Accent 40

Entrevista a l'Àlex i en Bull, cantant i guitarra d'Inadaptats Del 24 d’agost al 7 de setembre de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans

Número 40

Veneçuela decideix aprofundir la revolució bolivariana aporrea.org

Sumari: ······················

El desallotjament de l’Hamsa Països Catalans /2

Trobada Internacional per la Renta Bàsica Economia / 5

Triomf del No a Veneçuela Internacional / 6 Centenars de milers de veneçolanes i veneçolans van manifestar-se el diumenge 8 d’agost a favor de Chávez i la revolució bolivariana

El resultat del referèndum que es va celebrar el 15 d’agost a Veneçuela per decidir la continuïtat del president Hugo Chávez ha mostrat que la voluntat popular és la d’aprofundir el procés revolucionari. Malgrat les amenaces d’alguns sectors de l’oposició (com les declaracions que va fer l’antic president Carlos Andrés Pérez on deia que calia acabar

de forma violenta amb Chávez) o la campanya gens dissimulada de tots els canals de televisió privats (alineats sense fisures amb els opositors), les urnes van reflectir que la major part de veneçolanes i veneçolans volen que Chávez continuï sent el seu president per tal de seguir impulsant les diverses missions que han de consolidar les bases del procés revolu-

cionari bolivarià. I és que, des que Chávez va arribar al poder el 1989, s’han impulsat diverses missions d’alfabetització, primària i secundària, de salut o de creació de cooperatives que tenen l’objectiu de donar a les classes populars veneçolanes la capacitat de protagonitzar el seu futur sense ingerències imperialistes.

Nova agressió a la llengua a les Illes El Govern de les Illes s'ha decidit a substituir la Junta Avaluadora de Català (JAC) per una Comissió Consultiva integrada per membres procedents del Govern, consells, l'Ajuntament de Palma i la UIB, entre altres entitats. El director de la Direcció General de Política Lingüística, Miquel Melià ha afirmat que la mesura entrarà en vigor, per decret, el gener de l'any que ve.

Des de diferents entitats no s'ha tardat en criticar la decisió que s'interpreta com a una repre-

sàlia als filòlegs de la Junta Avaluadora que el gener passat van dispensar un aprovat general en protesta per la política lingüística del Govern balear. Així, des del món polític i cultural s'ha afirmat que la nova mesura reduirà el pes acadèmic i científic en la presa de decisions sobre els nivells exigibles de llengua catalana i augmentarà el control del Partit Popular sobre el procés de normalització lingüística del català.

Les critiques, però, han sigut especialment fortes des del món acadèmic i, en especial, de la

Universitat de la Illes. Així, la vicerrectora de postgrau va manifestar que la institució rebutjava "clarísimamant i taxativament" la proposta del Govern. La Universitat ha criticat, ha més, que entitats com l'Obra Cultural Balear i l'Escola de Mallorquí de Manacor s'hagen quedat fora de la nova Comissió, quan ambdues formaven part de la JAC gràcies a la seua reconeguda tasca a favor de la llengua. Altres intitucions com els Consell de Mallorca i Menorca també s'han oposat a la mesura.

Quatretonda no cedeix davant les amenaces feixistes La Trobada Internacionalista que es va celebrar a Quatretonda (Vall d'Albaida) els dies 20 i 21 d'agost es va poder desenvolupar amb normalitat malgrat les amenaces de boicot que grups d'ultradreta havien anunciat a través d'internet. El dissabte 21, data de la concentració anunciada per España 2000, efectius de la Guàrdia Civil espanyol van realitzar controls a les vies d'accés al poble, dificultant, sobretot, l'arribada dels antifeixistes, mentre que uns 40 feixistes d'estètica skinhead van poder concentrar-se a les portes de l'Ajuntament. Eixiren a rebre'ls més de 150 assistents a la Trobada i només una barrera de guàrdia civils impediren l'enfrontament.

Amb tot, els actes de la Trobada es realitzaren segons el programa i els organitzadors han mostrat la intenció de tornar a organitzar-la l’any que ve.

editorial n les darreres setmanes ha tornat a plantejar-se, potser aquest any amb més força, el debat sobre la crisi del turisme. La polèmica -relativa- s'ha generat per diversos factors entre els quals podem comptar la davallada en les estàncies i en les despeses de les visites dels i les turistes de fora de l'Estat, a més de la reaparició dels aldarulls ja típics de temporada entre "guiris", fet que cada any provoca dubtes sobre la capacitat dels cossos repressius per "mantenir l'ordre".

Aquestes dades sempre es veuen retallades pel fet que el mes d'agost permet al sector turístic recuperar-se econòmicament de la davallada (imparable) que cada any pateixen en els mesos previs de juny i juliol i, després, el setembre.

El cas és que mentre els portaveus del sector turístic i dels governs regionals i estatal neguen que hi hagi crisi, sí hi ha una discussió al voltant de quin és el model turístic que cal adoptar. Els termes del debat són si s'ha de seguir amb el model actual anomenat "de platja, sexe i sangria" o si cal anar a buscar un turisme amb més interessos culturals, arribant fins al punt de buscar un turisme més d'elit. Però aquest debat sobre el model turístic n'amaga un altre de molt més important.

Quin ha de ser el paper del turisme en el nostre model econòmic, o millor encara, quin model econòmic tenim i quin necessitem? Grans zones dels Països Catalans viuen pensant

E

Podríem viure d'alguna altra cosa que més enllà del turisme no hi ha vida, que sense turisme, "de què viurem"? Aquestes són les manifestacions més quotidianes i profundes de l'hegemonia que el sector de la construcció (el totxo) i el turístic exerceixen sobre la resta de l'economia catalana en la majoria del nostre país. Uns sectors que basen el seu funcionament i el seu èxit en la sobreexplotació de la força de treball, cosa que els assegura grans beneficis en un període relativament breu de temps. Per tant, el que cal plantejar-se és si volem que aquestes zones, i de retruc el conjunt del país, continuïn basant la seva economia en el turisme, amb la dependència estructural que això genera a nivell econòmic, social, cultural i, per tant, també a nivell polític. Nombrosos analistes afegeixen que aquesta dependència es pot agreujar pel fet que en els propers anys pot augmentar el desaventatge comparatiu que ja existeix respecte altres destinacions turístiques amb una oferta climàtica i paisatgística similar, però amb uns preus molt

més assequibles per un ciutadà mig de la Unió Europea. Els Països Catalans necessiten un nou model econòmic basat en el respecte a la cultura i el medi propis, i sobretot, en un treball digne i de qualitat. Això passa per desmantellar el poder del sector de la construcció i del sector turístic -present no només en els diferents governs regionals, sinó en les alcaldies i regidories de moltíssims pobles i ciutats del país- i, encara més important, per reconstruir un teixit industrial i agrícola que ens permeti ensenyar al món que no només tenim un país bonic en què es pot beure a un preu relativament baix i esbrabar-se sense massa complexes. Podem començar per tenir clar que és l’Europa en què havia confiat un cert catalanisme per regenerar els Països Catalans la que ens condemna a ser l'àrea de descans i lleure dels i les europees i la que està acabant amb la nostra indústria i la nostra pagesia. Això, si no hi posem remei abans.

Del 23 d’agost al 7 de setembre de 2004

l’apunt Malgrat els auguris d'alguns analistes i malgrat la creixent repressió, l'ocupació d'edificis per a ús com a habitatges o com a centres socials continua tan viva com sempre. I és que el problema d'arrel, -la manca d'espais públics i el desmesurat preu de l'habitatge-, continua sense resoldre's. Un repàs a algunes xifres econòmiques evidencien aquesta situació. Així, segons l'estudi de l'empresa Tinsa, el preu de l'habitatge usat a Barcelona, ha arribat el 2004 a 2.658,2 euros per metre quadrat, un increment d'un 25% respecte al mateix període del 2003. A les Illes Balears, aquest increment ha sigut del 18%, situant-se la xifra en 1.691,8 euros/m2. Aquesta xifra és extensible a tot els Països Catalans amb una mitjana d'increment d'un 20%, segons la mateixa empresa.

L'habitatge nou, tot i que ha experimentat un increment lleugerament inferior a l'usat -especialment en les grans ciutats, com Barcelona- també ha vist els preus créixer de manera espectacular, contradient, de moment, a aquells que preveien un esclafit de la "bombolla immobiliària". A la ciutat de València, per exemple, el metre quadrat va arribar als 1.030,20 euros el 2002, un increment del 61,90 respecte del 1998.

