12é congrés ponència política i organitzativa

12é Congrés: Teixim amb tu un món divers

Ponència Política i Organitzativa – Pàg. 1

12é Congrés: Teixim amb tu un món divers

SUMARI PREÀMBUL 1. EL CONTEXT DEL COL·LECTIU LGTB ALS INICIS DE 2017 1.1. Coordenades generals del món en què vivim 1.1.1. El canvi de color polític als àmbits municipal i autonòmic 1.1.2. Continuisme en el marc de la inestabilitat institucional estatal 1.1.3. L’entorn internacional: cap a un panorama reaccionari?

1. 2. La situació actual del col·lectiu LGTB valencià 1.2.1. Els límits de la legislació i la lluita per la igualtat real 1.2.2. Les sigles invisibles dels col·lectius silenciats 1.2.3. La urgència de construir espais lliures entre iguals 2. POSICIONAMENT SOCIOPOLÍTIC DE LAMBDA 2.1. Reivindicacions pendents per als “governs del canvi” 2.2. Sinèrgies i cooperació amb altres agents socials 2.3. Els principis feministes com a element estructurant 2.4. L’Orgull LGTB i altres moments importants de visibilitat 3. SITUACIÓ ESTRUCTURAL DE LAMBDA I PROPOSTA DE REFORMA 3.1. La necessitat d’apel·lar a una unió fluïda i polièdrica 3.2. Les dues comissions, en sintonia 3.2.1. La Comissió Executiva, més àgil 3.2.2. La Comissió Permanent, més lleugera i flexible 3.3. Dues formes d’organitzar-se i treballar en base als objectius, temps i energies 3.3.1. Els Grups de Treball Permanent 3.3.2. Els Grups de Treball Específic 3.4. La potenciació de les activitats com a forma i plataforma de cohesió i coneixement 3.5. La prestació de serveis 4. NOUS ELEMENTS PER A AVANÇAR CONJUNTAMENT 4.1. La nova seu, un espai de trobada obert a diferents realitats 4.2. L’aprofitament i ús racionalitzat de les TIC 4.3. La formació i l’empoderament com a principis bàsics del dia a dia 4.4. Un altaveu per la defensa dels nostres drets democràtics 4.5 Una nova denominació, més inclusiva 5. SITUACIÓ ECONÒMICA I IMPORTÀNCIA DE L’ASSOCIACIONISME 5.1. Un context inèdit pel que fa als recursos públics 5.2. Alternatives per la independència política 5.3. El valor econòmic del compromís associatiu 6. CONCLUSIONS

Ponència Política i Organitzativa – Pàg. 2

12é Congrés: Teixim amb tu un món divers

PREÀMBUL Després de més de trenta anys de lluita, Lambda es troba, per primera vegada, en un context polític plenament favorable a les nostres demandes, adreçades a aconseguir la igualtat real de les persones LGTB. Cal encara un treball molt profund amb la societat valenciana i, en general, espanyola, perquè es respecte i assumisca plenament la diversitat sexual, de gènere i familiar, igual que ocorre amb les qüestions relatives a la igualtat de gènere i la realitat de les persones que conviuen amb VIH. Malgrat l’aprovació de lleis i la millora substancial de les nostres vides pel que fa a la possibilitat de viure en llibertat, encara existeixen molts àmbits en els quals hi ha tasques molt importants a desenvolupar si volem acabar amb totes les violències i evitar possibles reviscolaments d’LGTBfòbia, fruit de l’ascens de posicions reaccionàries. I és que no hem d’oblidar l’actual context global de crisi, inestabilitat i desmobilització. Les agressions quotidianes que les persones LGTB continuem patint a tots els àmbits, el difícil dia a dia de les persones trans, la lesbofòbia a la que es veuen encara sotmeses les dones lesbianes en diferents àmbits, el masclisme en general, la invisibilitat de la bisexualitat, els prejudicis i el rebuig que existeixen de cara persones LGTB que conviuen amb VIH, la inseguretat i incertesa amb què viuen les persones refugiades o migrants, la supremacia cultural de l’heteronormativitat, el context de precarització de la joventut, la situació de pèrdua de drets, o els desafiaments futurs que presenta la integració de la diversitat familiar, són, de forma sintètica, alguns dels reptes pendents. És el moment, per tant, d’aprofitar l’actual context per treballar a un nivell multidisciplinari de forma més cohesionada, coneixent-nos millor a partir de la nostra pròpia heterogeneïtat interna, per tal de poder seguir constituint un front comú, enèrgic i dinàmic per continuar avançant en el dret a la diversitat en tots els àmbits de la vida quotidiana i no permetre ni un sol pas enrere. És el moment de Lambda, el col·lectiu per la diversitat sexual, familiar i de gènere de València.

Ponència Política i Organitzativa – Pàg. 3

12é Congrés: Teixim amb tu un món divers

1. EL CONTEXT DEL COL·LECTIU LGTB ALS INICIS DE 2017 1.1. COORDENADES GENERALS DEL MÓN EN QUÈ VIVIM 1.1.1. EL CANVI DE COLOR POLÍTIC ALS ÀMBITS MUNICIPAL I AUTONÒMIC Les eleccions de maig de 2015 varen donar com a resultat un canvi polític radical en la composició tant de les Corts Valencianes com del Consell. Per primera vegada en vora vint anys, tant els principals ajuntaments com la Generalitat Valenciana varen passar a estar ocupats per partits favorables al col·lectiu LGTB i a les demandes històriques de Lambda. Això ha tingut com a conseqüència un canvi fonamental en les relacions de Lambda amb les diferents Administracions públiques valencianes; relacions marcades pel diàleg i la col·laboració front les de l’etapa anterior, caracteritzades per l’enfrontament i/o la desconsideració, per part de les diferents administracions. Com a exemple, la creació de diversos càrrecs i institucions encarregades de la defensa de la diversitat, i s’han posat en marxa equips per a desenvolupar i aprovar legislació per a la nostra igualtat efectiva. Per tant, ens trobem en una etapa de govern inèdita en els gairebé quaranta anys de règim democràtic, oberta a les nostres demandes i disposada a treballar per la plena inclusió de persones amb orientacions sexuals i identitats de gènere diverses.

El nou color polític del País Valencià és, en línies generals, positiu de cara al col·lectiu LGTB, però comporta dues dificultats afegides. D’una banda, la bona relació i predisposició a portar endavant polítiques favorables a la nostra lluita demanden una major càrrega de treball de forma continuada i intensa per part de les persones que integrem Lambda. I, d’altra, el moviment associatiu valencià, en general, s’ha vist afeblit pel fet que persones fortament implicades en ell han passat a ocupar càrrecs públics, la qual cosa ha minvat les forces humanes de les associacions.

Malgrat això, degut a la situació financera de la Generalitat i de molts dels ajuntaments, és difícil que les Administracions públiques puguen satisfer les expectatives del col·lectiu LGTB pel que fa a la portada endavant d’accions i programes que comporten despeses importants.

1.1.2. CONTINUÏSME EN EL MARC DE LA INESTABILITAT INSTITUCIONAL ESTATAL Per contra, la situació general a l’Estat espanyol no ens és tan favorable. El govern actual, en el qual es troba el Partit Popular (PP) en minoria, continua amb una política d’involució i de dificultats per al desenvolupament dels drets de les persones LGTB. . No només atenent-nos a les declaracions públiques de gran part dels seus alts càrrecs, sinó també per l’estreta relació que el PP manté amb mitjans ultraconservadors i amb la jerarquia eclesiàstica catòlica. Tot i això, si bé estan existint algunes veus crítiques en aquest sentit, l’acció de govern dels últims anys, marcada per l’augment de les desigualtats socials i econòmiques - entre altres, fruit de l’antiga majoria absoluta i de la gestió de la crisi econòmica - no permet confiar en un canvi de postura substancial en clau igualitària. A aquesta circumstància cal afegir l’enorme inestabilitat institucional dins la qual està immersa la política estatal, la qual cosa, no obstant, deixa oberta la possibilitat de canvis i reconfiguracions, més o menys profundes, a curt o mitjà termini.

