é Congrés València, 2 i 3 de febrer de 2007
Ponència d’organització i modificació d’estatuts 1
Introducció: el Col·lectiu Lambda ara
podem aconseguir més recursos propis i independència econòmica, sobre la qual assentar més fermament la nostra independència política i capacitat de ser lliures en la reivindicació
Al llarg dels 20 anys d’història, el Col·lectiu Lambda ha anat
de la nostra llibertat.
canviant d’estructura organitzativa, adaptant-se als temps i amb l’objectiu d’assolir de millor manera els seus fins socials i polítics. En aquest temps podem definir l’existència clara de dos models. El corresponent a l’època 1986-1994 és el d’un col·lectiu que centrava la seua activitat principalment en ser un espai de suport i trobada per a lesbianes i gais (els homes i les dones transsexuals encara no hi eren, els i les bisexuals continuen
Tenint en compte que la nostra tasca principal continua i continuarà sent la reivindicació dels nostres drets i la lluita contra la discriminació que patim, contra l’homofòbia i la transfòbia, hem de ser conscients que aquesta cada dia estarà més diversificada, que els nostres interessos aniran especialitzant-se i que hem de saber donar resposta a aquestes noves situacions.
encara pràcticament invisibles). A aquella època es començava a realitzar activitats reivindicatives, com ara el Vota Rosa, així com es posava en marxa la tasca de servei pel que fa tant a l’atenció individualitzada com a la prevenció del VIH-SIDA. Però és a partir de 1994, amb la realització del 1er Congrés, quan Lambda se dota d’una estructura per tal de començar a treballar més activament la política i de donar cabuda a la ja incipient diversitat del col·lectiu de lesbianes i gais, que posteriorment inclouria a homes i dones transsexuals i bisexuals. Així, el nucli fonamental de Lambda es basa en un equip cohesionat de persones,
format
principalment
pels
quatre
coordinadors
generals que han dirigit Lambda fins 2005, que es centra tant en la política com en assentar les bases del col·lectiu, consolidant els grups que ja funcionen i impulsant la creació de nous, de manera que tots ells també formen part de la Comissió Permanent, afavorint una major cohesió i un major compromís de tots en el projecte. Aquesta és l’estructura que hem mantingut fins hui.
No obstant això, ja ho estem visquent. El creixement del Col·lectiu Lambda als últims anys ha vingut principalment per la creació de nous grups que responen precisament a noves realitats o a realitats que fins ara estaven amagades. L’articulació d’aquesta nova situació s’ha fet com hem pogut, amb més voluntat que organització, amb més inèrcia que estructura, amb una mirada a curt termini més que a llarg termini. Això s’ha degut a què hem patit (i aquesta és precisament la paraula) uns anys tan intensos de cara a la societat que no ens ha donat temps per a dedicar tot el temps necessari per a articular-nos com calia. Com ja s’ha reflexionat en altres fòrums, mentres altres es dedicaven precisament a això (i ara tenen avantatge davant nosaltres), col·lectius com Lambda ens deixàvem la pell a les televisions, als diaris, a les ràdios, al carrer, a l’ambient... allà on calia per tal de defensar els nostres drets, d’anar convencent a poc a poc (el treball de tants anys), persona a persona, que la nostra lluita tenia sentit, que pagava la pena.
Arribats a aquest moment, pensem que estem de nou en un punt d’inflexió, on hem de tornar a reinventar-nos. La nostra
Ara és el moment de donar un pas endavant.
estructura actual estava condicionada per uns objectius que en part hem aconseguit. La igualtat legal de lesbianes i gais (reconeguda en la reforma del codi civil que reconeix el dret al
El motor de Lambda: les persones
matrimoni a les parelles de lesbianes i gais) i els avanços aconseguits per als homes i les dones transsexuals (la llei d’identitat de gènere reconeixerà el dret al canvi de nom i sexe sense necessitat de la cirurgia de reassignació sexual) són dos fites històriques en el nostre moviment i ara cal reubicar-se i per a això hem d’adaptar les nostres estructures al nou temps.
El nostre èxit, si podem parlar d’això en aquests 20 anys, ha estat aconseguir que Lambda siga un grup de gent que comparteix
objectius
pareguts,
per
al
quals
treballa
incansablement amb la finalitat de construir un projecte que ens serveix per a reivindicar la nostra dignitat i la nostra igualtat. I damunt de tot això, ens ho passem molt bé. Aquesta definició
Assistim a un intens debat sobre el futur de les associacions de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. El model assistencial i el model reivindicatiu se tornen a posar com dos opcions confrontades, antagòniques. És una qüestió que el Col·lectiu Lambda sempre ha tingut clara, i sobre la qual de nou haurem de posicionar-nos. Nosaltres no renunciem a cap dels dos, de fet considerem que han de ser complementàries. Donant serveis
continua servint en l’actualitat i és la prova de què la gent que formem Lambda som fonamentals en la creació d’aquest esperit i d’aquest clima de treball. Perquè en cap moment hem d’oblidar que Lambda som persones i que totes i tots, cada qual des de la seua responsabilitat, des de les seues possibilitats, som protagonistes
en
aquesta
aventura
d’haver
creat
una
organització que hui en dia és referent a la ciutat de València, al País Valencià i a l’Estat espanyol.
