Accent 38

Entrevista a Pep Bernat Sànchez i Aina Cànaves, portaveus de Joves de Mallorca per la Llengua Del 20 de juliol al 3 d’agost de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans

Número 38

L'Eix de la Prosperitat s'avança a l'Euroregió

Sumari: ······················

El jutge aprecia indicis de torures als joves de Torà Països Catalans / 2

Reforma laboral per la tardor Economia / 5

Argentina, entre el carrer i el palau Internacional / 6 Camps i Matas sucumbeixen als encants d'Esperanza

El passat 12 de juny els presidents del País Valencià, de les Illes i de la Comunitat de Madrid van signar un acord de col·laboració que posteriorment van presentar amb l'etiqueta "Eix de la Prosperitat". A la cimera, que es va realitzar al Castell de Bellver de la ciutat de Palma, acudiren unes delegacions nutrides de cadascun dels governs i, entre les propostes que s'hi discutiren, foren les d'impulsar projectes sanitaris d'esquena al Govern central espanyol o de fomentar acords en matèria de noves tecnologies; l'acord final, però, se centrava en

qüestions d'infraestructures i comunicacions, fent referència especial a l'AVE MadridValència. Segons els presidents signants, amb l'acte es volia "escenificar que les polítiques del PP aporten prosperitat i ocupació", però el cert és que l'acord suposa un doble desafiament al PSOE: pretén crear unes estructures polítiques i econòmiques fortes al marge de les estructures centrals i, alhora, frustra el projecte impulsat per Maragall de l'Euroregió que, recordem, fou un dels eixos de la seua campanya autonòmica. No obstant, malgrat

aquesta declaració d'intencions, la capacitat dels respectius governs de fer polítiques al marge de l'aparell central és molt limitada i caldrà esperar per veure quina postura mantenen més endavant el president Camps, amb una comunitat sobre-endeutada i amb una Copa Amèrica que requerirà una gran inversió pública, i el president Matas, amb un sector turístic que fa aigües. L'eix de la prosperitat, quedarà reduït, segurament, al seu contingut anticatalà i de submissió a Madrid, tant se val si és del PP o del PSOE.

La Catalunya Nord també tindrà referèndum Durant els últims dies estem veient com els diferents estats de la Unió es posicionen davant el projecte de Constitució Europea. De moment, l'Estat espanyol, el Regne Unit, Irlanda, Portugal o Luxemburg són alguns dels que han anunciat que faran una consulta als ciutadans i ciutadanes per a saber el recolzament popular al text de la Constitució. L'últim govern en anunciar un pro-

per referèndum ha estat el francès. En el marc del dia 14 de juliol, Jaques Chirac va posar la segona meitat del 2005 com a data per aquesta consulta, on els catalans i catalanes de la Catalunya Nord seran cridats a mostrar el seu suport o el seu rebuig cap a la Constitució Europea. Als territoris catalans que formen part de l'Estat espanyol, els principals partits van agafant posi-

cions sobre el tema. Per una banda, ERC i CDC es mostren inicialment escèptics cap al text de la Constitució Europea ja que no reconeix la oficialitat del català a Europa, mentre que UDC i el PSC ja s'han mostrat partidaris de donar el “sí” a aquesta Constitució que, recordem, nega el dret a l'autodeterminació de les nacions sense Estat, entre altres mesures regressives.

Per una TV balear en català Cultura / 7

20 anys sense Toni Villescusa Amb motiu del 20è aniversari de la mort de Toni Villescusa, militant de l'organització armada Terra Lliure, s'ha convocat una concentració el proper dia 20 de juliol al cementiri de Quart de Poblet (l'Horta). L'acte, organitzat per diferents organitzacions de l'esquerra independentista, servirà per recordar el jove que va morir l'any 84 quan transportava un artefacte que li va esclatar a sobre a la ciutat d'Alzira. Villascusa fou un dels quatre joves independentistes que perderen la vida en combat a mitjans de la dècada dels vuitanta.

editorial

E

l mes d'octubre passat, Esquerra Republicana obtenia un sensible avanç en les eleccions autonòmiques del Principat, i entrava a formar govern amb el PSC i ICV gràcies a la pèrdua de la majoria absoluta del tàndem CiU-PP. La figura de Carod prenia força mediàtica, empesa, no cal dubtar-ho, pels mitjans propers al PSOE, que lloaven aquell que, capitalitzant el descontentament de molts votants de CiU, els havia permès treure els regionalistes del Govern vint-i-tres anys després d'intents fallits.

La consecució del Govern tripartit, que es va vendre des de files republicanes com un gran avanç social i nacional, prenia des d'aleshores un caire d'enfrontament amb el Govern espanyol que donà ales a ERC. Tot i els primers indicis d'una política seguidista en temes socials, i per tant neoliberal, i les primeres decisions polèmiques en l'àmbit cultural, la manca d'una política real d'esquerres, i encara menys de redreçament nacional, del Govern de Maragall passava desapercebuda sota el persistent soroll dels altaveus conservadors espanyols. Per la seva banda, ERC reiterava el suport al PSOE i el discurs possibilista de reformar l'Estat, prometent un nou Estatut i un finançament sense límits. L'entrevista de Carod amb ETA afavoria aquest clima de fals enfrontament amb l'Estat. Finalment, els fets de l'11-M posaren el Govern espanyol davant les conseqüències de la seva aventura bèl·lica de bracet de Bush, i el PSOE assolia el govern en unes eleccions on ERC superava

ERC: La bombolla es desinfla tots els seus anteriors registres, quedant-se, però, molt lluny del PSC, que amb el trampolí del Govern autonòmic, afegit al de les principals localitats, trencava la seva tendència a la baixa i esdevenia força hegemònica al Principat. Les eleccions europees han confirmat aquesta tendència del PSC, que ha capitalitzat el Govern tripartit, quedant, després de l'abstenció, molt per sobre de la resta de forces, i han tornat ERC a la quarta plaça. La posició actual, doncs, posa al seu lloc els dos socis minoritaris, ERC i ICV, que malden per treure el cap sota les mesures antisocials, repressives i desnacionalitzadores del govern de Maragall.

Però si el fet de donar suport a un partit amb l'historial del PSOE, i de retruc al seu projecte espanyol -que el mateix partit ja ha recordat situant la reforma estatutària sota la sobirania espanyola- sembla difícil d'explicar per una formació que es proclama independentista, encara que ho faci només en la intimitat dels congressos. El suport d'ERC a Maragall i a Zapatero ni tan sols no s'ha vist qüestionat per l'enviament de tropes a l'Afganistan, per recolzar l'ocupació d'aquest país de les tropes de l'OTAN, ni per la marginació dels drets nacionals i de la llengua catalana a la Constitució Europea, ni ha tremo-

lat amb la il·legalització de la llista de l'esquerra abertzale a les europees.

Reforçat pels resultats de la Generalitat, el PSC, amb el suport o el silenci dels seus socis, amb el control de la totalitat dels mitjans de comunicació públics i després de la desmobilització d'amplis sectors de l'esquerra i els moviments socials, ha començat a demostrar qui mana. Ha estat el cas de la privatització parcial dels CAP, de l'anunci del pagament de les visites a la seguretat social o l'augment d'impostos dels carburants, totes elles destinades a fer recaure sobre les classes populars les despeses de la sanitat; o el cas de la repressió i criminalització dels immigrants. De la mateixa manera, la política cultural de la Generalitat ha estat notícia per les polèmiques de l'Institut Ramon Llull, les purgues als mitjans de comunicació de la CCRTV o el nombrament de càrrecs de cultura aliens al món cultural o, fins i tot, de personatges del sector més espanyolista del PSC, com el director de l'àrea de Cultura Popular.

Mentrestant, ERC, que havia de condicionar el tripartit garantint-ne la "catalanitat", sembla conformar-se amb una erràtica política de gestos de campanya permanent, i veu com es desinfla la bombolla un cop passada l'eufòria d'octubre i març.

20 de juliol de 2004

l’apunt

El ple del barri dóna suport als Tres de Gràcia El Ple del Districte barceloní de Gràcia va donar suport als tres joves de Gràcia que van ser detinguts el mes d’abril de 2002 amb d’altres joves acusats de participar en accions contra diverses oficines bancàries.

