Accent 42

Entrevista a membres d'Avalot- Assemblea de Joves de Quatretonda Del 21 de setembre al 5 d’octubre de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans

Número 42

Mobilitzacions a les drassanes contra les privatitzacions

······················

Milers de treballadors a tot l'Estat participen a les protestes contra el projecte del govern del PSOE

Països Catalans /3

Els projectes del Govern espanyol de segregar les drassanes civils i militars per privatitzar les civils ha posat en peu de guerra als treballadors. Milers de treballadors del Ferrol, Cadis, Ciudad Real, Sestao o Sevilla han participat a les múltiples protestes contra un projecte que pot significar la definitiva desaparició de milers de llocs de treball a tot l'Estat. Les manifestacions han estat fortament reprimides, sobretot a Cadis i Sestao, amb el balanç de desenes de contusionats i un ferit greu.

Als Països Catalans, els projectes privatitzadors del PSOE, a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) han estat respostos a la fàbrica d'Izar de Manises (Horta) on es construeixen motors navals. La plantilla de la factoria valenciana es va solidaritzar en diverses concentracions amb la problemàtica del sector, tot i que tenen càrrega de treball fins al 2006.

El Fòrum tanca les portes CCOO i UGT pacten la rebaixa de les pensions Economia / 5

Putin s’apunta a la seguretat preventiva Internacional / 6

Els treballadors de Cadis han sortit al carrer per defensar el futur de les drassanes

El PSOE trasllada el conflicte polític sobre la llengua a Europa El Govern espanyol del PSOE ha aconseguit traslladar el conflicte polític sobre la denominació de la llengua catalana a les institucions europees. Tot aquest afer es va precipitar quan, el ministre d'Afers Exteriors, Miguel Angel Moratinos va fer pública una proposta del seu executiu en el sentit de dur el gallec, l'èuscar, el català i el valencià a la Unió Europea com a llengües oficials de treball.

Aquesta declaració realitzada des del govern de Zapatero, i que en la pràctica és una aposta per la consideració del català i el valencià com a llengües diferenciades, ha desencadenat una tempesta política que ha agafat desprevingut el seu propi partit i ha transcendit els mitjans de comunicació estatals. En el cas del País Valencià, aquestes manifestacions van coincidir amb el debat de

Sumari:

política general, on el Partit Popular va aprofitar per posar en un compromís l'oposició al forçar una declaració de suport a la proposta de Moratinos, que finalment no va secundar el PSPV, i reforçar així la seua línia secessionista. La polèmica també ha tingut molta transcendència al Principat, on s'ha denunciat la tebiesa d'ERC davant aquest atac a la unitat de la llengua i s'ha recordat el poc interés que va mostrar Convergència i Unió en el seu moment per recolzar mesures tendents a la unitat del català i al seu reconeixement com a tal al País Valencià. De fet, les primeres declaracions oficials per part del partit de Carod Rovira no es van produir fins uns dies després d'haver estat fetes, donant a entendre que, ara per ara, la seua principal prioritat és la de

garantir l'estabilitat del govern de Madrid.

La resposta des dels diferents àmbits de la cultura i des de l'Esquerra Independentista ha estat la de demanar que cessen els atacs a la unitat de la llengua, a més d'aprofitar per recordar que aquesta problemàtica la va propiciar el PSOE en el seu dia, a l'acceptar la denominació exclusiva de valencià a la llengua parlada al País Valencià tant al seu respectiu Estatut d'Autonomia com a la Constitució Espanyola.

A hores d'ara la polèmica sembla que no es tancarà amb facilitat ja que la mesura proposada pel ministre d'Exteriors és la de crear una comissió de treball d'experts triats per les generalitats catalana i valenciana per decidir la denominació que ha de tenir la llengua catalana a Europa. En qualsevol cas, i com ja ha manifestat el propi Moratinos, aquesta discussió política farà més difícil el reconeixement del català a les institucions europees.

Mes de 16.000 alumnes en barracons al Principat Durant aquest recent estrenat curs escolar, un total de 16.559 alumnes del Principat han hagut de començar les seves classes en barracons. La xifra, en relació amb el curs passat només ha estat rebaixada en 800 alumnes, cosa que sembla contradictòria amb la sostenibilitat de què parla el tripartit de l'ajuntament de Barcelona, on es concentren el major nombre de barracons.

Durant aquest any Fòrum, la inversió de l'administració barcelonina ha anat més encaminada al projecte de ciutat aparador que a millorar les infrastructures necessàries per a l'educació. Els dos sindicats d'estudiants de secundària de l'Esquerra independentista, Alternativa Estel i CEPC, han fet palès el descontentament social per aquesta notícia.

editorial

T

res anys després de la messiànica declaració per part de George W. Bush d'una guerra contra el terrorisme internacional, el balanç resulta decebedor. Fatalment decebedor. Primer perquè al 2001 l'existència d'una veritable connexió entre els diferents grups islamistes d'arreu el món semblava remota. Ara ningú no dubta d'aquesta connexió menys orgànica que d'interessos. Segon perquè les primeres victòries, detencions arreu d’Europa Occidental i la campanya d'Afganistan han resultat ineficaces davant una creixent sensació d'inseguretat. Tercerament perquè la inspiració diabòlica del terrorisme, Bush dixit, sembla també advertir-se en els somriures dels torturadors d'Abu-Ghraib. Resumint, no hi ha hagut cap victòria material i hom computa una clara derrota moral. Enmig d'aquest panorama, que inclou l'augment de la inestabilitat a l'Iraq, dues notícies conviden a l'escepticisme sobre la millora de la situació internacional. Als EUA les enquestes per al proper novembre semblen validar l'estratègia de l'administració republicana. I a la Federació Russa, Putin s'apunta per globalitzar

Iraq i Txetxènia: dos models d’imperialisme el concepte de "seguretat preventiva unilateral" que consisteix en colpejar l'enemic allà on estiga, si és que està, i si no, generar-lo. La coincidència amaga divergències en allò que fa a l'aplicació i les conseqüències. Mentre els EUA adopten una actitud ofensiva, en el cas d'Afganistan o l'Iraq, la Federació Russa manté una postura aparentment defensiva. Assistim a l'intent de recuperació d'influència dins de les repúbliques federatives per part de Moscou, que es rodeja d'un nacionalisme gran-rus, paternalista pel que fa a la qüestió nacional. Així, si en ambdós casos la doctrina de seguretat nacional constitueix un ele-

ment aglutinador al voltant d'un lideratge inqüestionable que convida a sacrificar llibertats civils en nom de la croada antiterrorista, en el cas rus, té un potencial afegit.

Mentre a l'Iraq els nord-americans perceben que es lliura un combat per la seua seguretat que els és tangencial, el Kremlin ha venut el conflicte de Txetxènia en clau intena.

L'aposta de Putin pot encendre mecanismes de mobilització que resulten impossibles de desactivar i es convertisquen en actors polítics independents del propi govern i li facen impossible una correcció en la seua política, cosa que nodriria encara més l'espiral de violència al Caucas.

Del 21 de setembre al 5 d’octubre de 2004

l’apunt

De l’Informe Bricall a l'EEES L’Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) sembla ser la meta d'una carrera ja encetada fa molt de temps. Aquesta carrera ha tingut diverses fites de les quals, l'Informe Bricall, i l'aprovació de la LOU són clarament les més destacades.

L'Informe Universitat 2000 o Informe Bricall, fet públic a finals dels noranta, detectava tres problemes de la universitat pública: les dificultats de finançament, la complexitat del sistema de govern i la desconnexió de la resta de societat. Les solucions que proposava eren la privatització de serveis i la col·laboració amb el sector privat per aconseguir ingressos complementaris, la reforma de les institucions de govern reforçant els òrgans centrals en prejudici dels òrgans electius i, finalment, un major pes de les empreses privades i de les institucions públiques a través dels Consell Socials. Els rectors i gran part del professorat van donar suport a aquestes propostes perquè, de fet, legitimaven una via que ja estaven aplicant des de feia temps, mentre que els estudiants es mobilitzaren en contra a tots els Països Catalans.

Poc temps després, vingué la LOU (finals de 2001). La Llei recollia les propostes de l'Informe Bricall i, a més a més, retallava enormement l'autonomia universitària que tant molestava al PP, en aquell moment al Govern central espanyol. Aquest cop el clam fou unànime de la comunitat universitària: aquells que havien condemnat les mobilitzacions contra l'Informe Bricall, ara reclamaven la unitat d'acció per oposar-se a la reforma. A València i a Barcelona es van veure grans mobilitzacions contra la LOU, i fins i tot, algunes universitats van declarar que es negarien a aplicar-la. Tot i així, la Llei va tirar endavant, i les universitats s'ho van empassar sense cap resistència ferma.