col·laboradors i col·laboradores, que estableix els diferents Per tot això, una organització centrada en les persones ha de ser
nivells de responsabilitat i drets i deures segons eixos nivells.
el primer pilar sobre el qual s’ha d’assentar la nostra entitat. En
Així i tot hem de tindre en compte que aquests no són
aquest sentit, hem d’assumir que els últims dos anys, per
incompatibles, ja que una persona pot ser alhora sòcia i
diverses qüestions, l’atenció del voluntariat ha estat deficient. Tal
voluntària o sòcia i col·laboradora, i que de fet aquesta és una
volta hem perdut una oportunitat de consolidar un equip de
situació que es dóna en una gran part de la gent que participem
voluntaris i voluntàries que necessiten d’una atenció contínua
al nostre col·lectiu.
que no han tingut, de manera que fins i tot s’han ressentit alguns dels nostres grups, comissions i serveis. Així i tot hem de mirar
Més enllà de les capacitats de participació als diferents òrgans
cap al futur i buscar noves fórmules i persones que siguen
de decisió que estableixen els estatuts, la societat de la
capaces de dinamitzar amb major continuïtat un equip suficient
informació ens permet l’ús d’unes eines que faciliten obrir espais
amb el qual afrontar els nous reptes que ens plantegem.
col·lectius de debat i reflexió. Haurem d’obrir eixos debats polítics i socials per tal de conformar les opinions del conjunt de
No hem d’oblidar que partim d’una bona situació. Malgrat el que
persones participants, que hauran de desembocar en les
podíem pensar d’una desmobilització de la gent davant els
decisions que considere pertinent l’Assemblea General. Tenim el
avanços aconseguits, trobem que aquesta no s’ha donat. És
repte de dinamitzar eixos espais de debat que poden ser virtuals
possible que alguna gent haja pensat que ja no quede res per
i presencials per a millorar els processos de reflexió, definir
fer, però la realitat és que molta altra gent ha pogut veure que
posicions i, finalment, establir propostes o adoptar postures que
amb esforç i treball es poden aconseguir coses, donar passos
haurien de ser de consens o nítidament majoritàries.
importants per als nostres drets. Són moltes les persones que continuem realitzant la nostra tasca voluntària amb il·lusió i
Els processos de debat i reflexió haurien d’estar acompanyats
moltes ganes i al nostre col·lectiu continua venint gent amb
d’aportacions d’informació, d’intercanvi de documentació que
iniciativa que busca i troba un espai per a desenvolupar les
permeta aprofundir en la discussió i d’aquesta manera millorar
seues inquietuds, que com sempre poden anar des de socialitzar
les posicions i propostes finals. Un número determinat de socis i
fins a involucrar-se en alguns dels projectes que tenim en marxa
sòcies, voluntaris i voluntàries, o un grup o comissió pot plantejar
o proposar-ne de nous.
l’inici d’un procés de debat sobre un assumpte concret. La iniciativa haurà de traduir-se en una proposta argumentada per a
El repte que afrontem ara és articular aquest potencial de
que la Comissió Permanent organitze el procés de debat.
persones que ja estan al si del propi col·lectiu, les que estan molt a prop i les que vindran en algun moment a partir d’ara. I aquesta
El procés de reflexió i discusió que organitza i decideix la
articulació
Comissió Permanent, en qualsevol cas, ha de comptar amb uns
ha
d’assentar-se
en
tres
pilars
fonamentals:
participació, formació i esperit d’equip.
objectius, una metodologia de treball, una cronologia i d’ell han de resultar unes conclusions i propostes que seran traslladades
La diversificació de la nostra acció política (tant interna com
a
externa) comporta una especialització formativa de la nostra
processos seran fonamentals per a implicar cada dia a més gent
gent. Això implica un esforç pel que respecta a l’organització de
en les decisions que prenem com a organització,
les
assembles
corresponents.
L’articulació
d’aquests
cursos específics sobre les diverses realitats existents i emergents, així com en la recerca d’altres impartits per entitats i
Per altra banda, i tornant al principi, si alguna cosa ens ha definit
institucions que siguen d’especial interès per a la nostra gent,
els últims anys, més enllà de la nostra capacitat de treball, ha
afavorint la seua participació en aquestos. Una bona planificació
estat haver aconseguit un equip de persones cohesionat, amb un
en aquest sentit seria fonamental per tal de què cada persona
esperit constructiu i una capacitat de suport emocional
del nostre col·lectiu puga trobar el seu lloc dins aquest que
fonamental per a treballar a gust, de bon rotllo. La diversificació
responga a les seues inquietuds i la seua implicació dins
de la nostra pròpia activitat ens fa córrer el risc d’acabar amb
l’organització.
aquest model, de perdre aquesta unitat, ja que cada dia són menys les campanyes conjuntes, les activitats que demanen
En aquesta tasca serà fonamental aprofundir en els mitjans de
l’atenció de totes les persones.
