Entrevista a Gemma Tarafa, de l’Observatori del Deute Extern De l’11 al 25 de gener de 2005 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars
Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans
Número 49
Denúncia contra l'existència de les fitxes polítiques
La Burxa
Sumari: ······················
Els ports esportius amenacen el litoral català Països Catalans / 2
Professors interins en lluita Economia / 5
Ankara en l’horitzó 2014 Internacional / 6
El transvasament Xúquer-Vinalopó no s'atura
Roda de premsa per denunciar les fitxes il·legals utilitzades per la Brigada d’Informació de la policia espanyola.
El cas dels joves de l'Hospitalet i de Cornellà va permetre provar l'existència de fitxers il·legals de militants de diversos moviments populars i alternatius en mans de la Brigada d'Informació de la Policia espanyola. Els i les afectades han constituït el col·lectiu Nominats que el passat 29 de desembre va presentar el seu cas en una roda de premsa a l'Espai Obert. El dia abans dotze persones havien realitzat una denúncia a l'Agència espanyola de Protecció de Dades, doncs s'hauria vio-
lat la llei orgànica de 1999. Segons Jaume Asens, advocat dels demandants, es vulnerarien els articles 7.4 que prohibeix els fitxers segons afilicions sindicals, ideològiques, racials entre altres així com el 5.4 que estableix que "quan les dades no hagin estat obtingudes de l'interessat, aquest haurà de ser-ne informat". S'ha de tenir en compte que algunes de les 30 fitxes contenien fotografies que no havien estat obtingudes en cap document oficial i que el 70% dels afectats mai han
estat detinguts ni jutjats. A banda dels aspectes legals, des de la Comissió Antirepressiva de Sants es vol denunciar "la intencionalitat política dels fitxers", aquest fet ha provocat que hagin demanat les dimissions de Joan Rangel, delegat del govern espanyol al Principat, i del cap de la Prefactura de la Policia espanyola a Barcelona així com la dissolució de la Brigada d'Informació. Finalment, s'exigeix la destrucció pública de les dades.
Actes per als presos i en contra de les presons Aquest Nadal, els presos polítics catalans han estat lluny de casa. Per aquest motiu l'organització de suport als presos, Rescat, va organitzar a finals de desembre diverses marxes de torxes arreu dels Països Catalans. Sota el lema "Per Nadal i per sempre, els volem a casa!" les marxes de torxes recorregueren dotze viles catalanes entre les quals hi havia Capellades (Anoia), Girona (Gironès), Vilanova i la Geltrú (Garraf ), Berga (Berguedà), Terrassa
(Vallès Occidental) o Vilafranca (Alt Penedès). La marxa més nombrosa però, tingué lloc a Barcelona el 18 de desembre, on el recent cas del dos joves de l'Hospitalet que van estar empresonats durant dos mesos, va provocar una participació superior a la d'anys anteriors. A Barcelona, com a la resta de viles, es van llegir diversos manifestos de Rescat i d'altres col·lectius de suport a presos on es denunciava la pràctica de l'aïllament i la dispersió. Per
altra banda, el dia 31, diferents col·lectius van convocar unes marxes davant tres centres de privació de llibertat de Barcelona: la presó de dones Wad-Ras, la Model i la presó d'immigrants a la comissaria de la Verneda. Amb aquestes protestes a les portes de les presons es va voler denunciar les condicions en què viuen molts dels seus reclusos però, sobretot, denunciar la presó com sistema repressiu que vulnera els drets humans més elementals.
Malgrat la sentència del Tribunal Suprem que obliga la paralització del PHN, les obres del transvassament entre els rius Xúquer i Vinalopó no han estat aturades. La sentència, que va ser emesa el passat vint d'octubre, afectava algunes disposicions del pla de minitransvasament des de la conca del Xúquer al Vinalopó. Després de la paralització del PHN però, la Generalitat Valenciana va interposar un recurs davant aquesta sentència adduint que la legislació valenciana li permet gestionar els recursos hídrics situats a l’interior del País Valencià. Per aquest motiu i malgrat la paralització del PHN a nivell estatal, a algunes comarques valencianes no s'han aturat les obres. Fins al moment s'han executat 58 milions d'euros i un vint-i-cinc per cent del total de les infraestructures previstes. Actualment el gruix dels treballs s'està concentrant al massís del Caroig, a la Vall de Cofrents, amb la construcció d'un gran aqueducte que serà de vital importància per desviar les aigües del Xúquer.
editorial rran dels fets que seguiren, primer, la greu agressió, i finalment la mort d'un jove del barri barceloní de Gràcia a mans d'un grup de feixistes, s'ha tornat a fer evident el paper jugat per autoritats i mitjans de comunicació davant les constants agressions d'elements ultres. Si bé no es tracta de cap novetat, no podem deixar de denunciar tant la passivitat i permissivitat dels cossos policials i de la justicia espanyola amb els elements feixistes, com el tractament que fan els mitjans de comunicació d'aquests casos, qualificant-los de "guerres de bandes" en el cas d'atacs contra persones o locals d'esquerres i independentistes, o els nombrosos casos d'agressions a immigrants, alguns amb conseqüències fatals, que són considerats sempre d'episodis aïllats que mai no tindrien relació amb grups feixistes organitzats. Només cal recordar episodis com l'atac a un concert de l'Onze de Setembre a Castellar del Vallès, per un nombrós grup de feixistes molt actiu a la comarca que reberen el suport de la Guàrdia Civil, que arribà a carregar contra
A
La denúncia necessària els veïns, i tot plegat fou presentat pels mitjans com un episodi de baralles entre joves. Igual com va passar aquest passat mes d'agost després dels fets de Gràcia. Aleshores es parlà d'una baralla de bandes, malgrat que els mateixos testimonis de veïns entrevistats tenien ben clar qui eren els agressors. Fins i tot des de mitjans propers al Districte, inclosos portaveus oficials, s'utilitzà el fet per iniciar una campanya contra les festes alternatives i el col·lectiu okupa del barri, associant-los als incidents que "deslluïen la festa major". Mentre en Roger era en coma durant mesos a l'hospital, i el seu agressor es passejava pels carrers després que el jutge l'alliberés al cap de quinze dies, el focus d'atenció a Gràcia per a la premsa era com acabar amb els "incívics alternatius"; els agredits, així, passaven a ser el
problema. I ho haguerem de recordar quan, l'endemà dels incidents que es produiren en acabar la manifestació de protesta en record d’en Roger a Barcelona, el regidor de Cultura de la ciutat i president del Consell del Districte de Gràcia, Ferran Mascarell (PSC), fent ostentació de tot el seu cinisme, blasmava "aquells qui s'aprofiten de la mort del jove", en referència als joves que participaren en els enfrontaments. Però més enllà d'aquest cas concret, aquets fets no deixen de ser un clar exponent d'una política informativa de desinformació sistemàtica, de minimització de la gravetat de la violència de caràcter feixista. Al cap i a la fi, sempre ha estat útil per a sostenir i refermar l'ordre social establert.
De l’11 al 25 de gener de 2005
l’apunt
Per una Llei de costes efectiva Greenpeace, entre d'altres organitzacions, ha denunciat per enèsima vegada la situació caòtica a què ha arribat el litoral de l'Estat espanyol, sobretot la vessant mediterrània, absolutament saturada per la pressió urbanística i el turisme de masses abassegador que al llarg dels darrers 40 anys ha patit. En aquest sentit ho va assenyalar l'organització ecologista durant la presentació del seu informe anual el passat mes de juliol. Segons afirmen els directius de Greenpeace, el 90% del litoral presenta problemes d'erosió. Un fet especialment greu en el cas del País Valencià -un dels més degradats de tota la conca mediterrània. Entre els múltiples factors que expliquen el perquè s'ha arribat fins a aquests límits el director de Greenpeace, Juan López d'Uralde, assenyala la tendència a sobredimensionar els ports, tant els comercials com els esportius. Des de l'organització s'acusa les autoritats pertinents la seva total despreocupació per la millora en la gestió i manteniment de les instal·lacions existents i a malbaratar els diners en construir noves infraestructures innecessàries i que en la majoria dels casos no s'adapten a les necessitats reals de la població i en general del medi natural. Per això demanen tant al govern central com als autonòmics un canvi de mentalitat que es basi en un model de desenvolupament econòmic sostenible i racional. Des de Greenpeace proposen una sèrie de mesures que pretenen millorar la situació actual de la costa. Unes mesures, però, que segons López d'Uralde haurien d'anar acompanyades paral·lelament d'uns canvis legislatius que implicassin més el Ministeri i els governs autonòmics per tal que les destrosses al litoral no quedassin impunes. Una proposta seria l'elaboració d'un Pla Director del Litoral que marqui uns objectius i pautes de protecció i recuperació a curt, mig i llarg termini.
