Accent 48

Entrevista a Pernando Barrena, membre de la Mesa Nacional i portaveu de Batasuna Del 14 al 28 de desembre de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans

Número 48

Mor en Roger, jove gracienc, víctima d’un atac feixista Mireia Comas

Manifestació de protesta l’endemà de la mort del jove gracienc

El passat 10 de desembre va morir en Roger, jove apunyalat per un grup de caps rapats feixistes a la passada Festa Major de Gràcia. El veí del barri barceloní portava més de quatre mesos ingressat en estat de coma a l'UCI de l'hospital de la Vall d'Hebron. L'endemà de conèixer-se la notícia unes 300 persones van recórrer els carrers del barri. El recorregut, realitzat en silenci, ha acabat a la parada de metro de Fontana on l'integrant del moviment okupa fou atacat. Posteriorment es convocà a una nova manifestació que se celebrarà el proper dia 23 de desembre a les sis de la tarda la Plaça Urquinaona de Barcelona.

La Coordinadora Antirepressiva de Gràcia, en un comunicat "feliciten" a les autoritats del districte i a la policia per la seva passivitat al respecte i especialment a les autoritats judicials per haver posat en llibertat a l'assassí confés del crim. Finalment afirmen que "sempre és el poble qui posa els morts, mentre s'empara al feixisme en la més absoluta impunitat".

D'altra banda, el mateix dia de la mort d'en Roger es coneixia que el titular del jutjat d'instrucció número 11 de Barcelona, Francisco González Maíllo, tornaria al punt de partida en les investigacions. Després de l'agressió feixista es va identificar com a autor a l'inici de la investigació a Aitor D.C., que ja havia estat detingut i processat en una altra ocasió. L'acusat, va acceptar l'autoria dels fets tot i que afirmava que fou fortuït i el jutge el deixà en llibertat sota fiança. Problemes posteriors amb la seva identificació han provocat que el procés judicial hagi de tornar-se a iniciar.

València acull el Fòrum Mundial per a la Reforma Agrària Els passats dies 5, 6, 7 i 8 d'aquest mes es va celebrar a València el Fòrum Mundial per la Reforma Agrària. Aquest congrés, d'abast internacional, ha servit per analitzar en tallers, conferències i seminaris, tot un seguit d'experiències de reforma agrària aplicades a diferents països del món. Durant aquests dies han recordat casos duts a terme al llarg del segle passat a països tan diversos com la Xina, l'antiga URSS, Cuba o Mèxic; o el desenvolupat al propi Estat espanyol als anys trenta. També s'han posat en comú els que actualment s’estan desenvo-

lupant a Veneçuela o Sud-àfrica, alguns dels casos més paradigmàtics del moment. En els debats s'ha pogut mesurar fins a quin punt aquests processos sobre la propietat de la terra han incidit no només en la vida quotidiana dels camperols, sinó també quina és la seua trascendència per al desenvolupament macroeconòmic dels mateixos països que les potencien.

Aquest fòrum, que ha estat organitzat per una quinzena d'organitzacions, ha comptat amb el suport de vora tres-centes entitats de diferents paï-

sos, des dels moviments camperols fins als estaments acadèmics dels cinc continents. Per altra banda i aprofitant la trascendència mediàtica d'aquest esdeveniment, membres de Per l'Horta, d'Acció Ecologista-Agrò i de l'organització Via Camperola van bloquejar de manera simbòlica durant unes hores la porta d'una de les bases de contenidors que l'Autoritat Portuària té en terrenys protegits de l'horta de València. En l’acció també hi van participar els dirigents de Via Camperola Josep Bové i Paul Nicholson.

Sumari: ······················

Internet sense fils al Barcelonès Països Catalans / 2

Accions i debat a les jornades contra la precarietat Economia / 5

G. Bush designa un nou gabinet Internacional / 6

Diada del 31-D a Mallorca La plataforma unitària 31 de Desembre, que engloba diverses entitats i partits polítics nacionalistes (PSM, ERC, JERC, JEN, STEI, Maulets, Lobby per la Independència, etc.) ha convocat de nou pel dijous dia 30 de desembre la tradicional manifestació per les llibertats nacionals del poble mallorquí dins el marc dels Països Catalans. Enguany el lema escollit ha estat el de "Per l'Europa dels pobles".

Els manifestants partiran del passeig del Born a les sis d’hora baixa i acabaran, si no hi ha impediments per part de l'Ajuntament i Delegació de Govern espanyol, davant l'estàtua de Jaume I. Posteriorment com cada any hi haurà una revetlla amb un concert.

editorial així com en la vida privada es distingeix entre allò que un home pensa i diu de si mateix i allò que realment és i fa, en les lluites històriques s'ha de distingir encara més entre les frases i les pretensions dels partits i la seua naturalesa reals i els seus interessos reals, entre allò que imaginen ser i allò que en realitat són." (K. Marx. El 18 Brumari de Lluís Bonaparte) No és sobrer recordar aquesta advertència de Marx ara que els ajuntaments comencen a encendre els enllumenats dels carrers més comercials o que comencen a bombardejar-nos amb anuncis de joguines i perfums a la televisió, ara que ens endinsem, poc a poc, en una altra activitat típicament nadalenca: realitzar balanços. Ara, per tant, que hem de distingir entre allò que són proclames i pretensions i allò que ha estat la realitat política dels nostres governants.

El 2004 va començar amb uns governs autonòmics quasi acabats d'escollir i va presenciar un canvi, per molts inesperat, d'inquilins a la Moncloa. Ha estat, doncs, un any de canvi a nivell institucional, a nivell de cares, declaracions i, fins i tot, de tarannà. Però, què ha canviat realment?

Al País Valencià, malgrat la continuïtat del PP, hi ha hagut relleu de dirigents -no sense les corresponents baralles internesperò amb poques diferències discursives i executives més enllà de l'interessat revifament del blaverisme. A les Illes, el retorn del PP al poder ha suposat un reactivament de les polítiques

“I

Recuperar la mobilització més agressives vers el medi i la cultura. I al Principat ha arribat un tripartit desbordant de voluntats socials i nacionals...

En aquest darrer cas, les distincions que reclama Marx són més evidents: d'una banda, les presses per eixir a la foto amb la selecció guanyadora a Macau i, d'altra, el desentendre's davant les ingerències espanyoles a Fresno; d'una banda, les crítiques al Govern anterior per la política d'immigració i d'altra ratificar la mateixa llei i desallotjar violentament les esglésies ocupades per reclamar papers; d'una banda, la promesa d'una política social i, d'altra, la continuació en les polítiques de privatització (com ara l'intent de cobrar per les visites als centres mèdics o la més recentment expressada voluntat de "liberalitzar" el sector ferroviari). I així podríem continuar fins a completar una llarga llista.

I no és només una característica del tripartit principatí. El Govern de Zapatero, mantingut amb el suport d'ERC, ha practicat també aquesta doble moral: retira les tropes d'Iraq però n'envia a l'Haiti; atura el transvasament de l'Ebre però manté el del Xúquer. I quan la integritat “d'España" està en perill, el seu tarannà dialogant topa amb el seu sentiment ultranacionalista. Dos exemples només: la selecció regional

d'hoquei del Principat o l'oficialitat del català a Europa.

Malgrat aquestes evidències, el cert és que molta gent encara confia en el caràcter diferent d'aquests partits anomenats d'esquerra. I una mostra d'aquesta confiança és que la gent ha deixat d'eixir al carrer com ho havia fet els darrers anys de govern del PP. Es repeteix així un procés que vam patir amb l'anomenada transició. I no és casualitat que, de manera semblant, l'any que ve haguem de votar una altra constitució.

L'arribada del PSOE al poder -tant a Madrid com a Barcelona- és la millor garantia que el resultat del referèndum siga favorable als interessos de la burgesia.

Ara, per tant, és l'hora dels moviments populars i realment de base que, sense la mediatizació de l'esquerra institucional i els seus sindicats institucionals, ens hem d'organitzar per rebutjar aquest nou parany que és la Constitució europea. Aquest és el nostre repte de cara a l'any que ve. I hem d'esperar que quan tornem a fer balanç aquest cop ens podrem enorgullir perquè el 2005 haurà sigut l'any que els i les catalanes haurem dit “No” a la Constitució europea. Fem cas a Marx i no ens deixem enganyar. Un altre cop no.

