Accent 43

Entrevista a Victòria Carrió i Sebastià Cabanes, de l’Associació Cultural GESPA Del 5 al 19 d’octubre de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans

Número 43

Els estudiants no s'arruguen davant l'inici de curs L’Alternativa Estel i la CEPC han começat el curs mostrant el rebuig al Procés de Bolonya, que amenaça les universitats de privatització Coincidint amb l'inici de curs, els sindicats de l'Esquerra Independentista han començat forts davant els constants atacs que rep la universitat pública catalana. A la UV, els estudiants de la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans varen rebre els polítics que van anar a obrir l'any escolar denunciant que aquests són enemics de tot allò que la CEPC defensa, és a dir, la unitat nacional i lingüística i la defensa de la universitat pública, catalana i de qualitat.

Sembla que els aparells administratius de la Universitat de València han anunciat que podrien obrir expedients als estudiants que van participar en la denúncia. Per altra banda, a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, l'Alternativa Estel i la CEPC varen convocar una concentració de rebuig a la presència de Pasqual Maragall per tal de denunciar el Tractat de Bolonya, que implica un fort impuls al constant procés de privatització que estan vivint les universitats dels Països Catalans.

······················

Els rius catalans de nou amenaçats Països Catalans / 2

Continua la lluita pel Cabanyal Països Catalans / 3

El futur d’IZAR de Manises Economia / 5

Zapatero s’oblida del Sàhara Internacional / 6

Dos terrassencs condemnats a presó per “ultratge a la bandera”

Acció de la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans a la Universitat de València

60 anys de demanda fiscal pel Zigor i la Laura La fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola demanarà 30 anys de presó per cada un dels dos joves terrassencs en el judici que es portarà a terme els propers 21 i 22 d'octubre a Madrid.

Aquesta elevada demanda fiscal es basa en l'acusació d'haver facilitat les matrícules en l'acció de l'organització armada basca ETA contra el regidor del PP de Viladecavalls (Vallès Occidental). El fiscal considera els dos presos polítics catalans "coautors" i els demana la

Sumari:

màxima pena.

Des de Rescat, col·lectiu de suport a presos polítics catalans, s'ha qualificat de "polític" el proper judici. Segons l'organisme antirepressiu "les proves presentades no tenen validesa ni credibilitat en haver estat obtingudes en declaracions extretes sota tortures" i sota la incomunicació de la llei antiterrorista, i denuncien estar davant "d'un nou judici contra la dissidència" i "sota les legislacions excepcionals de l'Audiència

Nacional, hereva directa del Tribunal de Orden Público franquista”.

Els dos joves, veïns de Terrassa, ja van ser condemnats pel tribunal espanyol en el judici de l'octubre de 2003. En Zigor Larredonda va ser condemnat a nou anys de presó per "pertinença a banda armada" i la Laura Riera a set anys per "col·laboració" amb ETA; per aquest motiu, els advocats dels joves han al·legat que el fet d'haver proporcionat les matrícules és "cosa jutjada" i no poden tornar a ser tornats a condemnar pel mateix fet.

En motiu del judici, Rescat ha convocat concentracions a la rambla de Canaletes de Barcelona els dies 21 i 22 d'octubre a les 20 hores sota el lema "prou judicis polítics, absolució Zigor i Laura".

Dos joves terrassencs, acusats de participar en una cercavila en protesta contra la bandera espanyola i europea que onegen a l'Ajuntament, han estat condemnats a 2 anys i 3 mesos, tal i com diu la sentència que el dimecres 22 de setembre es va fer pública. Els joves estaven acusats d'“ultratges a Espanya”, atemptat i desordres, i han rebut sentències de 2 anys i 3 mesos de presó, més 8 mesos de pena multa per a un d'ells (que pot significar l'immediata entrada a presó), i 1 any i 6 mesos de presó, més 7 mesos de pena multa per l'altre.

Unes 400 persones van participar a una concentració en protesta per la sentència davant l'Ajuntament de Terrassa, i s’esperen noves mobilitzacions.

editorial

E

l passat 17 de setembre, tots vam sentir vergonya aliena davant el que veiem al nostre televisor: un grup de manifestants, encapçalats per una bandera espanyola, llançaven pedres, cremaven contenidors i cridaven consignes xenòfobes davant de magatzems tèxtils propietat de xinesos a Elx, capital del Baix Vinalopó.

Reflexionant sobre la història econòmica més recent dels Països Catalans, podem trobar indicis de què és el que provoca aquesta reacció i sobretot qui la provoca, més enllà de l'explicació habitual que aquest grup de manifestants reaccionava davant la competència deslleial de la indústria xinesa del calçat que fa impossible competir en preus i, per tant, obliga a tancar empreses. Allò incontestable és que els empresaris d'Elx ja no exerceixen el seu monopoli en el sector, com abans, com quan ells utilitzaven tots els mitjans (precarietat laboral, venda il·legal...) dels que ara es queixen. Sembla que ara ja no recorden quan ells explotaven i s'ho manegaven tot a la seva mane-

El racisme del Capital ra, fos legal o no. Així, és un fet prou comprensible que de les 400 persones que varen assistir a la manifestació una gran part d'elles fossin empresaris. Per tant, no ens hem d'enganyar, el racisme no és la base de la protesta empresarial d'Elx. L'únic "problema" ha estat que els empresaris veien com perdien vendes.

Però també és innegable el component xenòfob de la protesta. Elx és una ciutat molt bipolaritzada entre treballadors i cacics de la indústria tèxtil. Qui mou l'economia il·licitana ja no està tan tranquil, ara cremen magatzems xinesos perquè els fan competència, i ho fan davant un bandera espanyola i acompanyats per una sèrie de persones que, com ells, beuen dia a dia de les polítiques del Govern autonòmic valencià que, com la majoria de par-

tits polítics, veu ciutadans de primera i de segona. És simptomàtica la rapidesa amb què grups d'ultradreta han acudit a la zona per intentar capitalitzar el malestar. Sense una posició ferma de les autoritats i sense un moviment social alternatiu, és previsible que el malestar de la població precaritzada caigui en l'engany dels empresaris i els neonazis.

Quan els ciutadans de segona et fan la feina bruta al magatzem per un sou irrisori ningú se'n preocupa, però quan aquests estableixen un negoci i et fan la competència, llavors són un problema i se'ls ha de cremar. Aquesta és la violència del capital, una violència que prefereix el monopoli del mercat i l'exclusivitat del maltractament als obrers.

Del 5 al 19 d’octubre de 2004

l’apunt

Qui contamina paga?

Malgrat que la legislació ambiental europea recull el principi de "qui contamina paga", Erkimia es basa en el buit legal que existia en el moment dels abocaments.

L'organització ambientalista Ecologistes en Acció ha adduït a la regulació de la radioactivitat natural per querellar-se contra l'empresa, però científics i ecologistes com el professor d'energia a la UAB i membre d'Alternativa Verda Josep Puig, han recordat que aquesta legislació no fa referència a la indústria química.

Des de Flix, es veu amb preocupació que els fets puguin servir a Erkimia per augmentar el nombre d'afectats per l'ERO pactat, i que afecta 160 dels 360 treballadors. Es tem que les exigències "morals" de les administracions a l'empresa per tal que costegi part de la descontaminació puguin esdevenir un dels primers casos de dumping ambiental.

Aquest cas especial de deslocalització, gens usual al nostre país, podria demostrar que a la pràctica qui contamina, no només no paga, sinó que mana. I si se'n té algun dubte, només cal anar a Badalona, on els 15 milions d'euros que ha costat descontaminar les antigues instal·lacions d'Ercros a la ciutat les han pagat íntegrament l'Ajuntament i el Consell Comarcal.

