Entrevista a Álex Ávila, exguerriller de les FAR i membre de la cooperativa Nuevo Horizonte i a A. Monterde, del Frijol Rebelde Del 30 de novembre al 14 de desembre de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars
Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans
Número 47
Atac feixista a Nou Barris
Sumari: ······················
Al PSOE se li trava la llengua Països Catalans / 2
Un incendi provocat deixa inservible el casal independentista la Forca El passat 14 de novembre el Casal Independentista i Popular La Forca, del barri barceloní de Nou Barris, va ser objecte d'un incendi provocat. Es tractava de la culminació d'una sèrie d'atacs a petita escala: pintades, robatoris i petites destrosses. L'incendi ha deixat totalment inservible i obligarà a abandonar el local situat al passeig de Verdum. Des de l'assemblea del casal han afirmat que es tracta d'un atac "a tot allò que la Forca defensava i al conjunt del teixit associatiu de Nou Barris". Han deixat clar però, que "cap de les agressions sofertes els farà abandonar la seva feina i que continuaran la lluita indepedentista i revolucionària a Nou Barris". L'atac, un dels més greus en els darrers anys, coincideix amb els actes i manifestacions en motiu del 20 de novembre. L'aniversari de la mort del dictador Francisco Franco és aprofitat en diversos punts dels Països Catalans per a mostrar any rere any la denúncia del feixisme. A València, la manifestació que reuní unes 300 persones va acabar amb disturbis després de l'intent de detenir a dues persones que estaven realitzant pintades; Palma, Beniarrés i Castelló de Rugat també van commemorar l'efemèride. El local de Nou Barris va quedar totalment calcinat
Mobilitzacions contra la precarietat La Xarxa contra el Tancament d'Empreses i la Precarietat ha convocat diverses mobilitzacions amb l'objectiu d'aglutinar en l'acció i en el debat a les entitats que lluiten contra la precarietat. La Xarxa, que està conformada per sindicats i organitzacions d'esquerra anticapitalista, ha convidat als debats a altres plataformes de reivindicació social de
diversos sectors, entre els que destaquen l'Assemblea de treballadors immigrants per la regularització sense condicions, sindicats estudiantils, membres de centres socials okupats i assemblees de veïns. Pel dia 2 de desembre s'han organitzat més d'una dotzena d'actes i concentracions arreu del Principat, i el dia 9 a la tarda s'ha con-
vocat una cercavila a Plaça Catalunya de Barcelona. Els dies 10 i 11 hi han programats debats, tallers i passis de vídeo a les Cotxeres de Sants, i les jornades finalitzaran amb una concentració a la Plaça Sant Jaume, on es faran públiques les conclusions dels diferents debats.
S’inicien les jornades de la Xarxa contra els tancaments Economia / 5
La corrupció al Partit Popular gallec Internacional / 6
Mor Miquel Porter Moix Cultura / 7
El PP d'Elx a colps El passat dia 22 de novembre era la cita per a l'elecció dels compromissaris del Partit Popular a Elx de cara a l'imminent XI Congrés Provincial del partit a Alacant. Més enllà de la coneguda crisi interna que pateixen els conservadors, la fita haguera passat inadvertida de no ser perquè els membres de les dues faccions del PP valencià, campistes i zaplanistes, acabaren a colps després que els primers acusaren els segons d'inflar el cens de votants per tal d'afavorir les seues candidatures. La Policia Nacional espanyol hagué d'intervenir per a evitar problemes majors. Una vegada decidit repetir les eleccions, la nova votació haurà de celebrar-se abans del 9 de desembre.
editorial
L
a matinada del passat diumenge catorze de novembre, uns desconeguts incendiaren el casal independentista La Forca, a Nou Barris, Barcelona. Aquest atemptat, el darrer d'una llarga llista d'agressions viscudes al nostre país; i en especial els últims mesos, cal inscriure’l a l'actual context de reviscolament del feixisme arreu dels Països Catalans. L'acció d'aquests grupuscles, presenta l'agreujant de comptar amb la connivència i complicitat de la classe política del nostre país; amb unes actuacions policials la majoria de vegades més que sospitoses i unes anàlisis per part dels mitjans de comunicació del sistema que la majoria de vegades ens situen a les i els independentistes més prop del paper de botxins que del de víctimes. Als feixistes i els seus còmplices, els molesta que les i els independentistes creem espais i que els gestionem; i per això ens els violenten i, de vegades fins i tot arriben a destruir-los com va passar fa un parell de caps de setmana a Barcelona. De la mateixa manera que tampoc no volen que ens esplaiem i és per això que també hi són a les places i carrers dels nostres pobles i ciu-
Guanyar al feixisme tats; i en especial a les d'aquells barris més combatius, com des de fa setmanes passa al Carme de València o va ocórrer l'estiu passat a Gràcia. El feixisme no tolera que ens vulguem formar i aprendre; la qual cosa fa que també necessiten estar presents a les xerrades, conferències i la resta d'actes que organitzem als locals o a les aules dels nostres instituts i universitats. El feixisme, a més a més, pot arribar a ser tan irracional que ens negue allò que som i el què parlem. I malgrat aquest panorama, però, al feixisme se'l pot derrotar. El que va passar a Nou Barris, no és nou. Fa poc menys de tres anys, una situació tenebrosament semblant fou viscuda a València. Després de diferents agressions, des de pintades a robatoris; un dia, els feixistes volgueren anar més enllà i incendiaren un local de l'Esquerra Independentista, el Racó de la Corbella. Aquells aprenents de piròmans però, no han arribat a mesurar la força
del moviment que pretenen destruir i als pocs mesos un nou local, un nou Racó, va obrir les seves portes i s'inundà d'activitat i amb ell, la del barri on està ubicat. Precisament ara celebra el seu segon aniversari, el que és tota una lliçó. Cal, és imprescindible, que la repressió feixista no siga la que ens marque l'activitat política. Colps igual de durs els continuarem patint, i de ben segur que cada vegada més contundents i habituals. La resposta que hi donem pot ser tan variada com vulguem, des de la denúncia pública a l'acció directa, però és vital que tinguem clar que allò que fa més mal al feixisme i a aquells que els emparen és l'activitat del dia a dia; al fet que siguem visibles allà on hi som presents, que participem del debat públic i que ens expressem sense por als diferents àmbits de la vida, als nostres centres de treball, d'ensenyament o d'oci; perquè és en aquests camps, a cara descoberta, on els feixistes tenen d'avantmà la batalla perduda.
Del 30 de novembre al 14 de desembre de 2004
l’apunt
I què en diu l’AVL? La pregunta que tothom s'ha fet a València durant els intensos debats sobre la denominació de la llengua és què en pensa l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). L'ens que va crear Zaplana, amb els suport del PSOE, suposadament per posar fi al que s'anomenava "conflicte lingüístic" ha mantingut un silenci absolut i ha demostrat, així, la seua inutilitat per actuar a favor del català al País Valencià i evitar un ús partidista dels debats sobre la llengua. D'acord amb la llei de creació, aprovada el 16 de setembre de 1998 (7/1998), l'Acadèmia Valenciana de la Llengua "té per funció determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingüística de l'idioma valencià" (article 3) i "determinar la normativa oficial del valencià en tots els seus aspectes" (article 7). Es pot considerar, per tant, que a nivell oficial, i dins del País Valencià, és el màxim ens normatiu del català. De fet, l'AVL ja es va pronunciar un cop sobre la unitat de la llengua, quan va afirmar que "el valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema lingüístic que els corresponents Estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó reconeixen com a llengua pròpia". Aquest cop, però, s'ha mantingut en silenci. És més, segons ha fet públic el periòdic Levante, aquesta institució tenia preparada una declaració que, de nou, reconeixia la unitat de la llengua, però que per decisió de la seua presidenta, Ascensió Figueres, es va bloquejar al·legant aquest cop que l’Acadèmia no pot decidir sobre el nom estatutari de la llengua, d'acord amb un informe jurídic que havia elaborat ad hoc. El dictamen en qüestió es tornarà a debatre al ple del 22 de desembre, per petició de 10 dels seus membres, però la credeibilitat de l’AVL està més qüestionada que mai.
