Entrevista a Francesc Queralt Blanco, de la Xarxa Solidària Contra el Tancament d’Empreses i la Precarietat Del 6 al 20 de juliol de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars
Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans
Número 37
Vaga de fam per demanar la regularització
Sumari: ······················
Actualitat del transvasament Països Catalans / 2
Els treballadors de Renfe en vaga Economia / 5
La democràcia multiracial a Sud-àfrica Internacional / 6
Els immigrants s’han mobilitzat els darrers mesos per reivindicar els seus drets
El cap de setmana del 3 i 4 de juliol, dos centenars d'immigrants van protagonitzar una vaga de fam a la plaça de la Catedral de Barcelona en protesta pels violent desallotjament del passat 5 de juny dels tancats a la Catedral per part dels agents antiavalots de la policia espanyola. A més dels immigrants, la vaga va ser seguida també per una trentena de membres d'organitzacions cristianes de base en protesta pel paper jugat per les autoritats eclesiàstiques en el conflicte, demanant primer i justificant després la repressió, com havien fet també UGT, CCOO, Càritas i l'Ajuntament de Barcelona. En aquesta ocasió, les autoritats només havien donat permís als concentrats per
romandre 12 hores a les escales de la Catedral, però hi van estar dos dies. L'Assemblea per la Regularització Sense Condicions, convocant de les mobilitzacions, va reclamar l'obertura d'un “diàleg real i efectiu” amb l'administració per exposar-li les seves reivindicacions, també han anunciat mobilitzacions pel setembre. D’altra banda, diferents entitats han difós un manifest de suport a les reivindicacions i a la lluita per la regularització de les persones que es troben treballant al nostre país sense drets i han exigit a les administracions que “donin una solució amb urgència” a la situació d’aquestes persones. Dies abans, els mitjans de comunicació s'havien
fet ressò de la situació de la localitat lleidatana d'Alcarràs, on cada any centenars de persones s'hi apleguen per a la collita de la fruita, treballant en condicions que diferents entitats han denunciat com a semiesclavatge, i aquest any 200 temporers immigrants s'hi havien trobat sense feina, per la mala temporada de la fruita. Des de l'ajuntament es van fer declaracions d'"indignació" per l'arribada d'aquestes persones que no havien estat contractades. Tot i les condicions d'insalubritat i manca de serveis bàsics en què es trobaven, l'Ajuntament ha anunciat que aquest any tampoc pensa ampliar els serveis del campament, "per evitar l'arribada de més immigrants".
Camps es fa amb el control de RTVV El polèmic director general de Radiotelevisió Valenciana, Josep Vicent Villaescusa va presentar la seua dimissió el passat dia 30 de juny. Després de la victòria del PP de Francesc Camps a les europees, s'ensumava un canvi en una de les institucions més fidel a Zaplana, el rival de l’actual president pel control del PP valencià, i ara s’ha produit El mandat de Villaescusa s’ha caracteritzat per l'escassa presència del català a Canal 9, per la constant degradació en els continguts en la
programació i per l'obertura d'un procés de privatització encobert sota la forma de venda de franges horàries. Per això, poc després de fer-se pública la notícia, Acció Cultural de País Valencià va emetre un comunicat on afirmava que amb la dimmissió de Villascusa es tancava “una de les pitjors etapes de tot el període democràtic en quant a la utilització partidista dels mitjans de comunicació, la censura i control polític dels professionals”. La eixida de Villascusa sem-
bla, però, que no serà l'única, ja que l'actual directora de Canal 9, Genoveva Reig, i el cap de recursos humans, Vicente Sanz, ambdós afins a Zaplana, no tenen el futur garantit. Pedro Garcia, de la confiança de Camps, ja ha estat situant al capdavant de RTVV. Aquest nomenament, però, ja ha rebut crítiques per sindicats i partits de l'oposició que han denunciat que s’haja fet al marge del consell d'administració de l'ens, i, per tant, de manera poc legal.
El cap de la Brigada d'Informació declara per tortures El passat dimarts 29 de juny va declarar al jutjat d'Instrucció número 29 de Barcelona el cap del grup VI de la Brigada d'Informació de Barcelona com a acusat dels delictes de maltractaments, coaccions i detenció ilolegal dels tres joves graciencs detinguts l'abril del 2002. Un grup de manifestants es concentrà als jutjats del Passeig Lluís Companys en protesta contra la tortura i per demanar l'absolució dels tres joves de Gràcia que s'enfronten a un judici a l'Audiència Nacional de Madrid. La setmana anterior, el dia 25 de juny, es presentà en una roda de premsa de la Coordinadora antirepressiva de Gràcia, la campanya de suport als joves, que inclou entre altres l'objectiu d'obtenir 1000 autoinculpacions .Aixímateix, el dia 6 de juliol estava previst que el ple del districte aprovés una moció de suport als joves i contra el judici al tribunal d'excepció de Madrid, exigint entre altres qüestions el retorn del cas a la justícia ordinària.
editorial
J
osé Antonio Cano Verdejo, empresonat a la Model de Barcelona, va aparèixer mort penjat d'un llençol a la seva cel·la el passat dijous 17 de juny. Cano estava empresonat des de feia dotze anys, i en diverses ocasions havia denunciat els maltractaments que pateixen els reclusos als centres penitenciaris. L'última lluita que va protagonitzar va ser una vaga de set i fam des del 14 de febrer fins al 6 d'abril passat per protestar contra les mesures restrictives que patia a la presó de Ponent. En acabar la vaga, el van traslladar a la presó Model, on va aparèixer mort el dia 17. La direcció de la presó ha assegurat que es tracta d'un suïcidi, però els familiars i la Coordinadora contra els Abusos de Poder han denunciat que hi ha interrogants sense respondre, i que el pres mai havia mostrat tendències suïcides. La mort de Cano coincideix amb diverses denúncies per maltractaments a les presons dels Països Catalans. D'una banda, s'està investigant la queixa que un pres magrebí del centre penitenciari alacantí de Fontcalent ha fet al Jutjat per una pallissa que va rebre el mes de març per part d'alguns carcellers quan estava emmanillat al llit de la seva cel·la. D'una altra banda, l'Observatori del Sistema Penal de la
Maltractaments a les presons Universitat de Barcelona ha denunciat els maltractament que van patir diversos reclusos en ser traslladats de la presó de Quatre Camins a altres centres penitenciaris després d'un motí que es va produir el passat 30 d'abril. Les denúncies han despertat l'interès del Comitè per la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa, que ha obert una investigació sobre la pràctica dels maltractaments als centres penitenciaris catalans. Fins i tot la Generalitat del Principat ha pres en consideració l'informe de l'Observatori per investigar si es van produir maltractaments en el trasllat dels reclusos. Però les denúncies no han satisfet tothom, i pocs dies després d'haver presentat l'informe, els responsables de l'Observatori Penal han denunciat que han rebut amenaces anònimes perquè paressin l'investigació, mentre que el sindicat UGT a presons (que inclou el sector més ultradretà dels carcellers) afirma que la Generalitat està fent la investigació per unes suposades pressions de les màfies de drogues que hi ha dins dels centres penitenciaris.
Els pressumptes maltractaments que ara es denuncien, els que anteriorment s'han provat que van existir, la sobreocupació de molts centres penitenciaris o l'anunci de construcció de noves presons són un reflex del model de seguretat que estan adoptant els darrers anys els estats europeus. La doctrina de la tolerància zero nascuda als Estats Units i que impregna el nostre continent imposa la resposta policial per a les problemàtiques socials: d'aquesta manera no para d'augmentar el nombre de reclusos, creix la tensió dins dels centres penitenciaris i la resposta que ofereixen les administracions es basa principalment en pressupostar nous centres de reclusió. Si no es busquen solucions reals per a la precarització cada cop major d'amplis sectors socials, malauradament haurem de tornar a sentir a parlar de motins, maltractaments i nous projectes de presó. I al marge de les crítiques a les polítiques de seguretat que impulsen els estats, el que no es pot permetre és que es vulnerin els drets humans perquè la societat prefereix mirar cap a una altre lloc.
