Accent 39

Entrevista a Andreu Bautis, militant de Maulets del Maresme Del 3 al 24 d’agost de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans

Número 39

L'Audiència Nacional rebutja el cas dels Tres de Gràcia El passat 19 de juliol i a través d'una resolució judicial emesa pel Jutjat d'Instrucció número 29 de Barcelona, es va saber que l'Audiència Nacional ha declinat assumir el cas dels Tres de Gràcia, detinguts l'abril del 2002, tot declarant-se "no competent" i retornant el cas als jutjats de Barcelona. El jutge Ismael Moreno, creu que no hi ha indicis que els joves graciencs pertanyessin a un grup armat organitzat i és per això que el cas torna al Principat ja que no s'estima cap delicte de terrorisme. Aquest fet, suposa el rebuig i la desautorització per segon cop consecutiu de les tesis del fiscal i els grups d'informació policial. Ara, serà el Tribunal Suprem qui haurà de decidir on es jutja el cas dels Tres joves graciencs. Per altra banda, dos joves independentistes de València militants de Maulets han estat condemnats a tres caps de setmana de presó per una pintada en contra de la destrucció de la Punta amb l'única prova de les declaracions de dos policies nacionals espanyols que varen intervenir en els fets. Maulets, veu aquest fet com una mostra més de la repressió que l'estat espanyol està portant a terme darrerament cap

······················

El debat dels transgènics Països Catalans / 3

Entrevista a Roger, Gili, de l’Espai Jove de la I-CSC Economia / 5

Iraq, la resistència continua Internacional / 6

Una història de l’independentisme Acció de denúncia de l’Audiència Nacional espanyola al Fòrum en solidaritat amb els tres de Gràcia

aquesta organització juvenil amb casos com els de València o Mataró, on quatre joves independentistes foren comdemnats a 1 any

de presó, 7 caps de setmana i a més de 1.200 euros de multa per unes suposades agressions als policies i deslluïment de béns públics.

15 d'agost: referèndum a Veneçuela El proper 15 d'agost Veneçuela viurà un referèndum que intenta revocar el president elegit democràticament Hugo Chávez. Es tracta d'una nova etapa de l'estratègia de desgast que porten a terme els Estats Units i l'oligarquia local, ambdós pretenen evitar que Chávez continui amb la seva política social. Els ingressos a partir de la nacionalització de l'empresa petrolera PDVSA han permès millorar l'educació, la sanitat així com la democratizació dels crèdits fent que es crein cooperatives i microempreses que permeten a molts veneçolans sortir de la pobresa.

Sumari:

En un dels primers actes per defensar el No al referèndum Chávez va demanar al seu poble continuar amb la unitat revolucionària, i a evitar el triomfalisme, doncs segons el president veneçolà fins el dia 15 no es podrà cantar victòria.

D'altra banda, als Països Catalans la solidaritat amb la revolució bolivariana s'ha intensificat amb motiu del referèndum del 15 d'agost. El passat 23 de juliol es presentà a Barcelona l'Assemblea Bolivariana de Catalunya, formada per una vintena d'associacions socials catalanes amb l'objectiu de donar suport a la

revolució veneçolana així com trencar el setge mediàtic que s'ha imposat contra el govern electe de Chávez. Un dels seus propers actes serà el seguiment en directe dels resultats del referèndum el proper dia 18 a la plaça del Diamant. Es tracta d'un acte emmarcat a les Festa Major Alternativa de la Vila de Gràcia, que per onzè any consecutiu organitza la Comissió Popular de Festes (CPF). D'altra banda, a València el Cercle Bolivarià porta des de la primavera apropant la realitat de Veneçuela a la societat del País Valencià.

Cultura / 7

Condemnat un jove de Bellmunt d'Urgell Un jove independentista detingut l'Onze de setembre de 2001 ha estat condemnat a pagar una multa de 3 euros al dia durant 18 mesos, a més d'indemnitzar els bancs Banesto i Banc de Sabadell amb 2.878 i 376 euros respectivament. A més, se'l condemna a 18 mesos de presó, que no haurà de complir per no tenir antecedents penals. La jutgessa de la Sala Penal 20 de Barcelona l'ha considerat culpable de desordres públics malgrat que el jove s'ha declarat innocent des d'un primer moment. Alerta Solidaria ha qualificat la sentència “d'exemplificant" i ha denunciat que no "intenta altra cosa que coaccionar l'esquerra independentista".

editorial ue l'estat del benestar està en crisi ho venim sentint des de fa temps. Que el dèficit fiscal dels Països Catalans és gran, també és conegut per tothom. I que la Seguretat Social és el punt de mira on conflueixen aquestes circumstàncies polítiques, ha quedat ben manifest aquests darrers dies...

El finançament de la Seguretat Social ha esdevingut un maldecap per als diferents governs catalans des que es produí el traspàs de les competències: Ernest Lluch, ministre de Sanitat d'aleshores, va transferir aquest dèficit public en forma de serveis socials a les autonomies, però no va fer el mateix amb la capacitat de finançar-los.

Al País Valencià, l'aposta del Govern per reduir aquesta càrrega fou la semiprivatizació del sistema sanitari: la gestió de centres mèdics s'ha cedit progressivament a empreses privades. La primera experiència d'aquest sistema (similar al que intentà implantar Thacher al Regne Unit) fou l'Hospital de la Ribera, obert el 1999; i, malgrat les crítiques que ha rebut per les nombroses deficiències, la Generalitat Valenciana l'ha generalitzat amb la Llei d'Ordenació Sanitària que ha dividit el País Valencià en "arees de salut" que es volen traure a subhasta publica per ésser gestionats per empreses privades.

Aquesta mesura, en part, també s’ha aplicat al Principat, però,

Q

Globus sonda contra els serveis públics no s'han atrevit a generalitzar-la per por a un major contestació ciutadana. L'alternativa, en canvi, s'ha plantejat en una doble via: els impostos indirectes i l'anomenat copagament. Pel que fa al primer, a partir de l'1 d'agost la benzina tindrà un recàrrec de 2,4 cèntims per litre que es destinarà a finançar la sanitat. Tot i que la mesura era impopular de partida, els mitjans de comunicació s'han afanyat per convèncer-nos de que la causa s'ho mereixia. Aquest recurs, però, no sembla suficient, i el Govern del tripartit ha llençat a l'opinió pública una segona proposta: cobrar un euro per cada visita a un centre d'atenció mèdica. És l'anomenat copagament que un recent informe de la Caixa recomanava per evitar "excessiva pressió fiscal i despesa superflua [de l'Estat]". El copagament no és més que una ampliació del model farmacèutic a tot el sistema de Seguretat Social: traslladar part dels cost als ciutadans. En aquesta ocasió, les reaccions han sigut majoritàriament contràries a la iniciati-

va i el Govern principatí ha retirar, temporalment, la seua proposta.

Però aquest només ha sigut un globus sonda i el tret d'eixida per encetar el debat social; una primera prova per veure reaccions sobre les quals preparar la següent ofensiva. I és que de fet, estem davant d'una tendència generalitzada per retallar les prestacions socials de l'estat: al País Valencià ha pres la forma de la gestió privada i al Principat volen impulsar el copagament, com ja s'està fent a l'Estat francès o a Alemanya.

Pagar un euro per una visita al metge és una quantitat simbólica, però, és, al cap i a la fi, pagar per un servei públic. Si ens acostumem a pagar un euro ara, no costarà molt pagar dos euros més endavant; i, quan convinga, es pagarà -aquells que puguen, és clar!- el cost real de l'atenció mèdica. Aquest és, per tant, un primer pas cap a la privatització, és a dir, cap a la fi de la sanitat pública, gratuïta i universal.

3 d’agost de 2004

l’apunt

L'estàtua eqüestre de Franco a València Un dels moments clau de l'anomenada Batalla de València fou l'enderrocament de l'estàtua eqüestre del Caudillo a l’actual plaça de l'Ajuntament. Tot i que des del gener de 1980 ja hi havia un acord municipal per retirar-la, fins el 1983 les autoritats no es van atrevir a executar-lo. Entremig hi va haver bombes a Joan Fuster i tancs pels carrers de València...

El 1983 el PSOE va obtenir la majoria absoluta a les eleccions municipals i Ricard Pérez Casado fou reelegit alcalde. El setembre del mateix any, l'alcalde va preparar una operació amb un xicotet grup de col·laboradors i cap a les quatre de la matinada del dia 9 un grup de treballadors començà a desmuntar l'estàtua. No obstant, diversos problemes que aparegueren durant el procés provocaren que l'operació s'allargarà diverses hores. A mesura que corria la veu, grups de franquistes i antifranquistes acudien a la placa i es reunien entorn l'estàtua, uns aplaudint i altres dificultant les tasques. La situació provoca un estancament i en alguns moments va semblar que l'operació seria avortada. Tot i així, un grup de voluntaris encaputxats, alguns d'ells membres del PCE Marxista-Leninista, arribaren a mig matí i, cap a les 14:50, culminaren l'operació, no sense patir diverses agressions: alguns dels voluntaris acaben amb el cap ple de sang a causa de les boles d'acer que reberen dels manifestant franquistes i, fins i tot, algunes fonts parlen de trets amb escopetes de perdigons. Els feixistes, per manifestar els seu descontent, acabaren bolcant un cotxe municipal i apedregant la porta de l'ajuntament.