Països Catalans

Els rius catalans, de nou amenaçats Ebre i Llobregat pateixen de nou els efectes del desenvolupisme Arnau Urgell i Vidal, Ripoll En els darrers dies, la situació dels rius catalans ha tornat a les primeres planes dels mitjans de comunicació. Per una banda, el president de la Generalitat principatina inaugurava el desviament del riu Llobregat. Aquesta obra, que fou declarada il·legal per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ha de permetre en principi l'ampliació del port de la ciutat de Barcelona. D'altra banda, es feia públic un estudi elaborat pel Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en el que es desprenia la gran quantitat de residus tòxics i radioactius que l'empresa Erkimia ha abocat durant dècades al pantà de Flix.

Desviament il·legal, Pla Delta criminal Aquest fou el lema amb què un grup d'activistes de la Coordinadora Salvem el Delta protestaren en l'acte simbòlic d'inauguració del desviament del riu el passat 16 de setembre. Es recordava als polítics presents, entre d'altres el president de la Generalitat Pasqual Maragall, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, així com Lluís Tejedor i Joan Clos, alcaldes del Prat de Llobregat i Barcelona respectivament, la il·legalitat de les obres realitzades.

El TSJC va dictaminar el passat 10 de setembre que les obres de desviament eren il·legals per un defecte de forma.

La sentència responia a un recurs de cassació presentat per la Comunitat d'Usuaris d'Aigües del Delta del Riu Llobregat (CUADLL). El projecte, pel fet de considerar-se d'interès general, s'hagués hagut de tramitar com a Llei i no com a Decret Llei. La CUADLL no va demanar l'aturada de les obres, que ja estaven executades en la seva pràctica totalitat. Era de nou un clar exemple de la política de fets consumats en projectes d'elevat impacte ambiental.

En els propers mesos, el cas promet viure un nou episodi judicial ja que des

de l'entitat ambientalista Depana s'ha advertit de manera repetida que "qualsevol riu és una zona humida i que, per tant, no admet cap tipus d'edificació". La ja antiga riba del Llobregat, continua mantenint a nivell legal la consideració de "riu" i, per tant, qualsevol tipus de projecte com el d'ampliació del port en cap cas podria ocupar aquesta zona. Segons Depana, només podria utilitzar-se com a zona verda del port i com a Acció de protesta al riu Llobregat espai fluvial d'emergència per a possibles inundacions. El seu advocat Lluís sostenibilista, en principi assumit per la Xavier Toldrà deixa ben clar que, en cas majoria de partits polítics i especialque aquest fet no es respecti, es durà ment per part d'ICV, hauria d'entenendavant una denúncia a la fiscalia de dre que, en el cas de la dinàmica fluvial, medi ambient. l'adaptació ha de ser per part de la Desviament sostenible? societat cap al riu, i no a l'inrevés.

La majoria de polítics presents a l'acte Aquesta és la visió que intenten transd'inauguració afirmaven que es tracta- metre col·lectius com Salvem les Rieres va d'una obra exemple de sostenibili- a la comarca del Maresme. Mentre que tat. Malgrat que, a diferència d'altres a les institucions es porta a terme una desviaments, com és el cas del Túria a política de cobrir rieres per evitar inunValència, s'han incorporat certes mesu- dacions, aquests col·lectius de poblares per tal de mitigar l'impacte, no es cions com Calella i Arenys de Munt pot obviar que qualsevol gran projecte consideren que a part de ser un patria la zona deltaica d'un riu provoca efec- moni a defensar, les obres de cobrites en el conjunt del sistema fluvial. ment són econòmicament insosteniAlguns dels arguments que pretenien bles i a llarg termini poc eficients. justificar l'obra eren que es reduiria el Aposten per la prevenció i l'adaptació risc d'inundació al Prat de Llobregat. dels usos urbans a la realitat hidrològiMalgrat que quantitativament pot ser ca de la comarca. cert, aquesta política de desviar per evi- En el cas del Llobregat, mediàticament tar efectes sobre la població xoca amb venut com a paradigma de la sostenibila que està portant a terme la mateixa litat, en els darrers dies han ensopegat Agència Catalana de l'Aigua (ACA), amb el problema que suposa els milers depenent de la Conselleria de Medi de peixos atrapats entre el mur de terra Ambient, per zonificar els cursos flu- que evita que l'aigua salina entri a l'anvials i reduir el risc hidrològic. En el cas tic llit del riu i el punt on s'ha realitzat del riu Tordera, l'ACA intenta regular el desviament. Segons fonts dels tècnics l'ocupació de les ribes per tal de mini- que porten el projecte, aquests peixos mitzar les inundacions. El paradigma han de ser retirats en els propers tres

Locals on trobar L’ACCENT Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: El Racó, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume ILlíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa: GEN Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l’Obra Cultural Balera, Es Pinzell, Can Capses. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Ripollès: Casal Independentista i Popular l’Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell.

Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.

Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel (Cau Subversiu. Facultat d’Història-UB) / Associació Cultural l a Fornal (St. Julià, 20 bx. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona) / Ateneu l’Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador sense número, Artés)/ Ateneu independentista i Popular de la Vila de Gràcia la Torna(Sant Pere Màrtir 37, baixos, Vila de Gràcia)/ Ateneu Revolta (Ponent 13, Molins de Rei) / La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / El Casal (Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs. (Terrassa) / Casal Popular La Traca ( C. Travessia, 15 Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell)/ CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx)/ CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica) / CEPC-Universitat de València (Baró St. Petrillo, 9)/ La Falcata (Panera 2. Lleida)/ Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1er B, Torelló)/ Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada)/ Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona)/ La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic)/ Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)/ 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).

mesos a causa de la limitació d'oxigen.

Informe CSIC-UAB El passat 9 de setembre, Televisió de Catalunya (TVC) feia pública la filtració de l'informe que el Departament de Medi Ambient de l'anterior administració principatina havia encarregat al CSIC i a la UAB. L'informe, que l'actual conseller Salvador Milà va presentar oficialment el dia 13, deixava palès allò que a Flix tothom sabia: que l'actual Erkimia havia abocat residus al pantà de Flix al llarg de la seva història centenària. L'anomenada "fàbrica" va ser fundada amb el nom de Sociedad Electro-Química de Flix (SEQF) el 1897, amb capital i enginyeria alemanya. No fou fins al 1974 que l'accionista majoritari esdevingué Cros SA (l'actual ErCros), fet que coincidí amb l'inici dels abocaments de materials d'origen radioactiu. Segurament, aquest fet és el que ha causat més sorpresa als autors de l'estudi, tal com afirma el químic del CSIC Joan Grimalt.

Tot i això, la magnitud de l'abocament no ha estat cap novetat ni pels veïns ni pels que recordaven els articles de Josep Gonell i Joaquim Roglan que l'any 1977 van denunciar els fets al desaparegut Diario de Barcelona. Aquests periodistes, que causaren un gran debat ja que fou la primera vegada que un diari dels Països Catalans parlà de manera oberta de conflictes ambientals, van perseguir sense èxit l'anomenat camió fantasma. Aquest, presumptament, traslladà durant anys residus de les plantes del grup Cross situades al polígon de Tarragona fins a Flix.

Aquest fet ha estat recordat aquests dies per part de membres de la Plataforma de la Ribera d'Ebre i antics treballadors de la fàbrica.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) del Maestrat, els Ports i les Terres de l'Ebre s'ha emès un comunicat que titulaven "Maulets tenia raó". Recordaven que l'organització juvenil independentista, quinze anys enrere feu una campanya en contra el minitransvassament de l'Ebre al Camp de Tarragona adduint que les aigües a la zona de Flix estaven contaminades per residus tòxics i radioactius.

Una illa de l'Eixample de residus Allò que ha causat un major impacte de l'estudi del CSIC i la UAB és, a part de la toxicitat i radioactivitat d'alguns dels residus abocats, la seva magnitud.

