Accent 36

Entrevista a Montse Pasqual i Jordi Salip, membres de la plataforma cívica Salvem l'Empordà Del 22 de juny al 6 de juliolde 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans

Número 36

Accions contra Garzón i la tortura al Fòrum

Sumari: ······················

L’energia eòlica als Països Catalans Països Catalans / 2

Vaga de teleoperadors contra la precarietat Economia / 5

Abstenció titànica a Europa Internacional / 6

L’oferta musical del Fòrum Una jove desplegant una pancarta davant el jutge Garzón

Durant l'estada del jutge Baltasar Garzón al Fòrum de les Cultures el passat dimecres 16 de juny, la Coordinadora Antirepressiva de Gràcia va realitzar dues accions, dins i fora del recinte Fòrum, en protesta pel proper judici a l'Audiència Nacional de tres membres de

Cultura / 7

l'Assemblea de Joves de Gràcia. Els solidaris van protestar dins l'auditori on havia de parlar Garzón per tal de recordar-li al jutge les centenars de demandes que hi ha a l'estat espanyol per les continues tortures que és realitzen a les dependències policials. Mentre és feia aquesta protesta,

un altre grup de joves va emmanillar-se a la porta del Fòrum en solidaritat amb els tres joves de Gràcia. Cal recordar, que Garzón es troba pendent de condemna pel tribunal d'Estrasburg per les tortures patides per 17 independentistes catalans al 1992.

L'abstenció guanya les eleccions europees Els resultats de les eleccions al parlament europeu ens han mostrat una vegada més el poc interés que les institucions de la Unió Europea desperten entre els catalans. Amb una abstenció d'aproximadament el 60 % del cens electoral dels Països Catalans, que ha superat la mitjana d'Europa, de nou s'ha posat en entredit la legitimació del parlament de Brussel·les.

Pel que fa als resultats, les eleccions han reforçat la forta tendència cap al bipartidisme de l'espectre polític català. Els dos guanyadors han estat els dos grans partits espanyols, que plegats s'enduen més del 80 % de tots els vots. En aquest sentit, el PSOE (PSC-PSPV-PSIB) ha tornat a sumar en

conjunt més vots que el PP, encara que una vegada més gràcies a la situació generada al Principat, a hores d'ara veritable graner de vots del PSOE a tot l'Estat. Pel que fa al PP, aquest ha mantingut la seua tendència de domini polític al País Valencià, amb el consegüent reforç de la figura de Francesc Camps, i les Illes Balears, malgrat que la principal novetat han estat els bons resultats trets al Principat, que l'han situat com a segona força en nombre de vots.

La resta de forces polítiques dels Països Catalans han estat les més perjudicades. En el cas de CiU, continua la seua tendència a la baixa, amb la pèrdua de mig milió de vots respecte a les passades

eleccions europees. ERC també ha baixat els seus resultats en comparació amb les passades eleccions estatals, encara que ha vist un important creixement a les Balears i el País Valencià, on pràcticament ja ha igualat els percentatges aconseguits pel BNV. Per a Esquerra Unida i Iniciativa per Catalunya, els resultats han estat diferents segons els territoris, al País Valencià continua amb la seua tendència a la baixa que ha fet que perdera la seua única representació parlamentària, mentre que al principat IC-V ha conservat el que ja tenia. Pel que fa a altres formacions que es presentaven per primera vegada, com les CUP, aquestes no han passat d'uns resultats testimonials.

Nou trasllat i aïllament de la Laura Riera La presa política egarenca Laura Riera ha estat novament traslladada de la presó de Badajoz al centre penitenciari madrileny de Soto del Real. Segons ha informat Rescat, la presa política catalana ha estat incomunicada només arribar a Madrid en les cel·les d'aïllament, aplicant-li mesures excepcionals de seguretat, restriccions en les activitats en grup, unes poques hores de pati i no permetent-li comunicar-se amb la resta de preses polítiques del mateix mòdul. La mesura disciplinària sembla tenir el seu orígen en les diferents protestes que van portar a terme les preses polítiques de Badajoz en demanda de poder ampliar a més de deu el número de persones que podien visitar-les.

editorial

H

i ha 300.000 persones als Països Catalans que són ciutadanes de segona. Que no tenen els mateixos drets que tenim la resta: a un lloc de treball, a reunir-se o manifestar-se, a la salut o a l'educació, i que fa tres anys que esperen que s'obri un procés per poder regularitzar la seva situació que els permeti accedir a una oferta de feina, llogar un habitatge o poder visitar les seves famílies. Aquestes persones són les que més recentment han arribat a la nostra terra, i ho han fet empeses pel somni de tenir una vida més digna. Però s'han trobat amb situacions laborals en condicions de semiesclavitud, amb habitatges insalubres, amb el recel d'amplis sectors socials, amb la persecució constant de la policia. Però malgrat aquestes condicions, són aquí i ara reivindiquen poder-hi viure sense el perill constant de ser expulsades, de ser vexades pels cossos policials, de tenir els mateixos drets que la resta de catalanes i catalans.

La resposta a aquesta realitat de l'antic govern d'Aznar la coneixíem bé: el control sistemàtic sobre totes elles i les expulsions. El PSOE a nivell estatal i els partits que formen el nou govern de la Generalitat del Principat prometien un altre talant per afrontar el

El repte de la immigració repte. Però en la primera ocasió que han tingut han demostrat que la seva recepta és la mateixa que Aznar: la repressió contra qui protesta per una situació que manté centenars de milers de persones en una situació de precarietat extrema. Així va quedar palès, amb la complicitat dels sindicats CCOO i UGT i Càritas, el diumenge 6 de juny a la matinada quan la policia va expulsar un miler de persones que demanaven amb una tancada a la Catedral de Barcelona la regularització del prop d'un milió de sense papers que viuen a l'Estat espanyol.

Certament, el repte de la immigració no és senzill. Davant la demanda de "reguarització sense condicions" dels i les immigrants, molta gent respon que no es poden donar papers a tothom perquè l'Estat espanyol esdevindria un pol d'atracció per a tots els immigrants que viatgen cap a Europa. I és cert: quan les persones no tenen prou recursos al seu país per poder viure dignament, marxen cap a terres on els asseguren que trobaran feina,

i prefereixen anar on creuen que els serà més fàcil trobar-ne. I aquesta és la realitat dels països d'on provenen els 300.000 sense papers catalans, per culpa de l'expoli sistemàtic que pateixen des de fa segles per part dels països "desenvolupats". Però l'enduriment de les mesures policials no resoldrà la situació dels milions de persones que arreu del món pateixen fam i extrema pobresa, només els suposarà un obstacle més en el viatge, però no els farà desistir d'intentar-ho.

Davant d'aquest repte només hi ha dues receptes: deixar d'expoliar els països empobrits perquè puguin construir lliurement el seu futur i garantir a totes les persones que arriben a la nostra terra els mateixos drets de què gaudim la resta. I això, prou que ho sabem, és incompatible amb el capitalisme. Però mentrestant, hi ha 300.000 catalans i catalanes vivint una situació injusta que cal resoldre perquè tinguin els mateixos drets que la resta i cap empresari es pugui aprofitar d'aquesta situació.

22 de juny de 2004

Aure Silvestre, València Quelcom s'està movent al panorama informatiu dels Països Catalans. Des de fa pocs anys, diferents projectes comunicatius nous i allunyats dels esquemes informatius tradicionals estan portant-se endavant. Si primer van ser les publicacions escrites i els mitjans radiofònics, la principal prioritat ara mateix és la posada en marxa de televisions amb contingut social i més properes als ciutadans.

El primer d'aquests projectes va ser el d'Okupem les Ones a Barcelona; impulsat per l'Assemblea de Comunicació Social. Aquesta associació de persones, associacions i col·lectius socials es va crear l'abril del 2003 amb la intenció d'aprofundir la coordinació entre les diferents televisions i ràdios locals i de barri davant les dificultats per emetre per les freqüències d'emissió amb què ho feien des de fa molts anys. La raó d'aquestes dificultats cal buscar-la en la concessió de les seues freqüències a les grans corporacions mediàtiques per part dels ajuntaments de Barcelona i de la resta de poblacions de la seua àrea metropolitana. El projecte d'Okupem les Ones pretén la creació d'un espai comunicatiu propi i allunyat de les grans corporacions empresarials; el que ells anomenen el "tercer sector audiovisual". A la primera assemblea celebrada el 2003, es va decidir també l'aplicació a aquest àmbit comunicatiu del ventall d'experiències socials que ha viscut la ciutat de Barcelona els darrers anys fruit de les diferents campanyes i mobilitzacions i que han ajudat a la creació d'un teixit associatiu estable. El projecte d'Okupem les Ones considera la creació de dos mitjans de comunicació propis, una televisió i una ràdio amb la seua titularitat en mans del major nombre possible d'entitats i col·lectius socials. A les primeres reunions es va decidir l'aplicació d'un funcionament assembleari; una línia editorial definida en base a un debat públic; i la potenciació del treball en comissió, com a formes de participació més democràtiques.