L'estàtua eqüestre de Franco es va poder retirar de la via pública però, se sospita que continua erigida a un lloc ben protegit de la ciutat de València: al claustre del la Capitania General.

Vila de Gràcia

Països Catalans

El franquisme continua present als Països Catalans La victòria dels feixistes encara es present en els noms dels carrers i en monuments d'arreu dels Països Catalans A. Ginés i Sànchez, València Coincidint amb el 18 de juliol, dos pobles del País Valencià van ser notícia per dos fets diferents però de valor similar: l'exaltació del franquisme. A Carcaixent, el dia de l’efemèride del fallit cop d'estat contra la II República espanyola va aparèixer a la façana de la seu del PP l'anomenada "bandera preconstitucional", mentre que a Alacant, el consistori municipal destacava amb una placa commemorativa un carrer dedicat a un líder paramilitar feixista.

Més enllà, però, d'aquests fets puntuals, el cert és que els carrers dels Països Catalans estan encara plens de simbologia feixista que només ha desaparegut parcialment a les zones on l'antifranquisme va ser més fort, especialment al Principat.

La bandera i la placa explicativa La ciutat d'Alacant comptava amb un carrer dedicat al Doctor Albiñana des de la postguerra, però, fins el passat juliol pocs sabien quins havien estat els seus mèrits. L'Ajuntament es va encarregar de recordar-ho afegint una placa al costat de la que ja existia amb l'explicació que el citat doctor "va organitzar un grup paramilitar d'extrema dreta anomenat els Legionarios d'Albiñana". Davant la indignació dels veïns i de la repercussió mediàtica, el PSOE local es va afanyar a demanar un canvi de nom del carrer, tot i que, com assenyalava el president de l'associació de veïns del Palamó, Ulpiano Colás, quan governava el PSOE a l'Alacant es va recollir més d'un miler de signatures per sol·licitar el canvi de nom de tres carrers del barri, incloent la del Doctor Albiñana, però la petició no va ser atesa.

A Carcaixent, per altra banda, algun membre del PP va decidir penjar la bandera espanyola amb l'escut franquista a la seu del partit. Segons l'alcaldessa, i president del Partit Popular del poble de la Ribera, aquesta persona va penjar la primera bandera que va tro-

Creu dels caiguts a Sòller, Mallorca

bar en veure que la senyera estava onejant a soles, ja que la bandera "constitucional" estava netejant-se.

L'alcaldessa el va exculpar afirmant que "aquest home ho va fer de bona fe, sense pensar; es un error ara està disgustat perquè sap que es va equivocar sense voler".

Els noms dels carrers A mesura que les tropes franquistes anaven ocupant les viles i les ciutats catalanes, i a mesura que s'anaven constituint les “comissions gestores” als ajuntaments de cadascuna d'aquestes, els ocupants s'afanyaven en esborrar els records de la revolució i l'època republicana i substituir-los per nous símbols d'acord amb la ideologia vencedora. Així, a la majoria de poblacions, per no dir a totes, les places, els carrers o les avingudes principals reberen noms com del Caudillo, del Generalísimo, de José Antonio o 18 de Julio, per citar-ne els més habituals. D'aquesta manera s'intentava assimilar la població als personatges i les fites més representatives de la ideologia franquista.

Una altra característica de la nomenclatura viària franquista fou la d'intentar crear una consciència nacional espanyola. D'aquesta època són, per exemple, la majoria de places d'espanya que hui en dia encara existeixen als

Països Catalans. Així mateix, s'ompliren els nostres carrers de noms de conquistadors, de reis visigots o de topònims castellans i, fins i tot, dels les colònies espanyoles del moment.

Amb la vinguda de la democràcia formal, els noms més cridaners es substituïren de manera generalitzada (Caudillo, José Antonio, etc), però han perviscut molts noms referents a personatges no tan coneguts, com el cas del Doctor Albiñana d'Alacant. De fet, a ciutats com Barcelona encara es conserven més d'un centenar de noms fixats durant la postguerra (alguns d'ells recuperant noms anteriors a la II República, però d'altres referents a personatges relacionats amb el franquisme). Hi ha casos més greus, com a ciutat de Palma, on encara hi ha una plaça del Caudillo, al polígon industrial Son Castelló, o a la mateixa Castelló de la Plana, on trobem una plaça dedicada a Ramón Serrano Suñer, el "cuñadísimo", que fou ministre de Governació i d'Interior (193839) i d'Afers Exteriors (1940-42).

Serrano Suñer organitzà la depuració del funcionariat, la repressió dels vençuts i la deportació de milers de republicans als camps d'extermini; pel que fa a casos concrets, se'l relaciona directament amb l'afussellament del president Companys. Açò, però, no ha

impedit que siga fill predilecte de la ciutat i tinga una plaça al seu nom. Per altra banda, a Alacant, es manté el nom de José Antonio per a un dels seus barris i hi ha com a mínim una dotzena de carrers dedicats a falangistes o militars feixistes. La llista podria ser llarga, si anem poble per poble, carrer per carrer.

Però el més greu és que la llista s'està eixamplant: a l'Olleria (Vall d'Albaida), l'Ajuntament vol dedicar nous carrers a alcaldes franquistes i a Llosa de Ranes (Costera), l'alcalde del PP va substituir el nom de Vicent Andrés Estellés pel d'un militar franquista.

Els monuments i altra simbologia La presència del franquisme als nostres carrers es completa amb una nodrida presència de monuments franquistes.

En aquest sentit cal destacar l'abundància de les anomenades creus en homenatge als "caiguts per Déu i per Espanya" distribuïdes arreu del territori: a la ciutat de València, per exemple, n’hi ha una a la Porta del Mar, a Palma n’hi ha una altra a la vora de la seu, ben visible per a tots els visitants, i a Barcelona, el Monument als Caiguts es conserva, parcialment, a la Diagonal, malgrat les promeses de l'Ajuntament d’eliminar-lo amb la construcció del Trambaix. Un cas semblant és el de Castelló, on al cèntric parc de Ribalta, encara s'hi troba la creu dels caiguts, malgrat que recentment haja estat remodelat quasi íntegrament. De fet, no pot és cap sorpresa, ja que l'alcalde actual, fill d'alcaldes franquistes, va escriure un llibre sobre els carrers de Castelló on s'exaltaven les qualitats militars de Franco. El cas més greu, però, segurament siga l'illa de Mallorca, que, recordem-ho, fou l'únic territori dels Països Catalans que durant la guerra estigué sempre sota control dels feixistes. La presència de creus als caiguts i de simbologia feixista (per exemple, als quarters militars que abunden a l'illa) és d'una densitat sense parangó a la resta del territori.

Pel que fa als edificis militars, en general conserven gran part de la simbologia feixista: tant a Barcelona, com a València, les capitanies generals conserven els escuts franquistes, i a moltes casernes de la Guàrdia Civil, també s'hi troben.

Tot plegat és un senyal que del franquisme no només queden noms de carrers i monuments: encara queda la divisió entre vencedors i vençuts, entre opressors i oprimits.

Locals on trobar L’ACCENT Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: El Racó, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume ILlíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa: GEN Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l’Obra Cultural Balera, Es Pinzell, Can Capses. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Ripollès: Casal Independentista i Popular l’Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell.

Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.

Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel (Cau Subversiu. Facultat d’Història-UB) / Ateneu Popular X (Ferran 14.

Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona)/ Ateneu l’Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador sense número, Artés) / Ateneu independentista i Popular de la Vila de Gràcia la Torna (Sant Pere Màrtir 37, baixos, Vila de Gràcia) / Ateneu Revolta (Ponent 13, Molins de Rei) / La Barraqueta (Virtut, 14.

Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell)/ El Casal (Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona)/ Casal Popular Can Pingàs. (Terrassa) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell)/ CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica) / CEPC-Universitat de València(Baró St. Petrillo, 9) / La Falcata (Panera 2. Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1er B, Torelló) / Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada)/ Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València)/ La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu)/ 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic)/ Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).

Països Catalans

El debat dels transgènics més viu que mai L'acció realitzada a un camp de conreu del Segrià reobre la qüestió dels organismes modificats genèticament

Activistes de la Plataforma Transgènics Fora durant l’acció del 3 de juliol

Arnau Urgell, Barcelona.El passat 3 de juliol, la Plataforma Transgènics Fora (PTF) que agrupa a col·lectius d'agricultors, ambientalistes i consumidors van realitzar una sega d'un camp experimental (veure L'Accent 37) a la localitat de Gimenells (el Segrià). Es tractava de la primera acció d'aquestes característiques als Països Catalans i ha permès que la qüestió dels organismes modificats genèticament (OMG) hagi saltat de nou a l'actualitat i que se'n qüestioni la seva progressiva i silenciada implantació.

