11é congrés ponència política i organitzativa

11

é

Congrés PONÈNCIA POLÍTICA Y ORGANITZATIVA “UNINT FORCES, CONNECTANT LLUITES”

www.lambdavalencia.org

/lambdavalencia

- ÍNDEX 1. AVANÇOS I RECULADES, IGUALTATS I DESIGUALTATS A FAVOR DE LA COMUNITAT LGTB. 1.1. CONTEXT ESTATAL I AUTONÒMIC. 1.1.1. LA INCIDÈNCIA DELS AVANÇOS LEGISLATIUS EN LA COMUNITAT LGTB. 1.1.2. CONSTRUCCIÓ D’UN ENTORN SOCIAL FAVORABLE A LA DIVERSITAT DE LA COMUNITAT LGTBI. 1.1.3. COL·LECTIUS EN ESPECIAL SITUACIÓ D’EXCLUSIÓ SOCIAL. 1.2. CONTEXT INTERNACIONAL. EFECTE GLOBALITZADOR DE LES DESIGUALTATS INTERNACIONALS DEL COL·LECTIU LGTB. 2. POSICIONAMENT SOCIOPOLÍTIC DE LAMBDA. 2.1. EL TREBALL DE LAMBDA EN LA LLUITA CONTRA LA DESIGUALTAT CIUTADANA DE LGTBI. 2.2. REIVINDICACIONS DAVANT LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES. 2.3. L’ORGULL LGTB. 2.4. SINERGIES I POLÍTIQUES D’ALIANCES PRESENTS I FUTURES AMB XARXES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA. 3. SITUACIÓ ESTRUCTURAL DE LAMBDA. 3.1. LA MILLORA DE LA QUALITAT COM A CARTA DE PRESENTACIÓ.

3.2. GESTIÓ I PAPER DELS RECURSOS HUMANS. 3.2.1. FORMACIÓ CONTÍNUA. 3.2.2. ESTUDIANTS EN PRÀCTIQUES. 3.3. GESTIÓ DELS RECURSOS MATERIALS I LOGÍSTICA. 3.4. ELS GESP I ELS OBJECTIUS PLANTEJATS: FEM DE TOTES LES LLUITES, LES LLUITES DE TOTES. 3.5. PLA DE COMUNICACIÓ.

3.6. UTILITZACIÓ DE LES TIC (TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ).

3.7. SERVEIS.

4. MODEL DE FINANÇAMENT, CAPTACIÓ DE FONS I RECERCA DE RECOLZAMENTS. 4.1. SITUACIÓ FINANCERA DE LAMBDA. LA CRISI DEL TERCER SECTOR A CAUSA D’UN MODEL DE DISTRIBUCIÓ DESIGUAL DE LA RIQUESA. 4.2. FINANÇAMENT A TRAVÉS D’ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES. 4.2.1. L’ACCÉS A CONVOCATÒRIES DE SUBVENCIONS I CONCURSOS PÚBLICS. 4.3. FINANCIACIÓ PRIVADA. DIVERSIFICACIÓ EN LA CAPTACIÓ DE FONS. ESTRATÈGIES DE MÀRQUETING SOCIAL. 4.3.1. CONVOCATÒRIES DE CONVOCATÒRIES I CONCURSOS PER A SUBVENCIONS I AJUDES D’ENTITATS PRIVADES. 4.3.2. EMPRESES DE SERVEIS DIRIGIDES AL COL·LECTIU LGTB I LES EMPRESES DE SERVEIS LGTB-FRIENDLY. 4.4. SÒCIES I SOCIS. 5. CONCLUSIONS.

11é Congrés Lambda - Ponència Política y Organitzativa

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56

1. AVANÇOS I RECULADES, IGUALTATS I DESIGUALTATS A FAVOR DE LA COMUNITAT LGTB. 1.1. CONTEXT ESTATAL I AUTONÒMIC. Dos fets emmarquen la situació del nostre país: una crisi econòmica que s'allarga en el temps i que ha provocat un desastre econòmic en les classes mitjanes i baixes, amb la pèrdua de molts llocs de treball, i el consegüent tancament d'empreses i xicotets negocis, provocant una situació de precarietat i exclusió social en moltes persones i famílies.

Una de les majors preocupacions actuals és el manteniment o el fet d'aconseguir un lloc de treball. Açò ha provocat laboralment que el poder empresarial haja cobrat força perquè disposa d'un major nombre de persones amb necessitats de treball i que les condicions de treball, salaris i drets consolidats a través dels convenis de treball hagen minvat. Açò, per a moltes persones integrants del nostre col·lectiu, ha suposat una “tornada a l'armari” davant el temor de patir assetjament o ser acomiadat per ser persona LGTB o ser portador del VIH. D'altra banda, el govern del Partit Popular ha provocat una involució que dificulta el desenvolupament dels drets de la comunitat LGTB. A més, la proximitat d'alguns sectors més conservadors del govern a la jerarquia eclesiàstica provoca que la visió de la comunitat LGBT es veja distorsionada amb afirmacions que no són reals i que provoquen situacions incòmodes al nostre col·lectiu amb la seua difusió en els canals d'informació.