Molt lligat a Okupem les Ones, però a la ciutat de València, està Pluràlia Televisió. Aquest projecte va ser encetat l'any 2002 per un grup d'estudiants de periodisme i que van voler inspirar-se en altres experiències que també estaven desenvolupant-se a l'Estat espanyol com el de TeleK, a Vallecas; el de la televisió cooperativa de Marinaleda; o Barcelona. Per tal de donar l'impuls definitiu a Pluràlia, els

Països Catalans

Novetats al panorama televisiu català Okupem les Ones, Pluràlia i Infotv representen els principals projectes informatius impulsats

Pluràlia TV és una de les iniciatives d’àmbit local

seus promotors organitzaren l'octubre de 2003 unes jornades per tal de definir els objectius de la cadena; per la qual cosa feren una invitació pública a persones a títol individual, organitzacions i partits polítics que definiren els seus objectius i programació. En tot aquest procés, els impulsors de Pluràlia han manifestat que la principal raó de ser d'aquesta televisió és la necessitat de bastir uns mitjans no sotmesos al control de les grans corporacions comunicatives i que siguen oberts, populars i gestionats pels propis usuaris; entenent que cap altre instrument

reivindicatiu té el pes de la televisió ara per ara. De la mateixa manera que amb Okupem les Ones, la presa de decisions es fa en assemblea i el mètode de treball en base a comissions. En aquest sentit, la participació representa un únic vot a les assemblees, independentment de quina haja estat l'aportació econòmica a la cooperativa de treball. Amb aquesta premissa d'un soci un vot, la programació de la cadena s'aprova per una majoria de dos terços del total de socis presents.

En un primer moment, per poder posar en marxa aquest projecte, es

necessitaven cent-cinquanta socis i un capital social de tres mil euros; unes xifres que a hores d'ara ja han estat aconseguides, malgrat la qual cosa encara es pot participar econòmicament a partir de vint euros. Entre les entitats associades i adherides hi ha la pràctica totalitat dels partits i sindicats institucionals així com diferents col·lectius socials de la ciutat i de la resta del País Valencià. Amb l'assoliment d'aquests objectius inicials, el passat 26 de febrer es va celebrar l'assemblea constitutiva on s'aprovaren les propostes de comissions i la línia editorial. A aquesta reunió es va encetar un debat a fons sobre el seu model lingüístic; on finalment es va acordar donar preferència al català a dins la programació, que tindrà una continguts preferentment informatius i culturals des d'un punt de vista eminentment social, crític i reflexiu, com ja han manifestat els seus impulsors.

Però Pluràlia no ha estat l'única cadena que s'ha presentat els darrers mesos a València. El passat mes d'abril es va fer la presentació pública d'Infotv. El seu principal responsable és el periodista Juli Esteve, antic delegat de TV3 a València. Al darrere d'Esteve es trobaria un grup d'empresaris molt ben relacionats amb el Bloc Nacionalista

Valencià i el PSPV i el nacionalisme cultural a Valencià. A diferència de Pluràlia, pensada des dels esquemes de la televisió local, Infotv té el seu mirall a la TV3, amb un model més institucional i elaborat des d'un punt de vista més nacional. A aquest respecte, Infotv vol emetre tant en el sistema analògic com digital, i el seu radi de difusió comprendrà tota la zona costanera del País Valencià, que compren les comarques catalano-parlants.

Aquesta iniciativa que s'autodefineix com a ‘civicoempresarial’ ha nascut amb la necessitat d'un capital social d'aproximadament quatre milions i mig d'euros i amb la voluntat de competir amb els grans canals estatals i autonòmics. Esperen començar les seues emissions per nadal, i el seu objectiu és assentar-se en el cinc per cent de l'audiència el primer any de retransmissions.

Tant Okupem les Ones, com Pluràlia o Infotv, responen a les dolentes expectatives que actualment manifesta el panorama televisiu als Països Catalans. En el cas de la primera d'aquestes cadenes, intenta recuperar i salvaguardar les enriquidores experiències de televisions i ràdios de barri i districte que han intentat ser aniquilades des de les institucions municipals a l'àrea metropolitana de Barcelona. Pel que fa a Pluràlia i Infotv, aquestes respondrien més a la situació de deriva i fort control polític que des del seu naixement ha viscut Canal 9, tant en els seus continguts com pel seu model lingüístic i cultural, un dels principals causants de la desvertebració social i pèrdua d'identitat col·lectiva dels valencians.

Locals on trobar L’ACCENT Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat:El Racó, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio CanyaSant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat:Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Eivissa: GEN Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l’Obra Cultural Balera, Es Pinzell, Can Capses. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Menorca: GOB-Menorca.

Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Ripollès: Casal Independentista i Popular l’Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.

Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel (Cau Subversiu. Facultat d’Història-UB) / Ateneu Popular X (Ferran 14.

Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona)/ Ateneu l’Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador sense número, Artés) / Ateneu independentista i Popular de la Vila de Gràcia la Torna (Sant Pere Màrtir 37, baixos, Vila de Gràcia) / Ateneu Revolta (Ponent 13, Molins de Rei) / La Barraqueta (Virtut, 14.

Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell)/ El Casal (Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona)/ Casal Popular Can Pingàs. (Terrassa) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell)/ CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica) / CEPC-Universitat de València(Baró St. Petrillo, 9) / La Falcata (Panera 2. Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1er B, Torelló) / Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada)/ Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València)/ La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu)/ 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic)/ Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).

Països Catalans

L'energia eòlica causa polèmica als Països Catalans

Fotomuntatge de l’impacte d’un parc eòlic a Banyeres de Mariola

A. Ginés i Sànchez, València Els plans energètics de les diferents regions dels Països Catalans, en la seua vessant d'energies renovables, no han estat exempts de crítiques per part de col·lectius ecologistes i de veïns afectats. Malgrat el reconeixement de l'energia eòlica com a una de les més netes, l'elaboració dels plans concrets ha estat acompanyada d'una forta polèmica que sovint s'ha utilitzat per projectar una imatge negativa dels grups ecologistes. Darrere, però d'aquesta suposada contradicció entre la defensa de l'energia neta i les crítiques als parcs eòlics, hi ha un debat profund sobre el model energètic global i els interessos concrets que genera l'energia eòlica.

Els acords de Kioto i l'ecologisme institucional El marc base per al desenvolupament de les energies renovables a la Unió Europea és el Protocol de Kioto, signat el 1997, pel qual els diversos estat adherits es comprometen a una reducció, per als anys 2008-2012, del 8% de les emissions de CO2 (o l'equivalent contaminant en altres tipus de gasos causants de l'Efecte Hivernacle) i d'arribar al 12% de consum energètic de fonts renovables el 2010. Paral·lelament, dins de les recomanacions ambientals que realitza la Unió Europea es va fixar, sense cap mena d'obligació, una taxa de producció del 22% d'energia neta per al 2010.

Dins d'aquest marc, la Generalitat Valenciana va elaborar un Pla Eòlic el

juliol de 2001, que es completava amb un Pla de desenvolupament i execució aprovat el febrer de 2003; la Generalitat de Catalunya, per mitjà del Departament d'Indústria, va presentar el 2002 una Pla de l'Energia a Catalunya en l'horitzó de l'any 2010 on es definia la política respecte les energies renovables i el cas concret de l'energia eòlica (Decret 174/2002); i, finalment, les Illes també compten amb un Pla Energètic des de finals dels noranta. Tots aquest plans han estat objecte de recursos i al·legacions en la fase prèvia a la seua aprovació per part dels col·lectius ecologistes, que en tots els casos s'han queixat de la falta de diàleg amb les diferents parts implicades. Era d'esperar, per tant, que en el moment que s'han començat a executar les diferents actuacions, els conflictes han sigut immediats.

