7é congrés ponència política by Lambda València

é Congrés València, 2 i 3 de febrer de 2007

Ponència política 1

Introducció i situació actual

LGTB i servir d’espai de confluència, d’una manera més significativa.

D’ençà que vam celebrar el darrer Congrés, la situació social i d’empara jurídica de les lesbianes, gais i transsexuals s’ha transformat. Al juny de 2005 el congrés dels diputats de l’estat espanyol, sostingut per una majoria de forces progressistes, aconseguia aprovar la reforma del codi civil que permet, ara per ara, que les persones homosexuals puguem veure reconeguts plenament els nostres drets coma ciutadanes i ciutadans. Per la seua banda, la tramitació d’una pròxima Llei d’Identitat de Gènere fa preveure alguns avanços que facilitaran que les persones transsexuals puguem assolir el nostre dret a viure d’acord amb la nostra veritable identitat de gènere. Un assumpte, però, en el que encara no està tot guanyat, pel que fa a l’àmbit lesgislatiu.

El Col·lectiu Lambda és una associació ja plenament arrelada, amb uns socis i voluntaris realment actius i capaços de fer entrar les reivindicacions LGTB en l’agenda político-social actual. En conseqüència, poden ser moltes les temptatives de determinats sectors per tal d’acostar-nos a ells amb voluntat de crear una actitud tèbia en nosaltres. Res més lluny d’això, el Col·lectiu Lambda, tot i prestar-se al diàleg obert amb tothom, guardarà molt bé el seu caràcter independent. Però perquè això siga així, cal fomentar la participació dels socis i les sòcies i del voluntariat. La nostra major força són les persones que integrem aquest moviment, perquè gràcies a elles tenim l’autonomia que ens permet treballar en llibertat. L’autofinançament, per tant, és una eina bàsica per a mantindre aquesta tendència. Ens ha

Tanmateix, aquests canvis han de generar en el moviment lèsbic, gai, transsexual i bisexual –LGTB- un necessari canvi de rumb en la nostra lluita. Si bé és cert que l’acceptació i el

servit per a poder posicionar-nos en favor dels nostres propis interessos i, finalment, assolir importants fites que ens havíem marcat.

respecte cap als LGTB va consolidant-se de manera general al sí de la nostra societat, també hem de ser conscients que l’homofòbia i la transfòbia continuen molt arrelades al nostre entorn.

Si la nostra situació, avui dia, és considerada com a òptima des del punt de vista legal –excepte en el cas de les persones transsexuals-, cal tenir en compte que no ha estat sinó el resultat de l’esforç de milers de persones. Primer vam patir els mètodes

I més enllà del nostre àmbit territorial d’actuació, el nostre suport solidari ha de seguir sent una constant per als milions de LGTB que, arreu del món, pateixen aquesta mateixa homofòbia i transfòbia multiplicada fins a límits que poden arribar a la mort.

de la dictadura franquista: homosexuals i transsexuals érem empresonats pel simple fet de ser-ho, com promulgaven la “Ley de Vagos y Maleantes” de 1948 i la “Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social” de 1970. Milers de gais i transsexuals van viure l'infern de la presó fins i tot en els primers anys de la

El Col·lectiu Lambda s’enfronta, sens dubte, a una nova etapa. Així com altres associacions i entitats de distint caràcter aposten per una funció més reivindicativa o, per contra, més assistencial, el Col·lectiu també es troba ara mateix en la tesitura d’una possible elecció. Tanmateix, els termes no són opacs i, per tant, advocar per una opció no té per què simbolitzar tancar-se en banda a l’altra. És a dir, el Col·lectiu Lambda, tot i seguir la seua trajectòria històrica d’associació de caire reivindicatiu –que al nostre entendre no ha de perdre, perquè encara hi ha molta tasca per fer- ha de poder diversificar les seues funcions. Per això, apostem per una associació que, com tantes vegades ha fet, alce la seua veu amb total independència per construir una societat més justa, en especial en tot allò que té a veure amb

democràcia, quan encara continuava vigent aquesta llei. Les lesbianes vivien un estat de completa invisibilitat, negant la seua existència, tant la societat com les lleis, a més de patir tractaments

psiquiàtrics,

del

tot

inapropiats.

primera

manifestació de l’orgull gai, lèsbic, transsexual i bisexual es va celebrar al 1977 a Barcelona i va tindre com a màxima reivindicació la derogació d’aquesta llei, la qual cosa no es va aconseguir fins al 1979, després fins i tot de l’aprovació de la Constitució. Així, vam eixir de les presons i de les consultes dels psiquiàtrics (l’Associació Americana de Psiquiatria va eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals el 1973) i vam començar la lluita per la legalització de les nostres associacions, pel nostre dret a existir. Una fita que vam aconseguir en 1981.

lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals, siga quin siga el seu estatus social, procedència, edat, característiques físiques... Alhora, però, i sent conscients que estem davant eixa nova etapa, cal continuar obrint espais a tota mena de persones que ens busquen com a referència. Per això també és necessari que puguem donar altres serveis que calen avui dia a la població

En eixos moments vam començar a viure, a sentir, a somiar, a estimar i a follar amb la llibertat que ens havia sigut furtada durant molt de temps. Aquesta alegria, però, es va veure truncada per l’aparició de la pandèmia de la SIDA, contra la qual els col•lectius de transsexuals, bisexuals, gais i lesbianes començàrem a treballar davall una forta estigmatització social

que va fer que tornàrem als armaris, que ocultàrem novament els

bisexuals, en la màxima institució posicionada contra els nostres

nostres desitjos. Durant anys aquesta lluita es va convertir en la

drets. Una postura que ha esdevingut més virulenta després de

màxima prioritat de les associacions; dedicàrem els nostres

l’elecció de Joseph Ratzinger –el que fóra el màxim representant

esforços a la informació i la prevenció, així com a la lluita per la

de la Congregació per a la Doctrina de la Fe: la Inquisició- com a

dignitat de les persones seropositives, mentre moltes d’aquestes

nou papa.

ens anaven deixant en el camí. Una lluita que avui no abandonem, ans al contrari, la fem més i més present.

Els drets dels que gaudim, els hem anat aconseguint de manera desigual. Autonomia per autonomia, jutjat a jutjat. En aquest cas,

Però no va ser fins entrats els anys 80 quan el moviment LGTB

els valencians i les valencianes sabem de sobra la diferència

va donar un pas més enllà i va començar a reivindicar els drets

entre unes lleis i altres. La Llei d’Unions de Fet al País Valencià

legals que se’ns negaven, una situació discriminatòria que es va

es va convertir en paper mullat quan vam veure que la intenció

visibilitzar moltes vegades pels casos de parelles en què una de

del Consell de la Generalitat era no anar més enllà d’ella, quan

les persones moria, quedant l’altra part totalment desprotegida.

sabien perfectament que, d’una banda, la llei va nàixer ja coixa

La regulació de les parelles homosexuals es convertiria en la

perquè no esgotava les nostres competències, ja escasses de

nostra màxima bandera a partir de llavors, tractant-se d’una lluita

per sí, i que, d’una altra banda, no estaria acompanyada de cap

vital i necessària en la consecució dels drets de gais,

tipus de mesura antidiscriminatòria que facilitara la visibilitat de

transsexuals, lesbianes i bisexuals.

les parelles de lesbianes i gais que decidiren regularitzar la seua situació.

Al llarg dels darrers anys, hem passat de no existir a visibilitzarnos cada dia en més i més espais, de ser uns centenars de

De nou, ens trobem encarat a uns comicis electorals, els de maig

persones a un milió en les manifestacions de l’Orgull estatal,

d’aquest 2007, en els quals donarem el nostre suport a aquelles

d’estar arraconades pràcticament en tots els àmbits a ser un

formacions

referent en la lluita pels drets civils. I en eixos anys decidim volar

d’equiparar jurídicament i socialment els LGTB amb la resta de la

alt, molt alt, fent que la nostra reivindicació a viure dignament i

ciutadania. Aquest suport, que ens ocasions havia anat

plenament l’orientació seuxal i la identitat de gènere es

acompanyat del lema “Vota rosa”, va canviar en les darreres

convertira en la nostra ensenya multicolor, a la qual s’han anat

eleccions generals del 2004, quan el nostre missatge va ser un

sumant uns altres moviments socials, partits polítics, sindicats i

enèrgic i raonat “No votes PP”.

polítiques

significades

per

seua

voluntat

una majoria ciutadana que ha contribuït a estendre la nostra lluita a tota la societat, per tal que en fóra conscient de la seua

Volem que hi haja polítiques d’igualtat per a LGTB des de totes

importància, del que suposava que, per fi, la democràcia fóra

les institucions valencianes. Per això ens toca reflexionar de nou

efectiva per a tots i totes.

quina serà la nostra postura front a aquelles formacions polítiques que, al capdavant d’algunes institucions, continuen

Arribar fins ací ha suposat grans esforços i no pocs moments

discriminant la població LGTB.

difícils. Si bé el moviment LGTB ha tingut el suport de la nova majoria d’esquerres i progressista a la cambra baixa espanyola,

Ens trobem, per tant, davant d’una situació radicalment diferent a

no hem d’oblidar els lamentables atacs dels quals hem sigut

la qual ens enfrontàvem fa només dos anys. És ara quan se’ns

víctimes per part del principal partit de l’oposició, el Partit

han d’obrir nous horitzons, nous reptes i objectius. Lluny de

Popular. Només cal esmentar, a tall d’exemple, el suport que

considerar que vivim la fi d’una lluita, hem de ser conscients que

aquesta formació va donar a les manifestacions homòfobes del

açò és només el principi.

“Foro Español de la Familia”, el recurs presentat davant el Tribunal Constitucional contra la reforma del codi civil que

Perquè si bé la nostra situació ha canviat substancialment en els

permet el matrimoni entre persones del mateix sexe, o l’ús del

darrers anys, no hem d’oblidar que som unes privilegiades, les

testimoni homòfob d’Aquilino Polaino per oposar-se a aquesta

més privilegiades. Continuen sent més els països en què es

reforma

condemna a mort transsexuals, gais i lesbianes que els que

l’ultraconservadorisme, com hem comprovat especialment al

reconeixen plenament els nostres drets. Continuen sent

nostre país, on mantenen una còmoda majoria absoluta. No

moltíssimes més les lesbianes, transsexuals i gais que pateixen

obstant això, ha sigut des de la jerarquia catòlica des d’on hem

una forta discriminació i estigmatització, que són condemnades i

rebut els atacs més durs, convertint-se aquesta en la punta de

condemnats pel simple fet de mostrar-se tal com són, que moren

llança de la croada contra gais, lesbianes, transsexuals i

per amor.

legislativa.

anat

virant

cap

lesbianes continuen ocupant molts menys espais que els gais, La situació mundial actual no és precisament la millor per als

tant en les organitzacions com en la seua projecció pública.

nostres drets. Si bé es preveu que la Unió Europea reculla entre els principis

la no

Segueixen sense existir polítiques encaminades a la visibilització

discriminació per raons d’orientació sexual i identitat de gènere,

de les lesbianes, sense estar considerades dins dels plans

els

d’igualtat de la dona, relegades sempre al paper de la no

econòmiques –com ara la Xina o els Estats Units- no treballen

existència. El treball realitzat en els últims anys ha estat

per aquesta igualtat. El cas dels Estats Units ens deixa un regust

fonamental perquè açò es vaja corregint, perquè la igualtat de

especialment amarg pel fet que, una societat com la nostra, de

gènere siga també possible entre nosaltres. I perquè a poc a poc

caire occidental, tinga com a màxim mandatari una persona,

el discurs lèsbic prenga el seu lloc dins del moviment LGTB i

George W. Bush, alineada amb els fonamentalismes religiosos

puga projectar-se amb la seua pròpia veu. Si havíem dit que les

pel que fa al seua grau d’homofòbia. Pel que fa encara a la Unió

nostres aliades van ser sempre les dones, de manera que vam

Europea, hem de tenir en compte que la unió continua sent més

fer nostra la lluita feminista, hi hem de ser conseqüents. Tots i

econòmica que política o ciutadana. De fet, cal denunciar

totes hem d’assumir el discurs lèsbic i han de ser les lesbianes

l’entrada de països al club dels 25 que no es distingeixen per la

les protagonistes del mateix.

governs

fonamentals

les

de la seua Consitució

altres

grans

potències

polítiques

seua lluita en favor dels drets humans, ans al contrari, mantenen legislacions i pràctiques polítiques i/o policials dirigides a

Si parlem de qüestions de gènere, sempre haurem de tindre en

discriminar la població LGTB. De la mateixa manera, cal

compte els i les transsexuals. En aquests darrers anys les

lamentar l’embranzida de partits d’extrema dreta a diversos

aliances entre gais, lesbianes i transsexuals han anat enfortint-se

països europeus, com ara Polònia, Bèlgica...

i prova d’això és que en els col•lectius on convivim hem aconseguit que la qüestió de la identitat de gènere forme part de

Davant d’aquest context de conservadorisme fanàtic es fa més

l’agenda bàsica tant de les nostres reivindicacions com del

necessari el nostre treball relacionat amb els drets humans i la

nostre discurs habitual. I que, a més, aquest vaja sent elaborat

cooperació internacional. Som ara mateix un referent mundial i

per les pròpies persones transsexuals. Tanmateix, a pesar dels

en eixe sentit la nostra experiència és molt valuosa per a la resta

avanços, continuem amb una falta de referents transsexuals. Pel

de la comunitat LGTB. No podem, ni de bon tros, abaixar la

que fa a l’espai polític, si ens fixem en el govern central, cal

guàrdia, restringir la lluita pels nostres drets a les realitats

reconéixer la voluntat dels legisladors progressistes i del poder

pròximes. Hem d’intentar que la nostra veu arribe molt més enllà,

executiu en donar un salt qualitatiu respecte al dret a viure

col•laborar amb les associacions de gais, bisexuals, lesbianes i

dignament la pròpia identitat de gènere. És així que naixerà la

transsexuals d’altres països, denunciar aquells governs i

Llei d’Identitat de Gènere que prepara el gabinet de José Luis

institucions que practiquen l’homofòbia i la transfòbia i lluitar

Rodríguez Zapatero. Aquesta norma permetrà a les persones

perquè aquest món de la guerra adopte els colors de l’arc de

transsexuals adequar les referències al nom i sexe dels registres

Sant Martí. Es tracta de substituir fonamentalismes per respecte,

civils a la seua pròpia identitat de gènere, sense haver de

uniformitat per diversitat, censura per llibertat.

sotmetre’s a la cirurgia de reassignació sexual -CRS. Però això no és prou. La lluita del moviment LGTB ha d’anar a la recerca

Així, de cara a aquesta nova etapa històrica que vivim, resulta

del ple reconeixement del dret a l’assistència sanitària pública de

crucial plantejar-se nous objectius i noves estratègies per a

les persones transsexuals. La identitat de cada persona és una

aconseguir-los. Mirem-nos també. Fem-nos un ullada. En

aspecte massa crucial perquè la sanitat pública el deixe de

aquests anys hem conquistat centenars d’espais i llocs dels

banda. Amb tot, recoinexent la transferència de competències

quals sempre se’ns havia exclòs. Per fi molts s’han dignat a

sanitàries a les autonomies i quina és la realitat a altres territoris

reconéixer-nos, a veure’ns, a preguntar-nos i, finalment, a donar-

de l’Estat, reforcem la nostra demanda davant la conselleria de

nos suport. Però això ha ocorregut perquè hem sigut capaços de

Sanitat, per tal que cobrisca tot el procés transsexualitzador. El

mostrar-nos, de donar respostes i raons i, per tant, convéncer.

nostre país no ha d’estar a la cual pel que fa als drets

L’avanç que ha suposat la nostra visibilitat ha sigut clau, sense

assistencials, mentre altres territoris, com ara Andalusia,

ell hauria sigut impossible arribar fins al moment actual.