Els tres grups de Govern (PSC, ERC i IC-V) i CiU van presentar una moció on demanen que el cas retorni de l’Audiència Nacional (on és actualment) a la justícia ordinària.

La moció també demanava que s’investiguessin les tortures que els joves van patir durant la seva detenció. Els representants del Partit Popular van dir que no donaven suport a la moció perquè consideraven que era una ingerència del poder executiu en el judicial, però en cap moment van criticar que el text denunciés la repressió política que pateixen moltes persones arreu del nostre país els darrers anys.

Els darrers mesos, la Coordinadora Antirepressiva de Gràcia ha intensificat les accions per tal d’aconseguir que el cas no sigui jutjat a l’Audiència Nacional de Madrid i també per denunciar els maltractaments que van patir els detinguts durant els dos dies que van passar a comissaria. En aquest sentit, el 29 de juny va declarar el cap de la Brigada d’Informació de a Policia Nacional espanyola a Barcelona sota una acusació de tortures. L’acusat va assegurar que no en tenia constància, mentre diverses desenes de persones es manifestaven a l’exterior dels jutjats en contra d’aquestes pràctiques que pateixen moltes persones que són detingudes.

Manifestació de suport als condemnats de Mataró Per al dissabte 24 de juliol Maulets ha convocat, juntament amb l’organització antirepressiva Alerta Solidària, una manifestació de suport als quatre joves de Mataró condemnats cada un d’ells a 1 any de presó i 1.200 euros de multa per pintar un mural l’any 2000 contra la Constitució Espanyola. Maulets ha denunciat que la sentència demostra que “el sistema judicial i policial espanyol és una màquina represssiva per fer callar les boques dissidents del sistema.

Països Catalans

La justícia reconeix indicis de tortura als detinguts de Torà Judici a un jove de Bellmunt d’Urgell detingut després de la manifestació de l’Onze de Setembre de 2001 Laia Altarriba i Piguillem, Barcelona Els Mossos d’Esquadra que van participar en la detenció de tres joves de Torà l’abril de 2003 han estat imputats per tortures. El magistrat del jutjat d’instrucció número 2 de Lleida ha trobat indicis de tortura en l’actuació dels agents de la Brigada d’Informació dels Mossos d’Esquadra durant la detenció de Jordi Vilaseca. El jove va denunciar els agents perquè quan feia tres dies que estava detingut el van haver d’ingressar a la UCI. La defensa del jove acusa els agents d’haver-li subministrat amfetamines durant els interrogatoris i d’haver-lo maltractat psicològicament i física. Alerta Solidària ha explicat que els primers policies que ja han declarat davant del jutge oferien cotradiccions i inconcrecions que el jutge i el fiscal consideren que cal aclarir.

Els tres joves de Torà van ser detinguts l’abril de 2003 acusats de la col·locació

L’empresonament dels joves de Torà va ser respost amb mobilitzacions

d’artefactes de fabricació casolana en seus bancàries. Després de passar per comissaria, el jutge instructor va decidir enviar-los a la presó. Les manifestacions i accions de protesta per l’empresonament es van estendre arreu del país fins que el jutge va decidir finalment deixar-los en llibertat després d’haver passat tres mesos a la presó. Ja en el moment de la detenció familiars, amics i l’organització Alerta Solidària van

denunciar el poc fonament de les acusacions i el tracte que van rebre els detinguts per part del Mossos d’Esquadra. Fins i tot el consistori de Torà va denunciar l’estat de setge que va patir la població durant els dies de les detencions.

Més repressió a Ponent Un altre jove de les comarques de Ponent també va patir l’any 2001 una detenció per motius polítics. En aquest

cas, Joan Albert va ser detingut l’Onze de Setembre de 2001 després d’haver assistit a la manifestació independentista de Barcelona. El proper 20 de juliol aquest jove de Bellmunt d’Urgell s’enfronta a un judici on li demanen dos anys i tres mesos de presó, un multa de 12 euros cada dia durant 24 mesos (que suma 8.760 euros), indemnitzar Banesto amb 2.868 euros i al Banc de Sabadell amb 367 euros i assumir els costos del judici. El fiscal l’acusa de la destrossa dels vidres de dues oficines bancàries i de fer barricades. La defensa, per contra, explica que el jove va ser detingut quan es dirigia amb més joves de les comarques de Ponent cap a l’autocar que els havia de tornar al seu poble després d’haver participat en diversos actes en motiu de la Diada. El jove, a més, denuncia que “són ells [els agents de policia] qui hauria d’anar a judici pels cops que em van fer quan em van detenir, per fer-me perdre l’autocar i per fer-me passar per tot plegat”.

Alerta Solidària ha explicat que el jove va rebre cops durant la detenció i també mentre el traslladaven a la comissaria, a més d’insults contra ell, la seva família i la seva llengua i cultura.

Per a més informació www.alertasolidaria.org

Campanya per evitar l’ingrés a presó dels detinguts el 12 d’octubre de 1999 En qualsevol moment es pot aplicar la sentència pendent d’execució de 4 anys de presó contra un dels detinguts després de la manifestació antifeixista Laia Altarriba i Piguillem, Barcelona L’Assemblea de Detinguts i Detingudes el 12 d’octubre de 1999 ha alertat que en qualsevol moment el jutge pot dictar l’ingrés a presó del veí d’Igualada que va ser condemnat a 4 anys de presó i de les altres persones que també van ser detingudes aleshores, si no paguen la pena-multa de 1.080 euros que els van imposar. El passat mes de març, l’Audiència Provincial de Barcelona va ratificar la sentència condemnatòria de la jutgessa M. Mercedes Armas contra 18 de les 23 persones detingudes aquell 12

d’octubre al barri de Sants. La sentència d’Armas dictava, a més de la condemna de 4 anys de presó per a un veí d’Igualada, una condemna de 2 anys de presó per a 14 detinguts i 1 any per a dos dels altres acusats. A més, tots ells van ser condemnats a pagar penesmulta que en total sumen 18.480 euros i una indemnització de 2.700 euros per a l’Ajuntament de Barcelona, la policia i diverses entitats bancàries. És per la fermesa de la sentència que l’Assemblea de Detinguts i Detingudes ha iniciat una campanya que pretén, d’una banda, recollir

diners per pagar les penes-multa i evitar, d’aquesta manera, que cap de les persones imputades ingressi a presó perquè no pot pagar la condemna econòmica. D’altra banda, la campanya tamé vol aconseguir l’indult en cas que alguna de les persones condemnades sigui empresonada.

Criminalització i presó La manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1999 es va organitzar per tal d’impedir l’acte feixista i espanyolista que cada any s’organitzava al barri barceloní de Sants amb el permís de l’Ajuntament de la ciutat. Un fort dispositiu policial protegia l’acte fei-

xista, i quan la manifestació de rebuig s’hi va apropar es van iniciar uns incidents que es van allargar durant tres hores. El resultat van ser 23 persones detingudes. L’Assemblea de Detinguts i Detingudes denuncien que la criminalització dels antifeixistes que van promoure la major part de mitjans de comunicació i la pressió de les caixes i de l’Ajuntament van fer efecte en la jutgessa Remei Bona, que va ordenar l’ingrés a presó de 14 de les persones detingudes, que hi van romandre dues setmanes fins que les manifestacions i actes de protesta van aconseguir que sortissin en llibertat.

Locals on trobar L’ACCENT Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: El Racó, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume ILlíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa: GEN Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l’Obra Cultural Balera, Es Pinzell, Can Capses. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Ripollès: Casal Independentista i Popular l’Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell.

Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.

Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel (Cau Subversiu. Facultat d’Història-UB) / Ateneu Popular X (Ferran 14.

Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona)/ Ateneu l’Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador sense número, Artés) / Ateneu independentista i Popular de la Vila de Gràcia la Torna (Sant Pere Màrtir 37, baixos, Vila de Gràcia) / Ateneu Revolta (Ponent 13, Molins de Rei) / La Barraqueta (Virtut, 14.

Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell)/ El Casal (Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona)/ Casal Popular Can Pingàs. (Terrassa) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell)/ CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica) / CEPC-Universitat de València(Baró St. Petrillo, 9) / La Falcata (Panera 2. Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1er B, Torelló) / Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada)/ Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València)/ La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu)/ 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic)/ Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).

Països Catalans

El pas de l’equador del Fòrum no esborra les crítiques Les mobilitzacions en contra del Fòrum continuen mentre les polèmiques és multipliquen i les previsions d'assistència es desinflen

Activistes fabriquen una pastera per denunciar l’especulació que amaga el Fòrum

A. Ginés i Sànchez, Barcelona El diumenge 18 tingué lloc la darrera protesta contra el Fòrum 2004, en aquest cas, una original manifestació aquàtica per, tal i com van explicar els organitzadors, “desemmascarar el Fòrum”. El fet és que, d'ençà la seua obertura, l'esdeveniment ha sigut objecte de polèmiques de tot tipus: per les xifres d'assistència, per l'especulació que ha comportat o pels vetos i censures que s'hi han produït així com per les presències de personatges de passat obscur que han estat convidats. Ara que ja s'ha superat l'equador de l'esdeveniment, les mobilitzacions en contra del Fòrum continuen més vives que mai, mentre que les previsions dels organitzadors semblen cada cop més inassolibles.

"Pasterem" el Fòrum Aquest era el lema de la mobilització realitzada el diumenge 18 de juliol per denunciar el muntatge del Fòrum.

L'acte, en el qual van participar dos centenars de persones, consistia en una manifestació aquàtica per entrar al recinte des de la platja de la Nova Mar Bella mitjançant pasteres i "qualsevol objecte flotant". Despés d’unes dues hores de navegació, els manifestants van desembarcar als illots artificials davant del Fòrum i en tot moment van ser vigilats d’aprop pels guardes de seguretat, que en alguns moments fins i tot van fer càrregues

contra les persones que denunciaven els interessos que s’amaguen darrera d’aquest muntage urbanístic.

L'objectiu de la mobilització era de desemmascarar l'esdeveniment que malgrat la seua façana de diàleg tanca les portes a qüestions tan actuals com la dels immigrants sense papers.

La manifestació aquàtica no ha estat l'única acció que s'ha realitzat durant aquest mesos d'estiu: el passat 19 de juny ja tingué lloc una manifestació pels carrers de Barcelona i, constantment, s'estan realitzant iniciatives de conscienciació i denúncia, com ara el "Forumató". Aquesta iniciativa, que recorre els barris de Barcelona des de l'inici de l'esdeveniment, consisteix en fotografiar vianants amb lemes en contra del Fòrum amb la intenció de recopilar un mosaic humà representatiu del desinterès de la població al Fòrum. L'èxit d'aquesta iniciativa és pot mesurar, entre altres coses, pel fet que el Fòrum, en col·laboració amb El Periódico ha impulsat una iniciativa semblant per recollir fotografies de visitants al recinte.

Les xifres d'assistència A nivell mediàtic, però, la principal polèmica que envolta el Fòrum 2004 és relativa a les xifres d'assistència. Si bé segons els organitzadors aquesta xifra només és lleugerament inferior a les previsions (esperen uns 5 milions de visitants en total), el cert és que la impressió que en treuen moltes per-

sones que visiten el recinte o els auditoris dels Diàlegs és que hi ha molt d'espai buit. Per aquest motiu, les dades que ha aportat l'organització no han convençut massa ciutadans.

Per poder eixir de dubtes, el col·lectiu Contrastant, especialitzat, entre altres coses, en el recompte d'assistència de grans esdeveniments, va realitzar un control els passats 10 i 11 de juliol i va comptabilitzar un total de 55.273 visites. L'organització, per la seua banda, donava la xifra de 153.123 visites per la mateixa setmana, cosa que implicava una assistència quasi semblant en dies laborables i festius, cosa del tot inverseblant. El fet més significatiu, però, és que durant la primera setmana de juliol les xifres oficials parlen de 153.000 visitants mentre que les previsions eren de 250.000. Fins ara han passat pel recinte 1.116.239 visites segons dades oficials, cosa que suposa un dèficit del 14%. Com afirmava Contrastant, la xifra dels 5 milions és, per tant, difícilment assolible.

El model arquitectònic del Fòrum La denúncia de l'especulació que ha suposat el Fòrum ve complementada per la crítica al model arquitectònic adoptat. Durant el III Congrés Internacional Arquitectura 3000 celebrat la primera setmana de juliol, els experts reunits van coincidir en denunciar l'arquitectura de la "indiferència" que suposa el Fòrum i altres símbols de la nova Barcelona, com ara l'edifici Agbar o les remodelacions realitzades a Ciutat Vella. Segons el president del congrés, Josep Muntañola, la gent percep "l'arquitectura del Fòrum com a molt agressiva o molt exagerada" i va denunciar que la "ciutat ha optat per una arquitectura copiada dels Estats Units, que altres països ja han abandonat després de comprovar que no aporta res a la convivència". Els experts van coincidir en assenyalar com a error el trencament de "l’skyline barceloní, fins ara lliure de gratacels.

La hipocresia de les religions En un acte que poc tenia a envejar al Congrés Eucarístic del 52, en plena dictadura franquista, el Fòrum va acollir, també a principis de juliol, l'anomenat Parlament de les Religions.

Més enllà de les reaccionàries intervencions de l'alcalde, que va oblidar el laicisme de la ideologia que suposa-

dament representa, l'acte va estar marcat per dues polèmiques importants. En primer lloc, l'absència del Dalai-lama a causa de les pressions exercides pel Govern xinès: si bé el màxim representant del budisme ho és també del passat d'opressió que aquests monjos exercien sobre el poble tibetà, no deixa de ser paradoxal que per diferents interessos (en aquest cas per poder acollir l'exposició dels guerrers de Xian) s'accepte vetos d'aquest tipus. En segon lloc, diverses entitats van denunciar la presència de sectes en el parlament i van acusar el Fòrum de permetre que aquests grups perillosos utilitzen aquest aparador per rentar la seua cara.

La campanya mediàtica i les ofertes d’entrades Per contrarestar tota aquest mala publicitat que està generant el Fòrum, els organitzadors han acudit als mitjans de comunicació. En primer lloc, des dels mitjans públics com TV3 o Catalunya Ràdio s’ha intensificat la campanya propagandística que, en aquest cas, ha significat la conversió del recinte Fòrum en un gran plató.

Així, gran part de la programació d’estiu d’aquestes emissores s’ha realitzat des d’aquest espai, tot i que en moltes ocasions els presentadors s’han mostrat crítics amb l’esdeveniment.

D’altra banda, els mitjans privats no s’han atrevit a publicar massa crítiques, ni tan sols en les col·laboracions, per por a una possible pèrdua de favors institucionals o per tenir convenis signats amb la mateixa organització. L’altra gran ofensiva del Fòrum ha sigut per intentar augmentar l’assistència. Així, s’han multiplicat les ofertes, amb les entrades de nit, per exemple, i, fins i tot, en paquets de tour operadors per a estrangers es donen de manera gratuïta.

20 de juliol de 2004

L’apunt

Fòrum i Copa Amèrica: amenaces al litoral A mitjans de juliol, l'associació ecologista Greenpeace va donar a conèixer el seu informe "Destrucció a tota costa", sobre l'estat del litoral peninsular i de les illes. En aquest informe s'assenyalen 14 punts negres del litoral català entre els quals es troben el Fòrum 2004 i la Copa Amèrica.

Pel que fa al Fòrum, l'organització apunta que "tot i el gran desplegament publicitari, el Fòrum 2004 és, des del punt de vista ambiental, un dels pitjors exemples sobre el que s'hauria de fer amb la franja costanera". En aquest sentit es crítica la desnaturalització de la franja costanera i la privatització d'aquest espai, que segons la lleis, és de titularitat pública. Per altra banda, Greenpeace denuncia els plans per acollir el zoològic sobre una plataforma equivalent a 12 camps de futbol guanyada al mar.