Països Catalans
Al PSOE se li trava la llengua catalana La incompetència del Govern de Zapatero converteix la llengua, de nou, en un instrument amb fins partidistes A. Ginés i Sànchez, València Des que el passat 13 de setembre el ministre d'Afers Exteriors espanyol envià una polèmica carta a les més altes instàncies europees, la llengua catalana ha estat un dels protagonistes de l’actualitat als Països Catalans. Malgrat l’opinió de la comunitat científica i l’existència de nombroses sentències del Tribunal Superior de Justicia del País Valencià (330/2004/, 393/2004/, 518/2004 i 677/200) i, fins i tot, del Tribunal Constitucional espanyol (75/1997) que ratifiquen la unitat lingüística, el senyor Moratinos, exposava en aquesta carta la voluntat del seu govern de traduir la Constitució Europea a les quatre "llengües" oficials a banda del castellà, donant ales, d'aquesta manera, a les tesis secessionistes defensades pel PP. Després de mes i mig de debat encès, el secretari general de la UE, el socialdemòcrata espanyol Javier Solana, donava per tancada la polèmica amb la tramitació d'una única traducció i una carta al ministres d'Exteriors dels diferents membres on s'informava que, a banda de la traducció al basc i gallec, s'inclouria una "traducció a la llengua denominada 'valencià' a la comunitat autònoma de València i 'català' en la comunitat autònoma de Catalunya". El debat obert i tancat, aparentment, per les respectives cartes ha revifat les brases adormides de l’anomenada Batalla de València. Però hui, les circumstàncies són diferents i els resultats també. El PSOE entre Espanya i el poder L'actitud del PSOE en tot l'afer ha estat fortament criticada des dels àmbits acadèmics i culturals però,
Manifestació convocada per la formació anticatalanista Coalición Valenciana
sobretot, ha resultat incomprensi- és una continuació dels posicionable per a molts dels seus votants, ments que, durant l'anomenada especialment al Principat. No és, Batalla de València i quan ells per tant, la suposada pressió d'ERC governaven a la Generalitat, va sinó la por de perdre suport electo- impedir una defensa ferma de la ral a la Comunitat Autònoma de llengua i, posteriorment, ja a l'opoCatalunya -i de retruc, reforçar dis- sició, va aprovar la creació de cursivament ERC-, el que, de l'Acadèmia Valenciana de la moment, ha aconseguit un pronun- Llengua. Així, lluny d’afirmar la ciament a favor de la unitat de la unitat de la llengua, el PSPV ha llengua. Ja que si bé durant algun eixit al pas de les critiques del PP temps el País València va ser consi- demanant un menor ingerència de derat un dels feus del PSOE, Catalunya en els assumptes interns actualment el pes electoral del del País València o afirmant que Principat és molt més important mai acceptaran que el valencià siga per al partit de Zapatero, que ha “única i exclusivament català”, pertingut en aquesta què «legal i comunitat autònoestatutàriaL’actual postura ma una de les claus ment la nosambigua del PSOE amb de la seua victòria. tra llengua és la llengua recorda el Per la seua banda, el valencià». posicionament que va el PSPV continua L'estratègia tenir durant la Batalla a la deriva en la de desgast de València seua tasca d'oposidel PP ció. De la mateixa Al País manera com amb el Pla Hidrològic Valencià, el conflicte polític de la Nacional espanyol els socialdemo- llengua ha esdevingut una oportucrates valencians van ser incapaços nitat immillorable per desviar l'ade fixar un discurs clar -a favor o en tenció pública dels greus conflictes contra-, amb la qüestió de la llen- interns (pugna pel poder entre gua mantenen la mateixa ambigüi- zaplanistes i campistes) i externs tat. La seua postura, al cap i a la fi, (crisi econòmica, especulació) que
Locals on trobar L’ACCENT Alacantí: Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès: Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: El Racó, Roses de Llobregat. Casal el Racó, Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Eivissa: GEN Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l’Obra Cultural Balera, Es Pinzell, Can Capses. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume IVila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Ripollès: Casal Independentista i Popular l’Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.
Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d’Història-UB)/ Associació Cultural la Fornal (St. Julià, 20 bx. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat)/ Ateneu Popular Arrels (Doctor Otero 11, Beniarrés), Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona)/ Ateneu l’Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés)/ Ateneu independentista i Popular de la Vila de Gràcia la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) / La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / El Casal (Sant Elies 8, 1r. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs. (Terrassa) / Casal Popular La Traca (Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9,Taradell)/ CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx)/ CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica)/ CEPC-Universitat de València (Baró St. Petrillo, 9)/ L'Arrel de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana)/ La Falcata (Panera 2. Lleida)/ Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B, Torelló)/ Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada)/ Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona)/ La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València)/ Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / Taberna l’Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera)/ 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).
travessa el partit conservador. Fins i tot, ha servit a Camps per desactivar, momentàniament, els intents d'un sector dels zaplanistes per crear un espai valencianista a la dreta del PP, que a la llarga podria ser una amenaça a la seua hegemonia institucional més que no pas un creixement del PSOE. No cal oblidar que en els seus incis, Camps va difondre una imatge seua menys agressiva amb la llengua catalana, com va ser la Declaració d’Ares (primer poble del País Valencià conquerit per Jaume I), que pretenia impulsar l’ús de la llengua pròpia als àmbits administratius. Ara, però, el context obliga, i Francesc Camps ha revifat discursivament el fantasma de l'imperialisme català que "agredeix i oprimeix els valencians". No obstant, l'èxit d'aquest discurs ja no és comparable al que va tenir a les darreries del franquisme i primera època constitucional. I no és d'estranyar si tenim en compte que les enquestes que recentement ha encomanat el mateix Govern valencià afirmaven que més del 50% dels catalans del País Valencià reconeixen la unitat de la llengua. Per altra banda, a nivell estatal la polèmica ha tingut tant de ressò per la instrumentalització que PP ha fet de l'assumpte a la fi de desgastar el Govern de Zapatero. Així, l'afer s'ha utilitzat per demostrar la "submissió al xantatge d'ERC". De manera semblant a com ocorre al País Valencià, el PP sap que d'aquesta manera aflora la contradicció del PSOE entre el seu profund espanyolisme i el discurs aparentment tolerant amb els "particularismes" que ha de realitzar per mantenir els pactes de poder i el seu electorat a la perifèria de l'Estat. Així, tant el Comitè Executiu Nacional espanyol del partit, com els representants al recent Congrés Regional del PP celebrat a Castelló de la Plana, han ratificar la "defensa del valencià" feta per Francesc Camps. Per evitar malentesos, però, l'exministre de Defensa i diputat per Alacant va assegurar que el valencià "és una senya d'identitat que, lluny de ser un element d'exclusió o negatiu, és un element de reafermament de la espanyolitat de la Comunitat Valenciana. I és que malgrat les veus que asseguren que amb la tramitació d'una única traducció per al català s'ha acabat el conflicte, el cert és que el problema persistirà perquè allò que està en joc és l'espanyolitat del País Valencià -i del conjunt dels Països Catalans-, i, sobre açò, ni el PP ni el PSOE en tenen dubtes.