Països Catalans
L'ampliació i creació de nous ports esportius amenaça el litoral Es preveuen macroprojectes com el de Dénia o la nova dàrsena de Ciutadella L’Accent
Jaume Calafell i Massanet, Palma.Al castigat litoral del nostre país ara se l'hi afegeix una nova amenaça. Es tracta aquesta vegada dels anomenats ports esportius. Generalment aquestes instal·lacions solen dur aparellada una forta pressió urbanística de la costa més immediata i un augment desmesurat de la població. Aquest fenomen és especialment notori a certs indrets de les illes com poden ser els municipis de Calvià i Andratx a Mallorca o a la costa de la Marina al País Valencià. En els últims anys, com a conseqüència de l'augment del nombre de visitants al nostre país, des del sector turístic s'ha plantejat la necessitat de crear, o al manco ampliar, el nombre d'amarraments per així diversificar l'oferta turística. En aquest sentit, el govern de les illes ha tirat endavant la polèmica Llei de ports esportius, la qual ha comptat amb el suport d'UM i el sector hoteler, que preveu entre d'altres coses crear-ne de nous així com d'augmentar la capacitat dels ja existents duplicant-ne les places que actualment hi ha. L'aprovació d'aquesta llei ha estat fortament contestada per l'oposició i el GOB. Segons afirmen des de la principal entitat ecologista de les Illes, podrien veure la llum projectes que havien estat desestimats durant l'etapa del Pacte de Progrés com són els casos del club nàutic de S'Estanyol des Migjorn (Llucmajor) o Sa Ràpita (Campos del Port), el de la Colònia de Sant Pere (Artà) o el de Sóller. Així mateix es veurien ampliats els del Port de Pollença, Port d'Alcúdia o Port d'Andratx, entre d'altres. El projecte de Ciutadella Es tracta de l'obra més important d'aquestes característiques que es preveuen a les illes, la qual suposaria un consum territorial de més d’1,8 milions de metres quadrats. En aquest sentit, el govern de les Illes preveu la construcció d'un dic de considerables proporcions i que es situaria a l'extrem més extern de l'ensenada de Ciutadella
Al Port de Sóller hi ha previst ampliar el nombre d’amarratges.
ocupant la cala en Busquets així com d'altres properes com Santandria, Cala en Blanes, Cala en Brut o Sa Caleta. Les intencions del govern han generat una gran indignació a Menorca i fins ara ja s'han presentat més de 3.000 al·legacions. Paral·lelament s'ha creat la Coordinadora en Defensa del Port de Ciutadella, que engloba entitats i associacions diverses que s'oposen a la macroinfraestructura. Des d'aquestes consideren que la construcció d'aquesta dàrsena suposarà un augment important del risc i virulència de les rissagues -marees sobtades-, una salinització dels aqüífers més pròxims així com una important destrossa del fons marí. A més, opinen que el port esportiu és extremadament elitista, car es preveu que el preu per amarrament oscil·li entre els 150.000 i els 200.000 euros. D'altra banda consideren que amb aquest projecte es transmet una imatge negativa de l'illa que es contradiu amb la filosofia de la reserva de la biosfera, la qual es basa en el concepte del desenvolupament sostenible. Eivissa: el dic de Botafoc És l'altre gran projecte estrella del govern Matas i suposarà la desaparició del darrer reducte verge del saturat litoral del municipi de Vila. Implicarà una càrrega de vaixells i embarcacions tres vegades superior al que ja té el port de la capital eivissenca. Tot plegat també ha generat una forta oposició per part de diverses entitats en defensa del medi
ambient. Per altra banda també es preveuen ampliacions dels ports de Sant Antoni de Portmany o el de Santa Eulària. Gran impacte a les comarques del sud del País Valencià En el cas valencià cal destacar sobretot les comarques de la Marina així com l'Alacantí com les àrees més afectades per la construcció d'aquest tipus d'instal·lacions. En aquest sentit, és especialment remarcable el cas de Dénia (Marina Alta). Aquí, la Generalitat pretén construir-hi 275 nous amarraments a més de 4.500 metres quadrats de serveis complementaris. Des d'un primer moment l'Ajuntament ha mostrat la seva total oposició al projecte d'ampliació. Des del grup municipal dels Verds s'ha demanat que abans de fer més amarraments es faci un debat sobre el futur del port que estableixi una actuació integral que ordeni els usos permesos. Aquest projecte s'emmarca amb els de Borriana, Santa Pola i Torrevella dins el Pla de Ports de la Generalitat, que possibilitarà la creació de 10.000 nous amarraments en els propers anys. Un pla que s'ha elaborat de manera bastant ràpida com a conseqüència de l'augment de la demanda d'aquestes infraestructures que ha comportat l'elecció de València com a seu de la Copa Amèrica 2007. En aquest sentit, nombrosos col·lectius ecologistes han expressat la seva preocupació en relació a l'esdeve-
Locals on trobar L’ACCENT Alacantí: Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès: Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: El Racó, Roses de Llobregat. Casal el Racó, Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Eivissa: GEN Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l’Obra Cultural Balera, Es Pinzell, Can Capses. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vilareal. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Ripollès: Casal Independentista i Popular l’Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.
Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d’Història-UB)/ Associació Cultural la Fornal (St. Julià, 20 bx. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat)/ Ateneu Popular Arrels (Doctor Otero 11, Beniarrés), Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona)/ Ateneu l’Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés)/ Ateneu independentista i Popular de la Vila de Gràcia la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) / La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / El Casal (Sant Elies 8, 1r. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs. (Terrassa) / Casal Popular La Traca (Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9,Taradell)/ CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx)/ CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica)/ CEPC-Universitat de València (Baró St. Petrillo, 9)/ L'Arrel de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana)/ La Falcata (Panera 2. Lleida)/ Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B, Torelló)/ Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada)/ Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona)/ La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València)/ Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / Taberna l’Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera)/ 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).
niment car consideren que és una cortina de fum que amaga obscurs interessos especulatius al darrere. Des d’aquestes entitats es demanen què passarà amb aquestes macroinstal·lacions quan la competició s'hagi acabat i posen com a exemple el grandiós port esportiu que s'ha projectat al Campello (Alacantí) amb més de 1.200 places i que té el vist i plau de l'Ajuntament (PSOE). Els distints grups que s'oposen al projecte denuncien que aquest suposarà la destrucció de praderes de posidònia i la conseqüent urbanització dels voltants més immediats. Afectació de les platges al Principat En els últims anys també s'ha generat al Principat una explosió d'aquestes instal.lacions, les quals encara han agreujat més la precarietat en la qual es troba la major part del litoral d'aquesta zona del nostre país. Les comarques més afectades són les de la Costa Daurada (Tarragonès, Baix Penedès, Garraf i Baix Camp) i les del Maresme i tota la Costa Brava (l'Empordà i la Selva). Especialment greus han estat les conseqüències d'aquests macroports a la zona compresa entre els municipis Cabrera de Mar i Vilassar de Mar, al Maresme. Segons denuncien diverses entitats ecologistes, l'efecte barrera dels dics ha fet retrocedir la superfície de les platges de la comarca en uns cinc quilòmetres ens els darrers dotze anys i s'estima que anualment es van perdent uns 100.000 metres cúbics de sorra. Front aquest greu deteriorament de la costa maresmenca s'ha creat la Plataforma per a la Recuperació i Defensa de les nostres Platges, que exigeix la recuperació urgent de les platges i l'adopció de mesures per evitar la seva regressió. En aquest sentit, el departament de Política Territorial de la Generalitat i l'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET) varen anunciar fa uns mesos que regenerarien, de forma conjunta, totes aquelles platges del litoral que hagin patit una pèrdua significativa de sorra com a conseqüència de l'impacte de les infraestructures portuàries. L'acord estableix la construcció de sistemes de dragatge així com el transvasament anual de la sorra acumulada als dics dels ports. El finançament d'aquestes actuacions aniran en un 50% a parts iguals entre l'administració principatina i l'ACPET. Tot plegat després que el Govern espanyol anunciàs que l'Estat deixaria d'invertir en la regeneració de les platges que "any rere any perden sorra" per "culpa dels ports esportius i que fan estèril el treball de l'administració". Davant aquestes afirmacions des dels municipis afectats temen que el projecte de regeneració que el ministeri de medi ambient va aprovar el juliol de 2003 i que incloïa el transvasament de 300.000 metres cúbics no s'arribi a materialitzar. Fora de la zona del Maresme, els principals punts polèmics han estat els ports de Roses i el complexe residencial d'Empuriabrava i l'ampliació i creació de nous ports a la comarca del Garraf (Sitges i Vilanova).