Es parla que els sediments contaminats ocuparien una àrea equivalent a una illa de l'Eixample (113 x 113 m) de la ciutat de Barcelona i amb una alçada de fins a 13 pisos. El llit del pantà de Flix amaga de 10 a 18 tones de mercuri; entre 42 i 76 tones de crom; entre 13 i 24 tones de níquel; entre 20 i 40 tones de zinc, així com coure, arsènic i cadmi. La majoria d'aquests metalls, a part de la seva elevada toxicitat, s'ha de tenir en compte que són bioacumulables. Aquest fet suposa que es transmeten al llarg de les cadenes tròfiques i de mares a fills.

D'altra banda, s'han detectat entre 15 i 27 tones d'organoclorats (compostos amb elevat risc de causar càncer) com són el DDT, l'HCB i el PBC entre d'altres. Finalment destaca la presència d'entre 70 i 100 tones de materials radioactius (un 10% se suposa que és Urani) procedent de la producció de bifosfat càlcic.

Països Catalans

Malgrat les sentències, la lluita del Cabanyal continua El Tribunal de Justícia del País Valencià ha denegat el recurs interposat per Salvem el Cabanyal-Canyamelar contra la prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez Aure Silvestre, València

campada dels vaguistes i que va arreplegar un miler d'estudiants.

Davant l'alarma social generada A més de les mobilitzacions, des de per la filtració a la premsa de la la plataforma en tot moment s'ha sentència del Tribunal de Justícia volgut manifestar que, malgrat la del País Valencià denegant el degradació en la qual el barri ha recurs interposat per la plataforma estat sotmès per part de l'adminisSalvem el Cabanyal-Canyamelar tració local, el Cabanyal és un contra el projecte de prolongació barri viu i actiu. Per aquest motiu, de l'avinguda Blasco Ibañez de des de fa cinc anys s'organitza el València, aquesta plataforma va "Portes Obertes”, unes jornades haver de convocar el passat dia 20 culturals on els veïns cedeixen les de setembre una assemblea general seues cases amenaçades d'enderroc informativa de la situació actual. per l'exposició d'Art de qualitat.

A l'assemblea, l'advocat de l'assoEn els últims anys s'hi han exposat ciació va ressenyar en primer lloc des d'obres del cartellista Josep que aquesta sentència no era Renau a les fotografies d'Agustí pública i, per tant, oficial. En Centelles sobre la Guerra Civil.

Imatge de la vaga de fam que van protagonitzar quatre veïns del Cabanyal el 1999. segon terme, es va informar a les Una de les últimes activitats orgaveïnes i veïns que encara queden nitzades per la plataforma es va una sèrie de tràmits legals abans afectada, amb el trasllat consentit anat canviat d'orientació i d'inten- produir el febrer d'aquest any, de la possible arribada de les de tràfic de droga o la retirada de sitat des dels seus inicis en funció amb el viatge a Brussel·les d'una màquines i de les expropiacions. serveis públics bàsics, des de l'en- de la situació del moment. representació de la mateixa.

En aquest sentit, va manifestar llumenat a la neteja de carrers o D'aquesta manera, en determinats Aquest desplaçament es va voler que la llei obliga a efectuar un retirada de vehicles abandonats. moments s'han primat les mobilit- fer coincidir amb la presentació de pocés d'expropiació abans d'ini- La lluita encetada per la platafor- zacions i en altres les accions o la Copa Amèrica per part de Rita ciar qualsevol tipus d'obra. I en el ma Salvem el Cabanyal- activitats més mediàtiques. En Barberà i Francesc Camps al plecas del barri del Cabanyal- Canyamelar es va inaugurar la pri- aquest sentit, han estat molt senti- nari del Comité de Municipis i Canyamelar,al mavera del des les cassolades i Regions tractar-se d'un 1998 davant la vigílies realitzades d'Europa.

“Les administracions “La plataforma Salvem espai catalogat represa per part pels veïns a les porEls veïns han fomentat els darrers de el Cabanyal-Canyamelar com a bé d'inl'Ajun- tes de l'Ajunaplegats a anys la degradació de la va començar l’any 1998 terès cultural, tament de tament cada vegaBr u s s e l · l e s zona afectada amb el encara quedaria València del da que el plenari es manifesla lluita contra el tràfic de droga o la la possibilitat projecte de municipal s'ha projecte de l’Ajuntament taren pels retirada de serveis de presentar un prolongació de reunit per tractat valencià que amenaça el carrers de la públics bàsics” recurs davant el l ' a v i n g u d a el polèmic projecc a p i t a l futur del barri” Tr i b u n a l Blasco Ibañez te. De la mateixa belga, i fins S u p r e m . fins la mar. manera, cada visii tot pogueAquest aspecte és generat per la Aquell mateix mes es presentaren ta de l'alcaldessa de València o de ren entrar als edificis de les instiirreversibilitat que suposaria l'am- 4.000 escrits en contra de les membres del seu partit al barri ha tucions europees gràcies a la pliació de l'avinguda i l'enderroc intencions municipals d'encetar estat acompanyada en tot moment col·laboració d'alguns eurodipude bona part del barri. L'advocat aquest pla urbanístic. Totes aques- per membres de la plataforma. tats, on manifestaren que no de l'entitat també va recordar que, tes al·legacions, però, no van Una de les accions que va tenir podria haver Copa Amèrica trana tots els precedents de recursos impedir que el consistori de Rita més ressò a l'opinió pública es va quil·la si el barri continuava en presentats en situacions similars, Barberà decidira continuar amb produir el març de 1999 quan conflicte. Una vegada a dins aquesta instància judicial sempre un projecte més que dubtós des quatre veïns iniciaren una vaga de intentaren donar una de les pans'ha mostrat favorable a les tesis del punt de vista legal. El setem- fam al centre de la ciutat, que es cartes a l'alcaldels afectats. Per aquest motiu es bre d'aquell mateix any, s'enceta- va allargar per un període de vint- dessa de va recomanar als damnificats que ren les mobilitzacions veïnals tant i-dos dies. Al llarg d'aquestes tres València que, no venguen les seues vivendes, i a dins com a fora del barri. El setmanes, la plataforma va rebre com han explise'ls animà a continuar amb una mateix mes de setembre es va fer la nombroses mostres de suport de la cat els desplalluita que ha fet molts progressos primera assemblea general del resta de veïns i visitants de la ciu- çats, la va refuels últims anys i que ja ha rebut barri, que arreplegà centenars de tat. Coincidint amb aquesta pro- sar dient que se moltes pressions per part de les persones i que s'hagué de realitzar testa, l'Assemblea d'Estudiants sentia perseguiadministracions. Aquestes pres- a l'aire lliure per la impossibilitat Nacionalistes (l'actual CEPC) va da i assetjada sions han estat realitzades de dife- de trobar un espai que pogués reu- organitzar una manifestació d'es- des de feia anys rent manera, començant per la nir tanta gent. tudiants que va partir de la pels veïns d'adegradació interessada de la zona Les activitats de la plataforma han Universitat de València fins l'a- quest barri.

Del 5 al 19 d’octubre de 2004

l’apunt

Feta la llei, feta la trampa La possibilitat que el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià pogués dictar sentència contrària al projecte de prolongació de Blasco Ibañez va motivar el Partit Popular a la modificació de l'actual llei de patrimoni que regeix la legislació valenciana; i això malgrat que l'actual legislació va ser aprovada el 1998 justament pels populars. En aquest sentit, el canvi de llei anirà orientat en la direcció de supeditar la protecció del patrimoni als interessos generals, que en últim terme seran els que dictaminen les administracions locals. Aquesta reordenació legislativa, com ja han apuntat diferents associacions i plataformes veïnals, en la pràctica és un vestit a mida dels interessos municipals dels populars a les ciutats de València i Alacant, respectivament, per arrasar el barri del Cabanyal i construir el Palau de Congressos a la muntanya del Benacantil.

