10é congrés ponència política i organitzativa by Lambda València

10 é

Congrés Ponència política i organitzativa lambda col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals

Ponència política i organitzativa 10é Congrés Lambda 1

1. Introducció: Més de 25 anys fent història

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37

Ja han passat 25 anys i l’objectiu inicial de Lambda de lluita contra la discriminació de les persones LGTB encara no l’hem aconseguit plenament però en canvi sí hem avançat, i molt, en la visibilitat de les persones LGTB , en drets conquerits (per exemple el matrimoni igualitari i el dret de canvi de nom i sexe de les persones transsexuals sense passar per cirurgies prèvies), en reconeixement social i principalment en dignitat. Des d'un principi la nostra prioritat ha estat la defensa de la igualtat real, no solament en termes legals.

2. El nostre entorn: el context socio-polític

39 40 41 42 43 44 45 46 47

a. La crisi econòmica i institucional

La situació actual de Lambda en la societat valenciana és més favorable que mai al produir-se una major presència i influència de les idees i accions del nostre col·lectiu en ella: després de 25 anys de treball intens com un referent LGTB hem aconseguit el respecte per part de partits, sindicats, institucions públiques, universitats, associacions; estem presents en organismes consultius, en comissions de treball i en plataformes reivindicatives; ens reclamen des de diferents àmbits per a conèixer la nostra opinió o assessorament i anem en la pancarta de capçalera de moltes manifestacions i concentracions. Ara per ara ens trobem en el tancament d'un cicle tant en el context social, polític i econòmic que ens envolta com en el nivell intern del col·lectiu, i que hem de saber aprofitar per enfortir la nostra organització i millorar la nostra posició en la societat. El brutal context de crisi ha accelerat un procés de canvi, no solament al nostre País sinó en tot el món. Canvis que, a diferència d'altres anteriors crisis, són més accelerats i estan fent tremolar les bases de la nostra societat. Podem dir que la situació actual és nova, històricament parlant, i això significa nous reptes que ens condicionaran molt en un futur, a curt termini, la capacitat de treball de la nostra organització i que ens faran plantejar-nos noves estratègies per afrontar-ho. La idea d'enfortir l’organització des de tots els àmbits ens permetrà mantindre el que hem aconseguit fins ara i poder continuar creixent. Debatrem per posar en marxa un nou model organitzatiu més viable per tal d'aprofitar els nostres recursos (humans, econòmics i organitzatius), compartint experiències entre totes per poder posar en marxa accions comunes. I segur que aconseguirem els nostres objectius si sumem a aquest projecte molta imaginació, esperança i il·lusions per part de la gran diversitat que formem Lambda.

Amb l’excusa de la crisi econòmica s’ha posat en marxa una estratègia política i econòmica amb l’objectiu d'acabar amb els drets socials, individuals i col·lectius, que han costat segles d'aconseguir. Una crisi resultat de les polítiques neoliberals basades en la idea conservadora d'un Estat mínim; en el mite de la desregulació de l’economia i en una economia de casino i especulativa. Una estratègia dins de la fase actual de globalització que busca principalment una major acumulació de la riquesa, en l’àmbit mundial i local, i l’exercici del poder en molt

Pàg. 1

Ponència política i organitzativa 10é Congrés Lambda 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35

poques mans (bancs, multinacionals i grans fortunes principalment) on l’estat del benestar europeu és un obstacle.

b. El moviment social al País valencià: una xarxa pel canvi social

37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48

Aquesta estratègia s’aplica a través d'una política d'ajustos molt durs però sense afectar en cap cas els beneficis de les grans empreses i oblidant l’atenció a les necessitats de la gran majoria de la població. El resultat en el cas de l’Estat espanyol és el desmantellament de les administracions públiques, creades principalment a la dècada dels vuitanta; la desaparició de les polítiques del benestar (educació, sanitat, dependència, prestacions per desocupació, serveis de prevenció de l’exclusió social, etc.) i la recentralització de l’estat; reformes laborals que eliminen els drets de les persones treballadores, a més d'un atac i desprestigi dels sindicats de classe; i el més important: un procés d'empobriment general del conjunt de la població juntament amb una pèrdua de la qualitat de vida, especialment de les classes populars. La crisi econòmica també ha precipitat un fenomen que no és actual: la crisi de la democràcia representativa. El major indicador es la desafecció política entesa com l’escletxa entre la ciutadania i la classe política, representada equivocadament com un tot, com una casta que tendeix a l’autoperpetuació i que busca el seu propi interés i no el general. Aquesta desafecció és menor a les societats on hi ha menys desigualtats i diferències socials. Front a la crisi econòmica i institucional la nostra opció és fer més política i per tant més democràcia. Estem convençudes que hi ha alternatives a les polítiques aplicades front a la crisi i que no es basen en retallades socials i pèrdua de drets. Pensem que les administracions públiques són les que han de generar ocupació en els moments de crisi a través de polítiques expansives de despesa i afavorir l’augment de la capacitat adquisitiva de la població amb mesures com la pujada de sous, augmentar el salari mínim, crear la renda bàsica o acabar amb les diferències tan brutals entre pensions mínimes i màximes. Apostem també per una regeneració de la democràcia a través de la reforma de la llei electoral, el control públic de les institucions representatives, la democratització dels partits polítics i la participació activa de la ciutadania en política institucional.

