Accent 50

Del 22 de gener al 8 de febrer de 2005 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans Número 50

Nou cas de tortures al barri de Gràcia Al barri barceloní de Gràcia, tres militants de l'Assemblea de Joves (AJG) foren detinguts la nit del 8 al 9 de gener. L'endemà, en ser posats en llibertat, el seu estat permetia evidenciar que havien sofert maltractaments per part de la Guàrdia Urbana barcelonina. La unitat d’aquest cos policial que maltractà els joves graciencs, també ha protagonitzat en les darreres setmanes altres operacions com el desallotjament de l'acampada pel 0,7 o la detenció d'un jove de Sants. D'altra banda, la policia municipal de Xàbia va detenir recentment tres menors membres de Maulets, va amenaçar a altres joves i, fins i tot, va efectuar registres en l'arxiu de l'institut de la localitat de la Marina Alta.

Acció per denunciar les tortures durant una roda de premsa de l’alcalde Joan Clos / Foto: Mireia Comas

239.000 morts, interessos estratègics i conflictes oblidats

Sumari: Castelló castellà?

Països Catalans / 5

Miniwatt continua la lluita Economia / 7

Euskadi i Galiza es mobilitzen contra la Constitució Europea Internacional / 8

Cartells d’una guerra Cultura / 10

Països Catalans / Pàgina 5

Polèmica campanya institucional pel referendum europeu

Cercavila a Gràcia contra la Constitució Europea / Foto: Oriol Clavera

Imatge aèrea d’una zona afectada pel tsunami

El tsunami que el passat 26 de desembre afectà a les costes del sudest asiàtic ha causat -segons l'últim balanç oficial- 239.000 morts. La pitjor tragèdia de la història no està exempta de preguntes sense contestar. Per una banda, la manca d'un sistema de detecció de tsunamis o simplement, intentar que els habitants d'algunes poblacions haguessin evaquat les zones més properes a les platges hagués pogut evitar centenars o

milers de morts. D'altra banda, la important ajuda humanitària de països com els Estats Units s'ha d'entendre en el context d'influència al sudest asiàtic intentant eclipsar el creixent domini de la Xina. L'estratègia està especialment centrada a Indonèsia, que a ulls dels EUA pot caure a la temptació islamista. Així mateix, les ajudes en si mateix esdeven noves estratègiques de dominació doncs en casos com el de l'Estat

espanyol el 90% són crèdits FAD. El desastre humanitari ha destapat dos conflictes oblidats. A l'estat indonesi d'Aceh així com al Tàmil Elean (nord i est d'Sri Lanka) el tsunami així com el bloqueig de l'ajuda per part de les forces governamentals ha deixat en una posició crítica les minories que a ambdues regions lluiten pels seus drets socials i nacionals.

Internacional - Pàgina 8

La Generalitat Valenciana tampoc ha mostrat cap disposició a fer arribar als valencians el text en la versió catalana que va lliurar a l'executiu de Zapatero. Per altra banda, la Junta Electoral Central ha censurat la campanya propagandística institucional que, amb el títol de "Els primers amb Europa", du desenvolupant des de fa setmanes. Així i tot, i malgrat que reconeix que vulnera els preceptes d'imparcialitat exigits, aquest toc d'atenció al govern de Madrid tampoc ha suposat, però, la exigència la seua retirada.

Per últim, des de la Campanya dels

Entrevista a Ramon Piqué, portaveu dels repressaliats del 92

Països Catalans contra la Constitució Europea ja han estat definits quin serà el calendari de mobilitzacions de cara al referèndum del propera dia 20 de febrer.

L'assemblea de la campanya, que agrupa plataformes locals de tot el país, va decidir convocar per al divendres 11 i el dissabte 12 de febrer a Barcelona, davant l'arribada de Chirac, Schroeder i Zapatero a aquesta ciutat eixos dies, a una reunió organitzada precisament per potenciar aquest text.

Països Catalans - Pàgina 6

OPINIÓ

2/

EDITORIAL

La crisi de la premsa escrita D'ençà l'aparició de la premsa diària gratuïta, els grans mitjans de comunicació occidentals han entrat en una crisi de vendes i difusió generalitzada. La premsa gratuïta, però, no té tot el mèrit que, hui en dia, a Europa, es venguen un milió menys d'exemplars diaris que fa deu anys o que, a escala mundial, la mitjana de vendes diàries és cada any un 2% menor. Caldria afegir a la llista de culpables la creixent accessibilitat a internet però, també, la pèrdua de credibilitat d'uns mitjans que es limiten a reproduir els discursos oficials, o en el millor dels casos, del partit que recolzen, públicament o no.

Els llums s'han encès per a aquells mitjans que temps enrere havien sigut els símbols indiscutibles de la victòria de les "llibertats democràtiques" davant la propaganda soviètica, o per no anar-se'n tan lluny, sobre la mediocritat de la "prensa del movimiento" feixista. Els temps han canviat: la gent ja no viu sota la pressió mediàtica de la Guerra Freda i, ací, la "transició democràtica" s'ha desmitificat. Però aquests mitjans no volen assumir la pèrdua progressiva del prestigi social que pensaven que havien adquirit per mèrits propis i no per necessitats del context, i els intel·lectuals i periodistes professionals que alimentaven ara clamen al cel per aturar aquesta tendència que poc a poc erosiona el seu poder i estatus.

Però el cert és que els mitjans de comunicació mai han sigut empreses rendibles en termes econòmics. Així ha estat, si més no, a l'Estat espanyol, on els índex de lectura de premsa són a la cua d'occident i, fins i tot, per darrere d'alguns països de l'anomenat tercer món. Per tant, la dependència a grans fortunes o entramats empresarials ha sigut una constant en la història de la nostra premsa, de la mateixa manera com ho ha estat la vinculació als partits polítics. Però només en el passat recent ha calgut amagar aquesta realitat per crear la ficció de l'objectivitat apolítica, la neutralitat i la qualitat, i és a aquesta ficció a la qual continuen apel·lant els defensors dels mitjans escrits tradicionals.

Però els exemples que tenim als Països Catalans apunten precisament en una altra direcció: per una banda, el periòdic Avui, -per a alguns, símbol de la recuperació postfranqusita catalana,- és comprat pels "espanyolíssims" grups Godó i Planeta.

Per altra banda, la credibilitat dels mitjans escrits s'ha vist seriosament minvada pel tractament esbiaixat de conflictes com el de l'Iraq o d'Euskal Herria o per les recents condemnes per difondre informació falsa (l'any passat, per exemple, la justícia va obligar a rectificar informació a El Mundo, La Vanguardia i El País en relació a la detenció de tres independentistes).

Així, no és d'estranyar que, davant la creixent concentració empresarial i davant el desemmascarament de les fidelitats polítiques, la gent haja començat a cercar alternatives, bé aprofitant les noves tecnologies, bé a partir d'iniciatives populars que han permès l'aparició de noves capçaleres, noves televisions o ràdios. Totes elles amb la característica comuna d'una major politització: d'uns objectius declarats i concrets i d'un finançament popular. Aquest esperit és el que va veure néixer L'Accent ara fa cinquanta números. I aquest és l'esperit que volem mantenir per als cinquanta següents, perquè estem convençuts que cap mitjà està desfasat si els seus objectius són vàlids; i, en aquest cas, cap esforç és inútil per aconseguir l'alliberament social i nacional del nostre poble.

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.

Número 50. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003.

Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona.

Adreça electrònica laccent@laccent.info. Telèfons de contacte: Subscripcions: 646 98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky.

Països Catalans: Laia Altarriba, Sergi Argelés, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus, Jordi Garrigós, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Andreu Ginés, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Manel López. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Raimon Porta, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia.

Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució: Martí Urgell.

Han col·laborat en aquest número: Ramon Fornell, Gerard Girbau i Jordi Saumell.

Del 25 de gener al 8 de febrer de 2005

Col·laboració

Constitució de mentides La Constitució Europea és mentida.

NO és una Constitució. NO ha estat fruit d'un procés constituent sinó que és la legitimació política dels tractats econòmics i de control social amb els que fa dècades que s'està "construint" Europa d'esquenes a les persones i als pobles.

La "Constitució Europea" defensa una forma de fer antidemocràtica, defensa els estats imperialistes fills del S. XIX, defensa els interessos de les multinacionals per sobre dels treballador(e)s, aniquila el mal anomenat estat del benestar i és clarament militarista. La Constitució Europea és la dels Estats, el Capital i la Guerra.

ianquis de l'insigne professor (d'anglès?) de Georgetown, el senyor Zapatero, que no sap com congraciar-se amb el govern francès i l'alemany, creu que ha de fer alguna cosa. D'entrada pensaven que ni haurien de fer una campanya, que això seria un altre passeig militar (com el del transvasament de l'Ebre?), que tirarien de la rifeta conforme les paraules "Constitució" i "Europa" tenen un cert crèdit...

El cas és que el Govern espanyol s'ha acabat gastant -oficialment1.500.000 euros dels NOstres euros en la campanya pel ‘sí’ on hem de veure actors, cantants, ex-futbolistes etc... recitant -amb més o menys gràcia- articles de la CE.

Des del novembre de 2003 les persones i col·lectius que treballem en la Campanya dels Països Catalans contra la Constitució Europea ens hem fet un fart d'informar sobre com s'ha fet, què diu -i què vol dir el que diu- aquest text de difícil qualificació jurídica però d'evidents intencionalitats polítiques. Hem informat i seguirem fent-ho perquè tenim prou arguments.

Per cert, que encara no n’he vist cap d'ell(e)s recitant l'article I.40 i següents on es parla de la creació de l'Agència Europea de Defensa, on es diu que restem a les ordres de l'OTAN i on ens comprometem a millorar progressivament les NOstres capacitats militars.

Suggereixo que contractin un torero per llegir-lo...

Mentrestant, els famusillus i els grups polítics, sindicals, etc. que defensen el ‘sí’ han estat calladets fins fa quatre dies. Ara que s'acosta el 20 de febrer, data del referèndum NO vinculant, per arribar a ser, com diu Zapatero, los primeros en Europa, "informen" a cop d'eslògan perquè NO ho poden fer d'altra manera.

I és que, després dels numerets pro-

En fi, on diríeu que fa l'acte central la campanya del govern? En la bonita ciudad condal, como no!!! Com en aquells acudits dolents de "Va un espanyol, un francès i un alemany..." l'11 de febrer els senyors Zapatero, Chirac i Schöder, ens visitaran i ens explicaran les bondats de la CE. Els anirem a rebre. I els direm que NO. Us convidem a venir. També us con-

videm a veure com, ben democràticament, una pandilla d'individus blaus uniformats i armats ens mantindran allunyats dels NOstres governants. NO fos cas que ens empatxéssim de tanta democràcia.

L'endemà, dissabte 12, a la UB de la plaça Universitat de Barcelona farem una jornada internacional contra la Constitució. També us convidem.

Al matí hi haurà xerrades i salutacions internacionals, al migdia botifarrada a la Consti i a la tarda manifa anticonstitucional. En fi, que som uns clàssics.

Per com s'ha fet, pel que diu i pel que representa, demano que totes aquelles persones que estiguin en contra dels Estats imperialistes o en contra del neoliberalisme com a forma d'explotació d'unes persones per sobre les altres o en contra de les guerres com a forma d'assassinat i expoli d'uns estats per sobre d'uns pobles, o en contra de tot plegat, que votin NO a la "Constitució" Europea... i que passin aquest article als seus col·legues...

Fins l'11 de febrer!

Anticonstitucionalment, Roser Palol, portaveu de la Campanya dels Països Catalans contra la Constitució Europea

Per a més informació web: noconstitucioeuropea.pangea.org

Amb el nou format de L'Accent, inaugurem "La veu dels lectors", espai on podreu participar d'aquest projecte amb les vostres opinions sobre qüestions d'actualitat. Si teniu quelcom que aportar, dir o denunciar, només cal que ens envieu un text d'un màxim de mil cinc-cents caràcters a opinio@laccent.info.

La veu dels lectors

Constitució Europea Des de la desinformació, i amb la sensació que hi ha un cert interès en que la ciutadania no tingui accés fàcil a la totalitat del text constitucional (no sigui que aquesta pugui fer una valoració massa diferent de la que fan els nostres encorbatats mandataris), desitjo manifestar la meva repulsa davant d'aquest Tractat que ens volen imposar, tractat que ens posa en vies de l'"americanització" del nostre continent, amb la conseqüent destrucció de l'escàs "Estat del benestar" que disfrutem avui en dia.

