Full lambda 26 maig juny 2007 by Lambda València

número 26 • Maig-Juny 2007

El Col·lectiu Lambda davant les eleccions, alt i clar: NO VOTES PP

I a més, en aquest número… Julio Cuesta, el primer transsexual amb el nom i sexe correctes als documents sense cirurgia L’Orgull ja està ací! Carta oberta de la coordinadora del Lambda, Luisa Notario Lesbianes i visibles? L’actualitat que més t’interessa Plànol LGTB de València… perquè no et perdes!

2 EDITORIAL 3 CARTA DE LUISA NOTARIO 4-5 LLUITEM PELS NOSTRES DRETS, FEM FORA EL PP!! MOTORS PER A 6 JULIO CUESTA 7-8 ESCALFANT L’ORGULL LA LLAR DELS 9-10 TONI POVEDA 10 QUAN JUBILATS NO ENS APANYA 11-12 CONSTRUINT UNES FALLES DIVERSES 12 MASSA FÒBIES 13 NOTÍCIES 14 AGENDA EDITORIAL El FULL LAMBDA comença una nova època i, amb ella, renovades il·lusions en un projecte que és el de tots i totes. Aquesta revista no pretén ser només una recapitulació d’informacions generades pel Col·lectiu Lambda, sinó que es presenta com una finestra oberta per on volem que entre i isca aire fresc. Si açò fóra una declaració de principis, us diríem que, entre les nostres intencions hi ha la de cobrir un espai informatiu que pensem que a hores d’ara està buit. Volem que allò més proper i que més interessa a les lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals valencians tinga, a partir d’ara, un punt de referència: el FULL LAMBDA. En aquestes pàgines trobareu periòdicament un punt de reflexió de l’ideari combatiu que hem de tindre la població LGTB si volem fernos respectar. Des dels assumptes més transcendents fins a eixes xicotetes

coses, curioses i peculiars que marquen el nostre interés. El FULL LAMBDA, per suposat, sempre estarà obert a les vostres suggerències, per tal que, a poc a poc, el configurem entre totes i tots. No debades aquest mitjà de comunicació, gratuït, té com a únic objectiu la vostra informació. Cadascun dels lectors i lectores decidirà per sí mateixa la seua manera de pensar i actuar, però des d’ací volem donar-li els arguments per poder ser crítics amb tot allò que ens envolta. Perquè estar informades i informats ens permet reaccionar davant la realitat, deixar de banda la docilitat i lluitar per canviar les coses. En aquest número del FULL LAMBDA ens hem interessat per les repercussions més immediates de la Llei d’Identitat de Gènere, hem recollit les cendres de les falles per fer-ne balanç i hem mirat cap al pròxim Orgull LGTB que tindrà lloc el

Què és el fulllambda

23 de juny. Però abans tenim una altra cita, i d’ella també ens hem volgut fer ressò. Es tracta de les eleccions del 27 de maig, un assumpte al que dediquem la nostra portada. Aquests comicis tenen una transcendència inusual per a les lesbianes, els gais, les persones transsexuals i les bisexuals, marcades com hem quedat per l’aprovació de lleis –la del matrimoni entre persones del mateix sexe i la d’identitat de gènere- que suposen molt per a les nostres vides perquè, més enllà de les decisions personals de casar-se o no, per exemple, hi ha la dignitat de poder fer-ho com qualsevol altre membre de la ciutadania. Front a eixa dignitat ens trobem un partit, el PP, que fa bandera de la seua homofòbia i la seua transfòbia. Una formació política que avui dia ens governa a la Generalitat i l’ajuntament de València i que, pel nostre futur, pels nostres drets, hauríem de fer fora.

El fulllambda és un òrgan d’expressió del Col·lectiu Lambda, entitat que no necessàriament es fa càrrec de les opinions vessades en les seues pàgines. El FULL LAMBDA és una publicació gratuïta i està totalment prohibida la seua venda. La reproducció per qualsevol mitjà dels seus continguts està permesa sempre que es faça menció del seu origen. En aquest número del fulllambda han col·laborat desinteressadament Albert Gilabert, el Grup de DD.HH. del Col·lectiu Lambda, Jose Fco. de Lamo, Luisa Notario, Mapi Pastor i Laura Valero, entre altres persones. A totes elles els agraïm la tasca realitzada. Podeu fer-nos arribar les vostres suggerències, opinions o textos per a publicar a l’adreça electrònica: comunicacio@lambdavalencia.org. El fulllambda es reserva el dret a no publicar textos amb continguts ofensius o de caràcter antidemocràtic, així com per raons d’espai. Així mateix, es reserva el dret a modificar els textos per adequar-los a l’espai escaient.

disseny i impressió: DISEÑARTE

CARTA DE

LUISA NOTARIO

COORDINADORA GENERAL DE LAMBDA

a uns dies, un voluntari del Col·lectiu Lambda em va donar un document que havia trobat en un racó de sa casa fent neteja. Eren quatre fulls, groguencs i escrits a màquina, de les d’abans, amb eixos errors típics que després corregies amb típex i escrivies la lletra correcta al damunt amb boli. Em vaig posar a llegir-lo i, de seguida, em vaig adonar que tenia entre les meues mans un document històric; era de l’any 1986. Es tractava de la invitació a formar part d’una nova associació que estava sorgint a València, i els motius pels quals se’n creia necessària la seua existència. Era el naixement del Col·lectiu Lambda.

No hi ha límits d’edat, ni és un vedat tancat. Eixa organització que estava naixent va celebrar el seu VIIé Congrés el passat mes de febrer sota el lema “20 anys construint futur”. I vam triar eixe lema perquè resumia d’una manera clara el treball realitzat durant aquests vint anys. Perquè hem construït i seguim construint el futur. El futur d’aquells que, en els anys de la dictadura, van ser empresonats per ser homosexuals o transsexuals, el d’aquelles persones que, havent nascut i viscut durant la democràcia hem estat en la presó dels armaris, invisibles a les nostres famílies, als nostres llocs de treball, amb la sexualitat encadenada als nostres llits; el futur dels més joves que poden parlar obertament de la seua homosexualitat o transsexualitat, però que continuen sense comptar amb referents en l’educació, als mitjans de comunicació, en l’àmbit polític. El futur de les dones lesbianes, sempre invisibilitzades. El futur de les persones transsexuals que segueixen sent un dels col·lectius socials més exclosos. El de les persones seropositives, els

LGTB (lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals) que viuen en entorns rurals, els i les LGTB discapacitades, sords i sordes. Els queer, els LGTB que viuen en països on se’ls condemna per ser homosexuals o transsexuals. El futur de les nostres famílies. Perquè construir el futur per als LGTB significa construir-lo també per al conjunt de la societat, perquè puguem viure totes i tots sense diferències ni exclusions. Encara ens trobem assaborint els avanços aconseguits en aquests darrers dos anys. L’accés de lesbianes i gais a tots els drets inherents al matrimoni; la llei d’identitat de gènere, que permet a les persones transsexuals canviar el seu sexe i nom en el registre civil sense passar per la cirurgia genital; els beneficis per la modificació de la llei de reproducció assistida…

no cap a la dreta més extrema. Que no ens manipulen amb els seus dobles discursos.

