la forรงa dels somnis 25 anys lambda
25 ANYS LAMBDA 1
la forรงa dels somnis 25 anys lambda
2 LA FORร A DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 3
la força dels somnis 25 anys lambda
Catàleg de la mostra expositiva del Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals celebrada amb motiu del seu 25é aniversari (1986 - 2011)
lambda
col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals
4 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 5
índEX EdITA Lambda · Col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, 2012, 1ª edició C/ Albacete, 52 46007 València / info@lambdavalencia.org / www.lambdavalencia.org Coordinació Luis Noguerol DisSeNY I maquetació Pablo Hernández Fotografia Juan Catalán Vídeo Jordi Santamaría Traducció i correcció de textos Pau Vendrell Textos Juan Alberni, Juan Vte. Aliaga, Ximo Cadiz, Ana Cano, Valeri Esteban, José de Lamo, Pepe Miralles, Luis Noguerol, Luisa Notario, Mar Ortega, Mariana Ureña, Marina Valiente y Virginia Villaplana
A este llistat de persones volem sumar el nostre reconeixement a la resta de voluntàries i voluntaris de Lambda que han participat en tot el procés d’elaboració i muntatge de l’exposició, sense la col·laboració dels quals La força dels somnis no haguera pogut ser una realitat. Queden rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del «copyright», sota les sancions establertes en les lleis, la reproducció total o parcial d’esta obra per qualsevol mitjà o procediment compresos la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars d’ella mitjançant lloguer o préstec públics. depÒsit legal V-3641-2012
6 LA FORÇA DELS SOMNIS
9 11 19 25 33 41 47 55
intoducció la nostra història la cultura de l’arc iris salut solidària una comunitat diversa construint igualtat orgull i visibilitat xarxa de colors 25 ANYS LAMBDA 7
la força dels somnis 25 anys lambda
Al setembre de 1986 es va constituir oficialment l’associació que avui coneixem com Col·lectiu Lambda. La seua creació arreplegava directament l’herència del primer moviment d’alliberament sexual al País Valencià de finals dels anys 70 i primeries dels 80, representat pel MAS-PV i el MAG-PV. Sota el títol de La força dels somnis: 25 anys lambda s’exhibeix el treball
realitzat en la consecució de la igualtat per a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Aquesta tasca s’ha sustentat amb el voluntariat d’un important nombre de persones, que unides per uns valors de progrés han conformat aquest projecte ciutadà. Ha sigut un camí ple d’esdeveniments, dificultats i assoliments que han marcat una petita però intensa història, i que han anat traçant la trajectòria de l’associació, constituïda en un dels principals referents del moviment activista en defensa de la diversitat sexual a Espanya.
8 LA FORÇA DELS SOMNIS
L’arxiu documental de Lambda conserva una part important dels records de l’associació, i constitueix un patrimoni viu, del qual volem donar a conéixer públicament una mostra significativa. Cartells, fullets, documents administratius, revistes, fotografies, notícies de premsa, enregistraments sonors, cartes, vídeos i altres materials diversos, s’estructuren en set apartats temàtics que ofereixen un ampli panorama dels primers vint-i-cinc anys de Lambda.
25 ANYS LAMBDA 9
la nostra història
10 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 11
El ritme precipitat que imposa el treball diari en Lambda ens impedeix dedicar el temps necessari de reflexió sobre els nostres orígens. Però hem de ser conscients que en la nostra memòria podem rastrejar algunes de les claus per a entendre la nostra identitat com a moviment ciutadà. L’estudi i revisió de la nostra història seran també una guia rellevant per a construir el futur que desitgem. La força dels somnis: 25 anys Lambda ha suposat una presa de consciència de la importància del nostre patrimoni històric, reflectit en la riquesa d’un maltractat arxiu i en històries de vida de persones que han posat veu i rostre al moviment valencià de defensa de la diversitat sexual. Hem anat component un gran puzle de records guardats en llibres d’actes, informes, ponències, revistes, agendes, cartells i fullets. En una mena de diari col·lectiu, les publicacions de l’associació han transformat en paraula i imatge el nostre missatge; prova d’això són les revistes Papers Gais o Full Lambda, així com Siluetes de Lambda-Alacant i els butlletins Identitats del Grup Universitari de Lambda, Veus de llibertat del que fóra Grup Cristià, i Peres i Pomes del Grup Jove, per exemple.
Nascut el 1986, el Col·lectiu Lambda arreplegava el testimoni del moviment per l’alliberament sexual iniciat el 1977 al País Valencià pel MAS-PV (Movimivent d’Alliberament Sexual del País Valencià) i el MAG-PV (Moviment d’Alliberament Gai del País Valencià). Després de la seua presentació en societat en la llibreria Llavors, Lambda va començar la seua marxa generant espais de trobada i debat sobre la llibertat i la diversitat sexual. Destaquen els anomenats Dissabtes del Lambda, fòrum d’intercanvi d’idees a partir d’una xarrada, una pel·lícula o un llibre, que complia també una funció socialitzadora de les persones assistents, amb un posterior sopar i eixida pels locals d’ambient.