Parlant sobre els nostres serveis públics, l'article III.55.2, diu, textualment: "les empreses encarregades de la gestió de serveis d'interès econòmic general (...), quedaran sotmeses a les disposicions de la Constitució, en espeical a les nor-

mes sobre la competència". Seguint la línia ideològica neoliberal del Tractat, s'obren les portes a la privatització dels serveis públics, ara amb el "rang constitucional".

El text, en concret a la part III, mai parla de plena ocupació, sinó de "fomentar un alt nivell d'ocupació", reconeixent, així, la necessitat del captialisme de "bosses de desocupats", homes i dones a l'atur, en situació econòmica precària, sotmesos a l'anarquia del mercat. A la part II es parla del "dret a treballar", sent, aquest concepte, molt diferent del dret al treball, dret, aquest, que obliga d'una manera determinant els estats a lluitar per la plena ocupació de la seva població.

En cap part del text es parla de garantir les pensions de la nostra

població europea, ni del dret a l'habitatge dels seus ciutadans, ni de cap compromís de complir els protocols mediambientals internacionals.

No atribueix cap poder polític a les nacions sense Estat d'Europa, afirmant, a més, en el títol I, article 5, el respecte per "...les garanties de la integritat territorial dels estats...".

Aquests motius, i molts més, demostren que aquest Tractat és nociu per als interessos de les classes populars, a més de ser profundament antidemocràtic, havent-se redactat sense la participació de la ciutadania, actor fonamental del país, que rebria les conseqüències d'aquestes polítiques neoliberals si el Tractat s'aprova.

Emilià d'Amore Lloret, Manresa

Del 25 de gener al 8 de febrer de 2005

PA Ï S O S C ATA L A N S

Pistes d'esquí: l'especulació blanca

/3

L’APUNT

Nous projectes de pistes d'esquí, així com la unió d'estacions existents, permeten continuar la ràpida urbanització dels municipis pirinencs

La família Pujol i els seus tentacles en el negoci de l’esquí

Jordi Saumell i Gassó, Barcelona.

Fa anys que el negoci especulatiu va arribar de la mà de l'esquí a zones com la Cerdanya, la Valh d'Aran, el Ripollès o Andorra, però darrerament s'està assistint a un intent d'expansió del fenomen cap a comarques -especialment els Pallars i l'Alta Ribagorça- que fins ara només havien rebut en part els efectes destructius i nocius de l'especulació immobiliària.

Impactes i beneficis L'impacte negatiu de les pistes d'esquí prové de diversos factors. Tenen un impacte social de greus conseqüències en la població muntanyenca i en la seva economia, al passar de ser diversificada i autònoma, a haverse de dedicar exclusivament al sistema d'explotació turístic de masses; tot això comporta una precarització laboral, amb contractes temporals mal remunerats, on l'explotació del jovent es troba a l'ordre del dia, sota l'amenaça de l'acomiadament immediat. Per altra banda, l'impacte a l'entorn és molt greu. El Pirineu és un ecosistema fràgil, amb uns valors ecològics, humans paisatgístics únics, que les estacions d'esquí i les urbanitzacions s'estan encarregant de fer desaparèixer.

Els beneficis són multimilionaris. Es calcula que Baquéira-Beret mou una xifra propera als 120 milions d'euros anuals. Les inversions anuals són també molt elevades; Sky Andorra, una consorci que agrupa cinc estacions d'esquí andorranes, va invertir l'exercici 2002-2003 uns 12 millions d'euros només en producció de neu artificial i remuntadors. Els grans beneficis provenen de la requalificació de terrenys i la posterior urbanització; una urbanització a marxes forçades que ha fet canviar la fesonomia dels petits pobles pirinencs, passant a ser pobles fantasmes, amb grans edificis d'apartaments buits gran part de l'any.

Negoci privat amb diners públics Existeix una clara relació entre les empreses promotores i les institucions polítiques; sinó, es fa difícil entendre com aquestes empreses aconsegueixen requalificacions de terrenys, permisos per construir -en molts casos en espais protegits- o,

Les instal·lacions esportives amenacen el patrimoni natural dels Pirineus

simplement, que no se'ls sancioni canviat és la postura d'ERC i ICV, quan incorren en nombroses irregu- que inicialment s'oposaven a aquests laritats. Totes les pistes acumulen projectes i ara miren cap a un altra denúncies per actuacions il.legals: banda. El govern andorrà, per la seva tal.la de boscos, voladures, extrac- banda, tot i que l'any 2003 Marc cions d'aigua o construcció sense Forné va anunciar una moratòria permisos. Agressions que en molts hotelera, segueix aquesta mateixa casos es fan en ecosistemes especial- línia. Curiosament, aquesta moratòment sensibles a l'activitat humana ria va ser sol.licitada per la Unió com és el cas de paratges inclosos en Hotelera d'Andorra, davant la satuel PEIN. Se segueix una política de ració que viu el sector. En tot cas, no fets consumats, s'ha pronunciat com en el cas de sobre una moratò“El Pirineu és un Soldeu-El Tarter, ecosistema fràgil amb ria en la construcuna estació andoun ecosistema que les ció de grans rrana que presuestacions d’esquí i les infraestructures, la meix de complir urbanització disurbanitzacions estan els certificats de persa i l'ampliació fent desaparèixer” qualitat ambiental de dominis esquiaISO-14001 i que bles, que és una de en canvi ha estat denunciada aquest les reclamacions de les entitats ecoloany per tallar arbres sense llicència en gistes. la construcció d'un telecabina.

Nous projectes de greu impacte La implicació del Govern convergent Darrerament s'està produint un en la promoció de les pistes d'esquí, fenomen nou que amenaça encara concedint ajuts elevadíssims, va ser més greument els espais de gran inteclara. La causa d'aquest fet rau en rès natural: les macroestacions o què, fomentant la inversió privada, el macrocomplexos lúdics. Consisteix Govern principatí s'estalviava la en unir camp a través dues o més construcció d'infraestructures i equi- estacions d'esquí, a vegades ja exispaments socials que requereixen tents i d'altres vegades encara per fer. d'una forta despesa pública a la zona. Aquest tipus d'actuacions són molt Amb el canvi de govern res no ha agressives per l'entorn, ja que en canviat. Se segueixen aprovant nous molts casos es realitzen en zones gens projectes que posen en dubte les afir- antropitzades, fins i tot incloses en el macions fetes des de la Generalitat PEIN -on no es pot realitzar cap de Catalunya sobre la urbanització mena d’activitat urbanística ni consmassiva del Pirineu. El que sí que ha trucció d’infraestructures- o molt

properes a ells.

Exemples d'aquesta actuació delictiva, doncs, suposen una vulneració dels plans de protecció, són la dels Ports des Neiges, que ha d'unir Soldeu-El Tarter (Andorra) i PortéPuimorens (Arieja); o el nou complex projectat a la Vall Fosca (Pallars Sobirà), un dels projectes actuals més ambiciosos. Amb una inversió inicial que ronda els 100 millions d'euros, l'empresa Vall Fosca Interllacs preveu construir una zona esquiable de 447 hectàrees, de les quals 81 formen part d'una àrea inclosa en el PEIN. Un camp de golf de 20 hectàrees i un gran complex residencial, hoteler i comercial que podrà acollir més de deu mil persones completen el projecte. A més, es volen unir aquestes futures pistes amb les de Boí-Taül (Alta Ribagorça) a través de la muntanya de Llevata, una zona encara verge del Pallars. El que s'amaga és que aquestes pistes possiblement no seran rendibles. En una zona molt propera i d'iguals característiques, les pistes de Llessuï van haver de tancar per manca de neu després de ser anunciades els anys vuitanta com la solució als problemes de despoblament del Pallars. Aquest any una altra pista d'esquí catalana històrica, Rasos de Peguera (Berguedà), no ha obert les seves portes per no ser rendible, bàsicament per la falta de neu.

L'explotació sistemàtica de les muntanyes catalanes és un negoci molt rendible per a la família Pujol. A L'Accent 36 ja es denunciaven els negocis foscos d'Oriol Pujol al sector de l'energia eòlica. Més coneguts són els rendiments del negoci de l'esquí. Existeixen proves clares de la vinculació de Jordi Pujol i la seva família amb empresaris del sector, com Jesús Serra Santamans, conegut empresari català, objectiu de l'organització armada ETA els anys 80 i Creu de Sant Jordi l'any 1992. L'any 1996 Pere Pujol, responsable de l'empresa Entorn S.L., va fer l'estudi d'impacte ambiental de diferents obres que Baquéira-Beret tenia declarades com a il·legals amb greus expedients disciplinaris administratius que dificultaven el desenvolupament de la seva tasca.

Fins i tot recentment el mateix Jordi Pujol va inagurar de forma privada un nou telecadira en aquestes pistes, que suposa l'ampliació de l'estació cap a la comarca del Pallars Sobirà a través de la Vall d'Àrreu o del Muntanyó. Es tracta, sens dubte, d'una de les agressions ambientals que més polseguera ha aixecat darrerament.

Finalment, cal recordar l'aportació de 200 milions de pessetes públics a les ruïnoses pistes de Tavascan, on el seu fill va rebre dos millions del Departament de Medi Ambient per realizar un altre estudi d'impacte ambiental.

PA Ï S O S C ATA L A N S

4/

L’APUNT

Pobresa i construcció europea Els diversos estudis sobre la pobresa remarquen que la tendència a augmentar d’aquest col·lectiu continuarà accentuant-se els propers anys. I no només als Països Catalans, sinó arreu del continent europeu. I és que les polítiques neoliberals que impulsen des de fa anys la majoria de governs europeus sortiran reforçades si s’aprova el projecte de Constitució Europea.

Aquest text consagra una “economia social de mercat altament competitiva” que elimina qualsevol barrera per a les empreses (impedeix a l’Estat “falsejar la competència”) i fomenta la privatització dels serveis públics (de fet, els anomena “serveis econòmics d’interès general”, i en cap moment assenyala que han de ser d’accés universal i gratuïts).

Unes polítiques econòmiques que fomenten la mobilitat de les empreses (és a dir, les deslocalitzacions) i que no ofereixen garanties per als drets de les treballadores i treballadors comportaran, inevitablement, una reducció de les condicions de vida de la classe treballadora europea, que, al mateix temps, veurà com es privatitzen els diversos serveis públics.

Dit en altres paraules: augmentarà la població que es troba per sota del llindar de la pobresa, i es reduirà l’assitència pública a què podia accedir aquest col·lectiu.

En aquest sentit, el grup Economistes Europeus per una Política Econòmica Alternativa a Europa assenyala que “el desenvolupament d’un estat del benestar en el qual el sistema de seguretat social proporciona àmplia cobertura a tota la població potser va ser el principal avenç en organització social de les economies europees en la segona meitat del segle XX. Malgrat tot, des de l’última dècada del segle XX, s’han estat produint atacs contra aquest estat del benestar que, actualment, s’enfronta a desafiaments importants i fortes pressions”.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromes amb la realitat dels Països Catalans

Del 25 de gener a 8 de febrer de 2005

Augmenta la pobresa i es retallen les prestacions Diversos estudis mostren com el nombre de persones que viuen sota el llindar de la pobresa augmenta cada any als Països Catalans i arreu d’Europa que les persones que viuen en situació de pobresa en aquest territori contiMés de dos milions de persones viuen nuen en augment, i que aquesta tòniper sota del llindar de la pobresa als ca no frenarà els propers anys.