De fet, segons les dades del Ministeri de Foment espanyol, el País Valencià és la segona comunitat autònoma que ha tingut majors increments durant el 2004, amb un 21,4%. L'increment a la comunitat autònoma de Catalunya, en canvi, ha sigut "només" del 17, 2%, tot i que ací el preu del metre quadrat és el més elevat dels Països Catalans, amb una mitjana de 1.961 euros/m2.

En consonància amb aquest increment de preus, l'habitatge ha esdevingut cada cop més inaccessible, o si més no, l'accés a aquest és cada cop més dificultós: segons ha fet saber recentment la Cambra de Comerç de Barcelona l'esforç d'accés a l'habitatge ha pujat fins al 36% dels ingressos familiars el primer trimestre del 2004. Aquesta dada és la més elevada des de 1994.

Països Catalans

Barcelona perd un altre centre social El desallotjament del centre social l'Hamsa es produeix a la nit i a l'agost per intentar minimitzar les respostes populars Andreu Ginés, Barcelona.El Centre Social Ocupat i Autogestionat Hamsa va ser desallotjat la matinada del 4 d'agost per membres del la Policia Nacional espanyola. El desallotjament ja s'esperava des del novembre de l'any passat, quan varen començar les accions de protesta i solidaritat. La data fixada inicialment pel jutge era el 29 de març d'enguany, a partir del qual, la policia tenia un mes per desallotjar, però mobilitzacions de suport, per una banda, i l'estratègia de dels cossos repressius d'esperar a les vacances per evitar un major ressò de l'acció, per l'altra, han fet que l'Hamsa haja resistit 128 dies fins els seu desallotjament definitiu. Aquests 128 dies s'uneixen als quasi huit anys de vida que aquest centre social ha protagonitzat en el centre dels moviments populars de Barcelona.

Desallotjament per sorpresa La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) va emetre un

comunicat el mateix dia del desallotjament criticant que s'haguera fet "un dia d'agost", amb l'objectiu "clar" d'intentar "evitar la reacció social".

Aquesta era la seua explicació al retràs de quatre mesos en l'execució de l'ordre judicial, inicialment fixada pel 29 de març. Així, la matinada del 4 d'agost, agents del cos d'elit de la Policia Nacional espanyola, els anomenats GEO, s'endinsaren a l'edifici i despertaren als habitants amb crits i amenaces. Poc després, 18 furgonetes antiavalots del mateix cos policial envoltaven l'edifici i tallaven els accessos.

Durant dues hores, els policies van retenir els habitants de l'immoble mentre els identificaven i escorcollaven l'interior. Posteriorment, els deixaren marxar. L'acció de la policia va aconseguir evitar una resistència immediata a l'acció, i el desnonament es va poder realitzar sense les temudes imatges d'enfrontament entre policies i resistents.

La reacció es produeix

Acció al Districte de Sants

Malgrat l'estratègia de les autoritats per evitar les reaccions, tan prompte com dos quarts de huit del matí, ja hi havia persones a la plaça de Sants per mostrar la seua solidaritat amb l'Hamsa i el rebuig a l'acció de desnonament. Des de la plaça de Sants, els manifestants es

Cronologia de L'Hamsa 23 de març de 1996. Un grup de veïns de Sants, involucrats en el Casal Popular La Garnatxa decideixen ocupar l'antiga fàbrica metal·lúrgica abandonada des de 1992. L'ocupació marca un punt àlgid del moviment ocupa barcelonès ja que es produeix quinze dies després de l'ocupació del Cinema Princesa.

16 de setembre de 1996. Primer intent de desallotjament. Una concentració a les portes de l'antiga fàbrica impedeix que es realitze l'operació policial.

28 d'octubre de 1996. La policia desallotja amb violència el Cinema Princesa i L'Hamsa es converteix en el centre social ocupat més gran de Barcelona.

Juntament amb altres centres com la Casa de la Muntanya esdevé referent a l'àrea metropolitana.

27 de gener de 1997. Segon intent de desallotjament.

Una manifestació de cinc mil persones pel centre de Barcelona provoca una anulació de l'ordre per "l'alarma social" que causaria el desallotjament.

21 de febrer de 2004. Quatre membres del moviment ocupa s'encadenen a la porta de la seu de l'Ajuntament del districte de Sants per protestar contra el desallotjament.

27 de març de 2004. Una nova manifestació recorre els carrers de Barcelona des de l'Hamsa fins l'Ajuntament per denunciar l'ordre de desallotjament fixat per al dia 29.

29 de març de 2004. Tercer intent de desallotjament.

De nou, una concentració davant del centre social evita que s'efectue l'ordre judicial.

4 d'agost de 2004. Desallotjament de l'Hamsa.

Membres del cos d'elit de la policia entren a la casa a les 3:30h de la matinada mentre 18 furgonetes d'antiavalots tallen els accessos i envolten la casa. El desallotjament provoca una ràpida reacció amb una concentració a les portes de la seu del districte, amb talls a la Via Laietana, amb l'ocupació temporal de la pedrera i amb una manifestació al barri de Sants.

7 d'agost de 2004. Reocupació de l'Hamsa. A les sis de la matinada un grup de veïns tornen a ocupar l'antiga fàbrica, aprofitant l'absència policial. Una manifestació de suport d'unes mil persones finalitza a les portes de l'Hamsa. Els ocupes abandonen l'edifici pel seu estat ruïnós a causa de l'avançat procés de demolició

Locals on trobar L’ACCENT Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: El Racó, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume ILlíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa: GEN Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l’Obra Cultural Balera, Es Pinzell, Can Capses. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Ripollès: Casal Independentista i Popular l’Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell.

Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.

Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel (Cau Subversiu. Facultat d’Història-UB) / Associació Cultural l a Fornal (St. Julià, 20 bx. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona) / Ateneu l’Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador sense número, Artés)/ Ateneu independentista i Popular de la Vila de Gràcia la Torna(Sant Pere Màrtir 37, baixos, Vila de Gràcia)/ Ateneu Revolta (Ponent 13, Molins de Rei) / La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / El Casal (Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona)/ Casal Popular Can Pingàs. (Terrassa) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9,Taradell) / CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel)/ CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica)/ CEPC-Universitat de València(Baró St. Petrillo, 9)/ La Falcata (Panera 2. Lleida)/ Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1er B, Torelló) / Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada) / Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via ForaCAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).

traslladaren a la seu de districte de l'Ajuntament de Barcelona, tallant el trànsit de la carretera de Sants. Així començava una jornada intensa de protestes arreu de la ciutat.

A les 11 del matí es produïa la primera gran concentració a la Via Laietana, a l'alçada del carrer Jaume I. Més de tres-centes persones van acudir a la protesta que, inicialment, van tallar el trànsit per aquesta artèria del centre de la ciutat, i, després, van marxar en manifestació cap a la plaça Sant Jaume i les rambles.

Cap a dos quarts d'una del mig dia, la manifestació arribava a l'edifici de la Pedrera, on deu persones, que hi esperaven, s'encadenen al primer pis, metre que unes altres quatre despenjaren una pancarta a la façana de l'edifici amb el lema "L'únic patrimoni de la humanitat és la cultura popular.

L'Hamsa viu".

La policia realitzà les primeres càrregues quan un grup de manifestants intentà entrar a l'edifici per donar suport a l'acció, provocant diverses ferides i contusions, fins el punt que una xica hagué de ser hospitalitzada amb un tall al peu. Cap a tres quarts de quatre, els dos activistes que s'havien penjat juntament amb la pancarta, decidiren baixar i la concentració es desconvocà. Per la vesprada, però, continuaren les protestes, amb una manifestació al barri de Sants a les 19h. En acabar la mobilització, un grup de manifestants s'enfrontà als diversos cossos de policia presents i a alguns periodistes, amb un balanç de cinc ferits i un detingut segons les versions oficials.

Pocs dies deprés, el 8 d'agost, es reocupà l'edifici i es realitzà una nova manifestació de suport, que aplegà unes 1000 persones.

L'Hamsa: huit anys d'activitat El Pla Especial de Reforma Integral (PERI) d'Hostafrancs finalment ha acabat amb els huit anys de vida de l'Hamsa. L'antiga fàbrica de Hierros y Aceros Moldeados SA (HAMSA) fou ocupada el mes de març de l'any 1996.

Es tractava d'una gran finca (més de 10000m2) dedicada a l'activitat siderometal·lúrgica que estava tancada des de 1992. De la seua extensió, es va rehabilitar una xicoteta part per a habitatge i una altra part per convertir-la en centre social, ocupant l'espai anteriorment dedicat a oficines, tallers i magatzems.