El primer anunci de modificació de la llei, a més a més, es va produir a finals de l'any passat, en el context de la naixent crisi del PP valencià, i va servir a Camps per aconseguir el recolzament de l'alcaldessa de València Rita Barberà en la seua pugna amb Zaplana.

A hores d'ara, s'espera l'imminent canvi de la llei després que passe el tràmit parlamentari a les Corts Valencianes. La comissió d'educació i cultura que ha d'elaborar la proposició de llei ja la té enllestida, i està previst que es debata el 6 d'octubre. La representant del Partit Popular a aquesta comissió va justificar la modificació assegurant que el patrimoni no era un florer que només servia per ser mirat, sinó que s’havia d'actuar sobre ell i posar-lo al servei dels ciutadans.

Del 5 al 19 d’octubre de 2004

Campanya contra l'aïllament dels presos polítics El règim d'aïllament que des de fa sis mesos està patint la presa política catalana Laura Riera ha motivat l'inici d'una campanya de denúncia als Països Catalans. La veïna de Terrassa està tancada a la cel·la vint hores al dia, on no pot gaudir de cap activitat de la presó ni veure la televisió, i només pot gaudir d'uns pocs llibres i CD. La Laura pateix aquest règim perquè Institucions Penitenciàries va aplicar-li l'article 10 de preventius el passat 12 de març, després de que el ministre espanyol Acebes acusés l'organització armada basca ETA de l'atemptat de Madrid.

Posteriorment, tot i que es van saber les manipulacions del Partit Popular i l'autoria d'AlQeda, la Laura i la resta de presos polítics adscrits a Badajoz continuen sota el règim especial d'aïllament.

En denúncia d'aquesta política penitenciària, Rescat ha iniciat una campanya que es preveu que durarà uns mesos. A Terrassa, 40 persones es van concentrar el 30 de setembre durant el ple de l'Ajuntament per denunciar la situació de la veïna egarenca; i el proper 6 d'octubre Rescat ha convocat una concentració a les 19.30 hores a la plaça del Centre de Barcelona.

Escalfant motors de cara al FSE El proper Fòrum Social Europeu se celebrarà a Londres del 14 al 17 d'octubre. Diverses organitzacions i col·lectius dels Països Catalans ja s'estan preparant per assistir a aquesta cita i fer sentir-hi la veu de les diverses lluites populars i poder-se coordinar amb la resta de moviments socials d'Europa.

A Barcelona, el cap de setmana del 2 i 3 d'octubre es van organitzar unes jornades per començar a debatre els principals temes que centraran el Fòrum Europeu. El dissabte, la Xarxa de Mobilització Global, que coordina la major part de persones i col·lectius del nostre país que participaran al FSE, va organitzar diversos tallers de debat. El diumenge va ser el torn de l'Assemblea de Moviments Socials, on les diverses plataformes i campanyes de l'àrea metropolitana de Barcelona van posar en comú alguns plantejaments que es portaran a Londres, com el rebuig a la Constitució Europea, el rebuig a l'ocupació d'Iraq i Palestina o la defensa del dret a l'autodeterminació de les nacions sense estat. A l'Assemblea també es va explicar el calendari de mobilitzacions unitàries d'aquesta tardor, on destaquen: 12 d'octubre: manifestació contra l'imperialisme; 9 de novembre: mobilització contra el mur de Palestina; finals de novembre: jornades sobre el model de ciutat; 8 a 11 de desembre: jornades contra la precarietat.

Països Catalans

La llengua, la nació i la terra protagonitzen el 9 d'octubre Maulets i Endavant convoquen conjuntament a la Diada Nacional per denunciar que els processos de reforma dels Estatuts no avancen en el reconeixment dels drets nacionals A.Ginés i Sànchez, València La commemoració de l'entrada del rei en Jaume a la ciutat de València obre un mes especialment reivindicatiu per als habitants del Cap i Casal del Túria i de les rodalies.

Com cada any, els actes de la Diada Nacional els enceten els partits espanyolistes i regionalistes amb la tradicional baixada de la Senyera pel balcó de l'Ajuntament i posterior processó que aplega comitives dels partits polítics institucionals i les restes del blaverisme. Enguany, de fet, serà un esdeveniment interessant, ja que es podran comprovar els resultats dels intents de revifar aquest fenomen entorn de figures com l'ultradretà Santandreu i alguns dirigents del PP, com el president de la Diputació.

El plat fort del dia, però, és la manifestació de la vesprada. La manifestació eixirà de la plaça de Sant Agustí a les 18h i clourà a la plaça del Parterre, com ve sent habitual.

Enguany, la Comissió 9 d'octubre formada per diverses entitats, des de partits independentistes fins a CCOO, convoca als valencians sota el lema "Pels drets nacionals i

Com el 25 d’Abril, el 9 d’Octubre l’esquerra independentista es manifesta a València

socials, per la defensa del territori".

Per altra banda, les organitzacions Maulets i Endavant, desmarcant-se d'aquesta comissió oficial, han fet convocatòries pròpies al mateix lloc i hora. Enguany, ambdues organitzacions han fet públic un manifest unitari per denunciar els processos de reforma d'Estatuts per considerar que no serveixen per avançar en el ple reconeixement dels drets nacionals dels catalans, ans al contrari, fomenten l'encaix amb l'Espanya opressora: "no es tracta només de triar si reformar o no l'Estatut des de les institucions de les diferents comunitats autònomes i amb el vist

i plau de Madrid, es tracta de triar entre perpetuar Espanya, les autonomies i el capitalisme o apostar i treballar pel protagonisme de la classe treballadora i els moviments populars per a construir des d'ara mateix l'alternativa pels Països Catalans".

Pel que fa a Endavant, la seua convocatòria reclama "L'únic horitzó: la independència i el socialisme" en al·lusió a una campanya que des de diferents entitats cívico-culturals s'està impulsant per aconseguir fer fora el PP de la Generalitat valenciana, l'any 2007, coincidint amb els 300 anys de la derrota d'Almansa

L’agressor de l’okupa gracienc continua en llibertat El jove okupa ferit a Gràcia comença a millorar però encara es troba en estat greu Redacció, Barcelona En Roger, el jove que va ser ferit per arma blanca al coll la primera nit de la festa major del barri de Gràcia, el 15 d'agost, comença a millorar després d'haver passat setmanes inconscient a l'hospital, tot i que continua en estat greu.

Mentrestant, però, el seu agressor és en llibertat, ja que el jutge va considerar que l'agressió no es podia considerar un intent d'homicidi sinó només un delicte de lesions.

L'agressió es va produir a l'exterior de la parada de metro de Fontana, al barri barceloní de Gràcia, quan un grup de joves vestits amb simbologia feixista va agredir un grup de joves okupes del barri. Els amics del jove agredit han explicat que, per contra del que diu la versió policial, no va haver-hi cap "batalla campal", sinó que el grup d'estètica feixista es va dirigir a ells i, de sobte, un va treure un puny americà que incorporava un objecte pun-

Durant la festa major de Gràcia es va fer una concentració de denúncia de l’agressió

xant i el va clavar al coll del Roger.

Tot seguit, els agressors van marxar fent crits feixistes. L'informe de la Guàrdia Urbana sí que explica que quan van arribar hi havia un puny americà amb punxa, però en l'informe de la Policia Nacional espanyola que va fer-se càrrec del cas només parlen d'una navalla. La mateixa nit la policia va detenir 7 dels joves que van participar en l'agressió. La majoria van ser alliberats al cap de poques hores, alguns

i l'ocupació militar per les tropes castellanes.

Per la seua banda, Maulets, amb el lema "Qui guanya amb la Copa Amèrica? Nosaltres diem no a l'especulació", ha recordat en la seua campanya l'amenaça que suposa la celebració de la Copa Amèrica, també el 2007, que de manera semblant a l'ús que els partits governants han fet del Fòrum de Barcelona, serveix com a excusa per fomentar plans urbanístics de grans dimensions i destruir, així, patrimonis culturals i naturals de gran valor.