Països Catalans. Això significa que L’informe de l’Observatori recull prop del 20% d’habitants del nostre dades de l’any 2000, que mostren que país tenen una situació econòmica 1,2 milions de principatines i princiinferior al 50% de la renda mitjana de patins, el 18,6% de la població, viuen la població del territori on viuen. amb menys de 5.805 euros l’any, que Aquesta és una xifra que ha augmen- és la xifra que es calcula com a llindar tat sobretot durant la dècada de 1990, de la pobresa. Les darreres dades eren i que des de diversos àmbits ja fa de l’any 1996 que reflectien que el temps que s’alerta que anirà en aug- percentatge de població pobre era ment els propers anys. d’un 15%. En la presentació de l’inA més d’augmentar, el perfil de les forme de l’Observatori, fa prop d’un persones que viuen en situació de any, Jordi Sánchez, director de la pobresa a casa nostra ha variat els Fundació Jaume Bofill -entitat que darrers anys. L'Observatori de la juntament amb la Fundació Un Sol Pobresa i l'Exclusió Social a Món de Caixa de Catalunya va elaboCatalunya assenyala que, “si tradicio- rar l’estudi- alertava que, “a més de nalment s'ha associat sempre la constatar que la pobresa creix, la pobresa a la vellesa i a la falta de feina, intuïció com a sociòleg és que avui la les noves formes de vida l'eixamplen pobresa ja és més accentuada que la sobretot a les dones, les persones que que indica l'estudi". tenen feina però precària i també a la L’informe de l’Observatori remarca nova immigració”. que el rostre més comú de la pobresa Pobres a les Balears al Principat continua sent el d’una Un dels estudis més recents al nostre dona que passa dels 65 anys i també el país sobre la pobresa el presentava el de les llars monoparentals amb fills o Consell Econòmic i Social del Govern amb una persona gran al capdavant. balear a principis d’aquest any 2005. L’estudi també ressalta que una de Les dades que ha recollit aquest infor- cada quatre llars encapçalades per me revelen que dones viu per sota “El rostre de la pobresa del llindar de la una de cada dotze és el d’una dona major pobresa, i que una llars balears viu en situació de poblrede 65 anys i de les llars de cada tres persosa, i que, segons monoparentals amb fills” nes de més de 64 els seus càlculs, el anys és pobre. nombre de famíFinalment, lies amb serioses dificultats econòmi- l’Observatori posava l’atenció en el ques s’ha disparat un 80% en un any. col·lectiu dels nous immigrants com L’estudi ha comptabilitzat unes un dels que té un risc més elevat de 25.000 unitats familiars que “treves- viure per sota del llindar de la pobresen moments de penúria econòmica”, sa. I és que actualment, quatre de cada xifra que equivaldria a unes 100.000 deu persones immigrants ja viu en persones, el 8,09% de la població aquesta situació. illenca.

La situació al País Valencià Però en declaracions a El Mundo de El passat mes de desembre, l’Institut Balears, Càritas matisa les dades de Valencià d’Investigacions Econòl’informe del Govern, i és que el CES miques i Bancaja presentaven un no ha compatibilitzat les 50.000 per- informe que mostrava que al País sones immigrades que viuen sense Valencià un 15,20% de la població papers a l’arxipèlag i que també s’han viu per sota del llindar de la pobresa. de comptabilitzar dins del nombre de D’aquesta manera, la situació més persones que viuen per sota del llindar dramàtica la trobaríem al Principat. de la pobresa.

Cal matisar, però, aquesta dada, i és Més d’un milió de persones pobres al que el mateix informe assenyala que el Principat percentatge de persones que es troben Segons l'Observatori de la Pobresa i en aquesta situació al Principat i les l'Exclusió Social a Catalunya, les Balears se situa entre el 12 i el 13%. dades del Principat també mostren La raó que explicaria l’aparent contraLaia Altarriba i Piguillem, Barcelona.

Nom i cognoms: Codi postal: Tipus de subscripció: Domicialiació bancària Nom del titular: Entitat

La pobresa és l’altra cara de la societat de consum occidental

dicció entre les xifres possiblement és, Les persones sense sostre com en el cas del CES balear, que no Lògicament, la pobresa té rostres molt s’hi comptabilitzen les persones diferents, i per això hem de diferenciar immigrades sense papers, que majori- entre la pobresa moderada, la greu i tàriament s’hi haurien de sumar . l’extrema (Cáritas explica que aquesta Les causes de la pobresa darrera, per sort, és la minoritària, La institució religiosa d’acció social però que l’any 1998 incloïa 1.739.800 Cáritas assenyala que una de les causes persones a tot l’Estat espanyol). Dins de la pobresa és la desconnexió entre del grup de la pobresa extrema hi ha les polítiques socials i la política eco- les persones sense sostre. Aquest grup nòmica general: “es posen en marxa i de gent és cada cop més heterogeni i es dissenyen unes polítiques socials també cada cop més jove. Càritas va que potser serien eficients per lluitar presentar un informe estatal sobre contra l’exclusió, però alhora la políti- aquest col·lectiu l’any 2000 que alertaca econòmica (per va que entre 20 i el “Una de les causes de la exemple, les políti23% de les persopobresa és la desconnexió nes que acudeixen ques d’ajustament macroeconòmic) entre les polítiques socials i als serveis que atepoden estar genenen les persones la política econòmica rant condicions de sense sostre són general” pobresa i exclusió, joves d’entre 16 i cosa que podria comportar que les 24 anys, seguits de les persones immipolítiques socials fossin ineficients”. I grades (entre un 13 i un 24%) i dels afegeixen: “enlloc de buscar per què les treballadors temporers (entre un 14 i persones es converteixen en excloses i un 17%). L’Observatori sobre la actuar sobre aquestes causes, només es Pobresa afegia que al Principat són para atenció en la definició d’un grup 8.000 les persones sense sostre, i objectiu i es pensen accions per aten- 35.000 les que viuen sota l'empara dre’l, i aquí s’acaba tot”. d'institucions públiques o privades.

Cáritas, en un informe presentat l’any L’informe sobre les persones sense sos2000, assenyalava que l’augment de la tre de Càritas també assenyalava que pobresa els darrers anys cal entendre’l la xarxa estatal d’assistència a les perper les elevades taxes d’atur (que tot i sones sense sostre (albergs i menjaque s’han reduït continuen elevades), dors) és principalment privada, i és d’una important precarietat laboral, que només el 21% dels centres són de de l’enorme encariment de l’habitatge titularitat pública i els que tenen una i de les reformes introduïdes en les gestió pública es redueix fins al 14%. polítiques de benestar social “que con- També cal remarcar que, en l’accés a tinuen tenint forats importants que aquests centres, homes i dones no deixen desprotegits grups i col·lectiu tenen les mateixes condicions: els significatius (malalts mentals crònics, homes poden accedir al 93% d’espais immigrants extracomunitaris, aturats de la xarxa assistencial, mentre que les de llarga durada, etc.)”. dones només al 73%.

Adreça: Població: trimestral (9 euros)

Telèfon: semestral (18 euros) Població:

Oficina

Control

Número de compte

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció.

Signatura:

PA Ï S O S C ATA L A N S

Del 25 de gener al 8 de febrer de 2005

Nova agressió policial a Gràcia Agents de la Guàrdia Urbana barcelonina s'acarnissen amb tres joves del barri barceloní de Gràcia Redacció, Barcelona.

La nit del 8 al 9 de gener el barri barceloní de Gràcia va viure un nou episodi de brutalitat policial. Els protagonistes -de nou- foren els UPAS (Unitat Policial d'Administració i Serveis), autèntica força de xoc de la Guàrdia Urbana i sota el control directe del regidor de Seguretat del consistori barceloní, el socialista Jordi Hereu. La història del cos creat el 1996 està farcida d'accions polèmiques, les darreres han estat les actuacions a la Festa Major de Gràcia, les càrregues contra l'acampada pel 0,7 i recenment la detenció d'un jove a l'Associació Cultural Arran acusat d'haver realitzat pintades al barri de Sants.

Detencions, maltractaments i accions de protesta Els fets van succeir cap a les 3 de la matinada del diumenge 9 de gener.

Mentre el Casal Popular de Gràcia tancava les portes, una parella de

Manifestació a Gràcia contra l’actuació de la Guàrdia Urbana / Foto: Oriol Clavera

motoristes de la policia municipal va intentar identificar uns joves. A partir d'aquí s'originà una trifulga que acabà amb joves contusionats a causa de les porres dels agents.

Segons sembla, els agents van informar dels fets a les patrulles dels UPAS, i aquests van iniciar una cacera que acabà amb tres detinguts

militants de l'Assemblea de Joves de Gràcia en diferents carrers prou allunyats del Casal.

A partir d'aquí, els detinguts -especialment els dos majors d'edat- relaten que foren colpejats i insultats repetidament i fins i tot foren llençats escales avall mentre tenien les mans emmanillades. Segons sembla,

Castelló castellà?

El PP presenta un projecte per impulsar l'ensenyament del castellà a Castelló de la Plana Sonia Jiménez, València.

El començament de l'any ha coincidit amb la presentació pública d'un altre dels projectes faraònics pels quals es distingeix el PP al País Valencià. En aquest cas es tracta de l’anomenada Ciudad de las Lenguas que es planifica a Castelló, una mena de centre d'aprenentatge d'una llengua, encara que alguns no ho vulguen veure, aliena a la història d'aquesta ciutat: el castellà.

Per tal de gestionar aquest projecte encara per dissenyar, la persona triada des de la direcció dels populars ha estat el fins fa molt poc alcalde de la ciutat de Castelló de la Plana. José Luis Gimeno ha estat durant tretze anys al front del municipi, però la seua filiació zaplanista li ha costat definitivament el càrrec. De fet, la suposada mà del propi Carlos Fabra en la dimissió de Gimeno s'ha insinuat des de moltes instàncies. El càrrec d'alcalde l'ocuparà a partir d'ara Alberto Fabra, home molt proper a Francesc Camps i regidor de l'àrea

José Luís Gimeno , ex-alcalde de Castellò

d'Urbanisme durant la gestió de Gimeno. Aquest últim s'ha destacat durant tota la seua vida pública, no només per les seues alabances filofranquistes, sinó concretament per dur a terme una lluita personal contra el valencià des de fa més de

vint anys, des de la constant desqualificació de la seua pròpia llengua fins a portar al jutjat la Llei

el comisari de la Policia Nacional espanyola va ordenar un informe mèdic per tal de no responsabilitzarse de l'estat físic dels detinguts que havien arribat a la comisaria de Lesseps procedents de les dependències de la policia municipal.

El dilluns 10 de gener unes trescentes persones es manifestaren pels carrers de la vila per tal de demanar la dimissió de Jordi Hereu, així com la dissolució dels UPAS. Les mateixes exigències varen ser mostrades davant de Joan Clos, en una acció realitzada mentre l'alcalde realitzava una conferència de premsa a la seu del Districte. Segons David Fernández, portaveu de la Coordinadora Antirepressiva de Gràcia, la darrera setmana s'ha presentat la denúncia per tortures. Aquesta, acompanyada d'informes forenses, ha causat molt nervisiosisme al consistori. S'ha de recordar que, mentre el Districte ha demanat una investigació, des de l'Ajuntament s'ha negat aquesta possibilitat. Per la seva banda la jutgessa imputa als quatre joves -s'ha citat a declarar també un jove que no fou detingutdanys, desordres públics, desobediència i atemptat a l'autoritat; aquest darrer càrrec pot comportar que el cas es jutgi per via penal.

Per a més informació

www.tresdegracia.net d'Ús i Ensenyament del Valencià.

Per una altra banda, els terrenys que es destinaran per a la construcció de la Ciudad de las Lenguas són els de l'aeròdrom, per la qual cosa el projecte ve irremeiablement de la mà de la construcció del nou aeroport. Les reaccions a l'anunci del megaprojecte no s'han fet esperar.

Des dels diferents partits polítics de l’oposició o la pròpia ACPV s'ha denunciat l'interès dels populars per defensar i promoure l'ús del castellà mentre condemnen el català a la desaparició amb les seues dialèctiques sobre el nom de la llengua o l'oblit des de les institucions. El rector de la Universitat Jaume I, Francisco Toledo, ha declarat que, en tot cas, el projecte "necessita d'un aval acadèmic que no ha estat reclamat a la Universitat", i és que de ben segur que les intencions didàctiques, encara que castellanes, no seran les primordials per al PP. Sia com sia, Gimeno va ser designat a mitjans de gener com a nou conseller delegat de Castelló Cultural, entitat que gestionarà el futur projecte i que ja està treballant en altres quimeres com el Megaespai o Dinomania.

/5

BREUS

Suspès el judici pel Pla Caufec El passat 14 de gener dos joves d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) havien de ser jutjats a causa d'una acció de protesta al Trambaix contra el Pla Caufec (pla urbanístic projectat al Baix Llobregat). Fins a 10 persones van ser detingudes per unes suposades pintades amb rotulador a l'interior del tramvia. D'aquestes, dues van passar a disposició policial i una va ser acusada de trencar un dit a un agent dels Mossos d'Esquadra durant la detenció. Per aquest fet el fiscal demana 1 any i mig de presó i una indemnització de 1.800 euros. La defensa va demanar -amb èxit- la suspensió del judici per tal que el pèrit forense comparegui, ja que consideren que la lesió fou inventada per part de la policia autonòmica. Mentre es produïa la vista, 300 persones es concentraven en solidaritat amb els dos joves i per denunciar l'especulació que comportarà el Pla Caufec.

Detencions i amenaces a Xàbia El passat 4 de gener la policia local de Xàbia (Marina Alta) va detenir tres joves menors d'edat de l'assemblea local de Maulets. L'actuació policial -amb persecució inclosa- es realitzà per la suposada realització per parts dels detinguts de pintades en contra de l'especulació a la comarca. Posteriorment, el 12 de gener, van rebre una citació judicial per a declarar a la comisaria de la policia municipal. Els joves van decidir acollir-se al dret a presentar-se directament davant la Fiscalia de menors d'Alacant.