Ponència Política i Organitzativa – Pàg. 4

12é Congrés: Teixim amb tu un món divers

1.1.3. L’ENTORN INTERNACIONAL: CAP A UN PANORAMA REACCIONARI? La situació internacional de les persones LGTB és francament preocupant, i podríem estar al llindar de l’inici d’un període de retrocés. Estem vivint un moment d’augment de les desigualtats socials paral·lelament al creixement de forces polítiques reaccionàries i antidemocràtiques. Això té com a conseqüència no només l’empitjorament de la situació de les persones LGTB a aquelles zones del món caracteritzades per la manca de drets, sinó també l’auge de discursos fomentant l’odi a territoris que, fins ara, havien avançat cap a la igualtat i la no discriminació. Els recents canvis de govern a països com els Estats Units o el Brasil, per posar alguns exemples, han tingut com a resultat l’elecció (o imposició) de dirigents clarament LGTBfòbics. A la Unió Europea, amb governs ultraconservadors com els d’Hongria o Polònia, així com l’ascens de l’extrema dreta al Regne Unit, França, els Països Baixos o Alemanya entre d’altres, la situació tampoc sembla massa esperançadora. D’altra banda, els feminicidis i delictes d’odi LGTBfòbics continuent sent un tema sagnant a tota Llatinoamèrica. A Rússia i la seua òrbita d’influència continuen amb polítiques clarament regressives cap als drets de les persones LGTB. A pesar de tot això, hi ha quatre situacions particularment greus i que tenen implicacions importants per a l’Estat espanyol i la Unió Europea. En primer lloc, l’ascens de l’islamisme radical al nord d’Àfrica i el Pròxim Orient. En segon lloc, la crisi de les persones refugiades com a conseqüència de les guerres de Síria i Líbia. En tercer lloc, la situació de persecució, assetjament i assassinat que les persones LGTB pateixen de forma generalitzada a tot el continent africà. I, en quart lloc, no hem d’oblidar ací la situació peculiar que representa l’ocupació marroquina del Sàhara i la problemàtica afegida que suposa per a les persones LGTB d’origen sahrauí a sòl espanyol (temporalment o no) tota la qüestió diplomàtica, a la qual l’Estat espanyol té una important responsabilitat.

Aquestes circumstàncies són especialment greus perquè posen de relleu la inacció dels governs occidentals per a acollir a persones refugiades i desenvolupar-ne polítiques solidàries i d’apaivagament, amb conseqüències particularment sagnants per a les persones LGTB que fugen dels seus països d’origen per por a morir.

1. 2. LA SITUACIÓ ACTUAL DEL COL·LECTIU LGTB VALENCIÀ 1.2.1. ELS LÍMITS DE LA LEGISLACIÓ I LA LLUITA PER LA IGUALTAT REAL Afortunadament, però no de forma senzilla ni gratuïta, l’Estat espanyol és un dels més avançats del món pel que fa a legislació favorable als drets i llibertats de les persones LGTB. Però açò pot donar una sensació errònia o inexacta de la situació real que vivim a la si de la nostra societat, on encara existeix una forta LGTBfòbia social en tots els àmbits de la vida.

Tots els informes indiquen que la major part dels delictes d’odi a l’Estat espanyol són patits per persones LGTB. Els nivells d’assetjament als entorns educatius són alarmants, especialment a les àrees rurals i cap a menors i adolescents trans. En molts casos, l’orientació sexual i la identitat de gènere no normativa continuen sense poder fer-se visibles a molts àmbits laborals, amb problemes d’inserció especialment greus per a persones trans i/o persones LGTB que conviuen amb VIH. Al món esportiu, els nivells d’LGTBfòbia són altíssims i no hi ha pràcticament cap visibilització de la diversitat. Tampoc a la ràdio i la televisió, inclosa

Ponència Política i Organitzativa – Pàg. 5

12é Congrés: Teixim amb tu un món divers

Radiotelevisió Espanyola, trobem moltes referències a persones LGTB, o fora dels models estereotipats. De forma intermitent però continuada, associacions ultraconservadores, mitjans de comunicació reaccionaris i les jerarquies eclesiàstiques emeten discursos que atempten clarament contra la nostra forma de ser i viure. A més, els mitjans de comunicació inclús cometen errors de terme en relació al VIH/Sida, utilitzant la malaltia com a reclam sensacionalista en els seus titulars, incrementant l'estigma I la discriminació. Hi ha, per tant, encara moltes qüestions a treballar per a aconseguir la igualtat real de les persones LGTB. Al País Valencià, actualment està en procés d’elaboració la Llei integral trans, i s’estan posant en marxa el protocol d’actuació per a garantir el dret a la identitat de gènere, l’expressió de gènere i la intersexualitat als centres educatius. Però encara no tenim una Llei contra l’LGTBfòbia com l’aprovada a altres Comunitats Autònomes (que, de totes formes, no estan funcionant plenament per la falta de dotació pressupostària i/o de voluntat política). Tampoc no existeix legislació d’aquest tipus a nivell estatal, la qual cosa deixa fora aquells aspectes que són competència de l’Estat.

L’aprovació de lleis adreçades a ampliar i salvaguardar els nostres drets no ha de ser incompatible, sinó que, de fet, ha d’anar acompanyada d’una plena inclusió de la diversitat sexual, de gènere i familiar en les estructures polítiques, socials i culturals de la societat valenciana i espanyola. Només aconseguirem la plena igualtat quan l’heterosexualitat com a principi sociocultural deixe de ser l’opció única, normalitzada i privilegiada.

Per tant, un dels objectius que hauríem d'aconseguir és conscienciar definitivament la societat per al respecte i assumpció de la diversitat sexual, de gènere i familiar. Això implica, en conseqüència, la necessitat de formar en aquest sentit a totes i tots els professionals de tots els àmbits - Ensenyament, Salut, Ciències Jurídiques, Administració Pública, Cossos i Forces de Seguretat, Artístic i Cultural, Empresarial, Esportiu... - perquè les realitats LGTB estiguen presents en tots ells. I no només, sinó perquè el respecte a la diversitat, representada sobretot per persones amb orientacions sexuals i identitats de gènere diverses, siga integrada socialment de forma plena, al marge de les identitats que hem desenvolupat al llarg dels darrers quaranta-vuit anys.

1.2.2. LES SIGLES INVISIBLES DELS COL·LECTIUS SILENCIATS Aprofitant el moment de canvi polític, els pròxims anys semblen una bona oportunitat per a aprovar canvis legislatius i programes d’acció per a lluitar contra l’exclusió social i laboral d’aquelles persones que, dins del col·lectiu LGTB, la pateixen amb major intensitat. És el cas de les persones trans i intersex i, en particular, de les dones trans, sobretot per les dificultats que troben pel que fa a l’accés al món laboral.

També de les persones LGTB que conviuen amb VIH, que han de fer front encara a un fort estigma I discriminació inclús en entorns pròxims com la comunitat LGTB, que normalment és on han de visibilitzar la seua condició per a poder desenvolupar una vida sexo-afectiva i de relacions socials normalitzada, i on el desconeixement i els prejudicis ho impedeixen. Però també dins de la societat en general, on les Administracions públiques han mostrat tradicionalment una actitud de passivitat, havent de tindre un paper fonamental en reduir l'estigma I la discriminació.

Ponència Política i Organitzativa – Pàg. 6

12é Congrés: Teixim amb tu un món divers

Un altre cas és el constituït per les persones que pertanyen a una cultura sensiblement diferent a la tradicional i principal dels territoris espanyols, com ara les persones migrants i les refugiades o la Comunitat romaní, tenint sempre en ment la pròpia diversitat interna d’aquestes persones pel que fa a la seua situació socioeconòmica, origen cultural i religiós o situació legal, i les dificultats afegides que pateixen degut a la xenofòbia.

D’igual forma, cal parar èmfasi en la situació particular que constitueixen les famílies LGTB, ara reconegudes i possibles jurídicament com una realitat social més però encara no del tot normalitzades, són més vulnerables i poden haver de fer front a situacions de desigualtat o discriminació, cosa extensible a les seues filles i fills i a la resta del seu entorn familiar.

Tanmateix, la realitat LGTB hauria de contemplar-se a altres col·lectivitats en les quals està absolutament invisibilitzada, però que suposa una dificultat afegida per al benestar d’eixes persones. És el cas de la gent major, les persones amb diversitat funcional o les residents a àmbits rurals.

1.2.3. LA URGÈNCIA DE CONSTRUIR ESPAIS LLIURES ENTRE IGUALS A València i el seu àmbit metropolità, així com a la resta del País Valencià, no trobem pràcticament espais de sociabilitat o d’oci que vagen específicament adreçats a persones LGTB i/o que constituïsquen llocs completament segurs per a nosaltres. La majoria d’espais que existeixen tenen com a públic fonamentalment els homes gais o bisexuals, i s’emmarquen dins de l’oci nocturn o sexual. A penes no hi ha llocs per a dones lesbianes o bisexuals o per a persones trans, així com indrets que puguen oferir un tipus d’oci diferent, alternatiu o no comercial. A més a més, la tradicional feblesa dels col·lectius LGTB espanyols pel que fa a la manca de recursos econòmics i de suports institucionals, la qual cosa es tradueix en inestabilitat espacial i limitació d’activitats, junt als efectes que la crisi econòmica ha tingut sobre espais d’oci diferents com les llibreries o cafeteries, fan que les persones LGTB tinguem encara més limitades les nostres possibilitats per conèixer gent i sentir-se entre iguals. Tampoc la revolució que en certa forma han suposat les noves tecnologies i, més recentment, les aplicacions i xarxes socials, s’ha mostrat com una alternativa útil per a la construcció de relacions interpersonals basades en l’afectivitat, el respecte, el (re)coneixement, el suport mutu i la solidaritat.