Països Catalans
De l’11 al 25 de gener de 2005
L'any del Fòrum es tanca amb 59 noves okupacions a l'àrea metropolitana de Barcelona S'inaugura amb una acció a l'oficina municipal antimobbing la primera "Oficina d'Okupació" Mireia Comas
Arnau Urgell i Vidal, Barcelona.El passat 17 de desembre l'Assemblea d'Okupes de Barcelona va presentar la denominada "Oficina d'Okupació". Es pretén divulgar aquesta pràctica com una de les formes de lluita contra la precarietat i la dificultat d'accedir a l'habitatge. L'any 2005: "Okupa tu també" L'acte inaugural de l'Oficina va consistir amb un aperitiu i una roda de premsa en la que a part de membres de l'Assemblea van intervenir-hi Marc Aparicio, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Girona i Pere Pujol, d'Arquitectes sense Fronteres. Aquest es va desenvolupar okupant temporalment l'Oficina contra la Violència Immobiliària que fa dos anys va inaugurar l'Ajuntament de Barcelona. La intencionalitat de l'acció era clara doncs, segons Enric Sánchez portaveu del projecte, el consistori és un dels principals responsables del mobbing. Un dels casos més clars, que està afectant als moviments socials barcelonins, és l'amenaça d'expropiació als propietaris de l'Espai Obert del Poble
Cronologia: el 2004 okupa
Roda de premsa de presentació de l’oficina d’okupació
Sec. Segons ha denunciat el periòdic La Burxa el tinent d'alcalde en persona Xavier Casas ha pressionat per evitar que es renovés el lloguer del centre social. L'emplaçament físic definitiu del projecte encara no està definit, segons Enric Sánchez a partir d'aquest mes se situarà en un o més d'un dels trenta centres socials de l'àrea metropolitana. A llarg del 2005, es portarà a terme una campanya per tal d'aconseguir que
El m2 d’habitatge nou a les "capitals" dels Països Catalans supera els 2.500 euros Cada metre quadrat costa de mitjana 1.864 euros al conjunt del país L'informe anual de la Sociedad de Tasación que estudia a nivell estatal la situació del mercat de l’habitatge nou permet establir que les capitals provincials han superat de mitjana els 2.500 euros per metre quadrat. D'altra banda, si es tenen en compte les ciutats no capitals majors de 50.000 habitants el preu és de 1.661 euros. S'ha de destacar que tres ciutats catalanes esdevenen líders en tres categories a nivell estatal: en valor absolut Barcelona és la ciutat més cara (3.442 euros), d'altra banda Girona és la capital de província amb un augment interanual major (21,8%) i Sant Cugat del Vallès ho és del conjunt de ciutats estudiades (24,1%). És també molt destacable l'augment percentual així com en valor absolut de preu dels habitatges nous del cinturó de Barcelona, doncs ciutats com Badalona, Cornellà, Hospitalet, Sant Boi, Viladecans i Gramenet del Besòs oscil·len entre 2.100 i 2.500 euros/m2 per habitage nou
i creixements entre el 15 i el 20%. Al País Valencià Torrent (l'Horta) i Oriola (Baix Segura) han vist créixer els preus en un 20%. Respecte al conjunt dels habitatges dels Països Catalans, les dades més recents que es disposen són les referents a juny de 2004. El tractament de l'estudi que elabora anualment l'Asociación Hipotecaria Española permet concloure que de mitjana un metre quadrat al nostre país costa 1.864 euros, amb un increment repecte al juny de 2003 de 19,9%. Si es té en compte el rànquing estatal per autonomies en valor absolut, el Principat i les Illes estan en tercer i quart lloc respectivament mentre que el Principat i el País Valencià són segons i tercers tenint en compte l'augment de preus interanual. NOTA: les dades presentades només tenen en compte les tres comunitats autònomes sota administració de l'Estat espanyol obviant la resta de territoris.
esdevingui "l'any K", difonent a la societat la idea de reapropiar-se de les pròpies vides i deixar les hipoteques. 2004: 59 okupacions per 37 desallotjaments En un dels primers materials elaborats per l'Oficina s'ha recopilat el balanç quantitatiu del moviment en el moment de tancar l'anomenat any Fòrum. S'han produït fins a 59 okupacions -entre cases i centres socials- reivindicades al conjunt de l'àrea metropolitana de Barcelona de les quals 14 han estat desallotjades el mateix any. D'altra banda s'han produït fins a 23 desallotjaments més, per tant el 2004 ha suposat augmentar en valors absoluts en 22 els espais alliberats. Es calcula a grosso modo que actualment existeixen uns 30 centres socials, 150 cases reivindicades i un número indeterminat de no reivindicades; aquestes xifres segons Enric Sánchez s'han mantingut estables al llarg de la darrera dècada. Alguns dels desallotjaments han suposat acabar amb alguns dels centres socials més antics i emblemàtics: l'Ateneu de Cornellà (17 anys), l'Hamsa del barri barceloní de Sants (8 anys) i el Pati Blau de Cornellà (6 anys). Altres centres que han estat desokupats són el Monstru de Gràcia, l'Hortet de l'Hospitalet de Llobregat així com fins a tres emplaçaments de Miles de Viviendas. Els nous espais del moviment esquàter han respost en alguns casos a desallotjaments: a Barcelona, la Fera de Gràcia i el Casal Miquel Martí i Pol de Sant Andreu, el Nou Pati Blau a Cornellà o Can Barba a Sabadell. A part de la cocapital del Vallès Occidental altres ciutats de la denominada segona corona han viscut un gran desenvolupament del moviment, són els casos de Vilanova i la Geltrú (el Garraf ), Mataró (el Maresme) i Granollers (Vallès Oriental). Altres com Miles de Viviendas o l'Ateneu Popular de l'Eixample, que s'inaugurarà el proper 22 de gener, han suposat una gran
novetat en el districte més urbà de Barcelona. Finalment, s'ha de destacar que la Kasa de la Muntanya, okupat l'any 1989 i que actualment és el centre social més antic dels Països Catalans, ha aconseguit aturar el desallotjament a causa del litigi per la propietat de l'immoble del barri de Vallcarca (Barcelona). Situació arreu dels Països Catalans Tot i que Barcelona i la seva àrea metropolitana, són des de fa una dècada un punt de referència del moviment esquàter d'Europa a altres punts del país, especialment a València existeixen un nombre significatiu de cases i centres socials. La capital de l'Horta continua mantenint com a buc insigne el centre social la Pilona, okupat el 1998 continua amenaçat per l'ampliació de l'Avinguda Blasco Ibáñez al barri del Cabanyal. D'altra banda el 2004 ha suposat la creació de la Nau de la Discòrdia, espai alliberat al barri del Carme que respon al desallotjament del Xaloc, altres centres que han desaparegut han estat las Vias i la Venganza. A Mallorca, s'Eskola, l'únic centre social existent va ser desallotjat el mes de gener i a Menorca, l'antiga caserna militar de Llucalari, és amenaçada per una ordre que es pot executar en qualsevol moment. D’altra banda,a Castelló de la Plana continua en funcionament el Centre Social la Fàbrica.
-12 de gener: okupació de Can Barba a Sabadell l'endemà del desallotjament dels Maquis. -20 de gener: desallotjament de l'Ateneu de Cornellà. -23 de gener: desallotjament de s'Eskola de Palma. -6 de febrer: segon aniversari del Casal Popular de Gràcia. -29 de març: tercer intent fallit de desallotjament de l'Hamsa, manifestació a València contra els desallotjament de las Vias i la Venganza (4 detinguts). -14 d'abril: desallotjament del Xaloc, al barri del Carme, absolució definitiva dels 52 joves jutjats pel cas del Princesa de València. -27 de maig: okupació de la Fera de Gràcia el mateix dia de desallotjar el Monstru així com la casa del carrer Sors del mateix barri (9 anys okupada). -10 de juny: judici a 32 joves pel cas del KORK-III de Terrassa. -10 de juliol i 6 d'agost: okupacions de l'Estella i la Drogueria a Mataró. -4 d'agost: desallotjament de l'Hamsa de Sants, manifestacions durant tot el dia entre les quals destaca l'okupació temporal de la Pedrera. -7 d'agost: reokupació temporal de l'Hamsa. -27 de setembre: okupació de Miles de Viviendas 4 (durant l'any han estat desallotjades les altres tres); sisè aniversari de la Pilona de València. -16 d'octubre: okupació de Can Calet a Granollers. -21 d'octubre: desallotjament del Pati Blau de Cornellà. -3 de novembre: okupació de l'Ateneu de l'Eixample. -18 de novembre: desallotjament de l'Hortet de l'Hospitalet (7 mesos okupada). -4 de desembre: okupació del Nou Pati Blau de Cornellà. -18 de desembre: tercer aniversari de Can Masdeu, centre social rururbà de Collserola.
De l‘11 al 25 de gener de 2005
Repressió al moviment contra la precarietat El proper dimecres 12 tindrà lloc a Girona el judici contra dos activistes de la Mesa Cívica pels Drets Socials de Girona, per uns fets ocorreguts el 1999. Aquesta plataforma centrava la seva activitat en la lluita contra l'atur i la precarietat, i en contra de la seva punta de llança que són les ETT. Per això va tirar endavant una campanya de presentació de mocions antiETT i pels drets dels aturats a ajuntaments de les comarques gironines. En la presentació al consistori gironí liderat per l'actual conseller Nadal, el tarannà autoritari d'aquest personatge va tornar a deixar emprenta: la policia va carregar contra la concentració de suport a la moció. Ara, 6 anys despres, es preten continuar criminalitzant a qui lluita contra el model repressiu i neoliberal que se’ns ven com única via possible per la classe treballadora d'aquest país i d'arreu.