La grandària i a la gran versatilitat dels espais van fer de l'Hamsa un dels centres referents dels moviments populars dels Països Catalans, i, especialment, de l'àrea de Barcelona. L'Hamsa ha sigut escenari de nombrosos actes i ha obert les portes a molts col·lectius, bona mostra d'això han sigut la multitud de comunicats de solidaritat que l'Hamsa ha rebut aquests dies des de diferents organitzacions.

Com a actes més destacat, trobem les recents II Jornades de Consum Solidari en el Món Associatiu, o la representació de l'obra teatral "Alejandro y Ana. Lo que España no pudo ver del banquete de la boda de la hija del presidente". L'acte més destacat fou, però, segurament la Trobada Intercontinental per la Humanitat i contra el Neoliberalisme, el juny de 1997, convocada pels zapatistes mexicans on l'Hamsa esdevingué una de les seus mundials.

Països Catalans

Festes populars, agressions feixistes i provocacions policials L'atac a un jove i la còmplice actuació policial penúltima agressió feixista als Països Catalans Redacció, Barcelona.Les agressions feixistes a l'esquerra independentista i, en general, als moviments populars dels Països Catalans ha estat una constant en els darrers mesos.

El setembre passat el cas de Castellar del Vallès (veure l'Accent núm. 18) va fer saltar totes les alarmes i generà un debat mediàtic sobre la manera de solucionar aquest problema social.

D'altra banda, al llarg de l'estiu té lloc una concentració de gran quantitat de festes majors i festivals. El fet que molts dels actes d'aquests esdeveniments, en el programa oficial o alternatiu, siguin organitzats per col·lectius populars sembla tenir com a conseqüència atacs contra locals i persones amb una certa connivència i en alguns casos amb evident complicitat policial.

Agressió feixista a les festes de la Vila de Gràcia La darrera agressió que s'ha conegut fou la nit del 14 al 15 d'agost al barri barceloní de Gràcia. Mentre es realitzaven els darrers preparatius per a començar una de les festes majors més conegudes i concorregudes del país un grup de boneheads (caps rapats d'ideologia feixista) molt coneguts als barris del districte de Sant Martí van provocar amb crits d'exaltació a Adolf Hitler als vianants. A l'alçada del metro de Fontana es van creuar amb un grup de veïns del barri d'estètica punk. La minibatalla campal acabà amb un veí de Gràcia ingressat amb estat crític a l'hospital. En el moment de tancar edició l'estat de salut del jove continua debatent-se entre la vida i la mort.

Aquest episodi va coincidir amb la primera demostració del clima de provocació policial que s'ha viscut al llarg de les festes. Aquella mateixa nit una trentena d'agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra es desplegaven a la plaça del Diamant (seu de les festes organitzades per la Comissió Popular de Festes) impedint durant uns minuts les tasques de realització de guarniment. Al llarg de la setmana s'han produït a la mateixa plaça almenys dues càrregues policials (les nits de dimarts i de divendres) una de les quals va causar la pèrdua d'un testicle a un noi. El conjunt de fets va provocar que els moviments socials de la vila organitzessin una concentració per a reclamar unes festes populars lliures de feixistes i de provocacions policials.

Tona, el darrer cas d'agressions a Osona El passat 31 de juliol se celebrava a la localitat osonenca de Tona un concert de Festa Major amb Gadegang i Dr. Calypso. Un grup de feixistes després d'haver provocat a uns joves de Seva a la zona d'atraccions es van dirigir al concert armats amb barres de ferro i punys americans. Una trentena de persones van aconseguir rebentar el concert i tres joves del Casal Independentista de Vic hagueren de

Concentració a les festes de Gràcia amb motiu de l’apunyalament d’un jove per part de grups feixites

ser ingressats, un dels quals amb estat greu. Segons un comunicat realitzat pel Consell alternatiu de joves d'Osona no es tracta d'un fet aïllat doncs al llarg dels darrers mesos s'han donat altres fets semblants com les persecucions i apallissaments de membres del Casal Independentista Boira Baixa de Manlleu, l'intent de tancar el Puntàs per part de neonazis a Sant Hipòlit, l'intent de cremar el Casal Independentista Manel Viusà així com atacs al bar el Trabuc de Vic, l'intent de rebentar una manifestació de l'Esquerra Independentista a Manlleu, els apallissaments de joves durant les festes de Tona de l'any passat i les de Sant Julià aquest mateix any.

Per tal de rebutjar aquesta sèrie d'agressions el passat dissabte 7 d'agost es convocà una concentració per part del conjunt de casals independentistes d'Osona així com algun ajuntament com el de Tona.

El Vallès Occidental continua a l'ull de l'huracà Com s'ha comentat anteriorment el setembre passat fou el cas de Castellar del Vallès, especialment l'actuació de la Guàrdia Civil espanyola que agredí indiscriminadament a veïns de la loca-

litat protegint als agressors feixistes, el que generà el debat. El darrer any la situació no s'ha solucionat, i la darrera notícia ha estat "l'exili" forçat d'una família després que s'incendiés intencionadament l'habitació d'un dels seus fills.

Mentrestant, a Sabadell l'any ha estat dur pels moviments socials que, com és el cas del Casal Independentista Can Capablanca, han sofert detencions així com pallisses per part de persones vinculades al Movimiento Social Republicano (MSR), partit polític autodenominat com a "socialpatriòtic". Un militant del MSR, en Marçal Boix, fou segons un comunicat del Casal sabadellenc l'autor de l'agressió a un dels seus militants el passat 1 de juny. Militants del MSR formen part de la trama de venda i distribució de material nacional - socialista amb seu a Molins de Rei (on segons la seva web disposen de secció local) i existeixen evidents relacions amb la Llibreria nazi Europa del barri de Gràcia de Barcelona. Segons fonts que han volgut restar a l'anonimat 15 de les persones que formaven part de les llistes municipals del MSR a Sabadell són coneguts residents a Castellar del Vallès autors de gran

quantitat d'agressions i protagonistes principals dels fets de la darrera Festa Major Característiques comunes Malgrat tenir com a premissa la dificultat i la complexitat del tema que es tracta en el present article, l'anàlisi d'algun dels casos permet traçar característiques comunes. Es tracta de quatre: el tipus d'esdeveniments on succeeixen els atacs, l'aparent complicitat de les forces de seguretat, la presència de moviments polítics organitzats d'extrema dreta a la zona així com la desinformació sobre els fets que realitzen els mitjans de comunicació.

Com s'ha comentat anteriorment els casos més greus s'han produït aprofitant les festes majors, on el jovent, i en general el veïnat més compromès amb les lluites populars, hi acudeix amb la intenció de gaudir d'aquests esdeveniments. D'altra banda, existeix la qüestió de les actuacions policials les quals en alguns casos com els de Castellar del Vallès i el de Gràcia ratllen la coresponsibilitat. En aquest cas, els agressors varen ser identificats i reconeguts com membres de l'autodenominat "Comando Navas" la tarda anterior per part d'una patrulla de la policia

3 d’agost de 2004

nacional espanyola. La policia va detectar, segons fonts veïnals, la presència de pals i cadenes però que no foren requisades.

Els casos de Sabadell, amb la presència ja comentada del MSR, i d'Osona -on la Platafoma per Catalunya (PxC) de l'exmilitant de Fuerza Nueva Josep Anglada fins i tot té regidors a Vic i Manlleu- semblen explicar que la presència organitzada d'aquest tipus de formacions té com a conseqüència accions com les comentades al llarg de l'article. En el cas de Gràcia, malgrat que els agressors vingueren de fora del barri s'ha de tenir en compte la presència de la Llibreria Europa així com el fet que un dels detinguts (posat en llibertat al cap de poques hores) és militant a València d'España 2000. El mateix grupúscul que ha amenaçat aquests darrers dies la Trobada Internacionalista de Quatretonda (Vall d'Albaida), que protagonitzà una marxa en contra la immigració al barri de Russafa de la ciutat de València i que ha intentat boicotejar actes independentistes a la Universitat de València.

Finalment s'ha de tenir molt en compte el paper que té la premsa, que en molts casos "copia i enganxa" els comunicats de la policia i no en contrasta la versió amb fonts independents. El cas de Gràcia és paradigmàtic d'aquest fet. En primer lloc en cap moment les primeres informacions de mitjans com El Periódico o Televisió de Catalunya (TVC) van qualificar al jove agredit com a okupa. Aquest fet totalment objectiu, doncs el veí resideix en una coneguda casa ocupada del barri contrasta amb el tractament mediàtic dels incidents que succeïren la setmana anterior en els vagons de la línia 3 del metro. Uns joves italians, segons la premsa okupes (per la seva estètica), causaren certes destrosses sempre segons la mateixa versió amb solidaritat amb la recentment desallotjada Hamsa. D'altra banda, el tipus d'arma homicida també fou objecte de manipulació, doncs es digué que es tractava d'un ganivet. Aquest estri, amb múltiples funcions, acabà resultant ser, segons el propi atestat de la policia espanyola, un puny americà amb un garfi, objecte especialitzat per realitzar agressions. Finalment, la versió de la policia qualificava que els joves detinguts no tenien antecedents policials quan s'ha demostrat ser fals.