Els Plans Eòlics als Països Catalans Dins de l'apartat d'energies renovables dels plans energètics s'inclou l'energia hidràulica, l'eòlica, la fotovoltaica, la biomassa i el biogàs. De totes aquestes fonts, la que presenta un grau de desenvolupament major al nostre país és l'energia hidràulica, que va experimentar un fort creixement durant la dictadura franquista, i que ara té poques possibilitats d'expansió. Així, l'increment de producció d'energia de fonts renovables s'ha de centrar en la resta d'opcions, i d'aquestes la que té un major potencial de creixement és l'eòlica. Aquesta, sens dubte, ha sigut la perspectiva de les diferents administracions catalanes que han impulsat els

parcs eòlics a les nostres terres de El debat sobre l'energia eòlica manera molt ràpida d'ençà uns anys. L'oposició de les plataformes ecologisAquestes han elaborat uns mapes tes als parcs eòlics ha projectat una eòlics dels Països Catalans on consten imatge d'aparent contradicció entre el les zones aptes i no aptes per a la ins- seu discurs i la seua pràctica real. No tal·lació de parcs eòlics i s'ha elaborat obstant, aquesta crítica només és apatota una legislació per regular el seu rent, ja que en el fons no s'està critifuncionament. Al País Valencià, les cant l'aprofitament de les energies zones aptes s'han dividit en 15 macro renovables sinó la manera en com es regions i els drets d'explotació de pretén fer. Així, una constant a tots els cadascuna d'elles han estat adjudicats a manifests en contra del parcs eòlics en diferents empreses. Aquests mapes construcció o projectats, és el reconeieòlics han sigut objecte de crítica per la xement de la necessitat d'apostar per seua inexactitud científica (en el cas aquest tipus d'energia. Les seues crítivalencià no s'explica perquè una zona ques se centren en altres qüestions: els es considera "amb recurs eòlic sufi- defectes en els estudis d'impacte cient", com denuncia el Centre ambiental corresponents, les irregulaExcursionista de Castelló) i perquè ritats en la tramitació de permisos, els han menystingut altres aspectes rela- interessos econòmics amagats i, sobrecionats amb l'impacte ambiental de les tot, la incongruència de desenvolupar instal·lacions. aquests plans que tenen un impacte Els projectes conflictius innegable sobre zones d'alt valor ecoActualment, les queixes dels grups lògic i, fins i tot, cultural, quan, des de ecologistes i veïnals se centren en uns l'administració, no s'impulsen polítiquants punts de la nostra geografia on ques que tendeixen a la reducció del s'ha començat a construir els parcs consum energètic. Ans al contrari, els eòlics. Per una banda, a les comarques diferents plans energètics projecten la centrals del País Valencià ha aparegut construcció de centrals alimentades una oposició forta a les zones 14 i 15 amb energies brutes o no renovables. del Pla Eòlic que afecten zones prote- En paraules d'Ecologistes en Acció del gides com la Serra de Mariola. Així, el Principat "en l'actual situació d'incenpassat 5 de juny representants de 13 tius continus per incrementar el conpoblacions afectades per aquest pla es sum no està garantit que assolir una reuniren a Quatretonda per sol·licitar potència eòlica impliqui l'inici d'un a la Generalitat Valenciana la seua canvi de model energètic". Sembla, paralització. doncs, que darrere L'altre punt de l'impuls de les “La gent està lluitant conflictiu del energies renovacontra molins de vent País Valencià és bles no hi ha una mentre el seu veritable la regió que voluntat vertadera antagonista és el propi afecta els Ports de reducció de de Morella i el contaminació sinó capitalisme” Maestrat. En més bé una possiconcret, han bilitat d'explotar sigut els veïns de Benafigos els primers regions poc productives. I l'energia en mobilitzar-se entorn al Plataforma eòlica dóna uns marges de benefici Contra l'Aplicació del Pla Eòlic del gairebé industrials. En aquesta direcPaís Valencià a la Zona 5à. Les críti- ció apuntaria, per exemple, el recent ques a aquests parcs eòlics també han informe de l'Associació de Productors vingut d'altres entitats com el Centre d'Energies Renovables (APPA) on s'aExcursionista de Castelló. Més al firmava que "l'eòlica no és un 'xollo'" nord, a les Terres de l'Ebre també hi (aquestes són les seues paraules) i on es hagut un rebuig per part de col·lectius demanava més facilitats per part de les ecologistes als diferents parcs eòlics diferents administracions per fer renprojectats, en aquest cas, amb denún- dibles els parcs eòlics. cies incloses per corrupció en la tra- El problema, però és que l'eventual mitació dels permisos. A les terres del substitució de les energies contaminord, Salvem l'Empordà ha portat als nats requerirà, tard o d'hora una tribunals el parc eòlic de Tramuntana major explotació de l'energia eòlica i a Portbou ja que, segons afirmen, el d'altres tipus d'energies que, seguraparc eòlic ha estat indegudament ment, tindran un impacte ambiental autoritzat i afecta l'espai natural pro- més generalitzat en el nostre territori, tegit del Massís de l'Albera. En tots tot i que sempre, cal recordar-ho, aquest casos es poden trobar elements molt menor, pel que fa a la petjada comuns: les protestes sorgeixen quan ecològica (efectes a mitjà i llarg terels parcs eòlics es construeixen en mini), que les energies renovables. zones generalment abandonades per Tot i així, com afirma Enric Tello, l'administració, amb nivells de desen- membre d'Ecologistes en Acció, volupament econòmic baix i amb un aquest impacte sempre serà menor creixent pes del sector del turisme que el que actualment produeixen rural en l'economia local. Són les altres fonts energètiques. En paraules regions més deprimides econòmica- seues "alguna gent hauria d'adonar-se ment les que ara també han de carre- que està lluitant contra molins de gar amb l'impacte dels parcs eòlics, vent mentre el seu veritable antagomalgrat que siguen considerats ener- nista, i també el nostre, no és altre gia neta. que el propi capitalisme".

22 de juny de 2004

L’apunt

la corrupció eòlica En un informe de l'Associació de Productors d'Energies Renovables es reconeixia que els marges de benefici dels primers parcs eòlics havien sigut molt grans, però que aquesta situació no es podria mantenir a mitjà i llarg termini. Sota una retòrica de suposada preocupació pel medi ambient, els empresaris d'aquest sector demanaven més facilitats per obtenir permisos i inversions paral·leles de les institucions, és a dir, subvencions indirectes per garantir els marges de benefici.

Sembla clar, doncs, que amb els parcs eòlics la burgesia ha trobat una manera d'explotar unes regions anteriorment poc atractives. Zones catalogades com a nourbanitzables, amb preus de sòl baixos, i amb facilitats administratives: tot plegat un reclam empresarial molt suculent.

La prova més recent de què hi ha interessos foscos darrere de l'explotació de l'energia eòlica és la denúncia que el novembre de 2003 l'entitat GEPECEcologistes de Catalunya va presentar contra l'anterior president de la Generalitat principatina, Jordi Pujol, i el seu fill, Oriol Pujol, acusant-los d'irregularitats en la concessió d'autoritzacions administratives. Segons la denúncia, presentada davant la Fiscalia Anticorrupció, aquests alts càrrecs haurien realitzat pressions per autoritzar diferents projectes per sobre dels informes d'impacte ambiental i haurien elaborat informes "a mida" tergiversant la realitat i modificant les dades reals per aconseguir-ho. Aquesta denuncia vincula, a més a més, una de les empreses beneficiaries, Entorn S.L., a una altre fill de Pujol, Pere Pujol.

No obstant, malgrat les evidències de la corrupció que envolta la concessió de permisos, el govern del tripartit no ha mostrat cap intenció de corregir les irregularitats i, fins i tot, el conseller principatí de Medi Ambient ha anunciat que "no li tremolarà el pols a l'hora d'autoritzar centrals eòliques." Aquesta frase és comparable a les que va dir l'expresident Pujol quan va reconèixer que havia presionat a favor d'aquestes centrals investigades ara per la fiscalia: "És el meu treball com a President. A un president el paguen per a què el país avanci".

22 de juny de 2003

28-J contra les agressions homòfobes Un any més el 28 de juny serveix per celebrar el dia de l'orgull gai, lesbià i transexual. Trenta anys després dels fets d'Stonewall, continuen en plena vigència les reclamacions d'aquests col·lectius per aconseguir una veritable llibertat sexual. Un dels aspectes que centrà la diada d'enguany serà la denúncia de les agressions homòfobes. La setmana passada, el Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) va presentar les dades de la memòria de l'últim any de l'oficina antidiscriminatòria per a gais, lesbiana i transexuals. Segons la FAGC durant el 2003 es van registrar al Principat un total de 246 denúncies, la majoria de les quals són causades per agressions realitzades per joves menors de 20 anys, i per primer any, també per part de noies.

