver- rrans i crítics d'aquesta formació l'al'actual intifada es divideixen en tebrar la resistència dels palestins. bandonessin, acusant-la d'haver pres tres tipus: els que tenen un caràcter El 1969, només cinc anys més tard, una línia excessivament patriotista i religiós més marcat, com Hamàs o Arafat, que llavors era el dirigent allunyada dels interessos de classe. la Ihad Islàmica; les organitzacions d'Al-Fatah, un dels grups inte- Aquests descontents, fundaren que s'autonomenen grants de aquell mateix any el Front socialistes i tenen un l ' O A P , Democràtic d'Alliberament de “Hamàs i l’OAP han discurs més clarament competit per capitalitzar accedí a Palestina. Aquesta formació va manesquerrà, com el la seua tenir amb el FPAP unes relacions la direcció de la Front Democràtic presidèn- privilegiades i que van cristal·litzar el resistència palestina” d'Alliberament de c i a . 1993 en la conformació de l'Aliança Palestina (FDAP) o el L'OAP, va de Forçes Palestines (AFP), per opoFront Popular funcionar sar-se a la trampa dels acords d'Oslo. d'Alliberament de Palestina en la pràctica i fins els anys noran- Així i tot, aquest agrupament de les (FPAP); i per últim les organitza- ta, com una mena d'Estat a l'om- forces més esquerranes que havien cions matrius de l'Organització bra i entre les seus responsabilitats participat de la primera Intifada no d'Alliberament de Palestina (OAP) a més de dirigir la resistència va va reeixir més enllà de tres anys, i el representades, en primer lloc, per estar la de millorar la qualitat de 1996, es va trencar per diferències Al-Fatah, el grup al qual pertany vida dels palestins en àrees com la polítiques.

Iaser Arafat, i que han estat les que sanitat, l'educació o, en general, Amb la fi de la primera Intifada i la han dirigit les institucions palesti- l'assitència social. concessió de l'Autonomia Palestina, nes i encapçalaren la lluita contra Un altre dels pilars fundacionals de el pes de les organitzacions socialisl'ocupació de Palestina fins la pri- l'OAP va ser el Front Popular tes s'ha vist molt disminuït en detrimera Intifada. El protagonisme de d'Alliberament de Palestina, un grup ment dels moviments polítics contots aquests grups, però, no sempre marxista leninista fundat per George fessionals, en especial de Hamàs, ha estat el mateix. Fins el final de la Habash el 1967. Aquest partit, que que és una organització relativament dècada dels vuitanta; el pes de la continua declarant-se laic i que va jove dins l'entramat d'organitzacions lluita dels palestins el va dur l'OAP jugar un important paper a la pri- de la resistència palestina. Fins la i les organitzacions de caire marxis- mera Intifada, va abandonar l'OAP primera intifada, el protagonisme ta. En el cas de l'OAP, aquest con- el 1993, després de la signatura per religiós de la lluita havia estat repre-

La influència dels diferents partits dins la resistència palestina ha canviat entre la primera i la segona intifada

Cultura

Kurdistan: l'oblit d'un poble La nació sense estat més gran del món, amb 30 milions d'habitants, continua patint les misèries que genera l'ordre mundial impulsat des dels Estats Units i Europa. Com en d'altres zones del món (Afganistan, Txetxènia o l'Amèrica llatina) l'explotació dels seus abundants recursos, especialment petroli i aigua, es troba en el rerefons de la qüestió.