Davant aquest intent de desaparició dels drets socials i destrucció de les xarxes públiques de benestar (els quatre pilars bàsics: educació, sanitat, pensions i dependència) encarregades de les prestacions socials per a una gran majoria de la població, hi ha un moviment de resistència que no és nou. És un moviment format pels sindicats de classe, partits polítics d'esquerres i organitzacions socials que conformen la societat civil valenciana. Aquest moviment de resistència, del qual formem part, creu i aposta per un sistema polític i econòmic en què es garantisca el dret de totes les persones a tindre un nivell de benestar mínim, d'acord amb la dignitat humana. Un sistema l’objectiu bàsic del qual siga aplegar a una societat basada en la igualtat, la solidaritat, els drets socials i

Pàg. 2

Ponència política i organitzativa 10é Congrés Lambda 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

econòmics i la sostenibilitat ambiental que ajuden al desenvolupament ple de totes les persones. Hem d'eixir al carrer i participar de totes les accions reivindicatives i de lluita (manifestacions, concentracions, vagues) mostrant la nostra presència a través de pamflets propis, banderes LGTB o enganxines identificatives com a Lambda.

16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36

c. El moviment LGTB a l'Estat espanyol: la FELGTB

37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48

d. Els nostres drets en perill

És destacable el treball fet per sindicats i partits polítics d'esquerres i minoritaris que ens donen suport en el nostre treball diari, i que tenen integrat al seu discurs les quatre identitats LGTB i la lluita pels nostres drets. També hem de fer polítiques d'aliances front a l’estratègia de destrucció de l’estat de benestar europeu, enfrontant-nos a les polítiques conservadores. Hem d'apostar, i ho estem fent, per la creació de plataformes unitàries, respectant sempre la sobirania de les entitats que les conformen. Plataformes que organitzen i sensibilitzen a la societat valenciana i impulsen processos d'alliberament social.

La FELGTB és l'espai de coordinació, intercanvi d'informació i d'experiències d'èxit, i lloc comú de presa de decisions més important respecte al moviment LGTB a l'Estat espanyol. Com a tal, Lambda en forma part de manera molt activa i prova d'açò és la participació en els òrgans de govern (comissió permanent i comissió executiva) i en els òrgans de treball (àrees, comissions de treball i vocalies) de diversos dels activistes de la nostra entitat. Tres són els eixos vertebradors de la FELGTB actualment: la reivindicació de la igualtat legal i el respecte social envers la diversitat afectivo-sexual; la sensibilització i denúncia davant la LGTBfòbia; i el suport a les entitats que formem part de la Federació i la formació de les activistes d'aquestes entitats. Lambda, amb la seua llarga trajectòria a la FELGTB, és una veu potent, amb experiència i molt a dir per a construir Federació entre totes. Aportar recursos humans i a la vegada nodrir-nos d'allò que significa compartir (formant-nos com a activistes escoltant altres entitats i les seues propostes) és un intercanvi enriquidor, necessari i positiu que eleva l'activisme de les 55 entitats que en formem part. I és que juntes som molt més que una suma: som una xarxa multiplicada, forta i resistent respecte de les dificultats que estem patint i que enfrontarem millor si ens mantenim unides.

Els moviments reivindicatius sabem respecte als drets socials que són molt difícils d’aconseguir però molt fàcils de perdre. La crisi econòmica serveix d'excusa per a deixar aflorar la ideologia ultraconservadora del govern que tenim a l’Estat espanyol i també al País Valencià; hi ha greus violacions de lleis ja aprovades respecte a les persones LGTB (aspectes discriminadors ideològics), o retallades i eliminacions d'ajudes necessàries per a la subsistència i salut de moltes de nosaltres (aspectes discriminadors econòmics). Són molts els drets en perill i les discriminacions. Destaquem (pel valor simbòlic i per la fita de drets socials que representa) el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Partit

Pàg. 3

Ponència política i organitzativa 10é Congrés Lambda 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48