Segons ha declarat un portaveu de Maulets-la Marina a L'Accent, fins i tot la policia ha indagat en els arxius de l'institut per identificar més implicats en el cas.

La CAJEI decideix enfortir la Coordinadora La Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) ha decidit reorganitzar-se després de la celebració de l’Assemblea Nacional feta a Capellades (Anoia) durant els passats 22 i 23 de gener. Alguns dels acords als que es van arribar en aquesta trobada són l'aposta per la coordinació del jovent independentista i socialista i l'apropament amb el jovent immigrant. Aquests objectius aniran acompanyats d'una clara estratègia de recuperar la combativitat al carrer i d'establir una bona formació teòrica i pràctica a la militància. A nivell intern, la CAJEI, ha fet un ostensible salt organitzatiu per tal d'adaptar-se a la seva tasca de coordinació d'assemblees de joves.

PA Ï S O S C ATA L A N S

6/

BREUS

Atacada una oficina del CIRE a Gràcia La matinada del passat 17 de gener, un artefacte de baixa intensitat va explotar a la porta del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció situat al barri de Gràcia de Barcelona. El CIRE és una empresa pública depenent del Departament de Justícia encarregada de la gestió dels tallers a les presons del Principat. Segons han denunciat alguns col·lectius de defensa del drets dels presoners, aquesta empresa es beneficia econòmicament de l'explotació laboral dels reclusos, que reben salaris simbòlics per un treball considerat "reinserció sociolaboral" però que no comporta reducció de pena en el nou codi penal.

El TGV s'obre camí a la Catalunya Nord Les obres de la línia de TGV que ha d'unir Perpinyà i Barcelona han començat a la Catalunya Nord, segons ha informat recentment la secció de VilaWeb de la capital catalana del nord. Els treballs han començat entre la vila d'Argelers i el Voló, i no hi ha data concreta per al seu acabament. La línia, que haurà de travessar el Pirineu -hi ha previstos huit quilòmetres de túnels- i les comarques nord-orientals del principat, serà d'un gran impacte mediambiental i diferents col·lectius ecologistes de les zones afectades ja estan preparant mobilitzacions.

Els tribunals no aturen el Benicàssim Golf La desestimació de paralització del programa Benicàssim Golf, que va ser demanada pel col·lectiu ecologista Agró, obre les portes a l'ajuntament d'aquest municipi castellonec per aprovar aquest polèmic pla urbanístic. La decisió del Tribunal Superior de Justicia del País Valencià suposarà, a la pràctica, la requalificació d’1.200.000 metres quadrats de zona verda a urbanitzable a la partida de Quadra de Santiago.

Del 25 de gener a 8 de febrer de 2005

Recta final de la Campanya contra la Constitució Europea S'han constituït més de 30 plataformes locals arreu del país Aure Silvestre, València.

A la darrera assemblea general de plataformes locals de la Campanya dels Països Catalans contra la Constitució Europea, celebrada a Barcelona el passat 15 de gener, es va concretar quina serà l'agenda de mobilitzacions per al proper mes de febrer davant la imminència del referèndum sobre la Constitució Europea. A la reunió, on participaren més de vint plataformes local,s es va acordar que el cap de setmana de l'11 i el 12 de febrer, concentrarà el gruix de la mobilització social. Per al divendres 11, i davant la trobada que Zapatero, Chirac i Schroeder tenen previst celebrar precisament a Barcelona per promocionar aquesta Carta, s'hi convocarà una acció de protesta. L'endemà es realitzarà una gran manifestació, amb convocatòria europea, per mostrar el rebuig a l'actual projecte de Constitució Europea. Al llarg d'aquest mes de gener, i per tal d'escalfar motors i estendre al màxim la campanya arreu

El 22 de gener es va realitzar una cercavila a Gràcia/ Foto: Oriol Clavea

de les comarques dels Països Catalans, entre les diferents plataformes locals es realitzaran més d'una trentena de xerrades i presentacions.

Aquesta campanya agrupa més d’un centenar d’entitats i col·lectius de l’esquerra independentista, de l’esquerra alternativa i rupturista, del moviment antiglobalització i de sindicats alternatius. A nivell territorial, integra i coordina el treball que, de manera descentralitzada, estan duent a terme multitud de plataformes i grups de treball local a diverses poblacions. A hores d'ara ja hi ha

plataformes constituïdes a Alacant, Girona, Badalona, València, Novelda, els barris barcelonins de Gràcia o Nou Barris, Gramenet, Sabadell, Castelló, Mallorca o Lleida, i de manera comarcal al Penedès o al Maresme per posar només uns exemples, i encara continuen creant-se a altres pobles i ciutats.

Altres iniciatives en contra la Constitució Europea Més enllà de la Campanya dels Països Catalans contra la Constitució Europea, s'estan impulsant altres ini-

ciatives com la que s'està duent a terme des de Vilaweb i que amb el títol de "Per què dic no a la Constitució Europea" arreplega les adhesions de personalitats del món dels esports, la música i la cultura en general que, de manera personal, donen la seua opinió i arguments per votar en contra del text. Entre les personalitats que s'hi han afegit hi ha des del jugador del FC Barcelona Oleguer Presas a l'escriptora Isabel Clara-Simó així com el promotor audiovisual Miquel Calzada.

Una altra de les iniciatives dutes a terme ha estat la que amb el lema "Cap a Europa amb el no" han posat en marxa diferents entitats socials, sindicals i culturals, entre les quals cal destacar el Ciemen, Òmnium Cultural o la CAL. Aquesta campanya va fer la seua presentació pública el passat 28 de desembre i l'endemà ja va organitzar el repartiment de desenens de milers de tríptics poc abans del partit que va enfrontar la selecció del Principat amb Argentina.

Manifestacions a València i Barcelona contra la Llei d’estrangeria Martí Cirici, Barcelona.

El cap de setmana del 22 i el 23 de gener, diferents col·lectius convocaren una jornada de lluita contra la Llei d'Estrangeria. Just el 20 de gener feia 4 anys que s’havien a Barcelona els tancaments d'immigrants en diferents temples, començant així una llarga lluita per la regularització. Els convocants de la jornada d'enguany, entre els quals hi destaquen l'Assemblea per la Regularització Sense Condicions de Barcelona o la Mesa d'Entitats de Solidaritat amb els immigrants de València, així com col·lectius d'immigrants i sindicats, denunicaven que, al conjunt de l'Estat, el 50 per cent dels immigrants no tenen papers, i els que estan documentats no tenen garantit el ple exercici dels seus drets en igualtat de condicions.

Denuncien, així mateix, que amb el nou reglament d'aplicació de la vigent llei d'Estrangeria aprovat pel PSOE, la regularització dels immigrants es deixa

en mans dels empresaris. I denuncien Les reivindicacions que han fet públique seran pocs els empresaris d'agri- ques són la regularització de tots els cultura, construcció, neteja, etc, que immigrants sense papers; l'anul·lació oferiran contractes a les indocumenta- de les ordres d'expulsió; el tancament des, sabent que li sobraran treballadors de tots els Centres de Detenció amb o sense papers disposats a treba- d'Immigrants, que suposen una greu llar de qualsevol manera. D'altra vulneració dels drets de les persones, banda, l'exigència d'un contracte de que hi poden romandre setmanes, i treball promou el tràfic i la venda de fins i tot mesos, tancades pel sol fet de no tenir papers i documents, tal com “Les mobilitzacions sense cap dret de ha succeït en d’altres ocasions, enri- s’han fet pocs dies abans defensa; mesures que garanteixin la quint les màfies a que comenci el nou costa de la ja min- procés de regularització” plena vigència i efectivitat, en clau vada economia de les persones immigrades. Igualment, d'igualtat, dels drets socials, sanitaris, afirmen que l'exigència d'un contracte culturals, laborals i polítics per als de treball deixa també sense possibili- immigrants; actuacions administratitat de regularització col·lectius extre- ves i judicials que combatin eficaçment madament precaris com els qui es el racisme social i institucional i la dediquen a la venda ambulant o les repressió policial; i, finalment, i com a persones obligades a prostituir-se. conseqüència, la derogació de la Llei Passa el mateix amb els menors immi- d'Estrangeria. grants que actualment resideixen i fins En el marc de la jornada, a Barcelona i tot estan escolaritzats a l'Estat, però es féu una manifestació el dissabte 22 no tenen els papers. de gener a la tarda convocada per des-

enes d'entitats, que aplegà milers de persones, entre 5.000 i 7.000 segons els convocants, i que acabà a la Delegació del Govern al pla de Palau, on es decidí seguir amb les mobilitzacions convocant una concentració el dia 29 de gener a les sis de la tarda a la plaça Sant Jaume. La concentració convocada a València tingué lloc el diumenge 23 al migdia, davant la Delegació del Govern de la plaça del Temple, i s'hi aplegaren unes 300 persones. Igualment hi hagueren mobilitzacions en ciutats d'altres països com Almeria, a Andalusia, o Madrid, entre altres, ja que la jornada es convocava a nivell estatal.

Com a resposta, el govern del PSOE feia públic el diumenge 23 que aquells a qui es denegui la sol·licitud de regularització a través del procés de legalització especial de treballadors, que el Govern obrirà el pròxim 7 de febrer, rebran una ordre d'abandonar el país en els quinze dies següents a la notificació.

Del 25 de gener a 8 de febrer de 2005

ECONOMIA

Entrevista a Juan Montero, del Comitè d'Empresa de Miniwatt-Zona Franca

Miniwatt és molt alta, i a alguna gent els han ofert fins a 24 milions de pessetes. La nostra postura des del Comitè és d'oposició, ja que tenim col·lectius dins la plantilla que difícilment podran recol·locar-se amb les mateixes condicions, com són els joves entre 25 i 40 anys i les dones i alguns homes que tenen entre 45 i 55 anys, que veuen com els perilla la jubilació digna amb el tancament.

No criticarem cap company perquè agafi la prejubilació, però també tenim molt clar que no podem deixar ningú a la seva sort i no pensem signar cap acord que representi l'acomiadament forçós d'un sol treballador o treballadora, i només que 1, 3 o 5 treballadors prefereixin continuar lluitant pel seu lloc de treball estarem al seu costat.

Nosaltres tampoc acceptarem les recol·locacions que han promès a dar tota la seva producció europea per altres empreses, ja que sabem el que portar-la al sudoest asiàtic. ha passat posteriorment, per exemple Aprofitaran les noves inversions que a Sintel. O el cas de Novalux-Philips, cal introduir pel cristall líquid per on després d'un compromís de 60 emportar-se les empreses a aquestes recol·locacions, només dos treballazones més barates i dores han trobat “No pensem signar cap un lloc de treball. amb menys drets socials. acord si només 1, 3 o 5 També pot donarEl primer pas va treballadors prefereixen se el cas que et troser acomiadar els bin una feina però continuar lluitant pel joves que havien t'acomiadin al cap seu lloc de treball” entrat feia poc, ja de pocs mesos, i ja que les indemnitzacions eren molt han aconseguit debilitar la força dels més baixes. Però la plantilla va res- treballadors que tenim actualment pondre, i el maig de 2001 vam fer 17 pel fet d'estar units. dies de vagues, es va ocupar la Borsa i fins i tot vam anar a la plaça Sant Com ha respost l'administració a les Jaume per fer una foguera amb pneu- vostres demandes? màtics, però finalment a través d'un Des de que es va constituir el triparERO en frau de llei, el Govern de tit vam demanar una reunió amb el CiU va aprovar els acomiadaments. conseller Rañé, però vam trigar gaireAra el següent pas ha estat posar-nos bé un any en aconseguir parlar amb en mans d'una empresa liquidacio- ell; nosaltres els hem demanat que en nista, la Bussines Creation. És una cas de que l'empresa presenti un "empresa tauró" expedient de reguque es dedica a “Ens mobilitzarem per lació el rebutgin i tancar fàbriques i posteriorment tots els mitjans que a "reconversions" intervinguin l'emcreguem necessaris i dràstiques; contra presa, l'expropiïn i fem una crida als aquesta mesura la nacionalitzin. treballadors per lluitar Però el conseller vam interposar pel nostre futur” una querella, i alts ens va respondre directius a nivell que mai faria mundial de LG-Philips van haver de aquestes mesures, que ens "ho tradeclarar com a inculpats per "frau en guéssim del cap". Li vam respondre la venda", i ens vam mobilitzar que si son d'"esquerres" no poden durant tot el 2002. Finalment vam actuar igual que fins ara feia CiU, ja poder aturar la venda fraudulenta, i que fins i tot la dreta catalana, tenint LG-Philips va haver de recomprar la com van tenir un actuació descarada totalitat de les accions de Miniwatt en favor de las multinacionals, en l'octubre del passat any. alguns casos van arribar a intervindre algunes empreses.