Tradicionalment, les condicions de vida derivades de l’LGTBfòbia han forçat les persones LGTB a no poder desenvolupar-nos completament en llibertat. Aquesta circumstància ha canviat amb el temps, però sempre dins de les dinàmiques d’oci i sociabilitat que caracteritzen les societats de consum, i que no creen les millors condicions per a l’establiment de relacions igualitàries, sanes i no basades en el consum o la fugacitat. En definitiva, les possibilitats per conèixer profundament persones iguals dins del col·lectiu LGTB continuen sent escasses i, fora del moviment associatiu LGTB, inaccessibles.

Les persones LGTB hem de poder sentir-nos lliures a qualsevol racó de la societat, cosa que, malauradament, encara no ocorre. Tanmateix, atesa la nostra diversitat, necessitem i hem d’aconseguir generar espais i estructures de relació alternatives. Moltes persones LGTB busquen les associacions com Lambda com a espais on conèixer persones en llibertat i igualtat. Més encara en un moment com l’actual, on la proliferació de discursos d’odi o de relativisme ètic i moral pot conduir a un enfortiment de l’LGTBfòbia i a la pèrdua de drets i

Ponència Política i Organitzativa – Pàg. 7

12é Congrés: Teixim amb tu un món divers

llibertats pel que fa a la diversitat sexual, de gènere i familiar. En el futur, per tant, anem a necessitar conèixer-nos més i millor per a constituir una plataforma que ens servisca no només per a la reivindicació política sino també com a espai de sociabilitat dins del respecte a la diferència.

2. POSICIONAMENT SOCIOPOLÍTIC DE LAMBDA 2.1. REIVINDICACIONS PENDENTS PER ALS “GOVERNS DEL CANVI” El canvi de govern autonòmic i municipal és l’oportunitat que les persones LGTB tenim, per primera vegada en molts anys, perquè les nostres demandes siguen escoltades no des de l’oposició sinó assumides pels equips de govern. Però, més enllà que el context ens siga favorable, Lambda ha de continuar lluitant activament per vetllar que es respecten els nostres drets i llibertats, i continuar sent una entitat independent en la seua tasca política. Ara podem i devem exigir a les Administracions municipals, provincials i autonòmica que assumisquen aquelles mesures que els correspon pel que fa a garantir la igualtat i no discriminació de totes les persones amb independència de la seua orientació sexual i identitat de gènere. Lambda, per tant, ha de constituir-se en altaveu de les demandes i en garant del seu compliment, però ha de quedar clar que els drets de les persones LGTB no són únicament cosa de les associacions LGTB, sinó del govern i la societat democràtiques.

La diversitat sexual, familiar i de gènere ha de contemplar-se de forma definitiva a tota la societat per a esborrar definitivament l’LGTBfòbia. Per tant, hem de tractar de transversalitzar les nostres demandes a tots els àmbits socials i a totes les Administracions públiques implicades.

Tal i com s’està ja elaborant, hem d’aconseguir l’aprovació i implementació de la Llei integral trans en el marc del País Valencià, així com impulsar una Llei contra l’LGTBfòbia. És important insistir en la idea d’implementació d’aquestes lleis, i no sols en la seua aprovació, per a evitar que ocòrrega com a altres Comunitats Autònomes, on no estan funcionant. També exigirem, entre altres coses, la creació d’un Observatori contra l’LGTBfòbia al País Valencià, que s’encarregue de fer un seguiment, anàlisi i actuació front les denúncies per LGTBfòbia que siguen realitzades al País Valencià. En tot cas, Lambda ha de lluitar amb els demés col·lectius de l’Estat espanyol perquè la legislació igualitarista en matèria de diversitat sexual, de gènere i familiar siga extensible a tot el territori estatal i perquè el marc competencial autonòmic no siga una excusa a l’hora de garantir el compliment dels drets polítics, civils i culturals de les persones LGTB a cap part de l’Estat.

Cal desenvolupar una important tasca de sensibilització promovent un canvi en la consciència social, favorable a la diversitat en general, i sexogenèrica i familiar en particular. Això implicarà sol·licitar col·laboració als ajuntaments i, en cas que es creen, als consells comarcals, per portar endavant programes de formació i sensibilització sobre el col·lectiu LGTB valencià en la seua diversitat interna. S’haurà d’intentar especialment arribar a aquelles zones on tradicionalment la diversitat sexual, de gènere i familiar no ha estat visible, en particular, les comarques rurals i les zones urbanes amb predominança de població d’origen migrant. El mateix serà reivindicat davant les Conselleries que integren la Generalitat, i les Diputacions.

Aquestes polítiques de sensibilització hauran d’incloure formació específica cap a tot el cos

Ponència Política i Organitzativa – Pàg. 8

12é Congrés: Teixim amb tu un món divers

amb vincle contractual amb les Administracions públiques valencianes, en especial cap al personal sanitari, educatiu i policial. En la mesura possible i de la mà amb altres associacions espanyoles i de la FELGTB, tenint en compte el Govern central, també ho exigirem a l’Administració estatal.

Tanmateix s’ha d’acabar amb la presumpció d’heterosexualitat a tots els àmbits de la vida i especialment a l’àmbit sanitari, on serà una prioritat assegurar el dret a la Salut de les persones trans en un marc despatologitzant, i la deguda atenció a la prevenció del VIH i el tractament de les persones LGTB positives en VIH, independentment de la seua situació personal. Per a això, serà necessari transformar l’actual paradigma en prevenció del VIH per centrar-lo en la salut sexual i prevenció de tot tipus d’infeccions de transmissió sexual (ITS), i implementar-hi la perspectiva de gènere. També demandarem polítiques públiques contra l’estigma i la discriminació i de conscienciació adreçades específicament contra la transfòbia i la serofòbia, sobretot als àmbits laboral i de l’Administració.

En l’àmbit de l’Ensenyament caldrà lluitar per l’eradicació de l’assetjament LGTBfòbic, autèntica lacra que arrosseguen les i els joves LGTB, a tots els nivells educatius - des d’infantil fins a l’universitari - i amb independència de la titularitat pública, privada o concertada dels centres, en una triple direcció: en la implementació de la diversitat sexual, de gènere i familiar al currículum educatiu valencià de forma específica i transversal, en la visibilització de referents LGTB, en la realització de campanyes específiques contra el bullying LGTBfòbic i la plomafòbia (tant dins com fora de l’àmbit LGTB), i en l’elaboració i aplicació de protocols contra aquestos, per aconseguir que els centres acaben sent espais segurs on l’alumnat es visibilitze lliurement i s’empodere.

En la mateixa línia, i de forma prioritària atenent a l’ascens dels discursos xenòfobs i l’anomenada “crisi de les persones refugiades” que arriben al País Valencià, seguirem col·laborant amb les entitats que brinden protecció i assessorament a les sol·licitants d'asil perquè aquestes garantisquen entorns segurs i amigables, i per fer que els processos de tràmit d'asil siguen el menys traumàtic possibles quant a l'espai on haurien de viure les refugiades.

Continuarem insistint als ajuntaments perquè posen en marxa programes sobre la situació LGTB al món i les causes i conseqüències dels processos migratoris de persones LGTB, i als centres dependents del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, directament o a través de les ONGs amb les quals Lambda hi col·labora. Lambda exigirà al Ministeri de l’Interior el tancament immediat i irreversible de tots els CIEs (Centres d’Internament d’Estrangers) de l’Estat per considerar-les presons on no es respecten els Drets Humans.

En el moment en que comencen les emissions de la nova Corporació Valenciana de Mitjans Audiovisuals, reivindicarem la inclusió del tractament de la diversitat sexual, de gènere i familiar, així com del VIH/Sida, a tots els continguts de la nova programació, des de la diversitat interna del col·lectiu LGTB valencià i fora de visions estereotipades, que puguen servir de referents positius cap a les persones LGTB de totes les edats, així com una eina per a la destrucció dels prejudicis. La potenciació de la Cultura LGTB, a través d’activitats encapçalades per Lambda o en les que col·laborem amb altres entitats públiques - com les dependents de la Generalitat o amb les universitats - o associacions, haurà de ser un pilar entorn del qual cohesionar, enfortir i visibilitzar el nostre col·lectiu, les nostres realitats diverses i reivindicacions pendents, aprofitant el moment de “rellançament” de polítiques culturals que estem vivint a València i el nou context de celebració de l’Orgull.

Ponència Política i Organitzativa – Pàg. 9

12é Congrés: Teixim amb tu un món divers

Finalment, pel que fa a l’aplicació de polítiques de Memòria Històrica Democràtica, continuarem exigint la reparació i el reconeixement públic del col·lectiu LGTB, històricament silenciat, i en particular, de les víctimes de persecució per part del franquisme a causa de la seua orientació sexual o identitat de gènere, així com la posada en valor del paper del moviment d’alliberament gai i lesbià portat a terme durant la Transició democràtica valenciana.