Barcelona contra el Fòrum i la precarietat El passat 19 de juny, el centre de la ciutat de Barcelona va viure una jornada de lluita en contra el denominat Fòrum de les Cultures i la precarietat. La climatologia adversa va deslluir la jornada però no va impedir que es celebrés durant el matí una fira de col·lectius contraris a l'esdeveniment organtizada per l'Assemblea de Resistències. Aquest col·lectiu convocà un bloc en la manifestació organitzada per la Plataforma Aturem la Guerra contra l'ocupació de l'Iraq i Palestina. Aquest bloc pretenia denunciar les empreses que, mentre patronicen el Fòrum del diàleg i la multiculturalitat, inverteixen als països ocupats. Finalment, la jornada de protesta es tancà amb una manifestació en contra la precarietat laboral i social convocada per la CGT i a la que s'han sumat un gran nombre de col·lectius de l'esquerra rupturista, i que denuncia la manca de llibertat d'expressió i de pluralitat informativa dels actes contra el Fòrum.

12.000 eivissencs diuen no a l'autopista La Plataforma No Volem Autopistes reuní el 18 de juny 12.000 persones en una manifestació contra la intenció del govern balear i el Consell Insular d'Eivissa i Formentera de construir una autopista al centre de l'illa. La Plataforma, integrada per diversos col·lectius i organitzacions, confia després de l'èxit de la convocatòria que tan aquest projecte com la millora de les carreteres de la Vila d'Eivissa a Sant Antoni, el nou camp de golf i l'ampliació de l'aeroport es retirin inmediatament. A més, el mateix dia de la manifestació, es denunciava la il·legalitat comesa pel Govern Balear en la licitació fora dels terminis establerts amb el Govern espanyol d'aquesta i altres obres previstes al Pla de Carreteres.

Països Catalans

Judici a quatre joves de Mataró Petició fiscal de 2 anys de presó i 6.000 euros de multa pels joves Arnau Urgell, Barcelona El passat 14 de juny van ser jutjats a Mataró (el Maresme) quatre joves, tres d'ells militants de Maulets, pels fets succeïts el 6 de desembre de 2000 en l'intent de pintar un mural de denúncia de la Constitució espanyola.

L'organització juvenil per la seva banda, ha realitzat durant la passada quinzena, actes antirepressius a la mateixa capital del Maresme, a Barcelona i València.

Els fets de desembre de 2000 La pintada d'un mural en contra de la Constitució espanyola al desembre de 2000, fou l'origen d'una actuació policial que acabà amb quatre joves mataronencs detinguts i contusionats. Els joves foren posats en llibertat al cap de cinc hores, amb els càrrecs d'agressions, lesions i resistència a l'autoritat.

S'ha de tenir en compte, la possibilitat que l'actuació policial estigués planificat d'antuvi des d'instàncies polítiques. Segons s'ha demostrat, l'assemblea de Maulets de Mataró fins aquella data no havia demanat cap mena de permís per a realitzar murals amb conseqüents sancions administratives en alguns casos. En canvi, l'actuació de l'autoritat municipal canvià de manera radical el 6 de desembre de 2000. A primera hora del matí els joves, que rea-

Concentració davant els jutjats de Mataró en solidaritat amb els joves encau-

litzaven un mural a una paret privada, van rebre la petició d'abandonar l'indret i no es produiren incidents.

Hores més tard, els mateixos agents van localitzar de nou els joves en un mur de propietat pública i després de demanar reforços van començar les agressions als joves, amb la incautació dels pots de pintura com excusa.

La vista del 14 de juny La vista del cas es celebrà el passat dilluns i els joves encausats tingueren el suport d'una trentena de companys. La versió policial parlava d'un suposat avalot dels joves contra els agents per tal d'agredirlos, després d'haver-los proferit tot tipus d'insults i amenaces. Arran d'això, la petició del ministeri fiscal arribava als 2 anys per cada acusat i

3.000 euros. La defensa dels joves, per contra, ha posat l'accent en l'exageració de les peticions fiscals ja que, com s'ha testimoniat durant la vista, foren els policies els qui agrediren els joves. Per la seva banda, les declaracions de cinc dels agents protagonistes dels incidents han estat totalment contradictòries, malgrat aquest fet, la fiscalia ha ratificat els càrrecs. Per la seva banda, i segons informà Alerta Solidària, l'advocada defensora abans que el cas quedés vist per sentència ha demanat l'absolució dels quatre joves mataronencs.

Per a més informació www.maulets.org

Repressió i vexacions al jovent d'arreu del territori Els darrers mesos els casos de repressió al jovent dels Països Catalans s'han succeït la "reobertura" del cas de Toti Juanola, el trasllat del cas dels tres graciencs a l'Audiència Nacional espanyola, el judici d'un militant de Maulets a València i un llarg etcètera. En els darrers quinze dies s'han conegut dos casos de vexacions a joves independentistes.

Antoni Mestre, militant de la CEPC, fou agredit verbalment i vexat de manera repetida per la Guàrda Civil dels aeroports del Prat i de Son Sant Joan pel simple fet de parlar en català. A més, va ser amenaçat de denúncia per "falta de consideració a l'autoritat". El cas, destapat a partir d'una carta al Diari de les Balears, ha permès conèixer que la situació s'ha repetit en les mateixes dependències aeroportuàries almenys en cinc ocasions els darrers mesos.

D'altra banda, un militant de l'Assemblea de Joves de Sants (AJIS) i de l'Alternativa Estel, fou perseguit, encanonat i agredit per part de la policia nacional espanyola mentre encartellava. A continuació, fou emmanillat i dut a la comissaria on fou repetidament insultat i vexat.

Els Governs responen amb repressió les reivindicacions dels immigrants Els immigrants "sense papers" rebaixen la pressió però no les seues exigències A.Ginés i Sànchez, Barcelona.

Quasi quinze dies després de les imatges polèmiques de la policia nacional espanyola desallotjant amb violència la Catedral de Barcelona, les mobilitzacions a favor del reconeixement dels drets dels immigrants continuen.

Aleshores les reaccions polítiques foren immediates, sobretot d'aquells més supeditats al poder, com fou el cas dels sindicats CCOO, UGT, els partits del Govern principatí o ONG com Càritas, tots ells aplaudint les mesures repressives i deslegitimant les reivindicacions dels immigrants. Posteriorment, però, van aparèixer comunicats de suport als immigrants des d'alguns sectors de l'església catalana i, sobretot, de col·lectiu desvinculats del partits institucionals. Així, la FAVB, Justícia i Pau, SOS Racisme, CGT o Endavant, entre altres, van mostrar el seu suport a les reivindicacions dels "sense papers".

Durant la setmana següent al tancament, els immigrants agrupats entorn l'Assemblea d'Immigrants per la Regularització Sense Condicions van mantenir el pols amb les administracions amb la convocatòria de manifestacions i una assemblea multitudinària

el divendres 11 de juny a l'Església del a reivindicar la regularització, sinó que Pi. Posteriorment, el 15 de juny, els han tingut altres objectius. Així, per portaveus dels immigrants es van reu- exemple, el dia 18 de juny se celebrà nir amb la Delegació del Govern una manifestació a Santa Coloma de espanyol per traslladar-hi les peticions Gramenet per denunciar l'assassinat de dels immigrants. La valoració posterior Farid Bendaued a mans dels Mossos de Norma Falconi, una de les porta- d'Esquadra. Segons la convocatòria, els veus, va ser clara: "ens han fet una Mossos el van matar d'un tret al cap trampa. Pensàvem que veníem a la reu- durant l'escorcoll de la seua casa. En nió per poder expocanvi, segons sar les nostres proels Mossos, el “L’Assemblea per la postes i ens hem trotret es va proRegularització Sense bat que no volen duir de maneCondicions denuncia dialogar. El PSOE ra "casual" que el Govern no té cap està repetint els durant una intenció de dialogar” models repressius operació antidel PP." Falconi feia droga, argureferència, entre altres coses, a l'absèn- ment, d'altra banda, freqüent en cia del delegat del Govern de Madrid, aquest tipus d'incidents. Per altra Joan Rangel, que no va voler reunir-se banda, els tres companys de Farid que amb ells, però que, en canvi, va fer es trobaven al pis en aquell moment, unes declaracions abans de la cita on van estar dos dies detinguts a comissaafirmava que no acceptaria cap de les ria i van ser objecte de maltractaments, principals demandes dels immigrants: segons el mateix comunicat. la regularització sense condicions i la El dia 19, per altra banda, els immiparalització dels 25 expedients d'expul- grants van participar de nou en una sió contra alguns dels participants de nova manifestació, aquest cop la que les tancades de principis de mes. s'havia convocat a Barcelona contra la Manifestacions diverses precarietat i contra el Fòrum de les Les mobilitzacions en suport dels Cultures. En aquesta ocasió els immiimmigrants sense drets no s'han limitat grants van acudir per solidaritzar-se

amb la resta de treballadors per l'empitjorament general de les condicions laborals i, també, per denunciar la hipocresia d'un esdeveniment com el Fòrum, que pregona el diàleg i la multiculturalitat però que practica, sistemàticament, l'exclusió i la desigualtat.