Accions contra les agressions al territori al Vallès La gran quantitat de projectes urbanístics i d'infraestructures agressius amb el medi ambiental a les dues comarques vallesanes han provocat que l'inici de l'any hagi estat acompanyat amb accions i mobilitzacions. En el cas de la Roca del Vallès (V. Oriental) l'alcalde del PSC Salvador Illa, se li van regalar 20 kg de carbó per la seva gestió en el cas del golf de Vilalba. D'altra banda, a Cerdanyola els manifestants van aconseguir aturar el ple que havia de realitzar l'aprovació inicial del Centre Direccional, aquest projecte impulsat per l'equip de govern d'IC-V, CiU i ERC pretén urbanitzar tot l'espai entre la ciutat vallesana i Sant Cugat del Vallès. Finalment, associacions de veïns, ambientalistes i de pagesos han presentat al·legacions contra el Pla Director de Gallecs, que pretén urbanitzar 60 hectàrees en un espai natural aparentment protegit.
El Mundo condemnat per manipulació El diari espanyol El Mundo ha estat condemnat, tal com va passar anteriorment amb La Vanguardia i El País, per les informacions "falses i inexactes" sobre la detenció de tres militants d'Endavant el setembre de 2002. La sentència obliga al director del rotatiu a publicar una rectificació escrita pels propis joves independentistes de la mateixa extensió on se’ls relacionava el 28 de setembre de 2002 amb l'organització armada ETA.
Països Catalans
Milers de persones es manifesten a Barcelona per l’assassinat d’en Roger Altres ciutats catalanes se solidaritzen amb manifestacions de suport Mireia Comas
Laia Creus, Sant Jordi Desvalls. Unes 10.000 persones segons els organitzadors i 2.000 segons la Guàrdia Urbana i gairebé es van manifestar la tarda del 23 de desembre pels carrers de Barcelona per protestar contra l'agressió que va causar la mort d'en Roger, un jove de Gràcia, a mans d'uns skins neonazis durant la Festa Major del seu barri. Els convocants van acordar una marxa unitària, on la gent anònima va ser la protagonista. Els manifestants van sortir de la plaça Urquinaona fins a Via Laietana, on van tallar el trànsit, per acabar finalment a la plaça Sant Jaume. Barcelona antifeixista: ni oblidem ni perdonem Amb aquest lema s'obria la manifestació per protestar contra l'atac que va costar la vida a en Roger l'estiu passat. Milers de persones es van aplegar a Barcelona per cridar un cop més contra el feixisme. Durant els transcurs de la manifestació es va llegir un manifest per denunciar la indiferència de la justícia, la policia i els responsables polítics davant el crim del jove de Gràcia. Per simbolitzar la mort d'en Roger i altres morts provocades per grups feixis-
Els antiavalots de la Guàrdia Urbana van carregar contra els manifestants
tes, els manifestants es van dirigir a la prefectura superior de policia i van col·locar sis ninots a la porta, que també va ser ruixada amb pintura vermella. Un cop a la plaça Sant Jaume i ja desconvocada la manifestació, van començar els aldarulls. Després que alguns manifestants llencessin alguns objectes als Mossos d'Esquadra aquests van dur a terme dures càrregues policials contra el grup de gent que s'havia quedat a la plaça, i que va dispersar-se després de calar foc a una entitat bancària. Manifestacions i concentracions Altres indrets dels Països Catalans i també de l’Estat espanyol es van voler unir a la protesta convocant
manifestacions pels carrers de les seves ciutats: València, Vilafranca del Penedès, Manlleu, Vilanova i la Geltrú i Lleida, entre d'altres. La concentració que va tenir lloc a l'estació de trens de València i on es van reunir un grup d'unes 35 persones va acabar, segons la CNT, amb una càrrega policial injustificada. Dues dones (mare i filla), una d'elles militant de l'organització anarcosindicalista, van ser colpejades greument pels agents antiavalots quan començaven a caminar amb una pancarta juntament amb altres persones. El dia abans de la manifestació a la ciutat comtal va tenir lloc a Vilanova i la Geltrú una concentració a la plaça de la Vila que aplegà
Mallorca diu "No" a la Constitució Europea La manifestació del dia 30 reuneix 4.000 persones a Palma L’Accent
Arnau Urgell i Vidal, Palma. Un any més s'ha commemorat a Mallorca el 31 de desembre, diada nacional de l'illa amb la tradicional manifestació així com la celebració d'actes sobre la Constitució Europea, la llengua, el territori i de rebuig de la dominació espanyola sobre els Països Catalans. La Constitució Europea protagonista de la Diada La celebració del referèndum sobre la Constitució europea, el proper 20 de febrer, ha suposat que hagi esdevingut el tema protagonista enguany. El conjunt d'activitats que ha celebrat la Comissió Unitària 31-D -que agrupa l'Esquerra Independentista de Mallorca (Maulets i CEPC), els partits socialdemòcrates i les respectives joventuts (ERC, JERC, PSM-EN, JEN) així com sindicats com l'STEI o altres col·lectius com Alternativa per Mallorca o el Lobby per la Independència- han tingut com a lema "Per l'Europa dels pobles lliures" en clara referència a la nova Carta Magna europea. La manifestació, encapçalada amb el
Bloc de l’Esquerra Independentista a la manifestació del 31 de Desembre.
mateix lema, va reunir segons Tomeu Martí, portaveu de la comissió, fins a 4.000 persones. Per la seva banda, l'Esquerra Independentista va formar de nou un bloc propi -el més nombrós de la manifestació- que s'obria amb una pancarta en la que deixava clar que "el jovent diu no a la Constitució Europea". S'han de destacar els lemes que consideraven la reforma dels estatuts com a via morta així com el que afirmava que "amb el PSOE no hi ha independència".
En el manifest propi, llegit abans d'arribar a la plaça dels Patins -punt final de la manifestació- s'afirma que "ens trobem en un moment decisiu per al futur del nostre poble" i que el text constitucional "amenaça els drets individuals i col·lectius més elementals". Segons el portaveu de MauletsMallorca consultat, es valora molt positivament la consolidació del bloc jove i es lamenta la desvirtuació de l'ofrena a l'estàtua de Jaume I que ha portat a terme enguany el consistori
més de vint persones. Després de llegir un comunicat rebutjant els actes feixistes i la complicitat de les forces i cossos de seguretat, es va desplegar una pancarta i s'encengueren algunes espelmes en memòria d'en Roger. L'agressor Els culpables de l'agressió van ser detinguts el mateix 15 d'agost, però van quedar en llibertat el dia següent, excepte un d'ells, el responsable de la punyalada, que va ingressar a presó durant una setmana, i va quedar en llibertat sota fiança per una ordre judicial signada només vuit dies després dels fets. Quatre mesos més tard i amb la mort d'en Roger, el principal acusat ha estat detingut de nou sota l'acusació d'assassinat. Es tracta del valencià Aitor Dávila Córdoba, natural d'Albal (l'Horta). El periòdic valencià L’Avanç ha publicat que l’agresor havia simpatitzat antigament amb moviments d’esquerra, però el seu caràcter extremadament violent i alguns tics feixistes van provocar el seu rebuig i enemistat. Segons antics coneguts del jove, aquest s'acostà al partit feixista Democracia Nacional (DN), que assegura no conèixer-lo.
governat pel Partit Popular. Per tal d'evitar els xiulets que rebé l'any passat el pregoner Avel·lí Blasco, rector de la UIB, així com els polítics de Palma, decidiren tancar en una església l'acte del parlament que enguany anà a càrrec de l'escriptora Carme Riera. Actes organitzats per la Comissió Jove Enguany s'ha de destacar que durant els dies previs s'han realitzat diverses xerrades relacionades amb les reivindicacions pròpies de la diada. A banda dels tradicionals eixos de lluita a Mallorca: llengua i territori, s'hi ha afegit el del rebuig a la Constitució Europea. Sobre aquest darrer terme Joan Amer i Joan Carrió van conduir un debat a Esporles el dia 28, en el qual van evitar volgudament el tema del català a Europa, entenent que és l'únic mediàticament més o menys tractat, i centrant-se en l'establiment del neoliberalisme com a model econòmic, la retallada de serveis públics i la vulneració del dret a existir als Països Catalans. D'altra banda, l'estat de la llengua (emfatitzant la situació a escoles, instituts i universitats) fou analitzat per tres militants de la CEPC d'arreu del territori; mentre que al local del GOB a Palma es realitzà una xerrada sobre les agressions ambientals a l'illa. Finalment s'ha de destacar l'acció simbòlica de retornar una bandera espanyola a Rodríguez Zapatero com a mostra de rebuig a la dominació de Mallorca i del conjunt dels Països Catalans per part de l'Estat espanyol.
