ponència política 8é congrés del Col·lectiu Lambda 8é congrés del Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals Termini de presentació d'esmenes 19 de gener de 2009 Termini d'inscripció al congrés del 8 al 26 de gener de 2009 Celebració del congrés 30 i 31 de gener de 2009 document ponència política, versió en valencià en cas de contradicció, així com per a la localització de les esmenes, tindrà sempre la consideració de document oficial la versió en valencià Per conéixer millor els detalls del congrés, consulta el reglament i més informació en www.lambdavalencia.org
01
ponència política 8é congrés del Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals
01 02 03 04 05
Quaranta anys d'Stonewall, més de trenta de moviment en defensa de les sexualitats minoritzades a l'Estat Espanyol i el País Valencià, són la història d'una lluita imparable, però també de moltes lluites ajornades. Que les decisions han estat globalment encertades sembla clar i ras si mirem objectivament el nostre entorn més pròxim; ara bé, l'èxit inqüestionable d'una determinada estratègia no hauria de significar l'oblit de totes les aspiracions que abandonàrem precisament per dur-la endavant. Les renúncies foren grans, no deixem que siguen definitives.
06 07 08 09 10 11 12
Caldrà fer memòria, doncs, sense obviar evidentment que en aquestes dècades algunes coses han canviat, que nosaltres mateix*s hem canviat i hem contribuit a transformar considerablement la societat. Lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals encarem un futur més ple d'interrogants que de respostes. Per això la present ponència no proposa solucions definitives, ni sintetitza el nostre ideari, ni trasllada a l'actual situació plantejaments d'antany o d'altres territoris. No ens serviran els esquemes dels setanta per als reptes d'un nou segle, recuperem simplement el seu esperit, els seus somnis, i transformem-los en pensament i acció productius per a aquest temps i aquest país.
13 14 15 16 17 18
I. Temps de política Als darrers anys hem viscut com les nostres principals revindicacions anaven convertint-se, parcialment, en realitat. Conquestes que han significat la pràctica resolució d'una etapa, de la qual quedaven no obstant alguns aspectes per tancar, i que ens deixava a més com a herència un discurs, estratègicament centrat en el principi d'igualtat, a partir del qual podíem continuar treballant (calia desenvolupar eines i recursos per a l'àmbit educatiu, laboral, sanitari, etc.) però alhora ens dificultava la identificació de nous horitzons.
19 20 21 22
Aquests factors, junt amb una previsible desmotivació i desmobilització de la població LGTB i la necessitat de dedicar esforços a resoldre també qüestions organitzatives, han contribuit malauradament a rebaixar la nostra capacitat i iniciativa política, al mateix temps que transmetien del moviment lèsbic, gai, transsexual i bisexual una imatge d'esgotament.
23 24 25 26 27 28
En aquesta situació, no podem renunciar a la prestació de serveis, a l'oferiment d'espais lúdics, de socialització i d'empoderament. Ara bé, hem de retornar clarament el protagonisme a la política, en el sentit ample del terme: reprendre la reivindicació, prioritzar l'acció encaminada a la transformació social, construir i aprofundir el nostre discurs. No sòls tenim qüestions ajornades; encara cal reflexionar, prendre nous posicionaments, debatre i convèncer, sempre tenint clares les prioritats fixades entre tot*s. Aprofitem, ara que no en tenim urgències, per dedicar-nos a allò més important.
29 30 31 32 33
Sòls podrem superar aquest impasse i fer política, però, si posem l'organització al servei dels nostres objectius, si aconseguim una major connexió entre les prioritats polítiques que establim i l'activitat, l'estructura i la dinàmica de treball de Lambda. Caldrà revisar el funcionament dels grups, l'oficina tècnica, l'òrgan directiu i els altres càrrecs de responsabilitat, per tant, a fi de facilitar l'assoliment dels nous fins, questionant les inèrcies i els esquemes que hem fet servir fins ara si no resulten útils per a la consecució d'aquests.
ponència política 8é congrés del Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals
02
Volem un projecte representatiu, enriquit pel major nombre possible de persones. El progressiu establiment d'espais per a la formació política i la participació serà, així, fonamental. Però també un nou discurs que, posant l'accent en els reptes que tenim per davant més que en les importantíssimes fites que hem deixat darrere, ens ajude a obrir els ulls i motivar de nou a tot*s ls que creuen que ha acabat, per a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, el temps de fer política.