Popular que durant 7 anys ha sigut el recurs de la vergonya per la discriminació i atac a la nostra dignitat que suposà. Un recurs que va acabar amb la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que reafirma que el matrimoni igualitari i l’adopció per part de parelles del mateix sexe és constitucional i per tant un dret bàsic a protegir per l’Estat espanyol. Amb aquest triomf no hem d’oblidar la importància de lluitar en l’àmbit estatal i autonòmic per una Llei integral de la transsexualitat i per recuperar el projecte, que es va quedar a les portes de ser aprovat pel Parlament espanyol a l’anterior legislatura, de la Llei d’igualtat de tracte, que recollia la lluita contra la LGTBfòbia. Vergonyosa també és la pràcticament desaparició del Pla Nacional sobre el VIH/Sida que suposa un pas enrere de greus i impredictibles conseqüències socials. La prevenció és l’eina fonamental per a guanyar al VIH i les altres ITS. A més, l'eliminació de la cobertura sanitària per a les persones immigrants seropositives no regularitzades, contrària als drets humans, pot causar l'agreujament del seu estat de salut i a més una major disseminació de la infecció. Les retallades no han de ser l’argument per evitar aprovar la Llei integral sobre la transsexualitat al País valencià, que iguale en drets a les persones transsexuals -fins i tot dels menors transsexuals- en l’àmbit sanitari, educatiu i laboral. És urgent l’aprovació i aplicació d'un Pla de salut integral adreçat a dones lesbianes i bisexuals en què haurien d’aplicar-se protocols ginecològics específics; per altra banda la negativa als tractaments de fertilitat a les dones lesbianes i bisexuals és un delicte, ja que la llei de Reproducció Assistida de 2006 diu que podran accedir a aquestos “les dones majors de 18 anys amb independència del seu estat civil i orientació sexual”. A l’àmbit educatiu ens trobem amb un índex altíssim d’assetjament per orientació sexual i identitat de gènere, agreujat per la falta de formació del professorat en la diversitat afectivo-sexual. S’ha empitjorat més encara la situació amb la supressió en el currículum de l'assignatura “Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans” que parlava (encara que fora superficialment) de la diversitat afectivo-sexual i familiar de la que formem part. Per últim es fa necessària l’atenció de les famílies LGTB en els diversos àmbits de socialització per donar sempre una visió positiva i integradora dels diferents tipus de famílies. La falta de subvencions en formació i empoderament de col·lectius vulnerables com dones (transsexuals, lesbianes i bisexuals), joves i persones seropositives ens perjudica notablement. Per tot açò i molt més diem prou: ni un pas enrere en els nostres drets. Sempre ens trobaran dretes, amb veu clara i forta parant aquestos abusos i denunciant les injustícies que, encara que legitimades pel poder, continuen sent-ho. No ens rendirem, no callarem i no podran amb nosaltres.

Pàg. 4

Ponència política i organitzativa 10é Congrés Lambda 1

3. Apostant pel futur: propostes organitzatives

a. La nostra legitimació: la paritat i les quatre identitats

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25

La idea de legitimació en l’àmbit social -deixant de banda el jurídic- es correspon amb la necessitat de construir una demanda com a justa i necessària davant el conjunt de la societat. La nostra demanda d’igualtat en drets es fonamenta en el reconeixement de la diversitat i de les diferents minories o grups minoritzats dins d'aquesta diversitat. En un món heteropatriarcal on les persones LGTB patim opressions de diversos tipus, el nostre col·lectiu ha de visibilitzar, espentar i donar força a cadascuna de les persones que integrem Lambda. En primer lloc, establint la paritat homes/dones en els òrgans de govern. Les dones històricament hem estat subrepresentades en els espais de treball polític, que es trobaven ocupats pels homes. Les nostres veus estaven silenciades, deixant que altres decidiren per nosaltres. Però a Lambda, i des de fa ja anys, la nostra lluita ha sigut colze a colze, amb paritat entre homes i dones i igualtat, i aquest és un motiu per a estar ben orgulloses. De la mateixa manera, les 4 lletres de la nostra diversitat LGTB també han d'estar a tots els llocs importants: als òrgans de govern on es prenen decisions, en la lectura de tots els manifestos com el del dia de l'Orgull, en les diferents reunions de la FELGTB... La nostra força precisament ve de la nostra diversitat i unió, i juntes, sense deixar a ningú pel camí, arribarem a aconseguir tots els nostres objectius.

b. La nostra força: sòcies, voluntàries i recursos

27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47

i. La importància d'associar-s’hi: El significat de ser una persona sòcia de Lambda està carregat de simbolisme: és un pas important per a una persona LGTB (encara que no cal ser LGTB per a fer-ho), siga activista, voluntària o simplement una persona compromesa amb la realitat que li envolta; és un pas a través del qual aquesta persona es reafirma en la creença del nostre projecte; en l’assumpció de la nostra estratègia amb totes les seues conseqüències; en ser una cara visible, i en ser el referent de Lambda per a moltes persones. A banda d'aquesta faceta simbòlica el fet de tindre un nombre important de persones sòcies ens permet tindre una independència econòmica que dóna continuïtat als nostres projectes. Per aquest motiu hem de difondre la necessitat d'associar-se a Lambda: és urgent la creació d’una campanya de captació de noves persones sòcies i facilitar les formes d’associar-s’hi, principalment de les persones que ja estan als GESP. Hem de crear una quota reduïda per a persones aturades i estudiants (fins i tot inferior a l’actual quota mínima), una quota familiar, i també facilitar el pagament en les reunions dels GESP per a les persones que tenen dificultats per a pagar domiciliàriament.