12 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 13
Van ser temps de precarietat organitzativa, amb una notable escassetat de recursos i infraestructures. Fins al 1992 Lambda no comptava amb una seu pròpia, per la qual cosa va caldre adaptar la seua activitat a la generositat d’altres entitats, particulars i negocis que prestaven els seus espais. El lloguer d’un primer local va facilitar la continuïtat i va ampliar el camp d’acció dels projectes. Observem que l’obligat caràcter nòmada de les successives llars de Lambda i les seues característiques (ubicació, grandària, accessibilitat, etc.) també han graduat el desenvolupament de l’associació i han dibuixat el nostre particular mapa simbòlic sobre el traçat de la ciutat. L’etapa inicial de Lambda careix d’una línia de treball estable i definida. Encara que prompte van sorgir les primeres respostes davant problemàtiques com el VIH -sida, un grup important de persones demandava major compromís i capacitat d’acció. El 1994 es va decidir emfatitzar la càrrega política i reivindicativa. Es va convocar el primer congrés de Lambda sota el lema Sexualitat més plural, societat més lliure, en el marc de reflexió del qual es van consensuar els nous objectius a plantejar. Una de les seues conseqüències va ser adoptar un nou model organitzatiu més estructurat, que articulava una major participació i implicació del voluntariat en el funcionament associatiu, amb la finalitat de respondre a les necessitats de la comunitat LGTB –lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Des d’aquella època grups i comissions es van mantenir com les unitats actives de treball en diferents àrees, fins que l’any 2009 es va implementar el model a l’estructura actual de Grups, Espais, Serveis i Projectes (GESP), coordinats per una Comissió Executiva, i integrats al seu torn en una Comissió Permanent. Aquests canvis intentaven millorar la comunicació i la coordinació entre un creixent nombre de serveis i espais de treball i socialització dins de Lambda.
14 LA FORÇA DELS SOMNIS
Van ser temps de precarietat organitzativa, amb una notable escassetat de recursos i INFRaestructures. 25 ANYS LAMBDA 15
El Col·lectiu Lambda ha mostrat una decidida vocació integradora i de col·laboració amb altres entitats LGTB . Ja en 1987 va exercir d’amfitriona en una destacada reunió de la COFLHEE (Coordinadora d’Organitzacions i Fronts d’Alliberament Homosexual de l’Estat Espanyol); va col·laborar també en un ampli nombre de campanyes de la CGL (Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya), i es va comprometre decididament en projectes com el que va donar lloc a l’actual FELGTB (Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals).
serà en 1998 quan lambda i xega proposen assumir com a reivindicació prioritària el dret al matrimoni
Serà en 1998, durant les VII Trobades Estatals d’Associacions LGTB , quan Lambda i XEGA proposen formalment que les entitats allà reunides assumisquen com a reivindicació prioritària el dret al matrimoni enfront d’una llei estatal de parelles de fet. Aquest canvi d’estratègia va marcar una nova etapa de lluita política que va passar per una pacient labor pedagògica cap a moltes organitzacions de dins i fora del moviment, a la classe política i a la societat en els seus més diversos àmbits. L’aprovació de la Llei 13/2005, per la qual es va modificar el Codi Civil en matèria de dret a contraure matrimoni, marcarà el compliment d’aquesta meta. Van seguir altres lleis com la d’Identitat de Gènere l’any 2007, que avançava en els drets per a les persones transsexuals. Però queda un camí llarg per davant fins a aconseguir una igualtat real per a la comunitat LGTB. Són molts els objectius per a assolir i per això pensem que és bo fer una mirada enrere i observar durant un moment la sendera recorreguda. Hem d’aprendre de qui ens va precedir, buscar el seu valor, fer una glopada d’aquell esperit rebel i inconformista, carregar-nos d’aquella utopia plena d’energia i seguir somiant. Perquè els somnis estan impregnats de la força necessària per a aconseguir la dignitat i felicitat que ens mereixem.
16 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 17
LA CULTURA DE L’ARC IRIS
18 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 19
LA VISIBILITAT EN L’ÀMBIT CULTURAL HA SIGUT UN COMPROMÍS IMPRESCINDIBLE PER A FER CONSTAR QUE NO SOM SOLAMENT UNA OPCIÓ SEXUAL SINÓ TAMBÉ UNA MANERA DE VIURE I EXPRESSAR-NOS Pier Paolo Pasolini sostenia que la cultura d’una nació consisteix en el conjunt de totes les cultures de classe; que és el resultat de totes elles. I que seria abstracta si no fóra recognoscible, visible. La visibilitat en l’àmbit cultural ha sigut un dels més ferms compromisos del Col·lectiu Lambda al llarg d’aquests 25 anys. Participant en cicles i organitzant mostres de cinema, tant en les diferents seus que ha tingut l’entitat, com en sales de projecció. Però també en presentacions i lectures de llibres i altres publicacions. Promovent exposicions d’art compromés amb les identitats LGTB ... Un compromís imprescindible per a fer constar que no som solament una opció sexual sinó també una manera de viure i expressar-nos.