Economia Els proppassats 1 i 16 de desembre, una part important del professorat interí i substitut del Principat va seguir la vaga convocada pel sindicat majoritari a l'ensenyament, la USTEC-STEs. Aquestes han estat les primeres vagues a l'ensenyament des que el tripartit va arribar al govern, tot just quan el Departament d'Educació es troba en negociacions amb els sindicats amb major representació en aquest sector: USTEC-STEs, CCOO i UGT. Tanmateix, potser caldria aclarir algunes qüestions i fer un seguiment del procés que ha portat a aquesta situació. El professorat interí i substitut és aquell que disposa d'una plaça en la funció pública docent, ja que es va apuntar a la borsa, ha estat nomenat per a cobrir una plaça i, des d'aleshores, ha estat treballant amb més o menys regularitat com a professor, tanmateix, com que no ha aprovat les oposicions no gaudeix de la plaça en propietat. Aquest fet comporta diversos greuges comparatius, com ara que aquest professorat no puga gaudir dels mateixos drets que el professorat que sí té la plaça en propietat, o que hi haja una diferència salarial (allò de "a igual treball, igual salari", en aquest cas no es compleix). A més a més, sovint, aquest professorat ha de fer les tasques menys reconfortants, aquelles que molts dels seus companys funcionaris no desitgen fer, ja que no poden oposar-se a les decisions de les direccions si volen romandre en el mateix centre el curs següent. El personal interí i substitut, també, ha d'estar disposat a una major mobilitat, la qual cosa suposa sovint que, en un mateix curs, pot passar per un gran nombre de centres. D'altra banda, el nombre de professors en precari ha crescut força en els darrers anys per l'augment de plantilles com a conseqüència de la major matriculació d'alumnat. Aquest curs n'hi ha més de 17.000, això suposa més del 30% del professorat de l'ensenyament públic del Principat. Hi podem diferenciar entre els professors interins i els substituts. Mentre que els primers, més 10.000, disposen d'una vacant en un centre durant tot el curs, amb contracte fins al 31 d'agost, i per tant cobren totes les vacances corresponents, els professors substituts, uns 7.000, van fent substitucions en diferents cen-
De l’11 al 25 de gener de 2005
Professors precaris en lluita *Per Josep Villaroya Els professors interins del Principat estan immersos en un procés de mobilitzacions i protestes contra la precarietat laboral en el sector Ustec-IAC
Concentració el passat 16 de desembre de professors interins davant la seu d’ERC a Girona en protesta pels incompliments electorals
tres i finalitzen el seu contracte, a tot estirar, en juny, i per tant no cobren les vacances ni els compta com a temps treballat a efectes d'antiguitat. Amb l'arribada del nou govern al Principat, molts d'aquests professors van pensar que la seua situació milloraria. Així doncs, amb l'inici del curs 2004-05, i amb la signatura del calendari de negociacions que havien pactat els sindicats i el Departament, el professorat interí i substitut tenia depositades moltes il·lusions en què la seua situació es veuria millorada. Tanmateix, el mateix dia en què es va signar el protocol de negociacions, la consellera Marta Cid va anunciar en la roda de premsa la convocatòria massiva d'oposicions. Això pot suposar que molts d'aquests treballadors, després de molts anys de serveis oferts a l'administració, podrien perdre els seus llocs de treball si no aproven les oposicions. Si hi afegim que el Pla d'Estabilitat proposat pel Departament deixa molt que desit-
jar, ja que sols ofereix estabilitat a un petit percentatge del professorat i que els manté en unes condicions encara precàries, podrem entendre millor el descontent i la decepció que regna entre aquest professorat. Ustec-IAC
Protesta d’interins a Barcelona
Tanmateix, des del Departament, alguns sindicats com CCOO i UGT, així com també alguns sectors de la població, es considera que aquestes protestes no tenen raó de ser, i que estan motivades per un corporativisme. Segons aquestes opinions, les oposicions convertiran el treball inestable, el del personal interí i substitut, en estable, funcionaris. Tanmateix, segons el sindicat majoritari a l'ensenyament, la USTECSTEs, això pot suposar també que una part important del professorat ja existent es veja substituït per un altre de nou que aprove les oposicions. Segons aquest sindicat, el percentatge de personal interí i substitut que sol aprovar les oposicions, tal com s'ha vist en altres convocatòries, és del 40%; això suposa en la pràctica, que molt d'aquest professorat, el
60% restant, pot veure empitjorades les seues condicions laborals o, fins i tot, perdre el seu lloc de treball. Aquest cas es pot veure ben clar en algunes especialitats, com ara Geografia i Història, on aquest curs s'han adjudicat unes 360 vacants i s'han convocat 200 places d'oposicions, i per tant, molta gent que aquest any està gaudint d'una vacant, l'any vinent, en cas de no aprovar les oposicions, podria veure com perd el seu lloc de treball, que passaria a ocupar-lo una persona que les haja aprovades. Moltes vegades, el perfil de la persona que aprova les oposicions és el d'un o una jove que tot just ha finalitzat la carrera, que disposa de més temps per a estudiar perquè no treballa, no té càrregues familiars i viu en casa dels pares. Segons personal interí consultat "no es tracta de barrar el pas a ningú, sinó de consolidar uns llocs de treball ja existents. Tothom té l'accés obert quan s'obrin les borses. A més a més, el sistema de torn lliure d'oposicions és totalment obsolet". No hem d'oblidar que aquest sistema d'oposicions, sobretot la primera prova, consisteix en uns exàmens memorístics, a més a més, les proves tenen un caràcter eliminatori, i l'experiència docent sols compta com a mèrit al final de les proves. Caldria cercar, doncs, una via diferenciada per tal d'estabilitzar el professorat que ja està exercint, per tal que veiés reconegut el seu treball, la seua dedicació. No podem oblidar tampoc que, des que el Departament va fer pública la convocatòria, moltes acadèmies i alguns sindicats han volgut aprofitar l'avinentesa per fer negoci amb els cursos que realitzen. Entre les mobilitzacions que aquest professorat ha dut a terme, destaquen les dues vagues i les concentracions davant del Departament i dels diversos serveis territorials; també han sorgit propostes a les diferents assemblees, com ara un enviament de cartes als mitjans de comunicació, o als partits polítics que ara són al govern, tot recordant-los què deien abans de les eleccions i què estan fent ara. El proper 19 de gener, la USTEC-STEs ha convocat assemblees a les diferents comarques del Principat per tal que el professorat interí-substitut analitze la situació i, si s'escau, continuar amb les mobilitzacions. *Josep Villaroya és professor interí i sindicalista de la USTEC-IAC
Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans
Per a més informació
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Tipus de subscripció:
www.sindicat.net Població: Telèfon: E-mail *ordinàries: trimestral (10,5 euros) semestral (21 euros) anual (42 euros) *solidàries: aportacions superiors a les ordinàries
Domicialiació bancària Nom del titular: Entitat Oficina
Control
Població: Número de compte
Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32. Accent@correucatala.com
Internacional
De l’11 al 25 de gener de 2005
Ankara en l'horitzó 2014
Juanjo Garcia, València. L'aprovació per part de la Comissió Europea de l'informe Eurlings el 17 de desembre passat obria les portes a la futura adhesió de Turquia a la Unió. Després d'una ajustada aprovació per part de l'Europarlament s'autoritzaven les converses. La decisió no és sinó una passa més en el camí encetat el 1987 quan el govern turc reclamà la plena adhesió a la vella CEE. L'obertura de negociacions es condiciona al desenvolupament econòmic posant d'horitzó al 2014. Tot i la transcendència d'una hipotètica adhesió de Turquia a la Unió, la notícia ha desaparegut vertiginosament de l'escenari mediàtic. Les implicacions de la qüestió turca han estat bandejades davant la imminència dels referèn-
“L’admissió de Turquia a la UE es condiciona a criteris econòmics i al respecte al drets humans i col·lectius” dums sobre la Constitució Europea, perquè no serviren d'aliment als sectors dretans que uneixen les banderes del "No" i la xenofòbia. Les escasses aportacions han centrat l'atenció en un fals debat intel·lectual sobre l'essència europea de Turquia. Amb algunes conclusions tan ridícules com la de l'eurodiputat austríac, Frits Bolkestein, que explicà que, si Turquia hi era admesa, la victòria de Viena sobre els otomans el 1683 no tindria sentit. Hi ha hagut altres declaracions com les dels intel·lectuals, Ramonet o Wallernstein que es mostren partidaris d'un fort substrat europeu en la Turquia moderna, la qual seria abanderada d'una mena de tercera via davant del fatalisme del xoc de les civilitzacions. L'informe Eurlings destacava el compliment de les condicions exigides a
Romano Prodi amb el primer ministre turc Recep T. Erdog
Turquia en la cimera de Copenhaguen el 1995, un avanç en el respecte dels drets humans i un canvi d'actitud cap al reconeixement dels drets col·lectius de les minories no-turques al país. Reformes que, paradoxalment, s'han accelerat després de l'arribada al poder dels islamistes. Els avanços en matèria dels drets humans contrasten, però, amb la pervivència incontestable de pràctiques generalitzades de maltractaments. Tot i que es menciona que la tortura ha deixat de ser sistemàtica, en realitat no deixa de ser tan quotidiana com la impunitat amb la qual es practica. Així, Amnistia Internacional en el seu informe anual destaca la suspensió dels judicis contra els elements policials implicats i la indiferència respecte als nous casos. En el terreny dels drets col·lectius, la timidesa dels diferents governs turcs ha ratllat l'immobilisme. Si bé s'ha autoritzat l'escolarització en kurd, minoria
que representa el 17% del país, i la transmissió d'emissions en kurd, no és menys cert el seu curt abast. L'obertura d'escoles kurdes està restringida per una rígida legislació i molt sovint a l'arbitrarietat de les autoritats turques. Mentrestant, l'exclusió de la qüestió kurda del panorama polític està garantida per un sistema electoral amb el 10% de vots de llindar assegura la marginalitat de les opcions kurdes. Sense oblidar la pressió exercida sobre altres minories com la grega o la siriana. Per tant, és incontestable que la inclusió de Turquia actualitzaria a la baixa els estàndards respecte dels drets humans dins la Unió, ja devaluats per les doctrines anomenades antiterroristes d'alguns estats membres. Tanmateix, aquesta discòrdia és només una representació per entretenir el públic mentre les qüestions d'importància per a la Unió es discuteixen entre bastidors. L'annexió de Turquia
significaria una aposta imperialista massa arriscada, amb possibles contrapartides negatives. Socialment suposaria l'adopció d'un capital humà indigerible per a l'actual mercat de treball europeu i d'una permeabilitat fronterera irresoluble. Alemanya, on ja resideixen tres milions de turcs, tem actuar de pol d'atracció d'una onada d'immigració turca. Econòmicament significaria la tutel·la d'una teixit industrial endarrerit cap al qual abocar els fons estructurals. Per tant, és previsible una oposició dels països acabats d'incorporar i futurs beneficiaris d'aquestes ajudes. I políticament comportaria l'absorció d'un Estat en el qual l'aprofundiment de la democratització obrirà inevitablement una transició política traumàtica i una reestructuració estatal d'imprevisibles conseqüències. Així com la inclusió d'un important aliat històric dels EUA que complicaria els esforços d'afermament d'una política exterior comuna.