Ara, amb l'EEES, les queixes són ignorades de nou i la resta de la comunitat universitària accepta unes reformes sense cap mena de debat o crítica. Quan se’n comencen a patir les conseqüencies ja no hi haurà marxa enrere.

Països Catalans

La universitat catalana s'encarrila cap a l’Europa del capital L’adequació de les universitats catalanes a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior s’està realitzant sense debat i amb escassa transparència A. Ginés i Sânchez, València El curs que comença aquest setembre serà un curs important per a l'ensenyament superior català. El procés de convergència europea cap a un Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) comença a aplicar-s'hi de manera efectiva i, sembla ser, sense possibilitats de fer marxa enrere. A l'Estat francès, l'aplicació de les recomanacions ja està molt avançada, mentre que a l'Estat espanyol, enguany es començaran a oferir una sèrie d'estudis adaptats dins d'un pla pilot. Algunes universitats, com la UPF, ja ho van fer el curs passat, gràcies, entre altres coses, a l'estímul institucional de 112.00 euros en subvencions extraordinàries.

Malgrat la transcendència d'aquest procés, la repercussió mediàtica i el debat entre la comunitat universitària han estat mínims. La poca transparència és, sens dubte, la primera crítica a aquesta reforma però els sindicats d'estudiants alerten, a més a més, que amb ella està en perill la universitat

L'ensenyament és un dels motors d'un poble ja que és en aquest a on es transmet la seva consciència i la seva realitat. No només la llengua i la cultura són necessàries, sinó que factors com la memòria històrica són fonamentals per fer arribar als nostres dies el que són avui les mateixes lluites i opressions.

L'educació pot esdevenir, i ha esdevingut, una eina transformadora i revolucionària per construir la consciència de ser poble i de ser classe. [...] L'ensenyament no es pot limitar a ser un servei de formació laboral que subministri ma d'obra barata, dòcil i precària al món empresarial.

Sinó que ha d'incidir a desenvolupar individus lliures amb consciència col·lectiva i pensament crític. [...]

Desgraciadament la realitat és una altra. [...] El sistema educatiu comença a posar-se literalment a la

pública, catalana i de qualitat.

Un procés que ve d'enllà Els debats sobre la reforma dels sistema educatiu europeu es remunten a finals dels huitanta. El plantejament d'un espai educatiu únic és paral·lel a la creació d'un mercat econòmic i laboral comú.

Així, el 1998 se celebrà a París la reunió fundacional del procés de convergència europea, amb l'assistència dels ministres d'educació de l'Esta francès, el Regne Unit, Itàlia i Pancarta desplegada el passat Onze de Setembre Alemanya. Poc després, el 1999, es redactà a Bolonya una declaració Els objectius eren, d'acord amb la conjunta de 29 ministres d'Educació declaració, aconseguir per a les unireclamant la creació d'un Espai versitats europees un grau d'atracció Europeu d'Ensenyament Superior. mundial, adoptar un sistema comú

“L’ensenyament no es pot limitar a ser un servei de formació laboral” Extracte del manifest de l’Onze de Setembre de la CEPC i l’Alternativa Estel venda, a tenor de les agendes de treball d'organitzacions supraestatals com la Comissió Europea, l'Organització Mundial del Comerç o els diversos lobbies empresarials europeus i transatlàntics, totes elles sotmeses a un escàs, per no dir nul, control democràtic. [...]

A les Universitats, actualment cal parlar d'aquesta nova reforma, que rep el nom de Procés de Bolonya arran de ser la ciutat on es van posar les pautes d'aquest nou marc educa-

tiu. [...] Aquesta importantíssima reforma afectarà a la durada dels títols, als continguts dels plans d'estudis, a la seva estructura acadèmica, al model docent, a l'accés als centres i a la mobilitat del col·lectiu educatiu. A grans trets, volem destacar que sota objectius tant ambigus, i alguns de desitjables, com el parlar de la mobilitat estudiantil, reformes docents o la homologació de titulacions s'està planificant la seva liberalització a través dels dictats de

Locals on trobar L’ACCENT Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: El Racó, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume ILlíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa: GEN Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l’Obra Cultural Balera, Es Pinzell, Can Capses. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Ripollès: Casal Independentista i Popular l’Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell.

Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.

Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel (Cau Subversiu. Facultat d’Història-UB) / Associació Cultural l a Fornal (St. Julià, 20 bx. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona) / Ateneu l’Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador sense número, Artés)/ Ateneu independentista i Popular de la Vila de Gràcia la Torna(Sant Pere Màrtir 37, baixos, Vila de Gràcia)/ Ateneu Revolta (Ponent 13, Molins de Rei) / La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / El Casal (Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs. (Terrassa) / Casal Popular La Traca ( C. Travessia, 15 Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell)/ CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx)/ CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica) / CEPC-Universitat de València (Baró St. Petrillo, 9)/ La Falcata (Panera 2. Lleida)/ Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1er B, Torelló)/ Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada)/ Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona)/ La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic)/ Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)/ 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).

de titulacions fàcilment comprensible i comparable i posar en marxa un sistema universitari basat en dos cicles: grau i postgrau.

Per assolir aquest objectius, les mesures concretes passen per una adopció d'un sistema de crèdits compartit (ECTS), la reducció dels estudis superiors a una primera fase generalista de tres anys (grau) i una posterior especialització (postgrau) i l'establiment d'un suposat nou paradigma a nivell teòric: "aprendre a aprendre".

Els efectes reals La primera conseqüència de l'espai únic serà una major comparatibilitat entre centres educatius, que vol dir competència i, a la llarga, un ensenyament de dos nivells, ja que les universitats amb "millors resultats" rebran més ingressos.

Per altra banda, la reducció dels cursos a tres anys implicarà una reducció de la possibilitat dels centres a adaptar els continguts a la realitat immediata (un 60-70% dels continguts vindran imposats). I pel que fa al "nou paradigma", la suposada nova concepció de l'educació com a un estat de formació constant no fa més que complementar un mercat laboral sense estabilitat. Tot plegat, una sèrie de reformes orientades clarament a l’adequació de l’ensenyament a les exigències del mercat laboral de la gran Europa.

l'Organització Mundial del Comerç, com són els Acords Generals sobre Comerç i Serveis; devaluació del que actualment coneixem com a llicenciatures o diplomatures; implantació del models d'estudiant a temps complert (que limita l'accés a l'ensenyament de grans capes de la societat), finançament competitiu segons els model anglosaxó, desaparició de titulacions poc interessants des de criteris mercantilistes, concepció de la llengua catalana com a cost econòmic, retallades a l'autonomia universitària...

Són alguns exemples del panorama que ens espera en cas de tirar endavant aquest procés. Panorama, a més, que cal relacionar amb l'absolut secretisme amb el que s'ha impulsat, on les diverses universitats han acabat d'afegir-s'hi sobre la marxa, sempre sense participació estudiantil i amb un escassíssim ressò als mitjans. En aquest punt és on cal aturar-se a veure el paper de les administracions. A dia d'avui, com a estudiants, veiem com és el nou conseller del Principat, Carles Solà, el que realitza una aposta més ferma per Bolonya, tot adaptant-se a la normativa europea, sense solucionar el problema de la llengua, sense aclarir-nos d'on sortirà la suposada despesa pública per a la seva implantació (que s'afegeix al problema del finançament que perpètuament arrosseguem) i sense donar a conèixer l'abast real del camí iniciat, i com no, incrementant-nos les taxes; Estem davant, doncs, d'una agressió frontal, acceptada per totes les forces parlamentàries, que ens cau al damunt també de forma global.