20 LA FORÇA DELS SOMNIS
Hi ha un moment en la història del segle XX crucial des del punt de vista de la cultura LGTB . El procés de despatologització de l’homosexualitat iniciat en els setanta ens va atorgar més fermesa i seguretat en les nostres identitats. Açò va portar a una dècada de recerca, en la qual van aparéixer en diferents ciutats espais de coneixement i difusió de la cultura LGTB, com ho van ser les llibreries especialitzades BaBel (Bilbao), Berkana (Madrid), Antinous i Còmplices (Barcelona) o El Cobertizo a València. Va ser un moment clau per a la nostra cultura. La fita de reconstruir la nostra història, fragmentada per tanta persecució, li la devem als qui s’han quedat en el camí. En aquesta nova era de ciutadanes i ciutadans iguals, almenys des del punt de vista legal, és
25 ANYS LAMBDA 21
moment de mirar enrere, i recuperar la nostra memòria històrica i cultural, tan rica en matisos. Tots els testimonis silenciats són ara peces en la construcció de la nostra realitat com a comunitat. Sense ells no hauríem arribat mai fins on ens trobem avui. Com Margarida Borràs: torturada, ridiculitzada i executada per la Inquisició, símbol i exemple avui dia dels premis del Col·lectiu Lambda. La persecució i la discriminació que hem patit, lluny de reduir-nos, ens ha fet créixer com a comunitat. En una peça de teatre basada en els successos que rememoren la revolta de Stonewall, un personatge explica per què li apassiona tant Judy Garland (una de les màximes ícones dels gais) amb la frase: «Jo la volia perquè no importa com la xafaren, sempre tornava a l’atac». Aquesta frase defineix molt bé l’esperit de la comunitat LGTB , i també el que han sigut aquests 25 anys de Lambda. Quan ens pensem com a grup o comunitat no deixa de meravellar‑nos la capacitat de resistència que hem desenvolupat durant segles. Una de les nostres maneres d’evadir-nos, i instrument d’integració més important, ha sigut sens dubte la cultura. En totes les civilitzacions, des del poema de Gilgamesh 1700 anys a. de C. passant per les civilitzacions grega,
LA CULTURA S’HA EVIDENCIAT COM UNA EINA CRÍTICA I HA POSSIBILITAT LA CREACIÓ D’UN ESPAI PROPI LGTB 22 LA FORÇA DELS SOMNIS
romana i a l’Orient, la Xina, el Japó o l’Índia, trobem referents culturals a l’amor entre persones del mateix sexe. Fins i tot referents de transsexualitat. També nosaltres hem aportat la nostra sensibilitat a la història de la humanitat. L’autora de Le corps lesbien, Monique Wittig, va criticar que la tendència a l’universalisme comporta que la ment heterosexual no siga capaç d’imaginar una cultura, una societat en què l’heterosexualitat no ordene no solament totes les relacions humanes, sinó també la producció mateixa de conceptes i tots els processos que eludeixen la consciència. La cultura com a manifestació de les diverses comunitats LGTB s’ha evidenciat com una eina crítica respecte a l’heteronormativitat. I també ha possibilitat la creació d’un espai propi LGTB en l’àmbit polític i social. El futur està ple d’incògnites. Lluny ja de ser culturalment «l’amor que no gosa dir el seu nom», hem arribat al moment en què volem sentir-nos confortables i plenament integrats en una societat a la qual pertanyem per dret propi.
25 ANYS LAMBDA 23
SALUT SOLIDÀRIA
24 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 25
L’any 1981 es detecten els primers casos de sida a Nova York i Los Angeles, a partir d’un grup de pacients que tenia una anomalia, anomenada Sarcoma de Kaposi, que afectava persones amb el sistema immunitari molt deteriorat. Després d’aquestes primeres evidències es van donar més casos, i es va fer notar que en aquest tipus de pacients també coincidien altres malalties. A mesura que s’anava desenvolupant aquesta simptomatologia el Center for Disease Control a Atlanta (USA ), va començar a definir la malaltia i la va etiquetar com a Síndrome d’Immunodeficiència relacionat amb l’homosexualitat. Era el primer pas cap a l’estigmatització de la persona portadora en funció de les seues preferències sexuals. Aquesta èmfasi inicial en la categorització
26 LA FORÇA DELS SOMNIS
de la malaltia va marcar considerablement la construcció ideològica de la sida. La segona catalogació de la malaltia va ser necessària quan es van conéixer casos on la preferència sexual no era determinant, com en els hemofílics i els drogodepenents, així com en població procedent d’Haití. Es va definir llavors com la malaltia de les quatre hacs: homosexuals, heroïnòmans, hemofílics i haitians. En aquesta catalogació es tanquen dos supòsits: la idea que l’origen del mal és exterior a la norma i que va ser transmés per una ètnia no blanca. A partir d’aquest moment els mitjans de comunicació i la classe mèdica van donar a la sida un tractament visual i verbal alarmista, deformat i tendenciós, reactivant metàfores tradicionalment relacionades amb l’estigmatització dels processos patològics.