6 de juliol de 2004
Els transvasaments continuen afectant els Països Catalans Arnau Urgell.- La ministra de Medi Ambient espanyola, Cristina Narbona, anunciava oficialment el passat mes de juny la derogació del transvassament de l'Ebre. La notícia no suposava la derogació de la Llei del Pla Hidrològic Nacional (PHN), per tant, es continuen mantenint les mateixes previsions de demanda d'aigua bàsicament en el sector turístic, fet que obligarà la construcció de grans dessaladores. Altres grans obres hidràuliques als Països Catalans, com el transvasament del XúquerVinalopó, segueixen endavant. La Plataforma Xúquer Viu ha denunciat que és urgent una paralització temporal de les obres per evitar una política de fets consumats. Un exemple d'aquesta política és el cas del riu Llobregat. El mes de juny es feia pública la sentència del Tribunal Suprem que declarava il·legals les obres de desviament del riu. Aquesta sentència, arriba en un moment en què el projecte s'ha executat en un 85%. Més enllà dels casos de l'Ebre o del Xúquer, el poblema d'arrel de la política hidrològica continua malgrat el nou "tarannà" que ha suposat els canvis de color polític. La tan anomenada 'nova política de l'aigua' per ara no ha anat més enllà de la retòrica electoralista. L'actuació sobre l'oferta, restringint-la, no entra de moment als plans de la ministra Narbona, que continua presonera dels desitjos del gremi de la construcció. L'alternativa al desastre que hagués suposat el transvasament de l'Ebre és la construcció de grans dessaladores per tal de fer arribar "més aigua, més barata i de millor qualitat" a les anomenades "zones deficitàries". Aquesta afirmació amaga el necessari i urgent debat de controlar la demanda d'aigua i afrontar una política hidrològica sostenible que sigui conscient de la limitació d'un recurs tan preuat com l'aigua.
Països Catalans
Passat i present del Transvasament La Plataforma en Defensa de l’Ebre ha aconseguit aturar el transvasament, però encara hi ha altres rius amenaçats
La gent de les terres de l’Ebre han aconseguit aturar el transvasament
Jordi Garrigós, Barcelona El 5 de setembre del 2000 es presentà l'avantprojecte del Plan Hidrológico Nacional (PHN) al Consejo Nacional del Agua. Aquest pla en forma de Llei fou aprovat posteriorment al parlament espanyol amb el suport del PP i CiU i preveia diferents transvasaments entre les conques, concretament el transvasament del Tiétar a l´embasament de Navalcan (conca del Tajo), el canal de Castril Granada (conca del Guadalquivir), connexió Hozgarganta-Guadarranque Cadis (conca del Sud), la conducció Xúquer-Vinalopó (conca del Xúquer) i, el més important, el transvasament del riu Ebre. El PHN suposava un greu atemptat contra l'equilibri territorial i el desenvolupament sostenible, ja que l'únic que oferia eren tones de ciment amb embassaments, canals i transvasaments i no aportava una solució ambientalment sostenible cap a aquelles parts de l'Estat espanyol que a priori reclamaven aigua com Múrcia o Almeria. Aprovació del PHN La polèmica no tardà en arribar, ja que l'oposició al PHN fou prou forta des de l'aprovació de la Llei, sobretot a l’apartat del transvasament de l'Ebre. Partits polítics com el PSOE i, sobretot, ERC i IC-V varen mostrar
unanimitat en denunciar el greu atac que patien les terres de l'Ebre amb el transvasament. Les seves crítiques es basaven en què el PHN falsejà els cabals actuals de l'Ebre per justificar els excedents, i és que el Pla contemplà uns recursos hídrics al tram final de l'Ebre de 17.300 Hm3 anuals sense tenir en compte que l'aportació és progressivament decreixent per l'increment de regadius, embasaments i altres usos (que augmenten l'evaporació). L'aportació anual mitjana de la dècada dels anys 60 fou de 16.842 Hm3/any, 14.071 durant la dècada dels 70, 9.502 durant la dècada dels 80 i 8.235 Hm3/any durant la dècada dels 90. Així doncs, des de la dècada dels 60 fins ara l'aportació de l'Ebre al tram final s'ha reduït aproximadament a la meitat, i segueix baixant, sense tenir en compte els efectes del canvi climàtic que poden agreujar encara més la situació. Això significa que l'aigua realment disponible és molt inferior a la que surt als documents del PHN. També és evident que per planificar l'ús de l'aigua cal tenir presents els períodes de sequera i no els valors mitjans. Per altra banda, els dèficits de les conques demandants eren exagerats i les grans infrastructures que justificava el PHN no eren l'alternativa més viable econòmicament.
Davant l'aprovació del pla, les terres de l'Ebre veieren prou condicionat el seu futur per diversos motius: - L'aigua de l'Ebre és imprescindible per al desenvolupament econòmic de les terres de l'Ebre, no només per l'enorme l'oferta paisatgística, cultural i turística sinó també per a la indústria, la pesca o l’agricultura. El transvasament apostava pel desequilibri territorial. - El cabal de l'Ebre és cada vegada inferior i la qualitat de l'aigua disminueix. La disminució de cabals a causa dels transvasaments i de l'augment d'usos de l'aigua a la conca implica també una disminució de la quantitat i la qualitat de l'aigua, que pot afectar notablement l'estat ecològic del riu i del Parc Natural del Delta, així com l'abastiment de poblacions i l'ús recreatiu del riu. - L'aportació de nutrients bàsics per a la pesca i el marisqueig de l'aigua de l’Ebre, l'aigua dolça que arriba a la mar i a les badies del Delta té un paper determinant en la riquesa biològica, pesquera, marisquera i aqüícola d'aquest entorn, en el qual es guanya la vida un nombre important de persones que tenen dret a subsistir. - La diversitat biològica del riu i del Delta, un dels espais humits més importants d'Europa, depen de les aportacions d'aigua dolça, i amb el transvasament es posava en perill tota aquesta riquesa. Aparició de la Plataforma en Defensa de l'Ebre Malgrat l'oposició d'alguns partits polítics al transvasament de l'Ebre, qui ha fet més pressió contra el PHN han estat els moviments socials de les terres del Ebre des del naixement de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, constituïda a Tortosa el setembre del 2000. Amb els objectius d'aturar el transvasament de l'Ebre i la lluita per una nova cultura de l'aigua, aquesta plataforma va saber conscienciar la gent de les moltes coses que es jugaven les terres del Ebre amb l'aprovació
Locals on trobar L’ACCENT Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: El Racó, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume ILlíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa: GEN Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l’Obra Cultural Balera, Es Pinzell, Can Capses. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Ripollès: Casal Independentista i Popular l’Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.
Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel (Cau Subversiu. Facultat d’Història-UB) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona)/ Ateneu l’Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador sense número, Artés) / Ateneu independentista i Popular de la Vila de Gràcia la Torna (Sant Pere Màrtir 37, baixos, Vila de Gràcia) / Ateneu Revolta (Ponent 13, Molins de Rei) / La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell)/ El Casal (Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona)/ Casal Popular Can Pingàs. (Terrassa) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell)/ CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica) / CEPC-Universitat de València (Baró St. Petrillo, 9) / La Falcata (Panera 2. Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1er B, Torelló) / Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada)/ Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València)/ La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu)/ 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic)/ Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).
del Pla. La PDE va portar una gran tasca pedagògica mitjançant xerrades i actes públics en protesta al PHN, i cal destacar la gran acceptació que varen tenir les seves crides a mobilitzar-se, com les manifestacions que es realitzaren a diverses ciutats dels Països Catalans com Barcelona, Vinaròs o Tortosa el 6 d'abril de l'any passat amb una assistència massiva. Tot i ser una plataforma amb gran suport al social, la PDE també va patir la repressió habitual que han viscut tots aquells que s'han manifestat en contra de les lleis del PP, com és el cas de Josep Sabater, un militant de Maulets i dels Jóvens en defensa de l’Ebre que fou jutjat per pressumptes agressions a l'autoritat. Cal remarcar que la Plataforma en Defensa del Ebre va entendre que no podia deixar als partits polítics la lluita contra el transvasament i ha mostrat que la seva oposició al PHN no era una mostra d'insolidaritat, ja que l'aigua del Ebre arriba a Múrcia a través de la mar, és a dir, que l'aigua de l’Ebre no es perd. També cal recordar que la Plataforma en Defensa del Ebre ha portat una lluita nacional i vertebradora, ja que el transvasament afectava des de Barcelona fins a Alacant, passant per les Terres del Ebre i les de Ponent. Amb això, una bona part de la població dels Països Catalans va entendre com el govern del PP volia destruir el territori amb l'aprovació del PHN. La derogació del transvasament La fi del projecte del transvasament de l'Ebre va estar directament relacionada amb els canvis polítics que es van succeir a l'Estat espanyol a principis d'aquest any. L'entrada del tripartit al govern del Principat fou la primera oposició directe de l'administració catalana al PHN. És ben cert que bona part del programa de les formacions que conformen la Generalitat principatina es basà en l'oposició al transvasament i aquests, i sense que serveixi de precedent, varen escoltar el que el poble demanava. Tot i això, el govern espanyol reaccionà ràpidament i començà a inaugurar les primeres obres del Transvasament, encara que tot això va esdevenir fictici, ja que s'inauguraren obres que després no es començaren. L'estocada final al PHN fou l'entrada del PSOE al govern de l'Estat espanyol que recordem, va guanyar les eleccions gràcies, entre altres coses, a l’augment enorme de vots que tingué als Països Catalans. Zapatero i el seu equip tardaren menys d'un mes a derogar per decret el punt del transvasament del Ebre. Amb això, els socialistes espanyols cedien davant la forta pressió popular que hi havia a una gran part dels Països Catalans en contra del transvasament. No hem d'oblidar que la derogació no s'hagués dut a terme sense la lluita de la Plataforma en Defensa del Ebre.
