Accent 187

Periòdic popular dels Països Catalans

187 DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2010

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

SUMARI L’oposició al cementeri nuclear de Zarra es mobilitza Els veïns de la Vall de Cofrents han intensificat les protestes en contra del cementiri nuclear (oficialment conegut com ATC) d'ençà que el Govern espanyol anunciara que Zarra era la candidata més ben situada per a la seua instal·lació. >> Països Catalans 6

Els treballadors de les presons no tenen drets

La jornada del 29S no va sortir com vaticinava bona part de la premsa oficial catalana ni espanyola. S'esperava que la vaga fos bàsicament secundada als grans centres industrials i que hi hagués calma a la resta de llocs de treball i carrers. Però el sindicalisme combatiu, coordinat amb organit-

zacions de l'esquerra independentista i moviments locals va mostrar als carrers, vies de comunicació i polígons dels Països Catalans que per ara no ha pogut aturar la reforma, però que té la capacitat de coordinar-se en una jornada de lluita i demostrar amb l'acció que té capacitat per fer-se

sentir i esdevenir protagonista de l'actualitat d'un dia de vaga general amb manifestacions, piquets, sabotatges (contra la fibra òptica a Palma i línies ferroviàries a l'àrea metropolitana de Barcelona). >> Editorial, Països Catalans 4 i 5, En Profunditat 8 i 9

El 9 d’Octubre continuen les mobilitzacions contra les retallades Amb les seqüeles de la vaga general encara presents, l'esquerra independentista convoca una nova manifestació per a la diada nacional del 9 d'Octubre amb el lema "Prou retallades nacionals i socials".

A més de la crisi econòmica, la Diada d'enguany està marcada pel clima preelectoral que intensifica les campanyes dels diferents partits aprofitant que els valencians i valencianes són especialment receptius als discursos identitaris. És per això que es preveu un revifament de l'anticatalanisme i l’espanyolisme, que segurament serà visible el 9 d'Octubre, però les organitzacions de l'esquerra independentista ja han alertat que no es deixaran intimidar per aquest parany que la dreta i l'extrema dreta usen per amagar els seus problemes o per justificar les seues polítiques agressives amb els treballadors, el territori i la cultura. >>Països Catalans 7

Per costejar les despeses del sistema penitenciari, una de les solucions per part de les autoritats ha estat el treball de les persones preses, que la llei permet que sigui sense contracte, amb salaris irrisoris i sense cap dret dels establerts a l'Estatut dels Treballadors. És a dir, una ganga per a les empreses i una font d'entrada d'ingressos per a les presons. >> Economia 12

40 anys sense Jimi Hendrix El 18 de setembre va fer quaranta anys de la mort a Londres de Jimi Hendrix. La mitologia autodestructiva del rock and roll el situa al costat de Brian Jones, Janis Joplin i Jim Morrison. >> Cultura 14

INTERNACIONAL

Cuba i la sexualitat A finals d'agost l'esdeveniment que va tornar a portar Cuba a les portades i sobretot a les columnes d'opinió, foren les declaracions de l'expresident Cuba, Fidel Castro Ruiz, sobre la homosexualitat, en una entrevista concedida al diari mexicà La Jornada.

En aquest article, Eduar Giménez analitza per a L’ACCENT la situació de l’homosexualitat i la relació amb el règim actual, cinquanta anys després de la revolució.

Cercavila pel centre de Gandia, amb motiu del Correllengua, que és el preludi al 9 d’Octubre

>>Internacional 10

MARIA OLIVER PÀG. 2 // JORDI BERBIS PÀG. 2 // GONÇAL BRAVO PÀG.3 // EDUARD GIMÉNEZ PÀG. 10 // LLORENÇ BUADES PÀG. 16

02OPINIÓ

PUNT DE MIRA

Així està el pati...

MARIA OLIVER GRANOLLERS

"Una treballadora colpejava fortament una roca, amb rostre dur, suant. Algú li va preguntar: - Quina és la seva feina? I va respondre amb pesadesa: - No ho veu? Picar pedra.

Un segon home colpejava fortament una altra roca, amb rostre dur, suant. Algú li va preguntar: Quina és la seva feina? I va respondre amb pesadesa: - No ho veu? Polir un esglaó. Una tercera treballadora colpejava fortament una roca, transpirant, amb rostre alegre, distès. Algú li va preguntar: - Quina és la seva feina? I va respondre il·lusionada: Estic construint una escola."

Sovint, la manca de perspectiva i d'objectius ens aboca al desencís, la desafecció i la desil·lusió més absoluta. De la mateixa manera, una docent que és limitada a executar un programa predissenyat per la sense raó del Departament de (des)educació, perd motivació per la seva feina, ja que l'objectiu general de l'educació, comença a ser-li aliè.

Estem encetant un nou curs escolar i la indignació acumulada d'un gran sector de mestres s'està traduint en abúlia i submissió.

Les polítiques imposades pel Departament d'Educació tenen molta de la responsabilitat doncs estan planificades amb l'objectiu de desgastar, esprémer i economitzar el ja malmès sistema públic d'ensenyament.

L'egoisme i l'individualisme capitalista fan la resta.

Enguany, comptem amb un rècord històric prou lamentable: per cada 100 alumnes nous escolaritzats s'ha contractat una nova professora. Conseqüències: reduccions d'interinitat, de reforços, d'agrupaments flexibles, d'atenció a la diversitat, d'aules d'acollida...

A aquesta situació li hem d'afegir la precària situació d'interines i substitutes: més mobilitat geogràfica, major inestabilitat, increment de la incertesa laboral...

Lluny de pagar la crisi els rics, les retallades de sou recauen un cop més sobre la classe treballadora i les mestres hem vist reduït el nostre salari entre un 5 i un 7%. S'incrementa la feina, s'empitjoren les condicions laborals i ens redueix el sou...

La LEC avença i amb ella els decrets d'autonomia de centres, l'augment de poder de les direccions, la privatització i la gestió neoliberal de l'escola i la imposició d'un nou calendari escolar que s'emmiralla en l'escola privada...

Davant l'abúlia i la submissió hem de recuperar l'acció, la mobilització i la reflexió com a praxis d'un procés transformador. Perquè el nostre deure com a educands és actuar en el món per contribuir a humanitzar-lo, transformar-lo i alliberar-lo.

DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2010 L’ACCENT 187

COL·LABORACIÓ

JORDI BERBIS

La reestructuració de les caixes d’estalvi

Des d'un any i mig ençà, hem vist com diferents caixes dels Països Catalans, de manera paral·lela a la resta de l'Estat, entraven en processos de fusió i concentració realment impressionants.

Quan el procés hagi finalitzat, de 10 caixes amb centre de decisió al Principat passaran a haver-n'hi tan sols 3, amb 2 entitats més integrades en les anomenades "fusions fredes" amb caixes de la resta de l'Estat. En el cas del País Valencià, les caixes amb centre de decisió al seu territori passaran de 3 a 1. A les Illes Balears i Pitiüses, passaran a ser de 2 a 1. En el cas del País Valencià i les Illes, a més, les caixes amb centre de decisió al territori seran les entitats més petites de les que ja existien.

Petita història

En el seu origen, les caixes d'estalvi eren associacions benèfiques per tal de promoure les "virtuts" de l'estalvi familiar, d'acord amb la moral de finals del segle XIX. Fundades tant per la burgesia com per institucions com les diputacions, les distingien dues característiques: l'absència d'accionistes, d'ànim de lucre doncs en principi buscaven fons per a la inversió i l'obra social - i el seu arrelament a causa de la limitació de la seva activitats al marc geogràfic respectiu.

A partir d'aquest marc, les caixes d'estalvi, des de la seva fundació, van obtenir cada vegada més quota de mercat en el sector financer, a través de la captació d'estalvis i la concessió de crèdit, i es transformaren en una competència seriosa per als bancs.

Va ser en aquest context que la reforma de Fuentes Quintana del 1977 va introduir la liberalització de les seves operacions i l'establiment d'òrgans de direcció i govern semblants als dels bancs, però mantenint sobre el paper el seu caràcter associatiu i l'obra social com a tret definitori de les caixes. La llei sobre òrgans de representació de les caixes d'estalvi (LORCA) del 1985, establia les quotes de poder dels poders públics en els òrgans de direcció de les caixes.

La reestructuració del sector

Els processos de reestructuració de les caixes tenen el seu origen en la bombolla immobiliària, finançada en part

Número 187 Tirada:4.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.

Redacció València: Carrer Maldonado, 46 baixos, 46001 València Redacció Barcelona: Carrer Tordera 34 baixos, 08012 Barcelona Adreça electrònica: ppcc@laccent.cat Subscripcions: 646 98 16 97 Distribució: 615 54 47 15 Publicitat: 616 07 33 28.CConsell de Redacció. Coordinació general: Laia Altarriba, Andreu Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. Països Catalans: Cesc Blanco,Abel Caldera,Mercè Rubià (coords.),Joan Buades, Guillem Colom,Laia Creus, Pep Giner,Andrés González, Aure Silvestre, Arnau Opinió: Joan Teran (coord.).EEcoUrgell i Bel Zaballa.O nomia: Àlex Tisminetzky (coord.). Internacional: Laia Altarriba, Manel López (coords.).CCultura: Hèctor Serra, Josep Maria Soler, Pau Tobar (coords.), Joan Sebastià Colomer,Jordi Garrigós, Aurora Mora, Felip Pineda. Ciència i Tecnologia: Martí C., Almudena Gregori, Àlex Garcia Esports: Arnau Urgell.

Correcció: Mercè Mauri.EEdició gràfica: Andreu Ginés.

Coordinació gràfica: Oriol Clavera.D Distribució: Xavier Gispert. Han col·laborat en aquest número: Maria Oliver,Aquil·les Rubio, Adrià Martí,Llorenç Buades, Roger Sánchez,Eduard Giménez,Jordi Berbis,Gonçal Bravo

per caixes i bancs amb el recurs a l'endeutament extern. Una vegada va esclatar, les caixes s'han trobat amb el recurs a l'endeutament extern tancat i amb uns alts nivells de morositat, especialment en el cas de les activitats immobiliàries i de la construcció - 10,69 % i 10,56 %, respectivament. A causa de la gran extensió dels préstecs de les caixes al sector de la construcció, la situació financera de moltes d'elles ha passat a ser força dubtosa. El Banc d'Espanya ha aprofitat la situació per forçar un procés de concentració de les caixes, introduint en el procés canvis que permeten la seva privatització.

L'objectiu final d'aquest procés no és un altre que restaurar els nivells de benefici previs a la crisi. Per fer-ho l'estat central no va escatimar recursos i va crear l'any 2009 el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), un fons destinat a ajudar entitats amb pro-

blemes i el va dotar amb 9.000 milions d'euros i la capacitat d'endeutar-se fins a 27.000 milions d'euros, ampliada l'any 2010 a 90.000 milions d'euros. Poc després d'anunciar-se les ajudes, el governador del Banc d'Espanya va anunciar que per a poder accedir-hi caldria que les entitats entressin en processos de fusió.

En aquest punt cal plantejar-se en que pot ajudar a millorar la situació de les entitats financeres fusionar-se amb altres entitats en una situació similar.

L'únic benefici de la fusió és la possibilitat d'eliminar oficines i plantilla "sobrant". En altres paraules, del que es tracta és de subvencionar l'acomiadament massiu.

Però l'objectiu de la reforma no és només reduir el nombre d'entitats, que també, sinó aprofitar-ho per a diluir l'arrelament social i territorial de les caixes d'estalvi amb la intenció de fer-

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA

*Economista i membre del Seminari Taifa d'Economia Crítica

PAPER DE VIDRE

Tot per no parlar de política "Un cotxe de policia crema al centre de Barcelona a plena llum del dia. Hi ha carreres, cops, trencadissa d'aparadors, actuació de forces de l'ordre. És la darrera imatge pública de grups catalogats sota l'ambigua vitola d"antisistema" (Alicia Rodríguez de Paz, La Vanguardia, 4 d'octubre). Així acompleix La Vanguardia l'apoteosi de la circularitat periodística. Primer s'inventen el nom d'antisistema per definir el que tota la vida s'ha anomenat comunistes, independentistes, anarquistes o simplement treballadors emprenyats que fan vaga.

I després diuen que són grups "catalogats sota l'ambigua vítola d'antisistema". I els han catalogat ells mateixos.

Amb la voluntat evident de desfigurarne la identitat o ocultar els seus (els nostres) objectius polítics. Per això diu paternalment el titular d'aquest mateix article "els joves d'ara, els millor preparats, pateixen un ‘bloqueig d'oportunitats’". El fet que aquests individus són joves és una afirmació que es dóna per òbvia i té la funció de reduir aquest abstracte moviment antisistema a un fenomen entre hormonal i sociològic. Sobretot, no polític. "Està esperonat per la crisi o és un avis de desafecció per part de determinats col·lectius, en la seva majoria joves?". Realment sembla que estigui parlant de la plaga de la llagosta o de l'escalfament global. La idea que

les menys subjectes al poder polític (de caràcter més local) i convertir-les únicament en agents de mercat. És en aquesta direcció també que s'entén la reforma de la LORCA (llei orgànica reguladora de les caixes d'estalvi) aprovada el juliol d'aquest any, en la que s'estableix que les caixes podran emetre unes accions sui generis anomenades quotes participatives per valor de fins al 50 % del seu capital. Aquestes quotes participatives no permeten, sobre el paper, cap mena de drets polítics en la gestió de les respectives caixes.

A nivell de mitjans de comunicació, podem trobar fàcilment declaracions apostant per la privatització total de les caixes d'estalvi, argumentant que s'ha de lluitar contra la politització de les caixes. En aquest cas, hem de diferenciar l'instrument de l'ús que se'n fa.

Si bé es cert que hi han hagut casos en que l'acció de les caixes s'han orientat per criteris partidistes - que no polítics - com ara els casos de CCM amb l'aeroport de Ciudad Real al darrere o les lluites de poder al voltant de Caja Madrid, això no implica que la representació pública en els consells de govern de les caixes s'hagi d'abolir. Fer-ho implicaria perdre una de les poques palanques públiques de poder al sector financer que queden actualment. Dit d'una altra manera: la utilització dels càrrecs públics als òrgans de govern de les caixes ha estat fraudulenta en alguns casos, però això no ens ha de fer perdre de vista la qüestió de qui desitgem que tingui poder sobre el sector financer.

hi hagi una gent que lluita contra el capitalisme i prou, i que a més no són tots els mateixos i tenen propostes diferents ni es planteja com a possibilitat.

Fer la feina que ha de fer un periodista, saber qui fa què i a on, tampoc entra en el camp de les coses possibles. Per compensar existeixen uns elements anomenats experts. En aquest cas li toca el torn a Jordi Mir, que treballa amb en Fernández Buey en un centre d'estudis de la UPF. Es mostra compassiu i recorda -petit detall liberal cortesia de La Vanguardia- que alguns lluiten per una societat millor i tot això.

Però troba que "a aquest tipus d'alderulls sempre s'hi suma gent que tan sols busca ‘armar la gorda’". I jo no li ho discutiré, car no treballo a la UPF, però m'agradaria saber com ho sap això. Hi va? Travessa containers per obtenir una informació d'incalculable valor científic? O ho mira de prop mentre pren notes tot esquivant sàviament -treballa a la UPF- ampolles de vidre i cops de porra?

