Entrevista a Lluís Maria Xirinacs, lluitador, repressaliat i exsenador per Barcelona Del 7 al 21 de setembre de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars
Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans
Número 41
70.000.000 de metres quadrats per especular El Govern valencià, a través de l'Institut Valencià d'Habitatge (IVVSA) i l'Ajuntament de Cullera (PP-UV-Bloc) han donat a conèixer una projecte urbanístic que afectarà la desembocadura del Xúquer, una zona que es coneix com la Bega Port. Com han informat diversos mitjans de comunicació, el projecte inclou la construcció de 33 edificis de 25 plantes cadascun i 2 hotels de fins a 42 pisos. A més, el projecte preveu la construcció de 1.500 amarres noves. En total, la superfície afectada seria de 604.730 metres quadrats. Amb aquest projecte, es calcula que ja hi ha més de 70 milions de metres quadrats afectats per projectes urbanístics al País Valencià. Entre els més destacats hi ha el projecte que fa pocs dies va presentar l'Ajuntament del Puig (PSOE), que afectarà una extensió de 8 milions de metres quadrats i preveu la construcció de 16.400 habitatges, a més d'un camp de golf. A la Plana Alta, la Diputació de Castelló impulsa un complex que s'estendrà per més de 35 milions de metres quadrats, amb l'especial agreujant que afectarà de forma directa dos parcs naturals de la zona: el Desert de les Palmes i el Prat de Cabanes-Torreblanca. I a Elx, l'Ajuntament (PSOE) prepara una revisió del seu Pla General d'Ordenació Urbana que multiplicarà àrea residencial i permetrà construir 19.000 habitatges en una superfície de 9,5 milions de metres quadrats. A banda d'aquests projectes, cal afegir la construcció de les infraestructures corresponents,
······················
Qui paga mana a la Universitat Catalana d’Estiu Països Catalans /3
El Fons Monetari Internacional Economia / 5
La satanització de l’independentisme txetxè Internacional / 6
Torna l'11 de setembre Imatge virtual del projecte urbanístic de Cullera
com ara l'Aeroport de Castelló (actualment paralitzat per ordre judicial), l'autovia de l'interior, el desdoblament de l'antiga 340 o el Pla Hidrològic Nacional espanyol, que en aspectes com el transvasament Xúquer-Vinalopó no ha estat derogat. Amb la proliferació de projectes urbanístics en primera, segona i fins tercera línia de platja, els
Els Immigrants es concentren davant el Fòrum El passat dissabte 4 de setembre, mentre dins del recinte del Fòrum de les Cultures es celebrava el "Congrés de moviments humans i immigració", a fora, els immigrants sense papers feren una concentració per reclamar la regularització de la seva situació d'il·legals a l'Estat espanyol. Unes quatre-centes persones
Sumari:
es concentraren a la rambla Prim per tal de demanar papers per tothom i desemmascarar la mentida que ha suposat el diàleg, que segons els organitzadors de la concentració dels sense papers, no és més que un altre espai per a la planificació de formes de gestió de la precarietat estructural. La protesta va estar marcada pel
partits de govern valencià -tant el PP com el PSOE, a les diferents institucions- han mostrat la seua ferma convicció en el futur del model turístic de "sol i platja". I malgrat els resultats nefastos d'aquesta temporada estiuenca només semblen haver introduït un novetat al concepte: "golf". record de l’immigrant mort per part dels Mossos d'Esquadra el passat mes de maig: es desplegà un gran pancarta i un dels participants a l'acte es va mullar les mans i la cara amb pintura vermella mentre es tirava al terra fingint estar mort. Aquest fet ha estat l'enèsima mostra de rebuig que les classe populars han fet contra tot aquest muntatge que suposa el Fòrum de les Cultures.
Com cada any, les convocatòries independentistes es multipliquen amb l'arribada de la Diada Nacional. A la majoria de ciutats i viles del Principat s'han convocat actes i mobilitzacions en record de les llibertats perdudes el 1714. A Barcelona és un on es concentren la major part de convocatòries, destacantse al matí l'acte polític que es realitzarà al Fossar de les Moreres per la comissió unitària, l'acte polític de Maulets al Passeig del Born, l'homenatge a Gustau Muñoz al Carrer Ferran i la manifestació per la llibertat dels presos polítics catalans. Per la tarda destaca la manifestació unitària de l'esquerra independentista a la plaça Urquinaona i el posterior acte polític d'Endavant al Fossar. Posteriorment s’ha organitzat un concert al Passeig Lluís Companys amb Obrint Pas i Pirat’s Sound Sistema.
editorial esprés del període electoral tan intens que deixem enrera, un dels principals debats que hi ha sobre la taula de la política catalana és la reforma dels estatuts d'autonomia i, segons han assegurat alguns, de la Constitució espanyola. De fons hi ha el debat de sempre: trobar el famós encaix dels Països Catalans amb el projecte d'Espanya. L'esquerra independentista ja ha expressat durant l'estiu a través d'algunes candidatures d'unitat popular el seu posicionament sobre aquestes reformes que ens han anunciat: que no hi ha estatuts que serveixin a les catalanes i catalans si no ens reconeixen com a poble de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i ens donen la capacitat d'independitzar-nos. Així ho han expressat al Bus de l'Estatut que ha impulsat el Govern principatí perquè tothom pugui dir la seva sobre què ha de recollir aquest nou text. En recollir totes les opinions per començar a redactar l'Estatut, la comissió encarregada d'elaborar-lo no pot tancar els ulls a les legítimes aspiracions independentistes d'una bona part de la societat catalana. El context polític actual fa pràcticament impossible que sorgeixi un Estatut a la Comunitat Autònoma de Catalunya que prepari el camí per assolir la unitat amb la resta de territoris que formem els Països Catalans i la independència nacional. Però els diputats que
D
L'encaix que no volem trobar seuen al Parlament de Catalunya i que seran els encarregats de la redacció i aprovació d'aquest Estatut no han d'oblidar que, si no deixen una porta oberta a la consecució de les reivindicacions independentistes, estaran deixant fora una bona part de les catalanes i catalans. És a dir, que si el nou Estatut d'Autonomia no contempla el dret real a l'autodeterminació (un mecanisme que ens garateixi que poguem decidir lliurement el nostre futur sense ingerències per part de Madrid) estarà tancant els ulls a una realitat que es viu al carrer i fins i tot es reflexa a les urnes, una realitat que no busca l'encaix amb Espanya, sinó que vol construir un país sobirà. Fins i tot en qüestions més senzilles, el debat de l'Estatut no albira grans avanços. Perquè, algú es pot creure que amb el nou Estatut el català deixarà de ser una llengua de segona? O que
impedirà la progressiva precarització de les nostres condicions de vida? Algú pensa que el nou Estatut, per no dir la reforma de la Constitució espanyola, reconeixerà els Països Catalans com a nació i no només una regió d'aquesta, és a dir el Principat? (D'això, quan ocorre al País Valencià, en diem blaverisme). I a aquests processos de reforma, cal sumar-hi el nou text constitucional que ens arriba d'Europa i que, lluny dels miratges europeïstes que ens asseguraven que dins de la Unió Europea tindríem més democràcia, encara reforça més la integritat dels estats i ens ignora com a poble. Al cap i a la fi, què es pot esperar de textos legislatius que ens vénen imposats des de fora o que necessiten el vist-i-plau dels qui fa gairebé 300 anys que ens ocupen?