Països Catalans
L'especulació accelera la destrucció del patrimoni cultural i històric Les Illes i el País Valencià són les zones del país que s'han vist més afectades per aquest procés en els últims anys Jaume Calafell i Massanet, Palma En aquests últims anys s'ha experimentat arreu dels Països Catalans un increment important de l'expoli i destrucció del patrimoni cultural i històric. Aquest fet es deu fonamentalment a la voràgine urbanística derivada de l'especulació immobiliària que s'ha concentrat sobretot al litoral valencià i a les illes. Així mateix, la posada en marxa de grans infraestructures (TAV, embassaments, polígons industrials, parcs automobilístics, etcètera) també ha suposat una minva important del nostre llegat històric. El cas de les Illes Les Balears són el cas paradigmàtic de fins a quin punt ha arribat la destrucció d'un patrimoni històric importantíssim. Aquest procés començà fa una quarentena d'anys amb la irrupció de l'anomenat turisme de masses i prompte esdevingué un trist símbol de desenvolupament caòtic i desenfrenat, més conegut arreu del món com a " balearització ". Aquest fet ha estat especialment greu i accelerat a la Ciutat de Mallorca, on des de fa uns mesos ha tornat a encendre’s la polèmica pel que fa a la conservació de la riquesa arqueològica del seu centre antic. Són molts els casos de destrucció, però el més sonat ha estat el de les restes musulmanes trobades a l'avinguda Antoni Maura. En aquest indret el consistori palmesà pretén construir-hi un aparcament, la qual cosa ha motivat la indignació dels partits de l'oposició i entitats com ARCA (Associació per a la Revitalització del Casc Antic). Les institucions responsables, Ajuntament (PP) i Consell de Mallorca -que té la competència màxima mitjançant la Comissió Insular de Patrimoni, la qual està en mans del PP i UM- insisteixen a dir que han actuat amb tota legal·litat i que no veuen motius suficients per aturar les obres de l’aparcament. No obstant això, des de l'oposició i l’ARCA no es veu de la mateixa manera. Afirmen que tant l'Ajuntament com el Consell han infringit la normativa legal que obliga a finalitzar les excavacions en cas de troballes arqueològiques abans d'iniciar cap mena d'obra. En aquest sentit, cal destacar que dues ciutadanes anònimes varen interposar una denúncia davant la fiscalia. També des dels diferents moviments ciutadans s'ha demanat al Ministeri de Cultura espanyol que hi intervengui. Les restes trobades a Antoni Maura suponen una descoberta única en l'evolució de la trama urbana de l'antiga Madina Mayurka, car hi ha poques mostres visibles d'aquella època. Tan sols trobam l'arc de l'Almudaina i els Banys Àrabs. Així mateix, a mesura que s'ha anat avançant en les excavacions s'han anat trobant materials
Les obres del segon cinturó de Palma amenacen el patrimoni arqueològic de l’illa
d'altres períodes que abarquen des de la conquesta catalana fins al segle XIX. En aquest sentit, també es demana que s’elabori un projecte de parc arqueològic que permeti conèixer l'evolució de Palma al llarg dels darrers mil anys i convertir-lo en un reclam turístic de caire cultural de primer ordre. Paral·lelament a les troballes d'Antoni Maura han aparegut altres casos similars. En podem destacar les restes romanes a la barriada de la Calatrava (es bastió d'en Berard) o nous jaciments de l'època musulmana a la Gerreria o davant correus -on es pretenia fer un altre aparcament. En tots els casos l'administració ha actuat amb total desinterès. L'altre escàndol referent al patrimoni històric ha estat el cas de l'hospital que Cort vol construir a l'entorn rural de la Secar de la Real i Son Espases. Aquesta zona és una de les darreres àrees rurals que romanen més o manco inalterades al terme municipal de Ciutat. Es tracta d'un conjunt únic que està format per l'antic monestir benedictí de Sant Bernat -d'una antiguitat de gairebé 800 anys- i al voltant
seu un petit llogaret de cases que són un exemple de l'arquitectura popular mallorquina. Segons els plans de l'Ajuntament es preveu la construcció d'un hospital d'uns 9.000 m2 d'extensió amb una alçada màxima de cinc plantes i a tan sols 500 metres del monestir de La Real. Aquest projecte ha provocat les ires dels veïns de la zona, que englobats dins la Plataforma Salvem La Real han protagonitzat en els últims mesos importants mobilitzacions, una de les quals acabà amb la intervenció de la policia nacional espanyola. Fora Ciutat les agressions contra el patrimoni són gairebé diàries. L'amenaça d'una nova via de cintura pot suposar la desaparició de pobles com Son Sardina i Sa Garriga. L'obertura del tram de l'autovia IncaSa Pobla ha fet desaparèixer una antiga teulera que estava declarada com a BIC (bé d'interès cultural). Per altra banda, la irrupció de nous camps de golf ha destruït importants jaciments de l'època talaiòtica. Són els casos del golf de Santa Ponça a Calvià o el de Pula a Son Cervera. Ara mateix plana una altra amenaça del mateix
Agressions al patrimoni del País Valencià i el Principat A la resta del territori, els casos d’agressions més sagnants els trobem al País Valencià. A València destaca l'especulació al casc històric, sobretot al barri del Carme. Per altra banda s'ha de recordar l'aferrissada lluita que han mantingut i mantenen encara els veïns del barri mariner del Cabanyal-Canyamelar contra la política de l'ajuntament de voler allargar l'avinguda Blasco Ibáñez fins al mar. Una perllongació que suposaria la destrucció de moltes cases de principi de segle d'estil modernista i la partició i descohesió de la barriada. I el traçat del TAV amenaça una de les àrees arqueològiques més interessants del país situada a la població marinenca de l'Ènova.
Pel que fa al Principat, també la línia d'alta velocitat en direcció a Barcelona amenaça uns jaciments situats aprop de Vilafranca del Penedès. Així mateix cal destacar l'estat precari amb el qual es troben nombrosos complexes fabrils de finals del segle XIX i començaments del XX que posen en perill tot el llegat històric que suposà la indústria tèxtil. Finalment, la febre urbanística a la Costa Brava i al Pirineu -especialment a Andorra i la Val d'Arantambé ha accelerat el procés de despersonalització dels nuclis urbans tradicionals i un desarrelament en quant a les noves tipologies constructives.
tipus a Son Real a Santa Margalida on a més d'un camp de 18 forats es planeja fer un hotel de luxe. S'ha de dir que aquest municipi és el que té una densitat més alta de restes arqueològiques de tota l'illa. L'abandonament i degradació també caracteritza l'estat actual del patrimoni illenc. Els exemples més clars els tenim en els anomenats castells roquers: Castell del Rei (Pollença), d'Alaró (Alaró) o el de Santueri (Felanitx). També cal destacar les torres de defensa a la costa, la majoria de les quals es troben en estat ruïnós. A tot això cal afegir el tancament de nombrosos camins públics i vies de comunicació que des de fa segles havien estat emprats per la gent amb total normalitat. Eivissa i Menorca tampoc han quedat al marge d'aquest procés. En el cas menorquí la qüestió més polèmica ha estat sense dubte el camí de Cavalls, una via d'orígen medieval de servitud pública que rodejava tota l'illa i que actualment es troba en greu perill de desaparició perquè bona part dels propietaris dels llocs per on passa el camí han tancat llurs trams i com a resultat ha donat un trossejament d'aquest. En el cas d'Eivissa, la urbanització de les salines i les feixes de Vila són la principal amenaça pel patrimoni cultural pitiús. Pel que respecte a aquestes últimes es tracta de zones d'horta que voregen el casc urbà de Vila i que constitueixen el darrer espai lliure del municipi. Un espai que ha estat motiu de tensió al Pacte Progressista que governa l'ajuntament eivissenc. El batlle Xicu Tarrés (PSOE) hi vol fer habitatges de protecció oficial de fins a sis plantes d'alçada mentres que el seus socis de govern (EU, ERC i ENE) s'hi oposen frontalment. També cal fer menció al projecte d'autovia encoberta que vol dur endavant el govern de les illes entre Vila i Sant Antoni de Portmany. La construcció d'aquesta via suposaria la desaparició de gran part de les vendes (casa pagesa) del centre de l'illa així com del poble de Sant Rafel de Forca.