La qüestió dels organismes modificats genèticament La implantació dels OMG en conreus és una de les majors controvèrsies entre col·lectius de científics, agricultors, ambientalistes, transnacionals agroquímiques i administracions. La justificació tradicional per part d'administracions i empreses ha estat la de desenvolupar en el cas de l'agricultura, llavors que permetin el creixement d'organismes resistents a insecticides i plaguicides. D'aquesta manera, a priori, aquest tipus d'inputs agrícoles actuarien amb major eficàcia, evitant-ne l'afectació sobre les plantes i reduint-ne el consum total.

Des de l'inici de les experimentacions amb OMG els grups que s'hi han oposat han al·legat al principi de precaució.

Aquest principi, recollit en l'article 15 de la Declaració de Rio de 1992, vol expressar la necessitat de no avançar en pràctiques de les quals se'n desconeixin els efectes sobre el medi ambient. En el cas dels transgènics, a finals dels 80 els grups ambientalistes els rebutjaven considerant que se'n desconeixien els possibles efectes perniciosos.

En els darrers anys les evidències científiques estan donant la raó a aquells que dubtaven de la inoqüitat dels OMG. Després de més d'una dècada d'experiments segons Albert Ferré membre de la PTF "s'ha detectat que no han augmentat els rendiments, ni tampoc s'han reduït l'ús d'herbicides i plaguicides, mentre que s'han produït importants desastres econòmics en comunitats agrícoles a la Indía i Àfrica entre d'altres". D'altra banda, es

comença a confirmar una de les sospites més temudes, la possible recombinació dels gens de certs organismes amb el material genètic humà.

Aquest fet, que es dóna a l'estòmac i l'intestí, s'ha confirmat de manera institucional l'abril de 2004 amb l'aprovació d'una directiva europea que prohibeix el conreu de blat de moro 176 de l'empresa Syngenta. Aquesta varietat, que pot causar en els humans resistència a l'acció dels antibiòtics ha estat plantada en els darrers anys a més de 5.000 hectàrees dels Països Catalans segons Ferré. S'ha de tenir en compte finalment el risc de contaminació genètica de conreus convencionals i ecològics, així com el risc de transferència horitzontal que generi nous virus i malalties.

Els transgènics als Països Catalans El desenvolupament dels OMG als Països Catalans es concentra bàsicament a les comarques lleidatanes i gironines. Segons les dades que ha estimat la revista de pensament ecologista Userda l'any 2003 al conjunt dels Països Catalans es van conrear 9.364 hectàrees, d'aquestes 4.297 i 1.123 són de Lleida i Girona respectivament.

S'ha de tenir en compte, que les dades no deixen de ser estimacions a partir d'estadístiques parcials com el Departament d'Agricultura del Principat (DARP), organitzacions d'agricultors com Unió de Pagesos (UP) i l'Assemblea Pagesa, ecologistes i empreses agroquímiques com Syngenta Seeds. Per la seva banda, ni el Ministeri d'Agricultura espanyol ni les conselleries de la Generalitat valenciana i del Govern balear disposen de xifres fiables pròpies. En els darrers casos, els governs del Partit Popular, defensors a ultrança de la implantació dels OMG accentuen el secretisme i la manca de transparència en el control d'aquest tipus de conreus. En tot cas, deixant de banda les dades absolutes, sembla que la tendència d'implantació d'aquests conreus és d'un augment exponencial.

Segons Syngenta actualment al conjunt de l'Estat espanyol s'ha plantant un 6,6% de blat de moro modificat genèticament, les seves previsions són que en només quatre anys passin a ésser un 36%. A la manca de transparència i

control institucional s'ha de sumar el fet que es poden comprar lliurement llavors d'OMG en qualsevol fira agrícola.

Com s'ha comentat anteriorment, és al Principat de Catalunya on el desenvolupament dels OMG està més avançada. Les empreses agroquímiques a part de disposar de terrenys d'experimentació a les comarques de Ponent compten amb el suport institucional pel desenvolupament de projectes. És el cas del projecte cofinançat per la Unió Europea anomenat Sustain i en el què participa la Generalitat mitjançant l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries, ens autònom del DARP i la Universitat de Barcelona.

Fou un dels camps d'experimentació d'aquest projecte el que fou segat per un grup d'activistes la passada setmana.

Els investigadors d'aquests dos departaments han tractat d'ignorants aquells que mostren els seus recels als OMG (segons una enquesta de la Unió Europea es tracta de més del 70% de la població del continent) i han criminalitzat a la PTF. Aquests, per la seva banda, han negat que l'experiment de Gimenells sigui un exemple de sostenibilitat tal com ha declarat l'IRTA per millorar la captació de nitrogen del sol a partir d'insertar un gen de mongeta al blat. Segons Ferré, aquest fet es pot aconseguir a partir de tècniques agrícoles tradicionals com la rotació de conreus, el compost orgànic o les lleguminoses.

D'altra banda, la CEPC ha emès un comunicat en el que emplaçava a la UB, i a la resta d'universitats dels Països Catalans a abandonar els projectes de desenvolupament com el de Gimenells i a esdevenir "lliures de transgènics".

El finançament públic dels OMG Mentre el DARP finança amb diners públics el desenvolupament de llavors modificades transgènciament, que després comercialitzen transnacionals com Pioneer, Monsanto o Syngenta, des del departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) del Principat s'intenta calmar els ànims dels opositors als OMG. El conseller Salvador Milà anunciava que s'estudiava la possibilitat de prohibir els cultius transgènics en algunes zones del Principat, talment com s'ha fet a la Comunitat Autònoma Basca, per protegir varietats d'alta qualitat i ecològiques. Aquestes intencions, han quedat en paper mullat doncs el director general de Desenvolupament Sostenible, Josep Garriga, ha declarat que es complirà estrictament la normativa europea per tal de salvaguardar la convivència entre els tres tipus de conreus: convencionals, ecològics i modificats genèticament. Aquesta posició, que recull la filosofia de laissez faire del pacte "catalanista i d'esquerres" sobre la qüestió, no satisfà ni a UP que ha demanat delimitar zones lliures d'OMG, ni a l'Assemblea Pagesa, que tal com propugna el conjunt de la

Plataforma Transgènics, exigeixen una solució més dràstica i parlen de moratòria inmediata. De fet, la campanya a la que se subscriu l'acció del 3 de juliol, es resumeix en el lema "Catalunya (referint-se al Principat) lliure de transgènics".

Contaminació transgènica als Països Catalans La posició del DMAH, a part de quedar supeditada per l'acció de l'IRTA, no s'aplica a la pràctica doncs s'han detectat casos de contaminació d'OMG en conreus convencionals i ecològics.

Un dels casos més greus succeí el 7 d'octubre de l'any passat a Algerri (la Noguera). Es convidà a unes dues centes persones a una demostració de rendiment de diferents varietats de panís modificades genèticament propietat de l'empresa Pioneer. Una de les varietats fou la denominada PR33NN44, no autoritzada per a ser comercialitzada.

Després de ser segades, varen ser apilades en el mateix remolc (convencionals i OMG, inclosa la varietat no autoritzada). Aquest fet, va ser denunciat als Mossos d'Esquadra per part de l'Assemblea Pagesa que juntament amb el DARP es van inhibir en l'afer.

Es dóna la circumstància, que malgrat el testimoni de dos centenars de persones, des de l'empresa es nega que es barregessin varietats. Sembla ser, que aquest tipus de pràctiques són comunes i per tant hi ha serioses sospites que entren a la cadena alimentària per una banda varietats no autoritzades i per una altra mescles d'organismes modificats i convencionals.

En resposta a aquest episodi d'encobriment institucional de les pràctiques fraudulentes de les empreses agroquímiques, l'Assemblea Pagesa de Catalunya va ocupar la seu del DARP a Barcelona el 12 de novembre de 2003. En el manifest, que de nou titulaven "Catalunya lliure de transgènics" demanaven entre altres coses "poder disposar de la informació dels camps experimentals i comercials existents o prevists en OGM" i que aquesta informació fos pública a través del DARP, també s'exigia que s'audités de manera pública els recursos que es destinaven al desenvolupament de llavors transgèniques comparant-la amb la partida destinada als conreus de varietats ecològiques així com declarar el Principat regió lliure d'OMG. Recentment, la revista Userda ha despapat un cas de contaminació de pinsos ecològics i que afecta al Consell Català de Producció Agrícola (CCPA).

Aquest organisme, que en l'àmbit de cada comunitat autònoma de l'Estat espanyol regula i certifica els productes ecològics, durant uns mesos amagà a uns productors de ramaderia ecològica dels Pirineus la contaminació del pinso que subministraven als seus vedells.