Pàg. 5

Ponència política i organitzativa 10é Congrés Lambda 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48

ii. Noves formes de finançament Amb els temps tan complicats que estem vivint en l’àmbit econòmic, la figura de la Tresoreria necessita una atenció i suport especial. Cal formar un equip de persones que es dediquen a aquest treball i a l’anàlisi econòmica. Entre les seues funcions estarien: millorar la gestió econòmica, aprofundir en la relació amb l'empresariat LGTB, buscar diners en les grans empreses i potenciar la recerca de subvencions al nostre País, a l’Estat i també a Europa També s'hauria d'elaborar un pla de màrqueting amb què potenciàrem: la venda dels nostres productes (amb botiga física i per internet), el micropatrocini de projectes (que ja hem experimentat, amb resultat molt positiu), llogar la nostra seu per a activitats d'oci o per a altres associacions (quan el calendari ho permeta), altres mitjans d'obtenció d'ingressos (herències, concerts, festes i actes benèfics, subhastes d'obres d'art, etc.) i donar a conéixer que les persones sòcies tenen la possibilitat d'augmentar la quantitat de la seua quota. Però la mesura més important és aconseguir més associades. Necessitem idees noves, propostes fresques i actuals per arribar a les nostres sòcies potencials: aquesta seria la tasca principal de l’equip de persones integrades en aquest grup econòmic.

iii. Noves realitats pel nostre voluntariat: Cal fer un anàlisi crítica de la realitat del voluntariat a Lambda davant de la situació actual i futura amb la qual ens trobarem: ara per ara hi ha un voluntariat escàs que a més està involucrat en una dinàmica de poca participació i amb una urgent necessitat de formació. És fonamental que tota persona que entre a formar part del treball diari de Lambda, amb continuïtat, faça el curs bàsic de voluntariat. Al llarg de l’any també es podran fer diferents cursos específics adreçats a les necessitats dels GESP i de formació dirigida a la persona voluntària que assumeix la coordinació d'un GESP i que necessita conéixer: com fer les benvingudes a una nova persona que s’aproxima al GESP, eines de comunicació, gestió de recursos, i coneixement de les estructures organitzatives i de gestió. Fins ara l’Oficina tècnica ha anat assumint part del treball del voluntariat però en els pròxims anys, la pèrdua progressiva dels recursos econòmics, principalment per la via de la subvenció per part de les administracions públiques, reduirà el nombre de persones treballant a l’Oficina tot i que no es reduïsca la càrrega de treball. Cal aprofitar els recursos humans de què disposem amb el nostre voluntariat i formar-nos en quantes més tasques tècniques i administratives siguen possibles, per a estalviar càrrega de treball a l’Oficina. Feines com l’atenció telefònica, atenció directa a les persones que demanden informació del nostre col·lectiu, enviaments, preparació de materials, etc, han de ser assumides directament pel voluntariat.

Pàg. 6

Ponència política i organitzativa 10é Congrés Lambda 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47

c. Tres àmbits d'actuació i. L’àmbit polític o reivindicatiu En l’actualitat és l’àmbit d'actuació de la nostra organització amb major pes, que ens ha donat molt bons resultats i ens ha convertit en el principal interlocutor davant les Administracions públiques i la societat valenciana en temes relacionats amb la realitat LGTB, a més de convertir-nos en referent al moviment LGTB de l’Estat espanyol. Aquest triomf com a organització ha vingut acompanyat de la progressiva creació de grups, espais, serveis i projectes (GESP), amb autonomia a l’hora de treballar, que han anat incorporant-se a la línia general de la nostra organització. Una forma de treball que ha generat moltes activitats i demandes però que ens dóna una estructura actual dispersa i fragmentada (referint-nos a la funcionalitat en la forma de treballar) a més d'una dinàmica de treball massa tematitzada i per últim un compromís i activisme molt limitat. És a dir que en lloc de crear major cohesió dins de la nostra organització s’ha produït un major individualisme i aïllament dels propis GESP. Hem de combinar la tematització amb una idea general de col·lectiu a través del treball per projectes transversals. Necessitem programar i treballar a partir de tres o quatre projectes integradors a l’any com puguen ser l’Orgull LGTB o el 17 de maig, Dia contra la LGTBfòbia. Flexibilitzar els GESP fusionant el treball, i participar en projectes transversals sense perdre mai la mentalitat de cohesió. Que cada GESP puga marcar-se un objectiu únic anual i a partir d'ell programar un any o curs d’activitats i formació dels seus membres. Cal posar en marxa un nou model d'organització més viable que ens permeta aprofitar al màxim els nostres recursos (humans, econòmics, organitzatius) si volem mantindre l’entitat i créixer.