1.1.1. LA INCIDÈNCIA DELS AVANÇOS LEGISLATIUS EN LA COMUNITAT LGTB. És un fet que perquè les ciutadanes i ciutadans d'un Estat se senten protegits ha d'existir un compendi legislatiu que protegisca els seus drets i que les institucions i persones que les dirigisquen també estiguen sotmeses a la llei, és el que es coneix com a estat de dret. Malgrat que la legislació de l'estat espanyol, especialment a partir de la tornada a l'estat democràtic a la fi dels anys 70, ha anat ampliant la protecció legislativa, és cert que el nostre col·lectiu no es va veure afavorit fins a principis del s. XXI amb una llei específica per a nosaltres que va ser la llei del matrimoni igualitari de 2005. Gran part de la societat entén que aquesta llei era el principi i fi de les reivindicacions del col·lectiu LGTB, la realitat ha demostrat que a més de protegir les nostres unions i equiparar-les al matrimoni heterosexual, seguien existint àmbits on la comunitat LGTB havia de seguir batallant per ampliar els seus drets. Com la llei de 2007 d'identitat de gènere, que va permetre la reassignació de la identitat de les persones transsexuals sense cirurgia prèvia. Malgrat aquests avanços legislatius, que han suposat un avanç per al moviment LGTB, encara queden espais sobre els quals legislar. És fonamental que en els pròxims anys aconseguim que cristal·litze una llei integral trans, com recentment ha ocorregut en la comunitat canària, així com una llei contra la LGTBfòbia, com ha ocorregut a Catalunya. D'aquesta manera s'ampliaran i salvaguardaran els nostres drets. Aquestes lleis deuran desenvolupar-se dins del marc legislatiu autonòmic.

La constitució d'unitats familiars per part de les persones integrants de la comunitat LGTB ha permès ampliar la visió que existia de la família en la nostra societat. Per a gran part d'aquestes unitats familiars tindre fills i filles és molt important. Les dones lesbianes i bisexuals mitjançant tècniques de reproducció assistida han fet possible l'ampliació de la seua família i que es reconega a les seues parelles al mateix nivell que les mares gestants en la custòdia de les filles i fills nascuts. Les parelles constituïdes per homes han recorregut a l'adopció, malgrat la dilatació en el procés i a la prohibició que alguns països, com Rússia, posen a l'adopció per part de persones que no constitueixen una unió amb una parella de diferent sexe o que siguen solteres.

Página 1 de 11

11é Congrés Lambda - Ponència Política y Organitzativa

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56

1.1.2. CONSTRUCCIÓ D’UN ENTORN SOCIAL FAVORABLE A LA DIVERSITAT DE LA COMUNITAT LGTBI. Un dels objectius que com a col·lectiu hauríem d'aconseguir és conscienciar definitivament a la societat en el respecte a les persones integrants de la nostra comunitat LGTB. Per a açò serà fonamental, que en l'àmbit educatiu, les educadores i els educadors siguen formats durant la seua estada en la universitat, perquè d'aquesta manera, des dels nivells inicials de l'ensenyament educatiu de les alumnes i alumnes el respecte a les persones LGTB, forme part del currículum educatiu. També en aquest àmbit seria necessari donar a conèixer a persones LGTB al llarg de la història de la humanitat i en tots els àmbits culturals, artístics, científics, empresarial, etc, perquè d'aquesta manera es tinguen referents positius de membres de la comunitat LGTB que han fet aportacions fonamentals al llarg de la història.

La conseqüència serà una societat instruïda en tots els àmbits a detectar situacions de discriminació i agressió cap al col·lectiu LGTB. De la mateixa manera, la difusió de la cultura i maneres de vida de les persones LGTB, ens acostaren a la societat fent que es vagen eliminant antics tabús i el desconeixement sobre la nostra forma de vida, que no difereix en gran manera de la resta de la societat.

En conclusió, amb una bona formació s'evitarà el manteniment d'una societat hostil davant el “diferent” la qual cosa porta a situacions de discriminació i agressions que, desgraciadament, encara es produeixen en la nostra societat.

1.1.3. COL·LECTIUS EN ESPECIAL SITUACIÓ D’EXCLUSIÓ SOCIAL. En els pròxims anys serà vital per als membres del nostre col·lectiu, que tenen greus dificultats d'integració social o laboral, que es genere un marc legislatiu i social perquè la seua situació millore. Dins d'aquest grup es troben els membres del col·lectiu trans, especialment les dones trans, que tenen especials dificultats a integrar-se en el món laboral.

També les persones amb VIH mereixen especial atenció, ja que poden patir una doble discriminació tant en l'àmbit laboral com en el sanitari.

Finalment, amb les persones migrants provinents de països amb situacions econòmiques o polítiques difícils, i en els quals la seua orientació sexual o la seua identitat de gènere siga una dificultat afegida, serà necessari establir un marc normatiu perquè no hi haja una indefensió legal que puga retornar-los als seus països d'origen posant en risc les seues vides.

1.2. CONTEXT INTERNACIONAL. EFECTE GLOBALITZADOR DE LES DESIGUALTATS INTERNACIONALS DEL COL·LECTIU LGTB. En l'àmbit internacional s'ha produït un fenomen que té dues direccions: D'una banda s'ha produït una ampliació dels països que han legalitzat les unions del mateix sexe i de lleis que beneficien al col·lectiu LGTB com Uruguai, Argentina, França, alguns dels estats d'Estats Units, etc.