Del 14 al 28 de desembre de 2004

l’apunt

Una xarxa pels moviments socials El projecte de creació d’una xarxa sense fils a Barcelona, Santa Coloma i Badalona no només té l’objectiu de facilitar als usuaris un accés més barat a internet i que no beneficiï les grans empreses, sinó que també vol ser una eina per a la difusió de continguts dels moviments socials. I és que la intranet del Barcelonès es constitueix com un espai on totes les persones usuàries podran ser, alhora, receptores i emissores de continguts, i també fomentarà la transmissió de projectes audiovisuals. Això significa, per exemple, que quan el projecte de televisió dels moviments socials es posi en marxa, aquesta xarxa sense fils serà un espai de difusió ràpid i de qualitat d’aquests continguts audiovisuals. Perquè a part de l’amplitud de banda a Internet que cada usuari contracti, la intranet permetrà la difusió d’una gran quantitat d’informació entre els ordinadors connectats. Així, les usuàries i usuaris podran navegar per les webs allotjades als servidors connectats a la intranet a una velocitat 20 vegades superior a la normal. També es podran baixar el correu electrònic a aquesta velocitat tan superior, i podran veure televisió en directe. I és que calen un mínim de 600K per poder veure televisió de bona qualitat en directe per internet, i cada punt d’accés a la xarxa tindrà una capacitat de 8 megues d’ample de banda dins de la intranet.

Si bé és cert que de moment seran unes desenes de persones les que formaran part d’aquesta xarxa, si s’aconsegueix convertir aquest projecte en una xarxa que connecti centenars d’ordinadors, el que avui són possibilitats obertes per a la difusió d’informació en format de text, àudio i imatge, en el futur poden esdevenir un xarxa de comunicació social.

Països Catalans

El Barcelonès sense fils serà una realitat a partir del mes de febrer L’Infoespai i Innova impulsen un cooperativa que permetrà als seus usuaris connectar-se a Internet al marge de les grans empreses operadores de telefonia

Una antena instal·lada a la torre de Collserola permetrà la connexió a Internet.

Laia Altarriba i Piguillem, Barcelona Per tal de connectar-se a Internet, la major part de la població contracta el servei d’una companyia privada que, per un mínim d’uns 30 euros mensuals. Aquestes companyies estan en mans de multinacionals i de corporacions empresarials que busquen obtenir el màxim benefici a través de l’oferta d’aquest servei. Però ja fa uns quants anys que arreu del món han sorgit alternatives a aquestes companyies a través de propostes com la xarxa sense fils. Aquestes alternatives sorgeixen dels moviments socials, que proposen la creació de coperatives d’usuaris per accedir col·lectivament a la xarxa i poder enfortir la comunicació social i les xarxes ciutadanes.

Als Països Catalans ja fa un temps que s’han impulsat xarxes sense fils que connecten ordinadors d’una mateixa població o comarca per tal que puguin compartir arxius entre ells. Algunes d’aquestes xarxes són Mataró Sense

Fils, Olot Wireless, Castelló sense fils o Arenys.org. La major part d’aquestes xarxes són el que s’anomenen intranets, és a dir, connecten a través d’antenes diversos ordinadors però no tenen la capacitat d’oferir la connexió a Internet.

El Berguedà és pioner La primera experiència que al nostre país connecta una d’aquestes intranets sense fils a la xarxa d’Internet global és al Berguedà. L’empresa Innova és la primera operadora de telecomunicacions sense fils i amb una perspectiva social. Des d’una vesant comunitària, aquesta empresa, formada per gent que prové del moviment de xarxa sense fils, ofereix l’accés a Internet global a les persones que formen part de la xarxa del Berguedà sense fils.

Partint de l’experiència berguedana i també amb el suport d’Innova, a començament del 2005 a les ciutats de Barcelona, Santa Coloma, Badalona i Rubí es posa en marxa una xarxa intranet sense fils que també oferirà als seus

usuaris l’accés a Internet. La iniciativa sorgeix de l’Infoespai, un projecte situat físicament al barri de Gràcia de Barcelona que vol contribuir a la “construcció d’una xarxa autogestionada d’eines i mitjans per produir, col·lectivitzar i difondre la informació transformadora. Un node de comunicació i enfortiment de la xarxa difusa dels moviments socials”. Com que aquest espai està constituït com una cooperativa d’usuaris, és l’àmbit legal sobre el qual es construeix la xarxa sense fils de Barcelona.

Cooperativa d’usuaris d’internet Enric Duran, dinamitzador de la xarxa cooperativa sense fils, explica que tothom que vulgui ser usuari d’aquesta nova proposta serà, també, membre de la cooperativa i participarà en la presa de decisions sobre l’evolució de la cooperativa d’usuaris. Quan a finals de gener o principis de febrer es posi en marxa aquest projecte, cada usuari disposarà d’una antena que l’enllaçarà amb una antena troncal situada al seu barri. Alhora, totes les antenes troncals estaran connectades a través de les ones amb la torre de Collserola, on la cooperativa d’usuaris ha llogat un espai per col·locar-hi una antena que té un abast en línia recta de 20 km.

D’aquesta manera, els ordinadors de tots els usuaris estan connectats entre ells i poden compartir arxius de text, àudio i vídeo. La connexió a l’Internet global és possible perquè la cooperativa compra a una operadora de telefonia 2 megues garantides d’accés a la xarxa mundial (a mesura que augmenti el nombre d’usuaris es compraran més megues).

Des que fa 15 dies es van obrir les inscripcions d’usuaris a la cooperativa, ja s’hi han apuntat més de 30 persones, i la previsió és que el nombre creixi exponencialment quan el projecte ja sigui una realitat.

Les quotes mensuals per als usuaris depenen de l’ample de banda que vul-

Locals on trobar L’ACCENT Alacantí: Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès: Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: El Racó, Roses de Llobregat. Casal el Racó, Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Eivissa: GEN Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l’Obra Cultural Balera, Es Pinzell, Can Capses. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló.

Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume IVila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Ripollès: Casal Independentista i Popular l’Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.

Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d’Història-UB)/ Associació Cultural la Fornal (St. Julià, 20 bx. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat)/ Ateneu Popular Arrels (Doctor Otero 11, Beniarrés), Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona)/ Ateneu l’Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés)/ Ateneu independentista i Popular de la Vila de Gràcia la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) / La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / El Casal (Sant Elies 8, 1r. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs. (Terrassa) / Casal Popular La Traca (Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9,Taradell)/ CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx)/ CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica)/ CEPC-Universitat de València (Baró St. Petrillo, 9)/ L'Arrel de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana)/ La Falcata (Panera 2. Lleida)/ Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B, Torelló)/ Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada)/ Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona)/ La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València)/ Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / Taberna l’Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera)/ 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).

gui cadascú: des dels 6 euros per 64K fins als 82 euros per 2 megues. Per tal de connectar-se a la xarxa hi ha una quota inicial per instal·lar el punt d’accés i la resta de components necessaris.

El punt d’accés que s’intal·la al terrat costa 85 euros. Des de la cooperativa proposen que les persones que es volen fer usuàries animin les seves veïnes i veïns que també se’n facin per tal de compartir aquest cost. D’altra banda, la cooperativa està a punt d’establir un acord amb Sintratel, la societat anònima laboral que han creat els treballadors que van ser acomiadats de Sintel, per tal que sigui aquesta empresa la que instal·li els aparells.

La quota mensual que pagarà cada usuari servirà per pagar el lloguer de l’antena a la torre de Collserola, el cost de la connexió a l’Internet global i el manteniment de la xarxa. Des de l’Infoespai calculen que a partir de 100 o 150 usuaris ja hi haurà beneficis. En aquest cas, serà l’assemblea d’usuàries i usuaris qui decideixi què se’n fa d’aquests diners. Enric Duran ja fa algunes propostes: enfortir la intranet i ferla arribar més lluny o promoure la creació de continguts alternatius per difondre a la xarxa, com per exemple la televisió dels moviments socials.

A més de tenir connexió a Internet sense que cap gran empresa en tregui beneficis, aquesta xarxa permet connectar tots els usuaris entre ells i també tenir un servei de telèfon més barat.

D’una banda, les trucades entre totes les persones usuàries seran gratuïtes.