01 02 03 04 05
II. Una perspectiva més ampla: per l'alliberament i els drets sexuals La paulatina normalització de la nostra existència com a LGTBs ens dóna satisfaccions que, com sempre, es viuen des de posicions diverses que, en extrems, es poden resumir en el 'ja està tot fet' i el 'sols hem aconseguit subsumirnos al sistema'. Un sistema heterosexista, patriarcal i capitalista que genera grans desigualtats, dins el qual l’Estat Espanyol viu una situació de privilegi quant al reconeixement de drets socials i possibilitats reals de viure en un context de violència més latent que patent.
06 07 08 09 10 11
La violència explícita, però, no és gens menyspreable. Dones assassinades per parelles o exparelles, pallisses transfòbiques, agressions homòfobes i mutilacions genitals per amagar l’ambigüitat sexual. La lluita contra aquesta violència és una guia constant del nostre col·lectiu, de fet, quan entrem a Lambda, poc a poc anem incorporant com a nostres les reivindicacions de ls nostres company*s. Tot*s ens identifiquem com a dones, transsexuals, lesbianes, bisexuals i gais; i ja és hora que ens reconeguem com a persones intersexuals. Les persones transsexuals i intersexuals som, de fet, les que més patim de manera manifesta l’opressió derivada d’una societat que pressuposa que els nostres cossos, cadascun d’ells únics i diversos, es poden classificar únicament com a homes i dones heterosexuals.
12 13 14 15 16 17 18 19
Però hi ha moltes altres circumstàncies que ens conformen i sovint ens oprimeixen, com el color de la nostra pell, el nostre estatus migratori o el nostre nivell d’estudis per posar només alguns exemples. Característiques que sovint se superposen però que malauradament s’aborden de manera bastant inconnexa. L’individualisme de la cultura capitalista i l’anòmia social on estem immers*s dificulta la mobilitat de ls opress*s. En aquest sentit necessitem reforçar les nostres xarxes i crear nous lligams per fer un front comú que contagie les ganes d’associar-se i eixir al carrer per visibilitzar el descontent front a les inequitats socials. Hem d’aconseguir no només avenços institucionals, que també, sinó, sobre tot, que ls violent*s se senten en minoria, perquè es mengen el seu odi i no el propaguen. Per això FEM XARXA.
20 21 22 23 24 25 26 27
No hem d’oblidar, però, d’on venim. Hem de reconèixer les nostres pròpies actituds i pensaments misògins, LGTBIfòbics, racistes, classistes, etc. I hem de fer un treball al si de la nostra associació per tal de veure-les primer i seguidament eradicar-les. És vergonyós que anomenem a les nostres amigues heterosexuals 'mariliendres'. És vergonyós que considerem la ploma una qualitat indesitjable o poc atractiva, és vergonyós el buit que se'ns fa sovint a les persones transsexuals... la llista de vergonyes és massa llarga. Les nostres polítiques han de ser per tant feministes, per combatre les discriminacions de gènere, per combatre la violència que ens pressupossa homes o dones heterosexuals, sense perdre com a referent la multiplicitat de lluites que es donen al món.
28 29 30 31 32 33 34
03
ponència política 8é congrés del Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals
01
En els últims anys, Lambda i altres grups federats, així com la mateixa FELGTB, s’han convertit en grups de pressió
02
que han aconseguit cotes d’integració social arran de l’aprovació de lleis que cerquen la igualtat i nous drets de
03
ciutadania. Aquesta important labor ha fet que el nostre discurs estiguera centrat en la igualtat, per tal de facilitar
04
la integració social de qui ho desitjara. No hem deixat, tanmateix, d’ésser conscients que les diferències individuals
05
són la base de la diversitat, cosa que hem tingut present al nostre discurs, encara que a una segona línia de cara
06
l’exterior per tal d’aconseguir uns objectius pragmàtics de curt termini, que sense dubte també tindran fruits amb
07
el pas del temps.
08
És el moment de reconèixer els límits d'aquest discurs, les necessàries lluites que deixa al marge i que, ara sí,
09
ens correspon encetar. Hem viscut en pròpia carn la crudesa d'un règim que prohibeix, estigmatitza, patologitza i
10
genera brutals desigualtats. En conseqüència, no podem limitar-nos a combatre l'LGTBIfòbia, com si aquesta fora
11
independent del nostre veritable enemic, aquest sistema que ha fet de la sexualitat un altre instrument des d'on
12
generar asimetries i marginació.