En el rerefons d'aquestes tres evidències hi ha l'objectiu clar per part de les administracions -s'ha de recordar que aquesta tesi l'abonà en les primeres hores el propi Districte de Gràcia- les forces policials i la premsa de vendre aquest tipus de fets com a baralles entre bandes de joves negant-se la intencionalitat política d'ideologia feixista.

Del 23 d’agost al 7 de setembre de 2004

Benestar Social no acepta una sol·licitud d'adpoció per ser catalanoparlants Un matrimoni d'Agullent intenta des de fa quatre anys adoptar una xiqueta xinesa. Però la Conselleria de Benestar Social valenciana no ha facilitat els tràmits, ja que els negà la sol·licitud a la parella pel fet que "no s'expressaven correctament en llengua castellana".

Rabel Blasco i Josefa Espí passaren totes les proves d'idoneïtat psicològiques, i feren el curset preparatori.

Tanmateix, les autoritats valencianes els han fet passar per quatre anys de burocràcia i humiliació pel fet d'expressar-se sempre en català.

Durant aquest temps han superat els 55 anys, edat que les autoritats xineses acepten com a límit per adoptar una xiqueta d'aquest país.

Protesta contra el segon cinturó de Palma Catalina Cirer, membre del Govern municipal de Palma, i el conseller d'interior del Govern balear, José María Rodríguez, foren escridassats durant el tram final de la romeria de Sant Bernat, el passat 19 d'agost a la Real. Aquest nucli està afectat pel pla urbànistic que contempla la contrucció del segon cinturó de Palma. Unes 500 persones acudiren a les portes del monestir de la Real convocades per la plataforma Salvem la Real per mostrar la seua oposició a la política territorial del PP. Davant la passivitat de la policia diversos membres del seguici oficial s'enfrontaren als manifestants, causant diversos moments de tensió.

Finalment, un policia i diversos manifestatns hagueren de ser atessos per ferides i contusions.

Sentència favorable als encausats de la Bassa de Capellades La Sala 10 del jutjat contenciósadministratiu de Barcelona ha invalidat les sancions governatives imposades a quatre joves arran del desallotjament de la Bassa de Capellades, el 27 de novembre de 2001. Segons la sentència, la Guàrdia Civil i la Policia Municipal no van preservar la presumpció d'innocència ni hi havien proves per inculpar els joves, i se'ls absol de pagar els 900 euros amb que havien estat multats, i pel que se'ls havien embargat ja alguns comptes bancaris.

L'alcalde actual de Capellades i l'Associació en Defensa de l'Aigua Penedès-Anoia (ADAPA) han valorat positivament la sentència, i han criticat la repressió contra el moviment popular en defensa de l'aqüífer.

Països Catalans

La CUP de Vilafranca no fa marxa enrere en la seva protesta contra la base de muntatge del TGV Roger Guasch, de la CUP, denuncia que l’alcalde “vol construir un nou Vallès industrialitzant tota la comarca” Jordi Garrigós, Barcelona.Desprès de més de mig any de reiterades peticions d'informació sobre la construcció de la base de muntatge i manteniment del TGV, la CUP de Vilafranca, que té un regidor al seu Ajuntament, no cessa en l'ànim de desemmascarar les activitats de l'actual administració de govern de la vila de la capital de l'Alt Penedès. Després de treure un comunicat sobre tot aquest afer, on la CUP acusava al tripartit vilafranquí d'amagar les dades sobre aquest projecte el deteriorament de les relacions de l'equip de govern, que lidera Marcel Esteve (PSC), amb les diferents forces de l'oposició s'ha fet evident amb la suspensió pràctica de les relacions entre els grups municipals.

L'origen del problema El conflicte entre el govern tripartit de Vilafranca i la Candidatura d'Unitat Popular començà quan al gener la coalició independentista va demanar l'informe sobre la possible construcció d'una base de muntatge del TGV a les afores de Vilafranca del Penedès.

L'Ajuntament va reiterar que no en sabia res del tema quan el projecte ja estava aprovat pel ministeri de foment

Roda de premsa de la CUP de Vilafranca, foto d’arxiu

des de febrer de 2003 i per tant, ja feia un any que el coneixia. Aquest fet, suposa una greu falta d'informació per part de l'administració vilafranquina cap als diferents grups de l’ oposició. La CUP va decidir fer una moció al ple de l'Ajuntament on es denunciava tota aquesta situació i davant la gravetat dels fets, la CUP va decidir marxar del ple del dia 23 de juny, aquesta mesura també fou seguida pel grup de CIU. Les mentides de l'ajuntament No només l'equip de govern va facilitar cap document escrit sobre el projecte constructiu de la base de muntat-

ge sinó que no va explicar amb claredat l'estat de les converses i gestions realitzades amb el ministeri. En la presentació del projecte ja es parla de la futura continuïtat de la base de muntatge com a base de manteniment i cita en més d'una ocasió a l'Ajuntament de Vilafranca com a un dels òrgans consultats amb el que es va treballar conjuntament per a la preparació del projecte constructiu. A part d'això, l'informe avalua els impactes ambientals del projecte, que són qualificats de baixos, i afirma que de realitzar-se algunes mesures de correcció, l'avaluació d'im-

Mobilitzacions contra l'alta tensió als Països Catalans L'augment de la demanda d'electricitat ha portat a una política d'ampliació de l'oferta mitjançant línies d'alta tensió Marta Insa, la Font d'en Carrós El model energètic continua provocant polèmica als Països Catalans.

De nou, el conflicte per les línies d'alta tensió són notícia a les comarques nord-catalanes i a la Safor.

La polèmica de la línia del nord L'empresa francesa RTE pretén des de fa un temps fer passar una autopista elèctrica des de l'Estat francès cap a Girona. Inicialment el recorregut de la línia estava previst pel Petrús i des de la central de Baixàs anar cap a Figueres, des d'on es mantindria la línia actual que l'uneix amb Vic. La línia, de 400.000 volts, entraria pel Montcapell i faria aquest recorregut. Des de fa mesos els habitants d'aquesta zona es manifesten en contra de les intencions de RTE. Segons l'activista del col·lectiu No a la THT (Très Haute Tension), Laurent Belmas, "la línia no és necessària, només és un negoci". Però el conseller d'indústria de la Generalitat del Principat, Josep Maria Reñé, assenyalà el passat mes d'abril que la línia del TGV feia necessària portar l'alta tensió a Girona. El dia 15 d'agost es va mantenir una reunió informativa del nou traçat (resposta del Govern

francès a les mobilitzacions com la manifestació de 31 de gener, veure l'Accent núm. 27), que afectaria a les poblacions de Maçanet de Cabrenys, Albanyà, Sant Llorenç de la Muga i Cistella. Tant els alcaldes dels municipis afectats com els de les comarques nord-catalanes, s'oposen a la nova proposta, ja que devastaria part de la riquesa ecològica d'aquella zona. Tots ells han advertit que continuaran amb les mobilitzacions en contra d'aquesta línia d'alta tensió.

S'agreugen els talls d'electricitat a la Safor per manca d'energia Durant els darrers estius, les notícies sobre els talls d'electricitat a la costa de les comarques centrals són més freqüents. El sector empresarial (bàsicament negocis d'oci, de restauració i turisme) són els més afectats, se'n queixen i demanen solucions; i des de fa huit anys, Iberdrola pensa que la millor resposta a aquesta crisi de demanda és incrementar l'oferta d'energia.

Aquest increment passa per dur la línia d'alta tensió des de la Ribera Alta fins a les Marines, passant per la Valldigna i la Safor. Si en general el pas d'una línia d'aquestes característiques ja és especialment nefasta

pels efectes que tenen sobre la salut de la població, en el cas particular de la Valldigna és especialment tràgic, a causa de la bellesa d'aquesta vall, ja que a més a més, té monuments històrics importants com el Monestir de la Valldigna.