El Correllengua arriba a València El 9 d'octubre és també una data especial per al Correllengua, que, al seu equador, arriba a la ciutat de València. Els actes a favor de la llengua s'han multiplicat aquests dies pel País Valencià amb motiu de la Diada Nacional, i es calcula que quan acabe haurà recorregut més de 150 pobles. De fet, la ciutat de València acollirà alguns actes abans del 9, com ara el Correllengua universitari que la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans ha organitzat el dijous 7 i que recorrerà els diferents centres del campus de Blasco Ibáñez en cercavila. El Correllengua acabarà a Perpinyà a principis de novembre amb motiu de la seua Diada, però abans que acabe el mes, la comarca de l'Horta viurà la Festa per la Independència i l'Aplec del Puig, ambdues el darrer cap de setmana d'octubre, que clouran un mes d'intensa activitat política a les comarques meridionals catalanes.

després de pagar una fiança.

Només un d'ells, el que va confessar que era l'autor de l'agressió, va ser empresonat. A mitjans de setembre els advocats del jove ferit han sabut que l'agressor només va passar 12 dies a la presó, ja que el jutge del cas va considerar que no havia estat una agressió amb intent d'homicidi sinó que, enmig de la suposada batalla campal, l'agressor hauria clavat l'objecte punxant per defensar-se. El magistrat també justificava haver deixat el jove en llibertat perquè tenia domicili conegut.

Com a resposta a aquesta agressió feixista, diversos col·lectius del barri de Gràcia van convocar mobilitzacions de rebuig durant els dies de la Festa Major, i ara han iniciat una campanya de recollida de diners per tal de poder pagar els costos del judici.

Economia El conflicte de privatització que pateix l'empresa IZAR cal circumscriure'l exclusivament dins dels criteris econòmics i polítics supeditats al desenvolupament del projecte políticoeconòmic que representa l'Estat espanyol, enquadrat sembla que de forma definitiva en la perifèria de la Unió Europea.

La situació actual que s'està vivint arreu de l'Estat (curiosament a quatre de les nacions sense estat que conformen l'Estat espanyol: els Països Catalans, Euskal Herria, Galiza i Andalusia) no es diferencia gaire de la ja viscuda al començament dels anys 80, on el govern (el mateix d'ara) va portar endavant una sèrie de polítiques de desindustrialització i inici de terciarització econòmica, encaminades a facilitar l'entrada a la CEE.

IZAR: per un marc socioeconòmic propi per al nostre país Per Santi Martínez i Gonçal Bravo, militants de la Coordinadora Obrera Sindical (COS)

“El problema de les drassanes afecta també la planta que IZAR compta a Manises (l'Horta) i on es veuen afectats centenars de treballadors i treballadores” No hem d’oblidar mai com es van vendre milers de llocs de treball per una poltrona a Europa; no es pot oblidar els milers de treballadores i treballadors que directament o indirecta perderen el seu lloc de treball als Alts Forns de Sagunt. Però tampoc podem oblidar els treballadors i les treballadores del sector navilier de llavors, car la història es repeteix ara a ca Izar. Aquí veiem com una altra

Del 5 al 19 d’octubre de 2004

Països Catalans, del futur econòmic del nostre país i de la defensa dels nostres llocs de treball. Però no podem restar aquí, sinó que hem d'anar més enllà, hem d'eixamplar la mobilització a tots els moviments socials de la nostra terra, hem de solidaritzar-nos de forma activa amb les assemblees de treballadors d'Izar Manises, però també de Cadis, del Ferrol, del marge esquerre de la ria de Bilbao, i també hem de denunciar les cúpules dels sindicats "representatius", perquè malhauradament per a milers de persones, ja podem dir cap a quina banda s'acabaran decantant.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), només hi ha una lectura possible, el traspàs a titularitat pública de les institucions del nostre país de totes aquelles empreses públiques estatals que es

“Ha arribat l'hora que, des de l'independentisme i des de la societat civil, es fomente una cultura política tendent a la reivindicació de la nostra sobirania política i econòmica”

Els treballadors d’Izar a tot l’estat continuen les seves protestes en defensa del futur de les drassanes

empresa amb possibilitats tècniques de viabilitat, diversificant la seua producció fins a poder esdevindre competència internacional per a grans multinacionals (repetim, no oblidem el cas dels Alts Forns de Sagunt, que foren tancats malgrat tenir la millor i més moderna planta de laminat de ferro en calent de tota l'Europa occidental), és tancada per interessos "estranys", bàsicament qüestions "legals" europees i de "lliure competència".

Històricament, les polítiques sectorials del govern espanyol de torn han adoptat el mateix model centralista de desenvolupament, una mica seguint el model francès d'hiperconcentració al voltant de la

capital estatal, per tal d'enfortir l'Estat i anihilar tot reconeixement a centenars de milers de persones en els seus drets nacionals i de classe. En el nostre cas, el que és pitjor, amb el vist-i-plau del govern valencià (dit popular), abans del partit de l'actual govern espanyol i també del principatí.

En el context actual, com ja hem dit, el problema de les drassanes públiques afecta també la planta de motors amb què IZAR compta a Manises (l'Horta) i on es veuen

afectats centenars de treballadors i treballadores (directes i indirectes) i les seues famílies. I és que com anem veient durant els darrers anys, i cada cop de forma més accelerada, el procés de desindustrialització que estem vivint pot acabar esdevenint irreversible en pocs anys si no fem res en contra.

I aquí no val a badar, cal exigir als partits polítics presents la implicació directa dels òrgans de govern autonòmics en la defensa del teixit industrial valencià i d'arreu dels

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Tipus de subscripció:

Població: Telèfon: E-mail *ordinàries: trimestral (9 euros) semestral (18 euros) anual (36 euros) *solidàries: aportacions superiors a les ordinàries

Domicialiació bancària Nom del titular: Entitat Oficina

Control

Població: Número de compte

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra.

46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32. Accent@correucatala.com

troben en el nostre territori i que es donen els passos necessaris encaminats a la creació de l'empresa pública industrial dels Països Catalans, a fi d'anar desenvolupant un espai socioeconòmic i sociolaboral propi.

Així no obstant, dubtem obertament que el Govern valencià estiga interessat en la defensa d'aquests espais propis, ni el govern, ni l'oposició. Per tant, cal la implicació de la societat civil valenciana i d'arreu del país per tal de defensar els nostres interessos econòmics i els nostres llocs de treball. En cas contrari, estarem deixant sempre el futur de la nostra economia i del nostre país en mans alienes, sense possibilitat d'adoptar les nostres pròpies decisions en matèria socioeconòmica, tal i com succeeix en l'actualitat. Ha arribat l'hora que, des de l'independentisme i des de la societat civil, es fomente una cultura política tendent a la reivindicació de la nostra sobirania política i econòmica. El futur del nostre país depèn exclusivament d'això. No es pot jugar, des de Madrid o des dels partits espanyols (PP i PSOE) a la Generalitat valenciana (més interessats del que passa a Madrid que a la nostra terra), amb el destí de milers de treballadors i treballadores del nostre país.

Internacional

Del 5 al 19 d’octubre de 2004

Juanjo Garcia, València.-

Zapatero: la confirmació d'un abandonament

El desembre de 2001, en un moment de creixent tensió entre els governs de Rabat i Madrid, Zapatero va deixar clar, sota l'excusa d'ajudar a apaivagar les agres discrepàncies sorgides, el canvi de línia oficial del seu partit respecte al Marroc i la qüestió sahariana. Un canvi només retòric, ja que oficialitzava la política que oficiosament havien practicat els diferents governs de Felipe González. A la recerca de donar projecció a la seua imatge internacional, ni tant sols dubtà de fotografiar-se somrient amb Mohamed VI, sota un immens mapa del Marroc que incloïa els territoris de la República Àrab Democràtica del Sàhara (RADS), així com també les colònies espanyoles de Ceuta, Melilla i Canàries. S'escenificava, així, l'aposta de Zapatero per la tercera via. Una solució, aparentment mixta, que contempla l'absorció legal de la RADS mitjançant una autonomia limitada. Tercera via que no és reconeguda com a solució vàlida ni per l'ONU ni pel Front Polisario.