Kale Gorria

Una dona espera les visites a la presó de Ulancara a Ankara, Turquia

En aquest número de L'Accent us volem oferir dues lectures complementàries, un assaig i un recull de contes i rondalles, sobre el conflicte kurd; un conflicte sempre latent, encara més d'ençà de la nova situació creada a l'Orient Mitjà arran de

l'ocupació de l'Iraq. Aquestes obres us ofereixen dues visions diferents però entrellaçades d'aquest poble rebel i lluitador on els hi hagi, alhora que oblidat i ignorat per la comunitat internacional. L'una us acostarà a la crua realitat d'un

genocidi no reeixit i a la lluita d'un "poble de les muntanyes" per a la seva llibertat; l'altra us endinsarà pel món fantàstic dels contes i rondalles, on la saviesa heretada dels avantpassats és converteix en una arma cultural contra l'opressió del

poble kurd. En tot cas, l'escassetat de bibliografia sobre el poble kurd, especialment en la nostra llengua, converteix aquestes obres en imprescindibles per aprofundir en el conflicte.

Tot i no ser una novetat editorial (la primera edició data de l'abril de 2002), l'anunci recent de retorn a la lluita armada del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), la revolta al Kurdistan sirià el març d'aquest any, i especialment les incògnites sobre el futur del poble kurd arran de la invasió angloamericana de l'Iraq, converteixen la primera lectura que us proposem en un referent per tota aquella persona interessada en la trajectòria històrica i molts d'altres aspectes d'aquest poble poc conegut fins ara.

Kurdistan. El complot del silenci és un recull de col·laboracions de diversos autors i autores, la majoria d'ells catalans, que afronten la "qüestió kurda" des d'òptiques diverses, amb un especial èmfasi en l'evolució històricopolítica d'aquest poble oprimit. Els autors, coneixedors a fons del conflicte i

El Trabucaire: multiculturalitat amb arrels Pep Bru, Barcelona L´editorial del Trabucaire va néixer fa gairebé vint anys a Perpinyà.

Publica llibres en català, occità i francés. Al seu catàleg trobem novel·les i llibres d´història o assajos sobre les cultures catalana i occitana. Els responsables del Trabucaire, Maria Àngels Falquès i Robert Avril, han parlat amb L´Accent sobre els objectius i la situació actual de l´editorial: "Quan hem iniciat el treball editorial el 1985 -ens diuen- no hi havia cap estructura professional per defensar l´escriptura en llengua catalana a la Catalunya Nord, cap estructura per incitar a la investiga-

ció històrica, a la reflexió sobre la pròpia realitat. Al cap de vint anys, amb més de 200 títols dedicats al

país, dels quals un bon terç en català i/o occità, no sé si podem considerar que hem assolit els nostres objectius. El que sé és que anem caminat sobre un camí que estem construïnt amb els altres actors de la vida cultural nord-catalana" Al sud dels Pirineus són relativament poc coneguts però no ens adrecen cap retret, perquè consideren "difícil per una editorial que publica 4 llibres en català a l´any d´autors desconeguts i ‘del nord’, de ser ‘visible’ dins el vast panorama editorial català global".

Tot i el conegut centralisme de l´Estat francés, l´editorial ha rebut algunes subvencions d´entitats públiques, com la Vila de Perpinyà o la Regió Llenguadoc-Rosselló.

L´arribada de l´esquerra al govern de la Regió és vista amb relatiu optimisme. Però Robert i MarieAnge tenen clar que "la subvenció

ajuda puntualment però mai pot substituir el treball de l´editor".

Aquest treball consisteix en establir un contacte gairebé directe amb el client: "a la Catalunya Nord hem organitzat una xarxa de relacions amb les biblioteques i associacions de poble, que fan de relleu entre la nostra producció i el lectorat (...)

La distribució és la clau de la reeixida d´un treball editorial, sempre es pot i s´ha de millorar. És el que fem, privilegiant sempre quan és possible el contacte directe i personalitzat".

En el cas d´Occitania "la situació no és fàcil": la cultura occitana es troba en situació crítica. A més estem parlant d´una regió molt extensa geogràficament, el que dificulta la tasca de la distribució dels llibres.