Extremadura o Aragó sí els reconeixen. En tot cas, tal com s’ha actuat en l’estratègia del matrimoni, el nostre punt de partida és

Però no hem d’oblidar que açò ha ocorregut de manera desigual.

el tot i no admetrem que es regatege amb la nostra igualtat.

D’una banda, hem hagut de lluitar contra l’estereotip i el prejudici. D’una altra, contra els desequilibris interns. Les 4

Una altra assignatura pendent a la qual mai hem aconseguit

Hem de seguir afrontant el repte de la diversitat amb la mirada

donar una resposta satisfactòria és la qüestió de la bisexualitat.

molt més oberta. No serveix només superar l’estereotip del gai

Ni tan sols hem aconseguit crear un discurs coherent. Les

urbà de classe mitjana i seronegatiu. Creure’ns la nostra pròpia

estratègies intentades fins al moment no han donat els seus

diversitat passa exclusivament per transversalitzar-la, per

fruits i continuem causant certes reticències en la població

ampliar les formes de les nostres demandes i actuacions, de

bisexual. La poca implicació de les persones bisexuals en la

manera que en elles queden reflectides la majoria de les realitats

lluita pels drets de lesbianes, gais i transsexuals es complementa

que conformem la comunitat LGTB. Per això, una de les

amb les ganes escasses de lesbianes, gais i transsexuals per

mesures que vam prendre en l’anterior Congrés va ser la creació

conéixer més a fons la realitat bisexual, per preguntar-se sobre

d’una Vocalia de la Diversitat al sí del Col·lectiu Lambda (una

la seua identitat o per saber quins són els problemes específics

proposta que també vam dur al darrer Congrés de la FELGT, i

relacionats exclusivament amb la bisexualitat. Ací, de nou, la

que va ser aprovada). No es tracta, evidentment, d’incloure tota

invisibilitat és crucial. Així, des d’una perspectiva global no

la diversitat en tot allò que fem. Seria un treball ineficaç i també

podem afirmar que hem avançat, encara que sí és cert que hi ha

impossible. Però sí que, d’alguna manera, estiguera sempre

persones bisexuals implicades en el moviment LGTB de manera

present. Parlem de discapacitats, de majors, d’immigrants, de

individual que haurien de ser els que prenguen les regnes

rurals,

d’aquesta qüestió i que aconseguisquen que la lletra B de les

transgèneres, de cristians, de bisexuals, de treballadors i

sigles “LGTB” siga, d’una vegada per sempre, real.

treballadores del sexe i d’altres realitats no normatives

seropositius,

dones,

transsexuals,

(estètiques, pràctiques sexuals, etc.; com ara óssos, leather…). Tenim davant de nosaltres un repte important a partir d’ara: la nostra

major

diversitat.

Conforme

bisexuals,

lesbianes,

Per a això hem d’obrir més el debat sobre aquestes realitats

transsexuals i gais ens hem fet cada dia més visibles han anat

desconegudes per la majoria. Hem de desfer-nos dels possibles

eixint a la llum (la seua existència, evidentment, és anterior) unes

prejudicis que tinguem, del paternalisme amb què les mirem i de

altres realitats. Ja en unes altres ocasions hem plantejat la

l’exclusió a què les sotmetem, perquè s’hi integren en la mesura

necessitat d’anar més enllà del LGTB urbà; hem asseverat que

que ens siga possible. Això requerirà d’un major esforç intern de

no podíem admetre eixos exilis polítics a què ens véiem

continu qüestionament del nostre propi discurs, d’una contínua

sotmeses, a eixa emigració rural que tan necessària era perquè

renovació ideològica que assente les bases del nostre projecte

poguérem respirar i, per tant, existir sense haver d’estar

futur. Per a això haurem d’habilitar eixe espai, propiciar la seua

amagant-nos contínuament. Avui dia continua existint aquest

existència. Continua sent necessari eixe espai per a la reflexió;

fenomen, hem d’aturar-lo per als qui així ho vulguen. Els gais,

necessitem una consciència que ens remoga de tant en tant, que

lesbianes, transsexuals i bisexuals que no volen eixir de les

faça trontollar els nostres plantejaments en cada moment. El

seues ciutats i pobles per la porta de darrere han de poder

nostre discurs no pot quedar-se estancat i no podem arriscar-nos

quedar-s’hi. Hem de lluitar perquè l’ambient rural no siga un

a quedar-nos callats una vegada resolta la discriminació legal. La

impediment perquè lesbianes, bisexuals, gais i transsexuals ens

forma com sapiem afrontar aquest repte determinarà la nostra

manifestem amb total llibertat. Haurem de buscar les fórmules

capacitat per a continuar sent una veu necessària per a avançar

perquè la societat de l’arc iris no deixe lliure cap metre quadrat. I

cap a una societat que ens respecte des de la diferència.

uns aspecte crucial del que haurem de tindre cura és el suport a les organitzacions que, cada cop amb més freqüència, apareixen

En eixe sentit serà bàsic el nostre treball en l’àmbit educatiu. La

al llarg i ample del País Valencià. La Plana Alta, la Ribera Alta i

tasca del reconeixement de la diversitat interna haurà de tindre la

la Ribera Baixa, la Safor, la Vall d’Albaida, l’Alacantí... són

seua projecció pública en la capacitat que tinguem perquè el

comarques que han pres la iniciativa. Allà, lesbianes, gais,

nostre missatge arribe fins a l’últim racó possible, ja que tot allò

transsexuals i bisexuals ben valentes han eixit al carrer i s’han

que s’ha assolit fins ara no ha sigut més que un petit pegat a

organitzat. L’estigmatització als nuclis petits i mitjans es viu d’una

situacions límit. Eixa és la nostra experiència, però també la

manera més crua; és una de les raons per la qual la mobilització

d’altres col•lectius que han dedicat molt del seu temps a aquesta

i la implicació de les persones és més complicada i, alhora, més

qüestió. El nostre objectiu ha de continuar apostant perquè les

encomiable. Per això, i davant de qualsevol crisi de col·lectius

institucions que facen seua la nostra bandera en tots els seus

d’àmbit local i comarcal, el Col·lectiu Lambda ha de seguir oferint

àmbits, que els continguts LGTB s’incloguen als currículums

la seua solidaritat i capacitat de mediació i ajuda, sempre amb el

escolars de mode transversal. Però fins que arribe eixe moment

respecte a l’autonomia de cada organització.

caldrà realitzar un treball intens, fent que la tasca educativa siga un dels nostres principals objectius. Així, la lluita contra 5

l’homofòbia i la transfòbia serà el principal eix de la nostra

La consecució de reivindicacions importants per al moviment

activitat en els nous moments que s’acosten i serà des d’una

LGTB, com ara la possibilitat del matrimoni no ha causat cap

perspectiva didàctica la millor manera d’afrontar-la.

ruptura real en la societat, tot i que n’hi ha hagut intents del tot interessats per part de la dreta espanyola, que s’ha oposat als

En eixa perspectiva no haurem d’oblidar que, tant en el discurs

avanços legislatius de la mà d’una jerarquia catòlica, cada

de la nostra diversitat interna, com en el nostre treball educatiu,

vegada més ultraconservadora.

haurem d’incloure ente la nostra població objectiu les pròpies lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Serà importantíssim en

D’aquesta manera, el suport de la majoria progressista i

aquesta etapa, potser fins i tot més que abans, el contacte

d’esquerres al parlament espanyol ha estat vital en el

directe amb l’ambient. Com déiem, l’urgent no ens deixà treballar

reconeixement d’aquest dret.

en allò important, i és ara quan necessitem conéixer-nos més i reflexionar-nos, és el moment de parlar de nosaltres, de com ens

Malgrat tot, la nova legislació ens ha permés no haver d’actuar

relacionem, de quins tipus de xarxes personals teixim, de com

judicialment a l’hora d’intentar assolir un dret, com és el de

som, com vivim, com volem ser i com volem viure. Es tracta, al

casar-se. Ara, la lluita judicial, se centra en aquells casos

cap i a la fi, de reflexionar sobre les nostres identitats, una cosa

concrets d’homofòbia que, de vegades, afecta fins i tot la

que ens ajudarà també a construir el nostre discurs de la igualtat

magistratura. Així i tot, encara hi ha aspectes concrets que cal

en la diferència. I també es tracta de saber-ho comunicar.

millorar.

L’experiència ens ha dit com és d’important mantindre una relació fluida amb els mitjans de comunicació i tindre’ls en

Ara, queda per davant la reivindicació de les persones

compte a l’hora de difondre qualsevol acció o opinió de suficient

transsexuals a un reconeixement de la seua identitat i a un accés

rellevància.

als recursos de la sanitat pública. És un dels nostres cavalls de batalla en aquest nou context, pel que fa a l’àmbit polític, però no

Una vegada que lesbianes, gais i bisexuals hem tingut

l’únic. Juntament amb ell, l’eradicació de l’homofòbia i la

l’oportunitat de casar-nos en igualtat de condicions que les

transfòbia també han d’acabar incloent-se a l’agenda política.

persones heterosexuals, hem comprovat que no s’ha efectuat cap ruptura social, com alguns pretenien. El moviment LGTB

Pel que fa al País Valencià, la majoria del Partit Popular a les

continua la lluita per assolir tots els drets bàsics per a les

Corts ha impedit que es dugueren a terme importants propostes

persones transsexuals. I el dia que ho aconseguim tampoc hi

de progrés pel que fa als LGTB, especialment respecte a l’àmbit

haurà cap fragmentació al sí de la nostra societat. La nostra

sanitari de les persones transsexuals.

tasca, ara, es reconverteix. La primera línia de combat serà la lluita contra l’homofòbia i la transfòbia, juntament amb la

a. MATRIMONI CIVIL:

reivindicació transsexual i la lluita contra l’expansió del VIH-

La consecució d’aques dret ha estat un dels majors motius de

SIDA. La pedagogia social que fem és important. La visibilitat i

satisfacció del col·lectiu LGTB. Totes i tots havíem lluitat per

un discurs ben assentat han de ser les nostres armes

assolir-lo i per fi és una realitat.

quotidianes. A les ciutats i als pobles, amb els amics i la família, als centres d’ensenyament, al treball i al barri. Però el nostre

Aquesta satisfacció, però, ha quedat minvada en alguna ocasió

entorn no ho és tot. La cooperació i la solidaritat internacionalista

amb l’actuació tendenciosa de certs membres de la magistratura.

han de ser clau. Arreu del món, la lluita contra l’homofòbia i la

És el cas de la jutgessa de Dénia, Laura Alabau, i els seus

transfòbia, així com la lluita contra la sida –com ocorre a casa

intents per aturar diversos casaments entre lesbianes i gais.

nostra- exigeixen accions decidides i fermes. Molt queda per a lluitar, molt queda per a fer. Estem en el camí.

A aquests procediments, totalment inacceptables, s’ha unit el Partit Popular, fomentant allò que els seus líders han anomenat

Objectius i propostes

una suposada “objecció de consciència” que no permetria els seus regidors, casar dues persones del mateix sexe. No cal ni

ÀMBITS DE TREBALL

alertar de la perillositat d’aquest argument, sota el paraigua del qual, hom podria negar-se a tramitar un divorci, per exemple,

1. ESPAI POLÍTIC

seguint la seua “consciència” religiosa. Cal recordar que hi ha pendent una resolució del Trribunal Constitucional al recurs presentat pel PP. 6

Encara hi ha reptes que hem d’afrontar. En primer lloc, cal PROPOSTES:

aconseguir que la presumpció de paternitat per als casos de

Una vegada duta a la pràctica la reforma del codi civil pel que fa

famílies heterosexuals en processos d’inseminació artificial

al matrimoni entre persones del mateix sexe, cal demanar-ne la

s’haurà d’acoplar a la nova realitat legal i, per tant, reconéixer

correcta aplicació. Això ha d’implicar, fins i tot, l’expedientació

aquesta mateixa presumpció de maternitat a les parelles de

convenient d’aquells funcionaris de l’administració de justícia o

lesbianes.

de l’administració general que incomplisquen deliberadament les seues tasques.

En segon lloc, hem de pressionar en la recerca de mecanismes perquè l’adopció a l’estranger per part de parelles homosexuals

És important millorar la tasca informadora a la població LGTB

no estiga subjecta a tants obstacles homòfobs que patim avui

sobre els seus drets i, fins i tot, poder ajudar en els casos de

dia.

discriminació, amb suport jurídic, per exemple. I enmig de tot açò, un petit retorn al passat homòfob mancat de Cal denunciar la incoherència del Partit Popular que, com a

drets per als LGTB: l’església catòlica va organitzar al juliol de

doctrina de partit, es nega oficialment a casar lesbianes i gais, tot

2006 la Trobada Internacional de les Famílies. Un encontre al

i que compta amb militants homosexuals que ja ho han fet, així

qual, per suposat, només estava convidat l’estereotip familiar

com càrrecs públics que han accedit a oficiar matrimonis entre

format per pare, mare i fills –com més multitudinaris, millor- i

parelles del mateix sexe.

obviant no només les famílies homoparentals, sinó també les monoparentals, les esteses, etc.

Hi ha altres detalls dels quals caldrà estar pendent, com ara que es faça efectiu el canvi en la nomenclatura de determinats

PROPOSTES:

documents oficials, per tal que reflectisquen fidedignament la

Cal trobar una fórmula que permeta constatar la validesa dels

realitat (per exemple, les referències a “senyor” i “senyora” al

estudis científics que avalen la possibilitat d’adopció per part de

Llibre de Família).

lesbianes i gais, front a aquells estudis interessadament manipulats per sectors ultraconservadors. L’opinió pública ha de

b. ADOPCIÓ/FAMÍLIES HOMOPARENTALES:

ser conscient d’eixa tergiversació de la realitat.

Des d’un principi, el nostre discurs s’ha fonamentat en el dret del menor a gaudir d’una família apropiada i com, els estudis

Hem de crear una xarxa visible d’entitats amb suficient autoritat

internacionals

(universitats, col·legis professionals, AMPA, sindicats, etc.) que

condicions en què es troben els xiquets i xiquetes adoptats per

defensen el dret del xiquet o la xiqueta a una família adoptant

famílies heteroparentals i homoparentals, sempre que la situació

adequada i, per tant, la possibilitat d’adopció per part dels LGTB.

més

rigorosos,

destacaven

igualtat

de partida del nucli familiar siga òptima. Això no llevava que, alhora, denunciàrem sense resignació la violació de drets que

D’una vegada per totes, cal potenciar la visibilitat de les famílies

patien les parelles del mateix sexe que no podien adoptar, així

homoparentals. De la mateixa manera com “eixir de l’armari” ha

com la impossibilitat de coadoptar a aquelles persones

estat i és una manera de lluita per l’alliberament de lesbianes,

homosexuals pertanyents ja a un nucli familiar homoparental. De

gais i bisexuals, les famílies també han de contribuir amb el seu

la mateixa manera, hem hagut de desmuntar, contínuament, les

gra d’arena perquè, conforme hem viscut totes nosaltres, sabem

campanyes demagògiques i interessades dels sectors més

d’avantmà que aquest repte repercutirà en una major qualitat de

reaccionaris sobre les famílies homoparentals.

vida per a tots els integrants del nucli familiar.