Però no podem abaixar la guàrdia ni un sol dia perquè encara queda molt por aconseguir: l’eradicació de l’homofòbia i la transfòbia en tots els àmbits de la nostra vida o la inclusió de l’homosexualitat d’una manera transversal als plans educatius. En definitiva, cal articular polítiques i estratègies perquè els LGTB siguem ciutadans i ciutadanes de ple dret i perquè la nostra visibilitat no genere en cap cas discriminació ni rebuig.

Cal la implicació de cadascú i cadascuna de nosaltres per a seguir construint el futur que volem. Si també vols construir la nostra història, la teua història, al Col·lectiu Lambda hi ha un espai per a tu, associant-te per a mantenir al màxim la nostra independència i perquè la nostra veu no siga silenciada per ningú, col·laborant en qualsevol dels nostres grups, en qualsevol dels nostres serveis.

Tot allò aconseguit no és producte de l’atzar, la casualitat o la il·luminació de ningú, sinó del treball continuat de molts i moltes activistes que, des del voluntariat, lluiten i lluitem per la nostra dignitat. Al llarg d’aquests anys hem sigut capaços de convéncer la majoria política i sindical, i a moltes organitzacions socials, que la nostra igualtat no perjudica a ningú. A tots, tret del PP, que manté un recurs d’inconstitucionalitat en contra de la nostra igualtat. Hem de convéncer aquells polítics del PP favorables a la nostra igualtat perquè, al seu torn, convencen les seues executives perquè retiren eixe recurs. Que es posicionen del costat de la majoria de la societat i

Com diu el document que el meu company es va trobar: “No hi ha límits d’edat, ni és un vedat tancat. Hi cap un travestí, un/a boja, un/ a milhomes, un/a normal, un/a modern/a, un casat/da, un inexpert/ a, un/a heterosexual, etc.”. En aquests anys hem modificat el llenguatge, però no la nostra ideologia. Sigues com sigues, en Lambda hi ha un espai per a tu.

Foto: Daniel Duarte

Luisa Notario Coordinadora General del Col·lectiu Lambda

fulllambda

LLUITEM PELS NOSTRES DRETS,

FEM FORA EL PP!

avant les pròximes eleccions autonòmiques i municipals, el Col·lectiu Lambda ha analitzat l’actuació dels nostres governants en els darrers anys. La conclusió és clara: quatre anys més de governs del Partit Popular a la Generalitat o a l’ajuntament de València serien totalment nocius per a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Per això, es demana el vot per a qualsevol d’aquelles forces polítiques que respecten els nostres drets i volen avançar en la nostra igualtat i dignitat. És a dir, “no votes PP”. REDACCIÓ FULL LAMBDA. Ser una bollera o un marieta no és res del que ens hàgem d’avergonyir, això ja ho sabíem. Però segur que a més d’un sí ens pujarien el colors de cara si un representant del nostre ajuntament, alcalde per a més inri, li diguera “maricona” a un regidor, i no precisament com una mostra emotiva, sinó amb un clar afany d’insult. Això és precisament el que ha passat a Badajoz.

del congrés dels diputats en què, des de la “bancada popular”, algú li va dir al coordinador general d’IU, Gaspar Llamazares, “maricón”. Alehores ja deixem de pensar que es tracta de casualitats i ens decantem per opinar que al sí del Partit Popular hi ha molta homofòbia. I molta transfòbia... faltaria! Però tan sols unes paraules com aquestes ens poden fer pensar que la direcció del PP és homòfoba i trànsfoba? No del tot. Aquestes i altres paraules dels populars només ens fan pensar que són uns desvergonyits, perquè l’homofòbia i la transfòbia ells la demostren amb fets, no només amb paraules.

Homofòbia i transfòbia en fets Quina calor feia aquell dia...! El secretari general del PP, Ángel Acebes tenia la camisa del tot xopada. Però la manifestació, aquell 18 de juny de fa un parell d’anys, valia la pena, clar que sí. Ell, juntament amb altres dirigents com el portaveu del

Algú sap què tenen els diputats i diputades del PP en contra de la Llei d’Identitat de Gènere? Fins ací tot podria passar per una desafortunada sessió plenària d’un ajuntament, però m’agradaria que ens detinguérem una miqueta per a llegir entre línies. Resulta que l’agressor verbal és del Partit Popular, i l’agredit és de l’oposició d’esquerres, en aquest cas d’Izquierda Unida. És això important? Podríem passar-ho per alt, però és que alguns encara tenim en la memòria aquella sessió 4

fulllambda

PP al Congrés, Eduardo Zaplana, els diputats Vicente MartínezPujalte i Federico Trillo, o el nostre conseller del llegó i la corbella, Juan Cotino, caminaven entre la multitud convocada per l’ultraconservador Foro de la Familia amb un únic objectiu: que les lesbianes i gais (sí, sí, aquella colla de bolleres i maricons) no poguérem casar-nos ni, per suposat, optar a tindre

descendència mitjançant l’adopció conjunta d’una parella. Els convocants d’aquella marxa, van dir que els nostres fills tenen fracàs escolar, no es desenvolupen bé o, fins i tot, que poden patir més abusos sexuals. Tot aquell grapat de mentides, però, s’havia completat dies abans amb les barbaritats dites pel ja cèlebre Aquilino Polaino al Senat. El Partit Popular va convidar aquest sectari i malintencionat “investigador” com una eminència que donaria arguments contra el matrimoni entre persones del mateix sexe. Els arguments foren de la talla de... els homosexuals solen ser fills de pares “distants, hostils i alcohòlics”, a més de titllar-nos, és clar, de malalts! Aquesta és la visió científica que té el PP de l’homosexualitat? Podríem pensar que això són actituds del passat, que la dreta espanyola ja ha recapacitat... però no. Els populars van estar defensant un suposat dret d’objecció dels funcionaris públics –pagats per totes i per tots- a no casar homosexuals, que seria una cosa així com, si u no vol, no casar dos persones d’ètnies distintes. Però atenció, això no és ni homofòbia ni racisme... és objecció moral de consciència! Quin riure. A més, encara hi ha pendent un recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP perquè les lesbianes i gais no poguem ser matrimoni. Amb totes les lletres i, per supost, totes les de la llei.

I les persones transsexuals, què? Elles i ells tampoc se’n salven. Algú sap què tenen els diputats i diputades del PP en contra de la Llei d’Identitat de Gènere? És un gran misteri. De fet, els representants del mateix partit en el Senat, van votar a favor de la llei i, dies després,

«Així ens volen: ni combatives, ni crítiques ni, per suposat, lesbianes»

en votaven en contra en la cambra baixa. Es veu que als populars se’ls entravessa la paraula TRANS-SE-XUAL. Tan fàcil com això. I algú podria dir... tots aquests arguments estan molt bé, però què tenen a veure amb el País Valencià, que és on se celebren aquests comicis? Doncs molt senzill: aquell enfrontament als nostres drets del PP espanyol al congrés dels diputats, es reflecteix en la deixadesa que manté el PP valencià cap a les persones transsexuals. La sanitat és una de les competències transferides de les quals gaudeix el País Valencià, per tant, és la Generalitat la que ha de vetlar per la salut de la ciutadania valenciana... però què passa amb les persones transsexuals? N’estan excloses. Elles i ells no compten per als serveis assistencials gratuïts; sí que paguen els seus impostos com qualsevol, però la Seguretat Social no els resol allò potser més important de les seues vides: l’opció a fer un canvi de sexe biològic.

més i el PP demana, com a Polònia, que els homosexuals no puguen ser professors.