En qualsevol cas el que cal destacar és que mai no se'ls acudeix preguntarli a algun exemplar de la subraça dels antisitema quins motius el porten allà.

I això té molt de sentit. Què en farien dels experts si decidissin informar-se de coses que, d'altra banda, són força públiques? Però aconseguir no parlar

del projecte dels anomenats antisistema ni donar-los mai la veu és, de fet, l'element determinant en aquest gènere literari de la intoxicació que són els articles sobre els antisitema. Uns éssers que "estan experimentant, jugant a fer front a l'autoritat, que és el que correspon a aquesta edat". Ja diuen que "qui de jove no és comunista no té cor i qui de gran és comunista no té cervell". I per si no havia quedat clar per tothom, Fouce, dit així, pel cognom i prou, per què buscar el nom de pila de les fonts també excedeix els límits del que es pot demanar a segons quins periodistes, que treballa a la Universidad Carlos III, opina que tot plegat "té poc a veure amb la militància política o sindical, sinó que té a veure més amb allò social". Això ho veu des de Madrid, que té mèrit. I encara afegeix que "abans tenies una formació ideològica forta i alguns decidien actuar; avui el primer que fas és passar a l'acció i després es tracta d'estructurar el pensament". Es veu que en Fouce, que és un expert, ha mesurat, sobre una mostra representativa, espero, el grau de formació dels militants d'ara. I el dels d'abans -de l'època d'en Fouce, que no sé quina és-. I aquí va la traca: "Tot és més líquid i se'ns escapa". O sigui, que no tenen ni idea del que estan parlant, cosa que ja era evident, i encara ho emmascaren amb xerrameca postmoderna sobre coses líquides. Tot per no parlar de política.

L’ACCENT 187 DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2010

GONÇAL BRAVO*

OPINIÓ 03

COL·LABORACIÓ E D I T O R I A L

Ràbia i orgull

Carta oberta a la militància de la COS, del conjunt de l'Esquerra Independentista i a totes les persones treballadores dignes i lluitadores que ahir donaren molt, moltíssim, durant la jornada de Vaga General del 29S arreu de les nostres comarques al sud de l'Albera Benvolgudes amigues i amics...

Abans de dir res, de tot cor, us vull donar les gràcies a totes i tots pels grans esforços i sacrificis que heu fet, per tota la feina feta, i per la dignitat que hem mostrat aquests dies i sobre tot ahir. De tot cor us dic que no puc estar més orgullós i emocionat per militar i compartir la lluita amb vosaltres. Ahir vam demostrar del que som capaços, del que podem fer, i del que podem arribar a ser i fer...

Ahir 29 de setembre, no vam fer res més que començar, però anem pel bon camí.

Ara mateix cal valorar molt bé tot el que hem fet. Veure què hem fet bé, què hem fet millor, i en què hem errat. Hem de fer crítica i autocrítica, aprofitar bé tota la feina feta, regar bé totes les llavors plantades i començar a recollir ja els seus fruits... Perquè la patronal i els negociadors del sindicalisme institucionals ja no van a perdre més el temps, i ja estan pactant el maquillatge de la contrareforma laboral, de les retallades salarials i de les pensions, etc.

Moltes gràcies per tot... i sobretot, abans de res, vull enviar una abraçada molt gran, i tot el meu suport, solidaritat i estima a totes les companyes i companys, que independentment de la sigla, estiguéreu lluitant ahir als piquets, als actes i mobilitzacions, i per això, per defensar la dignitat de totes i tots, com a persones, com a classe i com a poble, patíreu detencions, agressions i brutalitats policials i dels esquirols, etc.

Cal recordar molt especialment a les dotzenes de companyes i companys que continuen a les seues garjoles, a la companya atropellada a Mercabarna, a tots els companys i companyes ferits en les càrregues policials... [...]

Per contra, tot el meu odi, menyspreu i ràbia cap als cossos repressius que tal i com vaig poder patir a València, atacaren amb una brutalitat que feia anys no havíem vist per ací. Eixa "gent" que amb els ulls injectats en sang i hiperventilant molts d'ells, carregaren sense distincions sobre persones que estaven realitzant una marxa pacífica.

La meua ràbia també, contra els "dirigents i responsables" de CCOO i UGT, que en més d'una ocasió, i en diversos indrets del país, li marcaren el terreny, i les nostres posicions, per rebre les "visites" dels cossos repressius... tal i com va passar pel migdia i la vesprada a València.

Al migdia, la marxa del bloc unitari pel C/ Colom, format per companyes i companys de la COS, del SEPC i de les organitzacions de l'Esquerra Independentista, xavals i xavales dels joves d'EUPV, gent de les assemblees d'estudiants, i un grup prou nodrit de CCOO darrere del bloc, fou frenada en sec brutalment per un operatiu de la policia nacional espanyola a les 12h45.

A eixa mateixa hora, els responsables del comitè de vaga de CCOO i UGT

parlamentaven amb els responsables de l'operatiu, on precisament no hi passava ningú... per tal de donar la millor imatge possible de "normalitat democràtica".

Quan va acabar la "negociació", i amb la feina feta... ho deixaren tot en mans dels "amics de la porra", i en eixe instant un segon cordó policial ens va rodejar, separant-nos dels bloc de gent de base de CCOO, marxant molts d'ells...

En eixe instant s'iniciava la brutal càrrega. Fou terrible, sincerament, feia molts anys que no veia una càrrega policial a València com la d'ahir al migdia.

La segona prova de la conveniència i col·laboració dels responsables del comitè de vaga de CCOO i UGT amb els operatius repressius, la tinguérem per la vesprada, quan moments abans d'organitzar el bloc unitari de l'esquerra independentista, uns companys van portar una pancarta de pals, on es denunciava la brutal actuació policial del matí... En el moment en què fou desplegada, es produí un intent de càrrega policial per provar de retirarla, així com amenaces directes per part de policies secretes als companys que la portaven... Mentre això es produïa, els "responsables" de CCOO i UGT parlaven amb els responsables de l'operatiu policial, senyalant els nostres companys i companyes...

Per sort, al final no va passar res greu, i tot i la confusió i descoordinació inicial, quan vam arrancar ens n'adonàrem que al nostre bloc hi havien centenars de persones, més de 1500, que s'hi veien dotzenes d'estelades, que molta gent que venia a veure la manifestació, i molta gent gran, s'emocionava en escoltar les dolçaines i veure les estelades...

Realment, ara mateix estic fet una merda, no tinc veu, i em fa mal tot el cos... però estic súper content de la feina d'ahir... la majoria estàvem emocionats de veure la riuada de gent, la germanor amb totes les treballadores i els treballadors, el suport rebut de gent de base de CCOO i UGT... les mostres constants de solidaritat entre totes i tots, les mostres de combativitat i les ganes de seguir lluitar... I també vull destacar sincerament, l'ajuda que ens brindaren les companyes i companys de la CGT de València, en deixar pas-

sar el nostre bloc primer que el seu, per cobrir-nos les esquenes, i evitar possibles represàlies contra els companys que portaven la pancarta denunciant la repressió policial... una mostra de solidaritat de classe que no té preu, i que contrasta notablement amb el menyspreu gairebé constant que hem rebut per part dels sindicats "grans", "oficials" i de "classe"... (ja ni paga la pena anomenar-los) Allò gran, no són els sindicats... allò gran, molt gran, és la classe treballadora, és el Poble Treballador dels Països Catalans... i de tot cor, des d'ahir i més que mai, n'estic absolutament i incondicionalment orgullós de ser membre del nostre poble i classe treballadora, membre de la COS i de l'Esquerra Independentista.

Benvolgudes companyes i companys, amics i amigues, moltíssimes gràcies per tota la feina feta arreu del país, i per poder compartir la lluita amb vosaltres, a Elx, Alacant, Mutxamel, Sant Joan d'Alacant, Benissa, Alcoi, Gandia, Carcaixent, València, Alboraia, Sagunt, Xest, Paterna, Burjassot, Vilareal, Castelló de la Plana, Vinaròs, Amposta, Tortosa, Reus, Tarragona, Vilafranca del Penedès, Capellades, Vilanova i la Geltrú, Manresa, Berga, Gironella, Vic, Viladecans, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sitges, Barcelona, Vilassar de Dalt, Pineda de Mar, Cardedeu, Cerdanyola, Sant Cugat, Terrassa, Sabadell, Girona, Arbúcies, Figueres, Salt, Olot, Lleida, Palma...

Ara el 29S ja ha passat... ens queden els i les ferides i represaliats... ara més que mai hem de estar al seu costat com una pinya, i al mateix temps, no deixar que aquesta trempera, que totes les mostres de dignitat i sacrifici reals pel bé de totes i tots, queden en no res... A partir d'ara, hem de continuar piquetejant els nostres barris, polígons i localitats. Hem de continuar organitzant noves assemblees, seccions sindicals, estructures de solidaritat, caixes de resistència, etc. Hem de continuar preparant i organitzant noves mobilitzacions, marxes contra l'atur i la precarietat, denúncies i piquets contra els acomiadaments, i l'esclavatge legal de les ETT. I cal fer la feina d'organitzar a totes les companyes i companys de les bases de CCOO i UGT, que encara tenen ganes de lluitar, per tal que abandonen als traïdors dels seus dirigents i s'organitzen per l'alliberament de la nostra classe i de la nostra terra.

El 29S ha estat el km 0 de la llarga marxa per la nostra llibertat, avancem fins recuperar-la completa, i perquè ja no ens la puguen tornar a arrabassar mai més.

Una fortíssima abraçada i a seguir lluitant!! *Gonçal Bravo és coordinador general de la COS. Aquesta carta s’ha difós i publicat a diferents mitjans

Què fer després de la vaga?

Que una bona part de treballadores i treballadors dels Països Catalans va participar activament a la vaga general és un dels fets que ens ha deixat la jornada del 29S. Que els sectors més combatius s'han coordinat i han demostrat als carrers, polígons i vies de comunicació que tenen capacitat per fer-se sentir i fins i tot protagonitzar bona part de la vaga, n'és un altre. És a dir, que la vaga general ha funcionat com a mecanisme per enviar un missatge als governants que una part substancial de les classes populars està emprenyada amb les retallades socials i laborals i que està disposada a renunciar a part del sou i sortir al carrer.

Però també s'ha de reconèixer que de moment només ha funcionat com a mecanisme per ensenyar musculatura, com a advertència. El que no ha servit, per ara, és per obligar el govern espanyol a fer marxa enrere en la reforma laboral, principal objectiu de l'aturada general de la producció durant 24 hores. I no només ha estat impossible fer marxa enrere en la retallada de drets laborals, sinó que l'executiu de Zapatero continua parlant de la reforma de les pensions i acaba de presentar uns pressupostos amb reduccions dràstiques de les partides socials.

Amb aquestes dues premisses (que la jornada de lluita de la vaga ha estat un èxit pel que fa a la mobilització dels sectors més polititizats i que no ha estat possible aturar les retallades), doncs, cal fer-se una pregunta: què fer després de la vaga general?

I és que no s'hi val a autocomplaure's de la capacitat de mobilització demostrada el 29S. Un cop constatada, el que pertoca és preguntarse com connectar amb sectors més amplis de la classe treballadora perquè s'impliquin en la lluita des dels seus llocs de treball o municipis, com mantenir la mobilització i com enfocar-la cap a objectius concrets que permetin passar de la demostració de plantar cara a la consecució d'èxits. No serà fàcil, però la reflexió és imprescindible.

En la resposta a aquestes preguntes hi han de jugar diversos elements. D'una banda, cal treballar per una major articulació dels sectors més combatius de l'esquerra política i sindical dels Països Catalans, cadascú des del seu àmbit però trobant-se en espais de lluita amplis on convergeixin tant els sectors organitzats com grups de treballadores i treballadors que els vegin com a eines útils per aturar les contínues agressions del capital. I d'una altra banda, aquesta articulació s'ha de fer al marge de les centrals sindicals que des de fa anys pacten amb el govern de torn una i altra retallada de drets i, a canvi, van omplint les seves arques (no podem oblidar, per exemple, que CCOO i UGT cobren per cada expedient de regulació d'ocupació).

La satisfacció per la feina ben feta durant la vaga general ha de ser l'esperó que motivi a la reflexió sobre com continuar la lluita en un curs polític que acaba de començar plantant cara als atacs neoliberals des dels carrers.

TIR DE GRÀCIA

DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2010 L’ACCENT 187

04PAÏSOS CATALANS

El sindicalisme combatiu planta cara el 29S La jornada del 29S no va sortir com vaticinava bona part de la premsa oficial catalana ni espanyola. S'esperava que la vaga fos bàsicament secundada als grans centres industrials i que hi hagués calma a la resta de llocs de treball i carrers. Però el sindicalisme combatiu, coordinat amb organitzacions de l'esquerra independentista i moviments locals va mostrar als carrers, vies de comunicació i polígons dels Països Catalans que per ara no ha pogut aturar la reforma, però que té la capacitat de coordinar-se en una jornada de lluita i demostrar amb l'acció que té capacitat per fer-se sentir i esdevenir protagonista de l'actualitat d'un dia de vaga general amb manifestacions,

piquets, sabotatges (contra la fibra òptica a Palma i línies ferroviàries a l'àrea metropolitana de Barcelona).

L'Agència d'Informació 29S ha estat la visualització d'aquesta altra vaga general que el dia 29 va mostrar que hi ha vida a l'esquerra de CCOO i UGT,i que és un espai que cada cop està més coordinat i té més capacitat combativa.Aquesta agència, impsulada per L'ACCENT i una vintena més de mitjans de comunicació alternatius dels Països Catalans, va informar en directe a través d'una web (www.29-s.net) i de diverses ràdios lliures de tot el que succeïa durant la jornada de vaga. Una mirada als teletips que durant tot el

dia 29 vam estar escrivint totes les persones que vam estar fent feina per l'agència i que encara es poden consultar a la web mostra l'ampli abast territorial i la intensitat de la protesta. I també mostra que, a l'hora de manifestar-se, en moltes poblacions el sindicalisme combatiu juntament amb l'esquerra independentista van arrossegar un nombre de gent similar als dels sindicats oficials.

Una setmana després i la premsa encara continua intentant entendre els enfrontaments entre policia i manifestants que hi va haver al centre de la ciutat de Barcelona durant tot el dia. Perquè més enllà de l'esperada criminalització con-

tra els qui es van enfrontar a cops de pedra amb els antiavalots dels Mossos d'Esquadra, les pàgines dels diaris i fins i tot d'algunes tertúlies no poden evitar reconèixer un descontentament que ni els partits parlamentaris ni les centrals sindicals són capaços de canalitzar.

El repte per a tot aquest moviment de resistència que encara està molt desestructurat és com continuar la lluita després del 29S. Al proper ACCENT ens adreçarem a les principals organitzacions sindicals i polítiques que van plantar cara a la reforma laboral el 29S al carrer sobre com cal continuar la lluita contra les retallades neoliberals i començar a revertir la situació.

Els piquets de l’àrea metropolitana barcelonina escalfen la vaga

REDACCIÓ VALÈNCIA

Des de que els rellotges van marcar les 00:00h del dia 29 de setembre, els piquets van començar a actuar a les poblacions i polígons de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'intent d'impedir la sortida de mercaderies de centrals de distribució com MercaBarna anunciaven una jornada combativa i amb enfrontaments. Ja ben d'hora hi va haver la primera persona ferida en aquest mercat central quan un camió volia saltarse l'acció dels piquets i va atropellar uns quants sindicalistes.