D'altra banda, altres països s'han unit a aquells que ja anteriorment estaven en la limitació o negació dels drets de les persones LGTB. En aquest grup el cas més sagnant és el de Rússia, on l'estat és membre actiu en la repressió, i en molts casos, no sanciona als agressors de persones LGTB. Fins i tot s'arriba a prohibir per part de l'estat rus qualsevol informació que tinga relació amb el col·lectiu LGTB. Aquesta vulneració dels drets humans en aquests països hauria de ser castigada en els fòrums internacionals amb l'aprovació de mesures sancionadores contra aquests països.

Página 2 de 11

11é Congrés Lambda - Ponència Política y Organitzativa

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56

Lambda seguirà col·laborant estretament amb institucions o associacions que protegisquen els drets de les persones LGTB, com per exemple, Amnistia Internacional.

2. POSICIONAMENT SOCIOPOLÍTIC DE LAMBDA. 2.1. EL TREBALL DE LAMBDA EN LA LLUITA CONTRA LA DESIGUALTAT CIUTADANA DE LGTBI. Lambda porta quasi tres dècades dedicada al treball per la igualtat legal i social de les persones LGTB, convertint-se en una part històrica de l'entramat d'institucions polítiques, socials i econòmiques que intervenen en la política espanyola, a tots els nivells. Gràcies a la labor de moltes i molts activistes durant tot aquest temps, a la força que dóna la creença ferma en la idea que totes i tots hem de poder fer ús dels drets civils independentment de la nostra orientació sexual i/o identitat de gènere, aquest col·lectiu ha sigut i és un referent de lluita, formació i esperança per a la comunitat de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals. Malgrat açò sorgeixen nous i antics reptes que com una “espasa de Dàmocles” es balancegen per la irrupció d'antigues formes de persecució a les persones LGTB. Aquest treball, abasta des de la formació, l'activisme i el facilitar l'apoderament i la socialització de les persones LGTB mitjançant els GESP (Grups, Espais, Serveis i Projectes), fins a la labor conjunta amb sindicats i partits polítics per a dur a terme canvis legislatius a favor de la igualtat, passant per la denúncia pública de les situacions de desigualtat i la col·laboració amb altres entitats amb les quals compartim valors, objectius i espais socials.

Denunciar la LGTBfóbia social i d'Estat, visibilitzar-la i treballar per la seua desaparició, seguirà sent el nostre dia a dia, el nostre eix de treball i la raó d'existir d'aquest col·lectiu Per a açò, Lambda estarà present com a agent social de canvi, en àmbits d'intervenció tals com l'Educació, la Sanitat, els Serveis Socials, l'Esport, l'Ocupació, la Cultura, la Cooperació Internacional, etc. De manera que puguem causar un impacte positiu global en la societat.

2.2. REIVINDICACIONS DAVANT LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES. Lambda ha de continuar configurant-se com a grup d'interès i que els poders públics integren les nostres expectatives en les seues polítiques.

Les polítiques de sensibilització promouen una consciència social i les administracions han d'implicar-se en la nostra causa. Així se sol·licitarà a les entitats locals col·laboració i implicació en l'organització i desenvolupament de les activitats de commemoració del “Orgull LGTB”.

Pel que fa a les reivindicacions al Govern Autonòmic, es promourà la creació d'un “Observatori LGTB” i la posada en funcionament de Programes formatius sobre la “Comunitat LGTB” als equips multidisciplinaris de les diferents Conselleries.

En el que a Salut es refereix, serà prioritat d'aquest col·lectiu treballar per aconseguir que el Govern Autonòmic garantisca la igualtat de totes les dones en els drets reproductius. També es demandarà la deguda atenció a la prevenció del VIH i la garantia de tractament a totes les persones positives en VIH independentment de la seua situació.

A les entitats locals o Ajuntaments se sol·licitarà la posada en funcionament de Programes formatius sobre la “situació LGTB al món, les causes i conseqüències dels processos migratoris de les persones LGTB”, als equips multidisciplinaris dels “Centres d'Atenció a l'Immigrant Municipals” especialment el CAI (Centre d'Atenció a l'Immigrant de l'Aj. de València) i per extensió als CIEs (Centres d'Internament d'Immigrants) i el CAR (Centre d'Acolliment a Refugiats) depenents del Ministeri de Treball i Immigració. Sol·licitarem la inclusió d'entitats LGTB Página 3 de 11

11é Congrés Lambda - Ponència Política y Organitzativa

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56

com a Lambda, que posseïsquen grups o àrees d'assumptes migratoris o de drets humans internacionals en “Taules de la Immigració Municipals”.

En l'àmbit educatiu, Lambda hauria d'estar representada en el Consell Escolar Municipal, òrgan de decisió en matèria educativa local i se sol·licitarà la inclusió de conceptes sobre diversitat en el temari escolar, així com un compromís ferm de dur a terme accions per a acabar amb l'assetjament escolar LGTBfòbic.

2.3. L’ORGULL LGTB. El col·lectiu Lambda, com a entitat representativa de la comunitat LGTB al País Valencià, realitza activitats al llarg de l'any en les quals les lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals tinguen un lloc on reivindicar i expressar les seues necessitats, així com els seus assoliments. Hi ha un dia especialment important al voltant del qual es concentren totes aquestes reivindicacions i on se celebra tot allò aconseguit gràcies a la labor activista, i aquest dia és el 28 de juny.