13
Hem de tornar a preguntar-nos quina és la concepció i, sobre tot, la regulació social de la sexualitat: com se
14
sancionen els diferents desitjos, les diferents pràctiques, quins condicionants s'estableixen a la seua visibilitat,
15
quines identitats són negades, discriminades o criminalitzades. Haurem d'ampliar la nostra perspectiva: identificar
16
la connexió existent entre la violència estructural que patim les dones, la població LGTBI, les persones que exercim
17
la prostitució, ls que pactem i construim models de relació més enllà de la parella estable, i en general tot*s aquell*s
18
que, de forma conscient o involuntària, posem en qüestió la normativa reguladora de la sexualitat amb els nostres
19
desitjos, pràctiques, relacions i cossos. És necessari, en resum, establir un marc de referència més general dins
20
el qual poguem articular les nostres reivindicacions específiques com a LGTBI i que ens facilite, tot d'una, l'assumpció
21
d'un compromís major amb l'alliberament sexual i els drets que li són consustancials.
22
Comencem, per exemple, per combatre no sòls el prejudici i l'estigma sinó prioritàriament el pensament conservador
23
que és la seua arrel. No ens deslliguem si ens associen amb la ploma, amb la promiscuitat, amb el 'llibertinatge'
24
sexual: reivindiquem ans al contrari la llibertat i els drets sexuals, posem la defensa de la diversitat per damunt
25
de la línia que demana respectabilitat cap a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, i reivindiquem molt especialment
26
aquella diversitat que el sistema tracta de suprimir, excloure o invisibilitzar. Una diversitat que veu a les persones
27
més enllà del reduit model de homes i dones heterosexuals, o de la suposada estabilitat de les orientacions sexuals
28
i les identitats de gènere, sense oblidar altres identitats derivades de discriminacions ètniques o de situació laboral,
29
etc., que ens travessen com a LGTBIs i suposen tantes o majors dificultats a l’Estat Espanyol que l’orientació dels
30
desitjos o la vivència dels cossos.
31
El desenvolupament d'una nova estratègia discursiva requerirà en molts casos reflexió, formació i debat; per això
32
el treball que hem de continuar fent, ara com a prioritari en les nostres agendes, es mou en clau interna i externa
33
a diferents nivells:
ponència política 8é congrés del Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals
04
1. Combatem l'heterocentrisme A nivell intern i extern hem de continuar amb la lluita contra l’heterocentrisme, l’LGTBIfòbia, el masclisme i la misogínia, així com per la visibilitat de les diverses possibilitats afectives i sexuals més enllà de la parella estable. La visibilitat lèsbica i l’empoderament feminista encara estan pendents, la transfòbia està molt arrelada i l’LGTBIfòbia internalitzada no les hem superades ni de bon troç: prova d’això la tenim al rebuig de la gent que visibilitzem la condició LGTBI amb l’anomenada ploma. En aquest sentit tenim un treball d’educació tant a l’interior de la nostra 'comunitat' com a l’exterior, amb el desvetllament de la construcció del model heterosexista basat en l’existència suposadament natural de dos únics sexes als que s’ajusten dos gèneres complementaris. Parlar d’heterosexualitat obligatòria, heterocentrisme o heterosexisme suposa a més entendre l’heterosexualitat com a institució social, partint de la idea que tothom ha de ser naturalment heterosexual, perquè el fet heterosexual és la norma, allò natural, allò correcte, viable, que té poder. Quan es parla d’heterosexualitat com a institució social es parteix del fet que la vida sexual no es limita a l’àmbit privat sino que ix d’allí per impregnar tots els àmbits de la vida de les persones. Es veu la sexualitat amb una finalitat reproductiva i a la família heterosexual com la base de la societat. Aquesta visió, recolçada per les institucions religioses, educatives, familiars i els mitjans de comunicació, naturalitza i normativitza la vivència de la sexualitat lligant-la a la família nuclear, la divisió sexual del treball i la submisió de les dones. Qüestionar l'heterosexualitat com a institució serà clau, a més, en la nostra defensa de la diversitat familiar, permetent-nos rebatre el model heterosexista que presenta al pare i la mare com a figures complementàries i, per tant, insustituibles. Les famílies homoparentals són una bofetada al pensament ranci que és incapaç de veure més enllà d'aquest model. Les nostres famílies van alhora més enllà de la parella amb fills, les formem amb les amistats, convivint o cadascú a sa casa, en parelles obertes, etc.