D’una altra, la cooperativa, a través d’acords amb petites empreses de telefonia vinculades al moviment sense fils, oferirà que els associats puguin fer trucades més econòmiques, ja que no els cobraran l’establiment de trucada.

La inseguretat de la xarxa Els promotors de la iniciativa reconeixen que l’accés a la xarxa a través de les ones és poc segur. Però expliquen que la xarxa que impulsen a Barcelona garantirà als usuaris la mateixa seguretat que fins ara té qualsevol usuari particular que accedeix a Internet a través del cable.

Cop a la iniciativa de l’Ajuntament La posada en marxa d’aquest projecte succeeix al cap de pocs mesos que la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions espanyola (CMT) prohibís a l’Ajuntament de Barcelona que continués oferint l’accés gratuït a la xarxa a través de les ones a les seves instal·lacions, perquè considerava que vulnerava la competència. Tot i que és possible que durant les properes setmanes la CMT rectifiqui aquesta prohibició, cal remarcar que la xarxa que havia construït l’Ajuntament no era cap servei als ciutadans sinó només a la pròpia institució.

Per a més informació www.moviments.net

Països Catalans

Del 14 al 28 de desembre de 2004

L’Ermengol i l’Eudald lliures després de dos mesos de presó La seva detenció va revelar un altre cas d’utilització de fitxes il·legals de militants polítics per part del grup IV de la Brigada d’Informació de la policia espanyola Endavant

Redacció, Barcelona El passat 3 de desembre sortien en llibertat els dos joves veïns del barri de Santa Eulàlia, de l’Hospitalet de Llobregat, després d’haver passat dos mesos a la presó de joves de Trinitat acusats de participar en uns incidents al barri barceloní de Sants. la matinada del 3 al 4 d’octubre d’enguany, en què un grup de persones atacà una comissaria de policia amb còctels molotov.

Els joves foren detinguts temps després dels fets a la carretera de Sants, i després de passar per les mans de la policia durant el període de detenció, en què denunciaren repetits cops, vexacions i amenaces.

L’altre jove que també fou detingut però fou posat en llibertat al cap d’un dia, també denuncià els maltractaments patits, com els cops que li rebentaren el timpà i, a conseqüència, presenta lesions auditives permanents.

Davant el jutge, els detinguts negaren les declaracions fetes a la policia sota pressions, en les quals havien admès haver tallat la circulació d’un carrer amb contenidors, fet constitutiu d’un delicte de “danys i desordres”. Tot i això, foren enviats a presó pel jutge Al llarg dels dos mesos i escaig, i malgrat el silenci pel qual van optar la majoria dels mitjans de comunicació, han estat moltes i constants les mobilitzacions i actes que s’han fet per la llibertat dels dos represaliats. La més important, el dissabte 13 de novembre, fou la manifestació a Barcelona en la qual un miler de persones mostrà el seu suport als joves.

De la mateixa manera, desenes d’entitats i col·lectius han reclamat el seu alliberament i han mostrat el seu rebuig a l’empresonament dels joves, entre les quals la Comissió de Defensa de les Persones del Col·legi d’Advocats i l’Ajuntament de l’Hospitalet.

Escarment ‘exemplar’ Tant l’advocat dels dos joves com els seus familiars i amics de Comitè de suport han denunciat l’injustificable ingrés a presó per un delicte

de “danys i desordres”, delicte que, en cas de provar-se difícilment podria suposar una condemna que superés la pena mínima que significa l’ingrés a presó.

Malgrat això, el jutge reconegué al mateix advocat que l’ingrés a presó era una “escarment”, una mesura exemplar, per tant, no destinada al delicte suposadament comès pel joves sinó per atemorir i donar exemple a altres. Fet que resulta completament il·legal.

Igualment, denunciaren el tracte rebut a la presó, on foren amenaçats per presos comuns, a instàncies de les autoritats del centre penitenciari, amb ser objecte d’agressions si no s’aturaven les accions de suport i les mobilitzacions al carrer.

Per a més informació www.laburxa.org

Pancarta al Camp Nou en el partit contra el Real Madrid

El grup IV de la Brigada d’Informació busca delictes per atribuir a una llista de militants polítics La detenció dels dos joves de l’Hospitalet i d’un de Cornellà va fer sortir a la llum la utilització per part de la Brigada d’Informació de la policia espanyola d’un dossier amb fotografies i dades de més de trenta persones, vinculades a diferents organitzacions i moviments socials, des de l’esquerra independentista al moviment antiglobalització, moltes de les quals mai han estat fitxades ni detingudes. Segons informava el periòdic La Burxa, editada al barri de Sants, els joves, a més de denunicar els cops, les pressions i amenaces policials patides en els interrogatoris, explicaren com els mostraren el dossier per tal que assenyalessin alguns “culpables”. La negativa dels joves a inculpar ni assenyalar terceres persones impedí que aquest cop es repetís el que ja ha passat altres vegades. El jutge, a més, el deixà en llibertat a les poques hores per l’evident manca de proves.

Aquesta forma d’actuar, destinada a encolomar tota mena d’accions a persones conegudes per la seva militància política o social, ja ha estat denunciada altres vegades. És el cas dels tres de Gràcia, que foren inculpats en base a pressions com aquestes sobre un jove detingut per l’atac a

un caixer, al qual feren assenyalar les fotografies de joves no fitxats.

La novetat, en aquest cas, és que hi ha proves materials, ja que els agents inclogueren el dossier en l’atestat policial adreçat al jutge, fet que permeté als advocats poder veure’l i denunciar-ne l’existència.

Si bé els membres de l’esmentat grup policial, especialitzat en els seguiments, la provocació i la persecució per raons polítiques, actuen confiant en la impunitat i amb un relatiu buit legal respecte a aquests procediments, diferents advocats han confirmat que podrien ser considerades delicte, en vulnerar l’article 22 de la Llei orgànica de protecció de dades.

El treball d’aquest grup (primer anomenat grup VI i després IV) començà sota el mandat de la delegada del Govern espanyol al Principat, Júlia Garcia-Valdecasas (PP), en un moment d’efervescència de moviments contestataris, especialment l’independentisme i el moviment okupa, i començà a actuar precisament contra aquests, sobre els quals ha caigut els darrers anys el pes de la repressió, amb centenars de detinguts, amb la

conseqüent despesa de recursos i forces en la lluita antirepressiva i la criminalització dels mitjans de comunicació de masses, que s’han acostumat a recórrer exclusivament a fonts policials, per inverossímils que fossin les versions oficials.

El pitjor moment d’aquest grup policial passà durant les mobilitzacions contra les cimeres del Banc Mundial i de Caps d’Estat de la UE a Barcelona, així com les manifestacions contra la guerra, a causa de la utilització que en féu el PP no ja contra els destinataris habituals de la repressió, sinó contra un ampli moviment que comptava fins i tot amb el suport conjuntural de l’oposició per desgastar el govern. Fou aleshores quan alguns mitjans començaren a qüestionar-ne els procediments, i fins un jutge arribà a declarar que els informes de la Brigada d’Informació semblaven redactats per la policia política franquista.

Un cop el PSOE ha assolit el poder, però, a hores d’ara és prou clar que amb l’actual Delegació del Govern, en mans de Joan Rangel, no s’han aturat aquestes pràctiques, tant útils a l’hora de desactivar o frenar els moviments polítics i socicials compromesos políticament.

Del 14 al 28 de desembre de 2004

Inauguració de la primera "oficina d'okupació" Els desallotjaments de centres socials com l'Hortet de l'Hospitalet o el Pati Blau de Cornellà els darrers mesos no ha aturat el moviment okupa. De fet, el proper 17 de desembre es preveu la inauguració d'una oficina situada a l'Illa Robadors de Barceona que assessorà a col·lectius i persones que decideixen optar per utilitzar finques buides per a objectius socials o d'habitatge. D'altra banda s'ha de destacar que les darreres setmanes s'han creat centres socials a Cornellà, l'Hospitalet, a Granollers, al barri del Carme de València i a l'Eixample de Barcelona.