Mobilitzacions futures Després de la trobada amb la Delegació del Govern espanyol, els immigrants van anunciar que continuaran celebrant les assemblees i que podrien fer noves mobilitzacions. Així mateix, l'Assemblea per la Regularització Sense Condicions té previst reunir-se amb la secretària per la Immigració per sol·licitar-li que el Govern principatí no aplique le Llei d'Estrangeria i, per tant que els Mossos d'Esquadra deixen de detenir a immigrants que no hagen comès cap delicte, d'aquesta manera "es demostraria que la Generalitat pot assumir les competències d'immigració que reclama". Per altra banda, davant les dificultats creixents per trobar llocs de reunió -cada cop són menys les esglésies disposades a cedir espais i la UB els ha tancat les portes- els immigrants estan plantejant altre tipus de protesta, com ara, la vaga de fam.

Economia

Massiva vaga dels teleoperadors a tot l’Estat

22 de juny de 2004

Persecució sindical a Ford d'Almussafes

Més del 90% dels treballadors de teleoperadores de l'Estat van secundar la vaga en un dels sectors més precaritzats i amb sous més baixos

Els teleoperadors estan en lluita per uns convenis sense precarietat ni temporalitat

Àlex Tisminetzky,Barcelona Els sindicats CGT, CCOO i UGT van valorar com a "massiu" el seguiment de la vaga de teleoperadors convocada arreu de l'Estat el passat 9 de juny, que van determinar en més del 90%. L'aturada, que va durar 24 hores, ha estat una mesura de força dels treballadors en motiu de la signatura del conflictiu tercer conveni estatal del sector, que es troba "estancat" des de fa tres mesos.

Segons les dades facilitades pels

convocants, la vaga va provocar la denuncien que gran part de les paralització de l'atenció als clients grans companyies estatals i multid'importants empreses bancàries nacionals tenen subcontractades (com BBVA, BSCH o "la Caixa"), empreses "on la precarietat està a automobilístiques (com Seat o l'ordre del dia", i que són el gruix Renault), de comunicacions (com dels treballadors que han secundat Telefónica, Auna o Vodafone) i de la vaga. A més, han denunciat ameserveis (com Renfe, Agbar, Endesa naces en alguns llocs de treball per o Iberdrola). part de les Aquesta jornada direccions “Aquesta jornada de de protesta culempresarials protesta culmina les mina les aturacontra els treaturades parcials d’una des d'una hora balladors en o dues hores realitzades per torn realitzavaga. des els dies 14, els dies 14, 17, 20, 27 i A més, la CGT 17 i 20 de maig i ha denunciat 28 de maig, les aturades parque l'empresa cials de dues RENFE i alguhores per torn els dies 27 i 28 de nes de les més importants empreses maig, totes elles en protesta per la de telecomunicacions han desviat a precarietat i els sous baixos que altres estats l'atenció als clients; en representen la proposta empresarial el cas de Vodafone, el sindicat anarde conveni. quista denuncia que ha desviat les Boicot empresarial trucades a l'Argentina, el que supoLes centrals sindicals han denunciat sa "una vulneració del dret fonala política de les empreses del sector mental de vaga, reconegut a la que mantenen una "actitud d'im- constitució espanyola", i ha anunmobilisme i encabotament en la ciat l'inici de procediments judinegociació" i que posen en perill el cials en contra les empreses que han futur del sector, basant els seus portat a terme aquestes pràctiques beneficis "en la sobreexplotació i fraudulentes. precarització de les condicions de Mobilitzacions vida dels treballadors". Els sindicats La convocatòria va aconseguir la

pràctica paralització dels serveis de teleoperadors arreu dels Països Catalans, destacant-se l'èxit de la convocatòria al Principat. A Barcelona, el mateix 9 de juny al migdia unes 3.000 persones es van concentrar tallant la Diagonal a l'alçada de la Plaça Francesc Macià, manifestant-se posteriorment fins ala seu de "l'Associació Espanyola de Màrqueting Telefònic". A la resta de l'estat van destacar manifestacions, concentracions i alguns sabotatges i desplegaments de pancartes a les grans capitals, on van participar uns 40.000 vaguistes.

Els convocants han denunciat la precarietat, la temporalitat i els baixos sous que caracteritzen el sector i han plantejat per desbloquejar el conveni unes reivindicacions que consideren "bàsiques"; entre aquestes destaca l'eliminació de la subrogació i dels acomiadaments per disminució de trucades, i increments dels contractes indefinits; a més demanen regular i ordenar el temps de treball "per poder conciliar la vida laboral i familiar"; finalment han posat sobre la taula del conveni un increment dels salaris (un dels més sectors amb poder adquisitiu més baix) i "una promoció professional adequada i realista"

Per a més informació www.rojoynegro.info

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Població: Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) Domicialiació bancària Nom del titular:

Telèfon: semestral (18 euros) Població:

Entitat Oficina Control Número de compte Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.

Concentració a les portes de la Ford

Més de 900 treballadors (un 15% de la plantilla) de la multinacional Ford d'Almussafes (l'Horta?) van secundar la vaga de dues hores per torn durant tot el 17 de juny en solidaritat amb Luís Miguel Martín, delegat sindical acomiadat en els darrers dies. A més, unes 200 persones es van concentrar davant la factoria, moltes d'elles sindicalistes vingudes especialment des de Barcelona, Saragossa o Madrid. L'empresa va intentar allunyar i silenciar la concentració solidària, i la Guàrdia Civil va tancar la porta principal per evitar que els sindicalistes poguessin entrar a l'empresa, fet que es produeix per primera vegada en els darrers 20 anys.

La multinacional Ford acusa a Luís Miguel Martín de "discutirse amb una companya de feina".

Però el sindicat CGT, on milita el delegat acomiadat, ho ha qualificat de "muntatge", i ha denunciat que representa una mostra més de la política "d'agressió i de retallada de la llibertat sindical" a l'empresa automobilística, sobretot contra la central anarcosindicalista que diu "ser molesta" per la direcció. A més, la CGT ha denunciat les "amenaces i coaccions de l'empresa" contra els treballadors que volien secundar la vaga; i la "vergonyosa" col·laboració de la UGT, que ha arribat a imprimir octavetes "calumniant el delegat acomiadat i cridant no seguir la vaga".

La CGT ha iniciat una campanya a nivell estatal de solidaritat amb el delegat sindical per la importància de les polítiques de retallades dels drets sindicals en una de les empreses més importants de València; els sindicalistes demanen que s'enviïn faxos a la direcció de Ford al número 961 792 6 95. A més, el sindicat ha documentat diferents agressions empresarials en els darrers temps i n'ha fet entrega a la Conselleria de Treball de la Generalitat en una reunió el passat 14 de juny. A pesar de la declaració institucional de mediar amb l'empresa per revisar el cas del sindicalista, la direcció de Ford continua, en tancar aquesta edició, mantenint el polèmic expedient sancionador.

Per a més informació www.rojoynegro.info

Internacional

la desconfiança entre els estats.