Milers de manifestants, centenars de persones identificades i desenes de detingudes i ferides per la policia mostra l'amplitud de la protesta.

La major part de poblacions van viure la jornada de lluita en dos temps: de nit i matinada, piquets actius per intentar impedir l'entrada als grans centres de treball i la circulació del transport; de matí i tarda, mobilització als centres urbans per aturar l'activitat comercial i manifestació pels carrers principals. La policia no va voler deixar de petja aquestes mobilitzacions, i és per això que hi ha un saldo de persones identificades tant elevat. Els propers dies possiblement aquestes retencions de piquets es transformaran en accions judicials.

L'esquerra anticapitalista mostra capacitat de mobilització

Les manifestacions del matí i migdia convocades en moltes poblacions (1.000 persones a Manresa, 2.000 a Sabadell, un miler a Terrassa, 500 a Mollet, 300 a Vilanova i la Geltrú, 1.000 a Vilafranca del Penedès, ) van mostrar que l'esquerra sindical i independentista té una capacitat de mobilització que no ha d'envejar res a la de CCOO i UGT. Si bé en molts municipis les dues centrals sindicals van aplegar més manifestants, els sectors alternatius (encapçalats per CGT i les organitzacions de l'esquerra independentista, juntament amb plataformes de lluita locals) van aproximar-se i fins i tot igualar la quantitat de gent que es va manifestar amb ells

durant les convocatòries que van recórrer el centre de moltes poblacions.

El centre de Barcelona en flames

A partir de mig matí el protagonisme mediàtic se'l va emportar el centre de la ciutat de Barcelona. A mesura que els piquets que provenien dels diversos barris de la ciutat (un de Sants, un altre de Gràcia, Vallcarca, la Salut i el Coll, un altre de Nou Barris i encara un altre del Poble Nou, el Clot i l'Eixample dret) s'anaven apropant cap a la plaça Catalunya, l'assetjament policial va anar creixent. Això es va traduir, per exemple en el cas de Sants, en tres persones que formaven part del piquet detingudes. Però la tensió va créixer encara més quan els diversos piquets ja s'havien unit i els dos o tres milers de persones que hi participaven van voler baixar per la Rambla barcelonina: la policia ho va impedir violentament, i això va encendre els enfrontaments per molts carrers i places del centre de la ciutat, on els xocs entre manifestants i policies van durar fins passades les 8 del vespre.

Els Mossos d'Esquadra van aprofitar l'excusa dels enfrontaments per desallotjar l'edifici que el Moviment del 25S havia okupat feia quatre dies a la mateixa plaça Catalunya. El desallotjament es va saldar amb desenes de detinguts més.

Gran manifestació barcelonina

A banda dels enfrontaments, a la tarda, el protagonisme al centre de la capital va ser per a les desenes de milers de persones que es van manifestar convocades per les centrals sindicals. La mobilització, però, va estar fortament marcada per la presència policial i pels enfrontaments que hi continuava havent als carrers contigus al passeig de Gràcia i Via Laietana, amb contenidors i papereres cremant, llançaments de pedres i fins i tot l'assalt a franquícies comercials i el Corte Inglés de plaça Catalunya.

L'esquerra sindical, que al matí havia confluït en el gran piquet a la plaça Catalunya, a la tarda es va mani-

festar dividida. Per una banda, la CUSC (que aplega la IAC, Cobas i la COS) i que tenia el suport de l'esquerra independentista, es va fer visible al final de la manifestació central de CCOO i UGT, tot i que amb un discurs propi i crític amb aquests sindicats oficials. Per una altra banda,

la CGT va optar per manifestar-se al marge de la convocatòria oficial i va aplegar unes 15.000 persones (segons els organitzadors), que van baixar per Via Laietana fins a pla de la Catedral, on la policia va carregar quan estaven acabant l'acte polític final.

I per una altra banda, també la CNT

va fer una convocatòria pròpia al centre de la ciutat.

El repte, per tot aquest espai combatiu, és una major coordinació entre ell i aconseguir convèncer un major nombre de treballadors i treballadores de la necessitat de plantar cara a les mesures neoliberals i fer-les retrocedir.

La vaga general uneix l’anticapitalisme de Mallorca i engresca molts treballadors a sortir al carrer REDACCIÓ PALMA

Milers de treballadors i treballadores de Mallorca han secundat aquesta setmana la vaga general del 29-S. Les persones que han aturat de fer feina han aconseguit deixar alguns dels principals sectors estratègics de l'illa en quadres.

A l'aeroport de Palma van quedar a terra més d'una tercera parts dels vols que havien de sortir, i els sector de la indústria i la construcció va destacar pel considerable seguiment de la vaga. En el sector de l'hostaleria les xifres van ser més desiguals, amb major seguiment en les grans infraestructures hoteleres.

Val a dir que el sector terciari i els petits i mitjans comerciants foren els més afectats per l'esquirolatge. És per això que els piquets que durant tot el matí recorregueren els carrers de Palma es van centrar, sobretot, en aquests sectors. Alguns es resistiren a tancar, però d'altres decidiren abaixar la persiana durant tot el dia.

La plataforma anticapitalista, con-

formada pels sindicats CGT, CNT i CTA, a més de l'esquerra independentista (Endavant i Maulets) i del col·lectiu de nouvinguts Frente Solidario va organitzar a primera hora del matí un piquet informatiu a El Corte Inglés.

Allà, es desplegaren importants mesures de seguretat per part de la policia, que impedí que la informació arribés amb normalitat als empleats i empleades que havien decidit anar al seu lloc de feina.

Aquesta mateixa plataforma organitzà al vespre una nombrosa manifestació, que aglutinà unes 3.000 persones sota les consignes a favor de la vaga general i de la lluita anticapitalista. A més, es cridaren lemes contra la "hipocresia" de CCOO i UGT, que el dimecres també aconseguiren uní molts altres treballadors i treballadores al centre de Palma, sempre junt al sindicat STEI-i. De fet, la tensió entre el bloc anticapitalsita i el dels sindicats majoritaris es va fer patent quan les dues manifestacions es van creuar al carrer Conquistador, just davant del Parlament balear.

Un detingut i nombrosos piquets

El primer incident de la jornada del 29-S a Mallorca es produí en plena matinada, quan agents de la Policia Local s'endugueren detingut un jove, membre de Maulets, al campus de la Universitat de les Illes Balears.

Al dia següent el campus es va despertar amb pintades cridant a la vaga i amb algunes portes de les facultats tancades amb silicona.

D'altra banda, i segons va informar la Delegació del Govern espanyol a les illes, a la localitat mallorquina de Santa Maria es va cremar fusta sobre les vies del tren. A la rotonda de Son Espases, a Palma, una concentració de piquets va impedir l'accés a les obres del nou Hospital de referència durant un a estona. Al carrer Llaüt, a la segona línia de la Platja de Palma, també es va bloquejar el carrer per moments. De fet, durant tot el dia es produïren bloqueigs de carrers i estaven actives les activitats agitatives dels sindicats i dels moviments polítics que donaven suport a la vaga.

L’ACCENT 187 DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2010

PAïSOS CATALANS 05

Nombrosos ferits i detinguts durant la vaga general al País Valencià REDACCIÓ VALÈNCIA

La jornada de vaga general ha deixat un balanç positiu al País Valencià.

Per bé que el seguiment de la població ha sigut irregular -amb la majoria de polígons industrials tancats, però amb poca afectació en la vida comercial de ciutats i pobles- les mobilitzacions de la vesprada i l'actuació dels piquets han fet evident el malestar de la població amb la situació econòmica i les polítiques aplicades per les diferents administracions. La nota més negativa de la jornada fou l'actuació de la Policia Nacional espanyola que actuà amb gran brutalitat per impedir la protesta de vaguistes i manifestants.

Piquets i violència policial

L'acció dels piquets durant la matinada va arribar a tots els racons del País Valencià. Des de primera hora es va tancar el port de València; Mercavalència i Mercalicante foren visitats pels piquets que patiren les primeres agressions policials de la jornada; els piquets també acudiren a diferents polígons com els del Port de Sagunt, d'Albuixech o de Xest, on hi hagué barricades de pneumàtics per impedir defensar la vaga; els centres comercials també foren punt de

trobada de piquets, i a Alacant i Castelló alguns d'aquests edificis de grans multinacionals hagueren de tancar.

L'activitat dels piquets d'Alacant fou resposta amb les primeres detencions de la jornada al País Valencià.

A primera hora del matí, un piqueter fou detingut a les portes de l’empresa de recollida de fems Inusa, propietat de l’empresari Enrique Ortiz.

Més tard, un afiliat a la COS i militat d'Endavant fou detingut durant les protestes davant del Corte Inglés.

Ambdós no foren alliberats fins passades les cinc de la vesprada, acusats de danys, desobediència i desordres.

A mesura que avançava el dia, els piquets arribaren als centres de les ciutats. A València, el SEPC i les assemblees de facultat havien convocat una concentració al campus de Blasco Ibàñez. En el moment que els estudiants i treballadors concentrats es disposaven a tallar el trànsit, l'arribada de la Policia Nacional va provocar incidents i una posterior càrrega policial, resultat de la qual un afilitat a la COS i militant d'Endavant hagué de ser hospitalitzat, amb una fractura de clavícula.

Diversos testimonis asseguraven que mentre el ferit estava a terra, la policia el va identificar, en comptes de prestar-li l'assistència que necessi-

29S: la unitat en la lluita estudiantil, llavor de la revolta JOANNA PUJOL VALÈNCIA*

La ciutat de València ha viscut aquest 29 de setembre una intensa jornada de lluita, on treballadores i estudiants ens hem unit amb un mateix objectiu: reivindicar la dignitat de la classe treballadora.

La jornada en el món universitari va començar la matinada del dia 29, en la qual es van produir tancades de diferents facultats als 3 campus de la UV, pel matí les estudiants van establir piquets a les facultats per tal d'informar i animar la gent a fer la vaga.

A dos quarts d'onze ens reuníem a la concentració a la facultat de Filosofia. En el moment les estudiants preníem el carrer les forces repressores de l'Estat varen aparèixer sobtadament i la primera càrrega policial es va donar a les portes de la Facultat de Filosofia, on li trencaren la clavícula a un company de la COS. Després de la càrrega ens vam reunir en assemblea per reprendre el nostre camí amb una cercavila per les facultats de Psicologia i Medicina sota la mirada amenaçant de la policia. Ja a les portes de la Facultat de Medicina van haver 2 detinguts de forma arbitrària amb l'objectiu de retindre la marxa pacífica de les estudiants. Tot seguit ens

reuníem amb les veïnes de Benimaclet a l'alçada de Vivers per seguir la nostra marxa cap al centre de la ciutat on havíem de reunir-se amb els piquets de treballadores. La policia no ens oferia treva i seguiren les identificacions injustificades, però el pitjor encara estava per arribar.

Quan les estudiants ens vàrem unir a la marxa de treballadores l'ambient ja era molt tens. De cop i volta, i sense cap justificació, la policia ens barrà el pas. Mentrestant, una altra filera de policies organitzava un segon cordó darrere de nosaltres per "separarnos" dels blocs de CCOO i UGT. Estàvem encerclades. El resultat ja el sabeu: una brutal càrrega policial i moltes ferides.

El punt positiu? La solidaritat entre les estudiants que durant tota la marxa ens vàrem mantenir unides fent front a la policia colze a colze. Ens colpejaren si i fins i tot aconseguiren aturar-nos però tant en la preparació dels dies previs a la vaga com en les assemblees de reflexió dels dies posteriors es va viure un intens sentiment d'unitat i de ganes de treballar per un veritable canvi social. Seguim així i a la pròxima capgirarem les tornes *SEPC- Universitat de València

sar-lo amb una forta carrega policial.

De nou l'actuació de la policia deixà nombrosos ferits.

Les manifestacions de la vesprada

Els camises blavesdurant la càrrega pel cèntric carrer de Colom // FOTO: L’ACCENT

tava. Dos estudiants foren detinguts durant els incidents.

Més tard, els piquets procedents de la Universitat, de Benimaclet de Ciutat Vella i d'altres indrets es van concentrar al centre de València, en una mena de piquet general que pretenia recórrer el centre de la ciutat.

En arribar al carrer Colom, a l'alçada d'un dels Corte Inglés que hi ha en aquesta zona comercial, la policia va separar el grup de vaguistes format per l'esquerra independentista i altres moviments socials de la resta de piquets (CCOO i EUPV, entre altres), per, posteriorment, disper-

Les manifestacions de la vesprada foren de les més multitudinàries que es recorden al País Valencià en els darrers anys. Els carrers de les capitals valencianes es van veure vist inundats de manifestants en contra de la reforma laboral. Més de 70.000 assistents a València, més de 50.000 a Alacant i més de 30.000 a Castelló de la Plana foren les xifres de l'èxit d'aquesta convocatòria, que demostra que el seguiment desigual de la vaga fou, també, a causa de la coacció de la patronal i de la por dels treballadors, ja que aquests no van dubtar en eixir al carrer per la vesprada.

El bloc de l'esquerra independentista de València va aplegar entre 1.500 i 2.000 persones. Una hora i mitja després de l'eixida de la capçalera, començava a moure l'esquerra independentista, acompanyats del grup de tabalaters i dolçainers, l'Estrella Roja de Benimaclet, que, per cert, també havien participat als piquets del matí. Representants d'aquestes organitzacions s'han mostrat satisfets per l'assistència i també per la feina que s'ha fet durant la vaga i els dies previs.

La vaga general és un èxit a Alacant AQUIL·LES RUBIO ALACANT

La convocatòria de Vaga General suposà un èxit rotund a Alacant. La intensa feina mobilitzadora i propagandística prèvia, unit al compromís militant de milers d'anticapitalistes, provocà que la ciutat visquera la jornada amb ànims combatius i de lluita.

Milers de treballadores es mobilitzaren en els piquets informatius que des de les 22.30h del 28 es desplaçaren als centres estratègics de la ciutat. Inusa i Correus foren els escenaris de les primeres concentracions piqueteres, que permeteren l'exercici del dret de vaga i el compliment dels serveis mínims.

Centenars de treballadores, entre els quals els militants d'Endavant, Maulets i la COS, es concentraren a les portes d'aquestes dues grans empreses, mentre que desenes ho feien a les portes d'algunes de les seues sucursals del centre. La violència policial i patronal féu acte de presència quan, sobre les 3.00h de la matinada, un gerent d'Inusa intentà accedir al recinte conduint un cotxe de l'empresa en direcció contrària i intentant atropellar el piquet informatiu. En eixe moment la Policia Nacional realitzà una violenta

càrrega que conclogué amb desenes de contusionats, un ferit lleu per atac d'asma, i una persona detinguda acusada d'atemptat a l'autoritat, lesions i coaccions.

Sobre les 5.00h l'activitat dels piquets i dels militants de l'Esquerra Independentista es traslladà a Mercalicante, l'Alcoiana, Masatusa, el Tram, la Universitat i Sant Joan; l'acció dels piquets i la força sindical permeteren el compliment dels serveis mínims. A les 6:00h l'entrada a tots els polígons d'Alacant rebé la visita dels piquets, que continuaren la seua activitat en dues marxes en les quals també s'integraren les militants d'Endavant, Maulets i la COS i que, des dels extrems nord i sud de la ciutat, s'aplegaren a la plaça de la Muntanyeta a les 12.00h.