Del 7 al 21 de setembre de 2004
l’apunt
Administrant els estatuts La cartera d'Administracions Públiques ha estat ocupada en diferents ocasions per catalans, des de Joan Lerma, últim president del PSPV a la Generalitat Valenciana, qui va ostentar el càrrec en ser desallotjat pel Partit Popular el 1994, a Júlia García Valdecasas, exdelegada del Govern al Principat amb el PP. En ambdós casos, aquests nomenaments es van correspondre amb el tarannà amb què els seus respectius governs volien dotar la cartera. Per aquest motiu, el d'Administracions Públiques és un ministeri que ha estat tradicionalment considerat de baix perfil polític. Aquest fet, però, pot canviar per a la present legislatura, amb la qüestió de la reforma dels estatuts o de la Constitució, amb tot el que podria suposar de descentralització i transferència de competències. Si a aquest fet hi afegim que encara bona part dels governs autonòmics estan en mans dels populars, com el del País Valencià o les Illes Balears, o el que podria suposar el desafiament del Pla Ibarretxe, resulta més clarificador el per què del fet que Zapatero haja destinat un home de la seua absoluta confiança a una tasca tan delicada. Sevilla és un home de l'aparell del partit a Madrid, molt lligat als seus òrgans federals i, per tant, relativament fàcil de controlar i que, a més a més, no ha destacat els últims anys pel to de les seues declaracions. Aquest fet, però, no va impedir l'encreuament de declaracions amb Maragall a començaments de l'estiu sobre la conveniència o no de l'oficialitat les seleccions esportives autonòmiques. Aquestes circumstàncies poden conferir a Sevilla els últims mesos un protagonisme major del que va tenir els darrers anys a l'oposició i del que van gaudir els seus predecessors al càrrec en les passades legislatures.
Països Catalans
Ministres catalans a Madrid Zapatero ha escollit tres valencians i un principatí per ocupar carteres ministerials al nou Govern espanyol Aure Slvestre, València El nou govern de Zapatero es va estrenar fa uns mesos amb quatre ministres catalans a Madrid: tres nascuts al País Valencià i un tercer del Principat. Pel que fa als valencians, dos d'ells han ocupat les vicepresidències del Govern: l'alacantí Pedro Solbes, que a més a més domina tota l'Àrea d'Economia i Hisenda, i la costerenca Maria Teresa Fernandez de la Vega; mentre que el tercer, el castellonenc Jordi Sevilla, s'ha fet càrrec del Ministeri d'Administracions Públiques. En el cas de Josep Montilla, provinent del PSC, ocupa la cartera d'Indústria, Comerç i Turisme. Les biografies i perfil polític de tots aquests personatges, així com la relació que mantenen amb els Països Catalans, són, però, molt diferents. De tots aquests ministres, qui ha mantingut una relació més circumstancial amb la seua terra d'origen ha estat Fernandez de la Vega qui, malgrat haver nascut a la comarca de la Costera, ha desenvolupat tota la seua carrera política fora dels Països Catalans. Fernandez de la Vega, així i tot, va cursar estudis a Barcelona, on arribà a afiliar-se al PSUC; però aquesta aventura barcelonina acabà ben prompte, quan es desplaçà a Madrid per fixar de manera definitiva la seua residència i on desenvolupà tota la seua carrera política i professional. Des del món de la judicatura, De la Vega sempre ha estat molt lligada al PSOE, malgrat no arribar a afiliars’hi. Així, va ser una de les fundadores de Jueces para la Democracia, associació de jutges i fiscals molt lligada al PSOE des dels seus inicis. També va ocupar càrrecs de
L’alacantí Pedro Solves ocupa el ministeri d’Economia i Hisenda
responsabilitat dins del grup par- tit, Solbes sempre ha estat situat a lamentari socialista a les passades les àrees econòmiques dels difelegislatures. Aquesta política pro- rents governs del PSOE, justafessional ha estat triada com a ment en moments crítics o delidiputada en les tres últimes legis- cats. Entre el 1991 i 1993 com a latures, la primera inclosa a la llis- ministre d'Agricultura, Pesca i ta per la província de Jaén (1996), Alimentació hagué de gestionar els la segona per Segòvia (2000) i per processos de desmantellament d'aúltim a la llista de Madrid a les quests sectors com a conseqüència passades eleccions. de l'entrada a la Unió Europea, i Un cas versemblant al de des del 1993 fins el 1996 el Fernández de la Vega és el de l'al- d'Economia i Hisenda, quan es tre vicepresident del Govern, l'ala- clogueren els processos de privacantí Pedro Solbes. Però si la pri- tització de les grans empreses estamera va desenvolupar la seua tals per part del Govern espanyol i carrera en el món de la judicatura, s'hagué de fer front a la crisi ecopel que fa a nòmica de Solbes, nascut a la comença“Dels quatre ministres, localitat del ment d'aSevilla i Montilla són els quella dècaPinós, aquest ha que han fet més carrera promogut la da. Per política als Països major part de la a q u e s t Catalans” seua carrera polímotiu, des tica a les institudels sectors cions europees; polítics i una carrera que va ja encetar a l'è- econòmics més liberals es considepoca franquista, quan ocupà res- ra Solbes com un bon gestor de ponsabilitats com a conseller polítiques econòmiques antisocomercial d'Espanya davant les cials. Aquest fet, a més a més es Comunitats Europees a Brussel·les veu reforçat per la seua carrera des del 1973 al 1979. Més tard, com a comissari europeu de finanamb el govern de la UCD es feu ces i pel fet d'estar relativament càrrec de la Direcció General de ben considerat des del Partit Política Comercial. En aquest sen- Popular.
Locals on trobar L’ACCENT Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: El Racó, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume ILlíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa: GEN Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l’Obra Cultural Balera, Es Pinzell, Can Capses. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Ripollès: Casal Independentista i Popular l’Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.
Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel (Cau Subversiu. Facultat d’Història-UB) / Associació Cultural l a Fornal (St. Julià, 20 bx. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona) / Ateneu l’Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador sense número, Artés)/ Ateneu independentista i Popular de la Vila de Gràcia la Torna(Sant Pere Màrtir 37, baixos, Vila de Gràcia)/ Ateneu Revolta (Ponent 13, Molins de Rei) / La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / El Casal (Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona)/ Casal Popular Can Pingàs. (Terrassa) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9,Taradell) / CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel)/ CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica)/ CEPC-Universitat de València(Baró St. Petrillo, 9)/ La Falcata (Panera 2. Lleida)/ Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1er B, Torelló) / Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada) / Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via ForaCAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).
El tercer valencià al gabinet de Zapatero és el castellonenc Jordi Sevilla qui, com els seus homòlegs originaris del País Valencià, ha desenvolupat la major part de la seua carrera política fora dels Països Catalans. Malgrat aquesta circumstància, d'aquests tres, Sevilla ha estat qui ha mantingut més contacte amb el PSPV, encara que sempre que ha pogut des de la distància i sense ocupar càrrecs a l'organigrama de la federació valenciana del PSOE. Sevilla, que és vist com un membre destacat de la vesant més liberal del partit, és un dels homes de confiança de Zapatero i, com es reconeix des de fonts properes al Partit Socialista, un dels protagonistes clau en la recaptació de recolzaments que possibilitaren el seu accés a la Secretaria General. Sevilla va recalar finalment al Ministeri d'Administracions Públiques malgrat que, en uns primers moments apareixia a totes les quinieles com a previsible responsable d'Economia i Hisenda; i més encara després d'haver estat el responsable de la Secretaria de Política Econòmica del PSOE els darrers anys de l'oposició. L'últim dels ministres catalans a Madrid és Josep Montilla. Montilla ha estat una de les incorporacions més comentades al govern de Zapatero. Aquest polític, que és originari de Jaén, ha desenvolupat tota la seua trajectòria política al PSC, sent alcalde de Cornellà, president de la diputació de Barcelona i primer secretari del partit, arribant a aglutinar més poder que el propi Pasqual Maragall. En un principi no es va saber fins a quin punt arribaria la implicació del PSC al govern de Zapatero. Aquest dubte es va resoldre amb la incorporació de Montilla a la cartera d'Indústria i Comerç, encara que tot sembla indicar que la seua veritable comesa és la de ser el representant a Madrid del tripartit, cosa que seria una operació destinada fonamentalment a fiançar l'estabilitat del govern de Maragall davant els possibles atacs adreçats des de la vesant més espanyolista del PSOE.