D'altra banda, la raó de pes que explica l'alta abstenció és el desprestigi que la Unió ha infligit a la pròpia idea de democràcia. La major part dels membres fundadors no han convocat referèndums que permeten fer partícips les ciutadanes de la construcció europea. I els referèndums han fet pitjor efecte que la seua no convocatòria. Així, ningú no criticà l'adhesió d'Hongria amb una abstenció del França i Portugal han registrat l’ín- 54'38% i la raquítica victòria del sí dex de participació paupèrrim. a Malta. Com tampoc no posaren L'abstenció tampoc no és atribuïble en judici la repetició del referèna la "mala imatge" d'Europa, car als dum de ratificació de Maastricht a nous socis comunitaris, futurs Dinamarca, després del ‘no’ inicial. beneficiaris dels fons de cohesió, Paradoxalment, la Constitució l'eufòria electoEuropea s'ha ral ha estat aprovat sota la “La crisi al sí de la UE decebedora. presidència La resposta, per d'Irlanda, país per la invasió de l’Iraq part dels on el ‘no’ va mostra clarament el governs, al desvèncer en el seu fracàs com a crèdit de la referèndum de subjecte polític” Unió com a la validació del major democràtractat de Niça i cia del món, ha que està a l'esestat forjar uns acords de mínims pera d'una repetició més afortunaen forma de Constitució. Un docu- da. Contràriament, cap país on el sí ment que no recull més que les fór- ha guanyat la contesa s'ha preocumules de repartiment del poder pat de revalidar l'aprovació ciutadaentre els membres.

Una na. Tot plegat ha contribuït que la Constitució feta al marge, i sovint idea d'Unió, poc seductora per als d'esquenes, a les ciutadanies euro- pobles d'Europa com a mercat, pees. A les mateixes que en el futur supere amb escreix la idea d'una immediat se'ls exigirà una entusias- Unió com a marc de referència de la ta confiança i democràcia i la una participació llibertat. És per “La idea d’Europa com abassegadora. això que l'apaa mercat supera la Després de ferrició de partits idea d’una Unió com a se públic que a com el UKIP al marc de referència de Polònia l'absRegne Unit, democràcia i llibertat” tenció era amb el 12,3%, rècord amb més el Junislistan d'un 81,%, el suec, amb el Primer Ministre Marek Belka criti- 14,8% i el Partit de les Famílies cava la irresponsabilitat i la imma- Poloneses amb el 16,5%, potser duresa democràtica dels ciutadans. siguen el preludi d'un fenomen Cal, per contra, pensar que aquest generalitzat a tot el continent que sobtat desencís (Polònia aprovà ensolque l'abstenció cap al "vot d'el'adhesió el 2003 amb una partici- nuig". En definitiva, la punta d'un pació del 58,85%) respon a causes iceberg que acabe per enfonsar una més profundes.

Constitució naixent que ha salpat D'una banda la crisi al sí de la Unió de Brussel·les cap a la deriva. per la invasió d'Iraq mostrà clarament el seu fracàs com a subjecte polític. La idea política d'Europa, tant anunciada pels intel·lectuals orgànics, quedà desmuntada als primers embats de la tempesta bel·licista. La inhibició de la Comissió Europea, l'escassa rellevància de l'Europarlament i, en definitiva, la inexistència d'una postura ferma en favor de la pau i el respecte a la legalitat internacional serviren per visualitzar la rivalitat i

Abstenció titànica a Europa A mesura que creix l’Unió Europea augmenta el desinterés dels ciutadans Juanjo Garcia, València Seguint la tendència arrossegada des de les primeres eleccions europees, l'any 1979, la participació segueix guanyant electors, per la contínua ampliació de la Unió, i perdent votants. En l'última dècada hom ha passat d'una participació del 56,8% el 1994 i del 49.8% el 1999, a l'actual 45,5%. Una pèrdua massa significativa com per atribuir-la a causes conjunturals.

Sobretot tenint en compte que a països com Bèlgica, Luxemburg, Grècia i Xipre, el vot és obligatori.

A més, aquestes eleccions s'havien fet coincidir amb la convocatòria de les municipals al Regne Unit i Itàlia. cosa que ajudà a mobilitzar l'electorat.

Però si al 54,7 d'abstencionisme sumem allò que podem anomenar com "vots d'enuig", que rondaria entre el 3 i el 5%, la fallida electoral s'engrandeix. Dins d'aquest "vot d'enuig" s'encabirien tant les opcions polítiques antisistema, les opcions prosistema minoritàries i les opcions que representen a moviments d'alliberament nacional com els partits germànics al Tirol italià, o els nacionalistes occitans o corsos.

El resultat del sumatori d'aquesta mena "d'abstenció reivindicativa" rebaixaria el llindar electoral al voltant del 40%. Però més enllà d'açò, hi ha una part del vot no avaluable que es regeix per la política nacional. Això s'ha vist amplament en la Gran Bretanya, l'Estat francés o Alemanya, on hi ha hagut un vot de càstig contra el govern. El més clar exemple d'aquest vot "nacional" és Itàlia, on el mateix Berlusconi era cap de llista de Forza Itàlia. Del 40% d'electors efectius podem deduir que una quantitat significativa condiciona la seua participació a les dinàmiques polítiques estatals.

Silvio Berlusconi

Sobretot quan les enquestes sobre el nivell de coneixença d'allò que representa el Parlament Europeu i la influència què aquest té resulten alliçonadores.

Els analistes i els formadors d'opinió han subratllat com a causes d'aquesta deserció de l'electorat dues

raons fonamentals, la desconeixença de l'opinió pública respecte de la importància dels comicis i del paper que juga la Unió en la seua quotidianitat; i la mala imatge que els governs estatals donen a la Unió quan les polítiques comunes amenacen determinats segments productius.

L'anàlisi, però, dels resultats permet negar de pla ambdues afirmacions.

Pel que fa a la desconeixença de l'opinió pública, cal tenir en compte que països de la vella Europa com

22 de juny de 2004

Cultura

L'oferta musical del Fòrum Macaco i Cheb Balowski són alguns del grups que, tot i la forta oposició dels moviments socials, han accedit a tocar al Fòrum acompanyant Alejandro Sanz o Sting al cartell de l’esdeveniment

Actuació de Macaco al Fòrum

Jordi Garrigós, Barcelona Un dels punts forts del Fòrum de les Cultures que es celebra a Barcelona durant aquest any 2004 és l'oferta musical que ofereix l'esdeveniment i que un cop analitzada ens dóna una mostra més de tot el muntatge que ha suposat aquesta operació. Per tal de fer un resum de tota l'activitat musical del Fòrum, fóra bo desglossar l'oferta en tres grups bastant diferenciats entre ells: per una banda, trobem tota aquella gent instal·lada al negoci musical més comercial, després, l'oferta més merament cultural amb músics propis del festival Grec que fins ara és celebrava tots els estius a Barcelona i finalment la representació del món més alterna-

tiu.

La MTV al Fòrum Tal i com hem seguit els esdeveniments que han portat a l'Ajuntament de Barcelona a organitzar el Fòrum de les Cultures no ens hem d'estranyar que una de les ofertes musicals del festival sigui la música comercial. Cantants com Sting, Dido o Alejandro Sanz (que no es cansa de criticar Hugo Chávez) mostren un cop més el poder que els mitjans de comunicació tenen en les masses que, com peixos que segueixen el corrent, pagaran entre 30 i 40 euros per idolatrar aquestes joguines del sistema.

La gent ha de saber, que tots aquests músics no vénen a Barcelona pel Fòrum, sinó que ho fan perquè estan

immersors en gires europees d'estiu.

Una vegada més, l'Ajuntament menteix a l’intentar fer creure que se’ls ha d'estar agraïts per a poder veure'ls a la ciutat de Barcelona, ja que si vénen no és més que per l'interès de les grans promotores musicals. Un clar exemple de tot això ho trobem amb el grup de Cornellà, Estopa, que no sabia que tocava pel Fòrum fins que ho va veure al cartell.

Que ha passat amb el Grec?

Aquest any, els ciutadans i ciutadanes de Barcelona han vist com el Grec quedava fulminat per la celebració del Fòrum. Grups que potencialment eren candidats a tocar al Grec com Blackalicious, Khaled o BB King han estat promocionats sota la bandera del Fòrum a uns preus força prohibitius, com també passava amb el Grec. Una de les coses que més sorprèn és que molts d'aquests concerts és fan dins el Fòrum cosa que suposa que la gent que s'havia comprat el passi de temporada del recinte ha de tornar a pagar per a entrar al concerts.

La música "alternativa" Tot i que tothom sap l'operació especulativa e insostenible que suposa el Fòrum de les Cultures, l'ajunta-

11 de març a Madrid Pep Bru. Barcelona.

Com era previsible, ja ha començat a publicar-se una veritable riuada de llibres que reflexionen sobre els esdeveniments que van sacsejar la vida política de l´Estat espanyol a partir de l´11-M. D´entre tots aquests llibres, en destaquem aquí dos: 11-M, tres días que engañaron al mundo escrit

per diferents autors i publicat per Txalaparta, i 11-M , el periodisme en crisi de Vicent Partal i Martxelo Otamendi, editat per Ara llibres.