Països Catalans
La denúncia d’agressions i el reclam de drets civils marquen el 28 de Juny Les agressions han augmentat un 10% respecte l’any passat al Principat, amb l’agreugant que la majoria d’elles les realitzen menors de 20 anys
Expresar lliurement els sentiments encara és difícil per a gais i lesbianes
A. Ginés i Sànchez, València Enguany, la jornada del 26 de juny ha estat l'escollida per commemorar del dia de l'alliberament gai, lèsbic i transsexual. En un moment polític marcat per les polèmiques entorn els casaments i els drets legals de les parelles homosexuals, milers de catalans tornaren a eixir al carrer amb diferents reclamacions i diferents percepcions de la lluita que aquest moviment protagonitza des de fa més de trenta anys. Les manifestacions a València i Barcelona Unes 10.000 persones, segons els organitzadors, participaren en la manifestació de Barcelona, convocada per la comissió unitària del 28 de Juny sota el lema "Contra les Agressions". Malgrat el caràcter festiu d'alguns sectors de la manifestació, la denúncia de les agressions fou present al llarg de tot el recorregut i, al manifest final, llegit per l'escriptora Empar Moliner, insistí que "no podem deixar de condemnar les agressions i actes violents que se seguei-
xen produint contra gais, lesbianes i transsexuals, com les que darrerament s'han donat a Sabadell i Barcelona". Al manifest també es reclamava un major reconeixement dels gais, lesbianes i transsexuals en el procés d'elaboració de l'Estatut regional. En la línia d'aquestes reivindicacions institucionals, la manifestació de València reuní 6.000 persones sota el lema lema "Ara sí", convocades exclusivament pel Col·lectiu Lambda. Les reivindicacions d'aquesta mobilització se centraren en la demanda de la igualtat de drets i, amb un caire més possibilista, s'afirmà al manifest oficial que "hem de mirar amb il·lusió l'horitzó d'igualtat legal i respecte a la diversitat que veiem ara tan pròxim després de les eleccions generals del 14 de març". Contra el patriarcat i el negoci d'ambient A les diferents manifestacions hi havia, però, blocs importants que defensaven unes postures més radicals. Així, el Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) i d'altres organitzacions
polítiques van insistir en què l'alli- grup de neonazis i els van haver berament gai, lèsbic i transsexual de traslladar a l'hospital amb no es pot desvincular d'altres pro- lesions greus fins al punt que la cessos d'alliberament complemen- denúncia posterior, amb algunes taris, com el nacional o el social. institucions públiques com a part Aquest és el cas de l'organització de l'acusació, parla d'un delicte Endavant, que denunciava al seu d'homicidi en grau de temptativa i manifest els casaments, perquè un delicte de vexacions injustes. suposen la "'normalització de Cal recordar, però, que, malgrat la l'homosexualitat a partir dels gravetat del cas, en aquella ocasió patrons tradicionals d'una parella l'alcalde de la ciutat va afirmar heterosexual clàssica, és a dir, que que els fet eren especialment greus reprodueix el model de família "perquè coincidien amb la celepatriarcal". Altres organitzacions, bració del Fòrum", mostrant una com Maulets, van criticar el nego- falta de respecte absoluta vers les ci d'ambient en considerar que víctimes. despolititza les reivindicacions L'oficina antidiscriminatòria d'aquest moviment per convertir- Per altra banda, el 16 de juny, el les en un lucre capitalista, impe- Front d'Alliberament Gai va dint, a la llarga, la normalització donar a conèixer la memòria de l'últim any de l'oficina antidiscrisexual de la societat en general. minatòria per a gais, lesbianes i Agressions homòfobes La manifestació del 26 de juny no transsexuals. Les dades que aporta ha estat l'única mobilització on la memòria reflecteixen una augs'han denunciat agressions homò- ment del 10% en el número de fobes. Des de principis d'any, les denúncies respecte a l'any antediferents organitzacions i col·lec- rior. En concret, s'hi van registrar tius que defensen els drets dels 246 denúncies. Segons l'informe, gais han protagonitzat una sèrie més del 50% d'aquestes es produïd'accions per denunciar la crei- ren en llocs públics i, en la majoxent freqüència d'aquest tipus d'a- ria dels casos, per joves menors de gressions. Després d'una primera vint anys. La memòria ressalta, a concentració el dia 6 de maig per més, la novetat de l'aparició de dones com a denunciar l'aagressores. Per tac que van “El 15% de les altra banda, el patir una denúncies que rep el portaveu de la parella de gais FAGC són per FAGC, Eugeni a Barcelona i discriminacions en Rodirguez, va un noi homoexplicar com un sexual a l’administració pública” 15% de les Sabadell, aquestes orgadenúncies són nitzacions tornaren a fer una altra per discriminacions en els serveis i acció de protesta el dissabte 15 de l'administració públics. En aquest maig. La concentració, convocada cas, va ressaltar el tracte de la per la Coordinadora Gai-Lesbiana Policia Nacional espanyola envers de Catalunya, el Casal Lambda, el els homosexuals agredits, i va Front d'Alliberament Gai i el denunciar que aquest cos ignora Col·lectiu Gai de Barcelona, entre les víctimes quan truquen demaaltres entitats, es realitzà prop de nant ajuda. Pel que fa als mitjans l'estació de Renfe del Passeig de de comunicació, el FAGC va Gràcia, a Barcelona, on es va pro- lamentar el "to sarcàstic" i les duir l'última agressió destacada, el "mofes" sobre el fet homosexual 17 d'abril. En aquella ocasió, dues en el programa Una altra cosa, persones foren atacades per un d'Andreu Buenafuente.
6 de juliol de 2004
L’apunt
L’origen del 28 de juny El 28 de juny se celebra el naixement del moviment d'alliberament gai i lèsbic modern. Aquesta data commemora una revolta històrica contra la repressió policial que els gais patien als EUA. La revolta d'Stonewall, com es va conèixer posteriorment, tingué lloc el juny de 1969 a Nova York. Stonewall era un bar d'ambient gai que periòdicament rebia ràtzies policials per identificar i intimidar els clients. Aquell any, però, quan la policia va entrar al bar amb la intenció de fer una batuda, els gais s'hi oposaren i es produí un violent enfrontament amb la policia novaiorquesa. Diverses persones foren detingudes i una d'elles, un homosexual porto-riqueny, es llençà al carrer des de l'edifici central de la policia on estaven retinguts. El seu cos quedà incrustat a les reixes que envoltaven l'edifici, i una part de la reixa va haver de ser tallada per portar-lo a l'hospital. La reacció fou immediata. Milers d'homosexuals, homes i dones, i d'altres persones simpatitzants es manifestaren per la ciutat de Nova York. Arran de les mobilitzacions es creà el Gay Liberation Front i, a partir d'aleshores, nasqueren grups semblants a la majoria dels països europeus. Als Països Catalans, ja a les acaballes del franquisme però en una onada repressiva creixent, la reacció fou la creació del principatí Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) l'any 1976. A Euskal Herria es creà també una organització semblant, l'EHGAM, i a la resta de l'Estat aparegueren altres organitzacions, tot i que menys combatives. La primera manifestació d'homosexuals catalans tingué lloc a Barcelona el diumenge 26 de juny de 1977, que acabà amb una dura càrrega de la policia a Canaletes, i la primera victòria política del moviment gai a l'Estat espanyol fou la modificació de la Llei de Perillositat Social, l'any 1979.