Però "a Occitània hi ha un lectorat fidel, bones llibreries, associacions,

8 de juny de 2004

del país, ens ajudaran a moure'ns pel batibull de partits i col.lectius kurds; a saber una mica més dels avanços i retrocessos del poble kurd a cadascun dels quatre estats en què es troba dividit (Turquia, l'Iraq, l'Iran, Síria), així com de la seva diàspora forçosa arreu del món; a aprofundir en el coneixement de la seva llengua, perseguida com la nostra, dels seus costums, que tan gelosament intenten conservar, de la lluita de kurds i kurdes per l'alliberament social i nacional... i molts d'altres temes que trobareu en aquesta obra de més de tres-centes planes.

Xamaran, la reina de les serps.

Contes i rondalles del Kurdistan és un recull de relats breus, amb un llenguatge viu i planer, on la muntanya i la natura agafen una rellevància clau en la supervivència d'un poble originàriament de pastors i pagesos. Com se'ns diu al pròleg del llibre, els contes gaudeixen per al poble kurd "d'una estima molt alta a l'escala de valors culturals", i les situacions que s'hi creen, representades metafòricament per animals, poden ser aplicades avui en dia a d'altres parts del món, però molt especialment al castigat i negat poble del Kurdistan.

Totes dues obres han estat editades per Edicions de 1984.

Jordi Saumell i Gassó premsa que ens permet arribar fins als nostres lectors (en occità... i en català... No cal descuidar que els occitans són grans lectors de català!)".

Alguns dels darrers llibres publicats, com Contes de Perpinyà i més enllà, on trobem fins a 8 llengues diferents, semblen reafirmar l´aposta de l’editorial pel que podriem anomenar una "multiculturalitat amb arrels", i fan que Maria i Robert puguin concloure: "Potser que hem assolit una mica l´objectiu amb què vam fundar el Trabucaire!"

8 de juny de 2004

Contraportada

Entrevista a Joan Carbonell, portaveu de l'Alternativa Estel

“El problema principal de l’ensenyament és la privatització” A. Ginés i Sànchez, Barcelona.- Alternativa Estel (AE) és un sindicat de l'esquerra independentista que enguany fa deu anys.

El passat 5 de juny van celebrar aquest aniversari amb un sopar a Gràcia que reuní molta de la militància actual i passada.

Entre música, parlaments i menjars, es van intercanviar

experiències, valoracions i anècdotes. L'Accent hem entrevistat al seu actual portaveu per a què ens explique amb més detall que han significat aquests deu anys i també quina és la situació actual de l'Alternativa Estel i el món de l'ensenyament en general.

Com va nàixer l'Alternativa Estel?

Alternativa Estel va nàixer a partir d'una escissió d'un altre sindicat hui en dia inexistent: el Bloc d'Estudiants Independentistes. Un grup originari d'aquest sindicat juntament amb altra gent de l'esquerra anticapitalista van apostar per un model d'organització de base assembleària i amb una pràctica política més combativa del que existia en aquells moments. A partir d'aquest dos punts, que foren els que ens uniren en un primer moment, s'anà definint una ideologia cada cop més emmarcada dins l'esquerra indepenJoan Carbonell dentista. Inicialment, la implantació de l'AE fou exclusivament a la d'Aznar a l'Autònoma, que per la Universitat Autònoma de seva repercussió, van marcar una Barcelona, però ben aviat s'anaren època. Però allò no va ser més que el obrint assemblees a altres universi- resultat d'un treball diari, i aquest tats, com la de Lleida, on hi ha un també s'està duent a terme avui. Tot dels nuclis més antics, o la central i així, és evident que hi ha hagut un de Barcelona. cert descens pel Avui en dia que fa a les “Les formes també tenim grans mobilitd'organització i lluita presència a z a c i o n s . que reivindiquem són molts instituts Possiblement, tan vàlides avui com fa la causa sigui de secundària. deu anys” Què ha canviat que l'estudiandes de la fundatat és va desanició de l'AE fins mar per l'ús el dia de hui? partidista de les manifestacions com Quan va nàixer l'AE, l'indepen- les que es van produir arran de la dentisme a les universitats estava, LOU o en contra de la guerra. Per en general, buit de contingut altra banda, no cal oblidar que la social. L'Estel, per contra, va donar repressió també ha augmentat al prioritat a aquestes qüestions, tot i món estudiantil, i això, com a la que inicialment, no es definia inde- resta de la societat ha provocat una pendentista. Això s'explica, en certa desmobilització. Malgrat tot, part, perquè la composició del sin- però, nosaltres estem convençuts dicat incloïa gent de tot el ventall que els estudiants són tan combatiu anticapitalista, des de l'indepen- avui com ahir. dentisme fins a gent vinculada al Quina és, doncs, la vostra valoració moviment llibertari. A partir de de la participació dels estudiants en 1999, després de l'Assemblea moviments socials més amples?