La Valldigna tindrà l'Alta tensió l'estiu que ve Fins fa poc temps, els màxims contraris a aquests plans eren els alcaldes de Benifairó i Simat de la Valldigna, perquè es negaven a que la línia travessara la vall, donades les terribles conseqüències ecològiques i de trencament del paisatge que això comportaria. Però des d'ara han arribat un acord amb l'empresa, Iberdrola, per tal que aquesta soterre les línies. L'únic alcalde que accepta els plans inicials d'aquesta empresa d'energia elèctrica és el de Tavernes de Valldigna, la capital d'aquesta subcomarca saforenca. En arribar al poble s'accepta que la línia el travesse sense cap tipus de mirament. Els veïns des de fa anys han convocat manifestacions i accions de protesta, però la resposta per part del consistori ha sigut la de reafirmar-se en les seues creences.

La línia d'alta tensió, segons va informar el cap de premsa

pacte ambiental tant esperada per l'equip de govern no és necessària. Segons paraules dels serveis tècnics, aquest projecte és a l'Ajuntament d'abans de les eleccions municipals de maig de 2003.

L'estat actual del cas i el paper de CIU Un cop desemmascarat tot el tema i davant la repercussió que ha tingut el cas als mitjans comarcals, l'alcalde Marcel Esteve ha declarat que ha estat víctima d'una campanya de descrèdit per part de la CUP i CIU i s'ha mostrat contrari a la construcció de la base de muntatge. Segons paraules de Roger Guasch, membre de la CUP de Vilafranca "el senyor Esteve ens ha mentit durant un any dient que no sabia res de la base de muntatge per no ensenyar que el seu propòsit és construir un nou Vallès a la comarca, industrialitzant tot el territori". Es especialment remarcable el paper de CIU en tot l'afer, la coalició democratocristiana va aprofitar-se del treball iniciat per la CUP per tal de fer un muntatge populista en què s'anava des de Vilafranca a Madrid a buscar els papers del projecte. Mentre, les mobilitzacions populars continuen i el proper 19 de setembre s'ha convocat una marxa des de Vilafranca fins als terrenys on és construirà la base de muntatge. Aquest acte serà organitzat per la CUP i Unió de Pagesos entre d'altres

d'Iberdrola, Ángel Lozano, es preveu que estiga instal·lada de cara a l'estiu de l'any que ve, ja que, si nó fóra d'aquesta manera, asseguren que no podrien satisfer les necessitats. L'increment de la demada ha sigut d'un 7% anual durant els últims 7 anys. En cas de no estar instal·lada, els talls elèctrics serien més greus, prolongats i afectarien un dels principals motors econòmics de la zona: el turisme.

El veritable problema: la xarxa obsoleta La majoria dels ecologistes i part del sector polític comarcal pensen que el veritable problema d'aquests talls en el subministrament elèctric rauen en els transformadors de la llum, ja que aquesta estructura, que té trenta anys i escaig, és obsoleta per a l'ús que se'n fa actualment. Però la necessitat urgent d'incrementar el nivell energètic de la comarca porta a què siga més ràpid i econòmic instal·lar les torres d'alta tensió que no canviar la xarxa de transformadors de la comarca.

Economia

Trobada internacional sobre la Renda Bàsica a Barcelona Els propers 17, 18 i 19 de setembre la Xarxa estatal de col·lectius ha convocat la segona trobada sobre la Renda Bàsica Àlex Tisminetzky, Barcelona

blemes socials actuals, però l'entén com una proposta per avanEls propers 17, 18 i 19 de setem- çar en la lluita contra la pobresa, bre el Col·legi d'Advocats de la precarietat i l'exclusió social.

Barcelona serà la seu de les segones Presentació de les onze raons Trobades Internacionals sobre la La trobada presenta públicaRenda Bàsica organitzades per la ment a la capital catalana les Xarxa estatal. Les jornades comp- "onze raons" per fer una realitat taran amb múlla renda tiples activitats, bàsica, una “un dret que ha de tenir iniciant-se el dia proposta tot individu a percebre 17 amb el IV que té l'obuns ingressos periòdics Simposi, en què jectiu d'obque assegurin la múltiples ecotenir adhecobertura de les nomistes i actisions socials necessitats materials, vistes social preper enfronindependentment de la sentaran tres tar-se a la seva situació laboral” formes concrelògica del tes de portar a "capitalisme terme la renda salvatge, bàsica a la conjuntura de l'Estat l'expoliació dels països pobres i espanyol la degradació de la nauralesa", Què és la renda bàsica? ampliant els drets humans, ecoLa renda bàsica és definida per la nòmics i socials. Segons els Xarxa com un dret que ha de tenir col·lectius que conformen la tot individu a percebre uns ingres- Xarxa, la proposta principalsos periòdics que assegurin la ment ampliaria la llibertat dels cobertura de les ciutadans, necessitats mateaugmentat rials, indepenel "poder “superaria els drames dentment de la contracsocials de l'atur i la seva situació pobresa, que actualment tual" de la laboral. Segons afecta directament a dos classe trebaafirmen els orgalladora per L’Estat seria el responsable de garantir una renta universal per totes les persones milions de persones a nitzadors de les enfrontar-se l'Estat espanyol” Trobades és una a la precarietat socials de l'atur i la pobresa, que tiples països, confirmant-se com proposta de laboral, abo- actualment afecta directament a un referent en el debat i la conredistribució de la riquesa social; lint a la pràctica els contractes dos milions de persones a l'Estat frontació de projectes sobre la és individual (ja que el rep cada escombraries; alhora revaloritzaria espanyol, que no reben cap subsidi renda bàsica. persona, sense distinció de cap les feines no retributives, com la ni salari; i finalment, faria d'aplitipus) universal (sense contribució feina domèstica o voluntària; supe- cació real els drets al treball i l'haPer a més informació prèvia) i incondicional. La quanti- raria definitivament els drames bitatge digne. tat a percebre seria igual a la consiLes jornades són gratuïtes i compwww.nodo50.org/redrenderada com a límit de la pobresa, taran amb l'assistència de científics tabasica permetent satisfer les necessitats i activistes socials vinguts de múlmaterials i eviti les situacions de pobresa.

La Xarxa no planteja la renda bàsica com a solució al conjunt de pro-

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Població: Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) Domicialiació bancària Nom del titular:

Telèfon: semestral (18 euros) Població:

Entitat Oficina Control Número de compte Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.

Del 23 d’agost al 7 de setembre de 2004

Vodafone va desviar les trucades a Argentina a la darrera vaga Dos notaris van constatar que la multinacional Vodafone va desviar il·legalment trucades durant les passades vagues del sector del telemàrqueting que es van portar a terme el passat mes de juny (veure L'Accent núm. 38) a tot l'estat.

Durant la totalitat dels quatre dies de vaga dels treballadors, la companyia de telecomunicacions va utilitzar aquesta pràctica il·legal per aturar les demandes d'un conveni digne per un dels sectors més precaritzats de l'economia espanyola. Els notaris van constatar l'accent sud-americà dels treballadors, utilitzant el nom i DNI de treballadors de l'Estat espanyol sense autorització ni coneixement per part d'aquests.

Vodafone ha externalitzat en els darrers anys el seu servei de màrqueting en diverses empreses satèl·lits, amb més de 5000 persones a tot l'estat i una de les seus més importants a Barcelona.

Per aquest motiu, la CGT va presentar una demanda a l'Audiència Nacional espanyola contra Vodafone per atemptar contra els drets dels treballadors.

Vaga de fam a Sant Andreu pel dret a l'habitatge Tres joves barcelonins van portar a terme tres dies de vaga de fam entre el 17 i el 20 d'agost en protesta per la venda dels terrenys de les antigues casernes per construir un miler de pisos, la meitat d'ells a preu de mercat.

Els vaguistes, membres del Grup Sant Andreu per les Casernes, han volgut denunciar la dificultat d'accedir per molts dels veïns als habitatges pel seu elevat preu, i han reclamat que els pisos siguin de titularitat pública i a preus assequibles sobretot per la gent gran i els joves.

Alhora, els vaguistes han denunciat la manca d'inversió de les autoritats en serveis socials del barri, i el contrast entre la nova i ben equipada comissaria dels Mossos d'Esquadra i els barracons en què porten anys els estudiants d'ESO de Sant Andreu.

Els vaguistes han valorat com a molt positiva la protesta, que ha tingut un ampli seguiment entre els veïns i la premsa, i han convocat una assemblea general veïnal per engegar una campanya de mobilitzacions en defensa dels equipaments socials i d'habitatge accessible.