Però finalment, fa poc hem vist ja la primera adopció conjunta i

c. LLUITA CONTRA L’HOMOFOBIA I LA TRANSFÒBIA:

com, la normalitat de la situació, ha fet atenuar les ires tant del Front a la tendència subtil d’un augment de la denúncia

Partit Popular, com de la jerarquia de l’església catòlica.

ciutadana de l’homofòbia i la transfòbia, hi ha hagut certs Ara, ens enfrontem a una situació que no és nova però que cal

moments en els quals, sota l’aval del PP i la jerarquia catòlica,

resoldre

els sectors ultraconservadors s’han sentit reforçats en el seu odi

amb

homoparentals.

urgència:

invisibilitat

les

famílies

cap al col·lectiu LGTB. Així s’ha demostrat fins i tot amb manifestacions contra les famílies homoparentals i contra el dret que ens puguem casar, amb la intervenció davant de comissió 7

parlamentària de més que dubtosos i homòfobs investigadors, com és el cas d’Aquilino Polaino.

Per últim, cal fomentar la denúncia d’agressions físiques, verbals... perquè tenim la justícia de la nostra part i ho hem de

El País Valencià i, especialment la ciutat de València, viuen un

fer valdre. El Col·lectiu Lambda treballarà per poder oferir més

repunt de moviments d’ultradreta organitzats –hom calcula que

recursos a les persones que volen denunciar aquestes

més de 1.700 persones arreu del País Valencià podrien estar-hi

situacions.

implicades-, que tenen al seu punt de mira els col·lectius tradicionalment més vulnerables (immigrants, grups d’esquerra i

Els nostres objectius també aniran encaminats a potenciar la

nacionalistes valencians, discapacitats... i LGTB). En la majoria

formació de les persones, tenint en compte quatre eixos bàsics

dels casos, les seues agressions no són denunciades per por a

d’actuació.

la represàlia.

administracions i les forces de seguretat han d’estar al nostre

D’una

banda,

les

institucions

públiques:

les

costat, per això ens han de conéixer i han de comprendre quina Pel que fa específicament a la transfòbia, la situació continua

ha sigut fins ara la nostra situació de vulnerabilitat davant

sent del tot intolerable. Més, quan sabem que afecta qualsevol

l’homofòbia i la transfòbia. D’altra banda, hem de connectar amb

àmbit de la vida de les persones transsexuals: veïnat, família,

aquelles organitzacions socials amb les que, d’una altra manera,

treball, etc. L’obligada visibilitat de les persones transsexuals, en

gran part dels casos, fa que els atacs contra aquest col·lectiu

empresaria. En tercer lloc, fer-nos un lloc als mitjans de

puguen multiplicar-se. Fins i tot, hi ha la discriminació i humiliació

comunicació, però no a qualsevol preu. Això implica que la

que han de patir per part de l’administració i les forces policials.

imatge que es transmeta de nosaltres ha de ser la correcta. Per

estaríem

especialment

vinculats,

com

ara

sector

a això, cal que els professionals estiguen formats. L’àmbit PROPOSTES:

educacional ha de ser prioritari: són les noves generacions les

La tasca que tenim per davant en aquest àmbit és de vital

que hauran de vetlar perquè la llibertat de les persones no es

importància i comporta un esforç més que considerable.

veja coartada per cap tipus d’odi irracional. I per últim, l’àmbit laboral continuarà sent un dels primordials en la nostra tasca

En aquest sentit, haurem de desenvolupar els nostres projectes

d’eradicació de l’homofòbia i la transfòbia.

en dos àmbits: un d’interior i un altre d’exterior. Les

persones

transsexuals

hauran

d’estar

especialment

Pel que fa a l’àmbit interior: cal augmentar la difusió de

contemplades en les nostres campanyes i la col·laboració de

l’existència d’uns drets que ens són inalienables, oferir un major

determinats sectors serà vital. D’una banda, hem de sensibilitzar

suport que permeta incrementar l’autoestima de les persones,

els cossos i forces de seguretat respecte a casos ben concrets

així com augmentar els recursos que perment afrontar situacions

com ara els que pateixen les dones transsexuals que es

d’homofòbia en qualsevol espai: el treball, la família...

dediquen a la prostitució. També caldrà implicar els sindicats en la lluita contra la transfòbia al món laboral: la lluita contra la

Pel que fa allò que hem anomenat l’àmbit exterior, hem de

discriminació

diversificar les nostres campanyes cap a grups socials no

discriminació positiva per a les persones transsexuals. En això,

directament vinculats a nosaltres, com ara associacions de

com déiem, haurem d’implicar l’empresariat.

s’ha

complementar

amb

mesures

mestresses de casa, forces sindicals... Això, però, s’ha de combinar

amb

mesures

conscienciació

dins

l’àmbit

Les institucions públiques i, per què no, també algunes de

homosexual i transsexual per tal de donar a conéixer la riquesa

privades, s’hi haurien d’implicar, perquè la nostra lluita

que implica la diversitat i el respecte que cal tindre amb

representa el benestar de tots. Per això, no ens hem de cansar

qualsevol persona.

de demanar la col·laboració d’aquestes institucions. És també el seu deure.

En especial, haurem de dirigir-nos cap a la població d’àmbit no urbà, on l’homofòbia i la transfòbia afecta en major mesura les

Si tenim en compte que una de les principals funcions dels

persones que les pateixen.

col·lectius LGTB a l’estat espanyol, ara que la legislació ens respecta –almenys als LGB- és la de combatre l’homofòbia i la

També haurem de posar especial interés en campanyes que

transfòbia, hem de tindre instruments que, amb fidelitat, ens

fomenten la sensibilització contra la transfòbia, una veritable

aporten dades. Per això, seria convenient es creara un

malaltia social que s’ha de contrarrestar amb pedagogia. 8

Observatori de la Discriminació i Violència per orientació sexual i

vista –ètic, econòmic, d’avanç científic...- es pot argumentar a

identitat de gènere.

favor de l’exclusió d’aquest servei.

d. REGULARITZACIÓ DE LES PARELLES DE FET:

En aquest sentit, cal recordar que la transferència de

Tot i que no ha de buscar equiparar-se amb el matrimoni, la llei

competències en política sanitària a les autonomies permet que

de parelles de fet hauria de completar-se amb drets i deures

la Generalitat puga generar actuacions per compte propi.

bàsics que responguen a la realitat de la convivència efectiva

Malauradament, l’actitud de la conselleria de Sanitat ha estat

d’una parella, ja siga homosexual o heterosexual.

d’absolut menyspreu cap al nostre col·lectiu. Per descomptat,

Si el govern espanyol no ha donat resposta a aquesta demanda,

entre les seues prioritats no hi ha la de resoldre la situació de les

cal esperar molt menys de govern conservador instal·lat al nostre

persones transsexuals que han de recórrer a la sanitat privada

País. Els nostres esforços s’han de dirigir cap a les dues

per adequar el seu cos a la seua veritable identitat, amb la

institucions, però sabent que és més probable obtindre resultats

despesa econòmica que això comporta i, fins i tot, els danys

positius d’aquella on hi ha una força progressista.

físics i psicològics que, massa vegades, es generen.

PROPOSTES:

Ja ho hem esmentat al llarg d’aquest document, però ara és hora

Tot i les competències autonòmiques que hi ha establertes pel

de parar-li una major atenció. La lluita contra la transfòbia social,

que fa a les parelles de fet, hauríem d’instar el govern central a

a l’àmbit del treball, en les institucions, en l’ambient... ha de ser

intervindre legislativament en aquesta matèria.

una preocupació de primer ordre en les polítiques del Col·lectiu Lambda.

Haurem d’informar aquelles persones interessades de la possibilitat d’efectuar aquest tipus d’unió i de quines són les

PROPOSTES:

diferències respecte al matrimoni.

Instem la FELGT ha actuar d’una manera més clara com a entitat negociadora amb el govern central pel que fa a

e. LLEI D’IDENTITAT DE GÈNERE. TRANSSEXUALS:

l’assessorament i redacció de la Llei d’Identitat de Gènere.

En primer lloc, cal destacar l’actitud positiva i oberta al diàleg mantinguda pel govern central i per les forces d’esquerra al

Hem de continuar exigint al Ministeri de Sanitat que incloga la

parlament espanyol. Al llarg de les negociacions, s’han produït

Cirurgia de Reassignació Sexual (CRS) en la llista de

certs moments de confusió amb la interlocució. Ha de ser la

prestacions bàsiques de la Seguretat Social, que coordine la

FELGT la que encapçale el diàleg amb l’executiu central i el

creació d’Unitats d’Identitat de Gènere multidisciplinàries on es

partit que el substenta.

puga dur a terme l’atenció integral de salut de les persones transsexuals i que impulse la investigació en aquesta àrea. Així

Fins ara, hi ha hagut fins i tot declaracions públiques, amb les

mateix, ha de dur a terme mesures de discriminació positiva en

que el govern es comprometia a una llei mitjançant la qual es

l’ocupació per a incentivar la contractació per part de les

possibilite el canvi de nom i sexe als documents registrals sense

empreses

que la persona haja de sotmetre’s a la cirurgia de reassignació

desenvolupar campanyes de difusió pública que informen la

sexual-CRS-. És una demanda bàsica del col·lectiu LGTB i,

societat sobre la diversa realitat transsexual/ transgènere.

persones

transsexuals.

per

descomptat,

òbviament, en especial del col·lectiu transsexual. Hi ha persones transsexuals que ni tan sols han pogut canviar la seua

Hem de pressionar la Generalitat perquè garantisca l’atenció

identificació personal d’acord amb la seua identitat de gènere

integral de la salut de les persones transsexuals, formant els

perquè, per qüestions econòmiques, de salut, o de qualsevol

professionals de la sanitat en aquesta realitat (tant en l’atenció

altra índole, no han accedit a la CRS. Sembla que aquesta

primària com en l’especialitzada). També ha d’incloure la CRS

situació totalment injusta es resoldrà amb aquesta llei.

en les prestacions de la sanitat valenciana el més prompte possible, com a iniciativa pròpia.

Amb tot, som conscients que no hi ha prou. La reivindicació de la incorporació de la CRS al sistema públic de salut estarà present

Per la nostra banda, el Col·lectiu Lambda tractarà les

en tot moment. El dret a la correcta assistència sanitària i amb

reivindicacions de les persones transsexuals d’una manera

mitjans públics no pot ni deu d’excloure cap col·lectiu. El nostre

transversal al sí de tots els grups i comissions.

discurs està ben documentat i sabem que des de cap punt de f. ÀMBIT JUDICIAL: 9

En termes generals, la nostra valoració sobre l’assumpció de la reforma del codi civil que permet el matrimoni entre persones del

Continuen sent bones les relacions amb la Direcció General de

mateix sexe per part de l’administració de justícia és positiva.

Salut Pública; concretament amb el Pla de la SIDA. El mateix ocorre amb la Conselleria de Benestar Social.

Tanmateix, hi ha hagut casos excepcionals de membres de la magistratura que, acostant-se a la prevaricació, han optat per

Per contra, no hi ha cap tipus de relació amb organismes tan

posar per davant la seua homofòbia abans de fer complir la llei.

importants per a la nostra tasca com l’Institut Valencià de la

Es tracta de casos aïllats que han causat, però, gran expectació

Joventut, així com amb la conselleria de Sanitat. Cap dels dos

per

postures

responsables d’aquest departament –l’anterior, Vicente Rambla,

ultraconservadores del Partit Popular i la jerarquia catòlica.

ni l’actual, Rafael Blasco- s’ha volgut reunir amb els nostres

Parlem de la jutgessa de Dénia, Laura Alabau, o el jutge de

representants.

seua

connivència

total

amb

les

Sagunt Pablo de la Rubia. Sabem que la majoria conservadora del Consell General del Poder Judicial pot actuar en qualsevol

PROPOSTES:

moment en contra d’aquelles legislacions més progressistes que

Hem de fer veure a la Generalitat la dimensió social de les

busquen la igualtat de les persones. Tanmateix, no ens faran

nostres relacions, que reconeguen els nostres models de família.

decaure front a qualsevol injustícia o alteració de la llei vigent

Alhora, el govern valencià haurà de tindre un reconeixement per

que vulguen cometre.

a la tasca que realitza el Col·lectiu Lambda. La línia general, però, ha de continuar sent de col•laboració no exempta, emperò,

Tampoc no oblidarem que ha estat el Partit Popular el que ha

de crítica, quan siga necessària.

presentat un recurs d’inconstitucionalitat contra la reforma del codi civil que permet casar-se als homosexuals. El Col·lectiu

ii. AJUNTAMENTS:

Lambda estarà a l’aguait de la resolució de l’Alt Tribunal i actuarà

Pel que fa al nostre referent més immediat, el consistori de la

en conseqüència.

ciutat de València, no hi ha cap relació, malauradament. És més, tenim constància que l’ajuntament ha estat atorgant ajudes a

PROPOSTES:

entitats que diuen treballar pel col·lectiu LGTB, però que no són

Hem de denunciar públicament i, segons el cas, també davant

sinó fundacions i ONGs que s’acosten al poder per rebre

dels jutjats, les actuacions judicials de caràcter homòfob o

subvencions, sense fer cap tasca. Parlem de Colegas.

trànsfob. Per contra, altres ajuntaments han mostrat millor disposició cap a Així mateix, també hem de fomentar les denúncies de qualsevol

nosaltres. Parlem, per exemple, del de Quart de Poblet, localitat

agressió física, verbal o psicològica a causa de l’orientació

on el Col·lectiu Lambda ha entrat al Consell Municipal de la

sexual o la identitat de gènere d’una persona. Serà tasca del

Dona. O bé, el cas de l’ajuntament de Sagunt, amb el qual hem

Col·lectiu Lambda aportar més recursos que permeten que les

dut a terme al llarg dels darrers anys la Setmana per la Diversitat

víctimes d’atacs homòfobs o trànsfobs tinguen majors facilitats a

Sexual.

l’hora de presentar una denúncia. Hi ha casos que caldrà tractar amb una especial protecció, com és el dels homes que es

PROPOSTES:

prostitueixen amb altres homes i, sobretot, el de les dones

Hem d’aconseguir que els ajuntaments adopten polítiques

transsexuals que es dediquen a la prostitució, i que estan

efectives de lluita contra l’homofòbia i la transfòbia a nivell local,

especialment exposades a atacs o vexacions.

a través d’activitats informatives (xarrades, seminaris, cursos) i de l’actuació en l’àmbit educatiu. En aquest sentit, hem

Hem de sol•licitar als organismes que investiguen els casos de

d’incentivar la promoció d’aquestes polítiques en tots els

xenofòbia i atacs a les minories a Europa que incloguen les

ajuntaments possibles, fent especial insistència en l’Ajuntament

agressions per motiu d’orientació sexual i identitat de gènere en

de València.

les seues investigacions. Hem d’aprofitar la xarxa que ara es crea amb els ajuntaments i g. RELACIONS INSTITUCIONALS:

les noves associacions LGTB que han nascut en els darrers

i. GENERALITAT VALENCIANA:

temps a tot el País Valencià. El municipalisme és una bona via

El grau de relació amb les institucions valencianes, depén del

per difondre els nostres missatges.

departament del qual es tracte. 10

iii. JERARQUIA CATÒLICA:

El nostre compromís per una societat laica té una major raó de

Al País Valencià hem de patir la presència i el mandat d’alguns

ser davant d’aquests atacs que busquen qüestionar la unitat

dels bisbes més ultraconservadors de tot l’estat.

democràtica a través de la demagògia i la manipulació mediàtica.