6 de juliol de 2003
Repressió de la Consulta Social Europea Coincidint amb les eleccions europees, en diverses localitats arreu del continent es va celebrar la Consulta Social Europea per tal de mostrar l’opinió de la ciutadania en diversos aspectes socials i polítics com la Constitució Europea. Als Països Catalans, però, aquesta jornada va estar marcada per la repressió, sobretot en les poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona, i és que la Delegació del Govern espanyol a Barcelona va fer retirar totes les taules que s’havien instal·lat perquè tothom que ho volgués pogués expressar la seva opinió sobre les preguntes de la Consulta. Les localitats de l’Empordà, València o Alcoi, en canvi, sí que van poder fer la consulta amb normalitat. Com a resposta a la censura que van patir les meses de l’àrea barcelonina, el diumenge 19 de juny es va tornar a organitzar la consulta, que els organitzadors han explicat que no va tenir massa ressò però va servir per mostrar quina és la democràcia en què vivim.
Boicot als transgènics El primer sabotatge als cultius de transgènics als Països Catalans es va produir el passat 3 de juliol a Gimenells (Segrià). L'acte el van protagonitzar una setantena de membres de la Plataforma Transgènics Fora!, que segaren un camp de blat que formava part d'un projecte experimental de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agrària (IRTA), depenent de la Generalitat de Catalunya. Els membres de la plataforma van anunciar que aquest acte era l'inici d'una campanya contra la introducció d'aquests cultius a les nostres terres.
Protesta davant el consolat irlandès Diverses entitats van convocar el passat 28 de juny una concentració davant el consolat irlandès de Barcelona per protestar per la no-inclusió del català entre les llengües oficials de la Unió Europea. L'objectiu de la mobilització era fer arribar al poble irlandès les reivindicacions nacionals i culturals catalans tot recordant la solidaritat que en el seu moment els catalans vam manifestar durant el procés d'independència d'Irlanda quan encara estava sota sobirania britànica. El passat d'Irlanda, però, no ha impedit que sota la seua presidència s'haja impulsat una Constitució que no reconeix ni tan sols les llengües minoritzades.
Països Catalans
Tot a punt per la tercera Universitat d'Estiu de l'Horta Se centra en els valors educatius d'aquests espais naturals i socials Aure Silvestre, València Els pròxims dies del 19 al 24 de juliol se celebra la tercera Universitat d'Estiu de l'Horta. Si les dues passades edicions d'aquesta iniciativa es van desenvolupar a la pedania de la Punta i Alboraia (i tractaren respectivament de la conservació i protecció d'aquest medi humà i natural i de la seua relació amb les xarxes de reg) enguany, que se celebra a Picanya, es vol vincular amb els seus valors pedagògics i educatius. Per aquest motiu, els seus promotors, aquest any han triat el suggerent títol de "Comunicar i apendre l'Horta" amb dues premisses clares: les de transmetre la seua preocupació per la situació actual que està visquent l'horta de València i, alhora, poder mesurar la seua importància a través del seu estudi i coneixement. Tot això es vol fer aprofitant el gran ventall de recursos educatius i didàctics que aquests espais ofereixen, ja que, com assenyalen els seus organitzadors, no debades la transmissió del coneixement del valor
Concentració davant els jutjats de Mataró en solidaritat amb els joves
de l'horta ha estat fonamental per al màxim aprofitament i la sostenibilitat d'aquests microsistemes. Per aquest motiu es vol que la iniciativa de la Universitat d'Estiu de l'Horta siga, alhora, un espai de formació i de divulgació, entenent aquest particular sistema ambiental i social com una mena de museu viu i, al mateix temps, productiu, com es reflecteix al programa de tallers, conferències i taules rodones. Entre les activitats que hi ha organitzades per aquesta edició s'hi compten conferències sobre urbanisme i especulació, que analitza-
ran el paper que han jugat els mitjans de comunicació al conflicte sobre l'ordenament del territori o les conseqüències que ja està tenint la posada en marxa del projecte del TAV a la comarca de l'Horta Sud. El programa també inclou tallers interessants com el de vela llatina a l'Albufera, el d'elaboració de llavors o el de cant d'estil. A més, com assenyalen els organitzadors, una de les principals raons de ser d'aquest projecte és el d'interrelacionar aquest espai amb la societat que l'ha mantingut i conservat. Per aquest motiu, enguany, i com a les passades edicions, s'hi desenvolu-
paran pràctiques agrícoles amb l'utilització de les tècniques tradicionals i ecològiques. Com a novetat, aquest any s'ha incorporat un Camp de Treball Internacional amb la participació d'una quinzena de voluntaris vinguts d'arreu del món que explicaran diferents tècniques d'agricultura tradicional aplicades als seus llocs d'origen. Totes aquestes activitats es desenvoluparan a l'antic Molí del Moret, un edifici restaurat del segle XIX, i compten amb el suport de la Unió de Llauradors i Ramaders i de l'Ajuntament de Picanya. A més, les activitats relacionades amb el món de l'ensenyament no s'han limitat a la programació de la Universitat d'Estiu. El passat 5 de juny, l'associació Per l'Horta va organitzar, conjuntament amb el Moviment de Renovació Pedagògica-Escola d'Estiu del País Valencià, la Federació Escola Valenciana i el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament-PV, la primera Diada Escolar per l'Horta. Aquesta trobada va servir per posar en comú i analitzar les diferents experiències educatives i el materials pedagògics elaborats sobre educació ambiental. Aquesta primera trobada, que es va desenvolupar a l'antic poble de Campanar, va finalitzar amb una visita guiada a unes de les últimes hortes supervivents al creixement urbanístic de València.
L'atzucac del Carme en lluita L’associació Atzucac vol que es respecti la trama social i les activitats del barri Josep Villarroya, València
tre de València, prop de les Torres de Serrans, de l'IVAM i del Centre Al barri del Carme de València, Cultural de la Beneficència. l'associació de l'Atzucac ha tornat Habitatges degradats que s’han a mobilitzar-se des que s'ha sabut anat comprant per preus irrisoris, que, sense haver estat informats, i que de sobte costen milions, s’està intentant aprovar un Pla guanys multimilionaris. Empreses Especial de Reforma Integral, el immobiliàries i constructores que qual ha estat assignat a iniciativa hi veuen un mos ben suculent, un privada. Els i les veïnes afectades, substanciós negoci. Tanmateix, el veïnat, sabent més de 50 que no és verfamílies, volen “L’illa afectada del semblant que la que la seua veu barri del Carme és un iniciativa privasiga escoltada. cas clar d’especulació da garantesca L'associació Aten què s’han deixat unes adequades zucac treballa degradar els edificis” i n d e m nitzades del 1998 a cions, ni un favor d'un autèntic prograProjecte Intema social de reallotjament, ni uns gral de tota l'illa que respecte el preus justos a l'hora de valorar el paisatge, les activitats i la trama social existent. sòl, s'ha organitzat i ha decidit fer Aquesta illa és un cas ben clar sentir la seua veu. De la mateixa d'especulació: una illa que s'ha manera, el patrimoni arquitectòdeixat degradar, on s'anaren ende- nic (les naus industrials i les cases rrocant els edificis, on el veïnat obreres), així com les activitats abandonà les seues cases, amb una culturals o artesanals, sense cap ubicació idònia, en el mateix cen- finançament, com ara Carme
El veïnat del Carme va denunciar amb una abraçada l’especulació que pateixen
Teatre, tampoc no tenen assegurat el seu futur. Per tots aquests motius, l'associació ha sol·licitat que es paralitze momentàniament la tramitació urbanística i que, com a associació, siga informada de tots els tràmits que es realitzen, i que per tant s'obre un procés de diàleg i
negociació amb els i les afectades. A més, l'associació convocà una abraçada de l'illa que tingué lloc el proppassat dissabte 19 de juny, així com un concert que comptà amb Feliu Ventura i actuacions de rondallaires, actuacions teatrals, lectura de poemes el proppassat divendres 9 de juliol.