Els integrants del piquet que recorria la ciutat des de Ciutat d'Asís tancaren els comerços de les multinacionals situades a Maisonnave; fou en El Corte Inglès quan de nou la Policia Nacional atacà els vaguistes, detenint un militant d'Endavant i afiliat a la COS i acusant-lo de danys, coaccions i resistència. La prepotència policíaca s'evidencià al llarg de tot el matí, amb identificacions constants als membres dels

piquets, escorcolls de les motxilles, trencament de banderes i fins i tot amenaces.

També a Elx l'Esquerra Independentista es mobilitzà al llarg del matí, participant en la inicial concentració que, gràcies a la iniciativa de l'espai anticapitalista en el qual participa Maulets, esdevingué una manifestació que recorregué el centre de la ciutat.

Després d'un merescut descans, les forces dels vaguistes es tornaren a retrobar a les 19.00h, amb la bona notícia de la posada en llibertat dels dos detinguts de la jornada i de l'immens èxit de la jornada, amb un seguiment total a la indústria, el transport (bus, tren, tramvia i aeroport), la brossa, el port i la construcció, i un seguiment molt menor a l'administració i el comerç, degut en aquest darrer sector a les coaccions i amenaces empresarials. Una multitudinària manifestació recorregué el centre de la ciutat, aplegant a 40.000 persones. Des del sindicalisme i l'esquerra institucional (CCOO, UGT, Intersindical, EU) fins a les forces anticapitalistes (PCPE, Endavant, Maulets i CGT). El bloc de l'Esquerra Independentista aplegà desenes de militants.

06PAïSOS CATALANS

DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2010 L’ACCENT 187

Mobilitzacions i detencions en la lluita contra el cementiri nuclear a Zarra

Les pugnes entre administracions i l'electoralisme seran la clau de la decisió final A. GINÉS I SÀNCHEZ VALÈNCIA

Els veïns de la Vall de Cofrents han intensificat les protestes en contra del cementiri nuclear (oficialment conegut com ATC) d'ençà que el Govern espanyol anunciara que Zarra era la candidata més ben situada per a la seua instal·lació.

Setze detinguts després d'una protesta

El dilluns 27 foren detinguts diversos veïns de les localitats de Zarra i d'Aiora, entre ells l'alcalde, que dies anteriors havien participat en una protesta contra el cementiri.

La Plataforma Contra el Cementeri Nuclear va explicar que les detencions es van produir al llarg del dia sense contemplacions: a l'alcalde d'Aiora, per exemple, el detingueren mentre impartia classes a l'escola Isidro Girant. Les detencions se succeïren a mesura que la Guàrdia Civil identificava els implicats en les protestes a partir de les fotos que els membres de la mateixa plataforma havien difós.

Els veïns i veïnes valoraven l'operació com un intent de dissuadir la població de les protestes. De fet, durant el matí, alguns dels agents asseguraven que detindrien "més de cent persones" al llarg del dia. No obstant això, la reacció fou la contrària, i en poc temps, 500 persones es concentraren a les por-

Els contraris al cementiri nuclear van tallar la carretera d’accés a la central de Cofrents

“Els veïns i veïnes valoraven l'operació com un intent de dissuadir la població de les protestes”

tes de l'Ajuntament d'Aiora per solidaritzar-se amb els detinguts.

Els detinguts foren "fitxats" en per la Guàrdia Civil, i després de prendre'ls declaració, se'ls cita a un judici ràpid l'endemà a Requena. Tanmateix, per petició dels advocats defensors, el judici no s'arriba a celebrar, i es transformà en unes diligències prèvies per a un procediment normal. A les portes del jutjat de Requena, on hagueren de declarar els detinguts, es

tornaren a concentrar més de 300 persones.

Negocis foscs

La fiscal en cap de València, Teresa Gisbert, ha ordenat l'obertura de diligències prèvies per "possibles irregularitats en les negociacions entre el Ministeri de Medi Ambient i diversos propietari dels terrenys que ocupen la zona que el consistori de Zarra oferí per a la instal·lació de l'ATC". Segons els

denunciants, es podria haver incorregut en un delicte de negociació prohibida a funcionari públic, ja que la venda de terrenys beneficiaria directament a alguns alts càrrecs del Partit Popular valencià, en concret a la família del conseller Juan Cotino.

Malgrat aquesta acusació, que podria confirmar un interès més que polític en la instal·lació del cementiri en terres valencianes, el Govern de la Generalitat Valenciana s'ha mostrat ambigu respecte a la postura oficial. El govern de Camps és conscient que la instal·lació del cementiri no és una decisió popular, alhora que l'empresariat valencià n'és obertament partidari. Però més enllà d'aquest equilibri de partidaris i contraris, el Govern valencià vol fer d'aquesta qüestió una nova arma electoral: bé per desgastar el PSOE en cas que finalment s'instal·le, bé per agitar l'anticatalanisme en cas que finalment siga Ascó l'escollida. La tardança del Govern de Madrid d'anunciar la localització respon a la mateixa lògica, bé que amb plantejaments diferents: sap que una decisió o altra pot generar contradiccions en el PP i alhora desgastar-lo electoralment; però els vots del PSOE també estan en joc, al País Valencià i al Principat, així que és probable que fins passades les eleccions no sapiguem la decisió final.

El Govern d’Antich tira endavant la destrucció de Son Bordoi

Son Bordoi és una de les darreres àrees rurals a l’entorn de Ciutat i l’urbanització d’aquesta zona podria suposar el principi de la destrucció total de l'àrea rural del Molinar JOAN BALLESTER PORRERES

Son Bordoi és una zona rural situada a la part nord del Molinar, barriada marinera situada a la Badia de Palma. Aquest és un entorn d'horts, privilegiat tant per la seva ubicació com per ser un dels darrers entorns rurals propers a Ciutat després de que el Govern d'Antich ja urbanitzés l'altre gran pulmó a l'entorn de ciutat, la zona de la Real, amb un nou macrohospital que aviat entrarà en funcionament. A més aquesta zona serveix per esponjar i donar oxigen al barri. Ara el Govern balear, amb Antich al capdavant, han posat en marxa un projecte especulatiu que segons han denunciat tant l'organització ecologista GOB com l'Assemblea de Joves del Molinar entre moltes altres, seria només el principi de la destrucció total de l'àrea rural del Molinar, suposaria un creixement poblacional insostenible, una saturació del trànsit rodat i accentuaria la manca de serveis ja existent en aquests moments a la zona.

Joves del Molinar ha demanat la protecció total i la promoció dels usos agrícoles i ramaders de la zona, a més remarquen que la restauració, protecció i catalogació dels elements arquitectònics de la zona (síquies, molins, sínies...) podria aprofitar-se per fomentar activitats culturals i pedagògiques a la zona i així dinamitzar-la.

El projecte que compta amb una forta oposició veïnal, es justificat des del govern per la creació d'ha-

“El projecte d’urbanització de Son Bordoi seria només el principi de la destrucció total de l'àrea rural del Molinar”

Antich: "em comprometo a no urbanitzar ni un pam més de territori"

L’entorn de la ciutat s’està quedant sense zones verdes

bitatge barat i pretén aixecar 500 habitatges protegits, però també 250 habitatges lliures, dues noves connexions des de l'autopista a la urbanització, una via de

circumval·lació de quatre carrils, una zona de locals de negocis i un centre comercial al costat de l'autopista. A més cal recordar que a Ciutat es calcula que hi ha més de

5.000 pisos buits, cosa que fa totalment innecessària la construcció de més habitatges quadruplicant el nombre d'habitants previstos inicialment a la zona. L'assemblea de

Aquestes foren les paraules del president Antich en prendre possessió del seu càrrec el 2007 després d'una campanya en que el seu partit abanderà la lluita contra la destrucció del territori, focalitzada en la protecció de la zona de la Real.

La Real ja està urbanitzada i pareix que en breu començarà la urbanització de Son Bordoi. Un trist balanç per un Govern que des del primer moment s'ha autoanomenat ecologista i d'esquerres i que ha acabat sucumbint a totes les pressions dels lobbies en favor de l'especulació.

L’ACCENT 187 DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2010

PAÏSOS CATALANS 07

El 9 d’Octubre reprèn les mobilitzacions contra les retallades socials i nacionals

L’APUNT

Escola Valenciana prepara una gran festa per al 9 d’Octubre

REDACCIÓ VALÈNCIA

ADRIÀ MARTÍ BURJASSOT

Amb les seqüeles de la vaga general encara presents, l'esquerra independentista convoca una nova manifestació per a la diada nacional del 9 d'Octubre. Les diferents organitzacions de l'esquerra independentista: Endavant, Maulets, CAJEI, Alerta Solidària, SEPC i la COS, han fet una crida a la mobilització amb el mateix discurs que ha servit per convocar a la vaga general i a la diada de l'11 de Setembre: "Prou retallades nacionals i socials".

A més de la crisi econòmica, la Diada d'enguany està marcada pel clima preelectoral que intensifica les campanyes dels diferents partits. En una data com aquesta en què els valencians i valencianes són especialment receptius als discursos identitaris, es preveu un revifament de l'anticatalanisme i l’espanyolisme, que segurament serà visible el 9 d'Octubre, però les organitzacions de l'esquerra independentista ja han alertat que no es deixaran intimidar per aquest parany que la dreta i l'extrema dreta usen per amagar els seus problemes o per justificar les seues polítiques agressives amb els treballadors, el territori i la cultura.

D'altra banda, com cada any, la Comissió 9 d'Octubre, que aplega moltes altres organitzacions i entitats cíviques valencianes de l'esquerra institucional i social, és l'encarregada de la convocatòria oficial, a la qual s'afegeixen les organitzacions independentistes.

Aquest 2010 Escola Valenciana clou l'any de celebració dels 25 anys de la seua existència (vegeu el núm.

179 de L'ACCENT), i és per això que aquest dissabte 9 d'octubre l'entitat ha organitzat dos dels actes que m'és l'han caracteritzat durant aquests anys: una Trobada d'Escoles en Valencià de tot el País Valencià i un concert gratuït d'Obrint Pas. Tots els actes es realitzaran al passeig Marítim de la capital de l'Horta, començaran a les 10h. (fins a les 15h) i finalitzaran amb el concert, que començarà a les 21:30h.

Durant tot el matí hi haurà tallers infantils (activitat característica de les Trobades), fira d'entitats i actuacions musicals. Entre d'altres, actuaran la Coral el Micalet, el Grup Trobada, Àlvar Carpi, i Paco Muñoz amb una coral de 250 alumnes de Torrent.

Dies de Correllengua

Els dies previs a la Diada són dies de Correllengua a les comarques valencianes. Enguany són 15 els anys que

El cercavila del Correllengua va recórrer els carrers de Gandia sense incidents

el Correllengua porta recorrent el País Valencià, i els organitzadors, amb Acció Cultural del País Valencià al capdavant, han volgut retre homenatge a Enric Valor, un dels mestres de la llengua.

El divendres 24 se celebrà el Correllengua de Gandia, segurament un dels més multitudinaris del país.

Entre les activitats, s'inaugurà una exposició de Josep Marqués al Casal Jaume I de la Safor i posteriorment Xavi Castillo actuà a la plaça del rei conqueridor. El dia fort, però, fou el dissabte, amb la trobada de Cutlura Popular i la cercavila pel centre de la ciutat. Unes 3.000 persones hi participaren en la jornada que clogué amb el concert de La Gossa Sorda i VerdCel. Membres d'Independentistes de la Safor -que juntament amb Maulets formaven part de l'organització de l'esdeveniment- han manifestat a L'ACCENT la seua satisfacció per com es desenvolupà la jornada, i apuntaren que, a diferència d'altres anys, no hi hagué incidents

amb espanyolistes.

El cap de setmana següent, el Correllengua s'estengué a moltes altres comarques, com l'Alacantí, l'Horta, la Vall d'Albaida o la Plana. Fou especial l'acte organitzat a Vinaròs per la Federació Llull, que també serví per commemorar els 300 anys de l'ocupació de la ciutat per part de les tropes borbòniques.

Diada preelectoral

La proximitat de les eleccions autonòmiques condicionarà l'actuació dels partits institucionals durant la diada. D'entrada, el consistori de València ha anunciat que el dia 8 s'exposarà al públic la "reial senyera", cosa que no es fa habitualment, motiu pel qual, diversos partits de l'oposició han denunciat un ús partidista dels símbols d'identitat valencians.

Tanmateix, això és una vertadera anècdota al costa de la principal campanya electoral que està realitzant el PP: el revifament de l'anticatalinisme.

L'arma de l'anticatalanisme és una destral que els conservadors valencians mai han soterrat del tot i que, periòdicament, enarboren amb virulència amb propòsits ben coneguts. Hui en dia, la proximitat de les eleccions i el desgast del cas "Gürtel" són l'explicació fonamental per a aquesta redescoberta de la defensa dels "interessos valencians", que prediquen tant el president de la Generalitat, com els seus consellers.

La defensa de la "identitat valenciana" es complementa amb un "lamentacionisme" envers les polítiques marcades per Madrid. La setmana anterior a la diada, el Govern valencià va encetar una campanya per reclamar un règim especial per a la ciutat de València, com els que tenen Madrid i Barcelona i que les diferencien de la resta de ciutats.

Però l'esperpèntic dels conservadors va més enllà i han anunciat, entre altres coses, actes en defensa dels bous coincidint amb la diada.

Caminant cap al futur REDACCIÓ VALÈNCIA

"300 anys. Caminant cap al futur" s'ha instal·lat enguany a Vinaròs (Baix Maestrat) per commemorar la recuperació de la ciutat a mans de les tropes austriacistes l'octubre de 1710. Organitzada per la Federació Llull -formada per Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural- i com ja és tradicional des del 2005, diverses entitats socials i culturals s'han aplegat en aquest acte anual per tal de commemorar una efemèride de la Guerra de Successió.

Enguany, a la capital del Baix Maestrat.

Malgrat l'entrada a Vinaròs per part de l'exèrcit austriacista, encapçalat pel comte Zabala, l'octubre de 1710, la ciutat tornà a caure davant l'exèrcit borbònic el febrer de 1711, ja de manera definitiva. El domini de Car-

les III, doncs, va durar ben poc. Per la Fundació Llull, però, cal commemorar "l'espai de llibertat" que hi va haver aquell temps, amb el restabliment dels Furs i les lleis anteriors al decret de Nova Planta. És així com durant aquest primer cap de setmana d'octubre Vinaròs ha gaudit de mostres de cultura popular i xerrades, a més d'un dinar i una visita guiada per la ciutat del segle XVIII. Hi han participat els gegants de Vinaròs i Benicarló, l'Esbart Dansaire de la Ràpita; grups de dolçainers i tabaleters de Tortosa, Ulldecona, Bot, Benicarló i Vinaròs, que han participat a la trobada organitzada pel Ball de Dimonis de la ciutat.