Del 30 de novembre al 14 de desembre de 2004
l’apunt
Cap a un suïcidi col·lectiu La destrucció progressiva del nostre patrimoni històric i cultural demostra fins a quin punt de bogeria ha arribat el sistema capitalista on tot s'hi val per tal d'obtenir el màxim benefici possible i que els escrúpols o sensibilitat no hi tenen cabuda. La pela és la pela. Això és especialment cert -malauradament- en el cas illenc, i més concretament en el mallorquí i eivissenc. La impunitat amb què actuen no tan sols les màfies properes a la federació d'hotelers de Mallorca o d'Eivissa sinó també les constructores és esfereïdora. Una prova d'això és el que s'anomenat el "pelotasso" de So N'Espases, on l'empresa contractista no anava a deixar anar un negoci tan sucós com el d'embutxacar-se una milionada pel fet d'especular amb uns terrenys que eren classificats com a rústics i no urbanitzables. Això és així. En aquest país allò anormal és fer complir la llei. El normal són casos com el que esmentat ara mateix. I d'exemples com aquest n'hi ha a dojo. Tot plegat ens ha de fer replantejar moltes coses. No podem estar tota la vida planyant-nos com es va destruint el nostre patrimoni i després no fer res. Cal que agafem els bous per les banyes i lluitem per fer un gir de 360 graus canviant radicalment de model econòmic. Un model que es basi en el respecte per la terra i no en aquesta sagnia i rapinya que si continua amb aquest ritme trepidant aviat farà dels Països Catalans una terra erma i eixuta . Ens farà una mena de Costa Blava, Hong Kong o Hawai. Tot ple d'autopistes, autovies, TAV i polígons de serveis però sense res que ens faci sentir quelcom diferent i singular dins el conjunt dels pobles del món.
Del 30 de novembreal 14 de desembre de 2004
Desallotjat l'Hortet El Centre Social Okupat l'Hortet de l'Hospitalet de Llobregat va ser desallotjat per part dels Mossos d'Esquadra el passat 19 de novembre. El desallotjament arriba un mes després de l'enderroc d'un altre buc insigne del moviment esquàter a la comarca, el Pati Blau de Cornellà. Per altra banda, l'Eudald i l'Ermengol, joves de l'Hospitalet, continuen reclosos més de 50 dies després de ser detinguts acusats de danys.
Manifestació contra la Constitució espanyola Coincidint amb el debat sobre la reforma dels Estatuts d’Autonomia i la Carta Magna espanyola, les organitzacions de l’Esquerra Independentista Endavant i CAJEI van manifestar-se pel centre de Barcelona per expressar el rebuig a la Constitució espanyola. Prop de dues-centes persones van acudir a aquesta convocatòria el dissabte 27 de novembre.
Maulets i Alternativa Estel encaren el futur L'organització juvenil Maulets ha decidit apostar per la mobilització social mitjançant la defensa del territori. Aquesta ha estat una de les conclusions de l'assemblea que aquesta organització juvenil de l'esquerra independentista ha celebrat el 27 i 28 de novembre. Maulets també ha reiterat la seva aposta per la reconstrucció de l'Esquerra Independentista, ha felicitat el procés de confluència entre les organitzacions estudiantils CEPC i Alternativa Estel i ha manifestat la seva voluntat d'enfortir les CUP com a expressió de lluita municipal de l'Esquerra Independentista. L'assemblea també ha significat un relleu generacional de l'organització. L’Alternativa Estel va celebrar la seva assemblea els dies 20 i 21 de novembre a Vilafranca del Penedès. Dins aquest marc, aquest sindicat d'estudiants de l'Esquerra Independentista va corroborar el seu compromís en la lluita per una escola popular, pública, catalana i de qualitat davant les continues amenaçes de privatització que rep l'ensenyament públic actual amb la concretització del Procés de Bolonya. El procés de vertebració del moviment estudiantil també esdevindrà un eix bàsic en la feina d'Alternativa Estel.
Països Catalans
En Joan Albert segueix pendent de nova resolució Si el recurs presentat el passat mes de setembre és desestimat, l'independentista haurà de pagar, entre multes i indemnitzacions, un total d'uns 6.000 euros Laia Creus, Sant Jordi Desvalls En Joan Albert, un jove de Bellmunt d'Urgell (la Noguera), va ser detingut a Barcelona durant la Diada de l'11 de setembre de 2001. Els agents que el van detenir, a més de fer-li un trau al cap i insultar-lo i humiliar-lo per ser català i parlar la seva llengua, l'acusaven de causar danys a dues sucursals bancàries i d'aixecar barricades. Gairebé tres anys més tard la sentència el condemna a 21 mesos de presó, que no haurà de complir per no tenir antecedents penals, i a pagar un total d'uns 6.000 euros. El jove s'ha declarat innocent en tot moment i ha recorregut a la sentència a l’haver trobat "nombroses irregularitats". Els fets Segons Alerta Solidària, el noi va arribar a Barcelona la tarda del dia 11 amb els autocars organitzats per Alternativa de l'Esquerra Independentista, Endavant, L'Espenta i Maulets. Després de participar a la manifestació i als parlaments, el jove anava cap a la plaça Catalunya per agafar l'autocar de tornada quan es va trobar enmig d'una càrrega policial i va ser colpejat per darrere i detingut juntament amb vuit persones més. El jove nega haver participat en
Joan Albert va ser detingut durant una càrrega de la Policia Nacional espanyola.
cap acció de les que se li imputen, però assegura que va patir diverses agressions i amenaces per part dels agents antiavalots de la Policia Nacional espanyola que el van detenir i el van portar a comissaria. Al cap de 26 hores al calabós, tots els joves van ser posats en llibertat excepte en Joan Albert, que es va quedar sol com a únic implicat en un expedient que finalment va arribar a judici el passat 20 de juliol. El judici La jutgessa, que va tardar un sol dia a emetre sentència, declara culpable en Joan Albert de tot el que
se l’acusava: causar danys a dos bancs i fer barricades. No haurà de complir els 21 mesos de presó per no tenir antecedents, però sí que es veu obligat a indemnitzar Banesto i el Banc Sabadell amb més de 3.000 euros i a pagar una multa de 3 euros al dia durant 18 mesos (o complir 9 mesos de presó). En cas de no pagar la suma econòmica, el jove hauria d'entrar a presó, ja que el número total de mesos sobrepassaria els 24, que és el màxim permès per no ser empresonat en cas de no haver-hi antecedents penals. En Joan Albert compta amb el suport d'Alerta Solidària, un por-
La lluita dels immigrants encercla la Subdelegació Una cadena humana va denunciar la Llei d’estrangeria Redacció, Barcelona Prop d'un miler de persones van acudir a la convocatòria de l'Assemblea per la Regularització Sense Condicions el dissabte 27 de novembre a Barcelona i van fer una cadena humana al voltant de la Subdelegació del Govern espanyol. Eren les sis del vespre quan els manifestants van arribar a la Subdelegació amb torxes i van encerclar tot l'edifici. Més tard, els manifestants van anar fins la plaça Catalunya, on van tornar a fer una cadena huma-
na que va encerclar la plaça. La convocatòria volia ser un crit d'alerta sobre la situació en la que viuen centenars de milers de persones immigrades al nostre país. El Govern espanyol ha anunciat un nou procés de regularització d'immigrants, però des de l'Assemblea per la Regularització Sense Condicions denuncien que aquest procés és molt restrictiu i que la major part de persones immigrades que actualment viuen en situació irregular no podran resoldre la seva situació i continuaran vivint en una situació que faci-
lita que els empresaris les explotin laboralment. Punts d'informació A diversos barris de la ciutat
taveu de la qual va assegurar que la sentència "és exagerada i està basada en una causa política". Durant el judici no va comparèixer cap agent de la Policia Nacional espanyola, cos que va efectuar la detenció, i l'únic testimoni que va aportar l'acusació va ser el d'un policia municipal que donava una versió inconcreta i sovint contradictòria dels fets. D'altra banda, una de les entitats bancàries no va presentar ni un informe pericial que valorés les destrosses causades i tampoc hi van haver proves que avalessin que el noi sigui responsable d'aquestes destrosses. La jutgessa va ignorar una carta de suport al jove enviada des de l'ajuntament de Bellmunt i la declaració d'altres testimonis. No està sol Arran de la sentència s'ha creat el Comitè de Suport al Joan Albert, que ha repartit guardioles de solidaritat, ha llegit manifestos i penjat pancartes en diversos concerts i ha organitzat també un dinar de solidaritat al que van participar més de 150 persones. El proper acte serà una jornada de solidaritat el dissabte 27 de novembre a Bellmunt on hi haurà un sopar popular, una trobada d'acordionistes, teatre i concert. Per la seva banda Endavant, Maulets i el col·lectiu de Ponent l'Espenta demanen l'absolució i la retirada de tots els càrrecs. Alerta Solidària lamenta la condemna d'un "actiu militant independentista, compromès amb la vida cívica de la seva comarca i el seu poble".