01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19
2. Lambda davant la regulació político-social de la sexualitat De forma prou inconnexa, i no sempre amb la suficient reflexió, hem vingut incorporant a la nostra agenda diferents temes relacionats amb la regulació de la sexualitat des dels diferents poders, les institucions mèdiques, policials, etc., que seria desitjable començar a articular i fins i tot revisar, aclarint primer que res com pensem que es relacionen el poder i la sexualitat i què entenem així, en definitiva, per alliberament. Haurem de tornar a debatre sobre el significat i les implicacions dels nostres propis desitjos, rols, mirades, models d'afectivitat i sexualitat que reproduim o inventem. En qualsevol cas, a nivell intern hem de començar un procés de debat per veure quines són les nostres posicions envers diferents temes com:
20 21 22 23 24 25 26 27
a. La defensa en espais públics de la transsexualitat com a patologia mental, per tal d’aconseguir l’accés als recursos sanitaris públics. En aquest tema, com en molts altres, hem de veure que la diversitat d’opinions no és una debilitat, sinó una fortalesa. L’estratègia política més adequada és allò que hem de debatre com a col·lectiu.
28 29 30
b. El posicionament davant la violència de gènere dins les parelles LGTBI. Hem de demanar que la llei contra la violència exercida cap a les dones reconega aquests casos quan siguen fruit de la translació de models heterocentrats? O demanar una altra llei perquè contemple més amplament les relacions de poder basades en la diferència d’empoderament? Són necessàries noves lleis, o podem pressionar perquè les ja existents s’apliquen més efectivament?
31 32 33 34
05
ponència política 8é congrés del Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals
01 02 03 04 05 06 07 08 09
c. La regulació envers el cos i les pràctiques sexuals, o el debat entorn certes pràctiques que impliquen relacions de poder molt desiguals. Defensem la regulació de la prostitució com a garantia d'una millora en les condicions laborals de les persones que l'exerceixen, però hem debatut què significa l'experiència de prostituir-se des d'una perspectiva d'alliberament sexual? La sexualitat entre menors, intergeneracional, o el debat al voltant d'allò que es denomina pràctiques sexuals perverses genera grans discrepàncies, hem d’adoptar un posicionament o deixar de banda certs tabús que atemptarien contra la nostra respectabilitat? Protegir les sensibilitats puritanes no és la nostra tasca; les nostres respostes han de ser valentes i els nostres actes podrien començar per la creació de plataformes de debat amb altres col·lectius, no sòls LGTBIs, que pensen en accions per traure les institucions dels nostres cossos.
10 11 12 13 14 15 16
III. Línies de treball prioritàries als àmbits d'actuació La renovació discursiva no tindria cap trascendència si no l'acompanyàrem d'una intensificació del treball i l'acció política, que hem de continuar desenvolupant per àrees, tractant d'agrupar al màxim totes aquelles qüestions íntimament vinculades. Aquesta parcelació temàtica, en qualsevol cas, no pot traduir-se en la mancança d'una coherència global; per aquest motiu serà fonamental articular, d'una banda, les distintes reivindicacions específiques dins un mateix discurs, comú a tot el col·lectiu, i incloure en les nostres demandes concretes, d'altra, la major diversitat possible, transversalitzant-la.
17 18 19
La importància estratègica de l'àmbit educatiu com a punt des d'on engegar la transformació social a mitjà i llarg termini justifica que trobem en aquesta àrea les nostres màximes prioritats. Considerant la seua vinculació amb la qualitat de vida, però, els àmbits de la salut sexual i el treball requeriran també una atenció considerable:
20 21 22 23 24 25 26 27 28 29
1. Educació Tenim un gran treball per fer desmuntant prejudicis tant entre les persones que ens autoidentifiquem com a LGTBIs, com entre les que s’autoidentifiquen com a heterosexuals. Els tallers que estem elaborant sobre diversitat de gènere a través de la visibilització del sistema de dicotomisme sexual (que naturalitza l’existència de dos sexes amb dos gèneres complementaris) són una bona eina, i els hem d’aplicar tant dins el nostre col·lectiu com a través de les nostes xarxes. Al mateix temps, a l’educació formal hem d’examinar els modes d’influir als continguts que arriben a qui s’està formant a les institucions educatives i hem d’aprofitar les xerrades als centres per introduir elements en contra del sistema de binarisme gènere-sexual. No ens conformem, en qualsevol cas, amb una aillada defensa del respecte o tolerància cap a la diversitat sexual dins l'escola; reivindiquem la introducció en aquesta d'una veritable i completa educació afectiva i sexual.