300 anys de pèrdua de llibertats

La campanya "300 anys. Caminant cap al futur" vol commemorar els 300 anys de la pèrdua de les llibertats dels Paï-

Els dolçainers de Vinaròs participaran en la commemoració

sos Catalans, que va iniciar-se el 1707 amb la derrota d'Almansa i la caiguda de València - i va culminar el 1714- amb la caiguda de Barcelona i, un any més tard, de Mallorca.

La Fundació Llull vol, a través d'a-

questa campanya, "refermar la lluita per recuperar els drets dels catalans" i construir, així, "un futur en llibertat". La campanya, iniciada el 2007, finalitzarà el 2014, seguint la cronologia de la Guerra de Successió.

“Entre d'altres, actuaran la Coral el Micalet, el Grup Trobada, Àlvar Carpi, i Paco Muñoz amb una coral de 250 alumnes de Torrent” En aquesta ocasió, a més, l'artista valencià Manuel Boix ha col·laborat amb la realització de l'escultura "La clau que obri tots els panys", un monument de 3 metres d'alçada on, durant tot el matí del dissabte, l'alumnat de cada escola i institut de totes les comarques valencianes dipositarà en la base de vidre de l'escultura el seu "Llibre de les claus". Segons Escola Valenciana, "cada Llibre conté materials que en aquest moment està treballant l'alumnat de cada centre, uns materials en forma d'escrits, dibuixos, fotografies, etc., on es treballa el valor del valencià, relacionat amb altres valors bàsics com són la sostenibilitat, la pau o la interculturalitat." Aquesta escultura de bronze i vidre al·ludeix al llibre de l'il·lustre poeta Vicent Andrés Estellés, i juga amb el significat de la clau, fent referència al lema de les Trobades 2010 i "al llibre-cervell com a contenidor de les claus-valors que es fomenten i s'aprenen als centres d'ensenyament en valencià", segons l'entitat valenciana. El destí final de l'escultura, una vegada finalitzats els actes del 9 d'octubre, serà la nova Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat d'Alacant.

08 EN PROFUNDITAT DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2010

Balanç repressiu de la vaga general CESC BLANCO BARCELONA

El divendres posterior a la vaga general el nucli de València d'Alerta Solidària va realitzar una roda de premsa per exposar la seua visió sobre la repressió patida la jornada del 29-S. A la roda de premsa, celebrada als Locals Sindicals de Blasco Ibáñez, hi acudiren diversos dels ferits per l'actuació policial, així com persones intimidades i identificades durant les mobilitzacions del dimecres. La portaveu valenciana de l'organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista va fer un repàs dels fets més rellevants que caracteritzaren la repressió sistemàtica viscuda especialment als Països Catalans.

En un comunicat emés per Alerta Solidaria, es denuncia el "brutal i desproporcionat paper jugat per la Policia Nacional espanyola al País Valencià, on hi hagueren nombroses càrregues, identificacions, intimi-

dacions, amenaces i agressions".

Aquestes actuacions acabaren amb sis persones detingudes, quatre a València i dues a Alacant, desenes

“Advocats d'Alerta Solidària han assegurat a L'ACCENT que es realitzaran accions legals en contra de l'actuació policial” de persones ferides (sobretot a causa de les càrregues de Blasco Ibáñez i el carrer Colom) i nombroses identificacions.

Advocats d'Alerta Solidària han assegurat a L'ACCENT que es realitzaran accions legals en contra de l'actuació policial, accions que s'uniran a les que també han anunciat altres organitzacions com el Bloc que també patiren la violència en els seus militants.

Una cortina de fum

Pel seu cantó, Alerta Solidària del Principat ha declarat a L'ACCENT que "a nivell mediàtic

no es parla tant de la retirada de la reforma i de les mobilitzacions obreres com dels aldarulls, en aquesta línia la repressió serveix com una cortina de fum per tapar les qüestions realment cabdals". A més, segons Alerta, els atacs de les forces d'ocupació també tenen un efecte de dissuasió, ja que generen por.

Tanmateix, des de l'organització antirepressiva reivindiquen no perdre de vista l'objectiu polític de l'Esquerra Independentista: organitzar una propera vaga general i tirar enrere la reforma laboral.

"A València les càrregues policíaques, pel seu caràcter indiscriminat, van provocar una gran indignació a molts sectors fora de l'independentisme i de l'anticapitalisme", assegura la portaveu d'Alerta a la capital valenciana. Segons la portaveu, això és molt positiu perquè desemmascara unes forces

repressores que han actuat desmesuradament i no sols contra les persones que es manifestaven sinó contra totes les que estaven enmig. De tal manera que fins i tot dins Delegació de Govern (institució que al País Valencià controla el membre del PSOE Ricardo Peralta) hi ha veus que qualifiquen com exagerada l'actuació de la policia antiavalots.

Intervenció de la polícia durant l

El paper de la policia secreta

"Van fer identificacions, detencions, recopilació d'informació pels fitxers polítics...", així qualifica el membre principatí d'Alerta Solidària l'actuació de la policia de paisà (tant dels Mossos d'Esquadra com de la Policia Nacional espanyola).

També afirma que van entrar a l'edifici del banc ocupat a la plaça Catalunya de Barcelona per realitzar detencions. La portaveu valenciana denuncia que els agents de paisà van controlar en tot moment la militància de l'Esquerra Independentista i de l'esquerra anticapitalista en general. Malgrat tot no s'esperen sentències de presó greus perquè "els atestats policíacs són febles", segons el portaveu dels Principat. Amb tot, el divendres dues persones foren empresonades a Barcelona.

Marques dels

L’ACCENT 187 EN PROFUNDITAT 09

“Les detencions no podran evitar que avanci l’espai de revolta dels precaris”

la manifestació de la vesprada a Barcelona // FOTO:Oriol Clavera

ENTREVISTA Ivan Miró i Guifré Rodés, detinguts el 29-SS al piquet de Vaga de Sants L'activitat dels piquets informatius el matí de Vaga General va haver de superar en la seva tasca els impediments dels Mossos d'Esquadra, que en diverses càrregues policials van detenir tres veïns.

Des de La Burxa hem volgut parlar directament amb dos dels detinguts. ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Barricades al barri de Gràcia de Barcelona // FOTO:Oriol Clavera

s cops de porra en un manifestant de València // FOTO:L’ACCENT

Com es va produir la detenció?

Ivan Miró.- Al piquet de Sants hi vam participar unes 200 persones, i el dispositiu policial que van desplegar els Mossos ja presagiava que la cosa aniria malament, i fins i tot els comandaments van realitzar des del principi amenaces a algunes persones pel nom personal. Al arribar a carretera de Sants em vaig quedar una mica apartat, i en cridar per la Vaga General els Mossos em van placar, entre cops de porra i empentes cap als companys que em van venir a ajudar i a mi mateix.

Guifré Rodés.- A mi em van detenir una mica després. El piquet pujava pel carrer Tarragona, quan ens vam trobar amb l'Autoservei 24 hores que

estava obert, i en explicar-los les raons de l'aturada es va donar un moment de tensió amb un Mosso d'Esquadra que havia entrat també a la botiga. El policia em va recriminar que es baixessin les persianes, i un grup d'agents van saltar sobre meu per tirar-me a terra i detenirme. Em van agafar pel cap, i com a resultat de l'actuació em van treure l'espatlla i em fa mal els músculs del coll i l'esquena.

“Em van agafar pel cap, i com a resultat de l'actuació em van treure l'espatlla i em fa mal els músculs del coll i l'esquena” Quantes hores veu estar a comissaria i quin va ser el tracte?

Guifré Rodés.- Vaig estar 31 hores detingut, i el tracte en principi va ser tens, però després correcte.

Ivan Miró.- Jo vaig estar unes hores mes, a pesar de que un dels Mossos em va reconèixer que la meva detenció no tenia cap justificació. Apart em van portar al metge al CAP Manso pels cops que tenia per tot el cos,

i fins i tot dins la consulta del metge vaig estar emmanillat, patint a més en sortir amenaces dels agents de que era un "violent", que "els havia agredit", fet que era absolutament fals. Dins les cel·les vam conèixer altres detinguts de la vaga, que explicaven com els havien colpejat. Em va impressionar sobretot el cas d'una noia que havia estat estomacada de valent pels Mossos dins la comissaria per queixar-se d'estar hores dins una sala amb una calor impressionant, o el de l'home de 50 anys detingut a Ciutat Vella que va haver de ser operat pel braç trancat.

Com valoreu el seguiment de la Vaga General i l'actuació policial?

Guifré Rodés.- Respecte a l'aturada la meva valoració és molt positiva, doncs crec que ha tingut una incidència més alta del que tothom esperava. A més, s'ha pogut comprovar que molta gent ha participat de les mobilitzacions independentment dels sindicats CCOO i UGT. Respecte a l'actuació policial, és sorprenent que el piquet de Sants fos l'únic de tot Barcelona que anava rodejat per furgonetes i Mossos d'Esquadra, en una actuació prepotent i provocadora, que ja des del principi es veia que anaven amb intenció de crear tensió i detenir gent.

Ivan Miró.- Per mi ha estat una vaga necessària, que a més ha estat un èxit en aplegar també sectors socials precaris als que no arriben CCOO i UGT, però que han portat a

terme una autèntica Vaga Social.

Cal remarcar la feina impressionant que han fet els Comitès de Barri, i el moviment del banc okupat de Plaça Catalunya, que ha generat la unió de milers de persones.

Els Mossos han intentat criminalitzar i reprimir aquest nou espai social, conformat per precaris, becaris, immigrants, empleades de la llar,... però no podran evitar que es creï un moviment social ampli

“Ha estat una vaga necessària, que a més ha estat un èxit en aplegar també sectors socials precaris als que no arriben CCOO i UGT” que organitzi tot el malestar i la ràbia que s'ha pogut visualitzar durant la jornada de vaga. Finalment, només voldríem agrair tot el recolzament que hem tingut de molts veïns de Sants, amics, familiars, comerciants i coneguts, que amb el seu suport ens han demostrat que no estem sols en aquesta lluita, i que la rebel·lia està ben arrelada al barri.

10INTERNACIONAL

DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2010 L’ACCENT 187

Cuba davant la sexualitat EDUARD GIMÉNEZ CUBA

Que Cuba és notícia, és una evidencia que podem contemplar periòdicament mirant qualsevol diari. A finals d'agost l'esdeveniment que la va tornar a portar a les portades i sobretot a les columnes d'opinió, foren les declaracions de l'expresident Cuba, Fidel Castro Ruiz, sobre la homosexualitat, en una entrevista concedida al diari mexicà La Jornada. La periodista Carmen Lira Saade, va formular una apreciació demolidora: "Comandant, tot l'encant de la Revolució Cubana, el reconeixement, la solidaritat d'una bona part de la intel·lectualitat universal, els grans avenços del poble front el bloqueig, en conjunt, tot, tot se'n va anar a pastar fang com a conseqüència de la persecució dels homosexuals a Cuba". Davant d'això Fidel va assumir responsabilitats. "Si algú és responsable sóc jo", i va precisar que durant els primers anys de la Revolució no es va parar esment en combatre l'homofòbia, cosa que si que es va fer amb el racisme i la discriminació de la dona. Tal com explica l'historiador Abel Sierra Madero al llibre De l'altra banda del mirall, la sexualitat en la construcció de la nació cubana no va ser fins als anys setanta que: "entre les reformes que es van fer al Codi Penal es va deixar de considerar la homosexualitat com a figura delictiva i es va eliminar qualsevol paraula que pogués discriminar als homosexuals". Abell Sierra, però, considera aquestes mesures com insuficients, ja que "dins l'aparell judico-legal, els seus funcionaris, al marge de les lleis han interpretat el transvestisme com una figura sancionable dins el mateix Codi Penal. Aquest és un exemple que, més enllà de les lleis, el que cal es trencar els estigmes i les construccions ideològico-culturals de la població. Aquesta és la batalla on avui se centra el debat al voltant de la homosexualitat dins aquesta illa caribenya.

Actualment, l'òrgan que encapçala el debat al voltant de la identitat sexual és el Centre Nacional d'Educació Sexual (CENESEX), presidit per la pedagoga i psicòloga Mariela Castro Espín, filla de l'actual president cubà, Raul Castro.

La Societat Cubana Multidisciplinària per l'Estudi de la Sexualitat (SOCUMES) és un altre dels espais on es treballa per una nova educació sexual. Segons aquest organisme; "el projecte socialista no educa en els prejudicis que són un llast a altres societats, però és hereu d'un llegat cultural sexista i masclista,

Paquito el de Cuba es defineix a si mateix com “Martià i periodista; comunista i gay; ateu convertit i supersticiós ocasional...” // FOTO: Eduard Giménez

que es manté en l'imaginari popular i nodreix accions i omissions discriminatòries". La construcció històrica de la sexualitat cubana és l'objecte d'estudi d'Abel Sierra al llibre De l'altra banda del mirall on la primera part del text analitza la construcció del gènere i la sexualitat des del segle XVIII fins

“El projecte socialista no educa en els prejudicis que són un llast a altres societats, però és hereu d'un llegat cultural sexista i masclista” al XIX, ja que, "constitueixen un període fundacional en la conformació de la sexualitat insular". Dins aquest període Sierra para especial atenció a la imatge dels primers combatents independentistes; "Pot dir-se que, generalment, a la construcció de la imatge i el mite, és va presentar als mambís com un grup al que els valors masculins sobresortien a totes llums, i aquests s'assumien com característiques intrínseques i indiscutible." Setanta anys després amb la construcció de l'home nou, el socialisme construeix la

figura del revolucionari com a heterosexual, militant i ateu, "els homosexuals, religiosos i altres subjectes considerats elements "antisocials", "contaris a la ètica i la moral revolucionària"" eren enviats a les Unitats Militars d'Ajuda a la Producció (UMAP). Eren moments molt difícils explica Fidel, "la guerra amb els ianquis, l'assumpte de les armes i, casi simultàniament, els plans d'atemptat contra la meva persona."

En paraules del Comandant en cap, "avui però, el problema s'està afrontant". Un exemple són les terceres Jornades Cubanes pel dia Mundial Contra la Homofòbia que s'han celebrat a moltes ciutats del país sota el lema "La homosexualitat no és un perill, l'homofòbia sí". És en el combat contra la dsicriminació i especialment del silenci que s'estan focalitzant els esforços de CENSEX i SOCUMES. Institucionalment anuncis televisius, tanques publicitàries i oficines als principals municipis, duen a terme la tasca de propaganda, difusió i coordinació de les campanyes contra l'homofòbia. El president de la secció de Diversitat Sexual de SOCUMES, Alberto Roque, destaca que "el Programa Nacional d'Educació Sexual inclou un enfocament de gènere que desarticula l'enfocament binari (masculí i femení) que impera en la nostra societat." Però fa esment a moltes mancances, problemes i reptes de futur que només serà possible superar si es trenca el silen-

ci.

Això és el que va fer el Director d'informació del diari Trabajadores Francisco Rodríguez el 3 de desembre de 2009, quan es va decidir a començar un bloc personal que ha estat premiat, criticat i llegit per multitud de cubans i estranger.