Nacional celebrada a Olesa de En el cas de les mobilitzacions conMontserrat, es va marcar una línia tra la guerra, nosaltres hi veiem uns de treball i un orientació ideològi- efectes negatius i positius. Com ja ca clarament independentista i, he dit abans, van provocar un cert d'ençà, hem sigut un agent actiu adormiment de l'estudiantat, això dins d'aquest moviment. és cert, però alhora, van servir per a Penseu que el món estudiantil ha què arribarà al món estudiantil una experimentat canvis en aquests deu problemàtica mundial important, la anys? de les agressions imperialistes; semLes formes d'organització i lluita pre és positiu que els estudiants que reivindiquem són tan vàlides s'impliquen i es conscienciin d'aavui com fa deu anys. Nosaltres questes qüestions, però la utilització pensem que encara hi ha molta partidista i la manipulació mediàticombativitat entre els estudiants ca van impedir que aquest efectes perquè aquesta és mesura en el dia a positius anaren molt més enllà. dia i, a aquest nivell, s'hi fa molta Quines són les campanyes princifeina. Tot i així és cert que darrera- pals que realitza l'AE? ment no hi ha esdeveniments tan Actualment tenim diverses campancridaners com els de la visita yes en marxa. Les principals són en

relació amb l'Espai Europeu I com es pot fer front a una ofensid'Ensenyament Superior i els efec- va d'aquest tipus? tes d'aquest procés de confluència Aquests processos d'abast europeu europea sobre el món educatiu cata- tenen uns problemes afegits, com là. També tenim campanyes a favor ara la dificultat d'accedir a la inforde la llengua, que, com sempre, és mació i sobretot el desconeixement agredida d'una general dels manera constantestudiants. A “La desarticulació de ment a l'ensenyanivell de l'anomenat sistema del Principat hi ment. L'altra campanya que podem ha una cosa benestar està obrint destacar és la que que es diu les portes de les realitzem conjunPlataforma universitats a tament amb Rescat Mobilitzal'empresa privada” per reivindicar el dora en dret dels presos Defensa de la polítics a estudiar a les universitats Universitat Pública, que integra sincatalanes. A banda d’aquestes cam- dicats i assemblees de facultat. Per panyes estríctament estudiantils, mitjà d'aquesta Plataforma s'estan participem activament en d’altres establint també contactes amb sinreivindicacions, com la Campanya dicats d'altres països i estats. A del Països Catalans contra la banda de tota una sèrie de mobilitConstitució Europea. zacions, tenim previst participar en Quins són els principals problemes el Fòrum Social de Londres. de la universitat catatalana?