En l’àmbit de les reivindicacions cap a l’Administració estatal, en el marc de la FELGTB, caldrà sumar forces, en particular, per traure endavant una Llei integral trans i una Llei contra l’LGTBfòbia d’àmbit estatal, així com la inclusió de continguts de diversitat LGTB a la part curricular corresponent al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, la formació en prevenció i lluita contra els delictes d’odi LGTBfòbics per part dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat, una política de cooperació internacional i d’ajuda a les persones refugiades solidària, oberta i respectuosa amb els Drets Humans per part dels Ministeris d’Afers Exteriors i de Cooperació, i de l’Interior, un pacte d’Estat en matèria de VIH, una política activa de visibilització de la diversitat i de condemna de l’LGTBfòbia al món esportiu i el desenvolupament d’una praxi jurídica, sanitària i policial que contemple la violència intragènere amb mesures per a la prevenció, identificació, protecció i tractament.

2.2. SINÈRGIES I COOPERACIÓ AMB ALTRES AGENTS SOCIALS Tal i com es va plantejar fa dos anys, les sinèrgies i aliances amb altres associacions, col·lectius i fòrums socials i de participació ciutadana ha de ser una prioritat per a Lambda, no només perquè resulten fonamentals per poder complir tot allò que desitgem fer, sinó també perquè l’actual context fa que siguem poca gent dins del món dels moviments socials, i cal sumar forces.

La col·laboració amb altres associacions que lluiten per la plena inclusió de totes les persones dins del concepte democràtic de ciutadania és, per tant, fonamental per a Lambda, però cal tindre en compte que, simultàniament, això requereix d’un major esforç. Així doncs, i com que és una qüestió prioritària, en els pròxims anys intentarem buscar formes de cooperació amb altres agents socials, que estiguen en equilibri amb l’actual estat de les forces i energies de la gent que integrem Lambda, particularment a la ciutat de València.

Moltes de les qüestions a treballar que afecten el col·lectiu LGTB estan dins del marc competencial estatal, raó per la qual Lambda haurà de defensar les seues polítiques davant l’Administració estatal, coordinant-se amb la resta d’entitats espanyoles a través de la FELGTB. Igualment, ens coordinarem amb la resta d’entitats LGTB valencianes per a sumar forces en les qüestions municipals i autonòmiques del País Valencià, i per tal d’enfortir els vincles interns entre el col·lectiu LGTB de les tres províncies, afavorint-ne el reconeixement i la solidaritat mútues. Per últim, cal també esmentar que Lambda continuarà formant part de la International Lesbian, Gay Bisexual, Transgender and Internsex Association (ILGA) o de Transgender Europe (TGEU).

2.3. ELS PRINCIPIS FEMINISTES COM A ELEMENT ESTRUCTURANT El moviment feminista i el moviment LGTB sempre han estat aliats en la major part dels seus objectius i demandes. Des dels orígens del Moviment d’alliberament sexual, les màximes del

Ponència Política i Organitzativa – Pàg. 10

12é Congrés: Teixim amb tu un món divers

feminisme han estat assumides com a pròpies pel moviment LGTB, i per Lambda en particular.

Com a associació, apostem clarament per l’assumpció i defensa de la lluita per la igualtat de gènere i contra tots els tipus de violència contra les dones. La nostra entitat continuarà implementant la paritat com a criteri i treballarà per la visibilització, empoderament i reconeixement de totes les dones que en formen part, atenent a les seues especificitats derivades de l’orientació sexual i la identitat de gènere.

Tenint en compte el moment de reviscolament (o de visibilització) dels discursos i pràctiques masclistes, considerem una prioritat continuar defensant el feminisme com un dels pilars de la teoria i l’acció política de Lambda. Acabar amb les violències masclistes també és fonamental per aconseguir la plena igualtat de les persones LGTB. Des de la nostra associació lluitarem per l’eliminació del sexisme en totes les seues manifestacions, des de la divisió sexuada dels joguets fins a les agressions als carrers que les dones pateixen pel fet de ser-ho. Igualment, haurem de visibilitzar les problemàtiques específiques de les dones lesbianes, bisexuals i trans, dins dels fòrums feministes dels quals formem part. Buscarem per tant estar presents, a través de la fórmula que ens resulte més idònia, en el Consell de la Dona, la Plataforma Feminista i la Casa de la Dona, i continuar treballant perquè la presència i les reivindicacions de les dones lesbianes, bisexuals i trans siga major en el conjunt del moviment feminista valencià i les accions que porte endavant.

2.4. L’ORGULL LGTB I ALTRES MOMENTS IMPORTANTS DE VISIBILITAT El 28 de juny, dia de l’Orgull LGTB, és una data importantíssima per al col·lectiu LGTB a nivell internacional, i també per a Lambda, en tant que és la principal entitat representativa de persones amb orientacions sexuals i identitats de gènere diverses del País Valencià. Els orgulls de la ciutat de València de 2015 i 2016 han estat els més multitudinaris de la història i els que han rebut un major recolzament institucional, aconseguint recuperar i ampliar la tradicional festa posterior a la manifestació, i omplint el mes de juny de moltes activitats, descentralitzant també l’Orgull per diversos barris de la ciutat. Molts ajuntaments del País Valencià, a més a més, s’han adherit a la commemoració d’aquesta data, convertint-nos en un referent per a la resta de l’Estat.

Durant els pròxims anys, haurem de treballar perquè l’Orgull continue estant present com una data destacada dins del calendari valencià, i que siga un dia de reivindicació i festa tot respectant la diversitat interna del col·lectiu LGTB. Tractarem de vetllar perquè la cobertura informativa pública per part dels nous mitjans de comunicació autonòmics siga correcta i respectuosa.

Lambda també lluitarà perquè les altres dates importants per al col·lectiu LGTB - 15 de març, Dia de la Visibilitat Trans; 26 d’abril, Dia de la Visibilitat Lèsbica; 17 de Maig, Dia Internacional contra l’LGTBfòbia; 23 de setembre, Dia de la Visibilitat Bisexual; i 1 de desembre, Dia Mundial de la Lluita contra la Sida - tinguen el ressò públic i el recolzament polític que necessiten. Pel que fa a altres commemoracions, Lambda estarà present a tots aquells dies en què siga important la visibilització de la diversitat sexual, de gènere i familiar, així com a qualsevol punt de informació i prevenció en matèria de VIH/Sida, però ho farem sempre i quan les Administracions garantisquen el nostre dret a la seguretat, per tal d’evitar agressions com les patides durant els darrers dos anys a la Processó Cívica del 9 d’Octubre.

Ponència Política i Organitzativa – Pàg. 11

12é Congrés: Teixim amb tu un món divers

3. SITUACIÓ ESTRUCTURAL DE LAMBDA I PROPOSTA DE REFORMA 3.1. LA NECESSITAT D’APEL·LAR A UNA UNIÓ FLUÏDA I POLIÈDRICA Un fet comú a tot el món occidental és la despolitització i desmobilització de la majoria de la societat. El sistema democràtic és entès, moltes vegades, exclusivament com la participació a processos electorals, de manera que l’exercici de la democràcia per altres canals alternatius o integrada en la vida quotidiana no és una cosa generalitzada. Això dóna com a resultat el fet que els moviments socials no compten amb un número gran de persones per fer front a totes les demandes que encara queden pendents. Si a això li afegim la manca de recursos econòmics, el panorama que obtenim no és massa encoratjador.

Per tant, la situació actual de Lambda és semblant a la que viuen altres associacions valencianes. Més en el cas d’aquells moviments socials les reivindicacions dels quals han estat assumides, parcialment o totalment, pels nous equips de govern, la qual cosa també pot contribuir a la desmobilització. Però aquest mateix canvi, junt al procés de reconfiguració social i política que estem vivint, es tradueix en una necessitat de major implicació i treball perquè pugam aconseguir la plena inclusió de les persones LGTB, o no perdre els drets i llibertats aconseguides.

Actualment, Lambda està funcionant en base a múltiples Grups, Projectes i Serveis (GPS). La major part dels grups de treball han anat sorgint al llarg dels trenta anys de vida de la nostra associació, en funció de les demandes del col·lectiu LGTB i del canviant context sociopolític.

Mai no hem sigut un col·lectiu afavorit per les institucions públiques, i com a moviment social mai no hem tingut tampoc molts excedents ni d’activistes, ni de recursos econòmics, ni de temps, ni d’energies.

La cada vegada major diversitat interna del col·lectiu LGTB, els creixents reptes als quals hem de fer front i la necessitat d’adequar-nos a les noves realitats polítiques i socials, marcades per canvis abruptes i ràpids, fa necessari cometre reformes que permeten que la nostra associació siga més àgil, estiga més unida i puga donar resposta correcta i ràpida a les demandes del col·lectiu LGTB i la nova situació política. Així, els tres principis que guiaran l’estructura i funcionament de Lambda per als pròxims anys seran la transversalitat, el pragmatisme i la cohesió.