30 31 32 33 34
2. Salut sexual Tenim pendent que la sanitat pública assumisca les nostres demandes de reasignació sexual a totes les comunitats autònomes, quan com a persones transsexuals sentim eixa necessitat. És una lluita que no deixarem de banda per cap motiu. Tampoc no defallirem en la lluita contra el VIH-sida i la qualitat de vida de les persones seropositives reclamant un sistema sanitari que responga davant la malaltia i que incentive la detecció precoç. No obstant això,
ponència política 8é congrés del Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals
06
hem de procurar que la nostra visió per la salut siga més ampla i que el nostre activisme s’enfoque en la prevenció
01
de totes les ITS i la conscienciació dels grups tradicionalment menys informats en sexe segur, com ens passa a
02
les lesbianes i les persones més joves.
03
3. Treball
04
Les dones transsexuals enfrontem greus dificultats a l’hora de trobar feina i l’absència de regulació de la prostitució
05
afecta especialment la nostra qualitat de vida, per tant hem de reforçar el nostre discurs entorn de la formalització
06
d’aquest treball i la pressió dins les plataformes que lluiten pels drets laborals. En les mateixes hem de fer també
07
especials esforços per les majors dificultats d’inserció laboral que tenim les lesbianes i les persones seropositives
08
i en la lluita contra l'LGTBIfòbia al lloc de treball. Alhora, hem de ser conscients que no només la nostra identitat
09
de gènere i la nostra orientació o preferències sexuals ens dificulten la inserció laboral, també som més vulnerables
10
si tenim un color de pell diferent al que es relaciona amb el poder, segons el nostre estatus migratori o el nostre
11
nivell d’educació formal.
12
IV. Consolidant els nostres drets
13
La tramitació de projectes i posterior aprovació de lleis que suposaven la consecució dels nostres objectius en allò
14
referit a la igualtat formal va obrir al conjunt de la societat el debat sobre els nostres drets, un debat que guanyàrem
15
amb el recolzament d'una majoria no sòls parlamentària sinó també social.
16
El debat, malgrat tot, roman obert. La nostra igualtat continua qüestionada per sectors, malauradament també
17
amplis, de la societat espanyola; i continua a més a més recorreguda pel Partit Popular al Tribunal Constitucional,
18
la sentència del qual ens brindarà l'ocasió perfecta, esperem, per reduir a la mínima expressió el qüestionament
19
jurídic, polític i en conseqüència social dels drets ja reconeguts.
20
Comprometre als sectors progressistes en la defensa de la nostra igualtat no va resultar gaire fàcil, malgrat
21
l'esperable sensibilitat d'aquests cap a una població tan estigmatitzada. Convèncer a la dreta era impensable
22
en aquell moment, per descomptat, i encara avui sembla una àrdua tasca. De fet, des del mateix teixit associatiu
23
LGTB ja s'han donat alguns passos en aquesta direcció, demanant en nombroses ocasions a la jerarquia catòlica
24
i al Partit Popular que abandonaren la seua particular croada contra les sexualitats minoritzades. Iniciatives
25
prou improductives si tenim en compte sòls la resposta oficial rebuda, però que han anat reforçant almenys la
26
discussió interna tant dins de l'Esglèsia com, més visiblement, dins del principal partit de l'oposició al parlament
27
espanyol.
28
Els esforços realitzats, en qualsevol cas, han estat insuficients davant una tasca de tal rellevància, inel·ludible. A
29
més de la consolidació definitiva dels nostres drets, la fi del debat polític i social al seu voltant significaria una
30
millora de la qualitat de vida gens menyspreable per a gran qüantitat d'LGTBI que, ara mateix, viuen en entorns
31
molt hostils, on l'LGTBIfòbia més patent no troba obstacles per expressar-se.