Països Catalans

El Fòrum no convenç i deixa un llegat urbanístic elitista L'Assemblea de Resistències al Fòrum denuncia el model urbanístic que l'Ajuntament ha impulsat amb l'esdeveniment Laia Altarriba i Piguillem, Barcelona A pocs dies de la clausura del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona, ningú pot negar que aquest espectacle ininterromput de 141 dies s'ha quedat molt lluny de les expectatvies dels organitzadors pel que fa al nombre d'assitents. Els poc més de dos milions i mig d’espectadors que a mitjan setembre reconeix l'organtizació són molt lluny dels 5 milions que es preveien. Aquesta xifra, a més, està inflada, perquè inclou la majoria d'esdeveniments culturals que hi ha hagut durant l'estiu a Barcelona (exposicions, concerts i fins i tot el festival Grec, i aquests últims dies encara ens Malgrat l’aposta d’Ajuntament, Generalitat i Govern espanyol, el Fòrum no han convençut la ciutadania hi afegiran tothom que vagi a les activitats de la Mercè) sota l'etiqueta de Fòrum Ciutat, i també torn".Un dels motius que s'han esgri- ció, la pau, totes les declaracions s'en- La diversitat no entén el català inclou tots els nois i noies que hi han mit per justificar l'operació urbanística fonsen quan un dels patrocinadors del Els organitzadors del Fòrum també anat amb l'escola o els casals d'estiu. ha estat la rehabilitació d'alguns dels Fòrum, Indra, és la tercera empresa han pregonat que l'esdeveniment Tampoc els ingressos per venda d'en- barris més desatesos de la ciutat. Però armamentística de l'Estat espanyol. volia fomentar el diàleg entre les cultrades hauran assolit les expectatives els 72 milions d'euros que s'han desti- Com lliga aquest negoci amb la cultu- tures, i per això el programa s'ha del consistori municipal, màxim pro- nat al barri de la Mina contrasten amb ra de la pau? Convidar a parlar un omplert amb espectacles vinguts de motor de l'esdeveniment. És a dir, que els 2.300 milions d'euros invertits en jutge com Garzón (còmplice de les llocs remots i amb grans operacions totes les despeses que es preveien les obres del Fòrum. tortures contra els presos poítics a econòmiques com el costosíssim cobrir amb la venda d'entrades sorti- L'Assemblea de Resistències conclou l'Estat espanyol, ja que ha vist passar trasllat dels Guerrers de Xi’an fins a ran altre cop del pressupost municipal, que amb aquesta macrooperació urba- centenars de detinguts després d'haver Barcelona. Però en la confecció del i els barris continuaran veient com nística "s'ha perdut un cop més l'o- estat matractats i no ha obert cap programa s'han oblidat de la gent de queden al final de la cua en inversions. portunitat per fer una altra Barcelona denúncia contra els torturadors) és casa, i sobretot dels artistes que s'exEl llegat urbanístic del Fòrum pensada des de les necesistats dels seus donar un altaveu als que defensen la pressen en català. Així ho denunciaPerò malgrat la poca assistència i el poc habitants, amb respecte cap a la mà dura per la resolució dels conflictes va el mes de maig la revista interès de les barcelonines i barcelo- memòria històrica col·lectiva, amb enlloc del diàleg que ha publicitat el Enderrock a la seva editorial: “El nins en l'esdeveniment, el Govern habitatge assequible i equipaments Fòrum. cartell musical del Fòrum Barcelona municipal està satisfet de la seva ope- necessaris que garanteixin el dret a la La sostenibilitat també queda en seriós 2004 (amb algunes actuacions molt ració. Així ho afirmen des de ciutat, des de la implicació real dels dubte quan Greenpeace denuncia que interessants, per cert) presenta més l'Assemblea de Resistències al Fòrum. ciutadans i ciutadanes i la seva xarxa tota l'operacó urbanística respon a "un de 275 actuacions, el 16% de les Aquesta plataassociativa, afron- model mediamquals (una forma, que ha tant d'una forma biental insostenible quarantena) “El nombre d’assistents “L’Assemblea de estat la veu de crítica els proble- per l'alteració de la corresponen a no assolirà ni de lluny Resistències al Fòrum tots els grups de mes de la ciutat, costa i de la fauna grups i canles expectatives dels denuncia que l’operació la ciutat que que són tan locals marina, així com tants dels organitzadors malgrat urbanística produeix s'han oposat a com globals". per les agressions al P a ï s o s sumar-hi escolars i la aquest projecte, Tres eixos com a riu Besòs". I mall’elitització i substitució Catalans. I si assegura que per grat l'espectacular ens fixem en majoria dels espectacles excusa social dels barris de als seus impulsor L'Ajuntament ha placa fotovoltàica un altre dels de la ciutat” l’entorn del recinte” el Fòrum sí que volgut vendre consruïda sobre un valors que ha estat un èxit, aquesta operació dels edificis del proclama ('el perquè que han assolit el seu objectiu urbanística a la ciutat embolicant-ho Fòrum, el consistori barceloní ha tirat respecte envers totes i cadascuna de real: "la reforma urbana, els negocis i amb tres conceptes que xoquen amb el endavant aquests mesos l'aprovació les identitats culturals, amb una l'atracció d'inversions i turistes". Tot que ha estat realment aquest especta- d'una nova central tèrmica al port de atenció especial a la protecció de les plegat es concreta en un port esportiu, cle: la pau, la sostenibilitat i la diversi- Barcelona, un projecte que queda cultures minoritàries, en el marc de la segona plaça de ciment més gran del tat. Pel que fa a la primera bona inten- lluny de les energies renovables. la consolidació de societats obertes i món, 45.000 m2 en torres d'oficines, plurals'), també sorprèn que els 2.000 noves places en hotels de luxe i espectacles musicals d'arrel catalana torres d'habitatges majoritàriament a (des de la rumba al flamenc, passant preus de lliure mercat. Aquesta cara és per la fusió i les cançons del Pirineu) el llegat que queda després de la festa se situïn només al voltant del 6% per als habitants de la ciutat. (una quinzena d'artistes)".

L'Assemblea de Resistències encara va més enllà, i afirma que "aquest model de desenvolupament urbà, de terciarització d'alt estànding, marcarà el futur de la ciutat. Juntament amb el TAV, el 22@ i la remodelació de les Glòries, el projecte és molt més ambiciós. Com a primer efecte esperat, s'està produint la revalorització dels preus del barri (els pisos de segona mà de la zona s'han encarit fins a un 50% en poc més d'un any), cosa que produeix l'elitització i substitució social dels barris de l'en-

Del 21 de setembre al 5 d’octubre de 2004

l’apunt

Escenari de protestes Durant el 141 dies de Fòrum, alguns dels edificis del recinte han acollit els anomenats Diàlegs, on convidats d'arreu del món han fet sentir la seva veu en les conferències organitzades.

I qui també ha aprofitat aquest escenari per fer sentir les seves protestes i reivindicacions han estat alguns grups socials i polítics de la ciutat, tot i no haver-hi estat convidats.

Una setmana abans de l'inici de l'esdeveniment, i a poca distància del recinte del Fòrum, es va celebrar la trobada de cololectius en defensa del territori i l'especulació. La Plataforma contra el 22@ (del barri del Poble Nou) va convidar una vintena d'entitats ecologistes i veïnals dels Països Catalans per denunciar el model de creixement urbanístic de les grans ciutats, que segons ells contribueix a empitjorar la qualitat de vida per molts habitants de la ciutat i que també comporta la degradació ambiental de gran zones del país.

El mateix dia de la inauguració del Fòrum, centenars de persones es van concentrar a fora del recinte (custiodiats de molt a prop pels diversos cossos policials que han estat controlant l'esdeveniment) per denunciar l'operació especulativa que significaven les obres i també per denunciar l'hipocresia amb què aquest espectacle s'ha presentat a la ciutadania. La calor de l'estiu va animar a finals de juliol l'Assemblea de Resistències al Fòrum a convocar una invasió per mar del recinte.

Amb tot tipus d'embarcacions fetes pels manifestants, algunes desenes de navegants van poder arribar dins del perímetre del Fòrum on van expressar el seu desacord amb el model de ciutat que promou l'Ajuntament amb reformes urbanístiques d'aquesta mena.

Per acomiadar-se del Forum, les diveres entitats que lluiten contra l’especulacio a Barcelona han convocat una concentració al pregó de la festa major de la Mercè. I, finalment, el diumenge 26 l’Assemblea de Resistències organitza una cercavila que sortirà de la torre Agbar i passarà per les empreses que “s’enriquiran amb el pastís del Fòrum”.

Durant els anomenats Diàlegs, algun conferenciant s’ha endut una desagradable sorpresa. És el cas del jutge Garzón, que, quan estava a punt d'iniciar una conferència amb el nom de "Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació" va veure com se li plantaven davant tres noies de la Coordinadora Antirepressiva de Gràcia. Portaven unes bandaroles on es podia llegir: "Audiència Nacional tribunal d’excepció”, i denunciaven la tortura i el cas dels Tres de Gràcia.