Però en general, tota la jerarquia catòlica espanyola s’ha mostrat

iv. UNIVERSITAT: La nostra relació amb la universitat com a

radicalment oposada als nous avanços en matèria social i

institució ha millorat en els últims anys, encara que no ha arribat

legislativa presentats pel govern central. Mai havíem vist als

als nivells desitjables. Considerem que la implicació d’aquesta

membres de la jerarquia manifestar-se per la pau, contra la fam,

institució en les reivindicacions LGTB ha estat insuficient, llevat

contra les injustícies, contra l’expansió del VIH, contra la

d’honroses excepcions, com la del vicerrector de Cultura. A

precarietat i la pobresa... però els vam veure manifestant-se en

pesar d’això, podem afirmar que s’han creat relacions estretes

contra de la igualtat de drets per als homosexuals. Els insults, les

amb professorat que investiga la realitat LGTB, la qual cosa és

desqualificacions, la desinformació i l’intent de manipulació han

molt positiva pel que fa a l’enriquiment de les nostres xarxes de

estat les seues armes contra els homosexuals. Nosaltres hem

suport social.

preferit els arguments i la ciència. També han començat a criticar una eventual Llei d’Identitat de Gènere. Algun dia –esperem que

PROPOSTES:

no siga d’ací a 500 anys, com en altres assumptes- hauran de

Necessitem continuar involucrant la institució universitària en la

demanar perdó a tota la societat per la seua actitud prepotent i

investigació de la nostra realitat, en la incorporació de la mateixa

hipòcrita.

en el currículum educatiu i en l’eradicació dels continguts homòfobs dels textos. Hem de fer entendre als professors i

Però els grups de cristians de base, la gent que creu en el

investigadors que ells tenen una responsabilitat amb la societat

missatge de Crist i no en les jerarquies, també s’ha sabut

en la difusió del pensament i del coneixement, tant de cara als

organitzar i dir la seua per donar-nos suport. Per suposat, han

seus estudiants com de la ciutadania en general.

sigut menystinguts i desplaçats. Hem de continuar la línia de visibilització de la realitat LGTB i de –

denúncia de l’homofòbia a la Universitat de València. Alhora,

autoanomenat Benet XVI- ha creat un teixit d’organitzacions que,

hem de començar la mateixa tasca en altres universitats fins ara

sota el lema “Jo no t’espere” han sabut donar una resposta

més o menys oblidades, especialment la Universitat Politècnica

contundent al missatge excloent del màxim representant de

de València, així com dissenyar noves estratègies de treball a les

l’església catòlica. El Col·lectiu Lambda s’ha implicat a fons en

universitats catòliques valencianes, almenys respecte al seu

aquest projecte i n’ha sigut un dels màxims dinamitzadors, amb

alumnat.

D’altra

banda,

visita

del

papa

Joseph

Ratzinger

una difusió mai coneguda, possiblement per cap altra entitat del nostre voltant.

S’hauria de concretar amb la Universitat de València, d’una vegada per totes, la creació d’una mena d’un institut universitari

PROPOSTES:

de les sexualitats humanes.

Com venim dient en els darrers anys, ha de quedar clar en el nostre discurs que hi ha dos realitats ben distintes al sí de

2. MITJANS DE COMUNICACIÓ

l’església catòlica: la seua jerarquia i les seues bases. Per eixe

a. Mitjans generals

motiu sempre devem de distingir-les i no parlar en termes

El rol dels mitjans de comunicació de masses és extremadament

d’“església catòlica” sinó de “jerarquia catòlica”.

important en la nostra societat a l’hora de produir i reproduir l’imaginari col•lectiu amb el que elaborem la nostra visió del món.

Enfront de les agressions irracionals de la jerarquia catòlica hem de mantindre la serenitat i entendre que la seua postura

En gran mesura, els mitjans de comunicació han sigut

victimista busca les respostes agressives. Per eixe motiu, i

imprescindibles en el procés de modernització de la nostra

perquè tenim la raó i el suport social, no podem caure en el seu

societat i en l’acceptació de valors igualitaris prèviament

joc. La nostra estratègia de resposta ha de partir des de la

rebutjats per la majoria.

serenitat, la reflexió i la recerca d’aliances. En eixe sentit, hem de continuar les nostres relacions amb els grups cristians de

El tractament de la realitat LGTB difereix molt segons quin siga

base, enfortint els llaços establits.

l’entorn empresarial o polític que sustenta el mitjà, tant escrit com audiovisual. Aquelles empreses de capital conservadors 11

aporten una visió distinta a d’altres més progressistes. Però en general, es nota una evolució, un major coneixement per part

Alhora, és important formar els activistes perquè sàpien

dels professionals de la comunicació en la temàtica lèsbica-gai,

relacionar-se amb els mitjans de comunicació.

no tant en la transsexual i bisexual. b. Mitjans LGTB En línies generals, hi ha hagut una evolució notòria en

En els darrers anys els mitjans LGTB que existeixen, tant en

programes de ficció televisius, on hem trobat una presentació de

paper com electrònics, han contribuït a visualitzar la realitat de

personatges lèsbics i gais que no responen exclusivament als

lesbianes, gais i transsexuals davant la societat; a traslladar els

estereotips que tradicionalment havien mostrat els mitjans de

nostres problemes i reivindicacions, i a iniciar en moltes ocasions

comunicació. Aquesta nova situació afavoreix la pròpia diversitat

el debat.

homosexual que existeix. Tanmateix, encara hem trobat prejudicis al voltant de les persones transsexuals.

No obstant això, aquests mitjans també tenen un marcat caràcter consumista que reprodueix una visió estereotipada i limitada de

Però el panorama televisiu canvia. L’anomenada “apagada

la diversa comunitat LGTB. Està dirigida a un sector molt concret

analògica” i l’endinsament en l’era digital comporta l’aparició de

d’eixa comunitat, al nostre pesar, a més d'invisibilitzar en la

noves cadenes en l’àmbit televisiu. Els grups empresarials han

majoria de les ocasions transsexuals, lesbianes, majors i tots

mogut fitxa i, depenent de quin govern els haja atorgat llicència

aquells sectors de la nostra comunitat que no s'ajusten al model

d’emissió, han primat els valors progressistes o conservadors. Al

gai, urbà, jove i de classe mitjana-alta.

País Valencià no és gens casual que les dues úniques freqüències d’emissió d’àmbit autonòmic hagen estat atorgades

Com a activistes, el nostre espai en ells és molt limitat. Per això

a dues empreses de caràcter conservador –lligades als grups

hem de buscar uns altres espais informatius alternatius perquè la

empresarials que sustenten el diari Las Provincias i la

comunitat tinga més referents als quals acudir per a rebre

ultraconservadora Cadena Cope, de la conferència episcopal

informació, i no sols un model consumista i marcadament

espanyola.

classista.

PROPOSTES:

Resulta importantíssim que hi haja més referències reals en

Hem de tractar de fer-nos un lloc en els mitjans més importants

televisió, especialment per a mostrar la diversitat de la comunitat

de caire LGTB, tot i que no siguen de caràcter reivindicatiu.

LGTB en tot tipus d’espais. En tots els casos caldrà fomentar un

Potser és la via d’arribar a totes aquelles persones que encara

tractament plural de la realitat LGTB. La visibilitat és clau, tant de

no tenen una consciència ferma de la necessitat de lluitar pels

personatges públics, com d’activistes. En aquest sentit, hem de

nostres drets i benestar.

motivar aquells i aquelles activistes que estiguen disposades a eixir en programes de televisió o ràdio, o a ser entrevistades per

Hem de demanar a eixos mitjans que diversifiquen els seus

la premsa, perquè la visibilitat en aquesta nova etapa és més

continguts, mostrant una realitat més diversa. També hem de

important que mai.

saber ser crítics amb ells i qüestionar-los quan considerem que contravenen els nostres principis.

Hem de fer especial èmfasi en la formació en la nostra realitat dels professionals de la informació, oferint-los tallers, com el que

Alhora, hem de potenciar els nostres propis mitjans. Actualment,

es va realitzar a l’entorn de la transsexualitat. Fins i tot, acudint

comptem amb diversos butlletins –Full Lambda, Identitats, Peres

als centres on es formen els futurs professionals de la informació

i Pomes- que caldria fomentar. Sobretot pel que fa al Full

i la comunicació.

Lambda. El nostre repte ha de ser, en breu, traure a la llum un mitjà alternatiu, atractiu i reivindicatiu al mateix temps, que siga

El Col·lectiu Lambda ha sigut capaç d’inserir-se en l’agenda de

capaç d’autofinançar-se.

molts mitjans. Cal, però, un major esforç a l’hora d’oferir-los col·laboracions, mitjançant articles d’opinió, per exemple.

Des del Col·lectiu Lambda hauríem de potenciar que els mitjans estatals no sols presenten la realitat LGTB de Madrid i

També hem d’aprofitar totes aquelles oportunitats que tinguem

Barcelona, demanant que superen la seua estretor de mires i

de fer-nos visibles en mitjans de caràcter local, comarcal o de

comencen a treure notícies relacionades amb el nostre col·lectiu

barri. La proximitat és una eina molt eficient.

i la nostra ciutat. El Col·lectiu Lambda ha d’ocupar el lloc 12

mediàtic que li correspon com una de les associacions LGTB

Així, apostem perquè la nostra realitat siga entesa des de

més potents de tot l’estat.

l’educació primària fins la universitària.

Tampoc no hem d’oblidar les possibilitats que se’ns obrin des

També hem de parar atenció al fenomen de l’assetjament

d’altres mitjans. La televisió local, alternativa, pot ser el punt

escolar. No podem obviar que una de les principals causes d’allò

d’encontre fresc del Col·lectiu Lambda amb la ciutadania. El

anomenat “bullying” és l’apreció de l’altre com a distint. En

mateix ocorre en la ràdio. I, per suposat, internet es converteix

aquest sentit, l’homosexualitat i la transsexualitat són factors

en una de les claus de difusió més importants tant de la filosofia

determinants perquè una xiqueta o un xiquet siguem sotmesos a

com de l’agenda de la nostra associació. En aquest sentit,

aquest assetjament.

haurem de tindre molta cura, tant dels continguts com de la presentació

que

té

nostra

pàgina

web

La formació del professorat i, en general, de tota la comunitat

www.lambdavalencia.org. Al mateix temps, hem de buscar les

educativa, ha de ser una de les nostres fites, així com

possibilitats de desenvolupar-la com a mitjà de comunicació

aconseguir que el respecte per l’orientació sexual i la identitat de

audiovisual.

gènere siguen matèria transversal al llarg de l’educació de l’alumnat. La nova assignatura d’Educació per a la ciutadania

c. Relacions amb els mitjans

haurà de servir com a eina de lluita contra l’homofòbia i la

Lambda s’ha convertit en un referent al qual acudeixen tota

transfòbia.

mena de mitjans per a buscar declaracions o testimonis. La nostra capacitat de resposta, la visibilitat en els mitjans, o la

PROPOSTES:

nostra presència a través de notes de premsa o articles d’opinió

Cal eliminar dels llibres de text qualsevol contingut de tipus

ens han convertit en tals referents.

homòfob/transfòbic o masclista, així com eradicar la invisibilitat de la realitat LGTB en totes les disciplines i continguts acadèmics.

PROPOSTES: És prioritari desenvolupar l’àrea de comunicació, per difondre les activitats que duem a terme, canalitzar millor la nostra opinió

També cal reclamar que la formació del jovent incloga el

davant dels mitjans i poder coordinar la nostra resposta a les

respecte a la sexualitat, des d’un punt de vista no només

diferents empreses informatives en moments de gran actualitat

reproductiu, sinó introduint discursos realistes en què el sexe

mediàtica de la realitat LGTB. Eixa participació ha d’estar

siga observat com una faceta humana del tot natural.

sempre

condicionada

per

uns

mínims

respecte

professionalitat. Si el mitjà que sol•licita la nostra col•laboració no

És fonamental que es recupere la nostra presència en la història

compleix aquests requisits, hem d’abstindre’ns de participar-hi.

i que s’incentive, financie i divulgue la investigació sobre la

No volem formar part de circs mediàtics.

nostra realitat. Reivindiquem amb especial èmfasi l’estudi dels períodes històrics com l’Holocaust nazi, en el qual els i les LGTB

3. SISTEMA EDUCATIU

van ser objectiu de l’extermini, o de la repressió mèdica i penal

L’altre espai clau de la socialització és el sistema educatiu, on

que van viure les LGTB durant la dictadura de Franco, o la vigent

els xiquets i xiquetes internalitzen les normes de la societat

persecució que milions de LGTB pateixen arreu del món.

heterosexista i aprenen a discriminar tota persona que no encaixa en el model aprés com a “normal”. És un espai on hem

Les

de fer canviar l’imaginari heterosexista i patriarcal per tal que

ensenyament que respecte els principis constitucionals de la

s’entenga la diversitat com quelcom propi dels éssers humans.

nostra democràcia: especialment la igualtat de totes les

institucions

hauran

vetlar

pel

compliment

d’un

persones davant de la llei, no ser discriminats. Del mateix mode, Així mateix, ha de fomentar-se la investigació rigorosa de la

han de protegir els docents front a actituds homòfobes d’alumnes

nostra realitat per a poder recuperar la memòria històrica, també

i dels seus progenitors.

invisibilitzada, i no oblidar el difícil camí que hem sigut forçades a recórrer. La

universitat, en aquest

sentit, té una gran

responsabilitat que complir, com a espai de creació d’investigació més important de la nostra societat.

Cal dissenyar materials educatius de suport escolar, posar en marxa campanyes formatives als docents i campanyes de sensibilització adreçades a l’alumnat de tots els cicles educatius i denunciar l’homofòbia i la transfòbia que existeix en els centres d’ensenyament i la passivitat de les administracions públiques. 13

L’exitosa campanya “Estima com vulgues” a les escoles i instituts

És necessari el canvi de protocols en especialitats com la

ens ha demostrat que no hi ha millor mode d’educar que a través

ginecologia o l’urologia, perquè la presumpció d’heterosexualitat

del testimoni i el compartir les pròpies vivències.

que emana d’ells fa que moltes persones mentisquen o no acudisquen a la consulta mèdica per sentir que han d’eixir de

Hem d’aconseguir que els centres educatius siguen llocs segurs

l’armari de manera violenta o especificar pràctiques sexuals no

per als xiquets, adolescents i joves LGTB, així com per als fills i

normatives. Uns protocols més oberts i uns professionals més

filles de mares i pares LGTB, i per al professorat LGTB. Llocs on

respectuosos facilitarien aquesta tasca i farien sentir-se més

no reben agressions verbals i físiques per part d’uns altres

còmodes als pacients LGTB.

estudiants o dels propis docents i pares i mares. Per a això resulta clau que deixe d’imposar-se el model heteronormatiu i es

PROPOSTES:

mostren els distints models de família i la diversitat d’identitats

Eradicar l’homofòbia i la transfòbia dels centres de salut ha de

als xiquets i joves. Tant per a ajudar-los a conéixer i respectar

ser una prioritat en la nostra agenda.

aquesta diversitat, com per a oferir models positius i inclusius als joves LGTB i als fills i filles de persones LGTB.

La formació dels professionals de la salut hauria de convertir-se en una tasca prioritària per part de les administracions públiques.

És necessari continuar treballant en aliança amb altres

Hem de ser constants en aquesta demanda.

organitzacions com l’Àrea d’Educació de la FELGT o Inclou – associació pertanyent a la Coordinadora Gai-Lesbiana de

És necessari fomentar la investigació en l’àmbit de la salut,

Catalunya-, per a avançar en aquest important terreny, així com

especialment pel que fa a les dones lesbianes. Tot un seguit de

amb altres associacions no LGTB relacionades amb el sistema

factors fan que hàgem d’estar alerta pel que fa a hàbits no

educatiu: sindicats d’estudiants, de professors, associacions de

saludables, càncers com el de mama o infeccions d’ITS.

pares i mares, etc. Hem de reflexionar sobre la importància dels hàbits de salut per De la mateixa manera, no hem d’oblidar l’existència d’àmbits

a mantindre’ns saludables, fins i tot amb l’ajuda de campanyes.

d’educació no formal (associacions juvenils, cases de joventut,...)