Per l'Europa dels Pobles Coincidint amb la festa espanyola del Dia de la Constitució, l'organització independentista Endavant ha organitzat diverses xerrades de presentació del document Per la Independència dels Pobles en una Europa dels Pobles, signat conjuntament amb l'organització Batasuna d'Euskal Herria i NosUnidade Popular de Galiza. El manifest reclama el dret de les nacions oprimides a participar en la construcció de l'Europa del futur a partir del "reconeixement dels nostres drets en condicions d'igualtat". Segons van afirmar, el document és "un primer pas en la coordinació internacional d'organitzacions d'alliberament nacional i revolucionàries".

Vaga de fam a la Verneda Vint-i-dos immigrants sudamèricans internats al Centre de detenció de la Verneda (Barcelonès) van iniciar el dia 10 de desembre una vaga de fam contra la seva expulsió i en protesta per la indefensió en la que es troben, ja que no els han permès rebre l’assessorament ni d’un advocat d’ofici.

Segons l’Assemblea per la Regularització sense Condicions, 80 persones es troben internades en aquest centre a l’espera de ser expulsats “nomès pel fet de no tenir papers”; l’assemblea de defensa dels drets dels treballadors immigrants ha denunciat que els vaguistes han estat sancionats sense cap visita.

Països Catalans

20 anys de lluita defensant la terra L'MDT celebra les seves dues dècades d'existència amb un acte al CAT de Gràcia L’Accent

Arnau Urgell i Vidal, Barcelona.

Es compleixen dues dècades del naixement del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) a Reus com a organització política unitària de base de l'independentisme revolucionari. Les circumstàncies han volgut que actualment l'MDT hagi esdevingut una organització de caire estratègic abandonant la seva funció unitària de la dècada dels 80.

Naixement i evolució de l'organització unitària El creixement de l'independentisme després de la mort de Francisco Franco va culminar amb la proposta acordada a la Trobada Independentista de 1982 d'impulsar els Grups de Defensa de la Terra (GDT). Aquests foren els embrions de l'MDT, una nova orga-

Cronologia -Estiu de 1982. V Trobada Independentista al Garraf. Impuls dels GDT. - Estiu de 1984. Fundació de l'MDT a Reus.

- Març de 1985. Incorporació d'IPC

L’acte va reunir més d’un centenar de persones al CAT

nització unitària que englobaria el conjunt de forces de l'esquerra independentista. Els principis de la formació es basaven en la lluita contra l'opressió nacional i social, la repressió, així com la defensa dels Països Catalans com àmbit nacional i el "suport a totes les formes de lluita".

a l'MDT. - Febrer de 1987. Escisió de l'MDT .

- Juny - juliol de 1992. Detenció de desenes independentistes a la "Ràtzia de Garzón".

- Març de 1993. Fundació de l'AUP. -Juny 1998. Dissolució de l'AUP i reorganització de l'MDT

El final de la dècada dels 80 acabà amb el trencament de l'MDT. Les divergències entre els partidaris de la unitat popular i els de l'estratègia del front patriòtic van provocar que l'organització perdés el seu caràcter unitari. Segons l'organització, la repressió que va viure l'independentisme l'any 1992 -i que recentment ha comportat la condemna de l'Estat espanyol per no investigar les tortures que es produiren (veure L'Accent 46)- va impedir adequar-se a la nova realitat dividida i va comportar que de facto de 1994 a 1997 l'organització desapareixés.

La nova realitat (1998 - 2004) L'any 1998 el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) es refunda com a

organització estratègica. És el camí que trien el gruix de militants de la dissolta Assemblea per a la Unitat Popular (AUP) que decideixen no entrar al partit socialdemòcrata Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Segons Carles Castellanos, històric militant de l'organització independentista, ERC no va aconseguir a mitjans de la dècada passada recollir l'essència del moviment dels 80 entre d'altres "per centrar l'activitat en la vida parlamentària en detriment de la construcció d'instruments del moviment popular".

Actualment, i tenint a pocs mesos vista la seva IX Assemblea nacional, el treball de l'organització es realitza en quatre àmbits: municipal, sociopolític als casals, en la defensa de la llengua i el territori així com la voluntat d'aprofundir en el treball sindical. Vicent Conca, al ser preguntat pel futur ha considerat que segons la definició organitzativa de l'Esquerra Independentista, la funció de l'MDT serà una o altra. En tot cas, considera que l'objectiu hauria de ser formar part d'una possible organització unitària estratègica.

Acte de celebració dels 20 anys Per tal de commemorar l'efemèride, el passat 11 de desembre se celebrà un sopar al CAT de Gràcia. L'acte, en el que hi assistiren unes 150 persones pretenia reunir militants i simpatitzants de l'organització de les dues èpoques. La sobretaula fou el moment pels parlaments de Carles Castellanos i Toni Infante així com les actuacions musicals de Marcel Caselles entre altres.

L'Ajuntament de Tarragona ocupat contra els vaixells de l’OTAN La lluita antimilitarista també es fa veure a València, on un grup de persones bloquejaren un tren amb equipament del quarter de l'OTAN a Bétera Laia Creus, Sant Jordi Desvalls.Tres activistes de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau es van encadenar al balcó de l'Ajuntament de la ciutat el passat 1 de desembre. El motiu, protestar contra l'arribada al port de Tarragona del vaixell militar JFK després de participar en l'agressió contra l'Iraq. D'altra banda fa unes setmanes un grup d'antimilitaristes barrava el pas al tren provinent del quarter de l'OTAN de Bétera (el Camp del Túria), que transportava material per a unes maniobres a Saragossa. La segona inspecció ciutadana a aquesta mateixa base militar es va dur a terme fa uns mesos

per una quarantena de persones, acció que s'emmarca dins la Campanya de Desobediència Civil contra l'ús militar d'aquests terrenys.

Marines a Tarragona La capital del Tarragonès acull regularment al seu port vaixells militars de l'OTAN sense cap control del tipus d'armament i amb la possibilitat que algun sigui de propulsió nuclear. En motiu de l'arribada, el 30 de novembre, del vaixell militar JFK a la ciutat, tres activistes de la Coordinadora s'han encadenat durant tres dies al balcó de l'Ajuntament per protestar contra aquestes "visites". Durant aquests dies s'han instal·lat taules per recollir signatures, s'han distribuït octavetes entre la població i els marines i ha sigut habitual la presència de pancartes a la ciutat, entre d'altres accions.

Una moció consensuada entre ERC, ICV i PSC i presentada al Plenari proposava que l'Ajuntament s'adrecés al Govern de l'Estat per reclamar la modificació dels convenis que contemplen la presència dels vaixells

de guerra al port de Tarragona. La moció va ser rebutjada amb els vots en contra de l'equip de govern, format per CiU i PP. La Coordinadora assegura que "s'ha assolit l'objectiu de visualitzar la presència del JFK i dels marines desembarcats a la ciutat, provinents de la zona del golf, de bombardejar Iraq, i també s'ha assolit l'objectiu de provocar una clarificació de la postura dels partits polítics".

No a la base de Bétera Un grup d'antimilitaristes van aturar un tren militar que procedia del quarter de l'OTAN a Bétera i que transportava material a Saragossa, on l'OTAN havia de fer unes maniobres preparatòries per a comandar la nova Força de Resposta de l'Aliança Atlàntica. Mitjançant aquesta acció, feien una crida a "l'insubmissió activa i a no col·laborar amb els preparatius de les guerres." Després de dues hores la policia va detenir, amb desmesurada violència, quatre dels participants: dos que s'havien lligat amb tubs a les vies i els dos que portaven la pancarta. S'enfronten a una possible

condemna d'un any de presó, malgrat no haver causat danys físics ni materials. El judici, que s'havia de celebrar el 3 de novembre, ha quedat posposat fins a nova ordre.

Alerta Solidària fa una crida al conjunt de moviments socials a participar als actes organitzats per oferir suport als quatre detinguts i demana la seva absolució.

Quaranta persones van participar en la segona inspecció ciutadana a la base militar de Bétera el maig d'aquest any. L'objectiu era la constatació de l'existència d'armes de destrucció massiva, com també la recuperació dels terrenys per a usos civils. La Guàrdia Civil va sol·licitar el processament per danys d'un dels parti-cipants, acusat d'haver tallat el filat que protegeix el recinte.

Finalment el jutjat número 4 de Llíria ha tramitat la denúncia per danys, i el judici de faltes va tenir lloc el passat dos de desembre. El grup d'inspectors a la base de l'OTAN exigeixen "el desmantellament total de la base, així com de l'exèrcit de l'Estat espanyol i de l'OTAN mateixa".