(Altres títols destacats serien per exemple 11-M, mentira de Estado, autor Pepe Rodríguez. Ediciones B o Pásalo!, los cuatro días de marzo que cambiaron un país, de Carlos E. Cué.

Ediciones Península) De 11-M tres dias que engañaron el mundo és especialment interessant el capítol escrit per Rui Pereira, que ens ofereix informació sobre com es van viure i analitzar els fets a la premsa europea i especialment a la portuguesa: Pereira descriu la perplexitat dels corresponsals portuguesos a Espanya, quan van constatar que les notícies que els arribaven de Lisboa eren més fresques i fonamentades que les ofertes des de Madrid. Aquests corres-

ponsals van adonar-se de sobte que havien estat durant molts anys "empassant-se" les informacions proporcionades per l´Estat espanyol en matèria terrorista. El que sorpren, ens diu Pereira, és que l´evidència d´aquesta manipulació "pugui encara constituir una sorpresa per a algú". I especialment greu va ser la ficada de pota d´un intel·lectual suposadament d´esquerres com José Saramago: "no entenc que algú de bona fe negui l´evidència que els assassins d´ETA han estat els autors d´aquesta barbaritat. ETA no vol, no ha volgut mai negociar. És una organització criminal" va dir durant el matí de l´11-M. Al cap i la fi, són ja molts els anys que Saramago ha viscut a l´Estat espanyol i probablement la seva visió està ja massa deformada per les "versions oficials"...

ment ha trobat grups, que imaginàvem alternatius i compromesos, perquè els facin un rentat de cara davant tots nosaltres. Sembla que bandes com els Macaco i Cheb Balowski no han estat, o no han volgut estar, al corrent de la ferma oposició de tots els moviments socials a tota aquesta enganyifa que és el Fòrum. Ambdues formacions s'han expressat públicament en contra de l’esdeveniment, però no han mostrat cap escrúpol alhora d'acceptar la invitació a tocar en el Fòrum i han caigut en greus contradiccions mentre decepcionaven a tots i totes. Les raons que han donat per justificar-se són d'allò més curioses, els Cheb Balowski han esgrimit l'argument que "hauria de rebutjar tocar pels ajuntaments que no siguin decents, a les festes majors?". Sobren els comentaris sobre aquesta comparació que posa al mateix nivell les festes majors de les nostres viles amb l'operació que ha suposat el Fòrum 2004. Per altre banda, Macaco ha criticat l'esdeveniment un cop celebrat el seu concert, i amb les butxaques ben plenes ha dit que el Fòrum es una bona idea, però que l'Ajuntament, el mateix que els ha pagat, se l'ha carregat.

La conclusió de Rui Pereira no podia ser una altra: en assumptes com aquest, "com més ens apropem al lloc dels fets, menys rigurosa és la informació periodística sobre ells" 11-M el periodisme en crisi també és, com l´anterior, un llibre molt crític amb el paper penós que van fer els mitjans de comunicació el dia dels atemptats. Però Partal i Otamendi també confessen amb sinceritat els dubtes que van tenir durant les primeres hores. A Partal, per exemple, el va desconcertar la (tristement) famosa aparició del Lehendakari Ibarretxe culpant a ETA dels fets (aparició probablement deguda a la por del PNB que els terribles atemptats de Madrid fossin un cop pel nacionalisme basc).

I molt sincers són tots dos en reconèixer que no podien, però tampoc volien creure en l´autoria d ´ETA. En paraules d´Otamendi: "teníem una necessitat imperiosa, la mateixa que tota la societat basca, de creure que no podien ser ells".

22 de juny de 2004

L'home que va estimar Natàlia Vidal Julià de Jòdar, Edcions 62 (2003) Tenim poques dades del seu currículum, però sabem d'ell que ha treballat tota la vida en el món editorial i en el món del teatre, que ha participat en l'elaboració de manifestos i ponències sempre crítiques amb l'ordre existent i que això ho porta fent molts anys sense amagar-se però des d'un cert anonimat.

Una dada pels erudits: havia escrit algun article sobre l'autonomia italiana a l'edició estatal de la revista de reflexió americana Monthly Review.

Julià de Jòdar està combinant la llarga i minuciosa feina de completar la trilogia que va començar el 1997 publicant L'Àngel de la segona mort i que va continuar el 2002 amb El trànsit de les fades amb novel·les que, seguint la mateixa línia global a què ens ha acostumat, contenen lectures d'allò més crítiques (i per això, més interessants) sobre la nostra història contemporània.

La primera d'aquestes novel·les va ser Zapata als encants, de 1999. En aquesta novel·la, si bé el fil narratiu segueix les històries de diversos personatges de la Barcelona de fi de segle XX, l'autor aprofita per furgar en moments oblidats d'una transició que sembla que tampoc TV3 ens revelarà ara amb una relectura més aviat poc original i força políticament correcta d'aquest procés transcendental pel conjunt de pobles oprimits per l'Estat espanyol.

El cert és que si en l'obra de 1999 Julià de Jòdar s'endinsa en la crítica històrica a través de la novel·la, amb L'home que va estimar Natàlia Vidal ho torna a fer, ara amb una trama més elaborada si és possible i a través d'uns personatges que fan balanç de tota una vida i, també, de tota una època. Aquesta projecció crítica que conté la novel·la es manifesta en els seus dos protagonistes. L'Alejandro Higueras i la mateixa Natàlia Vidal treballen professionalment en el món del teatre, un món la història recent del qual, de Jòdar coneix perfectament, cosa que li serveix per dosificar tot un grapat de vivències i coneixements extrets de la seva trajectòria vital.

A aquestes alçades, i amb la seva (de moment) curta trajectòria, sembla clar que Julià de Jòdar no ha començat a escriure novel·les per mera distracció estètica, sinó per retornar l'Art ("entès com a pràctica lliure i autònoma") a unes trinxeres que els artistes no haurien d'haver abandonat mai. I ho fa sense seguir els cànons i les pautes de molts de la seva generació a qui la transició va reduir a demòcrates (un dels objectius preferits de les crítiques dels seus personatges), però amb un cert regust agredolç d'aquells que han vist molts vençuts però encara se senten amb coratge per lluitar, i per recolzar als i les que lluiten.

22 de juny de 2004

Contraportada

Entrevista a Montse Pasqual i Jordi Salip, membres de la plataforma cívica Salvem l'Empordà

“Nosaltres no hem notat cap canvi: no volem paraules, volem fets” Joan Teran, Figueres.- Vam traslladar-nos a la seu que Salvem l'Empordà comparteix amb altres entitats i col·lectius al centre de Figueres el passat dilluns 14 de juny, dia en què, segons ens van explicar en Jordi i la Montse, es complien 2 anys exactes de la constitució de Salvem

l'Empordà. Ens havia mogut a entrevistar-los el fet que el dia abans havien organitzat una consulta popular sobre el futur de la comarca. Durant al voltant de dues hores vam parlar dels 2 anys de treball de la plataforma, de la consulta i del futur de la seva lluita.

Com sorgeix Salvem l'Empordà i perquè?

Alguna gent que ja treballàvem en problemàtiques de tipus ambiental a través d'entitats comarcals com IAEDEN (la Institució Alt Empordanesa per la Defensa i l'Estudi de la Natura) vam adonarnos que no podíem lluitar tot sols contra tantes agressions que s'estaven produïnt a la nostra comarca.