Finalment, l'informe relaciona amb el Fòrum i la política de l'Ajuntament de Barcelona vers el litoral la futura ampliació del port, amb la destrucció d'una zona humida guanyada gràcies a la desviació de la desembocadura del Llobregat tres quilometres cap al sud. Segons Greenpeace, "es tracta d'una obra molt més pròpia d'un fosc passat ambiental que dels nostres dies".

Pel que fa a la Copa Amèrica, l'informe assegura que "s'ha convertit en l'excusa perfecta per a l'especulació més desmesurada".

Greenpeace alerta que les obres projectades poden afectar greument les platges de la Malva-rosa i el Cabanyal, amb un retrocés de fins a 20 metres a curt termini. A banda de les infraestructures portuàries, l'esdeveniment obre les portes a la construcció de 4.000 habitatges nous. Els efectes d'aquest esdeveniment, però, no es limitaran a la ciutat del Túria sinó que s'estendran per tot el litoral del País Valencià, amb la previsió de creació de 10.000 nous amarratges. L'informe conclou que "la resplendor enlluernadora de la Copa Amèrica amb el seu creixement a curt termini amaga la destrucció d'un medi molt fràgil: les platges i costes valencianes".

20 de juliol de 2003

Caiguda i crema de símbols colonials a Mallorca El darrer bou d´Osborne de Mallorca va ser trabucat a Montuïri a principis de juliol i a Lloseta va ser cremada la bandera espanyola de l'Ajuntament. A resultes d'aquesta darrera acció la policia va detenir dos joves acusant-los d'ultratges a la bandera.

Segons diverses fonts, ja són una dotzena les estanqueres cremades o retirades dels ajuntaments mallorquins aquest estiu.

Acció pel delta al congrés d'ICV El passat 10 de juliol el col·lectiu Salvem el Delta del Llobregat realitzà una acció a l'exterior i l'interior del recinte on se celebrava el congrés d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) per protestar per la política d'aquest partit referent al Pla Delta del Llobregat. Mentre el president d'ICV Joan Saura realitzava el seu parlament, dos joves van mostrar una pancarta on es podia llegir "Pla Delta la vostra vergonya.

S.O.S. Llobregat". S'ha de recordar que el mes passat el Tribunal Suprem espanyol declarava les obres de desviament del riu il·legals (veure L'Accent 37).

Salvem el Delta ha exigit a ICV un posicionament sobre el tema, ja que les obres foren iniciativa del consistori del Prat, governat pel partit ecosocialista. D'altra banda, Raül Romeva, durant la campanya a les darreres eleccions europees, va presentar el Prat com a exemple paradigmàtic de desenvolupament sostenible.

Fabra guanya als jutjats, de moment La titular del jutjat d'instrucció número 1 de Nules ha arxivat la causa oberta contra el president de la Diputació de Castelló i líder regional del PP, Carles Fabra, i vuit persones més per suposats delictes contra la salut pública i la propietat industrial. La querrella presentada per l’exsoci de Fabra, Vicent Villar, ha rebut així la primera derrota als jutjats, però la causa queda oberta pel que fa a la imputació de delictes de tràfic d'influències, prevaricació, suborn o malversació, entre d'altres.

Països Catalans

Berga viu el quart aplec del jovent dels Països Catalans 8.000 joves acudeixen novament al festival de Maulets Arnau Urgell, Berga Des del dijous 15 fins al diumenge 18 de juliol Berga ha estat la capital juvenil dels Països Catalans. Maulets, juntament amb el Casal Panxo de Berga, ha organitzat el quart aplec del jovent dels Països Catalans. En aquesta nova edició del Rebrot, es pretenia compatibilitzar l'oferta lúdica i una ferma reivindicació política, centrada en la denúncia de les agressions al territori així com a les ràtzies repressives que ha patit en els darrers mesos l'esquerra independentista.

Segons Marc Faustino, membre de la comissió organitzadora "el Rebrot es consolida i malgrat una maquinària política i mediàtica molt forta i adversa, el jovent dels Països Catalans continua veient l'aplec com un esdeveniment atractiu i proper".

La pluja afecta el Rebrot La meteorologia va deslluir parcialment la jornada de divendres, ja que la majoria d'actes vespertins hagueren de ser suspesos, entre els quals un dels centrals de l'aplec, la xerrada "Les arrels no neixen del ciment".

Malgrat aquest fet, sí que se celebraren els actes a la carpa estudiantil, com la xerrada sobre la LOCE i el Procés de Bolonya a càrrec de militants de la CEPC, així com els concerts al camp de futbol. D'altra banda s'hagué de lamentar l'absència per motius personals d'Hebe de Bonafini, presidenta de l'Associació Madres de la Plaza de Mayo.

Actuació de Feliu Ventura al Passeig de la Vall

La jornada central Dissabte el festival funcionà a ple rendiment. A la zona d'acampada se celebrà una xerrada amb organitzacions internacionals com Segi així com un dinar antirepressiu que destinà els seus beneficis a l'organització antirepressiva Alerta Solidària. Dos dels actes que aixecaren més expectació fou la xerrada de l'antropòleg i professor de la UB Manel Delgado sobre la immigració i l'acte “Qui perd els orígens perd la identitat” amb ponents d'arreu dels Països Catalans com la filòloga mallorquina Rosa Calafat o el vallesà Víctor Alexandre. D'altra banda, l'eix central del festival passà a ser el passeig de la Vall on se celebrà la Fira de mitjans de comunicació en català i on la CAL presentà el Correllengua 2004.

També s’hi celebrà un acte polític on hi intervengué el vigatà Gonçal Comeres per part de la CUP, Roser Palol, membre de la campanya contra la Constitució Europea, així com

un parlament del Casal Panxo i una salutació per part de l'organització juvenil basca Segi. S'ha de destacar, en el cas del casal berguedà, la crítica al govern municipal, i especialment a ERC, per haver estat còmplices del tancament del seu local a partir de l'ofec econòmic amb multes i sancions administratives.

El Pi de les Tres Branques El diumenge se celebrà al Pla de Campllong, al municipi de Castellar del Riu, el tradicional aplec del Pi de les Tres Branques en l'any que es commemora el centenari d'aquest tradicional esdeveniment. L'acte al Pi jove, organitzat per Maulets i el Casal Panxo, va comptar amb els parlaments dels sindicats d'estudiants Alternativa Estel i la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC), a banda dels organitzadors. Segons Marc Faustino, "ha de quedar clar que el Rebrot ha suposat la revitalització de l'esdeveniment".

L’apunt Comiats i revelacions en el panorama musical És evident que les actuacions musicals són el plat fort del Rebrot. Segurament el concert estrella ha estat el d'Inadaptats. La banda vilafranquina, que ha anunciat el seu adéu a la tardor, va repassar algun dels seus temes més clàssics i també va presentar el seu particular Homenatge a l'Ovidi.

Un altre conjunt que sembla que pot estar celebrant els seus darrers concerts és Pomada, que amb la banda completa van repassar els temes que han fet ballar a ritme de rumba i de folk pobles i ciutats dels Països Catalans.

També cal destacar, a part del gran concert que van oferir els skatalítics Bad Manners, les actuacions de dos grups que innoven al panorama musical català.

Esem parlant dels santsencs Pirats Sound Sistema i també del grup de Cambrils Gadegang.

D'altra banda, en espera de conèixer el guanyador final del concurs Esclat'04, destinat a grups joves, van demostrar un esperançador futur grups com Set i Mig, Afòniks i Odi.

Deu anys de gastronomia i lluita Com el Jaç Roig, diversos locals combinen la gastronomia amb espais de trobada polítics Redacció, Barcelona El que va començar com un restaurant ara fa 10 anys a Capellades ha esdevingut un referent a la vila com a espai polític on fer reunions, tertúlies o xerrades. Era un 20 de maig de 1994 quan el Jaç Roig va obrir les portes. I aquest mes de juliol, 10 anys després, l’espai celebra el que han estat aquests anys. Els responsabes d’aquest restaurant tan singular recorden que en obrir van “patir un boicot total per part de l’Ajuntament, amb la col·laboració de la Guàrdia Civil, la policia

local i els pelats, que aleshores eren altres propostes arreu dels Països una moda i van provocar baralles i Catalans han sabut combinar la denúncies”. Però entremig dels gastronomia amb espais de trobaentrebancs, el da polítics. És el Jaç Roig s’ha cas, per exem“Espais com el bar fet un lloc a ple, del Terra, Terra a València o Capellades i ha bar que alhora l’Ítaca i la Torna a estat punt de és la seu de Barcelona són punts trobada del Maulets a de restauració i València, o de la jovent que ha cooperativa gasf o r m a t també de trobada tronòmica Ítaca l’Assembea de social i política” que fa un any Joves o Endavant, i de que va obrir les portes al Poble Nou de Barcelona. gent vinculada a la lluita en defenUn altre dels exemples més recents sa de la Bassa del poble.