Internacional Laia Altarriba i Piguillem, Caracas

3 d’agost de 2004

govern s’encarrega de totes les despeses (menjar, utensilis per cuinar, Totes les mirades del món, i sobretot habilitar la casa on es cuina, facilitar de Llatinoamerica, estaven posades els electrodomèstics necessaris, etc); el 15 d’agost sobre Veneçuela. I és l’únic que demana a la comunitat és que, quan alguns anunciaven que ja que busqui les 5 o 6 persones voluns’havia acabat el temps de les revolutàries per cuinar. La missió Mercal es cions, la pàtria de Bolívar està vivint preocupa de l’alimentació de la resta un procés revolucionari singular que de la població: ja hi ha 8 milions de David Segarra ha sortit reforçat d’un referèndum persones que poden comprar diàriaque pretenia avortar totes les iniciament en aquestes botigues on els tives que s’estan impulsant per productes són de mitjana un 40% donar el protagonisme del país a les més barats que en qualsevol establiclasses populars. Precisament són ment. totes aquestes iniciatives les que han Esdevenir autosuficients portat milions de veneçolanes i Més enllà d’aquestes missions més veneçolans a les urnes per tal d’evitar assitencials, des de fa mig any el que Chávez deixi de ser el seu presiGovern bolivarià de Veneçuela està dent. La raó d’aquest ampli suport a fomentant la creació de cooperatives un líder tan singular (que en un per tal que a la llarga les veneçolanes míting barreja discurs polític, cani veneçolans siguin autosuficients. çons i anècdotes que des d’Europa En aquest sentit, la missió Vuelvan una part de l’esquerra mira amb Caras s’encarrega tant de capacitar a esceptisme): la seva política coincinivell formatiu les persones que vuldeix amb les necessitats i esperances guin crear una cooperativa (actualde les classes populars. ment hi ha 270.000 persones en els Les missions cursos d’aquesta missió) com de Si bé és cert que l’economia facilitar-los els recursos econòmics Veneçolana es regeix per la lògica per tal de tirar-la endavant.

L’esquerra independentista catalana va assistir a la campanya del referèndum per donar suport a la revolució veneçolana. capitalista i que encara hi ha enorTotes aquestes missions estan mes desigualtats, el procés bolivarià acudeixen a desenes de milers de 176 consultoris mèdics arreu del això que s’han creat els comitès de fomentant que la gent s’organitzi a està posant les bases per tal de poder cases particulars, escoles i altres país (sobretot en les zones més salut, formats per tothom que ho les comunitats i esdevingui protagotransformar aquesta realitat a través espais per assistir a classe de empobrides) que, juntament amb vulgui de la comunitat després de nista del futur del seu país, i en gran de les anomenades missions.

Robinson (alfabetització i primària, altres espais habilitats provisional- rebre unes classes de formació sani- part són possibles gràcies als diners Unes de les priamb 1.100.000 ment atenen 15 milions de persones tària bàsica i que obtinguts per la meres missions a l u m n e s ) , (d’una població de 24 milions d’ha- ajuden els metvenda de petro“Les missions estan que es van Ribas (secun- bitants). La major part d’aquests ges a visitar totes li. Lògicament, “Actualment hi ha uns fomentant l’organització el procés revocomençar a dària, amb consultoris són atesos per metges les famílies de la dos milions de impulsar van ser 700.000 alum- cubans, ja que els actuals professio- comunitat i a lucionari és ple de la gent a les persones que les educatives nes) i Sucre nals de la salut veneçolans preferei- fer-los un seguid’obstacles, comunitats per assisteixen a les perquè, com diu (que prepara xen estar en el sector privat que no ment.

També és errors, estires-iesdevenir protagonistes classes d’educació per Chávez: “el primés de 50.000 pas atendre i conviure amb les el comitè de salut arronses de les del seu futur” adults” mer poder que ha alumnes per comunitats. L’esforç del govern qui escull les 150 comunitats de tenir el poble accedir a la veneçolà se centra en preparar els persones de cada amb les mateiés el coneixement”. Aquestes mis- universitat). joves metges per tal que puguin comunitat que es beneficien de la xes institucions que el promouen. sions tenen per objectiu que totes les La salut és un dels altres pilars del substituir en pocs anys els metges Casa d’Alimentació, prioritzant els Però malgrat totes les dificultats, el persones que no van tenir la possi- procés revolucionari, ja que fins fa cubans en la seva feina a les comuni- infants, la gent gran i les persones procés avança i està donant un problitat d’accedir a l’escola o acabar els poc les comunitats tenien moltes tats. Però Barrio Adentro no se cen- amb més dificultats econòmiques. tagonisme a les classes populars que seus estudis puguin alfabetitzar-se i dificultats per accedir a l’assistència tra únicament en curar pacients, D’aquestes cases ja n’hi ha un miler les animarà a defensar-lo de qualsearribar fins a la universitat. Així, sanitària. Amb la missió Barrio sinó que posa un èmfasi especial en a tot Veneçuela, que alimenten dià- vol nou intent colpista o desestabicada dia, uns 2 milions de persones Adentro ja s’han habilitat més de la prevenció i l’alimentació. És per riament 150.000 persones. El litzador.

Veneçuela: l’esperança llatinoamericana

Chávez guanya la batalla de Santa Inés Laia Altarriba i Piguillem, Caracas El dilluns 16 d’agost a les 4 de la matinada el cel de Caracas va esdevenir un gran castells de focs artificials. Els barris populars que s’enfilen pels cerros de la capital veneçolana, però també molts altres punts del centre de la ciutat, van convertir-se en una gran festa per celebrar la victòria del “No” al referèndum que l’oposició havia impulsat contra Hugo Chávez, i que el mandatari havia rebatejat com a batalla de Santa Inés rememorant un fet històric veneçolà. I és que en la votació per revocar el president veneçolà del seu càrrec no es decidia només el futur d’un cap d’Estat, sinó que hi havia en joc el futur de la revolució que va arrencar el 1998 amb la victòria electoral de Chávez (tot i que

molta gent de Veneçuela assenyala que la revolució es va posar en marxa el 1989 amb la revolta popular anomenada Caracazo).

Poc després que el CNE (Consell

“Les classes populars veneçolanes van votar massivament per Chávez per defensar les conquestes de la revolució bolivariana” Nacional Electoral) donés a conèixer un resultat que s’havia anat postposant perquè alguns centres electorals van tancar fins a 6 hores més tard del previst per tal que tothom pogués votar, Hugo Chávez va sortir al balcó del palau de Miraflores. Milers de veneçola-

nes i veneçolans ja l’esperaven.

Chávez va mostrar un to conciliador amb l’oposició, i va destacar que el procés revolucionari bolivarià té les portes obertes a tothom que vulgui participar en la construcció d’una nova Veneçuela.

Però també va remarcar que el procés revolucionari ja és imparable, i que cal aprofundir-lo.

Al cap de poca estona també van sortir el representants de l’oposició a expressar la seva valoració: no reconeixien els resultats i denunciaven un suposat frau. Però els opositors no han aconseguit ni el suport d’uns Estats Units massa embolicats a l’Iraq com per desestabilitzar un altre subministrador de petroli, de manera que s’han trobat sols en el seu nou intent infructífer d’acabar amb la revolució bolivariana.

Eduard Giménez

Les cues per votar es van allargar durant hores en barris com la Vega

Cultura

La plaça del Diamant a escena En Joan Ollé presenta la versió teatralitzada de la novel·la de la Mercè Rodoreda La plaça del Diamant, l'obra catalana que a més llengües ha estat traduïda Josep Maria Solé, Barcelona.-

Mercè Rodoreda, autora de “La Plaça del Diamant”

Durant l'estiu del 1979, en Joan Ollé i en Josep Maria Benet, van fer una visita a la Mercè Rodoreda. L'Ollé, uns dies després, va rebre una carta de la Mercè Rodoreda en què l'animava a teatralitzar La plaça del Diamant. Avui, vint-i-cinc anys després, aquell projecte esdevé realitat.

L'obra que se'ns presenta en el marc del XVIII Festival de Peralada i que estrenarà aquesta temporada al teatre Borràs a partir del 7 de setembre, és el resultat d'una tasca de busca de l'essència de l'obra per part del mateix Ollé i d’en Carles Guillén, que ha reduït la novel·la a dinou planes. L’única veu que s'hi sent és la de la NatàliaColometa, que abandona la imatge de la Sílvia Munt -la Colometa cinematogràfica- per cedir-la a la Mercè Pons, la Rosa Renom, i la Montserrat Carulla.

Tarantino ha tornat!

Jordi Garrigós, Falset.Aquesta vegada sí, després de ladecepció que ens va suposar estrena de Kill-Bill volum 1, tots aquells que ens considerem aficionats a les delirants pel·lícules d'en Quentin Tarantino podem dir, sense por, que el mestre del cinema negre dels 90 ha tornat. Tot i que, sens dubte, la segona part de Kill-Bill no li arriba a la sola de la sabata a Reservoir Dogs o Jackie Brown, podem afirmar que es una bona pel·lícula.