Per cert, una altra de les competències que hi ha transferides a les comunitats és l’ensenyament... i òbviament el PP ho utilitza com una arma contra la població LGTB. Veiem com... Ara resulta que el govern central, a través de la Llei Orgànica d’Educació, impulsa una nova assignatura: “Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans”, una matèria que ha de vetlar perquè els xiquets i xiquetes comprenguen i aprenguen, entre altres coses, a respectar la diversitat d’ètnies, la igualtat entre home i dona... i el respecte per l’orientació sexual de les persones o la seua identitat de gènere, siga quina siga. I, ai!, això sí que pica. Per això, les autonomies governades pel PP, com la nostra fins ara, retardaran tant com puguen la docència d’aquesta assignatura i el curs que ve no s’impartirà. Una mica

Açò s’ha d’acabar...

Les lesbianes existeixen? Doncs pel que sembla, no. Almenys així ho creu la conselleria de Benestar Social, que organitza flamants congressos de dones on només estan representades les “seues dones”; així ens volen: ni combatives, ni crítiques ni, per suposat, lesbianes. Aquest bandejament el veiem, també, en altres institucions. Les eleccions del 27 de maig també renovaran els consistoris i, en el cas de València, poques vegades haurem vist que una institució ningunege d’una manera tan sectària i desvergonyida una associació amb els arrels històrics i el grau d’implantació com el Col·lectiu Lambda. Ningú entén que l’ajuntament no coopere en la celebració, per exemple, de l’Orgull LGTB que cada any reuneix a València milers de persones. No és que no ajuden, és que hi posen traves.

que incloguen les polítiques LGTB de manera transversal, i que creen un Consell que atenga les nostres carències i les resolga. No en som només uns quants; la nostra dignitat és la de tota la ciutadania. Instem a que aquesta atenció cap a les persones siga més efectiva en aquells casos més vulnerables, com ara els de les persones seropositives, transsexuals, lesbianes, amb diversitat funcional... Advoquem per uns i unes governants que també protegisquen les nostres realitats familiars i vulguen recuperar de debò la memòria històrica, per fer justícia i evitar repeticions dels errors del passat. Reclamem nous governs que es creguen la no discriminació en l’àmbit laboral per als LGTB. Desitgem una Generalitat i uns ajuntaments conscients de la importància de l’educació sexual i la prevenció del VIH-sida. I estem i estarem perquè aquest nou Consell i consistoris treballen perquè, des de l’ensenyament, tothom conega i respecte la diversitat de la societat en

L’aposta per un futur per a tots i totes Està clar que aquestes situacions no es poden permetre i, per això, apostem per un canvi en les institucions de govern. Per això, el Col·lectiu Lambda, davant d’aquests comicis ho té clar i, pels drets de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, diu ben fort allò de: “No votes PP”. Es tracta de propiciar una alternativa de govern que ens tinga en compte. Que escolte i execute les nostres reivindicacions. Volem nous governs que incloguen en la sanitat pública el procés de reassignació sexual, tant pel que fa a l’atenció psicològica, l’hormonació i la cirurgia. Demanem una Generalitat i uns ajuntaments

què viu. Reivindiquem que les nostres administracions més pròximes siguen valentes i vulguen defensar el respecte cap als LGTB en tot el món, i que, també a casa nostra, lluiten per eradicar l’homofòbia i la transfòbia. En definitiva, volem aire fresc a la Generalitat i ajuntaments com el de València; una renovació de persones amb les idees clares i orgulloses de tota la seua ciutadania, que treballen des de la cooperació i el respecte pels drets de tothom, també de les lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. fulllambda

JULIO CUESTA EL PRIMER TRANSSEXUAL EN VEURE RECONEGUDA LA SEUA IDENTITAT A PARTIR DE LA LLEI D’IDENTITAT DE GÈNERE

ulio Cuesta és un dels activistes del Grup d’Identitat de Gènere i Transsexualitat del Col·lectiu Lambda. La seua lluita pels drets de les persones transsexuals es veia finalment recompensada el passat 10 d’abril, quan va poder arreplegar al registre civil de València el seu nou certificat de naixement, que li reconeix la seua veritable identitat, amb el nom i la menció de sexe corregits. Aquell moment tan especial el va viure acompanyat, d’una banda, de l’altra gran lluitadora en aquest cas, sa mare, i també pels companys del Col·lectiu Lambda: la coordinadora general i el secretari d’organització, Luisa Notario i José Fco. de Lamo. També hi va estar present el coordinador de l’Àrea Transsexual de la FELGTB, Àlec Casanova. REDACCIÓ FULL LAMBDA. Julio Cuesta Bernal és, sobretot, un activista. Així ho ha demostrat amb els seus anys de treball incansable al Grup d’Identitat de Gènere i Transsexualitat del Col·lectiu Lambda. Tot i que la seua batalla vital pel reconeixement de la seua pròpia identitat es remunta a fa més de 25 anys, la batalla legal n’ha durat 5 i ara ha culminat gràcies als drets que li reconeix la nova Llei d’Identitat de Gènere aprovada al Congrés dels Diputats. Aquesta és la norma que reconeix a les persones transsexuals el dret a canviar en el Registre Civil la menció del seu sexe i nom sense necessitat de sotmetre’s a la cirurgia de reassignació sexual.

Tota una vida El cas de Julio Cuesta Bernal demostra que aquesta llei és una qüestió de drets humans. El procés mèdic de Julio per a modificar el seu cos fins adaptar-lo al sexe amb el qual s’identifica es va iniciar a Madrid. Al llarg de quatre anys va estar visitant un psiquiatra per tal que certificara que estava sà. Un requisit imprescindible per a poder iniciar el 6

fulllambda

Julio, el passat dia 10 d’abril, en el Registre Civil de València

procés de reassignació sexual que féra masculí un cos que des del principi havia tingut ànima d’home. Paral·lelament a l’inici del procés, que es va encetar amb l’hormonació, un problema en un genoll va fer que haguera de passar per quiròfan. Una operació que conduiria a un resultat tràgic, ja que l’anestesista va cometre una negligència: l’oxigen no va pujar com calia al cervell. Les consqüències van quedar latents en el cos de Julio, fins arribar a provocar-li una discapacitat del 79% A partir d’aquest moment, el seu precari estat de salut li va impedir tornar a entrar en quiròfan, ja que posava en perill la seua vida. Aquest fet implicava, per sempre més, no poder realitzar la cirurgia genital ni, per tant, modificar el seu nom i sexe al DNI, al no existir una llei que li reconeguera aquest dret i, com ha manifestat el mateix Julio Cuesta en reiterades ocasions: “no estic disposat a morir per tal que en la meua làpida pose Julio Cuesta Bernal”.