Segons les investigacions independents, la contaminació podria donar-se per soja transgènica en explotacions ecològiques d'Aragó. S'ha de recordar que el conreu d'aquesta espècie amb varietats d'OMG està absolutament prohibida. Per tant, es tracta d'un cas que a banda d'afectar al Govern d'Aragó, s'està duent amb total secretisme per part del CCPAE i el DARP, de fet el nou conseller Antoni Siurana s'ha negat en repetides ocasions a rebre els afectats.

3 d’agost de 2004

L’apunt

Alternatives: treball de base i acció directa Davant del gran poder de les transnacionals del sector i la complicitat de la majoria d'institucions i de certs departaments d'universitat, es plantegen dues estratègies complementàries, les experiències de base aplicant els principis de l'agroecologia i d'altra banda l'acció directa en contra dels OMG per tal de conscienciar al conjunt de la societat.

En el primer cas les experiències dels anomenats neorurals, de les okupacions rurourbanes (Can Masdeu, Can Kadena i l'Hortet de Santa Eulàlia com exemples a l'àrea de Barcelona) prenen els exemples d'agricultors que sense ésser conscients dels conceptes agroecològics han continuat desenvolupant la seva tasca al camp de manera sostenible (veure L'Accent 22). S'han de destacar altres experiències com és el cas dels estudiants de l'assemblea de Ciències de la UAB creant un hort ecològic i organitzant anualment una setmana de conscienciació i crítica.

En el segon, l'acció de Gimenells s'ha d'entendre en una campnanya que es duu a terme a nivell mundial en contra els OMG. Al nostre país, destaca entre d'altres la que realitzaren membres de la PTF el passat desembre en un supermercat del Districte de Sant Gervasi - Sarrià de la ciutat de Barcelona.

3 d’agost de 2004

Agressions neonazis al Baix Camp El passat 25 de juliol un grup d'ideologia fexista va agredir brutalment un grup de joves independentistes a la ciutat de Reus (Baix Camp).

Segons ha informat la CGT, aquests fets no varen ser aillats ja que les agressions d'aquests grups ultradretants organitzats són habituals a la comarca. Per altra banda, el tripartit que governa la ciutat (PSC, ERC, IC-V) ha restat importància a les agressions que es van produir mentre els feixistes repartien octavetes contra la immigració.

La CEPC demana la dimissió al rector de la UV pel seu suport al PHN En els darrers mesos els rectors de les universitats del País Valencià, i especialment el de la UV, Paco Tomás, han desacreditat els que s'han oposat, fins i tot científics de gran prestigi, a la política hidrològica. En les passades setmanes els rectors han rebutjat entrevistar-se amb la ministra espanyola de Medi Ambient a causa de la paralització del transvasament de l'Ebre mentre que s'ha cedit el discurs d'unes jornades organitzades per l'Institut Botànic de la Universitat al president Camps. És per aquests motius que des de la CEPC s'ha exigit la dimissió inmediata de l'equip rectoral així com l'aprovació d'una moció de condemna del transvasament Xúquer Vinalopó.

Accions contra l’“Autobús de l’Estatut” La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Girona va convocar, el passat 29 de juliol, una concentració davant de l’“Autobús de l’Estatut”.

Aquesta CUP denuncia que la iniciativa endgegada per la Generalitat de Catalunya pretén publicitar un “suposat procés participatiu” i recorda que l’Esquerra Independentista sempre s’ha posicionat en contra de les reformes d’estatuts que busquen un “encaix dins de l’Estat espanyol obsolet i mancat de les més mínimes garanties democràtiques”. Altres CUP, com la de Martorell, també han organitzat protestes semblants al pas de l’autobús per la seua localitat.

Països Catalans

20 anys sense Toni Villascusa L’independentisme organitza actes unitaris a l’Horta per commemorar la mort del militant de Terra Lliure A. Ginés i Sànchez, València.Josep Antoni Villascusa i Martín va nàixer el 1957 a Quart de Poblet (l’Horta). Poc després, es va traslladar a Alemanya juntament amb la seua família, en una de les onades migratòries típiques del franquisme.

En tornar als Països Catalans, s'instal·là a Castelldefels, a la vall del Llobregat, tot i mantenint el contacte amb València. La seua militància independentista començà al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) on va destacar, segons Josep Guia, "com un militant escrupulós, d'absoluta confiança i seriositat, i amb una consciència de classe impressionant". El seu activisme, però, no s'aturava ací, sinó que a més a més Toni Villascusa impulsà la Coordinadora Independentista del Baix Llobregat i els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans. Amb el temps, i a causa del seu creixent compromís decidí donar el pas a la lluita armada i militar a Terra Lliure. En una de les seues accions deixà la vida tot just quan es disposava a posar un artefac-

Homenatge al militant de Terra LLiure

te explosiu a l'oficina de l'INEM d'Alzira.

La mort de Villascusa causà gran impacte en la societat valenciana, a causa del clima d'hostilitat que patia el nacionalisme i la criminalització d'aquest moviment que acompanyà l'anomenada Batallada de València.

Tot i així, es pogué acomiadar Toni Villascusa amb dignitat al cementiri de Quart de Poblet.

D'ençà la seua mort, cada any s'ha

repetit un xicotet homenatge davant la seua tomba.

Enguany, coincidint amb els 20 anys del seu traspàs, les diferents organitzacions independentistes amb implantació a la comarca de l'Horta han decidit organitzar diversos actes en record del membre de Terra Lliure.

Així, el dijous dia 15 de juliol es realitzà una conferència al Club Diari Levante sota el títol "Vint

anys de la mort d'en Toni Villascusa: la lluita independentista, 1984-2004". Hi participaren membres d'Endavant (OSAN), MDT, Maulets i PSAN. Davant d'una cinquantena de persones, els diferents ponents repassaren diversos aspectes de la vida de Toni Villascusa i també debateren sobre alguns dels problemes més actuals de l'independentisme. Després d'ésser destacats alguns dels aspectes més significatius de la biografia de Villascusa, els assistents van poder escoltar com, des de diferents punts de vista, es repassava la història de l'independentisme i com es plantegen els reptes del futur. Participaren, per part del PSAN, Núria Cadenas, per Maulets, Marc Peris, Josep Chiner per Endavant i Joan Rocamora per l'MDT. Una membre de la CUP va moderar l'acte, al qual donaven suport, a mes a més, la CEPC i la COS. Posteriorment, el dimarts 20 de juliol, es va realitzar un homenatge al cementiri de Quart de Poble, vila natal de Toni Villascusa. Mig centenar de persones van acudir per recordar la lluita del militant de Terra Lliure. Amb una pancarta de fons de grans dimensions que reproduïa el rostre de Villascusa, les persones allí reunides escoltaren les paraules de Josep Guia, membre del PSAN, després de les quals es cantaren calorosament i amb els punts enlaire el Cant dels Patriotes, La Internacional i Els Segadors.

Cop institucional i judicial contra el "desenvolupisme" al País Valencià Un informe del Parlament Europeu i una sentència del Tribunal Suprem espanyol posen en entradit el model urbanístic valencià Arnau Urgell, Barcelona.El passat 27 de juliol la Comissió de peticions del Parlament europeu aprovà amb més d'un 75% dels vots un informe en el que es denuncia abusos urbanístics al País Valencià. D'altra banda, es recomana a la Comissió europea que no financiï el transvasament Xúquer - Vinalopó doncs textualment "pot provocar danys ambientals i ecològics permanents en un àrea fràgil".

De fet, la plataforma Xúquer Viu havia acudit a Brusel·les per tal que es considerés la seva posició emparant-se amb les raons per les quals s'havia derogat el transvasament de l'Ebre.

Des de la Comissió, basant-se en un informe esbiaixat del Banc Europeu d'Inversions, s'ha xifrat el finançament del projecte en 80 milions d'euros.

S'ha de recordar que la paralització de les obres correspon al Govern espanyol.

Els efectes de la LRAU L'informe, realitzat després de la visita d'un grup d'eurodiputats arran de la denúncia de l'organització ambientalista WWF-Adena, ha posat l'accent en l'elevat nombre d'abusos urbanístics al conjunt del País Valencià. Es considera la possibilitat d'aplicar una

normativa urbanística i es demanen compensacions pels afectats de les expropiacions derivades de l'aplicació de la Llei reguladora de l'activitat urbanística (LRAU). Aquesta, es considera com l'instrumental legal que permet una segona etapa de "desenvolupisme" després de la que es donà a la dècada dels 60. S'ha de tenir en compte que a part dels múltiples projectes de la ja saturada costa alacantina s'afegeixen dotze camps de golf previstos per al litoral de Castelló, la invasió de l'Albufera d'Orpesa per part de l'empresa Marina d'Or i un pla per urbanitzar així com els projectes a l'Horta entre d'altres.