Tot i que aleshores la visita resultà infructuosa, ja que el joc de provocacions d'ambdós governs (Aznar encara era a la Moncloa) s’accentuaria fins Mohamed VI, rei del Marroc la crisi de l'illot Perejil, el PSOE aconseguí en afins, on la monara q u e l l “Fa quinze dies que s'ha quia alauita té una moment venimportant particiaprovat al Congrés una dre a l'opinió pació accionarial. moció en favor del pública partiMitjans en els quals compliment del pla dària el seu ha passat desaperceBaker i per a viatge probuda la notícia de l’acceleració del marroquí, l'assassinat del fosc referèndum al Sàhara” ostensibleopositor marroquí, ment ajudat Hicham Mandari, a des dels mitjans de comunicació Andalusia el passat agost. Mandari,

nacional, viatges als campaments de refugiats inclosos.

D'altra banda, el canvi de posició respecte al Sàhara s'inscriu dins de l'estratègia zapaterista d'apropament submís a l'eix París-Berlín, i concretament a la línia de l'antiga metròpoli del Marroc. No de bades, els diferents governs francesos han mantingut una ferma postura en favor de la monarquia alauita, que contrasta amb les posicions dubitatives de Washington, Madrid i Alger. En canvi, els nordamericans, amb el seguidisme dels governs del PP, han diversificat aliats al Magrib, al preu de malentesos amb Rabat que veu trencada la seua hegemonia de relacions amb EUA. Però el Marroc també ha sabut dissuadir els governs espanyols d'una postura més contundent en favor del poble saharià. Primer amb el manteniment, sempre amb l'amenaça d'activació, de les reivindicacions sobiranes sobre Ceuta i Melilla, objectius que estan fora dels territoris a defensar per l'OTAN. Segon, des de les promeses incomplertes de mantenir el control sobre la immigració clandestina, tant magrebina com subsahariana. A totes dues s'ha sumat aquest any la necessitat espanyola d'una col·laboració policial estreta per controlar les activitats de milireferèndum al Sàhara. La unanimitat tants islamistes marroquins. Hom de la cambra podria destacar baixa fou trencaque l'última da al Senat per víctima dels “El Marroc ha sabut l'abstenció del atemptats de dissuadir els governs PSOE. Una clara l'11 de març espanyols d'una postura contradicció que pot ser el poble més contundent en el PP pretén saharià si el favor del poble saharià” aprofitar, malgrat Front Polisario que el preu siga no és capaç de abraçar la causa de l'alliberament rearmar altres camins per a la pau.

La posició de l'Estat espanyol respecte al Sàhara ha variat des de l'arribada al govern del PSOE

que reclamava ser germanastre de Mohamed VI, va rebre un tret en el cap sense que la investigació haja avançat cap hipòtesi, tot i que planege l'ombra dels serveis secrets marroquins.

Fa només quinze dies, i a iniciativa del Partit Popular, s'aprovava al Congrés dels Diputats de Madrid una moció en favor del compliment del pla Baker i per a l'acceleració del

El Sàhara Occidental, història i actualitat d'un poble Tomàs Callau. Editorial Llibres de l´Index. Col·lecció "Descoberta". 268 pàgines Aquest és un llibre divulgatiu que no pretén entrar en situacions concretes, sinó fer una anàlisi històrica i política del conflicte que ha enfrontat militarment i política sahrauis i marroquins.

Consta de dues parts interdependents. La primera part és històrica i pretén trencar la creença equivocada que la monarquia marroquina reivindica el territori del Sàhara com a seu perquè "hi té drets històrics i polítics". El llibre repassa la història centrant-se en els grans tractats internacionals que afecten el Sàhara occidental: Tordesillas (1494), Sintra (1509), Marràqueix (1767), Meknès (1799) i París (1904), i que demostren que el rei del Marroc no tenia cap autoritat històrica sobre els pobles al sud de la ribera del riu Nun. La segona part, més política, explica com es va desenvolupant un sentiment identitari propi al territori saharià, com els colonitzadors espanyols no van entendre els colonitzats i com, finalment, els van vendre al Govern marroquí

amb els Acords Tripartits de Madrid. A partir d'allí, l'Exèrcit de la monarquia alauita es converteix en ocupant il·legal del territori saharià, amb bombardejos sobre la població civil inclosos. També es fa esment de la formació del Front Polisario com a guerrilla independentista i com a govern actual.

Aquest context s'analitza dins de la política internacional de blocs de la guerra freda, esmentant destacadament diferents moviments diplomàtics internacionals, i les decisions vergonyoses que de vegades prengueren molts governs occidentals i també musulmans.

El llibre s'atura especialment en l'organització de la "Marxa Verda", en la venda d'armament abans, durant i després del conflicte militar a la monarquia del Marroc, on els successius governs espanyols hi tenen un lloc destacat. També s'analitza la guerra, els presoners polítics i el paper de cada un dels actors del conflicte com són l'ONU, l'OUA, els Estats

Units, l'Estat francès, l'Estat espanyol, el Marroc i la RASD. En els darrers capítols es comenten els plans de pau de l'ONU, boicotejats contínuament per un rei marroquí que necessita una victòria exterior per apuntalar la seva debilitat interior, tant social com econòmica. Posa final al llibre una bibliografia extensa i diferents pàgines d'internet de consulta necessària per a tothom que vulgui aprofundir en aquest tema.

El Sàhara Occidental. Història i actualitat d'un poble intenta trencar tòpics habituals com que el Sàhara és un país pobre, que cal la integració al Marroc per garantir l'estabilitat i seguretat a la regió, que la vida està normalitzada als territoris ocupats del Sàhara occidental o que el Marroc ha començat un procés d'obertura a la democràcia. Tot un seguit de tòpics que des dels àmbits imperialistes no es cansen de difondre.

La realitat és ben diferent, ja que el 90% del territori saharià està ocupat militarment per l'Exèrcit

Imatge dels campaments de Tinduf

marroquí i dominat econòmicament per unes poques famílies marroquines lligades a l'estament militar, mentre 160.000 ciutadans i ciutadanes saharianes segueixen refugiades al desert algerià, totalment dependents de l'ajuda internacional.

L'ocupant il·legal, el Govern marroquí, s'ha convertit en l'administrador de fet del territori, mentre el veritable darrer administrador, l'Estat espanyol, no ha estat capaç d'assumir la seva responsabilitat històrica i descolonitzar finalment el Sàhara. Totes les resolucions de l'ONU, unes 35, han donat suport al procés de descolonització, referèndum i autodeterminació al Sàhara. Totes les resolucions de l´OUA han estat en

aquesta direcció, com també l'informe-conclusió del Tribunal Internacional de La Haia de 1975.

Per una altra banda, la lectura posa de manifest la hipocresia de la comunitat internacional quan acusa i actua sobre un país per saltar-se la legalitat mentre que en altres ho permet sense massa remordiments.

Com a conclusió, el llibre vol remarcar que un conflicte acaba quan hi ha una solució justa i no amb una ocupació il·legal com l'actual, completada amb els desitjos de les multinacionals sobre les prospeccions petroleres que estan fent-se actualment al Sàhara occidental.