participació de les persones que formem el Col·lectiu Lambda. Convindrem organització:
tres socis
tipologies i
de
sòcies,
persones voluntaris
en i
la
nostra
voluntàries
i
És per això que ha arribat el moment d’articular espais per tal de continuar
propiciant
eixe
esperit
col·lectiu
que
ens
ha 3
caracteritzat. Un d’ells podria ser la creació d’una jornada de convivència a la qual acudirien totes les persones que participem
És hora de superar aquesta situació i afrontar tot un ventall de
del Col·lectiu Lambda, a la qual per una banda refermar els
reptes que tenim ja davant. En primer lloc, s’ha d’acabar allò de
llaços personals i emocionals que ens uneixen, i per una altra
“tots i totes fem de tot”, principalment per la seua ineficàcia en
servir tant per a avaluar la trajectòria d’un curs com posar les
especialment en aquest nou marc de treball, ja que no totes les
bases del següent, de manera que podria celebrar-se bé al mes
persones fem bé tots els treballs ni totes estem igual de
de juliol o al mes de setembre.
preparades ni tenim el mateix grau de responsabilitat en certes actuacions.
No podem acabar aquest punt sense parlar del nostre personal tècnic, que ha demostrat el seu compromís tant en la nostra
El càrrecs unipersonals (la coordinació general, la secretaria
causa com en la nostra organització. Un personal que participa
d’organització, la secretaria, la tresoreria i la coordinació de
tant des de la professionalitat com des de la seua aportació
formació i voluntariat) han de treballar conjuntament en la
política
i
direcció política i l’organització general del col·lectiu i han de
econòmicament en la mesura de les nostres possibilitats. Hui en
redistribuir-se les seues funcions, tenint en compte que hi ha
dia és molt difícil trobar personal tècnic que s’implique d’aquesta
funcions de la secretaria i la tresoreria que estan assumides pel
manera en la marxa d’una associació i hem de cuidar a sí ho fa,
personal tècnic. A més, aquest ha de tindre un protagonisme
com és el cas del nostre personal en aquests moments.
especial en la gestió de la formació i el voluntariat. Tenint en
i
diària
i
que
hem
de
reconèixer
personal
compte que són les persones que més temps passen al A més, haurem d’obrir-nos a partir d’ara a la col·laboració d’un
col·lectiu, la comunicació amb la persona responsable ha de ser
altre tipus de personal, que de manera puntual però professional,
fluida i haurien de fer un repartiment de funcions
puga fer una tasca tècnica al nostre col·lectiu per tal de dur
responsabilitats, que no lleve de contingut el càrrec polític però
endavant projectes que per les seues característiques no poden
que siga el més flexible possible per a que el personal tècnic
ser assumits d’una manera voluntària.
tinga capacitat de decisió.
Una estructura per a una organització: el
L’experiència acumulada sobre la funcionalitat de les vocalies
i
ens ha de dur a una reestructuració de la seua funció dins la
repte de la diversitat
Comissió Permanent. Més enllà de tindre un camí propi, les vocalies han d’estar al servei tant de la direcció política com dels
Tenim clar que no hi ha organització sense persones. Però també sabem que les persones necessitem d’una organització. Partint de l’estructura actual del nostre col·lectiu, tenim el repte d’adaptar aquesta a la situació present i a la que tindrem en un futur més pròxim. Els nostres estatuts marquen unes línies clares pel que respecta a la creació de grups i comissions i la seua representació a la Comissió Permanent, així com a la composició d’aquesta respecte als càrrecs unipersonals i vocalies.
grups, comissions i serveis. És per això que el seu contingut ha d’estar lligat a objectius comuns i a propiciar que hi haja almenys una persona que realitze certes activitats que considerem fonamentals per al funcionament del col·lectiu. Si bé els nostres estatuts deixen obert eixe contingut específic (i de fet fins i tot podria no tindre’l), la nostra situació actual ens obliga a fer un repàs tant d’aquelles vocalies que haurien de continuar funcionant com les que, ara per ara, pensem que haurien de canviar.
Les circumstàncies polítiques dels últims anys han fet que molta de
l’activitat
del
nostre
col·lectiu
haja
estat
centrada
fonamentalment en la reivindicació d’algunes qüestions legals (la reforma del codi civil que reconeix el dret al matrimoni a les parelles de lesbianes i gais, la llei d’identitat de gènere i la gratuïtat del procés de reassignació sexual per a les dones i els homes transsexulas), de manera que els propis grups i comissions, així com els responsables de les vocalies hagen treballat conjuntament amb la direcció política en la mateixa
Un àrea fonamental, que ha de treballar colze a colze amb la direcció política, és la comunicació. Les oportunitats que tenim amb les tecnologies de la informació i la comunicació, cada dia a l’abast de més gent, han de fer-nos replantejar aquest àrea de treball. Són molts els camps que abarca, així que ara mateix necessita d’una coordinació que puga repartir el treball a un equip especialitzat en aquestes tasques i coneixedor de la realitat diària del col·lectiu.
direcció, deixant aparcades altres qüestions més específiques, que no menys importants, per la “urgència” d’actuar davant aquestes qüestions.