Però la lluita continua La seua capacitat de lluita i l’incondicional suport dels seus pares el va dur a iniciar una batalla en els tribunals per acabar amb la discriminació legal a la qual estava

sotmés. Però l’Audiència de València va rebutjar la petició del canvi de sexe i de nom sense cirurgia, al·legant que “la Llei exigeix de forma obligatòria una transformació física total i que se li haja implantat els òrgans sexuals similars a aquells que corresponen al sexe que emocionalment sent com a propi”. Així ho deia el magistrat valencià del Tribunal Suprem, Francisco Monterde. Tot i això admetia que a Julio “no se li tanca el camí” i que “la doctrina jurisprudencial pot canviar”. Finalment, va ser la pròpia legislació la que va canviar, de la mà d’un congrés dels diputats amb majoria progressista.

Història amb final feliç Després d’aquesta àrdua lluita, en aquests moments el cas de Julio continuava a l’Alt Tribunal, ja que es va presentar un recurs de cassació perquè es tinguera en compte la seua delicada salut. Ja no caldrà. El cas de Julio Cuesta ha servit per conscienciar la societat i la classe política de la necessitat d’una llei que regulara situacions com la seua. Gràcies a la Llei d’Identitat de Gènere, Julio ha vist regularitzada la seua situació. Segons ha afirmat ell mateix: “per primera vegada podré votar amb un DNI que reflectisca la meua veritable identitat”.

ESCALFANT MOTORS PER A L’ORGULL

EL DISSABTE 23 DE JUNY CELEBRAREM LA MANIFESTACIÓ DE L’ORGULL LESBIÀ, GAI, TRANSSEXUAL I BISEXUAL A LA CIUTAT DE VALÈNCIA SOTA EL LEMA “ARA, IGUALTAT EN L’EDUCACIÓ” Avui dia encara molts països arreu del món condemnen l’homosexualitat. I arriben, fins i tot, a aplicar la pena de mort per als “acusats” de ser homosexuals. De vegades sembla que, com més barbàrie es viu a un país, major és la transfòbia, l’homofòbia i l’antifeminisme que pateix la seua població.

L’Orgull a València

Les lesbianes, orgulloses de sí mateixes, en la manifestació de l’any passat.

a manifestació més festiva de tot l’any ja té data de celebració: serà el dissabte 23 de juny. I com tots els anys des del 2000, el Col·lectiu Lambda s’encarrega de fer-la possible. No s’ha d’oblidar que ORGULL significa visibilitat LGTB (per a lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals), significa alegria de viure la diversitat, però també significa PROTESTA contra la transfòbia i l’homofòbia; per això és important recordar el missatge polític que aporten els col·lectius LGTB del País Valencià. La marxa, lúdica i reivindicativa, començarà a les 19.30h a la plaça del Parterre del cap i casal.

Perquè a València avui dia és possible viure sent LGTB, però no s’ha d’oblidar que fa ben poc, durant el franquisme, la Llei de Perillositat Social ens perseguia i, encara a hores d’ara, els hereus d’aquest pensament tracten de reduir els drets a la dignitat i a la igualtat aconseguits amb esforç en els darrers anys. No hem d’oblidar, doncs, el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Partit Popular en contra del matrimoni entre persones del mateix sexe...

Des de l’any 1992, el Col·lectiu Lambda convoca concentracions a la plaça de la Mare de Déu de València en commemoració del 28 de juny, diada oficial de l’Orgull LGTB a tot el món; una data que fa referència a la revolta de Stonewall. A partir de l’any 2000 es va decidir convertir la concentració en manifestació amb carrosses i una festa final, emulant la celebració del dia de l’Orgull d’altres indrets del món. D’aquesta manera, s’ha incorporat una part més lúdica a les nostres reivindicacions. I enguany, com no podia ser d’una altra manera, també tindrem manifestació i, per acabar, una gran festa a la plaça de Viriat –al barri del Carme- a les 22.00h.

LAURA VALERO/REDACCIÓ FULL LAMBDA. La marxa de l’Orgull LGTB de València és des de l’any 2004 la més important a l’estat espanyol, després de la manifestació de Madrid. Cada any que passa arreplega més gent compromesa amb la diversitat. El progressisme valencià surt al carrer per demanar respecte a la pluralitat de formes de viure la sexualitat i la identitat de gènere.

“Per la diversitat. Totes les famílies importen”, va ser el lema de l’Orgull 2006 fulllambda

La major part dels moviments socials, implicats en la diversitat LGTB.

I per què un Orgull LGTB, ací i ara? Doncs perquè després de l’aprovació de les lleis de matrimoni entre persones del mateix sexe i d’identitat de gènere, el camí cap a la igualtat no ha fet més que començar. Ens cal que les comunitats autònomes assumisquen el procés de reassignació sexual i, entre altres coses, que s’eradique l’homofòbia, la transfòbia i el masclisme instal·lats en tots els àmbits de la nostra vida. Però encara hi ha més coses. El 28 de juny també es lliuraran els Premis Margarida Borràs, una menció honorífica del Col•lectiu Lambda per a destacar el treball realitzat per persones o institucions en favor de la dignitat de la població LGTB. Enguany, els guardons aniran a parar a mans de Julio Cuesta, activista de Lambda i primer home transsexual que ha pogut canviar la menció de nom i sexe al registre civil gràcies a la Llei d’Identitat de Gènere, així com a Levante-EMV, pel seu respecte i bon criteri en el tractament mediàtic de la realitat LGTB i, finalment, a les comunitats cristianes de base al

País Valencià, amb Demetrio Orte al seu capdavant, per la defensa de la diversitat també a l’església.

L’Orgull Europeu a Madrid Enguany, a més, Madrid acollirà la manifestació europea de l’Orgull convocada per la FELGT i COGAM. Serà el 30 de juny a les 18 hores. Eixirà de la Porta d’Alcalà i acabarà a la plaça d’Espanya recorrent tota la Gran Via madrilenya. La marxa tindrà, a més, un lema ben explícit pel que fa a l’actualitat internacional -amb casos d’homofòbia com el de Polònia-: “Ara Europa: la igualtat és possible”. Així es va decidir en les XIX Trobades Estatals LGTB, celebrades a Logronyo, on es va remarcar el factor educacional com a principal eina per a lluitar contra l’homofòbia i la transfòbia. La part lúdica i festiva estarà al barri de Chueca i a les festes organitzades en grans espais. Un any més, el Col·lectiu Lambda posa a l’abast de tothom una oferta per anarhi que inclou bus, allotjament i desdejuni per 80 euros (85 si no es té la Targeta LGTB).