25 ANYS LAMBDA 27
La sida, doncs, va aparéixer davant l’opinió pública no com qualsevol altra infecció de transmissió sexual; més aviat va ser considerada com un càstig i una vergonya per als qui la patien. Aquesta malaltia ha sigut devastadora per als col·lectius gai, bisexual i transsexual. Són molts els homes i les dones d’aquests grups que es van infectar i, abans de l’aparició en 1996 de les teràpies combinades, també molts els que van morir. Davant la falta d’un enfrontament real i efectiu de la malaltia i les seues conseqüències socials i humanitàries per part de les administracions públiques, van ser les associacions formades per persones que vivien amb el VIH les que van començar a encarar-se al silenci i la passivitat dels responsables en salut pública creant xarxes de suport, informació i acció. En aquesta resposta van tenir un paper molt important les associacions LGTB .
28 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 29
LES ASSOCIACIONS DE PERSONES QUE VIVIEN AMB EL VIH VAN COMENÇAR A ENCARAR-SE AL SILENCI I LA PASSIVITAT DELS RESPONSABLES EN SALUT PÚBLICA
30 LA FORÇA DELS SOMNIS
El Col·lectiu Lambda va establir primerencament el seu compromís en la lluita contra el VIH -sida i davant el rebuig social cap a les persones seropositives. La prevenció, la denúncia i la sensibilització constitueixen l’àmbit de treball que major nombre de vegades s’ha reflectit en els nostres projectes. En 1992 per a canalitzar totes aquestes iniciatives es va crear el grup Stop-Sida, que des de llavors dinamitza les polítiques de salut. Però des de la perspectiva de la salut integral, Lambda també ha treballat sobre altres assumptes com la reivindicació de protocols ginecològics que tinguen en compte les necessitats de les dones lesbianes i bisexuals, o la demanda d’una llei integral de transsexualitat amb la qual la sanitat pública assumisca els costos del procés transsexualitzador. I encara hi ha més. En l’horitzó de Lambda encara s’albiren més plantejaments que han d’implementar-se amb l’objectiu de promocionar estils de vida més saludables entre la comunitat LGTB .
25 ANYS LAMBDA 31
UNA COMUNITAT DIVERSA
32 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 33
En la història de la rebel·lió LGTBIQ (lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, però també intersexuals i queer) s’ha fixat una data, 1969, com a punt d’arrancada fundacional pel que fa al naixement d’aquests moviments; una data associada al Gai Liberation Front ( GLF) . Sota aquesta denominació es van congregar un seguit de grups que es van formar després de les revoltes de Stonewall als carrers de Nova York. El GLF es va dissoldre el 1972 i, malgrat la seua curta vida, va ajudar al fet que circulara un terme, gay, que equivalia a abominació i menyspreu per als sectors conservadors i religiosos. Vist amb la distància i el pas del temps aquell mateix terme que aplegava els dissidents de la societat heterosexista i els que bregaven pel respecte a la diferència –i que ha sigut abraçat per individus molt diferents entre si–, ha començat a tindre un efecte reductor en englobar sota el mateix paraigua una realitat que és plural, diversa, i no solament la dels homes homosexuals. En part, per això mateix algunes lesbianes van deixar el GLF i van formar el seu propi moviment: Lavender Menace. Per no parlar de les transsexuals que van participar activament en les revoltes novaiorqueses, com altres ho feren també en la Barcelona de 1977, i que van ser relegades a un segon pla per no projectar el que llavors alguns entenien com una imatge «respectable» de l’homosexualitat. El polifacètic artista i activista Pepe Ocaña va dissentir obertament en el seu moment d’aquella postergació. Amb el temps les associacions, grups i fronts d’alliberament homosexual –com s’anomenaven en els anys 70 del segle passat– han aprés de la seua pròpia història, que al principi pecava d’androcèntrica, i han adoptat, per tant, unes polítiques internes més incloents, que atenen a les problemàtiques específiques de diferents sectors (joves, persones amb VIH -sida, etc.). El Col·lectiu Lambda és un bon exemple d’aquest procés d’aprenentatge i integració de la diversitat.
34 LA FORÇA DELS SOMNIS
AMB EL TEMPS les associacions d’alliberament homosexual han adoptat unes polítiques internes més incloents 25 ANYS LAMBDA 35
Lesbianes, gais, bisexuals, intersexuals, transsexuals i persones transgènere patim la discriminació imposada per la societat heterosexista però açò no significa que les nostres vides com a individus siguen homogènies o uniformes, i ni molt menys idèntiques. Entre els qui s’agrupen i se senten còmodes i ben representats sota l’acrònim LGTBIQ hi ha persones joves i velles (paraula que a alguns molesta en un món que glorifica la joventut), individus ateus, agnòstics i uns altres amb creences religioses, persones amb diferents posicionaments ideològics, subjectes amb diferents possibilitats econòmiques, mares i pares LGTB amb fills i filles, persones sordes i persones amb múltiples formes de diversitat funcional (física i sensorial). I moltes d’aquestes característiques les compartim amb els i les heterosexuals que de vegades se sumen a la nostra lluita.