Amb una presentació demolidora i

“Encara hi ha contradiccions greus, com l'actitud de la policia que sovint es fa molt present a llocs de trobada d'homosexuals” aparentment contradictòria, Paquito el de Cuba (és com es diu al bloc) evidencia la seva afable i gran personalitat. "Martià i periodista; comunista i gay; ateu convertit i supersticiós ocasional...". En Francisco Rodríguez és un de tants cubans que han posat damunt la taula la qüestió de la identitat sexual i la lluita contra l'homofòbia. "Malgrat que les lleis cubanes no són discriminatòries, encara hi ha contradiccions greus, com l'actitud de la policia que sovint es fa molt present a llocs de trobada d'homose-

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

NOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

ADREÇA CODI POSTAL i POBLACIÓ

Ser subscripor de L’ACCENT et perTELF.& ADREÇA ELECTR. met rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ SEMESTRAL (30 E.) ANUAL (60 E.) TRIMESTRAL (15 E.) projecte d’informació popular i (Individual) compromes amb la realitat dels Paï- Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C.Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos, sos Catalans 08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

xuals i això genera confrontacions. És per això que ara és molt integrar molts dels joves treballadors socials dins la Policia Nacional Revolucionaria, per incorporar gent jove amb un perfil universitari que ha desenvolupat tasques on l'empatia i la comprensió eren essencial."

A més a més d'aquests canvis, s'està treballant en una reforma del Codi Civil per permetre el matrimoni entre persones (sense especificar el sexe) que possiblement faci tornar a les portades dels diària a l'illa durant el mes de desembre. Però la voluntat és anar més enllà i plantejar una reforma del programa educatiu per canviar, entre altres, el concepte de família. Tots aquests canvis han situat la lluita contra l'homofòbia i per la llibertat sexual en una "revolució dins la revolució" com deia un amic cubà el dia de l'estrena del documental En el cuerpo equivocado de Marilyn Solaya, que a l'any 1993 apareixia a la pel·lícula Fresa y Chocolate, com la dona que abandonava el jove estudiant universitari per marxar amb un ambaixador fora de l'illa. Des d'aquella primera pel·lícula, que va donar a conèixer la homosexualitat cubana, fins avui, on existeixen organismes com CENESEX, hi han hagut molts canvis. Però el més important és que, les institucions i persones com en Paquito, volen aprofundir un "projecte revolucionari que ha de ser humanista, socialista i antipatriarcal."

NOM DEL TITULAR POBLACIÓ ENTITAT

OFICINA

CONTROL

NÚMERO DE COMPTE

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us SIGNATURA presentarà L’Accent en concepte de subscripció.

INTERNACIONAL 11

L’ACCENT 187 DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2010

Dima Roussef ha guanyat la primera volta però no amb majoria suficient

Brasil: entre el desarrollisme capitalista i la reforma democràtica MANEL LÓPEZ LLEIDA

Independentment de si la candidata del PT a la presidència de la República del Brasil, Dilma Rousseff, aconsegueix la victòria en primera o segona ronda electoral, la continuació del "lulisme" sense Lula seguirà basculant entre el desarrollisme capitalista i els intents de reforma democràtica de l'Estat. Tot i els guanys concrets que algunes de les polítiques del PT han suposat per a importants sectors populars, resulta difícil pensar que els propers anys les reformes socials promeses seran prioritàries per sobre de l'estabilitat macroeconòmica i els interessos del capital.

Manel López Esteve. Lleida. El Moviment dels Treballadors Rurals sense Terra (MST) ha estat una de les organitzacions de l'esquerra social brasilera que s'ha mostrat més crítica amb les polítiques del govern de Lula en els darrers vuit anys. Els Sense Terra han denunciat reiteradament que el PT no ha fet cap pas per aplicar la reforma agrària, llargament promesa, i que, a més, la seua gestió ha afavorit la concentració de la propietat agrícola, la liberalització dels cultius transgènics i el creixement de l'anomenat agrobusiness. Tot i així, pocs dies abans de la primera volta diversos dirigents de l'MST no es van estar de dir que una victòria del candidat del Partit Socialdemòcrata suposaria un important retrocés social per als sectors populars i que, per tant, calia implícitament donar suport a

la candidata del PT. La relativa contradicció de la posició de l'MST il·lustra ben bé la contradicció central present en el projecte polític del lulisme. D'una ban-

“Resulta inqüestionable és que el lulisme ha desenvolupat una política exterior amb l'objectiu d'accelerar la integració llatinoamericana i amb certa independència respecte als Estats Units” da, les polítiques reformadores del PT han significat una millora objectiva per al conjunt de la societat brasilera i, molt especialment, per als treballadors i sectors populars. De l'altra, aquestes polítiques reformadores ja no responen al projecte de classe i netament socialista del PT dels anys vuitanta. Per tant, el projecte reformador i d'aprofundiment democràtic del PT lluny de respondre a una estratègia de superació del

model capitalista, com l'existent a Veneçuela, en el millor dels casos només podrà edulcorar els efectes més negatius d'aquest a mig termini.

Alguns científics socials compromesos amb la superació del model neoliberal a l'Amèrica del Sud, com Emir Sader, veuen encara en el projecte del PT i en el futur lideratge de Dilma Rousseff elements propis d'un projecte revolucionari que ha de permetre la construcció d'un model contraposat al capitalista a través de la integració llatinoamericana. La falta d'una voluntat ferma en aplicar la reforma agrària, les concessions al capital multinacional, la potenciació de l'agrobusiness, transgènics i agrocombustibles, i la defensa dels interessos de la burgesia financera i industrial brasilera amb el suport a la seua expansió arreu del continent fa difícil, però, trobar els elements revolucionaris que apunta Sader. El que sí que resulta inqüestionable és que el lulisme ha desenvolupat una política exterior amb l'objectiu d'accelerar la integració llatinoamericana i amb certa independència respecte als Estats Units, com es va poder veure amb el cas d'Hondures.

Igualment, l'encert d'algunes de les seues polítiques socials es pot avaluar amb l'augment de manera notable de les rendes dels més pobres, tenint present però que al mateix temps també ho han fet les dels sectors de població amb més renda.

A nivell polític el que resulta pre-

ocupant és la neutralització que, via cooptació, ha aconseguit Lula sobre els moviments populars i revolucionaris a través de la seua institucionalització dins les estructures de l'Es-

“El projecte reformador i d'aprofundiment democràtic del PT, en el millor dels casos només podrà edulcorar els efectes més negatius del capitalisme” tat. Totes aquelles forces polítiques a l'esquerra del PT, des del PSOL pas-

sant pel Partit Socialista Unificat dels Treballadors (PSTU) i el Partit Comunista Brasiler (PCB), han quedat relegats a un paper totalment secundari davant la dificultat d'enfrontar-se a l'alta popularitat de Lula entre amplis sectors populars. El més preocupant ha estat la desactivació de la principal central sindical, la CUT, i dels diversos moviments associatius de caràcter local, feministes, veïnals i cristians de base. La identificació de bona part de l'esquerra social amb el poder de l'Estat dificulta tant l'existència d'un pol clarament revolucionari que pugui posar fre a les polítiques de caràcter neoliberal del futur govern de Dilma Roussef com la recomposició dels moviments de classe i anticapitalistes brasilers amb capacitat, a mig termini, de convertir-se en alternativa a la política reformadora del PT. En aquest sentit, la posició que adopti l'MST en els propers anys serà, de ben segur, determinant.

12ECONOMIA

DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2010 L’ACCENT 187

Milers de presos treballen sense drets laborals

L’APUNT

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Les presons estan massificades, amb una població reclusa molt per sobre de les seves capacitats. Les autoritats no s'amaguen de declarar que cada persona presa té un cost a les arques públiques d'uns 60 euros diaris. Davant d'aquesta realitat, una de les solucions per part de les autoritats ha estat el treball de les persones preses, que la llei permet que sigui sense contracte, amb salaris irrisoris i sense cap dret dels establerts a l'Estatut dels Treballadors. És a dir, una ganga per a les empreses i una font d'entrada d'ingressos per a les presons.

CIRE, l’aplicació massiva del treball reclús

Precarietat laboral dins les presons

La propaganda oficial parla de la funció rehabilitadora del treball de les persones preses, i de la formació professional per poder reincorporar-se al mercat laboral, però la realitat a les presons dista molt dels discursos que emeten des dels despatxos de les autoritats competents.

Però la realitat és que els presos porten a terme feines repetitives i monòtones, sense cap utilitat formativa ni professional, i perceben salaris irrisoris, molt per sota dels convenis col·lectius. Pateixen en molts casos les arbitrarietats del centre penitenciari, que fa alhora de contractador.

Una simple anàlisi de la realitat del treball reclús pot portar a qüestionar-se si el seu objectiu és la reinserció de les persones preses o aconseguir beneficis econòmics a costa de l'especial situació de vulnerabilitat de les persones preses.

Aquesta realitat laboral especial inclou que la pràctica totalitat dels contractes són de tipus verbal, i la modificació de les condicions concretes de treball (horaris, torns, hores de treball,...) resten en mans de l'organisme de la presó, predominant els treballs no qualificats i molt repetitius, amb salaris es situen molt per sota del mínim interprofessional. Quan els presos han reclamat judicialment, el Tribunal Suprem els ha respost un cop i un altre que a ells no se'ls aplica ni els convenis col·lectius, ni els salaris mínims, ni els drets recollits a l'Estatut dels Treballadors.

L'accés als llocs de treball oferts, la idoneïtat o perfil requerits, els drets i deures laborals, la promoció

REDACCIÓ BARCELONA

Presos treballant en un hort a la presó de Picassent

en el treball, la categoria professional, o el sou són decidits casi arbitràriament des de l'organisme competent de la presó, el CIRE en el cas del Principat.

Diferents col·lectius de suport a les persones preses han denunciat reiteradament que la gestió comercial d'aquests tallers s'encamina al tancament dels tallers tradicionals propis (poc rendibles, encara que molt més útils per a l'aprenentatge) i a l'oferta de mà d'obra precària a grans empreses i multinacionals, s'atenen que aquests projectes s'autofinancien amb el resultat de la seva activitat empresarial.

“La pràctica totalitat dels contractes són de tipus verbal”

Subsidis d'atur irrisoris

Els salaris tan baixos que perceben els treballadors presos ha causat que les seves cotitzacions a la Seguretat Social siguin mínimes, i en molts casos pràcticament inexistents. Aquesta realitat ha donat lloc a la paradoxa que els presos que han treballat tenen dret a sortir amb pensions d'atur molt inferiors al subsidi mínim d'excarcelació, que percebrien si no haguessin treballat. Un cop més, la lògica del sistema castiga de forma sorprenent el que treballa i col·labora amb el sistema penitenciari.

Enèsima mobilització a Catalunya Nord contra la retallada de les pensions ABEL CALDERA BERGA

Les mobilitzacions a Catalunya Nord contra la reforma de les pensions proposada per Sarkozy van viure el passat dissabte 2 d'octubre un nou episodi. 15.000 persones sortiren al carrer a Perpinyà per protestar contra les retallades socials. Les altres mobilitzacions del darrer mes també havien congregat entre 15.000 i 20.000 persones a la capital del Rosselló.

El projecte de Sarkozy pretén retallar l'edat de jubilació, que passaria dels 60 als 62 anys per a tots aquells que hagin cotitzat el temps mínim. També s'endarreriria, dels 65 als 67 anys, l'edat de jubilació d'aquells assalariats que, tot i no haver cotitzat el temps mínim optin a jubilar-se amb la pensió completa. Aquest projecte ha topat amb l'oposició frontal dels 8 principals sindicats de l'estat i també dels par-

tits polítics de l'oposició parlamentària. Les línies mestres del projecte foren fetes públiques el passat 16 de juny i presentades davant l'Assemblea Nacional el 7 de setembre, enmig d'una vaga general.

El pols que els sindicats han llançat al govern francès és el de dur a terme una batalla sostinguda sense treva per la retirada del projecte. En el que portem d'any, s'han convocat cinc jornades de vaga general -les darreres, el 7 i el 23 de setembre-. Pel proper 12 d'octubre ja hi ha convocada la sisena jornada de vaga general.

Enmig d'aquest clima de mobilització social, el sindicalisme nord-català també es solidaritzà amb la vaga general del 29 de setembre al sud de l'Albera sumant-se al tall de carretera i manifestació al pas fronterer del Pertús.

Catalunya és l'única comunitat autònoma de l'Estat que compta amb competències transferides en matèria penitenciària, i també per tant en el treball de les persones preses.

I la Conselleria comandada per Montserrat Tura és capdavantera en l'intent de reduir la factura de les persones amb el treball dels presos , mitjançant la fabricació de reixes, portes,

“Catalunya és l'única comunitat autònoma que compta amb competències transferides en matèria penitenciària” taquilles, llits que es faran servir a les presons del Principat, a més de les ja conegudes peces de roba o els simples entrepans, i dels fulls amb el segell oficial que serveix per fer sentències a tots els jutjats de la comunitat autònoma.

Al Principat, el CIRE compta amb 23 tallers a les presons, i tres tallers externs als centres penitenciaris, a Raimat (el Segrià), Montmeló i Lliçà de Vall (el Vallès Oriental), on es preveu ampliar ens els propers anys els prop de 2.400 presos que presten els seus serveis actualment.

L’ACCENT 187 DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2010

CIÈNCIA I TECNOLOGIA 13

Sobrepès i obesitat ÀLEX GARCIA VALÈNCIA

L'obesitat és una malaltia metabòlica crònica amb un gran impacte en la nostra societat. Ha augmentat de forma considerable als Països Catalans, on l'excés de pes afecta més del 30% de la població i l'obesitat prop del 17%, estant a la capçalera el País Valencià. Les dades sobre obesitat infantil són realment alarmants (vora el 14%). Les persones que sofreixen sobrepès o obesitat tenen més possibilitats de desenvolupar altres malalties de tipus metabòlic i/o mecànic. L'obesitat és un factor de risc en la Diabetes Mellitus, artrosi, hipertensió arterial, dislipèmia (alteracions de la quantitat de lípids en la sang), insuficiència respiratòria, síndrome de l'apnea obstructiva del son, malalties vasculars, hèrnia de hiat, augment d'incidència en determinats càncers (en homes càncer de colon i pròstata; en dones càncer de mama, vesícula biliar, ovari i úter),…

La distribució del greix corporal compleix un paper molt important en el risc cardiovascular.

Un índex cintura/maluc >1 en homes i >0'85 en dones augmenta les possibilitats de patir una malaltia cardiovascular. És el que s'anomena obesitat androide (forma de poma), front a obesitat ginecoide (forma de pera) amb menor risc cardiovascular.

Per determinar el pes d'una persona per valorar si té sobrepès o obesitat cal que calculem l'IMC / BMI (Índex de Massa Corporal o Body Mass Index) o de Quetelet.

Aquest índex és el resultat del quocient entre el pes en Kg partit per l'alçada elevada al quadrat en metres (IMC = kg/m2). Aquest índex permet dividir en graus o nivells l'obesitat.

Cal no oblidar que l'obesitat pot ser produïda per altres malaties endocrinològiques, com hipotiroidisme, o síndromes genètics congènits com la síndrome de Prader-Willi.

Una dada molt important que ens indica clarament cap a on enfocar els esforços per combatre aquesta malaltia crònica és que la major part de les persones amb obesitat tenen obesitat exògena, és a dir, que prové d'un balanç energètic positiu per augment de la ingesta calòrica i/o disminució de la despesa energètica. Només una minoria (vora el 5%) de pacients tenen obesitat secundària a malalties endocrinològiques, neurològiques i polimalformatives.