11 Setembre / Lleida. Manifestació: 12h Plaça Catedral (IEI) L'ofrena floral: 10h Roser (Carrer Cavallers) Organitzen: Maulets, Endavant i l'Espenta
Països Catalans
Qui paga mana a la Universitat Catalana d’Estiu Els membres del tripartit aprofiten l’esdeveniment per anunciar mesures de govern, mentre que CiU ho fa per llençar polèmiques A. Ginés i Sànchez, Barcelona.Ja fa uns anys que la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) ha esdevingut un aparador de polítics institucionals. La sequera d'estiu, pel que fa a la vida política, i la proximitat de l'inici del curs parlamentari han convertit aquest esdeveniment en un altaveu irrenunciable per a Govern i oposició del Principat, i l'edició d'enguany, celebrada a Prada (Conflent) els dies del 16 al 26 d'agost, no ha sigut cap excepció. El president de l’UCE, Joandoménec Ros, recordava a la presentació de l'edició d'enguany -la XXXVI-, que precisament aquest fet és el que la fa diferent d'altres universitats d'estiu. Afirmava que "mentre hi hagi afers per tractar, matèries per ensenyar, temes per debatre... i ajuts institucionals i estudiants en nombre sufiEl Conseller en Cap, Josep Bergalló, va inaugurar la Universitat Catalana d’Estiu cient", l’UCE continuaria existint. El fet és que la mitjana d'edat dels estudiants de l’UCE va augmentant (la ller de Treball); a Joan Saura (conse- no ha passat desapercebut, i el passat debats polèmics on la crítica al franja que més augmenta és al de ller de Relacions Institucionals i 1 de setembre, l'historiador i secreta- Govern principatí és inevitable, com majors de 46 anys!) i l'interés dels Participació), i un llarg etc., on hi ri de Cultura i Educació del Bloc ara la qüestió de l'habitatge i l'espemés joves s'ha de matisar per la figuren, també, membres d'altres ins- Nacionalista Valencià publicava un culació o la qüestió de la immigració. "fam" de crèdits de lliure elecció que titucions, com l'alcalde de Perpinyà, article a l'Avui on es queixava de la Fins i tot, quan s'hi va tractar la qüesva fomentar la reforma universitària el President d'Aragó o membres del poca presència del País Valencià i les tió de la Constitució europea, no s'hi i, d'altra banda, les subvencions que Consell Insular de Mallorca. Illes Balears als diferents actes. "El van convidar organitzacions popuhan anat arribant han lligat la insti- Les intervencions estel·lars, però, predomini de PSC i ERC va ser acla- lars com la Plataforma Contra la tució a una determinada política: la foren les de Jordi Pujol i Pasqual parador", afegia, i denunciava alhora Constitució Europea, que des de política institucional. Així, malgrat la Maragall. L'expresident va acudir a "la marginació, a Prada, del Partit principis d'any realitza una campanparticipació de 1.659 persones repar- l’UCE amb la intenció de guanyar-se Socialista de Mallorca i del Bloc". ya arreu dels Països Catalans. tides en les huit seccions de cursos i el protagonisme, i va aprofitar el seu Girona no trobava cap inconvenient Els patrocinadors tallers, allò que mediàticament ha col·loqui sobre "Els valors que en l'ús que els partits polítics fan de Ja fa temps que l’UCE va deixar de destacat han estat les intervencions Catalunya necessita i pot aportar al l'UCE, però criticava que els seu par- ser una iniciativa popular i va haver dels polítics. futur" per fer tit haguera quedat de recórrer al Passarel·la de unes declara- al marge. La seua suport institu“Jordi Pujol va acudir a “l’UCE ha hagut e polítics. cions pretesa- explicació era cional per la UCE amb la intencó recórrer al suport En aquest senment polèmi- clara: "Qui va a mantenir-se d’esdevenir el institucional per tit, l'edició ques sobre la Prada? Qui la subviva. A l'edició protagonista” mantenir-se viva” d'enguany de i m m i g r a c i ó , venciona". d ' e n g u a n y, l’UCE ha preaquest cop, El problema, però, trobem com a sentat una d e n o m i n a d a no és el monopoli patrocinadors modificació substancial respecte mestissatge. Per la seua banda, l'ac- de l'esdeveniment per part d'un par- la Generalitat de Catalunya, amb no l'any anterior: la substitució dels tual president va utilitzar la seua tit -el que governa al Principat-, sinó pas menys de huit departaments polítics de CiU pels del tripartit, en intervenció a la cloenda per insistir el plantejament mateix d'aquest. aportant recursos, el Govern de les consonància amb el canvi de Govern en el seu projecte d'Eurorregió, que Així, el reconeixement per part dels Illes i els diferents consells insulars, i a la Comunitat Autònoma de va batejar amb el nom de organitzadors de la funció d'"altaveu també diputacions (del Principat) i Catalunya. Així, per les sessions de la "Comunitat del Canigó", en una polític" no ha tingut en compte algu- ajuntaments. En aquesta llista també universitat, hem vist passar a Josep mostra de la seua admiració per l'o- nes de les problemàtiques socials més trobem el patrocini de les entitats Bargalló (conseller en cap); a Carme bra de Tolkien. significatives dels Països Catalans ni financeres de rigor: La Caixa, Caixa Chacon (vicepresidenta del Congrés Qui paga mana a l’UCE el seus protagonistes "no institucio- de Balears, Caixa de Catalunya i espanyol), a Josep M. Rañé (conse- Aquest desembarcament de polítics nals". Només l'homenatge a Lluís Caixa de Sabadell. La majoria d'aMaria Xirinacs, destacat lluitador questes institucions i entitats han vist antifranquista i, encara hui, desvin- com la seua caritat es traduïa en la culat dels partits polítics institucio- participació d'algun dels seus càrrecs nals, ha estat una excepció. Però la en els diferents actes de la norma general ha sigut l'omissió dels Universitat.
Del 7 al 21 de setembre de 2004
l’apunt
De l'antifranquisme a la submissió La primera Universitat Catalana d'Estiu (UCE) es va celebrar a Prada el 1969, sota el lema "El Rosselló, avui i demà". Els anys previs, però, ja hi havia hagut unes jornades sobre cultura catalana organitzades a diferents pobles nord-catalans pel Grup Rossellonès d'Estudis Catalans (GREC), que va copiar una iniciativa semblant de la nació veïna, l'Occitània. L'any 1968, l'any dels fets de Maig, les jornades se celebraren a Prada i, sota la influència de la revolta estudiantil, es decidí convocar una universitat d'estiu que serviria alhora de crítica al model tradicional d'universitat. Tot i que, inicialment, la trobada estava pensada per als catalans del nord, l'afluència de catalans meridionals fou ben important i, com a conseqüència, l'UCE esdevingué un indret per estretar les relacions entre el nord i el sud. A partir de l'edició de 1971, la majoria dels assistents ja no eren del nord i l'esdeveniment es convertí un punt de trobada d'antifranquistes. Així, el 1973 hi va haver un intens debat promogut per un grup d'assistents que va intentar que l’UCE s'adherira a l'Assemblea de Catalunya. Poc després, el 1975, amb més de 1.200 participants, una trentena de partits clandestins presents a Prada van demanar, sense èxit, que s'interrumpiren els cursos i es creara una assemblea permanent de protesta: a l'altra banda de la frontera s'havia decretat l'estat d'excepció. Amb l'inici de la transició, però, molts dels assistents regulars es van acomodar a la política de despatx i l’UCE va entrar en un declivi progressiu fins convertir-se en un esdeveniment quasi exclusivament barceloní. El 1985, un grup d'intel·lectuals intentà impulsar de nou la trobava amb la creació d'un patronat integrar per les associacions culturals més representatives dels Països Catalans. La dependència de les institucions públiques, però, i la pèrdua del seu esperit crític van impedir que la Universitat Catalana d'Estiu recuperara l'esperit amb què es va fundar. L'evolució de la Universitat Catalana d'Estiu, ha sigut, al cap i a la fi, un reflex de l'evolució de la intel·lectualitat catalana.