I també l’Assemblea per la Regularització sense Condicions va aprofitar el marc del Fòrum per reclamar els mateixos drets que la resta de la ciutadania per a les persones immigrades. La concentració la van fer coincidint amb les jornades que el Fòrum havia organitzat sobre immigració.

Del 21 de setembre al 5 d’octubre de 2004

Agressió mediambiental al Llobregat El riu Llobregat ha patit una nova agressió en forma de desviament de la desembocadura. El passat dia 16 es va realitzar l'acte simbòlic de connexió entre els dos llits, el vell i el nou, desplaçat 2,5 quilòmetres al sud.

L'operació s'ha venut com a mediambientalment sostenible, però diferents entitats ja han criticat l'actuació, que només té com a objectiu poder executar l'ampliació del port. L'eslògan "ecologistes de debò" sembla que no és vinculant al Govern d'Iniciativa del Prat, que no ha oposat cap resistència.

L'agressor de Gràcia, en llibertat El cap-rapat feixista valencià que va apunyalar un jove durant les festes de Gràcia ha eixit en llibertat sota finaça de 3.000 euros, malgrat haver confessat el crim. El titular del Jutjat d'Instrucció núm. 11 de Barcelona ha considerat que no existeix perill de reincidència i que "la presó preventiva provisional no ha de convertir-se en pena anticipada". L'agressor, juntament amb 5 persones més, està imputat només de lessions, malgrat que la víctima es troba inconscient i en estat greu però estable.

El Tribunal Superior de Justícia aplana el camí a la destrucció del Cabanyal El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha dictat sentència sobre la legalitat del projecte de prolongació de l'avinguda Blasco Ibañez a València; i aquesta ha estat negativa per als interessos veïnals dels popular barri valencià del Cabanyal.

Aquesta resolució judicial, que només ha estat aprovada per un vot de diferència, és la primera del total de nou recursos presentats per la plataforma Salvem el Cabanyal i diferents veïns a títol personal encara que, com s'ha reconegut des de la mateixa plataforma, era la més important a l'incidir sobre la il·legalitat del projecte de destrucció de 1.651 habitatges a una zona catalogada com a Bé d'Interés Cultural.

D'aquesta manera, el Tribunal Superior de Justícia aplana el camí als interessos de l'Ajuntament de València. A hores d'ara, l’última via que queda per paralitzar aquest projecte és la presentació de recurs davant el Tribunal Suprem.

Països Catalans

La Flama del Correllengua ja camina Amb l'oficialitat del català i les agressions a la llengua de fons, el Correllengua 2004 s'inicià a Organyà el passat 4 de Setembre i recorrerà la major part del territori Jordi Garrigós, Barcelona Un any més, la flama del Correllengua s'ha posat en marxa. La gira en favor de la defensa i la promoció de la llengua es va iniciar a Organyà (l'Alt Urgell) el passat 4 de setembre, coincidint amb els 800 anys de les Homilies, primer text escrit trobat en llengua catalana.

L'organització va a càrrec de la CAL i ACPV, amb la col·laboració dels diferents col·lectius nacionalistes i independentistes d'arreu dels Països Catalans. El Correllengua passarà per tots els territoris de la nostre terra i acabarà a Perpinyà el proper 6 de novembre.

La flama a la Franja Un dels punts forts del Correllengua és la seva estada a la Franja de Ponent, on, recordem, no disposen de cap legislació que defensi l'ús social del català dins aquest territori. Es per això que aquests tipus d'esdeveniments recorden el mèrit de tots aquells catalans i catalanes que, tot i les dificultats, no defalleixen en el seu intent que la llengua originària de la Franja sigui reconeguda institucionalment. Actualment, la flama es troba al Matarranya, però ja són molts

Imatge de l’edició del Correllengua de l’any passat

els actes que s'estan fent arreu del Principat coincidint amb el Correllengua. Poblacions com Valls, Linyola o el recentment estrenat Ocell Negre de Lleida centraran les diades per la llengua fins a final de més de setembre.

L'arribada al sud A principis d'octubre, la flama del Correllengua tindrà una forta presència al País Valencià. Elx, Benicàssim o Vila-Real agafaran el relleu del Principat en la celebració dels actes per la llengua fins arribar al 9 d'Octubre, on coincidint amb la Diada del País

Valencià arribarà a la capital de l'Horta.

Són prou destacades festes com la de Cullera, on se celebrarà un concert amb el valencians Obrint Pas un dia abans de la festivitat valenciana. Tots el actes d'aquest Correllengua tindran la coincidència de la reclamació de l'oficialitat del català a la Constitució Europea i, principalment al País Valencià, on l'administració autonòmica del Partit Popular demana la separació del català i valencià. És molt important seguir el camí que impulsà Fuster amb el reconeixement de la unitat de la llengua que, cal recordar, sem-

A deu onzes dels tres segles de dominació espanyola Actes arreu del Principat per reivindicar la llibertat dels Països Catalans Arnau Urgell, Barcelona.

290 anys després de l'11 de setembre de 1714, l'esquerra independentista ha tornat a reivindicar a les places i carrers del Principat la seva aposta per a la transformació del marc polític existent. De nou, l'acte que ha aglutinat un major nombre de persones ha estat la manifestació vespertina de Barcelona s'ha de destacar, però, que any rere any són més poblacions que realitzen actes que aposten per un 11 combatiu allunyat de les falses polèmiques institucionals protagonitzades entre altres per Maragall, Carod, Piqué i Mas. Un any més, la premsa de masses ha silenciat les desenes d'actes celebrats.

El dia 10: vigília de Diada amb celebracions arreu La vigília de la Diada és aprofitada per a celebrar actes de caire local en alguns barris i pobles del país. En concret foren els casos, entre d'altres, de Banyoles, les viles de Gràcia i de Sants, Reus, Vic, Badalona. Vilafranca, Martorell, Igualada, Mataró, Pineda, Solsona i Sant Celoni. Altres poblacions com Manresa o com l'MDT a Gràcia, havien celebrat els actes polí-

L’esquerra independentista va tornar a sortir al carrer per l’11 de setembre

tics en dies anteriors.

S'ha de destacar un any més la ja tradicional marxa de torxes celebrada a la capital de l'Alt Penedès, que congregà unes cinc-centes persones. La mateixa participació es donà a Reus a l'acte unitari del Camp de Tarragona convocat per la Xarxa de Moviments Socials del Camp, així com pel PSAN i Maulets.

A Gràcia, fou l'assemblea local d'Endavant qui congregà un centenar de persones que després de manifestarse assistiren a un acte polític amb Iñaki Gil de San Vicente i un representant de l'organització. A la capital del Pla de l'Estany, els actes havien estat convocats per l'Assemblea de Joves de Banyoles i Endavant, a Vic foren organitzats per la CEI d'Osona i a Martorell per la CUP d'aquest municipi.

I l'11 a les grans ciutats La Diada pròpiament dita se celebren els actes a les "capitals" del Principat.

Lleida fou la més matinera. Unes duescentes persones van assistir a una manifestació convocada al migdia per part de Maulets, Endavant i el col·lectiu de Ponent l'Espenta. La vigília s'havia inaugurat el Casal l'Ocell Negre a la capital del Segrià. D'altra banda, a Girona, els actes convocats per la CUP i Maulets van consistir, entre d'altres, en concerts, un acte polític amb Núria Cadenas, Josep Sabaté de Jóvens en Defensa de l'Ebre i militants de l'organització juvenil. La posterior manifestació va congregar, segons fonts de l'organització, unes tres mil persones.

A Barcelona de ben matí el Fossar de les Moreres fou el centre d'atenció. Allà es realitzaren els actes polítics de Maulets així com de la CUP. Al carrer

pre ha estat una evidència científica per a la comunitat lingüística internacional.

L'acte central Aquest any, per primera vegada, se celebrarà un acte central a Barcelona a l'esplanada de la Sagrada Família el proper 16 d'octubre, i passarà per ciutats com Sant Cugat (Vallès Occidental) el 15 d'octubre. Un dels plats forts del Correllengua a les comarques barcelonines serà el Correuniversitat, on la flama arribarà al conjunt de facultats de la UB, la UPF i la UAB la setmana del 21 al 28 de novembre amb la celebració d'un concert a la facultat de Geografia i Història amb l'organització conjunta de l'Alternativa Estel i la CEPC. Tot i això, no hem d'obviar els problemes que alguns col·lectius emmarcats en l'esquerra independentista s'han trobat a l’hora d'organitzar el Correllengua com és el cas d'Endavant-Sant Andreu o l'AJSTA, que han decidit organitzar unes diades per la llengua alternatives degut a les limitacions que la CAL els ha posat en quant al contingut dels actes.