I és que, com el Jaç Roig, moltes és el de l’ateneu la Torna, que al

barri de Gràcia ha obert una nova seu amb espai de trobada social i també per fer-hi exposicions, xerrades o consultar l’internet.

Economia

CCOO, UGT i el PSOE preparen una reforma laboral per la tardor

20 de juliol de 2004

Nous acomiadaments de delegats sindicals

Les direccions de CCOO i UGT inicien contactes amb el Govern espanyol entre declaracions d'aprovació de la patronal, el PSOE i el PP, i l'escepticisme de l'alternativa sindical catalana

Fidalgo i Mendes encapçalen les negociacions amb el govern espanyol per tornar a reformar el mercat laboral

Àlex Tisminetzky, Barcelona En els darrers mesos s'han multiplicat les reunions i aparicions públiques dels secretaris generals de CCOO i UGT amb representants del Govern espanyol i de la patronal en vistes a "reforçar el diàleg social". Alhora, una cascada de declaracions de líders polítics i de la patronal CEOE auguren una nova reforma legislativa del mercat laboral, segons tots els indicis per la propera tardor i que es començarà a negociar al setembre. Aquesta s’impulsaria amb l'aprovació i consens dels sindicats CCOO i UGT, però comptaria amb el quasi segur rebuig del sindicalisme alternatiu d'arreu els Països Catalans, i fins i tot amb les protestes dels sectors crítics de CCOO. El PSOE encara la reforma Un dels polítics que més clarament ha posat sobre la taula les intencions de reforma laboral ha estat el ministre de Treball del Govern espanyol i antic portaveu del PSOE, Jesús Caldera.

Segons ha declarat el ministre, l'economia espanyola "presenta desequilibris que cal superar, ja que és insostenible" i ha focalitzat les deficiències "en un mercat laboral que no és el més adequat per afavorir la competitivitat". Caldera afirma que cal polítiques econòmiques que "afavoreixin plantilles estables (sic)", i per aconseguir-ho proposa, entre altres mesures, "expandir la contractació a temps parcial de caràcter indefinit" i "establir que les empreses de treball temporal (ETT) tinguin un nombre de fixos en funció del volum de les contractacions que tinguin".

Un altre dels molts que han sortit darrerament a la palestra pública per defensar una reforma laboral ha estat el president del Cercle d'Economia, Antoni Brufau. En unes jornades econòmiques a Barcelona el passat 20 de juny on va participar conjuntament amb la vicepresidenta del Govern espanyol, Maria Teresa de la Vega, va demanar més "competitivitat i rebai-

xes en el cost de contractació i aco- publicació Cinco Días recela que miadament" dels treballadors: Brufau Fidalgo va demanar a l'executiu que es va demanar "un acord social per fer desvinculin les pujades de l’SMI dels més flexible i menys precari el mercat possible augments de les prestacions laboral". d'atur "per l'enorme despesa que sigReunions entre CCOO, UGT i el nificaria". Fidalgo va reiterar la seva Govern espanyol "plena confiança en el govern socialisEls temes de la reforma legislativa ta" i va dir que el seu sindicat "optaria encara no han estat totalment deter- pel diàleg". minats, però els contactes entre Posteriorment, es va celebrar a mitjans CCOO, UGT i Govern són perma- de juny una nova reunió tripartita nents, i ja s'han marcat 15 grans entre els màxims representants del temes a tractar a Govern espapartir de setemnyol, la patronal “La possibilitat d'una bre: entre els i els sindicats nova reforma del mercat capítols a tractar CCOO i UGT, laboral ha estat rebuda destaquen la temen què tots els amb escepticisme i poralitat, la negoassistents van recels pel sindicalisme ciació col·lectiva, declarar públialternatiu dels Països la immigració o el cament la seva Catalans” Salari Mínim voluntat de fer Interprofesional passos en "l'a(SMI). cord social" i en A finals de maig es van reunir a la la necessitat de crear "feina estable" i Moncloa el president del Govern alhora la possibilitat de "flexibilitzar i espanyol, José Luís Rodríguez renegociar els costos de contractació".

Zapatero, el ministre de Treball, El darrer episodi d'aquest context de Caldera, i José María Fidalgo, líder de preacord es va fer el passat 8 de juliol CCOO. El tema a tractar era la possi- a Navacerrada (Madrid), on es va reable pujada de l’SMI, però tots van litzar un seminari dins d’unes jornacoincidir en l'anàlisi de les deficiències des econòmiques amb la presència del del mercat laboral, on cal "combatre líder de CCOO, Fidalgo, l'expresil’elevada temporalitat"; a més, la dent espanyol José Maria Aznar i el

secretari general de la patronal CEOE, Juan Jiménez Aguilar. El secretari de CCOO, que va ser presentat per Aznar encomanant-lo "a seguir el camí recorregut els darrers anys", va destacar la seva voluntat d'arribar a un "gran pacte social com el del 1997" i va posar sobre la taula els consensos sobre gran part dels temes a debat.

Rebuig des de l'alternativa sindical La possibilitat d'una nova reforma del mercat laboral ha estat rebuda amb escepticisme i recels pel sindicalisme alternatiu dels Països Catalans. Fonts sindicals creuen veure en el procés iniciat un intent de precaritzar encara més les condicions laborals, afectant en aquest darrer canvi legislatiu els contractes fixos; segons denuncien els sindicalistes, és previsible una rebaixa del cost d'acomiadament i retallades en els drets del col·lectiu de treballadors fixos.

Segons afirma Josep Llunas a la revista Catalunya-CGT, l'estratègia empresarial consisteix en "estendre i facilitar la contractació indefinida fent molt més barat fer fora els treballadors fixos", per finalment "fer a tothom precari". El sindicalista augura, a més, una llei de vaga més repressiva i reduccions de cotitzacions a la Seguretat Social per part dels empresaris.

Alhora, la principatina Xarxa contra el Tancament d'Empreses i la Precarietat ja ha mostrat en un comunicat públic el seu rebuig a les propostes precaritzadores de la nova reforma laboral, i ha anunciat mobilitzacions obreres en protesta pel deteriorament de les condicions laborals que estan preparant els governs de Barcelona i Madrid. La Xarxa, que aplega comitès d'empresa, sindicats i organitzacions d'esquerra, ha fet una crida al conjunt d'entitats de l'esquerra transformadora per organitzar unes jornades unitàries de lluita contra la precarietat, que amb tota probabilitat coincidiran amb els plans de reforma del mercat laboral.

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Població: Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) Domicialiació bancària Nom del titular:

Telèfon: semestral (18 euros) Població:

Entitat Oficina Control Número de compte Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.

Concentració solidària a Súria

Nous casos de repressió contra el dret a la sindicació i organització dels treballadors s'han reproduït en les darreres mesos, aquesta vegada a Barcelona i Súria (Bages).

A Barcelona, l'empresa Ferroser, del Grup Ferrovial, ha acomiadat el delegat sindical de la CGT que acabava de ser escollit pels seus companys i havia iniciat les negociacions amb la direcció sobre el calendari laboral i havia denunciat públicament l'elevat número d'hores extres "obligatòries" que s'estaven fent entre la plantilla. El sindicat CGT ha iniciat una campanya de solidaritat amb en Javier Blanco, i demana que s'enviïn faxos al telèfon de l'empresa, 93 202 32 94, i sobretot ha denunciat l'actuació de l'encarregat de personal, Antonio Garcia, que s'ha destacat en l'actuació repressiva.