Del 7 al 21 de setembre de 2004
Països Catalans
Martorell no tindrà central tèrmica
Sant Andreu reclama els terrenys de les Casernes per al barri
La Candidatura d'Unitat Popular de Martorell va emetre un comunicat on expressava la seua satisfacció per la decisió de la companyia francesa Gaz de France de no instal·lar una central de cicle combinat al municipi. Segons la CUP, la marxa enrere de la companyia es deu al fort rebuig popular que aquest projecte havia aixecat entre la població. La CUP reclama que aquest siga un primer pas cap a un model d'energia neta i sostenible.
Tres persones fan un dejuni de tres dies per per exigir pisos de lloguer assequibles i equipaments
El TGV avança per l'Horta sud Les obres del TGV a l'Horta sud no s'aturen malgrat les fortes critiques i l'oposició veïnal. La Coordinadora No a la Muralla del TGV ha demanat amb diverses iniciatives la paralització de les obres que, un cop acabades, crearan barreres, aïllaran nuclis de població i impediran el desenvolupament normal de l'activitat diària. Moltes d'aquestes poblacions ja estan dividides per les vies normals del tren, malgrat els reclams de la població que siguen soterrades.
Anna Botella no anirà a Tortosa La pressió popular que ha provocat l'assemblea dels Maulets del Baix Ebre ha aconseguit la renúncia de la regidora de l'Ajuntament de Madrid, Anna Botella, a anar a recollir el premi "Dóna'm la mà", que se li havia concedit a Tortosa amb motiu dels fets de l’11 de març. L'organització de l'acte, que anava a càrrec de la Parròquia del Sagrat Crist de la Catedral, ha lamentat la cancel·lació de la presència a Tortosa de la regidora del Partit Popular.
B. Pompei, Barcelona.Els passats dies 16, 17 i 18 d'agost, tres veïns del barri barceloní de Sant Andreu del Palomar varen protagonitzar una vaga de fam a la porta de l'antiga farmàcia militar de les Casernes. La denúncia assolia així notorietat i la reivindicació perquè el 100% dels pisos que s'edifiquin en els solars de les antigues instal·lacions militars siguin públics arribava als mitjans de comunicació. Els veïns, del col·lectiu Sant Andreu per les Casernes denunciaren amb aquesta acció l'acord entre Ministeri i Consorci de la Zona Franca -un ens format per l'Estat, l'Ajuntament, la Cambra de Comerç i la Patronal de Foment del Treball- pel qual l'Ajuntament es venia els terrenys per 83,3 milions d’euros. Aquest organisme ja ha anunciat la intenció d'edificar-hi un centre comercial, un edifici d'oficines i destinar el 50% per a edificis de pisos de lloguer, només la meitat dels quals serien de protecció oficial. Els representants veïnals han
Acampada dels vaguistes a Sant Andreu
denunciat que una de les finques que ocupaven les Casernes, de 50.000 i 57.000 metres quadrats, podia haver estat adquirida per l'Ajuntament per 13,2 milions d'euros, per a equipaments, i han criticat la política de l'ajuntament que cataloga com a equipaments centres comercials com els de Glòries o Diagonal Mar, un fet que demostra la política de l'ajuntament
de beneficiar per sobre de tot l'especulació i els negocis immobiliaris. Les reivindicacions, a més dels habitatges públics i assequibles, inclouen necessitats del barri com una política real d'habitatges per als ciutadans i que es vetlli perquè l'adjudicació d'habitatge protegit sigui totalment transparent. També exigeixen uns equipaments imprescin-
L'Estatut i la Constitució Europea protagonitzen la Diada L’esquerra independentista farà sentir la seva oposició al text europeu per la negació de drets que suposarà Laia Altarriba i Piguillem, Barcelona L'anunciada reforma de l'Estatut del Principat de Catalunya i el referèndum sobre la Constitució Europea marquen la Diada de l'Onze de Setembre d'aquest any. Abans i tot de la Diada, diverses formacions polítiques catalanes ja han expressat el seu posicionament sobre aquests dos projectes que marcaran el curs polític que tot just encetem. D'una banda, totes les formacions amb representació parlamentària s'han posat d'acord per començar a parlar sobre el nou text estatutari i definir-ne els límits, que ja han anunciat que no sortiran de l'actual marc constitucional espanyol. D'una altra banda, les diverses formacions polítiques de l'esquerra independentista ja han advertit que rebutjaran una reforma de l'Estatut que no contempli el dret real a l'autodeterminació i la possibilitat de federació entre les diverses comunitats autònomes en què estan dividits els Països Catalans. També el debat sobre la Constitució Europea serà present en la Diada Nacional. I és que aquest text, que possiblement haurem de votar el mes de febrer, no reconeix els drets lingüístics ni
dibles com són un ambulatori amb especialistes, casals de joves, de gent gran i d'entitats, llars d'infants, pisos tutelats per a la gent gran, entre molts altres equipaments socials i culturals públics. Finalment remarcaven la necessitat una zona verda per a Sant Andreu, un pulmó perquè hi hagi un equilibri de sostenibilitat. En canvi, denuncien el projecte de construcció d'una comissaria dels Mossos d'Esquadra de 6.000 metres quadrats, amb 3.000 de pàrquing, mentre just al davant, els estudiants del barri han de seguir anant a classe en barracons prefabricats. Aquesta mobilització inaugura, segons van manifestar portaveus de Sant Andreu per les Casernes, una escalada d'accions reivindicatives. El secretari de la federació d'associacions de veïns de Barcelona, Joan García, va estar present en l'acte per a deixar constància del suport que la FAVB dóna a les reivindicacions.
Per a més informació www.www.santandreu.com
Mossos d'Esquadra, sí que hi haurà una participació d'aquest cos policial en l'acte institucional que organitza el Govern al matí. En aquest acte, que se celebrarà al Parc de la Ciutadella, lluny dels tradicionals espais reivindicatius com el Fossar de les Moreres o l'estàtua de Rafael de Casanova, alguns membres dels Mossos d'Esquadra hissaran la senyera que presidirà l'acte. Com a resposta a la participació policial en els actes de la Diada, hi ha una convocada una manifestació d'oposició a les 12 del migdia. (Vegeu les diverses convocatòries de l'esquerra independentista a l'agenda de la contraportada)
La Diada de l’any passat també va estar marcada per la reforma de l’Estatut
nacionals de les catalanes i els catalans. La Campanya dels Països Catalans contra la Constitució Europea, que ja fa un any que coordina totes les organitzacions i entitats que arreu del país s'oposen al projecte europeu que vol consolidar aquest text, serà present a la Diada per denunciar la negació que suposaria per al català i per als Països Catalans l'aprovació de la Constitució. Les diverses organitzacions de l'esquerra independentista que participen de la campanya unitària també aprofitaran aquesta data per explicar per què cal votar NO al referèndum. La polèmica parada militar Un dels altres debats que s'han
generat al voltant de la Diada aquest any ha estat la participació dels Mossos d'Esquadra. Si bé al final s'ha reduït el que en principi semblava que havia de ser una desfilada d'estil militarista dels
Economia
Les quatre potes de l'Apocalipsi
Del 7 al 21 de setembre de 2004
Les pràctiques neoliberals i de pripatir vexacions i imposicions onevatització d’empreses públiques roses, per a lliurar-se'ls a empreses que van fluir a final de la dècada de transnacionals, ocorre a l’inrevès. 1970 van prendre força inusitada Un informe de l'Institut d'Estudis en 1989 després de l'anomenat Polítics (IPS) basat en un estudi de "Consens de Washington" que fins la Xarxa d'Energia i Economia a data d'avui marca les polítiques Sostenible (SEEN), ambdós amb de pressió i xantatge cap a les seus a Washington, indica que des nacions del Tercer Món, signades de 1992 el BM ha finançat 133 pels organismes financers internapaquets per 10.700 milions de cionals. dòlars per a projectes d'exportació Es coneix amb la pomposa denode petroli i gas des de països en desminació de “Consens de envolupament cap als més avançats. Washington” la convergència d'oEls emprèstits han beneficiat fonapinions (que ja no era res de nou) mentalment a Halliburton (vincuentre els dissenyadors i gestors de la lada al vicepresident nord-americà, política internacional nord-ameriRichard Cheney), Exxon, Mobil, cana i els organismes financers Unocal, Enron, Chevron-Texaco i internacionals, que per una altra Bechtel. d'aquestes "coincidències" tenen El document ha mostrat com el les seves seus en la capital nordBanc Mundial va transferir abunamericana com són el Banc dants recursos per a extreure i trasMundial (BM), el Fons Monetari lladar aquests combustibles cap als Internacional (FMI) i el Banc Estats Units, el principal consumiInteramericà de Desenvolupament dor, cosa que no té res a veure amb (BID). la missió d'aquesta institució d'aPer tal de fer-se una idea dels acords conseguir un "món sense pobresa". fonamentals a què van arribar els L'empresa més beneficiada, segons integrants d'aquest organismes i els IPS, és la Halliburton i li segueixen EUA en aquella ocasió, i que han la Shell, Chevron-Texaco, Total, regit les polítiques financeres munExxon Movil, Bechtel, British dials en els últims 15 anys, només Petroleum, Unocal, Eni, BHP