Tomàs Callau

Cultura

Contra la fam i la guerra Aquest és el títol del llibre d'Arcadi Oliveras publicat a la col·lecció "El fil d'Ariadna" d'Angle Editorial. Una mostra planera de les llums i les ombres del pensament altermundista

Soldats nordamericans escorcollen afganesos durant una intervenció militar

Contra la fam i la guerra s'estructura mitjançant quatre blocs temàtics que descriuen la relació entre el capitalisme i fenòmens com la fam i la guerra: les relacions nord-sud, la producció d'armament, la conjuntura de l'imperialisme després de l'11-S i la construcció europea.

Però més enllà d'aquest nivell for-

mal, hi ha una voluntat molt lloable de mostrar clarament, d'una banda, la violència exercida pel capital sobre els treballadors i els pobles, i de l'altra, les possibles vies de solució en les relacions econòmiques internacionals. Aquesta voluntat és la màxima virtut del llibre. Alhora, però, la franquesa de

l'autor mostra amb claredat l'absència de solucions revolucionàries característica de bona part del pensament altermundista. És d'agrair la recerca de solucions concretes dins un horitzó realista i la denúncia de les estratègies del capital, però el discurs d'Oliveras obvia el fet que les solucions refor-

Sense l’ombra de les torres Pep Bru, Barcelona Una dècada després de l´aclamat MAUS, amb el que va guanyar el premi Pulitzer, Art Spiegelman va tornar al món del còmic per relatar a Sense l'ombra de les torres la seva experiència de primera mà sobre els atemptats de l´11-S a Nova York. Durant mesos va publicar 10 planxes en format tabloide a diferents diaris europeus (pels diaris nord-americans, Spiegelman era massa crític amb el pensament oficial). Ara l'editorial Norma Còmics les ha traduït al català, respectant-ne el format original.

Spiegelman viu a prop de la Zona Zero, i durant unes hores va témer que els seus fills estiguessin entre les víctimes. Amb un estil inspirat en els collages, i una tècnica consistent en juxtaposar pensaments fragmentaris, Spiegelman aconsegueix transmetre l'angoixa, el caos

El multimilionari Bin Laden va ser acusat dels atacs a les torres bessones

mental en què es va veure sotmès des d'aquell dia. Les contínues referències a Little Nemo, un clàssic del còmic oníric, reforcen el to al·lucinatori de l'obra.

A Sense l'ombra de les torres Spiegelman referma el seu compromís amb la ciutat ferida: diu haver passat de ser un "cosmopolita desarrelat" a un d'arrelat a Nova York. Però també el compromís amb la pau. La seva crítica al militarisme dels Estats Units no pot ser més contundent: "EUA fora de

Nova York!" diu un cartell que ell mateix porta a la planxa 8.

I a la introducció ens explica la seva esperança inicial que els successos de la Zona Zero donessin pas a un Any Zero, i la seva desil·lusió posterior: "símbols de pau i corones de flors van florir breument a Union Square, el punt de contacte entre el Baix

mistes que proposa no tan sols han de ser tècnicament viables, cosa que s'esforça a demostrar, també han de ser viables políticament. És un pas positiu aclarir d'una forma pedagògica com és el sud qui finança el nord i no a l'inrevés, o com el capitalisme privatitza els beneficis i socialitza les despeses, però Oliveras va més enllà: proposa un sistema de governabilitat mundial en el qual caldria "reciclar" els organismes internacionals existents (BM, FMI,OCDE...). Per què no es planteja la qüestió que l'autoritat política d'aquestes institucions prové precisament de que actuen com a garantia dels interessos del capital i en cas de modificar les seves funcions serien simplement desautoritzats pels estats i el poder mediàtic? Quan Oliveras proposa exigir el pagament del 0'7% i augmentar-lo, què ha canviat perquè els estats paguin ara el que no han pagat mai?

Joan Sebastià Colomer i Tejada

Manhattan i la resta de la ciutat.

S´ho van endur tot les pluges i la policia mentre el món corria cap a la Nova Normalitat".

Spiegelman ens fa arribar, amb total honestedat, les pròpies pors i paranoies. En això s'assembla molt a un altre gran dibuixant com Robert Crumb. Potser no té el sentit de l'humor de Crumb i d'altres autors undergrounds americans, però també cal dir que els temes que escull Spiegelman no són els més adients per a la broma.

Com ell mateix reconeix: "el desastre és la meva musa!".

Del 5 al 19 d’octubre de 2004

La recuperació històrica centra els Premis Nacionals de Cultura Amb crítiques pel poc sentit nacional de la gala d'entrega, els premis Nacionals de Cultura es varen atorgar el passat dia 8 de setembre a Barcelona. L'acte es va iniciar amb un discurs del president principatí Pasqual Maragall, on aquest va mostrar certa desgana als premis amb un parlament que, segons pròpies paraules, es va preparar minuts abans d'arribar a la sala. Els premis més aplaudits i celebrats foren els que reberen Vincent Partal, director de Vilaweb i, sobretot, Manel Risques i Ricard Vinyes, comissaris de Les presons de Franco, que varen fer un al·legat a la recuperació històrica dedicant el premi a tots aquells repressaliats que patiren el dur règim franquista a les presons espanyoles durant la dictadura, i més especialment als militants d'ETA i el GRAPO que patiren les últimes execucions. En l'apartat visual, cal destacar negativament el premi que va rebre l'Isabel Coixet, coneguda membre del Foro Babel, al que, suposadament, es va concedir un premi gràcies als esforços que va fer per a la candidatura de Rodríguez Zapatero a la Moncloa el passat març, més enllà dels seus mèrits com a directora de cinema. Són també destacables les declaracions del guardonat Lluís Gendrau pel seu treball a Enderrock, que va insistir en què "donar un premi al foment de l'ús d'una llengua a una revista que parla de música en la seva llengua vol dir que estem molt fumuts". Com sempre, no deixarem de criticar el fet que la concessió d'uns premis regionals s'apropiïn del fet nacional, i és que, tot i els intents de les administracions, uns premis principatins, sempre seran regionals.

Jordi Garrigós Cubells

Del 5 al 19 d’octubre de 2004

Contraportada

Entrevista a Victòria Carrió i Sebastià Cabanes, Potxo, membres de l'Associació Cultural GESPA.

"GESPA neix de la voluntat de combinar les nostres inquietuds educatives i polítiques” Redacció València.- En acabar els estudis, un grup de la cultura i el patrimoni del País Valencià des d'un punt de persones decidiren ajuntar-se a la ciutat de València per a vista molt particular. Podeu visitar la seua pàgina web a crear una associació cultural on poder treballar aspectes de www.gestiodelpatrimoni.com.

Què és exactament GESPA? Legalment som una Associació Cultural que treballa per a la recuperació, gestió i difusió del patrimoni del País Valencià, però en realitat el projecte arriba molt més enllà.

Bàsicament és la concreció de la iniciativa d'un grup de persones que estem molt interessades en el paper de la història i el seu coneixement com a eina de canvi social. A partir d'ací, s'obri tot un espectre de treball que ha anat creixent amb els anys.

Com va nàixer la idea del projecte?