Per a més informació www.solidaritat joanalbert.tk Barcelona s'han obert punts d'informació per donar suport a les persones immigrades en qüestions legals i socials. I és que molts cops, les persones nouvingudes topen amb molts obstacles perquè no coneixen el funcionament d'alguns organismes o desconeixen la legislació del país. Alguns espais que ja acullen aquest punts d'informació són el Centre Social de Sants, RAI (al barri de la Ribera) i l'Espai Obert (al Poble Sec).
Economia
Philips desmantella les seves darreres seus catalanes 1.500 treballadors es mobilitzen per exigir la intervenció directa de les fàbriques pel tripartit autonòmic Àlex Tisminetzky, Barcelona La multinacional holandesa d'electrodomèstics Philips està desmantellant les seves darreres factories catalanes, les de Lámparas Z i Miniwatt de la Zona Franca de Barcelona i la de Philips Procesos Electrónicos al Polígon Can Pedrosa de l'Hospitalet de Llobregat.El procés, que es va iniciar a principis dels anys 80, ha significat la divisió de la multinacional en tres petites filials i la pèrdua paulatina de 12.000 llocs de treball, dels quals més de 200 s'han produït el darrer any i mig. Producció sota les possibilitats i reduccions de plantilla Els comitès d'empresa de les tres seus van aprofitar la mobilització dels treballadors per denunciar "una política deliberada de reducció dràstica de la plantilla en els darrers anys tot i l'augment de la demanda". En el cas de Lámparas Z, la direcció de la multinacional ha anat portant a terme una política d'acomiada-
Els treballadors de Philips es mobilitzen pel futur de l’empresa a Catalunya
ments i prejubilacions, acompanyada del trasllat de la producció a les noves factories de Mèxic i Polònia. Tot i la política de desmantellament de Philips, en els darrers mesos s'estava obligant els treballadors a anar-
hi els dissabte per cobrir els encàrrecs. A Miniwatt, on conserven un comitè d'empresa amb un ampli historial de lluites, la direcció va iniciar el 2001 la liquidació de l'equipament
durant els caps de setmana i va efectuar un ERO (expedient de regulació d’ocupacio) fraudulent que va significar l'acomiadament de 161 treballadors. L'abril de 2003, la factoria va ser venuda a una empresa
S'inicien les jornades de la Xarxa contra la precarietat Les Cotxeres de Sants acolliran els dies 10 i 11 unes trobades que tindran el seu preàmbul en una dotzena d’accions descentralitzades el dia 2 de desembre Àlex Tisminetzky, Barcelona
Acte de suport de la Xarxa als treballadors de l’empresa deslocalitzada Fisipe
Les properes setmanes la Xarxa contra el Tancament d'Empreses i la Precarietat ha convocat un seguit de mobilitzacions i debats amb l'objectiu de coordinar els col·lectiu i organitzacions que lluiten contra la precarietat social. Les jornades compten amb un ampli ventall d'adhesions sindicals, socials i polítiques de l'esquerra anticapitalista catalana i han
Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Tipus de subscripció:
Població: Telèfon: E-mail *ordinàries: trimestral (9 euros) semestral (18 euros) anual (36 euros) *solidàries: aportacions superiors a les ordinàries
Domicialiació bancària Nom del titular: Entitat Oficina
Control
Població: Número de compte
Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32. Accent@correucatala.com
estat pensades com un punt inicial on intercanviar experiències de mobilització en els camps de la immigració, veïnal, sindical o estudiantil. Programa d'actes Les convocatòries s'iniciaran el dia 2 de desembre amb accions i actes descentralitzats als barris i pobles arreu del Principat. En el moment de tancar aquesta edició estaven confirmats actes a Sants (17.30h plaça de Sants), Gràcia (18.30h Jardinets), Ciutat Vella (10h al carrer Fontanella,6, contra les contrates de la Generalitat), Universitat Autònoma de Bellaterra (12h plaça Cívica), Horta-Carmel (19h davant de Telefònica de passeig Maragall), Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Barcelona,
Del 30 de novembre al 14 de desembre de 2004
especialitzada en tancaments, l'holandesa Bussines Creation, que en 20 mesos ha reduït la pantilla en 200 treballadors. Les previsions tampoc són bones a Philips Procesos Electronics on la reducció de personal també ha estat important, ja que han perdut el 50% dels seus 100 treballadors en els darrers dos anys i han mantingut la productivitat subcontractant una tercera empresa. Mobilitzacions i demandes En demanda del manteniment dels llocs de treball de la multinacional holandesa es van manifestar més de 1.500 persones pel centre de Barcelona el passat 21 de novembre convocats pels comitès d'empresa. Els treballadors van denunciar la complicitat dels governs autonòmic i espanyol amb l'empresa, que tot i la seva política de desmantellament ha gaudit d'amplis beneficis fiscals i subvencions, així com la cessió per part de l'Ajuntament de Barcelona de terrenys sense cap pla de viabilitat, donant grans beneficis a Philips amb posteriors negocis especulatius. Els comitès d'empresa de les tres factories van presentar una carta al govern autonòmic tripartit sol·licitant que es negociï un Pla de Futur amb la multinacional que garanteixi els llocs de treball i, en cas de negativa de l'empresa, el govern intervingui directament les factories.
Poble Nou, Sant Andreu, Sarrià, Vilanova i la Geltrú, Lleida i Capellades. El dia 3 es presentaran les jornades a Roquetes (Garraf) amb les intervencions de sindicalistes de Miniwatt i Telefònica. El dia 9 de desembre s'ha convocat una cercavila pel centre de Barcelona a les 7 del vespre al Portal de l'Àngel. El divendres 10 de desembre a les 6 de la tarda començaran les trobades a les Cotxeres de Sants de Barcelona amb una xerrada sobre els conflictes a diferents empreses en lluita. El matí de l'11 de desembre estan previstos quatre tallers, que inclouran l'habitatge, les noves formes d'organització dels precaris, les deslocalitzacions i les administracions públiques. Després de la paella del migdia, els tallers presentaran les seves conclusions en el plenari de la tarda, que ha estat titulat "Precarietat: el fracàs del sindicalisme?". Durant tota la jornada es passaran vídeos sobre diferents lluites contra les polítiques neoliberals. Finalment, el diumenge 12 es presentaran les conclusions de les trobades en una assemblea oberta a les 12 del migdia a la plaça Sant Jaume.
Del 30 de novembre al 14 de desembre de 2004
Juanjo Garcia. València.