Economia

La lluita contra la precarietat pren els carrers Les jornades de la Xarxa contra el Tancament d'Empreses s'inicien amb una quinzena d'accions i agrupen més de 250 persones en els tallers i debats Àlex Tisminetzky, Barcelona La Xarxa contra el Tancament d'Empreses i la Precarietat ha convocat durant les darreres setmanes concentracions, accions de protesta, tallers i passis de vídeo en el marc de les jornades de protesta social. Durant dues setmanes, activistes dels moviments socials, d'organitzacions d'esquerres, sindicalistes i persones de diverses procedències polítiques han coincidit amb la voluntat d'estructurar un moviment contra la precarietat, entesa com les vulneracions dels drets més elementals de les persones en els àmbits de l'habitatge, laboral, serveis públics o de sanitat.

2 de desembre, jornada d'accions La primera cita de les jornades de lluita social va ser una convocatòria d'accions descentralitzades de denúncia social, que es van iniciar en el món universitari; a mig matí, membres de l'Alternativa Estel van panjar pancartes gegants a les facultats de GeografiaHistòria i a la de la de Filosofia del Campus Diagonal de Barcelona i posteriorment es van fer també accions contra la precarietat als menjadors universitaris. A la Universitat Autònoma de Bellaterra es va fer una cercavila des de la plaça Cívica. Igualment hi hagué accions de sensibilització contra la precarietat al pati de Jaume I (Campus Ciutadella) de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

A la tarda, una vuitantena de persones

es van concentrar a dos quarts de sis de la tarda a la plaça de Sants convocats per l'Assemblea de Barri; la protesta, que portava el lema "Línia 0, metro gratis" va reivindicar uns transports públics gratuïts. La protesta es va consistir en mantenir obertes les portes del metro a Plaça de Sants i Diagonal ajudant als ciutadans a viatjar sense pagar bitllet. Posteriorment, a dos quarts de set de la tarda, un centenar de persones es van manifestar per Gràcia convocats per l'Assemblea de Barri en protesta pel preu de l'habitatge a la vila; la protesta va recórrer el barri pintant les façanes de les multinacionals, seus bancàries i immobiliàries, finalitzant a la plaça Rius i Taulet on es va desplegar una pancarta des del campanar en protesta per la política del districte respecte a les okupacions gracienques.

Al Poblenou, una quarentena de persones van recórrer la rambla fins a la plaça del Mercat del Clot denunciant la precarietat laboral i social, penjant "llufes" i pintant diverses accions a les empreses que precaritzen les condicions de vida dels seus treballadors. Al barri d'Horta, una quinzena de persones es van manifestar pel passeig Maragall, centrant les seves protestes a la seu de Telefonica. Al barri barceloní de la Ribera, el col·lectiu contra el forat de la vergonya va realitzar diferents accions durant la tarda.

A Lleida (Segrià), la cèntrica seu de l'ETT Adecco va viure un berenar popular a la porta i una clausura simbòlica del local organitzat per l'assem-

Concentració a la plaça Sant Jaume de Barcelona

Xarxa contra els tancaments

La Cambra de la Propietat de Barcelona es va ocupada el 2 de desembre

blea d'Endavant; dues patrulles dels mossos d'esquadra van identificar una desena dels participants. Posteriorment es va realitzar un mural contra la precarietat. A Vilanova i la Geltrú (Garraf) també una ETT va viure una acció contra els contractes precaris; una oficina va ser simbòlica tapiada de l'oficina, on es va deixar un ninot penjat representant la mort del treball digne. A Granollers (Vallès Oriental) també es va tapiar simbòlicament amb paper d'embalar, però en aquest cas va ser la seu de CCOO, en denúncia pel paper col·laborador de la seva direcció amb la precarietat i també es va deixar un ninot penjat, finalitzant la protesta amb el llançament de pintura vermella a la façana. A Sabadell (Vallès Occidental) es va realitzar, a les set de la tarda, una performances contra la precarietat davant l'Ajuntament, a la plaça Doctor Robert.

9 de desembre, accions a Barcelona El 9 de desembre la Xarxa havia convocat una sèrie d'accions de protesta social a Barcelona. A les 12 del migdia, un centenar de persones es van manifestar pel centre de la ciutat, tallant el carrer Fontanella i la Via Laietana entre crits contra la precarietat. A la seu de Telefonica de Portal de l'Àngel, uns tre-

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Tipus de subscripció:

Població: Telèfon: E-mail *ordinàries: trimestral (9 euros) semestral (18 euros) anual (36 euros) *solidàries: aportacions superiors a les ordinàries

Domicialiació bancària Nom del titular: Entitat Oficina

Control

Població: Número de compte

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra.

46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32. Accent@correucatala.com

balladors van desplegar una pancarta des d'una de les finestres contra les privatitzacions. Posteriorment, els manifestants van ocupar durant uns minuts la Cambra de Propietat a la Via Laietana, que va ser encartellada per dins amb demandes d'habitatge digne i contra l'especulació.

A la tarda, un centenar de persones es van manifestar pel centre de la ciutat portant un gran Sant Precari i una Doña Precarietat, patrons de la precarietat, i cridant a la participació en les jornades.

Jornades a Cotxeres Les jornades de debat a les Cotxeres de Sants (Barcelona) es van iniciar el dia 10 de desembre, on una vuitantena de persones van participar a la taula rodona per analitzar la precarietat, amb intervencions de la Campanya dels Països Catalans contra la Constitució europea, de l'Observatori del Deute Extern i de la pròpia Xarxa.

El matí del dia 11, unes 150 persones van participar als quatre tallers que estaven previstos; el d'habitatge, deslocalitzacions, serveis públics i els més precaris entre els precaris. Després del dinar popular, unes 200 persones van participar al debat final i les conclusions dels tallers amb la intervenció de sindicalistes de FTC, CO.bas, IAC i CGT i de membres de diferents moviments socials. Els participants i organitzadors van destacar la importància de buscar espais de debat i coordinació entre els diferents sectors que lluiten contra la precarietat i el capitalisme.

Durant tot el dia es van passar diferents vídeos sobre lluites socials, destacant-se la lluita de les empreses ocupades de l'Argentina, amb la presència d'un delegat de Zanon, fàbrica reapropiada pels treballadors després de ser tancada pel propietari.

Concentració a Sant Jaume Finalment, unes 250 persones es van concentrar a la plaça Sant Jaume de Barcelona com a cloenda de les jornades. Entre els manifestants destacaven els treballadors d’autobusos i els interins d’Ensenyament.

Del 14 al 28 de desembre de 2004

Protestes contra el tripartit Les jornades de la Xarxa s'han donat en un context de creixent conflictivitat laboral de diferents sectors amb les administracions tripartites a la ciutat de Barcelona Pessebre alternatiu a Sant Jaume El dia 1 de desembre els treballadors de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona es van concentrat en la plaça Sant Jaume organitzant un pessebre alternatiu presidit per un "Sant Clos Privatitzador Patró de Sant Calé".

La protesta festiva convocada per la CGT va tenir lloc durant la inauguració per part de l'alcalde del pessebre oficial i tenia l'objectiu de denunciar la propera privatització del servei que ha proposat el govern tripartit barceloní (PSC, ICV-EUiA i ERC) i que inclou l'entrada massiva de capital privat en la gestió de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins Milers de professors es mobilitzen contra Ensenyament El sistema de convocatòria per part de la Conselleria d'Educació d'unes massives oposicions a professors ha revoltat als professors del Principat.

El pla inclou treure en tres anys 10.000 places d'oposicions, però sense cap puntuació pels interins i substituts, que en alguns casos porten dècades treballant en precari.

Les assemblees de treballadors han valorat com a "molt negativa" aquesta convocatòria que pot significar la pèrdua de treball a una majoria d'aquest col·lectiu laboral.

La vaga dels interins i substituts del passat 1 de desembre va tenir un seguiment del 70% segons els sindicats convocants, IAC-USTEC i CGT, i la manifestació va aplegar al matí a 2.000 professors a Barcelona. A la tarda, unes 300 persones van participar a l'assemblea a Cotxeres de Sants, on es va acordar continuar amb les reivindicacions, i des d'on va partir una concentració espontània davant la seu d'ERC per protestar per l'incompliment de les seves promeses electorals en el tema.