Prou d'invents i mitificacions, el binomi Tarantino-Thruman ha ressuscitat de les cendres per portar una mica d'aire fresc a les sales de cinema, massa acalorades davant les incipients estrenes estivals amb un interès nul. Cal dir, que aquesta segona pel·lícula fa totalment prescindible l'infern que suposa veure la primera part de la saga, on per

alguns moments, sembla que Tarantino és dedica a ensenyar quines són les seves influències amb un guió buit en contingut i ironia. A Kill-Bill volum 2, l'espectador recupera aquells diàlegs marca de la casa, que tant trobàvem a faltar a la primera pel·lícula i que demostra la genialitat del cineasta californià alhora d’elaborar guions de màxima qualitat.

Escenes com la de la Núvia i Elle Driver (Daryl Hannah) ens porten

a l’horitzó de Pulp Fiction mentre que la trobada del personatge de Thruman amb una assassina a sou asiàtica ens acosta més a Jackie Brown. Menció a part es mereix l'inefable David Carradine, que esdevé el secundari per excel·lència en el seu personatge de Bill i que borda, en el sentit més ampli de la paraula, aquell dolent al que tots voldríem com a pare. Pel que sembla, Tarantino s'ha proposat recuperar la carrera d'algun actor en cada una

Elles tres són les encarregades d'interpretar, durant poc més d'una hora, el periple vital d'aquesta dona, la innocència, l'aprenentatge, i l'experiència.

Però alhora, aquesta experiència individual està condicionada, com no pot ser d'una altra manera, per la realitat social que viu. Així doncs, el que trobem a La plaça del Diamant és la vida d'una dona que pertanyia a les classes populars que visqueren la República, la Guerra Civil, i el Franquisme i, que condicionada per aquests esdeveniments històrics, lluita per intentar fer realitat el seu desig de felicitat.

Aquesta recerca de l'essència de la novel·la es veu acompanyada, tant per una posada en escena sòbria firmada per en Serge Marzolff, com per una banda sonora d'en Pascal Comelade que ens transporta a les festes populars que avui, com ahir i com demà, se celebren a la plaça del Diamant.

de les seves pel·lícules així que Carradine és el següent d'una llarga llista que passa per noms com John Travolta o Pam Grier.

Tot i que el director nord-americà ha produït un guió molt més elaborat, no trobem a faltar les escenes de violència i droga, tot i que aquesta última vessant apareix de manera gratuïta i sense venir massa a compte. La violència, gènere que Tarantino ha portat sempre amb molta genialitat, és un punt essencial del film, tot i que és considerablement menor, quantitativament parlant, que a la primera part de Kill-Bill.

Per acabar, cal destacar el personatge de Gordon Liu com a mestre samurai, un altre actor que Tarantino porta directament de Hong-Kong i al qual el director universalitza amb una actuació èpica a Kill-Bill volum2.

Del 23 d’agost al 7 de setembrede 2004

Els viatges d'en Quim Monzó El darrer llibre de Quim Monzó és un recull d'articles al Diari de Barcelona, El Periódico de Catalunya i La Vanguardia, escrits entre el final del 1989 i el 12 d'abril de 2002.

L'element unificador és el fet que tots els articles ho són dels seus respectius viatges, i el material s'estructura en cinc blocs: un sobre la caiguda del bloc socialista a Europa oriental des de Praga i Bucarest (per al Diari de Barcelona), un altre sobre diversos aeroports europeus (Londres, Roma, Praga un altre cop, Copenhague, Malta, Frankfurt i Bodo) pel Periódoco de Catalunya, i tres blocs que contenen els seus articles per a La Vanguardia sobre Barcelona (Monzó fa el turista a la seva ciutat), Nova York (del 17 al 24 de setembre de 2001) i Israel (en plena segona Intifada).

El primer que s'observa en llegir aquest llibre i qualsevol article periodístic d'en Monzó és la seva manifesta inferioritat en comparació amb les seves obres de ficció i, molt especialment, els seus contes. Els articles per al Diari de Barcelona reprodueixen els tòpics periodístics més suats al voltant de la qüestió del fracàs del socialisme real (la ineficàcia, la manca d'autoironia i de valorització de l'individualitat, amb cita inclosa de l'intolerable Vaclav Havel). A l'altra banda, res d'anàlisi i una visió suposadament despreocupada que condueix fatalment a la reproducció explícita de la ideologia oficial sobre els fets. Quan ens parla d'aeroports (per al Periódico de Catalunya), la frivolitat típica de l'autor resulta més fàcil de suportar i més justificada.

Fins i tot cedeix terreny, més endavant, en els articles sobre Barcelona per a La Vanguardia, per a un to més agre sobre la incidència desnaturalitzadora del turisme a la ciutat.

Per raons de tothom conegudes, quan arribem als articles sobre Nova York després de l'11-S, la frivolitat monzoniana i la seva priorització del detall sobre la visió de conjunt s'agraeix. Això permet estalviar tota retòrica sobre el valor de la vida humana i conèixer detalls marginals sobre els fets, com ara els efectes de l'atemptat sobre les relacions entre els musulmans i els no musulmans o sobre la indústria cultural i l'oci.

Aquests són dels millors articles juntament amb els que va dedicar a Israel (Jerusalem i Tel-Aviv, cap incursió en territoris ocupats). Sense la més mínima intenció (com era d'imaginar) de fer periodisme de denúncia, Monzó fa parlar els seus interlocutors israelians sobre els perjudicis que la intifada (i, per tant, l'ocupació de Gaza i Cisjordània) representa per al turisme o sobre la histèria davant l'amenaça d'atemptats. L'interrogatori d'El Al (la companyia aèria israeliana) a Barcelona mereix un capítol a part. S'hi pot trobar preguntes que van des de "sobre què pensa escriure" fins a "aquests gestos que fa vostè amb la cara, és una cosa que fa habitualment o són conseqüència que les preguntes que li estic fent el posen nerviós?".

Del 24 d’agost al 7 de setembre

Contraportada

Entrevista a l'Àlex i en Bull, cantant i guitarra d'Inadaptats

"Inadaptats som eines, vehicles... no som la mà que agafa el martell" Arnau Urgell, Barcelona.- Inadaptats, grup que s'autodefineix de les festes populars de la Vila de Gràcia, dedicades també a com a políticomusical deixen els escenaris després de 15 anys. l'alcoià, hem entrevistat a dos dels membres del grup Ho fan amb un disc d'homenatge a Ovidi Montllor. Amb motiu vilafranquí.

La carrera d'Inadaptats, a part de l'aspecte purament musical, ha estat marcada pel compromís. Per quin motiu?

Tot el que es fa a la vida és política.

Aquesta pot ser crítica o conformista, i en el nostre cas i des de ben joves vam prendre una actitud política revolucionària. El fet que ens dediquéssim a la música fa que la banda esdevingui per ser política i compromesa. De fet, sempre ens hem autodefinit com un grup políticomusical, doncs una cosa impregna a l'altra i no es poden diferenciar. És possible mantenir aquest compromís que abans comentàvem amb la indústria discogràfica convencional? És per aquest motiu que fou necessària la creació de Bullanga, la vostra pròpia discogràfica?

Qualsevol actitud revolucionària en l'actual sistema topa amb contradiccions les quals s'han d'assumir amb major o menor mesura. En el cas del sector musical l'statu quo del capitalisme fa que el panorama sigui totalment comercial i per tant incompatible amb les nostres inquietuds, això feu que nosaltres estiguéssim molt limitats.

Creiem que hi havia una mancança a Catalunya d'un segell que inclogués el pensament d'Inadaptats. Si bé existeixen moltes altres experiències abans que la nostra amb la qual també hem col·laborat, com Propaganda així com d'ideologia llibertària... nosaltres trobàvem a faltar una postura clara en el tema de la terra, de la nació i de la llengua. Volíem crear un segell que potenciés grups en català i amb una actitud revolucionària.

Quina valoració feu dels tres anys de funcionament de Bullanga Records?

Ha permès que noves bandes trobin un lloc en l'escena musical dels Països Catalans?

La valoració després de tres anys és bona doncs estem treballant amb diverses bandes. El que és molt positiu creiem és que en els darrers mesos moltes bandes tenen la il·lusió d'intentar materialitzar la seva tasca en forma de primer disc, que obviament és una cosa prou difícil.

Trobeu a faltar aquest compromís a altres companys de l'escena musical, en principi, i perdoneu la redundancia, "compromesa" del nostre país?