També hem d’incentivar la utilització dels recursos que la sanitat

on precisament es treballa més profundament l’educació en

pública ens ofereix com a ciutadans i ciutadanes, i protestar si no

valors, dirigint les mateixes actuacions indicades –formació dels

som tractats correctament. No hem d’oblidar informar a la

educadors, creació de materials didàctics, etc.– als operadors

comunitat LGTB del seu dret a canviar de metge o metgessa si

d’aquest tipus d’educació. Un altre àmbit al qual deuríem

l’assignat no el tracta adequadament.

d’endinsar-nos és el de l’Ensenyament Permanent d’Adults, l’EPA.

Per últim, la salut de les persones que viuen amb VIH-Sida també ha d’estar entre les nostres prioritats. Reclamar un

El Col·lectiu Lambda es declara a favor d’una escola pública,

sistema sanitari que responga davant la malaltia i que incentive

laica i arrelada a la realitat valenciana on totes les diversitats

les proves de seropositivitat serà un punt clau.

socials hi estiguen incloses al currículum escolar. Hem de ser conscients que els recursos sanitaris no haurien de 4. ÀMBIT SANITARI

ser privilegi dels països rics. En aquest sentit, i pel que fa

Les diferents administracions han d’assumir les demandes justes

especialment a les persones que viuen amb el VIH-Sida, hem de

del col•lectiu transsexual i desenvolupar una política inclusiva de

reclamar que, visquen on visquen, tinguen accés als tractaments

la seua realitat. Òbviament, també hauran d’entendre que les

mèdics més adequats.

persones transsexuals poden ser heterosexuals i també homosexuals o bisexuals.

5. DRETS LABORALS El lloc de treball és un dels més importants de la nostra vida com

L’heteronormativitat que continua imperant en les consultes

a adults i per això és important que siga un espai segur per a la

mèdiques ha de ser reemplaçada per una atenció respectuosa i

nostra integritat física i psicològica.

inclusiva de la diversitat, perquè d’aquesta manera es pot oferir un servei mèdic de qualitat i garantir la salut dels pacients LGTB.

Els nous canvis legals permeten que molts gais i lesbianes a visibilitzen la seua orientació sexual per a poder beneficiar-se dels drets contrets a través del matrimoni. No podem permetre 14

que els gais i lesbianes reneguen de l’ús dels seus drets per por

Així, la nostra participació en el teixit associatiu sindical, polític,

a represàlies, o que les reben per sol•licitar el compliment dels

cultural, estudiantil, juvenil, feminista, de cristians de base,

seus drets, a causa de l’homofòbia.

antiglobalització, d’ajuda al refugiat, de lluita pels drets humans, laic, d’associacions de lluita contra el VIH-SIDA... continua sent

És especialment important prestar atenció a la discriminació que

fluida des de les dues bandes.

pateixen les persones transsexuals, les lesbianes (per la seua condició de dona) i les persones seropositives, perquè no poder

Cal destacar les excel•lents relacions que tenim actualment amb

accedir en condicions d’igualtat a un treball digne condemna les

la Casa de la Dona, el conveni signat amb CCOO-PV, amb el

persones a la marginació.

corrent internacional Som Església, la integració del Col·lectiu Lambda en CALCSICOVA, el treball conjunt realitzat amb CEAR,

PROPOSTES:

la participació en el Fòrum Social de la Vall d’Uixó i en el de

Cal desenvolupar el conveni que el Col·lectiu Lambda va signar

València, la col·laboració amb Fesord, la participació en la

amb el sindicat Comissions Obreres del País Valencià. Alhora,

Plataforma Estatal pels Drets dels Treballadors/es del Sexe.

se n’haurà de signar un de similar amb les altres palataformes sindicals més representatives, en especial la Unió General de

PROPOSTES:

Treballadors del País Valencià.

Hem de continuar en la mateixa línia de treball, enriquint les relacions ja existents- donant-los més contingut i seguiment- i

A nivell estatal, hem d’exigir al Ministeri de Treball l’aplicació de

creant noves relacions amb uns altres moviments i col·lectius

la directiva europea 2000/78/CE que promou l’establiment d’un

socials com ara amb el moviment veïnal, les falles, el moviment

marc general per a la igualtat de tracte en l’ocupació.

ecologista,

reivindicació

cultural,

d’immigrants,

discapacitats, organitzacions d’àmbit rural… Açò permetrà que Hem de lluitar perquè es garantisquen els drets laborals

els serveis que ofereix el Col•lectiu Lambda (especialment el

d’aquelles persones que contrauen matrimoni i assegurar que no

telèfon d’informació INFOROSA) puguen ser coneguts per més

patiran represàlies per haver sigut visibles al seu lloc de treball.

membres de la comunitat LGTB de l’àmbit rural, discapacitats, immigrants i també que aquests puguen participar en el

Enfront de la desigualtat d’oportunitats amb què parteixen alguns

Col•lectiu si així ho desitgen. Així mateix, aquests contactes ens

grups socialment exclosos, és necessari que les diferents

poden servir per a sol•licitar formació sobre temàtiques

administracions apliquen polítiques de discriminació positiva

desconegudes per la majoria de la comunitat per a, amb tot això,

(especialment per a les persones transsexuals, però també

fomentar la integració de realitats més diverses.

lesbianes i seropositius) i faciliten l’accés a cursos formatius per a poder integrar-se en borses de treball.

Per descomptat, la xarxa ha d’ampliar-se no sols amb aquestes organitzacions, sinó amb totes de tipus social que ens brinden el

La prostitució continua sent una activitat desregularitzada, amb

seu suport. L’enriquiment mutu, fruit de les relacions del

els perills per a la integritat i la salut de la persona que això

Col·lectiu Lambda amb altres organitzacions, podria ampliar-se

implica. El Col·lectiu Lambda s’implica en aquest assumpte i

incloent les organitzacions preocupades per l’entorn natural –tan

demana, tant el respecte per les persones que de manera

malmés actualment al País Valencià- com ara els diversos

voluntària exerceixen aquesta activitat professional, com la

moviments “Salvem”, Acció Ecologista-Agró, etc., així com altres

necessària regulació d’aquesta.

entitats de caire cultural d’ampli seguiment (Federació Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià...). A més d’enriquir-

6. RELACIÓ AMB ELS MOVIMENTS SOCIALS

se, el Col·lectiu Lambda estarà ampliant la seua xarxa de difusió

a. Amb uns altres grups d’acció social

i suports.

L’àmplia xarxa social de suport que duem desenvolupant durant anys continua creixent. Som conscients dels beneficis mutus que

De la mateixa manera, per la seua repercussió massiva i alt grau

suposen aquests tipus d’aliances: junts podem arribar a altres

d’implicació ciutadana, és imprescindible mantindre i augmentar

sectors socials i aconseguir més objectius, desenvolupant

les nostres relacions amb el món faller.

campanyes específiques, així com una política recíproca de conscienciació.

Així mateix, hem de continuar aprofitant les infraestructures ja creades amb les que tenim convenis de col·laboració, com el Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana, o d’altres de 15

les quals en som entitat membre, com el Consell de la Joventut

de quines siguen les estratègies que vagen desenvolupant. Amb

de València, o qualsevol altra de major poder econòmic,

tot, cal assenyalar que el Col·lectiu Lambda buscarà la

personal i de convocatòria per a dur a terme diferents projectes

representativitat que li correspon en la societat d’aquest País i

(campanyes, activitats amb una participació nombrosa...) que

desemmascararà aquelles entitats que intenten jugar brut per

requereixen més recursos de què disposem.

aconseguir els seus obscurs interessos.

b. Amb uns altres grups LGTB del País Valencià

Hem de continuar enriquint les relacions amb unes altres

Les relacions amb els grups LGTB valencians han sigut

organitzacions del País Valencià que tenen menor projecció

harmòniques en aquests últims anys, compartint recursos,

social

assistint a alguns dels seus actes o plantejant conjuntament

desenvolupen en altres àmbits més lúdics -com el club d’esplai

accions polítiques d’especial importància, així com assessorant-

esportiu Samarucs.

-com

poden

ser

els

ValenciaBears-

que

los en la seua creació. El col·lectiu Tal Qual de Castelló, Gailes de la Ribera Alta i Baixa, el Col·lectiu de Lesbianes i Gais de la

També hem de seguir donant suport a aquells grups afins que

Safor, les persones implicades en el moviment LGTB de la Vall

desitgen crear associacions LGTB en altres localitats.

d’Albaida, Decide-T d’Alacant... tot d’entitats que han nascut o crescut des del darrer Congrés del Col·lectiu Lambda i amb les

De la mateixa manera, caldrà conéixer quines propostes tenen

quals hem mantingut unes relacions ben cordials que cal

les sectorials LGTB de sindicats, partits, organitzacions juvenils o

assentar i projectar cap a propostes concretes en comú.

d’altre caire, i explorar les possibilitats de treball que hi ha amb elles.

D’altra banda, hem de deixar constància del treball anodí, quan no a la contra, realitzat per Colega-Comunitat Valenciana. Una

c. El nostre projecte federal: la FELGT

entitat que es diu LGTB i que ha emprat la servitud respecte al

Els col•lectius LGTB de tot el món miren amb expectació el

poder polític –siga quin siga el seu signe ideològic- per a estretir

moviment associatiu LGTB espanyol davant la nova situació

relacions amb el Partit Popular al País Valencià. Això li ha

històrica. És necessari reconéixer la tasca realitzada fins ara per

reportat l’empenta econòmica del Consell i l’ajuntament de

la FELGT, però també caldrà apuntar les nostres crítiques

València. Front a aquesta tàctica el Col·lectiu Lambda es referma

constructives per tal de millorar-la. Liderar una organització

com a entitat que de veritat treballa per la comunitat LGTB, que

d’organitzacions no és tasca fàcil. Per això, cal estar atents als

té una xarxa de socis i voluntaris real que és la que ha permés el

objectius comuns establerts i, per tant, el Col·lectiu Lambda

canvi en aquest país i la que s’entesta a aconseguir una societat

estarà a l’aguait de les propostes de la FELGT i del seu ritme de

més igualitària, plural i lliure, en la que els LGTB tinguen plena

treball per tal que siga una entitat útil al servei de totes les

cabuda. I tota aquesta tasca, gaudint de la independència que

associacions implicades i de la comunitat LGTB en general.

ens permet haver construït un teixit de persones que ajuda a la seua autogestió i pren part de la necessitat de l’autofinançament.

La nostra implicació en el projecte federal continua sent

Justament uns principis que res tenen a veure amb Colega-

importantíssima, aportant recursos humans i materials en totes

Comunitat Valenciana.

les seues àrees. Així s’ha demostrat amb les persones originàries del Col·lectiu Lambda que han treballat directament

PROPOSTES:

en la FELGT en els darrers dos anys –Rubén Sancho i Ximo

Hem de continuar el bon ritme de treball establit amb els grups

Cádiz-, amb la participació en campanyes, o amb l’organització

LGTB valencians. I perquè encara siga més fluid, especialment

d’events d’important repercussió. Entre aquests cal destacar les

en aquest nou context, serà necessari el Col·lectiu Lambda

Jornades de Polítiques Lèsbiques de 2005 o el congrés sobre

treballa -i continuarà fent-ho- per establir una plataforma

diversitat familiar de 2006, tots dos celebrats a la ciutat de

comunitària federativa del País Valencià que tinga una utilitat

València.

política.

D’aquesta

manera,

les

organitzacions

que

han

demostrat una trajectòria i un treball associatiu real tindran més

PROPOSTES:

força. Serà necessari trobar una fórmula que siga justa amb la

El nostre compromís passa per continuar col•laborant en la

representativitat de les associacions que componguen aquesta

mesura que siga possible amb la FELGT, millorant la seua

federació. I respecte a les fundacions implantades a València,

estructura organitzativa i ajudant a fer que unes altres

Fundación Triángulo i Colega-Comunidad Valencia, les nostres

associacions membres amb menors recursos puguen assumir

relacions amb cadascuna d’elles es veurà determinada en funció

més capacitat de treball i responsabilitat en la mateixa. 16

Tanmateix, comprovem que és important que es produïsquen

També ens hem implicat en la Plataforma Estatal dels

canvis importants al sí de l’organització federal.

Treballadors/es del Sexe que agrupa les persones que es dediquen a la prostitució i que demanen poder exercir el seu ofici

d. El projecte europeu: l’ILGA

en dignitat. El Col·lectiu Lambda se sent especialment implicat

D’una altra banda, la històrica posició favorable de l’actual

perquè és un treball que és realitzat per moltes persones de la

govern requereix que mirem a l’exterior amb més èmfasi i que

nostra comunitat, especialment dones transsexuals i gais, i

treballem estretament a nivell estatal i mundial amb uns altres

perquè estem desenvolupant programes de prevenció del VIH-

col•lectius LGTB, especialment l’ILGA –la Internacional Gai-

SIDA amb treballadors i treballadores del sexe.

Lesbiana, a la qual pertanyem. També haurem de procurar ampliar la xarxa de col•lectius de diferents països del món amb

Fem nostra la reivindicació dels drets dels i les treballadores del

què establim projectes de cooperació internacional.

sexe. Demanem que es respecten els seus drets humans i laborals; que es reconega i respecte la seua dignitat i la seua

PROPOSTES:

capacitat de decidir, sense coaccions, a què volen dedicar-se i

Hem de ser sabedors de les iniciatives de la ILGA i participar en

com o amb qui volen establir acords comercials. També

elles en la mesura que ens siga possible. Alhora, no hem de

reclamem que es negocien, tenint en compte la veu de les

deixar de banda aquells territoris –malauradament majoritaris al

pròpies prostitutes espais públics on puguen exercir lliurement el

món- on la situació dels LGTB és més conflictiva i estretir les

seu

relacions amb els col·lectius existents a aquelles zones.

tranquil•litat. Instem que es perseguisca de manera fefaent les

treball,

bones

condicions

d’higiene,

seguretat

màfies que obliguen i forcen dones a prostituir-se i les exploten 7. EL NOSTRE COMPROMÍS AMB LA SOCIETAT

en règim d’esclavitud.

La nostra creixent relació amb uns altres moviments socials ens planteja un seguit de necessitats, deures i compromissos.

PROPOSTES: Continuar i aprofundir el compromís amb uns altres moviments socials, incloent-ne de nous i tractar d’implicar-

Perquè el nostre compromís com a lesbianes, gais, transsexuals

nos més en la participació d’eixes reivindicacions. Cal fer encara

i bisexuals ha d’anar més enllà de reivindicar els nostres drets i

més visible l’homosexualitat i transsexualitat en eixos fòrums, i

la nostra dignitat. Unes altres lluites també són les nostres,

visibilizar el nostre compromís amb altres lluites socials.

perquè som part de diverses realitats que generen situacions de mateixes

Cal també potenciar la igualtat entre homes i dones al Col·lectiu

conseqüències que altres ciutadans i ciutadanes davant de

Lambda, a través de quotes de representació i treballant

l’injust context socioeconòmic actual. I com a prova d’aquest

internament un discurs feminista real.

discriminació

i/o

exclusió,

també

patim

les

compromís, des de fa anys hem integrat diverses reivindicacions socials com a nostres, participant en fòrums de discussió,

D’altra banda, hem de tindre una major cura pel medi ambient.

manifestacions, vagues i denúncies col•lectives de qualsevol

En aquest sentit, hi ha multitud d’iniciatives ben sezilles que

tipus. Hem integrat en la nostra agenda dates com el 8 de març

poden ajudar a mantenir un món més saludable. En primer lloc,

(dia de la dona), el 25 d'abril (batalla d'almansa, pèrdua dels furs

cal implicar les persones perquè facen seu aquest pensament i

valencians i reivindicació de la resistència), l'1 de maig (dia del

el duguen a la pràctica. S’ha de vigilar separar les deixalles que

treball), el 18 de maig (el memorial de la sida), el 9 d'octubre (dia

es generen a la seu, hauríem d’usar paper reciclat en els nostres

del País Valencià), el 25 de novembre (dia contra la violència

tràmits interns; també s’hauria de potenciar la substitució del

cap a les dones), l'1 de desembre (dia de la lluita contra la sida)

paper pels documents electrònics.

o el 10 de desembre (dia dels drets humans), que hem assimilat com a pròpies.