36 LA FORÇA DELS SOMNIS
Patim la discriminació imposada per la societat heterosexista però açò no significa que les nostres vides siguen uniformes
25 ANYS LAMBDA 37
Una lluita contra l’homofòbia/lesbofòbia/ transfòbia/bifòbia (LGTB fòbia) però també contra les exclusions de tota mena (la dels majors, la de les persones que no són blanques…) en un segle XXI que pot aprendre, i molt, de les aportacions dels feminismes i de la diversitat sexual. I a elles ha contribuït en gran part al País Valencià el Col·lectiu Lambda.
Entenem la nostra diversitat com un patrimoni i, com a tal, hem de preservar-la i potenciar-la 38 LA FORÇA DELS SOMNIS
Lambda ha impulsat l’evolució del seu discurs cap a una visió inclusiva i plural de la societat i de si mateixa, i ha donat suport particularment a qui pateix majors discriminacions o una accentuada invisibilitat. Es tracta d’un procés que segueix viu, enriquint-nos i facilitant la suma de sensibilitats. Busquem actuar des de la mirada de les persones amb les que convivim, pensant en el bé comú i en el progrés global de la comunitat, però sense oblidar els qui més necessitat de suport pateixen.
Aquesta exposició ha volgut imbuir-se, contaminar-se de diversitat. El seu naixement ha sigut possible gràcies a una iniciativa de micropatrocinis en la xarxa cibernètica i s’ha anat edificant amb la col·laboració d’un nombrós grup de persones que reflecteixen de manera palpable aquest ventall plural i divers que volem ser. Entenem la nostra diversitat com un patrimoni i, com a tal, hem de preservar-la i potenciar-la. Perquè, per a certs sectors, les nostres identitats continuen estant en qüestió, són un patrimoni incòmode que intenten fer desaparéixer.
25 ANYS LAMBDA 39
CONSTRUINT IGUALTAT
40 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 41
La defensa dels drets de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals ha sigut el denominador comú en tota la tasca que el Col·lectiu Lambda ha dut a terme al llarg de la seua trajectòria, activant la consciència social, generant i enfortint xarxes amb altres agents socials, implicant-los en la lluita per la nostra dignitat, defensant els valors democràtics i d’igualtat, i sempre amb una actitud positiva i dialogant. Lambda ha realitzat tot aquest treball pedagògic i de denúncia a través d’innombrables campanyes, activitats, actes reivindicatius i de visibilitat al carrer, amb reunions o intervencions en els mitjans de comunicació. Una mostra ben simbòlica d’aquesta defensa pública dels nostres drets es va produir, per exemple, allà pel 1992 quan representants de Lambda es van reunir amb el gerent territorial de RENFE a València per tal d’abordar conjuntament que en el codi d’incidències de l’empresa ferroviària es consideraren com a «grups de risc» els homosexuals, drogoaddictes, prostitutes, objectors, punkies, etc., i per això havien de
42 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 43
ser identificats i podien ser expulsats dels recintes de l’estació. Així mateix, es van demanar explicacions per la pallissa que va patir un gai el 19 de març d’aquell any, propinada pels guàrdies de seguretat. I ho vam parlar de tu a tu.
L’EDUCACIó HA CENTRAT GRAN PART DEL TREBALL DE L’ENTITAT, TAMBÉ PER DENUNCIAR CONTINGUTS EDUCATIUS MARCADAMENT HOMÒFOBS
Cada març eixim al carrer amb l’històric «En falles no cantes maricón el que no bote» i lliurem el premi Arc Iris a la falla que millor tracta la realitat LGTB . És una cita amb la dignitat a la qual no desistim cada any, com tampoc ho fem durant els mesos en els quals es realitza la declaració de l’IRPF . Des de fa més d’una dècada divulguem un missatge clar perquè les aportacions de la ciutadania es destinen a les organitzacions socials amb una campanya sota el lema «En la teua declaració, posa la creu a consciència». En l’àmbit dels drets humans, treballem per la sensibilització sobre la situació de les persones homosexuals, transsexuals i bisexuals en molts països del món on són torturades, assassinades o fins i tot on se’ls aplica la pena de mort. Aquest va ser l’objectiu, per exemple, de la campanya
«Es pot morir per amor», il·lustrada amb una colpidora imatge i acompanyada d’impactants intervencions perfomatives. Entre les múltiples campanyes sota el segell de Lambda, moltes persones recorden especialment dues per la implicació del voluntariat i la seua repercussió social, malgrat l’escassetat de mitjans amb què van comptar. Una va portar per lema «Transsexualitat, el dret a la pròpia identitat sexual» i l’altra «La diversitat és normal, l’homofòbia i la transfòbia no». Ambdues van ser protagonitzades per persones integrants de Lambda que van donar la cara, visibilitzant‑se públicament. «Estima com vulgues», «Famílies com la teua», «Famílies diverses, famílies amb drets» o «Familiaritza’t» són iniciatives que han subratllat les nostres demandes i la nostra realitat en l’àmbit familiar i educatiu.