L'orgull LGTB és, possiblement, l'acte principal en el qual totes les sensibilitats del col·lectiu es conjuminen en una sèrie d'activitats tant reivindicatives com a lúdiques.

L'evolució d'aquesta reivindicació ha donat lloc, en els últims anys, a traslladar a nous espais diverses activitats, establint connexions amb empreses o entitats com Espai Rambleta, Tapineria o Russafa. D'aquesta manera s'intenta donar una visió unitària de l'Orgull al mateix temps que la difusió d'aquestes activitats fan possible acostar a la ciutadania la nostra labor.

En els pròxims anys la celebració de l'Orgull hauria d'intentar recuperar la festa que es realitzava amb posterioritat a la realització de la manifestació. Açò suposaria recuperar un espai obert a qui desitge celebrar l'Orgull, pertanga o no al moviment LGTB. Esperem que els aires de canvi que comencen a albirar-se tant en la ciutat com en la resta del País Valencià donen com a resultat un canvi polític cap a tendències afins amb el nostre col·lectiu que eliminen les dificultats que hem tingut amb els òrgans de govern tant locals com autonòmics.

2.4. SINERGIES I POLÍTIQUES D’ALIANCES PRESENTS I FUTURES AMB XARXES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA. En Lambda treballem molt però, afortunadament, no treballem soles. Les sinergies i aliances amb altres entitats socials i de participació ciutadana, són fonamentals en molts casos per a l'òptim desenvolupament de la nostra labor. De la mateixa manera, Lambda se suma a les actuacions que diferents associacions organitzen en defensa dels drets fonamentals de la ciutadania.

El nostre desig és també mantindre una relació fluïda i cooperativa entre les diferents entitats LGTB del País Valencià, ja que cada comunitat autònoma presenta particularitats legislatives i d'actuació, i quanta més força es faça des dels col·lectius, més fàcil és promoure els canvis.

Pel que fa a coordinació estatal, Lambda forma part de la FELGTB (Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals).

Página 4 de 11

11é Congrés Lambda - Ponència Política y Organitzativa

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56

3. SITUACIÓ ESTRUCTURAL DE LAMBDA. 3.1. LA MILLORA DE LA QUALITAT COM A CARTA DE PRESENTACIÓ.

Hui dia queda constatat que les Entitats No Lucratives, sotmeses a estrictes mecanismes de justificació de la nostra activitat, estem molt auditades i som molt més transparents que les empreses o els poders públics. Aquesta transparència és un valor que es tradueix en un sistema de qualitat que, encara que no estiga sobre paper o en un manual, existeix de fet. Nombroses administracions, fundacions o altres entitats privades estan exigint a ENL la certificació a l'hora de concedir subvencions o participar en concursos. En aquests dos anys, estudiarem diferents metodologies de gestió de la qualitat i quines certificacions ens interessa obtindre com un compromís de millora permanent de la gestió de l'organització, incorporant sistemes, estratègies i metodologies útils alhora que conservem la nostra cultura i les nostres pròpies pràctiques, identificant el nivell de gestió en el qual ens trobem, i el que és més important, reconèixer àrees de millora per a portar la nostra gestió cap a l'excel·lència a través de plans d'acció segons les nostres pròpies necessitats i recursos disponibles.

3.2. GESTIÓ I PAPER DELS RECURSOS HUMANS. La RSC (Responsabilitat Social Corporativa) és un model a aplicar i que es basa en la transversalitat dins de l'entitat per a situar a les persones en el centre de les estratègies. La RSC és una palanca de canvi que crea vincles i potencialitats que identificarien a Lambda com ENL referent en la gestió de la seua responsabilitat social, és a dir, una manera innovadora de gestionar la potencialitat dels seus recursos humans. Sens dubte Lambda, avalada pels seus anys d'experiència, pot aportar experiència i bones pràctiques al conjunt del teixit del Tercer Sector a partir d'un model de gestió de les persones i els seus talents, estem parlant d'un comportament ètic i d'una vocació de cures i d'oferta de serveis dirigida a sòcies i socis, el voluntariat, simpatitzants, professionals, personal, etc.

3.2.1. FORMACIÓ CONTÍNUA. L’objectiu de la formació dels recursos humans de Lambda -voluntariat i personal laboralés la promoció mitjançant la millora, requalificació o posada al dia de les seues competències i qualificacions indispensables, de la qual cosa derivarà en la millor competitivitat de l'entitat. Les obligacions doncs seran les d'adaptar permanentment l'evolució dels perfils de voluntàries i voluntaris dels GESP, així com del contingut dels llocs de treball de l'Oficina Tècnica. La formació contínua suposa al seu torn una promoció social que permet al voluntariat i al personal contractat evitar l'estancament en la seua qualificació personal i professional.

Les vies seguiran sent la promoció des de la “vocalia de Voluntariat”, propostes de formació interna des dels GESP, la formació oferida per les diferents plataformes en les quals ens integrem -FELGTB, CALCSICOVA, etc.-, la participació en formació externa oferida per entitats del sector i l'accés a formació contínua gratuïta de les treballadors i treballadores a través de la “Fundació Tripartida per a l'Ocupació”.