La primera tasca de l’àrea és la interlocució amb els mitjans de comunicació, que inclou tant la necessitat de fer arribar les 4
nostres opinions, reivindicacions i demandes a l’opinió pública, com la difusió de l’agenda a tot el ventall de mitjans,
La Targeta LGTB continua sent un projecte sobre el qual hem
organitzacions i persones interessades en rebre-la. Sense cap
d’aprofundir i treballar per tal de treu-li tot el potencial que té. La
dubte aquest treball s’ha de realitzar sempre amb la supervisió
persona responsable d’aquesta és també la nostra cara davant
de la direcció política, que ha de marcar l’estratègia i el discurs
els bars, discoteques i empreses col·laboradores, un altre pilar
en cada moment.
fonamental sobre el qual volem assentar-nos si la nostra intenció és anar cap un major autofinançament i arribar a un major
Malgrat els intents realitzats, una qüestió que no ha funcionat en
nombre de persones més diverses.
aquest temps ha estat el llançament d’un nou ‘full lambda’. Apartada definitivament la pretensió històrica de reprendre una
Si fem cas al que ja s’està debatent en altres col·lectius de
revista de les característiques del ‘Paper Gai’, la intenció de
lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, el desenvolupament de
crear un mitjà propi entre aquest i el full no ha tingut bons
la cultura que generem s’ha de convertir en un dels principals
resultats. Considerem important mantindre algun tipus de
eixos de la nostra activitat. Potser que siga així si pensem que ja
publicació (butlletí o revista) que es puga repartir al carrer, però
el temps de les grans reivindicacions ha acabat, però pensem
caldrà pensar bé quina és la més adequada, tenint en compte
que no ha arribat eixe moment. És per això que la nostra aposta
quins han de ser els seus objectius: traslladar amb agilitat
per la cultura ha de servir-nos per aprofundir en els nostres
aquelles qüestions que considerem rellevants i oferir continguts
discursos, per a aprendre sobre les apostes que des de diverses
que ara mateix no tenen els mitjans tradicionals dirigits a la
vessants puguen arribar-nos o puguem buscar nosaltres. I
població lèsbica, gai, transsexual i bisexual. Per altra banda,
aquesta tasca s’ha de fer principalment des del grups i
hem de tindre en compte que no és necessari que siga qui siga
comissions
el format estiga sempre en format paper, o fins i tot plantejar-nos
d’existència d’una vocalia específica o fins i tot d’una comissió tal
jugar al format electrònic quan així ens convinga sempre i quan
i com existeix ara.
de
manera
transversal,
sense
la
necessitat
existisca un equip de gent disposada a treballar tant en els continguts com en una maquetació atractiva, clara i moderna.
L’augment de l’activitat que té lloc al nostre local ha de fer plantejar-nos la creació d’una figura, ja existent a altres
Encara que no siga una tasca a realitzar exclusivament per
col·lectius, que la seua tasca siga la dinamització de la seu. Siga
aquesta àrea, el contacte amb socis, sòcies, voluntaris,
en l’actual o en una altra (si com plantegem al proper punt
voluntàries i simpatitzants ha d’estar coordinat amb les persones
apostem pel canvi), necessitem que l’espai que utilitzem per a
responsables de l’àrea, ja que són els primers destinataris de les
les nostres reunions, assemblees, atencions, etc. estiga en les
publicacions del col·lectiu i els primers que han de rebre
millors condicions possibles. Aquesta tasca, que hui en dia no
informació actualitzada de tot el que fem i opinem. Si abans
està assumida per cap persona, ha d’incloure tot allò que té a
proposàvem la creació de vincles de participació més actius,
veure amb la millor organització dels espais i dels recursos
aquests han de partir d’una bona i completa informació. Aquesta
materials que comptem, amb l’objectiu de fer-ne el seu ús més
coordinació també ha de servir per a no duplicar esforços de
òptim.
treball i ser eficients en la nostra tasca comunicativa. Els grups i comissions del Col·lectiu Lambda són el nucli central Fa dos anys posàrem en marxa una iniciativa pionera dins el
de la nostra activitat i el principal lloc de participació de les
moviment lèsbic, gai, transsexual i bisexual: la vocalia de la
persones que formem part d’aquesta organització. La continuïtat
diversitat. Hui podem dir que l’experiment ha estat profitós. És
dels grups veterans, la consolidació dels joves i l’impuls dels
constatable que al nostre si la gent té més en compte la
nous han de ser els tres eixos de treball pel que fa a la
diversitat funcional quan pensa en el desenvolupament de
dinamització de la nostra gran estructura i de l’aposta història de
reunions, activitats, festes, etc., i a això ha contribuït la tasca de
l’autonomia dels grups dins de les línies generals del col·lectiu.