A Súria, continuen les mobilitzacions contra l'empresa de dipòsits de poliester Remosa SA, que va acomiadar a la número dos de la candidatura de la CGT en les passades eleccions sindicals. Fonts de la CGT han destacat que l'anterior candidata de la llista anarcosindicalista també va ser acomiadada el passat gener, encara que en aquell cas la treballadora va acceptar la indemnització per acomiadament.

En protesta per aquestes mesures "il·legals i contràries al dret a la sindicació" que ha portat a terme la direcció, el passat 27 de maig unes dues-centes persones es van manifestar pels carrers de Súria. Segons ha denunciat la Federació Local de Sallent de la CGT, la repressió sindical està relacionada amb un sector, el químic, "on es treballa sense les degudes mesures de protecció" i "que comporten greus i irreversibles malalties; sempre als treballadors, mai als amos". A més, han denunciat "el terror al que se sotmet les plantilles petites i l'antisindicalisme" que caracteritza els propietaris de les petites empreses de la comarca. Els sindicalistes han anunciat noves mesures i accions "perquè situacions d'injustícia d'aquest tipus no es continuïn produint".

Finalment, el passat 17 de juny, el delegat sindical de Repsol Angel Rodriguez va portar a judici la multinacional espanyola. El membre del Comitè d'Empresa denuncia que li han descomptat de la nòmina les hores sindicals des del mes de gener de forma il·legal i per reprimir i limitar la seva tasca sindical dins l'empresa.

Internacional Juanjo Garcia, València Juanjo Garcia, València

lletra, el dictat del FMI. Al creixement han contribuït les polítiques d'inversió estatal i l'important augment als pensionistes, amb el qual Kirchner s'assegura la fidelitat electoral d'una part especialment sensible a les incerteses econòmiques. Però els límits d'aquesta recuperació són grans: amb uns catorze milions de pobres, la reducció d'atur es fa al preu de la precarització del treball.

L'any K ha estat una contínua cursa d'obstacles. A falta de rivals externs, després de la fallida electoral del radicalisme, Kirchner ha hagut d'enfrontar-se a la rivalitat partidista i a les nissagues dins el Partit Justicialista. Així, alguns governadors provincials han mantingut disputes públiques amb el president, en especial el bonaerenc Felipe Solà. Tot i això, els principals entrebancs han estat l'omnipresent Carlos S. Menem i el també expresident Eduardo Duhalde, els quals es disputaven el control del PJ. La querella del peronisme va acabar amb la dimissió de la Conducció del Partit i la postergació de les eleccions internes dins un congrés que el propi Kichner s'encarregà de desactivar negant-se a anar-hi. Tant forta com la rivalitat partidista, i en bona part com a prolongació d'aquesta, ha estat la disputa contra l'administració de l'Estat i l'exèrcit. Kichner ha depurat elements de la cúpula militar, al preu de despertar moviments conspiratius, de la magistratura i de la policia federal, amb elements mafiosos. El despertar d'aquest agraviats és, ara per ara, el principal repte que amenaça tot allò aconseguit.

L'assassinat d'un piquetero a una comissaria de la Boca el 25 de juny, i la seua posterior ocupació per part dels veïns en repudi a la policia, només és un exemple de la violència latent que s'ha forjat al a la consolidació del rebot tècnic país. L'assalt al palau d'aquesta s'ha assolit mitjançant la política darrera setmana entra dins de les de pacificació social. Les eleccions mateixes coordenades. Suposa una del 2003 demostraren que el movi- colp de puny a la via participacioment piquetero nista de i les agrupacions Kirchner, des“El sentiment de pau barrials tenien itjós d'incorsocial s’ha traduït als força per a tomporar nou quamercats en un bar presidents dres al partit però no per a per reforçar la creixement del 8% estructurar seua posició i anual” alternatives de conscient que poder. El piqueprovocacions terisme ha pagat d'aquesta les seues contradiccions internes i mena poden alimentar una espiral Kirchner ha sabut explotar-les. de violència incontrolable que Amb la coptació de quadres sindi- trenque el miratge del creixement i cals ha aconseguit desvertebrar un el faça prescindible. En aquest joc moviment que tenia com a única es manté com a jutge i part d'un columna la mobilització. Eixe sen- país carregat d'expectativa, com en timent de pau social s'ha traduït els bons temps d'Alfonsín, fins que als mercats en forma d'un creixe- arribà la hiperinflació; com en el ment que volta el 8% anual i que temps de Menem, fins que l'efecte té com a principal victima el radi- Tequila enrunà la borsa argentina; calisme, partidari des del comen- com en els millors temps de De la çament de la crisi de seguir, lletra a Rua, quan un peso valia un dòlar.

Argentina, entre el carrer i el Palau

L'intent d'assalt al Congrés Argentí el passat dia 11 de juliol després d'una manifestació contra el nou codi de seguretat ciutadana per a la província de Buenos Aires ha estat una pedra de toc enmig de la tensa calma que assota el país. Es tracta del primer avís d'un poder popular que en un interval de quatre mesos va fer caure tres presidents entre el Nadal del 2001 i la primavera del 2002, dins de la profunda metamorfosi política al país austral.

Des de la seua arribada a la presidència del Govern Néstor Kirchner ha encetat l'enèsima reconversió del peronisme, jugada que, de retruc, ha acabat afectant tot el tauler polític del país. La reorientació del justicialisme cap a l'esquerra ha permès a Kirchner gaudir d'un marge de confiança entre les organitzacions populars que ha aprofitat per desarmar-les i, de pas, per agranar els seus rivals polítics dins el propi peronisme, massa identificats amb les polítiques neoliberals del menemisme. La batejada com "política K" s'ha servit de causes emblemàtiques per seduir el moviment popular amb símptomes d'esgotament. Així, poc després d'assumir com a president, la primera crisi important fou una escalada diplomàtica amb els EUA per l'abstenció d'Argentina pel que feia a les sancions contra Cuba.

Kirchner revifava vell antiimperialisme del partit i, de pas, aconseguia atraure's el corrent de simpatia del profidelisme. El joc de tensió contra l'imperi s'ha complementat amb la ferma actitud contra la invasió d'Iraq.

En benefici del seu prestigi intern, i en uns moments difícils per al país, Kirchner ha retrobat la posició d'Argentina dins el continent.

El pesident argentí, Nestor Kirshner La connexió Buenos Aires-Brasília ha estat la clau en el retorn al pana- Aquest ha estat efectiu en base a mericanisme, consolidat amb la l'anul·lació de les lleis menemistes invitació del Mercosur a Veneçuela. d'obediència deguda i punt final.

Però també hi ha destacat la parti- El seu discurs a l'Escola de cipació de la Mecànica de diplomàcia l'Armada, el “El president s’ha argentina en el símbol més destacat en l’intent de conflicte indígeterrible de la rearmament moral amb dictadura milina a Bolívia, l’anul·lació de les lleis tar, el març amb un discret suport al líder passat, marcad’obediència deguda i sindical Evo va un pas defipunt final” Morales. De fet, nitiu en l'asel mateix Kirchner s'ha proposat sumpció d'Argentina de la seua exercir de mitjancer en la negocia- pròpia història. Les cortesies amb ció entre Bolívia i Xile per l'eixida les associacions de desapareguts, al mar. fins i tot amb la sempre batallera Pel que fa a les qüestions internes, Hebe de Bonafini, han servit a el president s'ha destacat per l'in- Kirchner per acostar els sectors destent de rearmament moral del país. encisats del moviment peronista.

La política de Kirchner s’ha servit de causes emblemàtiques per seduir el moviment popular argentí. En aquest sentit, és rellevant l’anul·lació de les lleis d’obediència deguda i de punt final, i també la revifalla de l’antiimperlisme enfront dels Estats Units i el retorn al panamericanisme.