3.2.2. ESTUDIANTS EN PRÀCTIQUES. L'experiència i bones pràctiques de Lambda són referents per a estudiants de l'àrea de les Ciències Socials i de l'àrea Sociosanitària. Cada curs escolar la nostra entitat seguirà establint convenis amb centres i entitats educatives en la formació d'estudiants que en el seu procés d'aprenentatge s'integren en l'Oficina Tècnica i en els GESP. 3.3. GESTIÓ DELS RECURSOS MATERIALS I LOGÍSTICA. Després d'anys de creixement, Lambda posseeix una àmplia varietat de béns materials.

Açò es tradueix en mobiliari, arxius, etc. que han de ser preservats. La seu social es converteix, Página 5 de 11

11é Congrés Lambda - Ponència Política y Organitzativa

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56

a més, en un lloc de treball, en un espai de socialització i vivències personals i col·lectives, etc., que cal gestionar de forma acurada perquè siga un espai atractiu i còmode.

En línia a oferir un servei de qualitat Lambda ha de comptar amb un “Pla d'Autoprotecció”, un document que arreplegue la informació necessària per a servir de guia no solament en l'actuació en cas d'emergència que salvaguarde el benestar dels recursos humans i materials, sinó també, i amb caràcter previ, per a l'anàlisi i avaluació de riscos, l'adopció de mesures preventives i de control d'aquests. Es tracta doncs d'elaborar un “Sistema d'autoprotecció”, dotat amb recursos propis i del corresponent “Pla d'emergència” per a accions de prevenció de riscos, alarma, evacuació i socors. La Comissió Executiva cercarà voluntariat especialitzat en aquests temes que elaboren aquests documents segons La Norma Bàsica d'Autoprotecció establida per les Administracions Públiques, i exerciran funcions de vigilància, inspecció i control i vetlaran pel compliment de les exigències contingudes en la mateixa.

3.4. ELS GESP I ELS OBJECTIUS PLANTEJATS: FEM DE TOTES LES LLUITES, LES LLUITES DE TOTES. Els GESP (Grups, Espais, Serveis i Programes) tracten de cobrir des d'una perspectiva de gènere les necessitats formatives, de socialització i trobada, i de labor activista que la comunitat LGTB presenta. Perquè el motor de Lambda són els seues GESP. En els pròxims anys, es posarà especial atenció a aconseguir major coneixement i col·laboració entre els GESP i es proposen els següents objectius a treballar de forma transversal: • Estar presents en la Universitat de València mitjançant jornades, tallers i punts d’informació.

• Realitzar activitats sobre plumofòbia tant per a heterosexuals com per a població LGTB, per a conscienciar sobre aquest problema i poder eradicar-lo.

• Portar a terme tallers sobre autoestima, relacions saludables i prevenció de la violència intragènere.

• Visibilitzar i denunciar les situacions de desigualtat de les persones transsexuals, així com seguir treballant per a la despatologització de la transsexualitat i el benestar emocional de les companyes i companys trans.

• Reivindicar la visibilitat lèsbica i la igualtat en els drets reproductius per a totes les dones independentment de la seua orientació sexual o el seu estat civil.

• Denunciar las irregularitats en els processos d’adopció o acolliment que puguen deure’s a prejudicis LGTBfòbics per part del funcionariat. Així també, es reivindicarà el mateix tracte per al procediment de filiació de filles i fills que en els casos de les parelles heterosexuals.

• Debatre i treballar internament per a aconseguir arribar a un posicionament de Lambda sobre les qüestions de maternitat subrogada i sobre treball sexual.

• Seguir estant presents en la Plataforma Feminista i la Casa de la Dona, i continuar treballant perquè la presència i les reivindicacions de les dones LTB siga major en l’elaboració de textos com el manifest del 8 de Març.

• Realitzar activitats formatives internes i externes sobre feminismes i lluita contra l’heteropatriarcat, arrel de la LGTBfòbia.

• Visibilitzar la realitat bisexual i les seues reivindicacions així com treballar per un inqüestionable reconeixement d’aquesta orientació sexual i que aquesta siga vista tant per la societat en general com dins dels col·lectius LGTB com una orientació tan respectable Página 6 de 11

11é Congrés Lambda - Ponència Política y Organitzativa

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56

com les monosexuales (homosexualitat i heterosexualitat).

• Seguir en contacte amb el Consell de la Joventut i promocionar l’activisme LGTB entre la població jove mitjançant campanyes i activitats.

• Informar sobre la realitat del VIH, VPH i les altres ITS, així com promoure campanyes de sensibilització i prevenció, i formar als voluntaris i les voluntàries en salut sexual.

Incrementar la col·laboració en les activitats proposades des de la coordinadora de les entitats de lluita contra el VIH/sida.

• Denunciar la situació dels DDHH LGTB en el món, donar acolliment a LGTB migrants en processos de sol·licitud d'asil per motius d'orientació sexual i/o identitat de gènere, així com col·laborar en els processos de sol·licitud d'asil per motius d'orientació sexual i/o identitat de gènere. Sol·licitar a les Administracions competents accions per a l'atenció integral a aquestes persones.