conscienciació constant i ferma que s’ha fet des d’aquesta vocalia. És imprescindible continuar amb aquest treball que
En primer lloc tenim els grups veterans, que continuen sent
organitzativament ha esta fonamental per a avançar en unes
l’esquelet del nostre col·lectiu. Stop-Sida, Lesbianes, Universitari,
qüestions que fins ara s’havien tingut molt poc en compte i que
GIGT, Cristià i Jove sembla que tenen assegurat el seu futur,
formen part del nostre ideari polític, i que ens han obert el diàleg
encara que alguns afronten un procés de relleu important, de
amb organitzacions que treballen directament la reivindicació
manera que una generació d’activistes podria passar a assumir
dels drets de les persones amb diversitat funcional.
altres responsabilitats i una nova generació assumiria la 5
coordinació d’aquests grups. Tots sis conformen, a més, una
també en una senya d’identitat nostra, sent capaços de
peça ideològica i organitzativa fonamental del nostre col·lectiu, ja
gestionar-los millor. En aquests dos casos, calen persones
que les realitats sobre les quals tracten continuen sent les més
voluntàries que s’encarreguen de portar-los endavant, que
visibles i més dinàmiques.
podrien estar coordinades conjuntament tant per la persona encarregada de formació i voluntariat i la dinamitzadora de la
En segon lloc tenim els grups joves que s’han consolidat en els
seu.
últims anys. Parlem de Zona d’Intensitat, Grup de Majors, Grup de Drets Humans i Cooperació Internacional i Grup de lesbianes,
Tot aquest repàs necessita d’una coordinació que fa que siga
gais, transsexuals i bisexuals amb filles i fills. Aquest últim ha
fonamental que cada càrrec, cada vocalia, cada grup, cada
tingut un creixement espectacular, responent a una realitat ara
comissió i cada servei tinga la seua representació a l’òrgan de
emergent i a una major visibilitat de les nostres famílies i
gestió de la nostra entitat: la Comissió Permanent. El compromís
necessita d’una atenció especial, ja que no només està format
d’aquesta amb els grups, comissions i serveis ha de vindre per
part pels mateixos gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals, sinó
una major dedicació dels càrrecs unipersonals i vocalies al seu
també pels filles i fills, que també venen a la nostra seu i que són
desenvolupament, però també serà necessària la implicació
els màxims beneficiaris d’aquest grup. Per altra banda, Majors i
d’aquests en la Comissió Permanent, participant d’aquesta i
Drets Humans, després d’un temps de prou activitats i projectes,
contribuint a una millor organització de la nostra entitat.
necessitem ara de noves il·lusions i d’un impuls per tal de recuperar l’esperit que els impregnares les persones que facilitaren la seua creació.
La infraestructura necessària. Objectiu: un nou local
En tercer lloc tenim els nous grups impulsats als últims temps, com són les Heidis (equip de futbol del grup de lesbianes), el d’Oci, el de Mares, Pares i Familiars de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals i Educació. L’èxit dels dos primers demostra la falta que hi havia d’espais exclusius de socialització, on l’únic objectiu siga oferir un espai per a gent que vol conèixer altra gent i tindre un lloc on trobar-se més enllà dels locals d’ambient. Els dos últims continuen sense trobar el moment d’arrancar amb força. Un ni tan sols després de la celebració de les trobades anuals de familiars que sí han comptat amb el
Com ja s’ha esmentat a aquest document anteriorment, afrontem una nova etapa amb un bon grapat de persones i amb una consolidada estructura. Ens proposem augmentar quantitativa i qualitativament eixe grup de persones i millorar la nostra organització per a treballar millor i més eficientment. Però aquests objectius hui en dia estan supeditats a l’espai del qual disposem. La nostra seu actual no ens permet créixer ni oferir uns serveis amb la qualitat que ens agradaria ni disposar d’un lloc de treball que siga agradable i còmode.
suport i participació de prou gent. Però l’altre també perquè si bé la tasca educativa del nostre col·lectiu continua dispersa i realitzant-se de forma transversal, no hem estat capaços ni de coordinar-la tota sobre una mateixa comissió ni de donar-li la importància política que ha de tindre a partir d’aquest moment.
Durant molts anys hem pogut acumular (i malgrat ens pese aquesta és la paraula més adient) tota una sèrie de bens que ens han facilitat el treball: ordinadors, taules, impressores, càmeres,
llibres,
dvds,
armaris,
prestatgeries,
projectors,
pantalles... material sense el qual ens seria molt difícil realitzar la Si volem consolidar el nostre model com a col·lectiu reivindicatiu que es recolza en la seua vessant de servei a la pròpia comunitat de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, haurem de treballar amb major dedicació en alguns d’aquestos. Si bé
tasca que fem actualment. Any rere any intentem millorar aquest cúmul d’aparells i mobles, però ha arribat un moment que hem de prendre una decisió: o tot allò o les persones. I pensem que del punt 1 queda clar quina és la nostra prioritat.