Turquia, la UE i la qüestió kurda L'obertura de negociacions entre la Unió Europea i Turquia per la seua possible adhesió europea perpetua l'ocupació turca al Kurdistan
El Kurdistan és un del aspectes no resolts de l’Estat turc.
Manel Lopez i Esteve, Lleida. L'aprovació europea per a iniciar les negociacions de cara al possible accés turc al club europeu ha fet retornar a l'actualitat la política
genocida sobre les minories nacionals realitzada per l'Estat turc al llarg del segle XX; ara bé, ha quedat en un segon pla la política d'extermini, iniciada el primer terç del segle XX i encara amb plena vigen-
cia el 2005, que Turquia ha realitzat i realitza contra la nació kurda, de la qual dotze milions de persones es troben sota domini turc. Així, el passat desembre, el Parlament europeu aprovà una resolució en la que reconeixia el genocidi armeni però alhora afirmava que el poble kurd "constitueix un important component de la societat turca", perpetuant i legitimant la seua ocupació. Tot apunta, doncs, que en l'obertura del procés que pot portar a Turquia, no abans d'una dècada, a l'adhesió a la Unió Europea el poble kurd està cridat a ser novament oblidat i abandonat per tothom. Per la seua part, el Congrés del Poble del Kurdistan (Kongra-Gel), hereu de la llarga lluita del Partit dels Treballadors del Kurdistan(PKK), posà fi el passat estiu a la treva declarada unilateralment el 1999 davant la resposta represiva de l'Estat turc a les propostes de resolució del conflicte per part de la resi-
tència kurda. La més rellevant d'aquestes propostes fou la que Abdullah Öcallan, des de la presó d'alta seguretat d'Imali, feu pública el juliol del 2003 en la que es proposaven una sèrie de mesures que el govern turc havia d'empendre per tal que la resistència kurda entrés en un procés negociador amb l'estat turc. Entre aquestes mesures hi figuraven el reconeixement oficial de l'existència del poble kurd a Turquia, el dret a l'educació en kurd i a disposar d'emissions de radiotelevisió en llengua kurda, el dret d'expressió i d'associació sense límits, el retorn dels guerrillers, dels exiliats polítics i de tots els habitants que ho desitgessin als pobles destruïts per l'exèrcit i, finalment, es demanava la desmobilització definitiva dels grups paramilitars propers al govern. En definitiva, aquest conjunt de mesures no eren massa diferents dels "criteris de Copenhaguen" que Turquia hauria de respectar per fer
Contra totes aquestes raons n'hi ha de més poderoses que arrosseguen la Unió a una estratègia dilatòria. D'ací, les declaracions pendulars d'atracció i refús. Perquè tan complicat seria obrir la porta d'aquest nou soci com tancarli-la amb pany i clau. La frustració de l'adhesió conduiria Turquia a un replegament cap a l'interior i una previsible involució política. Així mateix, l'abocarien a un complet aïllament, donades les seues històriques relacions dolentes amb els països àrabs, privant la Unió d'un aliat proper i valuós en el tauler d'escacs d'Orient Mitjà. I, sobretot, deixarien la Unió sense el cap de pont cap a la ruta del Caspi. És en aquest darrer escenari on Turquia pot explotar les seues cartes. El país juga amb l'avantatge de ser l'espill de les repúbliques exsoviètiques turcòfones que con-
“Alemanya no vol acceptar un nou soci a la UE que superi la seva població” trolen les subexplotades reserves de gas i petroli. Des de la independència de les repúbliques caucàsiques, Turquia ha abocat importants esforços cap a la creació de "l'espai turkestà". Va ser l'expresident turc Demirel qui va expressar les ambicions de Turquia afirmant que "el món turc s'estén des de les riberes de l'Adriàtic fins a la muralla xinesa". Totes aquestes raons han condicionat la Unió per no resoldre's a donar a Turquia un estatut permanent de soci preferent i preferir alimentar el somni europeïsta. Tot i que la pregunta no és si Turquia és Europa o si la Unió ha de ser, com popularitzà Helmut Kohl, un "club cristià". La pregunta és si Alemanya acceptaria deixar de ser el membre amb major nombre de població i, per tant, l'estat amb més europarlamentaris. I la resposta és que no. Però de moment ha de ser un secret.
posible la seua integració a la Unió Europea. La resposta turca es concretà, però, en una sèrie de reunions entre delegacions turques, nordamericanes i de diversos estats de la Unió per tal d'acordar una estratègia conjunta per acabar amb les bases de la resistència kurda, uns 5.000 guerrillers, situades al nord de l'Irak. A més, a dia d'avui encara la meitat de la superfície de Dyabakir, la capital del Kurdistan ocupat per Turquia, continua estant ocupada per casernes, polvorins, aeròdroms i altres tipus d'instal·lacions militars. Tot sembla indicar que, per moltes resolucions que el Parlament europeu faci a favor del respecte dels drets de les minories nacionals, i per molt que des de les institucions europees s'hagi creat una comissió sobre els progressos de Turquia en matèria de drets humans i llibertats fonamentals, el procés obert de negociació entre la UE i l'Estat turc perpetuarà la situació d'ocupació nacional i de no respecte als drets humans de la població kurda, ja que a la Unió Europea la negació dels drets col·lectius de les nacions sense estat no és l’excepció sinó la regla.
Cultura
És possible construir el socialisme a Cuba?