Es calcula que 20.000 persones acudiren a l’Orgull de València l’any passat. 8

fulllambda

La revolta de Stonewall La matinada del 28 de juny de 1969, a la ciutat de Nova York, la policia va irrompre a un bar anomenat Stonewall Inn, freqüentat per transsexuals i homosexuals per fer una batuda indiscriminada. La policia va arrasar el bar colpejant tothom. No era la primera vegada. La resistència a ser arrestats, provocà una batalla campal que es va estendre al llarg dels dies, i va provocar diversos ferits. A l’endemà de la ràtzia, portes i parets del barri aparegueren amb pintades que incitaven a l’organització i a la lluita de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Acabava de nàixer, eixe mateix 28 de juny de 1969 el Dia de l’Orgull LGTB. A partir d’eixe moment, la lluita contra les intimidacions, les agressions i les detencions arbitràries pel fet de tindre una orientació sexual o de gènere fora dels esquemes heteronormatius es va visibilitzar, i va obrir un debat i un camí ple de fites, que s’han aconseguit pas a pas i amb molt de treball. Un esforç que ha permés, avui dia, que les persones LGTB comencem a gaudir d’una millor qualitat de vida.

TONI POVEDA

“EL NOSTRE REPTE ÉS ACONSEGUIR UNA SOCIETAT MÉS JUSTA I IGUALITÀRIA”

oni Poveda, activista pels drets de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals des dels anys de militància al Col·lectiu Lambda, ha estat elegit el nou president de la FELGTB en el IV Congrés de l’entitat. La Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals –FELGTB- ha celebrat el darrer cap de setmana del 4, 5 i 6 de maig, el seu IV Congrés sota el lema “Construint ciutadania”, una cita a la que estaven convidats fins a 150 delegats dels més de 40 col·lectius que conformen aquesta associació d’associacions. La FELGTB és l’entitat que coordina part del treball de la majoria de col·lectius LGTB de l’estat espanyol. Des de principis dels anys 90 ha estat a l’avantguarda de la lluita pels drets de les minories sexuals i ha aconseguit el lideratge en la interlocució amb la classe política i els agents socials. El mateix Toni Poveda, juntament amb Rubén Sancho, Ximo Cádiz, Juanjo Broch, Miguel Ángel Fernández, Carmen Hernández, Alec Casanova i Mar Ortega han sigut contribucions valencianes a la configuració i treball de l’entitat estatal. Però al llarg d’aquest temps, la situació de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals ha canviat, i molt. Per això, el FULL LAMBDA ha volgut acostar-se al màxim representant de la Federació, Toni Poveda, perquè ens explique per on la conduirà durant els pròxims anys. fulllambda: Toni, com et sents després d’haver estat elegit el nou president de la FELGTB? Com valores la marxa del IV Congrés? Toni Poveda: Em sent molt agraït per haver-ne eixit elegit president. Per a mi és un honor, però sobretot una responsabilitat, ser el màxim representant d’una organització que ha estat la impulsora dels grans avanços que hem tingut en matèria legal lesbianes, transsexuals, gais i bisexuals. Pel que fa a la marxa del Congrés, ha suposat una renovació del nostre compromís amb els drets civils, amb la configuració d’un nou equip que compagina experiència, capacitat i renovació.

Toni Poveda és el nou president de la FELGT.

fl: Una de les preguntes que més ha suscitat la nova situació legal d’igualtat pel que fa al matrimoni entre lesbianes i gais, així com la nova llei d’identitat de gènere és quina és la tasca, a partir d’ara, del moviment de lluita LGTB. Encara hi ha reivindicacions per resoldre? TP: És el moment d’afiançar els drets aconseguits, és més, lamentablement hem de vetlar per mantindre’ls. No hem d’oblidar que tenim la llei del matrimoni recorreguda davant el Constitucional pel Partit Popular, una formació que després de quasi dos anys d’aprovació del matrimoni, segueix mantenint la mateixa postura homòfoba. Hem de seguir treballant per garantir que el sistema educatiu incorpora la realitat LGTB amb naturalitat, estar atents i proposar mesures per a fer disminuir els nivells d’homofòbia, transfòbia i bifòbia. A més, tenim grans reptes pendents, com és fer abaixar els nivells de seroprevalència al VIH en la població homosexual, la integració sociolaboral de les persones transsexuals i la incorporació del procés de reassignació sexual en la sanitat pública. fl: Toni, per què és important per a un col·lectiu com el Lambda estar implicat en la FELGTB? TP: Senzillament perquè formar part de la FELGTB és formar part d’una organització que ha fet possibles

els grans canvis que s’han produït a l’estat espanyol per a la població LGTB. Però també és important per a conéixer la situació dels nostres drets a l’estat i sobretot per a manifestar la solidaritat amb aquells col·lectius que es troben amb majors dificultats i als quals, les experiències i el treball recorregut pel Lambda els pot servir de molt. fl:Al llarg d’aquest número del FULL LAMBDA hem copsat el punt de vista del Col·lectiu Lambda respecte a les properes eleccions autonòmiques i municipals. Hi ha qui diu que aquests comicis seran un preludi a les eleccions generals del 2008. Com les afrontarà la FELGTB tenint en compte la campanya “Vota rosa-No votes PP” del 2004? TP: El Partit Popular és la formació que amenaça de retallar els nostres drets; no hem d’oblidar que té presentat un recurs d’inconstitucionalitat al matrimoni... per això, quan hi ha gent com el diputat popular Felipe del Baño que diu que només s’han oposat a que es diga “matrimoni”, només ho podem valorar com una mostra de mediocritat i cinisme, a més d’un insult a la intel·ligència, ja que es pretén fer-nos oblidar que el PP no s’ha conformat amb votar en contra, sinó que pretén que aquesta llei siga invalidada pel Tribunal Constitucional. Els vam dir que si presentaven aquest recurs no ho oblidaríem mai i així serà. Al 2008

fulllambda

El Partit Popular és la formació que amenaça de retallar els nostres drets; no hem d’oblidar que té presentat un recurs d’inconstitucionalitat al matrimoni... els ho recordarem de manera molt especial. fl: El Partit Popular, en aquelles comunitats on encara governa, com al País Valencià, ja ha anunciat l’ajornament de la docència de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans. Tenint en compte que aquesta matèria vetlarà per educar els xiquets i xiquetes, així com els i les adolescents en valors contra el masclisme, el racisme o l’homofòbia, com es pensa actuar des de la FELGTB davant d’actuacions del PP com aquesta? TP: Aquesta és una de les principals proves d’homofòbia del PP, que no creu ni en la diversitat ni en la igualtat. Sorprén que parlen d’adoctrinament aquells que tota la vida s’han dedicat a això. Aquesta assignatura funciona en la majoria de països del nostre voltant i és una prova de maduresa i de profundes conviccions democràtiques. La FELGTB demanarà al govern central que garantisca que la llei es compleix també a les CCAA on governe el PP.