Alhora, haurem de conéixer més a fons les dinàmiques del comerç just i intentar implicar-nos-hi.

Respecte a l’eradicació del masclisme ha sigut notori l’impuls dut a terme dins de l’organització en els últims anys: s’han dut a

a. El nostre compromís amb el País Valencià

terme debats interns i s’ha potenciat una política d’impuls a la

Al maig d’aquest 2007 se celebraran eleccions municipals i

visibilització de les lesbianes. Prova d’això és la paritat en la

autonòmiques al País Valencià. La situació de marginalitat a la

nostra Comissió Permanent, així com el major nombre de dones

que ens ha confinat la Generalitat i l’ajuntament del cap i casal

assumint llocs de responsabilitat.

és inaudita i no respon sinó al sectarisme i política d’exclusió practicades pel Partit Popular –llevat d’algunes excepcions. 17

saber compartir protagonisme, festa i carrer. La col·laboració Acabem ara un període polític controlat per una foça

econòmica de les empreses LGTB no pot suposar mai la seua

conservadora que s’ha tancat constantment al diàleg, que no ha

apropiació de l’esdeveniment o la imposició unilateral dels seus

escatimat esforços en atacar la comunitat LGTB, que ha fet de la

criteris i condicions; això no lleva, però, que el moviment

visita d’un líder religiós intolerant, com és el papa, un event

associatiu LGTB mantinga una actitud receptiva, negociadora i

primordial...

buscadora d’un consens que sume al màxim i reste el mínim.

El periple legislatiu en mans de Francisco Camps ens deixa

D’altra banda, ens hem de congratular pel bon grau d’acollida

també la desfeta dels sectors productius, la destrucció del

que ha tingut la iniciativa de la Targeta LGTB. Cada vegada hi ha

territori i la involució de polítiques socials i culturals valencianes.

més locals adherits i més usuàries i usuaris que en fan ús. La

També ens deixa, però, la trista herència d’una reforma

Targeta ha canviat el seu nom, i ha recollit la sensibilitat especial

estatutària pactada entre PP i PSPV que, a banda de no

cap a la visibilització major de tots els sectors que integren el

aprofundir en l’autogovern, no ha recollit la voluntat del Col·lectiu

nostre moviment. Així, ja no és Targeta GL, sinó Targeta LGTB.

Lambda de veure inclosa una referència a la no discriminació per raó d’orientació sexual o identitat de gènere.

Per últim, també hem de destacar una iniciativa de Bancaixa en la qual participem i que permet que, amb cada compra que un

Tots aquests fets demanen la nostra implicació directa en

usuari fa amb a la targeta de Bancaixa, es destine una quota a

aquests comicis. I el compromís del Col·lectiu Lambda no pot ser

una associació; en aquest cas, al Col·lectiu Lambda.

un altre que l’aposta pel progrés del País. PROPOSTES: PROPOSTES:

Hem de continuar aquesta línia positiva de col•laboració amb les

El Col·lectiu treballarà des de tres eixos. En primer lloc, incitant a

empreses que es veu reflectida en el creixement de la Targeta

la reflexió al voltant de quines són les propostes de govern que

LGTB.

reflecteixen millor les reivindicacions de la comunitat LGTB. En segon lloc, mostrant el nostre suport davant una eventual suma

I hem de continuar mantenint la nostra independència com a

de forces polítiques que puga oferir altres alternatives de govern.

organització en tots els nostres actes sense que això haja de

I en tercer lloc, fent sabedores a les distintes formacions

suposar un detriment en eixes bones relacions amb les

polítiques de quines són les demandes bàsiques del Col·lectiu

empreses, que cal cuidar amb delicadesa i sentit comú, ja que

Lambda. Aquest últim eix, comportarà observar quin és el grau

l’“ambient” continua sent un lloc important de socialització per a

d’assumpció de les nostres propostes per part dels partits.

un sector nombrós de la població LGTB.

8. LA NOSTRA RELACIÓ AMB LES EMPRESES

ÀREES ESPECÍFIQUES DE TREBALL

Les relacions que mantenim amb les empreses de l’ambient valencià són fluides. Pocs col•lectius LGTB compten amb el

9. LLUITA CONTRA L’HOMOFÒBIA I TRANSFÒBIA

suport empresarial del que nosaltres gaudim a l’hora de sol•licitar

La realitat legal de la comunitat LGTB, com hem vist, està vivint

aportacions econòmiques o espai per a distribuir les nostres

moments històrics de canvi, especialment per a gais i lesbianes.

campanyes.

Esperem que les demandes legals de la comunitat transsexual també siguen complides en breu. L’alegria que això ens produeix

No obstant això, no devem d’oblidar que en altres ciutats les

ha de ser un motor que permeta augmentar la potència de la que

relacions entre col·lectius i empreses són més complicades. Com

serà la nostra principal meta: la lluita contra l’homofòbia i la

a associació, hem d’intentar que les nostres relacions milloren

transfòbia, l’odi i el rebuig irracional que una persona sent cap a

des de la col·laboració i el respecte mutu, entenent que els fins

una altra pel simple motiu de la seua orientació sexual o de la

de les organitzacions empresarials i socials són diferents, però

seua identitat de gènere, i que el porta a agredir-. Sens dubte,

que poden convergir i cooperar en aquells temes que són

l’homofòbia i la transfòbia, juntament amb el racisme o el

comuns, en tant que minoria discriminada i estigamatitzada.

masclisme, són un càncer de la llibertat.

El moviment associatiu LGTB valencià deu de continuar liderant

L’homofòbia i la transfòbia s’alimenten del prejudici i de la

el 28 de juny, des de la pròpia iniciativa, la canalització de la

ignorància. Hem combatut el desconeixement a través del

reivindicació i l’organització de l’esdeveniment, però també ha de

testimoni personal, de visibilitzar-nos en els mitjans i en els 18

carrers. I prova de la seua efectivitat és que hem aconseguit un

l’homofòbia i la transfòbia, oferint el nostre suport en l’elaboració

canvi de mentalitat en l’opinió pública i en el suport de diferents

d’aquestes campanyes.

sectors socials. Així mateix, hem de fer un gran esforç per a acabar amb Però encara queda molta tasca pendent per a eliminar els

l’homofòbia i la transfòbia dins de la comunitat LGTB, a través de

prejudicis que nodreixen aquestes fòbies, i que ho fan en un

xarrades, tertúlies, fullets informatius i altres estratègies que

context especialment favorable a la seua propagació, com és la

servisquen per a aquest fi. Un espai important per a dur-ho a

societat heteronormativa i de domini del patriarcat en la qual

terme són els locals d’ambient. Aquest objectiu ha d’incloure

vivim. Una societat en la qual tot ha de ser heterosexual i les

amb especial interés la visibilització d’eixes altres realitats que

pràctiques homosexuals i la identitat transsexual continuen sent

pateixen múltiples discriminacions, com a pas fonamental per a

una anècdota amb major o menor acceptació en la vida diària,

conscienciar la comunitat LGTB i aconseguir la societat de l’arc

però no models integrats en el currículum educatiu o en les

iris de la diversitat sense desigualtat, que reivindiquem.

expectatives socials i familiars. 10. SOLIDARITAT I DRETS HUMANS Canviar una societat heteronormativa és molt difícil, però sí que

La lluita pels drets humans de la comunitat LGTB mundial és un

podem canviar l’imaginari col•lectiu sobre els gais, lesbianes,

dels temes prioritaris de la nostra agenda.

bisexuals i transsexuals. Necessitem continuar acudint a les fonts que propaguen el prejudici i que ens invisibilitzen, i difondre

Som conscients que el context polític econòmic mundial agreuja

una visió plural, respectuosa, que mostre la nostra rica diversitat.

la vulneració de drets fonamentals en molts països del planeta

D’una altra manera difícilment podrem acabar amb aquesta

on la pobresa, la desigualtat d’accés als recursos, la corrupció

xacra social.

endèmica de les institucions, la carència de valors igualitaris i la crisi econòmica són problemes fonamentals per a la majoria dels

És especialment important treballar l’homofòbia i la transfòbia de

habitants del món. Per eixe motiu és important contextualitzar la

la pròpia comunitat LGTB, més dura encara perquè en molts

problemàtica de cada comunitat LGTB, perquè varia molt de país

casos el rebuig és de la pròpia persona, amb conseqüències

a país.

doloroses que fins i tot arriben a costar la vida. No obstant això, hi ha tres objectius que són aplicables a tots: I no hem d’oblidar que hi ha distintes dimensions d’aquestes

posar fi a la violació de drets fonamentals per motiu d’orientació

fòbies, perquè hi ha diferents condicionants que multipliquen la

sexual i d’identitat de gènere, sobretot per part de les

intensitat del rebuig: viure en un àmbit rural, ser dona, tindre

institucions; lluitar contra l’expansió del VIH-SIDA, el gran

menys

una

problema que està afectant in crescendo els països més pobres

sexe,

del planeta, causant desastres nacionals en diversos estats

desenvolupar pràctiques sexuals no normatives, ser immigrant,

africans, davant de la indiferència dels països desenvolupats i de

ser cristià o cristiana, ser major, ...

les indústries farmacèutiques i amb la vergonyosa complicitat del

recursos

discapacitat,

ser

econòmics,

ser

seropositiu,

tindre

treballadora

del

treballador

Vaticà i d’altres esglésies que rebutgen l’ús del preservatiu com El Col·lectiu Lambda ha treballat en els darrers anys per eradicar

a mètode de prevenció de la infecció per via sexual, el més

aquests prejudicis, amb campanyes que podem qualificar

eficaç fins a la data; i finalment, lluitar contra l’estigmatització de

d’exitoses, com ara “Stop homofòbia” a les universitats, “La

les persones seropositives, convertits en pàries sense drets per

diversitat és normal. L’homofòbia i la transfòbia, no”, o

aquest motiu a tot el planeta.

“Transsexualitat; el dret a la pròpia identitat”, per dir-ne algunes. Hi ha tres línies fonamentals de treball en aquesta matèria: la PROPOSTES:

sensibilització de la nostra societat, especialment la LGTB; la

Hem de desenvolupar encara més campanyes de formació

denúncia de les violacions de drets humans; i, finalment, la

contra l’homofòbia i la transfòbia, dirigits a tots els sectors socials

cooperació internacional, de la que som pioners a tot l’Estat, des

que podem: tant en l’àmbit institucional (d’índole pública i

que realitzàrem l’any 1997 un projecte a Xile, al 2004 a Equador.

privada) com en l’associatiu. D’aquestes tres línies, hem treballat especialment en dos: Hem de sol•licitar a les administracions públiques estatals,

sensibilització i cooperació internacional. En els últims anys, el

autonòmiques i locals la posada en marxa de campanyes contra

grupes de Drets Humans i Cooperació Internacional ha 19

desenvolupat una excel•lent tasca en la sensibilització de la

l’heterosexual, tractant d’arribar a més àmbits socials del País

societat valenciana amb les seues campanyes. Com a

Valencià. És important que tant a nivell intern com extern,

organització inscrita en l’Agència Espanyola de Cooperació

disposem d’informació actualitzada de la situació de les

Internacional (AECI), les nostres possibilitats de finançar

comunitats LGTB de cada país.

projectes de cooperació internacional de gran calat són prou reals.

A nivell estatal, és important que impulsem l’Àrea de Cooperació Internacional, perquè la FELGT es convertisca en el referent

Tasca fonamental també ha estat l’ajuda prestada a aquelles

estatal d’aquesta lluita. Hem de continuar les relacions amb unes

persones extracomunitàries que han demanat asil a l’estat

altres organitzacions com Amnistia Internacional, CEAR o

espanyol. Tenim l’orgull de tindre entre nosaltres persones que

Metges Sense Fronteres, intercanviant recursos, informació i

l’han aconseguit, adduint el perill que corrien les seues vides als

donant suport a les seues campanyes. La unió ens fa tindre més

seus països d’origen només per la seua orientació sexual. Ara

força i projecció.

mateix, continuem fent seguiment d’alguns d’aquests casos. Hem

demanar

govern

estatal

que

defense

Un altra línia de treball que es pot començar a dur a terme des

reconeixement de l’asil per motiu d’orientació sexual o identitat

de la comissió de drets humans és la de donar suport i

de gènere als països membres de la Unió Europea i que en

assessorament a les persones LGTB immigrants. Pensem que la

l’ONU i altres organismes internacionals defensen el respecte

comissió coneix aquesta realitat, la situació dels països de

dels drets fonamentals i civils dels LGTB, pressionant aquells

origen. També és molt important el suport i el punt de vista dels

països que els vulneren, perquè canvien les seues postures. Una

immigrants per a millorar el treball dels projectes de cooperació

actitud que s’haurà de fer especialment visible respecte als

internacional.

propis països membres de la Unió Europea.

Devem de continuar treballant amb unes altres organitzacions

11. VIH-SIDA

com Amnistia Internacional, donant suport a la seua Xarxa de

És cert que moltes persones que conviuen amb el VIH-SIDA al

Minories Sexuals, així com amb CEAR, la Comissió Espanyola

País Valencià s’han convertit en malalts crònics l’esperança de

d’Ajuda al Refugiat.

vida dels quals és elevada gràcies als tractaments mèdics; però no tots. Aquest fet ha implicat una relaxació en la població més

PROPOSTES:

jove, especialment, a l’hora d’usar el preservatiu i altres mètodes

Com a organització inscrita en l’AECI, tenim la possibilitat de

barrera en les seues relacions sexuals. Aquesta relaxació pot

desenvolupar

amb

estar motivada per no haver conegut les conseqüències

col•lectius LGTB d’altres països i no podem perdre aquesta

dramàtiques que va produir la SIDA als anys 80 i 90 i també per

oportunitat. Aquesta cooperació sempre ha de ser duta a terme

la poca claredat en la prevenció desenvolupada per l’anterior

de mode horitzontal, aportant les necessitats reals demandades

govern i els missatges confusos que emet la jerarquia catòlica.

programes

importants

cooperació

pels col•lectius amb què estiguem cooperant (materials per a campanyes, formació, etc.).

Ara per ara, constatem que ni el govern central actual i ni el Consell s’han comprmés a dur a terme campanyes de prevenció

Hem de fer un esforç per a conscienciar tothom que tenim un

realment fermes contra la transmissió del VIH-sida, llevat

objectiu comú: detindre l’expansió del VIH-SIDA al món,

d’aquelles que, de manera puntual, es difonen a l’entorn de l’u de

especialment en els països més pobres, col•laborant amb

desembre.

organitzacions que estan fent una gran tasca en aquest sentit, com Metges Sense Fronteres, per exemple, i exigint a la Unió

La via sexual fa anys que ha sobrepassat la via de la transmissió

Europea un major i urgent compromís en aquest assumpte.

intravenosa en nombre d’infeccions. Per eixe motiu, és necessari

Perquè la situació és dramàtica en molts països: no sols pel

continuar conscienciant la població LGTB, en concret a tindre

creixent ritme d’infeccions i la limitada prevenció, sinó també per

pràctiques sexuals segures.

l’escàs accés als antiretrovirals de la majoria de seropositius i la violació dels seus drets fonamentals.