Com han respost els treballadors a També li vam deixar clar que ens aquesta ofensiva? mobilitzaríem per tots els mitjans L'empresa ara ha optat per una sorti- que creguéssim necessaris i faríem da més light oferint baixes incentiva- una crida als treballadors i a tots els des i prejubilacions, amb el que han moviments socials per lluitar pel aconseguit reduir la plantilla de 600 a nostre futur. No podem permetre 316 treballadors. Cal tenir en comp- que transformin Catalunya en un te que la mitjana d'edat actual de desert industria.

"No permetrem que transformin Catalunya en un desert industrial"

Miniwatt és una sucursal de la multinacional Philips (ara fusionada amb LG) que compta a la Zona Franca de Barcelona amb una empresa amb un llarg historial de lluita i organització obrera.

Des dels anys 70, aquesta plantilla que produeix tubs per a televisors ha protagonitzat vagues, tancaments patronals i mobilitzacions, i ha patit detencions i tortures. La lluita els ha fet guanyar unes condicions laborals i socials que avui en dia veuen perillar pel fantasma de la deslocalització i les retallades socials. l'esquerra revolucionària. Des d'aquella època hi ha hagut una separació entre dos formes de fer sindicalisme dins l'empresa: l'assembleària i combativa que hem representat nosaltres, i els que han optat per el reformisme i el suport als pactes socials.

La part negativa va ser que la dinàmica de lluita només es va portar a Miniwatt, i finalment això va portar a signar convenis separats per cada empresa. Mirant el procés amb certa perspectiva, es pot veure que les nostres lluites i vagues ens han portat a gaudir de convenis amb més drets socials i fins a un 25% més de salari.

Juan Montero a la seu del Comitè d’empresa de Miniwatt/ Foto: L’Accent Àlex Tisminetzky, Barcelona.-

Quan va néixer l'empresa Miniwatt?

La multinacional Philips va entrar a l'Estat espanyol via la unificació amb l'empresa catalana Lamparas Z els anys 20, i va diversificar la seva producció de materials per televisors amb la creació de Miniwatt, la dècada de 1960, amb les primeres seus barcelonines de plaça Espanya i la Zona Franca.

En un principi, quatre empreses sota control de Philips teníem el mateix conveni, érem les tres factories de Lamparas Z (una a l'Hospitalet, una altra d’enllumenat a la Zona Franca i la de Sant Boi ) i Miniwatt, que feia tubs per a televisors a la Zona Franca; tots teníem les mateixes condicions laborals i salarials. Cal tenir en compte que érem molts treballadors: Miniwatt en va arribar a tenir 1.500 en plantilla, quan ara som només 316, i a Lamparas Z, que ara volen tancar i són 164, van arribar a ser

3.700 empleats.

Quan vas entrar a treballar?

L'any 1972, quan només tenia 23 anys, l'empresa va començar a produir tubs de color, i vam entrar 500 joves de cop (durant els anys 197175). Va ser un canvi total respecte a l'anterior generació de la postguerra, i en poc temps ens vam organitzar i ja vam viure la primera gran vaga el 1975, en plena transició. D'aquella mobilització es van desencadenar represàlies, acomiadaments, tortures i detencions de companys, però els treballadors de Miniwatt vam saber respondre amb més de dos mesos de vagues i mobilitzacions, que van ser durament reprimides; fins i tot la Guàrdia Civil va entrar a la factoria de Sant Boi encanonant-nos amb les seves pistoles . Tota una generació de joves vam créixer amb aquella vaga, que no tenia els seus referents en el reformisme del PSUC sinó en tota l'amalgama de sigles que era llavors

Va ser llavors que van néixer les CCOO de Miniwatt?

Nosaltres sempre hem estat dins l'anomenada Esquerra Sindical, ja que tot i veure com la direcció de CCOO tendia cap al reformisme no hem marxat perquè creiem que és important mantenir la unitat dels treballadors i la majoria sindical combativa dins la nostra empresa. Però sempre hem deixat clar en tots els òrgans que no estem d'acord amb les polítiques i direccions que des de fa anys dirigeixen el sindicat; estem en contra dels seus Pactes de la Moncloa, dels pactes de la Transició, de la Constitució Borbònica i dels famosos topes salarials, com ara estem en contra de la Constitució Europea i de les noves reformes laborals. Dins de Miniwatt sempre hem estat la majoria sindical i hem cregut prioritari mantenir-la, i mai hem signat dobles escales salarials, ni claudicacions de cap tipus.

Quina és ara la situació a Miniwatt?

Estem en ple procés d'intent de desmantellament de l'empresa. Malgrat que a la dècada de 1990 va entrar gent jove i es van fer importants inversions, a partir de la fusió amb LG el 2001, Philips ha decidit liqui-

/7

8/

INTERNACIONAL

Del 25 de gener al 8 de febrer de 2005

Euskal Herria i Galiza es mobilitzen contra la Constitució Europea Com als Països Catalans, també a Euskal Herria i a Galiza s’han creat plataformes d’oposició al text constitucional europeu per l’agressió que suposarà als drets dels pobles i de les treballadores i treballadors d’Europa Manel Lopez i Esteve. Lleida.

El proper 20 de febrer es realitzarà el referèndum sobre la Constitució Europea convocat per l'Estat espanyol.

Serà el primer referèndum sobre el tractat constitucional que es realitzarà a Europa. A hores d'ara són onze els estats europeus que tenen previst realitzar referèndums, i a l'Estat espanyol el seguiran Portugal, Holanda, Luxemburg i l'Estat francès, i bona part de la resta d'estats ja els realitzaran el 2006.

Responent a aquest calendari, els primers en articular les mobilitzacions a favor d'una Europa dels pobles i els treballadors i en contra del tractat constitucional han estat aquells pobles que concorreran el proper 20 de febrer al referèndum constitucional.

A banda dels Països Catalans, on la Campanya dels Països Catalans contra la Constitució Europea presentà la seua campanya el passat 16 de desembre i està realitzant tot un seguit d'activitats per tal que el poble català voti negativament d'una forma majoritària, a Euskal-Herria i Galiza s'han organitzat també plataformes pel no i tot un seguit d'actes per denunciar, informar i demanar el vot negatiu al referèndum del 20 de febrer.

A Euskal-Herria es presentà el passat dia 15 de gener la Plataforma Social pel No al Tractat Constitucional Europeu, que agrupa una quarantena d'organitzacions socials, sindicals i polítiques, bona part de les quals integrants del moviment d'alliberament nacional basc. La Plataforma anuncià tot un seguit de mobilitzacions que conclouran amb la manifestació convocada el

Presentació de la campanya pel ‘no’ a Euskal Herria

12 de febrer a Bilbo sota el lema "Europar Konstituzio honi ez. Otra Europa es necesaria". A banda, es presentà un manifest on s'apostava per una Europa dels pobles, antiracista i pel drets dels immigrant, en favor de la igualtat de totes les llengües, per la igualtat de gènere i per un model de creixement mediambiental sostenible.

En el mateix manifest es criticava el dèficit democràtic d'un text constitucional que nega el dret d'autodeterminació.

El mateix dia que a Bilbo es presentava la Plataforma Social pel No al Tractat Constitucional, a Iruñea la Iniciativa pel No al Tractat Constitucional

Europeu, formada pels diferents agents socio-polítics de l'esquerra abertzale, realitzava una assemblea nacional per fixar els criteris de la campanya contra el tractat des d'una òptica abertzale i socialista.

Els portaveus de la Iniciativa pel No assenyalaren que en les darreres eleccions al Parlament Europeu milers de bascos i basques ja mostraren el seu rebuig a l'actual estructura de la UE a través de l'abstenció i amb el vot a una opció com Herritarren Zerrenda que rebutjava les bases sobre les que es fonamenta l'actual Constitució Europea.

Així, la Iniciativa pel No es marcà com

un dels principals objectius impulsar el vot pel ‘no’ en els referèndums i convertir-se en la referència de l'esquerra abertzale en les corresponents campanyes, alhora que mostrar a la resta del continent l'existència d'Euskal-Herria com a nació diferenciada dins d'Europa.

Pel que fa a Galiza, el passat mes d'octubre es constituí a Compostela la Plataforma Galega polo Nom a Constituiçom Europeia, amb l'objectiu d'acumular forces contra la Constitució i aconseguir el màxim de vots pel ‘no’ al referèndum del 20 de febrer. Ja en motiu de la signatura a Roma del tractat constitucional pels

Artistes espanyols pel ‘sí’ Campanyes institucionals i parainstitucionals empren cares conegudes en favor del Tractat Juanjo Garcia. València.

A menys d'un mes per a la jornada electoral del 20-F, la Junta Electoral Central ha comminat el Govern espanyol a eliminar els comentaris parcials en la campanya informativa de l'executiu sota el lema "Los primeros con Europa". Així i tot, la mesura no afecta els anuncis que protagonitzaven dos líders d'opinió a l'Estat, Iñaki Gabilondo i Luís del Olmo, els esportistes retirats Emilio Butragueño i Johan Cruyff, i, per donar-li un toc progressista, el sempre incombustible Loquillo. En els propers dies està prevista la incorporació a la campanya de les catalanes Júlia Otero i Rosa Maria Sardà, així com la de la periodista del cor Ana Rosa Quintana. Poc més promete-

dors han estat els inicis de la Plataforma Cívica por Europa, publicitada com l'aplec d'intel·lectuals espanyols en suport a la Constitució. La Plataforma Cívica, nascuda al redós del Movimiento Europeo, va ser presentada el 8 de gener a Granada amb la participació de Miguel Rios, qui, després d'una encesa defensa europeïsta, hagué de reconèixer el seu desconeixement del tractat a refrendar. Aquesta iniciativa que presideix honoríficament Antonio Gala i a la qual presten veu i presència els periodistes Miguel Angel Aguilar i Manuel Campo Vidal, compta amb el suport d'altres intel·lectuals i artistes com Los del Río, Los Morancos, l'astronauta Pedro Duque, l'humorista Forges, Carlos Sobera i Vicente

Antonio Gala, president d’honor de la Plataforma Cívica Europea

Amigo. La Plataforma pretén impulsar el ‘sí’ mitjançant actes sim-

bòlics com la col·locació d'una placa a l'illa del Hierro per marcar l'ex-

presidents dels 25 estats membres, es realitzaren el 29 d'octubre diverses concentracions convocades per la Plataforma arreu de Galiza, essent la més nombrosa d'aquestes la convocada a la capital gallega que reuní un centenar de persones. Uns dies abans d'aquestes concentracions, a Vigo tingué lloc un acte públic contra la Constitució que fou la primera presentació pública de la Plataforma.

Però la iniciativa més important convocada per la Plataforma Galega, en la que també hi són presents les organitzacions de l'esquerra independentista gallega, ha estat el Foro Social Galego celebrat els dies 20, 21 i 22 de gener a la Universitat de Compostela.

L'objectiu del Foro Social Galego ha estat el de crear una plataforma de discussió sobre, d'una banda, el projecte europeu dels estats capitalistes i, de l'altra, l'Europa alternativa dels col·lectius, organitzacions i individus revolucionaris i anticapitalistes. Així, han intervingut al Foro membres de les Bases Democráticas Galegas, sindicalistes, ecologistes i militants de moviments revolucionaris europeus entre d'altres per tal de crear un espai de treball social i polític obert que possibiliti una discussió real i constructiva sobre el text constitucional.

En definitiva, caldrà estar atents, a mesura que es vagin realitzant tot el seguit de referèndums constitucionals, a les mobilitzacions populars contràries a l'Europa del capital, dels estats i de la guerra perquè no només una altra Europa és possible sinó que a més és necessària per al futur dels pobles i dels treballadors.

trem sud d'Europa, tot obviant l'africanitat de l'indret i les colònies ultramarines britàniques i franceses.

Un altra iniciativa ha estat el disseny del Tractat que estableix la Constitució comentat per vora cinccents intel·lectuals i encara sense data prevista. També l'SGAE ha participat del moviment pel ‘sí’ a la ratificació del Tractat amb un manifest signat, entre d'altres, per Luis Eduardo Aute, Nacho Cano, Luz Casal, Manolo Tena, Alejandro Sanz, Almodovar o Vicente Aranda.