L’exercici és una de les millors armes contra la obesitat infantil

La sensació de fam

Segons la biologia evolutiva, és prou segur que fóra essencial en la nostra naturalesa que hi hagueren forts impulsos de tipus somàtic i psicològic per proveir-se d'aliments, i que per tant, en temps d'abundància d'aquests es crearen reserves energètiques en forma d'acumulació de greix.

La sensació de fam es genera al centre de la gana a l'hipotàlem i està controlada per senyals perifèrics i del Sistema Nerviós Central.

Els senyals perifèrics provenen del metabolisme (disminució de glucosa en sang), estómac (alliberament del pèptid grelina que estimula la gana quan l'estómac està buit), intestí (secreció d'hormones que inhibeixen la gana durant la digestió), teixit adipós (secreció de substàncies missatgeres inhibidores de la gana).

En el Sistema Nerviós Central la noradrenalina i la serotonina redueixen la gana i els endocanabinoides l'estimulen.

Cal afegir també que l'acció de menjar produeix una sensació de plaer. Això junt a comportaments apresos inconscientment a un entorn agradable durant les menjades produeixen la necessitat d'ingerir aliments creant un fort impuls psicològic. Per contra, els problemes psciosocials derivats de l'obesitat són

“Les persones que sofreixen sobrepès o obesitat tenen més possibilitats de desenvolupar altres malalties de tipus metabòlic i/o mecànic”

molt greus per l'autoestima de la persona.

Per arribar a una situació d'obesitat cal dur una vida sedentària i un desequilibri alimentari important durant un temps prolongat. Els treballs que no requereixen d'un mínim esforç físic, la manca d'activitat esportiva i el canvi de conductes alimentàries (menjar ràpid, pastisseria industrial,…) propiciades per un model de vida acceleradament negatiu són les causes principals pel desenvolupament del sobrepès i l'obesitat.

Tractaments

El tractament de l'obesitat és prolongat ja que és una malaltia crònica i, a més a més, pot necessitar d'ajuda psicològica en alguns casos. Es tracta fonamentalment de canviar els hàbits de vida que han dut a la persona a desenvolupar aquesta malaltia.

La dieta cal que siga equilibrada, hipocalòrica i, a ser possible, agradable per al pacient. No s'ha de substituir per altres mesures o tractaments ja que resulta la peça fonamental del tractament. La dieta que s'utilitze ha de ser individual, és a dir, cal que estiga adaptada completament a les necessitats del pacient. Perquè la baixada de pes siga efectiva la dieta s'ha de veure acompanyada d'exercici físic, fonamentalment aeròbic, moderat i adaptat a les capacitats del pacient. Això no només farà que disminuïsca el greix corporal d'una forma més ràpida i sana, sinó que comportarà una millora de la qualitat i l'esperança de vida del pacient, tenint efectes positius sobre els òrgans i siste-

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona// Assemblea de Joves de Cardedeu // Ateneu Corberenc Font Vella 20.

Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popular Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // Ateneu Popular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià,31.Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C.St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelona // Casal Popular La Traca C. Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2, Lleida // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B.Torelló // Lliga de Capellades Pilar 3. Capellades // L'Ocell Negre UV Casal d'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-U UPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida // Baró St. Petrillo, 9 València // SEPC-U Taverna l'Esparracat C.Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

mes (respiratori, cardiovascular, articular,…).

Respecte al possible tractament farmacològic, s'ha de dir que no existeixen tractaments medicamentosos del tot recomanables per aprimar. Cal destacar, això sí, que l'orlistat (de venda lliure en farmàcies i preu gens econòmic de prop de 60 i 99 euros segons marca) provoca una disminució major de pes combinant-se amb la dieta establerta perquè inhibeix les lipases gàstriques produint una disminució de l'absorció de greixos ingerits en les menjades vora un 30% (pot donar lloc a hipovitaminosi de vitamines liposolubles i diarrea per esteatorrea o femtes greixoses). També existeixen els anorexígens o reductors de la gana. Entre ells destacar la sibutramina, tot i que s'ha de dir que tenen efecte passatger i efectes secundaris cardiovasculars. Alguns d'aquests es consideren ja obsolets. El rimonabant, d'aparició recent, bloqueja els receptors tipus 1 dels cannabinoi-

des inhibint l'efecte promotor de la gana d'aquests (els possibles efectes secundaris poden ser por, depressió,…). La fibra dietètica pot usar-se per minvar la fam, menjant-la minuts abans dels menjars, ajudant també en cas d'estrenyiment. Es pot trobar una gran varietat de preparats de fibres i suplements nutricionals i vitamínics a les oficines de farmàcia, però això sí, en cap moment es prendran com substituts de la dieta.

El tractament quirúrgic, només recomanat en casos d'obesitat extrema, s'utilitza en pacients amb els quals els altres tractaments no quirúrgics han resultat ineficaços, han tingut un sobrepès del 200% durant més de 5 anys i tenen absència de trastorns psiquiàtrics. Cal destacar la banda gàstrica per disminuir la capacitat de l'estómac. El famós baló intragàstric se sol emprar com a pont a una cirurgia més definitiva. Cal destacar que són tècniques que poden tenir complicacions serioses.

En definitiva, l'obesitat al si de la nostra societat, tot i ser relativament recent i amb una incidència menor respecte a altres països de l'entorn europeu i nord-americà, afecta sobretot a les classes populars i ha de tractar-se amb tota serietat, ja que és una malaltia amb gran impacte físic i emocional en les persones que la sofreixen. El ritme de vida patològic que s'imposa dia rere dia, ens obliga a canviar la nostra dieta mediterrània equilibrada i amb evidents beneficis pel menjar ràpid. Els camins per tractar el sobrepès són clars: dieta i exercici. La promoció de dietes equilibrades i la prevenció esdevenen fonamentals, ja que l'obesitat afecta a la vida sexual i produeix el desenvolupament d'altres malalties cròniques que minven encara més la qualitat de vida d'aqueixes persones. Els fàrmacs i suplements només es prendran en els casos en els quals els metges i les metgesses els prescriguen o recomanen. L'oli d'oliva, les nostres verdures, les nostres olles, els nostres arrossos,…, la nostra equilibrada varietat que compartim amb els altres països de l'àrea mediterrània i alguns països asiàtics no té competidors, perquè canviar-la?

Classificació de l’obesitat segons l’Organització Mundial de la Salut Tipus Normal (pes adient) Sobrepès Obesitat grau I Obesitat grau II Obesitat grau 3 o severa

IMC 18'5-24'9 25-29'9 30- 34'9 35-39'9 = ó >40

14 CULTURA

DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2010 L’ACCENT 187

Jimi Hendrix als 40 anys de la seva mort Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

ca, la desintegració de l'himne dels Estats Units ("The star spangled banner"), carregat de distorsió, simulació de sirenes i llençament de bombes que, en el context de la guerra del Vietnam, tenia una interpretació força explícita.

A més dels tres àlbums d'estudi amb la Jimi Hendrix Experience i una gran quantitat d'enregistraments en directe, Jimi Hendrix va deixar una enorme quantitat de material inèdit en estudi derivada d'una manera de treballar caòtica i insoportable no només per al seu productor sinó també per al seu company i baixista Noel Redding. Gràcies a això i a l'esmentada proliferació d'enregistraments en directe, la discografia disponible avui és amplíssima en contrast amb la curta discografia publicada en vida.

E

l 18 de setembre va fer quaranta anys de la mort a Londres de Jimi Hendrix. La mitologia autodestructiva del rock and roll el situa al costat de Brian Jones, Janis Joplin i Jim Morrison. Però la influència que Hendrix va tenir en el desenvolupament de la tècnica guitarrística i el seu virtuosisme el col·loquen en una posició singular. Format com a músic professional en el rythm and blues amb BB King, Ike i Tina Turner, Little Richard i Wilson Pickett, les referències de Hendrix venien bàsicament d'aquest camp i del blues: Muddy Waters, T Bone Walker, Johnny Guitar Watson, etc. Malgrat ser nord-americà i iniciar la seva carrera als Estats Units, Hendrix va obtenir primer el favor del públic europeu, particularment el de Londres.

Les fonts negres de la seva música es manifesten permanentment en la seva obra però Jimi Hendrix va anar molt més enllà d'aquests gèneres amb elegants àlbums d'estudi amarats de psicodèlia enregistrats amb The Jimi Hendrix Experience (Are you experienced? (1967), Axis: Bold as Love (1967) i Electric Ladyland (1968)), violentes improvisacions en directe (“Voodoo Chile”) i llargs solos especulatius (“Machine Gun”). En aquests temes i altres com "Hear my train a coming" i "Red House" Hendrix va exhibir, en directe, desenvolupaments guitarrístics que

anaven molt més enllà de l'exhibició de virtuosisme. La voluntat de Hendrix de reflectir també en estudi aquesta tendència a Electric Ladyland el va enfrontar amb el seu productor, Chas Chandler, que volia temes de menys de cinc minuts com en els dos anteriors estudis de The Jimi Hendrix Experience. Finalment en aquest àlbum trobem, a més d'una brillant versió de "All along the watchtower" de Bob Dylan i la versió curta (i la més popular) de "Voodoo Chile", una llarga i especulativa versió d'aquest darrer tema que contrasta clarament amb la resta de la discografia amb The Jimi Hendrix experience.

A banda de la velocitat i la puresa de fraseig (que exhibia quan s'ho proposava), Hendrix va obtenir dels efectes i la distorsió un arsenal de recursos que van desvetllar la guitarra elèctrica com un instrument nou amb possibilitats completament diferents al de les guitarres acústiques o espanyoles. Més enllà de l'èxit dels seus discs en estudi (amb temes més curts i una paleta de colors molt menys aspra que en les seves actuacions en directe) Hendrix va llaurar la seva llegenda en els mítics festivals de Monterrey (1967) i Woodstock (1969). En aquest darrer Hendrix va oferir, dins una actuació antològi-

El pedagog, crític literari i impulsor cultural Joan Triadú mor de càncer als 89 anys a Barcelona

Triadú, una veu important de la resistència antifeixista Vicent Companys SIMAT DE LA VALLDIGNA

N

ascut a Ribes de Freser (el Ripollès) el 1921, l'autor es va involucrar en la resistència cultural i política des del Front Nacional de Catalunya a Anglaterra, on realitzava un doctorat i va esdevenir un símbol de la resistència catalana del segle XX, especialment durant la Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista, època en la qual aquest crític i pedagog es va dedicar a escriure i ensenyar a la clandestinitat.

Membre emèrit de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), on va ingressar el 1979 a la secció de Pedagogia. Soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i secretari tècnic d'Òmnium Cultural. Premi d'Honor Jaume I (1982), Creu de Sant Jordi (1982), Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1992), Medalla d'Or de la Generalitat (2001). Un crític literari de relleu internacional que ens deixava fa tans sols uns dies la seua darrera crítica a l'Avui dedicada al llibre El somni de Farringdon Road (la primera novel·la d'Antoni Vives). Triadú va participar en la revista Serra d'Or, la revista Ariel, el diari Avui, Òmnium Cultural, i fou director general de la institució cultural CIC i de l'escola Thau. A més, va crear el Premi de Poesia de Cantonigròs, i va impulsar el Premi Sant Jordi i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

La seva obra comprèn una vintena llarga de títols: Endimió (poemari). Barcelona, Ariadna (1948); El Collsacabra. Barcelona, Els CinquantaCinc; 1956. Barcelona, Proa (1994); Dies de memòria 1938-1940. Diari d'un mestre adolescent. Barcelona, Proa (2001); Antologia de la poesia catalana, 1900-1950. Barcelona, Selecta (1951); Antologia de contistes catalans. Barcelona, Selecta (1951); Anthology of catalan lyric poetry. Oxford, Dolphin book (1953); Panorama de la poesia catalana. Barcelona, Barcino (1953); La poesia segons Carles Riba. Barcelona, Barcino (1954); Narcís Oller. Barcelona, Barcino (1954); Els set pecats capitals vistos per 21 contistes. Barcelona, Selecta (1960); La literatura cata-

lana i el poble. Barcelona, Selecta (1961); Lectures escollides. Barcelona, Barcino, (1962 - 1969); Llegir com viure. Barcelona, Fontanella (1963); Nova antologia de la poesia catalana 1900-1964 (De Maragall als nostres dies). Barcelona, Selecta (1965); Prudenci Bertrana per ell mateix. Barcelona, Edicions 62 (1967); Antologia d'Homenatge a Pompeu Fabra. Barcelona, ELER (1968); Una cultura sense llibertat. Barcelona, Proa (1978); Antologia poètica / Carles Riba. Barcelona, Proa (1980); La novel·la catalana de postguerra. Barcelona, Edicions 62 (1982); La poesia catalana de postguerra. Barcelona, Edicions 62 (1985); Antologia / Josep Sebastià Pons. Barcelona, Proa (1986); Per comprendre Carles Riba. Manresa (1993); La ciutat dels llibres. Barcelona, Proa (1999); 100 poesies catalanes que cal conèixer.

Barcelona, Pòrtic (2003); Memòries d'un segle d'or. Barcelona, Proa (2008).

La capella ardent de Joan Triadú, mort el dijous 30 de setembre, va ser instal·lada l'endemà al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat on ha rebut el comiat del món polític i cultural que l'han recordat com un "gran mestre" destacant la seua tasca docent al llarg de la seua vida.

L’assaig en català és avui menys orfe Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

E

l passat 21 d'abril una nova iniciativa editorial en català arribà a les llibreries per a ocupar un lloc que fins ara restava pràcticament desert. Es tracta d'El Tangram Editorial, un projecte que té la voluntat d'acostar-nos peces breus d'autors diversos del pensament contemporani. L'editorial, que té com a criteri la publicació d'assaig, d'obres de no-ficció, des d'història fins a filosofia, ha debutat presentant els llibres Oblidar Artaud/Sobre utopia, dues entrevistes al sociòleg francès Jean Baudrillard en les que fa un repàs personal a la vida intel·lectual francesa del segle XX, i Identitat i crisi, una altra entrevista, aquest cop al filòsof Santiago López Petit, on "nocions com les de realitat o anonimat són revisitades i interpel·lades de nou amb voluntat subversiva". De cara a aquesta tardor ja tenen preparats tres nous treballs: Mind invaders. Com fotre els mitjans: manual de guerrilla i sabotatge cultural, del col·lectiu d'escriptora i artistes europeus i americans aparegut als anys noranta amb l'objectiu de realitzar accions de sabotatge informatiu Luther Blissett, Vols teoria queer (o millor la veritat)?, un treball on la politòloga Cathy J. Cohen i el crític cultural Tavia Nyong'o "esbossen les que haurien de ser les bases per un moviment transversal que no es deixi enlluernar per les promeses del dolar rosa o els discursos que defensen el colour blindness" i Glamur i resistència, unes entrevistes que giren al voltant del feminisme del segle XXI amb Del LaGrace Volcano i Itziar Ziga.

CULTURA 15

L’ACCENT 187 DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2010

La ressenya de la quinzena

El paisatge oblidat de la repressió franquista Borja Català MANISES

L

a victòria feixista de 1939 va convertir l'Estat espanyol en un immens camp de concentració. Arreu del territori el nou règim va recloure els vençuts a diferents espais on molts d'ells trobaren la mort, bé afusellats, bé per malalties. Passats més de 70 anys de la fi de la guerra, la major part d'aquests indrets roman perduda en l'oblit i no ha estat fins els darrers temps que els col·lectius per a la recuperació de la memòria històrica i altres moviments socials han començat a reivindicar que no es perda el record d'aquest horror.