I sobretot, és necessari conscienciar tota la ciutadania del drama que viuen continents com l’Àfrica respecte a la incidència tràgica

Així mateix, hem de continuar treballant la sensibilització a través

del VIH-SIDA i a l’evolució alarmant que la pandèmia està

de campanyes dirigides tant a la comunitat LGTB com a

prenent a l’Àsia i l’Amèrica del Sud. La falta de compromís real 20

dels organismes internacionals, dels governs dels països

12. TRANSSEXUALS

desenvolupats, la cobdícia de les farmacèutiques, la corrupció de

A hores d’ara, la nostra esperança està posada en la Llei

molts governs, la falta de conscienciació d’alguns mandataris de

d’Identitat de Gènere que ha de dur endavant el govern central

països afectats i la desinformació que potencia el Vaticà

amb el suport de la majoria d’esquerres i progressista que

respecte a l’ús del condó, són factors que faciliten l’expansió

existeix al parlament espanyol. Una llei per a la consecució de la

d’aquesta pandèmia, una de les pitjors que ha patit la humanitat.

qual els activistes hem lluitat molt i que no es pot quedar a mitjan camí de les demandes del col·lectiu transsexual. Cal destacar el

És necessari centrar els esforços en la prevenció, l’educació i la

treball del GIGT en el desenvolupament d’aquesta llei,

distribució eficaç i permanent de medicaments assequibles per a

especialment amb la tasca realitzada per Àlec Casanova,

frenar-la.

coordiandor de l’Àrea Transsexual de la FELGT.

El Col·lectiu Lambda ha aportat durant molts anys el seu gra

Les nostres expectatives estan al màxim nivell i, per tant, no ens

d’arena amb diverses iniciatives. Entre les més recents, hem de

servirà només la possibilitat de canvi de nom i referència sexual

destacar els tallers de sexe més segur que hem portat per tot

als documents oficials, sinó que instem a que l’assistència

arreu i, en especial, aquells que hem realitzat indicats per als

sanitària contemple els processos d’hormonació i la CRS que

homes que es dediquen a la prostitució masculina. També hem

ens cal a les persones transsexuals per viure dignament amb la

elaborat campanyes de conscienciació i els repartiments de

nostra identitat de gènere.

preservatius pels locals d’ambient ha estat una constant en les nostres dinàmiques.

Alhora, hem de fomentar discursos d’absolut respecte per a totes aquelles persones que viuen la seua identitat d’una manera

Per últim, hem de denunciar la manca d’informació que hi ha al

absolutament pròpia, sense estar subjecta als paràmetres

voltant del preservatiu vaginal. Ni informació ni material trobem

home/dona que marca aquesta societat.

enlloc. Una assignatura realment pendent. El desconeixement i els prejudicis fan que la societat encara PROPOSTES:

rebutge i discrimine les persones transsexuals i transgènere.

Cal saber transmetre la importància de la prevenció del VIH-

Aquesta situació resulta especialment greu quan té lloc dins de

SIDA

(ITS).

la comunitat LGTB, sobretot en els espais de l’ambient. La

Necessitem buscar noves estratègies per a aconseguir-ho. Hem

transfòbia és una xacra terrible encara més estesa que

d’exigir tant a la Conselleria com al Ministeri de Sanitat que la

l’homofòbia i hem de posar tots els nostres esforços per eliminar-

prevenció del VIH-SIDA es convertisca en qüestió d’Estat.

la. Aquesta malaltia social afecta des del cercle social més

d’altres

infeccions

transmissió

sexual

immediat de les persones transsexuals i transgènere (en la D’altra banda, hem de continuar amb l’excel•lent tasca que

família, en el veïnat...) fins a l’àmbit laboral. També fomenten

desenvolupem a través de tallers de formació en la prevenció del

aquesta transfòbia els mitjans de comunicació, que contemplen

VIH-SIDA i altres ITS que realitzem en diversos espais, així com

perplexos l’existència de persones amb una identitat de gènere

seguir la nostra tasca amb els treballadors del sexe.

que no s’adequa a la seua aparença externa o als seus genitals.

És fonamental que l’administració pressione els fabricants

Pel que fa a aquest últim punt, el Col·lectiu Lambda ha treballat

perquè s’abaratisca el cost del preservatiu, perquè fabriquen a

perquè els professionals de la comunicació tinguen les eines

baix cost quadrants de làtex que servisquen com a barrera en el

necessàries que els permeten projectar correctament la realitat

sexe oral (cunnilingus i bes negre) i preservatius vaginals. Així

de les persones transsexuals, i ho hem fet a través de tallers.

mateix, instem que es garantisca l’accessibilitat per als més joves al preservatiu en els centres educatius i d’oci. I per

PROPOSTES:

descomptat, que aquests tinguen un accés real a la informació

És necessari oferir més referents, més informació a la societat.

sobre el seu ús.

Potenciar les campanyes de formació que ha creat el GIGT – Grup d’Identitat de Gènere i Transsexualitat- i continuar amb la

Cal ressenyar la necessitat de seguir desenvolupant campanyes

seua excel•lent tasca educativa tant en l’àmbit de l’ensenyament

de prevenció d’ITS –i en especial de VIH-SIDA- en la població

com en els mitjans de comunicació.

lesbiana. 21

Hem de revisar la imatge que es difon de la transsexualitat a

Volem trencar barreres i en som referent. No debades, l’èxit de

través dels mitjans de comunicació i si és negativa o denigrant,

les segones Jornades de Polítiques Lèsbiques realitzades a la

posar en marxa els mecanismes per a respondre-hi. Hem de

ciutat de València, ens ha valgut el respecte de tota la comunitat

pensar estratègies que permeten acabar amb la transfòbia dins

LGTB i del col·lectius de lesbianes, en particular.

de la comunitat LGTB: campanyes educatives, accions de resposta davant d’actes discriminatoris, etc. És molt important

A més, la nostra diversitat permet l’existència de projectes ben

que fem èmfasi en què les nostres reivindicacions inclouen

variats, que van des de l’organització de cicles de cinema, fins a

també la T dels i les transsexuals, encara que per motiu d’espai

la creació de grups esportius d’alt nivell. Aquest és el cas de les

els mitjans s’obliden d’incloure-la. El nostre discurs ha de reflectir

Heidis, un grup nascut al sí del Col·lectiu Lambda que destaca

el nostre compromís.

per l’empenta de les lesbianes que han sabut dur l’orgull de ser dona i homosexual al terreny de joc.

També és important que impulsem mesures d’afirmació positiva que permeten a les persones transsexuals implicar-se més en

PROPOSTES:

l’activisme i accedir a llocs de responsabilitat col•lectiva. Hem de

Haurà de seguir-se la mateixa línia de treball que s’ha

procurar que l’activisme cresca entre les persones transsexuals

desenvolupat en els darrers anys, insistint en totes les

perquè és l’única manera d’assegurar-nos que les nostres

estratègies possibles que ajuden a millorar la situació de les

reivindicacions estaran a l’agenda del moviment LGTB en

dones. Cal fer de la visibilitat un objectiu prioritari.

particular, i dels sectors socials progressistes, en general. Així mateix, hem de recolzar donar suport a les mesures Cal reeditar exitoses campanyes, així com els cursos avançats

d’afirmació positiva que permeten a les dones implicar-se més

sobre transsexualitat. En ells, caldrà implicar aquesta vegada no

en l’activisme i accedir a llocs de responsabilitat col•lectiva. Cal

només els professionals dels mitjans de comunicació, sinó també

combatre el masclisme existent al sí de la mateixa comunitat

les persones que treballen en l’àmbit educatiu i els responsables

LGTB, i que arriba fins i tot a manifestar-se als mateixos grups i

sindicals.

comissions del Col·lectiu. Per una banda, caldrà seguir reeducant a través de debats, xerrades i campanyes la població

I és que una altre dels nostres punts de mira serà l’eradicació de

LGTB, aprofitant l’ambient. D’altra, haurem de qüestionar els

la transfòbia en l’àmbit laboral. Per això, hem de fer valdre el

propis activistes fent debats i xerrades reeducatives, i facilitant

conveni signat fins ara amb Comissions Obreres del País

així l’accés de les dones a tots els grups i comissions, per tal que

Valencià, i extendre’l a la resta de sindicats amb implantació al

també les polítiques lèsbiques estiguen presents a tots els

nostre entorn.

àmbits en què treballa el Col·lectiu Lambda.

13. LESBIANES

Hem de posar èmfasi en les qüestions relacionades amb la salut

El treball realitzat pel grup de lesbianes en els darrers anys ha

de les lesbianes. Seria positiu reprendre l’estudi de salut dut a

donat els seus fruits. Cada dia hi ha més lesbianes en les

terme pel grup de lesbianes i sol•licitar fons per a fer-ho de mode

nostres reunions, s’organitzen trobades i activitats que són

professional,

referent lèsbic a nivell estatal, les relacions amb altres grups de

lesbianes. Hem d’incidir en la prevenció del tabaquisme, l’ús

dones són excel•lents i la projecció en l’activisme de les

moderat de l’alcohol i les revisions ginecològiques, així com

lesbianes és més notòria. La paritat en la nostra Comissió

conscienciar les dones en la prevenció del VIH-SIDA i les altres

Permanent és un clar exemple que anem pel bon camí. No

ITS. I, com hem mencionat anteriorment, cal formar els

obstant això, queda molta tasca per fer, com ho mostra el fet de

professionals sanitaris -especialment en ginecologia- perquè

que alguns grups i comissions estan compostos exclusivament

atenguen correctament les dones lesbianes, tenint coneixement

per homes.

de les seues pràctiques sexuals i dels seus riscos.

Ser dones en una societat sexista afegeix una doble component

Necessitem recalcar el dret de les lesbianes a no ser

de discriminació. La precarietat laboral, els forts vincles familiars,

discriminades en la inseminació coberta per la sanitat pública i a

els problemes d’autoestima, entre altres aspectes, dificulten la

reivindicar l’equiparació salarial entre sexes, ja que els nuclis

visibilització de les dones lesbianes i la implicació en la lluita pels

familiars compostos per lesbianes estan doblement desafavorits.

comptant

preferiblement

amb

investigadores

drets de la comunitat LGTB. 22

Hem d’incidir en l’ús de les paraules gai-lesbiana enfront de la

integració siguen temes clau en l’agenda política de les

d’“homosexual” perquè visibilitza la realitat lèsbica.

associacions i les institucions.

14. BISEXUALS

PROPOSTES:

Malgrat que hem inclòs al nostre discurs els bisexuals, aquesta

És necessari sensibilitzar la comunitat LGTB perquè incorporen

realitat no ha estat representada de forma real. Sabem que les

la lluita pel reconeixement dels drets de les persones

persones

seropositives en la seua agenda. Hem de buscar més

bisexuals

heterosexuals

com

són per

discriminades algunes

tant

lesbianes

per i

alguns

gais,

que

desconeixen aquesta realitat, i que, fins i tot, poden arribar a

estratègies per a aconseguir-ho i recuperar les campanyes fetes en el passat per a conscienciar també tota la comunitat LGTB.

qüestionar la seua existència. A banda d'aquesta situació, no obstant, continuem sense conèixer en profunditat quina és la

El coneixement de les vies de transmissió del virus és la clau per

discriminació específica d’aquest col·lectiu. Tampoc fem un

a acabar amb el prejudici i la ignorància que subjauen en la

treball de visibilització de la bisexualitat. A pesar d’aquestes

discriminació cap a les persones seropositives.

carències, en els darrers anys hem assistit a una contínua incorporació de persones bisexuals al nostre moviment, la qual

Una altra meta important és potenciar la visibilitat interna de la

cosa indica que s’estan sumant a poc a poc al nostre discurs.

seropositivitat, respectant en tot moment el dret de les persones

Per això cal ser conscients de la importància d’incloure la B en

seropositives a exposar la seua situació. Hem d’assumir que és

tots els àmbits del Col·lectiu.

una realitat que hem de tindre en compte quan elaborem qualsevol campanya o activitat.

PROPOSTES: Hem d’aconseguir la plena incursió de la realitat bisexual al

Així mateix hem de continuar mantenint la nostra presència i

nostre discurs, afavorir la seua visibilitat i el coneixement

compromís en el treball desenvolupat amb organitzacions de

d’aquesta per part de la resta de la societat, així com de la pròpia

lluita contra la SIDA, com el grup de Gais Positius d’AVACOS,

comunitat LGTB. En aquest sentit, serà imprescindible crear els

CALCSICOVA o els altres membres de CESIDA.

espais adequats que permeten la incorporació real dels bisexuals a les reivindicacions de lesbianes, gais i transsexuals,

Exigirem a les institucions públiques que, a més de recursos i

així com desenvolupar campanyes de sensibilització tant per a la

campanyes de prevenció, destinen fons a la creació i difusió de

pròpia comunitat LGTB com per al conjunt de la societat. A fi de

campanyes contra l’estigmatització de les persones amb VIH+.

dur a terme aquestes campanyes, serà fonamental estudiar detingudament les necessitats i la situació real de les persones

També cal potenciar una major implicació dels grups del

bisexuals.

Col·lectiu Lambda en les activitats de l’u de desembre.

Per a això, no obstant, cal una major implicació de persones

16. LGTB AMB DIVERSITAT FUNCIONAL

bisexuals en l’activisme LGTB, per tal que, per sí mateixes,

Ens és imprescindible conéixer, sensibilitzar-nos i facilitar els

siguen capaces de dissenyar estratègies des de dins del

mitjans perquè els LGTB amb alguna discapacitat puguen acudir

Col·lectiu Lambda. Aquestes línies de treball contribuiran a un

a la nostra seu, usar els serveis assistencials del Col·lectiu

major coneixement de la realitat bisexual i ajudaran a desmuntar

Lambda i participar activament en la dinàmica del mateix.

tots aquells prejudicis instal·lats en nosaltres mateixos.

Actualment, a causa de les barreres físiques del nostre local, les persones amb mobilitat reduïda tenen moltes dificultats per a

15. LGTB SEROPOSITIUS

accedir-hi i no comptem amb traducció simultània en llengua de

Juntament amb la lluita per eradicar l’homofòbia i la transfòbia,

signes en tots els nostres actes.

acabar amb l’estigma que pateixen les persones seropositives constitueix per a nosaltres un objectiu fonamental. Lluitar contra

Amb tot, cal reconéixer l’esforç que, des de la vocalia de la

la discriminació en l’àmbit laboral i social en general, i en la

diversitat, s’ha dut endavant. La realització d’un curs de llengua

comunitat LGTB en particular, ha de continuar sent un assumpte

de signes, la recerca incansable de locals accessibles on fer les

prioritari.

nostres activitats i la possible creació d’un grup de persones sordes són algunes de les iniciatives dutes endavant en els

El Col·lectiu Lambda treballa amb altres grups dins de

darrers temps pel Col·lectiu Lambda.