Les conseqüencies de l'informe Mentre que les plataformes en defensa del territori, organitzacions ambienta-

listes i alguns partits progressistes han celebrat l'informe aprovat per la Comissió de peticions el conseller de Territori de la Generalitat Valenciana Rafael Blasco, ha declarat que els eurodiputats que van visitar a finals de maig el País Valencià per a conèixer els abusos urbanístics "ateneren les queixes de sectors minoritaris de la població". Des de la Plataforma Abusos Urbanístics No, aquesta opinió ha estat contestada considerant que han estat més de 30.000 famílies les afectades per la LRAU només en els darrers dos anys. D'altra banda, Charles Svoboda, president de la citada plataforma, considera que els esborranys de la Llei Urbanística Valenciana, no deixen de ser adaptacions de l'actual Llei.

Sentència històrica per a la conservació del litoral valencià En una sentència feta pública el passat mes de juny pel Tribunal Suprem espanyol (TSE) es ratificava la decisió de 1997 del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV). Es

tractava de la prohibició d'urbanitzar a la marjal de Massamagrell (l'Horta Nord). La raó d'ambdues sentències és la protecció que rebia a l'estar inclosa en la Llei 11/94 d'Espais Naturals del País Valencià .

Sens dubte allò més important de la sentència és la jurisprudència que crea, així com el raonament jurídic que considera que argumenta que totes les zones humides qualificades com a urbanitzables en el moment que aquesta Llei va entrar en vigor s'haurien de declarar com a "no urbanitzables d'especial protecció", independentment de la seva catalogació, el seu estat de conservació i la seva situació als Plans General d'Ordenament Urbà (PGOU). La conseqüència d'aquesta sentència és que molts dels plans urbanístics que s'han planejat, com el cas de la Ruta Blava (veure L'Accent 32), podrien haver-se d'aturar i en cas contrari els alcaldes i regidors que els autoritzessin incorrerien en delictes penals.

Economia Entrevista a Roger Gili, portaveu de l'Espai Jove de la I-CSC

"Sense sindicalisme nacional no hi haurà país" Àlex Tisminetzky, Barcelona.- Aprofitant la pausa estiuenca, des de L'Accent hem cregut interessant conèixer els projectes i anàlisis de l'Espai Jove de la IntersindicalCSC. Per aquest motiu ens vam citar amb un dels membres,

Roger Gili, portaveu de l’Espai Jove

Què és i quins són els objectius de l'Espai Jove?

L'Espai Jove va néixer fa poc més de quatre anys amb la voluntat d'organitzar sindicalment els joves catalans. Els joves tenim les nostres especificitats dins el mercat laboral, i cal reflectir-la per afrontar les nostres problemàtiques. Molts joves ens incorporem a la vida laboral immersors en la precarietat més absoluta, amb les ETT i els contractes temporals; a més, a nivell socioeconòmic hem de tenir en compte altres factors que són conseqüència del mercat laboral precaritzat, com l'habitatge. Crec que hem de començar a posar l'estabilitat laboral com un dret fonamental a defensar.

Com analitzes la situació laboral actual dels i les joves?

Crec que la baixa sindicalització i implicació de la joventut respon a diversos factors, entre els que hauríem de destacar el desprestigi del sindicalisme clàssic i a la diferenciació d'interessos dins la mateixa empresa entre diferents treballadors, a més de les condicions polítiques, les ETT o les rebaixes constants de salaris. La majoria del jovent català avui en dia no veu en els sindicats una necessitat i un recolzament, el que provoca una situació d'indefensió i de buit que cal afrontar.

Per això crec que és positiva la política de la I-CSC de deixar gran llibertat a cada treballador i treballadora i no intentar marcar línia des de fora, sinó intentar crear recolzament mutu i suport col·lectiu.

En que consisteix la reivindicació del Marc Laboral Català, que està impulsant la I-CSC?

L'aposta és portar l'àmbit de decisió sobre tots els aspectes socioeconòmics als Països Catalans, que és la nostra nació. Els preus, els salaris, els indicadors i els convenis col·lectius han d'estar d'acord amb la realitat catalana: no pot ser que molts convenis col·lectius es facin tenint en compte els salaris mitjans estatals, quan al nostre país els preus són bastant més alts.

Fins ara ens hem trobat amb un suport testimonial d'UGT i CCOO, que diuen defensar-ho, però a la pràctica no ho porten endavant. A més, la nostra aposta pels Països Catalans té la dificultat del marc jurídic espanyol, que ens nega qualsevol via sobiranista.

Quin és el marc d'actuació de la ICSC? El nostre marc són els Països Catalans, però la nostra presència real es redueix al Principat; en el terreny sindical no

3 d’agost de 2004

Manifestació a l'Arboç contra una càrrega de la Guàrdia Civil

en Roger Gili, que en poc més d'una hora i mitja ens va desglossar els problemes que afronten els joves treballadors catalans i ens va remarcar la importància del sindicalisme nacional en el procés d'alliberament dels Països Catalans. es pot vendre fum, i cal una estructura i una feina per portar endavant la tasca sindical. A nivell de sectors, al revés del que es pensa, estem principalment al sector industrial, amb un 45% dels delegats; també tenim una important presència a químiques i a aigües, on en determinats territoris som primera força. Ara ens estem estenent per les universitats, i crec poder dir que tenim implantació arreu de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

Com us definiu?

Som un sindicat nacional i de classe, de la gent que creu en la classe treballadora i en els Països Catalans. Volem portar a les empreses un model de sindicalisme alternatiu i de construcció nacional. La lluita per l'alliberament nacional i de classe actualment no fa una aposta clara per l'àmbit sindical, i s'aposta pel "passotisme" o per opcions amb un marc espa-nyol: és una situació anòmala del nostre país que cal afrontar i resoldre.

La feina és un element central de les nostres vides, i el sindicalisme és l'eina bàsica per defensar els nostres drets i fer valer la nostra dignitat al lloc de treball. Per tant, tots aquells que lluiten per la llibertat del seu país no poden oblidar el sindicalisme; les altres nacions sense estat d'Europa ho han entès, i a Galícia, Sardenya, País Basc o Còrsega compten amb importants sindicats nacionals: és difícil explicar fora de les nostres fronteres aquesta mancança del sindicalisme català.

Quines relacions teniu amb altres sin-

dicats de nacions sense estat?

Després de la cimera de Barcelona es van posar les bases per la celebració al maig passat a Donostia de la I Conferència Internacional de Sindicats de Nacions sense Estat, on van participar, entre molts altres, la CUT gallega, els corsos de STC, la SLB de Bretanya o la basca LAB; l'objectiu és crear una estructura sindical estable a nivell europeu per fer sentir la nostra veu. Els Països Catalans van ser representats per la I-CSC. Com veus l'actual panorama sindical català?

Crec que els sindicats majoritaris ni volen ni són capaços d'assumir els nous reptes de la classe treballadora, i és un moment de canvis. Els tancaments d'empreses i el fenomen de la deslocalització ha posat sobre la taula aquest capitalisme salvatge i la necessitat d'un profund canvi de model econòmic.

Finalment, com veus la situació de l'independentisme català?

Crec que aquells que volem el nostre país lliure no ens hem de quedar en els lemes; cal parlar de la realitat de la gent i fer propostes alternatives en tots els fronts, i també en el laboral.

Cal superar l'ideologicisme i passar a crear alternatives reals; cal prendre consciència de l'important paper del sindicalisme en la construcció dels Països Catalans.

Per a més informació www.intersindical-csc.org

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Població: Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) Domicialiació bancària Nom del titular:

Telèfon: semestral (18 euros) Població:

Entitat Oficina Control Número de compte Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.

El delegat sindical detingut

Unes 350 persones es van manifestar el 29 de juliol a l'Arboç (Baix Penedès) sota el lema "defensar els llocs de treball no és cap delicte" en protesta per la càrrega de la Guàrdia Civil contra els treballadors d'Expert. La convocatòria es va portar a terme entre mostres de suport de veïns, treballadors i comerciants La polèmica actuació del cos armat espanyol es remunta al passat 20 de juliol, moment en que l'empresa vivia moments conflictius per la presentació per part de la direcció d'un Expedient de Regulació que havia d'afectar el conjunt de treballadors de l'empresa. En protesta pel tancament patronal, el Comitè d'Empresa format per la CGT va convocar vaga i mobilitzacions, però dos dels 81 treballadors d'ETT que treballen a les instal·lacions van decidir trencar la mesura de protesta i entrar a la empresa, a pesar de saber-se acomiadats en pocs dies. La postura dels dos esquirols va ser recolzada per un important dispositiu de la Guàrdia Civil, que va carregar amb contundència contra els vaguistes, produint desenes de contusionats, quatre treballadors hospitalitzats i la detenció i agressió física al Secretari General de la CGT del Baix Penedès, Pedro Luque. Fou acusat "d'atemptat a l’autoritat, alteració de l'ordre públic" i un esperpèntic "delicte contra el dret dels treballadors". El delegat sindical va ser portat a la caserna i posteriorment va haver de ser hospitalitzat pels cops rebuts per part de la benemèrita. En passar davant del jutge, se li ha notificat que està acusat de delictes que sumen sis anys de presó.