Com veieu el canvi de govern al Per a nosaltres hi ha un problema Principat i a l'Estat? fonamental, que és la privatització Bé, els canvis de govern han estat que s'està produïnt a tots els nivells. positius en el sentit que han permès La desarticulació de l'anomenat sis- unes lleis clarament regressives pel tema del benestar està obrint les que fa a l'ensenyament públic. Tot i portes de les universitats a l'empresa així, nosaltres estem convençuts que privada. Aquest procés s'ha sintetit- tant el PP com el PSOE comparteizat en el tractat de Bolonya signat xen un mateix model d'ensenyaper les elits del món educatiu euro- ment. Si el procés hagués sigut a peu amb l'assessorament i el suport l'inrevés, un PSOE en el govern de la Taula Rodona Europea, que és hauria aprovat unes mesures semun organisme integrat per l'elite blants, i un PP a l'oposició les hauempresarial de la Unió. La idea que ria rebocat per motius estrictament hi ha al darrere és que el sistema electoralistes. Al cap i a la fi, les econòmic europeu necessita un reformes que volia impulsar el PP determinat tipus de treballadors, de s'inserien perfectament dins d'aformació, per poder autoreproduir- questes tendències plasmades en la se, per a què la roda continuï convenció de Bolonya, amb les rodant. Els efectes de tot plegat són, quals, el PSOE està d'acord. La per exemple, uns plans d'estudi resta de partits practiquen un seguicada cop més orientats a la formació disme absolut en aquestes qüestions empresarial i laboral, és a dir, al ser- perquè no tenen cap voluntat de vei del mercat. defensar un model alternatiu.

agenda JUNY Dijous 10 Arenys de Mar (Maresme).

Xerrada "La situació del català a les aules", 19h, Casal de Joves.

Organitza: CEPC i Kol·lectiu Alternativa Flor d'Arç.

Figueres (Alt Empordà). Taula rodona Salvem l'Empordà. 20h, Biblioteca Municipal.

Divendres 11 Barcelona (Barcelonès). Acte final de la campanya de la CUP a les eleccions europees. 21h, Centre Artesà Tradicionàrius. Organitza: CUP. Santa Coloma de Gramanet (Barcelonès). Xerrada, "La lluita anarquista clandestina contra el franquisme". 18h, Ateneu Julia Romera. Organitza: MarxaHomenatge als Maquis Barcelona (Barcelonès). Concert per l'autogestió de L'Accent. 23h, CSOA l'Hamsa.

Diumenge 13 Països Catalans. Consulta Social Europea. Organitza: CSE. Dimecres 16 València (Horta). Projecció sobre la manipulació informativa a Veneçuela. 19h, Ca Revolta.

Divendres 18 L'Ampolla (Baix Ebre). Festa d'homenatge a l'Ebre, a la seva gent. A partir de les 19h.

Organitza: Plataforma en Defensa de l'Ebre Dissabte 19 L'Ampolla (Baix Ebre). Festa d'homenatge a l'Ebre, a la seua gent. A partir de les 24h.

Organitza: PDE Barcelona (Barcelonès). Manifestació: Ni guerres ni tortures!.

17:30h, P. de Gràcia amb Avg Diagonal. Organitza: Plataforma Aturem la Guerra.

Barcelona (Barcelonès). Manifestació contra la precarietat i el Fòrum 2004. 19h, plaça Universitat i després concert al Parc de l’Escorxador. Organitza: CGT. Ripoll (Ripollès). Culturaviva. A partir de les 9:30h. Organitza: Coordinadora d'Associacions per la Llengua.

Vall d'Uixó (Plana Baixa). Debat "El mur de la vergonya de Palestina". 19:30h, Casal Jaume I. Diumenge 20 Terrassa (Vallès Occidental).

Manifestació Contra el Quart Cinturó. 11:30h, Estació de Renfe.

Dimecres 23 Països Catalans. Revetlla de Sant Joan. Festa nacional dels PPCC. Divendres 25 Capellades (Anoia). Concert 3r aniversari de l'Assemblea de Joves.

22h, Teatre la Lliga. Organitza: Assemblea de Joves.

Envia les convocatòries a accent@correucatala.com

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 35. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@correucatala.com. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Àlvar Kuehn, Andreu Perelló, Maria Oliver, Aure Silvestre, Júlia Taurinyà, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Rafa Escobar, Àlex Tisminetzky.

Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Antoni Trobat. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució : Eva Capdevila i Albert Roig.

Han col·laborat en aquest número: Pep Bru, Joan Canela, Ester de Pablo, Kale Gorria.