L'SGAE argumenta el seu suport en base a dos articles, el III-280 que garanteix la promoció de la cultura dels estats membres de la Unió i el II-77 que assegura la protecció de la propietat intel·lectual. Malgrat aquestes campanyes, segons el CIS es manté en un 88% el percentatge de ciutadans que reconeixen tenir coneixement nul o escàs del Tractat de Constitució per a Europa. Tot i així un 46% tenen previst anar a votar el 20-F, amb una clar predomini del sí entre els que tenen decidit el sentit del vot.

Del 25 de gener al 8 de febrer de 2005

INTERNACIONAL

/9

Milers de morts del tsunami s'haguessin pogut evitar

esdevingut la cara amable de l'estratègia de guerra preventiva.

Finalment, no s'ha de perdre de vista la pugna entre els Estats Units i la Xina pel lideratge en el sudest asiàtic. En aquest sentit, s'ha de destacar la idea nord-americana que fracassà a la conferència de donants de Jakarta- de crear una coalició que coordinés l'ajuda i que per una banda marginava l'ONU (nous paral·lelismes amb l'Iraq) i per l'altra la Xina.

Les ajudes promeses són reals?

En els darrers dies Kofi Annan ha repetit sense parar que esperava que les ajudes que els estats estaven prometent acabessin sent efectives.

En aquest aspecte, l'home que està dirigint la cada vegada més secundària institució ha de tenir indicis que possiblement aquest fet succeirà. Segons ha revelat Ignasi de Carreras, director general de l'ONG institucional IntermonOxfam, es calcula que només un 1% de les ajudes promeses pel terratrèmol de la ciutat iraniana de Bam s'han fet efectives. Una altra font de crítiques ha vingut des dels col·lectius que denuncien la minsa ajuda al desenvolupament (veure Powell ha estat l’enviat dels EUA a la zona afectada pel tsunami L'Accent 48). Segons les dades que del Deute de la Globalització, mundial de la invasió a l'Iraq. No ha facilitat el propi govern espannomés un disposava de sistemes és casual que els primers soldats a yol, dels 54 milions d'euros que específics de detecció de tsunamis. arribar a la zona, o si més no els fins a 15 de gener han promès, La transferència de tecnologia en el primers en ser entrevistats, fossin només 4 seran d'ajuda directa. Per control de fenòmens naturals i per pilots que haguesin bombardejat tant, la resta seran crèdits FAD que la reducció d'emissions de gasos Bagdad. En segon lloc, han de refer s'hauran de tornar parcialment. que provoquen efecte hivernacle les relacions amb Indonèsia, que és Per la seva banda, Miquel Ortega, ha estat un dels tradicionals cavalls considerat una de l'Observatori del de batalla dels països del sud. a u t è n t i c a “La Casablanca ha vist Deute de la Segons Tarafa, els països desenvo- bomba de en el tsunami una gran Globalització, afirlupats no volen perdre l'exclusivi- rellotgeria en el ma que és necessari oportunitat perquè els tat pel gran negoci que suposen complex panod'una vegada anular Estats Units puguin així com per perpetuar la relació de rama asiàtic. liderar el sudest asiàtic el deute extern. En dominació.

S'ha de tenir aquest sentit, en la pugna que Ajuda humanitària o interessos en compte que només s'ha parlat mantenen amb la Xina” de "congelació" o, estratègics? es considera Els estratègues de la Casa Blanca, que és l'estat el que és el mateix, lluny de plorar els milers de vícti- amb un major número de musul- que durant uns mesos el deute no mes, han analitzat el tsunami com mans del món -sinònim de perill generi més interessos. Només entre una gran oportunitat per als Estats per als nord-americans- així com Indonèsia i Sri Lanka, països que Units. Per una banda, malgrat la on les organitzacions islamistes acceptaran la moratòria, anualreelecció de George W. Bush, el presenten un arrelament creixent. ment paguen 4.500 milions d'eutexà necessitava redimir-se a nivell Per tant, sembla que el tsunami ha ros en aquest concepte.

L'ajuda humanitària no s'ha de deslligar d'interessos estratègics al sudest asiàtic d'aigua de les platges. Al cap d'entre 15 i 30 minuts de l'advertència El passat 26 de desembre s'esdevin- arriba la primera onada a la costa. gué un terratrèmol de magnitud Aquest detall va servir per tal de extrema (8,9 a l'escala logarítmica desallotjar un hotel, ja que una de Richter) amb epicentre prop de nena anglesa va fer avinent als seus l'illa indonèsia de Sumatra. Les pares el què havia de passar. últimes estimacions parlen de Les morts eren evitables?

239.000 les víctimes mortals, tot i Unes setmanes després del terrible que es considera que mai se sabran desastre natural una de les preguntes amb una mínima fiabilitat les més importants és si s'haguessin dades reals. Més enllà de l'extrema pogut evitar centenars o milers de excepcionalitat del fenomen, pràc- morts. Per tal d'intentar respondre ticament un mes després del dia en aquesta difícil qüestió és necessari què es produí la tragèdia és neces- tornar a revisar les característiques sari revisar alguns dels aspectes del físiques del tsunami. La dinàmica cas. dels medis fluïds -i en concret dels El fenomen físic oceans- està notablement estudiada.

El mot tsunami és la denominació Per tant, la simple detecció del sisme japonesa -és un fenomen amb una de Sumatra -fet que es donà a la freqüència prou important a aquest pràctica totalitat dels sismògrafs del país asiàtic- a les ones gegants cau- món- permetia al cap de pocs sades pels terratrèmols oceànics. minuts de determinar que es formaQuasi sempre són la conseqüència ria un tsunami, així com saber a del desplaçament vertical del sòl grosso modo quines àrees costaneres oceànic durant un terratrèmol de afectaria. S'ha de tenir en compte, gran magnitud. El desplaçament per una banda, que la destrucció d'aigua posterior recorda -salvant material a curt termini hagués estat les distàncies- a quan es llança una impossible d'evitar, però que centepedra a un estany. La gran diferèn- nars i fins i tot milers de persones cia és que el tsunami avança a tra- haguessin salvat la vida si haguessin vés de l'oceà a caminat escassos “Milers de vides velocitats entre centenars de metres s’haguessin salvat si 500 i 900 km/h. cap a l'interior. És Les ones a alta especialment exahaguessin caminat mar no són gerat el cas dels païalguns centenars de d'una altura metres cap a l’interior” sos com Somàlia, excessiva, en Kènia i Tanzània, canvi, quan la massa d'aigua s'acos- que malgrat quevan rebre les onades ta a la costa, la massa d'aigua es entre 7 i 9 hores després del sisme relantitza i es converteix en onades almenys es reconeixen entre tres i gegants. quatre centenars de morts.

Normalment, la primera advertèn- S'ha de tenir en compte que, dels cia d'aproximació d'un tsunami és dotze estats afectats, segons una retirada relativament ràpida Gemma Tarafa, de l'Observatori Arnau Urgell i Vidal, Barcelona.

Sri Lanka: tsunami i conflicte armat L'Exèrcit Nacional Tamil lluita des de fa tres dècades pels drets dels habitants del nord i de l’est de l'illa A.U.V, Barcelona. La catàstrofe humanitària del sudest asiàtic ha deixat al descobert el conflicte a l'illa de Sri Lanka, que enfronta des de fa dècades els tamils contra el govern d'Sri Lanka controlat per l'ètnia majoritària: els cingalesos. El paper militar de l’Índia, la creixent radicalització de la minoria musulmana i el desastre natural compliquen la resolució d'un conflicte originat a partir de la descolonització britànica.

Origen del conflicte a Sri Lanka El 4 de febrer de 1948 -mig any després que l’Índia i el Pakistan- la colònia de Ceilan obtenia la independència. El domini del nou estat d'Sri Lanka ha estat al llarg dels quasi 60 anys d'existència en mans de l'ètnia cingalesa (13 milions

d'habitants). Consideraven que la minoria tamil (4 milions d'habitants) havien aconseguit privilegis econòmics i polítics desproporcionats durant el domini britànic. Els tamils habiten les zones nord i est del país, així com l'estat indi de Tamilnadú.

Conflicte armat: els Tigres de Tamil L'arribada al poder l'any 1956 del Partit de la Llibertat d'Sri Lanka va accelar el procés de marginació dels tamils: l'afavoriment de la llengua cingalesa, així com considerar el budisme -religió de la majoria cingalesa- com l'única de culte a l'estat en són alguns exemples. Per la seva banda, els tamils van anar radicalitzant les seves posicions inicialment autonomistes i van passar a exigir la

creació d'un estat independent, l'anomenat Tamil Eelam.

La tensió va anar en augment fins a 1960 moment en què el cingalès va ser promulgat com a única llengua oficial. Les mobilitzacions tamils van ser durament reprimides i el Partit Federal Tamil il·legalitzat. Al llarg de dues dècades les relacions van ser tibants, tot i que no fou fins 1983 que es produí l'esclat total.

L'Alliberament dels Tigres de Tamil Eelam (LTTE), grup armat considerat com l'exèrcit nacional dels tamils, es va aixecar en armes per aconseguir la independència dels territoris nord i est de l'illa. Per la seva banda, el govern del president Colombo va optar per una política de guerra total que generà milers de morts i de refugiats. A part, el 1987

va autoritzar l'exèrcit indi a entrar en el conflicte a canvi de reconèixer algunes reinvindicacions dels insurgents. S'ha de tenir en compte l'interès del gegant asiàtic per evitar alimentar les ànsies de llibertat dels habitants de Tamilnadú, que havien prestat tradicionalment ajuda material, econòmica i humana al LTTE. La situació actual del conflicte tamil Des de 1900 les accions armades a Sri Lanka han disminuït. La retirada de les tropes índies n'és una de les causes. Malgrat aquest fet, també s'ha de tenir en compte que la complexitat del conflicte possiblement ha augmentat, ja que ha aparegut un moviment extremista budista cingalès i la minoria musulmana es radicalitza cada vegada més perquè

considera que tan tamils com cingalesos els tenen doblement marginats.

Els darrers anys han estat plens d'alts-al-foc i represa del conflicte.

El darrer ha estat en motiu del tsunami, malgrat que, segons sembla, almenys tres persones han mort en enfrontaments des del dia en què succeí el desastre natural. En aquest aspecte, i segons es denuncia des del LTTE, la nova estratègia de guerra bruta- és evitar que l'ajuda arribi a la zona controlada pels combatents tamils.

Centenars de persones s'han manifestat a les principals poblacions de Tamil Eelam per protestar contra el gest de Kofi Annan que, seguint les indicacions de Colombo, no ha sortit de l'àrea controlada pel govern d'Sri Lanka. Malgrat que ha afirmat que "l'ONU no vol prendre partit" i que "espera que no es torcin relacions entre Nacions Unides i el LTTE", de nou la institució ha quedat supeditada a interessos particulars.

C U LT U R A

10 /

Del 25 de gener al 8 de febrer de 2005

Cartells d'una guerra espanyola

CRÍTICA

El Palau de la Virreina de Barcelona acull cartells de la guerra que ens recorden les consignes dirigides a la població en una exposició, però, que ha oblidat els cartells catalans

Joan Sebastià Colomer i Tejada, BCN

Per tal d'entendre la importància històrica de l'exposició "Cartells de Guerra 1936-1939" cal conèixer d'on ve aquest art propagandístic que té els seus orígens a la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa, on el cartellisme va irrompre per primera vegada en un camp no explorat, el de la propaganda ideològica. Les organitzacions polítiques, sindicals i també els governs van aprofitar l’impacte visual que suposaven aquells cartells pintats per tal de llençar consignes polítiques i fer participar el poble d'allò que s'estava fent o es volia fer.

Durant la Guerra Civil espanyola, se'n feu un gran ús. Tant es així, que els departaments d'agit-prop agafaren una importància enorme dins de cada una de les organitzacions que participaren en la guerra, per petites que fossin. Centrantnos ja en aquesta exposició, que es pot veure al Palau de la Virreina de Barcelona fins al 20 de febrer, cal dir que de cartells n'hi ha molts, ordenats cronològicament, temàticament i per organitzacions.

Aquest són, en la seva gran majoria, de les esquerres espanyoles (que

El cartellisme animava la població a col·laborar en la lluita / Foto: Oriol Clavera

no estatals) que lluitaren amb el Front Popular durant la guerra civil, és a dir, que hi trobem un gran nombre de partits socialistes i comunistes; el PSOE, el PCE i Izquierda Republicana s'enduen la major part de protagonisme acompanyades, en menor nombre pels sindicats com la UGT i d'altres més genèrics com la Brigades Internacionals, el Front Popular o el Comissariat general de guerra.