A Girona la manifestació va aplegar 500 persones, i van ser 400 a Tarragona, 100 a Tortosa i també 100 manifestants a Lleida 14 de desembre, jornada de lluita a les Administracions Públiques La majoria sindical de les administracions públiques del Principat han convocat mobilitzacions en protesta per la política "continuista" del govern tripartit i en demanda d'unes condicions dignes de treball. Els sindicats CATAC·IAC, USOC, CGT, SAC, STAJ i SAP han convocat concentracions davant el lloc de treball i a la delegació del Govern a Tarragona, a les 10 del matí i concentracions a les 7 de la tarda a la plaça Sant Jaume a Barcelona.

Internacional

Del 14 al 28 de desembre de 2004

Sonia Jiménez, València.Els Estats Units d'Amèrica no compten amb un sistema de sufragi directe per a l'elecció del president. Els ciutadans i ciutadanes voten una llista d'electors, que són qui han de triar entre els candidats. Aquest peculiar sistema d'elecció va ser posat en entredit quan a les eleccions de l'any 2000 foren necessaris 36 dies per a determinar qui havia guanyat els comicis. Però lluny de buscar una reforma del sistema per una participació directa que pogués afavorir les minories, els dos grans partits s'arriscaren a llançar-se a la campanya amb l'amenaça i l'ombra d'aquells fets. Ara bé, que el guanyador de les eleccions nord-americanes de 2004 ha estat George W. Bush és quelcom

“286 col·legis electorals votaren per George W. Bush front als 252 de John Kerry” que, a diferència del que passà fa quatre anys, no es pot posar en dubte. Si per guanyar la presidència era necessari el vot de 270 col·legis electorals, Bush assolí els 286 vots front als 252 del seu adversari, John Kerry.

D’aquesta manera, el president Bush comença la nova legislatura amb la legitimitat que dóna una alta participació i 58 milions de vots a les seues esquenes. I si la imatge que s’està donant des de la Casa Blanca és de calma, de tradicionals estampes nadalenques amb gos inclòs, allò cert és que al darrere hi ha un intens moviment diplomàtic per a la conformació del nou gabinet. És estratègicament molt important triar amb agudesa l'equip que haurà de fer front els propers quatre anys, així com la línia que haurà de seguir aquest equip. Tres són els eixos sobre els quals, amb tota probabilitat,

La part més moderada del govern 2000-2004 es reemplaça per la secció dura del partit

George Bush designa el seu nou gabinet rotarà pròperament la política nordamericana: la seguretat interna, la guerra d'Iraq i la malmesa economia nacional. I pels noms dels futurs secretaris i secretàries que ja s'han fet públics, tot indica que Bush ha apostat per la branca dura del partit. El primer en fer pública la seua dimissió va ser el secretari d'Estat, Colin Powel, qui ha estat qualificat com a "colom entre falcons" per la seua fama d'home dialogant i obert. En la seua arxiconeguda lluita contra Donald Rumsfeld, Powel ha resultat perdedor, i la millor senya és que el seu lloc serà per a Condolezza Rice, una de les persones més properes a Rumsfeld. Aquesta dona és una de les màximes responsables i impulsores del concepte de "seguretat preventiva" que excusà la invasió d'Iraq. Però els fils de Rumsfeld arriben més enllà. Carlos Gutierrez, qui substituirà a Donald Evans front a la secretaria de Comerç, és actualment president de la Kellogg's, empresa de la que el secretari de Defensa ha estat membre del seu Consell d'Administració. Gutierrez, que arribà als EUA quan era un xiquet, fugint de la Cuba de Fidel Castro, serà l'encarregat de supervisar personalment l'embargament a l’illa. Un altre llatí estarà entre els homes forts de la Casa Blanca. Alberto Gonzales, nét de mexicans, substituirà a John Ashcroft al front de la secretaria de Justícia. Si Ashcroft destacà per la polèmica Patriot Act, una mena de llei antiterrorista que autoritza les escoltes telefòniques, endureix les normes d'immigra-

“Hi ha un intens moviment diplomàtic per a la conformació del nou gabinet”

Condolezza Rice serà la nova secretària d'Estat

ció i permet la vigilància del correu electrònic, Gonzales sabrà continuar amb aquesta línia pel que es pot desprendre de les seues declaracions, on qualificava els presos de Guantánamo com a combatents enemics i no presoners de guerra, i per tant no susceptibles d'aplicació dels preceptes de la Convenció de Ginebra. Junt a Powel, Evans i Ashcroft, cinc secretaris més han presentat la seua dimissió. Rod Paige, secretari d'Educació, serà substituït per Margareth Spellings. La gestió de Paige va ser molt polèmica en quant

a les relacions amb la NEA, el major sindicat de professionals de l'ensenyament i a qui el secretari qualificà d'organització terrorista per posar en dubte alguns preceptes del seu projecte No child left behind, programa que busca l'atenció especialitzada a l'alumnat més ressagat però que sanciona les escoles de més baixos ingressos que no assoleixen els mínims.

Spellings, qui ja treballà com a assessora d'educació per a Bush en la seua època de governador a Texas, potser haja estat una de les persones amb més influència a la Casa Blanca aquest

L’ocupació d’Iraq o la planificació de la tortura L’administració Bush ha organitzat un sistema de tortura a escala global

La tortura ha estat una arma de l’exèrcit nord-americà contra la població iraquiana

Manel Lopez i Esteve, Lleida."En la meua opinió, aquest nou paradigma (la guerra global contra el terrorisme) ha deixat obsoletes les limitacions de la Convenció de Ginebra sobre interrogatoris a presos enemics, convertint en pinto-

resques algunes de les seues estipulacions", Alberto Gonzales, Fiscal General dels EUA. D'aquesta manera definia el fiscal general el sistema penal que l'administració Bush ha implantat, arran de la seua ofensiva contra el "terrorisme" global, a l'Iraq ocu-

darrers quatre anys des del seu càrrec d'assessora política. Una altra de les dimissions és la d'Ann Veneman.

Veneman, secretària d'Agricultura durant el primer mandat de Bush, a pesar de les seues bones relacions amb els productors agropequaris no gosava de bona fama entre les associacions de consumidors. La seua cartera serà per a Mike Johanss, actual governador de Nebraska. La idea de la qualitat humana de Johanss ens la dóna el fet que l'estat on ha sigut governador ostenta el dubtós mèrit de ser, junt al d'Alabama, l'únic on la pena de mort s'aplica amb la cadira elèctrica. Per una altra banda, el premi per a Bernard Kerik per haverse encarregat durant el 2003 de la reconstrucció de la policia iraquiana in situ anava a ser la secretaria de Seguretat Interna, càrrec creat arran

pat. El sistema penal de l'administració Bush a l'estranger, organitzat de Guantanamo a Abu Ghraib, ha estat dissenyat com un sistema de tortura planificada per a mantenir una situació d'obscuritat extrajudicial idònia per a realitzar sobre la població iraquiana tot tipus de tortures. Les imatges emeses a l'abril del 2004, en les que es mostraven presos obligats a simular actes sexuals i sotmesos a tot tipus de tractes degradants, commocionaren l'opinió pública internacional i obligaren tant al secretari de defensa, Donald Rumsfeld com a George Bush a excusar-se públicament per les tortures realitzades per les forces d'ocupació. Les paraules de Bush i Rumsfeld però no foren més que paraules, i les imatges d'Abu Ghraib només mostraven la punta de l'iceberg de tot un sistema de detencions i tortures per

garantir a les companyies estrangeres l'estabilitat necessària per a les seues inversions. Els abusos d'Abu Ghraib reflexaren la pràctica sistematitzada de la tortura, la creació d'una sèrie de camps de detenció entre els quals hi figuren els d'Abu Ghraib i el d'Umm Qasr, i l'estratègia dels oficials militars d'intel·ligència per tal de liquidar la resistència popular. Així no ens ha d'estranyar que per als iraquians els fets d'Abu Ghraib no representessin cap novetat sinó que només visualitzaven una realitat coneguda a través dels testimonis dels presos posats en llibertat. Tot i aquests testimonis, part dels iraquians i iraquianes que han patit tortures no ho denuncien públicament per la commoció que en una societat, majoritàriament islàmica com la iraquiana, generen les vexacions sexuals i més si aquestes són entre

dels atacs de l'11-S i on substituiria a Tom Ridge. Però Kerik ha declinat l'oferta de Bush després dels rumors sobre l'enriquiment personal que l'ha suposat de guerra. Aquests sis nous càrrecs hauran de ser ratificats pel Senat, de la mateixa manera que s'haurà de fer amb Mark McClellan, germà del portaveu de la Casa Blanca, Scott McClellan, si finalment és designat, com sembla probable, per a substituir a Tommy Thompson al front de la cartera de Salut. A diferència de la resta de companys, sembla que Thompson no deixarà l'equip sinó que canviarà la seua cartera per la de Transports, actualment en mans del demòcrata Norman Mineta. És encara una incògnita qui substituirà el també dimitit Spencer Abraham, únic àrab del gabinet i responsable fins ara de la secretaria d'Energia.