ii. La necessitat d'espais de socialització Des que es va crear Lambda, fa més de 25 anys, la necessitat de socialitzar-se, de sentir-se recolzades per un grup d'iguals, ha sigut un dels principals objectius de totes les persones que han passat i que passaran per la nostra organització. El mínim comú que compartim les persones de Lambda (sòcies, voluntàries, activistes) és la defensa radical dels nostres drets afegint poder compartir uns valors, una simbologia i uns models de comportament. Malauradament que les persones LGTB puguen desenvolupar-se amb normalitat a la nostra societat és encara prou difícil, cosa que ja anem canviant. Hem de tornar a recuperar amb força la idea que la nostra seu siga un espai de socialització per a les persones LGTB principalment. Recuperar la forma de compartir, de conviure, de divertir-nos, de recordar la primera etapa del nostre col·lectiu i que encara en l’actualitat és vàlida per fer xarxes d'amistat. Aquesta forma de relacionarnos, a nivell intern d'organització, ajuda a les persones que encara no han eixit del seu armari a donar el pas, a conéixer experiències d'altres persones LGTB, a aprendre eines per a lluitar contra la LGTBfòbia i per descomptat a empoderar-se i sentir-se cada vegada més lliures i plenes. També és la forma de donar a conéixer la nostra organització, involucrar a cada vegada més persones al voluntariat i a l’activisme

Pàg. 7

Ponència política i organitzativa 10é Congrés Lambda 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28

Lambda i fer apologia de la nostra forma de viure, de treballar i de lluitar tan característica de Lambda.

d. Noves estratègies

30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48

i. La territorialitat

Buscar les formes d'organitzar activitats lúdiques alhora que formatives amb un bon ús de les instal·lacions i mitjans disponibles, programant-les de la mateixa forma que programem les activitats externes, ha de ser un objectiu clau per als pròxims anys.

iii. Un àmbit a desenvolupar: els serveis Els serveis que ofereix Lambda són diversos (prevenció VIH, assessorament jurídic, sexològic i psicològic, carnet Lambda, biblioteca, hemeroteca i videoteca, etc.) i centrats en respondre les necessitats de la comunitat LGTB. Si abans esmentàvem els drets que tenim en perill, o la falta de voluntariat i de la seua formació, hem de previndre que la unió d'aquestos dos factors puguen amenaçar la qualitat del servei que prestem. També hem de tindre clar que moltes vegades amb el nostre servei estem cobrint un buit que no estan fent les administracions públiques i que encara que el prestem hem de continuar denunciant aquesta falta d'interés. Moltes vegades, les persones que s’acosten a Lambda per utilitzar els nostres serveis pateixen situacions desesperades i angoixants, fins i tot provenen d’altres llocs on no han trobat resposta a les seues demandes. D’aquesta forma la sensibilitat, la comprensió i la nostra capacitat d’empatia amb la persona usuària del servei deu de ser el nostre punt fort. Aquest és un dels nostres objectius irrenunciables: l’impuls i millora de la qualitat dels nostres serveis, projectant una imatge externa de treball ben fet, seriositat i usuàries satisfetes. I aquesta, a més, és una bona inversió, ja que sabem per experiència que moltes esdevindran persones voluntàries i/o sòcies de la nostra entitat.

Tal com apareix als nostres Estatuts, Lambda té un àmbit d'actuació que es correspon al País Valencià. Inicialment el treball del nostre col·lectiu es podia veure en diferents poblacions i localitats (Castelló, Alacant, etc.) però que el pas del temps va acabar per mantindre i concentrar únicament a la ciutat de València. No hem de perdre la nostra perspectiva de territorialitat i oferir la possibilitat a les persones sòcies (en diferents parts del País valencià) a constituir-se com a grup de sòcies Lambda a la seua comarca, poble o ciutat. A més hem de buscar les formes d'integrar aquesta diversitat territorial als òrgans de govern i gestió del nostre col·lectiu. D’altra banda s’està donant una nova situació en les entitats LGTB del País Valencià que pertanyen a la FELGTB, on els col·lectius xicotets per falta de recursos propis, per falta de renovació o per falta de suport per part de les institucions públiques poden desaparéixer. La desaparició de qualsevol d'elles és una pèrdua molt important ja que desenvolupen les seues activitats i la seua visibilitat en entorns on difícilment apleguem (mitjanes i xicotetes ciutats i pobles, a comunitats rurals, etc.). Aquesta possibilitat