CALCSICOVA perquè no només la prevenció, sinó també la 23

PROPOSTES:

La realitat, avui dia, és que a les nostres comarques comencen a

És fonamental conscienciar la població LGTB en general sobre

sorgir moviments que reivindiquen la voluntat de viure d’una

les dobles i triples situacions de discriminació que pateixen les

manera lliure i plena l’orientació sexual i la identitat de gènere de

lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals que viuen amb algun

totes les persones. Ja hem fet menció amb anterioritat als

tipus de diversitat funcional.

col·lectius que, a poc a poc, s’instal·len en pobles i ciutats més petites: Tal Qual a Castelló, Gailes a les dues comarques de la

Necessitem conéixer la problemàtica específica que comporta la

Ribera, el Col·lectiu de Lesbianes i Gais de la Safor, el moviment

diversitat funcional de les persones, entendre que la sexualitat és

LGTB sorgit a la Vall d’Albaida, Decide-T a Alacant, entre altres.

tan important per a tothom i no negar-la de manera prejudiciosa, i fer tot el possible puga per a derrocar eixes muralles que

PROPOSTES:

aquesta societat construeix al voltant de la discapacitat: les

Hem de trobar maneres de contribuir a que les LGTB puguen

físiques i les del prejudici.

viure i conviure als pobles i xicotetes ciutats del País Valencià sense veure’s forçades a un èxode no desitjat, fruit de la

Cal fomentar l’ensenyament de la llengua de signes, i fomentar

discriminació i el rebuig. Per això, haurem de continuar treballant

actituds de respecte, com ara no bloquejar amb el cotxe les

amb

rampes per a les cadires de rodes. També treballarem per tindre

sensibilització i educació de la població local contra l’homofòbia i

traducció de llengua de signes en qualsevol dels nostres actes

la transfòbia, dissenyant, si escau, campanyes específiques

públics i, fins i tot en les reunions dels grups, i reclamarem que

sobre la realitat LGTB a l’entorn rural.

els

ajuntaments

organitzacions

municipals

els locals d’ambient estiguen adaptats. Calen subratllar les col·laboracions iniciades amb diverses Però és cert que no podem exigir amb la suficient fermesa als

localitats valencianes, que en el passat havien aprovat mocions

altres el que nosaltres no tenim. Per això, el Col·lectiu Lambda

a favor del matrimoni entre persones del mateix sexe (com

continuarà la recerca d’un local que siga totalment accessible per

Gandia), hissen a l’ajuntament la bandera de l’arc de sant Martí

a totes les persones.

al dia de l’orgull (com Paterna o Sueca) o organitzen activitats de sensibilització i educació (com “Sagunt per al diversitat sexual”).

Entre els nostres temes de debat també caldrà incloure la situació actual de les persones LGTB que viuen amb una

18. LGTB IMMIGRANTS

discapacitat intel·lectual. Hem de ser conscients de la seua

Migrar és part consubstancial de l’evolució de l’ésser humà. Ho

existència i reclamar per a elles i amb elles el dret a viure la

portem fent milers d’anys i ho seguirem fent en el futur.

sexualitat i el propi gènere d’una manera digna. No obstant això, avui dia els que decideixen fer-ho sense complir 17. LGTB RURALS

un seguit de requisits legals es troben en una situació d’exclusió i

Molts dels LGTB que viuen a les ciutats grans són d’origen rural

desprotecció en les societats d’acollida, que vulnera els drets

o de xicotetes ciutats. Aquesta migració es deu a moltes raons,

humans fonamentals. Independentment de la situació legal o

entre d’altres, al clima d’homofòbia i transfòbia que es viu al seu

il•legal de la seua estada en aquest país, la xenofòbia i el

propi àmbit, la falta de privacitat o anonimat, el major control i

racisme dificulten enormement la integració de molts estrangers

pressió social i familiar, la major dificultat de trobar altres LGTB

a la nostra comunitat. A més a més, alguns immigrants provenen

amb qui vincular-se socialment i afectivament, etc.

d’altres contextos on l’homofòbia i la transfòbia estan més arrelades encara que a la nostra societat, cosa que provoca una

D’una altra banda, veiem com els mitjans de comunicació -

major incomprensió de la nostra realitat per part d’alguns d’ells.

generals i específics- tendeixen a visibilitzar la realitat dels LGTB

Aquesta incomprensió la pateixen especialment els propis

de les grans ciutats (i no totes, generalment només Madrid i

immigrants LGTB, que es troben, així, doblement discriminats i

Barcelona, pel que fa a l’estat espanyol). És cert que, en alguna

més desprotegits encara.

ocasió, la vida dels LGTB a l’àmbit rural ha sigut motiu d’interés per part d’aquests mitjans, però hem constatat que ha sigut

PROPOSTES:

d’una manera merament anecdòtica.

Hem de tractar d’accedir als espais on solen relacionar-se les comunitats d’altres països, de manera que puguem oferir els recursos que estiguen en la nostra mà per a ajudar a integrar els 24

companys LGTB immigrants, especialment els que viuen en

També hem d’obrir el nostre discurs a altres esglésies i grups

situació de marginació i exclusió.

religiosos, per tal que coneguen la nostra realitat, i els seus LGTB siguen conscients de la importància de la lluita pels drets

Hem de cooperar amb altres ONGs que treballen amb persones

de tots i totes.

immigrades i informar-los dels serveis amb què comptem, ja que poden ser ben útils per a la població LGTB immigrada. I sobretot,

20. LGTB TREBALLADORS I TREBALLADORES DEL

fer-los saber que les nostres portes sempre estan obertes.

SEXE Amb anterioritat ja hem assenyalat quina és la postura del

Així mateix, seria interessant que presentàrem als investigadors

Col·lectiu Lambda respecte als treballadors i treballadoresa del

de la migració la variable d’orientació sexual/identitat de gènere

sexe. El respecte cap a l’ofici i la reivindicació d’unes condicions

com una component que pot motivar el procés migratori, un

laborals dignes són aspectes integrats en la nostra agenda. En

assumpte que sol ser ignorat en la majoria de les investigacions.

aquest sentit, ens hem compromés plenament amb els principis de la Plataforma Estatal pels Drets dels Treballadors/es del

I, per descomptat, cal incidir a nivell polític perquè en la Unió

Sexe.

Europea es reconega l’asil a persones que són amenaçades en els seus països d’origen a causa de la seua orientació sexual o

PROPOSTES:

identitat de gènere.

Perquè els treballadors i treballadores del sexe se senten benvinguts al sí de la nostra associació necessitem, en primer

19. LGTB CRISTIANS

lloc, assumir que no podem discriminar, denigrar ni estigmatizar

La tasca del Grup Cristià continua sent desconeguda i en alguns

ningú pel fet d’exercir la prostitució. En segon lloc, hem de fer tot

casos, censurada per algunes persones de la comunitat LGTB.

allò possible per donar a conéixer la realitat d’aquesta feina i

Resulta clau, especialment en moments com els que vivim, que

prestar tota aquella ajuda que li siga possible assumir al

la gent conega la importància de comptar amb espais on la fe i

Col·lectiu Lambda.

l’orientació sexual o la identitat de gènere puguen conviure. Molts LGTB cristians pateixen un gran rebuig: tant per

Les persones que desitgen desenvolupar un altre tipus de treball,

l’homofòbia d’un sector de l’església; com pel rebuig d’un sector

haurien de trobar en el Col·lectiu un lloc on se’ls done suport; en

de la població atea o agnòstica (tant heterosexual com LGTB)

especial en aquells casos que afecten companys LGTB.

que no és homofòba però que no tolera l’existència de LGTB cristians. Hem d’entendre que el respecte a la diversitat ha

Hem de ser taxatius a l’hora de demanar a les autoritats

d’incloure’ns a tots. I recordem que jerarquia i església catòliques

condicions de treball segures per a les persones que exerceixen

no han de ser sinònimes, perquè els primers exclouen a tots

la prostitució, així com una millora dels recursos assistencials.

aquells que qüestionen la seua visió homòfoba i masclista de la

Els propis treballadors del sexe hauran de ser els interlocutors

realitat.

de qualsevol negociació.

La tasca feta pel Grup Cristià del Col·lectiu Lambda ha sigut molt

No podem oblidar que l’estigma per viure una sexualitat fora de

valuosa, a l’hora de fomentar el coneixement de la diversitat. La

les normes d’aquesta societat heteronormativa i hipòcrita ens

seua reivindicació és una constant i el seu model de treball un

uneix a tots i a totes, treballadors i treballadores del sexe

exemple a seguir. Cal remarcar, per exemple, la tasca feta amb

inclosos.

les jornades sobre homosexualitat i cristianisme en aquest sentit. 21. GRUPS LGTB NO NORMATIUS PROPOSTES:

Un altre grup que és discriminat dins de la pròpia comunitat és

Hem de donar a conéixer la realitat dels LGTB cristians a través

aquell que desenvolupa pràctiques sexuals no normatives o té

de xarrades i altres activitats, deixant clar a tots i totes que les

una

persones del nostre grup cristià són les primeres a treballar per

sadomasoquistes, óssos, leather, etc.

estètica

que

compleix

els

cànons

dominants:

la normalització de la realitat LGTB a l'església i que estan lluitant contra l'homofòbia, lesbofòbia, transfòbia, masclisme i

PROPOSTES:

misogínia de la jerarquia catòlica, denunciant aquestes actituds

No podem caure en l’error de defensar només un model de gai,

com a llunyania d'allò que pretenen predicar.

lesbiana, bisexual o transsexual que siga ben vist per la societat heteronormativa i neoliberal dominant. D’aquesta manera 25

estaríem generant i perpetuant l’exclusió que condemnem des

discriminació ha estat una constant des de l’entrada de les

de fa més de vint anys. Rebutjar la diversitat perquè una part de

tropes borbòniques al nostre territori, enguany fa 300 anys.

la comunitat es beneficie dels drets civils que ens corresponen a

Aquesta data emblemàtica ens serveix per constatar que

tots i a totes, no ha sigut i no ha de ser la nostra filosofia.

aquesta situació de desplaçament dels drets lingüístics dels valencianoparlants està sent avalada pels successius governs de

Hem de fomentar el diàleg perquè siguem un espai obert per a

la Generalitat, que no han fet valdre els restabliment d’una certa

tota la comunitat LGTB, sempre que es respecten els principis

autonomia política per potenciar com seria desitjable la llengua

fonamentals del Col•lectiu. Sense oblidar que necessitem

pròpia, patrimoni de tots i totes, nascuts ací o en altre lloc.

incloure en la mesura que siga possible aquestes realitats en les

Aquesta situació fa que els LGTB que tenen el valencià com a

nostres campanyes i activitats.

llengua materna siguen víctimes d’una discriminació afegida per raons lingüístiques, que es fa especialment visible en el context

22. LGTB MAJORS Un altre dels

col•lectius

més immediat del Col·lectiu Lambda: la ciutat de València. que ha patit dobles i triples

discriminacions és el dels LGTB majors, els que han hagut de

El Col·lectiu ha sigut sempre una entitat sensibilitzada amb la

viure la seua joventut en una societat que els considerava

cultura pròpia del País Valencià i per això ha considerat

malalts i malaltes o delinqüents. No oblidem que el sector de

fonamental garantir el respecte a l’ús del valencià per part dels

població més poc favorable al reconeixement dels nostres drets

seus socis i voluntaris.

és la població major, amb els que els LGTB majors han de conviure en residències o espais per a jubilats.

PROPOSTES: Cal fomentar amb mesures concretes un major ús del valencià

PROPOSTES:

tant en els grups, com en els documents escrits interns del

És necessari que ens conscienciem de les necessitats

Col·lectiu Lambda. Aquestes mesures es tindran especialment

específiques d’aquest sector de la nostra comunitat i que els

en compte en aquelles activitats públiques, material informatiu i

incloguem també en les nostres demandes i serveis, campanyes

campanyes que s’editen.

i activitats amb la finalitat de visibilitzar aquesta realitat. També cal fer un esforç entre totes i tots perquè el valencià siga Així mateix, cal contribuir a la formació contra l’homofòbia i la

visibilitzat en les declaracions públiques dels membres del

transfòbia –en la mesura de les nostres possibilitats– de la

Col·lectiu Lambda. És una manera de trencar els prejudicis

població major, almenys als espais de jubilats i residències,

existents sobre les persones que usen aquesta llengua.

realitzant campanyes específiques o traslladant les campanyes ja existents a aquests centres.

S’hauran de fomentar dinàmiques perquè totes les persones tinguen l’oportunitat d’aprendre el valencià. Aquesta és una

Les lleis franquistes de “Peligrosidad social” i de “Vagos y

oportunitat per integrar les persones que vénen de fora i que, de

Maleantes” van servir d’arma legal per discriminar fins a límits

vegades, no entenen la funcionalitat d’una llengua minoritzada.

insospitats les persones que van viure sota la dictadura. Ells i

De la mateixa manera, podem establir contactes amb entitats

elles, cadascun des de les seues possibilitats, també lluitaren

que treballen per afavorir la difusió del valencià. Xarxes com ara

perquè el seu entorn canviara i és just que ara nosaltres, els ho

la Federació Escola Valenciana també poden servir-nos per

reconeguem. La seua lluita és la nostra i avui toca reivindicar

difondre el nostre missatge.

una Llei de la Memòria Històrica que complisca amb el resarciment de les víctimes del franquisme.

La vocalia de la diversitat tindrà una especial cura perquè aquestes propostes es facen efectives.

El Col·lectiu Lambda és un lloc per a tots i, com a tal, ha de servir de lloc de trobada dels LGTB majors. Colze amb colze,

Finalment, el Col·lectiu Lambda, com a entitat cívica, es

tots hem de poder treballar junts i presentar les nostres

posicionarà del costat de la ciència i les universitats en el fals

demandes de manera conjunta.

conflicte lingüístic que pretén la secessió de la nostra llengua.

23. LGTB VALENCIANOPARLANTS

24. TEORIA QUEER/ESTUDIS LGTB

Malgrat que el valencià –en la seua denominació estatutària-

Al sí del Col·lectiu Lambda, s’ha consolidat un espai de reflexió

està reconegut com a llengua pròpia del País Valencià, la seua

sobre la construcció de la identitat i l’anàlisi de la història recent 26

del moviment LGTB, temes importants que hem extret de l’anomenada Teoria Queer. Aquesta reflexió compartida en

La millora de la seu –més gran, accessible i versàtil-, per tant, és

tertúlies i taules de debat ha servit per a impulsar la necessitat

una qüestió estratègica. També ho és la necessitat de comptar

de treballar els temes relacionats amb el gènere, perquè som

amb més personal tècnic contractat, així com la diversificació i

conscients que el masclisme és un gran fre per al treball conjunt

assentament de l’oferta assistencial del Col·lectiu Lambda.

d’homes i dones, i que és necessari qüestionar les possibles exclusions que generem en el nostre propi discurs quotidià.

Tot açò ha de ser dut a terme amb les ulleres de la diversitat posades. En eixa línia s’ha anat conformant el discurs del

PROPOSTES:

Col·lectiu Lambda, un discurs que hem de fer nostre en cada

És important que continuem un procés de reflexió interna sobre

activitat, en cada grup, en cada iniciativa... El reconeixement de

les identitats, qui som i què volem ser. Especialment, haurem de

la diversitat és allò que més ens enriqueix com a moviment

qüestionar-nos com s’han perfilat les nostres identitats com a

associatiu i la fita per la qual haurem de continuar lluitant.

homes i dones. Seria interessant continuar implicant personatges de la cultura valenciana en aquest objectiu i a altres grups interessats en aquest assumpte.

Hem de ser conscients que els temps són importants en la lluita política. Per això, les reivindicacions que de vegades introdueix la Teoria Queer són difícils d’assumir ara mateix. No obstant això, és important saber quines són les alternatives que ens ofereix aquest pensament.

Conclusions Considerem que el nostre treball dels pròxims anys ha de seguir tres eixos fonamentals: eradicar la transfòbia i l’homofòbia –tant al País Valencià com a la resta del món, a través de la cooperació internacional-; assolir la plenitud de drets de les persones transsexuals, i frenar l’expansió del VIH-SIDA.

A diferència d’altres etapes anteriors en les que arribar a la igualtat legal i conservar els espais de llibertat aconseguits era el més prioritari, hem entrat en una fase en la qual la lluita política pels drets de la comunitat LGTB pot estar al mateix nivell que la prestació de serveis. Això ens permet perfilar les nostres estratègies de pressió: assolint una formació interna, entre els propis activistes, i endinsant-nos en l’àmbit laboral –sindical i empresarial-, educatiu, als mitjans de comunicació i en altres moviments socials.

La lluita política, per tant, està present dins el nostre moviment i és la clau de la nostra existència. Això, però, s’ha de compaginar en aquesta nova etapa amb una millora en la qualitat de l’atenció a les persones, prestant més i millor suport jurídic, psicològic, sanitari... i fent de la nostra seu un lloc de socialització que invite les persones a implicar-se en la lluita pel reconeixement dels drets dels LGTB. 27