fl: Per a actuacions retrògrades la de l’actual govern de Polònia, en mans dels ultraconservadors germans Kaczynski, que volen prohibir que es parle d’homosexualitat a les aules i coartar l’accés de gais i lesbianes visibles a la docència. Quin és el grau d’implicació internacional de la FELGTB? TP: El que està ocorrent a Polònia ens ha de fer reflexionar sobre com es pot produir un tomb integrista en un país de la UE. Hem d’exigir que la Comissió Europea siga més contundent amb el govern conservador polonés perquè finalitze la seua persecució de l’homosexualitat o, del contrari, el sancione severament. La FELGTB compta amb una àrea de política internacional i cooperació que, juntament amb ILGA –International Lesbian and Gay Associationtreballa per denunciar aquestes i altres situacions. Entre altres mesures, tenim previst dedicar un dia a Polònia en el pròxim Orgull Europeu del mes de juny a Madrid i durem activistes polonesos perquè ens conten quina és la seua situació i

conscienciar la societat espanyola del que ocorre a aquell país. fl: Des de la perspectiva de militància que tu tens, com valores el desenvolupament del discurs del moviment LGTB en els darrers anys a l’estat espanyol? TP:Crec que el discurs que hem mantingut des de la FELGTB ha estat encertat i aquelles organitzacions que ens titllaven de radicals per demanar, per exemple, el matrimoni, es van equivocar. El discurs del moviment LGTB a l’estat espanyol, dins de la unitat d’acció que hem desenvolupat, és divers i amb interessants matissos. Aquesta crec que és també la nostra força. Actualment, en la resta de països estan molt interessats a conéixer a fons el procés viscut ací, i com un estat tan presumptament catòlic com l’espanyol ha aconseguit la igualitat per a lesbianes, transsexuals, bisexuals i gais. Jo crec que un element fonamental ha estat el discurs que hem sabut construir entre tothom, un discurs de valors que demanava i demana la igualtat.

QUAN LA LLAR DELS JUBILATS NO ENS APANYA REDACCIÓ FULL LAMBDA. Tots i totes ens fem majors. El pas dels anys fa que, de vegades, la salut no acompanye massa, però això no vol dir que no tinguem ganes de gresca! El problema, la pràctica totalitat de les vegades, és que no trobem el lloc ni les persones amb qui engrescar. Però buscant,

fulllambda

buscant… tot es troba. Si et costa trobar el teu lloc pel sol fet de ser una persona major o si sents que no saps on buscar gent com tu, no llances la tovallola. Pensa que hi ha més persones com tu i en la teua situació. No t’ho penses dues vegades i vine-te’n al Grup de Majors del Col·lectiu Lambda. Cada divendres,

a partir de les 19.30h podràs conéixer altres persones homosexuals, homes i dones, amb qui compartir inquietuds, amb qui riure de la vida i amb qui fer totes les activitats que se t’ocòrreguen. Ho tens molt fàcil; tant com acostarte al carrer sant Dionís, número 8. Al primer pis t’esperem!

AQUESTES FALLES TAMBÉ HEM CREMAT L’HOMOFÒBIA I LA TRANSFÒBIA!

La diversitat i la lluita pels drets dels LGTB va fent-se lloc al món faller. REDACCIÓ FULL LAMBDA. Quan la ressaca fallera ja va passant, és hora de fer balanç d’unes festes en les

ha decidit atorgar el Premi Arc Iris en

realitzat per la mateixa comissió fallera

la seua cinquena edició a la Falla Na

i que incloïa l’escena “X no eixir de

Jordana pel seu correcte tractament

l’armari”, que feia referència a la

de l’homosexualitat i la transsexualitat.

llibertat per a viure obertament la

Na Jordana, dins de la secció Especial,

sexualitat.

havia plantat un monument anomenat

Enguany, a més, el Col·lectiu Lambda

“I want to be freak”, que incloïa

ha continuat present a altres actes de

l’escena “El retrat de Dorian Gay –

les falles, com ara les mascletades, on

variacions Wilde”, en la qual apareixien

va repartir enganxines amb el lema

dos homes casats. La falla també

“Estes falles... crema l’homofòbia” i

feia referència a la visita del Papa a la

“Estes falles... crema la transfòbia”,

ciutat de València de fa un any i a la

així com una campanya especial per a

plataforma crítica amb aquesta, “Jo

aquestes falles de promoció del sexe

no t’espere”, de la qual Lambda fou

més segur. La tasca desenvolupada

impulsora.

pel Col·lectiu Lambda en la lluita contra l’homofòbia i la transfòbia al

Per altra banda, el Col·lectiu Lambda

sí de les falles ja duu anys de treball

que, any rere any, les lesbianes, gais,

va fer una menció especial a la Falla

i aquest 2007 ha estat guardonada

transsexuals i bisexuals ens sentim

Cadis-Rector Femenia-Puerto Rico

per la revista fallera Pensat i Fet

més integrades. Sense anar més

(“Falla Noscarmientas”), de la secció

amb el seu premi “Toni Mestre de

lluny, enguany el Col·lectiu Lambda

4A, pel seu monument faller “Porno”,

Germanor”.

CONSTRUINT UNES FALLES DIVERSES

OSÉ DE LAMO. Secr. d’Organització de Lambda. Curiosament el meu apropament a les falles com a món organitzat fou quan des del Col·lectiu Lambda es va encetar, ara fa sis anys, una campanya per tal de propiciar una reflexió i demanar l’eradicació del malauradament famós càntic de “maricooooooooon el que boteeeeeee”. Amb càntic o sense, la realitat que després he tingut l’oportunitat de conéixer és que lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals hem estat sempre presents a la festa, participant d’ella, des de dins i des de fora. I que els canvis que s’estan produint a la nostra societat envers el reconeixement dels nostres drets es noten també a l’àmbit faller. I això ha estat possible gràcies al treball, d’una banda, dels col·lectius que hem

treballat per la visibilitat de la nostra realitat al sí de les falles i, d’altra, per la major sensibilitat del món faller. I és que lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals també som falleres. El treball per fer de les falles unes festes cada dia més diverses, on totes i tots puguem tindre un lloc, on ninguna persona se senta discriminada, és una tasca que hem d’assumir com a societat valenciana. Parlem, és clar, d’acabar amb càntics ofensius i escenes falleres homòfobes i transfòbiques, però també, per posar algun exemple, de potenciar l’esperit crític que caracteritzen els monuments fallers, o perquè la música en valencià tinga un espai públic de difusió, per tal que aquestes festes també servisquen per a la promoció de les arts en la nostra llengua. Iniciatives com les que estan sorgint a la nostra ciutat des d’espais de dinamització cultural com Ca Revolta o l’Octubre Centre de Cultura

Contemporània són el camí a seguir, i és el que va començar a realitzar fa uns anys el Col·lectiu Lambda. La posada en marxa del Premi Arc Iris a la falla que de manera més respectuosa i alhora amb més gràcia, crítica i encert tracta l’homosexualitat i la transsexualitat ha suposat un revulsiu per a nosaltres i ha servit

fulllambda

Enguany la falla guanyadora del Premi Arc Iris ha estat Na Jordana. de punt de trobada entre el nostre col·lectiu i el món faller. Només la seua existència suposa un exercici de visibilitat que ja paga la pena, però la trajectòria d’aquest premi en aquests cincs anys ha estat vertiginosa. Sobretot perquè està sent una eina per al treball de moltes lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals que estem contribuint a la construcció d’unes falles cada dia més diverses, on no hi haja

espai per a la discriminació ni la sorna i sí per a la ironia i la sàtira que sempre ens ha caracteritzat, per a gaudir de la festa lliurement, sense amagar-nos ni callar-nos. Ens queda molt per treballar, moltes comissions falleres per visitar i molts premis a donar. I encara reptes més ambiciosos, com ara tindre una fallera major obertament lesbiana i/o

transsexual. Per què no? Mentre, anirem creant més complicitats i fent entre totes i tots que les nostres benvolgudes festes donen sense por ni fòbia la benvinguda a totes aquelles persones i col·lectius que d’una manera oberta i sincera volem gaudir amb total llibertat de la nostra sexualitat en les, també nostres i benvolgudes, festes falleres.