Internacional
El PPG o la corrupció de la corrupció
El 82 aniversari del president de la Xunta, el passat 23 de novembre, ha tornat a posar d'actualitat la situació de fragilitat del Partit Popular de Galícia (PPG). La coincidència amb la presentació del renascut Partido Galeguista, només una setmana abans, deixa ben clares dues coses: que les ferides continuen obertes dins del PPG i que l'esclat de la crisi té un component biològic ineludible. Per bé que Fraga evoque les figures d'Adenauer o Balaguer, la seua perpetuació i el seu deteriorament físic comença a recordar més al que fos el seu cap de govern. Des de la seua aterrada en la política gallega el 1989, Fraga ha fet i desfet dins el PPG sense sotmetre's a l'arbitri de la direcció estatal del partit. Més que jutge, ha estat part decisòria en les tensions que s'han anat succeint en la política gallega i que amb el temps van anar format un grup de gallecs malcontents a Madrid. Aquest grup estaria format fonamentalment pels exministres espanyols Mariano Rajoy, Romay Becaria i Anna Pastor. Davant d’aquests il·lustres exiliats, Fraga abanderava un grup que tenia com a cap més visible el seu probable successor: Xosé Cuinha, exconselheiro de Política Territorial, Obres Públiques i Habitatge. Segons ha denunciat recentment el periòdic Novas da Galiza, des d'aquesta conselleria es derivava capital cap al finançament irregular de PPG, i també cap a l'enriquiment il·lícit d'alguns notables del partit com el president de la Diputació de Lugo, Francisco Cacharro Pardo. Enmig de totes aquestes tensions el novembre del 2002 es va enfonsar el Prestige davant de la costa gallega. Gènova va aprofitar la falta de reflexes del govern gallec i, en paraules de Xosé Manuel Beiras, Fraga deixà d'eL’exministre franquista i actual president de la Xunta, Manuel Fraga xercir com a president de la Xunta i deixà que Rajoy ocupés l'espai institucional. Va ser el detonant de l'es- va acompanyar. Fraga el deixava major percentatge de les quatre cir- reaparició de Cuinha en l'escena políclat. Segons Beiras, la Xunta es va caure. Tanmteix, les eleccions muni- cumscripcions. En aquest context, tica gallega era, doncs, inevitable. Per partir en dos pedaços: el grup que cipals del 2003 donarien una lliçó a Baltar exigia protecció per ells i per eixes dates l'única eixida a la crisi fou volia que Fraga i la Xunta exerciren Madrid. Mentre el vot del PPG regis- als seus. A aquest grup se sumà el nomenament de Fraga per succeirles seues responsabilitats en defensa trava una forta sotragada a les ciutats Cacharro Pardo, qui defensà que la se a ell mateix, i evitar majors dispudels ciutadans gallecs, i un grup que més importants del país, amb l'excep- successió de Fraga era una qüestió tes de poder, i l'amenaça a Baltar, i s'infiltrà en la c i ó interna on Madrid no tenia res a dir. indirectament a Cuinha, d'un avanXunta per servir d'Ourense, el Darrere dels dos hi çament de “Fraga ha estat part Madrid. Tot i l'elepartit aconse- havia oculta la llarga les eleccions “La inesperada derrota decisòria en les gància de l'acusació guia retenir el mà d'un Cuinha autonòmidel 14-M tingué com a tensions que s'han anat a ningú se li escapa poder als encara a la defensiva. ques que els resultat un canvi en les succeint en la política que l'eufemisme m u n i c i p i s Així les coses la inesdeixés sense perspectives d'ambdós gallega” tenia una càrrega de x i c o t e t s . perada derrota del marge per bàndols” profunditat. Com a Aquesta dada PP el 14-M tingué muntar un resposta a la catàstrofe del Prestige, el cobrava una rellevància important a com a resultat un partit. La govern va anunciar la creació del Pla dos anys d'unes eleccions al canvi en les perspectives d'ambdós calma arribava, tancant la crisi en fals. Galícia, un pla d'infrastructures que Parlament gallec sense un candidat bàndols. Tots aquells que esperaven La reaparició del Partit Galleguista, compensés les pèrdues generades per encara definit. Les dades afavorien la veure’s beneficiats per l'arribada de amb també il·lustres malcontents del la desfeta ambiental. Dins de la polí- vella guàrdia caciquil. A la província Rajoy a la presidència del govern PSG-PSOE, pot ser l'avançada del tica gallega ningú obviava que l'ob- d'Ourense, feu de Xosé Luis Baltar, el espanyol, s'estavellaren amb la con- definitiu trencament d'equilibris i el jectiu últim del pla era la compra de PPG aconseguia el 52% dels vots, el tracció del poder del PP estatal. La pas a la contesa electoral. fidelitats des de Madrid. La primera víctima de l'ofensiva del PP estatal va ser el propi Cuinha. Una més que probable filtració revelà la venda per part d'una de les seues empreses de material per a retirar txapapote per valor de més de 45.000 euros. L'escàndol se sumava al seu llarg historial de punts foscos sobre la contractació d'empreses vinculades a ell o als seus familiars per part de la Xunta. Però aquesta vegada la fortuna no el
La falta d'un dofí de Fraga augmenta les tensions internes del partit
Dos anys entre "boines" i "birrets" Cronologia d'una crisi Novas de Galiza. S’atribueix al propi Xosé Luis Baltar la definició del seu bàndol, i per extensió el de Cuinha i Cacharro Pardo, com els de la "boina"; és a dir el sector caciquil del partit però també el més influent en nombre de vots, nombre d'ajuntaments i capacitat distributiva de favors. La denominació de l'altre sector del PPG com els del "birret" és d'origen més incert. 14 de novembre 02. L'enfonsament del Prestige. Detonant de la primera crisi. 17 de gener 03. El conselheiro Cuinha dimiteix després què es filtre a la premsa que empreses de la seua propietat vengueren material per recollir txapapote. 26 de gener 03. Fraga pronuncia unes paraules no exemptes d'ironia: "El Pla Galícia no és fum sinó la foguera de la renovació de Galícia". 24 de gener 03. El Consell de Ministres aprova el Pla Galícia, amb una inversió global de 12.459 milions d'euros. 22 de gener 03. Es produeix la "Revolta da quinta do Nene" dirigida per Cuinha i sostinguda pels seus afins com Xosé Luis Baltar. Cinc diputats al Parlament gallec remeten una carta a Aznar i Fraga exigint la dimissió del secretario xeral del PPG, Palmou, a qui consideren responsable de la caiguda de Cuinha. La segona crisi. El període entre les eleccions municipals del 2003 i les estatals del 2004 està marcat per un impas forçat. Malgrat el silenci dels principals actors de la crisi, s'evidencien moviments importants al darrere de l'escenari. El principal, La Voz de Galícia, el diari de major difusió al país, deixa d'afavorir Cuinha i transfereix fidelitats cap al grup dels del "birret". L'inici del curs polític dóna el tret d'eixida en la cursa cap al poder. 5 d’octubre 04. Xosé Luis Baltar es reuneix a Luintra amb antics militants de Centristas da Galiza. 8 de setembre 04. El conselheiro d’Agricultura, Diz Guedes, home fidel a Cuinha, dimiteix després que Fraga es negués a concedir-li la conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Habitatge. 10 de setembre 04. Fraga nomena dos vicepresidents. Un home de Rajoy, Nunhez Feijóo, i un del sector de la “boina”, Barreiro. Però els ourensans es mostren recelosos perquè creuen que s’ha trencat l'equilibri de poder. 17 d’octubre 04. Presidents de les cambres fidels a Baltar comencen a abandonar el PPG. Baltar mobilitza els conjurats "da quinta do Nene". 20 d’octubre 04. Baltar proposa a Fraga la ruptura del PPG amb la creació d'un partit minoritari que li garantira el govern després de les eleccions. Fraga l’amenaça amb avançar la convocatòria i no deixarli marge. 17 de novembre 04. Presentació del renascut Partit Galleguista.