Perpinyà, 6 de novembre Finalment, totes les flames que recorreran el territori català es trobaran a Perpinyà el 6 de novembre on, després d'un mig miler d'actes, es conclourà el Correllengua 2004 un cop tots els Països Catalans, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, hagin vist la flama de la llengua catalana hi hagin reivindicat que som un sol poble i parlem una mateixa llengua.

Ferran se celebrà l'homenatge de la CAJEI a Gustau Muñoz, jove assassinat per la policia espanyola l'any 1978.

D'altra banda s'iniciaren dues manifestacions: a les 12 unes tres-centes persones marxaren en direcció el Parc de la Ciutadella per protestar contra el cos policial autonòmic responsable, entre d'altres fets, de les detencions i tortures als joves de Torà. A les 13.30 se celebrà la manifestació de Rescat que, un any més i amb l'assistència d'un miler de persones, servia per reclamar la llibertat dels presos i preses polítics catalans.

La jornada vespertina s'inicià amb la manifestació de l'esquerra independentista a la plaça Urquinaona. Unes 4.000 persones van recórrer el centre de la ciutat distribuïts en els blocs majoritaris: Endavant, Maulets i la CAJEI. També van formar bloc el PSAN així com la CEI-Osona i els amics de la Franja de Ponent.

En acabar la manifestació se celebrà l'acte polític d'Endavant, centrat en algunes de les lluites socials que s’impulsen als Països Catalans com l'Assemblea per a la Regularització sense Condicions, la CUP de Vilafranca i la Xarxa Contra del Tancament d'Empreses. Especialment emocionant fou el parlament de Ferran Barreno (Plataforma en Defensa de l'Ebre) que va assegurar que ni es venien ni desapareixien. També s'ha de destacar el parlament conjunt de l'Alternativa Estel i la CEPC, que minuts abans havien desplegat una espectacular pancarta en contra del procés de Bolonya que aprofundeix el procés de privatització de la universitat pública europea.

Economia

Xiulada als responsables de la precarietat Treballadors de Miniwatt-Philips Samsung i Levis xiulen els polítics del tripartit durant l’ofrena floral a Casanova Àlex Tisminetzky, Barcelona Amb el lema "Samsung, Philips, Levis, Panasonic, Printer... Així no es defensa Catalunya!" un centenar de treballadors es va concentrar el passat 11 de Setembre davant l'ofrena floral al monument de Rafael de Casanova a Barcelona. Els treballadors, convocats per la Xarxa contra el Tancament d'Empreses i la Precarietat, portaven dos enormes taüts on duien escrits els noms de les empreses que han tancat en els darrers mesos, en representació de la "mort del treball digne a Catalunya".

Un a un, els polítics van haver de sentir les acusacions de "venuts", "botiflers" i "hipòcrites" que clamaven els treballadors; el president de la Generalitat principatina Pasqual Maragall, el ministre espanyol d’Indústria José Montilla, el secretari general d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, o la comitiva d'EUiA no van poder escapolir les crítiques dels treballadors a l'actuació dels dife-

Els treballadors de diferents empreses van fer sentir la seva veu l’11 de setembre

rents governs autoanomenats "progressistes" respecte al tancament d'empreses i la precarietat laboral.

Durant la protesta, la Xarxa ha denunciat haver patit un seguiment i control "desproporcionat" per part dels Mossos d'Esquadra, que van intentar "coartar la lliber-

tat d'expressió i evitar crítiques incòmodes al tripartit"; els treballadors van criticar les coaccions que han rebut d'un govern "dit d'esquerres", i va destacar l'ús de recursos materials i humans públics per aquesta tasca i no "per evitar els abusos laborals i la impunitat de les multinacionals".

CCOO i UGT negocien la baixada de les pensions Els sindicats majoritaris inicien amb aquesta polèmica postura l'anomenat "diàleg social" amb la CEOE i el PSOE Àlex Tisminetzky, Barcelona L'actual model de les pensions a l'Estat espanyol té moltes possibilitats de modificar-se com a conseqüència de les negociacions iniciades el passat 13 de setembre pels sindicats CCOO i UGT amb la patronal espanyola CEOE, en el marc de l'anomenat "diàleg social" que està potenciant el PSOE. Segons la legislació actual un treballador ha de cotitzar 15 anys per tenir dret a la pensió contributiva, i arribar als 35 anys de treball declarat per cobrar la totalitat de la base regulatòria. Aquests períodes de cotització a la seguretat

social podrien augmentar considerablement, tot i que ni CCOO ni UGT han quantificat el canvi.

El canvi des de la històrica postura negativa sindical a aquestes mesures es va produir en els darrers congressos de CCOO (abril passat) i UGT, arribant a la conclusió que "la reforma és necessària per garantir el futur de

les pensions" a l'Estat espanyol.

La declaració conjunta va ser consensuada a la primera reunió de la taula de negociació del "diàleg social" , que té l'objectiu de continuar aportant propostes els propers mesos per "millorar" les prestacions de les pensions. En aquesta primera trobada, el secretari executiu de la UGT, Jesús Pérez, i el

La Xarxa prepara unes jornades contra la precarietat La Xarxa contra el Tancament d'Empreses, que agrupa comitès d'empres, sindicats i organitzacions polítiques i socials, va convocar l'11 de setembre amb l'objectiu de difondre la realitat de les empreses delocalitzades, i a més començar a sumar esforços per convocar unes jornades unitàries de lluita contra la precarietat.

Des de la Xarxa s'ha fet una crida al conjunt de col·lectius i organitzacions sindicals, estudiantils, socials o polítiques per organitzar unes trobades que donin veu a la pluralitat de moviments i col·lectius afectats per la precarietat.

Les primeres propostes assenyalen la convocatòria pels dies 19, 20 i 21 de novembre, encara per concretar. En aquestes dates s'impulsarà un primer dia d'accions i protestes descentralitzades, unes jornades de debat i xerrades i una manifestació que clourà les jornades.

Per a més informació escriviu a xarxacontratancaments@moviments.net

secretari de Política Institucional de CCOO, Salvador Bangueses, van declarar-se favorables a l'augment dels terminis de cotització, i estar oberts "a la negociació de noves reformes". La declaració va ser consensuada amb un representant de la CEOE i el secretari d'Estat de la Seguretat Social, el socialista Octavio Granado.

Les protestes des de sindicats i comitès d'empresa del conjunt del sindicalisme alternatiu català no s'han fet esperar. Molt probablement, la reforma de les pensions serà un dels punts que concentrarà el rebuig i les protestes contra les reformes en el marcat laboral que està negociant l'executiu socialista amb els sindicats oficials.

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Població: Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) Domicialiació bancària Nom del titular:

Telèfon: semestral (18 euros) Població:

Entitat Oficina Control Número de compte Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.

Del 21 setembre al 5 d’octubre de 2004

El 91% dels contractes del 2003 va ser temporal Segons l'estudi de Javier RamosDíaz, professor de Ciències Polítiques de la UPF, les dades de temporalitat a l'Estat espanyol són les més altes de la Unió Europea, afectant de forma directa al 30% del conjunt de la classe treballadora de l'Estat. L'informe, que no inclou dades dels Països Catalans, descriu que el 91,24 % dels contractes laborals formalitzats a l'INEM van ser temporals i han passat a ser la primer causa d'acomiadament, afectant sobretot al sector agrícola i la construcció, i concentrant-se en altíssims graus entre les dones i joves.

L'informe també mostra que els treballadors precaris cobren una mitja d'un 30% menys que els noprecaris, i la durada màxima del contracte és de tretze a vint-i-quatre mesos.

El professor conclou que el nivell de temporalitat dins el mercat laboral estatal "no és tolerable" i "té efectes nocius sobre l'estructura mateixa del mercat i el propi sistema econòmic".

Jardiners de Barcelona en lluita Uns 400 treballadors de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona es van manifestar pel centre de la ciutat el passat 18 de juny i preparen tot un calendari de mobilitzacions pels propers mesos. La protesta es va iniciar al fer-se públic els projectes de privatització del sector que vol portar endavant el govern municipal tripartit (PSC, ERC i IC-EUiA); l'Ajuntament ha declarat que té la intenció de transformar l'actual gestió pública del sector per Instituts Municipals en noves "entitats públiques empresarials", externalitzant diferents serveis públics.

L'assemblea de treballadors ha declarat el seu rebuig frontal al projecte del tripartit i s'espera uns mesos "calents" en el sector.