La CGT ha qualificat de "desproporcionada i brutal" la intervenció del cos armat, i va denunciar a més l'assetjament que estava patint el sindicalista detingut, ja que agents uniformats de la Guàrdia Civil s’havien presentat a la seva feina i s'estaven produint diversos seguiments.

Internacional

3 d’agost de 2004

Partit Baaz. Però també existeix la presència d'organitzacions de caire islamista, tant sunnites com xiites i del creixement de la delinqüència organitzada. En el "triantant presència armada, amb els gle pervers" la resistència ha peshmerga, preparada per a qual- cobrat una veritable dimensió sevol gir en la posició d'aparent d'insurrecció popular dirigida des passivitat de Turquia. De de les mesquites. Contra els plans moment el govern d'Ankara ha nord-americans d'aconseguir el mantingut una política de gestos vist-i-plau dels imams xiites les vers la seua població kurda per- ciutats són escenaris d'una intifameten l'aparició de mitjans de da general. Al bell mig es dóna comunicació kurds. Però els altres una pugna pel poder entre dues veïns del Kurdistan iraquià, Iran i generacions representades pel Síria, veuen amb més recel la combatiu al-Sadr i el conciliador consolidació d'un poder autònom al-Sistani. kurd.

Iran ha Una situadenunciat la preció adobasència da amb un “L’esquarterament de d'assessors militars atur del l’Iraq provocaria un israelians al 70%, unes terratrèmol en el cor Kurdistan.

Una infraesde les reserves hipotètica aliança tructures petroleres mundials” que deixaria Síria econòmirodejada d'enemics ques desi amb una minoria bastellades kurda dins les seues fronteres. Al i una confiança cada cop més triangle sunnita identificar la feble en el govern interí d'alresistència és extremadament Awui que intenta mantenir la complicat. Les organitzacions no situació d'interinitat conscient estan suficientment estructura- que unes eleccions l'esborrarien des i, sovint, molts atemptats del plànol polític. Només una que causen víctimes civils no són ocupació costosa i prolongada reivindicats. permetria la supervivència de Els Estats Units primerament l'estat iraquià contemporani. posaren èmfasi en la relació d'a- Això passaria indefectiblement questes accions amb el terrorisme per la recuperació del consens internacional, aprofitant que els internacional i per la participació primers atemptats es dirigiren de l'eix francoalemany, que arroscontra organismes internacionals, segaria l'UE, en les tasques de com l'ONU i les seus propis inte- reconstrucció. Però ni a Berlín ni ressos. Però aquesta hipòtesi es va a París els sedueix l'idea de cladesfer amb la creixent onada d'a- var-se en el vesper iraquià. L'altra temptats contra els col·laboracio- alternativa seria esquarterar Iraq i nistes. Va créixer la certitud que provocar un terratrèmol geoestrala resistència està nodrida per sol- tègic dins el cor de les reserves dats desmobilitzats i membres del petroleres mundials.

Una Intifada sense rostre Juanjo Garcia, València.Un any i tres mesos després de la declaració solemne per part de Bush de la fi d'hostilitats, la situació a Iraq sembla no tenir solució. Contra les afirmacions de Tony Blair que Iraq és avui un país segur s'estén una realitat plagada d'atemptats i sabotatges.

Tots els plans de l'administració republicana per estabilitzar Iraq han mort abans de nàixer. La confiança dipositada en els opositors retornats al país ha demostrat ser incauta. Els pronòstics de Washington de què aquesta elit aconseguiria aplacar les vel·leïtats sobiranistes dels iraquians s'han estavellat amb una obstinada realitat. Avui Iraq no és el del 1991.

La diferència resideix en la completa fallida de l'estat.

Després de la Segona Guerra del Golf Saddam Hussein pogué recuperar les regnes de l'estat amb una limitada autonomia kurda i amb concessions als xiites, com la conversió del seu fill Udai. La precària fragilitat d'Iraq ha estat irreversiblement trencada. La diferència principal és que les armes que el 1991 estaven a mans de la Guàrdia Republicana iraquiana són, ara, a les mans dels pobles d'Iraq. I els desigs dels pobles d'Iraq només coincideixen en l'expulsió dels invasors. Ara bé l'escenari és més complicat d'allò que alguns analistes presenten. La coneguda divisió iraquiana amb el nord kurd, el triangle sunnita

Un soldat espanyol abans de la retirada

(Mosul-Bagdad-Ramadi) i el "triangle pervers" (BasoraAmara-Nasiriha), en expressió del règim baasista, és només una simplificació del país. Al nord existeixen importants minories turcomanes i àrabs receloses del creixent poder kurd mentre que el bastió principal del triangle sunnita; Bagdad és de majoria xiita.

La introducció de matisos és important per dimensionar la crisi que representaria la divisió del territori en tres països.Pel que fa a la resistència només al nord kurd les seues activitats són d'escassa intensitat i són dirigides per les minories àrabs. Els partits kurds juguen a la carta americana conscients de la seua dependència, però mantenen una impor-

Crear mil Vietnams Juanjo Garcia, València.Una de les lliçons més importants d'aquesta contesa és la fi de la guerra televisada en el seu format convencional. Lluny queda l'exitosa fascinació que provocaven les imatges dels bombardejos intel·ligents sobre Bagdad produïdes per les cadenes nord-americanes, sempre proclius a la col·laboració amb l'exèrcit, en la guerra del 1991. Les cadenes àrabs, en particular Al-Jazeera, han erosionat aquell monopoli. Però més encara, assistim a la consolidació d'un contrapoder informatiu que retrata la guerra en tota la seua cruesa. La cosa no ve de nou.

Durant la silenciosa guerra civil a Algèria es multiplicaren els videos casolans que mostraven atemptats islamistes contra l'exercit.

Igualment, els independentistes txetxens han filmat execucions i accions contra els ocupants russos. En ambdós casos els esforços han aconseguit una audiència limitada. Però, avui, en l'escenari de l'ocupació d'Iraq l'estratègia de contrainformació està trencant

El poble iraquià és victima de la guerra pel petroli

límits. Els videos de sabotatges i ajusticiaments recorren internet amb considerable fortuna. Tot i la cruesa que hi reflecteixen tenen tres efectes positius. Primer desterren el mite de la guerra asèptica i sofisticada que els mitjans de comunicació oficial s'obstinen en difondre.

Segonament, fan esquerdes en els murs de la censura. En circular imatges lliurement, la censura perd eficàcia i les televisions s'afanyen a mostrar-les per por a què la competència se'ls

avance. Per últim, recullen les reaccions immediates i espontànies de la població civil més enllà dels muntatges de la premsa occidental.

Definitivament la resistència iraquiana en obrir el front mediatic reconeix que la guerra l'han de guanyar menys a les trinxeres que a les pantalles. L'exemple paradigmàtic fou l'execució, crema i ensenyament popular en l'atemptat de Faluha a l'abril. El passeig dels cossos calcinats dels quatre

nord-americans i la penjada al pont dels pedaços de cossos dels ocupants tingué uns efectes especialment positius. Els mitjans de premsa americans hagueren de botar-se els seus propis codis de censura perquè les imatges circulaven a totes les edicions digitals dels diaris mundials. Així mateix el vídeo solcava les amples corrents de la xarxa. És indubtable que, malgrat que els creadors d'opinió desviaren l'atenció al tracte immoral dels morts, l'escena contenia un missatge polític poc dissimulat. La multitud enfervorida que arrossegava els cadàvers carbonitzats colpejava els nostres televisor amb el missatge que la resistència en Iraq era el poble i no una part minoritària d'afins a Hussein. Els telespectadors espanyols havien tingut la seua dosi de veritat al novembre quan la resistència abaté els set agents del CNI. Contra les infor-

macions de tracte afectuós de la població xiites a les tropes "humanitàries" es revoltaven els transeünts disparant, presos per l'eufòria sobre els cadàvers i fent el símbol de la victòria.

El combat informatiu, però, ha tingut inesperats col·laboradors.

Res no s'hagués sabut en el cas de les tortures d'Abu Ghraib de no haver sigut els propis soldats torturadors qui les haguessen gravat.

L'efecte ha acabant convencent als més ingenus que els interessos dels EUA se centren més en importar petroli que en exportar democràcia.

Segurament, la imatge de la guerra acabarà semblant-se més a la d'una xiqueta nua corrent ferida per qualsevol carrer de Nasirija que a la d'un grapat d'iraquians aplaudint l'enderroc de l'estàtua de Saddam. Les imatges, per tant, contribuiran a fer de l’Iraq un altre Vietnam.

Cultura

Una història de l'independentisme polític català L'historiador Fermí Rubiralta publica el seu darrer treball, abordant en aquesta ocasió l'independentisme català des dels seus inicis fins l'actualitat.