També va tenir una marcada incidència social el «Manifest per la Igualtat», presentat a l’abril del 2005 a la Universitat de València, amb centenars de veus –moltes de l’esfera pública– que demanaven el reconeixement del matrimoni entre les persones del mateix sexe. Cada lluita ha sigut una peça singular que ha anat afermant els fonaments sobre els quals se segueix edificant dia a dia la igualtat de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Ideals que hem explicat i argumentat des de la sintonia amb els drets humans i les llibertats civils.
«A l’escola sense armaris» va ser un altre dels grans lemes corejats per Lambda. L’educació ha centrat gran part del treball de l’entitat, també per a denunciar continguts educatius marcadament homòfobs, com el 2002 amb un parell de llibres publicats per la UNED i per un professor del Departament de Sociologia de la Universitat de València. Paral·lelament a les campanyes de prevenció del VIH -sida, també hem tractat d’eliminar els prejudicis que discriminen i estigmatitzen a les persones seropositives amb campanyes com «Mi amigo es positivo. Yo le quiero». I no podem deixar de nomenar els tradicionals «Vota Rosa» que portem realitzant en cada convocatòria electoral. Aquestes campanyes han sigut sempre especialment valentes i arriscades; en alguna ocasió vam arribar a llançar els fullets des d’una moto perseguits per la policia. En altres casos vam haver de recórrer a missatges rotunds com el «No Votes PP » dels últims anys.
44 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 45
ORGULL I VISIBILITAT
46 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 47
L’Orgull lèsbic, gai, transsexual, bisexual i també intersexual de València i de tantíssimes ciutats d’arreu del món és el resultat d’un llarg procés històric. Recordem‑ho una vegada més: el 28 de juny de 1969 una batuda policial més en un antre de Greenwich Village de Nova York, el mític bar Stonewall Inn, trobava una resposta inesperada: tranvestits, transsexuals, gais i lesbianes plantaven cara farts de les constants humiliacions. El pub era propietat de la màfia; concretament de la família Genovese. No es tracta de relacionar el moviment reivindicatiu LGTB amb la màfia (encara que alguns s’obstinen a parlar de màfia rosa!) però sí recordar que van ser els espais nocturns més marginals on es va gestar la primera rebel·lió de pride: això que ací anomenem «orgull» però que també es pot traduir com a «dignitat». Els successos del Stonewall Inn van ser el detonant per a iniciar un procés d’empoderament social, d’autoestima, i d’exigència de respecte a la diferència que encara avui continua.
stonewall va ser el detonant per a iniciar un procés d’empoderament i d’exigència de respecte a la diferència que encara avui continua
Al nostre país, des del final dels 80, es produïa un aggiornamento del moviment associatiu LGTB . Absolutament al marge del més mínim reconeixement institucional ens
48 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 49
vam haver de buscar aliances en l’ambient (les empreses LGTB que es dediquen a l’oci nocturn); no debades no fa molts anys bromejàvem sobre si érem vampirs… atés que la nit era l’únic espai de lliure expressió de la nostra sexualitat. Amb aquestes aliances vam fer, primer, proselitisme de l’ús del condó (en plena crisi del VIH -sida, quan milers de gais morien en situació d’absoluta indigència legal i estigma social) i, després, vam usar aquells espais per a fer reivindicació de la igualtat en drets, promocionar la visibilitat, denunciar la LGTB fòbia… Moltes vegades entre la incomprensió i la sorpresa d’un públic que anava a la seua en els bars i discoteques. Però es va anar teixint una complicitat que ens va permetre avançar en recursos i també aconseguir uns potents canals de difusió de les nostres accions i, d’aquesta manera, celebrar les primeres manifestacions per a reivindicar la igualtat legal (al principi les ja llunyanes parelles de fet, després el dret al matrimoni) fins a donar el gran salt: les multitudinàries celebracions de l’Orgull a València, a Madrid i en moltes altres ciutats del món, i fins i tot en pobles del nostre País Valencià. Ningú ens ha regalat res. Tot el que avui és l’Orgull és fruit de l’esforç de molta gent. Ací, el Col·lectiu Lambda va començar amb accions que, a poc a poc, guanyaven visibilitat: primer festes nocturnes en locals, després sopars per a lliurar els premis «28 de juny» (que després s’anomenarien «Premis Margarida Borràs»), després concentracions a la Plaça de la Mare de Déu… i, per fi, l’any 2000 ens manifestem i la festa de la nit va ser, per primera vegada, al carrer. Des de llavors hem anat creixent en visibilitat, fent bandera del respecte a la diversitat, com veiem cada any en aquestes multitudinàries mani-festa-cions; però també donant contingut i posant l’accent en assumptes com la igualtat legal per a les nostres famílies, la visibilitat lèsbica, els drets de les persones transsexuals, l’educació com a espai de lluita contra la LGTB fòbia o la salut i la lluita contra el VIH -sida.