i cal enumerar els següents exemples: Enron, és a dir, totes són dels Estats reducció del paper de l'Estat en l'eUnits i d’Europa. Les protestes i manifestacions populars han acompanyat la visita a l'Argentina de l'exconomia, privatització d'empreses Entre els casos que assenyala l'inministre espanyol i actual director general del Fons Monetari Internacional, Rodrigo estatals, eliminació dels dèficit forme apareix el de l'empobrida Rato. Milers de piqueteros i ciutadans han posat sobre la taula el debat sobre aquest públics i fixació de polítiques camBangladesh, a l’Àsia, a qui el BM li polèmic organisme econòmic, que, durant dècades, s'ha destacat per imposar les polítibiàries "realistes". atorga un parasitari emprèstit amb ques més neoliberals i privatitzadores. És a dir, els Estats Units i aquests la condició que exportassi els seus Què és el FMI i quina és la seva funció dins l'economia mundial són alguns dels intetres bancs, o sigui, les quatre potes recursos de gas, mentre només el rrogants que intenta respondre aquest article. d'una taula ultrauniversal, s'ator17% de la població té accés a l'elecguen el dret i la potestat de dirigir tricitat. les línies econòmiques de les Aquest és el resultat dels interessos nacions del món, i qui es negui a nord-est dels Estats Units. El pri- Però a la pràctica i sobretot durant instàncies dels creditors financers poderosos que dirigeixen aquestes seguir-les no mer, en teoria, les dues últimes dècades, aquests internacionals i en institucions i podrà disposar tenia a funció organismes financers internacio- diverses ocasions incideixen d'emprèstits o principal donar nals han col·laborat a agreujar la han fet renunciar directament “Els Estats Units i “Els emprèstits han finançaments suport amb crè- pobresa dels països que accepten als presidents de en la política aquests tres bancs, o beneficiat fonamentalper al suposat dits als països les seves condicions per a fer ús torn. econòmica sigui, les quatre potes ment a Halliburton desenvolupaque patien difi- dels seus crèdits. El cas més greu i mundial. Els d'una taula ultra(vinculada al ment. cultats de paga- Les constants incerteses econòmi- rellevant va ser el Estats Units universal, s'atorguen el vicepresident nordEn la majoria ment, mentre el ques que ha patit l’Amèrica Llatina de l'Argentina que compten dret i la potestat de americà, Richard dels casos els segon ajudaria a en els anys recents amb crisis pro- durant tota una amb el dirigir les línies econòCheney), Exxon, Mobil, préstecs obtinles nacions fundes viscudes a Brasil, l’Equador, dècada va ser pre17.14% dels miques del món” Unocal, Enron, Chevronguts després de pobres amb Bolívia, Perú, Mèxic i l’Argentina, sentat com a vots en Texaco i Bechtel” denigrants préstecs favora- han motivat que els pobles es model de desenvoaquestes instransaccions, es converteixen en bles per a inversions en infraestruc- rebel·lessin contra les mesures neo- lupament neolibetitucions i impagables ja que, a aquests, s'hi tura, educació i sanitat. liberals imposades pels governs a ral i a l'esfondrar-se estrepitosa- els països industrialitzats amb un sumen els elevats impostos que les ment va obligar al FMI i al BM a terç en total, i, per tant, imposen febles economies de les nacions fer-se per primera vegada una auto- que el president del BM sigui un "beneficiades" no poden sufragar. crítica, encara que molt lleu. nord-americà i el director del FMI, Mentrestant, el deute amb l'orgaPerò, si per a què aquests organis- un europeu. nisme continua creixent i els mes financers atorguin emprèstits a En conclusió, com va afirmar governs es fan més depenents dels les nacions pobres es fa necessari recentment la institució suïssa, imperis financers. Declaració de Berna, el FMI i el Els països estan obligats a acceptar i BM són "burocràcies antidemocràSer subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte adoptar les mesures que se'ls impotiques, hipòcrites i poc transpad’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans si per a poder tenir accés al capital rents". BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ estranger. L'FMI i el BM van ser creats al Nom i cognoms: juliol de 1944 durant les negocia*Hedelberto López Blanch Adreça: cions de Bretón Woods, una estaés economista i articulista Codi postal: Població: Telèfon: E-mail ció d'esquí de New Hampshire al de la web rebelión.org Tipus de subscripció: *ordinàries: trimestral (9 euros) semestral (18 euros) anual (36 euros)
La funció dels grans organismes econòmics internacionals, per Hedelberto López Blanch
*solidàries: aportacions superiors a les ordinàries Domicialiació bancària Nom del titular: Població: Entitat Oficina Control Número de compte
Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32. Accent@correucatala.com
Internacional Juanjo Garcia, València Des de que l'1 de setembre un escamot d'independentistes txetxens pregués el control d'una escola a Beslan, Ossètia del Nord, el govern Putin va engegar una de les més increïbles operacions d'intoxicació informativa. Res d'estrany en una país que, com explica l'historiador i analista Carlos Taibo, "difícilment se'l pot qualificar de democràtic". Res excepte la magnitud i la velocitat en què les successives versions oficials s'han hagut d'anar desmentint. De bon principi les autoritats de la Federació Russa parlaven d'entre 200 i 300 hostatges i a les primeres hores de l'assalt afirmaren que només hi havia 10 civils morts. La realitat ha superat amb escreix la fantasia inicial i una colpidora realitat ha fet botar les expectatives més fatalistes. Però les agències informatives semblen no haver après la lliçó i segueixen traslladant la versió oficial russa, segons la qual les condicions dels segrestadors eren una impossible amnistia, la retirada de les tropes de la Federació del territori txeté i el reconeixement internacional de la independència. Atès que totes tres reivindicacions eren inassolibles, una pregunta ha quedat suspesa en l'aire: per què, durant els tres dies que durà l'angoixa, els segrestadors demanaren incansablement la mediació internacional proposant com a mitjancers el president d'Ossètia del Nord, Alexandre Dzasokhov, el d'Ingushètia, Murat Ziazikov així com el doctor Leonid Rotxal? I la resposta sembla torpedinar la darrera versió oficial del govern moscovita. Només la convocatòria al dol, la denúncia com a còmplices o tebis dels discrepants i la indiferència tradicional d'occident poden cobrir les esquenes d'un Putin que sap esgri-
Del 7 al 21 de setembre de 2004
recorregut, per publicitar la seua causa, a assaltar les pantalles amb segrestos i atemptats massius. La permeabilitat de les fronteres caucàsiques ha permès l'exportació de la violència amb un objectiu propagandístic que el Kremlin no està en condicions d'aturar i que, de fet, presenta com a principal aval per la govern de Riad o d'Alger parlen de continuació del genocidi. Així, amb terroristes internacionals? Parlen de l'assalt a les pantalles dels funerals txetxens o d'afganesos que, tot i dels xiquets o dels ferits corrent l'hostilitat dels seus civils, s'infiltren semi-nus presos pel pànic, hom preper desestabilitzar el país. Quina tén obviar la condemna del Govern classe de desorientació geogràfica txetxè d'Ichkèria, que per clarificar faria al txetxè o a l'afganès anar a la seua no implicació ha cridat a la lluitar pels seus ideformació als i canviar un país d ' u n a “Si les peticions del que no és el seu i a comissió comando eren l'inrevés? internacioinassolibles, perquè Darrere d'aquesta nal indecortina, ja emprada pendent per demanaren mediació quan els escamots investigar els internacional?” de l'exèrcit rus masluctuosos sacraren sense dissuccessos de tinció els tancats al teatre Dubrovka, Beslan. Moscou, traficant amb el hi trobem força clarobscurs. dolor, convida a la doctrina de què L'estratègia liquidacionista de qualsevol negociació per a la normaPutin, que responia a una ofensiva lització del territori seria entesa com per recuperar la frontera sud de la a una concessió al terror. Sota Federació Russa per controlar els aquesta excusa es pretén anul·lar l'oterritoris dels futurs oleductes cau- fensiva diplomàtica del govern càsics, ha mort d'èxit. L'assassinat d'Ischkèria després dels contactes del president entre el Dudaiev, el 1996, i ministre “El president Putin l'arraconament de les de Salut compta amb lleials autoritats del govern txetxè, de la República txetOumar col·laboradors en xena d'Ichkèria en Khanbiev, l'edificació de la teoria favor de les autoritats i Pat Cox, de la globalització del pro-federatives han anterior terrorisme islàmic” contribuït a la radicapresident lització de l'independel Pardentisme txetxè de caire islamista. lament Europeu, així com la presenLa política de terra cremada aplica- tació de l'Informe Akhmadov, del da a Txetxènia, amb la inhibició ministre txetxè d'Exterior, que deiinternacional, ha tingut també xava oberta la línia negociadora perresultats perversos. Mentre s'estabi- què d'una volta per totes Txetxènia litzava el país a base de sang, foc i deixe de ser, en expressió de Thomas silenci, l'independentisme txetxè ha de Waal, el racó més fosc d'Europa.