La transversalitat ha d’entendre’s com una forma flexible i oberta de pertànyer i de treballar.

La multiplicació d’identitats, la diversitat d’àmbits de treball i l’heterogeneïtat de circumstàncies personals i grupals en base a diferents variables, són fenòmens més que visibles a la si del col·lectiu LGTB. Allò que ens uneix és la lluita comuna i col·lectiva pel respecte cap a la diversitat sexual, de gènere i familiar, així com el respecte cap a les persones LGTB que conviuen amb el VIH/Sida. Cada persona hi contribueix des de la seua pròpia posició, però cal assumir com a pròpia la línia de treball de Lambda, tot sense apropiar-nos de la veu d’altres persones i entenent que la unitat no és sinònim d’homogeneïtat. Per tant, la transversalització d’objectius és una meta a assolir de cara al futur. La transversalitat, en definitiva, s’ha d’entendre com una forma de treballar que implique una major i millor comunicació i connexió entre totes les persones que integrem Lambda.

Ponència Política i Organitzativa – Pàg. 12

12é Congrés: Teixim amb tu un món divers

El pragmatisme no és més que l’assumir quines són les forces de que disposem i quines són les demandes que tenim, i organitzar-nos en conseqüència. La realitat apuntada abans - baix nombre de persones implicades en moviments socials, context polític demandant de molt de treball, creixement de les demandes per a aconseguir la igualtat real i efectiva... - fa necessari que siguem molt conscients que els nostres recursos són limitats i cal optimitzar-los. Per tant, ser pragmàtiques i pragmàtics no implica renunciar a grans somnis sinó assumir que hem de treballar des de la realitat amb la qual estem en contacte i fer-ho de la manera més harmònica possible.

Però la transversalitat i el pragmatisme no són possibles si no constituïm una entitat cohesionada. Cal potenciar els vincles polítics i de treball, però també humans i emocionals, entre les persones que integrem Lambda. Ser una entitat cohesionada implica funcionar totes i tots a una, empatitzant amb les lluites de les companyes i companys però respectant els nostres ritmes, temps i energies, així com la nostra pròpia diversitat interna. Cohesionar, dotar de sentit d’unitat una associació tan gran i diversa com Lambda, és difícil, però és un requisit indispensable perquè poguem fer front als nous temps que vénen.

Som poca gent, el context demanda molt de nosaltres, necessitem conèixer-nos més i millor, els nostres objectius són diversos, i els nostres temps i energies són limitats. Per tot això, Lambda necessita d’acometre algunes reformes internes en la línia de transversalitzar el treball des del pragmatisme i la cohesió, permetent aunar energies i donar resposta a les noves necessitats contextuals i per part de les i els membres en actiu. Aquesta reforma tractarà de diversificar l’actual estructura interna de l’associació, alhora que intentarà simplificar el seu funcionament, i anirà en la línia de la construcció d’un col·lectiu no només unit per l’activisme polític, sinó també per vincles que ens permeten crear un espai alternatiu on poder conèixernos, empoderar-nos i desenvolupar-nos.

Seguint aquestos principis, proposem un alleugerament dels grups que composen Lambda dividint-los en dos tipus - Grups de Treball Permanent i Grups de Treball Específic - en base a la seua participació en les estructures governamentals i de gestió quotidianes de Lambda, la seua composició interna, els seus objectius i/o la seua durada. També suggerim una potenciació de les activitats adreçades a la sociabilitat interna per a poder desenvolupar més vincles entre nosaltres i poder generar un espai de trobada per a tot el col·lectiu LGTB. Finalment, proposem una xicoteta simplificació de l’estructura i funcionament de les Comissions Executiva i Permanent, tot esclarint i reforçant aquelles tasques que els hi corresponen.

3.2. LES DUES COMISSIONS, EN SINTONIA 3.2.1. LA COMISSIÓ EXECUTIVA, MÉS ÀGIL La Comissió Executiva (CE) té un paper fonamental en el dia a dia de l’associació. En síntesi, es tracta d’un òrgan pensat per portar endavant de forma ràpida i eficient aquelles tasques més immediates de l’entitat i gestionar-la. Però la sobrecàrrega de treball, l’excés de tasques assumides (de facto) per alguns dels càrrecs en cas que altres fallen, i el fet d’haver de resoldre molts temes de forma ràpida, fa que les persones que hi formen part estiguen sobresaturades. L’única opció possible és que els càrrecs siguen assumits amb responsabilitat per part de les persones que hi opten, i que no s’hagen d’encarregar d’altres tasques més enllà

Ponència Política i Organitzativa – Pàg. 13

12é Congrés: Teixim amb tu un món divers

de les que els hi pertoquen, a causa de les possibles carències derivades del funcionament d’altres àmbits de l’entitat. Per tant, l’agilització de la Comissió Executiva només tindrà sentit si la resta de l’estructura funciona correctament, raó per la qual a penes no pateix canvis substancials.

La Comissió Executiva, per tant, haurà d’estar integrada pels quatre càrrecs unipersonals establerts als Estatuts i, necessàriament, per una Vocalia de Polítiques Interidentitàries, que s’encarregarà de gestionar la presència i les activitats relacionades amb la diversitat identitària interna de Lambda, i una altra Vocalia de Voluntariat, més aquelles altres vocalies establertes als Estatuts.

3.2.2. LA COMISSIÓ PERMANENT, MÉS LLEUGERA I FLEXIBLE Resumidament, la Comissió Permanent resulta de la reunió de les persones que coordinen els grups i projectes en actiu de Lambda i de la Comissió Executiva, així com de qualsevol membre de Lambda que vulga assistir-hi. El fet que siga un òrgan decisori de l’associació, comporta una important càrrega de treball quotidià que requereix, per tant, d’estar composada necessàriament per aquells grups i projectes que treballen de forma continuada durant tot l’any. A més a més, la Comissió Permanent ha de representar obligatòriament el treball transversal que es realitza a l’associació. Això significa que els grups de treball transversal i continuat amb representació fixa serien, en base als actuals, Cultura, Educació, Drets Humans, Joves, LGTB Positius, i Salut Sexual i VIH. En funció de les demandes i necessitats podrien crear-se nous grups transversals, seguint els criteris establerts als Estatuts.

A continuació, definirem les característiques bàsiques dels Grups de Treball Permanents i Específics, així com la posada en funcionament de les diferents activitats. Posteriorment es reflectiran i desenvoluparan en un Reglament.

3.3. DUES FORMES D’ORGANITZAR-SE I TREBALLAR EN BASE ALS OBJECTIUS, TEMPS I ENERGIES 3.3.1. ELS GRUPS DE TREBALL PERMANENT Els Grups Permanents seran aquells que es caracteritzen per la seua composició i treball transversals i l’activitat política dels quals siga constant i s’efectue al llarg de tot l’any.

Aquestos grups tindran representació obligatòria a la Comissió Permanent, en tant que el seu treball és transversal a tot el col·lectiu i les seues activitats són permanents. El funcionament intern d’aquestos grups serà autònom en el marc estatutari de Lambda, així com la seua gestió interna, però en funció de les possibilitats de cada un, podran estructurar-se com una xarxa en la qual les responsabilitats puguen estar repartides entre les i els membres, sempre i quan les tasques de Coordinació queden cobertes.

En base als grups actuals, els Grups Permanents seran Cultura, Educació, Drets Humans, Joves, LGTB Positius, i Salut Sexual i VIH.

Ponència Política i Organitzativa – Pàg. 14

12é Congrés: Teixim amb tu un món divers

3.3.2. ELS GRUPS DE TREBALL ESPECÍFIC Els Grups Específics seran aquells que es constitueixen per al treball puntual i concret d’un tema, i que poden tindre continuïtat o no, en funció dels objectius. Els Grups Específics es crearan per donar cabuda tant a aquelles demandes i reivindicacions que sorgisquen en un moment determinat com en temes específics necessaris per portar endavant l’agenda política de Lambda i que no tinguen cabuda concreta dins dels Grups Permanents. Per això, tindran la possibilitat d’assistir a la Comissió Permanent, però no l’obligatorietat, per la qual cosa hauran d’informar de les seues activitats bé presencialment, bé a través de l’enllaç establert amb la Comissió Executiva (per exemple, a través d’una Vocalia de Polítiques Interidentitàries o d’Activitats). El funcionament i gestió interna serà el mateix que el dels Grups Permanents.

Amb aquesta mena de canvi, cerquem resoldre diverses qüestions. D’una banda, que la Comissió Executiva no haja d’encarregar-se de qüestions derivades de la necessitat de complir amb una agenda política no assumida completament, pels motius que siga, pels grups actuals (alguns dels quals no existeixen més que formalment). D’altra, que la Comissió Permanent, amb tota la feina administrativa i informativa que impliquen les tasques de coordinació i gestió dels grups, només siga obligatòria per als grups amb treball transversal i accions de treball immediates, i opcional per a la resta. També, potenciar el treball transversal i el coneixement interidentitari dins dels grups permanents de l’associació. I, per últim, constituir espais específics i concrets per a treballar més i millor les qüestions de tipus específicament identitari o amb un caràcter temporal, gaudint d’autonomia respecte al treball quotidià que els grups permanents han de realitzar periòdicament,i permetent que cada persona puga trobar millor el seu espai en funció de les seues necessitats i disponibilitat.