50 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 51
I malgrat la imatge frívola que es vol atribuir a l’Orgull estem davant d’una expressió reivindicativa que aconsegueix que tot allò seriós no siga sinònim d’avorrit. I en qualsevol cas, l’explosió de color i diversitat que és l’Orgull és ja, en si mateixa, un acte polític que desafia l’heteronormativitat i el masclisme, que posa en qüestió la visió d’una societat en blanc i negre que alguns insisteixen a imposar. Hi ha qui tem la celebració del 28 de juny. No és casualitat que patim una ofensiva involucionista amb tot tipus d’ardits per a arraconar l’Orgull, la nostra eina més potent de reivindicació. La seua intenció és clara: reprimir i fer callar el clam de llibertat i defensa de la diversitat que cada estiu inunda València i moltes altres ciutats i que serà, sens dubte, la nostra trinxera més efectiva per a impedir que ningú ens lleve els drets conquistats en aquests anys. Encara més, quan els sectors més conservadors de la societat no ens donen facilitats en àmbits com l’educació, la sanitat, les polítiques socials… I malgrat tot açò seguirem endavant aplicant una estratègia pròpia del que Moscovici denomina la «influència social minoritària». Perquè ser minoritari (de fet seguim sent una minoria) no és negatiu sempre que es pretenga influir per a transformar la realitat; però tenir vocació de marginalitat en el sentit de ser-ne pocs i purs és molt diferent; és simplement una forma d’irrellevància que només condueix a la malenconia. I la nostra intenció sempre ha sigut la d’influir i transformar amb la nostra visibilitat i la nostra reivindicació el món en què vivim. Un company de Madrid ens repetia cada any aquesta frase: «cal tenir molt d’orgull per a aguantar tanta discriminació». I és absolutament cert. Cadascuna, cadascú a la seua manera, no volem ser iguals que ningú, no volem tolerància, exigim, com en 1969 van fer en la rebel·lió del Stonewall Inn, respecte i dignitat per a totes i tots.
52 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 53
XARXA DE COLORS
54 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 55
Al llarg d’aquests anys Lambda ha sigut capaç de generar una gran xarxa de suport i solidaritat. Una xarxa que conforme es feia més gran i fort ens ha permés no solament ser un espai de trobada entre lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals sinó també un lloc des del qual defensar els nostres drets. Una tela d’aranya formada per fils de sis colors, teixits per milers de mans i units acuradament per diverses generacions, creant una xarxa cada vegada major, feta amb il·lusió, treball i amor cap al mateix objectiu: la llibertat i la igualtat de sentir-nos i estimar-nos com volem. El fil roig és el nucli, el que teixim les persones que hem format part de Lambda en tots aquests anys. L’entusiasta i enèrgic voluntariat que dedica una part de la seua vida a aquest projecte i les persones sòcies que el sostenen econòmicament. És la nostra veritable força, l’eix a través del qual s’articula i creix la resta de la xarxa. Milers de persones que sense demanar res a canvi, més enllà de la satisfacció de contribuir a un objectiu comú, han anat creant estratègies i engegant accions i reivindicacions que són part de la nostra història. Els seus ideals, els seus valors, el seu compromís i el seu altruisme traduïts en acció sostenen les arrels i fonaments de Lambda. Des del voluntariat es constitueix l’estructura de l’associació, es realitzen les activitats, s’adquireix la formació, s’estableixen les relacions, es traspassen fronteres, se sumen colors, xarxes i suports. Travessant el fil roig apareix el taronja: el de la formació, l’afecte, el que ens ha empoderat. Les persones de Lambda ens hem trobat en espais on hem crescut, hem construït un discurs comú, hem sumat lletres a les nostres reivindicacions, ens hem conegut, ens hem volgut, ens hem donat suport, hem compartit les nostres experiències i hem aconseguit que totes les nostres realitats siguen compartides. I per fi, hem aprés que és valenta aquella
56 LA FORÇA DELS SOMNIS
persona que afronta i s’enfronta amb cautela i determinació a les situacions que li provoquen por, i no aquella que no tem. Aquest camí, aquest encreuament de fils rojos i taronges, necessita d’un entorn que el sostinga, que li permeta seguir treballant amb entusiasme. És el suport i contenció de les nostres famílies, parelles, lligues, amistats, companyes de treball i companys d’estudis. No totes les persones compten sempre amb els mateixos suports. Però sempre n’hi ha algú darrere. És aquella gent que amb el seu fil groc ens aferma en el nostre camí, ens il·lumina en nits de molta foscor, ens anima, ens entén. Les persones que generosament ens cedeixen el seu temps, ens tendeixen la seua mà en el camí cap a la dignitat i la felicitat, que també serà la d’elles. Realitzem gran part de la nostra acció en els locals d’ambient, espais que ens acullen en llibertat, aquest fil verd que crea arquitectures segures que es creuen amb la resta de fils. Amb les seues gents, amb els qui segueixen apostant per llocs on es respira amb tranquil·litat, compartim aquest camí. I allí, en les seues portes obertes, contactem amb altres realitats LGTB , informem sobre les nostres inquietuds, discriminacions o els riscos de la nostra salut, ens divertim, ens culturitzem i celebrem els nostres èxits. Muntada la nostra xarxa volíem obrir-la, estendre-la, compartir-la i enredrar-nos amb trossos d’altres xarxes. El nostre fil, el roig, l’aportàvem a d’altres i a canvi obteníem fil violeta, que provenia d’altres entitats socials (feministes, estudiantils, juvenils, religioses, educatives, culturals, veïnals, de lluita contra el VIH -sida, pels drets humans i un llarg etcètera), de sindicats i de partits polítics. Creàrem aliances, intercanviàrem colors, ens vam enriquir i enfortir mutuament. La nostra xarxa forma i és part ja de moltes altres xarxes; connexions que ens mantenen unides, solidàries, aliades i que ens han permés avançar molt més del que mai haguérem imaginat.