MASSA FÒBIES!

l 17 de maig celebrem la jornada internacional contra l’homofòbia, la lesbofòbia, la bifòbia i la transfòbia… Massa fòbies i, malauradament, massa presents arreu del món! REDACCIÓ FULL LAMBDA/Grup de Drets Humans. L’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia són manifestacions de rebuig d’aquelles persones que no admeten cap altra forma de relació que no siga l’heterosexual. De vegades, el rebuig ve del desconeixement i, en eixos casos, no és res més greu que això, doncs es pot solventar amb informació. Però quan aquest menyspreu se sosté sobre idees religioses, arguments morals, teories “científiques” o polítiques i justifica així l’odi d’unes persones cap a unes altres, cal una postura de defensa dels drets humans. Perquè aquest és un odi que, en moltes ocasions i a molts llocs, té l’amarg sabor de la violència, de la tortura i de la mort.

fulllambda

Països com ara el nostre arrosseguen una càrrega religiosa que impregna fortament la societat i té com a resultat conductes, actituds, creences i opinions que intenten separar, quan no excloure, les persones com nosaltres. Afortunadament, sols parlem d’eixe tipus d’agressions, de reclusió, d’assetjament policial, de mètodes correctius de conducta i de cobertura legal de tot açò, quan ho fem en passat. Ben cert és que ha estat recent, però ja ha passat. Però hi altres indrets del món que no tenen la mateixa sort: parlem, per exemple, de Polònia i del moviment reaccionari de l’actual equip de govern i de grups religiosos radicals que estan fent la vida impossible al col·lectiu LGTB i que pretenen donar cobertura legal a la repressió, en un atac contra la dignitat humana equiparable a la dissortada i afortunadament abolida llei espanyola «de vagos y maleantes».

I mentre açò ocorre en un dels escenaris del món privilegiats -la vella Europa- a països i cultures de Sud-amèrica, l’Àfrica, l’Àsia, es pateix la invisibilitat, els judicis, les penes de presó i, fins i tot, la de mort pel fet diferenciador de ser com som, d’estimar com estimem. L’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia són actituds humanes que pretenen excloure de la societat unes determinades persones per la seua orientació sexual o la identitat de gènere. Les persones que pateixen homofòbia, lesbofòbia i transfòbia consideren que la diversitat no és normal, qüestionen altres formes d’organitzar la família, altres manifestacions afectives i sexuals. Els costa i es neguen a compartir els mateixos drets per a tothom, les mateixes llibertats de ciutadania. Són excloents. Per tant, en un món cada vegada més divers i complex on hem de cabre tots i totes, actituds, legislacions i fets homòfobs, lesbòfobs i trànsfobs sòn fruit del ranci privilegi de qui creu tenir la veritat, de qui es manifesta de manera dictatorial negant la igualtat per a tota la ciutadania. I contra això, només cap la nostra fermesa en la defensa dels drets humans… per a tothom.

“Anatomía de Gay”... Ja, ja sabem que el títol de la sèrie és, realment, “Anatomía de Grey”. Però aquest afamat telefilm nord-americà ha estat premiat per la seua manera de representar la realitat LGTB. El premi el concedeix la nord-americana Aliança Gai i Lesbiana contra la Difamació i, en aquest cas, l’han lliurat especialment a un dels capítols de la sèrie, titulat “Where the boys are”. Altres premiats en la gala, celebrada al glamourós Teatre Kodak, han sigut la pel·lícula “Little Miss Sunshine”, la sèrie “Betty la fea”, produïda per Salma Hayek, i l’actriu Jennifer Aniston.

SIDA: l’hora del balanç... El ministeri de Sanitat ha tret a la llum les dades sobre la incidència de la sida al llarg del 2006 i… una de freda i una de calenta. La bona notícia, si és que ho podem dir així, és que l’any passat es van produir vora un 13 per cent menys de casos d’aquesta malaltia que a l’any anterior. Però cal tindre en compte que no és el mateix el recompte de casos de sida, que els casos d’infecció per VIH, que no deixen d’augmentar any rere any. Doncs bé, a més de les infeccions, al 2006 es van registrar 1.586 nous casos de sida a l’estat espanyol. I darrere de cada xifra s’amaga una persona. Es calcula que la meitat dels nous casos de sida són resultat d’una infecció del VIH per via sexual. Així que, poca broma i molt de sexe, però segur.

Recompte de plomes als cinemes... Els sabuts més sabuts del món del cinema han estat debatent al llarg d’hores i hores al Festival Internacional de Cinema Inèdit d’Islantilla (Andalusia) per arribar a una conclusió sense massa trellat: que al cinema espanyol li sobren plomes. Veges tu, i a mi que sempre me’n falten! L’actor Pablo Puyol, per exemple, diu que a l’homosexualitat se li dóna més importància del que hauria de tindre. Com es nota que ell no ha hagut de patir la falta de referents a la gran pantalla com nosaltres, a qui ens ha costat anys veure un parell de xiques o de xics fer-se un bes.

Polítiques en femení; polítiques per la igualtat... El Congrés dels Diputats ha aprovat una nova llei que simbolitza un nou avanç social: la Llei d’Igualtat. Amb ella es pretén que, per fi, es donen passos cap a la igualtat efectiva entre homes i dones. Així, s’estableix la paritat en les llistes electorals i als consells d’adminsitració de les grans empreses, hi ha exempcions a la seguretat social per a les treballadores autònomes, es reconeix la qualitat de refugiada per a la dona que fuja del seu país per assetjament sexual. Ah, i també per a ells, s’estableix un permís de paternitat de 15 dies. Tots els grups van votar a favor de la llei… Tots? He dit tots? Noooo… a que no sabeu qui es va abstindre? Premi! El PP. No podia ser-ne un altre.

Us agrada la nova Europa racista, xenòfoba, antisemita i homòfoba?... Tots sabem que els Estats Units ja no són el país de les llibertats, que és la vella Europa la que va a l’avantguarda dels avanços socials. És meravellós ser europeu… a no ser que hages nascut una mica massa a l’Est del que tocava! Que els ho diguen a les companyes i companys LGTB de Polònia, la que els ha caigut damunt. Què han de dir la Comissió Europea i l’Eurocambra del desgavellat govern polonés que vol impedir als gais i lesbianes visibles que siguen docents? Europa és també ciutadania, drets i llibertats? O és només control de la inflació, zona euro i parquets borsaris?