Internacional

Del 21 de setembre al 5 d’octubre de 2004

Juanjo García, València

amb tota la Unió i no com fins ara des de la força amb Vílnia. És per L'anunciada doctrina de seguretat això que la cessió respecte al preventiva del president Putin ha Kavkaz Center News representa computat dos èxits aquesta setmauna victòria en un dels camps què na. El primer, i poc anunciat, el més obsessionen a Putin; el contancament de la pàgina d'informatrol de la informació. ció txetxena Kavkaz Center News.

Si fins ara la política de la Unió és La segona, i més destacada a nivell de flexibilitat respecte de Moscou internacional, la proposta per a la és perquè hi ha una coincidència reforma de la llei electoral. d'interessos i necessitats. Tant la Aquesta reforma eliminaria el Unió com Rússia ambicionen un sufragi universal directe en les horitzó basat en la multipolaritat i eleccions presidencials en les difecontrari a l'hegemonia americana. rents repúbliques federatives, resCorregits els errors de l'era Ieltsin, tant el càrrec a l'arbitri d'una d'apropament a aliats incòmodes assemblea legislativa triada pel com Milosevic, els diplomàtics Kremlin. Igualment la proposta russos han reordenat les prioritats, Putin contempla l'eliminació de diversificant esforços. Rússia s'ha les circumscripcions per l'elecció apropat a Xina, tant amb acords de la meitat dels diputats de la bilaterals com amb grups de treball Duma, quedant-ne una única cosa com el Cinc de Shangai (Rússia, que perjudica els partits que no Xina, Taikistan, Kirguizistan i tenen implantació estatal. En Kazayistan), i al Japó. De la mateiresum l'ambició de Moscou conxa manera cuida la seua relació sisteix en crear un cos polític afecamb la Unió conscient què els seus te i depenent del president. A més recursos energètics en són la clau Putin vol jugar la carta d'estigmaper a la conciliació de problemes. tització com a terroristes d'aquells La Rússia de Putin ha sabut emerlíders regionals que no li són subgir com a potència cabdal en la missos, en un context en què la diplomàcia del futur i assegurar-se disposició dels presidents nordaixí els crèdits necessaris per enforoseti i ingush a negociar amb el tir el malmès aparell estatal. Sense segrestadors de Beslan feu encenles ingerències externes en favor de E l president rus ha tornat a mostrar el seu tarannà amb el desenllaç del segrest de Beslan dre les alarmes diplomàtiques a l'accelerament de la democratitzaMoscou. txetxens amb les repúbliques bàlti- creixent tensió lituano-russa. En primer pla els vells problemes ció, Putin ha sabut articular un Pel que fa al Kavkaz Center News, ques que es remunten l'any 1990 agost un agregat de l'ambaixada derivats de l'herència soviètica, i, discurs populista que, juntament hostatjat en quan, l'assassinat lituana fou expulsat de Rússia per entre els més punamb la Lituània, ha president txetxé "activitats contràries a l'estatus de yents, la qüestió de manca “Tant la Unió com “L’ambició de Moscou estat bloD z h o k h a r diplomàtic". Rússia responia així a l'enclau militar de d ' u n a Rússia ambicionen un consisteix en crear quejat desDudayev, i en l'expulsió de tres diplomàtics rus- Kaliningrad, entre oposició horitzó basat en la prés de la aquella saó general sos de Lituània a principis d'any. Polònia i Lituània. coordinaun cos polític afecte multipolaritat i pressió de l'Exèrcit Roig, Al darrere d'aquest xoc d'acusa- Kaliningrad, eixida da i l'elii dependent del contrària a l’hegemonia diplomàtica es negà a ocupar el cions vetllades cobra especial relle- de la flota soviètica al minació president” americana” russa.

La Parlament i la tele- vància el malestar rus arrossegat Bàltic, té en virtut de de les mesura té visió d'Estònia des de l'ingrés dels estats bàltics en l'aplicació del Tractat veus disun gran sigdesprés de la decla- l'OTAN i la Unió Europea. La de Sengel un difícil sidents, li nificat simbòlic si atenem als lli- ració d'independència. Però consolidació dels nous espais futur perquè Rússia haurà de permet gaudir d'un crèdit polític gams entre els independentistes també s'insereix dins l'actual i hegemònics ha tornat a posar en negociar el trànsit cap al territori de magnitud.

Putin s’apunta a la seguretat preventiva

El control dels mitjans com a sistema Putin s'ha desfet del principals mitjans opositors des que arribà al Kremlin Sonia Jiménez, València La cita electoral de l'Estat espanyol el passat 14 de març va coincidir amb els comicis presidencials a Rússia. En aquella data es va produir la reelecció de Vladimir Putin amb un recolzament a les urnes de pràcticament el 90 % del vots. Les dades són sospitoses, no només per la seua magnitud sinó també si tenim en compte que la seua promesa més popular quan arribà a la presidència del Kremlin per primera vegada l'any 2000 va ser la pacificació de la zona caucàsica, amb un especial paquet de dràstiques mesures que anaven a acabar amb l'independentisme txetxè, promesa que evidentment no ha pogut acomplir. No obstant, Putin sembla haver trobat la fórmula per a

governar un país amb quasi 150 milions d'habitats. Abans de 2002 havia retirat de l'aire dos canals de televisió contraris al govern. Un anys més tard es desfeia d'una altra estació de televisió independent convertint-la en un canal esportiu.

Al mateix temps, el Kremlin ha anat guanyat quotes de control sobre els principals mitjans televisius russos com el Canal 1, RTR o la NTV. Així, durant la campanya electoral, va ser molt difícil trobar una veu dissonant amb el discurs oficial del govern. Premsa i televisió tancaren files en torn al president i els qui no ho feren han estat durament castigats. És el cas del multimilionari Mikhail Khodorkovsky, exdirector executiu i primer accionista de la petrolera Yukos, la més important del país i

productora del 20 % del cru rus, actualment en greu perill de bancarrota per la seua persecució judicial. Khodorkovsky és a la presó des de finals de l'any passat acusat d'un delicte de frau, malversació de fons i evasió d'impostos, a espera de sentència. Però les veritables raons que llevaren del mig a l'incòmode magnat semblen ser més polítiques que econòmiques.

La mateixa OECD, Organització per a la Cooperació Econòmica i el Desenvolupament, ha denunciat la subjectivitat de l'acusació, declarant que moltes altres companyies podrien estar encausades pels mateixos càrrecs i no ho són. Allò cert és que durant els mesos previs a les eleccions, Khodorkovsky va finançar la Unió de Forces de Dreta i el Partit Yabloko, dos dels

Mikhail Khodorovsky, primer accionista de la petrolera Yukos

més destacats grups polítics opositors de Putin. A més a més, s'ha declarat en múltiples ocasions contrari a la intervenció armada a Txetxènia i fins i tot ha amenaçat amb presentar-se a les presidencials de 2008. La lectura de les accions contra l'oligarca rus ha de fer-se, doncs, des de la perspectiva d'anul·lació de les veus contràries al sistema que ha caracteritzat el govern de Putin des dels seus inicis.

Cultura

Fahrenheit 9/11: radiografia d'una legislatura Michael Moore ens presenta Fahrenheit 9/11, una pel·lícula que ha despertat una forta polèmica al seu país d'origen degut tant al seu contingut com a la seva voluntat expressa de fer fora de la presidència en Bush

George W. Bush és el centre de les ccrítiques de la pel·lícula

Josep Maria Soler, Barcelona Després de Roger & Me (1989), reportatge que analitza les conseqüències del tancament de la fàbrica de la General Motors a Flint, el poble de Michael Moore, i de Bowling for Columbine (2002), en la què el director s'interroga sobre les

causes de l'alt grau de por, anhel de seguretat i violència en la que viu immersa la societat dels EUA, ara (ja fa un mes i mig) podem veure el darrer dels seus treballs: Fahrenheit 9/11. La seva factura segueix el mateix patró que el dels altres dos, construït a partir de fragments amb gran quantitat d'imatges i informa-

ció, als quals va intercalant performances de resultat desigual protagonitzades per ell mateix.

Agafant d'una de les obres de Ray Bradbury no només part del títol (Fahrenheit 451) sinó també del seu contingut (crítica a la retallada de llibertats i al paper col·laboracionista dels mitjans de comunicació de masses), la pel·lícula d'en Michael Moore comença amb el seguiment televisiu del recompte de vots a les eleccions a la presidència del govern dels EUA de l'any 2000. La victòria dels demòcrates semblava clara, però les informacions de la FOX NEWS, comandades per un cosí d'en Bush, afirmant que els vencedors són els republicans, capgiren els resultats. A partir d'aquest moment, de res no serviran les múltiples impugnacions de centenars d'afroamericans que han vist impossibilitat el seu dret a vot perquè no aconseguiran el necessari recolzament de cap dels senadors.