I tots aquests colors es barregen de tant en tant amb fils blaus, els d’aquella gent que, encara que en principi llunyana, ens dóna suport en el seu dia a dia, se suma a les nostres convocatòries, viu amb orgull aquesta lluita perquè també és la seua. La gent que ens dóna veu en tants mitjans i presència en els carrers, que ens ajuda a anomenar-nos, explicar-nos, visibilitzar-nos i fa que els nostres fils arriben molt més lluny i la nostra xarxa cresca i s’estenga sense horitzó. Així, al llarg d’aquests vint-i-cinc anys, Lambda ha teixit una enorme xarxa de colors, que s’ha barrejat i reforçat amb moltes altres, fent-se mestissa, convertint aquests sis colors en molts més, amb infinitat de tons i matisos. Hem fet xarxa, construint i tendint ponts en relació a les nostres realitats, comunes i al mateix temps diverses. Són aquests els colors que han contribuït a crear una societat cada dia més democràtica, igualitària, lliure, inclusiva, plural i diversa. Un tapís que obri els seus colors cap al ple reconeixement de la llibertat de les persones a viure conforme a la seua identitat pròpia; un objectiu que ens concerneix a tots i a totes perquè tota la ciutadania es beneficia del respecte a les minories i de l’aplicació diària dels drets humans. Colors que comparteixen, sostenen i conformen la societat de l’arc iris.
creàrem aliances que ens han permés avançar molt més del que mai haguérem imaginat 25 ANYS LAMBDA 57
Agraïment especial a La Nau, Centre Cultural de la Universitat de València, i a l’Ajuntament de Vila-Real, per la cessió dels seus espais per a la presentació de l’exposició.
LA FORÇA DELS SOMNIS ÉS UN PROJECTE COL·LABORATIU, I SUSTENTAT ECONÒMICAMENT A TRAVÉS D’UNA INICIATIVA DE MICROPATROCINI PER: Juan Alberni, Vicent Bataller, Ximo Cádiz, Sergi Campillo, Carmen Castro, Antonio Celma, Miguel Ángel Fernández, Eva Ferriols, Sebastián Fontana, Pablo Hernández, José de Lamo, Alberto Martínez, Sergio Montal, David Montero, Miguel Ángel Moret, Luis Noguerol, Mar Ortega, Toni Poveda, Menchu Ramírez, Rubén Sancho, Jose Tacón, Esther Tarín, Eduardo Teixeira, Marina Valiente, Pau Vendrell, Virginia Villaplana, Maria José Vivo, 33 Lounge Restaurant, Cine en violeta, Errespetuz, Eva Taller de Marcos, Galería 9, Q-Art Restaurante, Restaurante La Malaquita, Sondelluna Restaurant Show. Miguel Ángel Alfonso, Sebastián Alós, Alvar Beltrán, Rosa Bernabeu, Amparo Bonilla, Fani Boronat, Marisa Bou, Ildefons Checa, Lluïsa Cifre, Eduard Comeig, Andrés Conca, Manuel Conde, Begoña Enguix, Juan Francisco Fernández, Fran Ferri, Begoña Fuentes, Rosana García, Macu Gimeno, Francisco Gómez, Pilar Gómez, Marilis González, Juan Iborra, Vicente Inglada, Raquel Latorre, Sussana Ligero, José Maqueda, Juanjo Martín, José Martínez, Jaume Mayor, Marck Meléndez, Paco Molina, Joan Moreno, Miquel A. Oltra, David Ortolà, Andrés Piolatti, Kike Poveda, Miquel Ramos, Marisa Roig, Òscar Salcedo, Encarna Sant-Celoni, Pau Tébar, Carles Tormo, Mariana Urueña, Javier Vila, Elisabeth8, Raky, Terebelieve, Veromiyu.
58 LA FORÇA DELS SOMNIS
25 ANYS LAMBDA 59
lambda
col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals
60 LA FORÇA DELS SOMNIS