• Tractar que s'incloguen dins del Sistema Educatiu tant a nivell escolar com a universitari, així com en els cursos de formació contínua del professorat, conceptes sobre diversitat LGTB i sobre els diferents models de famílies.

• Continuar amb el programa de xarrades formatives sobre diversitat afectivo-sexual en col·legis, instituts i universitats.

• Reclamar a la Conselleria d’Educació la creació de protocols contra la LGTBfòbia i per a l’atenció a menors transsexuals.

• Denunciar públicament les actituds i/o declaracions LGTBfòbiques de les jerarquies eclesiàstiques.

• Denunciar la LGTBfòbia en el món de l’esport i realitzar activitats per a acabar amb aquesta situació.

• Promoure la cultura LGTB. • Promoure activitats d’oci, salut i temps lliure per a persones LGTB. 3.5. PLA DE COMUNICACIÓ.

Elaborarem un “Pla de Comunicació” que s'ajuste a l'estratègia de l'entitat i que es desenvolupa en el present document. Aquest document ha de reflectir com s'articula en Lambda la comunicació interna i la comunicació externa. Es tracta doncs de difondre la nostra imatge corporativa, és a dir, allò que és Lambda. En comunicació, som el que la gent, els nostres públics perceben de nosaltres. La nostra entitat és vista per la gent d'una determinada forma, és la imatge percebuda per les actuacions que hagem fet durant temps, la qual cosa fem en l'actualitat i el que tenim previst fer. Va més enllà que coneguen què fem, i del reconeixement de la marca, implica també com ho fem, la confiança que donem, la qualitat i dimensió dels nostres serveis, la qual cosa reivindiquem, en definitiva el PER A QUÈ, el QUÈ i el COM. La “comunicació interna” és de summa importància sent necessari treballar més en l'escolta i el diàleg entre els GESP. Un bon pla de comunicació interna ha d'estar orientat a crear sentit de pertinença, compartida pels òrgans de govern, el voluntariat i les empleades i empleats.

Fomenta la confiança, ja que més treball en equip sorgirà i, per tant, serem més efectius.

Millorarà l'organització, la seua qualitat, el treball, la gestió del temps, l'efectivitat i el coneixement compartit de tots els components de l'associació.

Página 7 de 11

11é Congrés Lambda - Ponència Política y Organitzativa

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56

La “comunicació externa” ens permet la difusió del que fem i de com ho fem i és prioritària per a crear una visió encertada de què és Lambda. Per a açò continuarem propagant informació sobre els nostres GESP, la transparència de les nostres opinions i actes, així com la rendició de comptes, temes clau dins del funcionament de l'entitat. Lambda ha d'estar preparada per a fer-ho amb totes aquelles eines que dispose, fent una memòria dinàmica i actualitzada de tota aquella informació que es dispose, des de la claredat, la utilitat i l'efectivitat. La “memòria” és una eina bàsica que posseïm per a generar confiança amb el nostre entorn, no solament davant les persones associades i usuàries, també com a eina de comunicació i per a açò ens servirem de les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació). És fonamental relacionar-se amb els Mitjans de comunicació, els actuals i els clàssics. Són claus per a difondre les nostres accions, el nostre treball, actes, esdeveniments, experiències pràctiques, etc.; per a atendre les peticions d'informació que ells també ens sol·liciten sobre la situació de la comunitat LGTB, quins serveis oferim, la nostra opinió sobre legislació o fets que tinga a veure amb la mateixa; i per a respondre a possibles agressions dirigides a la nostra organització, a les persones LGTB, etc.

3.6. UTILITZACIÓ DE LES TIC (TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ).

L'aparició de la comunicació telemàtica s'ha convertit en part de la base sobre la qual s'ha construït la comunicació interna, la comunicació externa i el treball en xarxa de Lambda, en substitució de part del treball i coordinació presencial. Però les TIC no poden confondre's amb el que és i representa internet, encara que aquesta és part fonamental de les TIC, ja que no hem d'oblidar unes altres que també les engloben, com els mètodes i instruments clàssics de comunicació -com el telèfon, els ordinadors personals, la televisió, la ràdio, la premsa, el correu postal, la missatgeria, el fax, etc-.

La realitat de les TIC s'ha implantant de manera constant i progressiva en tots els aspectes de la gestió de la vida associativa de Lambda. La interacció no solament es produeix entre persones a nivell individual, sinó també a nivell grupal i de treball en xarxa amb altres entitats i professionals, situant-se com a instruments i oportunitats per al desenvolupament del treball en equip. Així les TIC basades en internet que ens resulta més interessants, útils i de les quals hem de servir-nos són: el correu electrònic, pàgina web, blocs, fòrums, entorns per a compartir recursos i treball en línia (Google Drive, Dropbox, Youtube,etc), les xarxes socials (Facebook, Twitter, etc), aplicacions mòbils (Whatsapp, etc.). Òbviament cal incidir que no cal situar mai a les TIC per sobre de les persones i el contacte directe, però necessari capacitar-nos en la seua utilització, en el seu coneixement i en les seues possibilitats. Des de la coordinació i totes i cadascuna de les funcions que desenvolupem, es fa necessari que sapiguem implantar aquells instruments tecnològics propis per a cada GESP. 3.7. SERVEIS. En els pròxims dos anys haurem de potenciar els serveis del col·lectiu, (prova ràpida VIH, ajuda mútua-autoajuda, laboral i jurídic) perquè moltes persones LGTB s'acosten a la nostra entitat sol·licitant un d'aquests serveis i és molt important que aquests es vegen reforçats i posats en valor.