persones del mateix sexe. D'altra banda el que han evidenciat les tortures sexuals patides pels presos iraquians ha estat l'homòfobia institucionalitzada present en la societat nord-americana i especialment en l'exèrcit. La reticència a denunciar públicament els interrogatoris sota tortura s'ha mostrat més accentuada entre les dones iraquianes, perquè l'honorabilitat està molt lligada en les societats islàmiques a la intimitat personal i resulta socialment degradant fer públic haver patit pràctiques de tortura.

Tot i així, l'Observatori de l'Ocupació a Bagdad ha detectat un nombre creixent de casos de dones que han explicat les pràctiques a les que han estat sotmeses i les repercussions que han tingut sobre les seues vides. El que l'imperi nord-americà ha realitzat ha estat la guerra global contra els drets humans, o el que l'antic director de la CIA James Woolsey anomenà com la "IV Guerra Mundial", per tenir via lliure per a instaurar la llei de la barbarie arreu del planeta. En paraules d'un pres iraquià, no és difícil torturar a presos per algú que bombardeja les cases dels civils matant a nens i a dones.

Cultura

El Penedès sona!

Després de quinze anys d'exitosa carrera, Inadaptats deixen un llegat musical prou consolidat dins del Penedès Jorrdi Garrigós, Barcelona Amb la sortida del seu últim disc, "Homenatge a Ovidi" ens arribava la notícia de la propera dissolució d’Inadaptats a finals d'any. Després dels 6 àlbums dels vilafranquins, s'ha creat un panorama musical molt esperançador a l'Alt Penedès que promet anys de relleu musical amb grups com Revolta 21, Camarada Kalashnikov o Eter.

Revolta 21, "No oblidis mai" (Propaganda pel fet, 2004)

Elaborat entre Girona, Euskal Herria i Alemanya, els Revolta 21 fan un pas endavant i és consoliden com un dels grups més importants a l'escena catalana. Després d'una maqueta i un disc on ja s'intuïa el poder del grup de Sant Pere de

Riudebitlles, ara amb aquest No oblidis mai ens deixen a tots bocabadats amb un disc sorprenent que té com a temes centrals l'antifeixisme i la memòria històrica. Des del primer tall s'entreveu una bufetada de ràbia i resistència contra el sistema.

Cançons com No oblidis mai, Príncep blau (un al·legat contra la violència de gènere) o Endavant amb el somni seran alguns dels propers himnes que cantarà el jovent català.

Cal destacar l'elaboració de les lletres, tan compromeses com ens tenen acostumats els Revolta 21.

Menció a part mereix el segon tema del disc, No crec amb la lletra del cantant de Kop, Juanra, i amb la col·laboració del MARS, vocalista d’Habeas Corpus amb qui el grup del Penedès comparteix una forta amistat.

Finalment, recomanar a tothom aquest disc que eleva els Revolta a la primera divisió musical catalana.

Camarada Kalashnikov, "Arma del Poble" (Bullanga, 2004)

Si abans parlàvem d'un present immediat, ara avancem cap al futur amb els Camarada Kalashnikov (CK), un jove grup de rock combatiu de Sant Martí Sarroca. Amb clares influències que van des dels Inadaptats fins a

Opció K-95 passant pels primers Obrint Pas, els CK ens presenten la seva primera maqueta, "Arma del Poble" avalada per la producció d'en Trashoo (Inadaptats).

Gravat el juny d'aquest any a l'Ateneu Popular X de Vilafranca, la banda del Penedès practica un punk-hardcore prou potent on els ritmes accelerats s'acompanyen de lletres antiimperialistes i anticapitalistes. Segons paraules seves, els Camarada donen la veu "a les esquerres i a tots els oprimits, siguin pels motius que siguin" i això ho demostren en cançons com Independència i Socialisme o Llibertat Presos polítics.

Si bé és un inici prometedor, és necessari que aquest grup maduri una mica les lletres per tal d'arribar a la coherència ideològica que varen tenir els mateixos Inadaptats per tal de posar un exemple proper.

S'inaugura el primer museu català de la immigració Amb la presentació de l'exposició “D'immigrants a ciutadans”, el Museu d'Història de la Immigració de Catalunya fa la seva presentació pública malgrat que encara falta bona part del complex museístic

Josep Maria Solé, Barcelona Des de l'any 2002, l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va començar a treballar per tal d'anar assentant les bases del que hauria de ser aquest nou museu que pretén la reflexió al voltant de la immigració. El passat 20 de novembre se'n va inaugurar el primer dels edificis del qual constarà, la Masia de Can Serra, futura seu del centre de documentació i recerca d'història de la immigració. La primera de les exposicions que hi acull, “D'immigrants a ciutadans”, és un repàs de la situació migratòria de la Catalunya franquista.

L'exposició, de dimensions força reduï-

des, consta d'una sèrie de plafons (17) que tracten, de forma esquemàtica i cronològicament des de finals del segle XIX, les diferents onades migratòries que han fet cap a Barcelona. A més, dues televisions projecten audiovisuals amb imatges que reflecteixen les condicions d'arribada i establiment de les diferents comunitats immigrades, i uns auriculars que no funcionaven haurien de transmetre'ns diferents testimonis d'immigrats en primera persona.

El responsable del text dels plafons, columna vertebral de l'exposició, és el professor d'història de la UAB i membre del Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica

(CEFID) Martí Marín. La seva pretensió és il·lustrar, a través del testimoni històric, el que de certa té la cita que tanca l'exposició i que és obra de l'antropòleg Manuel Delgado: "... a la ciutat ningú no hauria de ser considerat intrús, bàsicament perquè no hi ha ningú que no ho sigui. Tothom és immigrant, o fill, o nét d'immigrants, tothom va venir de fora alguna vegada." (Diversitat i integració).

El primer dels períodes històrics tractats és el que comprèn el final del segle XIX i l'inici del XX. És aquesta una

època en què el trànsit cap a la modernització econòmica provoca una onada migratòria dins del mateix Principat i els seus protagonistes són els habitants rurals amb menys recursos. El segon període analitzat és el que es desenvolupa durant la llarga postguerra (quarantes i cinquantes). En aquest cas, la immigració segueix procedint de l'àmbit rural, però ara vénen també, i sobretot, de territoris de fora dels Països Catalans. Ara, però, a la gana s'hi afegeix un nou estímul migratori: la voluntat dels vençuts de la guerra de

Del 14 al 28 de desembre de 2004

I això no s'acaba aquí El panorama musical de la comarca no es limita a aquests dos grups. La irrupció de Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles) és també una gran notícia en un àmbit força coix últimament dins la música catalana, els cantautors.

En Cesk combina perfectament la seva sensibilitat amb la militància independentista i el resultat d'això són temes que posen els pèls de punta al públic, que se sorprendrà per la varietat d'influències musicals de l’autor, que abracen gent tan diversa com el cantautor d’Alcoi Ovidi Montllor, Ismael Serrano, Víctor Jara o Ben Harper.

S'espera el seu primer disc a la primavera del 2005 (amb Bullanga) i de ben segur, ens resultarà llarga l'espera per tal d’escoltar el material d'aquest exponent de la nova cançó protesta que pot abanderar aquesta generació de cantautors independentistes amb Feliu Ventura.