Economia
Vagues per un transport ferroviari de qualitat El 95% dels treballadors de l’empresa RENFE va seguir una vaga caracteritzada per uns serveis mínims abusius imposats per la nova ministra socialista de Foment
Els treballadors es mobilitzen a Renfe pel futur de la xarxa ferroviària a pesar dels serveis mínims abusius
Àlex Tisminetzky, Barcelona Els treballadors d'Estacions i Llocs de Comandament de l'empresa i altres col·lectius de treballadors de Renfe han convocat per aquest estiu una sèrie de mobilitzacions en protesta per la situació de precarietat i falta de reconeixement professional que pateixen. Els treballadors porten anys de campanyes en denúncia de la degradació de les condicions laborals a Renfe, i que segons afirmen afecta directament a la qualitat i seguretat del servei de transport ferroviari a
Foment del Partit Popular, Álvarez l'Estat espanyol. Les demandes sindicals se centren en Cascos, i que ara continua el nou govern espanyol dos punts. El pridel PSOE. mer és el compli“Els sindicats han Segons denunment del darrer denunciat uns serveis cien els sindiConveni Col·lecmínims que no han cats CGT i tiu del juny del SCF, aquest 2003 sobre dubtat en qualificar procés està afecre c l a s s i f i c a c i ó d'abusius, autoritaris i tant greument professional, que agressius amb el dret a la seguretat de contempla les vaga dels treballadors” la xarxa ferrocondicions de viària estatal i nocturnitat, perillositat o disponibilitat de cada lloc de hipoteca el seu futur i permanència. treball. El segon punt és l'aturada del Les jornades de vaga que ja s’han fet procés d'eliminació de llocs de treball han tingut un seguiment massiu i de tancament d'estacions ferrovià- arreu de l'Estat. Els convocants han ries que va iniciar l'antic ministre de valorat en un 95% de la plantilla el
seguiment de les aturades de 24 hores els passats dies 30 de juny i 1 i 2 de juliol, i de dues hores per torn el 3, 4 i 5 de juliol. Alhora, els sindicats han denunciat enèrgicament uns serveis mínims que ha establert la nova ministra socialista de Foment, Magdalena Álvarez, que no han dubtat en qualificar "d'abusius, autoritaris i agressius amb el dret a vaga dels treballadors". Del total de 900 comandaments intermitjos amb què compta Renfe, només 140 han restat exempts dels serveis mínims. El nou gabinet del PSOE sembla seguir els passos de l'antic govern del PP, que, després de diferents conflictes amb els sindicats sobre els abusius serveis essencials establerts, el passat febrer va veure com el Tribunal Superior de Justícia de Madrid anul·lava la seva ordre de serveis mínims per "vulnerar el dret fonamental a la vaga". L'ampli desplegament dels serveis mínims ha fet augmentar la tensió entre els treballadors i l'empresa. Grups de sindicalistes s'han organitzat als diferents torns per evitar que alguns dels trens no inclosos en els ja prou amplis serveis essencials poguessin posar-se en funcionament, cosa que ha desencadenat moments de tensió en algunes estacions. A aquesta protesta es van sumar el dia 3 de juliol el personal operatiu i els ajudants ferroviaris de Renfe, que han convocat tres dies consecutius de vaga.
Estranya avaria a l'estació de Sants Una avaria en el sistema de senyalització de les vies va provocar el passat 2 de juliol la pràctica paralització dels trens de rodalies que portaven a terme els conflictius serveis mínims imposats pel Ministeri de Foment. Entre quarts de vuit i les nou del matí
una llarga cua de trens es van veure atrapats a les entrades de l'estació de Sants de Barcelona, la principal artèria ferroviària del Principat. L'avaria va afectar l'hora punta de l'entrada i sortida de passatgers de Barcelona, i va produir retards d'entre 15 i 45
minuts en el tercer dia consecutiu de vaga dels comandaments intermitjos de Renfe, en un context de manca de diàleg entre els sindicats i la direcció de l'empresa, i entre les protestes sindicals per uns serveis mínims qualificats d'abusius.
Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Població: Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) Domicialiació bancària Nom del titular:
Telèfon: semestral (18 euros) Població:
Entitat Oficina Control Número de compte Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.
6 de juliol de 2004
Conflicte a muntatge i manteniment de Tarragona Quatre jornades de vaga porten en el darrer mig any els treballadors de manteniment i muntatge de la província de Tarragona en demanda de la regularització de la seva situació laboral. Les protestes sindicals han afectat sobretot la indústria petroquímica, les centrals nuclears, cimenteres, subministraments energètics i fins i tot complexos com Port Aventura. Les tenses negociacions amb la patronal, l'Associació Provincial d'Empreses del Metall de Tarragona (Apemta), ha porta els sindicats ha plantejar una vaga indefinida en un sector estratègic de l'economia de la zona que aglutina a més de 6.000 treballadors.
Vaga indefinida a Transports Martín de València Els treballadors de l'empresa Transports Martín del polígon industrial d’Albuixech (l'Horta) fa 10 dies que estan en vaga indefinida convocada pel comitè d'empresa i que està seguint el 90% de la plantilla. L'empresa, que té seus a Tarragona i Bilbao, es nega a donar la roba adient als conductors i obliga els transportistes de mercaderies perilloses a realitzar llargues jornades de treball sense atenir-se al conveni provincial del sector, i posant en perill la seva seguretat. A més, el comitè d'empresa denuncia la pèrdua de poder adquisitiu de la plantilla en els darrers anys i que una part dels treballadors fa mesos que realitzen hores sense ser remunerades.
Gràcia contra la precarietat
La plaça de la Virreina de Gràcia
L'Assemblea de Joves de Gràcia i el nucli local d'Endavant van organitzar el passat 3 de juliol una jornada contra la precarietat a la plaça de la Virreina. A la plaça es va fer una mostra de diverses exposicions sobre el Fòrum i la precarietat. Al migdia es va celebrar un dinar popular que va acabar en una xerrada amb membres de la Xarxa Contra el Tancament d'Empreses. La jornada va finalitzar amb una manifestació pels carrers de Gràcia amb l'assistència d'un centenar de persones i el passi de la pel·lícula 200 km sobre la lluita dels treballadors de Sintel.
Internacional
6 de juliol de 2004
De l'esperança a l'estancament l'or i els diamants. Els resultats de les eleccions d'abril passat, on el CNA va obtenir el 70% dels vots, amaguen, però, una nisme conciliador o coercitiu de realitat indiscutible com és la Sud-àfrica, principal soci comer- manca d'una veritable oposició. La cial de Zimbawue. Tot plegat, tan- resta dels vots se'ls repartiren mateix, coincideix amb la política l’IFP, partit exclusivament zulú, i de mà tova contra les transnacio- l'antic partit blanc, el Partit nals, que el Govern ha inhibit de Nacional. L'hegemonia política de qualsevol responsabilitat per la la resistència a l'Apartheid ha esdeseua col·laboració amb la dictadu- vingut de "facto" en un predomini ra blanca, i amb la indiscutifallida del projecte ble. La de repartició de línia de “El projecte de terres promesa al concentrarepartició de terres principi del procés. ció naciopromès a l’inici del Davant del vell disnal del procés de transició ha curs de la redistribuCNA ha quedat fallit” ció equitativa de la afavorit la renta nacional, de la subjugació terra i del progrés dels partits social, el CNA ha elaborat el integrants, incloent-hi el Partit miratge de la creació d'una futura Comunista Sud-africà. En aquest burgesia nacional negra, gestació procés té molt a veure l'estratègia que ha de passar inexorablement de depuració de la dissidència pel manteniment del proletariat interna denunciada per la negre en situació precària. Comissió per a la Veritat i la Ara bé, si el balanç de la recent Reconciliació impulsada per aclademocràcia sud-africana resulta rir les responsabilitats del regim ple de clarobscurs, l'horitzó no segregacionista i que acabà incloanuncia millors perspectives. ent els assassinats dels discrepats al L'Estat austral ha d'enfrontar-se sí del CNA. amb eficàcia a tres reptes fonamen- Davant la idea del Renaixement tals. El primer i principal, fer front Africà impulsada per Sud-àfrica i d'una manera més efectiva al con- que ha tingut dues basses amb la tagi de la SIDA i combatre l'exten- concessió del nobel de literatura al sió d'altres malalties emergents sudafricà blanc John Maxwell com la tuberculosi o la malària. En Coetzee i la designació del país segon lloc, ser capaç de regular la com a seu del Mundial de Futbol immigració dels països fronterers del 2010, les xifres alcen una fronde poblacions paupèrrimes, en un tera infranquejable d'afropesimiscontinent de fronteres permeabi- me. Perquè el país que representa lissimes. Tercerament, i lligat a la primera potència econòmica de totes dues causes, acarar el procés la regió subsahariana creix a un de pèrdua de valor geoestratègic de ritme inferior al de la seua poblala regió pel nou context interna- ció, que registra dades d'atur d'un cional i pel declivi del mercat de gens optimista 40%.