Aquesta política de gestos ha estat implementada amb la generació de confiança i expectativa des d'una posició dura en la negociació amb

“Les eleccions de 2003 demostraren que el moviment piquetero i les agrupacions barrials podien tombar presidents però no estructurar alternatives de poder” l’FMI. El clima d'esperança explica la reactivació econòmica després la forta sacsejada de finals del 2001. La tendència a l'alça gràcies

El

20 de juliol de 2004

Cultura

L'OCB reclama una televisió pública en català a les illes

20 de juliol de 2004

Rock contra Bush

L'Obra Cultural Balear ha iniciat una campanya per reclamar que la propera iniciativa de Jaume Matas, l’obertura d'una televisió autonòmica Balear, sigui únicament en català

Les polítiques del Govern de Matas han mobilitzat en contra diversos sectors socials

Jordi Garrigós, Barcelona Davant els incipients rumors que Jaume Matas, president de les Illes Balears, està impulsant una televisió autonòmica que competeixi amb les d'àmbit estatal, l'Obra Cultural Balear ha iniciat una campanya per demanar "una televisió i radio públiques en català". Aquesta campanya neix arran de les sospites que aquesta televisió, impulsada pel govern del PP, tindrà el castellà com a idioma predominant i seguirà amb la tònica que ha caracteritzat Matas en eradicar tots aquells mitjans que s'expressen en català a les illes.

Per una televisió catalana i de qualitat Amb el record de la campanya que va iniciar l'OCB fa 20 anys en què es reclamava que el senyal de TV3 també arribés a les illes, l'Obra Cultural Balear convida tothom a adherir-se a aquesta iniciativa mitjançant un recull de signatures de persones i entitats.

Els impulsors de la campanya basen les seves reclamacions en què la Llei de creació de la Companyia de Ràdio i Televisió de les Illes Balears (1985) estableix que un dels principis cabdals de la seva programació ha de ser la defensa de la personalitat i identitat del poble de les Illes Balears, així com la promoció i difusió de la seva cultu-

ra i la seva llengua. La Llei de Normalització Lingüística fixa com a objectius el foment de l'ús de la llengua catalana a tots els mitjans de comunicació social i estableix que el català ha de ser la llengua usual en emissores de ràdio i de televisió públiques de l'arxipèlag cosa que és evident que en l'actualitat no passa.

No cal anar gaire enrera per veure la clausura de Som Ràdio, emissora que utilitzava el català com a llengua vehicular i que sovint era vista com massa nacionalista per al Govern del PP balear.

El manifest de l'OCB El manifest que ha elaborat l’OCB reclama que "la futura televisió i ràdio públiques de les Illes Balears respectin el mandat legal i estatutari de promoure la llengua pròpia i oficial del país. El català ha de ser l’idioma vehicular dels mitjans de comunicació públics, amb el major respecte al pluralisme lingüístic (de manera que els convidats puguin expressar-se amb el seu idioma)". Davant els constants atacs que reben totes aquelles iniciatives destinades a la defensa de la llengua catalana i a la poca objectivitat que demostra el Govern

del PP, l'Obra Cultural Balear reclama "el respecte a la llibertat d'expressió, l'objectivitat, la veracitat, la imparcialitat de les informacions, la seva separació nítida de l’opinió, el respecte a l’honor i a la vida privada de les persones, la protecció de la joventut i la infantesa, el pluralisme polític, social i cultural". Aquest manifest ha esta recolzat per més de 17.000 persones i entitats i es pot llegir íntegre a la pàgina web de l'OCB. Matas discrimina el català Segons ha expressat Sebastià Brau, president de l'Obra Cultural Balear, el Govern balear ha de rectificar la seva política lingüística regressiva i contrària a la recuperació cultural i nacional de les Balears. En la línia de la desnacionalització que l'administració illenca està aplicant a les Balears, trobem, no només la clausura de Som Ràdio, també hem de destacar la ruptura del Govern amb l'Institut Ramon Llull o el conveni comercial signat amb Camps i Aguirre en l'anomenat "Pacte de la prosperitat", on es fixa un imaginari eix entre Mallorca, València i Madrid intentant eliminar la realitat històrica nacional dels Països Catalans.

Marlon Brando és mort menat desig, va treballar a Viva Zapata). Des del símbol de rebel·lia que fou amb Salvatge fins a les exhibicions d'actor veterà en els esmentats films de Coppola, Brando va mostrar una capacitat de transformació física i psicològica que l'han convertit en un dels actors més prestigiosos de la història del cinema.

Joan Sebastià Colomer L'actor nord-americà (Omaha, 1924) va morir el proppassat 2 de juliol als 80 anys, a conseqüència d'una fibrosi pulmonar. Marlon Brando va construir la seva llegenda amb una gran varietat de caracteritzacions entre les quals destaquen els personatges protagonistes de La llei del silenci, Un tramvia anomenat desig i L'últim tango a París. Aquesta darrera pel·lícula, sota la direcció de Bernardo Bertolucci, el va immortalitzar per a nombrosos catalans i catalanes que van haver d'anar a Perpinyà a causa de la censura que no va permetre als ciutadans de l'Estat espanyol veure-la per causa del seu contingut eròtic.

Probablement, però, com més se'l recorda és en la seva interpretació de don Vito Corleone a la primera part de la nissaga del Padrino, de Francis Ford Coppola, amb qui també va realitzar un treball molt notable a

Apocalypse Now. Brando és l'expressió més acabada de l'escola d'interpretació coneguda com "Actor's studio" que va formar una

fornada molt notable d'actors amb segell propi sota la direcció de Lee Strasberg i Elia Kazan (amb qui, a més de La llei del silenci i Un tramvia ano-

Jordi Jordi Garrigós, Barcelona Que un disc de música punk vengui 20.000 còpies la primera setmana de sortir a la venda als Estats Units i entri directe al numero 50 de la llista del Billboard ja és un fet prou sorprenent, però si aquest àlbum es titula Rock against Bush encara ho és més. Fat Mike, vocalista i ideòleg del llegendari grup de hard-core californià NOFX ha estat l'encarregat de traslladar tota aquella ràbia que la comunitat punk portava dins en contra del president nord-americà George Bush mitjançant un disc que, a un preu força popular, recull 26 temes de grups prou coneguts com Pennywise, Offspring o The Get Up Kids i on aquests expressen la seva opinió sobre el president.

Aquest disc, que recupera la memòria més crítica de Jello Biafra i els seus Dead Kennedys, va acompanyat d'un DVD que conté imatges de Bush Jr que, al més pur estil de Michael Moore, demostren les múltiples mentides que ha predicat i és titllat com "el president inepte" per tots els artistes que participen en l'àlbum . Rock against Bush ha gaudit d'una popularitat tan gran que diversos grups fora de l'òrbita més alternativa i que provenen del cercles més comercials s'han interessat en una segona edició del disc que comptarà amb la presència de grups amb diferents estils de música com Foo Fighters, No Doubt o Bad Religion i segurament estarà a la venta aquest mateix estiu. El disc, que costa uns 5 euros, ha anat acompanyat d'una gira americana que ha tingut un gran èxit de convocatòria on han participat grans músics revolucionaris com l'anglès Billy Brag o el propi Jello Biafra.

20 de juliol de 2004

Contraportada

Pep Bernat Sànchez i Aina Cànaves, portaveus de Joves de Mallorca per la Llengua

“La joventut mallorquina es mobilitza pels drets lingüístics i culturals” Sergi Argelès, Mallorca.- Joves de Mallorca per la Llengua celebra aquest juliol els seus 10 anys. Amb el retorn del PP al poder, s'ha encetat una nova ofensiva a les Illes contra el català. Aquesta ofensiva, afortunadament, ha vingut acompanyada d'un reviscolament de la mobilització social a Quan, com i on va néixer Joves de Mallorca per la Llengua?

Joves de Mallorca es va presentar públicament l'1 de juliol de 1994.

Va ser el resultat d'una reflexió conjunta entre un sector de gent lligat al nacionalisme cultural (Grup Blanquerna) i un altre vinculat a l'independentisme (Ateneu 31 de Desembre) amb l'objectiu de trobar una eina d'acció a favor de la llengua dins l'àmbit juvenil.

Després de reflexionar-hi molt, varen decidir reunir les entitats juvenils mallorquines favorables a la llengua o que hi fan feina dins el seu àmbit. D'aquesta manera va néixer la Plataforma Joves de Mallorca per la Llengua, que va arribar a integrar més de 40 entitats juvenils, a les quals hi havia absolutament de tot: entitats de lleure, culturals, associacions estudiantils, ecologistes i un llarg etcètera. Amb el temps i quan la cosa ja havia pres força, vàrem fer el pas de legalitzar-nos com a associació.