Pàg. 8

Ponència política i organitzativa 10é Congrés Lambda 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48

d’integrar xicotetes organitzacions ajudaria a compartir costos i repartir coordinadament objectius i accions que no dupliquen esforços idèntics al mateix àmbit territorial. Hem d’obrir la nostra estructura organitzativa per a possibilitar que aquestes entitats puguen integrar-se dins de Lambda i seguir sumant sinèrgies en la lluita pel reconeixement i normalització dels nostres drets. La idea de territorialitat també ens dóna l’oportunitat de prioritzar i promocionar l’ús del valencià a la nostra entitat, convertint-se en la llengua vehicular.

ii. Noves formes de comunicació S'ha de millorar la comunicació interna i externa de la nostra entitat utilitzant totes les eines tecnològiques al nostre abast. En l’àmbit intern, hem de dinamitzar la comunicació dels correus electrònics i millorar el seu ús: les persones coordinadores l’utilitzaran cap a l’enllaç concretant allò que necessiten i concretant com ho necessiten, i cap als GESP no saturant-los d’informació sinó prioritzant sempre les nostres activitats. Totes hem d’assumir un major compromís amb les nostres respostes fent que la comunicació es retroalimente ja que és fonamental per al nostre treball. També és interessant utilitzar les noves aplicacions ja disponibles per a telèfons mòbils (com per exemple grups de WhatsApp) per a recordar, informar i mantindre assabentades les persones membres dels nostres GESP de les properes activitats a realitzar. Respecte a l’exterior, cal continuar amb la utilització i millora de la pàgina web, usar amb més èmfasi les xarxes socials (facebook, twitter) per difondre la nostra informació i actualitzar-nos, fins i tot utilitzant les noves aplicacions per a telèfons mòbils, creant una aplicació (App) de Lambda on es reflectirà la informació bàsica que una persona interessada a conéixer-nos puga necessitar.

iii. Mesos temàtics Com a proposta nova incorporem els mesos temàtics a l’organització del nostre treball a Lambda. Amb aquesta idea focalitzem els nostres recursos, els esforços, treball i energies en àmbits més concrets, i per altra banda centrem el protagonisme i visibilitzem el GESP corresponent. El resultat serà una major participació, amb objectius més clars i potents, un major coneixement del GESP protagonista i per tant un agermanament entre totes les membres de la nostra diversitat LGTB, tant al si de la nostra organització com cap a l’exterior. Els mesos temàtics, ordenats per curs escolar, són: setembre(bisexualitat), octubre (transsexualitat), novembre (voluntariat i famílies), desembre (prevenció del VIH i ITS, LGTB+), gener (educació), febrer (joves i adolescents ), març (feminismes), abril (lesbianes i assumptes religiosos), maig (drets humans i laboral), i juny (Orgull LGTB).

Pàg. 9

Ponència política i organitzativa 10é Congrés Lambda 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49

iv. Orgull LGBT Més d'una dècada fent l’Orgull LGTB a la ciutat de València, amb manifestació i festa reivindicativa, ens ha proporcionat una important experiència d'aprenentatge i visió de cara al futur. El nostre Orgull ha evolucionat incorporant cada vegada més entitats representatives del moviment social del País Valencià (moviment veïnal, feministes, sindicats i partits polítics, grups esportius LGTB, famílies diverses, altres col·lectius LGTB, grups musicals), unificant també els discursos en tot l’àmbit estatal amb un lema unitari, integrant la participació de la majoria d’empreses d'oci LGTB de la ciutat que troben en la manifestació la culminació de tot un curs col·laborant amb Lambda (festes dels GESP, mediació per a la prevenció del VIH, xerrades i debats, presentació de llibres, pel·lícules, etc.) i fent participar les persones (LGTB i no LGTB) que gaudixen d'un espai de llibertat, de diversió i de solidaritat. El nostre Orgull ha de millorar en diferents aspectes: és necessari urgentment la participació activa en l’organització prèvia per part de tots els GESP per poder portar endavant la coordinació i realització de la manifestació i totes les activitats prèvies; a més durant la manifestació hem de mostrar tota la nostra diversitat (cossos, gèneres, orientacions, identitats) i fer arribar amb claredat el nostre missatge (lemes, cançons, pancartes, cartells). És el moment que major difusió com a col·lectiu tenim i el nostre missatge aplega a milers de persones. Hem de fer veure a altres organitzacions socials que no hi participen que la nostra lluita és la seua, i convidar-les a participar de la manifestació de l’Orgull de la mateixa forma que Lambda ja participa de totes les lluites (manifestacions, concentracions, actes reivindicatius, plataformes). De la mateixa forma ajudarem els grups i col·lectius que ja participen en l’Orgull perquè puguen afiançar aquesta data en el seu calendari reivindicatiu i augmentar la seua presència i visibilitat. La participació de les empreses d'oci LGTB amb les quals col·laborem (organitzades o no a través de l’associació AVEGAL) ha d'assumir el discurs reivindicatiu de Lambda i de la FELGTB als seus vehicles i a la publicitat encarregada per a l’Orgull, participar en el servei d'ordre al llarg de la manifestació i en cas de fer la posterior festa reivindicativa han d’augmentar la seua implicació. Reivindicació, demostració de força i visibilitat màxima són els objectius fonamentals del nostre Orgull.