Pancarta del Procés de Vinaròs en la manifestació de l’11 de Setembre de 2001

Josep Maria Solé Ja fa anys que en Fermí Rubiralta, llicenciat en història per la UB i doctor en ciència política a la Universitat del País Basc, estudia el moviment independentista català en particular, i els peninsulars en general. Fruit d'aquesta tasca investigadora ha publicat nombrosos treballs com ara Orígens i desenvolupament del PSAN (1969-1974), Joan Cornudella i Barberà (1904-1985).

Biografia política. 50 anys d'independentisme català, sobre l'històric dirigent del Front Nacional de Catalunya, o El nuevo nacionalismo radical. Los casos gallego, catalán y vasco (1959-1973).

Malgrat ser el català un poble immers en el que anomenem un conflicte de caràcter nacional i que

té una població de vora onze milions de persones, disposem d'una molt pobra producció dedicada a analitzar el desenvolupament de la nostra lluita emancipatòria. I si, deixant de banda els estudis sectorials o parcials, el que volem és consultar treballs generalistes, que donin una visió de conjunt de la història del moviment independentista, millor esperar asseguts. Davant aquest desolador panorama, en Rubiralta es va decidir a seguir conformant aquest espai de reflexió independentista ara en forma d'Una història de l'independentisme català.

Evidentment, com reconeix el propi autor, un estudi de síntesi com el que se'ns proposa, és "deutor i dependent en un grau elevat d'estudis i investigacions precedents" i, per tant, el llibre reflectirà en forma de

manca d'informació aquells períodes o espais que han despertat un menor interès per part dels historiadors.

Però el descompensament informatiu que en Rubiralta ens assenyala per a determinats períodes, ell cita, per exemple, el de la Segona República espanyola, em sembla menys rellevant que el que es produeix respecte els territoris que no són Principat.

El llibre se'ns presenta estructurat en quatre períodes: l'independentisme polític anterior a la Segona República, durant la Segona República i la Guerra Civil, durant el franquisme, i durant la transició política i el període constitucional.

Aquesta periodització presenta alguns inconvenients si el que es pretén és fer comprensible l'evolució de l'independentisme polític català. Al

marge que la Catalunya Nord viu una realitat política diferenciada a l'anunciada, malgrat ser evident que el desenvolupament organitzatiu està molt condicionat pels esdeveniments del sud, no sempre els canvis de règim a l'Estat coincideixen exactament amb un canvi en el desenvolupament del moviment independentista. Això no vol pas dir que no sigui imprescindible conèixer les regles del joc existents a nivell estatal, perquè aquestes intervenen directament tant en el conjunt de la societat catalana, com en l'estratègia a seguir pel moviment independentista. En aquest sentit, una de les característiques del moviment independentista català ha estat la seva capacitat d'aglutinar-se en els períodes de dictadura (a Estat Català durant la del Primo de Rivera, al Front Nacional de Catalunya durant la del Franco) i d'atomitzar-se en els de majors llibertats polítiques.

Ara bé, deixant de banda aquest aspecte prou important, i l'incomprensible protagonisme que li dóna a ERC com a abanderada del nou sobiranisme, després d'estar observant, dia rera dia, com el seu projecte consisteix en intentar, altre cop, regenerar l'Estat espanyol, ens trobem davant d'un bon primer llibre de síntesi d'història de l'independentisme català. Que no sigui però el darrer.

Antonio Gades: "Puresa d'intencions, fermesa en les conviccions" Jordi Juan, Barcelona.Aquesta frase la va dir Jordi Arquer, militant del POUM, en referència a les qualitats que havia de posseir, al seu entendre, tot bon revolucionari, i aquestes qualitats les posseïa Antonio Gades.

Antonio Gades, de nom autèntic Antonio Esteve Ródenas, va néixer a Elda (Alt Vinalopó) el 16 de novembre de 1936. Fill de família obrera, va viure una infància marcada per la postguerra i amb 11 anys es veié obligat a treballar.

Excel·lent ballarí de flamenc i molt bon coreògraf, va deixar enrere qualsevol histrionisme folklòric en el seu estil de ball, per dotar-lo d'una sobrietat i vigor que projectarien el seu flamenc internacionalment.

L'any 1963 Antonio Gades actuaria i realitzaria les coreografies de la notable Los Tarantos del català Francesc Rovira-Beleta, adaptació de Romeo i Julieta ambientada en la duresa del barri barceloní del Somorrostro i nominada a l'òscar com a millor pel·lícula estrangera.

La presència de la genial Carmen Amaya, en escenes en les que desprenia una energia brutal com la de la platja, va eclipsar parcialment coreografies d'en Gades, com la realitzada a les rambles on ballava al ritme que els escombriaires regaven amb les seves mànegues. Posteriorment va fer alguna altra incursió al cinema de la mà de Mario Camus i Carlos Saura.

Art i Revolució

Antonio Gades, era un artista reconegut internacionalment i director del Ballet Nacional espanyol; amb un estil de dansa que teòricament representava l'essència de "l'espanyolitat". El 1979 no tenia cap necessitat de fer pública la seva ideologia socialista i fer campanya a favor del PSAN a les municipals autodefinit-se com: "un català d'Elda", però va ser coherent amb ell mateix. Tot i els èxits internacionals que va aconse-

guir al front del Ballet Nacional espanyol va ser destituït l'any 1980, pel ministre de torn de la UCD. Antonio Gades ha mort als 67 anys d'un càncer d'estómac i ha demanat que les seves cendres descansin a Cuba, en consonància amb la seva ideologia política, on es casà amb la icona involuntària del franquisme, Marisol.

Mor Antonio Gades, mor l'artista, mor el revolucionari.

3 d’agost de 2004

Revelació i comiat al panorama musical de Mallorca L'escena musical compromesa de l'illa de Mallorca ens dóna aquest estiu dues notícies. Per una banda, Matràs, grup que estilísticament s'autodefineix com a rural-core, ha decidit posar fi a la seva breu però intensa carrera musical. D'altra banda, Bonsanka, una de les bandes més prometedores dels Països Catalans ha editat la seva primera maqueta i ha anunciat una gira pel conjunt del país per homenatjar a Ovidi Montllor i a Guillem d'Efak.

La mort d'un prematur Aquest juliol s'ha conegut que Matràs es dissol. Malgrat formar part dels finalistes del concurs Esclat'04, el grup va decidir posar fi a la seva carrera amb un únic concert a la Casa Catalana de Mallorca en una dia per concretar del mes d'agost.

Matràs, que pren el nom d'una eina de marger mallorquina pràcticament desapareguda, practica un estil directe, s'identifica amb el paisatge rural amenaçat dels voltants de Palma.

Aquest paisatge, i la lluita per a la seva supervivència, és evocat en el seu punk-core que fuig del so urbà origen d'aquest estil de música.

Al llarg de les tres anys de Matràs han entès el grup com una forma de resistència i de lliure expressió així com un constant lament per una nova societat que es configura a l'illa segant-ne les arrels.

Rumba-muffin, un bon còctel festiu per a l'estiu Bonsanka, representa sens dubte un dels grups amb més projecció de l'illa, practicant l'autoanomenada rumba-muffin. Lluny d'etiquetes, allò que queda clar és que fusionen, i ho fan amb lletres majúscules i sense vergonyes. Després de dos anys han creuat els gens de la rumba catalana amb el son cubà; el funk i el flamenc; el reggae, la samba i la música balcànica, això sí, "sempre partint d'una visió mediterrània, tenint també com a punt de referència la nostra tradició musical, la catalana".

La maqueta homònima consta de cinc temes, i s'ha de destacar especialment la presentació així com la presència d'un videoclip.

En els directes, els onze "bonsankes" aporten festa i reivindicació, de moment només se'ls ha pogut gaudir a Mallorca, per exemple el 13 d'agost actuaran amb Albert Pla i Amparanoia.