Davant aquest fet, no cal conèixer gaire profundament la Guerra Civil espanyola als Països Catalans per adonar-se que aquestes organitzacions, sobretot al Principat, no eren les que editaven els cartells que arribaven a les classes populars i als milicians que estaven al front.

Es fa estrany que, en parlar d'aquesta època, s'obvïi el POUM, l'ERC, EC, PSUC o la CNT, de la qual almenys veiem una petita part

Català al teatre de Perpinyà

de cartells. Això et fa adonar que aquesta exposició té un àmbit, no estatal com s'anuncia, i sí madrileny i castellà, cosa que com a historiador català provoca una baixada d'interès enorme amb una exposició que no reflexa la Catalunya de l'época. És també prou destriable la negació o ocultació del període revolucionari que es visqué a algunes parts de l'Estat, fet que veiem en la nula presència de cartells a la crida de la revolució.

Tot i això, cal destacar la feina de recull que ha fet la Fundación Pablo Iglesias, que ens apropa un art, el cartellístic, que és prou desconegut ara mateix dins l'Estat i que cridava les classes populars castellanes a les armes, al treball, a l'eradicació de l'analfabetisme, a la cultura i l'estudi, a l'exaltació patriòtica, a l'odi al feixisme...

Amb tot, cal mantenir aquest art que ara és només utilitzat pels moviments socials, tot recordant aquella màxima de Lenin que afirmava que la propaganda és el nexe entre el poble i el partit.

Jordi Garrigós Cubells

Conclusions sobre l'any Dalí.

Homenatge a què?

La vida i obra del marquès de Dalí de Púbol (títol concedit al nostre personatge pel Rei d'Espanya el 1982) ha estat sempre lligada a l'escàndol i la controvèrsia sota la premissa burgesa épater le bourgeois que va presidir la seva trajectòria d'ençà que va comprendre el rendiment comercial que li podia treure.

Aquest darrer any li ha tocat al món institucional i mediàtic retre homenatge a un personatge essencialment institucional i mediàtic, cosa que ha fet que l'any Dalí sigui quelcom d'allò més coherent. L’oficialitat que representa el diari La Vanguardia ens ha obsequiat amb el bombardeig continu del seu Desmontando a Dalí (amb joc de taula i escacs de regal), que en format web i paper tracta de ser un recorregut per la vida i obra d'aquest autoproclamat "geni" (escrit amb totes les cometes possibles). Museus de tot el món, des de Figueres (seu oficial de la Dalí Entertainments.LTD, encarregada del merchandising de la pop star empordanesa) fins a Rotterdam passant per Madrid i Paris, han fet exposicions i muntatges sobre la vida i obra de Dalí. A Barcelona el

Dalí no dubtà de fotografiar-se al costat de Franco

CCCB ens va oferir l'exposició "Dalí i la Cultura de Masses", un recull de l'obra del pintor català en els camps del disseny, la publicitat, la posada en escena i altres creacions relacionades amb el mitjans de comunicació de masses. Sens dubte és aquesta l'òptica més acurada per interpretar l'obra d'aquest mercader de somnis que molt aviat va descobrir els avantatges comercials del culte efímer a la personalitat, la provocació buida i gratuïta i l'aprofitament dels mitjans de comunicació

per a aquest fi. Si alguna cosa es pot dir de Dalí és que era llest i que va saber aprofitar el procés de confusió entre moda i art, entre mercaderia d'entreteniment i cultura, creant un art que pot agradar a tothom i que per això no agrada a ningú (tan efímer com la moda, tan standard com la mercaderia de consum). En aquest sentit anticipa l'art Pop que més que un corrent és una actitud envers la societat de masses (la seva acceptació claudicant mitjançant l'homenatge) de la qual Dalí va ser

un precursor (i com Warhol i Lichtenstein més tard, també s'hi va "forrar"). Sota una tècnica impecable, virtuosa, s'oculta una total absència de continguts disfressada amb una retòrica surrealista i psicoanalítica que mai no es va prendre seriosament. Molt aviat es va distanciar del surrealisme perquè la seva personalitat (la pop star) no podia encaixar dins l'associació de proletaris antiburgesos (escorats vers l'stalinisme) promoguda pel Bréton. Si podem dir a hores d'ara que l'art revolucionari de l'avantguarda era una proposta naïf, mai no podrem titllar l'obra de Salvador Dalí d'ingènua. Burgès madur i cobdiciós, narcisista extravagant, bufó dels mass-media als Estats Units, és just reconèixer que va saber vendre una imatge assequible pel gran públic que li va permetre fer-se ric durant una llarga carrera que va culminar amb el seu franquisme confés i un títol de marquès que ho diuen tot sobre l'alçada moral d'aquest personatge digne de tots els homenatges de les oligarquies burgeses.

Santi Muñoz

N'és tant de dur i ingrat el destí d'aquesta nostra dissortada pàtria que ens hem de veure en la situació de celebrar (i finalment ho celebrem de gust) notícies com aquesta que va a continuació. La responsable de cultura de l'Ajuntament de Perpinyà (Rosselló), Maria Costa, en va donar la primícia al programa de tarda que dirigeix Bringuet Ballester a Ràdio Arrels, emissora distingida pel seu compromís en la defensa de la llengua catalana a les comarques sota domini francès. Segons Costa, el municipi hauria proposat al Ministeri de Cultura francès que el Teatre de Perpinyà tingui el segell de Centre Dramàtic Estatal especialitzat en les cultures del Mediterrani, i com a tal dediqui un 30% de la seva programació a la llengua catalana.

Ja que el fet de ser "la" llengua catalana no ha estat mai un argument per a la República Francesa, sembla que el fet de ser una llengua "mediterrània" pot donar al català, com a mínim, el dret a l'existència al Teatre de Perpinyà. El projecte consistiria a programar, a més d'aquest 30%, un 50% de francès, i oferir també un espai a llengües com el castellà, l'àrab o el portuguès. Costa va asegurar a Ràdio Arrels que el Ministeri havia acceptat la proposta. Val a dir, ara ja sense ironia, que atesa la situació real de la nostra llengua al Rosselló, no hi ha cap dubte que aquest fet té, si es materialitza en la pràctica, una gran importància des del punt de vista cultural i nacional com a antídot a la permanent folklorització de la catalanitat a les comarques sota domini francès i a favor del prestigi del català com a llengua de cultura. Tant de bo sigui aviat una realitat.

C U LT U R A

11 /

AGENDA

La lluita d'Artés contra el caciquisme:

La Revolta dels Burots El passat 2 de gener es varen complir 88 anys de la Revolta dels Burots, revolta social que significà l'enderrocament del feu caciquilregionalista a la vila d'Artés. A principis del segle XX, Artés (Bages) vivia plenament sotmesa pel caciquisme patronal, ja que tota la mà d'obra industrial estava monopolitzada per la fàbrica tèxtil de Can Berenguer. La família Berenguer ocupava i controlava tots els càrrecs públics i religiosos de la vila, de tal manera que ostentaven el poder local absolut. Així, a més de tota mena d'abusos i coaccions, aconseguiren imposar un nivell salarial irrisori que significà l'empobriment progressiu dels obrers.

Per acabar-ho d'adobar, l'Ajuntament, amb una ineficient gestió municipal, decidí eixugar el dèficit consistorial decretant un impost sobre els consums, recaptat pels burots a les entrades de la vila.

L'impost fou la gota que va fer vessar el vas i el 2 de gener del 1917 la vila explotà en una revolta contra l'Ajuntament i Can Berenguer. La protesta fou iniciada pels botiguers i ben aviat s'hi sumaren els pagesos

A principis del segle XX Artés es va alçar contra el caciquisme

i els obrers que es declararen en vaga, prenent així la revolta un marcat caràcter popular i de lluita obrera. La revolta no s'aturà fins que el consistori dimití, i en el nou ajuntament van entrar defensors del proletariat.

Arran de la revolta es creà una associació obrera per defensar els interessos de classe i es construí una fàbrica cooperativista en mans dels mateixos treballadors que aconseguí trencar el monopoli de Can Berenguer. Així, el poble treballador artesenc protagonitzà un dels episodis més decisius de la història contemporània del poble, convertint la revolta en un punt d'inflexió

Del 25 de gener al 8 de febrer de 2005

en la vida política i socioeconòmica de la vila.

El concepte de lluita obrera i la idealització de la revolta va ésser present durant molts anys, però la negació de la nostra història per part dels feixistes la va fer caure en l'oblit. Enguany, l'Assemblea Revolucionària d'Artés (ARA) li ha volgut retre un petit homenatge encaminat, per una banda, a la recuperació de la memòria històrica popular de la vila i, per l'altra, a ressaltar la importància de la presa de consciència de classe per superar les injustícies socials.

Ramon Fornell

GENER Dimarts 25 Vilafrana del Penedès (Alt Penedès). Inauguració de l'exposició "Els motius del NO a la constitució europea". La Fornal.

Dimecres 26 Sant Cugat (Vallès Occidental). Conferència sobre el retorn dels Papers a Salamanca. 20h, Casa de Cultura. Organitza: Òmnium Cultural de Sant Cugat.

Dijous 27 Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). Concentració antifeixista "Recuperem la memòria històrica". 19h, plaça de la Vila. Organitza: Comissió 27 de gener.

Barcelona (Barcelonès). Xerrada "Socialisme i anarquisme posterior a la democràcia?". 20, 30h, Sala Bardina (Bar Glaciar). Organitza: Centre d'Estudis Joan Bardina.

Divendres 28 Barcelona (Barcelonès). Cercavila informativa contra la Constitució Europea a Gràcia. 21h, plaça Revolució. Organitza: Endavant i Assemblea de Joves.

Benidorm (Marina). Acte contra la Constitució Europea a Benidorm.

20h, Casal Jaume I. Organització: CGT, Endavant, Casal Jaume I de Benidorm.

Barcelona (Barcelonès). 66è aniversari de l'espoli dels "Papers" a Barcelona. 13h, Monument als afusellats del Camp de la Bota.

Organitza: Comissió de la Dignitat.

Solsona (Solsonès). Xerrada "No a la Constitució Europea". 20h, Sala d'actes Ajuntament. Organitza: Casal Voliac de Solsona Dissabte 29 Girona (Girones). Xerrada “La Veneçuela Bolivariana”. 17h, Casal Independentista El Forn. Organitza: Maulets.

Barcelona (Barcelonès). Acte públic: “Sants contra la Constitució europea”. 18h, Cotxeres de Sants. Organitza; Plataforma de Sants contra la Constitució europea.

Barcelona (Barcelonès). Concentració contra la llei d’estrangeria. 18h plaça Sant Jaume.

Port de Sagunt (Camp de Morvedre). Xerrada sobre la doble marginació social de les dones immigrnats. 19h, la Vallesa. Organitza: Ràdio Malva.

FEBRER Dissabte 5 Novelda (Baix Vinalopó). Xerrada "Perquè diem no a la Constitució Europea". 18h, Casa de Cultura. Organitza: Plataforma pel No de Novelda.

Barcelona (Barcelonès). Xerrada "Que ens amaga la Constitució Europea". 12h, Centre Cívic de Can Felipa, Organitza: Campanya contra la Constitució Europea-Poblenou.

Barcelona (Barcelonès). Acte polític "NO a la Constitució europea".

20h, CAT. Organitza: Endavant.

Capellades (Anoia). Concert per l'autogestió, per un poble viu i combatiu amb Desechos, Revolta 21 i altres. 22h, Teatre La Lliga.

Organitza: Assemblea de Joves de Capellades.

Carcaixent (Ribera Alta). Xerrada contra la Constitució Europea.

Organitza: Endavant- Campanya Contra la Constitució Europea.

Dijous 10 Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat). Xerrada sobre "Sant Feliu Respon." 19:30h, Can Ricard. Organitza: Sant Feliu Respon.

On trobar L'Accent

Alacantí: Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant, CEPC-UA. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba, Col·lectiu 1714. Alt Empordà: Casal La Volta. Alt Penedès: Ateneu X, Ateneu Independentista el Cep-CUP Vilafranca, La Fornal, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Andorra: Llibreria la Puça Anoia: Jaç Roig, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, A.C. Mercat del Blat de Cardona. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, URV-Campus Reus, Casal la Calderera.

Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Roses de Llobregat. Casal el Racó, Ateneu Corberenc, Centre Social la Vila, Casal l'Alternativa, Taberna l'Esparracat, Papereria Elena, Papereria Stel, Biblioteca Can Castells Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx, CEPC-UMH, Universitat Miguel Hernández. Barcelonès: Ateneu Júlia Romera, Local Social Krida, Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Revoluciona't, La Violeta, Infoespai, CAT-Via Fora, CPF, Puku's Bar, MM Crew, I què, Castellers de la Vila de Gràcia, Cafè del Teatre, Subtitula't, Ateneu Rosa de Foc, Hotel d'entitats, CSO la Fera, Kasa de la Muntanya, Ateneu de Vallcarca, CSO el Manantial, UB-Campus Mundet, UB-Campus Diagonal, UPC-Campus Sud, Cau Subversiu-Alternativa Estel-UB, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, UB-Edifici Central, UPF-Rambles, FAVB, La Cereria, Euskal Etxea, Espai Mallorca-Via Fora, UPF-Ciutadella, CEPC-UPF, AE-UPF, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Casal Popular Martí i Pol, Cooperativa Ítaca, Ateneu Popular Octubre, CEPC-Barcelona, Ateneu Popular de l'Eixample. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Eivissa: GEN, CEPC-Eivissa, Ràdio-UC. Garraf: Ateneu l'Aixada, GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Ateneu Independentista de la Garrotxa. Gironès: Casal Saltenc, Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S.O La Nau de la Diskòrdia, Akelarre, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent, CEPC-UV, Biblioteca humanitats, UV-Campus Tarongers, UV-Campus Burjasot, Cafè l'Infern, Ateneu l'Escletxa. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l'Obra Cultural Balear, Es Pinzell, Campus UIB, CEPC-UIB. Llitera: Casal Ramon Vives. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Pego, Casa Pinet. Matarranya: Casal de Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, Casal la Traca de Tona, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l'Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló.

Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d'Urgell: El Gis-Mat de Linyola, A.C Jaume I. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló, CEPC-UJI, .Universitat Jaume I, A.C. l'Arrel, Casal Popular de Castelló Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca, Col·lectiu Vicent Andres Estellés. Ripollès: Casal Independentista i Popular l'Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Universitat de Perpinyà, Associació Arrels, Associació Aire Nou de Baó, CEPC-UP. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segarra: Torà. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc, CUPA. Solsonès: Bar Castell, Casal l'Estaca.

Tarragonès: Cafè Bar l'Auca. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentista Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, CEPC-UAB, Via Fora-Ripollet, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Popular el Tiet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, Ateneu Molí d'en Ral de Caldes, Casal la Traca de Cardedeu, Casal Quico Sabaté, Biblioteca Can Pedrals, Biblioteca Can Mulà. Vallespir: Angelets del Vallespir.

Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / Associació Cultural la Fornal (St. Julià, 20 bx. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat) / Ateneu Popular Arrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona) / Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés) / Ateneu independentista i Popular de la Vila de Gràcia la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) / La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / El Casal (Sant Elies 8, 1r. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs. (Terrassa) / Casal Popular La Traca (Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó (Església 10, Molins de Rei) / CEPC-UA (Aulari 1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica) / CEPC-UV (Baró St. Petrillo, 9) / L'Arrel de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / La Falcata (Panera 2, Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B, Torelló) / Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / Taberna l'Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) / 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).

Del 25 de gener a 8 de febrer de 2005

C O N T R A P O R TA D A

/ 12

“Les lleis a l’Estat espanyol continuen emparant la tortura” Jordi Garrigós, Barcelona

Coincidint amb L’Actuem que Alerta Solidària va organitzar el passat 15 de gener a Vic, pots explicar-nos en què va consistir aquest esdeveniment?

L'acte celebrat a Vic tenia com a objectiu celebrar el triomf polític que ha suposat la sentència d'Estrasburg. Des d'Alerta Solidària ens varen deixar clar, cosa que nosaltres compartíem, que L’Actuem no era un homenatge als repressaliats del 92, era la celebració del triomf d'un moviment, per no dir de tot un país.

Roda de premsa del represaliats del 92

Entrevista a Ramon Piqué, portaveu dels repressaliats del 92 Els fets es remunten a finals de juny i principis de juliol de l’any 1992, quan poc temps abans de començar les olimpíades de Barcelona, el titular del jutjat central d'instrucció núm.5, Baltasar Garzón, ordenava una ràtzia contra l'independentisme combatiu català.

El resultat d'aquesta operació fou una trentena de detencions per presumpta vinculació a l’organització armada Terra Lliure. Com és habitual en aquests casos, els detinguts van ser objecte de tortures a la seu de la Guàrdia Civil a Barcelona i a la Direcció General de la Guàrdia Civil a Madrid en els llargs períodes d'incomunicació sota la LAT (llei antiterrorista). La "bossa", la "banyera", descàrregues d'elèctrodes, cops amb objectes que no deixen marca i sobretot una constant tortura psicològica a base de coaccions i amenaces als detinguts i als seus familiars varen ser algunes de les vexacions que van patir els detinguts en aquesta operació que, més enllà d'intentar acabar amb una organització que ja no es trobava gaire operativa, va aconseguir donar el cop de gràcia a un moviment poc cohesionat aleshores.

Amb l'esperança d'ensenyar a la societat catalana que aquestes tortures varen existir, un grup d'aquells repressaliats es tornà a trobar l'any 1997 per tirar endavant un procés de denúncia de l'Estat espanyol. Ara, 7 anys després, han collit els fruits de tanta feina amb la resolució del Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg, que ha condemnat Espanya per no investigar les denúncies de tortures fetes pels independentistes. És per això, i coneixent la importància d'aquesta sentència, que en aquest número tan especial de L’Accent, us apropem el testimoni de Ramon Piqué, portaveu dels repressaliats del 92.

Pots fer una cronologia de com ha arribat la sentència Estrasburg?

L'any crucial per a tots nosaltres és el 97, quan ja feia dos anys del judici, i en aquests temps tots ens havíem disgregat una mica, uns per necessitat, altres per voluntat d'oblidar. És llavors quan ens tornem a trobar alguns dels repressaliats del 92 i ens adonem que la història explicarà que a Barcelona l'any dels Jocs Olímpics va haver-hi una cinquantena de detencions i ja està, cosa que als que vàrem patir les tortures ens semblava una fal·làcia. Vam creure que la nostra versió havia d'arribar al màxim de gent que poguéssim, i és per això que ens posem en contacte amb el periodista David Bassa, que capta perfectament el que preteníem, i d'aquella idea en surt L'Operació Garzón. Un balanç de Barcelona'92, un llibre que escriu en David però que tots sentim com a nostre. Val la pena apuntar que tots nosaltres vam tenir l'oportunitat de llegir les galerades del llibre, i que per tant van ser incorporades les modificacions que vam proposar. És per això que, quan diem que el llibre és la nostra veu, no ho diem pas per dir.

Un fet clau per arribar on hem arribat és el fet que el judici de l'any 95 i la sentència que se'n derivà va deixar un espai legal per a tirar la denúncia endavant. Des del principi, l'advocat Sebastià Salellas va veure clar que es podia arribar a Estrasburg tot sabent que aquest seria un procés lent. Cal apuntar que nosaltres coneixíem els precedents del tribunal europeu, i en aquest sentit sempre havia arxivat aquest tipus de casos. Per tant, no hi havia gaire esperança de treure'n quelcom positiu.

Abans d'arribar a Estrasburg, però, el cas va passar per les instàncies judicials ordinàries corresponents, després per les audiències provincials, el tribunal constitucional i un cop passats aquests òrgans (amb els corresponents recursos i arxivaments) és quan pots presentarho al tribunal d'Estrasburg.

Què va ser la Operació Garzon i què va suposar a nivell polític?

Abans dels jocs olímpics, durant el mes de juny i juliol hi ha una gran operació policial on es produeixen una trentena de detencions en un context difícil per a l'independentisme. Cal recordar que, just abans de l'operació Garzón, hi havia encara una quinzena de presos

polítics i un grup indeterminat d'exiliats que no podien tornar perquè tenien causes obertes. Per molta gent, aquesta operació va ser el cop de gràcia contra l'independentisme combatiu. És evident que els fets del 92 marquen el fi d'una etapa que, amb tots els seus errors, ens havia il·lusionat a tots amb el projecte comú que va suposar l'MDT. Un projecte que havia significat, en certa manera, començar a partir del no-res, ja que a principis del 80 la militància independentista estava molt poc organitzada.

Tot i això, i vist amb la perspectiva que ens ha donat el temps, veiem com dotze anys després podem observar que aquella derrota ara l'hem convertida en una petita victòria, ja que l'independentisme extraparlamentari està creant un espai propi de creixement després dels anys difícils de principis i mitjans dels 90.

“A la pràctica, CiU i ERC van actuar com a còmplices de l’operació Garzón i de tot el que va suposar” Quina ha estat l'actuació de l’advocat de l’Estat espanyol en el judici, quines proves va aportar la defensa?

L'advocat de l'Estat en tot moment va tenir una actitud de menyspreu cap a nosaltres. No va argumentar massa les seves posicions, ja que per a ell l'únic que comptava era que nosaltres érem uns terroristes i en conseqüència mentíem. Va assegurar que no era cert que no s'haguessin investigat les tortures, i en aquest sentit va pretendre convèncer el tribunal argumentant que els informes de la Guardia Civil, on es negava que hi haguessin hagut tortures, i l'informe de la metge forense, que també avalava la versió ofcial, eren la millor prova de la investigació que s'havia dut a terme.

Quina ha estat l'actuació dels partits regionalistes i nacionalistes catalans amb tot el cas del 92?

Aquests partits, CiU i ERC, no van estar a l’alçada del que es podia esperar d'un partit que s'autodenomina nacionalista. Per a ells, al 92 érem més que sospitosos i els dirigents d'aquests partits van donar més crèdit a la versió de la Guardia Civil que no pas a la nostra.

A la pràctica CiU i ERC van actuar com a còmplices d'aquella operació i de tot el que va suposar Per què el nombre de denunciants que han arribat fins a Estrasburg i el de detencions que hi hagué en l'operació Garzón no és el mateix?

Durant l’Operació Garzón es van produir molts més casos de tortura dels que han arribat a Estrasburg. El que va passar és que quan nosaltres ens retrobem el 97 i decidim tirar endavant el procés alguns no responen a la crida.

Aquest fet es deu molt més a raons per-

sonals que a motius polítics, més que res per ganes d'oblidar el que van haver de passar, i nosaltres en aquest sentit no hem volgut forçar ni obligar ningú. A part, les perspectives que això acabés amb aquesta sentència eren molt poques. És per aquesta raó que només 17 decidim tirar cap al dret amb el cas.

Creieu que els mitjans de comunicació catalans han donat el relleu que es correspon a la sentència?

Han actuat de manera molt diferent.

Hi ha diaris i mitjans que sé que se n’han fet ressò veient el fet històric que suposava aquesta sentència, ja que no passa cada dia que un Estat europeu és comdemnat per aquest tema. Aquest fet obre la porta a centenars de casos de denúncia de tortura que hi ha ara arxivats. Altres mitjans han tingut un paper trist, com ja el van tenir el 92, quan no van voler escoltar la nostra versió sobre els fets i van tractar la notícia gairebé exaltant l'operació.

Com valoreu que la pràctica de la tortura a l'Estat espanyol segueixi present a les comisaries catalanes, com s'ha vist fa poc a Gràcia?

Nosaltres ni confiàvem ni confiem que aquesta sentència capgiri aquesta situació. La impunitat continua sent la mateixa i les lleis que l’emparen també.

A nivell de l'Estat espanyol la sentència d'Estrasburg només a tingut una mica de ressò als Països Catalans i a EuskalHerria. La tortura continuarà, el que hem de saber és com combatre-la. És trist, però es així.

Quins seran els propers moviments que penseu fer?

Hem acabat una etapa, però ja vam dir que no ens aturaríem aquí. Hi ha molta feina a fer i el nostre compromís és manté en la denúncia i eradicació de la tortura. Ara sabem que casos com el nostre es poden guanyar i és per això que seguirem treballant en l'ajut a les persones torturades perquè ho denunciïn. També pensem que és important crear una forta pressió social per tal que la societat tingui consciència que a l'Estat espanyol es tortura.

I com veus aquest espai polític de l’esquerra independentista a l'actualitat després de la travessa del desert que va suposar l’època post-92?

Ja llavors, tot l'independentisme que hi havia a l'esquerra d'ERC vivia una crisi política prou forta, que es posava de manifest en la poca solidaritat que rebien els presos i preses. A mitjans dels 90, amb la creació de projectes nous com la PUA, hi ha símptomes que, malgrat tenir assignatures importants per acomplir, l'independentisme combatiu està en condicions molt més interessants que a principis dels 90. Els independentistes hem sigut capaços de treure del no-res una simbologia, uns referents, estructures pròpies, mitjans de comunicació... tot i així, seguim trobant un buit organitzatiu a l’hora de trobar un referent polític unitari.