Novetats discogràfiques als Països Catalans
Edicions el Jonc analitza el sistema polític, econòmic i social cubà en el seu nou llibre del sociòleg Darío Machado
Des de la secció de cultura de L'Accent fa temps que esperàvem l'arribada del nou llibre d'Edicions el Jonc, i l'espera ha valgut la pena. Si el febrer de l'any dos mil Edicions El Jonc ens oferia una selecció de discursos de Fidel Castro sobre la globalització neoliberal i els reptes de l'esquerra al segle XXI, aquest cop ens proposa una lectura diferent sobre Cuba, enfocada a entendre els problemes que ha d'afrontar la societat cubana en un procés conti-
nu, inacabat i ple d'obstacles cap al socialisme. Amb la caiguda del bloc socialista i el posterior aïllament internacional, el poble cubà ha hagut de fer front a un seguit d'enormes reptes que han acabat demostrant la solidesa i autenticitat d'un procés revolucionari que fa quaranta-cinc anys que va començar i que encara no ha acabat: un bloqueig econòmic que ha escanyat l'economia de l'illa i ha provocat una situació de greus mancances a la població, una acció terrorista constant per part dels Estats Units a l'interior del país, amb diversos intents d'assassinat a Fidel Castro, i l'amenaça perpètua d'una invasió nordamericana són alguns dels fets més remarcables que han condicionat l'evolució de la societat cubana i que han fet que en el procés socialista cubà "les idees hi hagin exercit el seu paper juntament amb els esdeveniments i que han estat necessàries unes altes dosis de creativitat...". Com deia Mirta Jiménez, presidenta de la Federación de Mujeres
Cubanas a Jagüey Grande, a la contraportada del número quarantacinc de L'Accent: "hi ha moltes dificultats, però cal resistir amb tendresa i unitat...". A És possible construir el socialisme a Cuba?, quart número de la col·lecció de temàtica internacional Veles e vents, Darío Machado (sociòleg, politòleg i assagista cubà) analitza amb profunditat el sistema polític, econòmic i social de Cuba d'ençà del procés revolucionari endegat l'1 de gener de 1959, un procés en el qual "l'ideal socialista i comunista arrela en la subjectivitat popular". Aquesta anàlisi exhaustiva, que inclou des de la teoria a la pràctica diària, l'autor la realitza mitjançant l'estudi d'una sèrie d'enquestes fetes a la població cubana i de la seva experiència com a observador i estudiós de la realitat sociopolítica de l'illa en els darrers vint-i-cinc anys. El resultat final és un llarg i interessant recull que ens aporta llum sobre aspectes de la realitat cubana que tothom hauria de conèixer: com s'organitza la propie-
De l’11 al 25 de gener de 2005
tat, tan personal com dels béns de producció; com es contrarrestra la psicologia mercantilista del capitalisme; quin és el paper que juga i com participa la ciutadania en aquest procés de construcció del socialisme; quin punt de vista tenen els cubans i cubanes sobre el sistema polític del seu país i els conceptes de democràcia i llibertat; i molts d'altres aspectes, poc coneguts o distorsionats pels tòpics que des dels mitjans de comunicació ens volen fer creure, que ens aproparan a la realitat de l'illa i ens ajudaran a entendre què significa construir una societat socialista al segle XXI. En paraules del propi autor: "el socialisme a Cuba no és simplement una opció social: és l'única opció, des de la prespectiva de la independència nacional i la defensa dels interessos legítims de les grans majories de la societat cubana, i en primer lloc de la seva identitat cultural, de la seva llibertat com a nació i de les seves perspectives futures". Jordi Saumell i Gassó
Emir Kusturica: pel·lícula i concert La banda del director bosnià serà a Barcelona el proper 12 de gener. Coincidint amb aquesta visita, recentment podrem veure al nostre país la seva darrera pel·lícula que s’acaba de presentar al festival de Cannes
La discogràfica del Penedès Bullanga Records ens presenta dues novetats en el panorama musical català: el nou compacte dels Avalots i el primer dels Okupats, Alcem-nos tots. Avalots, banda natural d'Hospitalet, editen segon disc després del Mai vençuts fet l'any 2002 i amb el que van recórrer una gran part de la geografia catalana, portant el seu repertori basat en el punk-rock i el hard-core més accelerat. Avalots avancen un esglaó més en la seva carrera amb un treball enregistrat als Estudis DoctoR'N'Rick i l'Ateneu X, sota la producció de X-Cholbi entre els mesos de juliol i setembre del passat 2004. Cançons com Zone zero o A casa, on es solidaritzen amb els presos i preses polítiques, ens mostren uns Avalots amb fortes influències de grups com Banda Bassotti o de les californianes bandes de hard-core com NOFX (dels que versionen la cèlebre Don't call me white). Des de la Plana de Vic ens arriben els Okupats que encetant l'any ens apropen els seus ritmes skatalítics osonecs amb temes com Tots junts o Festa Major'00. Tot i això, aquest grup es mostra prou compromès amb la lluita de l'Esquerra Independentista amb lletres de fort contingut polític (ens serveixen d'exemple les cançons Malgrat tot i El Poble, poema musicat de Miquel Martí i Pol i que compta amb la col·laboració de l'Àlex dels Inadaptats). Queda clar que amb Alçem-nos tots l'oïdor no pot relaxarse amb la combativitat de les seves lletres. Amb aquestes dues novetats, es segueix renovant el mapa musical català mentre esperem els primers discs de grups tan prometedors com Pirat's Sound Sistema, la Gossa Sorda o els graciencs Igitaia, bandes que, sens dubte, ens animaran aquest nou any. Jordi Garrigós Cubells
El 12 de gener, la No Smoking Orchestra, banda liderada pel director de cinema bosnià Emir Kusturica, farà el seu únic concert als Països Catalans (a Barcelona concretament) de la gira de presentació de la banda sonora original de la seva darrera pel·lícula, Zivot je cudo (La vida és un miracle). La No Smoking Orchestra es va fundar l'any 1980 sense la presència de Kusturica, que s'hi va incorporar el 1985 després de rebre la seva primera Palma d'Or a Cannes. Aquesta primera fase va durar fins que Kusturica va signar el contracte per a rodar El temps dels
gitanos, que fou un èxit esclatant novament premiat. L'etapa actual del grup (que ja va actuar al nostre país el 2001) s'obre amb la tornada de Kusturica l'any 1994, ara com a guitarrista (abans tocava el baix) i amb la presència del seu fill Stribor a la bateria, i es caracteritza per una fusió de tot tipus de gèneres populars, amb una presència destacada dels elements folklòrics dels balcans. D'això en diuen unza unza (unza vol dir llibertat en serbocroat), definit irònicament com "l'estil musical més important des del reggae". El concert tindrà lloc a la Sala Apolo a
dos quarts de nou al preu de 23 euros (venda anticipada) o 28 (taquilla). Pel que fa a Zivot je cudo, ha estat presentada recentment al festival de Cannes i es podrà veure al nostre país el 21 de gener (no vam tenir aquesta sort amb la seva anterior pel·lícula, Super 8 stories). L'acció es situa el 1992, en el mateix moment de l'esclat de la guerra dels Balcans, un tema que Kusturica ja va tractar a la seva obra mestra Underground. A
la presentació, el director va manifestar el seu rebuig de les tendències bàsiques de la indústria cinematogràfica, referint-se en concret a l'evolució del cinema comercial nordamericà, basat en "una ideologia que posa Hollywood al servei d'una societat capitalista en la que el consumidor, en oposició a l'home, és millor si no mostra cap reacció humana". Joan Sebastià Colomer i Tejada
De l’11 al 25 de gener de 2005
Contraportada
Entrevista a Gemma Tarafa, de l’Observatori del Deute Extern
“El pressupost per cooperació encara és del 0,31% i el deute extern no es resol” Laia Altarriba, Barcelona.- Del 19 al 24 de desembre, deu anys organitzar una acampada per denunciar que és un tema encara no després de l'acampada pel 0,7% a Barcelona, persones vinculades a resolt. La resposta de l'Ajuntament a les seves reivindicacions va ser la aquell moviment i a les reivindicacions contra el Deute Extern van repressió policial per impedir-los acampar i visibilitzar la seva lluita. L’Accent
L'any 1994 es va organitzar una gran acampada per demanar que el 0,7% dels pressupostos es destinessin a cooperació internacional. Deu anys després, quina és la reivindicació que us ha impulsat a tornar a acampar? Els objectius els podríem resumir en diversos eixos: un és que fa deu anys demanàvem el 0,7%, i en plegar tendes crèiem que es tendiria cap a aquesta xifra, però els pressupostos estatals per aquest any només contemplen el 0,31%; és a dir que estem lluny del 0,7% i encara es trigarà a arribar-hi; a nivell de la Generalitat s'havia promès que en aquesta legislatura s'obtindria el 0,7 i diuen que no ho tindrem fins l'altra, que aquesta només s'aconseguirà el 0,58%. Però a més, ara amb el 0,7 ja no n'hi ha prou: la gent que ho ha calculat diu que caldria augmentar el percentatge fins al 3,5%. El segon objectiu es refereix al deute extern: abolim ja el deute extern, ja que és il·legítim. Per què és il·legítim? Considerem per deute il·legítim aquell que ha estat contret per un govern al marge dels interessos i necessitats de la ciutadania. Això inclou, per exemple, que es va contraure en mans d'un dictador, o que quan es va negociar els interessos estaven molt per sobre del que havien d'estar, o perquè el fet de pagar el deute fa que aquests països no puguin sobreviure pràcticament. Cal destacar que alguns d'aquests països paguen el 50 o 60% del PIB en concepte de deute, per tant no poden ni cobrir les seves necessitats bàsiques. Nosaltres demanem que es facin auditories sobre el deute extern, i si es demostra que és il·legítim que es deixi de pagar. I a més, que tothom que ha fet possible aquest deute il·legítim pagui responsabilitats, no pot ser que quedi impune. Resoldre-ho és un tema de voluntat política, perquè si fas números l'abolició del deute no et fa capgirar el pressupost ni l'economia. Què resoldria la cancel·lació d'aquest deute il·legítim als països empobrits? El fet de no pagar el deute extern no vol dir que aquests països solucionin tots els seus problemes. Perquè hi ha un problema estructural a nivell mundial: un problema de comerç, un problema d'injustícia, de desigualtat nordsud, un problema de les institucions internacionals... Cancel·lar el deute és treure la bota que tens a sobre, però això no vol dir que després tot aflori, han de canviar moltes altres coses. Serà un respir per poder destinar a educació i sanitat aquests diners, per poder-se oxigenar a nivell intern. Ara bé: s'han de canviar moltes més coses perquè sinó es tornaran a endeutar i tornarem