Les celebracions oficials del desè aniversari de la transició a Sud-àfrica han servit per mostrar la falta d’empenta de partit governant i de la pròpia reforma constitucional. Juanjo Garcia, València El passat abril Sud-àfrica celebrava la dècada del naixement de la democràcia multirracial. Les celebracions oficials han servit per palesar la falta d'empenta del projecte del Congrés Nacional Africà i de la pròpia reforma constitucional impulsada durant el procés trancisional. La política de consens a que obliga la carta magna provisional atorga la presència al Govern de tots els partits que aconseguisquen un 20% dels vots. Però més enllà d'aquests límits, allò que veritablement trobem és una manca de voluntat política d'accelerar el procés engegat el 1994 i la perpetuització del postapartheid. En esdevenir un partit d'ordre, el CNA ha corregit la seua retòrica revolucionària dels anys anteriors i ha augmentat les polítiques d'obertura als corrents de la globalització. Instal·lat al poder gràcies a la legitimitat moral d'anys de lluita directa i resistència armada contra l'Apartheid, el CNA ha aconseguit tres majories absolutes, les dues últimes amb Thabo Mbeki al front després de la substitució de Mandela. El president Mbeki, antic membre de les joventuts comunistes sudàfricanes, s'ha destacat per aparèixer com un rebel en l'escena pública internacional. Així, a la cimera de Cancun el 2003 va mantenir una posició ferma d'obstrucció al lliure comerç si l'OMC no acceptava la llibertat de comerç per als productes agrícoles. L'aparició de Sud-àfrica com a capdavantera del
Thabo Mbeki ha revalidat la seua victòria en les eleccions dels passat abril
projecte del G-20, encapçalat pel Brasil i l'Índia, contrasta amb la acollida que han tingut les recomanacions de l’FMI respecte de les polítiques macroeconòmiques i de l'endeutament. Plans que l’FMI imposà a la majoria de països africans i llatinoamericans però que Sud-àfrica acceptà voluntàriament. La política exterior sud-africana també ha presentat punts conflictius. Durant la crisi caribenya, un avió sud-africà carregat d'armes va
estar a punt d'arribar a Port Príncep abans del segrest d'Aristide per ajudar a sufocar la rebel·lió induïda a Haití. El president fugit va rebre una calorosa rebuda per part del Govern. Així mateix, durant la crisi d'ocupació de terres d'antics colons a Zimbawue, impulsada pel president Mugabe, Mbeki va renunciar a exercir un paper mitjancer. Mentrestant, occident expressava les seues esperances en el protago-
L'altre apartheid, la SIDA fet front a la pandèmia al país. Van ser especialment polèmiques les declaracions del líder que posaven en dubte la relació del VIH amb el desencadenament de la SIDA o el seu encabotament en centrar la lluita contra la malaltia únicament en la prevenció, quan més del 10 % de la seua població està ja infectada. Finalment, i degut a la pressió dels diferents moviments socials que amenaçaven de demandar el gabinet, s'ha aconseguit la distribució gratuïta de drogues antirretrovirals entre la població malalta. Una vegada assumit el compromís, la seua posada en marxa xoca amb diferents barreres difícils de salvar. En primer lloc, aconseguir que les grans farmacèutiques no obstaculitzen la distribució de la medicació genèrica, de
Sonia Jiménez, València Sud-àfrica és el país amb més infectats de SIDA del món. Aquesta és una realitat sagnant que horroritza en les seues dades. Amb una població total de 45 milions d'habitants, el llindar dels 5 milions de portadors i portadores del virus ha estat ja sobrepassat. 600 sud-africans i sud-africanes moren cada dia per causes relacionades amb la SIDA. I les perspectives de futur no són gens encoratjadores. Ara bé, què hi ha darrere de tanta estadística? Quines i de qui són les responsabilitats? És evident que hi ha diferents factors que es combinen en l'explosiu còctel que afavoreix la dispersió del VIH, i que estan en mans dels governs dels diferents països, com poden ser la falta de serveis públics i l'analfabetisme. Però hi ha un altre factor, la responsabilitat del qual trenca totes les fronteres. Aquest és l'explotació a què els països desenvolupats sotmeten els depenents, condemnant la seua
El futur de la població africana està amenaçat per la Sida
població a la pobresa, situació que s'agreuja considerablement en les famílies amb membres infectats. Les necessitats de les persones amb la
malaltia suposen uns costos que ningú no ha estat disposat a assumir. Al Govern de Thabo Mbeki se li ha retret la negligència amb la que han
molt més baix cost que la que porta la marca d'un laboratori. I encara més, que dediquen els seus esforços a la investigació d'una vacuna que no els suposarà tants beneficis econòmics com els medicaments per al tractament. En segon lloc, la necessitat d'una gran campanya de conscienciació i informació a nivell mundial de la que ha estat una malaltia temeràriament infravalorada. Existeixen exemples de països que estan desenvolupant programes sistemàtics de lluita contra la SIDA amb èxit. Un dels més sorprenents és el cas de Brasil. Amb una sanitat pública nefasta, la distribució gratuïta de antirretrovirals des de 1996 ha provocat la reducció en un 50 % de les morts relacionades amb aquesta malaltia. La informació, la prevenció i la responsabilitat davant els i les afectades són la clau del gran repte sanitari del segle XXI.
Cultura
Del polonès Heinz Ches a l'alemany Georg Michael Welzel A La mort de ningú (l'enigma Heinz Ches), Joan Dolç desvetlla l'autèntica identitat del pres executat el mateix dia que ho fou en Salvador Puig Antich
Dues imatges del pres executat amb Puig Antich
Josep Maria Soler, Barcelona El 1974 el franquisme agonitzava. Les diferents lluites populars d'arreu de l'Estat havien anat decantant l'opinió pública en contra del règim franquista. Però, potser precisament per això, l'Estat espanyol seguia disposat a demostrar la seva fortalesa amb l'únic argument de què disposava, la raó de la força, aplicant la pena de mort. Les darreres dues persones assassinades mitjançant el sistema del garrot vil, present a la península des del segle XIV, van ser l'anarquista català Salvador Puig Antich, i un individu que suposadament era polonès i es deia Heinz Ches.
Lògicament, la figura d'en Salvador Puig Antich ha estat tractada en nombrosos articles, llibres, documentals, però Heinz Ches, tot i ser l'actor secundari i marginal d'aquell tràgic 2 de març del 1974, malgrat no saber-se res de la seva vida, va esdevenir el protagonista d'una obra de teatre. El 1977 Els Joglars varen recrear, a La Torna, els seus últims dies de vida amb un doble objectiu. Primer, mostrar la incredulitat que devia sentir en Ches davant l'espectacle mortal que s'anava construint al seu voltant. Segon, palesar que el seu assassinat feia la funció de torna. Com ve sabeu, la torna (en Salvat-Papasseit se la menjava "si era coca ensucrada") era
el nom que rebia l'afegit a una barra de pa que no arribava al pes previst. El paper que li va tocar interpretar a l'anomenat Ches va ser el de torna política. És a dir, amb l'assassinat d'un pres comú sense familiars ni amics, d'un "ningú", es pretenia convertir en un delinqüent sense motivacions polítiques a en Puig Antich. El règim franquista pretenia encara vendre a l'opinió internacional la imatge que aquells que eren jutjats pels seus tribunals, tant civils com militars, eren exclusivament lladregots de tota mena. En va. 25 anys després, el periodista valencià Joan Dolç, que havia dirigit fins al moment tres documentals per a televisió, ha estrenat al cinema La mort de ningú (l'enigma Heinz Ches), contribuint d'aquesta manera a posar llum sobre el nostre obscur passat recent. En paraules de l'autor: "En el codi no escrit de la transició estava implícita la prohibició d'escorcollar en la nostra memòria més recent. En molts casos això equivalia a una llei de punt i final tàcita que ens privava de revisitar episodis coneguts per a reinterpretar-los i col·locar els seus protagonistes en el lloc que els corres-
ponia". I revisitar i reinterpretar és el que fa en Joan Dolç, amb una tècnica massa televisiva, sobretot degut al recurs de les reconstruccions usat en aquells esdeveniments considerats clau i sobre els que no hi ha imatges. El resultat dels quatre anys d'investigació: el polonès Heinz Ches, orfe de tot i tothom, passa a ser l'alemany Georg Michael Welzel, un home amb mare, germans, dona, fills i a qui la construcció del mur de Berlín va agafar a l'est. Des d'aquell moment, la seva obsessió va ser travessar-lo, i els seus múltiples intents el van portar diverses vegades a la presó. Finalment el seu objectiu es va acomplir i després de vagar pels Estats austríac, belga, italià i francès, acaba anant a petar a l'espanyol. Un cop aquí, i per raons que se'ns escapen (hi ha teories però no certeses), mata un guàrdia civil en un bar d'un càmping tarragoní. De seguida és fet presoner i un tribunal militar sentencia a mort aquest polonès sabent que a qui estaven condemnant era a en Geog Michael Welzel, però és que el desvetllament de la seva identitat alemanya hagués dificultat al règim franquista el seu impune assassinat.