Quan la notícia esdevé terrorisme
La satanització de l'independentisme txetxè
Els xiquets i xiquetes són tristement victimes habituals d'aquest conflicte
mir com ningú l'espantall de l'integrisme islamista i la paranoia del terrorisme internacional. Com denuncia el periodista txetè Said Ibrahaiev, el president rus compta amb lleials companys de viatge, com el diari espanyol El País, en l'edificació de la teoria de la globalització del
terrorisme islàmic. Segons aquesta, terroristes vinguts d'altres països, posem per cas Sudan, l'Aràbia Saudita o Algèria haurien anat a combatre a Txetxènia davant el malcontentament o l'oposició de la població nadiua. Fins ací tot correcte. Però, què succedeix quan el
Les eleccions que mai existiren Un desvergonyit ball de xifres demostra la manipulació dels comicis txetxens Sonia Jiménez. Redacció València "Ciutat fantasma". Així definien diferents periodistes, enviats a cobrir la notícia, el panorama a Grozni el diumenge 29 d'agost, amb motiu de la celebració dels comicis per a l'elecció del president de Txetxènia, després de la mort en atemptat d'Akhmat Khadirov el maig passat. De la mateixa manera que a alguns pobles no es dipositava el primer vot fins al migdia, a les regions del nord de la república caucàsica es parlava d'una participació més aviat escassa. Tanmateix, aquesta descripció contrasta amb les xifres que ha fet pública la Comissió Electoral, que situen la participació per damunt del 85% entre els quasi 600.000 txetxens i txetxenes crida-
des a les urnes. Nombrosos organismes de defensa dels drets humans han denunciat que reiteradament les convocatòries es fan amb poques garanties democràtiques. En cites passades destaquen dades com el dret a vot de 38.000 soldats russos en el referèndum sobre el futur de Txetxènia que es va celebrar en març de 2003. En aquesta ocasió han estat 25.000 els federals russos amb dret a vot. Quan encara ressonen les celebracions de la fita electoral a Veneçuela, tan neta com polèmica, els mitjans de comunicació han silenciat el cas descarat de manipulació de les eleccions txetxenes. Així les coses, la victòria ha estat, amb un desorbitat 73,48% en la primera volta, per al candidat prefe-
rit del Kremlin, Alu Alkhanov, qui des d'abril de 2003 havia estat ministre d'Interior de la República. El següent candidat més votat ha estat Movsar Khamidov, amb un irrisori 8,94% dels vots, mentre que la resta dels cinc candidats no han arribat a assolir el 10% de vots entre tots. Oficiosament, el resultat estava clar molt abans de les eleccions, ja que a la mort de Khadirov, Vlaimir Putin havia posat el seus ulls en Alkhanov com a home fort per a fer-se càrrec del seu problema més important. Alu Alkhanov, nascut el 1954, va combatre en la primera guerra txetxena per a passar després a treballar com a policia a la mateixa Grozni per uns anys. Durant tota la campanya electoral ha insistit en què, en cas d'arribar a ser president,
60.000 militars russos controlaren els comicis
no faria cap concessió a la guerrilla txetxena i en què la via de la negociació estava absolutament descartada. Si la intenció de Moscou era tenir controlada quan abans millor la crisi a la República, l'acció contra dos avions de passatgers pocs dies abans de la cita electoral i l'atemptat a una estació de metro de la capital russa poc després, juntament amb el fatal desenllaç del segrest massiu a un col·legi a Osètia del Nord, demostren amb contundent evidència que el camí que ha triat Putin,
amb el seu paladí a Grozni, no té la pau com a objectiu.