La idea de crear GESPA va sorgir cap a l'any 2000, quan acabarem la carrera. La realitat és que en eixir de la facultat ens trobarem amb un panorama laboral pràcticament nul i en tot cas molt decebedor per a les nostres expectatives. Així, ens proposàrem combinar la necessitat real de treballar per a viure amb les nosVito i Potxo, membres de GESPA, en un moment de l'entrevista tres inquietuds educatives i culturals però també polítiques i socials. Era molt evident que havíem d'encetar com pot ser la historia, l'art o la lite- recursos que acaben convertint-se en Però això no ens ha d'aturar. un nou camí si de veres volíem tre- ratura, però en valencià. Els itinera- llocs de visita i de referència, aconse- Pràcticament tots els membres de ballar la història d'una manera ris es recolzen, a més a més, en uns guint així la futura repercussió i l'associació hem tingut experiències constructiva i omplir eixa mancança quaderns didàctics que suposen una retroalimentantació de la cultura de treball a institucions amb beques que hi ha al País Valencià respecte a bola d'aire fresc per als continguts tradicional en els propis pobles. Un o pràctiques i coneixem de primera la didàctica en català, i també ente- conservadors de la Llei Educativa. altre dels projectes que estem abas- mà com funciona aquest món. níem que la defensa de la nostra La Ciutat - Escola ha estat el nostre tant és l'organització de Camps de Aquestes experiències han fet palesa, terra i de la nostra llengua passa pel primer projecte i el que de moment Treball arqueològics com una forma precisament, la necessitat de tirar coneixement de la història i del ha tingut més ressò. Però no ens de fer el jovent partícep de la recu- endavant amb el nostre projecte patrimoni artístic i cultural com a volíem limitar només a l'àmbit esco- peració del ric patrimoni del nostre com a alternativa a aquest camí que tret indentitari. Per una altra banda, lar i per això continuarem dissen- país. Es tracta de posar en valor un no volem seguir. A més, sí que hi ha el grup que començàrem ens conei- yant altres projectes més relacionats jaciment amb el treball conjunt d'un hagut certs contactes amb altres xíem ja de treballar a la facultat, amb la gestió del patrimoni com pot grup de joves coordinades per un grups que no segueixen aquesta línia perquè havíem militat a l'AEN i ser la catalogació de recursos, la pre- equip tècnic que organitza també oficial de treball, com pot ser el teníem experiència del que és treball paració de seminaris sobre temes diferents activitats complementàries Moviment de Renovació assembleari, culturals i patri- de coneixement Pedagògica del cosa que també monials o l'or- de l'àrea d'on País Valencià, i “GESPA no deixa de ser assumírem per a ganització de s'enclava el que ens han “Amb el projecte volem un vehicle per a GESPA. Finalsetmanes cultu- propi jaciment. manifestat el combinar les nostres apropar-nos més al país ment, amb les rals adreçades a Amb quines seu suport i ens inquietuds amb la aportacions de diferents ajunta- limitacions us han ofert la seua que volem” necessitat real de les persones que ments.

D'aquestrobeu a l'hora col·laboració. treballar per a viure” ens hem anat ta manera va de treballar?

Quins són els incorporant ha nàixer el nostre La limitació principal és la nostra objectius que us marqueu? acabat per perfilar-se el que és ara projecte Memòria. La pretensió d'a- mateixa realitat laboral. De moment L'objectiu és fer de GESPA una per ara l'Associació. quest ambiciós treball és la recupera- hem de treballar en el que trobem cooperativa que puga oferir un treQuina ha estat la vostra trajectòria ció de la cultura popular del nostre perquè GESPA no dóna com per a ball digne a tota persona interessada fins al moment? país amb un exhaustiu estudi de les viure i dedicar-se a ella al 100 %, en la difusió i la gestió del nostre El primer projecte que posàrem en fonts orals. El País Valencià viu amb que és el que a tots ens agradaria. A patrimoni. Paral·lelament, cadascun funcionament fou la Ciutat - Escola. el problema constant i creixent d'un més, començàrem amb un capital dels nostres projectes ha nascut amb Es tracta d'un treball de difusió de la turisme de masses i absolutament zero, de fet, posant els diners nosal- una clara visió expansiva. Volem història de la ciutat de València mit- destructiu que amenaça realment i tres mateixos. Sabem que el comen- que Ciutat - Escola, que de moment jançant la realització d'onze itinera- efectiva no només el nostre territori çament de qualsevol projecte o ini- es limita a la història de la ciutat de ris diferents adreçats a les escoles i sinó també la nostra història popular ciativa és així, però això limita molt València, puga anar desenvolupantinstituts com a complement de l'à- i tradicional. En eixe sentit és neces- els nostres esforços. Per una altra se poc a poc per la resta de pobles i rea de Ciències Socials. Curio- sari i urgent recollir i salvaguardar banda, quan ens hem adreçat a ciutats de les comarques dels Països sament, moltes de les visites que els testimonis dels portadors i porta- alguna institució pública a la recer- Catalans i crear així tota una xarxa hem tingut han estat organitzades dores del nostre passat, i que confor- ca de recolzament, la resposta ha de treball. El mateix ocorre amb el pels departaments, no de Ciències men la nostra identitat, per tal d'evi- estat sempre negativa. No els inte- projecte Memòria o amb els Camps Socials, sinó de Valencià, que han tar la seua definitiva desaparició. ressa que es creen xarxes alternatives de Treball. GESPA no deixa de ser vist en el projecte la possibilitat de L'interès es basa en la creació d'uns de treball i menys encara amb els un vehicle per a apropar-nos més al treballar aspectes del medi social centres d'interpretació d'aquests continguts que nosaltres proposem. país que volem.

agenda OCTUBRE Dimecres 6 Barcelona. Concentració contra l’aïllament dels presos polítics. 19:30h, plaça del Centre. Organitza: Rescat.

Dijous 7 València (Horta). Rebuda de la flama del Correllengua, sopar i música. 21h, Ca Revolta Divendres 8 Cullera (Horta). Cercavila del Correllengua, sopar i concert: Gramoxone Ska-band i Obrint Pas. 19:30h, Auditori del Mercat.

Bonrepòs i Mirambell (Horta).

Concert del Correllengua amb: Reskizios, Arròs caldós i sva-ters. 23h, polígon industrial El Braç.

Barcelona (Barcelonès). Concentració contra el feixisme. 20h, davant del Districte de Sants. Organitza: Endavant i AJIS. Dissabte 9 Valencia (Horta). Manifestació de l'esquerra independentista. 18h, plaça Sant Agusí. Organitzen: Endavant i Maulets.

Cornellà (Baix Llobregat).

Manifestació per aturar el desallotjament del CSO Pati Blau. 18h.

Dilluns 11 Alginet (Marina Alta). Dins de la setmana reivindicativa del 9 d'Octubre: concert d'Inadaptats. 23h, plaça Enric Valor.

Dimarts 12 Barcelona (Barcelonès) Manifestació contra la hispanitat. 12h, plaça Urquinaona.

Lleida (Segrià). Canvi de placa d'un carrer de Lleida que fa honor a un feixista espanyol. Organitza: Ocell Negre Cardedeu (Vallès Oriental) Concert amb Obrint Pas i Revolta 21.

Organitza: Ateneu la Traca.

Barcelona. “El sindicat i un món canviant”, acte amb Sergi Perelló. 18:30h, local Intersindical-CSC. Divendres 15 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

Festa per la Independència: 19:30h: xerrada "Capitalisme és precarietat"; 23h: concert amb Revolta 21, Mall i Camarada Kalashnikov. Organitza: Endavant.

Dissabte 16 Lleida (Segrià). Xerrada amb membres de la Mesa Bolivariana i posterior concert. Casal l'Ocell Negre.

Mataró (Maresme). 10a Botifarrada a la Hispanitat: activitats tot el dia i a la nit concert amb Afònik's, Revolta 21 i Ensaladilla So Insistent. Plaça de l'Ajuntament. Organitza: Maulets.

Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

Festa per la Independència: Des de les 10h: Fira d'entitats; xerrades i dinar.

20h: Manifestació i acte polític; 23h: concert amb Pirats Sound Sistema, Inadaptats, Sociedad Alkoholica i Obrint Pas. Organitza: Endavant.

Diumenge 17 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

Festa per la Independència: Des de les 11h: cultura popular, dinar i xerrada.

Organitza: Endavant.

Envia les convocatòries a accent@correucatala.com

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 43. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@correucatala.com. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Marta Insa, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva.

Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigòs, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez, Eduard Giménez. Distribució : Eva Capdevila i Albert Roig.

Han col·laborat en aquest número: Ester de Pablo, Santi Martínez i Gonçal Bravo.