4. MODEL DE FINANÇAMENT, CAPTACIÓ DE FONS I RECERCA DE RECOLZAMENTS. Lambda necessita recursos per a desenvolupar accions, activitats i projectes. Contem amb dues opcions, la primera, recórrer a l’Administració Pública, i la segona, recórrer a persones, entitats i empreses privades que facen el paper de patrocinadores o mecenes.

Página 8 de 11

11é Congrés Lambda - Ponència Política y Organitzativa

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56

4.1. SITUACIÓ FINANCERA DE LAMBDA. LA CRISI DEL TERCER SECTOR A CAUSA D’UN MODEL DE DISTRIBUCIÓ DESIGUAL DE LA RIQUESA. Estem vivint moments difícils a nivell socioeconòmic. La crisi està servint d'excusa perquè els organismes internacionals, nacionals, regionals i locals desatenguen l'estructura participativa de la societat, propiciant la desactivació del teixit social. Açò està provocant la desaparició de ENL (Entitats No Lucratives) o que no puguen realitzar cap activitat romanent en “standby”.

Aquesta desatenció comporta una disminució de les partides en els Pressupostos Generals Estatals, Regionals i Locals, de convocatòries públiques. S'està creant un gran salt a nivell quantitatiu i qualitatiu respecte a la desigualtat. Aquesta desigualtat s'acarnissa especialment en certes àrees que les ENL atenem com a organitzacions subsidiàries de l'administració, des de l'accés a l'alimentació bàsica, l'atenció de les persones en situació de dependència o la Cooperació Internacional. Però a la vegada, la crisi afecta també al conjunt d'entitats socials orientades a treballar per la transformació social i per la millora de la qualitat de vida de les persones, en el nostre cas, el de la Comunitat LGTB. En aquest sentit totes les ENL hem retallat en els nostres pressupostos anuals afectant a retallades de personal -que dificulten la continuïtat i qualitat dels programes- en recursos i serveis. A causa d'aquesta situació, Lambda, com a membre de les entitats del Tercer Sector ha d'enfrontar-se a noves dificultats, adversitats i entorns canviants a l'hora de fer front als nous i antics reptes del moviment LGTB en quant a la cerca de finançament, propiciar fórmules de supervivència i reactivar mecanismes de cerca de fons.

4.2. FINANÇAMENT A TRAVÉS D’ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES. Des del nostre naixement com a associació hem realitzat un esforç titànic financer com a entitat substitutiva de l'administració regional en la provisió de serveis socials davant de la inexistència de polítiques socials dirigides a la comunitat LGTB del País Valencià, que continuen sent escasses igual que el descens en l'atenció de la Salut Sexual i de prevenció del VIH-Sida i altres ITS, que pareixien temes d'atenció prioritària i que ja no ho són.

4.2.1. L’ACCÉS A CONVOCATÒRIES DE SUBVENCIONS I CONCURSOS PÚBLICS. Des de l'Oficina Tècnica de Lambda es continuaran estudiant tots aquells concursos i convocatòries de subvencions i ajudes que es publiquen en el nostre àmbit territorial, és a dir, local i regional, i que estiguen dirigits a les nostres àrees i col·lectius d'intervenció. La col·laboració entre l'Oficina Tècnica i la Comissió Permanent a través dels coordinadors dels GESP ha de ser estreta, per la qual cosa anualment se sol·licitarà a cada GESP que elabore un o més programes des de l’ "enfocament de marc lògic", que servirà de suport per a presentar-se a distintes convocatòries.

La legislació sobre recaptació del 0,7% del IRPF a fins d'interés social per al finançament del Tercer Sector, s'ha convertit en un accés històric a fons públics com a membres de la FELGTB a la que hem de continuar accedint per al finançament de diversos programes, la qual cosa s'ha convertit en una eina i instrument amb perspectives reals de futur. En referència a això, Lambda deu seguir recolzant la campanya de la “X solidària” perquè es produisca un augment de les persones que en la seua declaració del IRPF marquen la casella que es denomina "Fins Socials".

4.3. FINANCIACIÓ PRIVADA. DIVERSIFICACIÓ EN LA CAPTACIÓ DE FONS. ESTRATÈGIES DE MÀRQUETING SOCIAL. Lambda ha d'analitzar les perspectives de finançament de l'associació i abordar els problemes de finançament de l'economia social, és a dir de tots aquells àmbits que no pertanguen a l'Administració. En este debat que hui té caràcter d'urgència ha de fer una anàlisi del sistema fiscal del mecenatge, les consideracions sobre la incidència del projecte de llei de Página 9 de 11

11é Congrés Lambda - Ponència Política y Organitzativa

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56

modificació de la Llei de Subvencions sobre el finançament del Tercer Sector i una sèrie de propostes fiscals per a la millora del dita finançament.

Lambda ha de fer una forta aposta a través d'estratègies de "Fundraising". Estes són bàsicament un conjunt d'estratègies per a obtindre recursos o finançament, bé per a l'associació en el seu conjunt, per a GESP concrets o lligats a activitats puntuals de sensibilització, d'aquesta manera adquireix un sentit més coherent.