Cultura
Polèmica per no res Sovint recordem els fets de 1714, però, emparats en l'oficialitat institucional de l'acte, oblidem totes les vessants històriques de la guerra de Successió En les últimes setmanes, hem assistit a un dantesc espectacle recreat per la classe política catalana amb motiu de la celebració de la Diada Nacional del Principat, que tindrà lloc el proper 11 de Setembre. Membres de l'Executiva del Partit Popular de Catalunya han titllat l'ofrena floral a Rafel Casanova com a "pallassada" i "animalada", fet que ha indignat a dirigents regionalistes com Carod-Rovira i Artur Mas. És un fet prou condemnable que els lacais catalans del PP de Madrid hagin de fer una crítica tan poc constructiva sobre el fet de la discòrdia, però, fóra bo, que reviséssim el paper global de la Diada Nacional i, més concretament, la "polèmica" ofrena. El rei odiat El 1983, l'historiador marxista Pierre Vilar ja feia una crítica del triomfalisme de les celebracions de l'11-S a Catalunya en recordar les paraules que el general Villarroel digué poc abans de l'en-
Vista del Fossar de les Moreres
trada de les tropes Borbòniques a Barcelona: "el nostre combat, és el combat de tota la nació espanyola". Aquest fet, sembla indicar que la guerra de Successió i la derrota de 1714 no són esdeveniments únicament explicables des del sentiment nacional català. Cal tenir en compte, per exemple, que l'animadversió del poble cata-
là cap a les tropes borbòniques era més per l’orígen del monarca francès Felip V que no pas per l'incipient Estat espanyol. De fet, l'odi que es desprenia dels catalans cap al rei espanyol a principis del segle XVII es devia a la constant entrada de l'exèrcit del francès a Catalunya entre els anys 1675 i 1697. El fet d'haver hospe-
dat la brutalitat militar francesa a les nostres viles va provocar el rebuig total de les classes populars catalanes a acceptar el net de Lluis XVI com a rei. Joaquim Albareda, catedràtic d'Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra, ha estudiat amb profunditat el primer període de Felip d'Anjou al Principat (1700-1705) i ha arribat a la conclusió que, "el nou monarca, tot i que acceptat, era poc estimat pels catalans de l'època ja que no oblidaven que Felip d'Anjou era francès", aquesta és una bona demostració, que el punt discordant dels catalans amb el rei no era únicament pel poc autogovern i, que no sempre es qüestionava la vinculació catalana a la Corona de Castella. L'amic de l'arxiduc Rafel Casanova ha agafat, amb el temps, el rol d'icona de la celebració de la Diada ja que fou el líder visible durant el setge de Barcelona. Casanova, advocat de professió, va ser designat conseller en cap per ordre directe de l'arxiduc Carles III, el 1707. Fou un dels partidaris del lliurament de la ciutat a les tropes borbòniques com ja citava Pierre Vilar el 1986 en el seu llibre Catalunya dins l'Espanya Moderna, així que considerar Casanova com la figura
Cofois i babelians Contra el liberalisme i el cofoisme lingüístics reformula un debat, el de la llengua als Països Catalans, segrestat per les mentides d'uns i la retòrica sentimental d'uns altres
Els destacats membres de Foro Babel Ivan Tubau, Jon Jauristi i Francesc de Carreras
Escrit per Albert Berrio (Contrastant) i editat per Tres i Quatre, aquest llibre formula explícitament, ja en el seu títol, les seves intencions. D'una banda, combatre el bilingüisme com a ideologia
i, de l'altra, desemmascarar la ineficàcia i el caire demagògic del discurs de la Generalitat de Catalunya sobre la qüestió. El bilingüisme com a ideologia té a Catalunya uns defensors ben cone-
guts i significats. En els seus discursos (els del Foro Babel, Jesús Royo, Miquel Porta i Perales, Arcadi Espada...) es basa l'anàlisi de Berrio. Aquests autors han exigit insistentment la reapertura del debat sobre la llengua en front del "consens lingüístic" entre els dos grans partits el Principat. La postura de l'autor consisteix a defensar que cal acceptar el repte per què els defensors del català tenim, en la sociolingüística, una fonamentació per a les nostres postures molt més sòlida que els discursos que propugnen el bilingüisme com a solució de la convivència lingüística a Catalunya. Per a afrontar aquest debat en condicions, Berrio proposa abandonar definitivament una retòrica (el discurs oficial de la Generalitat de Catalunya) que es basa en l'adhesió
sentimental a la llengua, nega el conflicte lingüístic, afirma la validesa del marc jurídic lingüístic vigent, oculta la minorització de la llengua catalana i exhibeix permanentment l'espantall de la fractura social. El fet que fins ara aquest debat s'hagi realitzat a un nivell molt demagògic i amb una superficialitat esfereidora s'explica per la necessitat de preservar el famós "consens".Berrio demana (i predica amb l'exemple) una anàlisi de la situació real: el català és en aquests moments una llengua de grup i el castellà és, als Països Catalans, la llengua franca entre grups, la llengua de projecció cap a l'exterior i d'integració dels nouvinguts. Aquesta anàlisi difereix essencialment de la xerrameca cofoista que maquilla la realitat anomenant bilingüisme a un procés evident de substitució. En un con-
Del 7 al 21 de setembrede 2004
heroica del setge de 1714 és bàsicament erroni. És innegable que el conseller en cap estigué a primera línia de batalla durant els combats, però també és cert que el 1719, només cinc anys després de la derrota, Casanova ja era a Barcelona exercint l'abogacia mentre el cap del general Moragues era penjat del Portal del Mar de Barcelona durant més de dotze anys. Els nostres símbols És evident que l'ofrena floral a Rafel Casanova és, tant sols, un símbol de la commemoració de la pèrdua de llibertats del poble català, un cop derrotats al 1714, però això no treu que la figura de Casanova no sigui, amb total seguretat, la figura heroica que la majoria de catalans creuen tenir. La història ens ensenya que hi ha moltes persones anònimes que deixaren la vida el 1714 defensant els drets de Catalunya i que l'homenatge de la diada no ha de ser concentrada en un home sinó en totes les classes populars que lluitaren pels nostres drets nacionals. I és que, com diu el poema, "al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traidor" i Casanova, està enterrat a Sant Boi. Jordi Garrigós
text així, el discurs de la sociolingüística (que els babelians rebutjen per "acientífic") no dóna a la llengua de grup cap altra esperança que la diglòssia i la posterior substitució. És en aquest sentit que l'autor destaca el fet que els discursos del Foro Babel tenen una major fonamentació en la realitat que els del "catalanisme" oficial (CiU, PSC). És l'acceptació acrítica d'aquesta realitat i la renúncia a analitzar-ne les causes el que els fa ideològics i tendenciosos. Per a respondre'ls no n'hi ha prou a justificar la defensa de la llengua per l'amor que se li professa i molt menys a disfressar de "convivència exemplar" l'extinció de la llengua del país i la violació dels drets dels seus parlants. "Els catalanoparlants i les catalanoparlants hem de prendre una decisió: si volem o no volem que el català sigui la llengua nacional dels Països Catalans". O ara o mai, va dir algú ja fa massa anys. Sebastià Colomer i Tejada
Del 7 al 21 de setembre de 2004
Contraportada
Entrevista a Lluís Maria Xirinacs, lluitador, repressaliat i exsenador per Barcelona
“Hi ha una generació que ha callat la seva traïció als seus fills” A. Ginés i Sànchez, Barcelona.- Lluís M. Xirinacs i lluitar aferrissament, i amb l'arribada de la democràcia no Damians va néixer a Barcelona el 1932. En tot aquest va renunciar a les seues conviccions, com tants altres van fer temps, ha viscut i patit el franquisme, contra el qual va als Països Catalans. La seua lluita contra el franquisme va ser intensa. Què en destacaria, personalment? La primera acció destacada que vaig protagonitzar va ser una vaga de fam de 21 dies els anys 70-71, coincidint amb el procés de Burgos, per reclamar la creació de l'Assemblea de Catalunya, que finalment es fundà el novembre de 1971. Després vaig ser processat pel Tribunal d'Ordre Públic (TOP), i vaig complir dos anys de presó a Carabanchel per "propaganda il·legal". Dintre de la presó vaig començar la campanya per l'amnistia -1r punt de l'Assemblea de Catalunya- amb dues vagues de fam a principi i final de 1974, que van durar més d'un mes cadascuna. En sortir, vaig començar una plantada davant de la presó, en demanda, de nou, per l'amnistia. També vaig col·laborar en la Marxa de la Llibertat, que va ser prohibida, a l'estiu de 1976. El 1977, davant la promesa d'eleccions de Suárez, vaig demanar a Tarradelles, als partits polítics antifranquistes i a l'Assemblea de Catalunya fer un acte de Sobirania de la Nació Catalana, proclamant la Generalitat abans de les eleccions. El 1977 em van escollir senador per Barcelona i un cop al Senat vaig romandre a peu dret mentre no es va concedir l'amnistia. Per al nou projecte de Constitució espanyola, vaig proposar una model de república confederal: fou refusat en tots els seus punts... El concepte del Països Catalans estava estès entre els antifranquistes? Per part meva, sempre vaig intentar lluitar pels Països Catalans sencers. El Partit Comunista, en canvi, que tenia molta força, dividia la nació en les tres regions. No obstant, la pressió popular a favor dels PPCC era molt forta. Per a mi hi ha tres proves que ho demostren: el Congrés de Cultura Catalana, la Convenció dels Països Catalans (que es va realitzar a la universitat) i l'article i l'orientació de l'entrada referent als PPCC a la Gran Enciclopèdia Catalana. Com va ser que, amb la transició, els PPCC caigueren en l'oblit? Malgrat que les lluites populars demanaven Països Catalans (i en aquells moments constituïen una gran força), els partits polítics parlamentaris catalans (excepte ERC) negaren aquesta voluntat i corregueren a guanyar escons a Madrid, i després a les generalitats de cada país. Actualment aquesta classe política està tota al servei de l'Estat espanyol... i d'això se'n diu col·laboracionisme. És aquesta la traïció a la qual tant es