v. Nous sectors socials Al llarg dels últims anys, Congrés darrere Congrés, hem assenyalat accions per als dos anys següents. Volem destacar tres grups socials, tres grups especialment discriminats, invisibilitzats i oblidats fins i tot per la majoria de les activistes i col·lectius LGBT. Dins dels propis col·lectius LGBT hi han estereotips respecte a aquestes persones i mites negatius que impossibiliten o limiten la nostra aproximació i que de vegades poden impedir la seua integració.

Pàg. 10

Ponència política i organitzativa 10é Congrés Lambda 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49

Són col·lectius socials que a banda de patir discriminació per ser persones LGTB (per la seua orientació sexual i identitat de gènere) se’ls afegeix altres discriminacions que arriben a convertir-se en una realitat de discriminació múltiple o superposada (per edat, per les seues condicions al no tindre la documentació administrativa en regla, per la classe social, per l’idioma, continent d'origen, color de la pell, etc.). Lambda facilitarà espais de socialització per aquestos grups (ajudarà a crear un grup de persones majors LGTB i d'immigrants LGTB a més de donar suport al grup d'adolescents), editarà materials informatius i campanyes concretes; formarà en diversitat afectivo-sexual a les persones que treballen amb ells i elles, i orientarà i crearà programes d'acompanyament per part del voluntariat de Lambda.

Adolescents LGBT Més de la meitat de les adolescents ( amb edats compreses entre 13 i 17 anys) han patit algun tipus de violència (verbal, psicològica, física, social o relacional) per la seua orientació sexual i/o identitat de gènere als centres educatius, espais socials, al carrer o a les seues pròpies famílies. En el cas de les adolescents que viuen en poblacions rurals o mitjanes la xifra és molt més alarmant. Són col·lectius especialment vulnerables perquè es troben en una etapa de la seua vida caracteritzada per importants canvis (físics i psicològics) a més d'una recerca per trobar-se a si mateixes. En el marc d'aquesta recerca es troba la sexualitat, marcada per aspectes culturals com són el gènere, identitat i orientació, on l’acceptació lliure de la seua pròpia orientació afectivosexual dins d'un ambient de respecte és fonamental per al ple desenvolupament d'aquestes persones. A banda d'açò, la imatge que es dóna als mitjans de comunicació de les adolescents LGTB és molt negativa: reflecteix els tòpics a les sèries televisives principalment i en el discurs comunicatiu a través de constants missatges negatius sobre les orientacions diferents a l’heterosexual. En el cas concret de les adolescents LBT no tenen referents vàlids de cap tipus. Avui dia han aparegut noves formes d'assetjament i de violència a través d'internet o dels telèfons mòbils que fan més insostenible encara la seua situació. Parlem de burles, insults, d'assetjament, de pallisses, colps, agressions sexuals, rebuig, exclusió, aïllament, etc. que s’allarguen durant anys i que marquen per a tota la vida amb depressions, ansietat, comportaments autodestructius i fins i tot el suïcidi. Com a organització que lluita pels drets de totes les persones LGTB no hem de conformar-nos amb transmetre el missatge que en un futur millorarà la situació d'aquestes persones. Tenim les eines i la força per actuar en els àmbits relacionals de les adolescents LGTB i transformar aquesta situació. Hem de treballar la diversitat afectivo-sexual entre les joves i adolescents (LGTB i no-LGTB), entre el professorat i en les famílies amb fills/es LGTB (la gran majoria oculten a les seues famílies la seua orientació sexual i identitat de gènere per por al rebuig). Hem de conscienciar i mostrar a les administracions públiques que és un greu problema que provoca un important fracàs escolar, greus danys en la convivència i en la pròpia salut d'aquestes persones.