Mantenim, això sí, uns vincles molt estrets amb les entitats que ens varen donar suport en els nostres orígens.

Què ha canviat en aquests 10 anys?

Tota la societat mallorquina ha canviat radicalment i els Joves de Mallorca per la Llengua han canviat amb ella. Ha avançat, sobretot entre els més joves, el respecte cap a la llengua pròpia d'aquesta terra i cap al seu ús dins àmbits formals.

Ja en el seu moment l'entitat va representar l'eclosió d'un sector de la joventut mallorquina que s'havia educat totalment o parcialment en català i que tenia uns referents culturals catalans. La tasca feta durant aquesta dècada ens ha acostat a altres sectors als quals no arribàvem: els joves castellanoparlants participen cada vegada més a activitats com l'Acampallengua, que és una gran festa a favor de la llengua.

Com us organitzeu?

L'organització dels Joves de Mallorca per la Llengua és i ha estat sempre molt flexible.

Comptam amb l'Ateneu Jove 23 d'Abril, que tenim des de fa poc temps i farà la funció de local social, i amb un espai cedit per l'Obra Cultural Balear, entitat degana a favor de la llengua, que feim servir com a despatx i centre de reunions. S'hi reuneix els dilluns la Comissió Permanent,

favor de la llengua -i també d'altres causes com la protecció del medi ambient. Els deu anys de Joves de Mallorca per la Llengua ens demostren que les agressions a la cultura vénen de molt abans; també, però, són una mostra de com es pot treballar des de la base per fer front a aquestes agressions.

Joves de Mallorca per la Llengua mobilitza des de fa deu any la joventut illenca en defensa del català

que és el màxim òrgan coordina- l'ús de la llengua al carrer; una dor de l'entitat. Les reunions són actitud poc favorable i sovint hosobertes a la participació de til de les institucions públiques tothom. Hi ha una sèrie de càrrecs, cap al seu idioma. S'han produït com són els de coordinador, treso- avanços importants en àmbits com rer, dos portaveus, secretari, i res- l'escola o els mitjans de comunicaponsables d'àrea, com per exemple ció, però la tasca principal, que és material o secundària. També hi ha la d'integració social i lingüística una Comissió de dels castellaSecundària, que noparlants (i es reuneix un pic “A les Illes la llengua d a r r e r a m e n t cada mes i a la també de parpateix uns problemes qual participen lants d'altres semblants als de la representants llengües), resta dels Països dels centres pensam que ni Catalans” d'ensenyament tan sols s'ha secundari de començat. Ens Mallorca i una comissió del pro- preocupa especialment la situació grama de ràdio Rock'n'llengua, dels drets lingüístics en les relaque feim els dijous a les 20 h a cions amb les administracions Ràdio Jove. Per a qualsevol activi- públiques o amb el món de l'emtat o campanya es creen comis- presa privada. Les lleis vigents, que sions ad hoc que sempre han de teòricament defensen el dret a parretre comptes a la Comissió lar en català arreu, són violades Permanent, que és el màxim òrgan pels seus teòrics defensors. decisor. Per altra banda, els Joves El jovent mallorquí respon favovàrem apostar des del comença- rablement en defensa de la seva ment per ser una entitat de volun- llengua? tariat. De fet, els nostres membres, Hi ha un sector molt important de que ja en són més de 3.000, s'ano- la joventut mallorquina que, efecmenen voluntaris. La nostra idea tivament, es mobilitza a favor dels va ser promoure la participació, de drets lingüístics i culturals, de la manera que els voluntaris pogues- seva identitat. Grans trobades com sin triar a quines activitats volien el Correllengua o participar i quin grau de compro- l'Acampallengua, que apleguen mís volien tenir. Això ha estat milers de joves, demostren aquest sovint la porta d'entrada a la compromís. Hi influeix molt la Comissió Permanent. manca de prejudicis lingüístics Quins són els principals proble- d'unes generacions que han rebut mes del català a Mallorca? una part de la seva formació en La llengua pateix uns problemes català, que tenen el model audiovisemblants als de la resta dels Països sual català com a referent, que Catalans: una societat poc cons- escolten música en català. Hi ha cient dels seus drets, amb proble- un sector dels joves que milita a mes d'autoidentificació amb el seu favor de la seva llengua en els fets idioma; un procés de substitució més quotidians i que es mobilitza lingüística que ha tengut efectes en quan és necessari davant les agres-

sions als seus drets lingüístics.

Només l'ecologisme social té un suport comparable al que té el moviment a favor de la llengua.

Quines relacions manteniu amb ACPV, la CAL...?

Amb altres entitats dels Països Catalans hi mantenim una relació molt cordial. Per una banda, en ser nosaltres una organització exclusivament juvenil, no tenim un equivalent exacte fora de Mallorca. Per altra banda, la nostra disposició ha estat sempre de col·laboració amb tothom. Tenim excel·lents relacions amb la CAL, amb la Plataforma per la Llengua, com també amb Òmnium Cultural i amb Acció Cultural, si bé en aquest cas l'interlocutor directe és l'Obra Cultural Balear.

I amb altres organitzacions en defensa d'altres llengües del món?

Tenim contactes amb l'Oficina Europea de les Llengües menys Usades, que fa feina davant les institucions europees a favor dels idiomes minoritzats. També hi ha molt bones relacions amb institucions basques, com ara Kontseilua, que agrupa totes les entitats a favor del basc, o gallegues, com A Mesa Pola Normalizacion Linguistica.

agenda JULIOL Divendres 23 Torrent (Horta). Concert amb Obrint Pas. Torrent (Horta).

22h.

Barcelona (Barcelonès). Festes de Poble Sec. Concert amb Els Bandolers i Ràbia Positiva.

22h.

Dissabte 24 La Xara (Maria Alta). Concert antiAlmadrava amb La Gossa Sorda, Kis Sap i altres. 21h.

Organitzen: Maulets i Assemblea de Joves del Colomer.

Capellades (Anoia). Sopar i festa pel 10è aniversari del Jaç Roig. Teatre la Lliga.

Barcelona (Barcelonès).

Jornades de solidaritat amb Cuba al barri de Poblenou.

Recital amb José Merino. 22h, Casal Independentista de Poblenou.

Organitza: Endavant-Poble Nou. Diumenge 25 Barcelona (Barcelonès).

Jornades de solidaritat amb Cuba al barri de Poblenou.

Xerrada amb la Brigada Catalana Venceremos. 19h, Ítaca. Organitza: EndavantPoble Nou Dijous 29 El Portell (Els Ports).

Comença el XVII Aplec dels Ports. Organitza: Coordinadora dels Ports.

Divendres 30 Sagra (Marina Alta). Concert amb Mugroman, Homo No Sapiens i altres. 23:30h, Cabal Rock. Organitza: Filà Mora Kremem-Al-Haxis.

Barcelona (Barcelonès).

Projecció de La Toma. 20h, Seu Via Laietana. Organitza: CGT Polinyà de Xúquer (Ribera Alta). Concert amb Els Bandolers i The Dolers Band.

22h, Pub Tràfic.

El Portell (Els Ports). XVII Aplec dels Ports. Concert amb La Carrau, Skaparràpid i altres.

Organitza: Coordinadora dels Ports.

Dissabte 31 Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Concert amb Pirat's Sound Sistema i Cheb Balowski. 23:30h. Organitza: Col·lectiu Olla a Pressió (COP).

AGOST Dissabte 14 Roquetes (Baix Ebre). Xerrada: La futura implantació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior.

20:30H, Casal Municipal Hort de Cruells. Organitza: Maulets Baix Ebre.

Envia les convocatòries a accent@correucatala.com

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 38. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@correucatala.com. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Àlvar Kuehn, Andreu Perelló, Maria Oliver, Aure Silvestre, Júlia Taurinyà, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Rafa Escobar, Àlex Tisminetzky.

Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Antoni Trobat. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució : Eva Capdevila i Albert Roig.

Han col·laborat en aquest número: Marc Garcia, Ester de Pablo.