refereix vostè? Sí. La immensa majoria d'activistes assoliren càrrecs després de Franco. Hi ha una generació que ha callat la seva traïció als seus fills. Els partits parlamentaris col·laboracionistes (a diferència dels bascos, que no ho foren) van recomanar a la massa, abandonada pels seus líders, el Sí a la Constitució espanyola; en canvi, no van reclamar el concert econòmic en el moment oportú, per por a que perillés el seu nou status. Per a mi, això és delicte de traïció continuada contra la nació. Creu que els Països Catalans podran superar aquesta traïció? Com veu la societat actual? Crec que la novetat inesperada és una joventut, encara minoritària, filla de pares muts, que, no sé com, ha fet reviscolar les flames d'unes brases molt ben tapades. Els vells ho saludem amb alegria per tot el que estan Lluís Maria Xirinachs al seu despatx fent per la nació. Però a la gent li costa molt queixarse, malgrat les injustícies. de l'imperi socialista. Els polítics amb càrrecs segueixen Des de fa un parell d'anys vostè ha pressionant a la premsa per a què els estat centre de crítiques -i denúngreuges d'Espanya contra nosaltres cies!- perquè es va declarar "enemic quedin amagats a les notícies. Quina de l'Estat espanyol, amic d'ETA i de diferència respecte d'Euskadi! Allà les Batasuna". Creu que aquestes afirofenses nacionals ocupen les primeres macions excedien el dret a la lliberplanes del llenguatge polític i sempre tat d'expressió? d'una manera No, en tot cas és contundent. la Llei d'enalti“El poble s'ha d'autoAquí tot és castement del terroorganitzar al marge dels llers, futbol i sarrisme la que partits perquè l'arrel de danes... vulnera aquest la sobirania es troba en Els polítics impedret. Però potel poble” deixen que la vulser encara el neració de drets, vulneren més com ara les tortures a les presons o els amics de les víctimes del terroriscomissaries, arribin al coneixement me i aquells periodistes que repeteide la població. La preocupació per la xen una frase meva sense cap altra "normalització" ha tapat totes aques- explicació. tes vulneracions: no hi ha tortures, no I què opina del actes institucionals hi ha immigrants que moren, no hi que s'estan organitzant per a la ha presos... quan de fet, la població Diada de l'Onze de Setembre? reclusa és major a la que hi havia en Formen part de l'estratègia dels partemps de Franco! tits parlamentaris: fruit de l’aparença I com veu la reforma dels estatuts? de normalització o normalitat es Creu que canviarà alguna cosa? munten festes institucionals per semEstic segur que no! Més aviat tot el blar, davant del món, que som una contrari: hi ha perill que en aquesta nació lliure, quan no és així. Tot el bugada perdem un altre llençol! Si ho que és "normalitzador" és desmobilitcomparem amb el Pla Ibarretxe, zador. Aquests actes no tenen cap aquest era gradualista, però avançava valor reivindicatiu: són col·laboraciocap a la sobirania real, en canvi, a casa nisme pur. Amb ells s'està enganyant nostra, les combinacions polítiques el poble. És una cosa semblant al que actuals no ens permeten ni somniar passa amb el Fòrum... Estem ben això per a nosaltres. dominats! Si volem superar les actuals mancan- Al llarg de la seua vida vostè ha ces, l'única via -possible- que veig de impulsat diverses iniciatives per reparació de la traïció continuada és mobilitzar la societat. En una sociela declaració d'una independència tat com la nostra, quin és el camí a des del Parlament, com feren Estònia, seguir? Letònia, Lituània, etc, amb la caiguda He pensat molt i durant molts anys, i
crec que el poble s'ha d'autoorganitzar al marge dels partits perquè l'arrel de la sobirania es troba en el poble i no en els partits, tot i que, al començament, calguin líders populars, sense partit. Això s'aconsegueix fent comunitaris els barris, els municipis, les comarques, els països i tota la nació, amb les seues corresponents assemblees no polítiques i amb programes unitaris fruit del consens per compensar els programes partidistes que ens governen actualment. Ja hi ha indicis que avancem en aquesta direcció, com ara el recent moviment mundial de democràcia participativa -per desgràcia, molt manipulat pels polítics. També hi ha molts exemples històrics d'aquesta autoorganització per canviar la societat. I als PPCC estem assajant comunitats territorials sense dependència política, en alguns casos amb un èxit prou considerable. Per acabar, com resumiria els esdeveniments internacionals? Fa un temps s'afirmava que les nacions desapareixerien en el segle XX: el procés econòmic i tecnològic les reduiria a una antigalla... Després d'un segle, la immensa majoria de conflictes són causats per la manca de respecte a la sobirania nacional, precisament per part d'aquests interessos econòmics i tecnològics. I a Chávez, com el veu? Hi ha líders als qui s'acusa de populistes. Però cal distingir entre populista i popular. Populista és el que instrumentalitza el poble amb finalitats egoistes, però popular és aquell que estima i és estimat pel poble...
agenda SETEMBRE Dijous 9 Barcelona (Barcelonès) Acte Polític. 20h, CAT de Gràcia. Organitza: MDT. Divendres 10 Reus (Baix Camp). Concentració i manifestació, 20h, pl. Mercadal. Organitza: PSAN i Maulets. Mataró (Maresme). Acte polític. 21:30h, pl. Santa Maria. Organitza: Maulets i CUP. Martorell (Baix Llobregat) Acte polític. 20:30h, Fossar de Sant Bartomeu. Organitza: CUP. Vilafranca (Baix Penedès). Marxa de torxes. 23h, pl. de la Vila. Organitza: Comissió unitària. Barcelona (Barcelonès) Acte polític. 20h, pl. Osca. Organitza: Casal Jaume Compte. Barcelona (Barcelonès). Manifestació i actre polític. 20h plaça Revolució. Organitza: Endavant. Dissabte 11 Diada Nacional Pineda de Mar (Maresme). Cercavila. 9h, pl. Catalunya. Organtiza: Maulets, CUP, Casal Fèlix Cucurull i Casal el Solc Actes a Barcelona (Barcelonès): 11h, pg. del Born. Presentació Anuari. Organitza: Maulets 11:30h, carrer Ferran. Homenatge a Gustau Muñoz. Organitza: Comissió 11 de Setembre-Fossar. 12h, Fossar de les Moreres. Acte “No a la Constitució europea! Organitza: Comissió 11 de Setembre-Fossar. 13:30h, Psg Born. Manifestació els presos polítics catalans. Organitza: Rescat. 17h, pl. Urquinaona. Manifestació de l'esquerra independentista. 19h, pg. del Born. Acte polític d'Endavant. 20h, pg. Lluís Companys. Concert amb Obrint Pas, Pirat's Sound Sistema i altres. Organitza: Comissió 11 de setembre. Lleida (Segrià) Manifestació unitària. 12h, pl. Catedral. Organitza: Maulets, Espenta, Endavant. Juià (Alt Empordà) Caminada nocturna en defensa del territori. 18h. Organitza: Assemblea de pobles en defensa del territori. Girona (Gironès). Acte polític. 19h, pl. Catalunya. Organitza: CUP i Maulets. Cuitat de Palma (Mallorca). Sopar i festa per l'11 Setembre. 21h, Can Capses. Organitza: Maulets. Dimarts 14 Barcelona (Barcelonès). Nit contra la precarietat. Exposions, xerrades i festa. 21h, Organitza: Endavant-Poble Nou Dijous 16 Barcelona (Barcelonès). Fòrum Internacional contra els desallotjaments. A partir de les 15h. Organitza: Aliança Internacional d'Habitants Dissabte 18 Barcelona (Barcelonès). Festes Alternatives de Poblenou. Concert 22h, Espai Jove. Dissabte 25 Les Alqueries (Plana Baixa). Aplec de la Plana. Activitats durant tot el dia.
Envia les convocatòries a accent@correucatala.com
L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 41. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors. Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@correucatala.com. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Marta Insa, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigòs, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez, Eduard Giménez. Distribució : Eva Capdevila i Albert Roig. Han col·laborat en aquest número: Ester de Pablo, Hedelberto López Blanch, Rebelión.org.