Cultura
Mor el polifacètic activista cultural Miquel Porter Moix El poble d'Altafulla va veure morir als 74 anys l'historiador del cinema Miquel Porter Moix, un dels més destacats animadors culturals dels Països Catalans Josep Maria Solé, Barcelona.El passat dijous 18 de novembre va morir, als 74 anys i a causa d’un atac de cor, en Miquel Porter Moix. Les mostres de condol no es van fer esperar i, des dels diferents àmbits del món cultural català, sorgien veus que recordaven la seva participació en nombroses iniciatives. Precisament per això, per realitzar col·lectivament un darrer record a la seva ingent tasca, es varen reunir els seus amics dos dies després als Caputxins de Sarrià. Tot i que, foren nombroses les tasques que va desenvolupar en làmbit cultural, en la que més va destacar i la que li va permetre guanyar-se el jornal va ser la seva dedicació al cinema. Aquesta era una afició que va Miquel Porter Moix estar alimentada pel seu pare, que portava les seves criatures a veure'n Lumière de l'Institut Francès i el pricada dissabte. A més, de seguida mer cine-club infantil de Catalunya varen arribar a casa seva les primeres del 1957. Algunes de les pel·lícules càmeres: primer una Nic i posterior- que hi projectava eren comprades als ment una Paillard. Aquesta prime- Encants, mercat barceloní d'on es va renca formació cinematogràfica el va abastir d'altres nombrosos i variats marcar decisivament i l'anà acom- objectes relacionats amb aquest món panyant allà i que van anar on fos. constituint el que “Va destacar pel seu Un cop casat més tard seria la compromís amb la vida amb la C o l · l e c c i ó cultural, social i política Guillemette Cinematogràfica del país” Huerre van Catalana (COCItenir sis CA), pare i mare infants. I va ser llavors quan va ini- del que és la Filmoteca de ciar les projeccions per a família i Catalunya. amics i que li van servir com de Encara relacionat amb el cel·luloide, laboratori de proves del que més tard el 1975 va obtenir el primer doctoserien les sessions de cinefòrum que rat en cinematografia dels Països va anar organitzant arreu i d'entre Catalans i el 1994 la càtedra els que van destacar el Cercle d'Història del Cinema de la
Però, com he assenyalat més amunt, en Miquel Porter va saber treure-li encara més suc a la seva vida. Per exemple creant, a les darreries dels cinquanta i junt amb en Ricard Salvat, la companyia Teatre Viu, amb la qual varen representar obres de Txèkhov, Ionesco o Dürrenmatt. O participant en la fundació, junt entre d'altres en Josep Maria Espinàs o la Remei Margarit, de l'associació de cantants en català Els Setze Jutges (encara és possible trobar alguna de les seves cançons en un parell de discs dels 90: Edigsa 1961-1963, Nova Cançó. Inicis i evolució i Homentage 16 jutges). Era l'any 1961. O integrant en el govern Tarradelles com a diputat d'ERC, on va desenvolupar el càrrec de Director General de Cine entre el Universitat de Barcelona. El 2000, 1980 i el 1986. O exercint la secredesprés de 32 anys d'exercir classes taria confederal de la Intersindicald'estètica, història i sociologia del CSC entre el 1990 i el 1998. O cine i de l'audiovisual, el van jubilar. esdevenint el rector de la Mentrestant, havia combinat la seva Universitat Catalana d'Estiu de faceta docent amb la de crític a les Prada de Conflent entre el 1996 i publicacions Destino, Avui i Serra el 2001. O programant, a la D'Or, i la d'hisUniversitat de toriador del Barcelona, el “El cinema va ser la cinema, especicle “El cinededicació que li va cialment del rus ma, mirall entre permetre guanyar-se el (el primer guerra i pau” jornal” volum de la amb títols tant inacabada suggeridors Història del cine com Octubre, El rus i soviètic, del 1968) i del català gran dictador, o La batalla d'Alger (La cinematografia catalana, del entre el novembre del 2004 i el 1958, Adrià Gual i el cine primitiu març del 2005. Malhauradament, de Catalunya: 1897-1916, del 1985, aquesta darrera iniciativa de l'infao Història del cine a Catalunya: tigable Porter i Moix no la podrem 1895-1990, del 1992). compartir amb ell.
Autoestima i Països Catalans El despertar dels Països Catalans és una edició de La Busca que aplega les ponències de la jornada de psicologia i identitat nacional Recuperació de l'autoestima i normalitat nacional, realitzades a Sueca (Ribera Baixa) el 14 de febrer de 2004. El tema central és l'actitud dels catalans vers la pròpia identitat, i encara que el tractament varia en funció de les ponències (algunes de les quals son força interessants), val a dir que hi ha, com a tònica general, una certa tendència a recolzar-se en principis abstractes de psicologia social i sociolingüística i no en la concreció històrica del cas català. Això és especialment notable a la ponència de Quim
Gibert, en què la referència permanent a cites no està sempre plenament justificada. Les ponències de Bernat Joan, d'una banda, i les de Ferran Suay i Gemma Sanginés són força més interessants i, tot i així, no escapen a aquesta objecció general. És així perquè el fons de la qüestió és de tipus metodològic. D'una banda ens trobem amb uns paradigmes científics amb base en la psicologia, i de l'altra, un fenomen (la crisi d'identitat als Països Catalans) profundament determinat per fets històrics, polítics i ideològics. I no és fàcil aplicar aquests mètodes a un objecte així sense que es talli l'all i oli. D'altra banda no està gens clar com es pot aconseguir
una identitat normal en un país anormal sense fer referència a la lluita contra els mecanismes objec-
tius d'opressió que estan a la base de l'esmentada crisi d'identitat. No és cert que "les dues causes principals de mort de llengües són les migracions i les actituds lingüístiques negatives" (Carme Junyent). Seria més apropiat dir que la causa està en els interessos del capital (mercat) i en la insistència de les elits espanyoles a construir un Estat nacional a qualsevol preu. Joan Sebastià Colomer i Tejada
Del 30 de novembre al 14 de desembre de 2004
Decepció catalana a Fresno Jordi Garrigós Cubells, Barcelona La nit del dijous 25 de novembre el comitè executiu de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS), va rectificar la decisió presa a Miami al març on es considerava Catalunya com a membre oficial de ple dret a la FIRS. Aquest fet suposava que la selecció del Principat podia competir oficialment a mundials i europeus de totes les disciplines del patinatge mundial. La votació feta a Fresno (EUA) va estar envoltada per una estranya polèmica m´´es apropada a actituds "gangsterils" que de fair play esportiu i va portar al president de la FIRS, Isidre Oliveras de la Riva, a dimitir del seu càrrec per discrepàncies amb la decisió. Finalment, la Federació Catalana de Patinatge va presentar un recurs per anular la votació anterior que va ser desestimat per una gran majoria a l’Assemblea General de la FIRS o l’utilització política del tema de les seleccions regionals ha mantingut les tensions acumulades en els últims temps. Les pressions de l'administració estatal espanyola (la mateixa a qui el tripartit català dóna suport) han decidit alguns vots del bàndol espanyol, sobretot en el cas del membre colombià, que ha denunciat pressions espanyoles per decidir el seu vot. En l'àmbit català, ERC s'ha autoelegit com a líder de les reivindicacions catalanes, més per allu-nyar fantasmes sobre la seva col·laboració amb l'Estat espa-nyol que per la pròpia importància del fet i el seu cap, Carod-Rovira, ha instat al poble català fer boicot a la candidatura de Madrid als Jocs Olímpics del 2012. Finalment, el divendres 26, les organitzacions juvenils regionalistes JERC i JNC i l'organització de l’Esquerra Independentista Maulets van convocar una concentració davant la Subdelegació del Govern espanyol al pla de Palau de Barcelona on s'aplegaren unes 300 persones.