Pensem que la gent, siguin grups o fins i tot militants, que s'autoanomenin "del rotllo" se l'ha de valorar no per l'etiqueta que es pengen sinó per la seva pràctica. El poble és prou llest per valorar i jutjar segons el què cadascú ha fet. Allò important és la tasca que desenvolupes i no pas allò que dius, perquè fins i tot el sistema, i els seus

massmedia, si els hi convé venen el missatge revolucionari.

Inadaptats clourà aquesta tardor la seva carrera, o només serà un punt i seguit?

Inadaptats, amb aquesta etiqueta, ha decidit posar fi a la seva trajectòria en viu, desapareixerà però quedarà tot el seu treball, que esperem que passi a formar part de la cultura catalana.

Malgrat aquest fet, tota l'energia d'Inadaptats es transformarà en quelcom, només ens canviem la roba, se'ns ha trencat la samarreta i n'haurem de fer una altra.

Sabeu com serà aquesta nova samarreta?

Vermella segur, ara, si tindrà el coll en punta, amb mànigues o sense això ho dirà el temps.

Com valoreu, que després de quinze anys, el Festival Altaveu de Sant Boi us premiï com a millor trajectòria d'una banda de música als PPCC? Personalment et fa il·lusió talment com algú després d'un concert et ve a felicitar dient que li ha agradat molt.

Malgrat aquest fet, no té cap trascendència en la dinàmica del grup, tal com diu Fidel al documental Comandante "toda la gloria cabe en un grano de arroz", doncs imagina't nosaltres que en tenim tan poca.

Per quin motiu acabeu la vostra trajectòria amb un homenatge a l'Ovidi Montllor. En Feliu Ventura parafressajant a l'alcoià titulava a l'Accent "potser d'entrada us estranyeu?

Nosaltres hem descobert l'Ovidi i la seva feina, que al seu temps, ens remonta a molts poetes com Salvat Papasseit, Sagarra, Vicent Andrés Estellés... Per nosaltres l'homenatge a Ovidi ha estat la millor manera per tancar el cicle d'Inadaptats, ja que venim d'aquell moment, la nostra actitud política és fruit de l'anàlisi de la imposició de la pseudemocràcia que l'Ovidi va viure amb una actitud crítica, forta i seriosa.

El fet que ho fem nosaltres, i que pugui estranyar, és una manera de trencar els prejudicis de les etiquetes, perquè l'art és art, la música és música i la gent som gent. Nosaltres vivim en condicions similars a les que vivia l'Ovidi: fill de família obrera, amb consciència de classe i compromís nacional, per tant és natural que nosaltres també ho féssim. Perquè la seva cançó continua "Potser d'entrada us estranyeu, però el físic o la veu, però seré altre cop jo", és a dir que ja preveia que seguiria viu, doncs l'essència d'Ovidi anava molt més enllà d'ell.

En alguna ocasió heu comentat que Ovidi Montllor a la seva manera fou un autèntic punk. Una dècada des-

Bull i Àlex abans de l’actuació a les Festes de Gràcia

prés de la seva mort era necessari recuperar el seu missatge clar i contundent. Per quin motiu ha estat tan silenciat?

Durant els 80 la indústria, la política i el moment ja no el va acompanyar. En el temps de la transició a tothom li interessava, fins i tot els burgesots que han acabat agafant poltrona, vendre la imatge de canvi, de revolució... i prenien a la gent autèntica com l'Ovidi, Gustau Muñoz o la resta de gent que va posar "la carn a la batalla" com a ensenyes. Els hi interessava fer bandera, però en el moment d'estar apoltronats ja ni els ha interessat la realitat ni molt menys la revolució i el missatge independentista. La gent coherent la van anar apartant, i l'Ovidi que era tan coherent i amb tanta dignitat que no va voler passar pel tub se’l va silenciar.

Joan Fuster, a qui hom acaba recorrent quan es parla del País Valencià, afirmava sobre Ovidi Montllor: "Perquè ell, i els qui com ell van assumir "cantant" les nostres reivindicacions col·lectives més urgents, van establir uns contactes amb el poble que ni els intel·lectuals ni els polítics no tenien al seu abast". Aquesta frase, segurament tan certa, també és aplicable en el cas d'Inadaptats?

Gràcies! Ha estat la nostra intenció sempre. Recuperar l'espai polític de molts dels que dient-se polítics i compromesos havien embrutat des de l'arribada de la malanomenada democràcia.

Era més fàcil aglutinar gent amb inquietuds polítics en un festival, que no en els mítings o xerrades.

Inadaptats ha volgut recuperar aquest aspecte que van dur a terme sens dubte el moviment de la Nova Cançó.

Nosaltres no hem arribat al nivell dels grans però ho hem intentat a cada lloc on hem tocat.

I aquest fet si és molt accentutat no

pot considerar-se negatiu? És una mostra que falten referents realment polítics?

Exacte, si els cantants i les bandes són l'estètica, el cartell o la "patum de torn" això no està malament, doncs és el vehicle per arribar al que hi ha darrere. En canvi, si no hi hagués moviment, això seria molt perjudicial. Però crec que el poble és molt més seriós que tot això, i que encara que per part de la militància jove, els artistes siguem els seus referents en realitat no és així, doncs la gent que segueix militant saben perfectament que no només som eines, vehicles... i que no som la mà que agafa el martell.

Per mi, l’única música que ha d'estar a l'avantguarda és la de les metralletes, la resta és música per pujar l'ànim de la gent, per prendre consciència mentre ens divertim, fet que és positiu i necessari ja que la revolució s'ha de fer rient i passant-nos-ho bé. En definitiva, allò important és la gent que dinamitza, els agents, les cèl·lules comunistes que estan desenvolupant a cada municipi la seva feina.

En el moment de presentar el vostre darrer treball vau afirmar que "Inadaptats donem la paraula a l'Ovidi per donar la paraula a la classe treballadora dels Països Catalans".

Com jutgeu la situació de les classes populars al nostre país ja entrats al segle XXI, que sembla que pot denominar-se com el "segle de la precarietat"? És evident que manca consciència i referents, però les contradiccions del capitalisme continuen existint i més accentuades que mai, i també existeix l'explotació, la precarietat... i per tant, encara que sembli una paraula fluixa el què s'ha de tenir és esperança com a revolucionaris que algun dia el poble s'aglutinarà en una avantguarda per a aconseguir els seus anhels.

agenda AGOST Dimarts 24 Barcelona (Barcelonès). Festes alternatives de Sants. Pregó , correfoc i concerts. 21h, plaça de Sants.

Organitza: Assemblea de Sants.

Manresa (Bages). Festa Major Alternativa de Manresa Xerrada sobre el cooperativisme. 20h, Batzac.

Palma (Mallorca). Xerrada: La situació dels Drets Humans a Colòmbia. 20h, Casal Popular Can Capses. Organitza: Maulets.

Dimecres 25 Barcelona (Barcelonès) Festes alternatives de Sants. Mataró d'espectables a partir de les 21h a la plaça de Sants; Xerrada sobre la precarietat.

19h, plaça Osca. Organitza: Assemblea de barri de Sants.

Benicàssim (Plana Alta).

Inauguració de l'exposició "Salvem el desert". 20h, Teatre Municipal.

Manresa (Bages). Festa Major Alternativa. Sopar popular, pregó i concert de Feliu Ventura. 21h, plaça Gispert.

Dijous 26 Barcelona (Barcelonès). Festes alternatives de Sants. Manifestació contra la precarietat. 19h, plaça Osca.

Organitza: Assemblea de Sants.

Dissabte 28 Barcelona (Barcelonès). Festes alternatives de Sants. Concert amb Terroristas del Son, Insershow i altres. 23h, pl. de Sants. Organitza: Assemblea de Barri de Sants.

Dimarts 31 Palma (Mallorca). Xerrada: Què ha passat a l'Argentina? 20h, Casal Popular Can Capses. Organitza: Maulets SETEMBRE Divendres 3 Llinàs del Vallès (Vallès Oriental).

Concert: Banda Bassotti, Habeas Corpus, Sant Gatxo i Resposta. 23h.

Organitza: DDLK. Dissabte 4 Organyà (Alt Urgell). Concentració de rebuda de la Flama del Correllengua 2004. 22h. Organitza: CAL. Figueres (Alt Empordà). Concert per Salvar l'Empordà! 22h, Teatre Jardí. Organitza: Salvem l'Empordà.

Dissabte 11. Diada Nacional

Envia les convocatòries a accent@correucatala.com

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 40. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@correucatala.com. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Marta Insa, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva.

Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigòs, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez, Eduard Giménez. Distribució : Eva Capdevila i Albert Roig.

Han col·laborat en aquest número: Ester de Pablo.