Però tots atents: per a l'any que ve ja anuncien una gira pel conjunt dels Països Catalans. [per obtenir la maqueta escoladelssomiatruites@hotmail.com] Arnau Urgell

20 de juliol de 2004

Contraportada

Entrevista a Andreu Bautis, militant de Maulets del Maresme

“Estem molt contents amb la solidaritat i suport que hem rebut” Jordi Garrigós, Barcelona.- El passat 14 de juny, varen ser jutjats quatres joves de Mataró, tres d'ells militants de Maulets, pels fets succeïts el 6 de desembre de 2000, quan nou agents de la policia municipal, van impedir per la força, que es pintés un mural contra la constitució espanyola i per la llibertat dels Països Catalans. Aquest fet, ha estat interpretat com un greu atac cap a la llibertat d'expressió i com una mesura repressiva cap a tot l'independentisme combatiu del Quins varen ser els motius de la vos- Al Maresme treballem a l'entorn de tra detenció i com es va produir? dos nuclis, a l'Alt Maresme, on treEns van detenir per un suposat des- ballem des del Casal el Solc de lluïment de béns públics, això és, Pineda, on s'hi celebren xerrades i pintar una paret degradada, donar-li actes al carrer i organitzant i particivida i una millor aparença i posar pant en concerts i festes populars de "No a la constitució espanyola, per la Calella i Pineda de Mar. Al Baix llibertat dels Països Catalans"; i unes Maresme, estem al Casal Fèlix suposades agressions i lesions als 9 Cucurull de Mataró, cada any orgaagents de la policia municipal, és a nitzem la Botifarrada a la Hispanitat, dir, suportat ser colpejats mentre ens participem a les Fires Joves de detenien. Tot això va passar el 6 de Mataró i a la festa major de Vilassar desembre de 2000, a l'avinguda de Mar. Així com també, ens coordid'Amèrica de Mataró. nen amb altres entitats com el CSA Quins esdeveniments s'han succeït la Drogueria i el CSA l'Estella. A desprès de l'actuació policial? nivell comarcal, col·laborem amb la Per part nostra, la setmana després CUP, la CEPC i el Correllengua. A s'organitzà una concentració de part de dur a terme les campanyes denuncia contra l'actuació policial, nacionals de Maulets, contra el que va aplegar unes 100 persones patriarcat, la globalització neoliberal, davant l'Ajuntament i una manifes- el Rebrot o les diades nacionals. tació, 2 setmanes més tard, conjunta- Creieu que aquesta desmesurada ment amb altres entitats del actuació per part dels òrgans de l'esMaresme. Vàrem intentar presentar tat s'emmarca en una campanya una denúncia als jutjats de Mataró, repressiva envers Maulets i l'indeperò la jutgessa només va acceptar la pendentisme combatiu del dels 9 agents de la policia local, Maresme? anul·lant la nostra. El govern muni- Si, sense cap dubte. És una campancipal (PSC) no va moure ni un dit ya que sempre està en marxa i amb el respecte el cas, ni per escoltar-nos ni judici ha tingut un punt d'inflexió. per censurar l'actitud dels agents Som conscients que, si en una part policials. avancem en el projecte polític, en És per tant, un cas de repressió en l'altra part patirem un increment de clau política? la repressió. Forma part del pols de Ja feia temps que el l'esquerra govern municipal independen“Si en una part ens volia donar un tista a l'estat cop, i res millor per avancem en el projecte i l'assumim a ells que utilitzar la sense cap polític, en l’altra part policia per fer la por ni verpatirem un increment feina bruta. gonya. de la repressió” Intenten criminalitQuines han zar-nos i aturar la estat i com nostra lluita al carrer. valoreu les diferents mostres de soliCom heu portat la denúncia dels daritat amb el vostre cas que s'ha cas? realitzat arreu dels Països Catalans?

Els dies després de les detencions, El nostre cas és d'una gravetat mitjavam denunciar la brutalitat policial i na, no és pagar una petita multa ni, l'actitud del Govern municipal. ningú anirà a la presó de moment.

Abans del judici, l'eix principal fou la Estem molt contents i agraïts amb la petició d'absolució per als 4 joves i solidaritat i suport que hem rebut, informar com es van produir els fets. tant dels companys i companyes de Després de la sentència, que ens con- Maulets i Alerta Solidària, o d'altres demna a 1 any de presó, 7 caps de organitzacions de l'esquerra indesetmana d'arrest domiciliari i a més pendentista, com la CEPC, la CUP, de 1.200 euros de multa, l'eix princi- Alternativa Estel així com de casals pal fou organitzar la manifestació del d'arreu del país. Abans del judici 24 de juliol a Mataró, per denunciar celebràrem un sopar i una festa a que a Mataró la llibertat d'expressió l'Ateneu Mawla de Sants i el dia de la està amenaçada amb sentències d'a- manifestació del 24 de juliol s'aplequest caire. Tot això, coordinant-nos garen moltes persones d'arreu de les amb Alerta Solidària. comarques. També hem de mencioQuina és la feina que Maulets nar l'ajuda que ens ha dispensat els esteu portant a la comarca? moviments socials de Mataró. A tots

Maresme per part de les forces d'ocupació de l'Estat espanyol, amb l'interessat ajut de l’Ajuntament de la vila de Mataró on governa el PSC. Maulets i Alerta Solidària han portat una campanya de denúncia del cas amb actes com la manifestació que es va fer a Mataró el passat dia 24 de juliol, on s'hi aplegaren unes 400 persones. Per tal d'entendre la situació actual del cas, l'entrevista d'aquesta quinzena és a l’Andreu, un dels tres militants de Maulets repressaliats.

Pancarta de Maulets a les festes de les Santes de Mataró

ells, moltes gràcies.

Respecte al cas, s'ha presentat un recurs contra la sentència, que el Quin paper ha jugat l'Ajuntament setembre és resoldrà. I el que tenim de Mataró i els clar, es que partits polítics aquest cas no ha “La societat civil s’ha de la ciutat en el d'hipotecar la indignat amb la cas? nostra lluita, sentència i els mitjans Això sí que és un això és el que locals han recollit el festival de desintenten, mirar propòsits. L'any d'anurlar-nos, cas” 2000, el PSC però l'ambient governava amb que es respira és majoria absoluta, l'Ajuntament no de continuar avançant, no ens renva fer res per investigar el cas, ens dim. reunírem, fa poc amb ells, i manifes- Creieu que hi relació entre el vostre taren que ells respectaven totes les cas i d'altres que s'ha produït decisions judicials com a bon partit recentment al nostre territori com el demòcrata que diuen ser, cosa que tema dels 3 de Gràcia o el cas Toni no fan quan hi ha sentències contra Mestre o penseu que ha estat fets ells per corrupció o pels GAL. ICV I aïllats?

ERC ara estan al Govern municipal i Sí que hi ha relació, i no només amb han mantingut una actitud similar. aquests casos, sinó amb també altres CIU s'han barallat entre ells, perquè processos com el tancament del per intentar erosionar el tripartit Casal Panxo de Berga, la repressió local, uns ens volien donar suport i contra els companys de l'Horta, els altres no ens volien ni veure. Però Cardedeu, Olot, Girona i molts a tots els partits el cas sel's hi escapat altres casos. Forma part, com dèiem de les mans, ja que bona part de la abans, que el projecte de ruptura societat civil s'ha indignat amb la democràtica avança, i l'estat usa la sentència i els mitjans locals ha reco- repressió per mirar d'aturar l'esquellit el cas. rra independentista. Només la soliQuins són els propers moviments daritat i l'esperança poden vèncer la que penseu fer? repressió.

agenda AGOST Dimecres 4 Formentera (Illes Pitiüses). Festes de Santa Maria. Concert de Feliu Ventura i Obrint Pas. 22h, plaça de Sant Francesc. Organitza: Comissió de Festes.

Dijous 5 Formentera (Illes Pitiüses). Festes de Santa Maria. Sortida del Correllengua. 18h, Organitza: Comissió de Festes.

Divendres 6 Vilafamés (Plana Alta). I Graüll Roig. 23h. Organitza: Joves de Vilafamés.

Dissabte 7 Peguera (Berguedà) VII Marxahomenatge als maquis. Acampada llibertària. Dies 7 i 8, al costat de l'estació d'esquí Rasos de Peguera.

Linyola (Pla d'Urgell). Festa de la Cervesa. Concert amb Banda Bassotti, Inadaptats i altres. 22h.

Vilafamés (Plana Alta) I Gaüll Roig. Xerrada CEPC. 18h, Biblioteca. Després, concerts.

Organitza: Joves de Vilafamés.

Diumenge 8 Diada d'Eivissa i Formentera Divendres 13 Manlleu (Osona). Concert Banda Bassoti, Inadaptats i altres. 23h, organitza: Bullanga Records.

Dilluns 16 Barcelona (Barcelonès). Concert d'Skandol Públic i Discipulos de Otila. 22:30h, pl. Rius i Taulet.

Organitza: Castellers de la Vila de Gràcia Dijous 19 Barcelona (Barcelonès).

Manifestació pels tres de Gràcia: "Que ens deixen en pau!". 19h.

Després concert amb Insershow i Berri Txarrak, 22h. Organitza: Festes alternatives i Coordinadora antirepressiva de Gràcia.

Divendres 20 Quatretonda (Vall d'Albaida). I Trobada Internacionalista de la Vall d'Albaida. Activitats i concert Gossa Sorda, Obrint Pas i altres.

Organitza: Assemblea de Joves de Quatretonda Dissabte 21 Quatretonda (Vall d'Albaida). I Trobada Internacionalista de la Vall d'Albaida. Activitats, xerrades i concert d'Skarnio, Inadaptats i altres. Organitza: Assemblea de Joves de Quatretonda.

Envia les convocatòries a accent@correucatala.com

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 39. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@correucatala.com. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució : Eva Capdevila i Albert Roig.

Han col·laborat en aquest número: Francesc Armengol, Jordi Juan, Albert Roig.