alguns tenen ja una trajectòria al nostre si i són fins i tot una senya d’identitat, com el Grup d’Ajuda Mútua o l’assessorament sexològic, psicològic, jurídic i de VIH-SIDA, que funcionen principalment gràcies al nostre personal tècnic i professionals col·laboradors, d’altres necessiten d’una major atenció. Tant el Servei InfoRosa (atenció individual per telèfon, correu electrònic o personal a la nostra seu) com l’Arxiu (biblioteca, videoteca i tot el material d’estudi tan valuós que tenim) tenen encara més potencial del que hui en dia desenvolupen i hem de convertir-los
Si hi ha un objectiu organitzatiu fonamental que hem de marcarnos en aquest moment és el d’aconseguir una nova seu que puga reunir totes aquelles característiques (o una gran part) que ens fixem per tal de que siga allò que realment necessitem. Les noves realitats a les quals estem començant a donar resposta, així com el ritme de creixement de la nostra estructura consolidada, posen de manifest que necessitem d’uns espais i d’un context que ara mateix no tenim. I que si volem donar 6
cabuda a totes aquestes i si volem convertir-nos en un referent
Però a més tenim capacitat d’oferir a altres associacions,
no només de participació sinó fins i tot aconseguir tindre un lloc
institucions i/o empreses els nostres serveis en forma de cursos,
alternatiu de socialització i uns espais propicis a la investigació,
tallers, festes, coneixement o paquets educatius i culturals
hem de tindre clar que hem de buscar un nou local.
realitzats per nosaltres mateixos, per persones formades i capaces de dur endavant projectes d’aquesta envergadura.
Serà la Comissió Permanent que impulse aquest repte i
Projectes que poden ser encara més profitosos per als qui
l’encarregada
eixes
compren si aconseguim finalment ser una entitat d’utilitat pública,
característiques fonamentals i de ser capaç de fer que aquest
amb el que allò comportaria –principalment beneficis fiscals– per
siga un projecte comú de totes les persones que formem
a qui decidira ‘invertir’ en el nostre col·lectiu.
de
determinar
quines
han
de
ser
Lambda, així com de tot el nostre entorn, que pot trobar interessant participar en la creació d’aquest espai cultural i social
Aprofundir en l’autofinançament no suposa oblidar, ni de lluny,
que pot arribar a ser la nova seu i que hem de marcar-nos
que ara per ara la major part del nostre pressupost ens arriba de
complir-lo a l’any 2007.
subvencions públiques i privades, que obtenim per a la realització de projectes que les institucions que ens les donen
El recursos de Lambda: donant passos cap a
consideren interessants. En aquest sentit podem estar contents en què la major part d’ells són projectes ja consolidats que estem
l’autofinançament
duguent
a
terme
amb
èxit,
eficàcia,
responsabilitat
i
professionalitat. D’especial menció són tant els referits a la El projecte de la nova seu ens planteja seriosament la necessitat d’un ajust financer per a fer front a les despeses d’aquest canvi. Els
últims
balanços
de
comptes
ens
mostren
com
afortunadament la nostra capacitat d’autofinançament ha estat creixent els últims anys, fins arribar a gairebé el 40% del total del nostre pressupost, xifres prou acceptables dins de la mitjana del panorama
associatiu
general
i
del
de
lesbianes,
gais,
transsexuals i bisexuals en particular.
Arribar a aquesta xifra s’ha degut principalment a un increment del número de socis i sòcies, dels donatius, de la ‘venda’ de recursos i serveis, com cursos i tallers, i dels beneficis de l’organització de trobades, cursos, etc. Però també hem de tindre en compte la disminució general de les despeses corrents, gràcies a una encaixada del cinturó conscientment executada.
prevenció del vih-sida, en població lèsbica, gai, transsexuals i bisexuals i el programa de xaperos, com el conveni que ja per tercer any tenim signat amb la conselleria de benestar social, gràcies al qual el servei inforosa, l’atenció psicològica a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals i la lluita contra l’homofòbia i la transfòbia que realitzem tenen el suport institucional que sempre havíem demanat, encara que hem de treballar per augmentar la quantitat del mateix.
Així i tot, hem de ser més imaginatius. L’experiència d’altres entitats ens ha de servir per a posar en marxa altres mecanismes de finançament, com puga ser la venda de tot tipus de mercadotècnia o buscar noves vies d’estalvi. Algunes d’aquestes poden començar com un compromís ecologista que hem d’assumir, i que podria estar, per exemple, per la reducció d’algunes despeses, com podria ser donant la possibilitat a socis
Si volem ser solvents i mantindre la independència que ens ha caracteritzat en aquests 20 anys d’existència, hem de continuar aprofundint en aquests tipus de mesures. Tenim la capacitat, una
i sòcies de rebre per correu electrònic les cartes que hui en dia s’envien per correu postal o de començar a no donar els dossiers dels cursos de voluntariat en paper i lliurar-los en un cd.
altra cosa és executar-la, d’augmentar encara més el nombre de socis i sòcies, sense ser descabellat plantejar-nos a mitjan termini duplicar el número actual, prop dels 250. Tenim eines per
La nostra imatge: la marca Lambda
tal d’aconseguir-ho. La Targeta LGTB continua sent un servei molt poc explotat i ha de ser ara (ja amb una campanya dissenyada i un plànol sobre el qual treballar any rere any) el moment en què prenga el protagonisme que mereix. Però també un bon servei d’arxiu i una excel·lent atenció en l’assessorament
Hem deixat per aquest punt, a banda d’una reflexió general sobre la imatge i allò que comuniquem, dos qüestions que, per la seua especial característica, són fonamentals en la creació de la nostra marca: la web i l’orgull.
i en vehicular les inquietuds i opinions de qui participa al nostre col·lectiu han de ser al·licients suficients per tal de donar el pas per a fer-se sòcia.