Però la seva elecció, com tots plegats sabem prou bé, no va ser res més que

La llegenda del tsar infanticida Joan S. Colomer i Tejada, Barcelona.

Torna a Barcelona l'obra mestra de l'òpera russa i un referent en la música i el teatre europeus: Boris Godunoff.

L'òpera russa va aparèixer el segle XIX com a part d'un fenomen lligat al nacionalisme i generalitzat arreu d'Europa, que exigia representacions en l'idioma del poble. El primer referent del gènere fou, sense cap mena de dubte, Mikhail Glinka, però l'obra de Modest Mussorgski (1839-1881) n'ha esdevingut no tan sols el títol més reeixit i popular si no també el que va marcar la majoria d'edat i l'abast universal, més enllà del seu àmbit lingüístic, de l'òpera russa.

Boris Godunoff s'estructura al voltant de dos personatges: el tsar i el poble.

Conta la llegenda, falsa amb tota seguretat, que el tsar Boris (que va

regnar entre el 1598 i el 1605) va forçar la seva successió assassinant l'infant Dimitri, hereu legítim del tro rus. En aquesta llegenda es va basar, l'any 1825, Alexander Puixkin (1799-1837) per a l'obra teatral que és, juntament amb la Història de l'Estat rus de Nicolai M. Karamzin, la base del llibret de Mussorgski, que va estructurar el drama com un diàleg angoixat entre la consciència culpable de Boris i la desesperació d'un poble sotmès a la misèria i a l'alienació monàrquica. I al seu voltant la trama pròpiament dita: la conspiració (finalment triomfant) d'un fals hereu que pretén el tro en aliança amb els nobles polonesos tot afirmant ser el veritable Dimitri.

Història d'un èxit accidentat L'estrena de Boris Godunoff a Sant Petersburg l'any 1874 no va suposar cap èxit. Ja abans, Mussorgski va haver de fer un seguit de canvis basats

a ampliar un aspecte secundari (la relació amorosa entre el fals Dimitri i Marina) pel fet que es considerava que l'absència d'una relació d'aquest tipus era un impediment per a l'èxit de l'obra. És per això que disposem de la versió de 1869 (que és l'original i es representa aquest any per primer cop als Països Catalans) i la de 1872, ja corregida. Tot i això, no va ser Mussorgski qui va resoldre la darrera limitació: la instrumentació, àrida i poc convencional, de la partitura original fou substituida per la d'un altre mestre rus, Nicolai RimskiKorsakoff. Amb la nova orquestració, Boris va assolir, a partir del 1908, la seva consagració als teatres de tot el món. Encara que actualment es defensa insistentment el retorn a la

els títols de crèdit del seu mandat.

L'onze de setembre de 2001, els EUA són atacats a casa seva com no ho havien estat mai. La notícia agafa en Bush visitant un centre escolar. La seva reacció no es fa esperar: llegeix durant set minuts La meva mascota la cabra.

Aquestes són les parets mestres del que serà la seva legislatura. A partir d'aquest moment, els esdeveniments es precipiten. Guerra contra l'Afganistan sota l'excusa de ser un país encobridor d'Ossama Bin Laden però amb l'objectiu real de construir un gasoducte des del mar Caspi.

Creació d'un clima interior d'inseguretat i terror que faciliti l'aprovació d'una nova llei antiterrorista que segueixi reduint els drets individuals i col·lectius. I nova guerra, aquesta vegada contra l'Iraq, acusada d'una mica de tot. La mà d'obra emprada en totes aquestes tasques de defensa del sistema capitalista -ho diu el mateix Moore-, els propis condemnats pel sistema.

instrumentació original, disposem ara mateix d'un reguitzell de versions de l'obra que, a més de les esmentades, inclou una orquestració del músic soviètic Dimitri Xostakovitx.

Boris Godunoff a Barcelona En el seu procés d'expansió a nivell europeu, l'obra de Mussorgski va arribar a Barcelona el 1915 en la versió de Rimski-Korsakoff i fou títol obligat quasi cada temporada fins el 1935, en una època de fascinació de la burgesia barcelonina per la música russa i els ballets de Diaghilev.

Posteriorment s'ha representat amb regularitat i enguany es presenta amb l'atractiu dels baixos Matti Salminen, excel·lent cantant finès ja en declivi que caracteritzarà el personatge de Boris, i d'Eric Halfvarsson, un dels millors cantants del moment. El 29 de setembre es farà la primera de 12 representacions, la darrera de les quals serà el 17 d'octubre. A més, cada dia, tres quarts d'hora abans de la funció, es pot assistir gratuïtament a una sessió informativa al Foyer del Liceu.

Del 23 d’agost al 7 de setembrede 2004

Recordant Fuster Sovint, els i les catalanes tendim a oblidar aquelles figures de la nostre història que han esdevingut clau a l’hora de formar els actuals lluitadors dels drets nacionals i socials del país. Podríem establir un paral·lelisme força correcte entre Joan Fuster i Ovidi Montllor, dues persones sense les quals que no es pot entendre l'actual esquerra independentista, i que sovint són silenciades i oblidades per la societat catalana.

Fuster, nascut al sud dels Països Catalans, com l'Ovidi, ens va ensenyar que calia lluitar per mantenir viva la unitat de la llengua, ens uns anys on només ell s'atrevia a dir-ho, i molts de nosaltres hem après que un dels nostres pilars bàsics com a poble és mantenir aquesta unitat, ara que els lacais d'Espanya intenten separar una llengua que hem de mantenir unida. Esperant fermament les seves obres completes, ens hem de conformar amb dos llibres inèdits de l'escriptor de Sueca, Dos quaderns inèdits i Correspondència amb Joaquim Maluquer. En ells trobarem la faceta més periodística de Fuster, on comenta els articles de la premsa i la política internacional dels anys 50, i poden servir d'entremès de les anhelades obres claus del valencià que, pel que sembla, porten dos anys aturades per l'editorial Edicions 62.

Cal reivindicar aquesta figura, com cal que es mantingui viva la flama de l’Ovidi, la de Pierre Vilar, la de Jaume Comte i la de tants altres que han cimentat el nostre espai de lluita i del que les institucions se n’obliden massa sovint. Ara, un cop silenciats aquests personatges, ens fem nostre la frase d'en Fuster: "ser mortal és una cosa que no compensa.

Però això ho descobrim a deshora".

Jordi Garrigós Cubells

Del 21 de setembre al 5 d’octubre de 2004

Contraportada

Entrevista a membres d'Avalot - Assemblea de Joves de Quatretonda

“Davant les amenaces feixistes no ens hem de donar per vençuts” Aure Silvestre, València- Els passats dies 19, 20 i 21 d’agost Aquest grup de joves de la Vall d’Albaida volia, d’aquesta Avalot- Assemblea de Joves de Quatretonda van organitzar manera, obrir un espai per a la formació del jovent la primera Trobada Internacionalista dels Països Catalans. independentista del País Valencià.

Què és Avalot?

Avalot és una Assemblea de joves del poble de Quatretonda. Un conjunt de joves interessats pels problemes que patim als Països Catalans i la resta de pobles oprimits arreu del món.

Mitjançant la informació tractem de concienciar la gent jove perquè agafen una actitud activa davant d’allò que no els agrade, sempre que tinga una base sòlida i racional. Creiem que l'estructura més adient a la nostra situació política és la de les assemblees de joves, integrades a la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) o a l’organització Maulets; i després passar a una de les organitzacions amb més consistència política com és Endavant.

D'on va nàixer la idea d'organitzar aquesta 1ª Trobada Internacionalista?

La idea d'organitzar aquesta trobada va nàixer de la necessitat de crear al País Valencià un ambient independentista diferent al que existia. La intenció era reunir joves independentistes al País Valencià, no sols amb motiu de festa, sinó també de la formació que proporcionen les xerrades. Vam considerar fer-la internacionalista pel desconeixement que tenim de les nacions arreu del món, per agafar de la seua lluita allò que creiem que cal en la nostra i viceverssa. També per fer lligams internacionalistes i ajudar-nos mutuament. Sabíem que una cosa d'aquesta envergadura no seria fàcil al País Valencià, però gràcies a la paciència que mostrà la gent de l'organització i els i les independentistes no va ocórrer res irremeiable. Per això animem des de Quatretonda totes les assemblees de joves a que prenguen les regnes de la lluita ben preses i s'arrisquen a treballar dient ben clar què som: independentistes, que volem la independència, sense acabar sempre fent un discurs bla i pobre com fa el Bloc, dient que li serveix per agafar més gent, deixant poc a poc la terra, la llengua i la cultura més mortes. També animar a totes i tots els joves que formen assemblees al seu poble.