A partir de la situació actual de Lambda i del calendari anual, alguns dels Grups Específics que podrien constituir-se són: Polítiques i Visibilitat Lèsbica, Polítiques i Visibilitat Trans, Polítiques i Visibilitat Bisexual i Pansexual, Orgull, Organització de Jornades Estatals, o Assumptes Religiosos.

3.4. LA POTENCIACIÓ DE LES ACTIVITATS COM A FORMA I PLATAFORMA DE COHESIÓ I CONEIXEMENT Una de les grans demandes que té la nostra associació per donar resposta a les reivindicacions del col·lectiu LGTB valencià és la de proporcionar un espai de sociabilitat alternatiu al circuit comercial que existeix a València i que, a més de ser reduït, se centra en un tipus d’oci molt determinat i adreçat sobretot als homes. Moltes de les persones que vénen a Lambda busquen un espai segur entre iguals on poder conèixer gent. A més, el funcionament que tenim, en base a grups i amb moltes activitats pròpies de cada un, no permet desenvolupar massa relacions interpersonals entre les persones que formem Lambda com a conjunt, sent difícil conèixer-nos i, per tant, entrar en contacte amb altres realitats compartides. Per tant, la realització d’activitats obertes, externes o internes a Lambda, amb continuïtat o no, puntuals o periòdiques, ha de ser una prioritat junt a la lluita política diària, fent de l’associació un vertader punt de trobada i de socialització.

Les activitats sempre estaran enllaçades amb la resta del col·lectiu a través de les Vocalies adients. La transformació d’alguns grups tradicionals en activitats es justifica senzillament pel funcionament que aquestos han vingut tenint al llarg dels últims anys, per la qual cosa es

Ponència Política i Organitzativa – Pàg. 15

12é Congrés: Teixim amb tu un món divers

tracta únicament d’atorgar un nou espai en el qual poder desenvolupar els seus objectius, sense que hagen d’estar vinculats de forma tan continuada ni administrativament exigent amb els dos òrgans de treball quotidià, centrats en les qüestions transversals i diàries.

Algunes de les activitats que, seguint la línia actual de Lambda, poden portar-se a terme, són el Grup de Teatre, les Heidis, el Grup de Senderisme, l’organització de Conferències i Trobades, Famílies, o espais de discussió sobre Feminisme/s i Estudis LGTB. 3.5. LA PRESTACIÓ DE SERVEIS Lambda és la principal entitat prestatària de serveis en qüestions sobre diversitat sexual, familiar i de gènere al País Valencià, inclosos en l’Oficina Tècnica i/o els grups i projectes. Per una banda, oferim serveis específics per al col·lectiu LGTB de València, com són les assessories, els dos Grups d’Ajuda Mútua, la prova ràpida, el grup d’Adolescents, la Biblioteca, l’acollida a persones refugiades, i la col·laboració amb treballadores i treballadors trans del sexe. D’altra banda, oferim serveis de formació i sensibilització a la població en general, així com a les i els professionals (policia, docents, personal de biblioteques, Administració pública…).

Cal continuar en aquesta línia i tractar d’aprofitar al màxim els recursos que puguen provindre dels nous equips de govern municipals i autonòmic, així com d’altres institucions, i alhora, demandar perquè siga l’Administració pública la que s’encarregue d’assumir les obligacions necessàries per garantir el benestar complet de les persones LGTB en la seua diversitat.

Ponència Política i Organitzativa – Pàg. 16

12é Congrés: Teixim amb tu un món divers

4. NOUS ELEMENTS PER A AVANÇAR CONJUNTAMENT 4.1. LA NOVA SEU, UN ESPAI DE TROBADA OBERT A DIFERENTS REALITATS L’any 2017 s’ha iniciat amb un canvi de seu física per a Lambda. Amb aquest canvi, la seu és ara accessible per a persones amb mobilitat reduïda, i la seua configuració interna permet generar millors espais per a la trobada de diferents persones i que es convertisca en un vertader lloc de socialització. La seu ha de ser la llar de totes les persones que integrem Lambda, i per a això, pot i ha de ser aprofitada al màxim perquè totes les activitats que es realitzen a l’associació puguen ser útils i aprofitades pel major nombre de gent possible.

D’aquesta manera, la seu esdevé l’espai físic dins del qual poder cohesionar el col·lectiu i transversalitzar el treball i les vivències, posant diferents realitats en contacte.

Un dels aspectes que es podran desenvolupar, en la línia de la gènesi de diferents alternatives d’oci, serà un Centre de Documentació, permetent proporcionar un millor servei de biblioteca, així com posar en valor els fons històrics de l’arxiu de Lambda, un dels més nombrosos de l’Estat. Lambda posseeix un dels majors fons bibliogràfics específics LGTB, tant literari com científic, que actualment està a la disposició de totes i tots els socis en forma de préstec i també de la resta de la societat per a consulta. No obstant això, cal una reorganització dels fons, accelerar la catalogació de les obres, modernitzar la gestió del servei de préstec, integrar el catàleg per a la seua consulta online i difondre l’existència mateixa d’aquestos importants recursos, la qual cosa es podria aprofitar per a dinamitzar la pròpia seu.

El mateix podrà fer-se amb l’arxiu, la catalogació i accés normalitzat al qual encara està pendent. L’arxiu és fonamental per a salvaguardar la Memòria Històrica de Lambda i del moviment LGTB al País Valencià, i, tenint en compte que és un tema pendent des de fa dècades, hauríem d’aprofitar al màxim l’actual conjuntura per poder trobar les fórmules de realització i formes de finançament adequades per poder enllestir-lo, protegint i difonent el nostre Patrimoni.

4.2. L’APROFITAMENT I ÚS RACIONALITZAT DE LES TIC La comunicació interna i externa i el treball d’incidència política de Lambda es realitzen actualment, en gran mesura, a través de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) - les plataformes web, xarxes socials… - i les possibilitats que ofereix la societat de l’Era Digital en general. Aquestes, a més a més, s’han vingut utilitzant com a eines de treball. Hi ha una sèrie d’aspectes que, ara, cal abordar amb relativa urgència.

Com que cada cop estem més aprop d’un “Lambda 2.0”, urgeix l’elaboració d’un reglament d’usos de les xarxes socials, aplicacions mòbils, TIC basades en Internet i resta d’eines digitals, que siga incorporat a tots els grups, projectes i serveis de Lambda per a facilitar el treball intern i evitar els possibles abusos que puguen produir-se amb el seu ús. Tenint en compte la forta càrrega de treball afegit que comporta la gestió diària de les TIC, seria interessant contemplar alhora com es distribueix la coordinació de les TIC als grups, projectes i serveis per tal d’evitar que no siguen un problema afegit, o que impedisquen l’acometiment dels objectius establerts.

Ponència Política i Organitzativa – Pàg. 17

12é Congrés: Teixim amb tu un món divers

Cal crear una normativa d’ús sobre les TIC que utilitze Lambda com a mitjà de difusió perquè els continguts siguen atractius i estiguen equilibrats entre les diferents reivindicacions que replega l’entitat. Igualment, caldrà potenciar el dinamisme de les mateixes, per a evitar que l’acció de Lambda siga únicament informativa, i permeta la interacció social i l’acció política.

En aquest sentit, hi ha que estar present a Internet i a les xarxes socials, tant institucionals com no institucionals, per a desenvolupar al màxim les possibilitats que atorga el ciberactivisme, com per exemple per a denunciar agressions, actuar sobre els mals usos del llenguatge o per a la difusió de continguts culturals LGTB. El ciberactivisme no pot substituir l’activisme als carrers, però al món globalitzat en què ens trobem pot ser molt útil, sobretot pel que fa a la col·laboració amb els objectius d’altres agents socials i amb altres col·lectius LGTB. En qualsevol cas, hi haurà que continuar tenint en compte que l’ús de les TIC no ha de poder ni pot convertir-se en substitutiu de la comunicació interpersonal directa en aquelles qüestions en què així siga necessari, així com parar atenció a la bretxa digital que pot produir-se per part d’aquelles persones que, per diferents circumstàncies com ara l’edat o la situació econòmica, no puguen fer un ús corrent de les TIC per al seu treball a Lambda.