La pàgina web és la nostra finestra al món, la porta per la qual entrarà molta gent de les noves generacions. Sense venerar en excés aquest eina de comunicació i treball (no oblidem que 7
moltes persones no poden accedir a ella, bé per qüestions econòmiques,
físiques,
intel·lectuals
o
qualsevol
Afrontar el futur: renovar-se o morir
altra
circumstància), sí que hem de tindre en compte que tal i com funciona hui aquest món globalitzat, una plana web ben dissenyada i puntualment actualitzada és fonamental per a estar vius davant un potencial de milions i milions de persones. L’aposta final per professionalitzar-la i que siga una empresa la que fa el seu manteniment i millora (a partir de les peticions de
El repàs i les propostes que fem en aquest document suposen un punt d’inflexió en la nostra entitat. Un projecte de l’envergadura que volem començar a donar necessita de què tot vaja rodant i engrassant-se alhora, de què les persones, l’estructura i els recursos encaixen de manera que el producte final puga ser realitat.
les persones responsables, que també s’encarreguen del contingut) ens ha llevat a poder tindre una pàgina al nostre gust, millorable i adaptable. Però al cap i a la fi, estem en el camí per aconseguir allò que volíem. La incorporació a la mateixa de seccions de fòrums i anuncis ha de propiciar que la nostra puga ser una pàgina de referència d’informació, comunicació i opinió, de manera que mitjançant d’ella pugam arribar a un major nombre de persones.
Cada dia més la paraula ‘orgull’ ens defineix. Ja no cal dir res més. Simplement, Orgull. Com a entitat que organitza i coordina la major part de l’activitat que es realitza entorn a aquesta commemoració-celebració a la ciutat de València, hem de ser conscients que aquesta ha de tindre una especial atenció per part nostra. En primer lloc, destinant una persona que es dedique en exclusiva i durant tot l’any a pensar, coordinar i organitzar un esdeveniment que any rere any convoca a més persones, a milers de persones, tant a la manifestació com a la festa. Una persona que treballe conjuntament amb altres
Podem optar por continuar com estem, per estancar-nos seguint les pautes que fins ara ens han funcionant més o menys bé. Però això hui en dia seria retrocedir i fins i tot resignar-se a desaparèixer progressivament. Arribats a aquest moment hem de decidir sense dubtes, sense vacil·lacions si volem acceptar el repte que tenim per davant. Afrontem un temps on hem de dedicar-nos a nosaltres, a treballar per a nosaltres.
En aquest camí necessitem també de la il·lusió de totes i tots, de saber que volem aquest projecte i que és el nostre objectiu. Hem de ser nosaltres qui decidir si volem donar eixe pas endavant. I, a més, assumir que en aquesta tasca de repensar-nos hem d’anar sense pausa, però sense pressa. Marcar-nos com a termini el començament del curs 2007-2008 per a posar en marxa tot allò que hàgem debatut i decidit els mesos anteriors, inclosa la posada en marxa de la nova seu. Serà la Comissió Permanent l’encarregada d’impulsar aquest procés i qui vetle pel compliment de cada fase i dels seus terminis.
responsables del nostre col·lectiu, que són les que han d’anar fent una gran part de tot l’esforç que hem de realitzar, i que estiga atenta també a les altres entitats per tal de conformar un calendari conjunt. Hem d’aconseguir per fi que aquesta gran festa, el que considerem fi de campanya, la traca final de cada curs, siga presa per tots els grups, comissions, vocalies i serveis com una data on totes i tots hem d’estar disposats a participar tant del seu disseny com de la seua execució. L’orgull és el moment culminant on més i millor podem traslladar qui som i què
No oblidem que som un referent per a les altres associacions de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals al País Valencià, amb les quals hem d’apostar pel treball coordinat i amb reptes també de futur, de més futur. I sense cap dubte no podem obviar que hem estat un motor en la FELGT i que aquesta continua sent una aposta de Lambda coma referent estatal. Hem estat fins ara molt generosos, mai podrem deixar de ser-ho, però tal volta ara hem de demanar una moratòria.
fem, de potenciar la nostra marca per tal de reforçar la resta d’activitats i projectes que segur no tenen la mateixa repercussió política i social.
Ara, quan ha arribat el moment de debatre sobre quin es el millor model per al futur, nosaltres proposem un híbrid que és el que ens ha estat funcionant des de l’any 1994, però que ara
La implicació en l’orgull de tot el col·lectiu però també de tot el que ens envolta: associacions, partits polítics, sindicats, empreses, institucions, mitjans de comunicació, etc. fa que aquest siga un moment culminant que mereix tota la nostra atenció si volem convertir la nostra cita en ineludible no només per a la societat valenciana sinó també per a la de la resta de
necessita d’un nou impuls, d’una renovació per tal de situar-nos en un punt còmode per afrontar els reptes del futur: la continuació de la reivindicació de l’alliberament sexual conjugat amb l’assumpció com a pròpia de la diversitat del nostre propi col·lectiu dins d’un món que ens demana compromisos globals que ens faciliten avançar en la micropolítica d’allò quotidià.
l’estat.