Heu rebut algun tipus de suport d'organitzacions, institucions, etc...?

L'únic suport que hem rebut de finançament econòmic ha sigut des de l'Ajuntament per pagar-nos uns tendals i veles que ens feien falta per cobrir el recinte. En qüestió d'equip de llum i so, grups de música, beguda i menjar, ho hem cobert tot autogestionadament. Rebérem suport d'organitzacions com Endavant, Maulets i la CAJEI, que esperem que el proper any totes tres encara s'impliquen molt més, ja que són el màxim referent polític per nosaltres.

Manifestació antifeixista durant la trobada internacionalista

Teniu pensat tornar a organitzar les ràvem un miler de persones. Arribat el jornades en el futur? dia aparegueren uns trenta nazis desarDes del primer moment en que veiem mats, ja que la Guàrdia Civil els requipossible la celebració de la Trobada sà en total tres sacs de punys amerivam dir que no volíem que es conver- cans, bats de beisbol, cadenes.. tira en el típic festival d'independen- Aproximadament dos centenars d'intistes, sinó que li havíem de donar un dependentistes els feren front, encara toc bastant rotund de formació. Per que només es produiren enfrontaaixò hem de perfilar molt més la base ments verbals i alguns llençament de la Trobada, i així poder-la passar de d'objectes. poble en poble sense que perda el seu Des d'Avalot volem acusar la Guàrdia anhel de revolució juvenil. Diem això Civil d'haver permès que es realitzara perquè des d'altres pobles han mostrat aquesta manifestació feixista, ja que si el seu interès per organtizar-la com ells són capaços de disoldre una maniPego, Castelló de festació d'indela Ribera, pendentistes, “El poble s'ha d'autoBanyeres... en perquè no són organitzar al marge dels alguns amb el capaços de partits perquè l'arrel de suport econòmic disoldre ni posar la sobirania es troba en fins i tot de l'ajunmesures a trenta el poble” tament. Però hem persones que d'anar amb peus estava clar que de plom amb totes aquestes coses, i no venien a manifestar-se pacíficaper això encara no veiem el futur de la ment ?

Trobada ben clar. També a Com valoreu la resposta dels particiQuatretonda tenim il·lusió de tornar- pants a la trobada? la a organitzar, perquè ja sabem quins En quant a la gent que vingué a la són els errors i així podríem perfilar- Trobada, els hem de donar les gràcies, los. Però una cosa com aquesta et lleva ja que sense ella no hagués sigut postot l'any per treballar en altres coses sible, ja que d'ella depenia que poguéque veiem necessàries, i per això hau- rem cobrir les despeses. Sobre la seua rem de debatre tota una sèrie de coses participació als actes, podem estar ben per prendre finalment la decisió adient contents, ja que la mitjana d'assistents a les circumstàncies. a les xerrades era d'unes cinquanta Dies abans de la celebració de la persones i als concerts d'unes mil Trobada vau rebre amenaces feixistes, dues-centes. Esperàvem molta menys i també durant les jornades. Com es gent i, per tant, valorem com a positivan produir? va la resposta dels i les independentisLes amenaces feixistes començaren per tes. D'altra banda, però, es produiren internet, com sempre, i trucant a uns fets que no ens agradaren massa l'Ajuntament dient que si no se suspe- als organitzadors ni a la gent del nia l'acte hi hauria problemes. poble: unes pintades a casa de partiInsultaven tothom que els responia el culars i establiments, que res tenen a telèfon a l'Ajuntament, incloent l'al- veure amb el nostre entorn. Els demacalde. Finalment desconnectaren la nem les disculpes, i des del jovent línia telefònica. Faltava sols una setma- esperem que no es tornen a repetir, na i no crèiem que els nazis s’acostes- prenent un poc més de conciència cap sin al poble, ja que a la Trobada espe- a l'altra gent.

I com valoreu la respost de la gent del poble?

La gent del poble, igual que a tot arreu, és bona i és roïna. Unes quatrecentes persones del poble assistiren a la Trobada, donant-nos així el seu suport. També gent que no vingué ens el donà moralment, recolzant-nos.

Però també n’hi hagué que s'hi oposaren. De fet, creiem que una persona del poble sigué la que entrà els feixistes pel camí que no estava controlat per la Guàrdia Civil, perquè com compreneu, uns de València no poden conèixer els camins de Quatretonda. Certa gent va veure aquesta persona passejant per aquell camí minuts abans de la concentració, i és coneguda per tots i totes per les seues idees polítiques, que ara amaga dins del Partit Popular, ja que de jove pertanyia a Fuerza Nueva.

Teniu pensat empendre algun tipus d'acció per tal que no es torne a produir una situació com aquesta?

La nostra proposta és la unió dels i les independentistes. Cal no donar-se mai per vençuts, i sempre, després d'una agressió, respondre. Per això Avalot estem a la jove PAVA (Plataforma Antifeixista de la Vall d'Albaida) i des d'allí intentarem mostrar la nostra repulsa mitjançant accions, informació... i tot el que creguem necessari.

Una valoració final?

La valoració final és positiva. Gràcies com sempre a tots i totes les que l'heu fet possible i lluiteu dia a dia perquè quede encara gent digna, amb esperances i amb ganes de lluitar pels Països Catalans. Animem que des de les assemblees de joves treballen més i més al seu poble, i que fem entre totes del País Valencià una porta oberta de l'independentisme. Cal molt de treball i molta unitat perquè les coses comencen a funcionar. Ànim a totes les persones que cada dia lluiteu.

agenda SETEMBRE Dijous 23 Barcelona (Barcelonès). Festes de la Mercè. Pregó de les lluites contra l'especulació de Barcelona.

19h, pl. Sant Jaume. Organitza: Assemblea de Resistències al Fòrum 2004 Divendres 24 Alcoi (Alcoià). Taula rodona sobre la joventut. 20:30, Casal Jaume I. Organitza: Maulets Dissabte 25 Barcelona (Barcelonès). Festes alternatives de Sarrià. Cercavila i concert amb Meztuca i Pirat's Sound Sistema. 20h, pl. de la Vila.

Organitza: Coordinadora de Festes Alternatives de Sarrià (CFAS) Cullera (Ribera Baixa) Excursió al castell de Corbera. Tot el dia.

Organitza: Casal Jaume I de Cullera Diumenge 26 Barcelona (Barcelonès). Concentració manifestació contra el nou Reglament de la Llei d’Estrangeria.

17h, pl. Universitat. Organitza: Assemblea per la Regularització sense Condicions Barcelona (Barcelonès). Inauguració del Fòrum. 19:30h, Torre Agbar. Organitza: Assemblea de Resistències al Fòrum 2004 Linyola (Pla d'Urgell). Presentació del llibre "El Cas Carod". 19h, Casal Independentista Enric Arderiu Dijous 30 Barcelona (Barcelonès). Festes alternatives de Sarrià. Xerrada de Veneçuela. 20h, Ateneu Popular de Sarrià. Organitza: CFAS OCTUBRE Divendres 1 Barcelona (Barcelonès). Festes alternatives de Sarrià. Concert amb Merino. 21h, Ateneu Popular de Sarrià. Organitza: CFAS Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) Concert amb Lluís Llach. 22h, Pavelló Municipal.

Organitza: Casal Popular La Guitza Castalla (Alcoià). Jornades de Formació. Organitza: Maulets.

Diumenge 3 Bellpuig (Urgell). Correllengua.

Concert amb La Carrau. 19h, Pavelló Poliesportiu. Organitza: CAL Barcelona (Barcelonès). Assemblea de Moviments Socials per preparar el Fòrum Social Europeu.

11h, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Dissabte 9 Diada Nacional Valencia (Horta). Arribada de la flama del Correllengua i manifestació de l'Esquerra Independentista

Envia les convocatòries a accent@correucatala.com

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 42. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@correucatala.com. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Marta Insa, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva.

Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigòs, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez, Eduard Giménez. Distribució : Eva Capdevila i Albert Roig.

Han col·laborat en aquest número: Ester de Pablo.