Senyors i Vassalls del segle XXI Jordi Garrigós, Barcelona
Tot i que l'inici d'aquest llibre ens situa a l'onze de setembre del 2001 a Nova York, Senyors i vassalls del segle XXI és una bona eina per tal de conèixer els esdeveniments de mitjans del segle XX que hem arrossegat fins ara, on trobem com a epíleg l'atemptat de Madrid del passat 11 de març. Antoni Segura, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, ha actualitzat la seva obra Més enllà de l’Islam (editorial Aliança, 2002) per tal d’intentar arribar a treure conclusions sobre aquest terrorisme internacional
del qual tan parlen als mitjans de comunicació i la importància de l’imperialisme nord-americà en aquest taulell d'escacs en el que s'ha convertit el món actual. A Senyors i vassalls del segle XXI trobem un estil més divulgatiu i narratiu del que Segura ens apropà en la seva primera obra, de caràcter molt més historiogràfic i específic. Tot i això, l'autor no perd rigor científic per tal d'explicar tots aquells conflictes que, tot i que ens semblin nous, vénen de molt més enllà del fatídic 11-S, que és quan el món s’adonà que el segle XXI no seria l'oasi que havia suposat la segona meitat del segle passat. Segura trenca aquesta teoria i mostra al gran públic els antecedents de tot el clima d'islamofòbia actual, des de la caiguda de la Perestroika i el final de la guerra Freda
passant per la revolució de Jomeini a l'Iran o la Guerra del Golf. Antoni Segura és un especialista en conflictes internacionals i el seu coneixement sobre el problema de Palestina l'ha portat a col·laborar a diversos programes de televisió i publicacions especialitzades d'arreu dels Països Catalans, és per això que esperàvem amb certa ànsia el capítol 9 del llibre, Conflicte Israel - Palestina. Doncs bé, seguint la tònica habitual de l'obra, l'explicació dels fets ens ajuda a entendre molt millor quina és la situació actual del problema, on l'exèrcit Israelià, un dels més poderosos del món, exerceix de repressor i assassí del poble palestí a les ordres del primer ministre Ariel Sharon. No cal dir que tota aquesta operació està altament recolzada pel govern dels EUA, que amb la pressió
dels lobbies jueus nord-americans assisteixen amb parsimònia al genocidi dels palestins. Tot i reconeixent la utilitat d'aquesta obra, en alguns moments Antoni Segura fa unes afirmacions que les podem considerar com a gratuïtes. Sembla exagerat que l'autor consideri els governs comunistes actuals com a "règims totalitaris stalinistes" citant, per exemple, el govern revolucionari cubà o que equipari sota el rètol de terroristes, Al-Qaeda amb organitzacions revolucionaries i/o d'alliberament nacional com les Brigades Rojes, l'IRA o ETA, i és que com va dir Engels “si el proletariat és dut finalment a la revolució, els comunistes defensaran els interessos dels proletaris amb fets i d'això no se'n diu terrorisme, se'n diu revolució”.
6 de juliol de 2004
Potser d'entrada us estranyeu L'any que ve farà 10 anys de la mort d'Ovidi Montllor, un dels grans de la Cançó catalana del segle XX, i es poden comptar amb els dits d'una mà les iniciatives que a nivell institucional s'han dut a terme per mantenir viva la memòria i el llegat d'un dels nostres més importants creadors, actors i cantants. I, pel que sembla, l'any 2005 no té pinta d'esdevindre l'any Ovidi Montllor precisament... Malgrat tot, durant aquesta dècada, sí que hi ha hagut un bon grapat d'obstinats en la idea de fer perviure Ovidi més enllà de l'homenatge hipòcrita de sintaxi nefasta. Entre els obstinats: Inadaptats, que estan entre els qui amb més orgull poden fer onejar la bandera de l'Ovidi sense rubor. Molts són els motius que fan d'Inadaptats el vehicle ideal dels seus textos, un és perquè naixen de les mateixes arrels, però el més important és l'actitud, la mateixíssima actitud del puny a la boca i el bes a la galta. Com ells diuen "Homenatge a Ovidi Montllor és homenatjar la coherència, l'art, la passió, la paraula, el gest, l'anhel de justícia, la terra... i molt més". Però aquest interés d'Inadaptats per l'Ovidi no ve d'ara, fa temps que l'atzar va connectar les cançons d'Ovidi amb el grup, esquerdant a cops de martell la campana d'ostracisme imposada entre Ovidi i les noves generacions d'autors. Inadaptats va agafar amb tendresa el llegat d'Ovidi, el va treballar amb La Fera Ferotge i l'ha materialitzat amb Homenatge a Ovidi. "Inadaptats donem la paraula a l'Ovidi per donar la paraula a la classe treballadora dels Països Catalans" i per tancar un cicle, Inadaptats baixa dels escenaris, almenys de moment, i això li dóna un doble valor a aquest homenatge a un autor amb qui s'identifiquen fins l'extrem de resumir la seua pròpia trajectòria. Homenatge a Ovidi conté 14 cançons que dibuixen els elements principals de l'obra d'Ovidi Montllor des dels seus orígens fins els discos més experimentals, des de l'Homenatge a Teresa fins De l'espai no te'n refies mai o Cançoneta juganera 2 que parla de l'encarnació de la fam al món. Tot això passat per diversos filtres que van "des del Punk - Rock més energètic, passant per la velocitat del Hardcore, o el Rap crític i auto crític, fins a un arranjament de Big Band de l'Esteve Molero, executat en exclusiva per la Transpenedès Jazz Orquestra". Inadaptats recupera la veu d'Ovidi també literalment a Ai! on sembla haver tornat de les vacances per gravar-se un temeta. Al disc destaca el disseny a mans de Martí Ferrer, que ja es va encarregar, entre d'altres, del disseny de la carpeta d'INDP, que ja contenia una versió de Perquè vull. Inadaptats: enhorabona i gràcies! Feliu Ventura
6 de juliol de 2004
Contraportada
Francesc Queralt i Blanco, de la Xarxa Solidària Contra el Tancament d’Empreses i la Precarietat
“Els beneficis del capital al segle XXI es basaran en la precarietat” Laia Altarriba i Piguillem, Barcelona.- D'ençà de la tardor, massa sovint sentim parlar de l'anunci de tancament d'alguna empresa. Davant d'aquesta realitat, alguns comitès d'empresa, seccions sincdicals i organitzacions polítiques de l'esquerra alternativa s'han agrupat per Com va sorgir la Xarxa? Surt com a resposta al tancament d'empreses que hi va haver d'una manera més o menys massiva a partir de la tardor de l'any passat. Les més sonades van ser Samsung, Phillips, Valeo, Fisipe... Amb totes i cadascuna d'elles hem intentat portar un discurs alternatiu a la versió oficial dels sindicats majoritaris que estavan representats dins de les empreses que tancaven i que deien que el tancament era inevitable i no es podia fer res. Hem intentat aportar un altre punt de vista que neix d'un altre anàlisi de les coses. Crec que ha sigut molt important també el fet que els treballadors i les treballadores afectats pels tancaments han vist que hi havia un nucli de gent que els feia costat, tot i que no s'ha pogut aturar cap de les deslocalitzacions, i en algun cas només s'ha pogut millorar la situació (com a Fisipe, que la Generalitat va desautoritzar l'ERE i aleshores van haver de pagar més als treballadors pel tancament). Fonamentalment el que fa la Xarxa és aportar un punt de vista alternatiu al que s'està dient i mostrar que hi ha gent que creu que les coses haurien i podrien ser d'una altra manera. La Xarxa va sortir arran dels tancaments de la tardor, però abans no hi havia deslocalitzacions? Sí, no és nou, jo crec que n'hi ha hagut sempre. Crec que la situació de la tardor ha estat una mica influïda per la victòria del tripartit. A mi em fa l'efecte que totes aquestes empreses ja feia temps que tenien previstes les deslocalitzacions, i moltes han esperat una mica per fer la sortida orquestrada, penso que per acollonir un possible govern d'esquerres. Però deslocalitzacions n'hi ha hagut sempre... El que passa és que fins ara havíem sigut terra d'acollida de deslocalitzacions d'altres països; havíem acabat d'entrar a la Unió Europea i havíem sigut una mica els responsables d'un cert abaratiment de la mà d'obra a escala europea. Empreses d'altres països com França o Alemanya portaven la producció aquí, i això ha repercutit en les condicions laborals d'obrers francesos i alemanys que tenien unes condicions molt més acceptables que les nostres. Ara, amb l'entrada de nous països a la Unió Europea, ens toca que el que abans ens ha beneficiat ara ens perjudica. Això mostra que aquest sistema es basa en que el que beneficia a uns perjudica els altres, i aquesta no és manera, no és manera anar competint a veure qui es queda la feina. I què es pot fer per evitar les deslocalitzacions?
tal de fer-hi front i proposar alternatives. Francesc Queralt, treballador de Telefónica i membre de l'agrupació d'electors En Construcció, participa a la Xarxa i ens parla de la feina d'aquesta xarxa, que de cara al novembe està preparant unes jornades de debat i lluita.