En aquesta tasca participa també la fotògrafa Ana Teresa Ortega interessada, segons les seues paraules, "per la desmemòria que ha patit el nostres país després de la transició".

El seu treball Cartografies silenciades recorre els diferents llocs que el franquisme va habilitar com a centres d'internament per dur a terme la seua cruel repressió i fins als set de novembre la Nau de la Universitat de València acollirà una setantena d'aquestes imatges en una exposició que ha comissariat Pep Benlloch.

Ortega ha visitat els punts on la dictadura disposà els seus camps de concentració més importants per fer unes fotografies que mostren el seu estat actual. Amb una gran qualitat i una impactant bellesa, les imatges mos-

tren com en molts casos l'abandó i el silenci han caigut sobre aquests indrets. De fet, la feina que més li ha costat a l'artista ha estat la identificació dels edificis i espais. De la majoria dels centres no en queda cap resta, d'altres han canviat d'ús, fins i tot de manera grotesca, com el monestir de Sant Marc de Lleó, convertit ara en un parador. D'altres segueixen tenint una funció vergonyant, com les places de bous d'Alacant i València.

Una altra dada destacable és la gran quantitat d'infraestructures religioses que van servir per a la repressió: el monestir de Sant Miquel dels Reis o el convent de Santa Clara a València, la seu vella de Lleida o el convent de la Mercè de Borriana són una mostra incon-

“L'exposició fotogràfica Cartografies silenciades arriba a la Universitat de València amb un recorregut pels espais on hi hagué camps de concentració i presons durant la postguerra”

testable de l'activa col·laboració que l'església catòlica va brindar en tot moment al franquisme. Calia arrancar de soca-rel el "perill roig". I la jerarquia eclesiàstica s'hi va aplicar amb devoció.

Juntament amb les fotografies l'exposició recull documentació provinent d'arxius militars. No debades, les imatges són el fruit d'una exhaustiva feina de documentació. Per exemple l'Arxiu General Militar d'Àvila ha cedit documents com ara les normes i els reglaments dels camps de concentració, els quals

permeten conèixer millor el seu macabre funcionament intern. També hi ha plànols i imatges de l'època. En aquest sentit la mateixa Ortega ha assenyalat que encara hi ha documents de la guerra que són difícils de consultar.

A casa nostra la cartografia de la barbàrie recorre entre d'altres indrets el Camp de la Bóta i el castell de Montjuïc fins al camp dels Ametllers d'Alacant o el camp de concentració d'Albatera, hui un camp de cultiu de palmeres. Paisatges d'una infàmia que si no ens hi afanyem, caurà en el pou de l'oblit. El temps juga en la nostra contra.

"For Sale" 50 veus per la terra

Con los perdedores del mejor de los mundos

Manuel Baixauli Edicions Proa, 2010

Edicions 96

Günter Wallraff Editorial Anagrama

Lectures recomanades

Construint municipi des dels moviments socials.

Candidatures alternatives i populars i barris en lluita

Elisena Alamany, Marc Serrà i Gemma Ubasart (eds.)

Editorial Icària

A

quest llibre és el resultat d'unes jornades que es van celebrar a Castellar del Vallès organitzades per L'Altraveu i les Candidatures Alternatives del Vallès amb la col·laboració de les Candidatures d'Unitat Popular i d'altres.

Aprofitant que es commemorava el 30 aniversari de els primeres eleccions locals postfranquistes es va voler fer un balanç de l'aposta pel municipalisme d'una part important del teixit popular. català Aquelles persones que no hi van poder participar tenen ara la possibilitat de recuperar els debats que s'hi van plantejar.

U

n recull de 50 poemes inèdits de diversos autors escrits en català, de temàtica lligada al territori, al paisatge tant urbà com rural i que ha estat coordinat per Maria Josep Escrivà. L'obra esta dividida en tres parts, Postals amb 15 poemes, Pàtria amb 15 més i For sale amb 18. El proper 7 d'octubre a les vuit del vespre en el Teatre el Micalet (C/ Mestre Palau, 60 València) és presenta el poemari editat per Edicions 69. L'acte serà presentat per l'editora Dolors Pedrós.

G

ünter Wallraff és un periodista alemany que es va fer molt popular a partir de la publicació als anys vuitanta d'un llibre, Cap de turc, que denunciava la situació en la què vivia la població d'origen turc a Alemanya. Per tal de conèixer en primera persona el seu dia a dia es va fer passar per turc, un mètode de treball, el de la suplantació de personalitat, que ha marcat el conjunt dels seus treballs. En aquest nou treball que de moment no es troba en català, Wallraff es posa en la pell de diferents personatges per tal de descriure la situació dels treballadors de telemàrketing, dels d'un supermercat d'una gran cadena, d'un negre o del mobbing empresarial.

Espiral

E

l 2006, en Manuel Baixauli va rebre el Premi Mallorca per la seva novel·la L'home manuscrit. A partir d'aquell moment foren nombrosos els premis a obra publicada que rebé aquest treball i el boca orella va anar popularitzant aquest professor de pintura de Sueca.

Després de quatre anys de l'aparició de la seva darrera novel·la publica aquesta reescriptura del seu primer i ara darrer recull de seixantanou microcontes que el 1998 va rebre el Premi Ciutat de Badalona.

DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2010 L’ACCENT 187

16CONTRAPORTADA

“L’obsessió de l’oposició és treure Chávez per a apoderar-sse de la riquesa del país” ROGER SÁNCHEZ SAN DIEGO (VENEÇUELA)

Una primera pregunta, de resposta ràpida: Chávez va guanyar o perdre?

Per què?

El 26S van ser unes eleccions parlamentària i no presidencials, per tant no estava en joc la figura de Chávez.

Històricament aquestes eleccions tenen un alt percentatge d'abstenció i el poble no li veu la importància, encara que en aquest moment històric és molt important, ja que l'imperialisme tenia intencions de jutjar a Chávez a través del Parlament fent servir el mateix mètode que va practicar a Hondures contra Zelaya. És per això que Chávez es va veure en la necessitat de motivar el poble perquè sortís a votar: calia vèncer l'abstenció perquè tenim la majoria del poble que dóna suport al màxim líder, que és Chávez i vam aconseguir el triomf perquè vam obtenir el 59,4% dels diputats de l'Assemblea Nacional, és a dir 98 diputats de 165, i l'oposició només va obtenir 65 diputats Tenint tot això en compte, com valora vostè el resultat general dels comicis?

Encara que no vam arribar a l'objectiu que ens havíem traçat (obtenir 110 diputats, meta que considero molt ambiciosa), sí que vam aconseguir un gran triomf perquè vam obtenir el 59,4% dels diputats, que representa la majoria absoluta de l'Assemblea Nacional Gràcies a la distribució de les àrees electorals, el PSUV va guanyar molts més escons que la diferència de vots real, creu que això pot afectar la moral dels votants chavistes, que encara esperaven obtenir més vots?

La distribució ni afavoreix ni afecta el PSUV o l'oposició. Un exemple gràfic és l'estat de Zulia, on traiem gairebé un 45% dels vots a l'Estat i només vam obtenir 3 diputats i l'oposició amb 55% va obtenir 12 diputats

ENTREVISTA Rubén Darío Romero Castillo, enginyer civil de Veneçuela Després que l'oposició veneçolana hagi estat tota una legislatura sense ser present al Parlament del país pel boicot que va fer als anteriors comicis, en les eleccions d'aquest 26 de setembre sí que s'hi ha presentat, i ha obtingut 65 dels 165 escons de l'hemicicle.Això pot dificultar que el govern que encapçala Chávez tiri endavant algunes lleis i iniciatives legislatives.

Roger Sánchez és a Veneçuela i ha entrevistat per L'ACCENT l'enginyer civil Rubén Darío Romero Castillo, un veterà lliutador veneçolà que des dels 16 anys està implicat en lluites de l'esquerra comunista al seu país i que ara, amb 54 anys, està implicat en la revolució bolivariana. Avalua els resultats de les eleccions legislatives.

però no sembla que l'oposició tingui intenció de fer propostes en positiu allà dins. Quin paper creu que jugarà?

L'oposició no va a l'Assemblea per promulgar lleis que ajudin el poble o perquè Veneçuela avanci en la seva transformació i desenvolupament, el seu únic objectiu és sabotejar tota la política de Chávez, i ho veurem quan s'incorporin al Parlament. Muntaran el seu xou mediàtic tots els dies i s'inventaran calúmnies i mentides que rebotaran en els mitjans internacionals, que són els seus aliats.

Chávez ha reptat l'oposició a convocar un referèndum revocatori. Com creu que actuarà l'oposició?

L'oposició sap molt bé que no assumirà el repte, perquè en unes eleccions on hi hagués en joc la figura de Chávez, el poble els demoliria. Chávez és un fenomen electoral, el poble el vol i diposita totes les seves esperances en ell, perquè és l'únic que garanteix la transformació del país.

El mateix dia de les eleccions ja es van visualitzar discrepàncies dins mateix de l'oposició. Fins a quin punt pot oferir a un projecte seriós políticament?

L'oposició no té un projecte de país clar.

La seva obsessió és treure a Chávez per a apoderar-se de la riquesa del país i fer negocis amb l'imperi. L'oposició té projectes personalistes, per això hi ha diferències entre ells, només el importa el poder per privatitzar l'empresa petrolífera, la indústria bàsica, la salut, l'educació, els serveis públics i tot el que puguin privatitzar. El seu projecte és neoliberal, però no ho diuen perquè no els convé.

Molta gent opinava que era bo que l'oposició entrés a l'Assemblea Nacional perquè hi hagués diferents veus,

En certs ambients hi ha por a un bloqueig legislatiu per part de l'Assemblea, encara que el sector que dóna

suport al govern té la majoria absoluta. Què opina vostè?

El Govern té la majoria absoluta a l'Assemblea i els representants de l'oligarquia no podran aturar l'avanç de la revolució, per això ells es dedicaran al sabotatge permanent, muntaran el xou mediàtic amb els seus aliats de les empreses de comunicació per tal de crear confusió i odi en la població. De fet ja pretenen instal·lar-se a l'Assemblea sense esperar la data que estableix la llei i ho fan per crear conflicte, ja que aquest és el seu objectiu, no pas crear lleis.

nar a través de l'organització i l'administració dels recursos. És un procés d'aprenentatge llarg però és necessari.

Com creu que el govern i l'Assemblea podran seguir aprofundint en la revolució? Es trobaran algun tipus de fre?

La revolució ha de seguir avançant tot i que l'oposició recuperi alguns espais.

Per fer-ho cal que el poble participi en la proposta de les lleis: el poble s'ha de convertir en legislador i els diputats han de sortir als espais del poble per legislar junts, això motiva i fa protagonista el poble en els avenços del procés revolucionari i evita que els representants de la burgesia facin la seva feina bruta de frenar els canvis que requereix el país.

Com hauria de treballar la Revolució per contrarestar l'ofensiva de la ultradreta?

Una de les primeres tasques per contrarestar l'ofensiva de la ultradreta és enfrontar la guerra mediàtica, si més no en igualtat de condicions, sense oblidar la tasca important que realitzen els mitjans alternatius de comunicació, buscar estratègies comunicacionals que permetin desemmascarar la infàmia i la mentida que permanentment fan servir les empreses de comunicació per confondre el poble i impedir tota possibilitat de canvis.

Creu que podria aturar, encara que sigui temporalment, el caràcter socialista que està prenent el procés?

El socialisme a Veneçuela ningú l'atura i qui pretengui el contrari es trobarà un poble que defensa els seus interessos.

La revolució bolivariana és un procés que influeix en moltes facetes de la vida quotidiana, de l'autoorganització popular. Com seguirà això d'ara endavant?

Seguirem enfortint el poder popular amb l'organització dels consells comunals, el poble ha d'aprendre a gover-

Quins són, en definitiva, els grans reptes de les bases populars?

El major repte de les bases populars és la consolidació del poder popular, donar-li més poder al poble, cal preparar al poble perquè exerceixi el poder, que aprengui a organitzar i administrar els recursos, per així solucionar els seus propis problemes.

Hi ha una part important de població que es beneficia dels avenços de la revolució però que continua sentint-se'n exclosa o considera que "això no va amb ells". Com es pot aconseguir mobilitzar aquesta gent, ni que sigui per al vot?

Cal fer un fort treball de crear consciència de classe en el poble, i una de les millors eines per aconseguirho són els mitjans de comunicació al servei del poble, és fer la revolució cultural que va plantejar Mao Tse Tung.

LA REMATADA

Del discurs sobre el consumisme i el seu efecte boomerang LLORENÇ BUADES PALMA

Recórrer als discursos contra el consumisme de la nostra societat o dels treballadors en abstracte no és gens profitós per a l'esquerra com ens demostra el president de la patronal de les grans constructores (Seopan), David Taguas, quan diu que el camí de la recuperació passa per treballar més hores, exportar més, esforçar-se més i consumir menys. El senyor Taguas diu que els treballadors i treballadores han de consumir menys i no ho diu perquè sigui precisament un exponent cabdal de l'esquerra alternativa, sinó de la dreta lliberal que vol que els treballadors visquin pitjor i amb menys recursos per tal que els rics puguin tenir prou capital per alçar piràmides o torres simbòliques com feien els antics faraons.

Així que no ens equivoquem fent discursos sobre el consumisme en abstracte, i situem-los en una perspectiva de classe, perquè la major part dels nostres pensionistes no arriben als 600 euros mensuals, perquè la major part de les persones desocupades dels registres oficials no arriben als 500 euros mensuals quan tenen accés a cobrar, i perquè la major part de les persones assalariades no arriben als 1.000 euros al mes i han de fer front a les despeses diàries començant per lloguers o hipoteques.

El discurs contra el consum o sobre la necessitat del decreixement referit als que consumeixen per sobre de les possibilitats és útil, però no ho és en localitats o capes poblacionals que no arriben a les fites mínimes i que necessiten desenvoluparse. Hem de considerar que un discurs generalista pot tenir un efecte boomerang com en el cas del discurs del senyor Taguas perquè sabem a qui es dirigeix el seu missatge. És ben segur que ni ell, ni els seus companys de dirigència patronal, ni els banquers, ni aquells que ens freguen davant el nas les seves riqueses es situen en el cercle d'afectats per aquesta necessitat expressa de treballar més hores , d'esforçar-se més i consumir menys.

Quan veig cada matí que pas per davant el convent dels caputxins els centenars de persones que fan cua per tal d'obtenir els entrepans pens que aquest discurs ximple que es fa sobre el consumisme generalitzat s'ha de posar al lloc que correspon, a la cistella del reciclatge, perquè si és cert que tots i totes podem voler ser consumistes, com podem voler ser rics, esportistes d'èlit o prínceps o princeses, la realitat és que no ho som.

Sovint la ideologia de les persones, que no és més que la ideologia de la classe dominant, va pels núvols com els somnis i ens costa baixar a terra i reconèixer la nostra condició social. Vivim a indrets on els pobres no es reconeixen a si mateixos i es creuen classe mitja. I aquest és un greu problema, especialment quan arriba la factura del butà o de la llum si ha augmentat i no es pot pagar.