Pàg. 11

Ponència política i organitzativa 10é Congrés Lambda 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49

Tercera Edat LGTB Quan parlem de persones majors o tercera edat fem referència a les persones de més de 65 anys que en l’actualitat representen el 21,9% de la població (dades de l’INE) i que en una societat com la nostra en procés d'envelliment serà un dels grups socials més nombrosos en un futur. Les estadístiques parlen d'entre 700.000 i 900.000 homosexuals majors de 65 anys (no hi ha dades estadístiques per a bisexuals i transsexuals majors). Les persones majors LGTB són un grup invisible no solament per a la societat sinó també per a la majoria de col·lectius LGBT, investigadores, personal sanitari i geriàtric, administracions públiques, etc. És un grup d'especial risc d'exclusió amb una problemàtica molt específica. Són persones doblement discriminades per la seua edat i per l’orientació sexual i/o identitat de gènere. Una doble discriminació reflectida per una banda per la solitud acompanyada moltes vegades per depressió, baixa autoestima, sentiments d'indefensió, etc. Persones que viuen paradoxes com la jubilació i la falta de seguretat econòmica, i l’augment d'esperança de vida però acompanyat d'un deteriorament greu de la salut. I com a colofó, la fallida Llei de dependència ha agreujat més aquestes situacions. Per altra banda poden haver patit una forta estigmatització al llarg de la major part de la seua vida, persecució legal (Ley de vagos y maleantes, Ley de peligrosidad social), discriminació social, aïllament, rebuig o abandonament per part de les seues famílies (en les societats mediterrànies la família és la principal font d'ajuda i suport en la senectud). En el cas de les persones majors LGBT entre el 65-75% viuen a soles front al 25% de les persones majors no LGBT. La situació a les residències geriàtriques, centres d'atenció als majors, centres de dia, etc. no és millor: són discriminades i rebutjades pels seus companys/es i pel personal geriàtric i sanitari, el que suposa prendre la decisió de tornar una altra vegada a amagar la seua orientació o identitat, tornar a l’armari si alguna vegada hi havien estat fora.

Immigrants LGBT El fenomen migratori no és nou, la novetat és la intensitat i la globalitat amb què en l’actualitat s’està produint. La immigració és un fenomen social i cultural que afecta a totes les societats del món i que les està transformant. És una circumstància que s’ha donat al llarg de tota la història de la humanitat però ara per ara possiblement siga un dels principals canvis socials del segle XXI. Les persones emigren amb el desig de millorar les seues expectatives de vida, les pròpies o les de la seua família, i aconseguir noves oportunitats laborals i educatives, accedir a millors serveis; en definitiva millorar la qualitat de vida. I en el cas de les persones immigrants LGBT també hem d'afegir la supervivència. Persones que arriben a la nostra societat amb el somni d'expressar lliurement la seua orientació sexual i identitat de gènere, en una societat que per a elles, la majoria de les vegades, és un referent perquè la consideren molt avançada legalment. Respecte a les persones immigrants LGBT hem de distingir dos grups principals (sense deixar de perdre mai l’enfocament de gènere i dels drets humans): el grup de persones amb nacionalitat d'algun estat de la Unió Europea (ciutadanes europees) i el grup de les persones de nacionalitats extracomunitàries. Les ciutadanes europees LGTB, excepte en casos concrets on als seus estats d'origen tenen governs LGTBfòbics (Itàlia, Polònia, repúbliques bàltiques), en la majoria de casos a l’Estat espanyol gaudeixen dels

Pàg. 12

Ponència política i organitzativa 10é Congrés Lambda 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18

mateixos drets que nosaltres. Excepció a banda són els casos de les persones transsexuals immigrants que decideixen iniciar un procés de reassignació sexual i queden exposades a la decisió del seu estat d'origen i membre de la Unió Eureopea, que és el que pagarà les despeses.

19 20 21 22 23 24

4. Conclusió

Les persones amb majors dificultats i que en molts casos estan al nostre territori fugint de la persecució, discriminació legal i fins i tot assassinats als seus estats d'origen, són les persones immigrants LGBT de fora de la Unió Europea (Amèrica del sud i central, subsaharianes, nord-africanes, del sud-est asiàtic, etc.). Aquestes persones LGTB no se senten, en la majoria dels casos, integrades dins dels seus propis col·lectius d’emigrants de la mateixa nacionalitat, a més de tampoc sentir-se integrades en els actuals col·lectius LGTB. La resposta per part de la nostra organització passa per col·laborar amb les organitzacions que treballen el fenomen de la immigració (CEAR, Amnistia Internacional, sindicats) i incloure la realitat d'aquestes persones en el nostre discurs i treball diari amb la possibilitat de crear un programa d'assistència (legal, psicològica) per a persones immigrants LGTB i la participació en activitats públiques dirigides a persones immigrants (RussafaConviu, presó, Centres d'Internament d'Estrangers, etc.).

I el resultat de la nostra feina, el futur d'aquestos grups més específics i també en general de totes les voluntàries, sòcies i activistes LGTB del nostre col·lectiu passa per les nostres mans. Treball, il·lusió i esperança en que allò que fem donarà els seus fruits, han de ser el nostre timó, l'espenta necessària per a seguir entre totes creant, construint, compartint... i en definitiva sentint-nos Lambda.

Pàg. 13