4.3. LA FORMACIÓ I L’EMPODERAMENT COM A PRINCIPIS BÀSICS DEL DIA A DIA Moltes persones que s’apropen a Lambda no tenen, inicialment, una vocació activista, si bé són conscients que la nostra entitat constitueix un espai segur i entre iguals i és l’encarregada de la defensa pública dels nostres drets i llibertats de cara a la societat. En molts casos, l’estructura i funcionament de Lambda es tradueix en una necessitat urgent perquè la gent que acudeix regularment a la seu s’implique i participe progressivament de la gran quantitat d’accions i activitats que es planifiquen. Tot respectant les expectatives i interessos de cada persona per formar part de Lambda i assumint que, com a associació, hem de saber donar resposta a totes quantes puguem. D’una banda, és important que totes les persones que en formem part tinguem una sèrie de recursos i eines conceptuals i polítiques bàsiques perquè el nostre discurs puga ser incorporat a la nostra vida quotidiana. D’altra banda, perquè puguem empoderar-nos i participar plenament tant de la vida interna de Lambda com de les accions que l’associació realitza cap a fora.

Fins ara, això s’ha fet bé a través del Curs de Voluntariat, bé a través dels grups, de forma interna, voluntària i discontínua. La idea és que, a partir d’ara, s’elabore un Programa de Formació Bàsica a aplicar a totes les persones que acudeixen regularment a la seu, i que contemple tots els àmbits de treball que repleguem. Aquest programa podria ser extern als grups, intern, o plantejar-se com una activitat general o intergrupal, per potenciar la transversalitat i la cohesió.

Existeixen altres aspectes importants a tindre en compte, a banda de l’empoderament personal i la possibilitat de proporcionar una formació bàsica a totes aquelles persones interessades en participar de l’acció política diària de Lambda. Un és, per exemple, la necessitat de tindre un discurs propi, fort i cohesionat en aquest moment en què la informació - i la desinformació prolifera a Internet i escoltem missatges constantment als mitjans de comunicació i les xarxes socials, per poder desenvolupar el ciberactivisme i també saber com surfejar entre l’enorme quantitat de dades que tenim al nostre abast només en fer un click. Un altre és, en aquesta línia, la importància de saber com respondre a les provocacions discursives que els grups

Ponència Política i Organitzativa – Pàg. 18

12é Congrés: Teixim amb tu un món divers

mediàtics de pressió reaccionaris, d’extrema dreta o vinculats a les altes jerarquies eclesiàstiques, realitzen de tant en tant en contra dels nostres drets democràtics i sota el pretext d’ús del dret a la llibertat d’expressió.

4.4. UN ALTAVEU PER LA DEFENSA DELS NOSTRES DRETS DEMOCRÀTICS Lambda és una associació que fa Política, en majúscula, ja que, entre altres, va nàixer per a encarregar-se de la defensa dels drets i llibertats de les persones amb una orientació sexual o identitat de gènere no normatives. Durant trenta anys, l’agenda política de les associacions LGTB ha anat canviant, en funció tant del context sociopolític com també de la composició interna de les entitats. Actualment ens trobem en un moment en què l’agenda política cal desenvolupar-la sobretot a nivell micro - acabar amb totes les violències LGTBfòbiques, ara que moltes lleis ja s’han aprovat, o estan en vespres de ser-ho - i on la diversitat interna s’ha multiplicat, no sols pel que respecta a les identitats, cada vegada més fluïdes i intereccionades, sinó també quant a ideologia, procedència cultural o situació laboral, de salut o de residència al territori.

Els recents atacs discursius emesos per determinats agents reaccionaris contraris a la diversitat sexual, de gènere i familiar no són un fet aïllat, sinó constant, i no poden ser únicament ignorats sota la creença que els canvis aconseguits pel que fa als nostres drets i llibertats són irreversibles. Sense una lluita adreçada al seu manteniment, no seria estrany que poguérem arribar a situacions de pèrdua de drets. Sobretot en un context estatal d’inestabilitat institucional, confrontació política i crispació social, i en una situació internacional d’ascens dels discursos d’odi i de la por.

Per tant, Lambda haurà de preparar-se perquè l’actual moment de col·laboració institucional no vaja en perjuí del discurs polític reivindicatiu de l’associació, ni cap a altres àmbits (com l’estatal o l’internacional) ni cap a possibles atacs que puguen rebre’s al País Valencià, amb independència de l’actuació de les Administracions. L’autoformació en clau empoderadora i reivindicativa de les sòcies, socis, voluntàries i voluntaris de Lambda és una de les eines més eficaces contra la proliferació de discursos LGTBfòbics quotidians, i també hem de dissenyar estratègies adreçades a combatre l’ascens de discursos d’odi, tractant no obstant d’evitar la confrontació directa i aprofitant totes les eines que el sistema democràtic posa al nostre abast per a la defensa dels nostres drets fonamentals. Una idea podria ser la creació d’un Grup Específic de Polítiques LGTB, que funcionara de forma autònoma però coordinada amb les dues comissions i la resta de grups i activitats.

4.5. UNA NOVA DENOMINACIÓ, MÉS INCLUSIVA Des de la seua creació en 1986, Lambda ha estat una associació que ha lluitat pel respecte i el dret a la diversitat sexual, familiar i de gènere, malgrat que aquest concepte de “diversitat” ha estat assumit discursivament i nominativament de forma més recent. El col·lectiu sorgit a final dels vuitanta va replegar, en un nou context, l’esperit dels fronts d’alliberament gai i lesbià característics del període immediatament posterior a Stonewall, i que, a l’Estat espanyol, cristal·litzaren durant la Transició. A mesura que determinades qüestions han anat visibilitzantse i assumint-se, altres identitats s’han anat sumant, visibilitzant, si bé cal aclarir que sempre han format part de la base activista i de l’horitzó polític – malgrat que les associacions no han lluitat sempre de forma prioritària per això – dels col·lectius. En el cas de Lambda, les

Ponència Política i Organitzativa – Pàg. 19

12é Congrés: Teixim amb tu un món divers

persones trans i les bisexuals.

La defensa de la diversitat, per tant, s’ha fet històricament a partir d’identitats de tipus polític i cultural, ja que lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals som els subjectes que, individualment i col·lectivament, més hem patit les violències derivades de l’heteropatriarcat i hem constituït una mena de col·lectiu social definit tant políticament com culturalment.

La proliferació d’identitats dins l’ampli espectre que es deriva de les coordenades de la sexualitat i el gènere, a les quals caldria afegir altres condicions fruit de les diverses circumstàncies de cada persona en cada marc polític, econòmic i cultural, és una realitat al nostre col·lectiu. Cada cop més, la defensa de la diversitat sexual, familiar i de gènere com a principi democràtic hauria de dependre menys dels subjectes teòricament més afectats. Alhora, a mesura que la situació ha anat canviant per a lesbianes i gais i s’han iniciat els passos per aconseguir avanços també pel que fa a les qüestions trans i bisexual, hem pogut aprofundir en aspectes de la lluita col·lectiva més enllà del - sempre necessari - reconeixement i visibilitat de les nostres identitats. A més a més, existeixen interessants debats terminològics que comporten determinades lluites polítiques que no haurien de ser ignorades. Per exemple, els debats entre transsexualitat i transgenerisme, com a ressò del debat feminista entre el sexe i el gènere; les connotacions del terme transsexual i la seua progressiva substitució pel de, senzillament, trans; les diferències entre heterosexualitat, homosexualitat, bisexualitat, pansexualitat...; l’impacte de la Teoria Queer i l’aparició de noves subjectivitats i problemàtiques més fluïdes, al marge de les identitats actuals; la necessitat d’apostar per la suma de lluites i el reconeixement de la pluralitat de variables que ens travessen i defineixen…

Totes aquestes qüestions, sumades al fet que la nostra associació és cada cop un espai més divers internament i que les lluites volem assumir-les de forma col·lectiva, fan que Lambda, tot i ser una associació integrada majoritàriament per lesbianes, gais, bisexuals i persones trans, de ser l’enllaç polític del col·lectiu LGTB valencià amb les institucions i de lluitar específicament contra l’LGTBfòbia, puga ser definida no en base a la seua composició sinó als seus objectius. El nostre horitzó és que les persones LGTB siguem plenament respectades i incloses, en una nova societat respectuosa amb tot l’espectre de la diversitat sexual, familiar i de gènere. És per això que, finalment, proposem que Lambda, que va ser concebut com el col·lectiu de gais i lesbianes de València, passe a denominar-se oficialment “Lambda.

Col·lectiu per la Diversitat Sexual, Familiar i de Gènere”.

Ponència Política i Organitzativa – Pàg. 20

12é Congrés: Teixim amb tu un món divers

5.

SITUACIÓ ECONÒMICA L’ASSOCIACIONISME

I

IMPORTÀNCIA

DE

5.1. UN CONTEXT INÈDIT PEL QUE FA ALS RECURSOS PÚBLICS Les polítiques econòmiques portades endavant per la Comissió Europea i el Govern espanyol per a la gestió de la crisi econòmica han tingut com a resultat una recuperació ínfima i relativa, basada a més a més en la precarització dels llocs de treball i les relacions laborals, i en la pèrdua de l’accés a drets fonamentals democràtics d’importants capes socials. Al País Valencià, la situació és encara més greu que a altres territoris de l’Estat a causa de les dècades de balafiament de recursos públics, l’escassa implementació de polítiques redistributives de la riquesa, les desigualtats fruit del model de finançament autonòmic, i la corrupció a les Administracions públiques - municipals, provincials i autonòmica.