Marxa al Prat de Llobregat de la Xarxa contra el tancament d’empreses i la prescarietat
Jo penso que els governs primer han de I quina pot ser aquesta altra manera? tenir una voluntat clara de defensar els A l'Argentina, per exemple, durant interessos de la gent a qui diuen que tota la crisi que hi ha hagut, l'alternatirepresenten, de la gent assalariada, han va davant de la fugida de capital ha de tenir aquesta voluntat, sinó ja no es estat la reapropiació de les fàbriques, i pot fer res. Tenint aquesta voluntat, han començat a produir amb uns altres que ells diuen que la tenen, però jo sin- paràmetres, dirigint l'empresa de cerament ho dubto, penso que menys- forma cooperativa, i també ha sorgit preen la força que té la gent del carrer, una xarxa ciutadana d'intercanvi de penso que tenen molt de marge per fer béns i serveis; això és el que ha fet reflomoltes coses i per plantejar alternatives tar l'economia a l'Argentina, i tots els a les deslocalitzacapitals que van cions que ens marxar corrent vénen a sobre. ara reclamen que "Crec que les alternaMolta gent de la els tornin allò tives passen perquè la Xarxa pensa que "que era seu" pergent es mobilitzi al no hi ha manera què han vist que carrer, per creure's que de trobar-hi torna a ser rentales coses es poden fer remei, i que el ble. I al cap i a la d'una altra manera" dia que això faci fi, el que ho ha fet un pet el farà de rentable no ha manera global. Però jo opino que estat el capital, sinó el treball de la gent. poden haver-hi solucions intermitges Els treballadors d'una empresa de de cara a plantar cara a aquestes manio- l'Anoia s'estaven plantejant la possibibres de transnacionals. Jo posaria un litat d’assumir la producció si els exemple al sector automobilístic: si una amos s'emportaven el capital. Creus empresa que fabrica cotxes amenaça que és possible impulsar-ho? d'emportar-se la producció, per mi la Aquests companys de l'Anoia estaven resposta de l'administració no hauria dient que no acceptaven cap expedient de ser cridar els treballadors i els sindi- de regulació, no acceptaven el tancacats a rebaixar les condicions perquè no ment i deien a la Generalitat que si marxi, sinó obrir la porta i que fotin el aquesta empresa marxava que els la camp i buscar de debò una alternativa donessin a ells, que ells volien contia aquell sector que està marxant; crec nuar. Que si és possible? El dia que ho que si es fa una aposta decidida pel sec- facin ja ho veurem; des d'un punt de tor públic del transport pots fer perdre vista teòric jo crec que sí, però s'ha de una quota de mercat tan gran a les demostrar a la pràctica: doncs que els multinacionals que volen maximitzar ho deixin demostrar. beneficis emportant-se la mà d'obra Recentment la Xarxa heu afegir al que potser no els surt rentable la nom que també esteu en contra de la maniobra. Amb una política adequada precarietat. Què ha motivat el canvi? es pot arribar a que Catalunya sigui un Pensem que avui dia qualsevol anàlisi país desautomobilitzat, a veure si això transformador de la realitat passa per els faria gràcia. I si marxen, pots crear considerar la precarietat com el camp tota una xarxa de llocs de treball molt de batalla número ú. Així com les prearrelats com serien el manteniment de càries i els precaris són els grans oblitota aquest xarxa de transport. Però en dats dels sindicats, pensem que aquest tot cas crec que les alternatives passen oblit no és casual, que és una necessitat perquè la gent es mobilitzi al carrer, per estratègica del capital que això sigui creure's que les coses es poden fer així, ja que la precarietat és sobre el que d'una altra manera. es basaran els beneficis del capital
aquest segle. Penso que és una realitat que ja ens afecta a totes les capes de la població, de manera directa o indirecta tothom ja està afectat per la precarietat, sigui en l'àmbit laboral, d'habitatge, de la salut, de relacions humanes o en l'àmbit familiar, que tu ho tens tot solucionat però veus que la gent que ve al darrera pateix una situació de precarietat. El que no voldríem és que s'interpretés el rebatejament com una apropiació d'un espai polític en exclusiva ni molt menys, això ha de quedar molt clar, nosaltres tampoc som els capdavanters en la moguda contra la precarietat. El que jo penso és que hem de treballar junts amb altra gent que treballa aquest tema, com per exemple el May Day (la manifestació unitària que el passat 1 de maig a la tarda a Barcelona es va centrar en la denúncia de la precarietat), que ens ha semblat una iniciativa molt positiva. Els sindicats han d'estar una mica preocupats, perquè hi havia tanta gent a la manifestació de la tarda com a la del matí, que en valors absoluts no era massa gent en cap de les dues convocatòries, però ells s'han d'adonar que ja no mobilitzen ni els que tenen a sou. I perquè han perdut capacitat de mobilització els sindicats majoritaris? Perquè la gent ja no percep els sindicats com un instrument de millora, són un dels aspectes de la vida pública més desprestigiats, i amb raó, perquè en el sindicalisme s'han fet moltes bestieses. Però un sindicalista mínimament compromès amb allò que creu està renunciant a promoció professional, t'exposes a acomiadaments, és un altre tipus de sindicalisme. Suposo que el model sindical ha de canviar, crec que assemblees de treballadors, encara que fossin minoritàries seguirien una línia ascendent d'anar engrescant, mentre que la pràctica sindical és més massiva a l'hora del vot però comporta més immobilisme. Ara, la situació és la que existeix i entenc que molts companys de la Xarxa es presentin a eleccions sindicals.
agenda JULIOL Dimecres 7 Barcelona (Barcelonès). Concentració per l'amnistia dels presos i contra la repressió. 20:30h, Plaça Rius i Taulet. Organitza: Assemblea de Joves de Gràcia. Sant Pere de Ribes (Garraf ) Concert: Festa Major d'Estiu. 22h, el Local. Organitza: GER. Divendres 9 Sabadell (Vallès Occidental) Concert contra el sexisme. 22h, CSA Can Barba. Organitza: Col·lectiu antisexista de Sabadell. Castellserà (Urgell) Xerrada: Els Maquis. 20:30h, bar Vai Bé. Organitza: Col·lectiu A les Trinx i Bar Vai Bé. Esparraguera (Baix Llobregat). Concert amb Ràbia Positiva. Organitza: Barraques alternatives. Dissabte 10 Ulldecona (Montsià). Seminari: Països Catalans: la força d'una identitat. A partir de les 10h, Casa de Cultura. Organitza: CAL Alqueries (Plana Baixa) Concert: Feliu Ventura, Sacsejat Folk i Sitja. 23h, la Palmera. Organitza: Associació Cultural Pla Redó. Diumenge 11 Barcelona (Barcelonès) Concert de Mark Thompson, percusionista virtual. 19h, Ítaca. Dijous 15 Berga (Bergadà). Comença el 4t Aplec del jovent dels Països Catalans. Organitza: Maulets. Elx (Baix Vinalopò) Video-fòrum sobre la manipulació dels mitjans de comunicació en el franquisme. 20h, Casal Jaume I. Dissabte 17 Atzeneta (Alt Maestrat) XI Trobada de Bandes d'Els PortsAlt Maestrat. 18h. L’Hospitalet (Barcelonès) Festa a l'Hortet. Tot el dia, Hortet de Sta. Eulàlia. Organitza: Hortet Power Diumenge 18 Pla de Campllong (Berguedà) Aplec del Pi de les Tres Branques. Organitza: Maulets. Dissabte, 24 Cardedeu (Vallès Oriental). I aniversari de la Traca. Concert amb La Polla Records i altres. 21h, camp de fútbol. Organitza: Casal popular la Traca. Diumenge 25 Barcelona (Barcelonès) Xerrada: Cuba: bloqueig i solidaritat amb la Brigada Catalana Venceremos. 19h, Ítaca. Dijous 29 Portell (Els Ports) Comença el XVII Aplec dels Ports. Organitza: Coordinadora pels Ports.
Envia les convocatòries a accent@correucatala.com
L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 37. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors. Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@correucatala.com. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Àlvar Kuehn, Andreu Perelló, Maria Oliver, Aure Silvestre, Júlia Taurinyà, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Rafa Escobar, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Antoni Trobat. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució : Eva Capdevila i Albert Roig. Han col·laborat en aquest número: Josep Villarroya, Ester de Pablo.