a estar on estem. Quines han estat les altres reivindicacions de l'acampada? Una de les principals, molt lligada amb el deute, són els crèdits FAD. Aquests crèdits són un ajut condicionat, perquè jo et dono diners però tu me'ls has de tornar comprant productes a empreses del meu país. Per tant, nosaltres diem prou crèdits FAD, ja que són generadors de deute. I també diem prou a que els diners dels crèdits FAD surtin de l'ajut oficial al desenvolupament. A més, demanem que es controlin les empreses transnacionals a qui es compren els productes amb els diners dels crèdits FAD, perquè estan actuant amb total impunitat als països del sud. El tsunami, per desgràcia, ens ha evidenciat el que està passant: el 90% de Gemma Tarafa denuncia la gestió que fan algunes institucions de les ajudes al sud. l'ajut que està enviant l'Estat espanyol al sud-est asiàtic és en forma de crèdits FAD; això significa que aquests països legislatura, i no s'aconseguirà. la guàrdia urbana i la situació encara va hauran de tornar els diners. L'Agència Imagino que, després de l'acampada, ser més dura que al primer dia, i hi va Catalana de Cooperació ha dit que l'a- a totes aquestes demandes hi sumeu haver 9 persones contusionades i a jut que s'enviarà des de Catalunya no una queixa per la repressió que vau molta gent li van desaparèixer coses. I serà en crèdits FAD; però aquestes patir les nits del 19 i 20 de desembre. la tercera nit vam trobar l'espai tancat, coses s'han d'anar seguint, perquè Nosaltres volíem dir: socialistes, sabem i a més de la guàrdia urbana hi havia els també ens hem trobat amb promeses que feu coses millor que com es feien mossos i la Policia Nacional. No va ser que després no es compleixen. amb el PP, però compte perquè no heu possible intentar acampar al parterre i Per què heu triat aquest moment per començat bé amb aquests temes i vam decidir acampar al ciment i ja no fer la reivindicació? estem aquí per denunciar-ho. I a això ens van fer fora. Perquè és quan s'han signat els pressu- ara cal afegir que ens van reprimir. Com valoreu aquesta actuació tan postos i perquè Nosaltres teníem contundent? ara s'està elabouna notificació En primer lloc hem demanat la dimis“El 90% de les ajudes rant el Pla conforme fèiem sió de Jordi Hereu, que és el regidor de pel tsunami són en Director de una acampada, Mobilitat i Seguretat Ciutadana i la crèdits FAD, que els Cooperació, que que havíem persona que va donar l'ordre de repripaïsos receptors hauran és un marc que es entrat al registre mir-nos, i del cap de la Guàrdia de tornar en el futur” firma cada quatre de l'ajuntament. Urbana, però també fem responsable anys per dir en Quan vam arri- l'Ajuntament perquè aquest regidor quina línia anirà la cooperació. I resul- bar a la Diagonal ens van dir que esta- pertany a un equip de govern que no ta que en els pressupostos d'aquest any va prohibit acampar i que si acampà- va anular la seva ordre ni la primera ni les despeses militars han augmentat un vem arrencarien les tendes perquè hi la segona nit. Per tant, en aquesta ciu4,2%, al mateix temps que ens diuen havia una ordenança de 1999 que pro- tat tan maca, del Fòrum i la tolerància, que no hi ha diners per al 0,7%, i enca- hibia pernoctar a la ciutat de quan algú denúncia algunes coses que ra menys per arribar al 3,5%. Veiem Barcelona. Nosaltres ens preguntàvem fan les institucions, reprimeixen el que que ni en els pressupostos ni en el pla perquè durant la campanya contra la calgui. I quin va ser el resultat? Doncs director hi ha reflectides les promeses guerra no van prohibir pernoctar si que els mitjans van venir cada dia. que ens havien fet ni creiem que vagin l'ordenança és de 1999. O sigui que Volem posar una denúncia per les en una bona línia. des de les institucions es marca una agressions, per la forma i per les coses Sembla, doncs, que ha quedat poca ordenança d'on i quan ens podem que ens han desaparegut, perquè això cosa dels compromisos de tendir cap manifestar (cosa que ja és molt greu) i no pot passar amb tota la impunitat. al 0,7% de fa 10 anys. a sobre es fa servir en funció d'uns inte- Per què creieu que van reaccionar d'aQuan fa 10 anys l'acampada va acabar, ressos polítics: durant l'acampada con- questa manera? es van arrencar alguns compromisos a tra la guerra se la van saltar, però ara no Perquè no els interessava visibilitzar ajuntaments catalans, a la Generalitat i devia interessar que es fes soroll per que hi ha alguna gent que està en conen alguns llocs de l'Estat. Aleshores hi aquests temes i l'ordenança es va fer tra de com s'estan fent algunes coses havia el PSOE al govern de l'Estat, que complir. Nosaltres vam decidir que com els pressupostos o el pla director. va dir que tendiria al 0,7; resulta que igualment acampàvem. Només 30 Però li amb la repressió encara es va ara han firmat el 0,31% (que reconei- segons després d'haver posat les tendes evidenciar més que les coses no les xem que és més que el 0,29% de l'any va venir la Guàrdia Urbana i les va feien bé, perquè a més no permeten la anterior) i ja sembla que hagin firmat arrencar. Vam intentar acampar amb participació ni la denúncia. Algunes una gran cosa, quan el 0,7 ja està més sacs, però també ens els van arrencar. veus de l'Ajuntament diuen que Jordi que caducat. Pel que fa a la Generalitat Vam tornar l'endemà a la mateixa hora Hereu va actuar autònomament, però hi havia la promesa que si el tripartit i les càrregues policials encara van ser si la resta no hi estaven d'acord, com és pujava, el 0,7% s'assoliria en aquesta més fortes: van venir els antiavalots de que es va tornar a repetir el dia següent?
agenda GENER Dimecres 12 Barcelona (Barcelonès). Transistorada-Concentració en suport a Ràdio Bronka. Via Laietana, 14, 9:30h. Organitza: Ràdio Bronka. Girona (Gironès). Judici i concentració de suport als companys de la Mesa Cívica. 11h, Jutjats. Dijous13 Bellaterra (Vallès Occidental). Jornades Antirepresives a la UAB. Amb xerrades, dinar i concert. A partir de les 11:30h, plaça Cívica. Organitza: Coordinadora antirrepressiva. La Jonquera (Alt Empordà). Projecció “No a la THT”. Can Laporta, 20h. Organitza: Salvem L'Empordà! València (Horta). 'Cinc anys sense Enric Valor' Jornada homenatge. Saló de Graus, Facultat de Filologia, 10h. Organitza: Assemblea de Representants. Divendres 14 València (Horta). Xerrada "Què fem amb la Constitució Europea." CS. La Discòrdia. 19h. Organitza: Xarxa de Col·lectius de l'Horta Contra la Constitució Europea-Campanya dels Països Catalans Contra la Constitució Europea. Dissabte 15 Manresa (Bages). Taller psicòlogic “Com ens afecta la repressió?”. La Fadulla, 16h. Organitza: Assemblea de Joves de Manresa (AJM) CSO Na Bastardes i l'Assemblea contra les presons Vic (Osona). "Per la lluita i per la victòria a Estrasburg". Jornada contra la tortura. 12h. Organitza: Alerta Solidària. Diumenge 16 Mataró (Maresme). Cine-fòrum: "Fahrenheit 9/11". CSOA l'Estella, 18:30h. Dimarts 18 Castelló de la Plana (Plana Alta). Acte pel No a la Constitució a Castelló. Presentació del llibre: "Una constitució furtiva". Llibreria Babel, 19:30h. Organitza: Plataforma pel No a la Constitució Europea Divendres 21. Vila-real (Plana Baixa). Xerrada contra la Contitució Europea. Casal Jaume I. Organitza: CUP la Plana. Dissabte 22 Barcelona (Barcelonès). Inauguració de l'Ateneu Popular de l'Eixample. Divendres 28 La Seu d'Urgell (Alt Urgell). Presentació del llibre El despertar dels Països Catalans. Consell Comarcal, 20h. Organitza: Òmnium Cultural
Envia les convocatòries a accent@correucatala.com
L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 49. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors. Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@correucatala.com. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés. Països Catalans: Laia Altarriba, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Marta Insa, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Manel López. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigòs, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució : Albert Roig, Martí Urgell i Xavi Vázquez. Han col·laborat en aquest número: Maria Oliver, Ester de Pablo, Joan Sala, Jordi Saumell, Josep Villaroya.