8
Proposta de modificació d’Estatuts. Es tracta de fer constar a l’estatut la realitat actual i la Amb la fi de dotar-nos d’uns Estatuts que ens faciliten la tasca que tenim per davant i que recullan tot allò que considerem
incorporació ja habitual dels i les bisexuals al nom del nostre Col·lectiu.
important per a que aquesta siga el més àgil i participativa possible proposem les següents esmenes als actuals estatus, la
ESMENA 2
majoria d’elles a partir de la conclusió que la Comissió de Modificació d’Estatuts va fer arribar a la Comissió Permanent.
Article 32. Són atribucions del/la Coordinador/a General:
c) Representar a l'Associació davant de tercers.
ESMENA 1
Article 1. Amb el nom de “Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais i
MODIFICAR PER
transsexuals” i a l'empara del que disposa l'article 32é de la Constitució Espanyola i el punt 23 de l'article 32é de l'Estatut
Article 32. Són atribucions del/la Coordinador/a General:
d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, c) Representar a l'Associació institucionalment i legalment davant de tercers.
MODIFICAR PER
Article 1. Amb el nom de “Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais i transsexuals” i a l'empara del que disposa l'article 22é de la Constitució Espanyola i el punt 23 de l'article 31é de l'Estatut
EXPLICACIÓ: En algunes administracions públiques ens posen entrebancs perquè no consta explícitament que el Coordinador General tinga la representació legal.
d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, ESMENA 3.
EXPLICACIÓ:
L'article 32 de la Constitució Espanyola diu: 1. L'home i la dona
Capítol
III.
Dels
socis,
sòcies,
voluntaris,
voluntaris
i
col·laboradors.
tenen dret a contraure matrimoni amb plena igualtat jurídica. L'article 22 de la Constitució Espanyola diu: 1. Es reconeix el dret d'associació.
Article 9 (nou). Els socis/es són la figura bàsica d'intervenció, L'article 31 de l'Estatut d'Autonomia diu: La Generalitat Valenciana té competència exclusiva sobre les matèries següents: 23. Fundacions i associacions de caràcter docent cultural
artístic,beneficoassistencial
i
semblants
que
participació i manteniment de l'associació. Un soci/a manifesta la seua voluntat de pertànyer a l'entitat i ho fa amb la seua aportació de treball (considerant-se en este cas voluntari/a) i/o de suport econòmic que representa la quota.
desenvolupen principalment les seues funcions en la Comunitat. No hi ha el punt 23 en l'article 32 de l'Estatut d'Autonomia.
A partir d'ací tots els articles canvien de número. S'elimina l'article 16.
ESMENA 2 Article 22 (substituiria a l'actual 16). Els voluntaris/es són una Article 1. Amb el nom de “Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais i transsexuals” ....
figura d'intervenció i participació en l'associació. Un voluntari/a manifesta la seua adhesió a l'entitat amb la seua aportació de treball continuat i estable i haurà de complir el procediment que
MODIFICAR PER
Article 1. Amb el nom de “Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals” ...
establix l'Estatut del voluntariat de l'entitat.
Article 23 (nou). Els voluntaris/es tenen dret a veu en les assemblees generals i en els grups i comissions de treball en què s'integren. D'esta manera intervenen en la presa de
EXPLICACIÓ:
decisions en l'associació. 9
Article 24 (nou). La consideració de voluntari/a s'obtindrà una vegada siga inscrit en el registre de voluntariat de l'entitat, per a la qual cosa haurà de portar un mínim de dos mesos col·laborant en
l'associació.
A
partir
d'eixe
moment
disfrutarà
de
l'assegurança de responsabilitat civil corresponent, acceptant els deures i drets que reconeix l'Estatut del voluntariat de l'entitat i d'aquells avantatges que s'establisquen per als voluntaris/es.
Article 25 (nou). Els col·laboradors/es són aquelles persones que participen puntual o esporàdicament en el treball de l'associació. La seua adhesió a l'entitat es fa des d'eixa implicació puntual. És un objectiu fonamental, sense menysprear la seua aportació puntual, que les persones que col·laboren esporàdicament incrementen el seu grau de compromís amb l'associació i es convertisquen en voluntaris/s'i socis/es de l'entitat.
ESMENA 4.
Art. 20 (afegir a l'actual art. 19).
La composició de la CP resultarà de l'elecció dels càrrecs unipersonals arreplegats en els Estatuts en una primera votació que podrà realitzar-se seguint una de les tres possibilitats de votació previstes en els Estatuts. A continuació, en una segona votació, es triarà als i les vocals; el sistema d'esta segona votació ha d'ajustar-se a un dels tres reconeguts estatutàriament.
10