Finalment, també cal parlar d'altres grups prometedors de l’Alt Penedès que mantenen alt el pavelló musical de la comarca: gent com el grup Octopotulos (ska des de Vilafranca), els Cosins del Sac i els Filibusters (que fan música tradicional) o els Eter (grup de new metal) ens demostren que el treball dels Inadaptats a la comarca no ha estat en va i que ha donat fruits en forma de nous grups.

fugir dels nuclis d'habitants reduïts on el control no els deixava respirar. Com que les autoritats franquistes no prenen mesures perquè aquests fluxos es realitzin de forma més o menys ordenada, aquest és també l'inici del barraquisme. El tercer dels períodes de què consta l'exposició és el que ens explica les immigracions dels anys de l'anomenat desarrollismo (seixantes i setantes).

Aquesta és l'onada migratòria més important que ha viscut el Principat de Catalunya i és la que s'anirà establint a les poblacions que envolten Barcelona com ara Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs i Cornellà. Com que el govern franquista ja ha vist que si no pren mesures, el malviure en barraques acabarà creant una situació d'explosió imminent, es comencen a construir a tort i a dret polígons de qualitat deplorable. El quart i darrer dels períodes exposats és el que té a veure amb la conversió d'aquests immigrants en ciutadans que militen en l'antifranquisme en pla d'igualtat amb els catalans d'origen.

Del 14 al 28 de desembre de 2004

Contraportada

Entrevistem a Pernando Barrena, membre de la Mesa Nacional i portaveu de Batasuna

"La proposta de Batasuna a Anoeta planteja les bases pel diàleg" Sonia Jiménez. Gasteiz.- El passat mes de novembre que es viu a Euskal Herria. En aquesta entrevista, el seu Batasuna convocava el poble basc a l'estadi d'Anoeta per tal portaveu, Pernando Barrena ens explica en què consisteix de llançar la seua oferta política de cara a resoldre el conflicte aquesta proposta.

Quina valoració fa Batasuna de la realitat política que es viu a Euskal Herria des de la seua il·legalització? Com s'ha materialitzat aquesta?

Els dos anys transcorreguts des de la il·legalització permeten dir amb claredat que l'esquerra abertzale ha derrotat aquesta estratègia i ha sabut continuar endavant fent-hi front. Avui, l'esquerra abertzale és una referència política clau que manté una sòlida base social, tal i com s'ha pogut constatar a les últimes cites electorals. A més a més, amb la seua estratègia política ha aconseguit una gran victòria com ho reflecteix l'esgotament dels actuals models d'Estat.

L'esquerra abertzale és capaç de plantejar un nivell d'oferta política d'acord amb la realitat que vivim i amb les necessitats que tenim com a país.

Quina és l'explicació a un acte com el del passat 14 de novembre a Anoeta?

L'explicació la tenim en els canvis fonamentals que es donen en la vida política del nostre país. Al nostre entendre hi ha tres canvis a ressaltar: hi ha una crisi dels actuals estatus polítics en el conjunt d'Euskal Herria. Aquesta crisi ha originat, amb diferent intensitat, l'esgotament dels actuals models d'estat, tant en el cas del model espanyol com en el del francès. Per una altra banda, hi ha un debat obert sobre el futur del nostre país i una proliferació de propostes d’índole diversa, perquè el conjunt de forces polítiques són conscients de la inevitabilitat del canvi en l’estatus polític. El tercer factor a ressaltar és el de la consulta popular, que s'ha situat en l'eix del debat polític, tal i com es pot constatar per les diferents propostes presentades. És el poble basc, i únicament el poble basc, qui ha de determinar el seu present i el seu futur mitjançant la consulta directa als seus ciutadans i ciutadanes.

Partint de tots aquest canvis, hem vist necessària l'articulació d'una proposta que done eixida a aquesta situació responent a la prioritat en aquest moment polític: aconseguir la pau.

Què és exactament la proposta Orain herria, orain bakea? És la nostra proposta en resposta a eixa necessitat de canvi que ja he comentat, plantejada en un eix

clau, resoldre el conflicte polític.

L'actual situació ha creat condicions favorables per a l'inici d'un procés d'aquesta índole i Batasuna vol mostrar la seua plena disposició a participar d'aquest procés.

En conseqüència, Orain Herria, orain bakea és una proposta que planteja les bases per a la resolució del conflicte mitjançant el diàleg i l'acord. Planteja els compromisos que estem disposats a adquirir perquè el procés fructifique i es donen els dos nivells de diàleg i acord que s’han de contemplar: un entre tots els agents d'Euskal Herria i l'altre entre ETA i els estats espanyol i francés.

Quina és la valoració que feu de les primeres reaccions polítiques i socials?

S'han pronunciat pràcticament tots els partits polítics del nostre país, i la majoria han valorat en clau positiva el document per a, tot seguit, afegir que no és suficient. Bé, el que els diem és que nosaltres també estem desitjant valorar les diferents propostes de solució que han de posar damunt la taula els diferents agents, que ens diguen si estan disposats a encarar un procés com aquest, què els ha paregut el mètode que hem proposat, els dos nivells d'acord...

En definitiva, volem seure al voltant d'una taula per a parlar de tot açò i veure si és possible arribar a un acord.

Quines són les expectatives reals de futur per a la proposta?

Encara és un camí no iniciat, encara no ha començat. Estem en un moment previ i és encara prematur parlar de com pot continuar. En tot cas, les condicions existeixen, el canvi polític es donarà i la necessitat de resoldre el conflicte és immensament majoritària en la societat basca. Ara toca estar a l'altura de les circumstàncies. I és el que Batasuna farà.

Pernando Barrena en una roda de premsa

agenda DESEMBRE Dimarts 14 Barcelona (Barcelonès). Presentació del manifesta de Valencians del Principat per la unitat de la Llengua.

18h, capella de la UB. Dimecres 15 Castelló de la Plana (Plana Alta).

Projecció de la pel·lícula "Joe Hill."

19h, local CNT. Dijous 16 València (Horta). VI Jornades Llibertàries. Xerrada "respostes a la deslocalització: organització, autogestió…". 19h, fac. Psicologia.

Organitza: CGT. Castelló de la Plana (Plana Alta).

Taula Rodona: "Els protagonistes de la història." 19h, Biblioteca provincial. Organitza: Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Divendres 17 Masquefa (Anoia). Concert contra la repressió amb brams, inadaptats i altres. 23h. Organitza: Ateneu Popular, Col·lectiu d'Amics i Alerta Solidària.

Sabadell (Vallès Occidental).

Xerrada "No a la Constitució Europea". 20h, Can Capablanca.

Organitza: PSAN. València (Horta). Inauguració local Pluràlia TV, Assemblea, sopar i festa. 19h, Avgda. Cid 154.

Dissabte 18 Vilajuïga (Baix Empordà). Xerrada "No al THT". 20h, Local Social.

Organitza: Salvem l'Empordà.

Manlleu (???). Concert II aniversari Boira Baixa amb Opció K-95, Avalots i altres. 22:30h.

Barcelona (Barcelonès). Jornades "Resistències, estratègies i alternatives". Tot el dia, Pati Llimona.

Organitza: Revolta Global.

Cullera (Ribera Baixa). Acte a favor de Xúquer. 12h, pont de pedra.

Organitza: Per un Xúquer viu.

Castelló de la Plana (Plana Alta).

Manifestació per la unitat de la llengua. 18h, plaça de la Independència.

Diumenge 19 Barcelona (Barcelonès). Cicle de cinema Ovidi Montllor: "La verdad sobre el caso savolta". 19h, La Torna.

Dijous 23 Vilafranca (Baix Penedès). Vetllada amb la memòria històrica. 19:30h, La Fornal.

Dimecres 29 Castelló de la Plana (Plana Alta).

Projecció del documental "Herriak Bizirik". 20h, local CNT. Dijous 30 Palma (Mallorca). Manifestació de la Diada "L'Europa dels Pobles Lliures". 18h, passeig del Born.

Organitza la plataforma 31 de desembre.

Divendres 31 Pedreguer (Maria Alta). Festivern, Festa de Cap d'Any. Concert amb Brams, Obrint Pas i altres.

Envia les convocatòries a accent@correucatala.com

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 48. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@correucatala.com. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés. Països Catalans: Laia Altarriba, Jaume Calafell, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Marta Insa, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Manel López.

Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigòs, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució : Albert Roig, Martí Urgell i Xavi Vázquez.

Han col·laborat en aquest número: Ester de Pablo.