Tot i això, l’actual gir governamental valencià ha mostrat símptomes de canvi pel que fa a l’ús dels recursos públics al servei de la ciutadania i està permetent donar una bomba d’oxigen a les associacions que treballem per la lluita pels drets democràtics i la plena inclusió. Així, a diferència d’altres moments, actualment Lambda compta amb el recolzament de les institucions públiques per portar endavant projectes i activitats adreçades a prestar serveis bàsics per a les persones LGTB que, de moment, l’Administració encara no ha assumit a títol particular.

Per tant, l’Oficina Tècnica de Lambda ha de continuar estudiant i postulant-se a aquells concursos i convocatòries de subvencions i ajudes que les diferents Administracions traguen, en la línia de poder complir i fins i tot ampliar els àmbits de treball de cara a la prestació de serveis específics cap al col·lectiu LGTB. A mesura que les Administracions continuen sense assumir per elles mateixes la prestació d’aquestos, haurem de continuar sent les associacions LGTB les que ho fem. Això, evidentment, demanda d’un grau de professionalització, coneixements, experiència i temps de dedicació que no pot ser assumit únicament pel voluntariat, i per tant, és una tasca que ha de realitzar-se des de l’Oficina Tècnica, dins del fet que som una Entitat sense ànim de lucre. El treball d’aquelles persones empleades per Lambda haurà de fugir, en la mesura que els projectes i ajudes públiques concedides permeta, de la precarització a la qual se’ns està sotmetent durant els darrers anys.

5.2. ALTERNATIVES PER LA INDEPENDÈNCIA POLÍTICA L’accés als recursos disponibles a través de l’Administració, no obstant, és limitat, degut sobretot a la situació de crisi econòmica i financera de la Generalitat. En tot cas, el finançament de Lambda no ha de dependre exclusivament de les subvencions o els concursos públics, si volem mantindre la nostra autonomia i capacitat d’organització i acció. Una de les grans diferències entre el món associatiu LGTB europeu i el nord-americà, tradicionalment, ha residit precisament en la capacitat per recaptar recursos fora de les Administracions públiques.

Si bé és cert que el funcionament sociopolític d’ambdós indrets és sensiblement diferent, hem de continuar esforçant-nos per ampliar les possibilitats de finançament.

Així doncs, seria interessant que, de cara als propers anys, Lambda poguera elaborar i implementar una estratègia de captació i fidelització de patrocinadors, tal i com ja ha sigut

Ponència Política i Organitzativa – Pàg. 21

12é Congrés: Teixim amb tu un món divers

plantejat, aprofitant per exemple el context de visibilitat de l’Orgull. En tot cas, en comparació a altres àmbits de l’Estat, cal tindre en compte que l’existència d’empreses o d’iniciatives privades LGTB-friendly al País Valencià és molt escassa, i que la crisi econòmica ha acabat a poc a poc amb molts dels espais que existien.

En tot cas, cal aprofitar les possibilitats existents i superar definitivament la tradicional bretxa que, en moltes ocasions, ha dividit el món activista i el món empresarial LGTB, de manera que puguem aconseguir crear una relació fluïda i equilibrada i traslladar les reivindicacions del col·lectiu també a aquells serveis, recursos, empreses i esdeveniments adreçats a un públic LGTB. Sense que, per aquesta raó, perdem de vista el compromís amb la denúncia i lluita contra les desigualtats i violències derivades dels valors capitalistes, tal i com replega el nostre Document de Bases, evitant que a aquestes relacions es fomente la mercantilització de les nostres reivindicacions, nostra lluita, identitats i formes de vida.

5.3. EL VALOR ECONÒMIC DEL COMPROMÍS ASSOCIATIU Malgrat el suposat inici de la recuperació econòmica - en els termes anteriorment descrits - i el reviscolament de polítiques inclusives, les condicions de vida de la major part de la societat valenciana es continuen caracteritzant per la precarització creixent, la inestabilitat i la incertesa. Qüestió especialment greu en el cas de les persones LGTB, que partim d’una situació en molts casos desfavorable degut a la nostra posició secundària i minoritzada en la societat. A més a més, els col·lectius més desafavorits d’entre les persones LGTB - com les persones trans, les que conviuen amb VIH, les joves, les migrants, les refugiades o les majors encara troben més obstacles per a la seua inserció laboral o per a aconseguir llocs de treball fora de la precarització.

L’associacionisme és fonamental perquè Lambda puga continuar existint. Som, de fet, una associació. L’actual context políticament i econòmicament favorable per part del nou Consell i d’altres Administracions no ha de funcionar en el sentit de desactivar l’activisme LGTB, degut a una doble raó: d’una banda, contràriament al que es pot pensar, tindre uns òrgans governamentals favorables comporta major treball per a les entitats LGTB, i d’altra, hem de poder mantindre la nostra autonomia financera, en tant que és l’única garantia de manteniment de la nostra independència política. En conseqüència, l’aportació econòmica de les sòcies i socis és fonamental.

En els pròxims anys, tot i les dificultats que puga comportar, s’haurà de fer un esforç per enfortir la base de Lambda, no només de persones en actiu a nivell quotidià sinó també en forma de sòcies i socis. Tanmateix s’haurà d’elaborar una estratègia que aconseguisca fer arribar i conscienciar al col·lectiu LGTB valencià la importància de l’associacionisme en els temps actuals. Al mateix temps, caldrà analitzar possibles fórmules que conjuguen la situació econòmica de les i els activistes de base amb el context econòmic, de manera que puguen adaptar-se i la col·laboració econòmica es diversifique per a aquelles persones sense recursos constants, per exemple, amb la creació de campanyes periòdiques específiques de recaptació o la contribució a través de l’accés a determinades activitats.

Ponència Política i Organitzativa – Pàg. 22

12é Congrés: Teixim amb tu un món divers

6. CONCLUSIONS Lambda, en tant que col·lectiu que lluita pel reconeixement i inclusió de la diversitat sexual, familiar i de gènere, ha estat i és la principal entitat encarregada de la defensa dels drets i llibertats de les persones LGTB del País Valencià. És un referent per a la resta de col·lectius LGTB de l’Estat, i també un exemple per a la resta del món polític i associatiu valencià. Fins i tot ara està començant a rebre el reconeixement institucional que mereix, després de dècades de lluita en les quals ha contribuït a que la situació de persones amb orientacions sexuals i identitats de gènere diverses a l’Estat espanyol ens situe en un lloc privilegiat a nivell mundial.

Malgrat tot, queden moltes qüestions pendents, i ara que hem aconseguit la protecció de les lleis i la nostra visibilitat, cal treballar per avançar cap a la completa igualtat real de totes les persones, dins de la nostra diversitat interna, amb independència de la nostra orientació sexual o identitat de gènere.

Els nous temps, marcats també per la inestabilitat i la immediatesa, requereixen de reformes estructurals però també de canvis individuals en la praxi quotidiana. Necessitem més gent, ja que no tenim més temps. Requerim de major compromís per part d’aquelles persones que ja formem Lambda. Però, sobretot, cal que tinguem cura de nosaltres i entre nosaltres. És per això que la transversalització del treball iniciada fa uns anys ha de continuar, en la línia de constituir un front col·lectiu, unificat i heterogeni, capaç de donar resposta a les noves necessitats i a les noves urgències. Però implementant la idea que, a major afectivitat, més efectivitat. No estem sols a Lambda per treballar, sinó també per viure i sentir. A més a més, al cap i a la fi, gran part de les necessitats que tenim les persones LGTB hui dia, així com les demandes que se’n deriven, van en la línia de ser completament respectades, però també de trobar un espai on poder constituir una mena de comunitat afectiva: iguals en les quals poder recolzar-nos, d’on poder aprendre i on poder desenvolupar-nos completament en llibertat.

Amb independència del context governamental i la situació econòmica, Lambda haurà d’estar present en el futur, i tenim la seguretat que això així serà. Aquestes línies d’actuació política i organitzativa presentades han tractat de replegar la voluntat i el sentir de les sòcies i socis de Lambda, així com de totes les persones que participen dia rere dia en la quotidianitat de l’associació, de cara a millorar el paper de l’entitat, però també, igualment, les nostres pròpies necessitats internes. Sent conscients que ens trobem en moments escassos de temps i d’energies, agraïm el treball de totes i de tots, així com de totes les persones que ens han precedit des de fa 30 anys, tot desitjant que el futur immediat de Lambda siga d’èxits polítics, socials i culturals, però també de conquestes individuals, enfortiment de vincles interpersonals i desenvolupament de tots aquells aspectes humans que encara no podem satisfer completament en llibertat.

I, quina millor manera que fer-ho juntes?

Ponència Política i Organitzativa – Pàg. 23