La resposta per a aplicar aquesta estratègia de fundraising a la nostra entitat ha adaptarse als nostres fins, necessitats i funcionament. Aquesta eina té una base fonamental de "marketing social" definint el com comunicar el que fem per a generar un sentiment de solidaritat en els altres. El fundraising definirà el com informem els altres del que fem.

Serà necessari perquè dur a terme una estratègia en matèria de captació i fidelització de patrocinadors (empreses, fundacions, etc.) per a la formulació de propostes a oferir a empreses d'acord amb l'estratègia programàtica de Lambda i establint models d'acords de col·laboració.

4.3.1. CONVOCATÒRIES DE CONVOCATÒRIES I CONCURSOS PER A SUBVENCIONS I AJUDES D’ENTITATS PRIVADES. L’Oficina Tècnica és l'encarregada de vetlar per la recerca de convocatòries i concursos d'ajudes i subvencions d'entitats privades com a Fundacions, Caixes d'Estalvis, Plataformes, Empreses amb polítiques de RSC (Responsabilitat Social Corporativa), etc. En la seua mà està descobrir aquelles bases de convocatòries en què s'adapten els GESP de Lambda per a obtindre finançament.

4.3.2. EMPRESES DE SERVEIS DIRIGIDES AL COL·LECTIU LGTB I LES EMPRESES DE SERVEIS LGTB-FRIENDLY. Al llarg dels anys la comunitat LGTB valenciana ha vist augmentar serveis, recursos i empreses que li ofereixen els seus serveis explicitant a la comunitat LGTB com a client preferent o posicionant-se com a empresa LGTBfriendly. És innegable que estos comerços deuen la seua existència a l'augment de la demanda de la comunitat LGTB, propiciada per una sensació de llibertat individual i col·lectiva que no haguera sigut possible sense la lluita de les organitzacions LGTB. Perquè eixa sensació de llibertat en l'accés a l'oferta comercial LGTB seguisca en funcionament fa falta la lluita constant per a possibilitar els avanços i evitar la pèrdua de drets i llibertats. Eixa és una poderosa raó que han d'entendre, que per a evitar la pèrdua de clients LGTB aquests han de sentir-se lliures per a fer-ho i sense l'existència de Lambda no és possible, conscienciant-los de la seua responsabilitat en la supervivència i empoderament de Lambda.

4.4. SÒCIES I SOCIS. Lambda és conscient, com qualsevol Entitat No Lucrativa del Tercer Sector, de que junt amb el voluntariat, el pilar bàsic de la seua existència són les sòcies i socis que la componen. Les persones associades a Lambda ho són perquè els aspectes que incumbeixen a la seua orientació sexual i identitat de gènere els importen i els defenen, tant a nivell individual com a col·lectiu.

La seua aportació econòmica permet que l'associació exercisca una activitat que repercuteix en tots els àmbits de la seua vida.

Per a assentar o assegurar aquesta via de finançament és necessari una responsabilitat amb les sòcies i socis. Lambda ha de desenvolupar una labor de coneixement en profunditat de tots els processos d'informació i de gestió de bases de dades de les persones associades, garantint un ús efectiu que traga partit al potencial dels mateixos, sent capaços de prendre decisions i proposar accions basant-se en una anàlisi rigorosa dels interessos de les mateixes.

Página 10 de 11

11é Congrés Lambda - Ponència Política y Organitzativa

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56

5. CONCLUSIONS. En conclusió, moltes són les tasques a realitzar al llarg del període que ara s’inicia.

Deurem mantenir i potenciar les que afermen l’èxit i el coneixement de Lambda en la societat valenciana i a ser possible també en l’àmbit estatal, així com iniciar noves activitats que amplien el nostre marc d’actuació.

Lambda deurà seguir sent un referent en la defensa de les persones LGTB perquè aquesta societat siga més igualitària i no es continuen reproduint situacions de discriminació i violència cap a les persones LGTB. Però perquè tot açò siga més factible serà imprescindible una col·laboració més estreta amb les distintes administracions que afavorisca la promulgació de lleis que protegisquen a les persones integrants de la comunitat LGTB. Volem transversalitzar tot el possible els objectius plantejats en aquesta ponència, per a optimitzar el funcionament del col·lectiu i aconseguir que es porten a terme dites metes.

Conegam la realitat de tots els GESP, perquè si totes empatitzem amb les causes de tots els grups, serà més fàcil involucrar-nos en la consecució d’eixos objectius. Unides som més fortes.

Seguirem en els carrers, visibilitzant, reclamant la nostra igualtat, però també hem d’estar presents en altres espais. Donat el creixent ús de les noves tecnologies per part de la immensa majoria de la societat del nostre país, serà indispensable la utilització de la web, les xarxes socials, blocs, apps, etc. per una difusió de les accions, reivindicacions i dia a dia de Lambda realment efectiva.

Per acabar, desitgem expressar que el que ha sigut Lambda, el que és i el que serà, allò escrit, fet i aconseguit, no haguera sigut possible sense la labor constant del voluntariat i del personal d’aquesta entitat, labor que reconeixem, valorem, i agraïm. Lambda per elles i ells, Lambda per una societat igualitària i respectuosa amb la diversitat LGTB.

Página 11 de 11