32
07
ponència política 8é congrés del Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals
01 02 03 04 05 06 07
Encetar iniciatives diverses encaminades a deslegitimar la discussió al voltant dels nostres drets ha de ser una prioritat per als propers anys. No podem renunciar a acostar-nos i establir espais de diàleg, en aquest sentit, amb aquell*s que s'han caracteritzat per la seua posició contrària a les nostres reivindicacions més bàsiques. La nova estratègia discursiva i l'ampliació del marc de referència proposats no suposen així, en cap cas, l'oblit del principi d'igualtat; aquest concepte simplement es resitua dins el nostre discurs perdent la posició central que ha ocupat últimament, protagonisme que podrà recuperar no obstant en el treball o la interlocució que realitzem amb aquests partits, associacions o, en general, sectors de població escassament sensibles a les nostres demandes.
08 09 10 11 12 13
V. La xarxa de Lambda L'etapa que el nostre col·lectiu es troba a punt d'encetar requereix, conseqüentment, la posada en marxa de noves directrius i línies d'actuació en les seues relacions amb les diferents administracions, el teixit associatiu i empresarial de l'entorn. Per descomptat, hem de tractar amb cura les bones relacions que Lambda ha vingut consolidant; ara es tracta fonamentalment d'ampliar aquesta xarxa, en consonància amb la nova estratègia discursiva i les línies de treball marcades com a prioritàries.
14 15 16 17 18 19 20 21 22 23
En primer lloc, cal aprofundir en les nostres pròpies arrels i reforçar els llaços amb el feminisme, vincle imprescindible un cop més per fer avançar al moviment LGTBI: el discurs feminista ens garanteix un punt de partida sòlid des d'on articular les reivindicacions que hauran d'anar sorgint com a conseqüència de l'ampliació del marc de referència, d'allò estrictament LGTBI a la defensa general de l'alliberament i els drets sexuals. Seran les associacions feministes, doncs, les primeres amb les quals haurem de treballar i debatre aquests temes. No hi seran les úniques, no obstant: s'hauria de promoure, de fet, la constitució d'una plataforma més ampla, on tingueren cabuda persones i entitats diverses (associacions de dones, anti-feixistes, anti-sistema, professionals de la sexologia, partits i sindicats compromesos amb la causa, etc.), que s'encarregaren conjuntament de prendre i fer públics els posicionaments envers aquells aspectes de la regulació político-social de l'àmbit de la sexualitat que no afecten específicament a lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals.
24 25 26 27 28
En segon lloc, caldrà afiançar l'aliança amb tot tipus d'entitats i professionals que treballen en els àmbits on hem fixat les prioritats més immediates: l'educatiu (estudiants, docents, pares i mares, etc.), el laboral (sindicats, associacions de persones que exerceixen la prostitució, altres col·lectius amb dificultats d'inserció laboral, etc.) i l'àmbit de la salut (associacions de seropositius i, més generalment, de lluita contra el VIH i altres ITS's, sexòlegs i altres professionals, etc.).
29 30 31 32 33 34
Per últim, però no menys important, s'haurà de treballar l'establiment d'espais d'interlocució i sensibilització amb les bases o representants del Partit Popular així com de moviments catòlics, sindicats i altres associacions de dreta. Sense rebutjar la possibilitat d'un diàleg profitós, semblaria clarament il·lusori tractar de trobar entre aquestes entitats noves aliances. No es la intenció, de tota manera, forçar un acostament insincer, sinó combatre la legitimitat de la qual encara avui gaudeix l'LGTBIfòbia, convèncer als sectors menys conservadors d'aquestes entitats per tal que no donen suport a l'odi i la violència LGTBIfoba que habitualment promocionen o consenteixen.
ponència política 8é congrés del Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals
08
L'administració, el teixit associatiu i l'empresarial poden oferir-nos un suport del qual seria erroni prescindir. Ara
01
bé, no tinguem por a l'establiment de límits i principis d'actuació que ens garanteixen unes relacions amb aquests
02
menys problemàtiques des d'un punt de vista ètic. L'afiançament del caràcter polític del nostre col·lectiu, junt amb
03
l'ampliació en múltiples direccions de la nostra xarxa de relacions associatives, exigeix un major compromís que
04
mai a l'hora de mantenir una independència absoluta i evident, que a més haurem de transmetre o fer visible interna
05
i externament, no sòls respecte de les distintes administracions sinó respecte a qualsevol partit, qualsevol associació,
06
qualsevol empresa. Autonomia que cal garantir també en els nostres posicionaments externs de suport a altres
07
lluites, o dins aquelles plataformes o federacions a les quals ens involucrem i amb les quals adquirim un compromís,
08
on no podem convertir mai la sintonia desitjable amb algunes entitats en aliança inquebrantable. Parlem d'espais
09
on s'ha de participar sempre des de la coherència amb els nostres principis, objectius, anàlisi de la situació social
10
i de les situacions específiques tractades, respecte a les normes bàsiques de funcionament de cada plataforma
11
o federació, etc.; i en aquest sentit haurem de fer un esforç de comunicació amb tot*s ls nostres representants per
12
garantir que siga veritablement la nostra veu, la de Lambda, la que fem arribar als diferents fòrums de debat i
13
participació.