Del 30 de novembre al 14 de desembre de 2004
Contraportada
Entrevista a Álex Ávila exguerriller de les FAR i membre de Nuevo Horizonte i a A. Monterde, del col·lectiu El Frijol Rebelde
agenda
"Morirem abans que ens treguin de les terres que cultivem" Arnau Urgell i Vidal, Terrassa.- Guatemala va viure 36 anys de guerra. Des del 1996 centenars d'excombatents s'han hagut de reincorporar a la vida civil. És el cas de l'Álex, que des d'aquell any forma part de la comunitat de Nuevo Horizonte. Aprofitant
l'estada al nostre país, el recentment constituït col·lectiu El Frijol Rebelde està difonent la situació de les comunitats d'excombatents afectades pels projectes neoliberals derivats de l'Acord de Lliure Comerç per a les Amèriques. Adrià Valero
Quines foren les causes i conseqüències de la guerra que va viure Guatemala al llarg de la segona meitat del segle XX? Álex Ávila (A.A.) Guatemala, des de la seva independencia el 1821, va viure sota l'opressió dictadures militars excepte dos períodes de governs socials. Aquest fet comporta que el 1961, i amb l'extrema dreta al poder, comencés el moviment guerriller. La guerra era l'única opció possible en aquell context socioeconòmic. Els 36 anys de conflicte es van saldar amb 2 milions de morts i entre 20 i 30.000 refugiats a Mèxic. A la dècada dels 80 el govern va jugar la carta d'aniquilar les comunitats per tal que la guerrilla no tingués subministrament material ni humà. Aquesta situació, el context internacional (caiguda del bloc socialista i el canvi de política exterior dels EUA), la repressió a les ciutats així com el pes dels 200.000 desapareguts porten a valorar la via política com a sortida del conflicte. Com es va resoldre la situació? A.A. S'ha de tenir en compte que hi havia tres guerrilles, les Fuerzas Armades Revolucionarias (FAR) de tendència marxista-leninista, així com dues escisions: l'EGP i l'ORPA. El 1982 s'aconsegueix crear la Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG), aquesta organització es pot postular davant del govern com a interlocutora única. D'aquests manera el 1987 comença el diàleg i el 1996 es firmen els acords de pau en base a quatre eixos: la reforma constitucional, la tributació, els drets humans i els pobles indígenes. Quina és la sortida que trobeu els excombatents en el moment de ser desmobilitzats? A.A. Vam decidir crear cooperatives agrícoles com a únic mitjà per a sobreviure. De fet, érem gent que no teníem cap lloc on viure, ens van deixar amb un sac i dues mudes. Mentre a la ciutat es feia política, al camp el 60% dels guatemalencs havíem de buscar alguna sortida a la nostra situació. Les condicions de la terra obliguen a organitzar-se col·lectivament per a obtenir una mínima rentabilitat. La cooperativa pretén que els agricultors poguem treballar en projectes productius comunitaris. Tenim molt clar que el nostre projecte no és una utopia sinó que és funcional. Vuit anys després d'abandonar les armes, quina és la relació amb els antics companys de lluita? A.A. La pràctica política dels partits hereus dels grups guerrillers es troba
Álex Ávila, exguerriller de les Fuerzas Armadas Revolucionàries
totalment distanciada de les comunitats. Des de Nuevo Horizonte s'aposta per l'Alianza por la Vida y por la Paz, formada per una trentena de col·lectius de base, la qual pretén generar opinió per a pressionar el govern en les reivindicacions com a comunitat. D'aquesta manera situen a escala nacional, i fins i tot internacional, els problemes causats pel pagament de les terres així com els projectes expansionistes derivats de l'Acord de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA). Com afecta l'ALCA en una comunitat rural de Guatemala? A.A. L'ALCA es plasma a Centre Amèrica amb el Plan Puebla Panamá (PPP). Aquest, preveu entre moltes altres actuacions la construcció de grans infraestructures que permetin desenvolupar els plans comercials d'expansió dels EUA cap als països emergents d'Àsia. Consideren que Centre Amèrica és la plataforma ideal i per aquest motiu necessiten autopistes, energia hidroelèctrica i la industrialització de zones tradicionalment agrícoles. Com a comunitat ens afecta, nosaltres depenem del medi ambient per al desenvolupament agrari. S'ha de tenir molt en compte la introducció del blat de moro transgènic. Aquesta aposta estratègica de la indústria agroalimentària nord-americana és un atac directe a la nostra dieta bàsica, ja que nosaltres cultivem fins a dotze varietats autòctones d'aquest cereal. L'altre gran problema a nivell nacio-
nal és la situació derivada del pagament de les terres. Com l'afronteu? A.A. El fet de ser excombatents ens va comportar que les terres no se'ns cedissin sinó que les vam haver de comprar a partir d'un préstec del Fondo de Tierras amb un interès altíssim del 12%. Això ha provocat que actualment no estiguem capacitats per retornar-lo. Es tracta d'un deute impossible de pagar, doncs tot el valor produït per les nostres activitats hauria de servir íntegrament per destinarse a aquest objectiu. És un problema generalitzat a Guatemala i que està portant a molts col·lectius a ocupar terres. Quina és la resposta governamental enfront l'impagament de les terres? A.A. A nosaltres ens han amenaçat amb desallotjar-nos. Però la nostra postura és que morirem allà abans que ens treguin. De fet, el govern ens va arribar a acusar de "mandrosos" i consideraven que no pagàvem ja que els nostres projectes no tenien cap mena de funcionalitat. L'home del govern que digué aquesta afirmació en una reunió, el vam estar a punt de linxar. El problema no és la viabilitat dels projectes -que està demostrada- sinó el sistema d'ofegament econòmic que suposen els interessos del deute. El col·lectiu El Frijol Rebelde desenvolupa una tasca de solidaritat internacionalista amb la comunitat de Nuevo Horizonte. Per quin motiu es busquen complicitats més enllà de Guatemala?
Arnau Monterde (A.M.) La necessitat de defensar les terres enfront les amenaces del govern així com el distanciament absolut amb els partits d'esquerra obliga a la comunitat a buscar la complicitat amb altres organitzacions de base. En aquest cas, des de l'Ateneu Candela de Terrassa vam conèixer la situació de Nuevo Horizonte i de mica en mica la relació es va fer més intensa. Després de l'estada de dues a brigades a la comunitat els dos darrers anys, hem decidit constituir-nos com a col·lectiu per tal de difondre la seva situació així com continuar col·laborant amb els seus projectes. Quines són les prespectives del col·lectiu que tot just presenteu avui? A.M. En primer lloc tenim molt clar que hem de desenvolupar una tasca de difusió de la situació de Nuevo Horizonte així com dels plans neoliberals que afecten a la zona mitjançant la denúncia d'empreses de l'Estat espa-nyol com Endesa i Unión Fenosa que tenen interessos directes en els plans del PPP. Intentarem continuar enviant brigades solidàries que permetin desenvolupar projectes d'educació i sanitat. Tot i això tenim molt clar que volem trencar amb el paternalisme de les ONG i quan aportem algun tipus de material com vam fer el darrer any va ser fruit de les decisions preses per la comunitat. Així mateix la nostra relació pretén ser de feed back continu i bona prova d'això és l'estada de l'Álex entre nosaltres.
NOVEMBRE Dimarts 30 Barcelona (Barcelonès). Xerrada "Palestina vista per dos brigadistes". 18:30h, Aula 11 Facultat de Medicina (Campus Casanova). Organitza: CEPC. Maresme (Mataró). Xerrada "Les dones de la història". 20h, Casal Fèlix Cucurull. DESEMBRE Dijous 2 Mataró (Maresme). Xerrada sobre el futur de l'okupació. 20:30h, CSOA l'Estella. Organitza: Col·lectiu Musaik. Barcelona (Barcelonès) Jornada contra la Constitució Europea. A partir de les 12:30, Campus Mundet de la UB. Organitza: CEPC. Divendres 3 Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat). VI Jornades Anarquistes. 20h, Escola Torres i Bages. Organitza CNT. Dissabte 4 Barcelona (Barcelonès). Concert pels 2 anys de l´Assemblea de Joves amb Camarada KalashniKov, Insershow i altres. 21h, Sant Andreu. Organitza: Endavant i Assemblea de Joves. Diumenge 5 Guardiola (Berguedà). Presentació "La independència no passa per Espanya" amb el PSAN. Després concert amb Skardats Igitai-a, al Centre Cívic. Organitza: Associació Sociocultural del Berguedà i Flares. Quatretonda (Vall d'Albaida). Jornada contra la Constitució Europea. A partir de 17h. Organitza: Avalots-Assemblea de Joves. Divendres 10 Barcelona (Barcelonès). Sopar i concert per l'Ateneu Popular de l'Eixample. 20h, passeig Sant Joan. Dissabte 11 Barcelona (Barcelonès) Jornades contra la precarietat. Tot el dia, Cotxeres de Sants. Organitza: Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat. Mont-ras (Baix Empordà) Biclicletada contra l'anella de les Gavarres. 10h, Aparcament de Ca la Filomena. Diumenge 12 Barcelona (Barcelonès). Manifestació pel centre de Barcelona. Organitza: Xarxa Contra els Tancaments i Precarietat. Dimecres 15 Hospitalet (Barcelonès). "12 anys sense Pedro. Assassinat per 1 policia, demanem justícia". Concentració davant els jutjats, 10h. Manifestació, 20h, Av. Catalunya.
Envia les convocatòries a accent@correucatala.com
L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 47. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors. Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@correucatala.com. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés. Països Catalans: Laia Altarriba, Jaume Calafell, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Marta Insa, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigòs, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució : Albert Roig, Martí Urgell i Xavi Vázquez. Han col·laborat en aquest número: Adrià Valero, Ester de Pablo, Jordi Mateu, Novas de Galiza.