Per això vam decidir fer una "Crida urgent en defensa de l'Empordà" dirigida a totes les entitats, col·lectius i persones per realtizar una assemblea en què s'havia de discutir Mobilització de Salvem l’Empordà a Barcelona alternatives per aturar el conjunt de projectes urbanístics que amenaça- tratiu o en procés d'elaboració. que van patir els companys de la sense model econòmic no és res, ven la nostra comarca. En aquesta Quin sentit té en aquest context la Consulta Social. però com a Salvem l'Empordà conmateixa assemblea es va decidir la consulta que vau realitzar el passat I ara, després de la consulta? siderem prioritari centrar-nos en els fundació de Salvem l'Empordà com 13 de juny aprofitant les eleccions De moment tenim a favor nostre objectius concrets que tenim, que una plataforma cívica aglutinada al europees? aquesta nombrosa participació, que serien un bon primer pas. voltant de 3 reivindicacions molt Com ja hem dit, les reivindicacions nosaltres considerem molt impor- Lògicament, però, tenim clar que concretes: un pla de la platafor- tant, sobretot si la les nostres director i urbama es resumei- comparem amb la reivindica“El nostre objectiu és “El clima, el paisatge nístic de xen en 3 punts participació que c i o n s mobilitzar la comarca i al situació l'Empordà, una molt concrets. van tenir les elecambientals i en un debat moratòria fins a Si bé fins ara cions europees que urbanístigeogràfica fan que trenaparent i l'aprovació d'ahem aconseguit es celebraven el ques també ens estiguem participatiu” quest pla direcaturar diversos mateix dia i els han de qüesconvertint en el tor dirigida a projectes, el mitjans de difusió tionar el geriàtric d’Europa” bloquejar qualsenostre objectiu de què hem dispomodel ecovol projecte amb un fort impacte és mobilitzar la comarca en un debat sat cadascú. Ara nòmic, social ambiental i una política global basa- transparent i participatiu del qual estem valorant el següent pas a i fins i tot polític que fa possibles da en la sostenibilitat, l'equilibri i puguin sorgir unes línies de planifi- seguir, però la idea és pressionar l'ad- aquestes agressions. l'aprofitament racional dels recursos cació clares que ens permetin assegu- ministració que ens pugui ser més Vosaltres heu contribuït força a naturals. rar el futur ambiental de l'Empordà. útil per dur a terme les nostres rei- denunciar aquest model econòmic I com vau posar fil a l'agulla?

Amb la consulta volíem demostrar vindicacions. sobretot a través del treball conjunt El primer que ens vam proposar va (també a nosaltres mateixos) l'opi- Quina és la vostra anàlisi sobre per- amb altres plataformes o moviser donar a conèixer tots els projec- nió de l'Empordà al voltant de les què l'Empordà pateix tans projectes ments socials. tes urbanístics agressius que hi havia nostres reivindicacions. Vam aconse- agressius contra el territori? És un Potser la "Trobada d'entitats i plaa la comarca. Per fer-ho vam elabo- guir muntar taules a 44 poblacions territori "massa verge" encara, si és taformes en defensa del territori rar un mapa que, a través d'icones de la comarca, amb un total de 50 que es pot parlar així? dels Països Catalans", que vam situades en cada punt geogràfic con- urnes. Això significa que al voltant Sí, potser altres zones com el litoral organitzar conjuntament amb cret, representava les urbanitzacions, de 200 persones s'han mobilitzat per tarragoní ja estan massa esgotades. l'Assemblea d'Entitats Ecologistes camps de golf, carreteres i desdobla- organitzar tot això. No podem més El clima, el paisatge, la situació geo- de Catalunya va ser la que va tenir ments, aèrodroms o hipòdroms que que valorar positivament els resul- gràfica i altres factors fan que ens més ressò, però també hem particiamenaçaven o segueixen amenaçant tats: un total de 5.749 persones han estiguem convertint en el geriàtric pat en mobilitzacions amb NONencara ara el futur de la comarca. participat a la consulta, posicionant- d'Europa i que gent amb un poder THT, la plataforma de la Catalunya Vam aconseguir força ressò des de se més del 96 % amb les reivindica- adquisitiu més alt puguin endur-se Nord que lluita contra la línia d'albon començament gràcies a fer cions de la plataforma. Sobre la fia- el que els fills de la comarca no ta tensió que ha de creuar els accions de denúncia setmanals. La bilitat dels resultats hem de dir que podem. Això està passant a tot el Pirineus o amb altres "Salvem", nostra pressió, a través també de el Col·legi de Periodistes ha fet de país: les inversions fàcils i el diner com la del Vallès, o també la recursos de caire administratiu, han supervisors de la consulta. fàcil són un esquer massa atractiu Plataforma en Defensa de l'Ebre. aconseguit aturar alguns projectes. El mateix dia de la consulta també per l'especulació de les constructores Amb totes aquestes plataformes Fins ara n'hem aturat uns 7, entre es celebrava la Consulta Social, un i del sector turístic. Com pot ser, per compartim problemàtiques i reivind'altres, un camp de golf a Vilanera, acte organtizat per un munt de exemple, que a Empúriabrava hi dicacions. al terme municipal de l'Escala, que moviments socials... hagi urbanitzacions que només estan Finalment, com valoreu els canvis incloïa la construcció de 300 habi- Nosaltres vam demanar el permís de ocupades 1 o com a màxim 2 mesos de govern del darrer any en relació tatges, o Fluvià Marina, una la Junta Electoral Central per realti- l'any? I això passa a molts més llocs a la vostra lluita? macrourbanització amb amarradors zar la nostra consulta (permís que de la comarca...

Nosaltres no hem notat tots aquests per promocionar la navegació amb vam aconseguir) perquè volíem asse- La solució a les agressions ambien- canvis. Les nostres reivindicacions finalitats turístiques del riu. Ara gurar-nos el màxim de participació tals passaria aleshores per canviar el segueixen sent les mateixes, ningú mateix molts dels projectes estan o ciutadana. D'altra banda, cal dir que model econòmic de la comarca? no ens ha solucionat res. Nosaltres bé en contenciosos de caire adminis- gràcies a això vam eludir la repressió Un model urbanístic o territorial no volem paraules, volem fets.

agenda JUNY Dimarts 22 Barcelona (Barcelonès). Concentració contra la precarietat al Poble Nou. 19:30h, Rambla de Poble Nou. Organitza: Endavant.

Lleida (Segrià). Xerrada: "Als camps de fruita s'explota immigrants". 20h, Biblioteca Pública. Organitzen: Endavant i Intersindical CSC Dimecres 23 Revetlla de Sant Joan Cardedeu (Vallès Oriental). Sopar i concert. 22h, Plaça de Sant Cornell.

Organitza: Casal Popular La Traca.

Castelló d'Empúries (Alt Empordà).

Sopar, concert i correfoc. 20h, Passeig Marítim. Organitza: Casal La Volta, La Revolta dels Diables.

Igualada (Anoia). Concert amb La Carrau. 23h, Ateneu Igualadí.

Organitza: CAL. Barcelona (Barcelonès) Sopar i concert al barri de Sants. 21h, Plaça Osca i Hamsa.

Organitza: Casal Independentista i Rescat.

Dijous 24 Cardedeu (Vallès Oriental). 1r Aniversari del Casal Popular La Traca.

Concert amb La Polla i altres. 21h, Pavelló Municipal. Organitza: Casal Popular La Traca.

Divendres 25 Capellades (Anoia). Concert 3r aniversari Assemblea de Joves amb Habeas Corpus, Ràpia Positiva i altres. 22h, Teatre la Lliga. Organitza: Assemblea de Joves.

Països Catalans. Caçolada Pan-europea contra Bush. 21h. Organitza: Plataforma Aturem la Guerra.

Crevillent (Baix Vinalopó). 'Cremà' de la Foguera de Sant Joan, amb sopar i festa. 22h, Casal Jaume I. Dissabte 26 Manifestació per l’Alliberament Gai, Lésbic i Transsexual.

València (Horta).19:30h, pl. Reina.

Barcelona (Barcelonès). 18:30h, plaça Universitat.

Monòver (Vinalopó Mitjà). Excursió al paratge de Les Tres Fonts. 7:30h, Casal Jaume I. Benassal (Alcalatén). Conferència: "Documentació valenciana a l'arxiu de Salamanca". 20h, Saló d'Actes de Ruralcaixa. Organitza: Grup de Recuperació de la Memòria.

Diumenge 27 Figueres (Alt Empordà). Jazz per salvar l'Empordà. 19h, Jardins del Teatre Jardí. Organitza: Salvem l'Empordà Dimarts 29 Elx (Baix Vinalopó). Conferència: 'Matrimonis entre les parelles del mateix sexe', a càrrec de Ximo Cadis, excoordinador del Col·lectiu Lambda. 20:30h, Casal Jaume I JULIOL Diumenge 4 Barcelona (Barcelonès) Jornada contra la precarietat a Gràcia. Activitats tot el dia i manifestació a les 8.

Organitza: Endavant i AJG.

Envia les convocatòries a accent@correucatala.com

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 36. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@correucatala.com. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Àlvar Kuehn, Andreu Perelló, Maria Oliver, Aure Silvestre, Júlia Taurinyà, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Rafa Escobar, Àlex Tisminetzky.

Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Antoni Trobat. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució : Eva Capdevila i Albert Roig.

Han col·laborat en aquest número: Pep Bru.