14
VI. Conclusió
15
La fructífera etapa en la qual hem aconseguit més igualtat i l’ampliació dels nostres drets ens ha deixat un sentiment
16
d’eufòria del qual hem de gaudir al màxim. L'estratègia de la igualtat ha sigut efectiva per a la majoria de la població
17
i encara l’hem d’emprar amb els sectors més conservadors que posen en dubte la legitimitat dels nostres drets.
18
No obstant això, hem de continuar la nostra labor educativa i ampliar horitzons, tant dins del nostre col·lectiu com
19
fora. La idea d’acceptació social, encara que no siga el nostre discurs oficial, volteja arrelat al discurs de la igualtat
20
i és el que impregna amplament les ments de la majoria de nosaltres com a activistes. Per això, començàrem a
21
difondre la idea de diversitat.
22
És hora, però, que desenvolupem eixa idea i inclús la resignifiquem amb el que hem anomenat l’ampliació del
23
marc de referència, és a dir, hem de ser capaç*s de veure el sistema patriarcal i heterosexista que genera
24
violència als nostres cossos i els nostres desitjos, basant-se en un model de societat que ens classifica
25
únicament com a dones, o com a homes heterosexuals, de manera suposadament natural. Aquest model binari
26
ens redueix: a un colp d’ull se’ns assigna un sexe, al qual s’ha d’ajustar un gènere i una sexualitat heterosexual.
27
Evidentment, l’aplicació d’aquest canvi conceptual no és senzill, inclús pot veure’s com una utopia. L’hem de
28
tindre en compte, però, com a guia de les nostres accions, perquè tota revolució comença per la visibilitat de
29
la violència.
30
Amb aquest marc conceptual, les polítiques que fem cap a l’educació les encaminarem cap a la deconstrucció dels
31
esquemes que són l'arrel de la intolerància i cap a l’empoderament feminista com a LGTBI. Les nostres polítiques
32
laborals i de salut tindran especial cura dels sectors més afectats pel sistema violent. I les nostres xarxes ens
33
serviran per fer arribar el nostre discurs i les nostres accions a més gent.
34
09
ponència política 8é congrés del Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals
01 02 03 04 05 06 07 08 09
Tractem de deconstruir un règim opressiu alhora que assumim un compromís immediat amb la qualitat de les vides, sovint fràgils o precàries, que conformen el nostre moviment. Aquest doble objectiu ens obliga a tenir la vista a l'horitzó i els peus a terra, a dur endavant estratègies en apariència contradictòries, necessàriament diverses. Qüestionem-nos constantment, clar, sense por a reconèixer possibles errades, però no ens ahofeguem en debats que plantejen com a irreconciliables la normalització i l'alliberament, les lluites identitàries i la defensa d'una societat on no calguen les etiquetes, el desenvolupament de l'ambient i la visibilitat de la diversitat sexual en l'espai públic, el diàleg amb sectors conservadors i l'aprofundiment en les nostres arrels feministes i d'esquerra. Compabilitzar aquestes estratègies és el nostre deure com a moviment utòpic que no es desentén, però, de la violència qüotidiana que diàriament ha d'amortiguar i combatre.
10
( * ) Més enllà del qüestionament explícit, el propi llenguatge utilitzat en la present ponència pretén mostrar el nostre desacord amb un sistema binari
11
que redueix la diversitat de gènere a dos únics sexes. Front a altres recursos com l'arroba, o la repetició del mateix sintagma en masculí i femení, el
12
recurs de l'asterisc (per substituir les desinències corresponents al gènere dels noms i adjectius) i de la forma "ls" (que substitueix alhora les formes
13
pronominals "els" i "les") no sòls aconsegueix no invisibilitzar a les dones dins el discurs evitant l'ús de l'universal masculí, sinó que permet a més
14
visibilitzar a ls company*s intersexuals i les persones transgènere.