Perill: Sarzoky a la vista!... El panorama polític a França està prou agitat últimament, i no és per a menys. La ciutadania ha d’escollir la persona que presidirà durant els pròxims anys la República. D’opcions n’hi ha moltes, i d’allò més variades. Des dels petits partits d’esquerra que es multipliquen com bolets, fins al líder ultradretà Jean-Marie Le Pen (vade retro!). Però els candidats suposadament amb més possibilitats són el dretà Nicolas Sarkozy, la socialista Ségolène Royal i el centrista François Bayrou. El moviment LGTB de la France es fa creus d’una possible victòria del primer, reaci per complet al matrimoni entre parelles del mateix sexe. Té arguments que a nosaltres ja ens sonen molt com ara aquell de… “el xiquet necessita un pare i una mare”. Alerta pares i mares divorciades, viudes o, simplement, solteres, que amb Sarkozy podrien perdre la custòdia dels fills!

Gandia, capital LGTB de l’estat... La 19a Trobada estatal LGTB ha tingut lloc enguany a Logronyo. Vora una cinquantena d’entitats de lluita pels drets de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals s’han reunit per a traçar les línies a seguir davant l’Orgull d’àmbit estatal, que se celebra cada any a Madrid. Enguany durà per lema: “Ara Europa: la igualtat és possible”. Allà també s’ha dissenyat el contingut del Manifest amb què clourà la marxa LGTB a Madrid. En ell es destaca els avanços que el nostre col·lectiu ha viscut en els darrers anys, però s’incideix en les mancances que encara ens queden per cobrir, com ara les prestacions sanitàries gratuïtes per a les persones transsexuals o l’eradicació de l’homofòbia i la transfòbia. Aquest últim aspecte, només resoluble a través de l’educació, amb propostes tan importants com l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans. Ah, i també s’ha resolt que, per a l’any que ve, la trobada canviarà el bon vi per les magnífiques platges de la Safor!

Dijous, 17 de maig Celebrem la jornada de lluita contra l’homofòbia i la transfòbia! El Col·lectiu Lambda et convida a participar en el “Panell d’experiències”. Persones de Polònia, Lituània, Mèxic, Bolívia i l’Uruguai ens contaran què és viure amb homofòbia i transfòbia al darrere. A les 20.00h a La Vaca de Guatiné (C/ Dr. Montserrat, 14-B).

MAiG Dimarts, dia 1 de maig Manifestació del Primer de maig. Dia del treball. Com cada any, el Col·lectiu Lambda mostra el seu suport a la lluita pels drets de les treballadores i els treballadors. Hi estarem presents des de primera hora, a les 11.30h a la plaça de Sant Agustí. Dijous, dia 3 de maig Presentació del llibre 25 historias, 25 vidas, 25 testimonis de persones que viuen amb el VIH. A les 19 hores a la FNAC Sant Agustí de València (c/ Guilllem de Castro, 9-11), podràs apropar-te a la realitat de les persones positives de la mà de Domingo Molina, vicepresident de la Coordinadora d’Associacions de Lluita contra la sida, CALCSICOVA, Josefina Alventosa, representant de CESIDA i Juan Luis Monrabal, testimoni del llibre i responsable de l’espai LGTB positius del Grup Stop-Sida del Col·lectiu Lambda. Del divendres, dia 4, al diumenge, dia 6 de maig IV Congrés de la FELGT. La Federació Estatal de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals organitza el seu IV Congrés, per tal de debatre la gestió dels últims anys, fixar els pròxims objectius polítics i organitzatius i triar una nova Comissió Permanent. El Col·lectiu Lambda hi participarà amb una nodrida representació. Dies 7, 8, 9, 10 i 11 de maig Curs d’Extensió Universitària de la Universitat de València: “Matrimoni homosexual”. Impartit per la professora de dret Josefina Alventosa i el professor de dret Enrique Durán. Del divendres, dia 11, al diumenge, dia 13 de maig “Curs de Formació del Voluntariat del Col·lectiu Lambda: Mediadors/es sexuals i en prevenció del vih-sida”. ¿Vols saber-ho tot sobre el moviment LGTB, la legislació que ens afecta, la diversitat dins de la comunitat LGTB, la sida i altres ITS i com ajudar a combatre-les? Tot, tot, tot ho trobaràs en aquest curs, que es realitzarà al Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana (c/ Llanterna, 26 de València). Més informació i inscripcions: voluntariat@lambdavalencia.org

Divendres, 18 de maig Debat amb les representants polítiques... “Maricons, bolleres, trans i bi: què més volen de les polítiques?”. A les 19.00h, el Mos d’Eva serà l’escenari triat on analitzarem com afrontaran les principals formacions que es presenten a les eleccions els drets de les persones transsexuals, la docència de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania, o les seues polítiques lèsbiques. Per a estar ben informat/da. Divendres, dissabte i diumenge, 25, 26 i 27 de maig Barcelona es converteix en la seu del 14é Memorial internacional de la sida. 4.500 ciutats de tot el món, entre elles la capital catalana, fan un recordatori de les persones estimades que han mort a causa de la sida i intenten conscienciar tota la població de la importància de lluitar contra aquesta pandèmia.

JuNY Del divendres 1 al diumenge 3 de juny Totes aquelles persones interessades podran participar en la 8a Trobada estatal Cristianisme i Homosexualitat, que en aquesta edició duu per títol “Fe: camí d’alliberament i compromís”. El congrés, promogut per l’Àrea d’Afers Religiosos de la FELGT i organitzat pel Col·lectiu Lambda i Decide-T d’Alacant, es desenvoluparà a l’alberg Sant Fermí de Madrid. Perquè hi ha una altra manera d’entendre les creences. Del divendres 6 al diumenge 8 de juny Sota el lema “Sida: un nou escenari”, té lloc a Sant Sebastià el desé Congrés estatal que aborda aquesta malaltia, organitzat per Seisida. Història, avanços mèdics, noves propostes... l’avantguarda en la lluita contra la sida té el seu punt de referència aquests dies a Euskadi. Dissabte, dia 23 de juny Estàs ja preparat/da per a l’Orgull LGTB ’07? Ja saps, a les 19.00h, al Parterre, tens una cita amb la reivindicació i la festa. Si l’any passat en fórem 20.000, enguany en serem moltes més! Ah, i que no se t’oblide la posterior festa LGTB: a les 22.00h a la plaça de Viriat. Açò sí que és una Mani+festa+acció! Dijous, dia 28 de juny Lliurament dels Premis Margarida Borràs. Un any més, el Col·lectiu Lambda vol fer un homenatge públic a aquelles persones que han destacat pel seu treball pel reconeixement dels drets de les lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Dissabte, 30 de juny La marxa estatal de l’Orgull lèsbic, gai, transsexual i bisexual omplirà els carrers de Madrid, sota el lema “Ara Europa: la igualtat és possible”; una frase del tot encertada si tenim en compte que allà mateix es viurà enguany l’Europride.

Podràs trobar aquesta i molta més informació sobre activitats, cursos i xerrades per a qui més entén, a la web del Col·lectiu Lambda:

www.lambdavalencia..org

Consulta les millors ofertes que t’ofereix la nostra Targeta al Plànol LGTB del Col·lectiu Lambda. El trobaràs als locals associats i a la nostra seu (C/ St. Dionís, 8-1)